Il ritorno d'Ulisse in patria de Monteverdi Sir John Eliot Gardiner

Dimecres, 3 de maig de 2017 – 20.30 h Sala de Concerts

Furio Zanasi, Ulisse Lucile Richardot, Penelope Krystian Adam, Telemaco Hana Blažíková, Minerva / Fortuna Gianluca Buratto, Tempo / Nettuno / Antinoo Michal Czerniawski, Pisandro Gareth Treseder, Anfinomo Zachary Wilder, Eurimaco Anna Dennis, Melanto John Taylor Ward, Giove Francesca Boncompagni, Giunone Robert Burt, Iro Francisco Fernández-Rueda, Eumete Carlo Vistoli, Umana Fragilità Silvia Frigato, Amore Francesca Biliotti, Ericlea

Monteverdi Choir English Baroque Soloists Sir John Eliot Gardiner, director Elsa Rooke, codirectora

Rick Fisher, dissenyador de llums Patricia Hofstede, vestuari

C. Monteverdi (1567-1643): Il ritorno d’Ulisse in patria (Concert escenificat)

Durada del concert: 200 minuts més pausa Tots sou part del Palau Gràcies!

Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Media Partners

Col·laboradors

Aena — Aenor — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Deloitte — Esteve — Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA CX — Fundació Castell de Peralada — Fundació Metalquimia — Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros. — Hoteles Catalonia — La Fageda — Loteria de Catalunya — Plusfresc — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Serunion

Amics Benefactors

Ascensores Jordà, S.A. — Inclos Interiorisme, S.L. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Teatre Romea — Veolia Serveis Catalunya S.A.U. El retorn d’Ulisses

Pel Carnaval de l’any 1637 a Venècia irromp la nova moda de les L’Ulisses de Monteverdi esdevé un graó més en el camí cap a l’arribada i futura representacions teatrals completament cantades. Va ser arran de la inauguració consolidació del bel canto. Aquest tret es percep especialment, no encara en del nou Teatro de San Casiano amb la interpretació de l’òpera Andromeda l’ús de l’ària, sinó en la tècnica de l’anomenat arioso, que apareix en situacions d’Antonio Manelli. Després del seu naixement a Florència, Màntua, etc., dramàtiques més lleugeres, com les d'amor o les festives, que sovint fan ús de aquest nou espectacle arriba amb molta empenta a la Ciutat dels Canals. virtuosisme vocal i que contrasta amb els amplis passatges de recitatius escrits Aquesta vegada la novetat era que l’òpera esdevenia un espectacle públic. Qui encara en l’estil primerenc. paga, hi entra! El mateix compositor Manelli inaugurava el 1638 el Teatro San Giovanni e Paolo amb l’òpera La Dèlia, mentre que un deixeble de Monteverdi, El fet que aquesta òpera s’interpretés moltes vegades, tant a Venècia com en , assolia en paral·lel els seus primers èxits al San Casiano. En altres teatres italians, ens fa pensar que som davant d’una òpera veritablement aquest context, Monteverdi, aleshores veterà mestre de capella de la basílica de exitosa del moment. Sant Marc, té l’oportunitat de desempolsinar la seva òpera Arianna, estrenada trenta anys abans a Màntua. Durant el Carnaval del 1640 va servir per inaugurar un tercer teatre públic, el San Mosé, reconvertit també en espai per a teatre cantat.

Aquell va ser el detonant del retorn de Monteverdi a l’òpera. Una singladura que havia començat a la cort de Màntua el febrer de 1607 amb L’Orfeo. Va seguir l’any següent amb l’esmentada Arianna, òpera de la qual només conservem l’antològic lament.

En els temps de Màntua ja s’havien interpretat altres obres de caràcter escènic, però de dimensions molt menors, com ara els ballets semidramàtics Il ballo delle ingrate (1608) o Tirsi e Clori (1616), publicats respectivament en els llibres vuitè i setè de Madrigals.

El 1613 Monteverdi havia començat la seva singladura professional com a mestre de capella a la basílica veneciana de Sant Marc. En paral·lel, la primera obra escènica que hi va interpretar va ser Il combattimento di Tancredi e Clorinda, al Palau Mocenigo pel Carnaval del 1624.

Després de l’esmentada recuperació d’Arianna va arribar l’estrena absoluta de l’òpera que avui ens ocupa. Il ritorno d’Ulisse in patria sua es basa en els últims moments de l’Odissea d’Homer, en què es narra el retorn d’Ulisses a Ítaca, la derrota dels pretendents instal·lats al palau de Penèlope en la prova de l’encordament del seu propi arc i el consegüent retrobament de l’heroi de Troia amb la seva fidel esposa.

Aquesta òpera va plantejar alguns dubtes quant a autoria, abans i després de la primera publicació moderna de la partitura el 1922. També algunes anàlisis musicals i musicològiques havien deixat aquesta pàgina com una obra menor comparada amb L’incoronazione di Poppea, en bona mesura a causa del llibret una mica irregular de Giacomo Badoaro (1602-1654), en venecià Iacopo Badoer, que va ser membre de la veneciana Accademia degli Incogniti. Pel que fa a l’autoria, actualment ja disposem de diversos documents d’època, com una carta del mateix compositor i d’altres del llibretista Badoaro, en què es referma la seva autoria de forma definitiva. Joan Vives, músic i divulgador musical Biografies

