fe?-»;'
Die Zaubèrflôte L'AIR DU TEMPS
Temporada 2000-2001
Fundació Gran Teatre del Ficen
Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu
Consell de Mecenatge NINA RICCI NUEVO VAPORIZADOR EAU DE TOILETTE Die Zauberflòte
Singspiel en dos actes Llil)ret (rEmnianuel Scliikaueder Música de Wolfgang Aniadens Mozart
Dissal)te, 23 de desembre de 2000, 20.30 h, torn (Í Dimecres, 27 de desembre de 2000, 20.30 h, torn D Dijous, 28 de desembre de 2000, 20.30 h, torn P(i Dissabte, 30 de desenii)re de 2000, 20.30 h, torn E i^imarts, 2 de gener de 2001, 20.30 h, torn A Dijous, 4 de gener de 2001, 20.30 h, torn G-II Divendres, 5 de gener de 2001, 20.30 h, torn PB Diumenge, 7 de gener de 2001, 18.00 li, torn F Dimarts, 9 de gener de 2001, 20.30 h, torn B Dimecres, 10 de gener de 2001, 20.30 h, torn PA Només tu pots viure-la
la Caixa'
Fundació Santander BancSabadell Centra! ^ Banestjo Hispano BBVA CAIXA CATALUNYA
«Í2» HOTEL- gasNatural /\igises de Barcelona Fundació Winterthur Autopistas
emte TbytMx BotttielMr DRAGADOS M
HEWLETT PACKARD iy\vní*iiM'U7i i-sxLJs Televisió de 1/YA#£ ■ tl/i km ft I ifil ® Catalunya MMiliÉiÉinm Eiwclim Riib«n». SA TOYOTA CATAIUNYA RÀDIO
ERICSSON S CANAL-¥ SIEMENS MEDIA PIANNING
iBERIASm ^^NETWORKS ♦ Grupo^Planeta
AGFA-GEVAERT - AGROLIMEN - ALLEGRISSIMO-BWI - ALMIRALL - PRODESFARMA ANDERSEN CONSULTING - ASEPEYO
AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - JOIERS - BAGUÉS-MASRIERA BASF ESPAÑOLA - BOSE, SONIDO PROFESIONAL
BTV, BARCELONA TELEVISIÓ - CAIXA LAIETANA - CASAS - CHOPARD ESPAÑA - COBEGA-FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA
COPCISA - J. - CORPORACIÓN URIACH DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA
ERCROS - EUROMADI - EUROPROJECT - FERRERO IBÉRICA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ DE L'AGRUPACIÓ MÚTUA
PUIG - FUNDACIÓ FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - F. FUNDACIÓN M. ROVIRALTA - GRAN CASINO DE BARCELONA,
GRUP PERALADA - GRUP SABA - HYMSA, GRUPO - INDRA - EDITORIAL EDIPRESSE INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS INIBSA
MICROSOFT - - IBÉRICA MIELE MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE - PANRICO - - PEUGEOT ESPAÑA PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA
PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS COMPAÑÍA EDITORIAL - RIBERA DEL MALAGÓN -SEUR-VIVES VIDAL VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA
Fundació Gran Teatre del Liceu
Per a informació sobre ei programa de Mecenatge Generalitat de i de Gataiunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, coi-iaboració empresariai, adreceu-vos ai telèfon 93 485 99 25 Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, o a l'e-mail [email protected] Societat dei Gran Teatre dei Liceu i Gonseii de Mecenatge Index
8 Repartiment
12 Resum argumentai 32 Rapageuo eu el centre de runivers de Die Zaiiberflóte 56 Eclecticisme i unitat en La jlaiila màgica 82 Biografies
119 Enregistraments
131 (àonologia liceista
135 Pi òximes funcions
137 Pextos Die Zauberflòte
Sarasl ro Keinhard llagen Direcció musical Bertrand de Billy Matthias llolle (28 de desemltre, 5 i 10 de gener) Sebastian Weigle (9 de geneí-) Taiiiino Dcoii van íler Walt Elisabeth AttI (28 de desembre; 3 i 10 de gener) llya Levinsky (28 de desembre i 3 de gener) Direcció d'escena Joan Font (Comediants) Orador Matthias llolle Escenografia, vestuaii i artefactes Joan Guillén Robert llolzer (28 de desembre, 5 i 10 de gener) ll·luminaeió Albert Faura Sacerdols Frau eiseo Vas Coi'eografia Montse Colomé Vieenç Ksteve Madrid (28 de desembre, 3110 de gener) Mariano Viiiuales Assistetit de la direcció d'escena José Antonio Gutiérrez Reina de la Nit Valeria Fsposito Assessora ment di receló Jordi Pujol Milagros í'oblador (28 de desembre, 3 i 10 de gener) Real it zació d'esctenogi-afia Castells i Planas i^aniiiia, la seva l'illa Veronií|iie Oens Realització d'niilleria Lluís Traveria. Jaume Serrats, Andreu García Isabel Monar (28 de desembre, 3 i 10 de gener) Realització fle vestuari animals Begoiia Simón, Carol Lavilla Pi iiiiera dama Maria José Martos Coordinació de vestuari Cristina Sáenz de Jubera Mireia Pintó Realització de Segona dama vestuari Epoea / Elisa Echegaray "rercera dama Mereè Obiol
Papagena Olatz Saitua Idea i concepció Comediants Cristina Obregóii (4, 7 i 9 de gener) Co|)roducció Gran Teatre del Lieeu / Mireia Casas (28 de desembre, 3 1 10 de gener) Festival Mozart de A Coruña / Pa])ageno Wolfgang Ranch (23 i 28 de desenil)re, 3, 7 i 9 de gener) Festival Internaeional de Música y Wolfgang Rankl (27 i 30 de desembre, 2, 4 i 10 de genei-) Danza de Granatia Monostatos Steven Cole Francisco Vas (28 de desembre, 3 1 10 de gener) ORQUESTRA I COR DEL I lomes d'armes Francisco Vas SIMFÒNICA GRAN TEATRE DEL LICEU Vicenç Fstcve Madrid (28 de desembn;, 3 110 de gener) Direcció del cor William Mariano Viñnales Spaulding Assistent de direcció del cor Lluís Vila "Pres iníanls Lluna Pindado, Núria Cnyàs, Lanra Aubert Assistents musicals Jaume Tribó, Javier Pérez Batista, Mark Júlia Sesé, Anna M" Altemir, Belén Barnans Hastings, Osias Wilenski, Eloi Jové, Walevvein Witten, Actors Vicenç Beltran, Andreu Bresca, Lluís Cancillo, Eluís Vila, Mireia Barrera Óscar Dasi, Pere Jané, Francisco Lloberas, Concertino Kai Gleusteen losen Lluís Pascual. Fnric Torné 10 Resum argumentai
Die Zauberflôte ('La flauta màgica f la darrera òpera de WA. Mozart, es va estrenar a Viena (1791), al popular Theater aufder Wieden, pocs mesos abans de la mort del compositor. Es tracta, en realitat, ddn Singspiel en dos actes i en llengua alemanya, amb llibret dEmmanuel Schikaneder, empresari del teatre, cantant (interpretà Papageno a Vestrena), amic de Mozart i company seu en la francmaçoneria. Parteix, entre d^altres fonts, del conte Lulu, tret del recull de contes fantàstics i orientals Dschinnistan (1789) de Elcmenium C.M. Wieland. Aquesta obra recull diversos elements de la música operística de Uèpoca i els fusiona en una unitat dramàtica i musical carre¬ gada de significacions simbòliques que serà un model per a Popera romàntica alemanya. L'acció se situa en un antic Egipte imaginari, on Sarastro, sacerdot d'Isis, porta els homes cap a la recerca de la veritat. Encara que aquesta iniciació estigui plenament inte¬ r.dr grada en la simbologia maçònica, té un sentit més gene¬ ral: el de la purificació, que fa que Thome natural passi a ser un home espiritual, en el qual la raó, Pamor, el Muni » Pàgina següent: coratge i la lleialtat prenen de Pinstint, por, la Robert Fliídd: el lloc la Utrisqiie cosmi historm. tirania i la submissió. Oppenheim (161"'). 12 R K S r M A R C r M K N T A L R K S l M A R C r M K N T A I. I.'S
ACTE I joves es reconeixen amb alegria i Sarastro fa conduir Tamino, i també Papageno, al temple on han de superar les «Donat el dualisme En un lloc salvatge, el príncep Tainino, perseguit per una serp proves que els permetran ser puriflcats. monstruosa, cau a terra defallit. Vénen a salvar-lo tres dames, permanent de la natura, Desjirés de i. a ií r i i. i. a n t o ií e r t u r a e n servidores de la Reina de la Nit, que per resten fascinades la !■ o R M A s . o N a 'I' A A M - cap fenomen determinat R UN A I N T R O seva bellesa. Arriba l'ocellaire Papageno, que s'atribueix la D U CC I O I. E .N 'I' A I UN A LL E (11! O no pot constituir una proesa d'haver mort la serp. Reapareixen les dames, que el cas¬ C E N T R A T I' !•; R UN F II O A T O realitat , sencera, sinó tiguen per la mentida tancant-li la boca amb un candan, i mos¬ comença la primera escena: només la meitat d\ina tren a Tamino el retrat de la princesa Pamina, de la qual s'ena¬ Tamino, perseguit per una serp, mora el jove príncep d'immediat. Apareix la Reina de la Nit en can realitat A cada forma ha sense forces a terra. Entren persona, que a Tamino que la seva segres¬ de correspondre explica filla ha estat les tres dames de la Reina de la tada pel mag Sarastro i promet la mà de la noia al príncep si Nit, armades cadascuna amb Vanàloga i contrària (a aconsegueix alliberar-la. Les per dames perdonen Papageno i, una javeliíia Vhome, la dona; al d'argent, (pie protegir-los, donen a Tamino una flauta màgica que canvia abaten el monstre i admi¬ l'estat d'ànim de moviment, el repòs; a qui l'escolta i a Papageno un carilló també ren sense reserves la bellesa màgic i els avisen que vindran tres noiets per conduir-los al del Vevolució, la involució; a jove |)ríncep en un trio castell de Sarastro. A C O M I' A N la dreta, l'esquerra) amb U A T I' E R UN A O R - En una cambra del castell de Sarastro, l'esclau moro Monos- la (,)I:estra I'OC DENSA DOMI¬ qual es formarà una tatos mira amb desig Pamina, presonera, però l'entrada per la NADA RELS VENTS totalitat. Només la (ELA UT ES, de finestra a c Papageno l'espanta i el fa fugir. Papageno explica L A R I N E T S. O R 0 li S ) abaus de sor¬ connexió de tesi i antítesi la princesa com Tamino s'ha enamorat de la seva imatge i ha de tir d'escena. En des|)ertar-se, Tamino dóna la síntesi. Només venir a alliberar-la. Tots dos canten el poder absolut de l'amor. s'aniaga davant la presència de l'oce- la Tamino ha arribat, per la seva banda, guiat pels tres noiets, llaire síntesi posseeix la Papageno (pie, a c o m r a n y a t r e r davant el u N A S I R I N G A . G A N T A veritable realitat» temple d'Isis. Dues de les portes -la de la Raó i la UN A R E L L A R I A . Natura- són tancades, però s'obre la de la Saviesa i un orador «Der iM A K I U S S C H N K I I) V. Il Vogellanger bin icb ja», on es mostra el caràcter explica a que un personatge Matiliaus Mcrian: Taula L'origen musical dels animals-símbols a la Tamino Sarastro és benefactor i directe, jovial i ingemi del [lersonatge. Tamino s'assabenta per Papa¬ d'Esmaragda d 7lermes mitologia i Vescnltura antigues que no san¬ ell pot conèixer la veritat fins que sigui admès al Trismegist (1698). geno que es troba en el regne de la terrible Reina de la Nit, a les tuari. Sent aleshores unes veus dames de la que li revelen que Pamina és quai serveix l'ocellaire, i li agraeix la mort alliberadora viva i toca la flauta que atrau totes les bèsties del voltant. Sent de la seip, amb la complicitat vanitosa de Pa[)ageno. Reapareixen les la dames molt aïrades siringa i cerca Papageno, el qual entra, amb Pamina, per per aquesta mentida, castiguen l'ocellaire tan¬ l'altre costat, perseguits per Monostatos i altres esclaus. Papa¬ cant-li la boca amb un candan i mostren a Tamino el retrat de geno els obliga, amb el carilló, a dansar sense parar. Arriba Pamina, filla de la Reina. Sarastro envoltat La fascinació de lamino davant la pel seu seguici. Pamina li confessa que volia bellesa de la princesa, per la fugir a causa de l'actitud de Monostatos i que vol tornar amb la qual sent un amor immediat i total, s'expressa en l'anomenada ària mai del e, però Sarastro l'adverteix que desconfiï de la Reina de la retrat, «Dies Rilduis ist bezaubernd sebón», a c o m r a n y a d a
Nit. Monostatos R E L C L A R I N E T . 0 N L A R li R R porta presoner Tamino, però Sarastro ordena E SA El T E R A L D E L ' À R I AD A
C A F 0 S E SURS T I T que l'esclau sigui castigat per haver importunat Pamina. Els i : E I X R E R I N E L E X I 0 .N S R E G 0 NEIX E D O R E S 14 i li !•; s i: M A li (; i m i'. n r a i.
«Un: Símbolo del ser, de QUE A C A E E N UN CERT VALOR DE LEITMOTIV AVÁNT LA la aparición de lo LETTRE EN E ORR A. Lcs clames informen Tamino quo Ull iiialvat esencial. Principio activo personatge, amb poders màgics, segrestà la noia i la reté al seu mag¬ nífic castell. Tamino decideix alliberar-la. c¡ue se fragmenta para Apareix entre acords tempestuosos la Reina de la Nit qne, amb una originar la multiplicidad actitud reflexiva i calculadora, que contrasta amb la que tindrà al y se identifica con el segon acte, acaba de gnanyar-se la voluntat de Tamino en un recita¬ centro, con el punto tiu i ària, «0 zittre nicht, mein lieber Solin! », compostos per un Alle¬ irradiante y la potencia gro maestoso inicial, nn dolorós Larghetto on evoca el rapte de la filla i un comminatiu Allegro moderato amb les característiques vocalit- suprema. También zacions finals, en els quals els li promet la seva mà si la salva. simboliza la unidad espi¬ Desapareix la Reina i les dames, després de perdonar Papageno ritual, base de la fusión -que promet no tornar a mentir- donen a Tamino una flauta daurada de los seres» que té el poder de canviar l'estat d'ànim dels que la escolten, ordenen
a .U'AN lÍDUAHDd ClUI.OT l'ocellaire d'acompanyar Tamino fins al castell de Sarastro malgrat Diccionario de loa aímboloa la seva reticència i li donen un carilló màgic per protegir-lo, alhora que els diuen que segueixin les indicacions de tres bells noiets que els guiaran (clarinets i fagots acompanyen aquesta nova). L'escena es trasllada a una sumptuosa sala egípcia del castell de Sarastro. Un grup d'esclaus ens fa saber qne Paniina ha fugit, desesperada per la persecució libidinosa del guardià negre Monostatos. Però Pamina ha estat apresada i entra seguida pel guar¬ dià; després d'un breti trio cau esvanida. Entra per la finestra Papa¬ geno i l'espant qne sent en veure Monostatos es correspon amb el del negre: tots dos surten corrents. Torna Papageno i explica a Pamina la voluntat del príncep Tamino d'alliberar-la i tornar-la a la mare i la convenç de les seves bones intencions. Pamina i Papageno canten
ALESHORES UN B E I. L I S S I M DUO QUE EX P R E S S A LA N 0 S -
T A I. C I A DE DOS ÉSSERS PURS i NATURALS PER TROBAR
I, " A .M OR: . B E I M À NN E R N , W E L CUE LIE B E E 0 LL EN., M lî N A
D E R E P I. I C A DE P A .\l I N A A L ' À R I A DE L R lî T R A T D E T A .M I -
. N 0 R E E 1 N A D A I C 0 N T I NCU D A . E N Q U È DOMI N E N C O ,M A L E S
ANC E L I C A L S E L S M E L I S M E S D E 1. A P R I N C ESA.
Al fons del bosc sagrat on ara ens trobem, s'alcen els temples de la Saviesa i els laterals de la Raó i de la Natura. Els tres noiets fan entrar 16 W K S r \I A H (; V M K .\ T A L
«Dos: Eco, 1 amino, el (jiial aconsellen ([iie signi í'enn, pacient i discret, p t: r i i reflejo, conflicto, C o IÎ E N M I N I A T T R A A C: O M P A N Y A T D ' T N A M E L O B I A Q V E
E V 0 C A L A P R o P E. R A I N T E R \' E N C 1 O D E S A R A S \ R 0 . Eli reStar contraposición: la inmo¬ sol Taiiiino davant les portes tancades, c o .\i e .n ç a i; n a s o r p r e - vilidad momentánea N lí N T H E Q Ü E N C I A MUSI C A E . UND I A I. E G E N M U SICA E N 'i' R E cuando las fuerzas son E i, I' R I N C !•: P I UN 0 R A D O R . A i. E I M 1 T IC T R E E L R E C I Y A t I E'
iguales; simboliza la A i: O M I' A N V A T . E ' A R I O S O I I. ' À R I A (file eiis poita al misteri ini- naturaleza por ciàtic en què l'òpera ens introdueix. Rebutjat per dues de les portes, l'orador oposición al creador, la qne li obre la de la Saviesa -quan Tainino diu que vol adqui¬ rir l'Amor i la Virtut- li fa saber amb una serenitat convincent qne luna comparada con el Sarastro regna en el temple de la Saviesa, qne la Reina l'ha enganvat sol; significa asimismo i qne només pot desvelar el misteri la mà amiga que el guiarà dins el la sombra, el dualismo santuari. La notícia qne Pamina vin omple tie joia el príncep, tjue (jne debe interpretarse toca la líauta màgica, el so de la qual atrau animalons de totes les como ligazón de lo espècies. Sent la siringa de Papageno i surt en direcció equivocada. Entren inmortal a lo Pajjageno i Pamina, cjue volen fugir, però Monostatos i els seus esclaus arriben al seu encalç. L'ocellaire decideix utilitzar el mortal, de lo invariante carilló t]ue fa dansar sense control i sortir tl'escena els enemics men¬ a lo variante» tre els dos amics canten un breu duo humorístic. El solemne cor que .1 l A N K [) L A K I) O C I K L O T introdueix un Sarastro majestuós, en nn carro arrossegat per lleons, Diccionario de los símbolos canvia el registre. Papageno s'acobardeix però Pamina afronta la situació i li demana perdó per haver intentat fugir, alhora cjue acusa Monostatos i evoca la figura de la seva mare. L'entrada de Monos¬ tatos portant Tamino precipita el final. Els dos joves es reconeixen amb fascinació mentre Sarastro condemna sense pietat Monostatos a ser castigat. Les fanfares anuncien que Tamino i el seu company són admesos a les proves rituals mentre el cor canta les llonaces a Sarastro.
iI exòtic bosc de «Encara que Die palmeres, Saraslro ha Zauberí'lòte estigui clivi- í sacerdots d'isis per explicar-los la seva voluntat que Taniino sigui iniciat i clida en dos actes, en ^.afc' esdevingui el marit de Pamina. Aconsegueix realitat està ordenada el seu acord i demana la protecció dels déus segons el número tres, el per als futurs casats. número sagrat de la Tamino i Papageno, guiats per dos sacerdots, se sotmeten a la maçoneria, una xifra primera prova, que és guardar silenci davant qualsevol dona. Entren les tres dames de la Reina de la Nit que els volen que es repeteix en la convèncer de la maldat de Sarastro i fer-los parlar, però fra¬ imatge en del temple, la cassen i fugen. La primera prova s'iia acomplert. figura de la piràmide, En un jardí, al clar de lluna, Pamina dorm. Monostatos en el seu múltiple, el intenta besar-la, però apareix la Reina de la Nit, que la des¬ nou, en les tres perta i II dóna un punyal perquè matí Sarastro. Quan surt, Monostatos amenaça Pamina si no cedeix, però arriba Sarastro aparicions dels tres a salvar-la i explica a la noia, que és l'amor i no la venjança el infants i, musicalment, que dóna la felicitat. en diversos passatges» Continua dins el temple la prova de silenci de Tamino i Papa¬ \í H I C n N KU M A N N geno. Després d'una breu aparició de Papagena disfressada de Zu Mozarts Zauberjlote vella que espanta l'ocellaire, arriben els tres nois en una màquina voladora i retornen la flauta màgica i el carilló als seus amos. Atreta pel so de la flauta, entra Pamina, que es desespera en interpretar el silenci de Tamino com a desamor. Dins la piràmide, amb el cor de sacerdots, Sarastro exhorta Tamino i Pamina a continuar les proves. Papageno suspira per tenir una enamorada, i apareix de nou la vella, que ara es transforma en la jove i atractiva Papagena. En un jardí, arriba la màquina voladora amb els tres nois, que deturen el gest fatal de Pamina, que vol matar-se amb el punyal que li havia donat la Reina de la Nit, i la consolen. En un paisatge feréstec, Tamino es disposa a superar hi prova de l'aigua i del foc. Entra Pamina disposada a seguir amb ell la seva sort i li recomana que toqui la flauta màgica; els estimats superen les dues proves. Els sacerdots celebren el
seu triomf. 20 R I-: s li M ARC U M i: N T A L
«D Al jardí, Papageno, desesperat per haver perdut Papagena, ''ençà del seu vol penjar-se. Però arriben de nou els tres nois i li aconsellen naixement, la maçoneria fer sonar el carilló, cosa que fa aparèixer Papagena i té lloc la moderna ofereix tota famosa escena tendra i còmica dels dos estimats, que volen Uaparença de ser una viure junts i tenir molts fills. societat iniciàtica: per En unes voltes subterrànies, la Reina de la Nit, les tres dames esdevenir membre ddna i Monostatos -aliat ara amb la Reina, que li ba promès la seva filla- intenten entrar al temple per apoderar-se de Pamina, lògia calia ser escollit, però se sent una mena de terratrèmol que els fa desaparèixer acceptat i després iniciat. mentre l'escena s'il·lumina i Sarastro, assegut al tron del Tem¬ En els primers anys, el ple del Sol, invoca Isis i Osiris, beneeix Tamino i Pamina i pro¬ ritual dàniciació clama el regne de la bellesa i la saviesa. era força auster. Comença l'escena amb la m a r x a dels sacerdots, de ti m - R R E s PROPIS DE LA MAÇONERIA -TROMBONS, FAGOTS. Progressivament es va
TROMPES I CLARINETS CONTRALTS- 1 FORMA TRIPAR¬ anar convertint en una
TIDA. Sarastro els ha reunit per fer-los saber que el príncep Tamino, institució autènticament ànima pura i valerosa, ha de passar les proves i una de la iniciació, iniciàtica que vegada superades s'ha de casar amb Pamina, per substituir el mal transformava elprofà en govern de la seva mare, la Reina de la Nit. Havent rebut l'acord dels un home nou amb sacerdots, canta u n a k r i a sole m ne, ago m p anyada pels MATEIXOS vents 1 CORDES MITJANES I GREUS, que és UUa Vajut ddn ritual més oració a Isis i Osiris demanat la seva benedicció i protecció per als elaborat i ric en joves. significats» L'oficiant nomenat per Sarastro i un sacerdot reben Tamino i Luc N i: 0 F 0 N 1 A I N E
^ y'/rf f Papageno a les portes del temple on s'han de fer les proves. El pri¬ Lafranmaçoneria. Una fraternitat revelada ia./Û// mer es mostra valerós i il·lusionat mentre Papageno, molt espantat, t)^'f//{- lllfflr/y/-//,/Z/h.ylfZ^^ if faster-iMason /y/rr -v», només admet continuar amb la promesa que el seu premi serà una mvlHc Ibrtrait i/uta
jove i bella Papagena. La primera prova és la de mantenir un silenci t^rriy/í/·/y'^'Fi·ve Mafoiirr. - absolut davant ^íir ir// ù? mu/iri/i/ • qualsevol dona. Apareixen les tres dames i, e n un f/rr /Ani yf Ai Ar/Tfi'arr BRILLANT QUINTET ON ES CONTRAPOSEN ELS TIMBRES
AGUTS FEMENINS -AMB FLAUTA. OBOE I \IOLI- AMB ELS
GREUS DELS DOS HOMES Detall de la QUE PARLEN ENTRE ELLS I DIS¬ Tailla cl'Esmaragcia PUTEN, intenten en va fer fracassar la prova del silenci, però (1698). l'observa Monostatos, que desitja besar-la en una brevissima i Tamino convenç el vacil·lant Papageno de la necessitat de mantenir- Gravat PATETICA .À R IA . Se seut un tro la. Les dames anglès amb la figura que desperta Pamina i apareix la fugen humiliades i els dos sacerdots celebren la pri¬ d'un maçó formada per Reina de la Nit. El tots entre mare i ens que mera victòria. els seus atributs simbòlics. diàleg filla fa saber l'anterior (1754). sacerdot d'isis, casat amb la Reina de la Nit i pare de Pamina, va En un jardí agradable, Pamina dorm a la llum de la lluna, mentre 3 / «Die Zauberflôië és el cant del cigne de la
\ maçoneria a Austria; un diseurs protec¬
tor, un al·legat eu defensa dels innocents i condemnats, el gloriós comiat dedicat
als répudiais, però també un remei màgic gràcies al qual la maçoneria ha
pogut sobreviure a Àustria malgrat totes les prohibicions i continuar existint i
actuant fins als^ nostres dies»
IVlOItlTZ Alkxander ZII.I. i
■iDie ZaHherJliile»: Terterliiuleningen fiii- alie Verehrer Mozaiis (ISùô) 24 I lî I-; SUM A n c, u m e n't a i.
