DOCSLIB.ORG

Qmem 11674.Pdf (1.732Mb)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Qmem 11674.Pdf (1.732Mb) PLAÇA DEL CASTELL (Llagostera, Gironès) MEMÒRIA Març 2014 JORDI MERINO ISERRA c/Bellpuig, 4b, 3, 2Ͳ 17007 Girona eͲmail :[email protected] Ͳ Telèfon 665.147.364 Nom : Plaça del Castell Municipi : Llagostera Comarca : Gironès Dades intervenció: Número : 9420 Tipus d’intervenció : Preventiva - documentació Dates : 9 i 10 de gener de 2013 Direcció : Jordi Merino i Serra Jordi Merino Serra Març 2014 1 ÍNDEX 1. Fitxa tècnica de la intervenció ................................................................. 3 2. Introducció .......................................................................................... 4 3. Motivacions de la intervenció ................................................................. 5 4. Objectius i metodologia .......................................................................... 5 5. Resultats .............................................................................................. 6 6. Conclusions ........................................................................................... 9 7. Bibliografia ............................................................................................. 10 8. Planimetria ............................................................................................ 11 2 1. FITXA TÈCNICA DE LA INTERVENCIÓ Jaciment: Plaça del Castell Municipi: Llagostera Comarca: Gironès Coordenades UTM: x: 491132, y: 4631007, z: 157 Protecció del jaciment: BCIN - RI-51-0005932 Tipus d’intervenció: Intervenció arqueològica preventiva Activitat: Documentació Estructures localitzades i cronologia: Muralla Crèdits de la intervenció: Promotor : Ajuntament de Llagostera Director : Jordi Merino Serra Cost total del treball de camp: Resum de la intervenció: Paraules clau: Llagostera, muralla, medieval, castell La intervenció ha vingut motivada pel rebaix efectuat en el farcit que recolza contra la part interna d’un tram del recinte emmurallat medieval de Llagostera, ubicat a la plaça del Castell d’aquesta població. El rebaix, d’una superfície de 14’65 per 4’10 m i una potència d’entre 2’80 i 3 m, s’ha efectuat tot ell en un farcit molt modern, i no s’hi ha arribat a localitzar cap tipus de resta arqueològica, llevat de la pròpia cara interna de la muralla, que en aquest sector és en bona part un recreixement també molt modern. 3 2. INTRODUCCIÓ Els dies 9 i 10 de gener de 2013 s’ha efectuat una petita intervenció arqueològica a la plaça del Castell de Llagostera, al centre del nucli antic de la població. La intervenció ha estat dirigida per Jordi Merino Serra i sufragada per l’Ajuntament de Llagostera. La Plaça del Castell està situada en el nucli històric de Llagostera, al punt més alt del turó on s’assenta el casc antic de la població. L’accés, per tant, és fàcil, ja que s’hi arriba amb cotxe sense cap problema. L’indret concret on s’ha intervingut és a l’extrem nord de la plaça, a tocar i a la part interna d’un pany de muralla pertanyent al segon recinte emmurallat de la vila, d’època medieval, concretament al tram que s’estén des de la torre de la Central fins a l’extrem oest de la part conservada d’aquesta muralla, al punt de confluència entre els carrers del Fred i Olivareta i les escales que pugen a la plaça del Castell des d’aquests carrers. Plànol de situació i ortofoto de la plaça del Castell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) 4 3. MOTIVACIONS DE LA INTERVENCIÓ En aquest indret, prèviament a la nostra intervenció, l’Ajuntament de Llagostera ha hagut d’intervenir d’urgència degut a les filtracions d’aigua, que amenaçaven l’estabilitat i la integritat de les estructures existents (pavimentació moderna, la pròpia muralla). S’ha efectuat un rebaix, amb mitjans mecànics, del farcit recolzat contra la part interna del pany de muralla. Atès que la muralla es tracta d’un element històric protegit, ha calgut documentar tant el propi tram de muralla que ha quedat a la vista com l’estratigrafia del farcit que s’hi recolzava. 