Schubertíada 28a edició P A G E V

, n a u j i P

z e d n á n r e H

n a o J ©

] 6 8 9 1 [ 8

l o t í t

e s n e S

RECITALS DE LIED Vilabertran Col·laborador principal

Amb el suport de

Agraïm el suport de

Castelló d’Empúries Schubertíada Agost 2020 Vilabertran

Dijous 20 Florian Boesch & Christian Koch 21:00 h Franz Schubert | Die schöne Müllerin

Divendres 21 Juliane Banse & Wolfram Rieger 21:00 h Franz Schubert | Winterreise

Dissabte 22 Andrè Schuen & Daniel Heide 21:00 h Lieder de Mahler i Schubert

Dijous 27 Matthias Goerne & Alexander Schmalcz 19:30 | 22:00 h Lieder de Beethoven i Brahms

Dissabte 29 Kallias Ensemble 21:00 h Arranjaments de cançons folklòriques de Beethoven

Agraïm al públic que ens acompanya en aquests concerts la seva confiança en aquests moments complicats.

Molt especialment, agraïm la generositat i el compromís de totes les persones que han donat l'import de les seves entrades a l’Associació Franz Schubert, tot i no poder atendre els concerts. El seu gest ens commou i ens ajuda a afrontar, com a entitat privada dedicada a la promoció i divulgació d’un patrimoni universal, aquest context difícil amb més força.

Gràcies de tot cor, esperem que l'any vinent podrem retrobar- nos també amb elles. "Només la llibertat, el progrés, és l'objectiu en el món de l'art, així com en tota gran creació.” Ludwig van Beethoven (fragment d'una carta a a l'arxiduc Rodolf, 28 de juliol de 1819) "El cantant és més important que jo, ell té el text i explica la història."