«Durant la iniciació es deixar el govern del cercle solar a Sarastro, perquè els secrets inicià- tics només demana al novici que poden ser entesos per homes savis. Indignada per la defensa abandoni qualsevol qne la noia fa de Sarastro i de Tamino, que esdevindrà un aliat del primer quan haurà estat iniciat, dóna a la filla un punyal ambició intencionada i perqne mati el gran sacerdot i li torni, a ella, el poderós cercle solar. qualsevol desig Comença així la famosa ària de la reina de la nit « d e
II LL E R A C H E K 0 Cl·l T I » i que se sotmeti a la Ò IN M E N E MH E R Z E N . EN L A T 0 N A prova. Ha d'estar L I T A T DE RE .MENOR. TERRIBLE I AM E N A Ç A D ORA D E C L A RACIÓ DIRA I \' E N .1 A N Ç A CONTRA SARASTRO I C 0 N T R A L disposat a morir; i si bé FILLA SI NO ES PLEGA A LES S E V S ORDRES. DE \' 0 C A L I el senyal representatiu TAT GAIREBÉ DELIRANT. AMB BRUTALS IN T E R V ALS
d'aquesta prova NOTES PICADES. QUE ENS DONEN UNA SENSACIÓ D
pot ser moderat, la FOLLIA. Desapareix la Reina i torna Monostatos, qne ha presenciat intenció sempre és la amagat l'escena, i amenaça al seu torn l'aterrida Pamina de fer per¬ mare i filla si no cedeix seus mateixa: crear la dre als desigs. L'arribada de Sarastro salva la situació. Fa sortir sensació simbòlica de la l'esclau, escolta les súpliques de Pamina que no castigui la seva mare i c a n t a la també famosa i mort, la de qual ESPLENDIDA ÀRIA .IN DIESEN H EIL " G E N HALLEN», A
sorgirà la sensació F A \' O R DE L ' A M 0 R I EL PERDO QUE DONEN ALS HOMES LA
simbòlica del PAU I LA F E L I G I T A T . EN LA TONALITAT DE MI M A .1 0 R . EN
renaixement» QUÈ LA C .À L I D A I PATERNAL E U DE BAIX EXPRESSA EL
SEU MISSATGE H U .M A N I S T I C EN UN EQUILIBRAT CÀNTIC J 0 S K P 11 L . H E N [) E l{ S 0 N Els mites antics i l'home modern QUE CREA ONADES C 0 N T R A P UN T I S T I Q U E S I ACABA AMB LA
NOTA MÉS GREU DE LA TESSITURA, RESPOSTA SIMBOLICA
A L ■ H I S T E R I C CONTRA FA DE LA REINA.
L'oficiant i el sacerdot han acompanyat Tamino i Papageno, sem¬ pre reticent, a la sala on han de continuar la prova. Apareix fugaç¬ ment una vella decrèpita -en realitat Papagena disfressada- que espanta l'ocellaire dient-li qne és la seva enamorada. Arriben els noiets en una màquina voladora, que canten un trio lleuger I ple de poesia alliora que retornen la flauta màgica i el carilló als seus amos, els conviden a menjar i beure i els donen ànims. Arriba Pàgina anterior: atreta so Tapís ritual de la lògia britànica. Pamina, pel de la flauta de Tamino, però l'alegria de trobar l'estimat es torna tristesa i irritació davant el seu silenci, que inter¬
Pàgina següent: preta com a desamor, i canta la bella ària . a c ii, i c ii f ü ii l ' s . es
Tapís ritual de la lògia britànica que 1ST V E R D » S C H W UN EN , EN TONALITAT DE SOL MENOR. representa el primer grau dels TRISTA I D E S E s P E R A N aprenents. Ç A D A . ACOMPANYADA NOMÉS PER L A 26 I li K s V M A H (; r m i-; n t a l li LSI M A li (; I M L N T A I. ! 27
dona també té les C O H D A . D " L" N A \ ' O CALI T Z A C 1 O M L S K X 11 A L A D A QUE C A X - «La «La immersió en les
A . seves T D A Q U E A C A B A A PELL A N T L A .\1 OUT 1 SE .M B L A OBRIR E L proves iniciàtiques aigües representa la C A .M 1 A LES HEROÏNES N T 1 ROMÀ Q U E S . Els trombons criden els de força que condueixen mort i la sepultura, la joves per continnar la prova i Papageno, una vegada més acovardit, a un sacrificifinal per vida i la resurrecció només surt davant la presència dels lleons de Sarastro que ell ha poder experimentar un invocat amb imprudència. [...] quan enfonsem nou naixement. A Aquest l'interior d'una piràmide, el cor de sacerdots celebra el valor de el cap dins Vaigua, Tamino i la seva victòria sacrifici capacita la dona segura. Sarastro li recorda que encara ha de com en una sepul¬ superar dues proves i fa entrar Pamina, coberta amb nn vel. Segueix per alliberar-se de tura, Vhome vell el T R 1 0 D E L S A DELS. E .N EL QUAL S A R A S T R 0 1 .X T E R V É D E Vembolic de les relacions resulta immers i enterrat M A N E R A p R E p 0 \ D E R A X T Í acouseguelx que Tamino no cedeixi i a personals adaptar-se davant els planys de l'angoixada Pamina. L'oficiant comunica ara a completament. Quan un de paper conscient com a Papageno, sol i desorientat, que no coneixerà mai l'alegria dels ini¬ sortim Vaigua, persona amb els seus ciats, però l'ocellaire reacciona amb satisfacció davant la notícia i Vhome nou apareix que arriba. Esclata l'alegria del jove príncep i l'admiració dels guar¬ demana un vas de en veure propis drets» vi, que li és concedit, abans de c a .\ r a r l ■ A r i a de sobte» dians el coratge de l'estimada i donen permís a Tamino per
. DEL CARILLO. E 1 N M A D C 11 E N 0 D E R W E 1 B C 11 E N » , A C 0 M - |;M) K liSO N parlar-li i a Pamina per ser iniciada amb el seu .lOHIClMl L. 11 S A N ■[■ .1 O A N C l{ I S O S T 0 .M promès. El diàleg Ela initca antics i ilionic modern P A N y A T P E R A Q U E S T 1 N S T R i: .M E N T . QUE É S N G A MENT d'amor entre els enamorats va acompanyat d'un e x t r a o r d i n a r i UNA M E N A DE C AN ANDANTE Ç 0 P 0 P U L A R . EN QUÈ SOSPIR A P E R INICIAT PER LES CORDES 1 CONTINUAT PER LA
TENIR UN A E N A M 0 R A D A . Toma FUSTA: P A M 1 N A 1 N 1 C 1 A A R A UN Papageua disfressada de vella, Q U A R T E T - A M B T A M 1 N 0 1 que el commina a casar-se amb ella amb amenaces, però aviat es ELS G U A R D 1 A N S - expllcaiit com el seu [lare va tallar la flauta transforma en una bella noia que entusiasma l'ocellaire. Vol abraçar- màgica al cor d'un roure mil·lenari i demanant al príncep que la faci la però l'oficiant el detura dient-li que encara no es digne d'ella. sonar. Entren els enamorats i superen les proves mentre l a f l a u t a Papageno el desafia i la terra l'engoleix. s 0 L 1 S T A TOC A UN BELL A D A C I O O M A R X A D li T E .M A
En un petit jardí, els tres noiets baixen de la màquina voladora i C A R A C T E R 1 S T 1 C A C 0 M P A N Y ADA PELS SONS D li L T I M B A L .
C AN T E NUN T RIO S'obre una QUE 1 N T R 0 D U E 1 X E N T R 0 M PES, E A G 0 T S 1 gran porta que deixa veure un temple il·luminat, e l c o r .
CLARINETS. AMB LA SEVA VEU ANGELICAL OU aumicien l'ar¬ A PAR T1 R D■U NA FA N F A R A 1N 1 G 1 A L D E T R 0 M P E T ES, CAN T A
A M B TOTA L ■ 0 R ribada d'un món lluminós i perfecte fins que s'adonen que Pamina es Q U E S T R A E L TRIO M E D E T A M 1 N O 1 P A .M 1 N A . troba en una situació de desesper, disposada a matar-se amb el pu¬ A M B U N BRI L L A N T F 1 N A L . De non al nyal que li ha donat la mare. Detenen el seu gest fatal i la convencen petit jardí, Papageno fa sonar la seva siringa i busca d'acompanyar-la on es troba el seu estimat en un delicat angoixat la bella Papagena, que només va entreveure un instant. QUARTET. CANTA UN A D E L I C 1 0 S A C A N Ç 0 DE CINC ES T R 0 F E S A .M B
R E F R AN Y TOCAT PER UN En un indret feréstec, dos homes amb armadures negres porten QUARTET D E C 0 R D A eil què enS Tamino davant les portes on han de tenir lloc les proves de l'aigua i explica que ha decidit posar fi a la seva vida, sense deixar de recórrer
C A N T E N als del foc i , en la TONALITAT DE D 0 M E N 0 R . U N A registres còmics propis del personatge. Els tres noiets arrihen a
ADAPTACIÓ D U; N COR A L L U T E R À INTEGRAT E N ü N A clalt: salvar-lo, en una escena paral·lela a la de Pamina, i li recomanen que Detall de la Gravat del llibre ILES CA .M P A N E - FUG ATO . es mostra Tamino valerós davant la imminència d'afrontar Sideraíis A toqui el carilló. Arriba, efectivament, Papagena, Taula dTdsmaragda bysus (1.511). TES ANUNCIEN EL DELICIÓS I TENDRE DU 0 D ' A M O R E N T R E (1698). el perill i els homes armats obren les portes. Se sent la ven de Pamina, «En el sentît solar de la flama, apareix el foc, en els jeroglífics egipcis associat a la idea de la vida i la salut. També, i això ja indica una transposició del símbol a una energètica espiritual, a la idea de superio¬ ritat i comandament»
La laiiíi/ie sacrée ;50 li E s U M A li C V M !•; N T A i.
«Travessar el foc és DOS É S S E IÎ S NATURALS. INGENUS, P L ENS DE C 0 N i- i A N Ç A
símbol de transcendir la E N E A V I D A . QUE D E S l'I" G E N UNS FILLS FRUIT DEL SEU
condició hnmana» A M O R . Tanca l'obra el càstig als malvats. Monostatos acompanya ara la M I i! C E A K ], [ A i) E Mites, somnis i misteris Reina de la Nit i les tres dames a les obscnres voltes subterrànies del
castell, amb torxes enceses, la musica en tonalitat de do
M E N O R M A R C A L " A L I A N ÇA G 0 N S P I R A T I V A P E R DERROCAR
E L M 0 N D E S A R A S T R 0 PERO AQUEST QUINTET TÉ POCS
INSTAN T S D E P R E S E N C I A . Sc sciit uii Ixo Í es veueu uus llampccs que acompanyen una mena de terratrèmol que els fa desaparèixer de l'escena. Apareix Sarastro, sentat en el trou prominent del Temple del Sol, bellament il·luminat, amb els sacerdots, Tamino i Pamina amb
vestits sacerdotals, i els tres noiets. després d u n b r e u r e c i t a -
T I U , E L B R ILLA N T COR FINAL EN DOS SECCIONS INVOCA
ISIS I OSIRIS. B E N li E I X ELS INICIATS I PROCLAMA EL
R E G N E DE LA BELLESA I LA SAVIESA.
t K l{ i: SA l L 0 |{ I'T \
Pàgina següenl: Silueta de Wolfgang Amadeus Mozart.
j Papageno en el centre de l'univers de Die Zauberflôte
El repte de Comediants era aportar una nova lectura a Die Zauberflôte, probablement el títol més representat en la història de Còpera. Gairebé esgotades totes les opcions estètiques i aproximacions filosòfiques —inevitables en una obra de gran càrrega simbòlica—, Comediants ha
optat per moure el centre de gravetat i col·locar A dalt i a baix: Dos al bell perfils del cap de Papageno. mig d^aquest univers la figura de Papa¬ disseny de Joan Guillén. geno, el personatge que han convertit en una Pàgina següent: Figura conipleta de Papageno. extensió del seu propi món. dissenv de .Toan Guillén.
s possible una altra nova lectura de Die Zauberflote'i L'acla¬ parador historial del Singspiel de Wolfang Ainadens Mozart E podria desanimar qualsevol que intentés enriquir l'especta¬ cular summa biogràfica amb una altra posada en escena. Espoliat el subtext maçònic del llibret i de la partitura, espremut amb fortuna diversa el catàleg del marc històric de VAufklàrung (racionalisme, enciclopedisme) i assajats diferents jocs fantàstics, a què es podia aferrar Comediants per justificar haver escollit precisament aquest títol j)er a la seva estrena ojterística? «Per les proporcions s'aconsegueix la concòr¬ dia indissoluble de totes les coses i les ore¬ lles de l'intel·lecte són acariciades per una música inexplicable, ja que l'instrument d'aquesta melodia és la màquina del món, és com un monocord amb la corda del qual s'aconsegueix el consens de totes les parts
[...] Hi ha en aquesta música un impulsor, que és l'ànima del món»
K () 15 !•; 15 T F L U I) I) De mn.sicd iniindaiKi (1620) 36 I i> A I' A (; I-: N O \: N K L C E N T R O n E L I' N I V I-: H so DE 1. A Z A V li E R F L Ò T E P I'c li N o EN EL CENTRE Pli L ' L N I V E R S DE D ! K Z A II H K II F I. Ô T K ! 37
«La serp és un animal «Papageno és un home respecte de tot allò que no es pugui tocar o dotat de força magnètica: completament corrent. cruspir, immers en un món fantàstic hafiitat per reines venjatives i nigromàntiípies, és símbol de la resurrec¬ Mozart va compondre les fades entremaliades, prínceps valents, ció perquè muda de pell; seves tonades de manera princeses raptades, perilloses serps significa la força pel seu que tothom les pogués gegants, sacerdots místics i proves ini- caràcter reptant, i pel cantar, juganeres, lleuge¬ ciàtiques sobrehumanes. A la perill que representa, res però no per això major part dels Vaspecte maligne de la menys autèntiques i ple¬ muntatges, el paper de Papageno és exercir de naturalesa» nes de sentiment. Ens contrapunt còmic. Es una picada d'ullet simpàtica ANÍ A TEILLAIU) dibuixen un fill de la i El simbolisme dels somnis còmplice al públic que assisteix al teatre a la natura senzill, que no té recerca de diversió, com el que pagava l'entrada al res a veure amb els comi- Freibühne auf der Wieden de Viena, l'escenari de l'estrena absoluta castres que s ^acostuma a d'aquest Singspiel mozar- un veure tià, lloc que en altres geografies es podria Imatge gràfica de la serp-titella pels escenaris. En comparar amb un corral de comèdies amb pretensions escenogràfi¬ del muntatge de Comediants. la seva música no hi ha ques més elevades. F,a posició dramàtica de ni un sol tret que ens Papageno dins la constel·lació de personatges Potser ajudarà recordar quins elements de l'obra perviuen amb més indiqui que es tracta de l'obra s'ha mantingut gairebé invariable durant més de 200 força en la memòria profunda del gran públic per explicar l'opció ddn arlequí» anys, mentre que les relec¬ tures han estat més generoses particular de Comediants. Després d'una tria ràpida, la qüestió GEORG NIKOI.ALS VON Nissen i agosarades Biographie IF. A. Mozart amb altres acaba plantejant-se com un duel de popularitat entre la malvada personatges «principals» de Die Reina de la Nit i l'abellot Papageno. Però si la Reina és sobretot un Zauberflôte. Es considera artifici vocal espectacular i sobrehumà adherit a una aparició feme¬ Papageno com la divertida nota discordant dins d'una harmoniosa cerimònia nina, l'home ocell es perfila com l'únic personatge de l'obra amb tres dimensions, el tipus de caràcter de ficció que l'espectador reconei.x musical, el convidat extravagant a un món com a propi, que existeix fins i tot abans i pervin després de la seva que, suposadament, no li és propi per superior, aparició a l'escena. espiritual i culte, i sovint és utilitzat com a exemple de tot allò Per la trajectòria professional i l'actitud vital i estètica de Come¬ que alhmva l'ésser humà de l'ideal. Pot¬ ser les diants, era gairebé inevitable que Joan Font i Joan Cuillén es fixessin primeres interpretacions tenien un caire De a dalt a baix i també en la personalitat «real» de Papageno i decidissin que només menys exemplaritzant -en el negoci teatral ningú a dreta: d'esquerra no Distintes gosaria públic que paga entrada- ell els podia obrir el pas a l'univers de l'òpera. Papageno era un dels imatges de Papageno: insultar el Il·lustració del segle XVI; seus, un un però la tendència, amb alts i baixos en la severitat esperit afí, personatge amb els peus a terra, amb el cor figurí de Rippe de 1795; moral del Emmanuel Schikaneder judici i la interpretació espiritual de Pàgina anterior: d'ocells i el COS disposat a urgència -i sense romanços pl^ a satisfer amb com Papageno el 1791, a estat Papageno i Patnina la mctafísics O scntimentals- totcs Ics ncccssitats l'obra, ha excloure Papageno del discurs prin¬ primàries de l'ésser dibuixada per Ignaz Alberti: producció de Die Zauberflôte i coberta d'una de la partittira de 1793. cipal que, suposadament, batega en aquesta obra. temporada 1998-99. liunià: beure, menjar, dormir... Un home del carrer sempre escèptic «En la antigüedad la erección de un templo tenía siempre
carácter genesíaco, o cosmo¬
gónico. Significaba otorgar un
"centro" al mundo, o cosmos que, en virtud de ese "centro de gravedad", quedaba espe¬ cificado y definido como tal cosmos [...] Esta¬ blecer un templo y "crear mundo" tenían el mismo sentido. El hecho de erigir un templo era, de derecho, la fundación inaugural misma del mundo:
E i' (; !•: N I o 'r li í A s DicrioiKtrid riel cxpírilii 40 41 j I' A I' A C IC N 0 K N |.; I, c K N r li o I) I-: I. I X I |.; I, o D I-; L A XA I- II K H r L (") r E l> A i' A C E N 0 EN EE C E N T H 0 DEE E N I V E K S O DE I. A /. A f II E H EL Ô T E
«Las estructuras arqui¬ «Uheroi és sotmès a tectónicas poseen signi¬ una prova, un qüestio¬ ficados simbólicos gene¬ nari, un atac, etc. rales; las del templo los que elprepara per a la concretan y sobredeter- recepció d'un objecte o minan. En general, pre¬ d'un auxiliar màgic. valece el sentido de cen¬ L'heroi és Dues transpoi^tat, imatges íl'escenografies per tro místico al 11 acte de Die identificado Zaube/flôte. conduït o portat prop a la cima de la montaña de l'indret on es cruce (foco del de los Comediants troba l'objecte de la opta per monre el pvmt de vista tradicional. Si a gai¬ dos mundos: cielo y rebé totes seva recerca. A les posades en escena històriques de Die /Muberfldte la dra¬ l'heivi, li tieJTa) representada matúrgia assumeix com a propi l'ideari estètic de Sarastro o de la proposen una tasca difí¬ Reina de la por el altar» Nit, Joan Font s'agermana amb «l'ocell» i construeix el cil. Elfals heroi o seu univers a J V A N E I) l A l( I) O (' I |{ I, O I partir de la mirada d'un ésser com Papageuo; lúdica, Diccionario de los símbolos l'agressor, el malvat, és festiva, immediata, terrenal, tàctil, colorista, irònica, amb un però desemmascarat. L'heroi pessic d'innocent franquesa. Fins i tot les propostes escèniques més Titella de Tainino per la primera escena del 1 acte. naïf, com podria ser l'exemplar adaptació cinematogràfica d'ingmar rep una nova aparença. L'heroi es casa i Bergman, busquen més la innocència del conte de fades que una puja oberta reivindicació de l'home com a ésser natural, imperfecte, ins¬ al tron» tintiu, d'emocions propera com directes, l'antagonista perfecte del príncep i la V I. A I) l M I f{ P R 0 P P ho poden ser Els Pastorets per a un espectador català. seva sensibilitat Morfologia del conte S'ha convertit en un en se intel·leclualitzada i subjecta a les regles estrictes del joc còmplice què celebren fins i tot els trucs seu paper. més coneguts. A partir d'aquesta premissa, que l'obra sigui o no sigui
una «Papageno -explica Font- és el personatge més proper a la tra¬ gloriosa al·legoria maçòuica és un aspecte completament col·lateral, jectòria de Comediants, sobretot per la humanitat immediata, pel gairebé secundari. L'element de la maçoneria només ens interessa com aquest vitalisme, per la manera d'expressar els seus defectes i virtuts amb club de trobada de personatges amb una sensi¬ bilitat absoluta naturalitat. 1 volem que, al públic, li quedi ben clar, des de especial per defensar la dignitat i la llil)ertat de l'individu.» bon començament, que prenem partit per aquesta visió personal del Malgrat haver renunciat explícitament a determinats simbolismes històrics, Comediants conserva en la seva posada en escena món, i no hi havia res més fàcil que il·lustrar-la amb una acció física: més d'una referència al passat concret de l'obra. «La seva època -explica Papageno arriba a Die Zauberflòte des de la platea, des del carrer, el paisatge natural de Comediants.» Font- es troba en la idea mateixa d'un espectacle amb un gran sentit Pagina anterior: Des lúdic, exuberant, espectacular, tot plegat característic del teatre Entracia a la sala del temple de Sethi d'aquesta nova perspectiva és difícil mantenir el pes simbòlic barroc i de la seva decadència en els escenaris populars; però també (Abydos. Egipto) que s'ha acumulat sobre l'obra de Wolfgang A. Mozart i Emmanuel Schikaneder. «Per al en quelcom tan insignificant, aparentment, com ara com a Pagina 38: públic contemporani -assegura Font- té poc utilitzar Detall de la porta de material i forma sentit insistir en el rerafons protagonista d'aquest muntatge la humil garlanda la toinha d Ateti a Sakkara maçònic de Die Zauberflòte. La familia¬ Musen del Caire (El ritat amb la per als principals elements Caire) partitura i rargument l'ha transformada en una peça tan escenogràfics.» 42 ! I' A i> A (; K N 0 !•: N I-; L C I; N 'I' R O D I-; I. r N I \' K R S O D I-; L A Z a Í/ /I E I< r i. ú T E
