QUARTETT FRANCESCONI

Robin Adams i Allison Cook com a Valmont i Merteuil Fitxa Entrevista 11 45 a Àlex Ollé

Repartiment La seducció com a 12 51 categoria artística Eva Sandoval Amb el teló abaixat 14 De Les liaisons 59 dangereuses a Quartett 19 Argument Darío Facal

English Synopsis Cronologia 29 68 Jordi Fernández M.

Notes sobre Quartett Biografies 39 Luca Francesconi 80 Temporada 2016/17 QUARTETT Òpera en un acte. Llibret i música de Luca Francesconi.

Estrenes 26 d’abril de 2011: estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà Estrena a Espanya

Febrer 2017 Torn Tarifa Març 2017 Torn Tarifa 22 20.00 h D 8 2 20.00 h B 8 26 18.00 h PD 8 3* 20.00 h PB 8 27 20.00 h A 8

Durada total aproximada 1h 30m (*) amb audiodescripció

Uneix-te a la conversa #QuartettLiceu liceubarcelona.cat

facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona 12 pàg.

Vescomte de Valmont Robin Adams

Marquesa de Merteuil Allison Cook

Direcció musical Peter Rundel

Direcció d’escena Àlex Ollé ()

Escenografia Alfons Flores

Vestuari Lluc Castells

Il·luminació Marco Filibeck

Vídeo Franc Aleu

Realització informàtica musical - IRCAM Serge Lemouton

Producció informàtica musical - IRCAM Benoit Meudic

Enginyer de so - IRCAM Sébastien Naves

Luca Francesconi - QUARTETT Libretto di Luca Francesconi - da Quartett di Heiner Müller - Editore , Milano Repartiment 13

Gravació, edició i mescla de la Julien Aléonard gravació del Cor i de l’Orquestra del Teatro alla Scala

Assistent de la direcció d’escena Patrizia Frini

Assistent de la il·luminació Valerio Tiberi

Col·laboració escènica Valentina Carrasco

Col·laboració dramatúrgica Júlia Canosa

Producció Teatro alla Scala, Milà

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del

Concertino Liviu Morna

Assistència a la direcció musical Jordi Francés

Assistència musical Véronique Werklé, Jaume Tribó

Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg.

AMB EL TELÓ ABAIXAT

COMPOSITOR Luca Francesconi (1956) és un compositor milanès que ha estat deixeble, entre d’altres, de i de . Tot i uns inicis amb una formació clàssica com a pianista, aviat va mostrar interès per les noves tecnologies i la informàtica aplicables al llenguatge musical i el 1990 va fundar a Milà el centre AGON, dedicat a la recerca i la creació de música a partir d’investigacions acusmàtiques i informàtiques.

Reconegut compositor a nivell internacional, ha guanyat prestigiosos premis, com el Kranichsteiner Musikpreis dels Estius a Darmstadt (1990) o el Prix d’Italia (1994). Francesconi ha estat igualment docent en centres com l’IRCAM de París, el CDMC de Madrid o el Conservatori de Malmö. El 2008 va dirigir l’àrea musical de la Biennal de Venècia.

Com a compositor operístic, va obtenir un primer reconeixement amb Ballata del rovescio del mondo (1994) i posteriorment ha escrit títols que plantegen la discussió sobre els nous formats operístics en ple segle XXI, com ara Atopia (sobre Las Meninas de Velázquez) o Quartett, la seva òpera més internacional. 15

LLIBRET I LLIBRETISTA Quartett és una òpera amb llibret del mateix Francesconi, escrit en anglès i sobre l’obra teatral homònima de Heiner Müller, dramaturg alemany que va ser un dels màxims representants del conegut com a «teatre postdramàtic».

Müller i Francesconi situen a l’escenari dos personatges, el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil, que es desdoblen en dos, Cécile de Volanges i Madame de Tourvel. Tots ells sorgits de la ploma de Pierre-Ambroise-François Choderlos de Laclos, autor de la novel·la Les liaisons dangereuses, relat epistolar publicat a París el 1782 i que es basa en les relacions llibertines entre dos aristòcrates , disposats a seduir i a destruir a través del sexe dues dones innocents.

La peça de Heiner Müller és una obra especulativa, que sintetitz a el relat original però que aporta elements nous, de caire psicol ogista, sobre els límits de la llibertat humana focalitzada en les relacion s sexuals i en el paper de dominat i dominador (o a la inversa) qu e encarnen Valmont i Merteuil. 16 pàg.

ESTRENA Estrenada el 26 d’abril de 2011 al Teatro alla Scala de Milà, l’òpera de Fran- cesconi va ser un encàrrec de l’aleshores director artístic del teatre italià, Stéphane Lissner, al compositor milanès.

D’aleshores ençà, i sempre en coproducció amb l’IRCAM de París, l’es- pectacle amb direcció escènica d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus) s’ha vist a l’Opéra de Lilla i al Teatro Colón de Buenos Aires, entre d’altres. La tempo- rada 2013/14 va arribar a la Royal Opera House (Covent Garden) de Londres amb un muntatge signat per John Fulljames.

Arreu on s’ha presentat, l’òpera de Luca Francesconi ha rebut elogis unànimes de públic i de crítica, per la gosadia del llenguatge musical i pel caràcter inno- vador de la proposta, també escènica en les dues produccions existents.

ALGUNES CLAUS DE L’OBRA Quartett és un diàleg, un duet de poc més de vuitanta minuts de durada, que permet a més el desdoblament dels dos personatges (Valmont i Merteuil) en dos més (Volanges i Tourvel) al llarg de dotze escenes més un epíleg, escrites amb un llenguatge atonal i amb el suport d’una orquestra convencional i una banda de so electrònica en què també intervé un cor mixt a quatre veus. Els papers solistes exigeixen una veu de baríton (Valmont) i una soprano lírica (Merteuil), que han d’assumir dues parts maratonianes per la constant presència escènica i per un tractament vocal que recorre ocasionalment a l’sprechstimme i, en el cas del baríton, al falset.

Tant la proposta de Francesconi i Müller com la d’Àlex Ollé (director del muntatge que veurem al Liceu) focalitzen l’atenció en tres espais: el de la representació, el dels somnis dels personatges i el de l’espectador, implicat en l’acció dels protagonistes. Amb el teló abaixat 17

Muntatge de l’escenografia de Quartett al Liceu 18 pàg.

Allison Cook representa la perversa marquesa de Merteuil 19

ARGUMENT

ESCENA 1 1 La marquesa de Merteuil, sola, espera el vescomte El passatge combina parts cantades amb el recurs de l’sprechstimme, sempre amb de Valmont. Entre sospirs, manté una actitud ferma- el suport de l’orquestra i d’una base elec- ment tancada al renovat amor del seu antic amant, tot trònica. Un cor invisible obre el passatge i i confessar que sent encara una passió inextingible intervé puntualment, dotant l’escena d’una textura cromàtica i rítmica que subratlla els 1 envers Valmont. estats contradictoris de la marquesa.

2 La primera frase de Valmont està intro- duïda pels contrabaixos, que donen pas ESCENA 2 a un primer passatge que marca l’inici Entra Valmont i creu que la marquesa està enamorada. del diàleg entre els dos personatges. Les sentències de la marquesa, amb intensitat El vescomte confessa estar-ho, cosa que indigna la creixent, estan marcades per un ritme de marquesa: «La felicitat suprema és la dels animals», diu, semicorxeres, que subratllen l’ansietat després d’una altra sentència demolidora: «L’amor és el del personatge. L’escena acaba amb un monòleg interior (somni 1), resolt amb una domini dels servents». Valmont revela que l’objecte del atmosfera tímbrica que remet al passatge 2 seu amor és Madame de Tourvel. oníric de la marquesa. 20 pàg. Argument 21

Els dos aristòcrates disposats a seduir i destruir dues dones innocents 22 pàg.

ESCENA 3 Merteuil s’indigna en saber que Valmont està enamorat de Madame de Tourvel, una dona casada i fidel al seu 3 Els dos passatges contrasten pel trac- tament rítmic i vocal: el monòleg de la marit. Per això proposa al vescomte que desvirgui marquesa continua amb ritme de semicor- la jove Volanges, recent sortida del convent. Però xeres, amb una indignació subratllada pels Valmont creu que la proposta de la marquesa recau metalls, mentre que Valmont canta amb valors més llargs, però amb passatges poli- en una presa massa fàcil: «Què és per a mi una presa rítmics. Vocalment, Merteuil recorre sovint sense l’excitació de la persecució?»3 Els dos perso- a l’sprechstimme, mentre que el vescomte té natges entonen un duet en què es revela el pensament reservats alguns passatges en falset. pervers que dóna sentit a la seva existència mitjançant 4 El breu duet amb què acaba l’escena es un diàleg inequívocament sexual: «L’eternitat com una resol de nou amb un tractament polírítmic i erecció permanent», afirma Merteuil, a la qual cosa amb canvis que van del 7/8 a 11/16, a més 4 del 2/4, 4/4 o 15/16. respon Valmont: «El temps és el forat de la creació».

ESCENA 4 5 L’escena s’obre amb un fragment instru- Merteuil qüestiona la virilitat de Valmont, abans de mental que recorda el tic-tac d’un rellotge proposar-li una guerra de sexes. Valmont reflexiona amb la corda baixa i els metalls greus. sobre la fugacitat del temps i sobre la fascinació vers 5 6 Amb acompanyament del cor mixt a quatre els cossos joves que ells dos ja no tenen. Una nova veus. escena onírica, ara de Valmont,6 dóna peu perquè el vescomte accepti el repte de desvirgar Volanges. Argument 23

La claustrofòbica cel·la esdevé metàfora de la civilització occidental

ESCENA 5 Merteuil tem que en Valmont niïn alguns escrúpols que l’allunyin de la bèstia que ella vol que sigui i que ni ella mateixa vol deixar de ser, perquè, afirma, «la virtut és una malaltia infecciosa». Tanmateix, reflexiona sobre les fantasmagories que l’assoten quan es mira al mirall. Finalment assabenta Valmont que demà farà que Volanges i ell es trobin a l’Òpera.7 7 La transició està marcada per un passatge coral i instrumental, amb diàleg entre corda i instruments de fusta. ESCENA 6 Merteuil actua com a Valmont presentant-se davant la virtuosa Madame de Tourvel. Sempre com si fos 8 Aquesta escena magnífica, que reme- el vescomte, la marquesa creu parlar amb la seva mora l’ària operística, presenta el contrast rival acceptant la seva pròpia depravació. Tanmateix, del tractament eminentment rítmic de commina Tourvel a deixar que el seu cos llisqui lliure l’orquestra amb el contingut «melòdic» del cant de Merteuil, sovint amb passatges que sobre la pista del plaer: «l’instrument dels nostres rememoren la coloratura belcantista. I amb cossos ha de ser polsat fins que el silenci en trenqui certa homogeneïtat rítmica al llarg dels 120 les cordes».8 compassos que integren l’escena. 24 pàg.

ESCENA 7 La seducció de Madame de Tourvel. Merteuil actua com a Valmont i aquest com a Tourvel, i rebutja el vescomte 9 L’encontre entre Merteuil i Valmont troba per la seva depravació.9 aquí el seu clímax dramàtic amb aquest joc de rols intercanviats (masculí-femení) i amb les falses identitats que adopten els dos personatges. Valmont ha de resoldre part ESCENA 8 de la partitura amb passatges que demanen Merteuil, encara rere la identitat de Valmont, diu a cant d’agilitat en les semifuses, així com atènyer en un falset ad libitum un Si bemoll aquest –fent-se passar per Tourvel– que Volanges el sobreagut que cal mantenir amb valor de persegueix i que prefereix l’amor cast i pur de Tourvel rodona sobre cinc compassos. a la libidinositat de la jove Volanges.

