DOCSLIB.ORG

Catàleg De Pergamins Del Fons De L'ajuntament De Girona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Catàleg De Pergamins Del Fons De L'ajuntament De Girona CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA (1144-1862) Arxiu Municipal de Girona FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció Diplomataris Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Diplomataris, 34 Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862) Volum III Catalogació JOAN VILLAR I TORRENT Indexació i normalització NÚRIA SURIÀ I VENTURA Direcció JOAN BOADAS I RASET LLUÍS-ESTEVE CASELLAS I SERRA BARCELONA, 2005 © Ajuntament de Girona, 2005 Edita: Pagès Editors, SL Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida Primera edició: octubre de 2005 ISBN obra completa: 84-9779-319-6 ISBN volum III: 84-9779-322-6 Dipòsit legal: L-998-2005 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 1345 Bernat Casamor, notari públic per autoritat reial, regent de la notaria i escrivania d’Ullà, substitut de Rafaela Pou, vídua d’[Aleix] Puig, cavaller de Torroella de Montgrí. Registres específics: 1181 i 1182. 462 × 375 mm. 1740 1586, febrer, 9 Procura atorgada per la Universitat de Palau-sator, congregada al pòrtic de la plaça pública segons costum, amb consentiment i voluntat de Roc Reyo, batlle reial de l’esmentat lloc, a favor de Joan Oller, Miquel Puig Blanc i Miquel Dolça, presents, i Joan Puig Andreu, absent, per tal que puguin crear i vendre censals morts en nom i utilitat de la Universitat. La procura es fa davant de Sadurní Rocosa i Bou, notari públic de Peratallada i en presència dels testimonis Gabriel Conill, mercenarii de la Vall d’Aro; Roc Batlle, paraire de Peratallada; Joan Francès, oriünd del regne de França i habitant de Palau-sator, i Joan Rostell, de Torrent. Sub anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octua- gesimo sexto die vero nono mensis februarii. Sadurní Rocosa i Bou, notari públic de Peratallada i per tot el Principat de Catalunya i els comtats de Rosselló i Cerdanya. Registre específic: 1913. Bona part en català. 567 × 508 mm. 1741 1586, febrer, 18. Cabanes Capitulacions matrimonials d’Anna, filla de Rafaela Abat i del difunt Jaume Abat, del terme del castell de Cabanes, amb Guerau Danyes, fill legítim i natural de Bernat Danyes i la seva esposa Francesca. Rafaela Abat i Antic, el seu fill, donen a Anna, com a donació inter vivos, 50 lliures de moneda barcelonesa, vestits i joies. Si moria sense descendència o els fills no arribaven a l’edat de testar, dues terceres parts haurien de tornar als donants o a qui assignessin i ella podria disposar de la tercera part restant i dels vestits i joies. Anna ho constitueix en dot del seu futur marit, el qual li correspon amb una quantitat equivalent dels 1346 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA seus béns. Per restituir el dot, aquest obliga tots els seus béns i drets. La devolució s’hauria de fer amb els mateixos terminis i pagaments amb què el dot havia estat lliurat, d’acord amb àpoques, albarans o altres documents legals. També s’havien de restituir els vestits i joies a excepció del vestit nupcial o el millor vestit i les joies d’or, plata o corall. Mentre no li fos tornat el dot, Anna tindria el dret d’usdefruit dels béns del marit en dret d’hipoteca. Actum est hoc in Castro de Cabanis die decima octava mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octua- gesimo sexto. Pere Ferrer, notari públic per autoritat del vescomte de Rocabertí, regent de l’escrivania i notaria de Cabanes. Registre específic: 724. 1586, abril, 14. Peralada Àpoca atorgada per Bernat Danyes, treballador de Peralada, a favor d’An-tic Abat, pagès de Cabanes, en la qual reconeix que ha rebut 27 lliures de moneda barcelonesa en pagament del primer termi- ni de les 50 lliures que havia donat a Anna, germana d’Antic i esposa de Guerau Danyes, fill de l’atorgant, en concepte de dot. Actum est hoc Petrelatae decima quarta mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo sexto. Joan Cellers, ciutadà honrat de Barcelona i habitant de Peralada, notari públic per tot el domini del comte de Peralada com a regent de la notaria de Peralada. Registre específic: 3044. 1586, setembre, 10. Peralada Àpoca atorgada per Guerau i Bernat Danyes, pare i fill, treballadors de la vila de Peralada, a favor d’Antic Abat, pagès de Cabanes, en la qual reconeixen que han rebut 20 lliures que faltaven per pagar de les 50 que havia donat a Anna, germana d’Antic i esposa de Guerau, en concepte de dot. Actum est hoc Petrelatae die decima mensis septembris mille- simo quingentesimo octuagesimo sexto. CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 1347 Joan Cellers, ciutadà honrat de Barcelona i habitant de Peralada, no- tari públic per tota la terra i dominació del comte de Peralada, regent de la notaria d’aquesta vila. Registre específic: 725. 