Victor Medem i Sílvia Pujalte

El pianista Malcolm Martineau acaba de fer seixanta anys, un bon moment per repassar la trajectòria d'un dels millors pianistes acompanyants de la seva generació. Ens hauria agradat celebrar-ho amb ell aquest estiu, per les circumstàncies han fet que finalment no sigui possible que vingui a Vilabertran. Tindrem, si més no, les seves paraules. Durant la passada Schubertíada ens vam reunir al voltant d'una bona taula i això és el que ens va explicar sobre els seus inicis, la seva passió per la música i el teatre i la relació amb els seus cantants. És a dir, sobre l'art d'acompanyar. La meva mare era pianista, va estar en actiu gairebé fins als noranta anys. Ella es dedicava a la música de cambra amb instruments de corda i no sabia res sobre cant així que jo feia el mateix que ella, però diferent; ens compreníem l'un a l'altre, però no fèiem ben bé el mateix. Vaig créixer sabent que fer música en col·laboració era divertit, la meva mare i la meva tia tenien un duet de piano i violoncel i solia escoltar-les sovint. No sé si en algun moment, de petit, vaig pensar que seria músic. Simplement, va succeir. La meva mare va ser molt intel·ligent, no em va fer classes; en certa manera és com ensenyar a conduir els teus fills, no funciona. Ella no ho va fer, però estava molt pendent de mi i “Vaig créixer m'animava dient-me: "si vols fer-ho, has de fer- sabent que fer ho a la teva manera". música en col·laboració era El primer que vaig descobrir va ser l'òpera, un divertit” dels meus professors al col·legi era un dels fundadors de la Scottish Opera, que en aquella època era l'única òpera regional del Regne Unit; allà vaig escoltar a Janet Baker, el meu primer Anell , la meva primera Flauta màgica. .. Després arribava a casa i cantava el que havia escoltat. La meva mare em deia que quan era petit sempre estava cantant, sempre. Conservo un enregistrament molt compromès, jo amb deu anys cantant la Reina de la Nit [riu]. I així va ser com va començar tot. Recordo que més tard, als catorze, a l'escola, vaig tocar en un concert acompanyant les cançons i em va agradar. Vaig acompanyar per primera vegada un cantant en la Benson and Hedges Singing Competition (és curiós, un concurs de cant patrocinat per una marca de cigarrets!), Després el guanyador no s’hi va dedicar al cant, es va fer sacerdot; ara toco per a la seva filla, que és molt bona cantant. El primer gran cantant per al qual vaig tocar crec que va ser Stephen Varcoe. Després vaig participar en el primer BBC Young Musician of the Year, el 1977. Em vaig passar un any anant a Londres a rebre classes; anava a classe de piano, després anava a teatre a veure alguna obra de Shakespeare o una altra cosa que m'atragués i passava la nit al tren de tornada de Londres a Edimburg. Era un viatge molt llarg, sí, però m'encantava fer-ho així. Després d'això vaig ser solista durant tres o quatre anys, però vaig seguir tocant lied i em vaig formar com a cantant. Vaig anar a la universitat, a Cambridge, i allà vaig cantar al cor. Vaig guanyar Gerald Finley en un concurs de Mozart [riu], allò va ser el punt més alt de la meva carrera, no deixo que el Gerry se n'oblidi! Després d'això vaig ser al Royal College of Music durant dos anys; allà només vaig rebre classes com a solista. Els meus professors no estaven interessats en la música de cambra o l'acompanyament i no em permetien preparar cançons en les meves classes; només Beethoven, Schubert... el repertori habitual. Això també va ser bo per a la meva formació, per la tècnica; encara hi ha gent que pensa que si ets acompanyant ets menys que un “Encara hi ha gent solista i tens menys tècnica, i no és així. Jo que pensa que si encara faig els meus Czerny cada matí per ets acompanyant mantenir els dits en forma, i quan no tinc ets menys que un solista i tens massa cançons per aprendre toco peces menys tècnica, i per a solista i concerts; el segon concert de no és així” Brahms, per exemple; només per passar- m'ho bé, perquè m'agrada. Vaig començar a fer classes com a acompanyant quan vaig guanyar la Walther Gruner International Lieder Competition; Geoffrey Parsons era al jurat i em va dir que volia donar-me classes, i amb el temps em va passar alguns dels seus concerts. Vaig fer alguns recitals amb Victoria de los Ángeles; el Geoffrey em va presentar Olaf Bär i quan va morir vaig fer tots els concerts que tenia previstos amb ell; també vaig fer els tres últims recitals de Lucia Popp abans de morir. Vaig tenir sort de ser llavors amb en Geoffrey, però cal estar preparat per a poder respondre quan arriba el moment. Pianista col·laboratiu o acompanyant? Tant m'és. Penso que acompanyant està bé, perquè en un duo de lied el cantant és més important que jo, ell té el text i explica la història. Així que sí, jo sóc important però no tant com ell. Des del punt de vista musical, no, llavors som tots dos iguals. Tot i que el piano també toca les paraules, per descomptat, i quan escolto un pianista puc dir si ho està fent o simplement està tocant la música; “El piano alguns pianistes toquen la música molt bé, però també toca les no toquen el text, i és molt important fer-ho. paraules, per descomptat” Intento donar suport sempre als cantants, i crec que és perquè entenc els mecanismes vocals, sé el que senten, com respiren, i puc empatitzar físicament amb ells. Per això sempre envio els meus estudiants de piano a fer classes de cant; no moltes, si no volen, però les suficients perquè entenguin què és cantar; tant me fa si tenen veus horribles o ho fan fatal, això no importa. És només una qüestió d'empatia. Els dic que si no els agrada el cant i no saben què sent un cantant quan canta no poden ser acompanyants. Si toco diferent amb diferents cantants? Sí, és possible. No és una cosa que puguis analitzar, és una cosa que fas instintivament; si intentessis fer-ho conscientment, no et sortiria. Simplement reacciones al que estàs escoltant, el mateix que amb música diferent busques colors diferents. Alguns cantants preparen els seus propis programes; per exemple, vaig tocar recentment amb Anna Netrebko un programa fantàstic que havia preparat ella, "Night and Day". Recordo especialment un programa de Lorraine Hunt Lieberson que començava amb Brahms i acabava amb Mozart i va ser realment fantàstic, l'havia plantejat amb molta intel·ligència; t'adones que l'ordre cronològic no és imprescindible. Altres cantants em demanen que els prepari jo els programes. Susan Graham, per exemple; la conec molt bé, conec la seva veu, i a ella li agrada molt fer coses poc habituals. Per exemple, li vaig preparar un programa que partia de Schumann, de Frauenliebe und -leben , i la resta de les cançons estaven relacionades amb les del cicle; eren en diferents llengües, de molts compositors, però sobre el mateix tema. També Elīna Garanča; no fa gaire em va dir: "vull fer Brahms a la primera part, i a la segona posa el que vulguis". I vaig preparar una primera part tot amb Brahms, i en la segona Duparc; ella no havia escoltat abans Duparc i li va encantar. Crec que és molt bonic que confiïn en tu per fer un programa. Segurament els pianistes coneixem una varietat més àmplia de repertori, però no es tracta només d’això; es tracta també de conèixer les veus dels cantants, de treballar amb ells i observar com són. He fet diverses sèries al Wigmore Hall; per exemple, vam fer el cicle "Decades", que era només cançó alemanya de diferents compositors, organitzada per dècades. També vam fer allà "Song lifes", la vida dels compositors en cançons; per exemple, Schumann, des de les cançons que va fer quan tenia disset anys fins Maria Stuart. M'agrada molt fer coses d'aquest tipus; a en John [Gilhooly] també li agrada i em demana noves idees. Crec que el proper cicle serà sobre cançó francesa, al voltant de diferents personatges; Pauline Viardot, que es va relacionar amb molts compositors, o Nadia Boulanger, que va estar en contacte amb tanta gent i va fer classe a tants músics. De vegades em desperto en plena nit i elaboro noves idees. També m'agraden els programes més “Hem d'entendre els programes habituals, que són com un bon menú, amb un com un viatge” entrant, un primer, un plat principal i unes postres; no hi ha res de dolent, en això. En realitat no hi ha regles, tot pot funcionar, però ha de funcionar musicalment. De vegades la gent fa un programa que sobre el paper sembla adequat i bonic, però que quan l'escoltes, no funciona. Era una bona idea, però en realitat no és prou variat o no hi ha un bon viatge a través del programa. Hem d'entendre els programes com un viatge; és bo per al cantant començar amb alguna cosa que sigui una mica més senzill per passar a alguna de més complicada quan la veu està més calenta; si hi ha res que és més difícil per al públic potser és millor deixar-ho per a després de la pausa, quan està més receptiu, i si tens alguna obra més lleugera, deixar-la per al final, per enviar a la gent feliç a casa. És interessant veure com les mateixes cançons causen una impressió diferent segons on siguin dins del programa. Vaig fer un recital amb Tara Erraught fa poc i va acabar el programa amb els Zigeuner Lieder de Brahms, que en teoria seria una obra per començar, i els va cantar després de les Cançons del camarada errant de Mahler, i va ser meravellós, les cançons sonen completament diferents segons on són i el que sona al voltant. “És bo que els joves vegin També m'agrada insistir en el mateix repertori; he que el lied no fet La bella molinera amb quatre cantants és una cosa que intimida” diferents en els últims tres mesos; aquesta obra, com totes les obres mestres, es pot fer de moltes maneres. La vaig fer també en unes masterclasses a Escòcia per a joves cantants i també per a aficionats; va ser l'obra central, i vam tenir un dramaturg treballant amb nosaltres. Mai abans havia fet lied , ho va fer des d'una perspectiva psicològica i va ser sorprenent, molt enriquidor; crec que és bo que els joves vegin que el lied no és com ells creuen, no és una cosa que intimida i que hauran de treballar vint anys per entendre-la. Poden entendre immediatament La bella molinera perquè parla d'un noi que s'enamora d'una noia i probablement no parla mai amb ella o li diu quatre paraules. M'agrada molt quan cantants joves canten cançons molt conegudes per primera vegada, perquè tenen una actitud nova. M'encanta fer classe, però no tinc gaire temps. Tinc tres estudiants cada any, pianistes; fa anys ensenyava també cantants, m'agrada molt, el mateix que ajudar un cantant jove a estudiar un paper d'òpera. Faig trenta-cinc recitals a l'any. No en faig més deliberadament, també he d'estudiar. En altres èpoques n'havia fet més, en algun moment vaig arribar a fer-ne seixanta. Alguns dels llocs en els quals solia tocar van deixar de fer lied , però hi ha nous llocs molt bons. Al final, fas el mateix nombre de concerts i el que canvia són els auditoris; depèn de qui sigui el director d'un determinat auditori en cada moment, de la seva afinitat amb el lied , i depèn també del pressupost, de quants diners hi pot dedicar. On toco més és a Àustria, potser a Holanda i al Regne Unit i als Estats Units. Als Estats Units hi ha cicles molt “Faig trenta-cinc recitals a l'any. bons; les universitats per exemple, tenen No en faig més diners i poden permetre's cantants tan bons deliberadament, com Susan Graham, però també hi canten també he d'americans molt joves que estan d'estudiar” entusiasmats amb la cançó, la qual cosa està molt bé. També noto que segueix assistint el públic més gran, però hi ha públic jove, i és fantàstic. Crec que hi ha una generació de cantants, Keenlyside o Graham per exemple, que fan lied d'una manera més accessible; amb ells la gent no té aquesta sensació de necessitar un títol universitari i parlar cinc llengües per poder entendre el que és el lied ; són més directes, més com a éssers humans normals. No són com aquests grans déus en els seus pedestals, com Fischer-Dieskau, que eren meravellosos també, però d'una altra manera. Victoria [de los Ángeles], que també era d'aquesta generació, tenia però una actitud diferent, ella era molt més relaxada. Vaig fer algunes classes amb cantants de la vella escola, amb Jurinac, amb Grümmer, amb Schwarzkopf, amb Fischer-Dieskau, i crec que ara es treballa d'una manera més flexible que llavors. La major part de les vegades tenien una manera de fer una cosa i la repetien sempre; els senties la mateixa cançó cinc vegades i les cinc eren exactament iguales. No Fischer-Dieskau, ell era diferent en aquest sentit, però sí Schwarzkopf, per exemple. Se sorprenien si jo feia alguna cosa lleugerament diferent, i no és que estigués fent res que no fos a la partitura; sempre he respectat molt el compositor, però alhora he buscat formes diferents de fer el mateix, per explorar altres possibilitats. Però ells se sorprenien, i si deien "oh, això ha estat bonic", era un gran compliment. Aquesta generació de cantants treballava de manera molt diferent de l'actual. Margaret Price, per exemple, no cantava una obra nova sense haver-la treballat abans amb el seu coach . El coach li ensenyava les notes, l'estil, tot, i fins llavors no li permetien ni tan sols obrir la partitura. Avui dia això no s'ho pot permetre ningú, i no és només una qüestió de diners. El problema és que quan havia d'aprendre alguna cosa per ella mateixa li costava molt, perquè estava acostumada que algú altre li ho fes. No era l'única, Popp i Gruberova, amb qui vaig fer alguns recitals de Schubert fa dos anys, també ho feien així, eren més o menys de la mateixa generació. Crec que Fassbaender va canviar la manera en què la gent entenia el lied . De bon començament, la seva manera de cantar xocava, perquè era diferent del que era habitual, feia coses que ningú no esperava que fes; crec que ella va ser el principi d'una nova era, va obrir un nou camí. Es permetia mostrar les seves emocions, la seva ànima, i no li importava si en algun moment el que feia no era bonic; ella era allà i el que veies era exactament el que estava sentint en aquell moment, mentre que d'altres tenien certa por que els critiquessin, que la gent els rebutgés per no ser perfectes o bells. A ella això no li importava, crec que era exactament això el que la feia diferent. Va trobar una nova aproximació, que cantar no fos legato, legato, legato, sinó que fos com parlar. Fa poc escoltava un recital seu a Salzburg, dels “Crec que setanta, i és extraordinari, absolutament Fassbaender va modern. canviar la manera en què la gent La seva manera de fer no és l'única, i tenim entenia el lied ” a cantants com Gerhaher que té una línia de cant perfecta i així i tot diu el text fa òpera, només coses en les quals està molt interessat. El Matthias [Goerne] i el Christian [Gerhaher] també feien poca òpera abans i en els últims anys n'estan fent més. Fer una carrera només amb lied i oratori està a l'abast de molt pocs; hem de tenir en compte que abans els enregistraments eren una font d'ingressos molt important per als cantants, i ara això ha desaparegut; la crisi de les discogràfiques ha afectat sobretot als solistes, als cantants de lied , etc. Potser hi ha més enregistraments en viu, que estan molt bé, però com a oient has de recordar que són en viu. Quan toques i saps que t'estan gravant, hi ha alguna cosa que canvia. No hauria de ser així, però ho és. Per exemple, els concerts a la ràdio a Edimburg cada dia a les onze del matí, són un desafiament. Costa oblidar-se que s'està emetent, i no té gaire sentit perquè si el que fas és prou bo per al públic de l'estudi, per què no hauria de ser-ho per als oients, però és inevitable; sempre tens la impressió que t'estan examinant, aquest enregistrament es pot escoltar una vegada i una altra. No he dirigit mai. No. No vull fer-ho. M'ho han demanat moltes vegades, però no. Prefereixo crear el so. Sí que he tocat amb orquestra; al principi de la meva carrera vaig fer alguns concerts, però no era gaire bo seguint el director [riu]. Continuo anant a molts concerts, i a l'òpera, sobretot a l'òpera. Perquè m'agrada i per donar suport als meus amics; si l'Anna [Netrebko] debuta a La forza del destino no m'ho perdré. Però no només això; encara que vegi Les noces de Figaro per enèsima vegada, sempre hi ha coses noves. Vaig ser fa poc al Covent Garden, en Simon [Keenlyside] és fantàstic com a Conte, ara feia anys que no el cantava, i no havia vist en Christian “No he dirigit mai. [Gerhaher] fent de Figaro, és realment bo i No. No vull fer-ho. M'ho han demanat es van entendre molt bé tots dos. Als meus moltes vegades, estudiants els dic: si no us agrada l'òpera, si però no. Prefereixo no hi aneu, no entendreu els cantants. crear el so” També penso que és molt important per als cantants d'òpera fer recitals de lied . He meravellosament. Crec que hi ha diferents aproximacions, maneres molt diferents de cantar lied , i en aquest sentit estem en un moment de molta riquesa, perquè actualment els cantants es permeten més mostrar la seva personalitat. Recordo el que em va dir John Gilhooly sobre Florian [Boesch] la primera vegada que va cantar al Wigmore Hall, que el públic no l'havia entès, i ara l'adoren; podria fer cinc recitals en una setmana i tots tindrien les entrades exhaurides. Però ell no ha canviat la seva manera de treballar, simplement el públic ha anat entrant en la seva manera tan particular de fer, que té alguna cosa de revolucionària, especialment en la manera de dir. No agrada tothom, és clar, però com el meu meravellós professor de piano em deia, si agrades tothom, estàs fent alguna cosa malament. És interessant que Elly Ameling, perquè no se m'acudeixen dues maneres més diferents de cantar que les d’Ameling i Fassbaender, va venir a escoltar-nos al Florian i a mi, un Winterreise , i va quedar absolutament fascinada; fa trenta-cinc anys la gent n'hagués sortit horroritzada. “Estem en un moment Janet Baker també tenia un efecte de molta riquesa, sorprenent amb la seva manera de perquè actualment els cantar, tan lligada al text. Tenia molta cantants es permeten més mostrar la seva energia, es donava per fet que una personalitat” cantant anglesa havia de ser plana, però ella no ho era en absolut. Vaig ser molt afortunat de tocar amb ella una vegada quan jo tenia vint-i-un anys. Vam fer Brahms, Schubert i Gounod i em va tractar com a un professional. Ella esperava que jo hagués fet el meu treball, ella havia fet el seu, i simplement vam treballar junts. No vam parlar molt; no per res, no sóc especialment xerraire. La Janet va fer molt poca òpera. No sé si és possible portar una carrera així avui dia, cantant només lied o concerts. Va ser la seva elecció, i l'Elly va fer el mateix; llavors era una opció. Segurament el Florian és el que més s'acosta avui a aquest tipus de carrera; a penes intentat de totes les maneres que Sondra Radvanovsky en faci, podria ser una bona recitalista; potser no per cantar Schubert, però no cal que sigui sempre Schubert; té la component emocional necessària i li interessen els textos. Però no ho ha fet mai i li fa respecte. Els sol passar, als cantants; tenen por que els falli la memòria, o se senten insegurs per no poder actuar, encara que intento fer-los entendre que en certa manera sí que actuen, cada cançó és un petit drama; a més, els inquieta estar-se dues hores sols sobre l'escenari (bé, només amb el pianista). Encara que facin recitals d'àries, no és el mateix, crec que pensen que el lied necessita més control. I, sobretot, és molta feina; preparar un recital de lied dóna molta feina. A Lawrence Brownlee, per exemple, també li feia respecte, però va fer un recital complet de cançó, Dichterliebe , Poulenc i els Petrarca de Liszt, i va ser fantàstic. Crec que és bo que les grans estrelles com Garanča o Netrebko demostrin que poden fer recitals de lied . L'Anna, per exemple, no “Penso que és molt barreja mai lied amb òpera, ni tan sols fa important per als òpera com a propina, i penso que això està cantants d'òpera molt bé. Quan li ho proposen diu: "Per què? fer recitals de lied ” Per cantar òpera, ja tinc les òperes; ara estem fent lied . "

Aquesta entrevista s’ha publicat al n. 16 (juliol-setembre 2020) de la revista Platea Magazine. Agraïm al seus directors que ens hagin permès compartir-la amb el nostre públic. L'ànima popular del lied Sílvia Pujalte