Furio Zanasi Baríton Lucile Richardot Mezzosoprano Va començar la seva activitat musical com a apassionat Va començar a cantar als 11 anys en un cor infantil de la música antiga amb un repertori que va del a l’Est de França, però fins als 27 es va dedicar madrigal a les cantates, de l’oratori a l’òpera barroca. professionalment com a periodista. Graduat el 2008 per la Maîtrise de Notre-Dame de París i el 2011 Ha actuat als principals teatres d’òpera i als festivals en música antiga pel Conservatoire à Rayonnement més prestigiosos d’Itàlia, així com també per tot Régional de París, entre els seus professors figuren Europa, els Estats Units i el Japó, cantant sota la batuta Margreet Hoenig, Noëlle Barker, Paul Esswood, de directors de renom. Howard Crook, Jan van Elsacker, Martin Isepp, François Le Roux, Monique Zanetti i Jill Feldman. Ha cantat L’Orfeo de Monteverdi per al segell Naive, El 2012 va fundar amb dos amics el seu propi grup: així com també de gira i en una nova producció a Tictactus. la Den Norske d’Oslo. Així mateix, Il ritorno d’Ulisse in patria a La Scala a Milà, on ha participat en Treballa tant la música antiga com el repertori la Trilogia de Monteverdi, sota la direcció de Robert contemporani, i tant en representacions com en Wilson. concerts, amb Les Solistes XXI (director Rachid Safir), Correspondances (Sébastien Daucé), Pygmalion Ha enregistrat per a les principals ràdios europees i (Raphaël Pichon), Le Poème Harmonique (Vincent en més d’una seixantena de CD per a diversos segells Dumestre) i des de l’any 2012 amb Les Arts discogràfics. Florissants amb la integral dels llibres de Madrigals de Monteverdi, sota la direcció de Paul Agnew, que la va convidar a la Passió segons sant Joan de Bach amb la Liverpool Philharmonic Orchestra.

El 2009 va interpretar el rol de primera tieta de l’òpera de Boesmans Yvonne, princesse de Bourgogne, a l’Opéra Garnier de París i al Theater an der Wien. A la darreria del 2014, el Grup Intercontemporain la convidà per a l’Omaggio a Kurtag de Luigi Nono, al Festival de Tardor de París, juntament amb el violista Christophe Desjardins i el compositor Gérard Pesson.

El 2017 actuarà com a Lisea d’Arsilda, òpera de Vivaldi, a la República Txeca i per tot Europa amb el .

Biografies

Krystian Adam Hana Blažíková Soprano Gianluca Buratto Baix Michal Czerniawski Contratenor

Molt reclamat per al repertori dels segles XVII-XVIII, Nascuda a Praga, va cantar al cor infantil Radost Praha S’està reafirmant com un dels baixos més versàtils Va estudiar cant a la Music Academy a Gdansk i a la treballa habitualment amb molts dels directors més i tocava el violí. Més tard va dedicar-se al cant. El 2002 de la seva generació. Amb una veu noble i rodona, Guildhall School of Music and Drama de Londres. importants de la pràctica informada històricament, es graduà al Conservatori de Praga amb Jiří Kotouč, ha participat recentment en la Missa en Si menor de Ha treballat intensament amb William Christie (gira com ara John Eliot Gardiner, Giovanni Antonini, estudis que amplià amb Poppy Holden, Peter Kooij, Bach, amb Jordi Savall a Madrid i Barcelona; Betulia mundial de Le Jardin des Voix, trentè aniversari de Les Jean-Christophe Spinosi, Teodor Currentzis, Stefano Monika Mauch i Howard Crook. liberata de Mozart i Jommelli, amb Riccardo Muti Arts Florissants a l’Opéra Comique), Masaaki Suzuki i Montanari, Andreas Spering, Werner Ehrhardt, a Salzburg, Ravenna i Breslau; Passió de sant Joan Mark Padmore (Aldeburgh Music). Rinaldo Alessandrini, Vaclav Luks, Fabio Biondi i Actualment, especialitzada en interpretació de de Bach, amb López-Banzo a Espanya i Alemanya; Fabio Bonizzoni, entre d’altres. música barroca, renaixentista i medieval, actua Macbeth al Festival de Salzburg, Roma i , i El seu repertori de concerts inclou oratoris de Händel, per tot el món amb , Bach amb Riccardo Muti a La Scala de Milà; Le nozze di El