1623, març, 4. Peralada Venda de censal atorgada per Antoni Danyes, treballador oriünd de Peralada i habitant de Llançà, fill de Guerau Danyes, treballador de Peralada, i de la seva esposa Anna, difunts, hereu universal de la seva mare (testament de 27 de febrer de 1621 en poder de Miquel Castera, notari de Peralada), a favor de fra Pau Silvestre, prior, i fra Joan Àngel, sacerdots i conventuals del monestir de Sant Domènec de Peralada. Els ven un cens de 30 sous bar- celonesos anuals i 30 lliures de preu que procedia d’un censal de 35 sous de pensió anual i 35 lliures de preu propietat de Miquel Alzina, treballador de Peralada, el qual el va vendre i crear a Antoni Danyes i als seus successors (Miquel Castera, notari de Peralada, 31 de juliol de 1622). Els compradors retenien 20 lliures per pagar dues-centes misses baixes per a l’ànima dels pares del venedor que la seva mare havia manat celebrar en testament. Reconeix que ha rebut 5 lliures en moneda, 3 de les quals procedien de la lluïció d’un censal de 3 sous de pensió anual i 3 lliures de preu feta a Miquel Roca, pagès de Cabanes (Jeroni de Palol, notari, 24 de febrer de 1623). Les 5 lliures restants li serien lliurades el proper mes d’agost. Actum Petraelatae quarta marcii millesimo sexcentesimo vicesimo tertio. Jeroni de Palol, donzell, notari públic per autoritat reial domiciliat a Peralada. Registre específic: 723. Són dos pergamins i un paper cosits. 858 × 254 mm. 1742 1586, abril, 8. Montiró Donació inter vivos atorgada per Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra, parròquia de Viladasens, fill i hereu de Joan Martí i de la seva esposa Joana, difunts, a favor de Pere Martí, el seu 1348 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA germà, en contemplació al seu matrimoni amb Anna, donzella, filla legítima d’Antoni Rafart, pagès de Montiró, i d’Anna, la seva primera esposa, difunta, de 240 lliures en concepte d’heretat i llegítima paterna, materna i suplement o qualsevol altre dret. Donat cas que Pere Martí morís sense descendència legítima o aquesta no arribés a l’edat de fer testament, els diners haurien de tornar al donant excepte la tercera part de l’esmentada quantitat de la qual Pere Martí podria disposar en testament. Actum est hoc in loco de Montirono die octava mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo sexto. Miquel Falcó, notari públic de Castelló i per tot el domini del comte d’Empúries. Registre específic: 1183. 1586, abril, 8. Montiró Definició atorgada per Pere Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, fill de Joan Martí, i de la seva esposa Joana, a favor del seu germà Guerau Martí, del mateix veïnat, hereu dels seus pares, de tots els drets per la seva part d’heretat i llegítima paterna, materna i suplement i de qualsevol altre dret que pogués tenir sobre l’heretat del seu germà i pares, salvat el de futura successió. A canvi, reconeix que va rebre 240 lliures en donació en contemplació al seu matrimoni amb Anna, donzella, filla d’Antoni Rafart, pagès de Montiró, i de la seva esposa Anna. Actum est hoc in loco de Montirono die octava mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo sexto. Miquel Falcó, notari públic de Castelló i per tot el domini del comte d’Empúries. Registre específic: 1184. 347 × 371 mm. 1743 1586, juny, 13. Girona Creació i venda de censal atorgada per Rafael Vivet i Miquel Saconomina, ciutadans; Miquel de Bellsolà, mercader, i Francesc Gual, paraire, com a jurats de la ciutat de Girona; Narcís Baürt CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 1349 i Jaume Saconomina, ciutadans de la mà major; Guerau Verdera, Pere Ferran, Rafael Nadal i Francesc Ribes, de la mà mitjana, i Pere Pasqual, Joan Maçanet i Benet Guic, de la mà menor, com a membres i procuradors del Consell de la ciutat i adjunts als jurats per a tot allò relacionat amb les obres del riu Ter, a favor d’Helena Ferrer, vídua de Rafael Ferrer, ciutadà de Girona, d’un censal de 120 sous barcelonesos de pensió anual i 120 lliures de preu. Es destinen a reparar danys causats per una inunda- ció del Ter, a tornar el riu a l’antic llit i a fer rescloses. Segueix àpoca. Actum est hoc Gerunde die decima tercia mensis iunii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo sexto. Rafael Albert, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona i escrivà del Consell de la ciutat, de les notes d’Andreu Vilaplana, notari públic. Registres específics: 1379 i 1380.