El 1778, Johann Gottfried Herder va publicar el primer volum de Volkslieder ("Cançons populars"). Quan parlem actualment de cançons populars o tradicionals, ens referim a peces d'origen poc definit, de transmissió oral, que ens han arribat en diverses versions amb tonades i lletres lleugerament diferents segons el viatge que hagin fet al llarg del temps. En el context de Herder la cançó popular també és això, però és molt més. Un primer indici d'aquest concepte més ampli ens el dóna l'adjectiu que trobem al títol de la versió anterior d'aquest llibre, del 1775, que no es va arribar a publicar: Alter Volkslieder ("De cançons antigues"). Aquest "antigues" desapareix quan finalment es publica, potser perquè amb el criteri de Herder hi ha cançons tradicionals antigues i també de modernes. Per altra banda, la paraula lied significa "cançó", però també té l'accepció de "poema"; per citar dos poetes amb els quals estem familiaritzats, tant Wilhelm Müller com Heinrich Heine solien referir-se als seus poemes com a lieder . De manera que el títol de Herder fa referència a cançons o poemes antics o moderns. Quan fullegem Volkslieder ens crida l'atenció que les cançons i els poemes no són només alemanys: hi ha traduccions de peces angleses, lituanes, espanyoles, escoceses, lapones, gregues, franceses, italianes... I encara més: no totes les obres són anònimes. Hi trobem també fragments d'obres de Shakespeare, poemes de Goethe i el mateix Herder i citacions i aforismes de Luter, entre d’altres. Amb això ens fem una idea més completa del que entén l'autor per volkslieder : les cançons populars són l'"esperit dels pobles", en paraules seves. Aquest esperit es manifesta a través de textos anònims i antics, però també a través de, per exemple, el poema Heidenröslein de Goethe o la Cançó del salze i les cançons d'Ofèlia de Shakespeare. El títol de l'edició de 1807, publicada quatre anys després de la mort de Herder, és il·lustratiu: Stimmen der Volker in Liedern ("Veus dels pobles en cançons"). L'esperit dels pobles és un patrimoni que s'ha de protegir, i Herder és el precursor i impulsor de la conservació de la cançó tradicional mitjançant recol·lectors que recorren les comarques prenent nota de la música i de la lletra de les cançons que canta la gent del país per documentar-les; ell mateix s'hi dedica, i Johann Gottfried Herder també ho fa Goethe. Aquest interès per preservar obres de transmissió oral fixant-les sobre el paper es va anar estenent per tot Europa i van ser molts els compositors que s'hi van afegir al llarg dels temps: Johann Friedrich Reichardt a Alemanya també als inicis, Leoš Janáček a Txèquia, Béla Bartók a Hongria, Felip Pedrell a Catalunya, Ralph Vaughan-Williams a Anglaterra, Harry Burleigh als Estats Units... Hi ha moltes cançons tradicionals que, un cop arranjades, van prendre un nou camí que les va dur molt més enllà del seu entorn, El cant dels ocells en seria un exemple ben proper. Aquest és el vincle més directe entre la cançó popular i el lied , l'harmonització que la porta de la plaça del poble a la sala de concerts, però no és l'únic ni tampoc el més profund, perquè la cançó tradicional forma part de l'essència del lied . Tornem a l'època de Herder. Aquells anys són també anys de ressorgiment de la poesia, un fet que, com veiem amb l'exemple de Goethe (un poema en què un noi entremaliat vol tallar una rosa i la rosa es defensa punxant-lo) no està desvinculat de l'interès per la poesia tradicional. A poc a poc va sorgint en els Johann Wolfgang Goethe cercles de pensadors, poetes i músics una idea que s'emmiralla en les cançons populars que tant s'estimen: i si els poemes es convertissin en cançons? La música seria un vehicle excel·lent per difondre la nova poesia alemanya. Així neix el que coneixem com a lied , batejat com a kunstlied per fer èmfasi en la seva voluntat artística. En aquest nou tipus de cançó, la música ha de ser merament el suport de les paraules, sense aspirar a cap protagonisme i, naturalment, ha de permetre que el poema s'entengui, talment com si s'estigués recitant. En definitiva, la música ha d'estar al servei del poema, que és el més important. El caràcter popular del kunstlied s'aprecia en la senzillesa de la línia de cant i de l'acompanyament, en la música que es repeteix a cada estrofa, i també en el fet que es canti en alemany en una època en què només es canta en aquesta llengua al carrer i a les esglésies luteranes, perquè la llengua culta de la música és l'italià. Aquest concepte de lied sorgit en el context de la Segona escola de Berlín amb compositors com Reichardt i Carl Zelter es va anar modificant amb el pas dels anys, però el gènere va mantenir la seva ànima popular. El repertori ens ho recorda contínuament, i en els programes de la Schubertíada que ens disposem a gaudir aquests dies trobarem aquesta ànima present en diverses formes. El lied clàssic de Ludwig van Beethoven s'emmotlla en el marc inicial del lied , així ho veiem a les cançons estròfiques amb acompanyament discret d' An die ferne Geliebte . Ara bé: l'estructura imaginativa del cicle i, diguem-ho també, la seva bellesa, proven que seguir les pautes no és cap Ludwig van Beethoven renúncia ni suposa cap limitació per al geni del compositor. L'esperit popular és una delicada aroma en aquesta peça, però és protagonista en els arranjaments que Beethoven va fer de cançons tradicionals, una part de la seva obra menys coneguda que mereix que ens hi aturem amb més detall. Deia abans que l'interès en el patrimoni musical popular es va estendre aviat per Europa, i això ens porta a George Thompson, un cavaller escocès que a començament del segle XIX ja havia aplegat un nombre considerable de cançons escoceses, irlandeses i angleses. Thompson estava molt interessat a difondre el seu tresor, i per això George Thompson publicava quaderns de cançons harmonitzades per a piano, violí i violoncel, una formació habitual en les reunions domèstiques a les quals anava adreçades; si algun dia fallaven els instruments de corda, les cançons podien tocar-se només amb l'acompanyament del piano. Per fer les publicacions més atractives, Thompson encarregava els arranjaments a compositors coneguts pel públic, i sovint encarregava a escriptors igualment famosos la reelaboració dels textos. Aquest exercici ens sobta avui per la manca de rigor científic (d'una ciència que llavors encara no existia, tot s'ha de dir), però que les cançons anessin signades per Walter Scott, Robert Burns o Lord Byron, els grans noms literaris del moment, n'estimulava les vendes. Beethoven es va fer pregar força abans no va accedir a participar en el projecte, però un cop va haver acceptat el primer encàrrec s'hi va dedicar amb ganes i va arranjar unes cent vuitanta cançons en unes quantes llengües diferents (trobem aquí de nou l'esperit herderià ). Que Thompson estigués descontent perquè trobava els acompanyaments massa difícils per a músics aficionats, que no n'edités una part o les contínues discussions epistolars entre tots dos no van desanimar el compositor. Schubert obre un nou camí per al lied precisament quan es desempallega de la forma estròfica inamovible i del piano obligatòriament supeditat a la veu. Amb ell, l'acompanyament assoleix la mateixa importància que el cant i difícilment hi renunciarà, però sí que tornarà sovint a la Franz Schubert forma estròfica quan els poemes ho demanin, com ho fa Die schöne Müllerin . Els poemes de Wilhelm Müller estan clarament inspirats en l'esperit dels volkslieder ; les molineres que juguen amb els seus festejadors apareixen freqüentment en les històries antigues i el cicle, que recrea una rondalla, està emmarcat per un pròleg i un epíleg en els quals el contador s'adreça al públic. Tanmateix, els versos de Müller són senzills només en aparença; hi trobem sovint imatges complexes, ens costa distingir la realitat de la imaginació del jove aprenent i en podríem fer moltes lectures. Amb la música de Schubert passa una cosa similar; el seu aire tradicional recull l'esperit dels versos, les cançons són sovint estròfiques i aparentment senzilles, però aviat ens adonem del seu refinament i de la precisió quan descriu els sentiments del moliner. De Johannes Brahms podríem dir que l'apassionava la música popular, i podríem aportar com a prova les nombroses harmonitzacions que va fer tant per a cor com per a veu i piano. Aquesta passió, a més, no va ser flor d'un dia; gairebé quaranta anys separen la publicació del primer recull de la Johannes Brahms del darrer, apareguda el 1894, tres anys abans de la seva mort. Si ens referíssim només a aquestes obres, però, ens quedaríem a la superfície, perquè la relació del compositor amb els volkslieder va molt més enllà. Per a Brahms, la cançó ideal és aquella que captura l'esperit de la cançó tradicional, i els seus lieder són la recerca incessant d'aquest esperit. Moltes dècades després de Herder i de la Segona escola de Berlín, Brahms reelabora aquells "principis fundacionals" del lied . Bona part dels seus lieder són estròfics, però sovint empra la forma variada; és a dir, introdueix a les repeticions de les estrofes petites modificacions aquí i allà, sempre a la recerca de la màxima expressivitat. Potser el detall d'aquests canvis passarà desapercebut als oients en un primer moment, però l'efecte sobre el lied sí que el percebrem; estiguem atents a peces com Sonntag o Sommerfäden per mirar de retenir les petites diferències entre estrofes. Fins i tot quan els lieder no són estròfics, Brahms mira de vegades de crear- nos la il·lusió de la repetició, i ho fa reutilitzant a l'estrofa final la música de la primera; de les cançons que escoltarem a Vilabertran, Über die Heide n'ès un bon exemple. Aquest vincle amb el món tradicional fa que, conscientment o inconscient, els poemes que tria tinguin sovint aquest origen; per exemple Der Gang zum Liebchen parteix d'un poema de Josef Wenzig, que adapta un poema bohemi anònim. I ja que parlem d'aquest lied , fixeu-vos quan l'escolteu en la manera fantàstica en què Brahms fa que ens soni inequívocament popular alhora que el guarneix amb un elaborat vals que va molt més enllà d'un senzill ländler . El recorregut que hem començat amb Beethoven arriba fins a Gustav Mahler. La seva creativitat com a compositor va girar durant un període d'uns vuit anys entorn d'una única obra literària, Des Knaben Wunderhorn ("La cornucòpia del noi"), una recopilació de cançons populars que van des Gustav Mahler de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII, publicada entre 1805 i 1808 per Clemens Brentano i Achim von Arnim. La identificació de Mahler amb el recull va ser tan gran que aquells anys es coneixen com a "etapa Wunderhorn ". Malgrat que Schumann i Brahms ja havien posat música a alguns dels seus poemes (i d'aquest darrer n'escoltarem Ich schell mein Horn ins Jammertal ), els aficionats coneixem aquesta col·lecció sobretot pels vint-i-quatre lieder de Mahler. Les peces tenen poc a veure amb les propostes de finals del segle XVIII, però el seu aire és inequívocament popular; les melodies i els acompanyaments, especialment brillants en les versions orquestrals, traslladen els ritmes i sonoritats bohemis que havia viscut Mahler durant la seva infantesa. El cicle Lieder eines fahrenden Gesellen ("Cançons d'un company errant") anticipa els lieder compostos a partir de poemes de Des Knaben Wunderhorn . Tot i que els poemes van ser escrits pel mateix compositor, probablement un temps abans que les cançons, el seu esperit i el de la música encaixen amb tanta precisió amb els lieder a partir del recull de Brentano i Arnim que el cicle (i la primera simfonia, que recull alguns dels seus temes) és inclòs pels experts en l'etapa Wunderhorn . Des d'un punt de vista argumental, Lieder eines fahrenden Gesellen té certes similituds amb Winterreise ; com en el cicle de Schubert, un amor frustrat converteix el protagonista en un wanderer . Però més enllà d'això, tots dos cicles tenen un important element en comú: un til·ler. En el de Schubert, un til·ler de branques nues ofereix repòs al caminant en ple hivern; l'home en fuig espaordit. En el de Mahler, el ti·ler li ofereix repòs a l'estiu; quan el caminant desperta, cobert de flors que han caigut de l'arbre, el seu dolor comença a guarir-se. Winterreise no és una obra que puguem relacionar fàcilment amb uns orígens o amb un ambient popular. De tan estranya que era, no va agradar als amics quan Schubert els la va presentar; no va agradar tampoc als seus contemporanis i va trigar pràcticament un segle en ser acceptada. Excepte una cançó, només una: precisament Der Lindenbaum ("El til·ler"). Potser perquè aquest arbre és part també de l'esperit del poble alemany, el lied va fer el camí invers al que havien fet tants d'altres, i va passar de la sala de concerts a la plaça del poble. Va transcendir el cicle, la seva lletra crua es va anar endolcint, les harmonies es van perdre i la tonada va passar a pertànyer a la gent. Quants nens alemanys dels segle XX devien cantar aquesta versió popular de Der Lindenbaum quan anaven d'excursió? Florian Boesch, baríton Schubertíada Christian Koch, piano Vilabertran Die schöne Müllerin, de Franz Schubert

Aquest concert s’interpretarà sense pausa.

