QUARTETT FRANCESCONI Robin Adams i Allison Cook com a Valmont i Merteuil Fitxa Entrevista 11 45 a Àlex Ollé Repartiment La seducció com a 12 51 categoria artística Eva Sandoval Amb el teló abaixat 14 De Les liaisons 59 dangereuses a Quartett 19 Argument Darío Facal English Synopsis Cronologia 29 68 Jordi Fernández M. Notes sobre Quartett Biografies 39 Luca Francesconi 80 Temporada 2016/17 QUARTETT Òpera en un acte. Llibret i música de Luca Francesconi. Estrenes 26 d’abril de 2011: estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà Estrena a Espanya Febrer 2017 Torn Tarifa Març 2017 Torn Tarifa 22 20.00 h D 8 2 20.00 h B 8 26 18.00 h PD 8 3* 20.00 h PB 8 27 20.00 h A 8 Durada total aproximada 1h 30m (*) amb audiodescripció Uneix-te a la conversa #QuartettLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg. Vescomte de Valmont Robin Adams Marquesa de Merteuil Allison Cook Direcció musical Peter Rundel Direcció d’escena Àlex Ollé (La Fura dels Baus) Escenografia Alfons Flores Vestuari Lluc Castells Il·luminació Marco Filibeck Vídeo Franc Aleu Realització informàtica musical - IRCAM Serge Lemouton Producció informàtica musical - IRCAM Benoit Meudic Enginyer de so - IRCAM Sébastien Naves Luca Francesconi - QUARTETT Libretto di Luca Francesconi - da Quartett di Heiner Müller - Editore Casa Ricordi, Milano Repartiment 13 Gravació, edició i mescla de la Julien Aléonard gravació del Cor i de l’Orquestra del Teatro alla Scala Assistent de la direcció d’escena Patrizia Frini Assistent de la il·luminació Valerio Tiberi Col·laboració escènica Valentina Carrasco Col·laboració dramatúrgica Júlia Canosa Producció Teatro alla Scala, Milà Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Concertino Liviu Morna Assistència a la direcció musical Jordi Francés Assistència musical Véronique Werklé, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. AMB EL TELÓ ABAIXAT COMPOSITOR Luca Francesconi (1956) és un compositor milanès que ha estat deixeble, entre d’altres, de Karlheinz Stockhausen i de Luciano Berio. Tot i uns inicis amb una formació clàssica com a pianista, aviat va mostrar interès per les noves tecnologies i la informàtica aplicables al llenguatge musical i el 1990 va fundar a Milà el centre AGON, dedicat a la recerca i la creació de música a partir d’investigacions acusmàtiques i informàtiques. Reconegut compositor a nivell internacional, ha guanyat prestigiosos premis, com el Kranichsteiner Musikpreis dels Estius a Darmstadt (1990) o el Prix d’Italia (1994). Francesconi ha estat igualment docent en centres com l’IRCAM de París, el CDMC de Madrid o el Conservatori de Malmö. El 2008 va dirigir l’àrea musical de la Biennal de Venècia. Com a compositor operístic, va obtenir un primer reconeixement amb Ballata del rovescio del mondo (1994) i posteriorment ha escrit títols que plantegen la discussió sobre els nous formats operístics en ple segle XXI, com ara Atopia (sobre Las Meninas de Velázquez) o Quartett, la seva òpera més internacional. 15 LLIBRET I LLIBRETISTA Quartett és una òpera amb llibret del mateix Francesconi, escrit en anglès i sobre l’obra teatral homònima de Heiner Müller, dramaturg alemany que va ser un dels màxims representants del conegut com a «teatre postdramàtic». Müller i Francesconi situen a l’escenari dos personatges, el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil, que es desdoblen en dos, Cécile de Volanges i Madame de Tourvel. Tots ells sorgits de la ploma de Pierre-Ambroise-François Choderlos de Laclos, autor de la novel·la Les liaisons dangereuses, relat epistolar publicat a París el 1782 i que es basa en les relacions llibertines entre dos aristòcrates , disposats a seduir i a destruir a través del sexe dues dones innocents. La peça de Heiner Müller és una obra especulativa, que sintetitz a el relat original però que aporta elements nous, de caire psicol ogista, sobre els límits de la llibertat humana focalitzada en les relacion s sexuals i en el paper de dominat i dominador (o a la inversa) qu e encarnen Valmont i Merteuil. 16 pàg. ESTRENA Estrenada el 26 d’abril de 2011 al Teatro alla Scala de Milà, l’òpera de Fran- cesconi va ser un encàrrec de l’aleshores director artístic del teatre italià, Stéphane Lissner, al compositor milanès. D’aleshores ençà, i sempre en coproducció amb l’IRCAM de París, l’es- pectacle amb direcció escènica d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus) s’ha vist a l’Opéra de Lilla i al Teatro Colón de Buenos Aires, entre d’altres. La tempo- rada 2013/14 va arribar a la Royal Opera House (Covent Garden) de Londres amb un muntatge signat per John Fulljames. Arreu on s’ha presentat, l’òpera de Luca Francesconi ha rebut elogis unànimes de públic i de crítica, per la gosadia del llenguatge musical i pel caràcter