LITERATURA EN ESPERANTO UNIVERSALISME I PARTICULARISME Abel Montagut*

View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE

provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

uins objectius i interessos hi ha a la afegir, pel que fa a l’expressió d’una voluntat base de la gestació i l’arrelament de la explícita en el mateix sentit dins l’àmbit català Qllengua internacional esperanto, dona- i ja al segle xix, Bonaventura Carles Aribau, da a conèixer el 1887? L’esperanto va sorgir Sinibald de Mas i Pere Mata. en un context social i personal ben definit: a la ciutat de Białystok (aleshores dins l’imperi Fins a quin punt hi influïa, en aquestes temp- rus, actualment dins Polònia), a finals del se- tatives i recerques, l’interès per una humani- gle xix, al si d’una família jueva de parla rus- tat unida, per la pau, per la concòrdia entre els sa, en què el pare era prorus i probablement pobles? agnòstic mentre que la mare era una persona Com es fa compatible religiosa. aquest interès En el cas del doctor Zamenhof el mòbil fo- namental no era la recerca lingüística o universal, El manual de la nova llengua va ser publicat l’especulació filosòfica, sinó que hi predo- en el sentit del conjunt quan Zamenhof tenia 27 anys i exercia com a minava clarament la motivació humanista o de la humanitat, metge oftalmòleg a Varsòvia. Havia estat tre- filantròpica. Aquest és un dels components ballant seriosament en el projecte almenys bàsics, igual o fins i tot més important que el amb l’interès positiu des dels 14 anys i havia començat a rumiar-hi component lingüístic, per explicar la poste- per la pròpia llengua abans dels deu. rior difusió i arrelament de la llengua. i nació i per la diversitat lingüística Tal com posa de manifest Umberto Eco al seu De fet, el col·lectiu social que ha donat suport llibre La ricerca della lingua perfetta nella cul- al llarg del temps, des de l’últim terç del segle en general? tura europea (1993), l’interès per trobar una xix, de forma més decidida, pragmàtica i cons- llengua universal, comuna o filosòfica, segons tant a la difusió d’una llengua neutral comuna, els casos, és molt anterior al 1887, any de pu- compartida per tots els pobles, té el seu im- blicació del primer opuscle de l’esperanto per puls nuclear en l’ideal, probablement utòpic, part del doctor Zamenhof. Hi coincideixen d’una pau duradora per a tota la humanitat, personalitats com Ramon Llull, Komenský un ideal de justícia, igualtat i respecte que es (Comenius), Francis Lodwick, George Dalgar- fonamenta o es concreta visiblement també no, John Wilkins, Leibniz..., als quals podem en el camp lingüístic.

* Abel Montagut és llicenciat en Filologia Catalana. És autor de diferents llibres en català i en esperanto, així com de la traducció dels Cants d’Amor. 60 poemes d’Ausiàs March a l’esperanto.

Resum Resumo

L’article presenta de forma sintètica la història centenària de La artikolo sinteze prezentas la pli ol jarcentan historion de la la literatura en esperanto des de dues perspectives: d’una ban- Esperanto-literaturo el du vidpunktoj: unuflanke, la disvolviĝo da, el desenvolupament i l’enriquiment de la llengua literària i, kaj pliriĉiĝo de la literatura lingvo kaj, aliflanke, la maniero, de l’altra, com s’hi fa compatible per part dels autors l’interès kiel interakordiĝas ĉe la aŭtoroj la intereso pri la tuta homa- pel conjunt de la humanitat amb l’interès positiu per la pròpia ro kun la pozitiva intereso pri la propraj lingvo kaj nacio. La llengua i nació. S’hi analitza cronològicament l’evolució de la aŭtoro kronologie analizas la evoluon de la literatura pro- producció literària des dels inicis fins al nostres dies amb re- duktado ekde la komenco ĝis la nuntempo kun referencoj al ferències als fets històrics, canvis ideològics o la seva expressió historiaj okazaĵoj, ideologiaj ŝanĝiĝoj aŭ ilia esprimado en aliaj en d’altres manifestacions culturals en esperanto. El conjunt kulturaj manifestiĝoj en Esperanto. La tuto evidentigas litera- evidencia una literatura viva, canviant, diversa i oberta a un turon vivan, renoviĝantan, diversan kaj malfermitan al grand- gran nombre d’influències nacionals: alhora universal i parti- nombraj naciaj influoj: samtempe universala kaj partikulara. cular.

3 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

El doctor Zamenhof no és el primer a Berlín, amb la subsegüent desintegració també a l’aportació de les escriptores en la donar relleu a aquest vessant humanista de la Unió Soviètica. literatura de cada període. Pel que fa a les (també el trobem, per exemple, en Martin traduccions, farem un cop d’ull sobretot Schleyer, autor del volapük, llengua cons- Així, obtenim els períodes següents: a les antologies o obres similars, davant truïda donada a conèixer el 1879), però la la impossibilitat d’oferir una informació manera com l’enfoca és prou singular. més detallada. Tot i que, excepcional- 1. Fins al final de la 1a Guerra Mundial: ment, esmentarem algunes obres espe- 1887–1919 Com es fa compatible aquest interès uni- cialment significatives. versal, en el sentit del conjunt de la huma- 2. Fins al final de la 2a Guerra Mundial: nitat, amb l’interès positiu per la pròpia 1919–1945 I. Primer període. llengua i nació i per la diversitat lingüís- tica en general? L’inici (1887–1919) 3. Fins a la caiguda del mur de Berlín: 1945–1989 És l’etapa dels primers balbuceigs de la En el terreny específic de la literatura en llengua i de la literatura. De fet, Lejzer esperanto, objecte del present estudi, el 4. Des de la caiguda del mur de Berlín: Ludwik Zamenhof lligà el naixement de vessant que podem anomenar particula- 1989–(2013) la llengua amb el de la literatura ja en el risme es manifesta, en alguns casos, mi- seu primer manual en rus, del 1887, dins tjançant la creació original en la pròpia Cadascun d’aquests períodes es pot sub- llengua nacional de forma paral·lela a la del qual publicà dos poemes originals dividir encara, d’acord amb els fets més “Mia penso” [“El meu pensament”] i “Ho, creació en esperanto, però s’expressa de rellevants de la història de la llengua o forma notòria per mitjà de les traduccions mia kor’” [“Oh, cor meu!”], a més de la tra- de la literatura en esperanto. Per exem- ducció d’un fragment de la Bíblia i d’un que escullen els autors i les motivacions ple el primer congrés universal, celebrat que els acompanyen. En aquest sentit, cal poema de Heine, titulat en esperanto “En a Boulogne-sur-Mer (França) el 1905, sonĝo” [“Somiant”]. tenir en compte que dins la literatura en juntament amb la publicació de la Fun- la llengua internacional esperanto tradi- damenta Krestomatio [“Crestomatia fo- cionalment es considera tan important la namental”] el 1903, marquen un abans i Ell es considerava solament iniciador de traducció com la creació original. un després dins del primer període, igual la llengua, perquè la llengua és un fet so- com l’aparició de les obres més innova- cial. Probablement amb aquests senzills Antonio Valén escriu al seu llibre El espe- dores o influents de l’hongarès Kálmán poemes va fer la mateixa funció iniciadora ranto: lengua y cultura (2004: 81): Kalocsay a la dècada dels anys trenta, en el terreny de la literatura. dins del segon període; o la multiplicació Es calcula en deu mil, pel cap baix, espectacular de les novel·les a la dècada Zamenhof és considerat un dels puntals el nombre d’obres traduïdes (Janton, dels anys setanta després de molts anys de i model encara vigent en esperanto, tot 1976: 103) a partir de més de quaranta carència d’aquest tipus d’obres, dins del i que és un escriptor de segon rang pel llengües (Boulton, 1984: 13). Això es tercer període. que fa a la qualitat intrínseca de la seva deu probablement al fet que gairebé producció original. Les seves obres més tots els parlants són més o menys in- Les quatre divisions proposades no són, valorades són especialment traduccions, ternacionalistes, cosa que pot cons- per suposat, compartiments estancs, i un entre les quals destaquen tots els llibres tituir un fort motiu ideològic per a escriptor o una escola situats en primer de l’Antic Testament (seguint el cànon la traducció. L’internacionalisme es terme dins d’un període pot continuar pu- hebreu) a partir de l’original hebreu i ara- barreja amb un nacionalisme positiu: blicant en el següent o següents amb igual meu, segons els casos. el desig de mostrar a la gent d’altres o major relleu. Com en qualsevol altra lite- cultures la bellesa de les obres mes- ratura, les obres i els autors s’influencien També podem destacar la seva obra Pro- tres produïdes per la cultura pròpia. entre ells, més enllà de les divisions tem- verbaro esperanta [“(Compendi de) re- Traduir des de la nostra llengua una porals o geogràfiques. franys en esperanto”], elaborada sobre el obra de la qual ens sentim orgullosos recull comparatiu en quatre llengües (rus, suposa augmentar la glòria de la nos- Cal notar que en aquest article entenem polonès, francès, alemany) aplegat pel seu tra literatura, al mateix temps que fem la paraula “escola” en sentit ampli, com pare, Mordehaj Zamenhof. un esplèndid regal a persones d’altres a conjunt d’escriptors a l’entorn d’una països (Boulton, 1984: 49). figura, d’una revista o fins i tot d’un punt L’universalisme en l’obra literària de Za- geogràfic o país. Allò que uneix els mem- menhof es fa palès en l’ampli ventall de bres de la mateixa escola pot ser algun Períodes i escoles les seves traduccions, que formaven part element de referència en el món cultural d’un projecte congruent amb els objec- de la literatura de l’esperanto o també el substrat literari tius de la nova llengua: a part de l’Antic en esperanto del qual parteixen, és a dir la literatura o Testament, traduí obres de Shakespeare literatures nacionals més pròximes. (Hamlet), Dickens (La batalla de la vida), A efectes pràctics, per tal de presentar un Molière (Georges Dandin), Goethe (Ifigè- panorama abastable per part del lector Després d’una breu caracterització de nia a Tàurida), Schiller (Els saltejadors), no iniciat en la matèria, es pot dividir la cada període, presentem un panorama de Heine (Llibre dels Cants. 1a sèrie), Ander- literatura en esperanto en quatre períodes les escoles i dels grups literaris per zones sen (Contes), Orzeszkowa (Marta), Gogol històrics, seguint criteris externs: les dues a fi de mostrar-ne la ubicació i l’abast ge- (L’inspector) i Aleychem (L’institut), en- guerres mundials i la caiguda del mur de ogràfic. Dedicarem una atenció especial tre altres.

