Gi0321v59.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”. -
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Centre De Salut Desviament
CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor -
Cens Agrari 1989 Gironès
Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat. -
Qmem 11674.Pdf (1.732Mb)
PLAÇA DEL CASTELL (Llagostera, Gironès) MEMÒRIA Març 2014 JORDI MERINO ISERRA c/Bellpuig, 4b, 3, 2Ͳ 17007 Girona eͲmail :[email protected] Ͳ Telèfon 665.147.364 Nom : Plaça del Castell Municipi : Llagostera Comarca : Gironès Dades intervenció: Número : 9420 Tipus d’intervenció : Preventiva - documentació Dates : 9 i 10 de gener de 2013 Direcció : Jordi Merino i Serra Jordi Merino Serra Març 2014 1 ÍNDEX 1. Fitxa tècnica de la intervenció ................................................................. 3 2. Introducció .......................................................................................... 4 3. Motivacions de la intervenció ................................................................. 5 4. Objectius i metodologia .......................................................................... 5 5. Resultats .............................................................................................. 6 6. Conclusions ........................................................................................... 9 7. Bibliografia ............................................................................................. 10 8. Planimetria ............................................................................................ 11 2 1. FITXA TÈCNICA DE LA INTERVENCIÓ Jaciment: Plaça del Castell Municipi: Llagostera Comarca: Gironès Coordenades UTM: x: 491132, y: 4631007, z: 157 Protecció del jaciment: BCIN - RI-51-0005932 Tipus d’intervenció: Intervenció arqueològica preventiva Activitat: Documentació Estructures -
Episodis Llagostera 22/3/06 14:12 P Gina 3
LLIBRES DE CRÒNICA JOSEP CANTÓ I PAGÈS (Llagostera 1926 )i ANTONI MASCORT VERT (Llagostera 1935 ) I Episodis de la història I Episodis de la història han desplegat des de la seva joventut acti - I I I Volums publicats I vitats culturals i cíviques. Van ser cofunda - V V X X dors de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Llagostera e FRANCESC FERRER I GIRONÈS e l l Llagosterenca l’any 1956 des d’on impulsa - g Isabel Vilà i Pujol. g Segle XVIII ren, juntament amb altres membres de l’as - e e S La primera sindicalista catalana S sociació, l’edició de la revista local . Lacustària (1961-1967). a J. CANTÓ I A. MASCORT a r r JOSEP CANTÓ I ANTONI MASCORT e Les muralles de Llagostera e t t L’any 1999 van publicar el treball Les mura - s s lles de Llagostera, fruit de tres anys de o M. ALBÀ I LL. TORRES o g recerca en diferents arxius, sobretot a El termenal de Llagostera g a a l’Arxiu Històric de Girona, on van poder l l L J. CANTÓ I A. MASCORT L documentar el traçat de la muralla medie - e Episodis de la història de Llagostera. e val a través de les afrontacions de les fin - d S. XVIII d ques en els documents de compravenda. a a i i r r L’any 2000 varen guanyar la segona edició ò ò de la Beca Esteve Fa Tolsanes amb el treball t t s s titulat Episodis de la Història de Llagostera. i i h h Segles XVI i XVII, que es va publicar el 2003. -
Memòria De L'ordenació
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ SANT MARTÍ VELL Abril 2008 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Antecedents 1.2. Marc legal 1.3. Contingut, determinacions i justificació 1.4. El programa de participació ciutadana 1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible 1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible 2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL 2.1. Context territorial 2.2. Ordenació del territori municipal 2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable 2.2.2. Ordenació dels creixements urbans 2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures 2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics 2.5. Mapa acústic 3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL 3.1. Classificació del sòl 3.2. Sòl no urbanitzable 3.3. Sòl urbanitzable 3.4. Sòl urbà 3.5. Sistemes urbanístics 3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions 2 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics 3.5.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 3.6. Potencials urbanístics 4. MEMÒRIA SOCIAL 4.1. Previsions de sòl per habitatge protegit i assequible 4.2. -
Art a Les Gavarres
Núm. 61 - tardor/hivern 2020 La revista de Bordils, Celrà, Flaçà i Sant Joan de Mollet ART A LES GAVARRES Fent-la petar amb... Reportatge El retrat de l’artista CARME CONGOST, UNA VIDA LA HISTÒRIA DE LA RÀDIO QUIM COROMINAS, I LES A L’ESCOLA DE BORDILS DE MOLLET ARTS PLÀSTIQUES A L’AULET Bordils Celrà EDITORIAL ' PAÍS NATAL' 61 TARDOR / HIVERN 2020 4 -11 REPORTATGE Art a les Gavarres El poeta Francesc Prat ha titulat el seu escrit per aquest número de la revista amb un vers de Wang Wei: “Vell Dolors Picazo i Sara Ortiz: 'Erica' PERE MARTÍN país natal”. Prat parla del torrent dels Sants de Celrà, on es diu que van ser trobades les relíquies dels actuals Eduard Baulida: Pedrera de Can Taverner ÈLIA BORRÀS patrons, sant Sixt i sant Hou. També s’embardissa fins al bosc del Vernegar per veure els bucs d’abelles de Cultural Rizoma: 'Forn d’heura' PAULA ROS l’apicultor Enric Bisbe, que en Martí Navarro no s’ha estat de fotografiar. La Llera del Ter aviat farà 25 anys que va començar a filar aquesta tasca: la d’escriure sobre el patrimoni d’aquest nostre país natal, arran del Ter i a la 12-15 EL RETRAT DE L’ARTISTA falda de les Gavarres, just on comença aquesta plana empordanesa que, seguint el riu, va a parar a mar. Quim Corominas MAR CAMPS 16-19 RODAMON Encetem el nou número, doncs, amb un reportatge sobre el festival Art & Gavarres. L’Èlia Borràs, en Pere Martín i la Paula Ros ens ofereixen un recorregut per la pedrera de Can Taverner de Celrà i els dos forns de calç de El país dels Dogons PITU PUJOL Palagret, que avui es troben en desús i que els artistes del festival han fet revifar amb instal·lacions, brancatges 20-21 ABANS DE LA LLERA i fruits que ens regala la natura. -
