INDIANS 07.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
INDIANS A CATALUNYA CAPITALS CUBANS EN L’ECONOMIA CATALANA FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció ESTUDIS FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 36 INDIANS A CATALUNYA: CAPITALS CUBANS EN L’ECONOMIA CATALANA MARTÍN RODRIGO Y ALHARILLA TRADUCCIÓ DE JOSEP TARRAGONA I CASTELLS BARCELONA, 2007 © Martín Rodrigo y Alharilla © de la traducció: Josep Tarragona i Castells Edita: Pagès Editors Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: juny de 2007 ISBN: 978-84-9779-529-6 Dipòsit legal: L-751-2007 Enquadernació: Fontanet Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. A David, que s’ha fet gran al costat d’aquesta recerca. SUMARI Introducció . 9 1. CUBA, TERRA DE PROMISSIÓ . 17 Emigració, família i comerç a les Antilles espanyoles . 23 2. FILLS DE MERCURI I NÉTS DE NEPTÚ . 41 Amb un peu a Cuba i l’altre a Catalunya: la família Samà de Vilanova i la Geltrú . 46 Jaume Torrents i Serramalera . 77 La família Biada . 84 Els Baradat i les seves famílies . 89 Josep Munné i Nugareda . 102 Els petits comerciants: els germans Soler i Casañes . 113 3. HISENDATS I ESCLAVISTES . 129 Sucre i creixement a Sagua la Grande i Cienfuegos . 131 Capitals i capitalistes de Sagua la Grande a Barcelona: el cas de Tomàs Ribalta . 146 Una pròspera família d’indians: els Goytisolo . 167 Joaquim Fàbregas i els germans Carbó i Martinell . 195 De Puerto Rico a Barcelona . 206 4. INDÚSTRIA, FINANCES I URBANISME: CAPITALS INDIANS EN L’ECONOMIA CATALANA . 219 Finançant la indústria catalana . 220 Indians i finances: la casa de banca Vidal Quadras . 242 Capitals indians en la transformació urbana de Barcelona . 261 Conclusions . 287 Sigles . 289 Bibliografia . 291 INTRODUCCIÓ Cuba està de moda. A Espanya en general, i a Catalunya en par- ticular, l’interès per la realitat cubana ha estat i continua essent un fet palpable. Alimentada en gran mesura per la simpatia o antipatia respecte al procés revolucionari iniciat el 1959 i, més properament, per l’incessant flux migratori de cubans a terres hispanes, així com per la consolidació de l’illa com a destinació turística de primer ordre per als espanyols, la preocupació per tot allò que fa referència a Cuba ha pres diversos camins (el cinema, la literatura, la música…). Una expressió d’aquest interès s’ha donat en forma d’estudis sobre els vincles històrics entre ambdós territoris: Cuba per un costat, i per l’altre, Espanya i, en allò que ens interessa, específicament Catalunya. Seguint les passes del treball pioner de Carles Martí, publicat a Barcelona el 1918 amb el suggeridor títol de Los catalanes en América (Cuba), els darrers quinze anys s’han publicat diverses monografies amb un denominador comú: la voluntat d’indagar sobre les relacions entre Catalunya i Cuba en clau històrica. Aquest procés, sustentat en part per les commemoracions de 1992 i 1998, ha tingut com a resultat llibres d’abast general com el de Joaquim Roy, titulat Catalunya a Cuba, o el de José Joaquín More- no Masó, editat el 1993 amb el títol La petjada dels catalans a Cuba; el de Birgit Sonesson, publicat dos anys després amb el títol Catala- nes en las Antillas, un estudio de casos, i el d’Oriol Junqueras, editat significativament el 1998 amb el títol Els catalans i Cuba. En aquest context, Isabel Segura publicava el 1999 7 passejades per l’Havana. La presència catalana i l’evolució de la ciutat en els últims dos anys, mentre que Juan E. Fríguls Ferrer havia publicat anys enrere a la capital cu- bana un opuscle titulat Catalanes en Cuba. La mateixa preocupació ha possibilitat l’edició de diverses monografies centrades en les relacions 10 MARTÍN RODRIGO Y ALHARILLA de diferents localitats del litoral català amb les Antilles: des del treball d’Albert Virella sobre Vilanova i la Geltrú fins al llibre de Lluís Costa sobre Begur, passant per la nota de Salvador Rovira sobre Altafulla, els articles de Joan Domènech sobre Lloret i de Xavier Miret sobre Sant Pere de Ribes, les monografies de César Yáñez sobre Sant Feliu de Guíxols i Calella, la de David Jou sobre Sitges, o els treballs de Raimon Soler sobre la industrialització de Vilanova i la Geltrú, cada cop hi ha més aportacions que, anant d’un marc general a un altre més concret, tenen la virtut de remarcar la intensitat i la complexitat d’unes relacions que van impregnar gran part de la geografia, la socie- tat i l’economia catalanes del darrer terç del segle XVIII, el segle XIX i les primeres dècades del segle XX.1 L’interès per les relacions entre Catalunya i Cuba en el passat no tan sols ha produït monografies històriques (que poden ser de caràcter local o general), sinó que es troba en l’origen de pel·lícules, novel·les i, encara més significativament, reportatges periodístics i programes de