4 ABEL MONTAGUT

Dins de la seva producció original, cal des- ment de La Miograna de Teodor Aubanel. La tacar els discursos que pronuncià en els di- part més extensa del poemari i la més acon- ferents congressos, peces senzilles però mo- seguida és sens dubte la part polonesa (que dèliques de l’art oratòria, i, d’altra banda, les ocupa més de la meitat del volum), on trobem poesies que expressen una sensibilitat d’un poesies d’Adam Mickiewicz, Słowacki i Wol- humanisme profund i transparent, amb molts ski, entre altres, i també sis cançons populars recursos que podem qualificar en gran part de tradicionals. romàntics. Les seves poesies més famoses, a part de les esmentades, es titulen “La espero” *** [“L’esperança”], “La vojo” [“El camí”] i “Preĝo sub la verda standardo” [“Pregària sota la Presentem sumàriament a continuació un pa- senyera verda”]. norama de les escoles i grups d’autors per zones geogràfiques en aquest període: Seguint l’exemple de Zamenhof, molts militants entusiastes del primer període traduei- —Escola eslava. És l’escola més propera, ge- xen abundantment per posar a prova, experi- ogràficament i culturalment, a Lejzer Ludwik Zamenhof. Hi distingim dues generacions mentar, flexibilitzar, enriquir la llengua i do- Frederic Pujulà i Vallès nar-li prestigi. D’aquesta manera s’assimilen d’escriptors. De la primera generació desta- segons Pablo Picasso les grans obres de la literatura susceptibles de quen: Antoni Grabowski, Vasilij Devjatnin, constituir la base d’una tradició adequada per Leopold Blumenthal (pseud. “Leo Belmont”), a una llengua efectivament internacional. Abram Kofman, Felix Zamenhof –germà de Lejzer Ludwik–; de la segona generació: Sta- nislav Schulhof, Ivan Širjaev, Kazimierz Bein També es conreen la poesia i la prosa origi- (pseud. “Kabe”). nals amb la idea de perfeccionar l’instrument i ennoblir-lo. Alguns escriptors cerquen una expressió genuïna i mostren un autèntic ta- —Escola nòrdica, impulsada per l’edició de lent literari, però aquest talent no es concreta la revista Lingvo Internacia [“Llengua inter- encara en obres d’un valor equiparable al de nacional”], que sortia a Suècia després de la les obres àmpliament reconegudes de les llen- prohibició a la Rússia tsarista de la revista La L’universalisme en gües nacionals. Esperantisto el 1895. La Esperantisto havia es- l’obra literària de tat suspesa a causa de la publicació d’un assaig de Lev Tolstoi. Autors destacables de l’escola Zamenhof es fa palès El primer període es pot subdividir en tres nòrdica: Valdemar Langlet, Paul Nylén. en l’ampli ventall de etapes: (a) del 1887 fins a les votacions sobre la forma definitiva de la llengua, realitzades el les seves traduccions 1894; (b) del 1894 fins a l’aparició de laFunda - —Escola francesa, lligada en primer lloc a menta Krestomatio del 1903 i el primer Con- Louis de Beaufront i posteriorment a les re- grés Universal d’Esperanto celebrat el 1905; vistes La Revuo [“La revista”] (1906–1914), (c) del 1905 fins a la Primera Guerra Mundial publicada per la prestigiosa editorial Ha- i la mort de Zamenhof, l’any 1917. chette, i Lingvo Internacia, la qual s’havia traslladat a París el 1904. Més endavant, s’hi van formar dos grups força diferenciats es- Un autor representatiu pel que fa a la con- tratègicament, un a l’entorn de Carlo Bourlet fluència entre particularisme i universalisme i La Revuo, i l’altre entorn de Théophile Cart és el polonès Antoni Grabowski. Enginyer i Lingvo Internacia. Alguns autors destacables Molts militants químic de professió, fou un poliglot que domi- d’aquesta escola són: el suís Edmond Privat i entusiastes del primer nava, activament o passivament, unes trenta els francesos Henri Vallienne i Jeanne Flou- període tradueixen llengües. A banda de la seva tasca de lexicògraf rens (pseud. “Roksano”). tant en polonès com en esperanto, Grabowski abundantment és autor de poesies originals de qualitat, que —Autors de països germànics: Marie per posar a prova, demostren les possibilitats de la nova llengua. Hankel, Clarence Bicknell, Edith A. Sinnotte, experimentar, Però la seva obra principal en esperanto és la Heinrich August Luyken. traducció de Pan Tadeusz [“El senyor Tadeu”] flexibilitzar, enriquir de Mickiewicz, obra èpica cabdal de la litera- la llengua i donar-li tura polonesa, que ell traduí amb gran fidelitat —Autors hongaresos: Paul de Lengyel, Géza prestigi i gran creativitat expressiva. Bárczi, Rezső Rajczy.

Antoni Grabowski és autor també de l’obra El —Autors asiàtics: K. Ĉ. Ŝan (Xina), Ĉif Toŝio Parnaso de popoloj [“Del Parnàs dels pobles”] (Japó). publicada el 1913, un poemari que recull 117 poesies: 6 d’originals seves i 110 traduccions —Altres autors: el maltès Dun Karm Psajla; de 30 llengües diferents, entre les quals hi ha els espanyols Vicente Inglada Ors, Rafael el català, amb un fragment de L’Atlàntida, de Duyós; els catalans Alfons Sabadell, Frederic Jacint Verdaguer, i el provençal, amb un frag- Pujulà i Vallès.

5 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

Les primeres dones escriptores que tro- II. Segon període. gran prestigi, com per exemple el premi bem en aquest període són: la francesa Fins al final de la 2a Guerra Nobel francès Romain Rolland el 1922, i Jeanne Flourens, que feia servir el pseu- Mundial (1919–1945) per part d’institucions internacionals com dònim de “Roksano” (1871–1928), autora la Societat de Nacions en diversos infor- de diverses obres de teatre i de contes, mes favorables als anys vint. com també d’alguns articles sobre litera- Així com el període que arriba fins a la tura i sobre la igualtat de drets, coincidint Primera Guerra Mundial fou el del naixement i primers passos de la literatura, Però al mateix temps es posa de manifest amb les campanyes pel sufragi femení; a partir dels anys trenta el rebuig radical l’alemanya Marie Hankel (1844–1929), amb la consegüent consolidació, als anys vint es produeix l’eclosió d’una generació de la nova llengua per part del nazisme i poeta, premiada amb la flor natural del comunisme soviètic amb les primeres als primers Jocs Florals Internacio- d’escriptors originals de gran volada, con- cretament en poesia, que per primer cop persecucions d’esperantoparlants. Hi ha nals en ocasió del 5è Congrés Universal són parangonables amb els de la resta de una informació en detall sobre aquests d’Esperanto celebrat a Barcelona el 1909; literatures. fets a l’obra d’Ulrich Lins, La danĝera lin- i l’anglesa Edith A. Sinnotte (1870?–?), au- gvo [“La llengua perillosa”] publicada el tora d’una novel·la primerenca titulada La 1988. Cenyint-nos a la literatura, remar- D’entre aquests, destaca per mèrits propis lilio [“El lliri”]. quem que dues revistes significatives, amb l’hongarès Kálmán Kalocsay (1891–1976), un valuós component cultural i literari, La considerat per molts com el més gran es- Pel que fa a les traduccions, a part de les Nova Epoko [“L’època nova”] (1922–1933) criptor i més influent de tots els temps en obres ja esmentades com l’Antic Testa- i La Nova Etapo [“L’etapa nova”] (1932– esperanto. Als anys vint és quan Kalocsay ment i El Parnaso de Popoloj, i centrant- 1933), impreses a la Unió Soviètica, foren publicà els seus primers llibres de poe- nos en les antologies o reculls literaris, en eliminades per l’estalinisme. L’editor, Ni- mes, que causaren un gran impacte en el destaquem alguns per mostrar-ne l’abast kolaj Nekrasov, fou executat el 1938. món literari per la seva novetat i perfec- geogràfic: Pola antologio [“Antologia po- ció. Un altre element determinant a l’inici lonesa”] (1906, prosa), Hungara poema- d’aquest període és l’aparició de la revista El motiu de les persecucions per part ro [“Poemari hongarès”] (dos volums, Literatura Mondo [“Món literari”] (1922– dels règims totalitaris d’Europa i del Japó 1907–1908), Hungaraj popolkantoj [“Can- 1926, 1a etapa), la qual, en una segona és coincident: s’oposen a la difusió de la çons populars hongareses”] (1908 i 1917), etapa, es constituí també en editorial amb llengua esperanto, perquè va lligada amb Nord-germanaj rakontoj [“Contes nord- el mateix nom. Al seu voltant es formà el la intercomprensió i el respecte envers alemanys”] (1913), Germanaj popolkantoj nucli de l’anomenada escola de Budapest, tots els pobles i cultures, la qual cosa posa [“Cançons populars alemanyes”] (1912), una desena d’escriptors amb una voluntat en perill radicalment els interessos d’una Prozo el danaj-norvegaj aŭtoroj [“Prosa clara de començar un nou període de la li- “Pàtria” xenòfoba i d’un partit expansio- d’autors danesos i noruecs”] (1908), Japa- teratura en esperanto: el de l’artismo [“ar- nista i uniformitzador. naj rakontoj [“Contes japonesos”] (1910), tifici”, “art pur”], el treball literari ben fet. Orienta almanako [“Almanac de l’Orient”] També és remarcable La Revuo Orienta En el camp literari, a la dècada dels anys (1913, amb mostres traduïdes d’onze llen- [“La revista de l’Orient”] (1920-), editada trenta s’obren unes noves perspectives gües: xinès, japonès, bengalí, sànscrit, al Japó, que continua sortint actualment gràcies a la reaparició de Literatura Mon- àrab, txetxè...), Kroataj poeziaĵoj [“Poesies sota els auspicis de l’Institut Japonès do (1931–1938, 2a etapa). També l’any 1931 croates”] (1912), Armena poezio [“Poesia d’Esperanto. van veure la llum dos llibres decisius de armènia”] (1913?), Internacia krestoma- Kálmán Kalocsay: el llibre de teoria li- tio [“Crestomatia internacional”] (1907, Fou una època de creació literària com- terària Lingvo stilo formo [“Llengua es- de set llengües), Esperanta krestomatio petent i seriosa, basada en les aportacions til forma”] i el segon volum de poesies [“Crestomatia en esperanto”] (1915, de 42 d’obres lexicogràfiques i gramaticals Streĉita kordo [“Corda tibant”], un poe- llengües), etc. d’un alt nivell, com Enciklopedia vortaro mari que marcà una fita culminant en les [“Diccionari enciclopèdic”] (1923–1929, potencialitats de la lírica. L’any següent, A banda de les antologies, apareixen tra- 4 parts inicials), diccionari enciclopèdic amb Sekretaj sonetoj [“Sonets secrets”], duccions íntegres d’obres de Shakespea- de l’austríac Eugen Wüster, Plena vor- publicat sota pseudònim, Kalocsay inau- re, Tennyson, Wilde, Tolstoi, Korolenko, taro de Esperanto [“Diccionari complet gurà la literatura eròtica en esperanto. Puixkin, Goethe, Heine, E. T. A. Hoff- d’esperanto”], obra del francès Émile Grosjean-Maupin, publicat el 1930, i pos- mann, Molière, Balzac, Beaumarchais, L’any 1932 aparegué Parnasa gvidlibro teriorment Plena gramatiko [“Gramàtica Maistre, Mistral, Rusiñol, Adrià Gual, [“Guia del Parnàs”], un promptuari com- completa”] de Kalocsay i Waringhien, que Fray Luis de León, Benavente, Blasco plet per als versificadors i poetes, que sortí a la llum en dos volums el 1935. Ibáñez, Moratín... serà vigent durant dècades, obra també de Kálmán Kalocsay en col·laboració amb Sense esmentar obres dels autors llistats També apareixen nombroses traduccions el francès Gaston Waringhien. El mateix anteriorment, alguns títols famosos tra- amb regularitat, seguint la tradició del any l’hongarès Lajos Tárkony publicà De duïts són: L’Eneida, Robinson Crusoe, Alí- primer període, però la creació original, paĝo al paĝo [“Passant pàgines”], un dels cia al país de les meravelles, El Dr Jekyll i sobretot de poesia, pren protagonisme primers estudis de crítica literària seriosa Mr Hyde, Gulliver a Lil·liput, L’abadia de cada cop més. sobre obres originals en esperanto. Igual- Westminster, Fabiola, El Faraó, La cançó ment a la dècada dels trenta van aparèi- de Roland, Eugènia Grandet, Els misera- És una època de reconeixements progres- xer altres obres clau, com la traducció bles (primera part), a més d’alguns frag- sius importants de la llengua esperanto i modèlica en tercines de l’Infern de Dante ments del Quixot i altres. de la seva cultura per part d’escriptors de per part també de Kálmán Kalocsay i tres