inno- vador de la proposta, també escènica en les dues produccions existents. ALGUNES CLAUS DE L’OBRA Quartett és un diàleg, un duet de poc més de vuitanta minuts de durada, que permet a més el desdoblament dels dos personatges (Valmont i Merteuil) en dos més (Volanges i Tourvel) al llarg de dotze escenes més un epíleg, escrites amb un llenguatge atonal i amb el suport d’una orquestra convencional i una banda de so electrònica en què també intervé un cor mixt a quatre veus. Els papers solistes exigeixen una veu de baríton (Valmont) i una soprano lírica (Merteuil), que han d’assumir dues parts maratonianes per la constant presència escènica i per un tractament vocal que recorre ocasionalment a l’sprechstimme i, en el cas del baríton, al falset. Tant la proposta de Francesconi i Müller com la d’Àlex Ollé (director del muntatge que veurem al Liceu) focalitzen l’atenció en tres espais: el de la representació, el dels somnis dels personatges i el de l’espectador, implicat en l’acció dels protagonistes. Amb el teló abaixat 17 Muntatge de l’escenografia de Quartett al Liceu 18 pàg. Allison Cook representa la perversa marquesa de Merteuil 19 ARGUMENT ESCENA 1 1 La marquesa de Merteuil, sola, espera el vescomte El passatge combina parts cantades amb el recurs de l’sprechstimme, sempre amb de Valmont. Entre sospirs, manté una actitud ferma- el suport de l’orquestra i d’una base elec- ment tancada al renovat amor del seu antic amant, tot trònica. Un cor invisible obre el passatge i i confessar que sent encara una passió inextingible intervé puntualment, dotant l’escena d’una textura cromàtica i rítmica que subratlla els 1 envers Valmont. estats contradictoris de la marquesa. 2 La primera frase de Valmont està intro- duïda pels contrabaixos, que donen pas ESCENA 2 a un primer passatge que marca l’inici Entra Valmont i creu que la marquesa està enamorada. del diàleg entre els dos personatges. Les sentències de la marquesa, amb intensitat El vescomte confessa estar-ho, cosa que indigna la creixent, estan marcades per un ritme de marquesa: «La felicitat suprema és la dels animals», diu, semicorxeres, que subratllen l’ansietat després d’una altra sentència demolidora: «L’amor és el del personatge. L’escena acaba amb un monòleg interior (somni 1), resolt amb una domini dels servents». Valmont revela que l’objecte del atmosfera tímbrica que remet al passatge 2 seu amor és Madame de Tourvel. oníric de la marquesa. 20 pàg. Argument 21 Els dos aristòcrates disposats a seduir i destruir dues dones innocents 22 pàg. ESCENA 3 Merteuil s’indigna en saber que Valmont està enamorat de Madame de Tourvel, una dona casada i fidel al seu 3 Els dos passatges contrasten pel trac- tament rítmic i vocal: el monòleg de la marit. Per això proposa al vescomte que desvirgui marquesa continua amb ritme de semicor- la jove Volanges, recent sortida del convent. Però xeres, amb una indignació subratllada pels Valmont creu que la proposta de la marquesa recau metalls, mentre que Valmont canta amb valors més llargs, però amb passatges poli- en una presa massa fàcil: «Què és per a mi una presa rítmics. Vocalment, Merteuil recorre sovint sense l’excitació de la persecució?»3 Els dos perso- a l’sprechstimme, mentre que el vescomte té natges entonen un duet en què es revela el pensament reservats alguns passatges en falset. pervers que dóna sentit a la seva existència mitjançant 4 El breu duet amb què acaba l’escena es un diàleg inequívocament sexual: «L’eternitat com una resol de nou amb un tractament polírítmic i erecció permanent», afirma Merteuil, a la qual cosa amb canvis que van del 7/8 a 11/16, a més 4 del 2/4, 4/4 o 15/16. respon Valmont: «El temps és el forat de la creació». ESCENA 4 5 L’escena s’obre amb un fragment instru- Merteuil qüestiona la virilitat de Valmont, abans de mental que recorda el tic-tac d’un rellotge proposar-li una guerra de sexes. Valmont reflexiona amb la corda baixa i els metalls greus. sobre la fugacitat del temps i sobre la fascinació vers 5 6 Amb acompanyament del cor mixt a quatre els cossos joves que ells dos ja no tenen. Una nova veus. escena onírica, ara de Valmont,6 dóna peu perquè el vescomte accepti el repte de desvirgar Volanges. Argument 23 La claustrofòbica cel·la esdevé metàfora de la civilització occidental ESCENA 5 Merteuil tem que en Valmont niïn alguns escrúpols que l’allunyin de la bèstia que ella vol que sigui i que ni ella mateixa vol deixar de ser, perquè, afirma, «la virtut és una malaltia infecciosa». Tanmateix, reflexiona sobre les fantasmagories que l’assoten quan es mira al mirall. Finalment assabenta Valmont que demà farà que Volanges i ell es trobin a l’Òpera.7 7 La transició està marcada per un passatge coral i instrumental, amb diàleg entre corda i instruments de fusta.