ESCENA 9 10 La transició entre el final d’aquesta Per un moment Valmont i Merteuil deixen d’actuar. El escena i la següent es resol amb un passatge de reminiscències clàssiques, vescomte confessa que podria avesar-se a ser dona. 10 gràcies a les frases d’un violoncel que a «Tant de bo jo pogués», respon la marquesa. ritme de fuses i semifuses dóna pas a la veu de Valmont, que obre l’escena 10.

11 Les frases de Valmont que obren l’escena ESCENA 10 s’acompanyen amb els instruments de corda, El joc de rols continua, ara amb Valmont interpretant-se amb un tractament clàssic de la línia melò- dica. Després del seu monòleg, estableix un a si mateix i desplegant els seus dots seductors cap a diàleg (duet) amb la marquesa, interromput Cécile de Volanges, paper assumit per la marquesa de per tres somnis (5, 6 i 7). El tractament poli- Merteuil. Aquesta posa en boca de Volanges la castedat rítmic i l’sprechstimme fan acte de presència en aquesta rica i imaginativa escena, que considerada des de la benedicció eclesial i obté de inclou la intervenció del cor. Valmont respostes blasfemes, empeses per la lascívia.11 Argument 25

George Barbier il·lustrà una de les edicions de Les Liaisons Dangereuses 26 pàg.

El compositor Luca Francesconi ha creat una obra visionària Argument 27

E S C E N A 11 Merteuil vol posar fi al seu encontre amb Valmont i proposa devorar-se mútuament. Una manera d’anunciar la destrucció mútua, després que el vescomte confessi que Madame de Tourvel ha caigut a les xarxes de la seva seducció: «Preguem, senyora, que l’infern no ens separi mai», declara Valmont.12 12 El diàleg comença amb un tractament mecànic, «com una màquina, o marionetes», indica la partitura. La referència a l’infern se subratlla amb la percussió (que inclou ESCENA 12 campanes) abans que el pentagrama avanci Per darrera vegada, Valmont torna a interpretar el paper cap a l’escena següent. de Madame de Tourvel, bo i retraient al vescomte que 13 Puntualment, Valmont recorre novament l’hagi enganyada i anunciant el seu suïcidi.13 Merteuil, al falset. L’atmosfera orquestral esdevé misteriosa i tensa, anunciant el final fatal com si fos el vescomte, lliura a Valmont una copa de de l’escena i de l’òpera. vi que aquest beu a poc a poc. Abandonant el rol de seduïda, Valmont informa a la marquesa que la copa estava enverinada i mor als peus de Merteuil.

ESCENA 13 Merteuil evoca el parlament d’Ofèlia de la Màquina 14 Es tracta d’una escena amb acció Hamlet de Heiner Müller i ho du a terme amb una acció musical, sense text, excepte uns extractes de l’esmentat fragment de Müller, entonats musical. És el final i ho sap: «Llenço la meva roba al foc pel cor i que insisteixen en una idea: «Estem [...]. Me’n vaig al carrer, vestida amb la meva sang». 14 sols».

Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: https://goo.gl/qezQ8V 28 pàg.

Gravat de la carta XCVI de Les liaisons dangereuses, edició de 1796 29

ENGLISH SYNOPSIS

SCENE 1 1 This passage combines sung portions with The Marquise de Merteuil is alone and is awaiting the use of sprechstimme, and is supported by the orchestra and an electronic base. the Vicomte de Valmont. Amid sighs, she maintains An invisible choir begins the passage and a firmly closed attitude to the renewed love of her intervenes at certain points, lending the former lover, despite confessing that she still harbours scene a chromatic and rhythmic texture 1 that underlines the Marquise’s contradictory inextinguishable passion toward Valmont. states.

2 Valmont’s first phrase is introduced by the double basses, which then lead to SCENE 2 the first passage that marks the start of Valmont enters and believes that the Marquise is in love. the dialogue between the two characters. The Vicomte confesses that he is, which outrages the The Marquise’s pronouncements, with an intense crescendo, are marked by a rhythm Marquise: “Supreme happiness belongs to animals” – of semiquavers, which underscore the she states-, after uttering this devastating statement: character’s anxiety. The scene concludes “Love is the domain of servants”. Valmont states that the with an interior monologue (Dream 1), which is resolved with a timbered ambience that 2 object of his desire is Madame de Tourvel. refers to the Marquise’s dreamlike passage. 30 pàg.

Glenn Close i John Malkovich com a la Merteuil i Valmont en la pel·lícula de Stephen Frears el 1988

SCENE 3 Merteuil becomes outraged when she discovers that 3 The two passages contrast one another Valmont is in love with Madame de Tourvel, a married because of the rhythmic and vocal treatment: the Marquise’s monologue woman who is faithful to her husband. As a result, she follows a rhythm of semiquavers, with proposes that the Vicomte take the virginity of the outrage underscored by metals, whilst young Volanges, who recently left the convent. But Valmont sings with longer values, but with poly-rhythmic passages. Vocally, Merteuil Valmont thinks that the Marquise’s proposal focuses on often resorts to sprechstimme, whilst the prey that is altogether too easy to catch: “What is there Viscomte has a few passages that are for me in such prey without the thrill of pursuit”? 3 The reserved for falsetto. two characters intone a duet, revealing the perverse 4 The brief duet that concludes the scene thought that provides the logic for their existence is once again resolved with a poly-rhythmic through an unambiguously sexual dialogue: “Eternity treatment and with changes that run from the 7/8 to the 11/16, in addition to the 2/4, as a permanent erection”, states Merteuil, to which 4/4 or the 15/16. Valmont responds, “Time is the hole of creation”.4

SCENE 4 5 The scene opens with an instrumental Merteuil questions Valmont’s virility prior to proposing fragment that is reminiscent of the tick-tock a war of the sexes. Valmont reflects on the fleeting of a clock, with low strings and deep metals. nature of time and their fascination with younger 6 This is accompanied by a mixed choir bodies, which the two of them no longer have.5 A new comprised of four voices. oneiric scene takes place, this time with Valmont,6 leading to the Vicomte accepting the challenge of taking Volanges’ virginity. English Synopsis 31

SCENE 5 Merteuil is afraid that Valmont is having reservations that will distance him from the beast that she wishes him to be and that not even she would like to discontinue being because, as she says, “virtue is an infectious disease”. Nevertheless, she reflects on the hallucinations that beset her when she looks in the mirror. Ultimately, she tells Valmont that she will arrange for he and Volanges to meet at the Opera.7 7 The transition is marked by a choral and instrumental passage, with dialogue between string and woodwind instruments. SCENE 6 8 This magnificent scene, which recalls the operatic aria, presents the contrast Merteuil pretends to be Valmont and presents herself between the eminently rhythmic treatment to the virtuous Madame de Tourvel. While always by the orchestra and the “melodic” content pretending to be the Vicomte, the Marquise believes of Merteuil’s song, often with passages that are reminiscent of the bel canto coloratura. that she has spoken with her rival, accepting her own And it has a specific rhythmic standard depravity. Nevertheless, she compels Tourvel to allow format throughout the 120 beats that herself to freely submit to the temptations of pleasure: comprise the scene.

“the instruments of our bodies must be plucked until 9 The meeting of Merteuil and Valmont 8 silence breaks their strings”. finds its dramatic climax here with this interchanged role play (male-female) and with the false identities that the two characters adopt. Valmont must resolve SCENE 7 part of the score with passages that require The seduction of Madame de Tourvel. Merteuil pretends agile singing in the hemidemisemiquavers, as well as reaching, in a falsetto ad libitum, a to be Valmont, and Valmont plays the role of Tourvel, high b-flat major that he must maintain as if rejecting the Vicomte for his depravity.9 a semibreve over five time signatures. 32 pàg. English Synopsis 33

Els dos personatges (Valmont i Merteuil) es desdoblen en dos més (Volanges i Tourvel) 34 pàg.

SCENE 8 Merteuil, who is still assuming the identity of Valmont, tells the latter – who is impersonating Tourvel – that Volanges is after him and that he prefers Tourvel’s chaste and pure love to the lasciviousness of young Volanges.

SCENE 9 For a moment, Valmont and Merteuil stop acting. The 10 The transition between the end of this and the following scene is resolved with Vicomte confesses that he could become accustomed a passage that is reminiscent of classics, to being a woman. “I wish I could”, the Marquise thanks to the phrasing of a cello, which, responds.10 at the rhythm of demisemiquavers and hemidemisemiquavers, gives way to Valmont’s voice, and opens scene 10.

11 Valmont’s phrases, which open the scene, SCENE 10 are accompanied by string instruments, The interplay of roles continues, now with Valmont with a classic treatment of the melodic line. playing himself and employing his seductive ways with After his monologue, he establishes an exchange (duet) with the Marquise, which Cécile de Volanges, a role assumed by the Marquise is interrupted by three dreams (5, 6 and de Merteuil. The latter speaking as Volanges extols 7). The poly-rhythmic treatment and the chastity seen under the ecclesiastical blessing and sprechstimme are very much a part of this rich and imaginative scene, which includes receives from Valmont blasphemous response spurred participation by the choircorazón|coro. on by lust.11 English Synopsis 35

Jeanne Moreau i Gerard Philipe en Les liaisons dangereuses de Roger Vadim (1959) 36 pàg.

Valmont i Mertuil immersos en un virtuós joc d’engany i seducció English Synopsis 37

S C E N E 11 Merteuil wishes to put an end to her meeting with Valmont and proposes that they mutually devour one another. This is a way to announce their mutual destruction, after the Vicomte confesses that Madame de Tourvel has fallen into his web of seduction: “Let us pray, madam, that hell never separates us”, Valmont declares.12 12 The dialogue begins with a mechanical treatment, and the sheet music states “like a machine or marionettes”. The reference to SCEN E 12 hell is underscored by the percussion (which For the final time, Valmont once again plays the role of includes bells) before the stave advances to the next scene. Madame de Tourvel, reproaching the Vicomte for having lied to her and announcing her suicide.13 Merteuil, acting 13 Occasionally, Valmont again resorts to as though she were the Vicomte, provides Valmont with falsetto. The orchestral ambience becomes mysterious and tense, announcing the fatal a glass of wine that he drinks little by little. Abandoning finales of the scene and the opera. the role of the seduced woman, Valmont tells the Marquise that the glass was poisoned and dies at the feet of Merteuil.

SCENE 13 Merteuil evokes Ophelia’s speech in Hamletmachine by 14 This is a scene with a musical action, Heiner Müller and it does so through a musical action. It without text, except for some extracts of the aforementioned fragment by Müller, which is the end and she knows it: “I throw my clothes into the are intoned by the choir and that insist on a fire (...). I go out onto the streets, dressed in my blood”.14 central idea: “We are alone”. 38 pàg.

Retrat de Choderlos de Laclos, per Jean-Baptiste Perronneau i de Heiner Müller 39

NOTES SOBRE QUARTETT

Luca Francesconi Compositor

A Quartett, Heiner Müller ha fet una versió de Les amistats perilloses de Laclos. La guerra de manipulacions que esclata en la societat envaeix l’àmbit dels sentiments més íntims: l’amor, la confiança, la comprensió.

Els esquemes racionals que dominen les relacions de poder en la comunitat humana occidental pretenen obtenir el control absolut en l’àmbit més protegit. Així, amb un pacte extrem, els dos protagonistes aboleixen l’amor per assolir el domini de si mateixos i dels altres. “Com em creieu capaç d’un sentiment tan vulgar, Valmont”, d’aquesta manera s’irrita Merteuil en la segona escena.