Messies i el rol de Salomó (Solomon’s Knot), així Després d’assistir a la primera Accademia Collegium Japan, Sette Voci, Amsterdam Baroque Figaro, amb Rousset a Barcelona; La bohème, amb com l’Stabat Mater de Pergolesi (Òpera de Cambra de Monteverdiana a Castiglioncello, va ser Orfeo de Orchestra, L’Arpeggiata, Gli Angeli Genève, La Riccardo Chailly, i I due Foscari a València; Mysterium Cracòvia), Salve Regina ( Handel Festival), Il L’Orfeo de Monteverdi i les Vespres, sota la direcció de Fenice, Nederlandse Bachvereniging, Tafelmusik, de Rota, amb l’Orchestra Verdi a Ciutat del Vaticà, primo omicidio d’Scarlatti (Wratislavia Cantans). Els Sir John Eliot Gardiner en una gira per Europa i els Collegium 1704, Collegium Marianum, Musica Nàpols, Bari i Milà (concert i gravació); Rigoletto a seus rols operístics inclouen Corrindo de L’oronea de Estats Units. Entre els seus últims compromisos, cal Florea i L’Armonia Sonora, entre d’altres. També Gènova, sota la direcció de Luisi, i a Bogotà; Rinaldo i P. A. Cesti, The fairy queen de Purcell, Acis & Galatea esmentar: Gran Missa en Do menor de Mozart, amb toca l’arpa gòtica i romànica, i ofereix concerts en els Admeto de Händel a Viena; L’Orfeo de Monteverdi, amb de Händel i L’opera seria de F. Gassmann, Euridice de Raphaël Pichon, a Tolosa de Llenguadoc i Bordeus; quals s’acompanya d’aquest instrument. És membre Christophe Rousset i Les Talens Lyriques, a Nancy J. Peri, amb la BYO, Orlando generoso d’Steffani, i The Le nozze di Figaro, sota la direcció d’Ivor Bolton, al de Tiburtina Ensemble, especialitzat en cant gregorià i i París; La bohème a Roma, Palerm i Amsterdam; I Fairy Queen, L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, Covent Garden; , sota la direcció de Jeffrey polifonia de principis de l’edat mitjana. puritani a Florència; Rigoletto a l’Sferisterio Opera Jason de Cavalli i Agrippina de Händel. Com a Tate, a La Fenice de Venècia; Die Zauberflöte, dirigit Festival de Macerata; de Verdi, sota la direcció futurs compromisos té les actuacions al Göttingen per Paolo Arrivabeni, a Lieja; Magnificat de Bach, amb Ha actuat en nombrosos festivals, com ara l’Edinburgh de Mark Elder, a Manchester. International Handel Festival i Bachfest a Leipzig. Rinaldo Alessandrini, a Berlín, i La fanciulla del West International Festival, Oude Muziek Utrecht, Tage (Joe) de Puccini, amb direcció de Riccardo Chailly, a Alter Musik Regensburg, Resonanzen, Festival de Acaba de protagonitzar L’Orfeo i Vespres de Monteverdi La Scala de Milà. Sablé, Festival de la Chaise-Dieu, Arts Festival en una gira pels Estats Units, al Wigmore Hall de Hong-Kong, Chopin i jego Europa, Bachfest Leipzig, Londres i a Versalles, amb John Eliot Gardiner; En la seva agenda figuren Le nozze di Figaro (Basilio) Concentus Moraviae, Summer Festivities of Early Guglielmo Ratcliff al Wexford Festival Opera, amb a la Dutch National Opera d’Amsterdam; Adriana Music i Festival de Saintes. Francesco Cilluffo; i a Lieja, sota Paolo Arrivabeni, Lecouvreur (Abate di Chazeuil) al Covent Garden així com un recital en solitari al Wigmore Hall de a Londres, i la trilogia de Monteverdi: L’Orfeo El anys 2010 i 2013 va participar en una gira molt Londres. En la seva agenda figuren I due Foscari, Amleto (protagonista), Il ritorno di Ulisse in patria (Telemaco) lloada amb la Passió segons sant Mateu, dirigida per i de Faccio, Semiramide, La bohème, Romeo i sota la direcció de Sir John Eliot Gardiner en gira per Philippe Herreweghe, i el 2011 va debutar al Carnegie Julieta de Berlioz, Le nozze di Figaro i , Europa i els Estats Units. Hall amb el de Masaaki Suzuki. a ciutats com Londres, Amsterdam, Beirut, Zuric i També ha cantat una part de soprano a la Passió segons Bilbao. sant Joan amb la Symphony Orchestra durant la Setmana Santa del 2011. El novembre del 2014 va participar en la producció teatral Orfeo chaman amb L’Arpeggiata a Bogotà.

