LITERATURA EN ESPERANTO UNIVERSALISME I PARTICULARISME Abel Montagut*
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert LITERATURA EN ESPERANTO UNIVERSALISME I PARTICULARISME Abel Montagut* uins objectius i interessos hi ha a la afegir, pel que fa a l’expressió d’una voluntat base de la gestació i l’arrelament de la explícita en el mateix sentit dins l’àmbit català Qllengua internacional esperanto, dona- i ja al segle XIX, Bonaventura Carles Aribau, da a conèixer el 1887? L’esperanto va sorgir Sinibald de Mas i Pere Mata. en un context social i personal ben definit: a la ciutat de Białystok (aleshores dins l’imperi Fins a quin punt hi influïa, en aquestes temp- rus, actualment dins Polònia), a finals del se- tatives i recerques, l’interès per una humani- gle XIX, al si d’una família jueva de parla rus- tat unida, per la pau, per la concòrdia entre els sa, en què el pare era prorus i probablement pobles? agnòstic mentre que la mare era una persona Com es fa compatible religiosa. aquest interès En el cas del doctor Zamenhof el mòbil fo- namental no era la recerca lingüística o universal, El manual de la nova llengua va ser publicat l’especulació filosòfica, sinó que hi predo- en el sentit del conjunt quan Zamenhof tenia 27 anys i exercia com a minava clarament la motivació humanista o de la humanitat, metge oftalmòleg a Varsòvia. Havia estat tre- filantròpica. Aquest és un dels components ballant seriosament en el projecte almenys bàsics, igual o fins i tot més important que el amb l’interès positiu des dels 14 anys i havia començat a rumiar-hi component lingüístic, per explicar la poste- per la pròpia llengua abans dels deu. rior difusió i arrelament de la llengua. i nació i per la diversitat lingüística Tal com posa de manifest Umberto Eco al seu De fet, el col·lectiu social que ha donat suport llibre La ricerca della lingua perfetta nella cul- al llarg del temps, des de l’últim terç del segle en general? tura europea (1993), l’interès per trobar una XIX, de forma més decidida, pragmàtica i cons- llengua universal, comuna o filosòfica, segons tant a la difusió d’una llengua neutral comuna, els casos, és molt anterior al 1887, any de pu- compartida per tots els pobles, té el seu im- blicació del primer opuscle de l’esperanto per puls nuclear en l’ideal, probablement utòpic, part del doctor Zamenhof. Hi coincideixen d’una pau duradora per a tota la humanitat, personalitats com Ramon Llull, Komenský un ideal de justícia, igualtat i respecte que es (Comenius), Francis Lodwick, George Dalgar- fonamenta o es concreta visiblement també no, John Wilkins, Leibniz..., als quals podem en el camp lingüístic. * Abel Montagut és llicenciat en Filologia Catalana. És autor de diferents llibres en català i en esperanto, així com de la traducció dels Cants d’Amor. 60 poemes d’Ausiàs March a l’esperanto. RESUM RESUMO L’article presenta de forma sintètica la història centenària de La artikolo sinteze prezentas la pli ol jarcentan historion de la la literatura en esperanto des de dues perspectives: d’una ban- Esperanto-literaturo el du vidpunktoj: unuflanke, la disvolviĝo da, el desenvolupament i l’enriquiment de la llengua literària i, kaj pliriĉiĝo de la literatura lingvo kaj, aliflanke, la maniero, de l’altra, com s’hi fa compatible per part dels autors l’interès kiel interakordiĝas ĉe la aŭtoroj la intereso pri la tuta homa- pel conjunt de la humanitat amb l’interès positiu per la pròpia ro kun la pozitiva intereso pri la propraj lingvo kaj nacio. La llengua i nació. S’hi analitza cronològicament l’evolució de la aŭtoro kronologie analizas la evoluon de la literatura pro- producció literària des dels inicis fins al nostres dies amb re- duktado ekde la komenco ĝis la nuntempo kun referencoj al ferències als fets històrics, canvis ideològics o la seva expressió historiaj okazaĵoj, ideologiaj ŝanĝiĝoj aŭ ilia esprimado en aliaj en d’altres manifestacions culturals en esperanto. El conjunt kulturaj manifestiĝoj en Esperanto. La tuto evidentigas litera- evidencia una literatura viva, canviant, diversa i oberta a un turon vivan, renoviĝantan, diversan kaj malfermitan al grand- gran nombre d’influències nacionals: alhora universal i parti- nombraj naciaj influoj: samtempe universala kaj partikulara. cular. 