6 ABEL MONTAGUT

novel·les clarividents sobre el sorgiment dels totalitarismes nazi i soviètic: Anni kaj Mont- martre [“Anni i Montmartre”] (1930) del fran- cès Raymond Schwartz, Metropoliteno [“El Metropolità”] (1933), del rus Vladimir Va- rankin, i Tur-strato 4 [“Carrer de la Torre, 4”] (1934), de l’austroalemany Hans Weinhengst.

Al final d’aquest període l’esperanto emmu- dí a Alemanya, Àustria, la Unió Soviètica i també a Espanya, on fou sospitós i perseguit per part del franquisme, fins al 1947 al conjunt de l’Estat i molts anys més a Catalunya. En aquests i altres països la supervivència de l’esperanto va quedar molt malmesa. El treball creatiu de la majoria d’escriptors prole- taris a fora de l’URSS també es va veure in- terromput.

En contrapartida, continuà treballant la segona generació d’escriptors japonesos (Itô, Nakamura, Ossaka, Ueyama i altres), igual com els escriptors iugoslaus (Albert, Labáth, Sekelj, Vančik, Velebit i altres).

***

Escoles literàries i grups d’autors per zones geogràfiques durant el segon període

—Escola de Budapest: la seva influència s’estengué molt més enllà d’Hongria i molts autors no hongaresos podrien ser inclosos a l’escola de Budapest pel seu estil literari. El nucli dels escriptors hongaresos principals està constituït per: Gyula (Julio) Baghy, Kál- mán (Kolomano) Kalocsay, Károly Bodó, Fe- jános renc Szilágyi, Lajos Tárkony (Ludoviko Tots-

che), Tivadar Soros (Teodoro Schwartz), Vil- eifert mos Bleier i Imre Baranyai (Emba). D’entre L’hongarès Kálmán Kalocsay (1891–1976) és considerat per molts com el més gran escriptor i els autors no hongaresos, alguns apareixen més influent de tots els temps en esperanto als poemaris Dekdu poetoj [“Dotze poetes”], del 1934, o Naŭ poetoj [“Nou poetes”], del wski; el belga Léon Bergiers, el saarlandès Jo- 1938, per exemple Hendrik Adamson, Hilda sef Burger, l’ucraïnès Vasilij Erošenko, a més Dresen, Ludmila Jevsejeva, Nikolajs Ķurzēns, dels japonesos Saburo Itô i Teru Hasegawa i Gaston Waringhien (Georgo E. Maŭra), L. N. del xinès Ye Junjian (Cicio Mar). Newell, Amalia Núñez Dubús. Al voltant de Kalocsay —Altres escriptors europeus: a part dels es formà el nucli de —Escola germànica de prosa: l’holandès autors vinculats a les escoles referides, n’hi l’anomenada escola Hindrik J. Bulthuis; els alemanys Hans Wein- ha molts altres de rellevants. Per exemple, el hengst, Teo Jung, Paul Bennemann. rus Nikolaj Hohlov; els polonesos Jan Fethke de Budapest, amb (Jean Forge) i Izrael Lejzerovicz; el suec una voluntat clara —Escola socialista i proletària: amb dues Stellan Engholm; els britànics K. R. C. Stur- de començar un nou revistes significatives ja esmentades: La Nova mer i Montagu C. Butler; el txec Tomáš Pum- període de la literatura Epoko (1922–1933) i La Nova Etapo (1932– pr; el iugoslau Tibor Sekelj; el francès Ray- 1933), impreses a la Unió Soviètica. Autors mond Schwartz; els catalans Jaume Grau Ca- en esperanto: el de destacats són els russos Evgenij Miĥalskij sas i Artur Domènec i Mas. l’artismo, el treball (Eŭgeno Miĥalski), Nikolaj Nekrasov, Vla- literari ben fet dimir Varankin; el francès Eugène Adam —A la Xina:, Xu Shengyue (Saint-Jules Zee, (Eŭgeno Lanti); l’alemany Norbert Barthel- Saint-Jules Sü), Giovanni Ricci (missioner mess; els búlgars Asen Grigorov i Xristo Go- franciscà italià), a més del ja esmentat Ye Jun- rov (Ĥrima); el polonès Eugeniusz Matko- jian

7 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

—Al Japó: Kenji (Kenĵi) Ossaka, Naokazu (1929), Antologia estoniana (1932), Parnàs Les motivacions per escriure en esperan- Kawasaki, a més dels ja esmentats Saburo verd (del xinès, japonès i coreà, 1932), to serien molt més personals, individuals Itô i Teru Hasegawa, Antologia sueca (1934), Antologia txecos- o metafísiques, prescindint o anant més lovaca (1935), De la poesia lituana (1938), enllà de la ideologia pacíficofraternal in- —Al Brasil: František (Francisco) Lorenz, Antologia suïssa (1939), Petit ramell viro- gènua dels primers anys de l’esperanto. Nuno Baena. lat (de 40 llengües, 1941). A l’inici d’aquest període es produeix una —Als Estats Units: Ezra Clark Stillman. Alguns altres títols famosos traduïts du- revifalla efímera de la revista Literatura rant aquests anys són: L’Odissea (en pro- Mondo durant tres anys (1947–1949). Fou sa), Faules d’Esop, Romeo i Julieta, El el seu cant del cigne, perquè s’extingí amb Entre les escriptores assenyalades misantrop, Càndid, Jane Eyre; i entre les la imposició de l’estalinisme a Hongria. d’aquest període trobem tres poetes: obres d’autors contemporanis o recents Aquests tres anys, tanmateix, han estat l’estoniana Hilda Dresen, que a més de hi ha La màquina del temps, Assassinat a qualificats de pol·linització per part del la seva obra original realitzà un notable l’Orient Express, La princesa de Mart i Quo gran assagista de l’esperanto Gaston Wa- treball traduint, entre altres obres, el Ka- Vadis. I de la literatura catalana Proses ringhien. Els escriptors hongaresos, que levipoeg, l’epopeia nacional estoniana; la bàrbares, de Prudenci Bertrana en traduc- havien dut la torxa literària fins aleshores suïssa Juliette Baudin-Vatré i la letona ció de Jaume Grau Casas. al llarg del període anterior, van ser si- Ludmila Jevsejeva. Totes tres apareixen lenciats durant un temps. Però van poder als poemaris de l’escola de Budapest. passar el relleu a d’altres escriptors i, ar- D’altra banda, és molt remarcable la figu- rencant del seu impuls, va debutar la im- ra de la japonesa Teru Hasegawa (pseud. portant escola escocesa al començament Verda Majo, “Maig Verd”), que pertanyia III. Tercer període. de la dècada dels cinquanta. al moviment obrer esperantista. El 1937 Des de la 2a Guerra Mundial es traslladà a la Xina amb el seu marit xinès, Liu Ren, i lluità per l’alliberament fins a la caiguda del mur La nova etapa suposa, d’altra banda, la fi de la Xina durant l’ocupació japone- de Berlín (1945–1989) del parnassianisme (que, com el noucen- sa. Féu emissions de ràdio per al Japó tisme català de què va ser en part con- temporani, s’emmirallava en la tradició des de Ràdio Chongqing en contra de En acabar la Segona Guerra Mundial, el clàssica i cercava la puresa estilística per l’imperialisme, per la qual cosa fou consi- balanç del conflicte bèl·lic i de les perse- damunt de tot) i la fi del romanticisme derada traïdora al seu país. Va descriure cucions per part dels règims totalitaris tardà que havien imperat fins aleshores. les seves experiències en moltes cartes, és aclaparador. Els membres de l’escola articles i en les obres Flustr’ el uragano soviètica han estat afusellats (com Començà el que es coneix com a postpar- [“Un xiuxiueig en l’huracà”], del 1941, i Miĥalskij, Nekrasov i Varankin) i la ma- nassianisme i postromanticisme. En Ĉinio batalanta [“Dins la Xina com- joria dels escriptors jueus han mort als batent”], del 1945. Hasegawa morí d’una guetos o als camps d’extermini (entre ells, L’any 1952 és una fita clau perquè sortí infecció quan tenia només 35 anys. els citats Blumenthal, Lejzerovicz i Lidija publicat el poemari Kvaropo [“Quartet”]. Zamenhof). Altres han mort de resultes En aquesta obra col·lectiva es van donar Pel que fa a les traduccions d’aquest perí- de la guerra (com Kofman i Hasegawa) o a conèixer els quatre components bàsics ode, destaca de forma preeminent la labor bé l’exili no els permetrà de publicar res de l’escola escocesa: William Auld, John de Kálmán Kalocsay. A més de la traduc- més (com a Jaume Grau Casas). Sharp Dinwoodie, John Islay Francis i ció de l’Infern, ja esmentada, l’autor hon- Reto Rossetti. garès traduí magistralment, durant aquest L’optimisme utòpic dels primers espe- període i el següent, sol o en col·laboració, rantoparlants (i entre aquests, d’una for- William Auld (1924–2006) és l’escriptor un nombre important d’obres cabdals de ma destacada, els escriptors) es va veure més conegut d’aquesta escola i la figura Shakespeare, Baudelaire, Goethe, Heine, esmicolat a la Gran Guerra, “al fang de central de tot el període en el camp de Petőfi, Madách... També són destacables les trinxeres”, en expressió de Frederic la poesia. La seva obra original en espe- les seves antologies, com Eterna bukedo Pujulà i Vallès. Però havia estat només el ranto més famosa és La infana raso [“La [“Pomell etern”] (1931), on presenta 115 primer embat: després de l’acarnissament raça infantil”], considerada el millor po- autors antics i moderns, de 22 llengües, o de les dictadures hegemòniques, especial- ema del segle xx en esperanto. Es tracta la Hungara antologio (1933) com a redac- ment soviètica i nazi, i de l’experiència ra- d’un poema èpic de format modern en tor. dicalment traumàtica de la Segona Guerra 25 “capítols”, els quals es presenten com Mundial, aquell optimisme, “l’esperança” a poesies autònomes d’entre 5 i 107 ver- Hi ha molts altres autors que publi- primigènia, que es trobava a la base de sos. En aquest poema innovador, l’autor quen antologies o reculls literaris dignes l’impuls creatiu de molts autors, va que- medita sobre la sort de la humanitat al d’esment durant aquest període. Algu- dar reduït a les cendres. llarg dels segles, des d’una perspectiva nes d’aquestes obres són: Poesia bohèmia còsmica. Considera, d’una banda, que la (1920), Perles de l’Orient (de les literatures L’expressió literària d’ençà d’aleshores ja humanitat es troba encara a la seva infan- clàssiques xinesa i japonesa, 1921), Alma- no partiria mai més del somni d’una hu- tesa moral i, d’altra banda, que està ame- nac lituà (1923), Antologia catalana (1925), manitat utòpicament agermanada. La lite- naçada especialment per la possibilitat de Antologia búlgara (1925), Cançons letones ratura en esperanto s’havia de posar en la l’autodestrucció. (1927), De la moderna prosa espanyola mateixa línia de totes les altres literatures (1927), Antologia belga (en dues parts: va- del planeta, si volia continuar existint i te- El període que s’inicià després de la Sego- lona i flamenca, 1928), Poemari d’Hongria nint sentit. na Guerra Mundial estigué marcat també

