PLAÇA DEL CASTELL (Llagostera, Gironès)
MEMÒRIA
Març 2014
JORDI MERINO ISERRA c/Bellpuig, 4b, 3, 2Ͳ 17007 Girona eͲmail :[email protected] Ͳ Telèfon 665.147.364 Nom : Plaça del Castell Municipi : Llagostera Comarca : Gironès Dades intervenció: Número : 9420 Tipus d’intervenció : Preventiva - documentació Dates : 9 i 10 de gener de 2013 Direcció : Jordi Merino i Serra
Jordi Merino Serra Març 2014
1 ÍNDEX 1. Fitxa tècnica de la intervenció ...... 3 2. Introducció ...... 4 3. Motivacions de la intervenció ...... 5 4. Objectius i metodologia ...... 5 5. Resultats ...... 6 6. Conclusions ...... 9 7. Bibliografia ...... 10 8. Planimetria ...... 11
2 1. FITXA TÈCNICA DE LA INTERVENCIÓ
Jaciment: Plaça del Castell
Municipi: Llagostera
Comarca: Gironès
Coordenades UTM: x: 491132, y: 4631007, z: 157
Protecció del jaciment: BCIN - RI-51-0005932
Tipus d’intervenció: Intervenció arqueològica preventiva
Activitat: Documentació
Estructures localitzades i cronologia: Muralla
Crèdits de la intervenció:
Promotor : Ajuntament de Llagostera
Director : Jordi Merino Serra
Cost total del treball de camp:
Resum de la intervenció:
Paraules clau: Llagostera, muralla, medieval, castell
La intervenció ha vingut motivada pel rebaix efectuat en el farcit que recolza contra la part interna d’un tram del recinte emmurallat medieval de Llagostera, ubicat a la plaça del Castell d’aquesta població. El rebaix, d’una superfície de 14’65 per 4’10 m i una potència d’entre 2’80 i 3 m, s’ha efectuat tot ell en un farcit molt modern, i no s’hi ha arribat a localitzar cap tipus de resta arqueològica, llevat de la pròpia cara interna de la muralla, que en aquest sector és en bona part un recreixement també molt modern.
3 2. INTRODUCCIÓ Els dies 9 i 10 de gener de 2013 s’ha efectuat una petita intervenció arqueològica a la plaça del Castell de Llagostera, al centre del nucli antic de la població. La intervenció ha estat dirigida per Jordi Merino Serra i sufragada per l’Ajuntament de Llagostera. La Plaça del Castell està situada en el nucli històric de Llagostera, al punt més alt del turó on s’assenta el casc antic de la població. L’accés, per tant, és fàcil, ja que s’hi arriba amb cotxe sense cap problema. L’indret concret on s’ha intervingut és a l’extrem nord de la plaça, a tocar i a la part interna d’un pany de muralla pertanyent al segon recinte emmurallat de la vila, d’època medieval, concretament al tram que s’estén des de la torre de la Central fins a l’extrem oest de la part conservada d’aquesta muralla, al punt de confluència entre els carrers del Fred i Olivareta i les escales que pugen a la plaça del Castell des d’aquests carrers.
Plànol de situació i ortofoto de la plaça del Castell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)
4 3. MOTIVACIONS DE LA INTERVENCIÓ En aquest indret, prèviament a la nostra intervenció, l’Ajuntament de Llagostera ha hagut d’intervenir d’urgència degut a les filtracions d’aigua, que amenaçaven l’estabilitat i la integritat de les estructures existents (pavimentació moderna, la pròpia muralla). S’ha efectuat un rebaix, amb mitjans mecànics, del farcit recolzat contra la part interna del pany de muralla. Atès que la muralla es tracta d’un element històric protegit, ha calgut documentar tant el propi tram de muralla que ha quedat a la vista com l’estratigrafia del farcit que s’hi recolzava.
1. Vista general del rebaix, des de l’est.
4. OBJECTIUS I METODOLOGIA L’objectiu de la intervenció, per tant, ha estat la documentació de la cara interna de la part afectada de la muralla i descartar que els rebaixos efectuats en el farcit que s’hi recolzava hagin pogut afectar restes arqueològiques. La intervenció ha consistit en la documentació gràfica i planimètrica, prèvia neteja, de tot el sector afectat (estructures i estratigrafia), sense excavació arqueològica. En conseqüència, no s’ha recuperat material arqueològic, atès que s’ha tractat tan sols d’una documentació visual, sense intervenció directa en cap estructura ni estrat arqueològic més enllà d’una simple neteja.