3 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME El doctor Zamenhof no és el primer a Berlín, amb la subsegüent desintegració també a l’aportació de les escriptores en la donar relleu a aquest vessant humanista de la Unió Soviètica. literatura de cada període. Pel que fa a les (també el trobem, per exemple, en Martin traduccions, farem un cop d’ull sobretot Schleyer, autor del volapük, llengua cons- Així, obtenim els períodes següents: a les antologies o obres similars, davant truïda donada a conèixer el 1879), però la la impossibilitat d’oferir una informació manera com l’enfoca és prou singular. més detallada. Tot i que, excepcional- 1. Fins al final de la 1a Guerra Mundial: ment, esmentarem algunes obres espe- 1887–1919 Com es fa compatible aquest interès uni- cialment significatives. versal, en el sentit del conjunt de la huma- 2. Fins al final de la 2a Guerra Mundial: nitat, amb l’interès positiu per la pròpia 1919–1945 I. Primer període. llengua i nació i per la diversitat lingüís- tica en general? L’inici (1887–1919) 3. Fins a la caiguda del mur de Berlín: 1945–1989 És l’etapa dels primers balbuceigs de la En el terreny específic de la literatura en llengua i de la literatura. De fet, Lejzer esperanto, objecte del present estudi, el 4. Des de la caiguda del mur de Berlín: Ludwik Zamenhof lligà el naixement de vessant que podem anomenar particula- 1989–(2013) la llengua amb el de la literatura ja en el risme es manifesta, en alguns casos, mi- seu primer manual en rus, del 1887, dins tjançant la creació original en la pròpia Cadascun d’aquests períodes es pot sub- llengua nacional de forma paral·lela a la del qual publicà dos poemes originals dividir encara, d’acord amb els fets més “Mia penso” [“El meu pensament”] i “Ho, creació en esperanto, però s’expressa de rellevants de la història de la llengua o forma notòria per mitjà de les traduccions mia kor’” [“Oh, cor meu!”], a més de la tra- de la literatura en esperanto. Per exem- ducció d’un fragment de la Bíblia i d’un que escullen els autors i les motivacions ple el primer congrés universal, celebrat que els acompanyen. En aquest sentit, cal poema de Heine, titulat en esperanto “En a Boulogne-sur-Mer (França) el 1905, sonĝo” [“Somiant”]. tenir en compte que dins la literatura en juntament amb la publicació de la Fun- la llengua internacional esperanto tradi- damenta Krestomatio [“Crestomatia fo- cionalment es considera tan important la namental”] el 1903, marquen un abans i Ell es considerava solament iniciador de traducció com la creació original. un després dins del primer període, igual la llengua, perquè la llengua és un fet so- com l’aparició de les obres més innova- cial. Probablement amb aquests senzills Antonio Valén escriu al seu llibre El espe- dores o influents de l’hongarès Kálmán poemes va fer la mateixa funció iniciadora ranto: lengua y cultura (2004: 81): Kalocsay a la dècada dels anys trenta, en el terreny de la literatura. dins del segon període; o la multiplicació Es calcula en deu mil, pel cap baix, espectacular de les novel·les a la dècada Zamenhof és considerat un dels puntals el nombre d’obres traduïdes (Janton, dels anys setanta després de molts anys de i model encara vigent en esperanto, tot 1976: 103) a partir de més de quaranta carència d’aquest tipus d’obres, dins del i que és un escriptor de segon rang pel llengües (Boulton, 1984: 13). Això es tercer període. que fa a la qualitat intrínseca de la seva deu probablement al fet que gairebé producció original. Les seves obres més tots els parlants són més o menys in- Les quatre divisions proposades no són, valorades són especialment traduccions, ternacionalistes, cosa que pot cons- per suposat, compartiments estancs, i un entre les quals destaquen tots els llibres tituir un fort motiu ideològic per a escriptor o una escola situats en primer de l’Antic Testament (seguint el cànon la traducció. L’internacionalisme es terme dins d’un període pot continuar pu- hebreu) a partir de l’original hebreu i ara- barreja amb un nacionalisme positiu: blicant en el següent o següents amb igual meu, segons els casos. el desig de mostrar a la gent d’altres o major relleu. Com en qualsevol altra lite- cultures la bellesa de les obres mes- ratura, les obres i els autors s’influencien També podem destacar la seva obra Pro- tres produïdes per la cultura pròpia. entre ells, més enllà de les divisions tem- verbaro esperanta [“(Compendi de) re- Traduir des de la nostra llengua una porals o geogràfiques. franys en esperanto”], elaborada sobre el obra de la qual ens sentim orgullosos recull comparatiu en quatre llengües (rus, suposa augmentar la glòria de la nos- Cal notar que en aquest article entenem polonès, francès, alemany) aplegat pel seu tra literatura, al mateix temps que fem la paraula “escola” en sentit ampli, com pare, Mordehaj Zamenhof. un esplèndid regal a persones d’altres a conjunt d’escriptors a l’entorn d’una països (Boulton, 1984: 49). figura, d’una revista o fins i tot d’un punt L’universalisme en l’obra literària de Za- geogràfic o país. Allò que uneix els mem- menhof es fa palès en l’ampli ventall de bres de la mateixa escola pot ser algun PERÍODES I ESCOLES les seves traduccions, que formaven part element de referència en el món cultural d’un projecte congruent amb els objec- DE LA LITERATURA de l’esperanto o també el substrat literari tius de la nova llengua: a part de l’Antic EN ESPERANTO del qual parteixen, és a dir la literatura o Testament, traduí obres de Shakespeare literatures nacionals més pròximes.