Dijous 20 d’agost, FRANZ SCHUBERT 21:00 h 63’ Die schöne Müllerin, D. 795 (1823) Das Wandern Wohin Halt! Danksagung an den Bach Am Feierabend Der Neugierige Ungeduld Morgengruß Des Müllers Blumen Tränenregen Mein! Pause Mit dem grünen Lautenbande Der Jäger Eifersucht und Stolz Die liebe Farbe Die böse Farbe Trockne Blumen Der Müller und der Bach Des Baches Wiegenlied

Degut a les restriccions als viatges adoptades pel govern del Regne Unit com a mesura de control del COVID-19, el pianista Malcolm Martineau no podrà ser en aquest concert com estava previst. Esperem retrobar-nos amb ell aviat i agraïm a Christian Koch la seva disposició per substituir-lo. BIOGRAFIES s s i e Florian Boesch, baríton W s a

e El baríton austríac Florian Boesch és un dels més destacats r d

n intèrprets de lied de l'actualitat i actua regularment als A escenaris més prestigiosos. El 2013 va interpretar els tres grans © cicles de Schubert a Glasgow i Austràlia (Sydney, Adelaide i Melbourne); la temporada 2014/15 va ser artista resident al Wigmore Hall de Londres i la temporada 2016/2017 a la Konzerthaus de Viena. Els seus compromisos per a la temporada 2019/2020 inclouen recitals a l'Òpera de Frankfurt, el Festival Liszt de Raiding, el Musikverein de Viena, el Concertgebouw d'Amsterdam, l'Internationale Maifestspiele de Wiesbaden i la Konzerthaus Berlin, així com concerts amb l'Orquestra de París (amb Daniel Harding i Pablo Heras- Casado), la Konzerthausorchester Berlin (amb Juraj Valčuha i Iván Fischer), el Collegium Vocale Gent (amb Philippe Herreweghe), la Royal Concertgebouw Orchestra (amb Trevor Pinnock) o la London Symphony Orchestra (amb Simon Rattle).

Debuta a la Schubertíada. y k s Christian Koch, piano n i l r a K La seva passió pel lied i l’òpera ha esdevingut la seva professió i s u a l és molt apreciat pels cantants, no només com a acompanyant o k i en recitals, sinó també com a coach de veu, estil i repertori. N També ha treballat com a assistent musical de Nikolaus © Harnoncourt, Daniel Harding, Réné Jacobs, Pierre Boulez o Valery Gergiev. Ha acompanyat Thomas Hampson, Bernarda Fink, Luca Pisaroni, Michael Schade, Annette Dasch, Patricia Petibon, Florian Boesch, Dorothea Röschmann, Daniel Behle i molts d'altres. Ha actuat amb un gran èxit de crítica a auditoris de prestigi com ara el Musikverein de Viena, la Wiener Konzerthaus, el Wigmore Hall, el Concertgebouw d'Amsterdam, la Salle Pleyel de París, el Palau de la Música Catalana o la Philharmonie de Berlín o en festivals com el de Schleswig-Holstein, la Wiener Festwochen o la Schubertiade Schwarzenberg.

Debuta a la Schubertíada. Die schöne Müllerin, de Franz Schubert

FRANZ SCHUBERT (1797 — 1828)

Wilhelm Müller Wilhelm Müller Die schöne Müllerin La bella molinera Im Winter zu lesen Per llegir a l'hivern

Das Wandern Caminar

Das Wandern ist des Müllers Lust, Caminar és el goig del moliner, Das Wandern! Caminar! Das muss ein schlechter Müller sein, Seria un mal moliner, Dem niemals fiel das Wandern ein, al que mai se li acudís de caminar, Das Wandern. caminar.

Vom Wasser haben wir’s gelernt, De l’aigua ho hem après, Vom Wasser! de l’aigua! Das hat nicht Rast bei Tag und Nacht, Que no té repòs ni de dia ni de nit, Ist stets auf Wanderschaft bedacht, sempre està a punt per a la caminada, Das Wasser. l’aigua.

Das sehn wir auch den Rädern ab, Això ho veiem també en les rodes, Den Rädern! en les rodes! Die gar nicht gerne stille stehn, Que no els agrada gens estar quietes, Die sich mein Tag nicht müde drehn, i giren tot el dia sense cansar-se, Die Räder. les rodes.

Die Steine selbst, so schwer sie sind, Les moles, fins i tot, tan pesades com són, Die Steine! les moles! Sie tanzen mit den muntern Reihn Ballen en animada fila, Und wollen gar noch schneller sein, i volen ser més ràpides encara, Die Steine. les moles.

O Wandern, Wandern, meine Lust, Oh caminar, caminar, goig meu, O Wandern! Oh caminar! Herr Meister und Frau Meisterin, Senyor mestre i senyora mestressa, Laßt mich in Frieden weiter ziehn deixeu-me prosseguir en pau el meu camí Und wandern. i caminar.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Wohin? Cap on?

Ich hört’ ein Bächlein rauschen Vaig sentir la fressa d’un rierol Wohl aus dem Felsenquell, des de l’aiguaneix entre les roques, Hinab zum Thale rauschen fins a baix, cap a la vall, So frisch und wunderhell. tan fresc i esplèndidament límpid.

Ich weiß nicht, wie mir wurde, No sé pas, què em succeí, Nicht, wer den Rath mir gab, ni qui em donà la idea però, Ich mußte gleich hinunter en aquell moment, hagué d’anar cap avall Mit meinem Wanderstab. amb el meu bastó de caminant.

Hinunter und immer weiter Cap avall i sempre més lluny Und immer dem Bach nach, seguint sempre el rierol, Und immer frischer rauschte, que remorejava cada cop més fresquívol Und immer heller der Bach. i més transparent.

Ist das denn meine Straße? És potser aquest el meu camí? O Bächlein, sprich, wohin? Oh rierol, digues, cap on? Du hast mit deinem Rauschen Amb el teu remoreig Mir ganz berauscht den Sinn. m’has inebriat els sentits.

Was sag’ ich denn von Rauschen? Què parlo de remoreig? Das kann kein Rauschen sein: Això no pot pas ser un remoreig: Es singen wohl die Nixen bé canten les ondines Dort unten ihren Reihn. allà sota llurs rondes.

Laß singen, Gesell, laß rauschen, Deixa que cantin, company, deixa que remoregin Und wandre fröhlich nach! i segueix caminant alegrement! Es gehn ja Mühlenräder Puix que rodes de molí giren In jedem klaren Bach. arreu en clars rierols.

Halt! Atura't!

Eine Mühle seh’ ich blicken Veig un molí refulgir Aus den Erlen heraus, enmig dels verns, Durch Rauschen und Singen per entre remors i cants Bricht Rädergebraust. se sent brogit de rodes.

Ei willkommen, ei willkommen, Ei!, benvingut. Ei!, benvingut, Süßer Mühlengesang! dolç càntic de molí! Und das Haus, wie so traulich! I la casa tan acollidora! Und die Fenster, wie blank! I les finestres tan netes!

Und die Sonne, wie helle I el sol, tan brillant Vom Himmel sie scheint! que en el cel llueix Ei, Bächlein, liebes Bächlein, Ei!, rierol, estimat rierol. War es also gemeint? És això que volies dir?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Danksagung an den Bach Agraïment al rierol

War es also gemeint, És això que em volies dir, Mein rauschender Freund, remorejant amic meu? Dein Singen, dein Klingen, El teu cantar, el teu dringar, War es also gemeint? és això que em volies dir?

Zur Müllerin hin! Anem vers la molinera! So lautet der Sinn. Ho assenyala el sentit. Gelt, hab’ ich’s verstanden? Així, ho he entès bé? Zur Müllerin hin! Anem vers la molinera!

Hat sie dich geschickt? T’ha enviat ella? Oder hast mich berückt? O tu m’has encisat? Das möcht’ ich noch wissen, Això voldria saber, Ob sie dich geschickt. si ella t’ha enviat.

Nun wie’s auch mag sein, Doncs bé, sigui el que sigui, Ich gebe mich drein: de bon grat ho accepto: Was ich such’, hab’ ich funden, he trobat allò que cercava, Wie’s immer mag sein. Sigui el que vulgui ser.

Nach Arbeit ich frug, Vaig demanar feina, Nun hab’ ich genug, ara prou que en tinc, Für die Hände, für’s Herze per a les meves mans, per al meu cor. Vollauf genug! Més que no cal!

Am Feierabend A l'hora de plegar

Hätt’ ich tausend Si tingués mil braços Arme zu rühren! per bellugar! Könnt’ ich brausend Podria fer girar Die Räder führen! les rodes bramulant! Könnt’ ich wehen Si pogués bufar Durch alle Haine! per tots els boscatges! Könnt’ ich drehen Podria aixecar Alle Steine! totes les pedres! Daß die schöne Müllerin De forma que la bella molinera Merkte meinen treuen Sinn! s’adonés de la meva fidel intenció!

Ach, wie ist mein Arm so schwach! Però, ai! El meu braç és tan feble! Was ich hebe, was ich trage, Tot el que aixeco, tot el que porto, Was ich schneide, was ich schlage, tot el que tallo, tot el que colpejo, Jeder Knappe thut es nach. ho podria fer qualsevol vailet. Und da sitz’ ich in der großen Runde, I heu-me aquí, seient en gran cercle, In der stillen kühlen Feierstunde, a l’hora fresca i tranquil·la del descans, Und der Meister spricht zu Allen: i l’amo ens parla a tots: Euer Werk hat mir gefallen; m’ha agradat la vostra feina; Und das liebe Mädchen sagt i l’amable donzella ens diu Allen eine gute Nacht. bona nit a tots.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der Neugierige L'ansiós de saber

Ich frage keine Blume, No pregunto a cap flor, Ich frage keinen Stern, ni tampoc a cap estrella, Sie können mir alle nicht sagen, per què no em poden dir, Was ich erführ’ so gern. el que tant m’agradaria saber.

Ich bin ja auch kein Gärtner, No sóc pas jardiner, Die Sterne stehn zu hoch: les estrelles són massa amunt; Mein Bächlein will ich fragen, vull preguntar al meu rierol, Ob mich mein Herz belog. si el meu cor m’enganya.

O Bächlein meiner Liebe, Oh! Rierol amor meu, Wie bist du heut’ so stumm! per què no dius res avui? Will ja nur Eines wissen, Només vull saber una cosa, Ein Wörtchen um und um. un petit mot solament.

Ja, heißt das eine Wörtchen, Una paraula diu “Sí”, Das andre heißet Nein, i l’altra diu “No”, Die beiden Wörtchen schließen però ambdues contenen Die ganze Welt mir ein. tot el món per a mi.