5 5. RESULTATS El rebaix efectuat ha afectat un espai de planta rectangular de 14’65 per 4’10 m en superfície, tot i que el costat sud, degut a la fondària del rebaix i al fet que el farcit és molt flonjo, ha hagut de ser retallat en talús, de manera que l’amplada del fons del retall s’ha vist reduïda fins a 130/170 cm. Pel que fa a la fondària, s’ha arribat a 280/300 cm respecte el paviment actual de la plaça. Pel costat nord delimitava el rebaix la pròpia muralla i a l’oest un mur modern de contenció. Al costat est, com al sud, es retallava el farcit, però atesa la poca llargada del retall (poc més de 4 m) no ha calgut deixar un talús. Examinat atentament el pany de muralla afectat, s’ha pogut constatar com la major part de l’estructura que ha quedat al descobert es tracta d’un recreixement i consolidació de l’extrem oest del pany nord del segon recinte emmurallat de la vila. Aquest recreixement l’hem de datar en època molt moderna (primera meitat-mitjans del segle XX). Tot aquest sector de la plaça havia estat ocupat per les restes d’antics habitatges adossats a la muralla interior, la del primer recinte, i per un caminet que pujava a la plaça des del carrer Olivareta, tot travessant diagonalment l’estret espai que hi havia en aquest punt entre els dos recintes emmurallats. Les restes d’aquestes antigues cases no foren enretirades fins a mitjan segle XX, quan la plaça prengué la fesomia actual i quan s’agençaren les escales de pedra que comuniquen la plaça amb els carrers del Fred i Olivareta, que discorren als peus de la segona muralla per la seva part externa.
2. Imatge antiga de la plaça del Castell, des de l’est. El sector afectat pel rebaix es trobaria a l’extrem inferior dret de la imatge. El caminet que puja des del carrer de baix (Olivareta) fou substituït els anys 50 del segle XX per una escala. En les mateixes obres es va realçar la muralla exterior i col·locar el farcit de terra que va permetre engrandir la superfície de la plaça en direcció nord fins el traçat refet del segon recinte emmurallat (que no apareix a la imatge).
6 Les obres d’arranjament d’aquest sector de la plaça comportaren el recreixement i consolidació de la muralla en aquest punt, on es trobava ja força malmesa. L’obra, feta de pedres de mides diverses, lligades amb morter de calç i disposades sense formar filades massa regulars, es diferencia clarament de l’obra original de la fortificació, on predominen els carreus de mides més grans, més o menys desbastats, disposats igualment de forma irregular, i amb els intersticis reblerts amb pedra més petita. La major part de l’obra de la muralla posada al descobert arran dels rebaixos efectuats enguany pertany a l’esmentat recreixement modern. Tan sols a l’extrem més oriental apareix l’obra de la muralla original, clarament diferenciat.
3. Costat oest de la muralla. Aquest sector és tot ell un recreixement modern, fet amb pedres diverses disposades sense formar filades. 4. Costat est de la muralla, on s’aprecia l’obra original, al centre i a la dreta, feta amb pedres més grans i amb els intersticis reblerts. Les pedres del costat esquerre pertanyen al recreixement modern.
7 Pel que fa al farcit afectat pel retall, que recolza contra la muralla, es veu clarament com es tracta d’un únic estrat, heterogeni i flonjo, amb multitud d’inclusions de tot tipus. Es tracta, de fet, de part de la gran aportació de terres que va caldre efectuar en aquest indret per tal d’anivellar el terreny després de la construcció de l’escala i del recreixement de la segona muralla, que passava així a exercit de mur de contenció. En conseqüència, estem parlant d’un estrat format a mitjan segle XX i que no es tracta de cap nivell arqueològic.
5. Detall del farcit modern afectat pel rebaix
8 6. CONCLUSIONS El rebaix efectuat a l’extrem nord de la plaça del Castell de Llagostera, doncs, no ha afectat ni ha deixat al descobert cap estrat ni estructura arqueològics més enllà de la pròpia muralla. I tot i així, bona part de la tramada de la muralla deixada al descobert pertany, de fet, a un arranjament modern, situable en ple segle XX. Això no exclou que possibles futurs rebaixos en aquest indret hagin de ser objecte de control arqueològic, donada no tan sols la presència de la pròpia muralla, sinó també l’alta possibilitat, si els rebaixos enfondeixen més o s’estenen per altres sectors de la plaça, que puguin afectar o comportar la descoberta de noves restes arqueològiques. En una campanya posterior, realitzada el mateix any i dirigida per Joan Llinàs i Pol, es va efectuar el control dels rebaixos i la documentació i excavació de diverses estructures. Per a més informació, consulteu la memòria corresponent.