1. Vista general del rebaix, des de l’est. 4. OBJECTIUS I METODOLOGIA L’objectiu de la intervenció, per tant, ha estat la documentació de la cara interna de la part afectada de la muralla i descartar que els rebaixos efectuats en el farcit que s’hi recolzava hagin pogut afectar restes arqueològiques. La intervenció ha consistit en la documentació gràfica i planimètrica, prèvia neteja, de tot el sector afectat (estructures i estratigrafia), sense excavació arqueològica. En conseqüència, no s’ha recuperat material arqueològic, atès que s’ha tractat tan sols d’una documentació visual, sense intervenció directa en cap estructura ni estrat arqueològic més enllà d’una simple neteja. 5 5. RESULTATS El rebaix efectuat ha afectat un espai de planta rectangular de 14’65 per 4’10 m en superfície, tot i que el costat sud, degut a la fondària del rebaix i al fet que el farcit és molt flonjo, ha hagut de ser retallat en talús, de manera que l’amplada del fons del retall s’ha vist reduïda fins a 130/170 cm. Pel que fa a la fondària, s’ha arribat a 280/300 cm respecte el paviment actual de la plaça. Pel costat nord delimitava el rebaix la pròpia muralla i a l’oest un mur modern de contenció. Al costat est, com al sud, es retallava el farcit, però atesa la poca llargada del retall (poc més de 4 m) no ha calgut deixar un talús. Examinat atentament el pany de muralla afectat, s’ha pogut constatar com la major part de l’estructura que ha quedat al descobert es tracta d’un recreixement i consolidació de l’extrem oest del pany nord del segon recinte emmurallat de la vila. Aquest recreixement l’hem de datar en època molt moderna (primera meitat-mitjans del segle XX). Tot aquest sector de la plaça havia estat ocupat per les restes d’antics habitatges adossats a la muralla interior, la del primer recinte, i per un caminet que pujava a la plaça des del carrer Olivareta, tot travessant diagonalment l’estret espai que hi havia en aquest punt entre els dos recintes emmurallats. Les restes d’aquestes antigues cases no foren enretirades fins a mitjan segle XX, quan la plaça prengué la fesomia actual i quan s’agençaren les escales de pedra que comuniquen la plaça amb els carrers del Fred i Olivareta, que discorren als peus de la segona muralla per la seva part externa. 2. Imatge antiga de la plaça del Castell, des de l’est. El sector afectat pel rebaix es trobaria a l’extrem inferior dret de la imatge. El caminet que puja des del carrer de baix (Olivareta) fou substituït els anys 50 del segle XX per una escala. En les mateixes obres es va realçar la muralla exterior i col·locar el farcit de terra que va permetre engrandir la superfície de la plaça en direcció nord fins el traçat refet del segon recinte emmurallat (que no apareix a la imatge). 6 Les obres d’arranjament d’aquest sector de la plaça comportaren el recreixement i consolidació de la muralla en aquest punt, on es trobava ja força malmesa. L’obra, feta de pedres de mides diverses, lligades amb morter de calç i disposades sense formar filades massa regulars, es diferencia clarament de l’obra original de la fortificació, on predominen els carreus de mides més grans, més o menys desbastats, disposats igualment de forma irregular, i amb els intersticis reblerts amb pedra més petita. La major part de l’obra de la muralla posada al descobert arran dels rebaixos efectuats enguany pertany a l’esmentat recreixement modern. Tan sols a l’extrem més oriental apareix l’obra de la muralla original, clarament diferenciat. 