L'orígen del proletaria t industrial, de la massa humana que amb un treball esgotador i positiu es coricentrá, durant la primera meitat del segle XIX, en els diversos nuclis fabrils del país, és una qüestió ben interessant, que encara a hores d'ara no té un estudi global i rigores. Així he constatava el geógraf Vilá i Valenti bo i aportant algunes referéncies sobre I'área barcelonina: «D:5 del punt de vista geográfic, un deis probleines fonamentals que es plante- gen és el de I'origen d'aquesta considerable tnassa laboral, Es un altre aspecte que necessUa un estudi detailat. Per les dades que posseVm, sembla que a Barcelona no procedeix, inicial- ment, d'un fort corrent immigratori, sino del desplai;ament d'obrers d'indústries antigües —la sedera, per exemple— cap a les activilats noves. En altres nuclis passa, els primers temps, de manera semblant: a Manresa, a Igualada, etc., es tracta de families dedicades abans a d'altres S A L T branques industriáis (pararres, seders, etc.) que es desplacen cap a l'activitat cotonera, Per aca­ bar-nos d'explicar aquest fet de la iniciado d'u- A MUJAN SEGLE XIX na fase industrial moderna sense un gran tras- bals de població s'ha de teñir en compte, a mes, que s'aprofitará en bona part una ma d'obra L'ORIGEN DE LA MA inoperant o quasi inoperant, fins al moment, per a la industria. Ens referim a la considerable D'OBRA ATRETA PER massa obrera femenina i ádhuc infantil» ( 1 ). LA INDUSTRIA TEXTIL L'historiador de Sabadell, Miquel Carreras, quan es referia al cas concret de la seva pobla­ ció, precisava que la industria textil va atreure immigrants de Cardona, Calaf, zones papereres de l'Anoia, Bellver, Alp, Vic, i des del 1844 alguns habitants del Llevant, alcoians en bona part (2). Vicens i Vives, per la seva banda, ens par- lava de I'origen cam perol del proletaria t: «El estímulo de los sueldos elevados promovió el comienzo del gran transtorno demográfico cata­ lán contemporáneo, caracterizado, como en to­ da la Europa occidental, por la emigración del campo a la ciudad y la transformación del cam­ pesino en obrero», canvi afavorit peí desenrot- llament deis mitjans de transport (3). A través d'un cas concret, el del poblé de Sait, intentarem contribuir a l'estudi del feno- men en una zona on la industrialització assolí solament un carácter secundar! en relació al conjunt cátala, pero de cap manera menysprea- ble. SaIt, d'altra banda, com ha mostrat Joa- quim Nadal, ocupa un lloc ben deslacat en el conjunt gironí, si tenim en compte les dimen-

{1 } El rrón rural a Catalunyar Barcelona, Cu­ rial, 1973, p. 145. (2) Citat per M. IZARD, Industrialiíacírin y Obre­ rismo, Barcelona, Ariel. 1973, p. 81. per (3) Cataluña eti el siglo XIX, Madrid, Rialp, Josep ClBi*a 1961, p. 41-42.