Les discussions amoroses, a partir de l’intent d’acabar amb la gelosia, es converteixen en un virtuós joc d’enganys cada vegada més complexos i acro- bàtics, en els quals el cos es converteix en un objecte i la resta de persones, en marionetes. La identitat es perd en una multiplicació infinita de miralls on res no té valor, en un deliri nihilista i tràgic. Un destí que sembla repercutir també en el rol de l’art actual.

Quartett és l’abisme que s’obre entre les quatre parets que crèiem que ens podien salvar del món. Nosaltres mateixos, espectadors, crèiem que obser- vàvem aquesta espècie de terrari des de l’exterior com un peep-show en el seu conjunt, amb una seguretat normal. Però potser hi ha algú obser- vant-nos a nosaltres en aquest mateix instant. I fins i tot la normalitat d’una relació entre dues persones es posa en qüestió. Una peça d’un gran mosaic el disseny del qual s’ha perdut. 40 pàg.

QUARTETT ÉS L’ABISME QUE S’OBRE ENTRE LES QUATRE PARETS QUE CRÈIEM QUE ENS PODIEN SALVAR DEL MÓN.

Mentre que en la intimitat finalment s’hauria temen tractar les grans passions i contradic- de baixar la guàrdia, ser acceptat amb compli- cions. I, de fet, ell mateix ha viscut en primera citat, o en tot cas serenitat, tornem a topar persona totes les tragèdies i els terratrèmols amb les tàctiques i estratègies de la guerra. que han sacsejat tot un segle. Per tant, no Tanmateix, com sempre amb Heiner Müller, hi s’abandona definitivament a actituds conso- ha molt més. O més ben dit, aquesta cel·la ladores: és sempre directe, dur, desorientador. claustrofòbica es converteix en una metà- Però si penséssim que el seu pensament és fora de tota la civilització occidental. Vivim un negatiu, ens equivocaríem. És un pensament vertiginós i virtuós joc de màscares en el qual crític, d’alerta. molt aviat resultarà impossible comprendre què separa la realitat de l’actuació. Si és que Müller va escriure: “L’espai misteriós entre existeix una separació. Això és el teatre per a l’animal i la màquina, aquest és justament Müller i potser des de sempre: poder afirmar l’espai de l’home”. Hi ha una vitalitat desbor- una idea i la contrària. Traslladar a l’escena dant en cadascuna de les seves paraules, ja una visió del món i contraposar-la frontalment que l’ésser humà en tota la seva complexitat amb una visió oposada. es troba al centre. L’individu, en la seva feixuga solitud i fragilitat, pot resistir la manipulació i la D’aquí emana la força dels seus textos que, ideologia llançant el seu cos, el seu cor bate- engegant la gran màquina de l’ambigüitat gant, a l’escena: és l’única arma que té. humana, assoleixen matisos shakespea- rians. Són textos densos, polifònics com els En canvi, els dos protagonistes refusen seus personatges, violents i poètics, que no acceptar aquesta debilitat. Volen transcendir el Notes sobre Quartett 41

Francesconi ha estat docent en centres com l’IRCAM de París

baix destí de la plebs “que s’instal·la als racons”, L’òpera és una gran màquina, un laboratori volen poder ser, potser, immortals. Valmont i alquimista on aquesta babel de pulsions i Merteuil, tots dos feres privades de la saviesa idiomes pot trobar un estat de fusió. I això de l’instint i massa intel·ligents “sense ser Déu”, gràcies a l’efecte de la febril “alteració”, l’alta surten derrotats. Han rescindit el vincle amb la temperatura perceptiva que la música només naturalesa i, sorpresos per l’horror del decaï- té la capacitat d’induir. L’elaboració electrò- ment físic, s’han desfet del cos com si fos un nica de sons i espais és l’altre agent químic objecte. En altres paraules, no han acceptat que torna a inscriure l’experiència en una el simple final de l’ésser humà. Existeixen vies nova dimensió: moderna, veloç, atenta, multi- d’escapament? La dona es queda sola al final dimensional. Just el que el teatre de l’òpera i, en un ímpetu de salvatge vitalitat, destrueix sempre ha volgut en el fons somiar. els barrots de la presó. La relació amb un lloc sacre com el teatre Crec que l’aportació d’Àlex Ollé i La Fura d’òpera no entra en conflicte ni és complaent. dels Baus és molt important, fins i tot com a És impensable ignorar la força imaginativa “antídot” a una lectura banalment postexpres- i històrica. Però potser és possible, si no sionista o ideològica de Heiner Müller i que, necessari, metabolitzar-la i integrar-la al món; en canvi, ajuda a projectar-la, d’una banda, a un món que escapa dels seus murs i més una dimensió d’època lligada a les vicissituds aviat el conté, com el mar amb un magnífic de la civilització occidental i, de l’altra, a un corall. pla més universal. El mateix recorregut que la música pretén seguir. 42 pàg.

Els aristòcrates segons la il·lustració de George Barbier La cita 43

«L’amor és el domini dels servents»

Merteuil a Quartett, escena 2 44 pàg.

Retrat d’Àlex Ollé. Foto: E. Bauer - OnP 45

ÀLEX OLLÉ: «SI VOSTÈS TENEN CONSCIÈNCIA, QUE ESPEREM QUE SIGUI AIXÍ, ALESHORES ÉS POSSIBLE QUE AQUESTA PEÇA ELS PARLI I ELS COMMOGUI DE MANERA IRREVERSIBLE.»

Després de l’estrena absoluta al Teatro alla Scala de Milà, l’òpera Quartett arriba al Gran Teatre del Liceu a càrrec de les dues persones que l’han vist néixer escènicament: el compositor Luca Francesconi i el director escènic Àlex Ollé, de La Fura dels Baus. Conversem amb el director poques setmanes abans de l’arribada del títol a Barcelona.

GRAN TEATRE DEL LICEU: La producció ÀLEX OLLÉ: Vaig coincidir amb en Luca a que podrem veure al Gran Teatre del Barcelona, accidentalment, en unes jornades Liceu és la mateixa que es va veure en d’òpera contemporània. Més tard, el vaig l’estrena absoluta del títol a Milà (2011). convidar a veure Le grand macabre, que jo Expliqui’ns com contacten vostè i Luca mateix havia dirigit, a Roma. Arran d’aquest Francesconi, i com comença el procés primer contacte, en Luca em va trucar per de creació d’aquesta producció... demanar-me si estaria interessat a dirigir Quartett a Milà. 46 pàg.

«L’ÒPERA CONTEMPORÀNIA I, EN DEFINITIVA, L’ART CONTEMPORANI, ENS DEMANEN UNA MIRADA CURIOSA, CRÍTICA I OBERTA»

Va ser un encàrrec fàcil d’acceptar? de música contemporània. Amb en Luca de seguida es va establir una relació àgil i molt rica. No, gens ni mica. Des del primer moment, vaig entendre que aquesta peça requeriria tot el Quin ha estat el procés de creació que meu temps. En aquell moment no hi veia cap l’ha portat fins a la producció que podem possibilitat. Tot i així, vaig continuar conversant veure al Gran Teatre del Liceu? amb en Luca i la seva proposta em va agradar tant que finalment vaig acceptar el repte, cosa Primer vam dedicar molt de temps a fer treball que implicava que hauria de trobar el temps i de taula, tot estudiant el text i les possibilitats l’espai per dedicar-m’hi, a més de construir un que ens oferia per adaptar-lo a òpera. Vam equip sòlid amb qui desenvolupar la proposta. convidar la Júlia Canosa, amb qui ja havia col·laborat anteriorment i amb qui vaig triar En el món de l’òpera actual no és habi- i remenar fins a trobar una seqüència d’es- tual que el director escènic pugui treba- cenes que funcionés per a la partitura d’en llar de costat amb el compositor del títol. Luca i que alhora casés amb la meva proposta Com ha anat aquesta experiència? escènica. A partir d’una primera versió, ja s’hi van involucrar altres elements, com el dispo- L’experiència de treballar amb un compositor sitiu escènic, que vaig treballar amb Alfons viu és única; una de les poques ocasions en Flores; la mirada de Valentina Carrasco, l’aju- què es té l’oportunitat d’aprofundir i expandir dant de direcció; el vídeo de Franc Aleu, o el la perspectiva i conèixer la visió i l’experiència vestuari de Lluc Castells. Quan el concepte de la música d’un dels millors compositors queda clar i és compartit, aleshores ja és tot Entrevista a Àlex Ollé 47

un treball de creació en equip. Per resumir, peça que observa el poder i les dinàmiques mentre jo avançava el desenvolupament del de poder des de molt a prop, i ens continua- concepte escènic amb Alfons Flores i l’assis- ríem deixant elements. tència de Valentina Carrasco, Júlia Canosa m’ajudava amb la dramatúrgia. D’aquesta Es tracta d’un text escrit amb l’ambició que manera ens asseguràvem d’estar sempre romangui sempre viu; que permeti que cada en simbiosi amb les necessitats i prioritats posada en escena en descobreixi una inter- marcades per l’avançament de la partitura de pretació o altra. En la nostra proposta es Luca Francesconi. destil·la el que pensem que és més punyent i, en canvi, menys obvi. Però hauran de jutjar Des del seu punt de vista, què ens vostès. Aquesta és la meravella de l’art; la explica l’òpera Quartett? Com queda això mirada crítica de l’espectador hi trobarà més reflectit en la producció que vostè signa? capes de sentit personal i universal.

Quartett no pot resumir-se. Simplement, hi ha Francesconi diu que aquesta “no és una peces que no ens permeten fer una simplifi- òpera per a covards”, ja que és “violenta, cació, una reducció que pugui respectar-ne sexual, blasfema i sense pietat”. Compar- l’essència. Per una banda, podem dir que és teix l’afirmació? una faula de la soledat, però ens quedaríem curts. Per l’altra, podríem dir, també, que és Entenc perfectament el punt de vista d’en un assaig sobre la burgesia; però tampoc no Luca. Si vostès tenen consciència, que la definiríem. Podríem classificar-la com una esperem que sigui així, aleshores és possible 48 pàg.

que aquesta peça els parli i els commogui nificant. El “més enllà” global que queda al de manera irreversible. I ho farà no tant per defora del seu control, com l’autoritat i la la violència del llenguatge, sinó per la tesi contundència de la força de la natura versus que exposa. la força humana.

Vostè ha dit que amb Francesconi van Vostè situa els dos protagonistes aïllats crear tres espais: l’interior, l’exterior i la en l’aire, dins d’una caixa penjada de 300 natura. Què simbolitzen aquests espais? cables d’acer. Per què?