Load more

Recommended publications
  • Memòria 2009
    El paper del Consell Comarcal és essencialment el de prestador de serveis públics i de qualitat als munici- pis del Gironès per millorar i facilitar el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de la comarca. El Consell té la capacitat per donar les respostes adequades a les demandes creixents actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. En el context actual de crisi econòmica i financera que ha tocat de ple a tots els sectors productius, que ha fet augmentar l’atur i que afecta la nostra economia i especialment la de les famílies, hem apostat clarament per la promoció del teixit econòmic comarcal. Hem posat en funcionament dos tallers d’ocupació i el progra- ma experimental en matèria d’ocupació així com un equip de manteniment d’espais urbans a través d’un pla d’ocupació, accions que afavoreixen la formació i la inserció de les persones al mercat laboral. És rellevant també l’augment dels recursos destinats a l’àmbit social, tant pel que fa a l’atenció social primària, l’atenció domiciliària o els serveis derivats de la Llei de la Dependència, com també les actuacions desenvolu- pades en el marc del Pla de Ciutadania i Immigració i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i de Gènere. Cristina Alsina i Conesa Hem continuat desenvolupant el Pla de Foment del Turisme Gironès - Girona, impulsant noves rutes i productes. Presidenta En aquest àmbit ens fa especial il·lusió la propera posada en funcionament del Centre de Visitants del Gironès del Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, un projecte per consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Memòria 2006
    memòria activitats PRESENTACIÓ 02 2006 A les pàgines que seguiran a aquesta presentació, hi trobareu un resum de la feina feta durant l’any 2006. Preparar aquesta memòria t’obliga a fer un repàs dels objectius que t’havies fi xat i el resultat obtingut. La funció dels consells comarcals és, d’una banda, procurar que les competències que Generalitat i ajuntaments ens han delegat s’exerceixin a satisfacció de la gent de la comarca, però, per altra banda, per al Consell Comarcal amb els alcaldes dels nostres municipis, hem de vetllar per al desenvolupament de la comarca a tots els àmbits, negociant amb l’Administració que convingui en cada moment. Així podem posar en el cantó dels objectius conquerits la realització de petites obres, però molt necessàries per a la gent del lloc, com poden ser la construcció dels ponts que comuniquen Sant Andreu Salou amb Cassà de la Selva i Campllong, o les obres d’arranjament de camins veïnals i les de senyalització de nuclis i llocs d’interès de la comarca, la inauguració de diferents centres cívics a Sant Joan de Mollet o a Cervià de Ter entre d’altres, o la redacció del projecte de la zona esportiva de Fornells de la Selva, per posar alguns exemples. En el camp de la feina feta al cantó de tots els alcaldes de la comarca podem estar satisfets de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès –Salt o de l’acord històric de la creació de l’Àrea del Transport Metropolità. També hem començat Gabriel Casas i Soy els treballs del Pla director de l’Àrea de Girona que ha de permetre fi xar les bases per al futur desenvolupament de la ciutat President del Consell de Girona i dels municipis veïns.