«En la lluita de Ehome «A més -continua- de servir de pont entre Occident i Orient i de mantenir la tradició primitiu per assolir la popular de Comediants (un element freqüent en la iconografia de revetlla dels espectacles del grup, com en Sol Solet), consciència, aquest con¬ la garlan da és una metàfora perfecta de la fragilitat i la transforma¬ flicte s'expressa en la ció, un retrat exacte del moment històric en què es crea Die Zau- batalla entre l'heroi berflòte, caracteritzat pel declivi d'un sistema i el naixement d'un arquetípic i les cosmiques altre, per la confusió i la convulsió, per la relativitat, per la crisi d'uns potencies del mal, perso¬ valors que semblaven eterns.» Una forma perfecta per a un muntatge que reivindica la permanent mutació sense ocultació davant dels ulls nificades en dracs i altres fascinats del monstres» públic. I també una manera d'explicar la complexitat d'alguns dels perso¬ J OS !•: I' II L. II I:N D I: USO N Els mites antics i l'home modern natges de l'òpera, especialment l'estranya dualitat psicològica de Sarastro i de la Reina de la Nit, uns éssers que per al públic repre¬ senten en diferents moments de l'obra el mal i el bé, amb una evolu¬ ció radicalment oposada en el cas d'nn personatge i de l'altre. A Die Zauberflòte han desaparegut els personatges ptirs, els deus ex machina, els sobirans infal·libles, els salvadors. I^es divisions sense matisos han caigut igual que la rígida estructura de Vancien régime amb la seva clara estratificació social i el seu concepte de l'artista com un vassall de luxe, un caprici reial comparable als criats exòtics o a la fingida inclinació per la simplicitat de la vida bucòlica. Una lectura oberta i canviant que s'ajusta a la personalitat del com¬ positor, un home díscol i crític amb el sistema com es pot intuir sense gaire esforç en títols com Le nozze di Figaro o Don Giovanni. Rebel·lia sense violència, sense ideologia, sense manual polític, més pròxima a l'heterodòxia instintiva que a un propòsit revolucionari conscient. «Amb aquests antecedents és perfectament lògic que el centre real de Die Zauberflòte sigui, en realitat, Papageno, i que de tots els personatges, amb qui Mozart s'identificava millor fos l'home- ocell i el seu anarquisme natural». Joan Guillén (autor de l'escenografia i del vestuari) reconeix que adoptar la inusual perspectiva del caçador d'ocells condiciona tota la imatgeria creada per al muntatge. «Fins i tot les formes de la cultura oriental que s'expressen en l'obra a través de la iconografia egípcia del món dels sacerdots adqtdreixen des de la genuïna mirada de Pagina següent: Imatge gràfica del Papageno la qualitat d'un exotisme casolà, d'nn univers tan llunyà personatge de Tamino. com familiar. » feg
En la música que Mozart va compondre per al món dels sacerdots, no crec que hi hagi una
imatge concreta d'Egipte, però a través
del to em puc fer una idea d'allò que
Egipte podria significar. A La plàstica de l'antic
Egipte irradia, igual
Mi que la música de
!< ! • i f /• M I Mozart, un som- i ! ii / ) llíi' mm riure entre encantat / / / / (1/ nfií.. IMEÜC i misteriós. Una atmosfera que té menys rela¬ ció amb l'aspecte sagrat que amb una llunya¬ nia mítica:
H () i. !• C, 1. i r t i; n b i: b (;
Escenògraf del mmilalge de Dic /jnibcrjlolc
|ter ;d Eestivai de Saizinirg 48 I' A I' A (; !•; n o e s e i, c e .\ t li o » e. e r n i v e s li o i5 e l a z a ii ii k ii r l o t k l> A P A C !•; .\ o E N E E C E iN T H 0 I) E E E N I V E R S 0 D li I. A z a u ii k h f l (') t k 49 «Uacció principal de Uheroi és la superació del monstre de les tenebres, és Uanhelada i desitjada victòria de la consciència sobre Vinconscient. Dia i llum són sinònims de la consciència, nit ifoscor de Vinconscient. La con¬ questa de la consciència és, probablement, Vexpe- riència original més important, ja que amb ella va començar a existir el món» C A \{ I. (; . J L N G Einfúhrung in das ff ésen der Mythologie Oskar Schlemmer: vestuari per al Ballet Triàdic (1926). Un Schlemmer, o en les paisatge en què els elements màgics i estranys no es tradueixen j vestidures piramidals dels sacerdots, autèntiques construccions en exquisides recreacions de grans arquitectures acadèmiques o en la i arquitectòniques-, sobre el cos de Papageno la forma materialització d'onírics i refinats sondeigs, sinó en aquella abstrac¬ pura és al servei d'una voluptuositat carnal que mai no ha arribat a ció amb què els nens intenten reproduir amb el seu propi llenguatge expressar-se amb tanta llibertat en aquest personatge. El -i amb la seva ment lliure de repertori habitual d'espectaculars vestit-ploma desapareix per Página 44-45: prejudicis- altres mous, amb resultats deixar (D esquerrá a dreta) sovint pas a un que seu a generosa espectaculars, tant per la simplicitat amb què expressen els físic rendeix el tribut la corba del Vestuari per als guàrdies, prominent -lògic en un que menja i en sacerdots. l'Orador i Sarastro. conceptes més complexos com per la interpretació personal d'allò que abdomen home beu abundància- i en les natges. és estrany i inexplicable. espectaculars Un físic contundent que Pàgina anterior: també comparteix amb Monostatos, l'altre personatge Imatge de la producció de Però la màxima expressió d'aquesta poderosa perspectiva és el físic de l'òpera Die creada Zaubeiflóte mateix de que es mou sobretot per pulsions primitives, si bé en aquest merce¬ j)er Oomediants. Papageno i, per extensió, de Papagena. Si bé la depuració nari busca-raons adquireixen un to més sinistre i violent. Come¬ geomètrica és una de les constants dels darrers dissenys de Joan A dalt: Gui¬ diants ha convertit Papageno en un pollastre, en un gall dindi ufa- (D'esquerra a dreta) llén, en aquest muntatge de Die Zauberflote és especialment visible Vestuari en per a la vella en nós, un gall ben encebat l'única obsessió del qual durant tota el vestuari dels seus cascs- (Papagena), esclaus, guardians i els esclaus i els respectius ^ -Vlonostatos i soldats. l'òpera és trobar la perfecta gallina ponedora que l'accepti tal com bola, que semblen un homenatge a la radicalitat racionalista d'Oscar à m 1 50 p A p A (; !•: N o k n k l c k n t h o D !•: L i N I \' i: K s o D !•: LA z .1 í' n e n r l o t e «Uestreta connexió és i poder-la conquistar amb el mínim esforç. entre mare i filla, el sen Que Papageno s'hagi convertit rapte per part del món en l'amo i senyor de l'òpera no masculí i la resistencia vol dir que l'obra perdi substàn¬ de la mare robada, con¬ cia. Fijis i tot l'amenaça d'un formen encara avui un muntatge excessivament solar i colorista conflicte essencial en el queda sense justificació davant una desenvolupament de la posada en escena eu què .loan Font no ha defugit el feminitat, en què es misteri. A més dels personatges dilucida, gràcies a la negres que, gairebé invisibles, trobada amb Uestimat, actuen com a portadors d'ol)jec- la pertinença a Vuni- tes, molts dels quadres imaginats Vestuari pera Pamina. vers matriarcal o pgj. aquesta Zcuiberflòte estaii situats en una atmosfera obs¬ patriarcal» cura, en què d'una manera o K H I C II N U KM ANN d'una altra 7m Mozarts Zaubeiflôte batega l'amenaça. La ]vor fornia part substancial de la personalitat de Papageno (la covardia i un desenvolupat instint de supervivència són alguns dels trets que millor el caracteritzen), una reacció incomprensible si rentorn no los l'adequat perquè el seu fi olfacte es posés en marxa. següent: Vestuari j)er a la Reina de la Nit. Pàgina 52-53: Imatge de la prodneeló de Die Zauberjlote ereada per (iomediants. Pàgina 55: Otto rhberlolide: il·lustració per a un conte dels germans («riniin- i St······ps «Els contes de fades acostumen a plan¬ •íiiÍHsÍiiltiiiÍiiÍKSiittnUv.ijC .•••■■••••••••••••••M* ■ a.;:' ^^^^•îê»5gtil#tÎ3Ûttlîîî!5mSÎ|8îgîf** tejar, de manera bren i concisa, un SISlí********"********"******'*''!!' J problema existencial. [...], simplifi¬ a·t·*········«a·aa'^»·i"·····i·>i I fta*!!S;i.5*a«a*a.aa**««(«««ai*fl{ I ••f«aaa*. •••..■•.•a.·a·aa··a.··. quen qualsevol situació. Els perso¬ ••t*Ma««at«a.aa. B a i N 0 lí i: r r i; l ii i; i m PsicoduàUsi (lela coii/ea de f Eclecticisme i unitat en La flauta màgica La flauta màgica va ser Villtima òpera estrenada per Mozart. La primera representació tingué lloc el 30 de setembre de ! ^ SBnhn e^ftiirln Aquest personatge, autor del llibret de Lòpera, h rr, {I r. V1 era un actor i empresari, francmaçó (com Mozart) i amic hi tenia del músic. Schikaneder i D» J I« OUw 1. I ' eiW». M o.Mbi knu tnM «MIM. un doble interès: fer una al·legoria dels rituals dlniciació a la francmaçoneria i, al mateix temps, explotar al màxim els mitjans tècnics Programa de Tcstrena absoluta de del seu teatrí, amb grans possibilitats Dic Zaubeiflòte eii setembre de 1791. Imagina següent : tècniques mitjançant els efectes de màgia. Wolfgang Amadeus Mozart. Posada en mans d'un compositor mediocre, la partitura AmbresultariaLa flautaser tanmàgica.,o més Mozartconfosafaquela elsevaseuobrallibret.mésEl eclèctica.músic de Salzburg, però, va ser capaç de donar a l'obra una extraordinària unitat interna. Per això no són vàlides les tesis d'autors com Wolí- Ombra retallada de gang Hildesheimer, que bateja l'òpera com un musical del seu temps. Maria-Anna Gottlieb, Si bé les parts parlades i cantades de l'obra, les seves escenes espec¬ la primera intèrpret de Pamina. taculars i els seus dos grans finals podrien remetre a una visió vau- 58 E C L E C T I C I s M E I UNITAT EN L A í- L A U T A M /i G I C A «Quan Mozart va com¬ devilesca, Mozart va molt pondre Vobra tenia 35 més enllà del gènere Sings- piel, matriu estètica vincu¬ anys. Es una edat en lada a La flauta màgica. què es resumeix la ple¬ De fet, el compositor sem¬ nitud de la vida passa¬ pre va desmarcar-se dels i mateix a da al temps encarcaraments què se s'emprèn la recerca sotmetien les categories de les seves d'un nou camí, d'una òperes: Idomeneo és molt més que el que s'entenia ^''vita nuava". En aquest en el seu temps per opera seria, sentit, és una obra típi¬ Le nozze di Figaro s'aparta de ca d'aquest moment de l'exclusivitat de Vopera buffa, mentre que canvi, però també és Don Giovanni i Cosífan tutte es mouen amb incomoditat en la deno¬ l'última de Mozart i minació ambigua de dramrna giocoso. En conseqüència, La flauta posseeix la profunditat i màgica, i també El rapte del Serrall, fugen dels convencionalismes del la transcendència d'una Singspiel, entès com a obra alemanya de càracter còmic amb parts cantades i parlades. De fet, l'únic Singspiel que va escriure obra final. Aquesta és Mozart va ser el jovenívol Bastià i Bastiana (1768), si tenim en l'excepcionalitat de Die compte que Zaide (1780) va quedar inacabada i que L'empresari Zauberflòte, reunir la (1786) funciona més aviat com a intermezzo. plenitud de la joventut i En les seves òperes (i en conseqüència també a La flauta màgica), Mozart va molt més enllà dels convencionalismes dels espectacles la maduresa d'aquell musicals de la segona meitat del segle XVIII, un període ple d'incerte¬ que sent que mort se la ses estètiques (la Querelle des Boujfons s'havia produït entre 1752 i li acosta» 1754) i socials (la presa de la Bastilla havia tingut lloc el 1789). Les EHICM Niíümann òperes mozartianes s'emmarquen en el terreny del drama musical, un Sobre Die Zauberflòte de Mozart terme anacrònic i manllevat de Wagner, però que Joan Maragall ja havia reivindicat per a Mozart, a propòsit de Don Giovanni, en la seva cèlebre conferència pronunciada valentament a l'Associació Wagneriana el 1905. A dalt: Ara bé, en La flauta màgica trobem un sens fi de recursos que no Mansfeld: J. G. semblen dur enlloc Retrat de Mozart (1789) però que, finalment, convergeixen en la idea de Museo Teatrale l'aspiració de l'home als estadis superiors de l'existència, a la llum de alia Scala (Milà). la raó. Sembla com si Mozart, que escriu l'obra al final de la seva vida Pàgina següent: (contemporàniament al seu hagués volgut una Pliilipp Richter: Retrat Requiem), realitzar d'Emmanuel Schikaneder. síntesi estètica. I ho aconsegueix. Ea idea de la llum s'emmarca, de 60 E C E I! C T I C I s M E I UNI T A T E N L Á !■ L .1 UTA M À CICA ECLECTICISME I UNITAT E N LA FLA VTA MÀGICA 61 «Els senyors musici han manera lògica, en el context «No sembla que ni Schi¬ de ril·luminisme d'estar asseguts en els que de¬ kaneder ni Mozart fineix el segle XVIII i que seus llocs fins al haguessin tingut cap tindrà la seva conclusió començament de la inconvenient a canviar musical el 1798, amb el constantment la representació i no espe¬ radiant acord major que pers¬ rar que els cridin per subratlla la paraula Licht pectiva narrativa: començar; s'han de («llum») a l'inici de La s'explica alguna cosa Creació de Haydn. La ma¬ comportar amb mesura d'un personatge i quan nera de posar-la en escena és, i evitar molestar els comença a ser certa d'acord amb el llibret de Schika¬ intèrprets i els especta¬ aquesta canvia neder, la màgia, en la tradició més mirada, dors amb riures inopor¬ pura de l'anomenada Zauberoper que tan per complet. Una tuns o converses inne¬ bé sintetiza Massimo Mila en el seu estudi introductori sobre l'òpera situació moltfamiliar: cessàries. Qui actuï de Mozart. I l'excusa, l'eix vertebrador, és l'al·legoria francmaçònica, ens expliquen això i amb trets que i que repre¬ d'una altra manera argumentais recorden els rituals iniciàtics allò sobre una persona, senten amb números simbòlics, a més de personatges extrets igual¬ haurà de pagar 20 i quan finament la ment de les lògies, com els dos guardians del segon acte, o les matei¬ Kreuzer de multa» coneixem, ens adonem xes proves. Emanuel S c ii i k a n e d e h Però, tornant a les referències al final de segle, cal reconèixer que que no té res a veure Extracte de les regles per al Freihaus aiif der Wieden Mozart inicia ja els camins del romanticisme (com ho havia fet en les amb la imatge que en seves darreres simfonies escrites el 1788), a través d'una obra que teníem fins en aquell exalta l'individualisme del jo absolut (en aquest cas en parella) i que moment» evoca un món fantàstic, amb contínues referències al sentiment de M A R I A N N E C I. 1 T T E N R E R C sublimitat, que Kant havia apuntat en la Crítica deljudici. En termes Dissenvadora del vesiiiari del muntatge de Dic Zauberflóte per al Festival de Salzburg de 1991 musicals, i seguint les paraules de Stefan Kunze, que defineix l'òpera com a «manifest d'una nova humanitat superior», es pot dir que La flauta màgica és ja la primera gran òpera alemanya, com així ho reconegueren Beethoven í, més tard, Wagner. Aquesta amalgama de situacions no podia sinó tradnir-se amb una música que, sense perdre una indiscutible unitat interna, ajudés a subratllar les pretensions d'un llibret dramatúrgicament nefast. KarI Friedrich Schinkel: Jean-Victor Hocquard, en el sen ja clàssic La pensée de Mozart., Sala dels estels de la Reina de la Nit (1810). arriba a distingir diversos gèneres musicals continguts en La flauta Tlieatermuseum (Munic). A dalt: màgica: opera buffa., opera seria, òpera fantàstica, òpera romàntica, Gravat d'Emmanuel evocació sacra, solemnitat, ària vienesa i Schikaneder com a opéra comique. Per això, «estranger». l'escenificació d'una òpera com la que ens ocupa corre el perill de 62 K C I. K C I I C I s M I-: I UNI T A 1" liIÎ N L A / L A IJ r A M À G ¡ C A ECLECTICISME I U N I 1' A V E N L A FL A I! T A M À G / C A \ 6Î3 «Uèxit de Die Zauberflôte «Sembla que els responsa¬ va marcar per sempre el bles d'aquesta obra destí de Schikaneder, i es s'haguessin confabulat per va convertir en et motiu crear als maquinistes i de la seva ràpida ascen¬ decoradors totes les difi¬ sió a la glòiia i de la pos¬ cultats imaginables i obte¬ terior caiguda en la més nir un treball la màxima profunda misèria. virtut del qual és la mag¬ Líenginyosa imatge de nificència que es desplega Borne quan diu que el davant dels ulls de l'espec¬ nom de Schikaneder va tador. L'únic interès per a acabar atrapat pel de un públic que ignot^a Mozart com una mosca determinats misteris i que Karl i'riedrich Sehinkel: és Karl Friedrich Schinkel: Palau de la Reina de la Nit (1816). Theaterinuseuin (Munit*). en una gota d^ambre, no Teiii|)le del Sol (1816). incapaç de desxifrar Theatermuseuni (Munic). obscures fa justícia a la participa¬ al·legories. ció real de Schikaneder Lamento que el gran com¬ en Uobra. Uhorne de tea¬ caure en Lectures i la buidor d'un discurs escènic qne vulgui abarcar-ho tot positor Mozart hagi hagut personatges sense de tre va ser qui marcà la tocar fons. La flauta màgica és una òpera-mosaic, la més difí¬ dilapidar el seu talent Un dels camins més cilment escenificabie de Mozart pel seu eclecticisme i la seva hetero¬ en un material tan des¬ concorreguts per a l'escenificació de La jïauta pauta a Vhora de formu¬ geneïtat. Però, paradoxalment, qualsevol via d'aproximació serà màgica és la simbologia francmaçònica. Posades en escena com la lar la trama» agraït i, per místic, de Jean-Pierre l^onnelle lícita (sempre que signi honesta), atès el seu caràcter d'«ohra (que es va poder veure al Gran Teatre del Otto H OM M I: L poc teatral» Liceu l'any 1982) s'hi han aferrat. És una Die Alt-H tener f ólkskomódie oberta», parafrasejant Umberto Eco. PHori-ssoii J on ann Jacob Kncki. via possible. La mateixa obertura de l'òpera Carta al rei Frederic Guillem II de Prússia (/ 792) és escrita en Mi bemoll, una tonalitat que, pel noml)re d'alteracions a la partitura (tres), remet a un dels números simbòlics de la societat secreta. Els tres acords que obren la pàgina poden simbolitzar, pel seu ritme (llarg-curt-llarg) el primer grau de les lògies (aprenent) i, en conseqüència, Taniino i Pamina. Apuntem, de pas¬ sada, que el tres simbolitza l'home i el cinc la dona. En aquest sen¬ tit, però, cal dir que Jacques Chailley sosté en La flûte enchantée, opéra comique maçonnique una agosarada i discutit)le teoria, segons la qual els acords són cinc, comptant les arsis de semicorxe- ¡ 64 lî C 1. F. o T I C 1 s M E I UN 1 T A T E N LA F L A U T A M À G ! C A ECLECTICISME I UNITAT EN LA FLAUTA .1/ À G ! C A I 65 «Només podria esmentar res. D'aquesta manera, el musicòleg francès desmenteix la misogí¬ nia del llibret de una obra que es podría l'òpera. Tornant a la que que, acostar a Videal de pàgina simfònica obre l'òpera, cal dir si bé és factible la seva relació amb la simbologia maçònica, també ho és Popera: Die la seva dimensió netament operística, ja que es tracta d'un frag¬ Zauberflòte. Hi con¬ ment emmarcat en la