Ha participat en més de 30 CD, incloent-hi la coneguda sèrie de Cantates de Bach amb el Bach Collegium Japan. Biografies

Gareth Treseder Tenor Zachary Wilder Tenor Anna Dennis Soprano John Taylor Ward Baríton

Graduat per la University of Bristol i el Royal Va ser membre de Le Jardin des Voix amb William Va estudiar a la Royal Academy of Music amb Noelle Nascut a Boone (Carolina del Nord, EUA), es graduà Welsh College of Music and Drama, va entrar al Christie, i des de llavors ha actuat per tot Europa i els Barker. Les seves actuacions en concerts inclouen a l’Eastman School of Music i té dos títols superiors de Monteverdi Choir de Sir John Eliot Gardiner. Alguns Estats Units amb Les Arts Florissants, Boston Early War Requiem de Britten a la Berlin Philharmonie, Life la Universitat de Yale. compromisos en solitari durant el seu aprenentatge van Music Festival, Collegium Vocale Gent, Orchestre de story de Thomas Ades, acompanyada pel compositor ser la Cantata 61 i la Cantata 70 de Bach a Cité de la Chambre de Paris, San Antonio Symphony, Cappella al Lincoln Centre’s White Light Festival (Nova York), Lloat per la seva “impressionant claredat i color”, Musique de París, Philharmonie de Berlín i Cadogan Mediterranea, , Early Opera àries d’òpera russa amb la Philharmonia Baroque com també per una “suavitat de vellut”, entre altres Hall de Londres. Company... a San Francisco, Carmina Burana d’Orff amb consideracions de la crítica, aquesta temporada ha l’Orquestra Gulbenkian a Lisboa, Oratori de Nadal de actuat com a artista principal als cinc continents, Ha actuat com a solista en diverses gravacions per al Artista apassionat del repertori barroc, entre les Bach amb l’Australian Chamber Orchestra a la Sydney juntament amb Les Arts Florissants (com a guanyador segell Soli Deo Gloria: Live at Milton Court: Handel, seves actuacions destaquen Un Sylphe de Zaïs amb Opera House, i Schöpfung de Haydn amb l’Orchestra de Le Jardin des Voix), Collegium Cocale de Gant, Bach, Scarlatti i J. S. Bach: Motets. Ha actuat com Les Talens Lyriques, a França i Amsterdam (CD Ensemble Kanazawa al Japó. Ha actuat al BBC Proms i el conjunt de cambra Roomful of a Pastor de l’Oedipus Rex d’Stravinsky, juntament editat pel segell Aparté); La Dafne de Marco da amb la City of Birmingham Symphony Orchestra, BBC Teeth. També ha participat en diversos papers en el amb la London Symphony Orchestra al Barbican, i Gagliano, amb L. Alarcon i Cappella Mediterranea Symphony Orchestra, Britten Sinfonia i Orchestra of cicle d’òperes de Monteverdi del Boston en el llançament del CD de la London Symphony (Bruges), i Passió segons sant Joan, amb Herreweghe the Age of Enlightenment. Festival, així com en l’estrena teatral Orfeo Chaman Orchestra. (Brussel·les, Barcelona i Sevilla). Igualment, com a amb el grup L’Arpeggiata, i ha ofert actuacions de Damon d’Acis and Galatea, amb The American Bach Com a papers operístics més recents destaquen Copernic de Viver i La Passion de Simon de Saariaho, Algunes de les seves actuacions recents són: Dixit Solists (Califòrnia); Septimus de Theodora amb l’Early Paride (Paride ed Elena, Gluck; Òpera de Nuremberg), sota la direcció de Peter Sellars. Dominus de Händel, al Palau de Buckingham; Vespres Music Vancouver (EUA i el Canadà), Les set últimes Katherine Dee (Dr Dee, Damon Albarn; ENO), Emira de Monteverdi al Carnegie Hall de Nova York i a paraules de Crist a la creu de Haydn amb l’Orchestre (Siroe, Händel; Göttingen Händel Festspiele), Idomeneo Ha guanyat el Premi Margot Fassler a l’excel·lència en Versalles, Requiem de Mozart al Royal Albert Hall, de Chambre de París, sota la direcció de M. Alarcón (Bersi), Andrea Chenier (), etc. Entusiasta investigació i interpretació (2012), el premi a l’alumnat El Messies de Händel al Colston Hall, Elijah de a París; Missa en Si menor amb la Grand Rapids de la música contemporània, ha estrenat Cafe Kafka de de la Yale School of Music (2013), la beca Harriet Hale Mendelssohn a la St. John’s Smith Square de Londres, Symphony, i Lucano de L’incoronazione di Poppea i Francisco Coll ( i Opera North), Wooley per a artistes americans a París (2013), la beca Paradies und die Peri (Jüngling) de Schumann a la Telemaco d’Il ritorno d’Ulisse in patria, les dues al The walk from the garden de Jonathan Dove (Salisbury Virginia Best Adams del Carmel Bach Festival (2014) Gewandhaus de Leipzig, Stabat Mater d’Scarlatti a Boston Early Music Festival. Festival), The shops d’Edward Rushton (Bregenz i el premi Helpman a la millor actuació de música de la Filharmònica de Colònia i a la Konzerthaus de Festspiele), Pleasure's progress de Will Tuckett (Royal cambra clàssica (Austràlia, 2015). És el cofundador i Viena, Dream of Gerontius d’Elgar al Trinity College Recentment ha actuat al Requiem de Mozart, dirigit Opera House) i An ocean of rain de Yannis Kyriakides director artístic associat del Lakes Area Music Festival Cambridge, Cantata núm. 198 de Bach, Trauerode per John Rutter, a la St. Paul’s Cathedral; igualment, (Aldeburgh Festival). (Brainerd, Minnesota), a més de ser el membre central a Pisa i Carmina Burana d’Orff a la catedral de ha ofert actuacions i gravacions del Magnificat de fundador de Cantata Profana, reconegut amb el premi Gloucester. Bach amb Arion Baroque a Mont-real, El Messies amb La seva discografia inclou Anacreon de Rameau, Siroe i de la Chamber Music America l’any 2015 per la l’Alabama Symphony Orchestra, Novena Simfonia de Joshua de Händel i un CD de música de cambra de la programació més innovadora. També compon obres corals religioses, produïdes Beethoven amb la Mercury Orchestra (Houston) i compositora russa Elena Langer: Landscape with three i enregistrades per tot el Regne Unit, Amèrica i Zadok de Solomon de Händel a Hannover. people, per a Harmonia Mundi. Austràlia. Darrerament els BBC Singers van gravar A song was heard at Christmas i Blessed be that Maid Marie, I té previst debutar amb la San Francisco Symphony L’any 2016 va intervenir en Imeneo de Händel al obres publicat per Boosey & Hawkes. amb les actuacions d’El Messies i d’Everardo de Göttingen Festspiele, i com a Despina al Lichfield Giulietta e Romeo de Zingarelli amb Theater und Festival, Iphigenie en Tauride a l’International Gluck Orchester Heidelberg. Festspiele de Nuremberg, i Stabat Mater de Pergolesi amb l’Orquestra Gulbenkian a Lisboa. Biografies

Francesca Boncompagni Robert Burt Tenor Francisco Fernández-Rueda Carlo Vistoli Contratenor Soprano Tenor

