Daphne Temporada 2010-2011
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Daphne Temporada 2010-2011 O Fundació Gran Teatre del Ticen Generalitat de Catalunya Ministerio de Cultura Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge I f- òpera Barcelona 10/11 Gràcies per fer-ho possible. Gràcies per fer-nos sentir. Mecenes Tèlefinica os ^ Santander I LAVANGUARDIA | fundación axa "laCabca" gosNatural ^Eiiagrwuan fenosQ EE iberêaM aberti| endesa ^ —— CANAL* MPG ELSMl'NDO r/: couuHYi l«aang new thinlung ÉAMo COMSA EILPAlS bankinter EMTE Afur rtve Patrocinadors Abantia. Cespa. Enagás. Fundación ACS. Fundación Banco Santander. Fundación Loewe. ISS Facility Services. Laboratorios Inibsa. Protectors Accenture. Agrolimen. Almirall. Atos Origin. Barcelona Televisió. Bon Preu. Borsa de Barcelona. Chocolat Factory. Coca-Cola. Cofely. Danone. El Punt. Ercros. Euromadi. Expansión. Perrero Ibérica. Rate, Assegurances. Fluidra. Fundació Catalunya Caixa. Fundación Cultural Banesto. Fundación Puig. General Cable. Gratos. GET. Gran Casino de Barcelona, Grup Peralada. GVC-Gaesco. Indra. Klein. Laboratorios Ordesa. Lico Corporación. Media Markt. Metalquimia. Montblanc. Mylan. Nationale Suisse. NetApp. Pepsico. Port de Barcelona. Saga Motors. Sanofi-Aventis. ServiRed. Sogeur. Spanair. Transports Padrosa. Benefactors Macià Alavedra. Salvador Alemany. Maria Bagues. Joaquim Barraquen Núria Basi. Manuel Bertran. Manuel Bertrand. Joan Busó. Joan Camprubí. Guzmán Clavel. Josep Cusi. Antoni Esteve. Magda Ferrer-Dalmau. Sergi Ferrer-Salat. Maria Font de Carulia. Mercedes Fuster. José Luis Gali. Francisco Gaudier. Lluís M. Ginjaume. Jaume Graeli. Manuel Grau. Calamanda Grifoll. José Manuel Mas. Josep Miliàn. Joaquim Molins. Josep Lluís Núnez. Josep Oliu. Maria Reig. Miqueí Roca. Francisco Saíamero. Maria Soídevila. Ernestina Torelló. Joan Uriach. Josep Vilarasau. Maria Vilardell t. Fundació Gran Teatre del Liceu Ajuntament de Barcelona Seneralltat de Catalunya O (k)n«ell de Mecrnutfce Daphne Bukolische Tragôdie en un acte Llibret de Josepii Gregor Música de Richard Strauss (1864 -1949) En versió tie concert Diumenge, 10 de juliol de 2011, 17.00 h, torn T Dimarts, 12 de juliol de 2011, 20.00 h, torn B www.liceubarcelona.cat / Index 9 Repartiment 12 Resum argumentai 22 Apoteosi de la metamorfosi 38 Riografies 44 Enregistraments 46 English / Français 51 Pròximes funcions 55 Llibret Daphne Peneios Robert Hell Gaea Janina Baechle Daphne Ricarda Merbeth Leukippos Rainer Trost Apollo Lance Ryan Primer pastor Miquel Rosales Segon pastor Airam Hernández Tercer pastor Pierpaolo Palloni Quart pastor Dimitar Darlev Primera serventa Carmen Jiménez Segona serventa Mariel Fontes Direcció musical Pablo González ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Direcció del Cor José Luis Basso Assistent de la direcció musical Mark Hastings Assistents musicals Conxita Garcia, Vanessa García Concertino Oyvind Bora Sobretitulat Glòria Nogué Anabel Alenda Daphne Daphne, una de les darreres òperes de Richard Strauss, amb llibret de Joseph Gregor, fou estrenada a Dresden el 1938. Definida com a «tragèdia bucòlica» en un acte, ens porta al mite de Dafne, la nimfa dels arbres o dríada que Apol·lo va convertir en llorer, tema tractat ja pels pri¬ mers compositors florentins d'òpera de la fi del segle XVI. Una representació excepcional del tema és l'escultura de Bernini de la Gallería Borgbese de Roma. En l'òpera, la protagonista se'ns presenta com una noia jove, ingènua, bellíssima, que estima la puresa de la natura per sobre del món humà. Al llarg de les festes dionisíaques, arriba Apollo, que resta fascinat per ella i s'enfronta a Leukip- pos, el seu enamorat, que mor fulminat. Daphne, desolada, obté del déu la seva transformació en arbre. L'orquestració opulenta i el tractament extraordinari de la veu femenina, especialment al monòleg final, són atractius esplèndids de l'obra. \ i 12 Resum argumentai Dapline, «tragèdia bucòlica» eu un acte de Richard Strauss, amb llibret de Joseph Gregor, fou estrenada a Dresden el 193S sota la direcció de Karl Bòhm. Gregor s'haria inspirat en una pintura romàntica de Théodore Ghassérian, Aj3ollon et Daphne, de cap cd 1846, conser¬ rada al Lonrre, que representa la nimfa dels arbres o dríada Dafne en el moment de transformar-se en llorer, amb el dén Apol·lo agenollat davant sen i abraçant-la. El mite té el seu origen en les Metamorfosis cTOvidi. La primera versió de Gregorfou modificada, especialment elfinal, pel mateix Strauss amb Tajuela d'Stefan Zweig, que ja havia col·laborat amb el compositorperò que el nazisme havia prohibit. L'acció se sitna a TArcàdia, a la riba del riu Peneios, cd peu de TOlimp, en època mitològica. Pàgina anterior i següents: Gianlorenzo Bemini: Apol·lo i Dafne (1622-1625). Gallería