8 ABEL MONTAGUT

per la singladura d’una nova editorial, ubicada Kajero (des dels anys seixanta), Literatura a les illes Canàries, creada i dirigida pel pro- Foiro (des del 1970) i Fonto (1980–2006). fessor Juan Régulo Pérez. Aquesta editorial, Stafeto [“Estafeta” o “Relleu”], especialitzada Com en l’anterior, també en aquest període en literatura d’alta qualitat, va seguir una línia podem distingir dues etapes força diferencia- molt clara i exigent durant els 29 anys de la des: abans i després dels anys setanta. L’any seva existència (1952–1981). 1970 sortí a la palestra una revista literària innovadora i rejovenidora en el seu temps, Lite- El reconeixement de l’esperanto i de la seva ratura Foiro [“Fira literària”], sorgida en con- contribució a la intercomprensió dels po- nexió amb el grup literari italià conegut com bles per part de la Unesco, en la resolució La patrolo [“La patrulla”], del qual formaven IV.1.4.422-4 de l’any 1954, també té una sig- part entre altres Nicolino Rossi, Giorgio Silfer nificació per a la literatura d’aquests anys. La i Clelia Conterno-Guglielminetti. La música resolució aprovada a Montevideo s’aconseguí hi estava representada també per Gianfranco gràcies al treball persistent del professor de Molle, el cantautor més destacat dels qui co- dret internacional de les universitats de Za- mençaren en els anys setanta. L’equip redac- greb i de Londres, Ivo Lapenna (1909–1987), tor de Literatura Foiro organitzava premis, un orador extraordinari en esperanto, autor representacions teatrals i estatges literaris, La infana raso està considerat de l’obra de referència Retoriko [“Retòri- entre altres activitats, i estigué al darrere del el millor poema del segle XX en ca”] (1950) i d’Elektitaj paroladoj kaj prelegoj Manifest de Rauma (1980). esperanto [“Conferències i discursos escollits”] (1966), a més d’altres obres especialitzades. William Aquest manifest, elaborat durant el Congrés Auld li dedicà el seu poema La infana raso Internacional Juvenil del 1980 a la ciutat fin- (1956) pel seu èxit a Montevideo. landesa del mateix nom, simbolitzà l’adéu a la ideologia i al capteniment de tipus triomfa- Teru Hasegawa es El mateix William Auld, personatge omnipre- lista, conegut com a “finvenkismo” [“victòria sent en aquest període, publicà l’Esperanta final”], que estava bolcat vers l’obtenció del traslladà a la Xina antologio [“Antologia d’esperanto”] (1958), reconeixement oficial de l’esperanto arreu del amb el seu marit un imponent recull de 640 pàgines amb poe- món i que havia marcat la pauta fins alesho- xinès i lluità per mes originals de gran qualitat de noranta au- res, com hem vist exemplificat en el cas d’Ivo l’alliberament de la tors, referència bàsica per als poetes i per als Lapenna i en la magnificació de l’èxit relatiu amants de la poesia des d’aleshores. aconseguit a la Unesco l’any 1954. Xina durant l’ocupació japonesa, per la qual Un altre llibre de referència clau, en aquest La nova actitud i ideologia que s’anà estenent cosa fou considerada cas per als prosistes, fou 33 rakontoj. La espe- des dels anys setanta, especialment entre el traïdora al seu país ranta novelarto [“33 relats. L’art del conte en jovent, considerà superat aquell triomfalis- esperanto”] publicat el 1964, a càrrec de Reto me basat en la hipotètica “victòria final” de Rossetti i de Ferenc Szilágyi. Aquest volum, l’esperanto i enfocava l’activitat cultural i li- de 328 pàgines, aplega proses modèliques de terària cap a un conreu “intern”. L’objectiu de diferents autors reconeguts. la creació literària i artística havia de ser la pròpia cultura de la comunitat esperantopar- En aquest període apareixen les primeres lant en tots els àmbits. Calia fer-la valuosa i En acabar la Segona obres de teatre dignes de menció en la lite- gaudir-la igual com es fa amb qualsevol cultu- Guerra Mundial, els ratura en esperanto, sobretot obres de Gyula ra nacional, independentment de l’acceptació membres de l’escola Baghy (Sonĝe sub pomarbo [“Somiant sota o no de la llengua per part de la societat en ge- soviètica han estat una pomera”], 1956) i de Marjorie Boulton neral. Sense oblidar, tanmateix, l’especificitat (Virino ĉe la landlimo [“Dona a la frontera”], única de la llengua, pel fet de ser essencial- afusellats i la majoria 1959), escriptors que també destaquen en ment internacional, o “transnacional”, com dels escriptors jueus altres gèneres. La manca de grups professio- l’anomenaven alguns. han mort als guetos o nals en esperanto i el poc nombre de representacions que es pot fer de cada obra deter- La dècada dels setanta va veure l’aparició als camps d’extermini. mina que les peces acostumin a ser breus i d’obres d’un nou estil, com són Merlo sur Altres han mort de amb un nombre reduït de personatges. Els menhiro [“Merla sobre un menhir”] (1974), resultes de la guerra grups professionals que ocasionalment fan de l’holandès, nacionalitzat britànic, Albert o bé l’exili no els teatre en esperanto –com en el seu temps el Goodheir; i Neologisme [“Amb neologismes”] d’Adrià Gual– presenten traduccions de pe- (1975) del francès Lorjak, pseud. de Jacques- permetrà de publicar ces del repertori propi. Louis Mahé. Aquesta novel·la curta, malgrat res més l’humil aparença, iniciava un estil desenfa- Pel que fa a les revistes literàries, sobresurten dat i ple d’ironia. També es publicà una gran La Nica Literatura Revuo (1955–1962), Norda novel·la, sense precedents en el camp de la Prismo (1955–1972), Monda Kulturo (1962– prosa per la seva extensió i qualitat, que mar- 1966), Hungara Vivo (1961–1990), Oomoto i caria una fita històrica: La granda kaldrono