39 sions de les fabriques i la proporcló per habi­ malment enregistrava una mitjana de bateigs tan t de la contribució industrial i ele co- compresa entre 25 I 30 i que arriba a anotar-ne mer^ (4). 2 l'any 1810. Xifres que ens aproximen mes a la realitat que els diversos censos de Té- poca (8). SALT, ABANS DE LES FABRIQUES Tot i que el nombre de bateigs torna a re- L'any 1787, segons el cens de Ploridablanca, gularitzar-se després del 1814, els recomptes la població de Sait era de 255 habitziits: un po­ del 1819 i del 1830 ens parlen encara d'una re­ blé rural on solament una m¡noria do veíns cuperado lenta i dificultosa (9): Salt tenia uns s'escapava de ser simple assalariat. H¡ havia 40 160 habitants en el primer i 185 en el segon. jornalers, 30 criats (mossos), 15 pagesos, 1 cd- La situació va canviar durant la década del pella, 1 tinent de capellá (vicari), 1 acólit i 1 1840, Llavors Salt recupera el potencial demo- dependent de croada (5). gráfic de f/nals del XVIII. D'altra banda la ten­ La relació precedent pot ser ampliada amb dencia a l'augment es consolida a tot Catalunya la que ens proporcionen les llistes de la contri­ en el cinqué decenni, dins la primera fase de bució especial dal 1795, confeccionades amb l'embranz/da industrial, malgrat la repercusió motiu de la Guerra Gran, en les quals son apún­ que arrossegaven les generacions «buides» esfu- tate tots els homes mes grans de ló anys (ó): diades per Jordi Nadal. La visió de Salt aportada peí diccionari de Pagesos ló Pascual Madoz, referida al moment mateix d'a- Menestrals i íornalers 73 collir la primera fabrica textil, és la típica d'un Terratinents 18 lloc rural: Mossos solters . 22 «Situado en llano a la margen dererha del Fustera 2 río Ter, con buena ventilación y clima templado Ferrer ] y saludable;; lae enfermedades comunes son Círurgtá 1 fiebres intermitentes. Tiene 70 -casas y una igle­ Hostaler 1 sia parroquial {San Cucufate) servida por un Filis de familia 34 cura de ingreso de provisión real y ordinaria, Desapatriats 7 un vicario y 2 beneficiados de patronato laical. El término confina: N. Domeny; E. Santa Euge­ Durant aquest temps devia també treballar nia; S. Montfullá, y O. Bescanó. El terreno es la farga d'aram, autoritzada l'any 1781 per l'ln- de buena cualidad, participa de regadío por las tendent General de Catalunya a Pere Sala, vei aguas del mencionado río y de las de la acequia de Santa Eugenia (7), i situada al coslat de ¡a que viene de Bescanó a desaguar al Oñar. Los torre de Sant Dionis, anomenada també «de la caminos son locales y se hallan en regular es­ Farga». tado. Productos: trigo, maíz, legumbres y hor­ A comen^aments del vuit-cents, els anys do- talizas; cria ganado lanar, y pesca en el río. In­ lents íniciats amb la Guerra Gran van culminar dustria: una gran fábrica de hilados de algodón en temps de la Guerra del Francés, quan SaIt recientemente establecida, con maquinaria cons­ hagué de viure de prop la resistencia impotent truida en Inglaterra. Población: 53 vecinos, 3ó2 de i els invasors destruTren fins les fonts almas, cap. prod.: 4.946.800 reales, imponible: baptismals del poblé. La corba de naixements 123.670» (10). de la parroquia assenyala amb da reda t I'im­ pacte rebut: es tracta d'una parroquia que nor- ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIO La industria citada per P, Madoz degué ser engegada abans del 1849, data de Tapar ¡ció del volum del diccionari esmentat, (4) Cf, el treball que publicará aRscerques», Amb Tajut inestimable del Dr. Mirambell i VI, sobre La industríalització al Girones: Texemple del personal de TArxiu de Protocols de Girona, de Salt. hem localitzat una copia de Tescriptura de cons- (5) J. IGLESIES, El Cens del Comte de Florida- blanca (Parí de Catalunya), Barcelona, Fundado Vi­ ves Casajuana, 1970, vo\. M, p. óO. Volem remarcar que, tot i que el cens de Florida- blanca és el mes aprofítable deis relatius al segle (8) Segons el cens del 1797, Salt tenia 118 ha­ XVIII, en el cas de Salt no recull la realitat del mo­ bitants. En el del 1802 n'bi figuren 111, i en el del meo t. Tenint en compte la natalitat, la població de 1812, després de la gran catástrofe, 150 ( !). Salt, el 1787, havia de vorejar els 400 habitants. (9) J. IGLESIES, fndagaciones sobre Ja pobla­ (ó) Ar>;iu Municipal de Girona, «Arreglo de la ción de Cataluña ett la primera mitad del siglo XIX, Contribución para el Armamento General de Cataluña a «Memorias de la R. Academia de Ciencias y Artes», en el Partido de Gerona. Año 1795», vol. III, págs. XXXVII (19Ó7), pp. 440-4^7, 257-260. (10) Diccionario geográfico - estadístico - histó­ (7) J. M.^ MADURELL, Fargues, martínets i cla­ rico de España y sus posesiones de Ultramar, XIII, vad, AIEG, XXI, p. 185. Madrid, 1849, p. 707.