3. Costat oest de la muralla. Aquest sector és tot ell un recreixement modern, fet amb pedres diverses disposades sense formar filades. 4. Costat est de la muralla, on s’aprecia l’obra original, al centre i a la dreta, feta amb pedres més grans i amb els intersticis reblerts. Les pedres del costat esquerre pertanyen al recreixement modern. 7 Pel que fa al farcit afectat pel retall, que recolza contra la muralla, es veu clarament com es tracta d’un únic estrat, heterogeni i flonjo, amb multitud d’inclusions de tot tipus. Es tracta, de fet, de part de la gran aportació de terres que va caldre efectuar en aquest indret per tal d’anivellar el terreny després de la construcció de l’escala i del recreixement de la segona muralla, que passava així a exercit de mur de contenció. En conseqüència, estem parlant d’un estrat format a mitjan segle XX i que no es tracta de cap nivell arqueològic. 5. Detall del farcit modern afectat pel rebaix 8 6. CONCLUSIONS El rebaix efectuat a l’extrem nord de la plaça del Castell de Llagostera, doncs, no ha afectat ni ha deixat al descobert cap estrat ni estructura arqueològics més enllà de la pròpia muralla. I tot i així, bona part de la tramada de la muralla deixada al descobert pertany, de fet, a un arranjament modern, situable en ple segle XX. Això no exclou que possibles futurs rebaixos en aquest indret hagin de ser objecte de control arqueològic, donada no tan sols la presència de la pròpia muralla, sinó també l’alta possibilitat, si els rebaixos enfondeixen més o s’estenen per altres sectors de la plaça, que puguin afectar o comportar la descoberta de noves restes arqueològiques. En una campanya posterior, realitzada el mateix any i dirigida per Joan Llinàs i Pol, es va efectuar el control dels rebaixos i la documentació i excavació de diverses estructures. Per a més informació, consulteu la memòria corresponent. Girona, març 2014 9 7. BIBLIOGRAFIA AUGÉ, A., 2010, Seguiment i excavació a la plaça del Castell de Llagostera i entorns, Desenes Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Arbúcies, 691-694. CANTÓ, J., MASCORT, A., 1999, Les muralles de Llagostera , Ajuntament de Llagostera, Llagostera. LLINÀS, J., 2010, El castell i les muralles de Llagostera. Història i evolució del nucli antic de la població, dins ALBÀ, M. i MALLORQUÍ, E. (coord.), Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera, 65-190.
Load more

Recommended publications
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Cens Agrari 1989 Gironès
    Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, De 12 De Agosto, Por La Que Se Establecen Las Zonas Demarcadas De La Plaga Del Gorgojo Encarnado De La Palmera Rhynchophorus Ferrugineus
    RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, de 12 de agosto, por la que se establecen las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera Rhynchophorus ferrugineus. Organo Emisor: Departamento de Agricultura, Alimentación y Acción Rural Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2010-08-12 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2010-09-06 12:00:00 Marginal: 111302 TEXTO COMPLETO : RESOLUCIÓN AAR/2802/2010, de 12 de agosto, por la que se establecen las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera Rhynchophorus ferrugineus. La Orden AAR/226/2009, de 6 de mayo, de modificación de la Orden ARP/343/2006, de 3 de julio, por la que se declara la existencia oficial en Cataluña de la plaga del gorgojo encarnado de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus, Olivier, 1790), y se califica de utilidad pública la prevención y la lucha contra esta plaga, dispone en su artículo 8.1 que cuando se detecte la presencia de la plaga en un área donde haya evidencias por otros medios, el departamento competente en materia de agricultura, por resolución de la dirección general