9 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

[“La gran caldera”] (1978) de John Islay no esmentats, agrupant-los per zones ge- durant aquest període són: l’Alcorà (en Francis. ogràfiques: edició bilingüe), El profeta (de Khalil Ju- bran), Màximes àrabs, Antologia xinesa, Hi ha dues obres recopilatives desta- —Escola escocesa: William Auld, John El banquet (de Plató), Èdip Rei, Antígona, cables al final d’aquest període. Una és Sharp Dinwoodie, John Islay Francis, Els Robaiat d’Omar Khayyam, Kalevala, l’antologia de poemes i assaigs titulada Reto Rossetti. Faules de La Fontaine, Les flors del mal, Sub la signo de socia muzo [“Sota el signe Tartarí de Tarascó, El petit príncep, La nàusea, Els justos, Exercicis d’estil, Otel·lo, de la musa social”], de l’any 1987, una an- —Escola de Praga: Karolo Piĉ (Karel El rei Lear (nova traducció, per Kalocsay), tologia molt diversa de textos reivindica- Pi ), Eli Urbanová, František Kožík, Josef č Hamlet (nova traducció, per Newell), Al tius, redactada per William Auld i Stefan Rumler, František Lázecký, Jiři Karen. Maul. L’altra obra d’aquest tipus abasta vostre gust, La tempesta, Somni d’una nit el camp de la prosa i du per títol Trezoro. d’estiu (nova traducció, per Kalocsay), La —Grup de “La Patrolo” i “Literatura La esperanta novelarto [“Tresor. L’art del feréstega domada, Els sonets (de Shakes- Foiro”: Nicolino Rossi, Giorgio Silfer, conte en esperanto”], del 1989, publicada peare), La revolta dels animals, Winnie- Clelia Conterno-Guglielminetti, Tazio en dos volums amb un total de 948 pàgi- la-Pu, Aniara, Pasqua (de Strindberg), La Carlevaro, Carlo Minnaja, Gaudenzio Pi- nes, redactada per Henri Vatré i Reto Ros- novel·la de tres rals, La tragèdia humana soni. setti. Aquestes obres sintetitzen els assoli- (d’Imre Madách), El bateig de sant Vladi- ments literaris aconseguits fins aleshores mir (de Borovský), El dervix i la mort (de i al mateix temps introdueixen i preparen —Altres del continent europeu: Mar- Selimović), Novel·les curtes (de Lu Sin), el període següent. jorie Boulton, Victor Sadler, Baldur Rag- Les cinc cortesanes (d’Ihara Saikaku), Els narsson, Poul Thorsen, Jean Ribillard, lusíades, El Quixot, El romancero gitano, Sándor Szathmári, Endre Tóth, Balázs Tirano Banderas, La familia de Pascual També cal assenyalar l’aparició el 1970 del Wacha (Blazio Vaha), Adalberto Hules, Duarte, La casa de Bernarda Alba, Terra Plena ilustrita vortaro de Esperanto [“Dic- Fernando de Diego; entre els catalans: Baixa, Solitud, Civilitzats, tanmateix, a cionari complet il·lustrat d’esperanto”], Salvador Gumà, Gabriel Mora i Arana. més d’una selecció de poemes de La pell obra de Gaston Waringhien, que marca de brau (publicada a la revista La Nica Li- una nova fita cabdal en la lexicografia en —A la Xina: Su Chéngzong (Armand Su). teratura Revuo, en traducció de Manuel esperanto i que constitueix un dels ele- de Seabra) i altres. ments que han afavorit el desenvolupament posterior de la prosa. —Al Japó: Masao Ueyama, Masao Miya- moto, Gaku Konisi, Kita Satori, Masao Hukuta, Eizô Saitô. *** IV. Quart període. —A l’Índia: Lakshmiswar Sinha, Probal Des de la caiguda del mur Escoles literàries i grups d’escriptors Dasgupta. de Berlín (1989–(2013)) en el període 1945–1989 per zones ge- ogràfiques —A Nova Zelanda: Brendon Clark. Un cert entusiasme ple de desconcert es respira en la societat, especialment a Eu- En aquest llarg període de més de quaran- ropa i al món occidental, davant del tras- —A Sud-àfrica: Edwin de Kock. ta anys hi ha molts autors rellevants, pa- bals que suposa l’ensorrament del mur de rangonables als de les llengües nacionals. Berlín i la dissolució relativament pacífica La quantitat i qualitat és cada cop creixent —Al Brasil: Geraldo Mattos, Roberto No- de la Unió Soviètica. Poc després, però, tant entre els poetes, prosistes i dramatur- gueira, Leopoldo Knoedt, Sylla Chaves, creix el desencís veient com evolucio- gs originals com entre els traductors. Ismael Gomes Braga. nen els fets en l’aiguabarreig sagnant de la Guerra dels Balcans i de la Guerra del L’activitat literària es multiplica a l’entorn —A l’Argentina: Adán Hrynkiewicz (Die- Golf. de les diverses revistes literàries esmen- go Selvo). tades, les editorials i els premis, sobretot A banda d’aquest esdeveniment crucial, al continent europeu, on, d’altra banda, Entre les escriptores en esperanto, algunes que no podia deixar d’influir els escrip- molts escriptors del període anterior con- ja esmentades, trobem en aquest període tors d’arreu del món, hi ha altres elements tinuen plenament actius, en primer pla de Marjorie Boulton, Eli Urbanová, Rejna que marquen diferències importants amb l’escena, com Kálmán Kalocsay, Gaston de Jong, Lina Grabielli, Clelia Conterno- el període anterior als darrers anys del se- Waringhien o Raymond Schwartz. Fora Guglielminetti, Zora Heide, i comencen gle xx. d’Europa destaquen sobretot el poeta a publicar nous valors com Krys Ungar sud-africà Edwin de Kock (també escrip- i Spomenka Štimec, autora de la novel·la Un dels més transcendentals és la difu- tor en afrikaans) i el japonès Masao Miya- Ombro sur interna pejzaĝo [“Ombra so- sió d’internet, que implica unes noves moto, autor de relats, novel·les, assaigs i bre un paisatge intern”], del 1984, una de formes de relació personal i col·lectiva, poemes, a banda de traductor i lexicògraf les millors d’aquest període, encara que la d’interacció i de creació literària. En el eminent. seva producció més abundant s’ha dut a cas concret de l’esperanto, facilita extra- terme durant el període següent. ordinàriament els contactes immediats Passem a presentar succintament els arreu del planeta. Apareix el concepte de membres de les escoles literàries i alguns Algunes obres de la literatura universal, globalització tant en els aspectes positius altres escriptors, la majoria d’ells encara o molt famoses, que apareixen traduïdes com negatius del terme.

10 ABEL MONTAGUT

Des del punt de vista estrictament literari en esperanto, culmina la maduresa de la novel·la i de la prosa en general. Per primer cop hi ha més obres originals en prosa que en vers. El gènere novel·lístic, ja molt puixant en tots els anys vuitanta, es diversifica en diferents subgè- neres, especialment la novel·la detectivesca, històrica i els relats de ciència-ficció. La seva popularitat s’exemplifica amb els casos dels escriptors Claude Piron, István Nemere, Sten Johansson, Serĝo Elgo (pseud. de Georges La- grange), Deck Dorval (nom col·lectiu de Frans van Dooren, Jef Beeckmans i Jos Deckkers), Ronald Cecil Gates, Corrado Tavanti, Anna Löwenstein i altres. La sàtira, molt present ja en la literatura en esperanto, assoleix noves fites de qualitat amb Jorge Camacho i István Ertl. Christian Declerck publicà Tarokoj kaj epokoj [“Tarots i èpoques”], 2002, una gran novel·la literària i metaliterària, d’estil pseu- doautobiogràfic, en la qual incorpora l’esment o el comentari puntual molt lúcid sobre obres de la literatura en esperanto.

D’altra banda, els llibres de poesia no dismi- nueixen la seva freqüència o interès. La poesia ha esdevingut completament autònoma, independent de la tasca de les traduccions i ziko del lligam postparnassista predominant fins El lingüista Probal Dasgupta, a més de ser un destacat assagista, ha traduït diverses obres de aleshores. Molts dels poetes d’aquest període Tagore i autors contemporanis del bengalí a l’esperanto transcendeixen els models precedents repre- sentats per l’Esperanta antologio (que tanma- del català Abel Montagut, un altre membre teix és actualitzada el 1984) i es poden consi- de la perifèria del Grup ibèric. Es tracta d’un derar dins dels corrents internacionals de la poema èpic que té connexions amb la ciència El gènere novel·lístic, postmodernitat, amb enfocaments sincrètics, ficció i que, mitjançant un compendi de dife- ja molt puixant en relativistes o anticulturals, entenent per cul- rents tradicions mitològiques, exemplifica el tots els anys vuitanta, tura la que havia estat transmesa fins alesho- sincretisme explorat en aquest nou període. res a occident. També en la prosa es percep el En el terreny de la ciència ficció i fantasia, en es diversifica en canvi de perspectiva. la dècada anterior s’havia començat a publi- diferents subgèneres, car, per iniciativa de Miguel Gutiérrez Adú- especialment la riz, la col·lecció Sferoj [“Esferes”], que fins ara Algunes obres clau de transició i comença- novel·la detectivesca, ment del nou període són diverses novel·les compta amb deu volums de relats originals i i relats de l’australià Trevor Steele: Sed nur traduïts. històrica i els relats de fragmento (1987), Memori kaj forgesi (1992), ciència-ficció Apenaŭ papilioj en Bergen-Belsen (1994). Un Dins l’àmbit geogràfic del Grup ibèric, però recull de contes de Jorge Camacho titulat sense pertànyer-hi, destaquem l’escriptor Sur la linio (1991) aporta una estètica clara- nascut a Lisboa Manuel de Seabra, que ja havia ment innovadora de ruptura amb el passat debutat al període anterior amb traduccions i d’experimentació formal combinades amb del portuguès i del català (per exemple diver- un contingut profund i suggeridor. Aquests sos poemes de La pell de brau que hem esmen- L’escola dos elements, innovació formal i profundi- tat). En aquest període publica abundantment neoparnassiana i la tat significativa, es manifesten també en el de nou en esperanto les seves novel·les origi- del formalisme poètic llibre col·lectiu de poemes Ibere libere (1993) nals. Segons que declarà a la revista El Temps dels quatre membres fonamentals del “Grup (6-5-1996), la primera versió de totes les seves manifesten un interès ibèric”: el portuguès Gonçalo Neves i els es- novel·les és un canemàs redactat en esperan- apassionat panyols Jorge Camacho, Miguel Fernández i to, encara que després hagin aparegut primer i indiscutible Miguel Gutiérrez Adúriz (Liven Dek). El lli- en portuguès, en català o en espanyol. D’altra bre i el grup es van presentar durant el con- banda, l’autor considera com la versió defini- pels aspectes formals grés universal d’Esperanto celebrat a Valèn- tiva de cada novel·la l’edició en esperanto. de la poesia, cia el 1993. com són la rima El mateix estiu del 1993 en què es donà a i el ritme tradicionals El mateix any i en la mateixa editorial de Vie- conèixer a València el Grup ibèric, tingué lloc na, Pro Esperanto, s’edità el Poemo de Utnoa, a Santiago de Compostel·la el reconeixement