40 La primera fábrica de les esmentades, «Oli­ veras, Sola i Cia», continuadora de la primitiva «Ramio i Cia», era la mes important de les co­ marques gironines. Tenia una plantilla de 550 treballadors, 10.000 fusos, 200 telers i una forga de 120 cavalls. La segona —de cintes de coto i fil— produTa anualment 1 ó.594.500 metres i feio servir una turbina de 14 cavalls. En conjunt, podem calcular que, en els mo- ments de máxinin prodúcelo i rendiment, el nombre de treballadors ocupats a la industria textil d'aquests anys deuria ser compres entre 600 i 700, una part destacada deis quals havien de ser dones. Salt, grácies a la proximitat de Girona ¡ a la séquia Monar, que aportava forga molriu i con- tinuava la llarga historia de servei iniciada en els segles de l'alta edat mitjana quan hom l'a- nomenava «regum comitale» ( 14), havia esde- vingut un lloc fabril de primer ordre a les co­ marques gironines.

^'^ovimw ""^ tMMIGRACIO i CREIXEMENT La instaHació de les fabriques téxtlts as- senyalades provoca una petita «revolució» en el poblé rural. A nivell demográfic, l'augment de titució de la societat «Ramio i Cia», formada el població fou rápid, espectacular i d'una cate­ 184Ó per Pere Pamió (fabricant que ja posseVa goría molt superior al que notem ais pobles del un edificf i un sait d'aigua a Salt), Josep Olive­ voltant i fins I tot a la ciutat de Girona: ras ( prcpietari de Girona), Joan Galup (confi­ ten de Calella), Vicen^ Sola {fabricant de Tossa) i Quirze Martorell {comerciant de Barcelona), amb un capital de 30 mil pesos forts (11). En la relació publicada per G. Grael) (12) sobre la industria cotonera a Catalunya el 1350 yiSTñlEUCIÚ PER EDATS DE LA POBLACIÓ DE SALT Salt hi és presenC a través de la firma «Ramio, -cana fiel 1857- Debergue ¡ Cia», que disposava de 4.328 fusos (1.800 continúes i 2.528 selfactines) i 200 te- edats homeB dones lers mecánics. Els operaris ocupats eren 149. menyB á 1 any 15 11 Martínez Quintanilla (13), per la seva ban­ da, ens facilita l'ordre que ocupaven les fabri­ 1- 7 anyB 93 100 ques de Salt en la llista de contribució industrial 8-15 II 69 91 de la «provincia» l'any 1863, un lloc ben as- 16-20 II 51 91 senyalat i prou explícit de llur significació: 21-25 tt 63 91 25-30 II 84 81 — En segon lloc provincial {superada només 31-40 II 106 97 per la fábrica de paper «La Gerundense»} la fábrica de filats i teixits «Oliveras, Sola 41-50 II 58 61 i Cia», que pagava ló.434'ó4 rals. 51-50 II 40 43 II — En el desé, la fábrica de cintes «Llach i Por- 61-70 19 21 tavella», que pagava 4.273'92 rals. 71-80 II 7 3 II — En el dotzé, la fábrica de filats «Pere Ra­ 81-85 1 mio», que pagava 3,8ó7'90 rals. 626 690

]4ota: F.t nombre d a dones es molt superior ni d'hornee sn ele grupo 16-20 i 21 -25 anys. S'hi nota la Immlgracio femanlna atreta per la f&brlca. (11) Hipotecas, Ilibre 120 (184Ó), ff. 119 v. - 120 V. ReproduTt mes endavant a l'apéndix 3. (12) Historia del Fomento del Trabajo Nacional, Barcelona, 1911, pp. 45ó i 487. ( 13) La Provincia de Gerona. Datos estadísticos, (14) J. CLARA, La séquia Monar, riu entre rlus, Girona, 18Ó5, p. 255. a «Presencia» 324, pp. 7-8,

4J La sequía Monar fou un elemenl ¡mpailantissim p3f a la indusírialització de Salí. Santa Eugenia i Girona.