tradició de l'obertura francesa pel seu caràc¬ flueixen Paspecte edu¬ ter lent-ràpid (com les obertures de Don Giovanni i Cosí fan tutte), catiu, el teatral, el en l'arcaisme del contrapunt de Bach (la fuga) i en la música pro¬ sagrat i Pentreteniment; gramàtica, atès el caràcter burlesc d'alguns dels seus compassos, que remeten indefectiblement al personatge de Papageno. Precisa¬ a la qual cosa cal afegir ment l'ocellaire Papageno, aixi com Monostatos i la Reina de la Nit, una música que engan¬ són els que configuren l'engranatge que ajuda a passar del pla xa, que, més ben dit, solemnial (el món de Sarastro i els sacerdots) al de l'amor (Tamino flota per damunt i ho i Pamina). I també són interpretables de diverses maneres. Papa¬ unifica tot. Die Zau¬ geno és l'home terrenal (en clau francmaçònica el qui passa la berflòte és P^'essència'''' prova de la terra), identificat amb el Kasperl propi del teatre ale- manv (l'equivalent de TArlecchino), però també amb el vienès de Popera, i em sorprèn mitjà que anava a veure l'òpera al teatre de barri propietat de Schi- que Alemanya no s'hagi kaneder, el qual s'encarregà de donar vida al personatge en les pri¬ erigit en el gran exem¬ meres representacions. El ritme que Mozart dóna a les seves ple del que ha de ser cançons (amb melodies ja conegudes pels vienesos) és propi de les Popera» contradanses, amb un caràcter molt semblant a les que el músic feia per a cort seus anys V i: I? L! c c I 0 B u s 0 n \ la imperial durant els darrers de vida. La Estètica de la composició humanitat del personatge, més que en les cançons o en el seu cèle¬ bre duet amb Papagena, és perfectament plausible en el seu duet Escena de la producció de Die Zauberflòte amb Pamina «Bei Mànnern, welche Liebe fühlen» (acte I, núm. 7). de Comediants al Festival Internacional de Música y Danza de Granada (2000). Però això no ha impedit que el caràcter còmic de Papageno, sovint identificat am referències gestuals ornitològiques, hagi fet d'ell el referències innegables a l'arcaisme de Vopera seria i s'emparenten més carismàtic de l'obra, i el més explotat per directors d'escena lli¬ amb les àries d'Elettra {Idomeneo), pero també amb l'Elvira de Don Giovanni gats a la riquesa de l'imaginari, com l'enyorat Giorgio Strehler o («Ah fuggi il traditor») o amb la Eiordiligi de Cosí fan tutte Lindsav Kemp. («Come scoglio»). Tanmateix, a través de la Reina de la Nit Mozart fa referències a una La Reina de la Nit és molt més que la dolenta sanguinària i venja¬ opera seria vista des d'un criticisme agut i que no té res a veure amb el miracle de La clemenza di tiva que se'ns presenta a través de la famosa ària «Der Hòlle Racha» Tito, contemporània de La (acte II, núm. 14). Sovint se l'ha vista identificada amb l'emperadriu flauta màgica. Monostatos és un Maria Teresa, això és a l'Antic Règim. I d'aquí les antipaties que sus¬ personatge fascinant, lamentablement poc apro¬ fitat i massa sovint confinat a tenors de cita. De fet, les seves dues àries (la primera amb un llarg segona. Tan sols Robert Car- Les tres Daines en la producció de recitatiu sen li va donar una meritòria entitat Die Zauberflòte creada per (ioinediants. acompanyat i amb dues secciones, de dimàmiques contrastades) són dramatúrgica en el seu muntatge I 66 1 Eí C I, EÎ C T I C [ S M E I UNI T A T E N L ,1 /' /, /I U T A M À G ICA «Invoqueu uu cop niés la vostra infantesa si volen entendre Die Zauberflòte. Preserveu els palaus de les fades de la destrucció de la vostra cridòria gro¬ llera; no intenteu aclarir- me amb la saviesa de la senectut allò que només com a inexplicable fasci¬ na Pànima dels nens. La recompensa no serà gran: descobrir com neix i per què neixen el nen la fau¬ la. Només el conte i creu¬ re en ell pot recompensar Pexistència mateixa de la faula. De manera que creieu durant dues hores presentat a Ais de Provença. L'única ària del personatge, «Alies fülill der Liebe Freuden» (acte 11, mim. 13) és tota una declaració de o, en cas contrari, renun¬ principis: Monostatos, moro i de raça negra, és Fincomprés, el qui no cieu al plaer de la se sent estimat (Mozart mateix?) que finalment, i de manera covarda, il·lusió» optarà per la nocturnitat malèvola governada per la Reina de la (; i; 0 H (; NIK O I. A US von N I S S I; N Nit. Ignoro si Monostatos és qui, sempre segons Chailley, passa pai¬ (iS2S) la prova de l'aire. En tot cas, no es pot negar que és un personatge decisiu, citat per Rossini a l'inici del «Largo al factotum» de II bar- biere di Sivíglia i precedent directe del carismàtic i repulsiu Mime A (lall: wagnerià. Producció de Die Zauberjlôtc Com a culminació trobem la triada dels benaurats, il·luminats per de (ioiiiediants al Festival la claror de la saviesa lumínica: Sarastro, Tamino i Pamina. Stelaii Internacional de Mii.sica y Danza de Granada (2000). Kunze, intentant salvar les poc reeixides aspiracions de Sclúkaneder, els Pagines següents: emparenta respectivament amb Pròsper, Ferran i Miranda de La Imatges de la posada temj)esta shakespeariana. En la seva adaptació cinematogràfica en de escena de Die Zauberflòte de Comediants. l'òpera, Ingniar Bergman va donar-los im caràcter lligat als herois de E C 1. E C •[■ I C I s .M E I INI T A T E N L A !■ L A U T A M À C ICA 71 70 ¡ K C I, lí C r I C I s M E [ UNI T A I' E N L A !■ L A U T A M .i C / C A «Aquesta obra represen¬ ta, barrejada amb tots els elements externs del teatre, la matèria pri¬ migènia de la drama¬ túrgia: la lluita entre el dia i la nit, entre Vestiu i Vliiveiii, entre la vida i y la mort. Es fabuladora i mística, però també d'un realisme sense sub¬ terfugis. Només el seu sen tit és ètic. El món esdevé així un símbol d'una morral superior» E H N S I" L i: i{ r Mozart aiif dem Theater temible A dalt i «doch», amb dos Fal) i els reiterats «Die Stnnde sclilàgt!» pàgines següents: llegendes medievals. En termes estrictament francmaçons, Sarastro del trio «Soll ich dich Teurer, nicht melir sehn?» (acte 11, mini. 19). ^cria cl Gran Mestre, el temple de la saviesa equival diàa a la lògia i Comedianis. La Tamino-Pamina que tro¬ Tamiuo esdeviudria Eliome aspirant a francmaçó. Com a nexe, parella és la niés reeixida de totes les bem en òperes mozartianes. Llniiy de les gestes gairebé Familia simbolitzaria la força davant el dubte que impliquen les cinematogrଠcom proves. fiques de parelles Konstanze i Belmonte {El rapte del Serall) o dels eròtics intercanvis de Cosí fan tutte, Tamino i Pamina són ei Sarastro és nigromàntic, savi, bo, sever, paternal, exigent. La seva reflex d'un ideal amorós propi d'homes virtuosos, d'acord amb la tessitura de baix l'emparenta amb la dimensió mistérica de la veu de francmaçoneria. Home i dona lliures i en possessió de la raó qne dóna l'oracle {Idomeneo) i amb la justícia divina del Commendatore {Don llum (saviesa) a través de la foscor (ignorància). Ambdós personat¬ Giovanni), però no pas amb la rudesa d'Osmín {El rapte del Serall). ges són inseparables musicalment, ja que Mozart els confereix estruc¬ Mozart li dóna, tanmateix, trets d'humanitat en dos fragments essen¬ tures rítmiques i frases melòdiques que els relacionen. Es així com cials: el seu diàleg amb Pamina en el primer final (la repetició del 72 E C I. E C T I C 1 s M E I UNITAT E N L A I- I. A I! T A M /i G / C A l'ària de Taniino «Dies Bildnis ist bezaiibernd sebón» (acte 1. num. 3) té el mateix ritme de les frases inicials de Pamina en el final del segon acte, amb l'expansiu «Tamino, nieinl». Així, l'ària del retrat és la pregunta, escrita en la tonalitat de Mi bemoll, com a símbol de l'apre¬ nent. Per contra, la fulgurant intervenció de Pamina en el segon acte de les proves és la resposta, en Fa; musicalment, doncs, la parella ja ha superat les darreres proves, abans que el text els posi davant del cartró-pedra de les grutes amb foc i aigua. No obstant això, i malgrat l'equilibri de la parella, Pamina culmina el procés de les figures femenines mozartianes. Ella va molt més enllà de la fidelitat exagerada i a tota prova de Konstanze {El rapte del Serall), de les entregues redemptores d'Illia {Idomeneo) o d'Elvira [Don Giovanni)^ de l'enyorança submisa de la Comtessa d'Almaviva {Le nozze di Fígaro) i fins i tot de les ridícules aspiracions al camp de batalla de Fiordiligí {Casi fan tutte). Pamina, com la bíblica Rut, és la dona que es queda, fidelment, al costat de qui estima. És la pacient desconsolada, que no entén res però c{ne accepta. La clau per enten¬ dre-la és la prodigiosa ària «Ach, ich fühl's» (acte II, núm. 17) en Sol menor, tonalitat de la música mozartiana (la mateixa de les Simfonies mims. 25 i 40 del Quintet per corda KV 516) cjue Roberto Brusotti identifica amb el patiment en el seu estudi Lieras, la morte e il demo¬ niaco nella musica di Mozart. La citada ària, amb una pulsació rít¬ mica processional que pot lligar-se amb la paciència, acaba amb una prodigiosa escala descendent fàcilment relacionable amb el desesper, que acabarà per conduir Pamina a l'intent de suïcidi a l'inici del darrer Finale («Bald prangt, deu Morgen zn verkünden», acte 11, núm. 21). Però més enllà del patiment. Pamina és el personatge que du la veritat en el seu sentit més pur: és en Do major (tonalitat sense alteracions en l'armadura) que pronuncia, al final del primer acte, la rutilant «Die Wahrheit!» («La veritat!»), repetida dues vegades. Lligats a tots ells, hi ha altres personatges cpie desfilen per La flauta màgica de manera anecdòtica i puntual. Deixant de banda l'interessant personatge de l'Orador (Spreclier), les histèriques i nimfòmanes tres dames del seguici de la Reina de la Nit, els tres «Knaben» de procedència estranva o els guardians i sacerdots del temple de Sarastro conformen un decorat de fons bastit amb números musicalment impecables, com el trio de les tres dames en el I I «El drama-faula es el mes dîiicîl de tots els gèneres. Entre els requisits que exigeix hi ha una grandesa aclaparadora, un misteri fascinant i majestàtic, nous i espectaculars efectes escènics, una eloqüència captiva- dora, sensacions morals i filosòfiques, el fi humor de la crítica constructiva, diàlegs que sorgeixen del cor i, sobretot, una mଠgia poderosa i seductora que transporti els espectadors a la captivadora il·lusió que el que és impossible és el que és real» C A K I. () G 0 Z /. I Memori linilili 78 K C I, K C 'I' I C 1 S ÍM K I UNI T A T K N /, A /■' /. .1 U '/' A M Á G I C A K C L i; C T i C I s M o V UNID A 1) K N L A FL A V T A M ,( fí I C A 79 «Allò que justifica per primer acte (mim. 1) o el cor de sacerdots «0 Isis und Osiris» (acte «Amb el seu perdó, Saras- damunt de tot la privile¬ II, mim. 18). Però hi ha im altre personatge, abstracte, que iio s'ha de tro converteix Pamina, oblidar; la nit. Si en Don Giovanni esdevé una nit nihilista i encobri¬ giada posició de Die Tamino ifins i tot la Reina dora del mal que envolta el llibertí protagonista de l'òpera, en La Zauberflote en la histò¬ de la Nit, en coitspmadors flauta màgica esdevé nit d'esperança, que respon a les preguntes ria dels drames musicals i siibdits. El seu estat d'un home com Tamino en el seu soliloqui «0 ewige Nacht» (acte 1, és la seva essència ale¬ ntini. 8). supj^anacional és la huma¬ manya. Si bé ja s havien nitat. Per a ell una ''ferra Possibles conclusions compost òperes en ale¬ millor" sense súbdits, tots many, en aquesta estan sotmesos, fins i tot obra Tot plegat configura, com hem vist, una barreja de situacions i per¬ es reflecteix per primera els malvats. El seu dret és sonatges, als quals Mozart posa música. Com s'ha apuntat anterior¬ la vdtut: en el reialme del vegada Vesperit ale¬ ment, La flauta màgica presenta diversos estils. A risc de dir una many en un escenari boutade, es pot dir que aquesta és l'òpera menys mozartiana de totes Sol es reconeix la humani¬ d'òpera. Sarastro, les compostes pel geni de Salzburg. Les cançons de Papageno poc tat, el reialme dels virtuo¬ tenen a veure amb el coral luterà destinat als guardians Parnina i Tarnino són, del temple; sos; qui hi accedeix ha de les àries de la Reina de la Nit no es poden emparentar amb les mis- igual que Papageno, reconèixer el i^eialme de la tagògiques reflexions de Sarastro; i les notes heroiques de Tamino no nit com el reialme autèntiques figures lliguen amb les sibil lines intervencions de Monostatos. Instrumental- de la maldat» alemanyes» nient poc tenen a veure les intervencions de trombons i corni di bas- Li:0p0LI) SCHMIDT setto amb el glockenspiel de Papageno o les intervencions solístiques I VAN N A (i i: I, li'.A. Mozart Autonomia i perdó d'una flauta que, per molt màgica que sigui, es deixa sentir ben poc. 1, amb tot, l'empremta genial de Mozart fa de Laflauta màgica una de les obres esencials del repertori, per la seva riquesa i la unitat interna, que percep finalment el seti oient i espectador. Des del moment de la seva estrena, l'èxit de Tòpera va ser imparable. A Catalunya vam adonar-nos tard (l'òpera no s'estrenà a Barcelona fins Ahora al 1925, i encara gràcies a la tossuderia de l'empresari del Liceu .Toan bien, para gozar en toda su intensidad el encanto de esta Mestres i Calvet), però les darreres funcions, l'estiu de 1991, van música, es preciso abstraerse, separar momentáneamente la imagina¬ ción del ambiente teatral confirmar la seva acceptació indisctitible entre el pxiblic català. Dues qtie tantos convencionalismos contiene, buscar lo edicions més al Festival de Peralada (1995 i 1998) ban ajudat a puramente inmaterial, y asi el goce es exquisito». refermar-ho i també la producció del Liceu de la temporada 1998-99 Tot i que aquelles primeres funcions de fa més de setanta anys no van convèncer el de Comediants que el Teatre ha tornat a recuperar. públic barceloní (tan poc rnozartià), el crític havia «Walter», el critic musical de «La Vanguardia» escrigué sobre La entès l'ofjra. Amb senzillesa. jlauta màgica, precisament després de la seva estrena a Barcelona .1 A L M K l{ A 1) 1 C A í. K S (1925): «No bay momento perdido, no bay escena inferior, es una inspiración que mana abundante como pura y cristalina fuente. 82 Biografies BKKTKANI) DE B I E E V (Direc¬ l'Staatsoper de \ iena. ció musical) Nascut a i'arís, es¬ Debutà als Estats L'nits el 1997, invi¬ tudià al Conservatori Nacional Su¬ tat per Plácido Domingo, a rO|)era perior d'aquesta ciutat. Després de V ashington ami) una |)rodticci6 d'exercir com a niiisic (violí i vio¬ de Roméo et Jniietfe, Debutà amb la) en orquestres com l'Orchestre el mateix títol al Metropolitan Colonne, ocupà el càrrec d'assis¬ Opera House (1998) i ami) Car¬ tent i segon director ai costat de men a rOpera de Los Angeles. El A Pierre Dervaux. Entre 19d{) i 1904 1999 dirigí Lrt Trariata al Eestival fímdà i dirigí rOrchestrc Svnipho- d Orange, i nombroses ò|)eres a IJíMiraiid (lo Rillv nitpie des Jeunes i l'Acadèmia de la rStaatso|)er de \ iena. Munie i Ber¬ lile Saint Louis. Del 1993 al 1995 lín. Acaba de dirigir Carmen al í'ou Met Museo del primer Kapellmeister i segon ropolitan de Nova Y ork i II ei ¬ Prado, Madrid director de l'Anhaltisclies Theater ther al Theater an der Wien pel de Dessau. Eestival Klangbogen, al (|ual tor¬ Manos expertas, pasión, El 1996 ocupà els mateixos càrrecs a narà per dirigir Luisa Miiier. Les la Volksoper de Viena, on ha fliri- properes temporades debtitarà al horas de dedicacion y, au finau, Grand Théâtre de Ginebra git concerts i òperes, com Carmen, {Les una autentica obra de arte. Die Zauberfiôte, Don Giovanni, contes d'Hoffmann) i tornarà al Cosí fan tntte. Le nozze di Figaro, -Metropolitan Oj)era House amb Die Fiedermans i Periciioie d'Ol- Faust i La Traviata (2003), a fcnbach. Deixà el 1998 la Volks- l'Staatsoper de .Mtmic i a l'Staats- oper de Viena amb la direcció de oper de Viena amb Le nozze di Fi¬ Boris Godunor en un non muntat¬ garo, Ariadne aufNaxos i Guiiiau- ge de iiarrv Knpfer. me Teii. El 2002 debutarà al Ea seva carrera internacional es des¬ Eestival de Salzburg. 1 la dirigit envolupà ràpidament des de 1993, concerts simfònics per tot Europa. primer a Espanya (Oviedo, Valèn¬ A partir del setembre de 2002 serà cia. Màlaga i Barcelona) per dirigir director musical de la Radio Sinlo- després a Metz, Quebec, Lisboa i nie Orchester de Viena. Viena, l la dirigit al Royal 0])era Es director musical del (han Teatre del House Covent Garden (1995), La Liceu. Des de la temporada 1998- Bastille de París, l'Staatsoper de 99 hi ha dirigit tliversos concerts i Berlín (1996), el Théâtre de La les òperes Tnrandot, Lncia di Lam- .Monnaie de Brussel·les (1996), mermoor. Le nozze di Figaro i Un rStaatso|jer d'Hamburg (1996), ballo in maschera. l'Staatsoper de Munie (199?) i Joyero. Paseo de Gracia, 18. 08007 BARCELONA Diagonal, 580. 08021 BARCELONA !