11 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

oficial del centre PEN Esperanto per part d’instruments lingüístics. Com en el seu en esperanto”] (1976) de Reto Rossetti. del PEN Club Internacional, un esdeveni- moment Vortaro de Esperanto de Kabe El més destacable en aquest període és ment representatiu de la valoració de la (1911), Plena Vortaro (1931) o Plena Ilus- obra de Sten Johansson, publicat el 2005 literatura en aquesta llengua per part del trita Vortaro (1970), aquest tipus d’obres sota el títol de Pasteĉo: Dudek kvin stilaj col·lectiu general dels escriptors. són tant conseqüència com causa del de- pastiĉoj, parodioj kaj plagiatoj [“Una em- senvolupament de la llengua literària. panada: vint-i-cinc pastitxos estilístics, Altres grups o escoles del període es tro- Així, cal citar particularment el diccionari paròdies i plagis”]. La possibilitat i l’èxit ben als antípodes del Grup ibèric: són italià-esperanto de Carlo Minnaja (1996), d’aquestes obres de revisió retrospectiva i l’escola neoparnassiana, representada es- l’hongarès-esperanto d’István Szerdahe- d’autocrítica implica una assimilació, per pecialment per l’anglo-irlandès Timothy lyi i Ilona Koutny (1996), l’espanyol-es- part del públic lector, dels diferents estils peranto de Fernando de Diego (2002), Brian Carr i per la britànica Krys Ungar, i consolidats i és un signe intern de madu- l’alemany-esperanto d’Erich-Dieter la del formalisme poètic, a Rússia, repre- resa de la literatura. Krause (2007) o el xinès-esperanto de sentada pels membres de Kvarteto i per Wang Chongfang (2007). l’escola de Moscou. Aquest corrent més *** clàssic manifesta un interès apassionat i indiscutible pels aspectes formals de la La poesia musicada a partir de textos de Escoles i grups d’escriptors per zones poesia, com són la rima i el ritme tradicio- qualitat és un component bàsic de la cul- geogràfiques en aquest període (des nals. Sense aquests elements, asseguren, tura i de la literatura en la llengua inter- del 1989) la poesia no existeix. nacional esperanto, especialment des dels anys setanta, però ara es presenta amb —Grup ibèric: el portuguès Gonçalo Ne- nous formats i amb nous canals de difusió Les revistes literàries i culturals bàsiques ves; els espanyols Jorge Camacho, Miguel a través d’internet, a més de les actuacions són en primer terme algunes del perí- Fernández, Miguel Gutiérrez Adúriz, An- en directe durant els congressos i festi- ode anterior, amb itineraris clarament tonio Valén; el basc Joxemari Sarasua; el vals. Amb relació al Grup ibèric podem diferenciats. La revista Fonto, editada al català Abel Montagut. esmentar, per exemple, l’espectacle mu- Brasil, agonitza durant els anys noranta. sical “La profil’ de viaj spuroj” [“El perfil Però la revista Beletra Almanako, editada —Neoparnassians: Timothy Brian Carr, de les teves empremtes”], muntat sobre Krys Ungar. a Nova York des del 2007, en reprèn la la base de textos de Miguel Fernández, tradició, amb una força renovada i amb un i el casset/CD titulat Vulkano [“Volcà”] format molt més modern. D’altra banda, (1994) de Solo, el qual conté divuit com- —Formalisme poètic: a Rússia: Lozgačev, l’antany prestigiosa, polifacètica i oberta posicions amb lletres del poemari Ibere Čaldajev, Alen Kris, Gazizi: Kvarteto Literatura Foiro passa cada cop més a ser libere. El grup català Kaj Tiel Plu i molts [“Quartet”] (1996). També la Moskva la revista ideològica d’un col·lectiu orgànic altres tenen una relació directa amb la Skolo [“Escola de Moscou”], dels anys particular anomenat “Esperanta Civito” i labor literària, sigui original o traduïda. noranta, entorn de la Moskva Literatura deixa de tenir una influència central en el Justament en aquest període apareixen Esperanto-Klubo, que publicà el poemari conjunt de la literatura expressada en es- nous festivals de música, teatre i literatu- Moskvaro [“Conjunt de Moscou”] (1998), peranto; La Gazeto, revista filosòfica, cul- ra, a banda dels congressos esperantistes que d’altra banda presenta una crítica i tural i literària, que va començar a sortir tradicionals –com Kultura Esperanto- un cert desengany amb els canvis recents el 1985, ofereix ressenyes, estudis literaris Festivalo als països nòrdics i FESTO a a l’URSS. Posteriorment sortí l’antologia: i textos de gran valor i calat. Altres revis- Tolosa de Llenguadoc– que dinamitzen el Moskvaj sonoriloj [“Campanes de Mos- tes remarcables com a plataformes (con- mercat musical en esperanto i popularit- cou”] (2007). tra)culturals no específicament literàries zen la literatura. Particularment, l’estudi són La Ondo de Esperanto, La Kancerkli- Vinilkosmo, sota l’impuls de Floréal Mar- —Alguns altres autors europeus: Mau- niko, amb els seus suplements sovint lite- torell (Occitània), ha editat un gran nom- ro Nervi, Georges Lagrange (Serĝo Elgo), raris, etc. bre d’àlbums dels més diversos estils, des Claude Piron (Johán Valano), Eugène de del rock dur fins a la música tradicional o Zilah, István Nemere, Sten Johansson, Paral·lelament continuen publicant o sor- coral, passant pel pop, el rap i el tecno. Gerrit Berveling, Ulrich Becker. geixen noves editorials en aquest període, que agafen el relleu de la prestigiosa Sta- Per la seva banda, el teatre avança, amb —A la Xina: Mao Zifu, autor de poemaris feto: Flandra Esperanto-Ligo, a Flandes; les dificultats estructurals que hem vist, de primer ordre: Ŝanĝado [“Transforma- Sezonoj i Impeto, a Rússia; Kava-Pech, de la mà de nous autors com Paul Gub- ció”], del 1997, i Kantoj de Anteo [“Can- a la República Txeca; Libro-Mondo, a bins, Harold Brown i Georgi Miĥalkov çons d’Anteu”], del 2006; Laŭlum (tra- Polònia; Pro Esperanto, a Viena; Bero, als (Julian Modest), a més de Spomenka ductor prolífic, entre altres dins de laĈina Estats Units; Ĉina Esperanto-Librejo, a Štimec, que comença a escriure teatre en antologio). Xina, i més recentment Mondial, a Nova aquest període. York. —Al Brasil: Geraldo Mattos, Lilia Ledon Notem finalment la publicació de dife- da Silva (Sara Larbar). Cal assenyalar la publicació de grans dic- rents obres que imiten i fan un “pastitx” cionaris bilingües, en alguns casos amb dels estils més coneguts de la literatura en un ampli recull fraseològic, que testimo- esperanto des dels inicis, seguint el pre- —A Nord-Amèrica: Peter Brown. nien la maduresa que ha assolit la llengua cedent iniciat per Specimene [“Mostres”] esperanto, així com la necessitat entre (1962) d’Henri Paul Vatré i continuat per —A l’Àfrica subsahariana: Gbeglo Koffi els seus usuaris d’una nova generació Spegulo de esperantaj stiloj [“Espill d’estils (Togo), Jean Codjo (Benín).

12 ABEL MONTAGUT

Entre les dones escriptores d’aquest període, juntament amb la poeta Marjorie Boulton que és una de les figures més rellevants del perío- de anterior, però que segueix plenament acti- va, n’hi ha un bon nombre que excel·leixen pel seu talent, originalitat i qualitat. Algunes són Eli Urbanová, Krys Ungar, Vimala Devi, Anna Löwenstein i Spomenka Štimec.

L’obra de la croata Spomenka Štimec ha esdevingut una de les més llegides i apreciades d’entre els escriptors contemporanis en esperanto, pel seu contingut divers i pel seu estil corprenedor. Ja hem esmentat anteriorment la seva novel·la Ombro sur interna pejzaĝo (1984, 2a. ed. 1996), una novel·la autobiogràfi- ca d’estil intimista, càlid i alhora natural, on lotta se’ns explica la vida i l’amor amb un company Els Festivals Culturals en Esperanto, celebrats periòdicament als països escandinaus, apleguen d’una cultura diferent. totes les manifestacions culturals en esperanto: música, poesia, teatre, dansa...

El 1993 publicà un testimoni escruixidor, Kro- giene de l’assassí (de Nothomb), El desert dels ata milita noktlibro [“Diari nocturn sobre la tàrtars (de Buzzati), Banús (de Kapuściński), guerra a Croàcia”], que és un reportatge im- Breviari mediterrani (de Matvejević), La mediat sobre les conseqüències de la guerra senyoreta Maitreyi (d’Eliade), El senyor dels La publicació de grans i de la separació entre els croats i els serbis. anells (trilogia completa) i El hòbbit (de J. diccionaris bilingües, Hi trobem exemples sobre les vivències de la R. R. Tolkien), Enric V i Conte d’hivern (de pròpia família, fent notar amb amargor com Shakespeare), Un somni (de Strindberg), La amb un ampli creixia l’odi “que ho inundava tot”. Aquest lli- saga de Nyáls, Persones independents (de Lax- recull fraseològic, bre ha estat publicat en diferents llengües: ja- ness), Platero i jo (de Jiménez), Cent anys de testimonia la ponès (1993), francès (2004), alemany (2004), solitud (de García Márquez), Sense destí (de maduresa que ha i una part en holandès (1993). Kertész), Antologia llatina (diversos volums), i Cants d’amor (d’Ausiàs Marc). assolit la llengua, així Spomenka Štimec també és autora d’obres com la necessitat de teatre: Gastamo [“Hospitalitat”], del 1982, *** entre els seus usuaris i especialment Virino kiu flustras en uraga- d’una nova generació no [“Una dona que xiuxiueja en l’huracà”], Dos autors catalans representada durant el congrés universal d’instruments d’esperanto a Pequín el 1986, inspirada en la Centrant-nos en l’àmbit català, comentem dos lingüístics tumultuosa i turmentada vida de l’escriptora casos emblemàtics des de la perspectiva del en esperanto de nacionalitat japonesa Teru doble vessant “particularista” i “universal” de Hasegawa, sobre la qual hem parlat breument la literatura en esperanto. al segon període.

*** Frederic Pujulà i Vallès (1877–1963)

Com en els períodes anteriors, hi ha un gran nombre de traduccions destacables, algunes Nascut a Palamós el 1877, Frederic Pujulà i de les quals són: La metamorfosi (tres traduc- Vallès fou un destacat catalanista d’esquerres cions gairebé simultànies), El tambor de llau- federalista i, com a escriptor, fou narrador, dramaturg i poeta. na, La divina comèdia, Eugeni Onegin, El mes- La poesia musicada tre i Margarita, Les ànimes mortes, L’hort dels cirerers, Crim i càstig, El somni de la casa ver- Llegim la presentació que en fa Francesc Po- a partir de textos mella, La novel·la dels tres regnes, Pelegrinat- blet al seu llibre Els inicis del moviment espe- de qualitat és un ge a Occident, A la vora de l’aigua (els quatre rantista a Catalunya (2004, pàg. 27): component bàsic últims títols són clàssics xinesos amb prop de de la cultura i de dues mil pàgines cadascun); Nit glaçada i La L’escriptor Frederic Pujulà i Vallès és con- família (de Ba Jin), El conte de Kiều (de Nguyễn siderat el principal difusor de l’esperanto la literatura en la Du), Història somiada (d’Arthur Schnitzler), a Catalunya. Des que va prendre contacte llengua internacional L’esposa culta (d’Upendronath Gangopa- amb la llengua auxiliar, es va impregnar dels esperanto ddhae), La dona del doctor Hanaoka Seishū seus valors paral·lels d’internacionalisme i (de Sawako Ariyoshi), La volta al món en 80 fraternitat humana, seguint els sentiments dies (de Verne), L’estranger (de Camus), Hi- d’Aribau i de Sinibald de Mas, nom aquest