1842 1857 1860 lització i que sens dubte fou el principal res­ ponsable de Taugment que ens mostren els cen­ Sait 3Ó2 1.31Ó 1.377 sos i també el nombre de bateigs {veure quadre Gimna 8.712 14.615 14.341 núm. 1} a partir del 1850, hem acudít ais re­ Sta. Eugenia 142 283 296 gistres parroquiaIs de casaments per esbrinar 256 424 417 el lioc de naixement deis esposos, la qual cosa Sarria 484 831 900 hem cregut que ens podría donar una bona pista per sabsr d'on procedía la immigració.

L'cnada immigratória que acudí a Salt per La consulta abra(;a els anys compresos entre trobar-hi feina modifica també I'estructura ur­ 1852 i 1 SóO (no ha estat possible de comentar­ bana del poblé. De les 70 cases recollides per la abans per manca del I libre corresponent) i Madoz hom passá a 233 en el cens del 1 8óO i a ens permet de constatar que: 451 en el de l'any 1900:

18Ú0 1900 — El percentatge mes elevat de gent que es casa en aquesta opoca procedía deis voltants de Salt, de la comarca del Girones. Salt 193 284 Raval Carretera Vella (VeVnat) 2Ó 151 — Una gran majoría era ja ve'ína del poblé, bé Mas Íes i cases aillades . 9 ló que no h¡ bagues nascut. — Cal remarcar sobretot la presencia de molts 233 451 banyolins (dones mes que homes). Veure quadre núm. 2. L'estirada dona forma al barrí del Veínat — Després del Girones, segueixen en impor­ o de Sant Antoni, on s'aíxecaren carrers mes tancia la Selva, el Baix Emporda, la Gar- ampies í la classe obrera ocupada a Salt o a rotxa í l'AIt Emporda. Girona h¡ arrela amb generositat. — Els del Rípollés son pocs, i molt aillats els Per conéixer la procedencia del proletariat casos de procedéncíes allunyades de la zona que s'instaHá a Salt en els ¡nícis de la índustria- d'infiuéncia de Girona,

42 ¿Es possible explicar la sorprenenl" inimi- Quadre 2. — Immigració banyolina a Salt. gració banyolina a Sait? Pensem que la ciau ens la pot donar el -fabricant Pere Ramio, iniciador marits esposes de la industrialització saítenca durant la década malrimonis banyolins banyolines del 1840. Rere Ramio deu ser el mateix que l'any 1834 1852 14 1 3 instal'lá una -fábrica de filats a (15), 1853 16 2 A industria que es traslladaria després a SaIt i 1854 2ó 1 8 arrossegaria a Is vegada una bona colla deis pro- 1855 21 3 3 ductors banyolins. La suposició es confirma, 1856 7 1 3 d'altra banda, ja que el 1850 no hi ha cap fá­ 1357 21 2 7 brica a Banyoles a nom de Rere Ramio i han 1850 18 2 6 ciesaparegut la majoría de les existents a la re- 1859 15 2 5 lació de Madoz. 1860 18 3 5 Tot amb tot, pensem que aquesta rao per si sola no es suficient per explicar la re=ílitat del 156 17 44 cas. Per anar mes a fons, caldria saber quina era I'es truc tura de la industria banyolina del moment i conéixer la situació en qué es troba- ven els treballadors del camp i les classes mes APENDIX 1 explotades d'aquella societat. Lloc de naixement de les dones casades a Salt Quadre 1, — Evo! ució deis bateigs a la oarróquia (1852-1360) de SaIt (1787- I8Ó0)

