S Antigües —La Sedera, Per Exemple— Cap a Les Activilats Noves
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
L'orígen del proletaria t industrial, de la massa humana que amb un treball esgotador i positiu es coricentrá, durant la primera meitat del segle XIX, en els diversos nuclis fabrils del país, és una qüestió ben interessant, que encara a hores d'ara no té un estudi global i rigores. Així he constatava el geógraf Vilá i Valenti bo i aportant algunes referéncies sobre I'área barcelonina: «D:5 del punt de vista geográfic, un deis probleines fonamentals que es plante- gen és el de I'origen d'aquesta considerable tnassa laboral, Es un altre aspecte que necessUa un estudi detailat. Per les dades que posseVm, sembla que a Barcelona no procedeix, inicial- ment, d'un fort corrent immigratori, sino del desplai;ament d'obrers d'indústries antigües —la sedera, per exemple— cap a les activilats noves. En altres nuclis passa, els primers temps, de manera semblant: a Manresa, a Igualada, etc., es tracta de families dedicades abans a d'altres S A L T branques industriáis (pararres, seders, etc.) que es desplacen cap a l'activitat cotonera, Per aca bar-nos d'explicar aquest fet de la iniciado d'u- A MUJAN SEGLE XIX na fase industrial moderna sense un gran tras- bals de població s'ha de teñir en compte, a mes, que s'aprofitará en bona part una ma d'obra L'ORIGEN DE LA MA inoperant o quasi inoperant, fins al moment, per a la industria. Ens referim a la considerable D'OBRA ATRETA PER massa obrera femenina i ádhuc infantil» ( 1 ). LA INDUSTRIA TEXTIL L'historiador de Sabadell, Miquel Carreras, quan es referia al cas concret de la seva pobla ció, precisava que la industria textil va atreure immigrants de Cardona, Calaf, zones papereres de l'Anoia, Bellver, Alp, Vic, Olot i des del 1844 alguns habitants del Llevant, alcoians en bona part (2). Vicens i Vives, per la seva banda, ens par- lava de I'origen cam perol del proletaria t: «El estímulo de los sueldos elevados promovió el comienzo del gran transtorno demográfico cata lán contemporáneo, caracterizado, como en to da la Europa occidental, por la emigración del campo a la ciudad y la transformación del cam pesino en obrero», canvi afavorit peí desenrot- llament deis mitjans de transport (3). A través d'un cas concret, el del poblé de Sait, intentarem contribuir a l'estudi del feno- men en una zona on la industrialització assolí solament un carácter secundar! en relació al conjunt cátala, pero de cap manera menysprea- ble. SaIt, d'altra banda, com ha mostrat Joa- quim Nadal, ocupa un lloc ben deslacat en el conjunt gironí, si tenim en compte les dimen- {1 } El rrón rural a Catalunyar Barcelona, Cu rial, 1973, p. 145. (2) Citat per M. IZARD, Industrialiíacírin y Obre rismo, Barcelona, Ariel. 1973, p. 81. per (3) Cataluña eti el siglo XIX, Madrid, Rialp, Josep ClBi*a 1961, p. 41-42. 39 sions de les fabriques i la proporcló per habi malment enregistrava una mitjana de bateigs tan t de la contribució industrial i ele co- compresa entre 25 I 30 i que arriba a anotar-ne mer^ (4). 2 l'any 1810. Xifres que ens aproximen mes a la realitat que els diversos censos de Té- poca (8). SALT, ABANS DE LES FABRIQUES Tot i que el nombre de bateigs torna a re- L'any 1787, segons el cens de Ploridablanca, gularitzar-se després del 1814, els recomptes la població de Sait era de 255 habitziits: un po del 1819 i del 1830 ens parlen encara d'una re blé rural on solament una m¡noria do veíns cuperado lenta i dificultosa (9): Salt tenia uns s'escapava de ser simple assalariat. H¡ havia 40 160 habitants en el primer i 185 en el segon. jornalers, 30 criats (mossos), 15 pagesos, 1 cd- La situació va canviar durant la década del pella, 1 tinent de capellá (vicari), 1 acólit i 1 1840, Llavors Salt recupera el potencial demo- dependent de croada (5). gráfic de f/nals del XVIII. D'altra banda la ten La relació precedent pot ser ampliada amb dencia a l'augment es consolida a tot Catalunya la que ens proporcionen les llistes de la contri en el cinqué decenni, dins la primera fase de bució especial dal 1795, confeccionades amb l'embranz/da industrial, malgrat la repercusió motiu de la Guerra Gran, en les quals son apún que arrossegaven les generacions «buides» esfu- tate tots els homes mes grans de ló anys (ó): diades per Jordi Nadal. La visió de Salt aportada peí diccionari de Pagesos ló Pascual Madoz, referida al moment mateix d'a- Menestrals i íornalers 73 collir la primera fabrica textil, és la típica d'un Terratinents 18 lloc rural: Mossos solters . 