Borghese, Roma. 14 Resum argumentai Resum argumentai 15 Acte únic dansa del pastor vestit de dona amb Daphne, els seus retrets indignen els pastors i el déu els desafia i desencadena una «Apollo peca contra «Sense deixar de forta tempesta. Resten sols Apollo, Daphne i Leukippos; el déu la seva propia ser, sense negació per Peneios a la festa de les vinyes en honor del déu l'acusa d'haver-li volgut prendre l'estimada i el noi reclama naturalesa divina en possible, l'artista DIonís. Arriba Daphne, jove I bella filla de Peneios, que el seu amor de sempre. Daphne se sent enganyada per l'an¬ En una vall al peu de l'Ollmp, uns pastors són convidats acostar-se a Daphne aiemany que ha se sent aliena I hostil a la festa I ens diu com estima la llum amb sentiments fet per sempre les tic company de jocs i pel nouvingut. Leukippos desafia amb seves arrels, la seva del sol -portada per Apollo, el gran déu- que fa resplendir la dionisíacs; Daphne agressivitat el foraster. Apollo els adverteix que els humans es ressent d'aquesta immobilitat gairebé natura I com tem la nit. Mentrestant s'abraça a una olivera, no poden suportar la seva realitat, però Daphne insisteix a infidelitat a la seva heroica (la història saber la veritat. que la protegeix del temor que li Inspiren els homes, rudes I naturalesa i per del qual, algun dia destructors. instint [...]. Després llunyà, es consagrarà Apollo es mostra amb tota la seva glòria. Daphne resta tor- d'aquesta aventura, intensament a fer El pastor Leukippos, company de jocs de la seva Infantesa, bada i reconeix en ell el déu de la llum. El pastor maleeix el doncs, i abans de un immobilisme II recorda déu i Apollo agafa seu arc cau quan feia sonar la flauta I en lamenta el menyspreu tornar cap al seu gairebé tràgic), la el i Leukippos fulminat pel serietat actual. La nimfa reconeix la fascinació per la seva música, no carro solar, Apollo seva gairebé llamp i el tro de la poderosa divinitat. Daphne s'inclina sobre ha de complir també dolorosa, Strauss s'ha per ell, I el pastor, aïrat, trenca la flauta a trossos. Gaea, mare Leukippos caigut, que mor manifestant-li encara el seu amor. la seva purificació: convertit a Apol·lo. El se de Daphne, II retreu el refús a l'eclosió dels sentits. Dues don¬ el cim dramàtic Mig segle més tard plany d'ella és commovedor: sent culpable de no haver zelles II aporten robes I joies per a la festa, però Daphne vol d'aquesta purificació renovarà el jurament sabut correspondre al seu amor, d'haver seguit el déu i de no és l'assassinat de de fidelitat en la seva restar amb el seu vestit senzill. Les donzelles descobreixen haver sabut protegir-lo. Leukippos, mitjançant Daphne, acabada sota unes proposen que es Davant el seu dolor innocent, Apollo sent una gran com¬ Leukippos afligit entre branques I II el qual mata l'element el sol de Taormina, amb una vesteixi de dona amb els hàbits I joies que Dapne ha rebutjat dionisíac que hi ha en lleialtat passió i s'acusa davant els déus de l'Ollmp d'haver causat la ell mateix» entusiasta. Les seves I que participi en la dansa sagrada per poder acostar-se a la mort d'uns humans que posseïen un cor amb més força i més Richard Strauss heroïnes, Ariane, seva estimada. llum que el dels mateixos déus. Suplica a Zeus que li retorni Carta a Joseph Gregor Daphne, amb una Peneios Invoca Apollo i el convida al banquet, els pastors I (9 de març de 1936) nostàlgia apassionada l'estimada i innocent Daphne no en la seva condició humana, i Gaea ho consideren una mena de blasfèmia però el déu apareix victoriosa, sinó com un arbre perenne que pugui florir i convertir-se en aspiraran a trobar- entre esclats de un llorer diví. Apollo li prendrà una branca que serà la corona llum, vestit com un vaquer. Tranquil·litza els se metamorfosades dels herois. presents I Peneios I Gaea encarreguen a Daphne que tingui pel braç del déu Daphne resta immobilitzada i mentre es produeix cura del convidat. Apollo resta fascinat per la bellesa I encant que transfigura, la metamorfosi canta l'impressionant monòleg final. constel·lació a Dionís, de la noia. Daphne II renta les mans I el cobreix amb un ampli per il·luminar els En una vall al mantell blau. Endevina en ell un ésser misteriós I quan el déu mortals, llorer a l'alè peu de l'Ollmp, uns pastors són convidats pel corn del evoca el carro del sol I repeteix la primera Invocació de Daphne d'Apol·lo, per coronar- pescador Peneios a la festa de les vinyes, que acaben los» abans de la seva arribada se sent totalment Identificada amb de brostar, en honor del déu Dionís. Alegres i excitats, guarden André Tubeuf els ell I es deixa caure al seu pit. Però la passió d'Apollo espanta Richard Strauss ramats, que en aquestes dates s'han d'acoblar, i es preparen finalment Daphne, que vela en el déu un germà, no un amant.