1787-—28 1824 — 24 Comarca del Girones 1788 —31 1825- 23 Banyoles 44 1789 — 31 1826— 34 Salt 33 1790 — 32 1827 — 25 Girona 18 1791—19 1828 — 42 Bese ano 4 1792 — 30 1829-28 3 1793 — 21 1830 — 28 2 1794 —2ó 1831 —29 Campllcnq 2 1795 — 2ó 1832— 18 Canet d'Adri 2 1796-19 1833 — 2Ó La Mota 2 1797—22 1834— 23 2 1798 — 33 1835 — 25 2 Sta. Eugenia de Ter 1799_31 1836 —2Ó Cartellá 1800—33 1837 — 21 Ceirá 180! —24 1838 — 26 Flagé 1802 — 40 1839 — 25 Guémol 1803—19 1840- 2Ó Juiá 1804 — 22 1841 — 40 Les Sprres 1 805 — 32 1842 — 29 Miánegues 180Ó — 27 1843- - 25 Montcalb 1 807 — 27 1844 — 32 Montfullá 1808 — 21 1845-27 Paiau SacoBta 1809— 5 184Ó-- 35 Quart 1810— 2 1847- - 28 181 1 — 10 1848-- 33 1812— 15 1849 — 2B Sarria 1813 — 16 1850 — 47 Vilabiareix 1814 —23 1851 —4Ó 18J5— 32 1852 — 50 1 a 1 ó — 23 1853-53 130 1817 — 29 1854 — 59 1818 — 21 1855 — 56 1819 — 27 1856-78 Comarca de la Selva 1820 — 31 1857 — 59 . 1821 —33 1858-73 Amer 1822-18 1859 — 79 Anglas 1823—30 1860-64 La Cellera Fonl - Arxiu Parroquial SaIt, Tossa

(15) P. MADOZ, Diccionario..., Vol. 11, p. 359,

43

üriiversitat de Girona Biblioteca Comarca de la. Garrotxa Comarca de la Selva Tortellá Amer .... Olot . . Brunyola La Celfera Maganes Comarca de l'AIt Empordci Lianza Sant Martí Sapresa Espolia Tossa .... .... L'Escala .... Vilobi .... Sant Martí Seserres 10 Comarca de la Garrotxa Olot 3 Comarca del Baix Empordtj Tortellá 3 1 Mieres 1 Ridaura Sant Esteve d'En Bas 1

Resta de Catalunya Arenys de Munt Comarca del Rípoll¿s Barcelona Muscaroles Plañóles . Preixana Llana rs

Comarca de l'AIt Empordá APENDiX II Espolia Lloc de naixement deis horres casats a Sait (1852- 1860)

Comarca del Girones Sale 39 Comarca del Baix Empordá Banyoles . 17 Guíilta Girona n Sant Sadurní , Sant Gregori 4 Vilablareix 3 CruVlles Aiguaviva 2 La Bisbal. Estanyol 2 La Tallada Santa Eugenia de Ter 2 Paiau Sator Tatalcí 2 Bescanó Torroella de Montgrí Bordiis Vilafreser Camós Vulpellac . Canet d'Adri 14 Cerviá Resta de Catalunya Fla^á Calella 2 Juiá Barcelona 1 Líagostera Horsavinyá 1 Medínyá Mataró 1 Palol d'Onyar Preixana . 1 Reus 1 Rabos de Terri Rupit 1 Sant Esteve de Llémen Sallent 1 Sant Jordi Desvalls Sant Mateu de Montnegre Resta d'Espanya Sant Medir Provincia de la Corunya Usall Provincia de Saragossa