Memòria Descriptiva I Diagnosi Estratègica De L’Agenda 21 De Sant Joan De Mollet
Agenda 21 Sant Joan de Mollet Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica de l’Agenda 21 de Sant Joan de Mollet Crèdits Empresa adjudicatària i coordinació dels treballs: TRAÇA, Estudi de Serveis Ambientals Carles E. Casabona Ferré, ambientòleg Enric de Bargas i Sellarés, ambientòleg Amb la col·laboració de: SERPA, Enginyeria i Consultoria Ambiental Ponç Feliu Latorre, biòleg Aleix Comes, Enginyer de camins Anna Puigdemont, ambientòloga Eduard Llandrich, geograf Anna Quintana, biòloga Emma Soy, Enginyiera agrònoma SPORA, Serveis Ambientals Pere Serrano, ambientòleg Anna Camp, ambientòloga Helena Puigdevall, geògrafa Josep Alberich, ambientòleg Mireia Martínez, direcció i administració d’empreses Traça, Estudi de Serveis Ambientals C/ Creu, 19, 3er-2a; 17002; Girona 972 913 311 - www.traça.cat – [email protected] Índex 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local .................................................9 0.1. Antecedents............................................................................................9 0.2. Objectius.............................................................................................. 10 0.3. Metodologia .......................................................................................... 10 1. Generalitats ..................................................................................... 12 1.1. Emmarcament geogràfic......................................................................... 12 1.2. Límits geogràfics .................................................................................. -
RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, De 12 De Agosto, Por La Que Se Establecen Las Zonas Demarcadas De La Plaga Del Gorgojo Encarnado De La Palmera Rhynchophorus Ferrugineus
RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, de 12 de agosto, por la que se establecen las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera Rhynchophorus ferrugineus. Organo Emisor: Departamento de Agricultura, Alimentación y Acción Rural Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2010-08-12 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2010-09-06 12:00:00 Marginal: 111302 TEXTO COMPLETO : RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, de 12 de agosto, por la que se establecen las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera Rhynchophorus ferrugineus. La Orden AAR/226/2009, de 6 de mayo, de modificación de la Orden ARP/343/2006, de 3 de julio, por la que se declara la existencia oficial en Cataluña de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus, Olivier, 1790), y se califica de utilidad pública la prevención y la lucha contra esta plaga, dispone en su artículo 8.1 que cuando se detecte la presencia de la plaga en un área donde haya evidencias por otros medios, el departamento competente en materia de agricultura, por resolución de la dirección general competente en materia de sanidad vegetal, con la consulta previa a los entes locales de los municipios afectados, establecerá áreas demarcadas. Dado que se ha detectado la presencia de la plaga en diversos lugares de la geografía catalana, hay que proceder a establecer áreas demarcadas tal como establece la Orden AAR/226/2009, de 6 de mayo, de modificación de la Orden ARP/343/2006, de 3 de julio. Por todo eso, en ejercicio de las competencias que me han sido atribuidas, Resuelvo: Artículo único Establecer las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo de las palmeras que figuran a continuación: Comarcas de Barcelona Todos los municipios de L'Alt Penedès, El Baix Llobregat, El Barcelonès, El Garraf, El Maresme, El Vallès Occidental y El Vallès Oriental. -
N407/2009 Xarxa Oberta
EUROPEAN COMMISSION Brussels, 11.08.2010 C(2010)5696 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 407/2009 – Spain Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta) Sir, I. SUMMARY (1) I am pleased to be able to inform you that the European Commission has assessed the measure "Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta)" (hereafter: "the measure") and decided not to raise objections because the measure is compatible with the internal market, pursuant to Article 107(3)(c) of the Treaty on the Functioning of the European Union (TFEU)1. II. PROCEDURE (2) Following pre-notification discussions, by letter dated 08/07/2009, pursuant to Article 108 (3) of the TFEU, the Spanish authorities notified to the Commission a measure for supporting the deployment of an optical fibre network covering 281 municipalities in Catalonia. 1 With effect from 1 December 2009, Articles 87 and 88 of the EC Treaty have become Articles 107 and 108, respectively, of the TFEU. The two sets of provisions are, in substance, identical. For the purposes of this Decision, references to Articles 107 and 108 of the TFEU should be understood as references to Articles 87 and 88, respectively, of the EC Treaty where appropriate. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. (3) The Commission requested additional information on the measure by letters registered on 09/09/2009, 15/02/2010 and 7/05/2010.