13 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

que [Pujulà i Vallès] utilitzava com a d’una espasa [...] Per això la gran tasca anys, va guanyar un premi amb el poema pseudònim maçònic. A partir de 1905 és dividir el Món en ses Regions na- “Nun” [“Ara”], sota la divisa “Ni fosu nian va ser un infatigable propagador de turals [...] Encoratgem-nos els uns als sulkon” [“Cavem el nostre solc”]. l’esperanto, especialment en els me- altres; siguen els de Finlàndia finlan- dis nacionalistes que ell freqüentava, i desos [...], castellans els de Castella, i Aquests premis literaris internacionals, també des de la revista Joventut, on va nosaltres catalans, que aquest és el amb el suport de la revista parisenca La escriure més de setanta articles. Aquell primer pas per a sentir-nos homes. Revuo, es van celebrar també en anys mateix any va anar a Polònia a parlar posteriors en el context dels congressos amb Zamenhof i en va tornar profun- Com a escriptor en català, és autor de di- catalans i van tenir una gran influència dament impressionat. Va aprendre verses obres de teatre: El geni (1904), El per a la promoció de la literatura original la llengua i ben aviat va esdevenir un boig (1907), La veu del poble i El poble de i traduïda en esperanto. Alguns escriptors gran coneixedor i excel·lent orador en la veu (1910, amb Lluís Via); narracions, destacats dels primers temps que hi van esperanto. (pàg. 27) entre les quals hi ha Titelles febles (1902) ser guardonats són, per exemple, Marie i Homes artificials (1912), considerada la Hankel, Clarence Bicknell, Gyula Baghy, La seva activitat per a la difusió de primera novel·la de ciència-ficció en ca- Kálmán Kalocsay i Edmond Privat. l’esperanto va ser intensa, per exemple talà; articles o relats sobre la Gran Guer- amb nombroses col·laboracions a la revis- ra, en la qual participà com a soldat de Finalment, esmentem que Frederic Pu- ta Joventut. Gràcies a la seva intervenció, l’exèrcit francès: En el repòs de la trinxera, julà i Vallès, al seu torn, fou premiat als la Unió Catalanista acceptà l’esperanto Cartes del soldat a l’amic, De la trinxera Jocs Florals en llengua catalana, celebrats com a llengua per als seus contactes amb estant i altres escrits. També féu traduc- a l’exili l’any 1949 a Montevideo, pel seu altres entitats en l’àmbit internacional. cions al català de diferents llengües. poema “Ai, de tant d’esperar...”.

En ocasió de l’assalt i saqueig, el 1905, de La seva participació en la Gran Guerra les redaccions del setmanari satíric Cu- fou com a voluntari, tot i que prèviament Cut! i del diari La Veu de Catalunya per havia adoptat la nacionalitat francesa i li part d’oficials de l’exèrcit espanyol, Fre- corresponia de ser reclutat. Considerava deric Pujulà i Vallès en va escriure un re- que la seva lluita serviria per a ajudar a Jaume Grau Casas (1896–1950) portatge crític a la prestigiosa revista espe- l’alliberament de les nacionalitats euro- rantista Tra la mondo [“A través del món”], pees oprimides. Val a dir que aquest ideal Nascut a Barcelona, exercí diferents editada a París. Arran d’aquest article, fou va quedar molt refredat per les atrocitats activitats professionals com secretari denunciat per un militar espanyol esperan- de la guerra, tal com expressà en una con- d’ajuntament, comptable, corresponsal toparlant i Pujulà i Vallès s’hagué d’exiliar i ferència poc després de l’armistici, con- d’empresa i traductor. es refugià a París fins al 1909. fessant que temia “haver perdut l’esperit de l’esperanto al fang de les trinxeres”... Fou un autor destacat sobretot en espe- També va tenir problemes amb esperan- ranto, seguidor del model de l’escola de tistes espanyols durant el congrés mun- Com a escriptor en esperanto, a part dels Budapest, però escriví també en català i en dial d’esperanto celebrat a Ginebra el nombrosos articles, subratllem algunes castellà. Col·laborà a les revistes Literatu- 1906 pel fet de saludar el congrés en nom narracions com Naivulo [“L’ingenu”] ra Mondo (1922–1926; 1931–1938) i Herol- de la nació catalana. (1908), La grafo erarinta [“El comte er- do de Esperanto [“Herald de l’esperanto”]. rant”] (1908); monòlegs: Senhejmulo Abans de la Guerra Civil, fou director de la L’ideari nacionalista i alhora internacio- [“El sense sostre”] (1906), La pipamanto revista Kataluna Esperantisto, òrgan de la nalista de Pujulà i Vallès es veu clarament [“L’amant de la pipa”] (1906), La Rompan- Federació Catalana d’Esperantistes. Al fi- expressat al seu article “Als separatistes toj [“Els qui trenquen”] (1907); i obres de nal de la guerra, s’exilià a França i després castellans” publicat el 1901, del qual re- teatre: Novelo [“Conte”] (1908) i Aŭtunaj de passar per diversos camps de concen- produïm, en ortografia actualitzada, algu- ventoj [“Vents de tardor”] (1909). tració s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on nes afirmacions centrals: van mantenir relació amb centres espe- D’altra banda, traduí i donà a conèixer en rantistes i republicans. Tornà de l’exili el 1948, dos anys abans de la seva mort, que Ens heu acusat de separatistes a no- esperanto diverses obres de la literatura li sobrevingué a València el 1950. saltres que tenim per ideal superior la catalana, com per exemple l’obra de tea- unitat de tot el món, basada, sí, dintre tre Misteri de dolor d’Adrià Gual, que es va de la llibertat més absoluta [...] Però si representar durant el 5è Congrés Interna- En català publicà el poemari Somni d’uns som criminals perquè volem ésser au- cional d’Esperanto celebrat a Barcelona el dies de juny (1936) i en castellà El suplicio 1909. Frederic Pujulà i Vallès fou un dels tònoms [...] millor serà que se us deixi. de Tántalo (1937), però, com hem dit, la organitzadors i el president d’aquest con- seva producció literària més important grés, que tingué un gran ressò a la premsa. és en esperanto. Com a obres originals en Amb la mateixa contundència, en un altre Hi va assistir l’iniciador de la llengua, L. tenim tres llibres: Amaj poemoj [“Poemes article anomenat “Als socialistes i indi- L. Zamenhof, i s’hi van incloure uns In- d’amor”], Novaj amaj poemoj [“Nous po- vidualistes” exposa la seva idea de pàtria ternaciaj Floraj Ludoj [“Jocs Florals In- emes d’amor”] i La lasta poemo [“L’últim dins d’un context universal: ternacionals”] seguint el model dels Jocs poema”], publicats respectivament els Florals que se celebraven des del 1859 anys 1924, 1927 i 1936. És considerat un ... un Estat és obra dels homes, i els en llengua catalana. Un dels guardonats autor notable del segon període de la poe- seus contorns s’esborren amb la punta fou el jove Carles Riba, el qual, amb 17 sia en esperanto (1919–1945).

14 ABEL MONTAGUT

La seva obra de més envergadura és la Katalu- na antologio (1925, 2a ed. 1931), que va servir de referent i exemple per a totes les antologies posteriors en la llengua internacional, per la seva estructura, amplitud i qualitat. Ell en fou l’impulsor, l’introductor i el traductor d’una gran part.

La Kataluna antologio conté una introducció extensa i detallada sobre la llengua i la literatura catalanes. Sense deixar de ser prou rigorosa, malgrat alguns errors de detall que constatem actualment, aquesta introducció general, d’unes trenta pàgines, és una presen- tació alhora apassionada i reivindicativa.

Vegem-ne alguns fragments significatius.

Al penúltim apartat sobre la llengua catalana es fa una breu referència a la situació lin- güística als diferents territoris. S’estén una mica més en parlar de la “Rusiljona regiono” [“regió rossellonesa”], referint-se amb aquest apel·latiu a la Catalunya Nord, sobre la qual ziko diu:

La pertinença de la regió rossellonesa, nombre de diaris en català, alguns bilingües des del 1713 [sic], a l’Estat Francès, creà català-espanyol o català-francès, gasetes, re- un quart grup dins la llengua catalana. vistes il·lustrades sobre tots els temes, etc. I Allí sofrí més que en altres llocs una gran acaba dient: transformació, encara que aquesta trans- La possibilitat i l’èxit formació no trenca la unitat lingüística En general, en tots els aspectes, la llengua [...]. Certament la llengua francesa, al Ros- catalana ha assolit el major desenvolupa- d’obres de revisió selló, ha influït el català, però no l’ha po- ment possible en les actuals circumstàn- retrospectiva i gut fer desaparèixer. cies. El seu ús, fins i tot en el cas de la gent d’autocrítica implica ordinària, esdevé cada vegada més perfec- A l’últim paràgraf d’aquest apartat, referint- te. Avui dia podem dir que la seva “renai- una assimilació, se a tota l’àrea geogràfica de parla catalana, xença” s’ha completat: ja és una llengua per part del públic precisa: madura per als objectius més alts i està lector, dels diferents preparada per fer sentir la seva veu en el concert de la cultura europea. estils consolidats Al territori de llengua catalana, la capital i és un signe intern de la qual és Barcelona, viuen 5 o 6 milions de persones, separades políticament i ad- La part referent a la literatura catalana es con- de maduresa de la ministrativament per fronteres estatals, clou amb un paràgraf, precedit per una divisa literatura regionals, provincials i departamentals. en llatí, que citem textualment: Enlloc la llengua catalana no és oficial actualment; ha de competir amb dues grans VINDICAMUS HEREDITATEM PA- llengües, l’espanyol i el francès; el seu ús TRUM NOSTRORUM i ensenyament són obstaculitzats a banda i banda dels Pirineus; en alguns aspectes, Ni ankaŭ, eĉ kiel esperantistoj, proklamas Els Internaciaj Floraj la vida dels catalans es desenvolupa en un nian rajton konservi tiun nacian heredaĵon Ludoj van tenir una enutjós règim de bilingüisme. Tanmateix, kaj ankoraŭ volas disvastigi ĝin tra la mon- per damunt de tot, la llengua catalana viu, do per la internacia lingvo Esperanto. Ni gran influència per creix i floreix. volas honori la lingvon de niaj praavoj per a la promoció de la la lingvo de niaj pranepoj. literatura original i Al final de l’apartat “Disvolviĝo” [“Desenvo- traduïda en esperanto lupament”] es resumeix una situació global [“Reivindiquem l’herència dels nostres de la llengua, corresponent als anys vint, que pares. També nosaltres, fins i tot en tant bé prou desitjaríem per a l’actualitat per a que esperantistes, proclamem el nostre tots els territoris de parla catalana. Entre al- dret a conservar aquesta herència nacio- tres aspectes, s’informa que s’editen un gran nal i volem a més difondre-la pel món