Dins la peça hem establert dos nivells d’acció La meva proposta passa per la contextu- i de diàleg amb l’espai: un inside (o dins del alització, que el públic senti com a pròpia búnquer), que simbolitza la realitat isolada la visió de Heiner Müller. Müller va deixar dels protagonistes i el que els passa en la escrit que la peça podria representar-se en intimitat, i l’outside (on coexisteixen amb un un saló de la Revolució Francesa o en uns fora del búnquer), un espai extern també al búnquers de la Tercera Guerra Mundial. La seu lloc mental, on troben les seves frustra- caixa aïllada, suspesa en l’aire, en una terra cions, els seus somnis i els seus malsons. de ningú aparent, em permet posar l’èmfasi en l’aïllament dels dos personatges (Merteuil i En aquest punt, en Luca va proposar encara Valmont), que, com nosaltres, més aviat viuen un tercer nivell, l’out o natura, en una mirada fora de la realitat de la majoria dels habitants molt més àmplia i menys immediata, que del nostre planeta. Aquest viure “fora” d’una d’alguna manera fa de l’home un ésser insig- realitat aclaparadorament salvatge és preci- Entrevista a Àlex Ollé 49

«QUARTETT NO ELS DEIXARÀ INDIFERENTS»

sament el que ens permet la mateixa exis- potser no són les que finalment recordem o tència. A en Luca li va semblar adient també ens han agradat i emocionat per damunt de la aquesta idea d’aïllament, i a partir d’aquell resta. El mateix val per als textos. Els recomano punt en endavant tota la posada en escena que vinguin sense expectatives, sense preju- es basaria en l’isolament dels personatges. dicis. L’òpera contemporània i, en definitiva, l’art contemporani, ens demana una mirada curiosa, Les projeccions de Franc Aleu també crítica i oberta. També s’aplica al cas de Quar- tenen gran importància a l’hora d’explicar tett. Personalment, crec que se sorprendran de la trama... la facilitat amb què entraran dins de la història i, per descomptat, dins de la música aclapara- El treball de Franc Aleu és cabdal en la dora i expressiva de Luca Francesconi. posada en escena, perquè accentua punts importants del desenvolupament de la trama Habitualment, hi ha públic que té i, sobretot, perquè és part de l’escenografia, reserves per assistir a una primera repre- del dispositiu escènic; el nucli del conflicte. sentació d’òpera contemporània. Els donaria algun consell per tenir una bona Ni el text ni la música són senzills en una experiència amb Quartett? primera audició. Com recomanaria a l’es- pectador que s’hi acosti? Si m’ho permeten, no els donaria cap consell. Si són habituals de l’òpera, vol dir que no Hi ha poques peces musicals que podríem el necessiten. Són un públic il·lustrat en el classificar de senzilles o, en tot cas, si n’hi ha, gènere i Quartett no els deixarà indiferents. 50 pàg.

La videocreació de Franc Aleu és cabdal en la posada en escena 51

LA SEDUCCIÓ COM A CATEGORIA ARTÍSTICA Eva Sandoval Musicòloga i informadora de Radio Clàssica

«El mèrit d’una obra rau en la seva utilitat o en el seu encís, i fins i tot en tots dos, si s’escau: però l’èxit, que no sempre és prova de mèrit, sol dependre més de la tria del tema que no pas de l’execució; del conjunt dels objectes que presenta, que no de la manera com són tractats.» Prefaci de Les liaisons dangereuses (1782) de Pierre Choderlos de Laclos

Quartett (2011) de Luca Francesconi (n. 1956) pertany al grup reduït de títols operístics estrenats al segle XXI que han aconseguit viatjar pels teatres més importants del món, juntament amb L’Upupa (2003) de , The tempest (2004) de Thomas Adès, Doctor Atomic (2005) de John Adams, Julie (2005) de Philippe Boesmans, Anna Nicole (2011) de Mark-Anthony Turnage o Written on skin (2012) de George Benjamin. El compositor i director d’orquestra italià és un autor experimentat en el gènere. Des del 1985 ha escrit nou òper es en les quals treballa amb la relació entre música, paraula, llum i imatge. Les ha concebudes per a la ràdio, per a teatres tradicionals i per a localitzacions experimentals, fent-hi ús de la tecnologia multimèdia, com l’electrònica i la videocreació. 52 pàg.

De totes, la més significativa, ara per ara, és Quartett. Després de l’estrena el 26 d’abril de 2011 al Teatro alla Scala de Milà s’ha repre- sentat quaranta-cinc vegades en tres produccions escèniques dife- rents i en versió de concert, tot un veritable rècord per a una peça nascuda aquest nou segle. Resultat d’un encàrrec del Teatro alla Scala i el Wiener Festwochen en col·laboració amb l’IRCAM, s’ha presentat en llocs emblemàtics, com la Nederlandse Opera d’Amsterdam i a l’Opéra de Lille el 2013, la Fundació Gulbenkian de Lisboa i la Royal Opera House de Londres el 2014 o al Teatro Colón de Buenos Aires i a l’Òpera de Malmö el 2015. Aquest 2017 arriba al Gran Teatre del Liceu en la seva estrena a Espanya.

L’obra, estructurada en un acte i tretze escenes, s’inspira en la relec- tura teatral que el dramaturg postmodernista Heiner Müller (1929- 1995) va escriure el 1980 de Les liaisons dangereuses (1782) de Pierre Choderlos de Laclos (1741-1803) (traduïda habitualment d’una manera poc precisa com Les amistats perilloses). Müller va fer en Quartett una reinterpretació molt personal en alemany de la novel·la epistolar de Laclos. Va respectar-ne els noms dels protagonistes prin- cipals, però en va ampliar les coordenades vitals, amb una extensió conseqüent de significats. En la seva línia decadent, va situarl’acció de manera simultània en «un saló d’abans de la Revolució Francesa» i en «un búnquer després de la Tercera Guerra Mundial». Aquesta proposta espaciotemporal oberta i apocalíptica li permet tractar de la capacitat de perversió de l’ésser humà i el poder de la manipulació psicològica, com també criticar ferotgement la doble moral de deter- minades classes socials. La seducció com a categoria artística 53

Francesconi va mantenir el títol alemany de l’obra de Müller, però ell mateix en va elaborar el llibret en anglès «perquè aquest idioma, fins i tot en la seva forma més bella i elegant, avui dia és com una mena d’esperanto. I perquè és el llenguatge que encaixa millor amb els sincre- tismes de la música europea, el jazz, el folk, la música popular i l’electrò- nica que són presents a les meves partitures des de fa molt de temps». L’autor va encadenar un seguit de monòlegs en prosa poètica i diàlegs carregats de subtext i d’humor negre que segueixen amb fidelitat la peça teatral. Pel que fa a la música, els recursos emprats per l’italià són ambiciosos, especialment en la plantilla instrumental. L’òpera està escrita per a soprano, baríton, una orquestra de cambra al fossat, una gran orquestra i cor fora d’escena i electrònica en viu i preenregistrada.

Per mitjà dels cossos de dos intèrprets, Müller i Francesconi donen vida a quatre personatges, d’aquí ve el títol Quartett. El vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil, antics amants, es retroben. L’ob- jectiu de Valmont és conquistar Madame de Tourvel, però la marquesa insisteix que sedueixi Cécile de Volanges, una jove verge. A la sisena escena contemplem el primer canvi de rols, amb la qual cosa per mitjà dels recursos de la «màscara» i el «mirall» es reforcen les dobles lectures del text. Valmont es transforma en Madame de Tourvel i Merteuil en Valmont, tot fent gala del seu coneixement del sexe oposat. Valmont afirma: «Marquesa, crec que podria acostumar-me a ser dona», i Merteuil li respon: «Tant de bo jo pogués». Al penúltim quadre aquesta ficció és duta al límit quan s’uneixen en una mateixa persona Valmont i la seva desitjada Madame de Tourvel: l’objecte desitjat convertit en el seu propi jo. Aquesta situació desesperada només pot desembocar en la mort. 54 pàg.

NO ÉS UNA ÒPERA PER A COVARDS. NO S’ARRISQUIN A VENIR AL TEATRE SI NO ESTAN PREPARATS PER QÜESTIONAR EL QUE FAN I EL QUE SÓN. AQUESTA ÉS UNA ÒPERA VIOLENTA I BLASFEMA, COMPOSTA D’INSTINTS SEXUALS PRIMARIS I AMB UNA ABSÈNCIA TOTAL DE COMPASSIÓ

«No és una òpera per a covards. No s’arris- Com si es tractés de dos cobais d’un expe- quin a venir al teatre si no estan preparats per riment de laboratori, la producció d’Àlex Ollé qüestionar el que fan i el que són. Aquesta (La Fura dels Baus) ens presenta un home és una òpera violenta i blasfema, composta i una dona tancats en una caixa de prop d’instints sexuals primaris i amb una absència de dues tones suspesa a dotze metres de total de compassió. Els dos únics perso- l’escenari que, a tall d’úter protector, pretén natges a l’escenari són la personificació del mantenir-los aïllats del món que els envolta. cinisme; s’han jurat no tornar a estimar mai No en va el compositor considera aquesta més», afirma Francesconi. Quartett té la capa- estructura com «un terrari per observar els citat d’involucrar activament l’espectador en insectes». Per a Ollé és una «presó emoci- la lluita que mantenen els seus dos maquia- onal» delimitada per dues zones: els somnis i vèlics personatges. La negació de l’afectivitat els pensaments dels protagonistes, i la natu- en benefici de la sensualitat, la incapacitat ralesa atemporal i indiferent respecte del de comunicació, l’individualisme extrem o destí dels personatges. Aquesta distribució la decadència dels cossos i el plany per la de l’espai escènic condiciona la composició joventut perduda serveixen de porta d’accés musical. L’orquestra de cambra acompanya a conflictes humans de més profunditat. Les l’acció dels cantants a la cel·la central; les tendències destructives (envers un mateix i veus preenregistrades ens transmeten l’acti- envers l’altre) i el desig irrefrenable de sotme- vitat mental de Valmont i Merteuil sustentada timent marquen la duresa i l’ambigüitat del en la videocreació, i la gravació de l’orquestra diàleg. Segons l’autor, el fi últim de l’òpera simfònica i el cor, efectuada durant l’estrena és establir un paral·lelisme entre la conducta a i tractada electrònicament, recrea dels dos aristòcrates de la França prerevo- de manera eloqüent el tercer nivell ocupat per lucionària i l’estil de vida actual a Occident: l’univers exterior. «Per protegir-nos ens aïllem en petites cel·les, tanquem la porta amb pany i forrellat i creiem La complexitat dels papers vocals ve determi- que estem segurs, però el terra s’esquerda als nada pel seu caràcter múltiple a causa dels nostres peus». canvis continuats de personatge. La partitura La seducció com a categoria artística 55

de Francesconi exigeix la flexibilitat suficient per afrontar registres actorals i formes d’emissió vocal molt diferents, des del xiuxiueig fins a l’estil jazzístic, passant pel cant líric o la interpretació a la manera de la música antiga, però sempre dins una línia de gran exigència i virtuosisme. En la part instrumental, d’una atractiva riquesa tímbrica, es combina la influència expressionista (que també està molt present en les veus) amb tècniques de caire més experimental. D’aquesta manera s’aconsegueix un discurs eclèctic que manté la frescor i es renova constantment, i que persegueix en tot moment el suport a la dramatúrgia del text.

Les connexions entre idees o sentiments similars vénen marcades per l’ús dels mateixos gestos sonors, de la mateixa manera que els diversos llenguatges musicals distingeixen els tipus d’interacció entre els dos personatges, entre el món conscient i el subconscient, entre el que és real i el que és virtual o entre l’esfera privada i la pública. Per la seva banda, l’electrònica completa l’experiència auditiva aportant nous matisos comunicatius. En aquest sentit, Francesconi aprofita les eines digitals per «moure» el so per damunt dels caps dels oients i per transformar les veus en temps real. En definitiva, la partitura de l’autor italià facilita alhora que enriqueix els diversos espais mentals que configuren la polièdrica personalitat de Valmont i Merteuil. 56 pàg.

Les Liaisons dangereuses es publica per primera vegada el 1782 La cita 57

«L’instrument dels nostres cossos ha de ser tocat fins que el silenci en trenqui les cordes»

Merteuil a Quartett, escena 6 58 pàg.