competente en materia de sanidad vegetal, con la consulta previa a los entes locales de los municipios afectados, establecerá áreas demarcadas. Dado que se ha detectado la presencia de la plaga en diversos lugares de la geografía catalana, hay que proceder a establecer áreas demarcadas tal como establece la Orden AAR/226/2009, de 6 de mayo, de modificación de la Orden ARP/343/2006, de 3 de julio. Por todo eso, en ejercicio de las competencias que me han sido atribuidas, Resuelvo: Artículo único Establecer las zonas demarcadas de la plaga del gorgojo de las palmeras que figuran a continuación: Comarcas de Barcelona Todos los municipios de L'Alt Penedès, El Baix Llobregat, El Barcelonès, El Garraf, El Maresme, El Vallès Occidental y El Vallès Oriental.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]
  • Descubre El Gironès Discover Gironès
    ES. Descubre el Gironès GUíA TURÍSTICA ENG. Discover Gironès TOURISTIC GUIDE @turismegirones #turismegirones www.turismegirones.cat Índice | Index 1 PRESENTACIÓN Descubre INTRODUCTION 4 el Gironès 2 LA VISITA IMPRESCINDIBLE GUíA TURÍSTICA THE MUST BE VISITED 7 ARTE Y CULTURA 3 Discover ART AND CULTURE 21 DA UNA VUELTA Y DESCUBRE 4 Gironès WALK AND DISCOVER 25 TOURISTIC GUIDE GANAS DE AVENTURA 5 EASY ADVENTURE 31 MERECIDO DESCANSO 6 DESERVED REST 37 A LA MESA! 7 AT TABLE! 45 QUÉ HACEMOS HOY? 8 WHAT DO WE DO TODAY? 49 EL GIRONÈS PALMO A PALMO 9 GIRONÈS INCH BY INCH 53 Edita: Fotografía: Àrea de Turisme del Consell Mariona Aragay Comarcal del Gironès Pep Iglesies Diseño: Enric Alaudell Pico Vellut Marco Pastori Traducción: Arxiu d’imatges del Patronat de Turisme Tradulab Costa Brava Pirineu de Girona: Impresión: JD Andrews Impremta Pagès The Collective Textos: Ajuntament de Girona Culturània i Àrea de Turisme Jordi Roca Maria Geli Pilar Planagumà Imágenes cedidas por: Ajuntament de Vilablareix Ajuntament de Sarrià de Ter Ajuntament de Llagostera Ajuntament de Sant Gregori Ajuntament de Campllong Museus de Girona Associació d’Amics de Cervià Antic i empreses compromeses amb Gironès Terra de Passeig PRESENTACIÓN INTRODUCTION 1 1 ES. ENG. Presentación Introduction R El Gironès es una comarca situada a medio camino The Gironès is a region located halfway between the E T U entre el mar y la montaña que acoge 27 municipios que sea and the mountains, and takes in 27 municipalities I R se extienden entre valles, colinas y llanuras. Girona es la scattered among valleys, hills and plains.
    [Show full text]
  • Relació ABS I Municipis Juliol 2019
    Relació d'Oficines de Farmàcia / municipi Agost 2019 Núm. OF autoritzades ABS / Tipus Municipis Total OF pendents d’obertura 1 ABS ANGLÈS 1 Amer 1 Rural - semiurbana 2 Anglès 2 3 Brunyola 4 La Cellera de Ter 1 5 Osor 6 Sant Julià del Llor i Bonmatí 1 7 Susqueda El nucli de Constantins, pertanyent al municipi de Sant Gregori 5 0 2 ABS ARBÚCIES-SANT HILARI 1 Arbúcies 3 Rural - semiurbana 2 Sant Hilari Sacalm 2 5 0 3 ABS BANYOLES 1 Banyoles 9 Rural - semiurbana 2 Camós 1 3 Cornellà de Terri 1 4 Crespià 5 Esponellà 6 Fontcoberta 1 7 Mieres 8 Palol de Revardit 9 Porqueres 1 10 Sant Miquel de Campmajor 11 Serinyà 1 L'àmbit territorial del nucli de Sant Joan de Montbó (pertanyent al municipi de Canet d'Adri) 14 0 4 ABS BÀSCARA 1 Bàscara 1 Rural - semiurbana 2 Garrigàs 3 Garrigoles 4 Palau de Santa Eulalia 5 Pontós 6 Sant Miquel de Fluvià 1 7 Sant Mori 8 Saus-Camallera 1 9 Vilademuls 10 Vilaür 11 Vilopriu 3 0 INFORMACIÓ SOL·LICITUD OBERTURA NOVA OFICINA DE FARMACIA / COF GIRONA 5 ABS BESALÚ 1 Arguelaguer Muntanya 2 Besalú 1 3 Beuda 4 Maià de Moncal 5 Montagut 1 6 Sales de Llierca 7 Sant Ferriol 8 Sant Jaume de Llierca 1 9 Tortellà 1 4 0 6 ABS BLANES 1 Blanes 12 Urbana 12 0 7 ABS BREDA-HOSTALRIC 1 Breda 2 Rural - semiurbana 2 Hostalric 1 3 Massanes 4 Riells i Viabrea 2 5 Sant Feliu de Buixalleu 1 6 0 8 ABS CAMPRODON 1 Camprodon 1 Muntanya 2 Llanars 1 3 Molló 4 Sant Pau de Segúries 1 5 Setcasas 6 Vilallonga de Ter 3 0 9 ABS CASSÀ DE LA SELVA 1 Caldes de Malavella 3 Rural - semiurbana 2 Campllong 3 Cassà de la Selva 4 4 Llagostera 4 5 Llambilles