101

44 Sembla que la fabrica de "Ramio i Cia" era insial- lada en el lloc avui ocupal per "Manulacturas Gassol".

APENDIX hijos en calidad de auxiliares y suplentes del padre, la sociedad les pagará ochenta pesos fuertes mensuales a todos juntos para que los CONSTITUCIO DE LA SOCIETAT «RAMIO i CIA» repartan entre si bajo la proporción que estimen por conveniente, sin que puedan solicitar au­ Sociedad. — En veinte y dos Junio mil ocho­ mento algutno aunque el establecimiento lo ten­ cientos cuarenta y seis se presentó una Escri­ ga tanto en la parte del edificio como en el nú­ tura otorgada ante D. José Manuel Planas y mero de máquinas, telares y demás objetos de Compte, Notario de Barcelona, en trecp de los la fabricación. Al socio D. Juan Galup, por el corrientes, de la que en diez y ocho de dichos cuidado de la correspondencia y contabilidad y se tomó razón en la contaduría de Hipotecas en recompensa de todos los demás trabajos a de dicha ciudad de Barcelotta, con la cual los que se dedique en bien de la compañía, le pa­ Sres. D. Pedro Ramio, fabricante, vecino del gará ésta veinte duros mensuales, sin que pue­ pueblo de Salí, D. José Oliveras, propietario, da tampoco solicitar aumento conforme en el vecino de Gerona, D. Juan Galup, confitero, ve­ precedente capítulo se expresa. El capital de cino de la villa de Calella, D. Vicente Sola, fabri­ la sociedad sera de treinta mil pesos fuertes cante, vecino de la villa de Tossa, y D. Quirico que se obligan los socios a aportar bajo la pro­ Martorel), vecino y de! comercio de Barcelona, porción siguiente^ a saber; D. Pedro Ramio quin­ deseando dedicarse a la filatura de algodones y ce mil pesos fuertes, D. José Oliveras tres mil demás ramos que se consideren ventajosos, han setecientos cincuenta pesos fuertes, D, Vicente resuelto formar una sociedad en Comandita Sola otros tres mil setecientos cincuenta pesos con los pactos y condicionas siguient3s. Prime­ fuertes, D. Juan Golup dos mil quinientos pesos ramente la Sociedad tendrá la razón de Ramio fuertes, y D. Quirico Martorell cinco mil pesos y Compañía con la cual verificará sus tratos, fuertes. Siendo propiedad de D. Pedro Ramio seguirá la correspondencia y ejercerá todos sus el edificio fábrica y salto de agua donde ha de derechos activos y pasivos. La dirección y ad­ establecerse la fila tura, queda convenido que ministración de la sociedad y la firma de la mis­ se le admita como parte del capital por el valor ma estarán exclusivamente a carqo del socio líquido deducidas las cargas que determinen dos D. Pedro Ramio y el socio D. JuatT Galup cuidará expertos elegideros uno por el mismo Sor. Ra­ de la correspondencia y contabilidad debiendo mio y otro por la sociedad y en caso de discor­ llevar con el mejor orden los libros que pre­ dia por un tercero; y si dicho valor no basta a viene el códiqo y los demás auxiliares que con­ cubrir los quince mil duros que el propio Sor. vengan para la debida claridad de los neqocios. Ramio se ha obligado a furnir en la sociedad, de­ La retribución del trabajo y responsabilidad a berá completar lo que falte en dinero efectivo, que estará sujeto D. Pedro Ramio, como direc­ del mismo modo que tendrán obligación los tor y maquinista de la compañía, así como sus demás socios de aprontar también en metálico

45 La fabrica "Coma I Cros" de's ncstres dies. com les li'atures del s. XIX. compla amb una bona coHa de Ire- balladors no nascuts a Salt.

su parte de capital. Como la valoración del edifi­ defecto que observaren en el curso del estable­ cio y salto de agua de pertenencia del Sor Ramio cimiento sin que por esta especie de interven­ ha de hacerse según se ha dicho con deducción ción pueda entenderse desvirtuada en lo míni­ de cargas, deberán éstas pagarse, mientras dure mo la calidad de comanditarios en los socios la compañía, de los fondos de la misma entre­ cuyes nombres no van incluidos en la razón gados anualmente en sus respectivos términos social y que en este solo concepto forman parte las pensiones a sus legítimos perceptores. Así de la compañía. En el caso de que durante mismo se pagarán del fondo social los salarios, la sociedad ocurriere la muerte de alguno de los ¡órnales, gastos de escritorio y demás que ocu­ socios, deberán sus herederos o sucesores con­ rran. Las pérdidas que experimente la sociedad tinuar en la compañía hasta la conclusión del V los beneficios líquidos que consiga, hechas término que estubiere pendiente, con los mis­ las deducciones que expresan los antecedentes mos pactos contenidos en esta Escritura, y si capítulos, se repartirán entre los socios con fuesen muchos los herederos deberán elegir uno proporción al capital que cada uno represente; de ellos u otra persona de su confianza para que pero no podrá verificarse reparto alguno de los les represente en todos los actos de modo que beneficios hasta des años después de quedar la sociedad deverá tan solo entenderse con el establecida la fábrica y sucesivamente cada año elegido. Finido el término de la compañía, de- hasta que concluya el término de la compañía. verá el socio director formar el balance general La sociedad deberá durar diez años contaderos de los negocios de ella y el inventario de todas del día de hoy en adelante y podrá prorrogarse las existencias comunicándolo a todos los so­ por otros diez años más mediante avisarse re­ cios y transcurridos los quince días que señala cíprocamente los socios con un año de antici­ el artículo 339 del código, no habiéndose opues­ pación, esto es, un año antes de concluir el to reclamación alguna procederá a cubrir los plazo señalado. El socio director deberá formar créditos pasivos y a la división del haber rema­ todos los años en el mes de diciembre el balan­ nente entre los socios con proporción al capital ce general de los negocios de la compañía reba­ que cada uno hubiere introducido, debiendo jando veinte por ciento del valor de la maqui­ D. Pedro Ramio hacerse cargo otra vez del edi­ naría y utensilios en consideración al deterioro ficio y de las mejoras que la sociedad justifi­ a que están sujetos y reunir a los socios para care haber hecho en el mismo por el valor que lo examinen a su satisfacción y opongan lic|uido deducidas las cargas c|ue los interesa­ los reparos que estimen justos y además deberá dos.,, convengan que en defecto de conformidad el director facilitar durante el año a dichos so­ determinen dos expertos elegideros uno por la cios cuantas noticias y datos le oidan sobre el sociedad y otro por el mismo Ramio y en caso estado de la compañía y la marcha que se siga de discordia un tercero que nombrarán los ele­ y prestarse a concurrir a las ¡untas que tubieren gidos antes de entrar en el desempeño de su a bien celebrar para discutir y arreglar cualquier encargo. Y en cuanto a los demás entes sociales