■' I r. s 84 n I o (; 1^ A I" I I-: s li I o c I! A 85 illiciar-se com a SEBASTIAN W E I G L K (Direcció dentranm. Aquest anv dirigí Die pianista acliiaiit moor, Tnrandot i Le nozze di Fi¬ en nomlirosos concerts com a so¬ musical) Nascut a Berlin, estudià Enífidining ans dem Serail. garo i aiptesta temporada La serra a a lista i també eti concerts de cam¬ direcció la Berliner 1 lochschule Com director convidat ha dirigit a la padrona i Vn ballo in maschera. liir Vlusik Haiiiis Eisler, a més de Komisclie Oper de Berlín i a la bra, realit zant enregistraments per cursar a la ràdio i la televisió. Posterior¬ estudis de trompa i [liaiio. Volksoper de Viena, ou debutà el ment estudià direcció .10 AN EO NT Després de treballar el 1988 com a 1996 amb Die Zanbeijlôle i conti- d'orquestra (Direcció d'escena) Nascut a assistent de 11. Fricke en una nova ntià amb Zar and Zimmermann, amb .lames .Vloore als Fstats Units, Olesa, s'iiiicià en el món amb Michael Gielen a del teatre amb només im atiy producció dejeiinfa a l'Staatsoper Die Bernauerin (1997), Die Fle- Salzburg i S('l)asiiati \\ Joan l'ont de Berlín, fundà el Kammerchor dermaits (1999), Die Meistersin¬ amb Leo|)old Hager a Viena, a d'edat a les representacions tie Im seva de Berlín i va ser nomenat més d'assistir als cursos Passió de la localitat natal. director ger ron Niírn berg i Die In s tige impartits Ijlicenciat a l'Institut del Teatre del Berliner Kammerorchester. Il eiber ron H indsor de Lebar. per Hans Graf i Karl Ôsterreicber. A de Barcelona, Arni) aquesta foiinació ]>articipà També ha dirigit al Nationaltliea- partir del 1998 va ser contractada participà en niitn- eti el Festival tanilté com a directora amb Le noz- Rundí'unkclior Berlín i el Nenes lla dirigit repertori de concert amb Montanyès, lago Pericot o José Berliner Kammerorcbester. FI l'Orquestra Simfònica de Barce¬ ze di Figaro. Ha col·laborat també Tamayo. Gom a actor participà en diferents 1993 va ser nomenat director titu¬ lona i Nacional de Catalunva com a directora assistent al Festival espectacles, abans i des¬ lar del Landes-,lugendsinfoníe Or- (OBC), la Berliner Symphonie Or- Rossini de Rügen (// barbiere di Si- prés de Gomediaiits, dels quals cal destacar El cliester Brandenburg. cbester, les orquestres simfòniques riglia), al Festival de Música d'Fs- pupilo quiere ser tutor de Peter Haiidke, FI 1997 ocupà el càrrec de primer de la Ràdio de Berlín i Stuttgart, traslturg (Le nozze di Figaro, Don dirigit per José Luis Gómez. Staatskapelhneister de l'Staatso¬ les or(|uestres d'Fssen i Frankfurt, Pascpiale) i als Haydenkonzerte d'Fisenstadt ami) Fidelio. Membre fundador de Gomediaiits per de Berlín. Fn aqttest teatre ha la Grazer Sympbouie Orcbester, Ha fet nombrosos concerts amb la (i ideat, dirigit un ampli rejtertori que in¬ rilamburger Synutlioniker, la Je¬ (1972), ha participat clou t ítols com // Ixirbiere di Sivi- rusalem Synq)honv Orchestra, seva pròpia orquestra de cambra i compartit i dirigit) en la creació glin, Fidelio^ Der Freischntz^Jerui- rStadtorchester Winterthur i dar¬ cor, i, entre d'altres agrupacions, d'espectacles com ara Non Pins ha amb Sol Dimonis, fa^ Lohengrin., Madama Butteifly, rerament també la Bliilarmonic col·laltoral l'Orquestra Plis, Solet, Alè, La Nacional de Gorea, nit. Mare Nostrum, El llibre de les Die Meistersinger van Niirnberg, Orchestra de Bergen i l'Orcjuestra l'Orquestra Simfònica de bèsties, T.E.M.P.U.S., 0 rapaz Die Zanbeijlole., Der Poslillon ran Simfònica de la Ràdio de Viena. Szeged, la Frauenor- de Lonjnmean, Salome., Tannhaitser Debuta al Grau Teatre del Ficen. chester Osterreich i l'Orqitestra Jit- papel i Memòries de Faigna i Die Venirteilnng de.s Lnkidhi.i., els venil de Tòquio. (ambdues per a l'Fxpo'PB de Lis¬ ballets Don Çni.ro/te, Le,s- Noces., És directora assistent de l'Orquestra boa) i, darrerament, Mararillas del Grau de Cerrantes (Gompañía Nacional Fi Hac dels cignes, Tanzstunde, A E E I S A B E T II A T \ E (Direcció Teatre del Ficeu, amb la de Teatro Glásico). propos Shelierazade, Max and musical) Nascitda a Vietia, estti- qual ha actitat al Teatre Fortuny de Filtre els seus treballs «especials» cal Moritz, Pere i el llop. Ballets Rus¬ dià la carrera de |)iano a l'Fscola Retts, a més de dirigir la tempo¬ rada recordar l'espectacle per al Garna- Klisahcth Aitl ses, Damôn/Josephsiegende í Lin- Stqierior de Música de Viena. Va passada Lncia di Lammer- li 1 o c IÎ A I- li: S I 87 val de Venècia de 1980 (organitzat l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de Barce¬ per .Vlaurizio Sca[)arro), la direcció de les quatre primeres edicions tie lona, on dóna assignatures de la Fira del Teatre al Carrer de Disseny del Personatge, Màscara Teatral i Tàrrega; a més de participacions Espai Escènic, lla im¬ en els Jocs 01ím|)ics d'Albertville, partit cursos, conlerències i realit¬ en la capitíditat culltiral de Copen¬ zat figurins, màscares i artefactes haguen, en la inauguració del Fes¬ jjer a nombrosos mtmtatges tea¬ tival de Teatro Clásico de Mérida, trals i parateatrals. en el Sydnev Festival i en els .Iocs Cultiva la il·lustració, el gravat, l'es- Olímpics de Barcelona (cerimònia culttira. i com a dibui.xant satíric ha de claustira). publicat els setis treballs a publica¬ Comediants també ha |)artici|)at en cions com ara «Arreu», «Triunfo», «Por Favor», «Muchas pel·lícules i en diversos programes Gracias», de televisió, a més de dirigir sèries «Destino», «La calle», «Fotogra¬ pròpies com ara Teveo de Noche. mas», «Mundo Diario», «La \ an- Entre les seves darreres pro|)ostes guai·ilia», «El món», «El Periódico cal assenvalar la direcció dels es¬ de Cataluña» i «Diari de Barcelo¬ na». Els anvs 1983 i 198.5 va robre pectacles d'animació de carrer i l'esjtectacle es])ecial ])er al Gran pels seus treballs en premsa i tele¬ Teatre de la Xina a Port Aventu¬ visió el Premi Ciutat de Barceloita. ra. la direcció artística de la gíila Especialitzat en teatre d'artefactes i de de la segona edició tlels Premis gran l'orinat, és habittial col·labo¬ Ma.x de Teatre de l'SGAE a l'Ati- rador de Comediants com a disse- ditori de Barcelona i l'acció a la nyador escenogràfic, per a (|iii ha façana de La Pedrera per a l'en¬ realitzat, entre els darrers treballs, trada a l'any 2000. l'escenografia del muntatge teatral Debutà la temporada 1998-99 del El llibre de les bèsties, l'acte inati- Gran Teatre del Liceu amb la po¬ gural de l'EuroBàsquet'P?, la ca¬ valcada de sada en escena de Die Zaubeijlôte, l'Expo'92 i Maravillas de Cervantes (Compaiàía qtie posteriorment es |)resentà al Nacional Eestival de Granada. de Teatro Clásico). Debtità la temporada 1998-99 del Gran Teatre del Liceti amb Die .lO.VN GUII.LÉN (Escenografia, Zaid)erflote (Medalla d'Or de la vestuari i artefactes) Escenògraf Quatrienal d'Escenografia i Ar¬ Omplir aquesta sin Perquè temps necessitava el corrent artístic del Barroc en la seva profusió d'ornaments, perquè temps necessita el Cava Brut Barroco per assolir el seu inconfusible buquet. ^ Mecenes de la Fundació Copa Veneciana del segle XVIII. Col• lecció Glòria Ferrer. del Gran Teatre del Llceu 88 i li I o C H A I' I I', s li I o (; li A I' I I-; s 89 ALBKHT FAUHA (Il·luminació) dissenyà, entre d'altres, la il lunii- barbiere di Siviglia, Don Giovainti burg; amb l'Onpiestra del Ge- Nascul a Barcelona, treballà des de nació de nozze l'espectacle La risita de i Le di Figaro, a més de nom¬ wamlbaus de Leipzig {Novetta la la tein|)orada 1988-89 fins a la vieja dama del Gentro Dramᬠbroses 0|)eretes. Simfottia de Beethoven i Simfonia Tea¬ tico temporada 1995-96 al Gran Nacional, de La forza del des¬ Fs director del Cor del Gran Teatre niim l4 de Xostakóvitx) dirigida tre de 1 icen com a assistent d'il-lu- tino al Teatro Real de Madrid, la del Liceu. per I lerbert Blomstedt i Marek.la- minació. Gom a il Imninador ha Missa de Bernstein a Peralada i nowski, i el seu debut amb la Ber¬ treballat amb Mugo de Ana a fieri- Lagliacci i Gianni Sclncchi a San¬ liner Filbarmoniker el 1998 {Mi.s- her a r()|)era de Lille i a Norma al tander. Actualment és KLINIIAKD IIACLN sa AIIxtI l'aura president (Sarastro) Solemni.s), dii-igida per .lames Rpírihard I Teatro de Buenos la^on Golón Aires. de l'Associació d'il luniiiiadors a Nascut Alemanya, cursà els es¬ LeA'ine. Ami) Niiria Espert lia treballat en (PFsiianva. tudis musicals a Karlsruhe. Des¬ FI 1995 inter|)retà, sota la direcció de les La |)roduccions de Carmen a temporada 1998-99 creà jier a Co¬ prés de guanyar diversos pieinis Georg Solti, La Creació de 1 laydn l'dorència, Elektra a Frankfurt mediants el disseny d'il liiminació internacionals, ingressà la tem|)o- amb l'Orquestra del Bayerischer i La Trariata al Teatro de la Zar¬ de la producció del Gran Teatre rada 199-t-95 a la companyia de Rundfunk, foi'inació simfònica zuela de Madrid. Amb Adolfo Mar- del Liceu de Die Zanberflòte i la Deutsche Oper de Berlín, teatre ami) la (pial ha tomat a col·la¬ siilacli creà la il Imninació de aqtiesta temporada D.Q. Don Qni- on ha intervingut regularment en- borar, amb la batuta de Lorin Ma- ILanca de! senyor Esteve^ especta¬ jote en Barcelona. les seves produccions.Fn acpiest azel. Participà en el Festival de cle inangiiral del Teatre Nacional escenari ba inter|jretat els rols de Montreux. en una gira amb Neville de Gatabinya (TNG), i del ballet Pogner, Sarastio, Gremin, Ram¬ Marriner, a més de cantar amb la Ea Celeslina per al Teatro Real de WILLI A.M SPAULDI.NG (Direc¬ plús i Rocco. Dresdner Staatska[)elle, amb Giu¬ .Madrid. També il Imninà en ció del cor) Nascut a Washing¬ També ba actuat en altres escenaris seppe Sinopoli; amb la Filhar¬ arpiest escenari l'òpera Un ballo in ton, est udià a la seva ciutat piano i arreu del món, com l'Staatsoper mònica de Nova York {Novena de maschera amb direcció d'escena de composició. F1 1990 acabà els es¬ d'IIamburg i rStaatso|)er de Mu¬ Beethoven, 2000) dirigida ])er Nicolas .loel. Per a La Fura dels com a tudis Kapellmeister a Viena nic {Die Zanberflòte), el 'Peatro de Kurt Masur, i amb l'Accailemia di Bans il Imninà Fanst J^ersió 3.0 i ocupà immediatament aquest la Maestranza de Sevilla {Tattn- Santa Cecilia dirigida |)er Sawa- (TNG), espectacle pel qual va càrrec, juntament amb la direcció hanser, 1997), Venècia {Fidelio, lliscb. rebre el Premi de la Grítica de Bar¬ del cor, a l'Òpera de Gbemnitz. 1998) i San Francisco {Don Car¬ Debuta al Gran Teatre del Liceu. celona i el Premi Max 1999, i per a Des de 199? ha exercit de director los, Das Rheingold, Die fl'alkiire, .losejj Maria Flotats el numtatge assistent del cor de la Volksoper Don Giovanni i Parsifal, entre (VArte. Per als Amics de de l'Òpera de Viena, preparant obres cotii 1998 i el 2000). FI 2000 també .MATTHIAS IIÔLLL (Sarastro/ Sabadell creà la il Imninació de Boris Godnnov, Der Zigennerba- debutà a rOjiera de San Diego Orador) Nascut a Alemanya, Don Giovanni., Anna Balena i ron^ Die Zanberflòte, Parsifal, Die amb el rol de Konig 1 leinricb de estudià a Stuttgart i Colònia. Des Aida. Filtre els sens últims treballs Meistersinger von Nürnbetg, Tan- Lohengrin. del 1987 és membre de la compa¬ cal destacar la nova producció tie nhaitser i Norma. Debutà el 1998 La seva carrera coin a solista de con¬ nyia estable de l'Staatstlieater La corte delfaraón dirigida la tem¬ com a diiector d'aqtiella formació certs i recitals inclou actuacions d'Stuttgart. FI 1974 guanyà el porada 1998-99 per Alfredo Arias coral. A la Volksoper dirigí T/nt/a- amb l'Orquestra del Bayerischer Premi Felix Mendelssolin-Bar- al Teatro de la Zarzuela de Ma¬ nta Bntteijly, La Traviata, Ri- Rundfunk dirigida per Lorin .Vla- tholdv atorgat per la Fundació William Spaulding drid. La temporada 1999-2000 goletto. Un ballo in maschera, II Matthias I lòllc azel, a Jerusalem, Viena i Estras¬ Preussischer Ktdturbesitz, i el I! I 0 (; li A I' 1 I-: s 91 1976 ol)lino;né el primer jiremi cn Ring al Hoytil Opera Flou.se Covent el concurs organitzat pel Knltnr- Garden tie Londres i a Binningham, kreis ini Biindesvei'band tier Deuts- Die Zanberfiôte a Amsterdam i clien Industrie (BDI). Parsifal a I'Staatsoper de Viena. Des del 1981 ha estat convidat lots També intervingué en les posades els anys pei' cantar al Festival de en escena d(> Die Meistersinger ron Bayrentli, on ha inter|)retat, entre Niirnbeig i Tiistan nnd Isolde til d'altres rols, Nachtwáchter {Die Festival de Bavreitth del 1999, a Doon van (lri- Wah Meistersinger roti Niiniberg)^ d'i- més de la de Daphne al Brtickner turel {Par.iifal), Fasolt i lliinding Festival de Liiiz. de Der Ring des Nibehiiigeii i Kii- Debutà la tem|)orada 1997-98 al nig Marke [Tris!an nnd Isolde). Cran Featre del Liceu amb Die Anil) el sen re|)ertori wagnerià -al llalkiire i va tornar la tem])orada qual també s'ha d'afegir Tann- 1999-2()()() per participar al hanser— ha cantat als escenaris de Concert \\ agiter. La Scala de Milà, Metropolitan Opera I louse de Nova York, Lyric Opera de Chicago, Londres, Viena, DEON VAN DEU V\ AI.T (Taiiiino) Gineltra, Amsterdam, Anvers, Nascut a Africa del Sud, estudià a Brussel·les, Tel-Aviv, Bolonya. Flo¬ la Universitat d'Stellenbosch. Des¬ rència, Nàpols, Farina, Roma, Torí prés de guanyar diversos concitr- i també al hestival de Salzburg. sos, rebé una beca per continuar els A més, el sen rejtertori inclou d'altres estudis musicals a Europa. Assistí títols com ara Die Zanberfiôte a l'Acadèmia (rEstiu del Ylozíutcum (Stuttgart, Colonia, Hamburg, de Salzburg i guanyà el primer jire- Staatsoper i Komische Oper de mi d'atptesta institució. El 1996 va Berlín i Metro|)olitan de Nova ser nomenat professor honorari de York), Fidelio (interpretat als ma¬ la Univesitat de Fort Elizabeth teixos teatres), Don Giovanni., Tilas d'Àfrica del Sud. Andronicns, L'incoronazione di El 1981 ilebutà professionalment amb Poppea., Les contes d'Hoffmann., el rol de .la(|nino de Fidelio a Ciutat Der fliegende Hollander, Der del Cap. Tornà a la seva ciutat na¬ Freiscbiifz, Lacia di Lammernioor, tal el 1982 ¡ter cantar Die Entfiili- Anna Bolena, Turandot, H barbiere rung ans dem Serail (Belmonte). di Siriglia, Rigoletto, Aida, La forza El mateix anv ingressà a la com¬ del destino i lergueni Oniegiiin. panyia estable del Müncliner Sta¬ La temporada 1998-99 mterpretà Der atsoper Studio. Continuà la seva I! I o c li A l'ii: s 9:5 carrera anih actuacions a Gclsen- liette, La fille du régiment, Linda Debutà al Cran Teatre del Liceu la {Boris Godunor), a més de realit¬ kirclieii, l'Opera de Stuttgart, la di Cliamoiini.v i La belle Hélène. temporada 1993-94 amb La JÍlle zar una gira pel .lapó amb la Ko¬ Deutsche 0|)er aiii Rlieiii de Diis- Al Festival de Salzburg cantà el 1988 du régiment. mische 0[)er. seldorf i l'Opera de Colònia. Tam¬ Die Eiitfülirung aus dem Serail fja temporada 1998-99 debutà als icé cantà a la Deutsche 0|)er de i hi tornà el 1990 per actuar en Estats Units a l'Opera de Balti¬ Berlin, rOjiera de Ihurihurg, la producció de Cosi fan tiitle IL VA I.KVINSKY (Tamlno) Nas¬ more amb el rol de í^eusky d'/ec- rO|)era de Hannover, l'Opera de (Ferrando), dirigida per Michael cut a Bakú, es llicencià el 1 982 giieni Oiiiegnin. La mateixa tem¬ Fiaiikhirt, l'Staatsoper de .Vhinic i Hamj)e. A Salzburg també inter¬ l'Físcola Superior de piano de la porada debutà al Roval Opera Uva Leviiiskv l'Opera de iVlonte-Carlo. pretà Die Zaïibeiflôte (1991 i seva ciutat natal. Continuà els House Covent Carden amb El Des del seti dehnt el 1985 anih el roi 1993) amb direcció d'escena de estudis de cant fins qtie cl 1989 gall d'or. Després tornà a l'0])era de Comte d'Almaviva d'// barbiere .lohannes Schaaf. els completà a l'Acadèitna fle fle Frankfurt per cantar Die Zaiii- di SivigHa participa habitualment Recentment toi iià a la Deutsche Ojjcr Música de Bakú. FI matei.x any berflote, lergiieiii Onieguin i La en Bohème. les teni|)orades del Royal 0])era de Berlín ])er debutar eu el rol de guaiivà el Concurs Clinka a Biga. Cantà Francesca da Ri¬ I louse Covent Carden de Londres, Flamand de Capriccio. FI matei.x FI 1987 ingressà com a solista a la mini \ particij)à amb la Frankfur¬ teatre on també debutà el 1993 en 1999 cantà La clemenza di Tito a companvia del Teatre de r()|)era ter M useums Cesellschaft a la el rol de David de Die Meistersin- La Bastille de París, Manon a de Bakú i el 1991 participà en la versió de concert (Vlergiieni ger roil Niirnberg. Pretòria i Genorera a l'Opéra de tem|)orada d'estiu d'ò|)era de la Oniegiiin i VStabat Mater de Rossini. El 1990 debutà al Metropolitan 0])e- Leipzig, títol qtie també inter¬ Filharmònica d'Israel, dirigida La flarrera ra de Nova York amb Die Eiilfiili- pretà a les Wiener Festwochen. per Zid)iu Yletlia, col·laboració temporatla cantà a Fraiik- ftirt Gosi riiiig aus dem Sérail, i des d'ales¬ Com a solista de concerts ha actuat (pie ha mantingut des d'alesho¬ fan lutte i Falstaff i toiiià hores és cantant habitual a les al Festival Internacional de Lu¬ res. També cauta habitualment a a la Komische Oper de Berlín |)er seves temporades. Darrerament cerna, al Festival Schumann de la Komische Oper de Berlín, on inteipretar Die Zaiiberflóte i al també ha actuat a Bonn, I lain- Dusseldorf, a la Philharmonie i al ha interpretat La Cenerentola, Festival de Salzburg amb una pro¬ hnrg, Munic, Deutsche Oj)er de Konzerthaits de Berlin, al Mtisik- Falstaff, La Traviala, Don Gio- ducció de Ijes Troyens. Berlín, San Francisco, Houston, verein í al Konzerthaus de Vieiia, ranni, Cosi fan tutte. Die Zau- Debtita al Cran Teatre del Liceu. La Bastille de París, rStaatso|)er a la Tonhalle de Zuric, a l'Acca- berflóte, II Trittico, Die Banditeu de Viena, Teatro alla Scala de .Mi¬ demia di Santa Cecilia de Roma, i Die Fledermaus. là i al Maggio Musicale Florentino, al Festival d'Orange, als Lud- fambé actuà a la Welsh National H 0 15 E K r II 0 I. / E 15 (Orador) Alumne de Certrud Schtilz al Con¬ on debutà el 1996 amb Idomeueo. wigsburger Schlofil'estspiele, al 0|)era {Don Pasquale), a Cote- servatori de Liuz i de Robert Kuoll FI 1997 toi·iià a rStaatso])er de Festival Stvriarte de Craz, al borg i Colònia {Simfonia iiiim. / al Mozarteum de Viena per debutar en el rol de Des Brucknerfest de Linz i al Festival d'Scriabin), a rO])era de Frank¬ Salzlturg, gtumyà el 198.5 Crieux fle Manon. de Salzburg. Especialment dedi¬ furt {Boris Goda nor, L'elisir el primer premi tlel con- Des del 1987 també és membre de la cat darrerament al lied, ha inter¬ dJunore i La Bohème), a la .Ne- ctirs musical .loves cantants fi'Aus¬ companvia estable de rO|jera de pretat aquest repertori a Ham¬ derlands Opera {The Nose), al tria, i debutà com a cantant d'òpe¬ ra un Zuric, on no només ha cantat el burg, Bremen, Bonn, Bolonya, Festival de Bregenz i al Konzert- any després a l'Opera de Cambra de Viena. Poc seu rejtertori mozartià i rossinià, Viena, Londres, Craz i als Lud- hatis de Viena {The Demon), i a després va formar sino tamljé t ítols com Romeo et Ju¬ wigsburger SchIoFfestspiele. Roben 1 lolzer rO|)era de Tolosa de Llenguadoc part de la companyia fle B I o (; W \ I- I K S ROSA BISBE rOpera de Berna. És conviflal per temporada 1998-99 amb Titurel JOIERS les Operes de Brnssel íes, Madi id, de Parsifal. La mateixa temjtora- Dorlinund, W e.xldrd, Amsterdam i da participà en la producció de Atenes, ai)ans de deitntar el 1991 a Die Zanberflote. I.a temjiorada rStaatso|)ei' de V iena. Fon cantat 1999-2000 cantà a Lohengrin. també al Teatro Colón de Buenos Aires, .Metropolitan Opera I lonse de Nova \Oi'k, Opera de Seül i a V A 1.1; H I A K S P 0 S I r 0 (Reina de \ aloria Issposlto Santiago de Xile. la Nit) Nascuda a Nàpols, és di¬ Com a soli.sta ])articipà en els lesti- plomada en Cant a més de llicen- \ als de V iena, Salzimrg, Bruckner ciar-se en l.lengna i Literatura Festival Litiz i Stvriarte Craz diri¬ Estrangera. Cuanvà els concursos git jter Fi'iilibeck de Burgos, Cec- internacionals de cant BBC Car¬ cato, Cambreling, Steinberg, Wel- diff Singer of the World (1987) i ser-.Móst, Stein, \\ aliat i I lar- FAs.Li.Co. iioiiconrt, entre d'altres. Debutà El sen repertori operístic inclou els a America amb Das Bach dersic- rols de Linda di Chamounix, Lu¬ hen Siegelii amb rAmericaii Sym¬ cia di Lammermoor, Adina {L'eli- phony Oicbestra al Fincoln Cen¬ sir d'ainore), .Marie {La fille dn ré¬ ter de Nova York. giment), Rosilla {II barbiere di El sen repei tori inclou la majoria de Siriglia de Paisiello), Gilda {lligo- baixos protagonistes de les òperes letto), Nannetta {Falstaff), Amina alemanyes i italianes, com ar;i Sa- {La sonnambnla), .'Mairie {La rastro {Die Zaid)erpóte), Sparafu- straniera), Fiorilla {11 turco in Ita¬ cile {lligolello). Pagano (/ Loni- lia), Reina de la Nit {Die Zanber¬ bardi), Ktízíil {La núvia ve/iada), flote), Konstanze {Die Entfiihrnng Figaro {Le iiozze di Figaro), Kas- ans dem Sera il), Zerliinetta par {Der Freiscliiilz), .VlepliistoitliMcs {Ariadne anfNa.vos), Laknié, Ma¬ {Fanst), Fandgraf {Taiiidiaaser) i non, Olvmpia {Les contes d'ilofj- Baró Ochs {Der Rosenkaraiier). mann), .Musetta {La Bohème) i També ha inter|)retat Giirnenumz Cunegonde {Candide). de Parsifal, Kónig Marke de Tris¬ lia actuat, entre d'altres, als esce¬ tan nnd ¡salde, Yett Pogner de naris del Teatro alla Scala de Die Meislersinger ron Niirnberg, Milà, Teatro Comunale de Bolo- Filip|)0 II de Don Cario i Kónig nva. Teatro Regio de Parma, Tea¬ I leinricb de Lohengrin. tro Valli de Regio Emilia, Teatro Debuta al Cran Teatre del Liceu