O Bächlein meine Liebe, Oh! Rierol amor meu, Was bist du wunderlich! que estrany que ets! Will’s ja nicht weiter sagen, No ho diré a ningú però, Sag’, Bächlein, liebt sie mich? digues, ella m’estima?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Ungeduld Impaciència

Ich schnitt’ es gern in alle Rinden ein, De bon grat ho gravaria a l’escorça de tots els arbres, Ich grüb’ es gern in jeden Kieselstein, ho cisellaria a totes les pedres, Ich möcht’ es sä’n auf jedes frische Beet m’agradaria sembrar-ho a tots els planters novells Mit Kressensamen, der es schnell verräth, amb llavors de morritort que creixen de pressa, Auf jeden weißen Zettel möcht’ ich schreiben: a tots els fulls en blanc m’agradaria escriure-ho: Dein ist mein Herz, und soll es ewig bleiben. el meu cor és teu i ho serà per sempre.

Ich möcht’ mir ziehen einen jungen Staar, M’agradaria ensenyar un jove estornell, Bis daß er spräch’ die Worte rein und klar, fins que digués les paraules netes i clares, Bis er sie spräch’ mit meines Mundes Klang, fins que parlés amb el so de la meva veu, Mit meines Herzens vollem, heißem Drang; amb la plena, ardent empenta del meu cor, Dann säng’ er hell durch ihre Fensterscheiben: llavors ell cantaria a través de la seva finestra: Dein ist mein Herz, und soll es ewig bleiben. el meu cor és teu i ho serà per sempre.

Den Morgenwinden möcht’ ich’s hauchen ein, M’agradaria alenar-ho al vent del matí, Ich möcht’ es säuseln durch den regen Hain; m’agradaria que remoregés pel vivaç boscatge; O, leuchtet’ es aus jedem Blumenstern! Oh! Que resplendís en totes les flors estelades! Trüg’ es der Duft zu ihr von nah und fern! Que, de prop i de lluny, portés cap a ella llur flaire! Ihr Wogen, könnt ihr nichts als Räder Vosaltres, onades, podeu fer altra cosa que no treiben? fos moure les rodes? Dein ist mein Herz, und soll es ewig bleiben. El meu cor és teu i ho serà per sempre.

Ich meint’, es müßt’ in meinen Augen stehn, Pensava que es podria llegir en els meus ulls, Auf meinen Wangen müßt’ man’s brennen sehn, que es podria veure en les meves galtes enceses, Zu lesen wär’s auf meinem stummen Mund. que es percebria en la meva boca tancada, Ein jeder Athemzug gäb’s laut ihr kund; que cada alè li faria saber en veu alta, Und sie merkt nichts von all’ dem bangen però ella gens no s’adona d’aquest angoixós Treiben: desfici: Dein ist mein Herz, und soll es ewig bleiben! el meu cor és teu i ho serà per sempre.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Morgengruß Salutació del matí

Guten Morgen, schöne Müllerin! Bon dia, bella molinera! Wo steckst du gleich das Köpfchen hin, On amagues el teu caparró, Als wär’ dir was geschehen? com si t’hagués passat alguna cosa? Verdrießt dich denn mein Gruß so schwer? Talment t’enutja la meva salutació? Verstört dich denn mein Blick so sehr? Et trasbalsa tant el meu esguard? So muss ich wieder gehen. Aleshores hauré de tornar a anar-me’n.

O laß mich nur von ferne stehn, Oh! Deixa’m tan sols romandre llunyà, Nach deinem lieben Fenster sehn, mirar vers la teva estimada finestra, Von ferne, ganz von ferne! des de lluny, des de molt lluny! Du blondes Köpfchen, komm hervor! Que surti el teu caparró ros! Hervor aus eurem runden Thor, Vosaltres, blaus estels del matí, Ihr blauen Morgensterne! sortiu enfora pel portal rodó!

Ihr schlummertrunknen Äugelein, Vosaltres, ullets mig adormits, Ihr thaubetrübten Blümelein, vosaltres, floretes entelades de rosada, Was scheuet ihr die Sonne? per què temeu el sol? Hat es die Nacht so gut gemeint, Potser la nit us ha fet tant de bé, Daß ihr euch schließt und bückt und weint que ara us tanqueu, us doblegueu i ploreu Nach ihrer stillen Wonne? en la seva tranquil·la delícia.

Nun schüttelt ab der Träume Flor, Però ara espolseu-vos el vel dels somnis Und hebt euch frisch und frei empor i enlaireu-vos fresques i lliures In Gottes hellen Morgen! en el diàfan matí de Déu! Die Lerche wirbelt in der Luft, L’alosa giravolta en el cel Und aus dem tiefen Herzen ruft i des del més profund del cor Die Liebe Leid und Sorgen. crida l’amor a penes i turments.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Des Müllers Blumen Les flors del moliner

Am Bach viel kleine Blumen stehn, A la vora del rierol hi ha moltes floretes, Aus hellen blauen Augen sehn; que semblen ulls blaus i clars; Der Bach der ist des Müllers Freund, el rierol és l’amic del moliner, Und hellblau Liebchens Auge scheint, i blau clar llueixen els ulls de l’estimada, Drum sind es meine Blumen. per això aquestes són les meves flors.

Dicht unter ihrem Fensterlein Just sota la seva finestreta, Da will ich pflanzen die Blumen ein, planto les meves flors, Da ruft ihr zu, wenn alles schweigt, allà la cridareu quan tot sigui tranquil, Wenn sich ihr Haupt zum Schlummer neigt. quan el seu cap s’inclini per dormir, Ihr wißt ja, was ich meine. vosaltres ja sabeu el que vull dir.

Und wenn sie thät die Äuglein zu, I quan ella tanqui els seus ullets Und schläft in süßer, süßer Ruh’, i s’adormi en un dolç, dolç repòs, Dann lispelt als ein Traumgesicht aleshores, com en un somieig, xiuxiueu-li: Ihr zu: Vergiß, vergiß mein nicht! No m’oblidis! No m’oblidis! Das ist es, was ich meine. Això és el que vull dir.

Und schließt sie früh die Laden auf, I quan ella de bon matí obri els finestrons, Dann schaut mit Liebesblick hinauf: mireu cap a dalt amb amorós esguard: Der Thau in euren Äugelein, la rosada en els vostres ulls, Das sollen meine Thränen sein, serà les meves llàgrimes, Die will ich auf euch weinen. que vessaré sobre vosaltres.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Tränenregen Pluja de llàgrimes

Wir saßen so traulich beisammen Sèiem tranquil·lament Im kühlen Erlendach, a la fresca ombra dels verns, Wir schauten so traulich zusammen i junts miràvem amb placidesa Hinab in den rieselndend Bach. el rierol que corria a baix.

Der Mond war auch gekommen, La lluna també arribà, Die Sternlein hinterdrein, i al seu darrere, les estrelles, Und schauten so traulich zusammen i junts miràvem dolçament In den silbernen Spiegel hinein. el mirall d’argent.

Ich sah nach keinem Monde, Jo no veia la lluna, Nach keinem Sternenschein, ni la resplendor de les estrelles, Ich schaute nach ihrem Bilde, mirava solament la seva imatge, Nach ihren Augen allein. i veia només els seus ulls.

Und sahe sie nicken und blicken Veia com ella es reclinava i mirava Herauf aus dem seligen Bach, cap amunt, des del venturós rierol, Die Blümlein am Ufer, die blauen, les floretes a la riba, les blaves, Sie nickten und blickten ihr nach. es reclinaven i miraven cap ella.

Und in den Bach versunken I la totalitat del cel semblava Der ganze Himmel schien, haver-se enfonsat en el rierol Und wollte mich mit hinunter i voler endur-se’m avall In seine Tiefe ziehn. cap a la seva fondària.

Und über den Wolken und Sternen I damunt núvols i estrelles, Da rieselte munter der Bach, allà corria vivaç el rierol Und rief mit Singen und Klingen: i cridava cantant i dringant: Geselle, Geselle, mir nach! Company, company, segueix-me!

Da gingen die Augen mir über, Llavors els ulls se m’ompliren de llàgrimes, Da ward es im Spiegel so kraus; el mirall s’encrespà; Sie sprach: Es kommt ein Regen, ella digué: està a punt de ploure, Ade, ich geh’ nach Haus. adéu, me’n vaig a casa.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Mein! Meva!

Bächlein, laß dein Rauschen sein! Rierol, deixa estar el teu remoreig! Räder, stellt eur Brausen ein! Rodes, deixeu de fer soroll! All’ ihr muntern Waldvögelein, Tots vosaltres, alegres ocells del bosc, Groß und klein, grans i petits, Endet eure Melodein! acabeu les vostres melodies!

Durch den Hain Pertot els boscatges, Aus und ein de tot arreu Schalle heut' ein Reim allein: avui sonarà només una rima: Die geliebte Müllerin ist mein! la estimada molinera és meva! Mein! Meva!

Frühling, sind das alle deine Blümelein? Primavera, són aquestes les teves flors? Sonne, hast du keinen hellern Schein? Sol, no tens un esclat més resplendent? Ach, so muss ich ganz allein, Ai! He de restar doncs tot sol Mit dem seligen Worte mein, amb la benaurada paraula: "Meva" Unverstanden in der weiten Schöpfung sein. que la vasta Creació no entén.

Pause Pausa

Meine Laute hab’ ich gehängt an die Wand, He penjat el meu llaüt a la paret, Hab’ sie umschlungen mit einem grünen Band – l’he lligat amb una cinta verda. Ich kann nicht mehr singen, mein Herz ist zu voll, No puc cantar més, el meu cor és massa ple, Weiß nicht, wie ich’s in Reime zwingen soll. no sé, com l’hauria de constrènyer en versos. Meiner Sehnsucht allerheißesten Schmerz El dolor del meu desig ardent, Durft’ ich aushauchen in Liederscherz, el podia exhalar en les meves cançons burlesques, Und wie ich klagte so süß und fein, i quan jo em planyia tan dolça i delicadament, Meint’ ich doch, mein Leiden wär’ nicht klein. pensava que la meva pena no era petita. Ei, wie groß ist wohl meines Glückes Last, Ei! El llast de la meva felicitat és potser tan gran, Daß kein Klang auf Erden es in sich faßt? que cap so de la terra el pot copsar?

Nun, liebe Laute, ruh’ an dem Nagel hier! Doncs bé, estimat llaüt, descansa aquí penjat del clau! Und weht ein Lüftchen über die Saiten dir, I si un buf d’aire toca les teves cordes, Und streift eine Biene mit ihren Flügeln dich, o una abella les frega amb les seves ales, Da wird mir bange und es durchschauert mich. llavors m’angoixaré i tindré calfreds. Warum ließ ich das Band auch hängen so lang’? Per què he deixat la cinta penjant tant de temps? Oft fliegt’s um die Saiten mit seufzendem Sovint voleteja damunt les cordes amb un to Klang. sospirant. Ist es der Nachklang meiner Liebespein? És el ressò de les meves penes d’amor? Soll es das Vorspiel neuer Lieder sein? O potser el preludi de noves cançons?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Mit dem grünen Lautenbande Amb la cinta verda del llaüt

“Schad’ um das schöne grüne Band, “És una llàstima que la bonica cinta verda, Daß es verbleicht hier an der Wand, perdi el color aquí a la paret, Ich hab’ das Grün so gern!” m’agrada tant el verd!” So sprachst du, Liebchen, heut’ zu mir; Això és el que em digueres avui, estimada; Gleich knüpf’ ich’s ab und send’ es dir: ara mateix la deslligo i te l’envio: Nun hab’ das Grüne gern! així gaudeix del color verd!