46 que no fueren de cómoda división, se procede­ arbitral y que no sea oído por los tribunales e! rá a su venta en subasta privada entre los que intentase anularlo a cuyo -fin renuncian des­ socios previa la correspondiente valoración ha­ de ahora a toda apelación, suplicación, dicción cedera por expertos nombrados a pluralidad de de nulidad y otro cualquier recurso. Así convi­ votos y por un tercero en discordia que nom­ nieron, juraron y obligaron sus respectivos bie­ brarán los mismos elegidos y si ninguno de di­ nes largamente (16). chos socios cubriese las tres cuartas partes de la valoración de los referidos entes sociales se venderán en subasta pública al mayor postor. Si durante la sociedad o al tiempo de su diso­ lución oc'urriere alguna duda o cuestión entre los socios, se obligan a someterla al juicio de arbitros arbitradores y amigables componedo­ (ló) El fons de la societat s'incremenlá, l'll res nombraderos uno por los socios que estu- de mar^ de 18^8, fms a 42.000 pesos forts, davant bieren de conformidad y otro por el que disen- el notar! de Girona, Gaspar Bacó. D'altra banda, hom tiere de la opinión de los demás, y por un ter­ atorgá una nova escriptura, davant el nolari barceloní cero que deberán nombrar los elegidos antes de Joan Fontrodona í Minguella, el 25 de novembre del entrar en el ejercicio de sus funciones. Prome­ mateix any. tiendo estar a lo que se declare, concuerde o En aquesta darrera avinentesa es constituí la socie­ transija por dichos arbitros arbitradores y ami­ tat nRaniió, Debergue i Cía», en la qual ultra els gables componedores y tercero en discordia y socis primitius hi trobem M. Debergue i A. Remy no impugnar su resolución por causa ni pre­ ( enginyers a ng I esos), Na reís He ras de Puig ( advocat i texto alguno, bajo la multa de dos mil duros propietari de Girona), F. Boscii Puig (propietari de en moneda de oro o plata exigidera de la parte Girona) i Joan Golay (propietari de Barcelona). L'e- que recurriere o apelare de la decisión o laudo volució de la societat fins al 18óó, en qué passa a arbitral por la vía ejecutiva, y aplicadera en mans de «Coma, Ciuró i Clavell», será tractada en favor de los que se conformaren. Queriendo que un treball que preparem sobre la industria textil al aun después de pagada la multa deba tener Girones. Apuntem ara només que ei capital de «Ra­ precisamente efecto la misma decisión o laudo mio, Debergue i Cia.» fou de IIO.OOO duros,

47