Nascuda a Arezzo (1984), es graduà amb distincions Va estudiar a la Guildhall School of Music and Drama. Nascut a Sevilla, és llicenciat en filologia francesa Després d’estudiar guitarra clàssica i piano, el 2005 en violí al Conservatori R. Franci de Siena el 2005 i En la seva trajectòria ha actuat en teatres d’òpera per la Universitat de Sevilla i ha estudiat cant a va començar la formació vocal amb William Matteuzzi començà la formació vocal amb Donatella Debolini, i i sales de concerts d’arreu del món, tot destacant l’ESMUC. Ha participat a Le Jardin des Voix (2011) i Sonia Prina. Graduat pel Conservatori de Ferrara també amb Lia Serafini, Jill Feldman, Sara Mingardo i especialment en el paper d’Iro d’Il ritorno d’Ulisse in i ja ha treballat amb directors com J. E. Gardiner, W. i la Universitat de Bolonya, entre el 2012 i el 2013 Alessio Tosi. El 2007 va entrar a Le Jardin des Voix de patria, que ha cantat al Chicago Opera Theater, Opera Christie, J. Savall. F. Biondi, E. Onofri, R. Pichon, va debutar com a Fetiller de Dido i Enees de Purcell William Christie i va participar al documental Baroque North, Deutsche Oper am Rhein, Òpera de Ginebra, K. Junghänel, A. Kossenko, W. Katschner, A. Quarta, a Cesena i Ravenna, i després com a Licida de Académie (Channel France 3). Actualment estudia a Teatro Real de Madrid, Ais de Provença, Nova York i, R. Browni... i orquestres com Les Arts Florissants, L’Olimpiade de Josef Mysliveček al Teatro Cumunale l’Advanced Vocal Ensemble Studies amb Evelyn Tubb i en DVD, dirigit per William Christie, amb qui també Concerto Köln, Europa Galante, Concertgebouw de Bolonya. Convidat per Les Ambassadeurs i Alexis Anthony Rooley a l’Schola Cantorum Basiliensis. ha treballat en Il Tito de Cesti (Estrasburg) i The fairy Kamerorkest, Les Ambassadeurs, La Capella Reial de Kossenko, va debutar a Poitiers i Varsòvia com a queen de Purcell (Glyndebourne). Catalunya, Ensemble Pygmalion, Philharmonisches Tamerlano de Händel. Va cantar al Rei Artur de Purcell El 2008 guanyà el primer premi del Concurs de Cant Orchester Heidelberg, Concerto Romano i Lautten a Roma i Bolonya; Pirítou d’Elena de Cavalli, a Rennes Barroc F. Provenzale a Nàpols. Entre els seus plans recents i futurs figuren els rols de Compagney Berlin, en centres com l’Opéra Comique i Nantes (producció del Festival d’Ais de Provença). A mestre de ball de Lescaut (Royal Opera House) de París, Cité de la Musique, Opéra Royal de Versalles, Xangai va ser Tolomeo a la primera actuació de Giulio Treballa amb conjunts barrocs prestigiosos: Les ‚ Pirelli de Sweeney Todd (Adelphi Theatre de Londres), Opéra de Bordeus, Rokokotheater de Schwetzingen, Cesare de Händel a la Xina, dirigida per David Stern. Arts Florissants, Collegium Vocale de Gant, Modo Mopsa/Flute de The fairy queen (Glyndebourne, Theater Winterthur, Baden-Baden Festspielhaus, Des del 2015 és membre de Le Jardin des Voix, que Antiquo, , Accademia Bizantina, De sota la direcció de Laurence Cummings; també amb Brooklyn Academy (Nova York) o Kennedy Center dirigeix William Christie, i hi ha anat de gira: França, Labyrintho i Cappella della Pietà dei Turchini, i amb William Christie i Les Arts Florissants), Arnalta de (Washington). En el camp operístic ha actuat com a Austràlia, la Xina i l’Àsia oriental, a més d’actuar a els directors Claudio Cavina, Federico Sardelli, Walter L’incoronazione di Poppea (Montpeller), Evangelista Don Ottavio de Don Giovanni de Mozart, Bajazet de París, Moscou, Nova York i Lucerna. El 2015 participà Testolin, Antonio Florio, Ottavio Dantone, Paul de la Passió segons sant Joan i Beadle de Sweeney Todd Tamerlano de Händel, Orfeo de L’Orfeo de Monteverdi, en l’estrena mundial de L’Amore che move il sole Agnew, William Christie, Philippe Herreweghe i Frans (Reisopera), Red Queen d’Alice in Wonderland‚ Blind de Narete de Leucippo de Hasse, Toante d’Ifigenia in d’Adriano Guarnieri al Ravenna Festival, i novament el Brűggen. Ha estat membre permanent del conjunt jove Die Fledermaus, Goro de i Biaso d’I Tauride de Traetta, Clotarco d’Armida de Haydn o Sir 2016 a l’Spoleto Festival. RossoPorpora des de l’any 2013. gioielli della Madonna (Opera Holland Park), novament Hervey d’Anna Bolena de Donizetti. Ha participat en la Goro (RTE Concert Orchestra) i Mr Fiorentino recreació llegendària d’Atys de Lully, amb W. Christie Febo de Dafne de Caldara a Venècia, Spirit de Dido Ha cantat en algunes de les sales de concerts més d’Street scene (Londres, París i Barcelona). i Les Arts Florissants. En oratori, ha cantat el Requiem i Enees a Torí, va posar veu a Ottone d’Agrippina de importants del món, com el Palazzetto Bru Zane i Missa de la coronació de Mozart, Passió segons sant Händel al Brisbane Baroque Festival. La seva agenda (Venècia), Tonhalle de Zuric; Salle Pleyel, Cité de Igualment, Kittywake i Landlord de Ludd & Isis (Royal Mateu i Oratori de Nadal de Bach; Vespro della Beata 2016-17 inclou concerts a l’Àsia oriental amb Le la Musique i Théâtre des Champs Élysées (París), Opera House), rei Bobeche de Bluebeard (Grange Vergine de Monteverdi o Magnificat de C. Ph. E. Bach. Jardin des Voix, L’Orfeo de Monteverdi amb Les Arts Alte Oper (Frankfurt), Bunka Kaikan i Opera City Park), Snout d’A midsummer night’s dream (ENO), Recentment ha gravat per a segells com Fra Musica, Florissants i debutarà en Erismena de Cavalli (Festival (Tòquio), Philharmonie de Berlín, Lincoln Center a l’Incredibile d’Andrea Chénier, Fiorello d’Il barbiere Accent, Naxos, Christophorus, i ràdios com WDR, BR d’Ais de Proveça). Nova York... di Siviglia i Hadji de Lakmé (Opera Holland Park); Klassik, RNE, BBC radio, Mercury, France Musique o també l’estrena mundial de Family matters a la Tête à Catalunya Música. Va guanyar diversos premis en concursos Ha gravat per a Pentatone, Phi, Virgin Classics, Tête Opera i com a Enric II de King- a Cathedral Opera internacionals, com ara el Città di Bologna (2012) i el Brilliant Classics, France Musique, Stradivarius i d’Stephen Barlow, a la Catedral de Canterbury. Renata Tebaldi (2013). Deutsche Harmonia Mundi.