22 «Situado en llano a la margen dererha del Fustera 2 río Ter, con buena ventilación y clima templado Ferrer ] y saludable;; lae enfermedades comunes son Círurgtá 1 fiebres intermitentes. Tiene 70 -casas y una igle Hostaler 1 sia parroquial {San Cucufate) servida por un Filis de familia 34 cura de ingreso de provisión real y ordinaria, Desapatriats 7 un vicario y 2 beneficiados de patronato laical. El término confina: N. Domeny; E. Santa Euge Durant aquest temps devia també treballar nia; S. Montfullá, y O. Bescanó. El terreno es la farga d'aram, autoritzada l'any 1781 per l'ln- de buena cualidad, participa de regadío por las tendent General de Catalunya a Pere Sala, vei aguas del mencionado río y de las de la acequia de Santa Eugenia (7), i situada al coslat de ¡a que viene de Bescanó a desaguar al Oñar. Los torre de Sant Dionis, anomenada també «de la caminos son locales y se hallan en regular es Farga». tado. Productos: trigo, maíz, legumbres y hor A comen^aments del vuit-cents, els anys do- talizas; cria ganado lanar, y pesca en el río. In lents íniciats amb la Guerra Gran van culminar dustria: una gran fábrica de hilados de algodón en temps de la Guerra del Francés, quan SaIt recientemente establecida, con maquinaria cons hagué de viure de prop la resistencia impotent truida en Inglaterra. Población: 53 vecinos, 3ó2 de Girona i els invasors destruTren fins les fonts almas, cap. prod.: 4.946.800 reales, imponible: baptismals del poblé. La corba de naixements 123.670» (10). de la parroquia assenyala amb da reda t I'im pacte rebut: es tracta d'una parroquia que nor- ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIO La industria citada per P, Madoz degué ser engegada abans del 1849, data de Tapar ¡ció del volum del diccionari esmentat, (4) Cf, el treball que publicará aRscerques», Amb Tajut inestimable del Dr. Mirambell i VI, sobre La industríalització al Girones: Texemple del personal de TArxiu de Protocols de Girona, de Salt. hem localitzat una copia de Tescriptura de cons- (5) J. IGLESIES, El Cens del Comte de Florida- blanca (Parí de Catalunya), Barcelona, Fundado Vi ves Casajuana, 1970, vo\. M, p. óO. Volem remarcar que, tot i que el cens de Florida- blanca és el mes aprofítable deis relatius al segle (8) Segons el cens del 1797, Salt tenia 118 ha XVIII, en el cas de Salt no recull la realitat del mo bitants. En el del 1802 n'bi figuren 111, i en el del meo t. Tenint en compte la natalitat, la població de 1812, després de la gran catástrofe, 150 ( !). Salt, el 1787, havia de vorejar els 400 habitants. (9) J. IGLESIES, fndagaciones sobre Ja pobla (ó) Ar>;iu Municipal de Girona, «Arreglo de la ción de Cataluña ett la primera mitad del siglo XIX, Contribución para el Armamento General de Cataluña a «Memorias de la R. Academia de Ciencias y Artes», en el Partido de Gerona. Año 1795», vol. III, págs. XXXVII (19Ó7), pp. 440-4^7, 257-260. (10) Diccionario geográfico - estadístico - histó (7) J. M.^ MADURELL, Fargues, martínets i cla rico de España y sus posesiones de Ultramar, XIII, vad, AIEG, XXI, p. 185. Madrid, 1849, p. 707. 40 La primera fábrica de les esmentades, «Oli veras, Sola i Cia», continuadora de la primitiva «Ramio i Cia», era la mes important de les co marques gironines. Tenia una plantilla de 550 treballadors, 10.000 fusos, 200 telers i una forga de 120 cavalls. La segona —de cintes de coto i fil— produTa anualment 1 ó.594.500 metres i feio servir una turbina de 14 cavalls. En conjunt, podem calcular que, en els mo- ments de máxinin prodúcelo i rendiment, el nombre de treballadors ocupats a la industria textil d'aquests anys deuria ser compres entre 600 i 700, una part destacada deis quals havien de ser dones. Salt, grácies a la proximitat de Girona ¡ a la séquia Monar, que aportava forga molriu i con- tinuava la llarga historia de servei iniciada en els segles de l'alta edat mitjana quan hom l'a- nomenava «regum comitale» ( 14), havia esde- vingut un lloc fabril de primer ordre a les co marques gironines. ^'^ovimw ""^ tMMIGRACIO i CREIXEMENT La instaHació de les fabriques téxtlts as- senyalades provoca una petita «revolució» en el poblé rural. A nivell demográfic, l'augment de titució de la societat «Ramio i Cia», formada el població fou rápid, espectacular i d'una cate 184Ó per Pere Pamió (fabricant que ja posseVa goría molt superior al que notem ais pobles del un edificf i un sait d'aigua a Salt), Josep Olive voltant i fins I tot a la ciutat de Girona: ras ( prcpietari de Girona), Joan Galup (confi ten de Calella), Vicen^ Sola {fabricant de Tossa) i Quirze Martorell {comerciant de Barcelona), amb un capital de 30 mil pesos forts (11).