    [Show full text]
  • De Via Augusta a “Xarrabasco”. El Camí Vell De Girona a Caldes De Malavella
    De Via Augusta a “xarrabasco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella ELVIS MAllORQUÍ Doctor en Història Resum: Arran de l’estudi sobre el traçat del camí ral a la plana de la Selva, sembla clar que aquesta ruta no coincideix, en aquest tram, amb l’antiga Via Augusta. Diverses evidències –arqueològiques, documentals i geogràfiques– coincideixen a assenyalar que el vell camí de Girona a Caldes de Malavella resseguia el traçat de la via romana. Actualment, el traçat es manté encara en els termes municipals de Girona, Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. A Riudellots de la Selva, però, està molt fragmen- tat i només en resten petits trams enfonsats que la gent del poble coneix com a xarrabascos. Paraules clau: Via Augusta, xarrabasco, geografia, via romana, camí vell. Abstract: Thanks to the research about the route of the highroad in the Selva plain, it seems clear that it does not go over the ancient Via Augusta. Several evidences –archae- ological, geographical and documentary– denote that the old way from Girona to Caldes de Malavella follows the route of the Roman road. Currently, the layout still stays visible in the boundaries of Girona, Fornells de la Selva and Caldes de Malavella. However, in Riudellots de la Selva the path is highly fragmented and only small sections remain sunk, so that neighbours known them as xarrabascos. Keywords: Via Augusta, xarrabasco, geography, roman way, old path. Quaderns de la Selva, 25 (2013) 141-171 142 • Quaderns de la Selva, 25 (2013) ELVIS MALLORQUÍ De menut, els nens de Riudellots que vivíem entre can Buixó i la “General” –la carretera Nacional-II– passàvem moltes estones jugant a la “Bassa”.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Memòria 2003
    La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen.
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Cens Agrari 1989 Gironès
    Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat.
    [Show full text]
  • Qmem 11674.Pdf (1.732Mb)
    PLAÇA DEL CASTELL (Llagostera, Gironès) MEMÒRIA Març 2014 JORDI MERINO ISERRA c/Bellpuig, 4b, 3, 2Ͳ 17007 Girona eͲmail :[email protected] Ͳ Telèfon 665.147.364 Nom : Plaça del Castell Municipi : Llagostera Comarca : Gironès Dades intervenció: Número : 9420 Tipus d’intervenció : Preventiva - documentació Dates : 9 i 10 de gener de 2013 Direcció : Jordi Merino i Serra Jordi Merino Serra Març 2014 1 ÍNDEX 1. Fitxa tècnica de la intervenció ................................................................. 3 2. Introducció .......................................................................................... 4 3. Motivacions de la intervenció ................................................................. 5 4. Objectius i metodologia .......................................................................... 5 5. Resultats .............................................................................................. 6 6. Conclusions ........................................................................................... 9 7. Bibliografia ............................................................................................. 10 8. Planimetria ............................................................................................ 11 2 1. FITXA TÈCNICA DE LA INTERVENCIÓ Jaciment: Plaça del Castell Municipi: Llagostera Comarca: Gironès Coordenades UTM: x: 491132, y: 4631007, z: 157 Protecció del jaciment: BCIN - RI-51-0005932 Tipus d’intervenció: Intervenció arqueològica preventiva Activitat: Documentació Estructures
    [Show full text]
  • Sant Pere De Rodes and La Jonquera to Montserrat
    The Way of Saint James from El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes and La Jonquera to Montserrat Generalitat de Catalunya Government of Catalonia Ministry of Innovation, Universities and Enterprise The Way of Saint James Table of Contents Marsal, Carme The Way of Saint James: on the map . 4 Introduction . 7 The Way of Saint James : from El Port de la Selva–Sant Pere de Rodes Origins of the pilgrimage . 8 and La Jonquera to Montserrat . – (Guies turístiques de Catalunya) The Way of Saint James and Catalonia . .10 A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya . – Índex Routes in northern Catalonia . .12 ISBN 9788439385752 Preparing for the pilgrimage . .15 Equipment . .16 I . Domínguez, Rafa II . Agència Catalana de Turisme III . Catalunya . Advice if you go on foot . .18 Departament d'Innovació, Universitats i Empresa IV . Títol V . Some advice for cyclists . .20 Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya . Anglès From El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes 1 . Camí de Sant Jaume – Guies 2 . Catalunya – Guies and La Jonquera to Figueres . .23 914 .671(036) La Jonquera-Vilabertran . .25 El Port de la Selva – Sant Pere de Rodes-Figueres . .35 From Figueres to Montserrat . .55 Figueres-Bàscara . .57 Bàscara-Girona . .67 Girona-Amer . .83 Amer-Sant Esteve d’en Bas . .95 Sant Esteve d’en Bas-L’Esquirol . 103 L’Esquirol-Vic . 111 Vic-L’Estany . 121 L’Estany-Artés . 129 Artés-Manresa . 137 Manresa-Montserrat . 147 © Generalitat de Catalunya Variant from Olot to Sant Esteve d’en Bas . 157 Ministry of Innovation, Universities and Enterprise Olot-Sant Esteve d’en Bas .
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)
    Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena
    [Show full text]