L’any que ve participarà en una gira mundial amb la Trilogia de Monteverdi que dirigeix Gardiner. Biografies

Monteverdi Choir Amb el mecenatge de Sa Altesa Reial el Príncep de Gal·les

Fundat per Sir John Eliot Gardiner com a part del moviment de ruptura que es produí durant la dècada dels anys seixanta en el terreny instrumental amb l’ús dels instruments històrics, el Monteverdi Choir sempre s’ha centrat a oferir una nova perspectiva en el seu repertori. Amb una combinació d’estil apassionat i interpretació pràctica històricament informada, la seva singularitat com a conjunt rau en l’habilitat per comunicar la música a les audiències de tot el món. Silvia Frigato Soprano Francesca Biliotti Contralt El cor també va més enllà de la música, ja que intenta que l’impacte visual de les seves actuacions realci Guanyadora del Concurs Internacional de Cant Barroc Nascuda a Venècia, el 2004 es graduà a la Universitat l’experiència de la música. Per això el Monteverdi Francesco Provenzale (Nàpols, 2007), col·labora amb L. Bocconi de Milà, on es diplomà amb la màxima Choir ha estat aclamat com un dels millors del món Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Ottavio Dantone, nota al Conservatori G. Cantelli de Novara, amb dels darrers cinquanta anys. Antonio Florio, John Eliot Gardiner, Philippe Silvana Manga com a supervisora. Ha rebut Herreweghe, Sigiswald Kuijken, Stefano Montanari... diversos premis, com el primer premi a la secció de Una de les seves gires més importants va ser el Ha protagonitzat recentment les Vespro della Beata cambra Barocco del concurs de cant Opera Rinta Pelegrinatge de les Cantates de Bach l’any 2000, Vergine de Monteverdi, amb el Monteverdi Choir i Sir (2009), a més de ser finalista al 5è Concurs de Cant en què va interpretar les 198 cantates sacres de J. John Eliot Gardiner; L’incoronazione di Poppea (La Internacional de la Ciutat de Ravello. L’any 2012 va S. Bach en més de 60 esglésies d’Europa i Amèrica. Scala) i L’isola disabitata de Jommelli (Teatro San Carlo guanyar el Concurs Francesco Albanese i va quedar Tot el projecte va ser enregistrat per Soli Deo de Nàpols), amb Rinaldo Alessandrini. Debutà al finalista al Concurs Citta Sonora de Milà. El mateix Gloria i qualificat com un dels projectes musicals Maggio Musicale Fiorentino amb Orfeo ed Euridice de 2012 va guanyar el premi a la millor mezzosoprano del més ambiciosos de tots els temps per la revista Gluck (2014), i va ser Yniold a la nova producció de Concurs Franca Mattiucci a Asti. El 2013 va quedar «Gramophone». A més, té prop de 150 enregistraments, Daniele Abbado de Pélleas et Mélisande, sota direcció de segona del 67è Concurs de la Comunitat Europea guardonats amb nombrosos premis. Daniele Gatti (2015). També ha actuat en el concert per a Joves Cantants a Spoleto, on va participar en inaugural del Trigonale Festival (Àustria) amb La un programa de formació de maig a setembre, sota la També té cura de la formació de les futures Risonanza i Fabio Bonizzoni; Vespro della Beata Vergine direcció de Lella Cuberli i Renato Bruson. En aquest generacions de cantants de cor i de solistes mitjançant de Monteverdi a Praga i Dresden amb Collegium curs va actuar en diversos concerts i va cantar el paper el Programa Monteverdi d’Aprenentatge. Així, els seus 1704 i Václav Luks; Stabat Mater de Pergolesi, amb I principal de l’òpera contemporània Eurídice de G. M. membres sovint canten les parts de solo i molts d’ells Pomeriggi Musicali (Venècia i Milà)... Scappucci. Algunes de les seves últimes actuacions són: han gaudit d’exitoses carreres com a solistes. un recital de Cantates de Vivaldi i Benedetto Marcello Ha enregistrat per a Brilliant Classic música inèdita de (Tuscia Opera Festival); Maddalena de Rigoletto de La darrera temporada el cor ha participat en gran Manna i Feo amb la Fondazione Pietà dei Turchini a Verdi (Brescia); solista al Dixit Dominus de Vivaldi, varietat de projectes, des d’una Passió segons sant Mateu Nàpols. amb els Solistes de Moscou, dirigits per Yuri Bashmet; (interpretada de memòria) fins a Roméo et Juliette Isabella de L’italiana in Algeri de Rossini i Angelina de de Berlioz als Proms de la BBC amb l’Orchestre La seva agenda inclou Juditha Triumphans (Vagaus) a La Cenerentola (Teatro Nuova de Torí); Orfeo de Gluck Révolutionnaire et Romantique. Sota la direcció de Sir Ferrara; Vespro della Beata Vergine de Monteverdi amb (Teatro Olimpico, Vincenza). També ha actuat com a J. E. Gardiner, ha cantat amb la London Symphony (El el grup Matheus i Jean-Christophe Spinosi en gira per solista de la Passió segons sant Mateu de Bach, Requiem somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn) i la Tonhalle França; Missa Salisburgensis de Biber amb Collegium de Mozart i El Messies de Händel. Orchestra de Zuric (Missa Glagolítica de Janáček). 1704 i Václav Luks a Salzburg; Mirandolina de Martinů (rol principal) i La Sonnambula (Lisa) a La Fenice. També ha col·laborat en produccions escèniques Integrant del Projecte Monteverdi 2017 de John Eliot d’òpera: Orphée et Eurydice al Covent Garden de Gardiner, participa en la gira mundial d’Il ritorno Londres, Der Freischütz i Carmen a l’Opéra Comique d’Ulisse in patria i L’incoronazione di Poppea. de París i Les troyens de Berlioz al Théâtre du Châtelet.