    [Show full text]
  • Guia Dels Veïnats De Cassà De La Selva
    AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA GUIA DELS VEÏNATS DE CASSÀ DE LA SELVA S e r v e i s T è c n i c s M u n i c i p a l s. Cassà de la Selva, agost de 2021 ELS VEÏNATS DE CASSÀ El municipi de Cassà de la Selva, situat al sud de la comarca del Gironès, té una extensió de 45,16 km2., limita al nord amb Llambilles, amb les antigues parròquies de Santa Pellaia i de Sant Cebrià de Lledó (els Metges) que es troben agregades al poble de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura; a l’est, amb l’antiga parròquia de Romanyà de la Selva, agregada a Santa Cristina d’Aro; al sud, amb Llagostera i Caldes de Malavella; i a l’oest, amb Caldes de Malavella, Sant Andreu Salou i Campllong. Travessa al municipi, de nord-oest a sud, la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Des del nord de la vila n’arrenca la carretera que va a la Bisbal; queda al sud-oest la carretera que va a Caldes de Malavella; i a l’oest la que va a Riudellots de la Selva, on troba l’enllaç amb la carretera nacional N-II, amb l’autopista AP-7 i amb l’aeroport Girona-Costa Brava. Una xarxa de camins veïnals, alguns de molt antics, enllacen els masos i les masies amb el nucli urbà. Es conserven, en molts punts, els antics traçats de camins públics que, fa uns anys, ens unien amb poblacions veïnes de la nostra comarca i també de les comarques veïnes; també, en gran part, el traçat de l’antiga via del carrilet on discorre el carril bici de Girona a Sant Feliu de Guíxols que forma part de la xarxa de les vies verdes.
    [Show full text]
  • Gi0321v59.Pdf
    EXPLOTACIB GENS. AGRARl il982 NOMBRE DTXPLOTAClOldS PER C CtNS AGHARI 1Y82 NOMBHL D'EXPLOTACIONS~SECONS LA Oitlt FIlt+~1ilICCNICU-ECONOMICA (O T E ) 1 MARGE BRUT TOTAL (M B T ), PER COPlARaUES COMAI~LA = GIRONFS O T E = 1110 Carabls arcoptc arros lOfAL MARCE BRUT TOTAL tM B T>(MILEAS PTAS ) COUIG NOM PKINICIPI LXPLOTACIONS < 250 250 - S00 500--10001000-2000 2000-3000 3000-3000 5000-10000 > - - -------- ----- --------- -------- -----A--- -- 17 002 AIOUAVIVA J 5 O O O O O 17 015 BANYOLES 11 10 O O O O 1 17 020 BCSCANO . 4 3 1 O O O O 17 0.'- BORDILS 3 2 1 O O O O 17 U 3'1 CAMnS 1 1 O 0 O 0 0 I / 1,3Ci CAMPL l flNG 4 3 '1 O O O O 17 040 CANET D'ADRI 4 3 1 O O O O 17 044 CASSA M LA SELVA 14 13 1 O O O O 17 049 CELRA 14 13 1 O - O O O 17 O50 (ERVIA DE TER 5 3 O O O O O 17 0'>0 CORNEI LA DE TERRI 17 1 J O 1 1 O O 17 <''>r, CHCSP IA 4 3 O 1 O O O 17 063 ESPONELLA 1 1 O O O O O 17 071 FONTCOBERTA O 1 O O O 17 073 FORNELLE M LA SELVA '4 M! 1 1 O O O 17 O19 GIRONA 1 3 O O O 11 0137 JUIA 2 ' l2 O O O O 0 -0 0 1 7 <!H'i L L AGOSTFRA Y 6 O 1 2 O O O 0 17 090 LLWILLES 5 5 O O O O O O 17 097 MüiiEñANYA 4 4 O O O O O .1.: .1.: 2 17 123 PALM üE REVARDIT J J O O O O O Q:fi 17 L3/ PORQUERES El 6 1 O O 1 O O O 1 I 142 OUART ') O 1 O O O O O O 17 lh7 SAN1 QREGORI .J 1 16 4 1 O O O O O 17 166 SAN1 JM(D1 DESVALLS 12 11 O 1 O O O O O 17 168 SAN1 JQAN M mlLLET 5 S O O O O O O O 17 169 EANT JULIA DE RAUIS 23 20 1 1 1 O O O O 17 1 7 3 SAN1 MAR11 VELL 1 1 1 O O O O O O 17 1 74 SAN1 MIGUEL DE CAMt3MAJOIt 3 2 1 O O O O O O 17 190 SERINYA O 7 O 1 O ' O O O O 17 213 VlLABLARElX 4 4 O O O O O O O 17 216 VILMASEN8 2 O 1 1 O O O O $7 gie v~o~mi~e 9 b 1 1 .1 o o o 0.1 TOTAL O T E = 1110 24 h 206 19 14 5 1 1 O 0 ( t N:, r\L'tIAft 1 1982 NOMQfi€ D'EXPLOTACIONSi SEGUN5 Ln Ciii Il N1i.r lll 11 t NICO ECONCIMICA <O T E > 1 MAROE BRUT TOTAL (M B T )t PaCOW<*ES CUMAH( A = GIHONES r0TAL.