Ist auch dein ganzer Liebster weiß, Encara que el teu estimat és tot blanc, Soll Grün doch haben seinen Preis, el verd deu tenir però el seu valor, Und ich auch hab’ es gern. i a mi també m’agrada. Weil unsre Lieb’ ist immer grün, Perquè el nostre amor és sempre verd, Weil grün der Hoffnung Fernen blühn, perquè verdes floreixen les esperances llunyanes, Drum haben wir es gern. per això ens agrada tant.

Nun schlinge in die Locken dein Ara lliga els teus rínxols Das grüne Band gefällig ein, graciosament amb la cinta verda, Du hast ja ’s Grün so gern. t’agrada tant el color verd. Dann weiß ich, wo die Hoffnung wohnt, Aleshores sé on viu l’esperança, Dann weiß ich, wo die Liebe thront, aleshores sé on regna l’amor, Dann hab’ ich ’s Grün erst gern. aleshores m’agradarà encara més el verd.

Der Jäger El caçador

Was sucht denn der Jäger am Mühlbach hier? Què cerca el caçador aquí en el rierol del molí? Bleib’, trotziger Jäger, in deinem Revier! Atrevit caçador, queda’t en el teu vedat! Hier gibt es kein Wild zu jagen für dich, Aquí no hi ha cap cacera per a tu, Hier wohnt nur ein Rehlein, ein zahmes, für aquí només hi viu un cabirolet amansit mich. per a mi, Und willst du das zärtliche Rehlein sehn, i si vols veure el gentil cabirolet, So laß deine Büchsen im Walde stehn, deixa el teu fusell en el bosc, Und laß deine klaffenden Hunde zu Haus, deixa els teus gossos clapidors a casa, Und laß auf dem Horne den Saus und Braus, atura el bramul de la trompa de caça, Und scheere vom Kinne das struppige Haar, i afaita’t la teva barba hirsuta, Sonst scheut sich im Garten das Rehlein o el cabirolet s’espantarà de veritat fürwahr. en el jardí.

Doch besser, du bliebest im Walde dazu, Però millor que et quedis en el bosc Und ließest die Mühlen und Müller in Ruh’. i deixis en pau el molí i el moliner. Was taugen die Fischlein im grünen Gezweig? De què servirien els peixos en el verd brancatge? Was will denn das Eichhorn im bläulichen Teich? Què faria l’esquirol en el blau estany? Drum bleibe, du trotziger Jäger, im Hain, Per això queda’t, atrevit caçador, en el boscatge, Und laß mich mit meinen drei Rädern allein; i deixa’m sol amb les meves tres rodes; Und willst meinem Schätzen dich machen beliebt, i si vols fer-te agradós al meu tresor, So wisse, mein Freund, was ihr Herzchen betrübt: has de saber, amic meu, el que entristeix el seu cor: Die Eber, die kommen zur Nacht aus dem Hain, els senglars, que surten a la nit del boscatge Und brechen in ihren Kohlgarten ein, i fan incursions en el seu hort de cols, Und treten und wühlen herum in dem Feld: trepitjant i fotjant el camp: Die Eber die schieße, du Jägerheld! dispara als senglars, tu heroic caçador!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Eifersucht und Stolz Gelosia i orgull

Wohin so schnell, so kraus, so wild, mein On vas tan de pressa, tan crespat, tan feréstec, lieber Bach? estimat rierol? Eilst du voll Zorn dem frechen Bruder Jäger Corres enrabiat darrere l’insolent germà nach? caçador? Kehr’ um, kehr’ um, und schilt erst deine Gira cua, gira cua, i renya en primer lloc la teva Müllerin molinera Für ihren leichten, losen, kleinen Flattersinn. per la seva frívola, desimbolta, petita vel·leïtat.

Sahst du sie gestern Abend nicht am Thore stehn, No la vas veure ahir al vespre dreta al portal, Mit langem Halse nach der großen Straße sehn? estirant el coll tot mirant el carrer gran? Wenn von dem Fang der Jäger lustig zieht Quan, content de la captura, el caçador nach Haus, torna a casa, Da steckt kein sittsam Kind den Kopf zum cap noia honesta treu el cap per la Fenster ‘naus. finestra.

Geh’, Bächlein, hin und sag’ ihr das, doch sag’ Ves, rierol cap a ella i digues-li això; però no li ihr nicht, diguis res, Hörst du, kein Wort, von meinem traurigen sents! ni una paraula de la meva cara plena de Gesicht; tristesa; Sag’ ihr: Er schnitzt bei mir sich eine Pfeif’ digues-li: ell està tallant a prop meu una flauta aus Rohr, de canya Und bläst den Kindern schöne Tänz’ und i toca belles danses i cançons per a la mainada. Lieder vor.

Die liebe Farbe El color favorit

In Grün will ich mich kleiden, Em vull vestir de color verd, In grüne Thränenweiden, com els ploraners desmais: Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada tant el verd. Will suchen einen Zypressenhain, Vull cercar un bosquet de xiprers, Eine Heide von grünem Rosmarein, una prada amb verd romaní: Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada tant el verd.

Wohlauf zum fröhlichen Jagen! Anem a l’alegre cacera! Wohlauf durch Heid’ und Hagen! Anem per prades i boscos! Mein Schatz hat ‘s Jagen so gern. Al meu tresor li agrada tant la cacera. Das Wild, das ich jage, das ist der Tod, La feram que jo caço és la mort; Die Heide, die heiß ich die Liebesnoth, anomeno les prades penes d’amor: Mein Schatz hat ‘s Jagen so gern. al meu tresor li agrada tant la cacera.

Grabt mir ein Grab im Wasen, Caveu-me una tomba en la prada, Deckt mich mit grünen Rasen, cobriu-me amb gespa verda: Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. al meu tresor li agrada tant el verd. Kein Kreuzlein schwarz, kein Blumlein bunt, Cap creueta negra ni flors de colors, Grün, alles grün so rings und rund! verd, que tot sigui verd als voltants! Mein Schatz hat ‘s Grün so gern. Al meu tresor li agrada tant el verd.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die böse Farbe El color maligne

Ich möchte ziehn in die Welt hinaus, M’agradaria anar a córrer món, Hinaus in die weite Welt, cap enllà, a l’ample món; Wenn’s nur so grün, so grün nicht wär’ si no fos perquè tot és verd, tan verd, Da draußen in Wald und Feld! a fora, en els boscos i camps.

Ich möchte die grünen Blätter all’ M’agradaria arrencar les fulles verdes Pflücken von jedem Zweig, de totes les branques, Ich möchte die grünen Gräser all’ m’agradaria esblanqueir Weinen ganz todtenbleich. tota l’herba amb el meu plorar.

Ach Grün, du böse Farbe du, Ai! Verd, tu color maligne, Was siehst mich immer an, per què sempre em mires So stolz, so keck, so schadenfroh, tan altiu, tan atrevit, tan maliciós, Mich armen weißen Mann? a mi, pobre home tot blanc.

Ich möchte liegen vor ihrer Thür, M’agradaria restar ajagut davant la seva porta, In Sturm und Regen und Schnee, sota tempestes, pluges i neus, Und singen ganz leise bei Tag und Nacht i cantar ben baixet, dia i nit, Das eine Wörtchen Ade! només una paraula: adéu!

Horch, wenn im Walde ein Jagdhorn ruft, Escolta, quan en el bosc sona el corn de caça, Da klingt ihr Fensterlein, llavors se sent la seva finestreta! Und schaut sie auch nach mir nicht aus, I encara que ella no miri cap a mi, Darf ich doch schauen hinein. jo puc però mirar cap dintre.

O binde von der Stirn dir ab Oh! Treu-te del teu front Das grüne, grüne Band, la cinta verda, verda; Ade, Ade! und reiche mir adéu, adéu! I dóna’m, Zum Abschied deine Hand! com gest de comiat, la teva mà.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Trockne Blumen Flors seques

Ihr Blümlein alle, Vosaltres totes, petites flors, Die sie mir gab, que ella em donà, Euch soll man legen us haurien de posar Mit mir ins Grab. amb mi a la meva tomba.

Wie seht ihr alle Per què em mireu totes Mich an so weh, amb tanta tristor, Als ob ihr wüßtet, com si sabéssiu, Wie mir gescheh’? el que m’ha passat.

Ihr Blümlein alle, Vosaltres totes, petites flors, Wie welk, wie blass? tan marcides, tan pàl·lides. Ihr Blümlein alle Vosaltres totes, petites flors, Wovon so nass? per què esteu tan molles?

Ach, Thränen machen Ai! Les llàgrimes no fan Nicht maiengrün, que verdegi el maig, Machen todte Liebe ni fan reflorir Nicht wieder blühn. un amor mort.

Und Lenz wird kommen I la primavera vindrà, Und Winter wird gehn, i l’hivern marxarà, Und Blümlein werden i les flors creixeran Im Grase stehn, a les prades.

Und Blümlein liegen I les petites flors són ara In meinem Grab, a la meva tomba, Die Blümlein alle, totes les flors, Die sie mir gab. que ella em donà.

Und wenn sie wandelt I quan ella passegi Am Hügel vorbei, passat el turonet Und denkt im Herzen: i pensi dins el seu cor: Der meint’ es treu! ell m’era fidel!

Dann Blümlein alle, Llavors, floretes totes, Heraus, heraus! sortiu, sortiu! Der Mai ist kommen, El maig ha arribat, Der Winter ist aus. l’hivern s’ha acabat.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der Müller und der Bach El moliner i el rierol

— Der Müller: — El moliner: Wo ein treures Herze On un cor fidel In Liebe vergeht, es consumeix d’amor, Da welken die Lilien allà es marceixen els lliris Auf jedem Beet. en cada planter.

Da muss in die Wolken Allà, la lluna s’ha d’amagar Der Vollmond gehn, darrere els núvols, Damit seine Thränen per què els humans no puguin veure Die Menschen nicht sehn. les seves llàgrimes.

Da halten die Englein I els àngels Die Augen sich zu, es tapen els ulls Und schluchzen und singen i ploren i canten Die Seele zu Ruh’. per calmar l’ànima.

— Der Bach: — El rierol: Und wenn sich die Liebe I quan l’amor Dem Schmerz entringt, s’allibera del dolor, Ein Sterlein, ein neues una petita estrella, una nova, Am Himmel erblinkt. llueix en el cel.

Da springen drei Rosen, Allà neixen tres roses, Halb roth, halb weiß, mig vermelles, mig blanques, Die welken nicht wieder, que ja no es marciran Aus Dornenreis. en les espinoses branques.

Und die Engelein schneidern I els àngels Die Flügel sich ab, es tallen les ales Und gehn alle Morgen i cada matí Zur Erde hinab. baixen a la terra.

— Der Müller: — El moliner: Ach, Bächlein, liebes Bächlein, Ai! rierol, estimat rierol, Du meinst es so gut: tens bones intencions: Ach, Bächlein, aber weißt du, però, ai!, rierol, saps tu Wie Liebe thut? el que fa l’amor?

Ach, unten, da unten, Ai! a baix, allà baix, Die kühle Ruh’! hi ha frescal repòs! Ach, Bächlein, liebes Bächlein, Ai! Rierol, estimat rierol, So singe nur zu. no paris de cantar.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Des Baches Wiegenlied Cançó de bressol del rierol

Gute Ruh’, gute Ruh’! Bon repòs, bon repòs! Thu’ die Augen zu! Tanca els ulls! Wandrer, du müder, du bist zu Haus. Tu, cansat caminant, ja ets a casa. Die Treu’ ist hier, La fidelitat és aquí, Sollst liegen bei mir, has de reposar amb mi, Bis das Meer will trinken die Bächlein aus. fins que el mar hagi acabat de beure tot el rierol.