la Comunale de Tdoréncia, La Fe- Ganduxer, 20 Rbla. de Catalunya, 86 "Galerías La Avenida" Barcelona Glories 08021 Barcelona (Xamfrà Mallorca) Rbla. de Catalunya, 121 Avda. Diagonal, 208, C-308 Tel, (34) 93 201 65 90 08008 Barcelona 08008 Barcelona 08018 Barcelona Fax (34) 93 201 27 32 Tel. (34) 93 215 55 28 Tel. (34) 93 217 41 39 Tel. i Fax (34) 93 486 05 68 e-mail: [email protected] 96 li I o c li A I' I v. s nice de Venecia, Teatro Verdi de de Milà amb Les contes d'Hoff¬ Tiieste, l'Opera de Roma, Teatro mann. A La Scala també ha inter¬ San Carlo de Nàpols, Teatro Pe- pretat La fille dn régiment i Die trnzzelli de Bari i a l'Arena de Ma- Zanberflôte. Aquesta temporada cerata; a més de cantar a l'Staats- també cantà Falstaff al Teatro oper de Viena, rStaatso])er de Coniunale de Eerrara, Die Zan¬ Berlín, l'Staatsoper d'ilamlmrg, berflôte a l'Staatsoper de Berlín i Ò|)era de Bonn. la Welsh National debutà al Eestival Rossini de Pe- Milagros Pol·ladoi- Opera, La Bastille de París, el saro amlt II viaggio a Reims. d'eatre Capitole de Tolosa de Debuta al Cran d'eatre del Liceu. Idengnadoc, l'Opera de Monte- Carlo, La Maestranza de Sevilla, el Carnegie Hall de Nova York i el M 11, A CH t) S P 0 H L A I) 0 l{ (Reina d'eatro Colón de Buenos Aires. de la Nil) Nasctida a Madrid, rea¬ I la estat dirigida per Clandio Altbado, litzà els estudis musicals al Real Bruno Campanella, Riccardo Cliai- Conservatorio Superior de Música lly, Daniele Catti, Cianlnigi Gel- de la seva ciutat natal. Obtingué metti, Gnstav Knlm, yVlain Lom¬ el títol de Professor Superior de bard, Peter Maag, Riccardo Mat i, Cant amb el Premi d'Honor de Fi Daniel Oren i Donato Renzetti, en¬ de Carrera. Es llicenciada en tre d'altres. El sen repertori de con¬ Farmàcia per la Universitat Coni- cert inclon obres com la Missa en plutense de Madrid. Do i les àries de conceil de Mozait, Els seus mestres van ser Ana Eernaud La Creado de I laydn, Stalxil Ma¬ (la seva descoltridora), Alfredo lee de Pergolesi i Rossini, Cliristus Kraus i Francisco Lázaro, el qual am O!berg de Beet lioven. Caneer! encara guia la seva carrera profes¬ per a soprano de coloratura i or¬ sional. Ha rebut diversos gtiar- questra de Glier, Carmina Bnrana dons a concursos de cant, entre els d'OríT, i Magníficat de Petrassi. a quals cal destacar el jtrimer premi més de Heder d'Spontim, Txaikovs- Eugenio Marco (Sabadell, 1994), Nunca un k¡ i Raklmiàninov. tina distinció al Concurs Interna¬ El 1995 debutà com a Reina de la Nit cional .lidián Gayarre (Pamplona, Patek Philippe es suyo. a l'Staatsoper de Viena, escenari 1994) i els premis del Quart i Cin¬ del todo on i a la So¬ després cantà els rols de Kons- què Pis del Liceti Millor Suyo es el placer tanze, Zerbinetta, Olympia, Adi- prano fjleugera al Concurs Inter¬ na, Linda, Lucia i Gilda. Aquest nacional de Cant Francesc Viñas de custodiarlo hasta la siguiente generación. 2000 debutà al Teatro alla Scala (Barcelona, 1994), Premi Fraii- Via Augusta, 1. Tel. 93 41 ó 11 11. Fax. 93 237 73 28. 08006 BARCELONA. Rbía. Catalunya, 17. Tel. 93 318 20 38. Tel. 93 318 59 45. 08007 BARCELONA. 98 i 11 I o C 11 A F I F S 11 I o C U A F' I F. S 1 99 cisco Alonso convidada en les (Madrid, 19')4) i í'i- produccions de gida pei' Claudio Abbado, pro¬ ISAIÍIÍL M ON Alt (Pamiiia) Nas¬ iialista al (loueurs liiternacíoiial rStadttheater de St. Callen {Rigo¬ ducció (|ne tambii cantà a Esto¬ cuda a València, estudià cant amb Reina Elisabet de bélgica (Rrns- le!lo) i en rOjiera de Craz {Die colm, Eió, .Milà, Brussel·les i Tò- Ana Eiiisa Chova al Conservatori sel·les, ld9()). Zaïiberflote). Fd 2000 dehntà a (piio. Un altre títol mozartià can¬ Superior d'acjiiesta ciutat. FM Ha cantat, entre d'altres, els i'ols de l'Staatsojter de Viena amb Die tat per ella ha estat La clemenza 1991 obtingué el Premi FExtraor- Reina de la Nit {Dic Zaiiberflote)^ Zaubeijlôte, muntatge (|ue es va re¬ di Tilo (Vitellia), al Teatro Real dinari Final de Carrera d'a(]nesta Blonde transmetre en directe a {Dic lùitfiiliniiig aii.s (¡cm l'IExpo de Madrid el 1999, a més d'enre¬ institució. Am|)hà els estudis de Serai!), Liicia di Eannnerinoor, (FI lannover. Des de la temjiorada gistrar Cos) jan Inile. repertori amb Miguel Zanetti. \ ('r<)(ii(|n(' (¡(MIS Isaix'l .Moiiar Violetta 2000-2001 lorma {La Trariata), (blda {lU- pari de la com¬ Ea temporada 1999-2000 cantà en Començà la seva carrera |)rofessional golctlo), Nannetta {Falslajj), Os¬ panyia ((Stable de l'Staatsoper de concert La damnalion de Idnsl debutant al Teatro Princi|)al de car {Lhi ballo in maschcra), Mns- Viena. (Marguerite) amb l'Onpiestra València i al Festival Mozart de setta Al Cran Teatre del Eiceu debniii la {La Bohcmc), Olympia {Lca Filharnuànica Reial de Mandes i Madrid, on participà en diverses cailles (Illoffmaiiii), Anne {llic temporada 199()-97 amb DIekira. les obres de Bei lioz IjCs nuils [irodiiccions d'òpera com Dic Zan- Rake's Per Progress), Marina i Doña acpiesta interpretació i per Jai (Télé i Uerminie amb Eonis ber/lole. Una cosa rara, H bar- Francistpiita. soiuiaiiibala guanyà el Premi Eangrée. biere di Siriglia, Orfeó ed Lnridire, 1 la actuat, entre d'altres escenaris, al Cantant Revelació de la Crítica de També com a solista ha interpretat Ij 'elisir (Pamore, Dido and Aeneas, Teatro de la Zarzuela i al d'eatro Barcelona. Tornà la temporada al Festival de Salzburg Carmen, Pelléas el Mélisande i Momnnental de Madrid, al Palau 1998-99 |)er partic,i|)ar en la pro¬ la Missa en Si menor de Bach Ihirsijal. 'Faiiibé estrenà les òperes de la Musica de València, Teatro ducció de Dic Zaaberfióle i la (Filharmònica de Berlín amb El IriomJ de Tiran! de Blan(|iier i Cain])oainor d'Oviedo, l'estival de temporada 1999-2000 jier un Claudio Abbado), al Festival de Asdn'ibila de Carles Santos. Peraladíi, Auditori de Santiago de concert dedicat als Lieder per a Saint-Denis la Messe Solennelle Ha inter|)retat també els rols de Eni- Compost ela. Festival Internacio¬ oirpieslrn d'Strauss. de Berlioz (Onpiestra Nacional cel de Venus de Schoeck al (fraud nal de Música y Danza de Crana- de Fiança), a més del Requiem de Théâtre de Cinebra, Snsanna de da i Brncknerlians de Einz. 1 la es¬ l'àniré, la Missa en Do menor de Le nozze di Figaro a l'Stadtthea¬ tat dirigida pels mestres Odón V i: lí 0 N l(J U K (ilíNS (Paulina) Mozart (Oninestra de Paris) i la ter de Berna, Serpina de La serra Alonso, Carcia Asensio, Friedrich Reconeguda com a nua de les Missa de la Coronació de Mozart. padrona a l'Opera de Eansana, I laider, L. I lagcr, C. Rozdestvens- grans especialistes del repertori Ivscollida coin la Millor Cantant de Norina de Don Pnsqnale al Teatro barroc de la Zarzuela de ky, C. Cai'clla, .loscj) Pons i Pin¬ {Acis e! (lalalée, Alecsie, 1999 per «V'^ic.toires de la Mn- Aladrid i IMiset- < chas Steiidierg; i per registes de Armide, Casior el Polla.v, Darda- si(pie», també lia cantat (i enre¬ ta d'// malrimonio segrelo al es¬ pntstigi, com Emilio Sagi, k'. Pri- inis, Ling Arlliar i The Pairy gistrat) obres de llàndel (can¬ tival de Peralada. vitera, Josti Tamayo, Mario Cas, Qaeen, entre d'altres), tambí' s lia tates), Debussy {mélodies fran¬ IjCs darreres temporades ha cantat a E. Iturri, Joan F'oni i Denis Krief. forjat lina carrera artística com ceses), Poulenc, Ravel (/l/y-A'^n) i Berna {JTelisir (Famore), al Tea¬ Des de la temiiorada 1998-99 l'orma nua de les vens mozartianes mes l'ò])era rock Slarmania de Michel tro Real de Madrid {Divinas IMIa- part de la companyia estalile del importants. Berger i Eue Plaiiimandon. bras), a Washington {Doña Fran- Eandestheater de Einz, on ha d(;sta- El 1998 inter|)retà Donna EKira al Debutà al Cran Teatre del Eiceu la cisqnila), al Palau de la Música cat en rois c.oin Cilda i Olvmpia. muntatge de Don Cioranm del teni|)orada 1999-2000 amb un Catalana {Requiem de Mozart) 'Fambc ha parlici|)at coin a artista Festival d'Ais de Provenya, diri- concert dedicat a Mozart. Ijansana {Cosí fan Intte), a l'Ope- li I o C I! A i- I I'. S 101 ra North de Leeds {Arabella) i al València amb Carmen Martínez i Grand Théâtre de Ginebra ainh Alta Luisa Chova. Realitzà diver¬ Ln púrpura de la ro.ta, títol que sos cursos de tècnica vocal i ititer- tanihé interpretà ai Teatro Real pretació atnb Sttso Mariategtii, de Madrid el 1999. Ha cantat el .Itiliette Bisé, Félix Lavilla i V ic¬ A rol de Liti al Festival Piiccini de toria de los Atigeles. Participà en Valencia i aqttest any, al Festival les classes tnagistrals de Renata wm de Peralada, Rosina dV/ barbiere Scotto, lleatia Cotrttbas, Alfredo .Mai'ia .lo.só .MaiMos di Sirip:lia. Kraus, Eletta Obratzova i Fiiedina Goin a solista de concert i oratoris ha Lloris. A més, assistí a l'Acadèmia cantat El Me.s,sie.s de 1 landel, La Vertliaiia amb Cario Bergotizi i Creació de 1 lavdti, E.vidtate, jubi¬ realitzà ctirsos de tècnica vocal late i la Mi.ssa IJreri.s de Mozart, atnb Alta Ltiisa Chova i de reper¬ Paultui i Soiiiui d'uua uit d'e.stiu tori amb Miguel Zanetti. de Metidelssohn, llecpdetu de Fati- 1 la estat pretniada al Concurs Nacio¬ ré, Gloria de Ponlenc, Pelléa.s el nal L6[)ez Chavarri, al Cottctirs Méli.saiide de Debitssy, El retablo hiternacioital de Cant Francesc de Mae,se Pedro fie hdilla i la Nove¬ V^iiàas, al Cotictirs Interitacional na Siuifonia de Reelhoveti. Ha de Cant d'Oviedo, al Concitrs Ma¬ ])artici|)at en diversos ¡trogrames ria Urban Raselli de l'Associació de nnisica conlenqtorania i es¬ Amicci deU'Accademia .Vhtsicale trena LJii cranc é.i un cranc tie Chigiana de Siena, al Cotitatrs Na¬ Garles Santos. cional de Ciint de Logronyo, al Concurs Ha estat dirigida per les battttes de Ntievas Voces l'à aticisco mestres com Harry Ghristophers, Alonso, al Concurs hiternacioiial Sergio Gomissiona, Robert King, Alfredo Kraus i al Concitrs Inter¬ ' .lesiis nacional Madama Butterfly, gttar- Plutna Olympia, López Cobos, Neville Marri- fló Laca de China ner, Salvador Mas, Victor Pablo gràcies al qual realitzà tina gira Pérez, Antoni Ros Mtirbà i Alberto per França, Itàlia, el .lapó i Corea. negra y Paladio. Zedda, entre d'altres. Ciom a solista ha iitterpretat Te Deuni Plumin ara 18 quilates. Deltttta al Gran Teatre del Liceit. de Encendedor Urban. Lully, Magnificat tie Pradas, Missa Previs de Mozart, Elies de Chapado Paladio. Mendelssohn (Palau Billetero Géométrie de la Métsica MARÍA JOSÉ MARIOS (Prime¬ de València), Recjuiem de Fauré en piel lisa. ra Dama) Nascuda a Xeraco (Teatro Cervantes de Màlaga) i (Valèticia), estudià cant al Con¬ Requiem de Mozart (Palau de la servatori Superior de Miisica de Miisica Catalana de Barcelona i Para más información; ORFARLABO, S.A. C/ Isla de Java, 33. 28034 Madrid. Teléfono: 91 728 69 01 is I o V, It A r I r, s id:? Palatí Nacional de -VIoiitjuïc). golondrinas, lla realitzat tantbé tie del Liceu participà en Parsifal i gons sant Joan de Bach i Requiem El sen repertori de sarsuela inclou tina sèrie de concerts de mtisica Die Zauberfîote. La temporada tie Verdi a Tarragona; Passió se¬ els títols E! cantar del arriero i espanyola al Japó, Veneçtiela, 1999-2000 cantà a Lacia di Lam- gons sant Mateu de Bach a Rttma- La tabernera del puerto (Teatro AIctnatiya i Finlàitdia. mermoor i a Sly. nia i J'arragona. i Requiem tie Mo¬ Olimpia de Valencia), La tem¬ Debttta al Grati Teatre del Liceti. zart a França. pestad (Anditorio de Murcia i 1 la interpretat tliversos rols en òperes Teatro Princi|)al d'Alacant), La MI·líCÈ O BIOL (Tercera Dama) tie Pttrcell, Handel, Bizet, liunt- bien amada (Palatí de la Mtisica i\l I K lí I A PIN T Ó (Segona Dama) Nascntla a Tarragona, estudià perdinck, Txaikovski, Puccini, Mem' OliidI Vert I de València), La del manojo de Nascttda a Manresa, cttrsà a Bar¬ amb els mestres M. Pueyo, M. D. i, Giniarosa, Mozart i Wagner. rasas (La Maestranza de Sevilla), celona els estttdis ntttsicals de pia- Ahiea i F. Tarrés. Des del 1984 és Entre els títols tjtte ha ititer|)fetat ■ cal destacar Pikovaia La clndapona (Teatro de la Zar¬ no i catit, i assolí el Primti d'l lonor |)rofessora tie cant del Conserva¬ Dama, Lo¬ zuela de Madrid), Marina (Tea¬ Fi de Càirrera ett Gatit i Mtisica de tori Professional tie .Mtisica de la hengrin i l'f)ratori/lt/(7//t/f/f/ tie Ftt- lla al Gran Teatre tiel tro (iainpoamor d'Oviedo) i Go¬ Gattibra. Assisteix a ctirsos d'iit- Diputació de Tarragona, ha im¬ Liceu; Der yescas ( Peatro de Madrid). terpretació a càrrec de Régitie partit classes tie í'oniatria i tècnica fliegende Hollcinder, Pestnuia ab¬ vocal a la LIniversitat tie Barcelo¬ soluta de Babel 46 tie Montsalvat- Participa en l'estrena absoluta tie l'ò¬ Grespin, Charles S|)ettccr, i'atil pera El triomf de Tirant de Blan- Schilhawsky, Regina Resnik i Al¬ na, i tres cursos tie tècnica vocal i ge i II matrimonio segreto al PTsti- val tie qner al d'eatro Principal de Valèn¬ berto Zedda, així cotn als de l'Ac- interpretació a l'Acatlemia d'A¬ Peralada; i Gianni Schicchi cia. Debutà al Teatro de la Zar¬ cadetnia Rossiniana de Pesaro. madores tie Mtisica tie Lislioa. al Teatro Sao Carlos tie Lisboa, a zuela amb l'òpera Gianni Schicchi 1 la estat gttardonada ami) diversos l la participat en nombrosos concerts més tie cantar Carmen i Nabncco a (Lauretta). Després cantà el rol de ] treillis als concursos Tot i dal simfònics, entres els tjttals desta¬ Portugal. Mimí de La Bohème al Festival Monte, Janine Aragall, Francesc quen les versions de Missa de la Ha col labtirat diverses vegades amb Coronació de el Ballet Nacional de d'Opera de Catalunya, a Itàlia i a Vitàas, Ciutat de Manresa o a la Mozart, amb POBC Fs])aña en i els Virtuosos tie les seves Colòmltia. La seva carrera lírica Mostra per a Solistes tie la Genera¬ Moscou, El amor protlttccions El sombrero de tres continuà amb el títols á''Elektra litat de Catalunya, entre d'altres. brn/o de Falla amb l'Orqtiestra picos (Sommerspiele tl'lnns- (Palan de la Mtisica de València i FI seu repertori inclou oratori, lied Santa Cecilia tie Pamplona, La brtick) i Fantasía Galaica tl'l lalf- vida breve amb fter Teatro Heal de .Madrid), Turan- i òpera. Debutà en nn escenari l'()ri|ttestra tie la (Teatro de la Zarzuela tie Ma¬ dot (Teatre Hottià de Sagnnt), Le d'òjiera al Teatro tie la Zarzuela RTVE a MadritI, àries tl'òpera drid). amb Debutà al Gran Teatre tiel Idcett la nozze di Eigaro (Festival d'Opera de Matlritl com a protagtmista tie l'Orquesta del Vallès a diver¬ tie Catahtnya i Peatro Gavarre de La Cenerentola. Tantbé ha in¬ sos teatres de Catahtnya, Requiem temporatla 1991-92 amb Pikovaia de Dttrttilé a Bilbao amb la Or¬ Dama i des d'aleshores col lalittra Patnplotia), Carmen (Teatre Prin¬ terpretat Carmen., Les contes habitualment en les cipal de València), Cosí fan tntte i dlloffmann. La vida breve., 11 re questra Siniftinica d'acjuesta ciu¬ produccions del Teatre. Don Giovanni (PTstival cPOjiera pastare. Die Zanberflote, Béatri¬ tat, la Novena Simfonia de Beet¬ hoven a de Catahttiya) i La Cenerentola ce et Benedict i La serva pa- Màlaga i Córdoba, El Pessebre de Pau Casals al Palau (Teatro Victoria Fttgenia de Sati drona. lia actuat a Rtissia, 1 lo- de la Mtisica OI.ATZ S A I T U A Sebastiáit). Darrerament ha tor¬ lantla, Alemanya, Grècia, Itàlia i Catalana, l'òpera (Papagena) Nas¬ cttda a Bilbao, cursà al conserva¬ nat a cantar La Bohème al Teatro el Japó. Amaya de Gtiridi a l'Auditorio tori Real de Madrid i la sarsitela Las La temporada 1998-99 del Gran Pea- Olai/ Sailiia Nacional de Madrid, Passió se¬ tl'aquesta cititat les especiali- Oferir diversió IÎ i 0 C It .\ I- I I". S 105 tats (Ic guitarra i cant. Paral- l ambé lia actuat com a solista en lelanient es llicencià en Càències obres com Bussió segons sani Ecünònn([nes i Empresarials. Con¬ Joan de Bach, Bl Messies de 1 liin- tinuà els estudis de cant amb Cai lo del, Exiiitate jubilate de .Mozart, Compartir sentiments. Moure cors. Bergonzi a rAccadeinia Chigiana Rèquiem Alemany de Bralims, Un de Siena, i amb Vi ilma Eip|) a la Somni d'nna nil (Beslin de Men¬ Oferir noves formes de diversió. llocbsclinle iVlozaitenm de Salz¬ delssohn, Qnarla Simfonia de Així és ia nova fiiosofia de Pioneer. burg, on es graduà en l'especiitlitat -Mailler, Pnicinella d'Sti avinsky, (irislitia OhtTííóii Posar ai teu abast productes d'ô|)e]'a cl IddO. Carmina Barana d'Orir i (¡loria làeljntà de Poulenc. 1 la estat diiigida peí' diferents, nous i avançats. professionalment al món de rò|)era amb el rol de .Vlnsetta {¡m les liatntes deis mestres Soltesz, Desenvoiupats amb la tecnologia Bohème) al Eesti\al Pncciïnano Soiiflain, Ranzani. Salonen, Víc¬ més sofisticada per a formar part de Torre del Lago-Pi'ojecte .loves tor Pablo, Bragado. Carcía .Asen¬ Cantants. del món de demà. Productes que Després cantà II Ixtrbie- sio, Eriilibeck de Burgos, Sainz re cii Siriglia de i^aisiello a Siena, Alfaro i Plasson, entre d'altres. volem compartir amb tu, des d'avui. Basticuí mid Biistume a h lorència Debutà al Gran Teatre del Ticen la i tornà en el rol de Mtisetta a Con- temporada 1999-2000 amb Don senza. Carlo i la matei.xa tem|)orada Durant; dues temporades va itertà- cantà Susanna i Barberina a Le nyer a la com|)anyia estable del nozze di Figaro. Landest beater de Salzbm g, a niés de cantar a diversos teatres d'Àus¬ tria i Alemanya, com rStadttliea- C K I S T I N A 0 B K K (; Ó N (Papage- ter de Klagenlnrt, on inter|)retà el na) Nascuda a Catlis, es llicencià rol de Cibla {Rigolello). Des de en Infermeria a la Universitat Ro¬ l'agost del 1997 és membre de la vira i A irgili de Tarragona i estu¬ companvia estalile de l'Aalto The¬ dià cant i piano al Conservatori ater d'Esseii, escenari on ha inter- Professional de .Música de \ ila- pretat, entre d'altres, els rols de seca, institució on cursà estudis Susanna. Despina, Blonde, Cibla, fins al 1998. Continuà els estudis Oscar, Adele, Mnsetta. biakermi- al Conservatori Superior de Músi¬ lli, Marzelline, Pajiagena, Olym¬ ca del Ideen de Barcelona, on fi¬ pia, Soetir Constance i Erasqnita. nalitzà aquest any els cursos amb A Espanva lia intervingut en les l'obtenció del Premi E.xtraordina- tem|)orades de l'ABAO, la Quin¬ ri d'l lonor tie Cant. cena Mtisical de San Sebastián i el Ea seva trajectòria musical començà Eestival de Santander. el 1992 en el Cor d'Infants del Cor CAR ÀUDIO MULTIMÉDIA PANTALLA DE PLASMA REPRODUCTOR DVD Productes audiovisuels i sistema La imatge de televisió més nítida La tecnologia digital més innovadora de navegació controlat per veu. del món. per a gaudir de l'oci domèstic. PIONEER ELECTRONICS IBÉRICA, S.A. - Tel. 93 739 99 00 - Fax 93 729 05 05 - E-maii: [email protected] 106 H I o c u A r I K s li I o C I! A !