15 LITERATURA EN ESPERANTO. UNIVERSALISME I PARTICULARISME

mitjançant la llengua internacional car en conjunt amb el “particularisme” i gallec; Nervi de l’alemany; Chmielik de Esperanto. Volem honorar la llengua l’“universalisme”), esmentant un famós l’alemany, jiddisch, serbocroat, bielorús, dels nostres besavis amb la llengua discurs de Zamenhof a Londres, l’any ucraïnès i lituà; Ertl de l’anglès, francès, dels nostres besnéts.”] 1907. Zamenhof es referí a l’esperantisme alemany, italià i d’altres, etc. Així doncs, “que predica l’amor” i al patriotisme “que l’estimació per la pròpia cultura no impe- Aquesta idea es rebla abans dels agraï- també predica l’amor”. Subratllà que el deix els autors poliglots dedicar-se amb ments que figuren a la introducció: patriotisme i el xovinisme no tenen res en fervor a la traducció des d’altres llengües comú i que aquest darrer no està basat en conegudes. l’amor sinó en l’odi. Tonkin comenta: Per casa nostra [“Pro nia domo”] hem treballat, preparant la Kataluna Anto- Aquest interès pel patrimoni literari es troba en perfecta sincronia amb l’interès logio, la qual pretén donar a conèixer Zamenhof trobava en l’epopeia polonesa i en la pròpia experiència com a per la dimensió universal vehiculada per el tresor de la nostra llengua pàtria. persona nascuda en la mateixa regió la llengua esperanto. En el nostre esperit brillaven flame- que Mickiewicz una il·lustració per- jants dos noms durant la llarga i difí- fecta dels lligams entre l’amor a la cil preparació d’aquesta obra: Espe- En la mateixa línia de Jaume Grau Casas, pàtria i el gran amor humanista a tota ranto i Catalunya... Als dos noms, als hi ha molts altres noms dins l’àmbit català, la humanitat. dos ideals, hem donat sempre el nos- a alguns dels quals ja ens hem referit en tre fervor apassionat: solament per parlar dels períodes de la literatura, per aquest entusiasme hem tingut el valor Un altre exemple és la Bulgara antologio, exemple Alfons Sabadell, Artur Domè- d’emprendre la feina colossal de la redactada per Ivan Krestanov (Bulgara nech i Mas, Josep Grau Casas –germà del nostra Antologio. Esperanto-Biblioteko, Sofia, 1925), publi- redactor de la Kataluna Antologio–, Joan cada el mateix any que la Kataluna anto- Amades, Josep Ventura i Freixas, Gabriel logio. L’autor del pròleg, Atanas Atanasov, Mora i Arana, Manuel de Seabra, Vimala I al final del volum trobem la següent de- després de parlar poèticament sobre el Devi, Abel Montagut. claració d’intencions amb una frase escri- poble búlgar, acaba amb aquestes parau- ta directament en català: les (p. 5): Complementàriament, observem el fet que a les primeres dècades del segle xx Aquesta “Antologia Catalana”, en la I potser vosaltres us enamorareu es van dur a terme, sobre la base de ver- llengua auxiliar Esperanto creada pel també d’aquest poble, i veureu com sions en esperanto, les primeres traduc- Dr. L. L. Zamenhof, ha estat editada n’és d’injust el món envers ell i en- cions al català d’algunes obres originals per tal de contribuir a fer conèixer vers molts altres pobles semblants... significatives de literatures foranes o des- arreu del món el tresor literari de la Si s’esdevé [aquest enamorament], el conegudes fins aleshores dins el nostre mil·lenària llengua dels catalans, plas- nostre esperanto farà una funció deci- àmbit lingüístic. Entre elles, el 1908 Josep mació vivent de l’ànima nostra. siva en la història mundial, una funció Grau Casas va fer la primera traducció en que és l’objectiu del nostre abnegat català de Rabindranath Tagore a partir treball esperantista. I aleshores la idea d’una traducció en esperanto de l’obra de Conclusió testamentària del nostre Mestre ad- l’escriptor bengalí. quirirà carn i sang i prendrà vida pel Expressions similars a les que acabem de bé de la humanitat. La primera traducció al català par- citar de la Kataluna antologio es poden tint d’una obra traduïda prèviament a espigolar en altres antologies i obres tra- Semblantment, l’estudi magníficament l’esperanto va ser l’obra de teatre Un re- duïdes a l’esperanto. Per exemple, en el documentat de tretze pàgines escrit per trat, de l’escriptora txeca Nadina Kolo- poema èpic polonès Sinjoro Tadeo (Pan Marjorie Boulton com a introducció a vrat. La versió catalana, feta per la vilano- Tadeusz). Al pròleg de la primera edició l’Angla antologio [“Antologia anglesa”] vina Eulàlia Rosell, fou publicada el 1910. (1918), Antoni Grabowski escriu: (pàg. 19) es clou amb aquesta frase: D’aquesta manera l’esperanto estableix un Malgrat la meva mala salut, vaig conti- El xovinisme és una emoció menys- pont directe entre les diferents llengües i nuar el treball, que m’exigia la concen- preable i primitiva, absolutament alie- identitats, trencant la jerarquia lingüística tració de totes les forces anímiques, na a l’esperit de l’esperanto; però crec imposada per l’hegemonia d’algunes llen- per tal de realitzar l’últim desig del que la riquesa, diversitat i humanitat gües nacionals de gran difusió. meu estimat amic, el gran creador de de la literatura anglesa justifica el fet la nostra llengua. Ara presento l’obra de sentir-se’n dignament orgullós. La conjunció entre una llengua neutral a tots els esperantistes en la convicció comuna, en tant que plataforma intercul- que he fet un bon servei a la pàtria i al Val la pena d’afegir que hi ha força autors tural igualitària, i les diferents llengües nostre afer mundial. que tradueixen d’altres llengües a més de i identitats, en el nostre cas la catalana, la pròpia: Zamenhof de l’alemany, fran- continua fent-se palesa en les publica- Al pròleg de la tercera edició d’aquesta cès i hebreu; Grabowski del rus, alemany, cions i congressos de l’Associació Cata- obra, el 1986, l’aleshores president de anglès i moltes altres llengües, entre les lana d’Esperanto. L’associació d’àmbit ca- l’Associació Universal d’Esperanto quals hi ha el català i l’occità; Kalocsay talà va poder ser restablerta l’any 1982, un (UEA), Humphrey Tonkin, parla sobre de l’italià, francès, anglès i alemany; Wa- cop superada la dictadura que l’havia pro- les connexions entre el “patriotisme” i ringhien de l’alemany, italià i persa; Auld hibit en la seva forma precedent, anome- l’“esperantisme” (que podem identifi- del suec; De Diego del francès, anglès i nada Federació Catalana d’Esperantistes.

16 ABEL MONTAGUT

La Federació havia estat dissolta precisament per les seves activitats d’impuls i divulgació de la llengua, la literatura i la cultura pròpies per mitjà de la llengua internacional esperan- to.

Bibliografia

Atanasov, Atanas D. (1925). “Antaŭparolo”. Dins: Krestanov, Ivan. Bulgara antologio (Pro- zo kaj poezio). Sofia: Bulgara Esperanto-Bibli- oteko. Pàg. 3–5.

Boulton, Marjorie (1957). “Resuma skizo pri la angla literaturo, 1000–1800”. Dins: Auld, Wi- lliam; Rossetti. Angla antologio. 1000–1800. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio. Pàg. 7–19. poblet — (1984). Ne nur leteroj de plum-amikoj. Es- peranta literaturo – fenomeno unika. Malmö:

Eldona Societo Esperanto. francesc L’interès pel patrimoni literari es troba en perfecta sincronia amb l’interès per la dimensió — (1987 [1962]). Zamenhof, autor de l’esperan- universal vehiculada per la llengua esperanto to. Barcelona: El Llamp - Associació Catalana d’Esperanto. [Títol original: Zamenhof, aŭtoro de Esperanto] Poblet i Feijoo, Francesc (2004). Els inicis del moviment esperantista a Catalunya. La ko- Centassi, René; Masson, Henri (2001 [1995]). menca esperanto-movado en Katalunio. Cons- L’homme qui a defié Babel. París: L’Harmattan. L’estimació per la tantí – Sabadell: O Limaco Edizions — Associ- [Traducció castellana (2005) : El hombre que ació Catalana d’Esperanto. pròpia cultura no desafió a Babel. Madrid: GRAM Ediciones] impedeix els autors — (2008). El Congrés Universal d’Esperanto poliglots dedicar-se Eco, Umberto (1993). La ricerca della lingua de 1909 a Barcelona. La Universala Kongreso amb fervor perfetta nella cultura europea. Bari: Laterza. de Esperanto de 1909 en Barcelono. Barcelona: [Traducció castellana (1994): La búsqueda de Associació Catalana d’Esperanto. a la traducció la lengua perfecta en la cultura europea. Barce- des d’altres llengües lona: Ed. Crítica.]. — ; Alòs i Font, Hèctor (coords.) (2010). His- conegudes tòria de l’esperanto als Països Catalans. Recull Grau Casas, Jaume (red.) (1931 [1925]). Kata- d’articles. Historio de esperanto en la Kataluna luna antologio. Barcelona: Editorial Ibèrica. Landaro. Artikolkolekto. Barcelona: Associa- ció Catalana d’Esperanto. Janton, Pierre (1973). París: L’espéranto. Pres- ses Universitaires de France. [Traducció cas- Seabra, Manuel de (1976). “Esperanto”. Dins: L’esperanto estableix tellana (1976): El esperanto. Vilassar de Mar: Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa, Su- un pont directe entre Oikos-Tau.] plemento 1975-1976, pàg. 1102–1111. les diferents llengües Lins, Ulrich (1990 [1988]). La danĝera lingvo. Solé i Camardons, Jordi (1998). Poliglotisme i identitats, trencant Studo pri la persekutoj kontraŭ Esperanto. i raó. El discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau. la jerarquia lingüística Moscou: Progreso. Lleida: Pagès editors. imposada per l’hegemonia d’algunes Margais, Xavier (2002). El moviment espe- Sutton, Geoffrey (2008).Concise Encyclopedia rantista a Mallorca (1898-1938). Palma: Docu- of the Original Literature of Esperanto, 1887– llengües nacionals de menta Balear. 2007. Nova York: Mondial. gran difusió

Mickiewicz, Adam (1986). Sinjoro Tadeo. Var- Valén, Antonio (2004). El esperanto: lengua y sòvia: Pola Esperanto-Asocio. cultura. Santander: MGA. q