Aquesta temporada interpretarà el Magnificat, la Missa luterana en Fa major i la Cantata Süsser Trost de Bach per Europa. A més, commemora el 450è aniversari de Monteverdi amb una gira de set mesos amb les obres més grans del compositor (L’Orfeo, Il ritorno d’Ulisse in patria, L’incoronazione di Poppea i les Vespres). Biografies

English Baroque Soloists Amb el mecenatge de Sa Altesa Reial el Príncep de Gal·les

Amb una extensa trajectòria, és considerada una de les orquestres d’instruments d’època més importants del món. En el seu repertori, de Monteverdi a Mozart i Haydn, els seus membres se senten igualment còmodes interpretant música de cambra, simfònica o bé representacions d’òpera, tot mostrant com a trets d’identitat recognoscibles a l’instant la calidesa del seu so i una interpretació incisiva.

La formació ha actuat en moltes de les sales i teatres més importants arreu del món, com La Scala de Milà, Concertgebouw d’Amsterdam o l’Òpera de Sydney. Durant la dècada dels anys noranta va interpretar les set òperes de maduresa de Mozart i va enregistrar les seves darreres simfonies i la integral dels concerts de piano.

Els EBS col·laboren regularment en projectes conjunts amb el Monteverdi Choir, amb el qual van dur a terme el famós Pelegrinatge de les Cantates de Bach l’any 2000, que van interpretar per tot Europa.

Més recentment han fet una gira europea amb la Passió segons sant Mateu de Bach i el Monteverdi Choir, així com un programa Mozart amb les tres darreres Simfonies, el Requiem i la Gran Missa en Do menor. El setembre del 2015 van fer una gira amb l’Orphée & Eurydice de Gluck a Hamburg i a Versalles, i després amb representacions escenificades al Covent Garden. Un dels seus CD més recents inclou la Missa en Si menor de Bach (Soli Deo Gloria, novembre de 2015).

Aquesta temporada interpretaran el Magnificat, la Missa luterana en Fa major i la Cantata Süsser Trost de Bach per Europa. A més, col·laboren novament amb el Monteverdi Choir per commemorar el 450è aniversari d’aquest compositor en una gira de set mesos amb les seves obres més destacades (L’Orfeo, Il ritorno d’Ulisse in patria, L’incoronazione di Poppea i les Vespres). Biografies

Sir John Eliot Gardiner Director És considerat un dels músics més innovadors i dinàmics, sempre a l’avantguarda de la interpretació il·lustrada, trets que el situen com a capdavanter de la vida musical actual. Els seus treballs amb el Monteverdi Choir (MVC), els English Baroque Soloits (EBS) i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique (ORR) l’han consolidat com una figura clau en el renaixement de la música antiga i un pioner de les interpretacions històricament informades. Com a convidat habitual d’orquestres emblemàtiques, dirigeix un repertori que va del segle XVII al XX.

L’amplitud d’aquest repertori és reflectida també en la seva extensa discografia, que inclou, a més d’obres del Renaixement i del Barroc, composicions de Mozart, Schumann, Berlioz, Elgar i Kurt Weill, interpretades pels seus conjunts i per orquestres capdavanteres com la Filharmònica de Viena.

Des del 2005 els seus conjunts tenen un segell discogràfic propi, Soli Deo Gloria (SDG), que ha publicat, entre d’altres, les gravacions en viu realitzades durant el Pelegrinatge de les Cantates de Bach de Gardiner l’any 2000. El 2013 Deutsche Grammophon va editar una col·lecció especial de trenta cedés per celebrar el seu setantè aniversari. Gardiner també ha dirigit produccions operístiques al Covent Garden, Òpera de Viena i Teatro alla Scala. Del 1983 al 1988 va ser director artístic de l’Òpera de Lió i ha tingut una relació molt estreta amb la London Symphony, amb la qual ha enregistrat la integral de les simfonies de Mendelssohn. També ha tornat amb l’Orquestra del Concertgebouw, Simfònica de la Bayerische Rundfunk i la Filharmònica de Berlín (Èdip rei d’Stravinsky). El 2016 va celebrar la seva seixanta-cinquena audició als Proms de la BBC dirigint Roméo et Juliette de Berlioz amb l’ORR; el mateix any, el Festival d’Edimburg va incloure dos concerts en què dirigia el Monteverdi Choir, Manfred de Schumann amb l’Scottish Chamber Orchestra i la Passió segons sant Mateu amb els English Baroque Soloists. Aquest 2017 celebra el 450è aniversari de Monteverdi dirigint les seves òperes arreu del món.

Sir J. E. Gardiner ha rebut nombrosos premis internacionals i doctorats honorífics: Universitat de Cambridge, Universitat de Lió, Universitat de Pavia, etc. El 1998 va ser nomenat Cavaller de l’Imperi Britànic, el 2005 va rebre l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya i el 2010 la de Chevalier de la Légion d’Honneur. El seu llibre sobre Bach, Music in the castle of heaven (Penguin, 2013) ha estat traduït a nombrosos idiomes. El 2014 va esdevenir primer president de l’Arxiu Bach de Leipzig. Discografia Aquell any…