televisió també recents. El 1993 el català Antoni Verdaguer dirigia la pel·lícula Havanera (amb el rerefons de la participació catalana en el tràfic d’esclaus). El 1999 es tornava a publicar la biografia novel·lada del negrer malagueny Pedro Blanco, reeditada precisament a Barcelona, la ciutat a on vingué a morir aquest curiós personatge. Tampoc no és casualitat que el periodista Gerardo González de Vega, al seu llibre Mar brava. Historias de corsarios, piratas y negreros españoles hagi volgut recollir la historia d’aquest negrer; que s’hagin recuperat notícies sobre històries de viatgers catalans com les que s’inclouen al llibre Viatgers catalans al Carib, Cuba, i que Baltasar Porcel situï a la Gran Antilla un dels escenaris d’El cor de les tenebres. D’altra banda, el 1997 Margarida Aritzeta publicà L’herència de Cuba, una novel·la que dibuixa la vida d’un indià que intenta fer les Amèriques a Cuba. Xavier Gimeno, pel 1. A. VILELLA I BLODA, L’aventura ultramarina de la gent de Vilanova i la nissaga dels Samà, Museu de Vilafranca, Vilafranca, 1990; L. COSTA I FERNÁNDEZ, L’illa dels somnis. L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX, Ajuntament de Begur, Begur, 1999; S. ROVIRA I GÓMEZ, “Els indians d’Altafulla, 1760-1833”, a M. T. PÉREZ PICAZO et al., Els catalans a Espanya, 1760-1914, Afers, Barcelona 1996, pp. 463-466; J. DOMÈNECH, “Els indians de Lloret de Mar”, L’Avenç n. 169, 1993, pp. 26-29; X. MIRET, Els americanos de Ribes, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Ribes, 1986; C. YÁÑEZ, Sortir de casa per anar a casa. Comerç, navegació i estratègies familiars en l’emigració de Sant Feliu de Guíxols a Amèrica en el segle XIX, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Guíxols, 1992; C. YÁÑEZ, Emigración ultramarina y familia catalana en el siglo XIX. Los Moreu Rabassa de Calella, Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró, 1995; D. JOU I ANDREU, Els sitgetans a Amèrica i diccionari d’americanos. Aportació a l’estudi de la migració catalana a Amèrica, 1778-1936, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 1994; R. SOLER, “Comerciants i fabricants. Una reflexió sobre l’origen comercial del capital industrial: el cas de Vilanova i la Geltrú”, Recerques n. 36, 1998, pp. 109-136. INDIANS A CATALUNYA: CAPITALS CUBANS EN L’ECONOMIA CATALANA 11 seu costat, ha dibuixat igualment l’itinerari vital d’un americano en la seva novel·la Pa de llop, mentre que l’escriptora de Ciutat de Mallorca Carme Riera publicava l’any 2000 la novel·la Cap al cel obert, ambien- tada en la Cuba de mitjan segle XIX i protagonitzada per una família mallorquina enriquida gràcies a l’explotació del treball esclau, per la qual rebé el premi Crítica Serra d’Or el 2001, així com el Premi Nacional de Literatura. Recentment, a la primavera de 2004, Empar Fernández i Pablo Bonell Goytisolo han publicat Cienfuegos, 17 de agosto, una novel·la basada en personatges reals i ambientada a la vila cubana de Cienfuegos durant la guerra dels Deu Anys. El 1989 sortia a la llum un quadern de la Revista de Girona ti- tulat Els indians. Des d’aleshores han estat nombrosos els reportatges publicats en diaris, suplements dominicals o revistes no especialitzades amb el rerefons de l’impacte dels indians (o americanos) enriquits a les Antilles en la societat catalana després del seu posterior retorn. L’any de gràcia de 1998 El Punt insistia en el tema tot editant El besavi va anar a Cuba. La Vanguardia, per la seva banda, titulava el reportatge de portada del seu Magazine de 28 de juny del mateix any La aventura americana (historia de los indianos, emigrantes de fortuna que dejaron leyendas negras y grandes progresos en España).2 El Periódico, al seu torn, dedicà el reportatge central del seu suplement Más domingo de 9 de juliol de 2000 als Indianos catalanes, amb el significatiu subtítol de La huella de los esclavistas de América sigue viva cien años después. A l’estiu de 2003 era la revista Descobrir Catalunya la que dedicava el reportatge de portada del seu número 67 a La costa dels indians i al llegat dels catalans de Cuba. Abans, a l’octubre de 2000, la revista Públic havia editat el reportatge Indianos, los parientes catalanes del sueño americano. I encara anteriorment, a la primavera de 1998, Tele- visió de Catalunya havia realitzat un documental titulat Cuba, siempre fidelísima, emès en dos programes dominicals d’una hora cadascun en la franja de màxima audiència, en què repassava els vincles entre Catalunya i la Gran Antilla al segle XIX a través de les biografies de vuit personatges diferents. Aquestes són algunes mostres (no pas les úniques, però sí les més significatives) de la renascuda preocupació per la presència catalana a Cuba, que ha interessat i inspirat cineastes, novel·listes, periodistes i, és clar, historiadors.