Girona, març 2014
9 7. BIBLIOGRAFIA AUGÉ, A., 2010, Seguiment i excavació a la plaça del Castell de Llagostera i entorns, Desenes Jornades d’arqueologia de les comarques de Girona, Arbúcies, 691-694. CANTÓ, J., MASCORT, A., 1999, Les muralles de Llagostera , Ajuntament de Llagostera, Llagostera. LLINÀS, J., 2010, El castell i les muralles de Llagostera. Història i evolució del nucli antic de la població, dins ALBÀ, M. i MALLORQUÍ, E. (coord.), Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera, 65-190. LLINAS,J., MERINO, J. 2005, Guia del patrimoni del Gironès. Volum 1: Campllong, Cassà de la Selva, Llagostera, Llambilles, Quart, Sant Andreu Salou, Consell Comarcal del Gironès, Girona .
10 8. PLANIMETRIA
11 3
491000 491050 491100 491150 491200 491250 1
0
2
± R E
CAR R RER B LA E CU F STÀ RIA ZONA INTERVINGUDA
CAR RER DE L F RED C / BA IXAD 4631000 4631000 A DE CAL
DES T PLAÇA DEL
CA
L EN CASTELL
R EL
R
T AM
E T
R
AS
N C D U CA E R
AJ R L ER A SA P NT COSTA R LA ES PE BAIXADA DE O / GLÉSIA RE C C ICC/UB). 1950 (PARÀMETRES E S S Ó
C A R R ER
O 4630950 4630950 L IV AR NI NTO E PLAÇA DE LA T A T SAN A LLIBERTAT CARRER
NNA A A SANT E D ER RR R A
O C
J
A
M C A R R R CA A (ICC). PROJECCIÓ UTM FUS 31N AMB DATUM EUROPEU DE (ICC). AMBPROJECCIÓ DATUM UTM FUSA 31N E RE R RR G ER R AL A IR C 4630900 4630900 O T D N E PLAÇA DEL A GI RO MERCAT NA ±
491000 491050 491100 491150 491200 491250 SITUACIÓ GEOGRÀFICA ± ±
INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA PLAÇA DEL CASTELL
T.M. LLAGOSTERA
JANUS SL EL GIRONÈS GESTIÓ DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I CULTURAL
05 10 20 30 40 M 1:2.500.000 1:5.000.000
DISSENY I REALITZACIÓ: BERTHA DURÀ FULL: 01 ESCALA 1:750 BASEINSTITUT DE CATALUNY CARTOGRÀFIC CARTOGRÀFICA: 491100 491125 491150 491175 ±
CAR ZONA RER DE INTERVINGUDA L F RED 4631000
)
B
U
/
C
C
I
S
E
CA R R T R E
ER M S À A R
N A
T P ( PE
0
RE 5
9
1
E
D PLAÇA DEL
U
E
CASTELL P
O
R
U T
E
N
M
U
E LL
T
A
Ó E M
D
T
S A
B
T S S
M
E N
A
CA
C N U
1 J
3 O
A
S R
U P
F
A M
T
L U
E
Ó
I
D C
C R E
J E
O
R R
P
R .
) 4630975 A
C
C C I
(
A
Y
N
U
L
A
T
A
C
ES E GLÉ D SIA
C
I
F
À
R
G
O
T
R
A
C
T
U
T
I
T
S
N
I
:
A
C
I
F
À
R
G
O
T
R
A
C
E
S
A
B 491100 491125 491150 491175
EXCAVACIÓ: ESCALES: NOM: DATA: FULL: JANUS SL 01,25 2,5 5 7,5 10 12,5 Metres GESTIÓ DE PATRIMONI INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA PLAÇA DEL CASTELL ARQUEOLÒGIC I CULTURAL 1:250 PLANTA GENERAL FEBRER 2013 02 TM. LLAGOSTERA, EL GIRONÈS Original DIN-A3