Quartett se’ns manifesta com a faula de la soledat 59

DE LES LIAISONS DANGEREUSES A QUARTETT Darío Facal Director i dramaturg

Hi ha històries que aconsegueixen verbalitzar el que és inefable i concretar veritats difícils d’expressar. Hi ha relats que transcendeixen i que, acarant qües- tions existencials, aconsegueixen defugir l’anècdota. Hi ha arguments que amb el rigor de la seva reflexió ens permeten comprendre millor el món. Aquestes històries es transformen en mites i es projecten en el temps escapant-se de la seva forma original; muten, es versionen i mantenen el seu context original o bé s’adapten a noves circumstàncies històriques, en una adaptació d’un llenguatge a un altre, de la narrativa al teatre, del teatre al cinema o al ballet. D’Èdip rei a Romeu i Julieta, d’El Quixot a Faust, de Tristany i Isolda a Madame Bovary o de la Ilíada a Frankenstein són moltes les històries que han anat teixint l’imaginari d’Occident amb la seva comprensió de la realitat.

Les liaisons dangereuses és, sense cap mena de dubte, una d’aquestes obres referencials, ja que no ha deixat d’atiar la imaginació d’Occid ent des que va ser publicada el 1782. És probable que Pierre Choderlos de Laclo s –militar de l’exèrcit francès estudiós i precursor dels estudis balístics, autor que tampoc no es caracteritza per una obra literària ni gaire significati va ni gaire profusa– 60 pàg.

L’òpera de Francesconi fou un encàrrec d’Stéphane Lissner, director artístic del Teatro allà Scala de Milà

no sospités la immortalitat que la seva novel·la epistolar li comportaria, ni tan sols després del gran èxit de vendes que va suposar tan bon punt va ser publicada. És més, és probable que l’èxit i la vigència del seu relat tingui més a veure amb el caire llibertí de la història que no pas amb la pretensiosa intencionalitat moral i catòlica que pretenia inferir-hi l’autor, tot exemplificant amb la justícia final el càstig merescut d’uns personatges subversius.

L’argument és senzill: la marquesa de Merteuil, que manté relacions d’amistat amb el seu examant el vescomte de Valmont, l’esperona a seduir una adoles- cent anomenada Cécile de Volanges, per venjar-se d’un altre antic amant seu que s’hi pretén casar. Però Valmont està interessant a conquistar una dona austera i bellíssima, la senyora de Tourvel. Merteuil aposta amb Valmont que si aconsegueix una nit d’amor amb Tourvel, serà recompensat amb una altra nit amb Merteuil. Valmont continua intentant seduir Tourvel, però quan aquesta decideix deixar de parlar i allunyar-se de Valmont per no caure als seus braços, aquest descobreix que la senyora de Volanges, mare de Cécile, ha estat bescantant-lo en nombroses cartes i ha estat suggerint a Tourvel que se n’allunyi. Que Volanges hagi interferit en els seus capricis l’empeny a complaure la marquesa de Merteuil i a posar en marxa la seva venjança, tot desvirgant la jove, que coqueteja amb Danceny, el seu professor de música. De Les liaisons dangereuses a Quartett 61

Mentre Valmont instrueix Cécile en tots els secrets de l’amor a l’esquena del seu amic Danceny, té l’oportunitat de continuar seduint Tourvel, i quan al final aconsegueix posseir-la, l’abandona, a fi de rebre el premi promès per Merteuil. Tanmateix, la marquesa ha pres Danceny com a amant i es diverteix humiliant Valmont i negant-li el premi que havien acordat. Quan Valmont, ofès, intenta interposar-se, la marquesa explica a Danceny com Valmont ha mantingut rela- cions amb Cécile, passant per alt l’amistat que unia els dos homes. Això provoca que Danceny repti Valmont a un duel en el qual Valmont és ferit de mort.

La mort de Valmont desencadena el final de la història, ja que provoca que es faci pública tota la correspondència dels personatges. Això comporta que Tourvel enfolleixi, que Cécile fugi de París per entrar en un convent i que Merteuil, arruïnada, desfigurada per la verola i bandejada per tothom, acabi la història intentant mantenir el seu estatus i la dignitat, mentre assisteix a l’òpera i escolta la música des de la solitud de la seva llotja.

L’obra és un retrat fascinant d’un canvi d’època, de la decadència de les classes poderoses que menystenen el patiment aliè i que, víctimes del tedi, descobreixen en la voluntat de pervertit i destruir, l’únic sentit dels seus actes. 62 pàg.

Adaptacions cinematogràfiques de l’obra de Laclos de Roger Vadim, Stephen Frears, Milos Forman i Hur jin Ho

Però més enllà de l’argument, el que dóna transcendència a aquesta història és l’enormitat dels dos personatges principals: la marquesa de Merteuil i el vescomte de Valmont, la dimensió i conseqüència de les seves accions, el poder destructor del seu absolut menysteniment respecte de l’ordre moral de la seva època, la impunitat i el cinisme amb què, en el seguit de les seves cartes, es burlen de tot, l’enormitat de la seva passió, la negació dels seus veritables sentiments, el profund dolor que els travessa i que intenten combatre a cops de banalitat, l’amor i l’odi que els uneix, l’ànsia de venjança, la confusió brutal dels seus cors, la necessitat imperiosa que tenen d’empastifar qualsevol cosa que sigui pura i bella..., per tot plegat, resulten personatges que estan irremeiablement acarats a la tragèdia, personatges que avancen vers la seva pròpia destrucció després d’haver pervertit allò que s’han trobat al camí, personatges que s’autodestrueixen mentre aniquilen la moral hipòcrita d’una societat que menyspreen. Aquests dos personatges són els que van motivar la reinterpretació escènica que Müller en va fer a Quartett i que ara Francesconi ha convertit en òpera.

Són moltes les adaptacions que ha tingut la història en el decurs del temps. La primera versió cinematogràfica que recordem és la de Roger adimV amb Jeanne Moreau i Gérard Philipe, seguida després per la mítica d’Stephen Frears en què vam poder contemplar Glenn Close, John Malkovich i Michelle Pfeiffer, o la de Milos Forman titulada Valmont i protagonitzada per Colin Firth i Annette Bening. Tambié hi ha una versió d’adolescents ambientada al De Les liaisons dangereuses a Quartett 63

L’OBRA ÉS UN RETRAT FASCINANT D’UN CANVI D’ÈPOCA, DE LA DECADÈNCIA DE LES CLASSES PODEROSES QUE MENYSTENEN EL PATIMENT ALIÈ I QUE, VÍCTIMES DEL TEDI, DESCOBREIXEN EN LA VOLUNTAT DE PERVERTIT I DESTRUIR, L’ÚNIC SENTIT DELS SEUS ACTES

Manhattan actual titulada Intencions cruels, a més d’altres versions asiàtiques rodades els darrers anys que resituen la trama a la Xina de com ençament del segle XX o a Corea durant el segle XVIII. Quant a la fortuna teat ral de l’argument tenim, a més de la forta intervenció de Heiner Müll er que és motiu de l’òpera de Francesconi, l’adaptació de Christopher Hampton o la que vam fer Javier L. Patiño i jo mateix, tot respectant el carà cter epistolar de la novel·la. També se n’han fet versions radiofòniques i tele visives, així com diversos ballets amb coreografies de David Nixos o Libor Vaculík i m úsica de Pēteris Vasks, a més de versions operístiques com la de Conrad Sus a, Piet Swerts o Arturs Maskats.

Entre totes les versions que en coneixem, la de Heiner Müller és potser la que té més entitat i la que resulta més independent del text de L aclos. Müller sintetitza la novel·la en un diàleg ferotge entre Merteuil i Valmont, una veri- table guerra de sexes, que aconsegueix fugir dels clixés i mo stra dues bèsties que lluiten per sotmetre l’adversari en una lluita brut al de poder, mitjançant un diàleg violent. Müller va arribar a reconèixer en diverses ent revistes que no havia arribat a llegir la novel·la de Laclos, però que tampoc n o l’hauria llegida amb deteniment per no perdre l’impacte inicial que la pr imera lectura en diagonal li havia suposat. I és des d’aquest espai de la memòri a, des d’aquesta commoció poètica que sorgeix una batalla ben bonica i salvatge titulada Quartett. 64 pàg.

Dos personatges reclosos dins del seu propi infern, aquest «infern preparatori» del qual parlà Baudelaire, dos personatges representant la seva pròpia història, representant-se a si mateixos, actuant amb el seu propi llibertinatge, com si es tractés d’una refracció de miralls deformadors. Quartett és un laberint de significacions, ressonàncies i eclosions literàries que s’encreua amb l’obra de Laclos.

Alguna vegada han fet notar a Müller que el seu text no buscava adaptar o actualitzar l’obra original, sinó destruir-la, a la qual cosa Müller responia que era el mateix que fan els nens amb els seus ninos: arriba un moment que volen saber què hi tenen dins. Potser la gran voluntat de Quartett és destruir els personatges per intentar arribar a comprendre què és el que amaguen en el seu si.

És innegable l’enorme fascinació que l’obra –en qualsevol de les seves versions– produeix en nosaltres. Així, la força del seu argument, el magnetisme dels personatges, els temes que la informen, l’amor, el desig i el sexe, la guerra com a símil, la religió contraposada a la llibertat, l’excés i el llibertinatge dels personatges enfrontat a l’educació senti- mental de la jove Cécile, han aconseguit que la novel·la de Laclos hagi deixat un seguit fecund d’adaptacions en el transcurs de dos segles. Ara la música de Francesconi, les veus d’Allison Cook i Robin Adams i la posada en escena d’Àlex Ollé donaran compte de la violència, la intel·ligència, la sensualitat i la transcendència d’aquesta història. De Les liaisons dangereuses a Quartett 65

La proposta de Francesconi, Müller i Ollé impliquen l’espectador en l’acció dels protagonistes 66 pàg.

Les liaisons dangereuses formen part de l’imaginari d’Occident La cita 67

«No sabeu que només la voluptat té el dret de llevar la bena de l’amor?»