1640 C. Monteverdi: Il ritorno d’Ulisse in patria Música estrena al Teatro Santi Giovanni e Paolo de Venècia Christoph Prégardien, Bernarda Fink, Furio Zanasi, Gloria Banditelli, Jean- l’òpera Il ritorno d’Ulisse in patria, que ell anomena dramma per musica. Christina Högman, Lorraine Hunt, Paul Fouchécourt, María Cristina Kiehr, L’argument es basa en la darrera part del poema èpic l’Odissea d’Homer. Dominique Visse, Mark Tucker, David Fabian Schofrim, Roberto Abbondanza, Giacomo Badoaro en va preparar el llibret en italià. L’estructura original Thomas. Concerto Vocale. René Jacobs, Guillemette Laurens. Coro Antonio Il Verso. de l’obra era en un pròleg i cinc actes, però posteriorment Monteverdi la director. Harmonia Mundi. Vocaal Ensemble Eufonia. . revisaria i la reduiria a tres. , director. K617. Sven Olof Eliasson, Norma Lerer, Kai Història Hansen, Margarte Baker-Genovesi, Kurt Fernando Guimarães, Jennifer Rivera, El Regne de Portugal es rebel·la contra el domini espanyol i proclama Equiluz, Paul Esswood, Walter Wyatt. Leah Wool, Aaron Sheehan, Leah Wool, la independència en el que els portuguesos anomenen la Restauração da Junge Kantorei. . Ulysses Thomas. . Martin Independência. Joan IV, de la dinastia Bragança, ocupa el tron en substitució , director. Teldec. Pearlman, director. Linn Records. de la Casa d’Àustria. Començaran aleshores una sèrie d’enfrontaments armats entre els dos països que s’acabaran el 1668, amb el Tractat de Lisboa, Werner Hollweg, Trudeliese Schmidt, Leroy Villanueva, Gloria Banditelli, segons el qual Carles II d’Espanya reconeix finalment la independència total Francisco Araiza, Renate Lenhart, Peter Mark Tucker, Guillemette Laurens, Ivan de Portugal. Straka, Paul Esswood, Simon Estes. Kiurkciev, Daniela Del Monaco. Sonatori Monteverdi Ensemble Opernhauses Zürich. della Gioiosa Marca. Alan Curtis, director. Art Nikolaus Harnoncourt, director. Teldec. Nuova Era. Francisco de Zurbarán acaba l’oli Agnus Dei. El quadre representa un xai de menys d’un any de vida que encara és viu, tot i que està estirat i amb les potes Richard Stilwell, , lligades amb un cordill, preparat per ser sacrificat. Vol ser una representació Patrick Power, Ann Murray, Patrick Poer, simbòlica de Jesucrist, que es va sacrificar per salvar la Humanitat. Lynda Russell, John Fryatt, Bernard Actualment es pot visitar al Museu del Prado de Madrid, que va adquirir Dickerson. Glyndebourne Chorus. London l’obra l’any 1986. Philharmonic Orchestra. , director. Sony. Cultura El dramaturg francès Pierre Corneille estrena l’obra de teatre Horaci. L’acció Anicio Zorzi Giustiniani, Josè Maria Lo se situa a la Roma antiga i s’inspira en el combat de dues famílies unides Monaco, Makoto Sakurada, Roberta per la relació entre alguns dels seus membres, els Horacis i els Curiacis, Mamelli, Giorgia Milanesi, Alessio Tossi, però enfrontades per raons d’Estat. Corneille escriu aquesta obra com a Roberto Balconi, Marco Busi. La Venexiana. conseqüència de les crítiques que havia rebut pel seu anterior treball, El Cid, i Claudio Cavina, director. Glossa. la dedicarà al cardenal Richelieu.

Ciència Cap a aquell any, el científic anglès William Gascoigne inventa el micròmetre de cargol, un aparell de precisió que, adaptat a un telescopi, serveix per mesurar distàncies angulars entre estrelles. El nom prové de dues paraules d’origen grec: micros (petit) i metron (mesura), ja que és capaç de mesurar objectes de dimensions molt petites, inferiors al mil·límetre. Més endavant s’anomenarà també cargol de Palmer, o palmer.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical Pere Andreu Jariod, divulgador Formacions

English Baroque Soloists Violins Arpa Kati Debretzeni, concertino Gwyneth Wentink Iona Davies Henry Tong Baixó Anne Schumann, segon violí Györgyi Farkas principal Henrietta Wayne Violoncel Davina Clarke Marco Frezatto Alison Bury, convidada Viola de gamba Violes Kinga Gaborjanai Fanny Paccoud Lisa Cochrane Contrabaix Malgorzata Ziemkiewicz Valerie Botwright Aliye Cornish Clavecí Recorders Antonio Greco Rachel Beckett Paolo Zanzu Catherine Latham Llaüts Cornetti David Miller Jamie Savan Alex McCartney Frithjof Smith Eligio Quinteiro Richard Thomas Josías Rodríguez Gándara Daniel Moore Ivano Zanenghi Elizabeth Kenny

Monteverdi Choir Sopranos Charlotte Ashley Rory Carver Zoë Brookshaw Hugo Hymas Amy Carson Graham Neal Angela Hicks Alison Hill Baixos Eleanor Meynell Alex Ashworth Angharad Rowlands Daniel D’Souza Samuel Evans Contratenors Ben Kazez Rory McCleery Lawrence Wallington Timothy Morgan Simon Ponsford Richard Wilberforce Matthew Venner Troba’ns a:

www.palaumusica.cat 93 295 72 00 D. L: B8777-2017

Propers concerts al Palau

Palau 100 Palau Grans Veus DIMECRES, 10.05.17 – 20.30 h Dilluns, 08.05.17 – 20.30 h BBC Philharmonic Mark Padmore, tenor Rudolf Buchbinder, piano Paul Lewis, piano Juanjo Mena, director F. Schubert: Winterreise, D. 911 L. van Beethoven: Concert per a piano núm. 3, en Do menor, op. 37 Preus: 15, 25, 30 i 40 euros A. Bruckner: Simfonia núm. 4, “Romàntica”

Preus: 15, 25, 30, 50 i 80 euros Sir John Eliot Gardiner: Sim Canetty-Clarke. Juanjo Mena: Sussie-Ahlburg. Jordi Savall: MolinaVisuals Jordi Sim Canetty-Clarke. Juanjo Mena: Sussie-Ahlburg. de les imatges: Sir John Eliot Gardiner: C rèdits Palau Bach Palau 100 DILLUNS, 29.05.17 – 20.30 h DIMECRES, 21.06.17 – 20.30 h Cantus Cölln Le Concerts des Nations Konrad Junghänel, director Jordi Savall, director

J. S. Bach: Motets BWV 225-231 (integral) W. A. Mozart: Simfonia núm. 39, KV 543 W. A. Mozart: Simfonia núm. 40, KV 550 Preu: 30 euros W. A. Mozart: Simfonia núm. 41, KV 551, “Júpiter”

Preus: 20, 30, 45, 65 i 100 euros