    [Show full text]
  • 3/2021 Caràcter
    Nº EXP.: 2021/4000/4 ACTA DEL CONSELL DE PRESIDÈNCIA Núm.: 3/2021 Caràcter: ordinària i telemàtica Data: tres de febrer de dos mil vint-i-u (03/02/2021) Hora: de la una a dos quarts de dues del migdia Lloc: TELEMÀTICA I PER VIDEOCONFERÈNCIA MITJANÇANT L’APLICACIÓ ZOOM, la qual s'entendrà realitzada a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Gironès (C/ Riera de Mus, 1A). Assisteixen a l’acte: Joaquim Roca i Ventura Marc Puigtió i Rebollo Pilar Aliu i Bou Àdam Bertran i Martínez Anna Maria Coll i Pascual Pere-Lluís García i Palou Sònia Gràcia i Xuclà Gemma Johé i Barnés Robert Mundet i Anglada Antoni Vidal i Sastre Sílvia Bartrolí i Besalú, gerent Jordi Batllori i Nouvilas, secretari general 1. Lectura i aprovació de l'esborrany de l'acta corresponent al dia 20 de gener de 2021. S'aprova per unanimitat, sense modificacions, l'esborrany de l'acta del dia 20 de gener de 2021, amb els vots a favor dels consellers i conselleres que varen assistir a la sessió anterior el qual ha estat cursat amb anterioritat a la sessió a tots els consellers i conselleres. 2. Informacions de la Presidència i de la Gerència El president informa de les darreres dades de la Covid que s'han informat als alcaldes i alcaldesses i que possiblement a final de la setmana es publicitaran algunes mesures de relaxació de les restriccions. Per altra part, informa que es van mantenint reunions amb representants de l'Ajuntament de Girona per tal de materialitzar la cessió a la comarca d'uns terrenys per a la construcció d'un centre d'acollida d'animals abandonats.
    [Show full text]
  • Addenda Introductòria a La Versió Juny 2012 Del Pla De Carreteres Locals De Les Comarques Gironines
    ADDENDA INTRODUCTÒRIA A LA VERSIÓ JUNY 2012 DEL PLA DE CARRETERES LOCALS DE LES COMARQUES GIRONINES Juny 2012 MAIG 2009 Addenda introductòria a la versió Juny 2012 del Pla de Carreteres Locals de les Comarques Gironines ADDENDA INTRODUCTÒRIA A LA VERSIÓ JUNY 2012 DEL PLA DE CARRETERES LOCALS DE LES COMARQUES GIRONINES INDEX 1. ANTECEDENTS I CAUSES D'AQUESTA VERSIÓ ................................................................................. 3 2. AL·LEGACIONS ....................................................................................................................................... 3 3. CANVIS NORMATIUS .............................................................................................................................. 7 4. INTRODUCCIÓ DE LES CARRETERES DE LA XARXA LOCAL ACTUAL ............................................ 8 5. PRIORITATS .......................................................................................................................................... 13 6. VIGÈNCIA DEL PLA ............................................................................................................................... 13 7. CORRECCIONS MATERIALS ............................................................................................................... 13 8. COSTOS ................................................................................................................................................ 14 9. ACTUALITZACIÓ DE CATÀLEG DE CARRETERES ...........................................................................
    [Show full text]