•' I r. s 11)7 del Veiidreil, ami) el ([nai iiiter- Otoilo lurico .lerezano, a més de mennoor, E^elisir d'amore, Ea Ri¬ Tornà la temporada 2()00-2()()1 |iretíi els rols de niezzoso|)rano (|uedar finalista al Concurs .latune ta, Don Pasiptaíe, Ixi Bohème, per cantar a D.Q. Don Quijote en solista de la Missa de la Coronació Aragall. També intervingué en les The Telephone de Ciancarlo Me- Barcelona. de Mozarl, la Canlala ¡^7 de |)roduccions de Maria Sinarda, notti, II segrelo di Susanna de Baclu el Hecjia'eiii de Mozart, l'^Str/- Orfeo ed Enridice i Die Eleder- Wolf-Ferrari, Die Inslige Uilive, bal Mater de l'ergolesi i Ei Messies nians a la temporada d'Amics de El giravoh de maig de Toldrà i WO LI-GANG K AUG II (Papageno) de I líindel, així com peces popu¬ rOjtera de Sabadell. El 2000 ([ue- Cançó cTanior i de guerra de Mar¬ Nastpié a Colonia i, després d'es- lars. dà finalista al Concurs luterua- tínez A'alls. titdiar Ciències Econòmiípies i WoH'íiatiíi Hínicií Fd Idd.d oFiiiigué el (|uai'1 premi iii- cional de Cant Francesc \'iñas. Ha actitat al Palatt de la .Mt'tsica Ca¬ Polítiipies, estitdià catit a la seva leiiiacioiial en la modalitat de Debuta al Cran d'eatre del Eiceu la talana {Enisa Fernanda i Missa de ciutat amb Josef .Metternicb i des- .love (lanlam de l'Aiiv al Festival temporada 1999-2000 amb el rol la Coronació), a l'Attditorio Na¬ prés a Itàlia, líl |)rimer contracte, .Musical de Flaiigolleii del l'aís de de Barbarina a Le nozze di Eigaro. cional de .VIadrid [El Pessebre), a l'aconsegití el 1984 a Düsseldorf i, dal les. Des del estudia ami) fja temporadíi 2000-2001 lia can¬ l'.Aitditori de Palma de .Mallorca després de Fèxit obtiugtit a .Mtttiic a ami) el la soprano Furi<(ueta Tarrés al tat 1). Q. Don Qni/ole en Barce¬ [El Pessebre), al dlieater aatt liet |)aper de Pa|)agetio de Die Clonservatori de \ ila-seca. Des del lona i Die Eran oltne Scliallen. Vrijtbof tie Maastricht [Carmen) i Zanberflôte, que dirigí Wolfgatig 199() iuterA ingué cu diverses An¬ a la mesi|itita de CòrdoA a [Magni¬ Sawalliscb, fou cotitractat cotn a tologies de la Sarsuela, ami) obres ficat i Cantata 147 de Bach). membre estable de la Bayeriscbeti com E! niño judío. Doña francis- i\I I H !•: I A CASAS (Pa|)agcnii) Nas¬ També ba cantat al Festival de Tor¬ Staatsoper. En aqttest teatre ba cantat diverses (¡aitu, ¡ja moutería i Ei barberUlo cuda a Barcelona, és llicenciada en roella de Montgrí, al Festival de òperes, com ara de Larapiés, entre d'altres. Psicologia. En a(|uesta mateixa Mtisica de Petalada [Carmen), al Die schweigsame Frau, Capriccio El 1997 gtianvà el |)rimer premi del ciutat cursà estudis musicals al Festival de Ototlo de Madrid [Pri¬ i Ariadne au/Na.vos, Co.si fan tnt- Coticttrs de (¡atit Ettgenio .Marco, Conservatori Sti|)erior .Municipal, ma la música /)oi la parole de te. La Bohème i // barbiere di dotat atnl) una Iteca |)er realitzar a més d'estudiar cant amb la so¬ Salieri), al Festival de Cratiada Siviglia. Ha actuat a Eít Scala de el (Itirs de Prol'essiotialització de prano Enedina Eloris. I la jtres ¡tart [Die Zanberflôte) i al Festival In¬ .Milà, Opera de Viena, Boyal Ope¬ en ra House Covent Cardeti de Eoti- .loves datitants de F.Associació lliçons magistrals a càrrec de ternacional de Satitatider [Gianni (F-Amics de l'()|)era de Sabadell. Montserrat Caballé, .laiime Ara¬ Schicchi), a més de realitzar gires dres, Berlíti, Hatnbttrg, Setnper- Atnl) acpiesta agrti|)ació lia parti- gall, Cino Becbi i .Magda Olivero, ])er Irlanda del Nord [La Creació o])er de Dresden, Detitscbe Oper de ci])at en el muntatge de Cosí fan lla obtingut cl Premi al .Millor de Flavdn) i I lolatida, i cantar Berlín, Colòtiia, Atnsterdatn, en amb Infle el rol de Fiordiligi. El ma¬ Catitatit Català al Coticttrs Inter- l'Or(|itestra Simfònica del Bonn, Niça, Marsella, Tolosa de teix iiny va (piedíir l'inalista al I ttaciotial .latune Aragall i ba estat A'allès el Reipiiem tie .Mozart. Elenguadoc, Roma i Bordetis. líl (lertamen .Manuel Ausensi. El premiada als concitrsos Etigeiiio Tamlté lui ofert recitals a França i seu repertori incloti títols com 1999 inter|)retà el rol de Cianetta Marco i al Fraticesc Vitàas. Brasil i acotnpanyà .losep Carre¬ Don Carlo (Posa), Lohengrin de E\disir (Eaniore al Teatre de Debittà j)rofessioniiltnetit ami) l'òpe¬ ras al «Coticert del Cetitetiari» al (Herald), Lucia di Lammermoor Ea FAiràndula, a la programació ra La Cenerenloía a l'Opera de Cam|) Nott ilel F.C. Barcelotia. (Enrico), Le nozze di Figaro del Cicle Opera a Catalunva. El Sabadell, oti també ha cantat el Debutà al Crati Teatre del Licett la (Comte) i Carmen (Escatnillo), entre d'altres. mateix any lott guardonada al rol de Era.s<|itita de Carmen. Tam¬ temporada 1998-99 amb el rol de Concurs Internacional de Cant bé ba inter|)retat Encía di Eani- Papagena de Die Zanberflôte. Al Cran Teatre del Licett lia ititerpre- li I O C 11 A I' I !■; S 109 Sopars de matinada tat els papers (rArle(|iií [Arindue Kinentt (iipera) i debutà com a anf Na.xo.i), i^aiiageiio {Die Zaii- cantant la temporada 1987-88 a herflote). Herald {Lolieiigriíi) i la Kannnero|)er de Viena amb el Lorenz von Poiiimerslelden {Mo¬ rol de Masetto i de Figaro [Le noz- t/iis der Maler). Fd Idd-t inter¬ ze di Figaro). El seu repertori ope¬ pretà el pa])er de Fing en la versió rístic també inclou els rols de Le- Comenci el en fornia de coneert de Tumiido! porello, Papageno, Don Alfonso, al Palan Sant .loidi. La temporada Don Pascpiale, Domador / Atleta W cilfeiiií! liarikl 199.5-96 actuà al Palau de la Mú¬ (Ln/n), Bartolo, Scbaimard, .Mon- sica ainh el paper de .Vlelot {Tris- terone. Don .Magnifico, Truflal- Icuí mul Isolde) i la temporada din. Matthieu, Fritz Kotimer. 1996-97 a Le poiirie niateloí i I lobson, (¡ecco del Veccliio, Eren¬ dia le Severolus, .Missatger dels Es|>e- PofrUdcci. La temporada 1998-99 sopant rifs {Die Fran ohne Schaflen), interpretà el rol de Pa|)ageno a Die Zaïiberflôle i la temporada Kingsor, Der Bingende {Jakobs- 1999-2000 cantà en la leiler de Al Gran Casino de Barcelona pot sopar fins a producció Scbóuberg), Gran ln(|ui- de Lohengrin de Peter Konwitscli- sidor, .ludas {Marin Magdxdena les cinc de la matinada. Després de l'òpera, de ny. Aquesta temjiorada lia cantat a Masseuet), Buonafede i d .xer- del teatre o del concert. És a dir, fins molt Die Frau ohne Schatten. niakowski, entre d'altres. Des del 1989 fins el 199.3 cantà a la tard. A unes hores en què la majoria de companvia de FOjiera de Kiel. restaurants ja han tancat la cuina. Tot I que, WOLF G ANC BAN KL (Papageno) Després de cantar a rStaatstheater Nascut a a de segons com es mirl, és molt aviat, ja que falta Viena, estudià violí Brannscbweig, al Landest bea¬ l'.Acadèmia de .Música de Baden ter d'Innsbruck i als Sommerfests- poc perquè surti el sol. S'Imagina una manera ami) Gnstav I lallania. S'inicià en piele de Sclionbrunn, ingressà el més agradable de començar el dia? el món de la música com a niúsic 1993 a la coni|)anyia de FStaat- a diverses Bandes. Destacà com a so[)er de Viena. També actuà a jazzista, estil musical amb el qual diicpiio (gira de I'Staatsopei' de guanvà diversos premis. El 1998 Viena), al Eandestbeater de Salz- va relire de la ciutat de Baden nn Inirg, al Koiinnarktbeater i al Festival de premi per la seva contribució ar¬ Bregenz, a F()|)ern- tística. liaiis de Zuric, a FAccademia di El 1984 inicià els estudis de cant al Santa Gecilia de Boina i a I Ojiera de Golònia ÜIL (lonservatori de Viena, assistint a les classes dels professors Domini- Gom solista de concerts i recitals ba cantat assíduament al Konzert- Gran ipte Weber (cant), David Paul Casino Lutz (lied i oratori) i Waldemar batis i al Musikverein de Viena, BARCELONA La sort és conèixer-lo Port Olímpic ■ Marina 19-21 (al costat de l'Hotel Arts) - 08005 Barcelona - Tel. d'informació i reserves 93 225 78 78 Imprescindible presentar DNI, passaport o cornet de cond» 110 li I o c li A I' I I-; s IÎ I 0 C R A I'' I i; S 111 a Curzio a uozze di entre d'altres auditoris, ami) un Schauspieldirektor a Monte-Car¬ Becat Holanda ¡>er estudiar and) Don Le Figaro. La repertori (jue inclou obres com lo. També ha cantat Carmen Aldo Baldin i Magda Olivero, ha temjiorada 2000-2001 ha Novena Siiufoiiia de Beetlioven, (Monte-Carlo) i La dame blanche ofert diversos concerts {Missa en cantat el rol de subhastador a Winterreise i Scliwanengesang de (Opéra Comique). El sen reperto¬ Si menor i Oratori de Naxkd de D.Q. Don Quijote eu Barcelona. Scliuiiert i La Creació de Havdn, ri barroc inclou L'Orfeo, Il ritor- Bacil i Te Den m de Charpentier). entre d'altres. no di LJlisse in patria, L'incoro- El sen re|)ertori ojieristic inclou Debuta al (ban Teatre del Liceu. nazione di Poppea, L'Argia, La Do/i Giovanni, Cosí fan lutte, El Calisio (Salzburg) i L'incontro giravolt de maig, L'occasione fa il Mariano \ iñiiales improvviso. Entre els setis titols ladro. Il barbiere di Siviglia, Lu¬ STEVEN CO EE (Monostalos) contein|)oranis cal destacar La cia di Lammermoor i L 'impresario Nascut a Baltimore, deltutà el noche triste de .Jean Prodromides, in angustie, entre d altres titols. 1 dy.b com a levgueui Oiuegidn Medea de Gavin Bryars, Le També cantà Babel 46 de .Montsal- amb la Boston Svuipbonv Orches¬ Grand Macabre de Ligeti (Salz- vatge, Pe/)ita Jiménez d'Albéniz, Carmen i Die tra, dij'igida per Seiji Ozawa, di¬ Itnrg), Lulu d'Alban Berg, Boule¬ Zauberflóte (totes rector ami) f|ui va tornar a col·la¬ vard Solitude de Hans Werner quatre a Peralada) i L'Atlàntida borar el 1995 amb The Hake's llenze, Susannah de Carlisle de Falla (Festival de Granada Progress. Debutà al Metro|)olitan l'loyd i Billy Budd de Britten. amb direcció de La Fura dels Opera I louse de Nova York can- Debuta al Gran Teatre del Liceu la Bans). El 1998 debutà al Teatro taut a de la Zarzuela amb Los amantes Ariadne anfNaxos. ! la ac¬ temporada 1998-99 amb Die tuat també a San Francisco [Ko- Zauberflóte i tornà la temporada de Teruel. Debutà a Glyndebotu - vantxina., Boris Godnnor, Die 1999-2000 amb el recital Ani¬ ne ami) Il barbiere di Siviglia. A Zanberflote i A Midsninmer mals, big and small. França treballa assiduament amb NighPs Dream), Seattle {Dialo¬ l'Opéra de Chambre de France amb la gues des Carmélites, Les contes quai lia cantat Rita de Do¬ d'Hoffmann i Guerra i pau), a la FKANÍDSCO VAS (Monoslalos) nizetti, Cosí fan tutte. Die Zau¬ Oauadian Ojjera Company, a la Nasctit a Saragossa, es traslladà berflóte, L'isola dishabitata. La a Canterina i La belle Hélène. 1 louston Grand Opera i a la Lvric Barcelona per estudiar cant; i Opera de Chicago. A Europa ha violi. Inicià els esttidis de cant Debutà al Cran Teatre del Liceu la cantat a FOjiera de Paris, Thé⬠amb .Joaqtdm Prouljasta i els temporada 1993-94 ami) un reci¬ tre des Champs Elysées, Opéra continuà amb cursos impartits tal liric. Des d'aleshores hi ha iii- Comique, Lió, Niça, Ginebra i per Francisco Lara, Emma Kirk- tervingtit amb regularitat. La Lausana. Tanil)é particijta regu- by, Anthony Booley, Flilliard En¬ temporada 1998-99 cantà el rol larinent en el Eestival d'Ais de semble, Paul Scbilhawsky i Jerzy de Flavio a Norma i el d'Oronte a Provença {The Hake's Progress i Artysz, entre d'altres. Olttingué Alcina. La temporada 1999-2000 Die Zauberflóte). lla iiiter|)retat el l'remi d'Interpretació en el IV interpretà el rol de Pang en la no¬ Orphée aux enfers a Ginebra i Concurs Nacional de Cant ON- va prodticció de Turandot, d'Ar- a Anvers i Der CE'89. \ i(w.iiç Ksiííve Madrid turo a Lucia di Lammermoor i de I'nincis(U) Vas Lió, Oberon B I 0 C B A I" I K S 1 i;5 ',r EMI Great Recordings of the centurv MOZART Die Zaiiberflote Herbert von Karajan ilrfflwtd • Svcfrinl - Ktnu Upf • Wtbtrr ■ ixninn üMKmirtndrrGndhtlult |. Gcdda • lanowitz • Berrj' • Popp Dermota • Seefricd • Kunz OTTO KLEMI'ERER HERBERT VON KARAJAN 5 67388 2 (2 CD's) 5 67071 2 (2 CD's) popp ' OHcamoA jerusaifv. BflCNOEL BRACIII HWIFV ZEOMK Die MOZART SERNARt) HAITINK ^aaberflote Icriisalem • Popp • Cruberova Ecmnitz • Rosvaenge • Berger Upshaw • I loch • Rolfe Johnson BERNARD HAITINK Sir THOMAS BEECHAM ROGER NORRINCrON 0 It (.) Ll K S 1 It A S I M F Ò N I C A I) F F Kiiappertsbuscli. Franz Konwits- 7 47951 8 (3 CD's) 7 61034 2 (2 CD's) 5 61384 2 (2 CD's) CItAN T F AT It F I) F F FICFU cliiiv, (¡leiiieiis Kranss, Joan Fa¬ l'd primer director lilnlar de FOr- llióte (le Grigiion, Joan .Viaiuin, (piestra Sind'ònica del Gran Tea- Janine Pallissa, Ollorino Res|)igln, MOZART DIE ZAliUEHI'LÔTE Ire del Fieeii l'on Marià Obiols. En Jose|) Sabater. Max von Scbl- Lrpp • Sfrtriiil. l>ftmoz.i. kuoi • Chor (Irr Wjcnei Siaais.oiK'r la seva Hirni'i PhiJiwrmmilkrr llarga liistiii ia lia estat di¬ llings, Georges Sebastian, Richard WILíll·L.M FUHTWÂNGLER rigida per batutes convidades com Strauss, Igor Stratinsky, Hans ara Alberl Goales, Anta! Dorati, Swarowsky, Arturo Toscanini, Karl Elmendorfí', l'ranco Faccio, Antonino Votto i Bruno Walter; i .Manuel de Falla, Alexandre Gla- darreranient Gerd Albrecht, Ale¬ xander znnov, Joseí Keilbertb, Erich Anissiinov, Richard Ro- Kleiber, Olio Klemperer, Hans nyiige, Paolo Garignani, Frédtíric Lipp • Sccfricd • Dermo 'othenbergcr • Schreier • Berry WHILHELM FLIRIWANL tiWOLFGANG SAWALLISCH 5 65356 2 (3 CD's) ¿1^47827 8 (2 CD's) . 'EAtilj-lDd&en S ^w-^osgJál Cliaslin, Franz-l'aul Decker, Ro¬ CO H DEL TEATRE DEE El CEL mano Gaiidolfi, Lamberto Gar- El Gor del Gran Teatre del Eiceu delli, García Navarro, Armando es consolida als anv seixanta sota Gatto, Gristóhal I lalffter, Janos la direcció de Riccardo Bottino. Knlka, Peter Maag, Riccardo En començar la temporada 1982- Mnti, \\ oldemar Nelsson, Vaclav 83, Romano Gandolí'i es lén càr¬ Nemnann, .|ose|) i'ons, David Ro¬ rec de la direcció jimtament amb bertson, Antoni Ros Mari)à, Julins Vittorio Sicnri. Posteriorment ha Rndel, Pinclias Sleiid)erg, i'eter estat tlirector Andrés Máspero. Schneider i Silvio Varviso. Els di¬ Actualment és director del Oor rectors titulars de la lormació ban William Spaidding. estat Eugenio iVl. Marco i més en¬ D'entre les seves actuacions cal asse¬ davant Uwe Mimd. Actualment el nyalar el Requiem de Verdi (Teatro director musical és Bertraml de Real de Madrid) i la primera versió wm Billv, el |)rinci|)al director convi¬ escenifícada a Espanya de ròjteia dat és Peter Schneider; i el ])rinci- Moses unci Aran de Schónberg pal director associat és .lose]j (Gran Teati'e del Liceu), a més del Pons. Requiem de Mozart, la Missa So- L'Orqnestra ha actuat al Teatro Real lemnis de Beethoven i la Missa de i al Palacio Real de Madrid, les la Coronació de Mozait. Arenes de Nîmes, POjiera de El Gor del Gran Teatre del Eiceii ha Endwigshal'en, el Théâtre des actuat a les Arenes de Nîmes, en Ghamps Elysées de París, el Palau ocasió de l'estrena a Erança de de la Miísica Gatalana i el Teatre l'òpera de Verdi // Corsaro. Tam¬ Grec de Barcelona, el Eestival bé ha interpretat Lucia di Lam- d'Orange, l'Odeon 1 lerorlion Atti- mermoor a Endwigshal'en i Lii- cns d'Atenes, el Eestival de Pera¬ crezia Borgia a París, lia cantal lada i Ea Seo Vella de Eleida entre sota la direcció dels tnestres Al- d'altres indrets. brecht. Decker, Gatto, 1 lollreiser. Eidka, Mund, Nelson, Perick. Rennert, Rudel, Steinberg, W ei- kert, Varviso, Maag i .Nemnaiin. entre d'altres. Nous altaveus PaSCaL lósala de casa meva és molt petita. Així i tot disfruto del millor so. Només em cal connectar els nous altaveus Pascal de Sony 31 meu equip de música o al meu televisor. 86x169x130 mm wndensats en una caixa perfectament dissenyada. Es aquí on m ha l'imant de Neodimí: el més potent del món I capaç de , ondre el millor so. Els petits altaveus Pascal em permeten o ere mure el millor partit de la música I les pel·lícules. Pot ser que a 3asa tingui poc espai, però ¿per qué fia de tenir tan poc so? **ww.sony.e 116 11? Barítons Concertino Violes r Contralts OHQUIvSTHA agots Sopranos Kai CLEUSTEEN Marie VANIER * Just ¡MOROS COR DEL GRAN M. Josep ESCORSA Ferran ALTTMIS SIMFÒNICA l)KL CHAN Margarida BUENDIA TEATRE Fulgencio SANDOVAL Lleonard CASTELLÓ M. Lluïsa CARDONA Hortènsia LARRABETTI Pere COLL TEATRE DEL lACEU DEL LICEU Ramon GRAU Bettina BRANDKAMP Amparo CATALÁN Margarida POCOVI Violins primers Mihail FLORFSGU Ntïria CORS Anna M. VELANDO Josep MIRÓ Tobias GOSSMANN * Nicolae GIURGFA Niiria DELGADO Àngel MOLERO Víctor PFTRF Margaret BONI 1 AM I rompes M. Isabel I UENTEALBA Joan Josep RAMOS Andrea CEHUTI Franck TOLIJNI Frantisek SUPIN * Núria LAMAS Lluís SÁNCHEZ Birgit EULEH Luca GFRUTI FVaucisco RODRÍGUEZ M. Dolors LLONCH Tenors Fiotr JECZMVK Glòria LÓPEZ Daniel ALFONSO Emilie LANCEAIS M. Rosa LÓPEZ Julio Alberto BERDASAGAR Einilian TOADER Mirta Maria LORA Antoni BERNAL Baixos Vessela TOMOV Trompetes Jordi BOLTES Guerassini Encarnació MARTÍNEZ Josep M. BOSCH VOHONKOV V ioloncels Miguel Àngel BOSCH * Anna OLIVA Ilans W. BYSTRON Vicente CANSECO Tatiana BILBA Peter TFIIFMANN * lYancisco VILLAFSCUSA José Luis CASANOVA Ignasi CAMPÀ Begoña PÉREZ Matthias WFINMANN Fà-ancesc COLO.MLNA * Àngels PADRÓ Etiii Albert DEPRIUS Miguel Àngel CURRÀS Carme COMFCHF Àngel VIDAL Kyiing PARK Ursula CRUMP Angelica PRATS Francisco J. FERNÁNDEZ Josep Eeli|) EGURROLA Francesc Juan Manuel STACFY Marta RIBAS Jordi FIGUERAS QUILES Carles RIVAS Violins segons Rafael SALA M. Teresa RIBERA Josep M. FONTANALS Annick PUIG * rrombó Maria SUGH Ubald GARCÍA Juan Bautista ROCHER Antònia TERRES Francesc SÁNCHEZ * Rita WING Francesc GARCÍA Mercè BROIONS David MORALES Prudenci GUTIÉRREZ Elena GEAUSESGU Contrabaixos DetleflIILLBRICHT* Cesar HUELDE Jordi PAPS Tomàs ALMIR/VLL* Sixte LERÍN Alexandre POLONSKY Rafael de la VEGA Mestres assistents musicals Mezzoso|)ranos José Antonio MEDINA Jordi VILARGUNTÉ Francesc LOZANO Elisabeth ATTL M. Isabel ARQUÉ Perfecte MONROIG Antònia ESCALAS Percussió Mark HASTINGS Montserrat BENET Eduard MORÉ Ferran de la VARGA Artur SALA * Teresa GASADELLÀ José Luís MORENO Javier PÉREZ-BATISTA Jordi MONTOLIU Jordi MFSTRFÜS * Joana COLL Pep NONELL Jaume TRIBO Fiantes Ferran ARMENGOL Eloi Rosa CRISTO Helios PARDELL JOVÉ Albert MORA * Xavier PLANÀS Osias WILENSKI Jaume GORTADFLLAS Josepa MARTÍNEZ Isabel MAS Carles PRAT Glòria NOGUÉ Marta MORERA Elorenci PUKi Irma HUICI Glockenspiel Lluís VILA M. Isabel RODRÍGUEZ Emili ROSÉS Osias WILENSKI Carlos TRULLÉN Mireia BARRERA Oboès M. Rosa SOLER F"rancesc CASTELLÓ * Enric PELLICER * Solistes Clarinets Joan MERCADAL * Jesiis CARRASCO Bertomeu MERCADAL Carles PERTEGAZ 119 S'inclou una selecció de les versions Ludwig Weber (S), Léa Piltti Enregistraments íntegres. Els personatges princi¬ (RN), Alfred Poell (Pa), D. Koma- rek pals són esmentats en l'ordre se¬ (Pap) i K. Wessely (M). Fi¬ güent: Tamino (T), Pamina (P), larmónica de Viena i cor de Sarastro (S), Reina de la Nit l'Opera de Viena. Dir.: Karl (RN), Papageno (Pa), Papagena Bôliin. Myto, 1941 (CD) (Pap) i Monostatos (M). A conti¬ C. Kullmann nuació l'orquestra, el cor, el direc¬ (T), ,1. Novotna (P), Ezio tor musical, ei director d'escena Pinza (S), J. Antoine (RN), J. (si s'escau), el segell discogràfic i Brownlee (Pa), L. Raymondi (Pap) l'any de l'enregistrament. i .1. Garris (M). Orquestra i cor del Metropolitan Opera House. Dir.: Versions en disc Bnmo Walter. Walliall. 