Valmont a Les relacions perilloses, carta VI 68 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

1956 Neix a un barri perifèric de Milà, fill del König Hirsch (òpera de H.W.Henze). Gesang pintor Giancarlo Francesconi der jünglinge i Zeitmasze (K.Stockhausen). Il canto sospeso (L.Nono). Candide (L.Berstein). Sonata per a cello i piano (R.Gerhard). G.Gould publica les seves Goldberg variations. Don Perlimplín/Perlimplinada (F.Mompou-X. Montsalvatge). Mor L.Perosi. Primers discs de E.Presley, B.Holly i A.Franklin. I Eurovision Song Contest

1961 La seva mare el porta a un concert de Estrena d’Atlántida (M.de Falla), al Liceu. S.Richter al Conservatorio di Milano: Intolleranza 1960 (òpera de L.Nono). queda impressionat. Comença a B.Maderna compon l’òpera radiofònica Don estudiar piano clàssic (però no dedicarà Perlimplin. B.Dylan comença a actuar en tota la infantesa a estudiar música i públic (Nova York). Someday my prince will escoltarà música diversa) come (M.Davis). Mor J.Guridi

1965 El seu futur mestre L.Berio estrena Die soldaten (òpera de B.A.Zimmermann). Laborintus II: impressionarà Francesconi Momente (2a part) i Mixtur (K.Stockhausen). durant la seva joventut, època en què Mor E.Varèse. Yesterday (The Beatles). aprendrà piano i composició (serà Satisfaction (The Rolling Stones) alumne al Conservatorio di Milano i també d’A.Corghi, K.Stockhausen i L.Berio, a més d’estudiar jazz)

1980 H.Müller escriu Quartett (obra teatral Ringed by the flat horizon (G.Benjamin). Where inspirada en Les liasions dangereuses, de the wild things are (O.Knussen. 1a versió). A P.C.de Laclos), base de la futura òpera madrigal opera i Satyagraha (P.Glass). Cailles homònima de Francesconi en sarcophage (S.Sciarrino). QE2 (M.Oldfield). Maten J.Lennon. Neix el Consorci del Liceu

1981 Comença a ser assistent de L.Berio, de (òpera de qui aprendrà l’ofici de ser músic K.Stockhausen). A mind of winter (G.Benjamin). Lou Salomé (G.Sinopoli). Vanitas (S.Sciarrino). I.Xenakis reedita el seu assaig Musiques formelles. Moren S.Barber i B.Marley. The man with the horn (M.Davis). H.von Karajan apadrina la presentació mundial del CD 69

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

J.R.Jiménez, premi Nobel de literatura. Revolució hongaresa, esclafada per Mor B.Brecht. O.Niemeyer comença a l’URSS. Independències de Sudan, construir Brasília Marroc, Tunis i Pakistan. Egipte nacionalitza el Canal de Suez. TVE comença a emetre

I.Gagarin, 1a persona llançada a l’espai. Construcció del Mur de Berlín. R.Nurejev arriba a França i deserta de J.F.Kennedy presideix els EUA. l’URSS. Viridiana (L.Buñuel) Invasió fallida dels EUA a Cuba. Mor l’expresident italià L.Einaudi

Relleu ocre i rosa (A.Tàpies). Pour Marx Maten Malcolm X. Els EUA comencen (L.Althusser) a atacar amb napalm durant la Guerra de Vietnam

Il Nome della Rosa (U.Eco). Mor J.-P. R.Reagan presideix els EUA. Moren Sartre el xa M.R.Pahlavi i Tito. Comença la Guerra Iran-Iraq. Maten A.Somoza. J.A.Samaranch presideix el CIO. J.Pujol presideix la Generalitat

IBM posa a la venda el PC. Tar Baby Acaba la Crisi dels ostatges dels EUA (T.Morrison). El Gernika (P.Picasso) a Iran. Maten A.El-Sadat: el succeeix torna a Espanya. M.Barceló ja exposa a H.Mubarak. Fracassa el cop d’Estat a l’estranger (Bienal de São Paulo). Mor Espanya J.Pla 70 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

1982 Experimenta amb una òpera assistint La vera storia (L.Berio). At first light L.Berio per estrenar La vera storia (La (G.Benjamin). Proclamation (A.Copland). Le Scala). Compon Passacaglia (gran rire physiologique (G.Aperghis). O.Messiaen orquestra), una de les seves primeres ultima l’òpera Saint François d’Assise partitures que considera importants (s’estrenarà el 1983). Moren G.Gould, C.Orff, H.Searle, A.Rubinstein i M.del Monaco. Thriller (M.Jackson). Comercialització del CD

1984 Passacaglia (estrena a l’Haia). Deixa de Un re in ascolto (òpera de L.Berio). Samstag ser assistent de L.Berio aus licht (òpera de K.Stockhausen). Zoolook (J.-M.Jarre). Sound system (H.Hancock). Mor M.Valls Gorina

1985 Compon l’òpera en dos actes Scene Higglety pigglety pop! (òpera de O.Knussen). (no s’estrena) The juniper tree (òpera de P.Glass-R.Moran). Requiem (A.L.Webber). Simfonia de rèquiem (X.Montsalvatge). Jubilation (G.Benjamin). Mor N.Riddle. Neix l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure

1986 Plot in fiction (oboè, corn anglès i Goya (òpera de G.C.Menotti). Die schwarze 11 instruments), una de les seves maske (òpera de K.Penderecki). The man who primeres partitures que jutja important. mistook his wife for a hat (òpera de M.Nyman). La dedica al compositor F.Donati, al The phantom of the opera (A.L.Webber) qui considera oblidat injustament

1987 Compon (però no estrena) Escursione, Europeras 1, 2 (òperas de J.Cage). En un òpera radiofònica per a actors i tournemain (G.Aperghis). Antara (G.Benjamin). electrònica Moren F.Mompou i A.Segovia. ERG i Suz/O/ Suz (La fura dels baus). N.Espert dirigeix una òpera per 1a vegada (, Royal Scottish Opera)

1989 In ostaggio (òpera radiofònica de París inaugura l’Opéra Bastille. Flautina i cambra: per a soprano, actor i quartet Kinntanz (K.Stockhausen). Mor H.von Karajan de cordes) Cronologia 71

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

G.García Márquez, premi Nobel de Guerra de les Malvines. F.González, literatura. Dóna i Ocell (J.Miró) president a Espanya

Apple Macintosh presenta el seu 1r Maten I.Gandhi. Gran Bretanya acorda ordenador personal. M.Barceló a la tornar Hong Kong a Xina l’any 1997 Biennale di Venezia i al Moma. Moren J.Cortázar i V.Aleixandre

Hong Kong and Shanghai Bank M.Gorbatxov, líder del PCUS. Espanya i (N.Foster). Das Parfum (P.Süskind). Portugal signen l’adhesió a la CEE (des Moren O.Welles i S.Espriu. Suz/O/Suz de 1986). Espanya reobre la frontera (La fura dels baus) amb Gibraltar

Ginger e Fred, última pel·lícula de Accident nuclear a Txernòbil. El F.Fellini. Mor H.Moore transbordador espacial dels EUA Challenger explota. Maten O.Palme. Espanya i Portugal entren a la CEE. Barcelona, proclamada seu dels JJ.OO. de 1992

The bonfire of the vanities (T.Wolfe). Mor Primera Intifada. M.Gorbatxov anuncia la A.Warhol Perestroika

T.Berners-Lee inventa la World Wide Destrucció del Mur de Berlín. Fracassa Web. Fàtua de R.Jomeini per matar la revolució de Tiananmen (Xina) S.Rushdie per The satanic verses. C.J.Cela, premi Nobel de literatura. Moren S.Dalí i C.Barral 72 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

1990 A Milà funda i dirigeix AGON Acustica Europeras 3, 4 (òperas de J.Cage). Blimunda Informatica Musica, centre d’investigació (A.Corghi). Moren A.Copland, L.Nono, i producció musical i interdisciplinar que L.Bernstein, W.Kempff i C.Arrau. Amarok empra la tecnologia en la música i l’art (M.Oldfield). Espectacle de R.Waters (Pink multimèdia. Guardonat a Darmstadt Floyd) The wall a Berlín per la unificació amb el Kranichsteiner Musikpreis. Les alemanya barricades mystérieuses (flauta i orquestra) / Professor convidat al conservatori de Rotterdam (des d’ara serà professor a molts indrets del món: considera l’ensenyament com l’extensió política i social de la seva feina de compositor)

1991 Riti neurali, 3° studio sulla memoria (violí i Europera 5 (òpera de J.Cage). Ubu rex 8 instruments) (òpera de K.Penderecki). Moren M.Davis i F.Mercury. Camarón de la Isla actua al festival de Montreaux; enregistra per última vegada. Bicentenari de W.A.Mozart

1994 La Ballata del rovescio del mondo El Liceu es crema: acord per reconstruir- (òpera radiofònica que guanya el Prix lo. Babel 46 (X.Montsalvatge). Rosa Italia). Etymo (soprano, orquestra de (L.Andriessen; P.Greenaway debuta com a cambra i electroacústica; textos de llibretista i director). Mor W.Lutosławski C.Baudelaire). Guanya el Förderpreis der Ernst-von-Siemens-Musikstiftung (Munic)

1995 L’IRCAM (París) estrena Animus Mor P.Schaeffer, creador de la música (trombó i música electrònica) concreta amb P.Henry. Poema de Vilafranca (J.Soler). Three inventions for chamber orchestra (G.Benjamin). París inaugura la Cité de la Musique. 1a pedra del Liceu

1996 Compon la vídeo-òpera Striaz, per a 4 Freitag aus licht (òpera de K.Stockhausen). cors femenins i electrònica. Comença Moren O.Luening, S.Celibidache i P.Lorengar. a compondre l’òpera Ballata (l’acabarà J.Rodrigo, premi Príncipe de Asturias el 1999), basada en el poema de S.T.Coleridge The rime of the ancient mariner Cronologia 73

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Els EUA llancen el telescopi espacial Alemanya s’unifica. Allibern N.Mandela. Hubble. Moren L.Althusser, J.Gil de Iraq envaeix Kuwait: Guerra del Golf. Biedma i G.Garbo. Noun (La fura dels M.Gorbatxov, premi Nobel de la pau baus)

Moren F.Puigserver, M.A.Capmany i L’URSS desapareix. Iugoslàvia es M.Roig. Creació de l’Instituto Cervantes desintegra. Guerra dels Balcans. Fi de la Guerra del Golf. Maten R.Gandhi

A.Solzhenitsyn torna a Rússia 20 anys N.Mandela guanya les primeres després d’exiliar-se. MTM (La fura dels eleccions democràtiques de Sudàfrica baus) després de l’Apartheid. Genocidi a Ruanda. Els zapatistes ocupen Chiapas (Mèxic)

Netscape surt a borsa. Moren H.Müller, Massacre de Srebrenica. Acaba E.Cioran i J.Salk (creador de la vacuna l’assetjament a Sarajevo. Maten I.Rabin contra la poliomielitis). S.Heaney, premi Nobel de literatura

El CERN aconsegueix crear àtoms Mor F.Mitterrand. I.Arafat, president de d’antimatèria. Neix el primer mamífer l’ANP. J.M.Aznar, president a Espanya. clonat, l’ovella Dolly. Pepsíclope i Manes ETA comet el seu segrestament més (La fura dels baus) llarg (J.A.Ortega Lara: 532 dies) 74 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

1998 Lips, eyes, bang (actriu-cantant, 12 Schneewittchen (òpera de H.Holliger). Vortrag instruments, àudio i vídeo en temps real) über Hu (K.Stockhausen). Tubular bells III (M.Oldfield). Mor F.Sinatra. FMOL (La fura dels baus)

2000 R.Muti dirigeix l’estrena de Wanderer (La Moren F.Donatoni i J.-P.Rampal. Palimpsest Scala, Milà). Compon La vida es sueño I (G.Benjamin). Don Quijote (C.Halffter). (música electrònica sobre l’obra teatral X.Benguerel rep l’encàrrec de Jo, Dalí. homònima de P.Calderón de la Barca) K.Stockhausen obre al Teatre Tívoli el festival Sónar (Barcelona), on vaticina que les orquestres desapareixeran. D.Q. Don Quijote en Barcelona (òpera: J.L.Turina-La fura dels baus. Estrena del Liceu)

2002 Estrena Buffa opera (ell la dirigeix al Macbeth (S.Sciarrino). Three tales Piccolo Teatro, Milà) i Ballata (a La (S.Reich). Naxos quartet 1 (P.Maxwell Monnaie, Brussel·les) Davies). Palimpsests (G.Benjamin). Auf den Marmorklippen (òpera: G.Battistelli-La fura dels baus) i Sinfonia Fantastica (òpera: H.Berlioz-La fura dels baus). XXX (La fura dels baus). Mor X.Montsalvatge

2004 Estrena l’òpera Gesualdo considered as a Mittwochs-Gruss-ESTRENA 2012 i Fünf murderer (Holland Festival, Àmsterdam) Sternzeichen (K.Stockhausen). In these i Rest, Luciano Berio in memoriam stones, horizons sing (K.Jenkins). Aero (J.-M. (violoncel i orquestra, dirigida per J.-P. Jarre). Mor R.Tebaldi Saraste a Torí)