Will betten dich kühl, Et faré un llit fresc Auf weichem Pfühl, sobre un tou coixí In dem blauen krystallenen Kämmerlein. a la blava cambra cristal·lina. Heran, heran, Vine, vine, Was wiegen kann, allò que pot bressolar, Woget und wieget den Knaben mir ein! gronxa i bressola l’infant.

Wenn ein Jagdhorn schallt Quan ressoni el corn de caça Aus dem grünen Wald, en el verd bosc, Will ich sausen und brausen wohl um dich her.. xiularé i cridaré al teu voltant. Blickt nicht herein, No mireu endins, Blaue Blümelein! floretes blaves! Ihr macht meinem Schläfer die Träume so Feu massa feixucs els somnis del meu schwer. dorment.

Hinweg, hinweg Fora d’aquí, fora d’aquí, Von dem Mühlensteg, fora del pontó del molí, Hinweg, hinweg, fora d’aquí, fora d’aquí, Böses Mägdlein, noia malèvola! Daß ihn dein Schatten nicht weckt! Que la teva ombra no el desperti! Wirf mir herein Llença’m Dein Tüchlein fein, el teu delicat mocadoret, Daß ich die Augen ihm halte bedeckt! per tapar-li els ulls.

Gute Nacht, gute Nacht! Bona nit, bona nit! Bis Alles wacht, Fins que tot desperti, Schalf’ aus deine Freude, schlaf’ auf dein Leid! dorm enllà de penes i alegries! Der Vollmond stiegt, Surt la lluna plena, Der Nebel weicht, la boira s’esvaeix, Und der Himmel da oben, wie ist er so weit! i el cel, allà dalt, que n’és d’extens!

Traducció de Salvador Pila Juliane Banse, soprano Schubertíada Wolfram Rieger, piano Vilabertran Winterreise, de Franz Schubert

Aquest concert s’interpretarà sense pausa.

Divendres 21 d’agost, FRANZ SCHUBERT 21:00 h 72’ Winterreise, D. 911 (1827) Gute Nacht Die Wetterfahne Gefror’ne Thränen Erstarrung Der Lindenbaum Wasserflut Auf dem Flusse Rückblick Irrlicht Rast Frühlingstraum Einsamkeit Die Post Der greise Kopf Die Krähe Letzte Hoffnung Im Dorfe Der stürmische Morgen Täuschung Der Wegweiser Das Wirtshaus Mut Die Nebensonnen Der Leiermann BIOGRAFIES l l o n Juliane Banse, soprano K i s u S

El seu debut a l'escenari als vint anys fent de Pamina a la

© producció de Harry Kupfer de La flauta màgica a la Komische Oper Berlin i l'estrena, deu anys més tard, de l'òpera Schneewittchen de Heinz Holliger a Zuric són exemples de l'excepcional versatilitat artística de Juliane Banse; encara al terreny operístic, recentment ha protagonitzat Jeanne d’Arc de Walter Braunfels i l'estrena de Lunea, de Heinz Holliger, i ha fet el seu debut com a Mariscala a El cavaller de la rosa . Els recitals són una part important de la seva agenda, i darrerament n'ha fet a Oxford, l'Schloss Elmau o la Pierre Boulez Saal, així com a la Schubertíada, entre altres escenaris. Els seus enregistraments més recents inclouen Unanswered Love , amb primers enregistraments d'obres dedicades a la cantant per Reimann, Rihm and Henze o Im Arm der Liebe , amb obres de Braunfels, Korngold, Marx and Pfitzner.

Aquest és el 20è concert de Juliane Banse a la Schubertíada; hi va debutar l’any 1993. o j e l Wolfram Rieger, piano a t r A

í t Va estudiar a la Hochschule für Musik a Munic amb Erik r a Werba i Helmut Deutsch i va assistir a diverses classes M

© magistrals amb Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer- Dieskau. Va començar a ensenyar a la Hochschule de Munic el 1991 quan encara era estudiant; el 1998 es va convertir en professor de la Hochschule für Musik "Hanns Eisler" de Berlín i celebra regularment classes magistrals a Europa i el Japó. És convidat regularment a importants centres de música i festivals de tot el món, com ara les Schubertíades de Feldkirch i Vilabertran, el Concertgebouw d'Amsterdam, el Wigmore Hall de Londres i el Konzerthaus i el Musikverein de Viena. Ha acompanyat, entre d'altres, Brigitte Fassbaender, Barbara Bonney, Juliane Banse, Michelle Breedt, Thomas Hampson, Dietrich Fischer-Dieskau, Matthias Goerne i Thomas Quasthoff.

Aquest és el 42è concert de Wolfram Rieger a la Schubertíada; hi va debutar l'11 de setembre de 1993, en el primer concert del festival. Winterreise , de Franz Schubert

FRANZ SCHUBERT (1797 — 1828)

Wilhelm Müller Winterreise Viatge d’hivern Gute Nacht Bona nit

Fremd bin ich eingezogen, Jo, foraster arribava Fremd zieh’ ich wieder aus. i foraster me’n vaig. Der Mai war mir gewogen El maig em beneïa Mit manchem Blumenstrauß. amb mil ramells gemats. Das Mädchen sprach von Liebe, D’amor parlà la noia, Die Mutter gar von Eh’ – la mare, de casar; Nun ist die Welt so trübe, el món és ara ombrívol, Der Weg gehüllt in Schnee. i el meu camí, nevat.

Ich kann zu meiner Reisen No puc de la partença Nicht wählen mit der Zeit: ni menys triar el moment: Muß selbst den Weg mir weisen em cal trobar la via In dieser Dunkelheit. endins de la foscor. Es zieht ein Mondenschatten L’ombra que em fa la lluna Als mein Gefährte mit, és l’únic company meu, Und auf den weißen Matten i pels blancs prats segueixo Such’ ich des Wildes Tritt. el pas dels cabirols.

Was soll ich länger weilen, Per què esperar a fugir-ne, Daß man mich trieb’ hinaus? que em puguin bandejar? Laß irre Hunde heulen Que lladrin tots els gossos Vor ihres Herren Haus! davant els seus portals. Die Liebe liebt das Wandern, L’amor molt més s’estima Gott hat sie so gemacht – —Déu l’ha creat així—, Von einem zu dem andern – anar de l’un a l’altre; Fein Liebchen, gute Nacht. bonica, bona nit.

Will dich im Traum nicht stören, No torbaré el teu somni, Wär’ Schad’ um deine Ruh’, no et vull trencar el repòs. Sollst meinen Tritt nicht hören – No em sentiràs els passos, Sacht, sacht die Türe zu! ja tanco suaument! Schreib’ im Vorübergehen T’escric només al barri, An’s Tor dir gute Nacht, quan surto: “Bona nit”, Damit du mögest sehen, per tal que puguis veure An dich hab’ ich gedacht. com he pensat en tu.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die Wetterfahne El penell

Der Wind spielt mit der Wetterfahne El vent amb el penell s’esplaia Auf meines schönen Liebchens Haus. a casa de la meva amor, Da dacht’ ich schon in meinem Wahne, i jo, en el meu deliri, penso Sie pfiff’ den armen Flüchtling aus. que xiula al pobre fugitiu.

Er hätt’ es eher bemerken sollen, Abans l’hauria hagut d’entendre, Des Hauses aufgestecktes Schild, ell, aquest signe al seu casal! So hätt’ er nimmer suchen wollen No hauria així cregut trobar-hi Im Haus ein treues Frauenbild. cap dona de semblant fidel.

Der Wind spielt drinnen mit den Herzen, El vent juga amb els cors, a dintre, Wie auf dem Dach, nur nicht so laut. com al teulat, però amb menys crit. Was fragen sie nach meinen Schmerzen? A ells què els fan les meves penes? Ihr Kind ist eine reiche Braut. La filla és un molt bon partit.

Gefrorne Tränen Llàgrimes glaçades

Gefrorne Tropfen fallen Les llàgrimes glaçades Von meinen Wangen ab: em van galtes avall: Ob es mir denn entgangen, ¿pot ser, sense adonar-me’n, Daß ich geweinet hab’? que hagi plorat del cert?

Ei Tränen, meine Tränen, Llàgrimes meves, llàgrimes, Und seid ihr gar so lau, ¿tan tèbies sou, així, Daß ihr erstarrt zu Eise, que esdeveniu glaçades Wie kühler Morgentau? com al matí el rou fresc?

Und dringt doch aus der Quelle I amb tot, brolleu calentes Der Brust so glühend heiß, del bullidor del cor Als wolltet ihr zerschmelzen com si volguéssiu fondre Des ganzen Winters Eis. el glaç de tot l’hivern!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Erstarrung Enravenament

Ich such’ im Schnee vergebens En va a la neu hi busco Nach ihrer Tritte Spur, les traces del seu pas, Wo sie an meinem Arme quan de bracet anava Durchstrich die grüne Flur. amb mi pels prats gemats.

Ich will den Boden küssen, Jo vull besar la terra, Durchdringen Eis und Schnee obrir la neu i el glaç Mit meinen heißen Tränen, amb els meus plors fogosos, Bis ich die Erde seh’. que es vegi el terrer viu.

Wo find’ ich eine Blüte, On trobaré herba verda, Wo find’ ich grünes Gras? on trobaré una flor? Die Blumen sind erstorben, Les flors són totes mortes, Der Rasen sieht so blaß. l’herbei emmusteït.

Soll denn kein Angedenken D’aquí no haig d’endur-me’n Ich nehmen mit von hier? el més petit record? Wenn meine Schmerzen schweigen, Qui em parlarà, doncs, d’ella Wer sagt mir dann von ihr? quan callin els meus dols?

Mein Herz ist wie erstorben, Dins el meu cor sens vida Kalt starrt ihr Bild darin: hi ha el seu retrat, glaçat; Schmilzt je das Herz mir wieder, si mai el cor ve a fondre’s, Fließt auch ihr Bild dahin. també ho farà el retrat.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der Lindenbaum El til·ler

Am Brunnen vor dem Tore, Al pou, davant el porxo, Da steht ein Lindenbaum; es dreça un gran til·ler; Ich träumt’ in seinem Schatten hi he fet, a la seva ombra, So manchen süßen Traum. molts somnis exquisits.

Ich schnitt in seine Rinde Hi he inscrit, damunt l’escorça, So manches liebe Wort; moltes raons d’amor. Es zog in Freud’ und Leide En dol o en alegria, Zu ihm mich immer fort. tothora l’he buscat.

Ich mußt’ auch heute wandern M’ha convingut passar-hi Vorbei in tiefer Nacht, avui, de negra nit, Da hab’ ich noch im Dunkel i tot i la tenebra Die Augen zugemacht. he hagut de cloure els ulls.

Und seine Zweige rauschten, Les branques fressejaven Als riefen sie mir zu: com si em volguessin dir: Komm her zu mir, Geselle, “Vine, company, acosta’t, Hier findst du deine Ruh’! aquí hi tindràs repòs.”

Die kalten Winde bliesen El vent glaçat bufava Mir grad’ in’s Angesicht, de dret contra el meu front, Der Hut flog mir vom Kopfe, i el cap em desguarnia Ich wendete mich nicht. i jo ni m’he girat.