1942 (CD) Helge Rosvaenge (T), Tiana Lemnitz Richard Tucker (T), Eleanor Steber (P), Wilhehn Strienz (S), E. Berger (P), J. Hmes (S), E. Berger (RN), ,1. (RN), Gerhard Hiisch (Pa), I. Beü-ke Brownlee (Pa), L. Raymondi (Pap) (Pap) i H. Tessmer (M). Eüarmònica i L. Chatay (M). Orquestra i cor del de Berhn i cor Favre. Dir.: Thomas Metropolitan Opera House. Dir.: Beechani. EMI, 1937 (CD) Bruno Walter. HRE, 1949. Helge Rosvaenge (T), J. Novotna (P), WaJther Ludwig (T), Irmgard Seefried A. Kipnis (S), Julie Osvath (RN), (P), Josef Greindl (S), Wüma Lipp W. Domgraf-Fassbaender (Pa), D. (RN), Karl Schmitt-Walter (Pa), E. Komarek (Pap) i William Wemigk Oravez (Pap) i Peter Klein (M). Ei¬ lannònica de Viena i cor de (M). Eilannònica de Viena i cor de l'Òpera l'Opera de Viena. Dir.: Arturo Tos- de Viena. Dir.: W. Ftutwangler. Ar- canini. Grammofono 2000, 1937 lecchino, 1949 (CD) (CD) Anton Dermota (T), Irmgard See¬ Walther Ludwig (T), Trude Eipperle fried (P), Ludwig Weber (S), Wil- ma (P), J. von Manowarda (S), Léa Lipp (RN), Erich Kunz (Pa), Piltti (RN), Karl Schmitt-Walter Emmy Loose (Pap) i Peter Klein (Pa), L. Preisig (Pap) i H. Buchta (M). Filarmónica de Viena i cor del (M)). Orquestra i cor de Ràdio Singverein. Dir.: Herbert von Stuttgart. Dir.: Josef Keilberth. Karajan. EMI, 1950 (CD) Preiser, 1937 (CD) Anton Dermota (T), Irmgard See¬ Peter Anders (T), Maria Reining (P), fried (P), Josef Greindel (S), Wil- K N li !•; C I s I' li ..t M K N t S l'21 ma Lipp (R-\), Ericli Kuiiz (Pa), llannelore StelTek (Pap) i \Vb E. Oravez (Pap) i Peter Klein (M). lloHinan (.M). Orquestra i cor de Eilarmòiiica de \ iena i cor de Ràdio Frankfurt. Dir.: Georg Sol- ti. rO|)era de Viena. Dir.: \X . Eurt- Melodram, 19.55 (GD) wangler. EMl, 1951 (CD) B. Sullivan (T), L. Amara (P), .1. Mi¬ Nicolai Gedda (T), Elisaljetli Sch¬ nes (S), Roberta Peters (RN), T. warzkopf (P), M. Petri (S), Rita lí|)pman (Pa), E. llurley (Pap) i Streicli (RN), Giuseppe Taddei P. Eranke (VI). Or(|nestra i cor del (Pa), Alda Noni (Pap) i Antonio Vletropolitan Opera Mouse. Dir.: Pirino (M). Orquestra i cor de la B. Walter. GES, 195b (CD) R.\l de Roma. Dir.: llerbert von Karajan. Gala, 1953 (GD) .Vnton Derniota (T), Pilar Eorengar (P), Arnold van .Mill (S), Rita Ernst l·laefliger (T), Maria Stader Streich (RN), W alter Berrv (Pa), (P), .losef Greindl (S), Rita Streich 0. Ghelavine (Pap) i Valori (M). (R.\), Dietrich Eischer-Dieskau Onpiestra i cor del Teatre Colon. (Pa), L. Otto (Pap) i Martin Van- Dir.: Thomas Beecham. .Melo¬ tin (.M). Orquestra i cor de la dram. 1958 (GD) Rl.VS de Berlín. Dir.: E. Fricsay. DG, 1954 (GD) L. Simoneau (T), Eisa delia Gasa (P), Karl Bühme (S), E. Koth (R.N), Centri's. L. Simonean (T), H. Güden (P), Karl Walter Bern' (Pa), G. Scintti (Pap) i Rühme (S), Wihna Eipp (IE\), W al¬ Karl Dbnch (M). Eilarmònica de Es trobarà en les millors butaques d'una sala de cinema, o a la primera fila d'un ter Beirv (Pa), Eminy Loose (Pap) i V^iena i cor de l'Opera de Viena. auditori, sense moure's del saló de casa seva. A. .Taresch (M). Füaniiònica de Vde- Dir.: George Szell. Orfeo, 1959 (GD) És el nou BeoVision 32" amb na i cor de reproductor de vídeo incorporat i sistema de so l'Opera de V·'iena. Dir.: surround una amb pantalla panoràmica més gran. Gràcies als quatre altaveus Karl Rohm. Decca, 1955 (GD) Nicolai Gedda (T), 1. Hallstein (P), actius BeoLab 8000, es crea una sensació que el situa al centre dels esdeveniments. Gottlob Frick (S), Wilma Lipp D. Garen Així és el so i la imatge de Bang & Olufsen. (T), G. Bijster (P), G. Ho- (RN), Ericb Kunz (Pa), G. Sciutti ekman (S), M. Tyler (RN), A. (Pap) i P. Kuen (.M). Filarmónica BeoVision Avant 32" 1.150.000 Pta. Gschwend de Viena i cor de BeoLab 8000 260.000 Pta. (Pa), N. Duval (Pap) i l'Ojjera de Vie¬ G. Tavern na. Dir.: Herbert von SI (M). Orquestra i cor de Karajan. desitja rebre un catàleg sense compromís, truqui als números següents: Tel. 93 454 53 00 Fax 93 323 06 32 la Neederlands Philannonica. Dir.: Movimeiito Mitsica, 1962 (GD) e-mall: [email protected] A. Kranhals. MMS, 1955 (GD) Fritz W tniderlich (T), Evelyn Fear Ernst Kozub (T), Elisabeth Grüni- (P), Franz Grass (S), Roberta Pe¬ BANG 5. OLUFSEN mer (P), Gottlob Frick (S), E. ters (RN), Dietricb Eisclier-Dies- Kòth (R.N), G. Ambrosius (Pa), kau (Pa), Lisa Otto (Pap) i Erie- Bang & Olufsen Gran Via Corts Catalanes, 575 • 0801 I.Barcelona • Tel.: 93 454 53 00 • Fax: 93 323 06 32 Lexus GS 300. !•: N IÎ k i; i s r r a m k n i' s 123 dricli Lenz (M). Filarmónica de meier (M). Onjuestra del Estat de Hay obras creadas Berlín i cor de la RIAS de Berlín. Baviera i cor de POpera de Mu¬ Dir.: Karl Bolini. DG, 1964 (CD) nich. Dir.: Wolfgang Sawallisch. para emocionar EMI, 1972 (CD) Nicolai Gedda (T), Cundida Janowitz (P), Gottloh Frick (S), Lucía .1. Kôstlinger (T), Irma Urrila (P), UI- Emociónese. Déjese llevar Popp (RN), Walter Berry (Pa), R. rik Cold (S), Birgit Nordin (RN), por un coche que cambia el M. Piitz (Pap) i Gerhard linger Hakan Hagegard (Pa), Elisabeth Erikson concepto del disfrute del (.VI). Orquestra í cor de la Philliar- (Pap) i Ragnar IJlfung monia. Dir.: Otto Kleinperer. (M). Orquestra i cor de la Ràdio automóvil. El GS300. Que EMI, 1964 (CD) Snèca. Dir.: Eric Ericson. SR auna el lujo y las prestaciones ZWA, 1974 (CD) Waldemar Knientt (T), Pilar Lorengai- con las ventajas exclusivas del (P), Walter Kreppel (S), Rober¬ R. Kollo (T), Edith Mathis (P), Peter Lexus Privilege Service Oro*: ta Peters (RN), Walter Berry (Pa), .Meven (S), Edita Cndterova Reiiate Holm 6 años de garantía, Programa (Pap) i R. Ercolani (RN), ITermann Prey (Pa), R. (M). Filarmónica de Viena i cor Crist (Pap) i Gerhard Unger (M). de Revisiones de de rÒpera de Viena. Dir.: Istvan. Eilarmónica de Viena i cor de Mantenimiento Gratuitas Kertesz. Melodram, 1964 (CD) l'Òpera de Viena. Dir.: Herbert von Karajan. Arkadia, 1974 (CD) durante 3 años... Una obra Stuart Burrows (T), Pilar Lorengar maestra que transmite (P), Martti Talvela (S), Cristina Peter Hofmann (T), Kiri Te Kanawa emociones. Deutekom (RN), Hermann Prey (P), Kurt Moll (S), Edita Crtiberova (Pa), Renate Holm (Pap) i Gerhard (RN), Philip])e Huttenlocher (Pa), En movimiento. Stolze (M). FilaiTnónica de Viena i Katherine Battle (Pap) i N. Orth cor de l'Opera de Viena. Dir.: Ce- (.VI). Eilarmónica de Estrasburg i org Sold. Decca. 1969 (CD) cor de l'Opéra du Rhin. Dir.: Alain Lombard. Barclay, 1978 (CD) Peter Schreier (T), Helen Donath (P), Titeo Adam (S), Syhda Ceszty (RN), Siegfried Jerusalem (T), Lucia Popp Ciinter Leih (Pa), R. Hoff (Pap) i H. (P), Roland Bracht (S), Edita Neukirch (M). Staatskapelle Dres¬ Cruberova (RN), Wolfgang Bren- den i cor de Ràdio Leibzig. Dir.: 0. del (Pa), B. Lindner (Pap) i Heinz Snitner. Berhn Classics, 1971 (CD) Zednik (M). Orquestra i cor de la Ràdio Bavara. Dir.: Bernard ITai- Lexus Mecenas del Peter Schreier (T), Anneliese Rothen- tink. EMI, 1980 (CD) Is Gran Teatre del Liceu berger (P), Kurt Moll (S), Edda Moser (RN), Walter Berry (Pa), Francisco Araiza (T), Edith Mathis 0. Miljakovic (Pap) i W. Brok- (P), José van Dam (S), Karl Ott ' !•: N I! !■: (; i s t it a m io n i' s i 125 i (HN), Gottfried ITornik (Pa), Ja¬ Gosta Winbergli (T), Lnba Orgona- net Perry (Pap) i II. Krtise (N'l). sova (P), Franz Joseph Selig (S), Filarmónica de Berlín i cor de Sttmi Jo (RN), Hakan I lagegard l'()|)era de Berlín. Dir.: Herbert (Pa), M. Bovet (Pap) i Volker Vo- von Karajan. DG, 1980 (GD) gel (M). Ensemble Orchestal de París i cor ProArte Latissane. Dir.: Eric 'Pa|)py (T), lleana Gotrubas (P), Artniti Jordan. Erato, 1989 (GD) .Vlartti Talvela (S), Zdislawa Do¬ nat (BN), Ghristian Boescli (Pa), Francisco /Vraiza (T), Kiri Te Kanawa Elisabeth Kales (Pajt) i Horst Hies- (P), Samttel Raniey (S), Ghervl tennann (M). Eilarinonica de Vie¬ Studer (RN), Olaf Biir (Pa), Eva na i cor de r()|tera de Viena. Dir.: Lind (Pap) i Aldo Baldin (.M). Aca¬ James Levine. Decca, 1980 (GD) demy St. Martin-on-the-Field i cor Amltrosian. Dir.: Ne\ ille Marriiier. Gny de Mev (T), Marianne Kweksil- Philips, 1989 (GD) ber (P), IT. van der Kanip (S), Isa¬ belle Ponlenard (RN), M. Vers- Anthony Rolfe Johnson (T), Dawn cliaeve (Pa), T. van der Pntteii Upshaw (P), Gornelitis Haitpt- (Pa|)) i F. Jorgensen (M). Orques¬ tnann (S), Beverley llocli (RN), tra Barocjne Amsterdam i cor Viva .Andreas Schmidt (Pa), G. Pierard la Musica. Dir.: T. Koopman. Era¬ (Pap) i Gitv de Mev (M). London to, 1982 (GD) Glassical Players i cor Schiitz tie Londres. Dir.: Roger Norrington. Peter Schreier (T), Margaret Price EMI, 1990 (GD) (P), Kurt Moll (S), Luciana Serra (RN), Mikael .Melbye (Pa), M. Ve- Uwe Heilmann (T), Rtith Ziesak (P), Alda Don Carlo (teatrí) La Traviata nnti (Pap) i Robert Tear (M). Sta- Knrt Moll (S), Stimi Jo (RN), Mi¬ Gran Teatre del Liceu Gran Teatre del Liceu Gran Teatre del Liceu atskapelle de Dresden i cor de Ra¬ chael Kraiis (Pa), L. Leitner (Pap) i dio Leibzig. Dir.: Golin Davis. Ileinz Zethiik (M). Filarmotiica de Viena i cor de ^SSSSSí^Sít Philips, 1984 (GD) POpera tie Viena. Dir.: Georg Solti. Decca, 1990 (GD) Verdi lOO ITans Peter Blocliwitz (T), Barbara 2001 Bomiey (P), Matti Salniinen (S), Jerrv Hadley (T), Barbara Hendricks Edita Grnberova (RN), Anton (P), Robert Lloyd (S), Jtine An- Scliaringer (Pa), E. Sclimid (Pajt) i derstm (RN), Thomas Allen (Pa), Peter Keller (M). Orqtiestra i cor de Lllrike Steinsky (Pap) i H. Wild- Gran Teatre del Liceu rOpera de Ztiric. Dir.: Nikolaits haber (M). Scottish Ghamber Or¬ 1 larnoncourt. Teldec, 1987 (GD) chestra i cor. Dir.: Gitaries Macke- Un ballo in maschera Gran Teatre del Liceu rras. Telare, 1991 (GD) !•; N IÎ V. (; i s T li a M !•: n t s 127 Kuit Streit (T), Barbara Bomiey (P), Erikson (Pap), Ragnar Ull'ung (M). Kristin Siginimdsson (S), Snini ,To Radio sueca. Dir. music.: Eric Eric- (RN), GiUes CachemaíUe (Pa), Lilian son. Dir. d'escena: Inginar Berg¬ Watson man. (Pap) i M. Petzhold (M). Or- 1975 (cantat en suec). qnesù'a i cor de Drottingholin. Dir.: A. Òstinan. L'Oisean Lyre, 1992 (CD) Leo Goeke (T), Felicity Lott (P), Thomas Thomaschke (S), May ^eu Herbert Lippert (T), Elisabeth Nor- Sandoz (RN), Benjamin Lnxon berg-Schnlz (P), Kurt Rydl (S), (Pa), John Fryatt (M). Festival de Hellen Kwon (RN), Georg Tichy Glyndeboiirne. Dir. nnisic.: Ber¬ (Pa), L. Leitner (Pap) i Wilfried nard Haitink. Dir. d'escena: John 2CC0 Gahnilich Cox. Pickwick (M). Orquestra Failoni Video, 1977? de Budapest i cor del Festival de Hungria. Dir.: Michael Halasz. Francisco tVraiza (T), Lucia Popp Naxos, 1993 (CD) (P), Kurt Moll (S), Edita Grubero- 2001 va (RN), Wolfgang Brendel (Pa), Flans Peter Blochwitz (T), Rosa Man¬ Giidnm Sieber (Pap) i Norbert illon Orth ■ llu ballo in ma-schera 2CCC (P), Reinhard Flagen (S), (M). Bayerische Staatsoper Natalie Dessay (RN), Anton Scha- (Munic). Dir. music.: Wolfgang 2CCI ringer (Pa), Linda Kitchen (Pap) i Sawallisch. Dir d'escena: August tin buUu ill mtixvlioni Steven Cole ¡M flwtla mn^im (M). Orquestra i cui¬ Everding. Philips, 1983 (CDV). / PuriUtni 1 Puritaui Stwixnii H Diililit déis Arts Florissants. Dir.: W. Ch¬ ■Los mejores fragfragmentos ristie. Erato, 1995 (CD) Stefan Dahlberg (T), Ann Christine O (irtiii 'rrtiirr del Lier (Ic la temporada Samson et Dalila Biel (P), Laszlo Polger (S), Birgit Michael Schade (T), Christiane Oelze Louise Frendsen (RN), Mikael Sa- (P), Flarry Peeters (S), Gyndia muelson (Pa), Birgitta Larsson Sieden (RN), Geraki Finley (Pa), (Pep). Dir. music.: Arnold Ostinan. mêjorés fragnientog^s^ K. Backes (Pap) i Uwe Peper (M). Dir. d'escena: Goran Jarvefelt. Phi¬ (¡rail Teaire del J.iccii de la English Baroque Soloist i cor lips, 1989 (CDV). temporada 2000/2001 Monteverdi. Dir.: .lames Elliot Gardiner. Archiv, 1996 ((¡D) TAMBIÉN DISPONIBLES Comentari discogràfic Versions en video Essent, com és, una de les òperes de Mozart més populars, és natural, que .Tosef Kcistlinger (T), Irina Urrila (P), els catàlegs discogràfics estiguin plens Ulrik Cold (S), Birgit Nordin (RN), d'enregistraments de tota mena. Entre Hakan llagegard (Pa), Elisabeth les versions històriques, una de les més LOS CDs PARA VIVI R EL LICEU! www.emimusic-spain.com Nueva gama de proyectores multimedia Mitsubishi Electrk MITSUBISHI ELECTRIC LCD PROYECTORES MULTIMEDIA DATOS/VIDEO ue ofereix la Lœnes que es i^rents. spectaculars escene^ f'escenari, on respecta Is Gran Teatre del Liceu Téiefünica ^ Televisió de Catalunya l.'ÍO !•; N H E (; I s r r a m v. n 'I' s 131 famoses és la de Sir Thomas Beecham. geno agradablement soiprenent de Die- S'incloti un llistat de les representa¬ Temporada 1924-23 Tot i que la direcció de Tiiiefaltle músic tricli Eiscber-Dieskau i el luxe de tot Cronologia cions de Die Zauberflóte a la britànic és objecte de discussió en alguns Ull Hans Hotter com a Sprecber. Més liceísta bistòria del Gran del Teatre del Josef Kalenberg (T), Garlóla Dabmen sectors de la crítica, el registre manté equilibrada en el seu conjunt és la iiri- Liceu. Els personatges principals (P), Hermann Marowsky (S), atractius tan forts com l'esplèndida llant primera lectura de SE Georg Solti. són esmentats en l'ordre següent: Eritzi Jokl (RN), Hermann Wie¬ Pamina de Tiana Lenmitz o l'iieroic amb l'imposant Sarastro de Marti Tal- Tamino (T), Pamina (P), Sarastro demann (Pa), Anni Frind (Pap), Tamino de Helge Roswaenge. La pri¬ vela, l'expressiva Pamina de Pilar (S), Reina de la Nit (RN), Papage¬ Albert Reiss (M). Dir.: Eelix mera gravació que en va fer, el 1950, Lorengar, l'enjogassat Papageno de no (Pa), Papagena (Pap) i Monos- Weingartner. (4) Herbert von Karajan és àmjrlianient Hermann Prey o la peculiar tècnica de tatos (M). A continuació el direc¬ superior al seu «remake» de 30 any s Gristina Deiitekom com a Reina de la tor musical, el director d'escena, Temporada 1950-51 després. A una concepció d'una irresis¬ Nit. Com en el cas de Karajan, el segon s'escau, i el nombre de represen¬ tible lleugeresa vienesa, s'bi afegeix un intent és menys reeixit, tot i un modè¬ tacions (entre parèntesi). Helge Roswaenge (T), Trude Eipperie magnífic equip de cantants encapçalats lic Sarastro en la veu de Kurt Moll. Nombre total de representacions: 37 (P), Herbert Alsen (S), Wibna Lipp per la radiant Irmgard Seefried, una de Entre les lectures modeiTies, en des¬ (RN), ,|obn Hugo Karg (Pa), Rut- les millors Paminas de la bilde Roescb discografia, el tacarem dues, una signada per noms (Pa[)), William Wer- poètic Tamino d'Anton Dermota i el mozartians d'ampli prestigi com Sir nigk (M). Dir.: Hugo Ralzer. (3) simpàtic Papageno d'Ericb Kunz. Golin Davis, Dame Margaret Price i Als anys 60 trobem dues versions Peter Scbreier, tamlré amb el magnífic Temporada 1960-61 consideració de de forma gairebé con¬ Kurt Moll i la segona iitilizant instru¬ secutiva. La lectura d'Otto Klemperer ments originals i criteris bistoricistes. Karl Terkal (T), Melitta Muszely (P), Michael defuig els elements més fantàstics i Ens referim a la dirigida per W illiaiii Szekely (S), Mimi Coertse popidars de la partitura per bolcar-se Gbristie amb tma transparència i Mbra- (RN), Wolfram Zimmermann en una direcció d'una profunditat cio àmpliament gaudibles, amb un re- (Pa), Francesca Gallao (Pap), Rartomeu filosòfica i una solemnitat només a partünent on, al costat d'una sòlida pa¬ Bardagí (M). Dir. musi¬ cal: Winfried l'abast d'im dels gi-ans genis de la batu¬ rella protagonista (Rosa Maimion i Hans Zillig. Dir. d'escena: ta del Ernst Schneider segle. El repartiment no ei deixa Peter Rlocbwitz) i un tlels Papagenos (3) pas enrere, amb una i'amina de veu més ben valorats dels darrers anys seductora, Gtmdula .janowitz, el sem¬ (Anton Scbarüiger), bi trobem una Rei¬ Temporada 1965-66 pre eficaç Nicolai Gedda com a Tami¬ na de la Nit, Natabe Dessay, a qui l'estra- Thomas no i, encara que sembli un contrasen¬ tosfèrica tessitura li sembla un joc de Eebrberger (T), Elka Mit- zewa tit, la més llunnnosa de les Reines de nens. No podem tançai' acpiest breu repàs (P), Heinz Hagenau (S), Gbrista Lebnert la Nit, Lucia Popp. El prestigi mozar- sense fer esment de la meravellosa Hsió (RN), Karl Heinz tià de Karl Róbm ba estat un a Armaan valor fíbníca d'Ingmai' Rergman. un model en (Pa), Erika Ktiecble la baixa en seu els darrers temps a la borsa el gènere que, tot i ser cantada en (Pap), Ericb Eckbard (M). Dir. musical: Wolf Dieter von Winter- artística, però el seu ecpiip masctilí de stiec i tenir una més cjtte difícil distri¬ cantants encara és feld. Dir. d'escena: Hans Peter imbatible, sobretot bució, és àmpbament preferible a la resta Lebmann el Tamino insuperable i insuperat de d'edicions AÚdeogràfiqttes. (3) Eritz Wunderbcb, al costat del Papa¬ XAVIIÍI! Ciístcii I C R O N O I. O C I A I. I C K I S T A 133 Temporada 1972-73 Temporada 1990-91 Martin Schonberg (T), Hanneke van Francisco Araiza (T), Kathleen Cas- Bork (P), Peter Meven (S), Elisa¬ sello (P), Kurt Moll (S), Andrea beth Verlooy / Ena Lewgowd / Frei / Elizabeth Carter (RN), Roswitba Ilaub (RN), Franz Lin- Wolfgang Raticb / Renato Girola- dauer (Pa), Angelika Dürr (Pap), mi (Pa), Gloria Fabuel (Pap), \{'ilbelin Teepe (M). Dir. musical: Horst Hiestermann (M). Dir. mu¬ Helmut Wessel-Tberborn. Dir. sical: Uwe Mund. Dir. d'escena: d'escena: Wolf-Dieter Ludwig. (3) Goran .Tarvefelt. (8) Temporada 1982-83 Temporada 1998-99 Rüdigger Woblers (T), Sona Gbaza- .losep Bros / Claude Pia (T), Melba rian (P), Matti Salminen (S), Gar- Ramos / Ana Rodrigo (P), Harry la de Re / Gelinda Lindsley (RN), Peeters / Konstantin Corny (S), Georg Ticby (Pa), Melanie Holli- Gyndia Sieden / Milagros Pobla¬ day (Pap), Peter Haage (M). Dir. dor (RN), Wolfgang Ranch / Àn¬ musical: Willfried Boettcber. Dir. gel Odena (Pa), Conxita García / d'escena: Vittorio Patane. (3) Mireia Gasas (Pap), Steven Cole (M). Dir. musical: .losep Pons. Dir. d'escena: .loan Font (Come¬ diants. (10) 135 Pròximes funcions Música i maçoneria «En ocasió de Die Zauherflole» Sessions al Foyer llaydn: Die Lerche^ cantata en Re major, Op. 65 Mozart: Die ihr des unermesslichen Weltalls^ KV 619 «Dies Bikinis ist bezanbernd sebón» (ària de Tainino de Die Zaubeiflôte) Beethoven: Set variacions soi)re el duet «Bel Mànnern welche Liebe füblen» de Die Zauberfiòte Dotze variacions sobre «Ein Madcben oder Weibcben» de Die Zauberfiòte Dilluns, 8 de gener, 20.30 h Concert Final: «Francesc Viñas» Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d'orquestra: Javier Pérez Batista Solistes guanvadors dels principals premis del XXX\ 111 Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas Diumenge, 21 de gener, 18.00 li Marató Giuseppe Verdi Commemoració del centenari de la mort de Giuseppe Verdi Sessions al Foyer Interpretació de fragments de cadascuna de les òperes de Verdi en una marató en tres parts a càrrec de joves cantants. Dissabte, 27 de gener, 11.00 b, (1) Dissabte, 27 de gener, 16.00 h, (II) Dissabte, 27 de gener, 20.00 li (111) Coordinació: Juan Caki.o.s Olivakks. Direcció d'art i disseny cràeic: Josei' Bagà Associats. Preimi'ressió: Sdsana Rodríguez, Quintana, S.L. Impressió: Igoi, D.L. 13-51.041-2000 PuREici i'at: Art-Co/Phensasi Tam S.L. COL·lahoracions i agraïments: Maite Kicaht, 1ÎEENA IIevta, Laura Prat, Òpera Agtuae, Avant-Scene Opéra. Fotograeies: (eotos producció): Antoni Bofiee; Isabel Roldan (pàg. 65, pàg oo). Portada: Antoni Boitll Traducció: Lourdes Bigorra (L'Avenç, S.L.). Enregistrament de l'espectagle per a TV i dieusió comergial: Antoni .Ianés.