2005 Kubrick’s bone (concert de címbals) 1984 (òpera de L.Maazel). Klang. First Hour (K.Stockhausen). Moren V.dels Àngels i M.Ausensi

2006 Deixa de dirigir AGON Into the little hill (G.Benjamin). Schnee (H.Abrahamsen. 2006-08). Da gelo a gelo (S.Sciarrino). Mor G.Ligeti Cronologia 75

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

La NASA descobreix aigua gelada als Signatura del Good Friday Agreement pols de la Lluna. Mor J.Brossa. F@ust per a la pau a Irlanda del Nord. 3.0 i Ombra (La fura dels baus) A.Pinochet, arrestat per acusació de genocidi. Impeachment contra B.Clinton pel cas Lewinsky

Comencen a desxifrar el codi genètic S.Milosevic, acusat de crims de guerra. humà. ØBS (La fura dels baus) V.Putin, president de Rússia

Moren C.J.Cela, B.Wilder i A.Marsillach. I.Arafat roman 34 dies dins el seu La divina commedia complex presidencial per l’assetjament (La fura dels baus) israelià. L’euro, moneda única a 12 Estats europeus. Vaga general a Espanya

M.Barceló, 1r artista contemporani viu Atemptat gihadista de l’11M a Madrid que exposa al Musée du Louvre. Fòrum (n’hi haurà més a diversos països Universal de les Cultures (Barcelona). els anys següents). J.L.R.Zapatero, OBIT, Naumon i TIM-e (La fura dels baus) president a Espanya. Moren R.Reagan i I.Arafat

Comença a volar l’Airbus A380, l’avió de Mor Joan Pau II: Benet XVI, papa passatgers més gran del món. H.Pinter, premi Nobel de literatura. Juegos Mediterráneos Almería, Metamorfosis i Red humana (La fura dels baus)

Mor N.Mahfuz. Google compra YouTube S.Hussein, condemnat a mort i penjat a la forca. S.Milosevic mor abans de la sentència sobre crims de guerra. Mor A.Pinochet. J.Montilla presideix la Generalitat 76 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

2007 Hard Pace (trompeta i orquestra) This land of ours (K.Jenkins). Moren K.Stockhausen, L.Pavarotti, M.Rostropovich i G.C.Menotti (a més de les seves òperes, va contribuir a l’òpera televisada). 5 òperes amb versió de La fura dels baus: Journal d’un disparu (L.Janáček), Le Château de Barbe- Bleue (H.Berlioz), Das Rheingold i Die walküre (R.Wagner) i La Hija del Cielo (J.J.Falcón Sanabria)

2008 Comença a ser director artístic de la Music of the spheres (M.Oldfield). Mor G.di Biennale Musica di Venezia Stefano. La fura dels baus versiona Siegfried (R.Wagner)

2011 Estrena Quartett (La Scala, Milà), amb Anna Nicole (òpera de M.-A.Turnage). música i llibret propis, i muntatge de La Risorgimento! (òpera de L.Ferrero). La fura fura dels baus (es representarà a Viena, dels baus versiona 7 òperes: Quartett, París, Àmsterdam, Oporto, Estrasburg, Sonntag aus Licht (K.Stockhausen), Oresteïa- Lille, Lisboa, Londres, Malmö i Buenos outdoor (I.Xenakis), Tristan und Isolde Aires, entre altres ciutats). Estrena (R.Wagner), Orfeo ed Euridice (C.W.Gluck), l’oratori Terra (, Oedipe (G.Enescu), Trilogia romana Nàpols). Deixa la direcció artística de la (O.Respighi) Biennale Musica di Venezia

2012 Estrena Atopia (Auditorio Nacional, Written on skin (òpera de G.Benjamin). Moren Madrid), oratori profà per a narrador, cor H.W.Henze i R.Shankar. La fura dels baus i orquestra inspirat en P.della Francesca versiona 2 òperes: (G.Puccini), i en La vida es sueño, de P.Calderón Oresteïa-indoor (I.Xenakis) de la Barca. Quartett, premi Franco Abbiati 2011 en la categoria Novità assoluta. Professor resident a l’Academie Acanthes (de l’IRCAM) i a la Gulbenkian Foundation Cronologia 77

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

Apple posa a la venda l’iPhone. Maten B.Bhutto. R.Correa presideix Exposen la mòmia de Tutankamon. Equador; N.Sarkozy, França Moren I.Bergman i M.Antonioni

La NASA descobreix aigua a Fallida del banc d’inversions Lehman Mart. Moren I.Saint Laurent i Brothers i inici d’una crisi financiera R.Rauschenberg. Boris Godunov (La internacional. F.Castro deixa de presidir fura dels baus) Cuba

A.M.Matute, premi Cervantes. Moren Comença la guerra civil a Síria. ETA S.Jobs, L.Freud, E.Sábato, J.Semprún, anuncia el cessament definitiu de la S.Lumet, E.Taylor i J.del Pozo. Última seva violència. M.Rajoy, president a cursa de braus permesa a Catalunya. Espanya. D.Rousseff presideix Brasil. Pa negre (A.Villaronga), precandidata a H.Mubarak renuncia a la Presidència un premi Oscar d’Egipte. Maten M.el Gadafi. Els EUA anuncien que han matat O.Bin Laden

La UE deixa de fabricar bombetes Vagues i protestes simultànies a incandescents. Moren A.Tàpies i diversos països de la UE. F.Hollande, O.Niemeyer president de França. Catalunya fa la seva 1a manifestació independentista massiva en una diada 78 pàg.

FRANCESCONI MÚSICA

2013 Compositor resident a la Casa da Música Die Teufel von Loudun (nova versió de la (Oporto) 1a òpera de K.Penderecki). Let me tell you (H.Abrahamsen). Schachnovelle (C.Halffter). La fura dels baus versiona les òperes Parsifal (R.Wagner), Erwartung & Il Prigionero (A.Schönberg; L.Dallapiccola), Samson et Dalila (C.Saint-Saëns), (G.Verdi), (G.Verdi)

2014 Compositor i intèrpret col·laborador a El Through his teeth (L.Bedford). Moren somni (F.Aleu-El Celler de Can Roca), en C.Abbado, L.Maazel, C.Bergonzi, G.Mortier què també participa el Liceu i P.de Lucía. La fura dels baus versiona 3 òperes: Der fliegende holländer (R.Wagner), Elektra (R.Strauss), Madama Butterfly (G.Puccini)

2015 Bread, water and salt (Accademia di Solaris (òpera de D.Fujikura). Dream of the Santa Cecilia de Roma, amb direcció d’A. song (G.Benjamin). Elements (L.Einaudi). La Pappano), cantata per a orquestra, cor i fura dels baus versiona 5 òperes: Benvenuto solista amb textos de N.Mandela. Mor el Cellini (H.Berlioz), (G.Verdi), El seu pare, el pintor Giancarlo Francesconi amor brujo (M.de Falla), Pelléas et Mélisande (C.Debussy), Cantos de sirena (H.Arman)

2016 Ultima música i llibret francès de l’òpera Concierto para viola y orquesta (C.Halffter). Trompe-la-mort (inspirada en Vautrin, Written on skin (G.Benjamin) al Liceu. personatge de Balzac) per estrenar-la Moren P.Boulez i D.Bowie. La fura dels baus el 2017 al Palais Garnier (París). Royal versiona 3 òperes: La bohème (G.Puccini), Philharmonic Society Award 2015 (for (V.Bellini), Terra nova (M.Eggert) Large-Scale Composition) per Duende, The Dark Notes: violin concerto. Segueix ensenyant a la Musikhögskolan (Malmö) Cronologia 79

ARTS I CIÈNCIA HISTÒRIA

A.Munro, premi Nobel de literatura. Benet XVI dimiteix; Francesc, nou Moren els escriptors D.Lessing, papa. Moren N.Mandela, M.Thatcher i S.Heaney, Á.Mutis i T.Clancy H.Chávez

Moren G.García Márquez i M.Pertegaz Joan Carles I abdica: el succeeix Felip VI. Consulta popular sobre la independència a Catalunya. Referèndum sobre independència a Escòcia

S.Alexievich, premi Nobel de literatura. Cuba i els EUA restableixen la seva Moren C.Balcells i A.Glucksmann relació. A.Tsipras, primer ministre grec. Isabel II esdevé la reina britànica más duradora

Detecten les ones gravitacionals que Acord de pau entre el Govern de A.Einstein va anunciar. Mor Z.Hadid Colòmbia i les FARC. Gran Bretanya aprova en referèndum sortir de la UE. Els EUA i la UE aixequen les sancions a Iran, per complir l’acord nuclear. D.Rousseff, destituïda com a presidenta de Brasil. Trobada del papa Francesc i el patriarca ortodox Ciril I. C.Puigdemont presideix la Generalitat 80 pàg.

PETER RUNDEL ÀLEX OLLÉ ALFONS FLORES Director musical Director d’escena Escenògraf A. Ackermann E. Bauer - OnP

Director musical, es mou entre el És un dels sis directors artístics Nascut el 1957, inicià la carrera repertori tradicional i el contempo- de La Fura dels Baus, una de las professional com a escenògraf l’any rani. Al llarg de la seva trajectòria ha companyies de teatre més innova- 1978. El seu treball abasta esceno- treballat amb grans orquestres euro- dores i prestigioses del panorama grafies per a teatre, òperes i grans pees en teatres com la Bayerische escènic internacional, fundada el esdeveniments, tot col·laborant amb Staatsoper de Munic o Deutsche 1979. Té una àmplia trajectòria en directors com Calixto Bieito, Josep Oper de Berlín, a més dels festivals el terreny teatral i en la direcció de Lluís Bozzo, Carlos Wagner, Joan de Viena, Bregenz o Schwetzingen. grans espectacles, destaca Mediter- Anton Rechi, Guy Joosten, i Àlex Ha treballat amb un gran nombre rani, mar olímpic, dirigit juntament Ollé i Carlus Padrissa de La Fura de directors escènics, dels quals amb Carlus Padrissa en la cerimònia dels Baus. En el camp de l’òpera ha destaquen Peter Konwitschny, d’inauguració dels Jocs Olímpics de realitzat escenografies per a teatres Peter Mussbach, Philippe Arlaud, Barcelona 1992. L’any 1996 va tenir com el Gran Teatre del Liceu, Teatro Heiner Goebbels, Carlus Padrissa el primer contacte amb l’òpera diri- Real de Mardid, English National (La Fura dels Baus), Calixto Bieito gint amb Carlus Padrissa i Jaume Opera de Londres, Teatro alla Scala o Willy Decker. Com a director Plensa L’Atlàntida (M. de Falla); des de Milà, Komische Oper de Berlín, d’obres contemporànies ha dirigit d’aleshores ha participat en un gran de Brussel·les, Sydney Donnerstag aus Licht (K. Stock- nombre de produccions, entres les Opera House, Theater Basel, hausen), Massacre (W. Mitterer) o quals destaquen Le Grand Macabre Opéra de Lió, , Oper De Materie (L. Andriessen). Actu- (G. Ligeti), Un ballo in maschera, Stuttgart o Nationale Opera d’Am- alment és el director del Remix Tristan und Isolde per a l’Opéra de sterdam. Dels seus treballs desta- Ensemble de la Casa da Música de Lió, premiada per la crítica francesa quen les escenografies realitzades Porto. Debuta al Gran Teatre del com una de les millors produccions per a les òperes Carmen, Un ballo Liceu. de l’any, o Norma, títol que ha inau- in maschera, , Die gurat la temporada actual de la Fledermaus, Die Entführung aus dem Royal Opera House de Londres i Serail, , Le Grand Macabre, que va ser retransmesa en directe a Quarttet, Tristan und Isolde, Madama un centenar de cinemes europeus. Butterfly, Norma, La bohème o L’any 2011 participà a l’estrena Madama Butterfly. La seva tasca absoluta de Quartett, en un treball ha estat reconeguda amb el Premi escènic realitzat juntament amb el de la Crítica de Barcelona els anys compositor de l’òpera, Luca Fran- 1996, 1998 i 2009. L’any 2000 va cesconi. Debutà al Liceu amb DQ. rebre l’Irish Times Theater Award a Don Quijote la temporada 2000/01. la millor escenografia perBarbaric comedies. Va debutar al Liceu l’any 2000 realitzant l’escenografia de la producció de Calixto Bieito d’Un ballo in maschera. Biografies 81

LLUC CASTELLS MARCO FILIBECK FRANC ALEU Vestuari Il·luminador Vídeo D. Ruano Oliva Fotògraf

Nascut a Cardedeu, viu vinculat al Començà la carrera com a Amb una llarga trajectòria com teatre des de la infància a través de il·luminador de concerts de rock, a escenògraf, els darrers temps la seva família. El 1995 acabà els però després de formar-se com a ha destacat en integrar la seva estudis a l’Escola Massana i inicià tècnic teatral al Teatro Comunale proposta audiovisual a les produc- la seva carrera com a escenògraf de Bolonya començà a treballar al cions en què participa. Ha portat i figurinista, tot alternant les dues Teatro alla Scala de Milà, on l’any la seva videografia escènica als facetes en diverses disciplines escè- 1996 esdevingué l’il·luminador. Ha terrenys del teatre, la dansa i niques. En teatre ha format equip treballat amb un gran nombre de l’òpera, i això li ha permès treballar com a escenògraf amb directors directors, amb els quals ha il·luminat en destacats teatres, com el Gran com Xavier Albertí (Professor Bern- diverses òperes, com Franco Zeffi- Teatre del Liceu, Teatro alla Scala hardi, Terra de ningú, El bordell, El relli (Aida, La bohème), Jürgen de Milà, La Monnaie de Brussel·les, dúo de la africana, L’home de teatre, Flimm (Wozzeck), Claus Guth (Così Teatro Colón de Buenos Aires i Die Tenesse, PPP, etc.), Julio Manrique fan tutte), Wiener Taschenoper, entre d’al- (El curiós incident del gos a mitjanit, (Madama Butterfly), Hugo de Ana (Il tres. En aquests teatres ha treba- Coses que dèiem avui, American trovatore), Mario Martone (, llat amb directors d’orquestra de Buffalo, Product, La forma de les conte di San Bonifacio), Gary Hill gran prestigi, com Zubin Mehta, coses o Els boscos) i Lluís Homar (Fidelio), Marco Gandini (Un ballo Valery Gergiev, Lorin Maazel o Kirill (L’art de la comèdia, Terra baixa o in maschera, , Petrenko. Paral·lelament a la seva Luces de Bohemia), entre d’altres. Così fan tutte i ), activitat artística, ha impartit classes En òpera col·labora com a disse- Herbert Wernicke (Der Rosenkava- magistrals i ponències sobre la seva nyador de vestuari amb Àlex Ollé lier), entre d’altres. Amb el director obra i els seus treballs a centres des del 2009, amb qui ha realitzat Àlex Ollé de La Fura dels Baus ha culturals europeus de ciutats com Le Grand Macabre, Rise and fall of treballat en diverses produccions, Milà, Colònia, Madrid o Barcelona. the city of Mahagonny, Quartett, com Madama Butterfly, Quartett, Il Ha estat distingit amb el Premi Aedipe (G. Enesco), Un ballo in prigioniero / Erwartung, Pelléas et Nacional de Cultura de la Genera- maschera, Faust, Madama Butterfly, Mélisande o Norma. litat de Catalunya. Pélleas et Mélisande, Il trovatore, Norma i La bohème. Debutà al Liceu amb Anna Bolena la temporada 2010/11, i hi tornà amb Le Grand Macabre la temporada posterior. 82 pàg.

IRCAM SERGE LEMOUTON BENOIT MEUDIC Institute for Research and Realització informàtica musical Producció informàtica musical Coordination in Acoustics/ Music

Dirigit per Frank Madlener, és un Va estudiar violí, musicologia i Nascut l’any 1975, és un compositor dels més importants centres d’in- composició. Seguidament s’inicià de música electrònica i dissenyador vestigació públics del món, dedicat en diversos camps de la música per de música per ordinador. Actualment tant a l’expressió musical com a ordinador al Departament de Sons treballa a l’IRCAM. Diplomat com a la investigació científica. Aquest del Conservatori Nacional Superior enginyer l’any 1999, va començar a singular centre és un punt de de Música de Lió. Des del 1992 treballar com a investigador fins a trobada per a la sensibilitat artística treballa a l’IRCAM com a disse- l’any 2004, moment en què presentà i la innovació científica i tecnològica. nyador de música, on alhora inves- la tesi doctoral. Alhora va estudiar Actualment compta amb més de tiga el desenvolupament d’eines piano amb Alain Neveu i compo- 160 col·laboradors. L’IRCAM té tres informàtiques i participa en la sició amb Jean-Michel Bardez. Des activitats principals: creació, recerca producció de projectes musicals de del 2005 ha treballat amb diversos i transmissió; i és present en una diversos compositors, com Florence compositors mitjançant l’IRCAM, com temporada artística que programa Baschet, Laurent Cuniot, Michael Alexandros Markeas, Yan Maresz, a París, en produccions que fa a Jarrell, Jacques Lenot, Jean-Luc Georgia Spiropoulos, Unsuk Chin, França i, fins i tot, a l’estranger. Hervé, Michaël Levinas, Magnus Luca Francesconi, Jérôme Combier, L’any 2012 va crear el ManiFeste, Lindberg, Tristan Murail, Marco Michaël Levinas o Bruno Mantovani. un festival internacional amb una Stroppa o Frédéric Durieux. Ha A més, compon música electrònica acadèmia multidisciplinària. Fundat estat el responsable de la producció per al duo Hierophantes, que va per , s’associà amb el i interpretació a temps real de crear l’any 2008 amb l’artista Yulhe. Centre Pompidou, sota la tutela del diverses obres de Philippe Manoury Debuta al Gran Teatre del Liceu. Ministeri de Cultura i Comunicació com K..., La frontière i On-iron, les de França. El laboratori de recerca dues Partitas, i de l’òpera Quartett mixta STMS (Ciències i Tecnologies de Luca Francesconi. Debuta al per a la Música i el So), situat a les Gran Teatre del Liceu. instal·lacions de l’IRCAM, també es beneficia del suport del CNRS i la Universitat Pierre i Marie Curie. Biografies 83

SÉBASTIEN NAVES ROBIN ADAMS ALLISON COOK Enginyer de so; gravació, edició Vescomte de Valmont Marquesa de Merteuil i mescla de la gravació del Coro e Orchestra del Teatro alla Scala de Milà J. Radel R. Wolanski

Després d’estudiar electrònica, Va fer el debut internacional amb Té una gran versatilitat vocal i realitzà un Màster en Sistemes l’estrena mundial de Quartett (L. recentment ha debutat en diversos d’Imatge i So d’Enginyeria a l’Uni- Francesconi) al Teatro alla Scala de teatres, com el Teatro alla Scala versité de Valenciennes. Els seus Milà l’any 2011. Posteriorment ha de Milà, Teatro Colón de Buenos estudis de piano al Conservatori interpretat aquest mateix rol a Viena, Aires, La Monnaie de Brussel·les de Garches, la seva condició de París, Amsterdam, Lilla, Estrasburg, o Teatr Wielki de Varsòvia, a més músic i arranjador en nombrosos Buenos Aires, Porto i Lisboa. Ha del Festival de Viena. El seu reper- projectes musicals i la seva passió estat membre de la companyia del tori inclou els papers de Marie per la ciència i les arts, l’han portat Konzert Theater de Berna, on ha (Wozzeck), duquessa d’Argyll a treballar a l’IRCAM com a enginyer cantat Nick Shadow (The Rake’s (Powder her face), Judith (El castell de so. Ha col·laborat amb Jonathan Progress, I. Stravinski), comte d’Al- de Barbablava) o els rols protago- Harvey, Georges Aperghis, Emma- maviva (Le nozze di Figaro), Enrico nistes d’Emile i Erwartung. Aquesta nuel Nunes, Philippe Leroux, (), Balstrode temporada participa en dues Philippe Hurel, Yan Maresz, Martin (, B. Britten), Guar- estrenes mundials, l’òpera Alice’s Matalon, Kaija Saariaho, l’Ensemble dabosc (La guineueta astuta, L. adventures in Wonderland de Gerald Intercontemporain, Les Percussions Janáček) i els rols protagonistes de Barry a Londres, i Only my pen tole- d’Estrasburg, Ensemble Court- Macbeth, Don Giovanni o Ievgueni rates my choices de Kasia Glowicka circuit o Ensemble Cairn. Debuta al Onieguin, entre d’altres. Com a a Brussel·les. També ha debutat en Gran Teatre del Liceu. intèrpret de música contemporània el rol de Miss Jessel (The turn of the ha cantat papers com Blazes (The screw) a Milà, dirigida per Kasper lighthouse, P. Maxwell), Kunste- Holten. Debuta al Gran Teatre del naar Beck (Triumph of spirit over Liceu. matter, W. Henderickx), Antigonus i Pickpocket (Wintermärchen, P. Boesmans), Leonce (Leonce und Lena. C. Henking), Captain (The Bassarids, W. Henze), Nixon (Nixon in China, J. Adams), Husband (The last hotel, D. Dennehy) o el rol prin- cipal de Wozzeck. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003/04 amb Wintermärchen (P. Boesmans). 84 pàg.

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l’orquestra més antiga de l’Estat espanyol.

Durant gairabé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, , Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, , Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana.

Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre.

Després de la reconstrucció de 1999, han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Sebastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons. Biografies 85

Violí I Fagot Liviu Morna Concertino Bernardo Verde *

Violí II Emilie Langlais * Trompa Ionut Podgoreanu *

Viola Alejandro Garrido * Trompeta Josep Anton Casado * Raul Calvo Violoncel Peter Thiemann * Mathias Weinmann Trombó Jordi Berbegal *

Contrabaix Savio de la Corte * Timpani Ferran Armengol

Flauta Percussió Albert Mora * Mario García Aleksandra Miletic Sandra Luisa Batista * Piano / Celeste Soojeong Joo Oboè Emili Pascual * Keyboard Jordi Torrent Clarinet Pau Baiges Juanjo Mercadal * José Antonio Gómez * Arpa Tiziana Tagliani * 86 pàg.

Direcció: Nora Farrés Coordinació: Helena Escobar, Albert Galceran, Jaume Radigales i Martín Zaragüeta Col·laboradors en aquest programa: Darío Facal, Jordi Fernández M., Luca Francesconi, Albert Galceran, Javier Pérez Senz, Jaume Radigales Disseny: Maneko. Jofre Mañé Disseny original: Lidia Torrents Fotògrafs: Brescia e Amisano © Teatro alla Scala, Christian Machío, E. Bauer OnP Impressió: Dilograf, S. L. Dipòsit Legal: B 3874-2017 Copyright 2016 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitats ambiental