Nun bin ich manche Stunde Sóc ara a moltes hores Entfernt von jenem Ort, enllà d’aquell indret, Und immer hör’ ich’s rauschen: però jo el sento encara: Du fändest Ruhe dort! “Ençà hi ha el teu repòs.”

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Wasserflut Torrentada

Manche Trän’ aus meinen Augen Moltes llàgrimes del rostre Ist gefallen in den Schnee: m’han caigut damunt la neu: Seine kalten Flocken saugen tenen set les volves fredes Durstig ein das heiße Weh. d’absorbir el meu dol ardent.

Wenn die Gräser sprossen wollen, Quan rebroti, per fi, l’herba, Weht daher ein lauer Wind, bufarà un vent més suau, Und das Eis zerspringt in Schollen, i ja el glaç s’obrirà a trossos Und der weiche Schnee zerrinnt. i la neu es desfarà.

Schnee, du weißt von meinem Sehnen; Neu, que em saps tant la recança, Sag’, wohin doch geht dein Lauf? digues, on et du el corrent? Folge nach nur meinen Tränen, Just segueix les meves llàgrimes Nimmt dich bald das Bächlein auf. i el seu curs t’acollirà.

Wirst mit ihm die Stadt durchziehen, Passaràs amb ell el poble, Muntre Straßen ein und aus; pels carrers atrafegats; Fühlst du meine Tränen glühen, si l’ardor sents de les llàgrimes, Da ist meiner Liebsten Haus. casa d’ella hauràs trobat.

Auf dem Flusse Al riu

Der du so lustig rauschtest, Tu que joiós brogies, Du heller, wilder Fluß, riu brau i transparent, Wie still bist du geworden, que taciturn et tornes Gibst keinen Scheidegruß. que ja ni dius adéu!

Mit harter, starrer Rinde Amb una crosta dura Hast du dich überdeckt, t’has recobert sencer, Liegst kalt und unbeweglich i jeus fredós i immòbil Im Sande ausgestreckt. estès sobre l’areny.

In deine Decke grab’ ich Al teu damunt hi gravo Mit einem spitzen Stein amb un cantell de roc Den Namen meiner Liebsten el nom de l’estimada Und Stund’ und Tag hinein: i el dia i el minut.

Den Tag des ersten Grußes, El dia que ens trobàrem Den Tag, an dem ich ging, i el que me’n vaig anar. Um Nam’ und Zahlen windet I al volt de nom i xifres, Sich ein zerbrochner Ring. un sol anell romput.

Mein Herz, in diesem Bache Cor meu, en aquesta aigua Erkennst du nun dein Bild? no hi veus el teu retrat? Ob’s unter seiner Rinde No et bull sota l’escorça Wohl auch so reißend schwillt? un altre riu brogent?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Rückblick Mirada enrere

Es brennt mir unter beiden Sohlen, Els peus em cremen a les soles, Tret’ ich auch schon auf Eis und Schnee, i això que petjo neu i glaç! Ich möcht’ nicht wieder Atem holen, Però no vull l’alè reprendre Bis ich nicht mehr die Türme seh’. si encara veig torres i murs.

Hab’ mich an jeden Stein gestoßen, He ensopegat amb cada pedra, So eilt’ ich zu der Stadt hinaus; fugint corrents de la ciutat; Die Krähen warfen Bäll’ und Schloßen les gralles em tiraven miques Auf meinen Hut von jedem Haus. de glaç i neu, des dels teulats.

Wie anders hast du mich empfangen, Que diferent tu m’acollies, Du Stadt der Unbeständigkeit! ciutat de la infidelitat! An deinen blanken Fenstern sangen A les finestres hi cantaven, Die Lerch’ und Nachtigall im Streit. rivals, alosa i rossinyol.

Die runden Lindenbäume blühten, Florien els til·lers frondosos, Die klaren Rinnen rauschten hell, brogien clars els rierols, Und ach, zwei Mädchenaugen glühten! – i ah, uns ulls de noia resplendien! Da war’s geschehn um dich, Gesell! Ja estaves ben perdut, amic.

Kommt mir der Tag in die Gedanken, Quan em recordo d’aquell dia, Möcht’ ich noch einmal rückwärts sehn, vull mirar enrere encara un cop Möcht’ ich zurücke wieder wanken, i girar cua, fent tentines, Vor ihrem Hause stille stehn. i restar, mut, al seu portal.

Irrlicht Foc follet

In die tiefsten Felsengründe Al més fondo avenc dels cingles Lockte mich ein Irrlicht hin: em va atreure un foc follet: Wie ich einen Ausgang finde com trobar-ne la sortida Liegt nicht schwer mir in dem Sinn. no em turmenta el pensament.

Bin gewohnt das Irregehen, Hi estic fet, a esgarriar-me, ’S führt ja jeder Weg zum Ziel: tot camí porta a algun lloc; Unsre Freuden, unsre Leiden, tots els nostres goigs i penes Alles eines Irrlichts Spiel! són un joc de foc follet.

Durch des Bergstroms trockne Rinnen Pels reguers de la muntanya Wind’ ich ruhig mich hinab – vaig baixant sense neguit; Jeder Strom wird’s Meer gewinnen, cada riu al mar acaba, Jedes Leiden auch sein Grab. cada pena, al seu fossar.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Rast Repòs

Nun merk’ ich erst, wie müd’ ich bin, Just ara, en jeure a descansar, Da ich zur Ruh’ mich lege; em sento la fatiga; Das Wandern hielt mich munter hin vagar m’ha sostingut capdret Auf unwirtbarem Wege. al camí ral inhòspit. Die Füße frugen nicht nach Rast, Els peus no em deien d’aturar, Es war zu kalt zum Stehen, que el fred no hi convidava; Der Rücken fühlte keine Last, l’esquena no sentia el pes, Der Sturm half fort mich wehen. el torb ja m’empenyia. In eines Köhlers engem Haus A l’aixopluc d’un carboner Hab’ Obdach ich gefunden; trobava breu refugi; Doch meine Glieder ruhn nicht aus: però el meu cos no té descans, So brennen ihre Wunden. li cremen les ferides. Auch du, mein Herz, in Kampf und Sturm Cor meu, tan aspre i tan audaç So wild und so verwegen, al torb com a la lluita, Fühlst in der Still’ erst deinen Wurm és en repòs que et sents fiblar Mit heißem Stich sich regen! pel cuc ardent que et corca!

Frühlingstraum Somni de primavera

Ich träumte von bunten Blumen, He somiat flors virolades So wie sie wohl blühen im Mai, com les que s’obren en ser el maig; Ich träumte von grünen Wiesen, he somiat prats ufanosos, Von lustigem Vogelgeschrei. alegres refilets d’ocells. Und als die Hähne krähten, I quan els galls cantaven, Da ward mein Auge wach; se m’han obert els ulls; Da war es kalt und finster, tot era fred i ombrívol, Es schrieen die Raben vom Dach. i els corbs xisclaven al teulat. Doch an den Fensterscheiben Qui dibuixava al vidre Wer malte die Blätter da? aquestes fulles, doncs? Ihr lacht wohl über den Träumer, És que us rieu de qui somia, Der Blumen im Winter sah? de qui a l’hivern veu flors? Ich träumte von Lieb’ um Liebe, He somiat amors feliços, Von einer schönen Maid, i una noieta ardent, Von Herzen und von Küssen, i besos i manyagues, Von Wonne und Seligkeit. i joia i voluptat. Und als die Hähne krähten, I quan els galls cantaven, Da ward mein Herze wach; el cor s’ha desvetllat; Nun sitz’ ich hier alleine i ara repenso el somni, Und denke dem Traume nach. aquí assegut, tot sol. Die Augen schließ’ ich wieder, Acluco els ulls encara, Noch schlägt das Herz so warm. el cor em bat molt fort. Wann grünt ihr Blätter am Fenster? Quan prendreu verd, fulles dels vidres? Wann halt’ ich mein Liebchen, im Arm? Quan podré estrènyer el meu amor?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Einsamkeit Solitud

Wie eine trübe Wolke Així com un fosc núvol Durch heitre Lüfte geht, travessa el cel serè Wenn in der Tanne Wipfel quan sobre l’aveteda Ein mattes Lüftchen weht: bufa un lleuger ventet, So zieh’ ich meine Straße així jo vaig fent via Dahin mit trägem Fuß, arrossegant els peus Durch helles, frohes Leben, pels goigs tan clars del viure, Einsam und ohne Gruß. sol, sense un trist salut. Ach, daß die Luft so ruhig! Ah, que tranquil és l’aire! Ach, daß die Welt so licht! Ah, que esplendent el món! Als noch die Stürme tobten, Al pic de la tempesta War ich so elend nicht. no vaig estar pitjor.

Die Post El correu

Von der Straße her ein Posthorn klingt. A fora corna el postilló; Was hat es, daß es so hoch aufspringt, què et fa talment sobresaltar, Mein Herz? cor meu? Die Post bringt keinen Brief für dich. No du cap carta per a tu; Was drängst du denn so wunderlich, què et fa esverar amb tant torbament, Mein Herz? cor meu? Nun ja, die Post kommt aus der Stadt, és clar, el correu ve de l’indret Wo ich ein liebes Liebchen hatt’, on una amada vaig tenir, Mein Herz! cor meu! Willst wohl einmal hinübersehn, Voldries veure encara el lloc Und fragen, wie es dort mag gehn, i demanar com va allà baix, Mein Herz? cor meu?

Der Greise Kopf Cabells blancs

Der Reif hat einen weißen Schein El gebre amb un polsim de blanc Mir über’s Haar gestreuet. el cap m’enfarinava; Da glaubt’ ich schon ein Greis zu sein, m’he afigurat que era ja vell Und hab’ mich sehr gefreuet. i n’he sentit gran joia. Doch bald ist er hinweggetaut, Però aviat s’ha fos el tel Hab’ wieder schwarze Haare, i el cap torna a ser negre, Daß mir’s vor meiner Jugend graut – i, doncs, ser jove em fa estremir: Wie weit noch bis zur Bahre! que lluny que veig la tomba! Vom Abendrot zum Morgenlicht Entre el capvespre i el matí, Ward mancher Kopf zum Greise. prou més d’un cap s’emblanca. Wer glaubt’s? Und meiner ward es nicht I el meu, miracle!, no ho ha fet Auf dieser ganzen Reise! en tot aquest viatge.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die Krähe La gralla

Eine Krähe war mit mir Una gralla em va seguir Aus der Stadt gezogen, en sortir de vila, Ist bis heute für und für i em segueix encara avui, Um mein Haupt geflogen. per damunt rondant-me.

Krähe, wunderliches Tier, Gralla, gralla, estrany ocell, Willst mich nicht verlassen? no voldràs deixar-me? Meinst wohl bald als Beute hier Ja deleges el meu cos, Meinen Leib zu fassen? ja en faries presa?

Nun, es wird nicht weit mehr gehn Bah, el bastó de caminant An dem Wanderstabe. no em durà ja gaire. Krähe, laß mich endlich sehn Gralla, sigue’m almenys tu Treue bis zum Grabe! fidel fins la tomba.

Letzte Hoffnung Última esperança

Hie und da ist an den Bäumen Ben disperses dalt dels arbres, Manches bunte Blatt zu sehn, resten fulles de colors, Und ich bleibe vor den Bäumen i sovint jo em miro els arbres Oftmals in Gedanken stehn. i m’enfonso en pensaments.

Schaue nach dem einen Blatte, Fixo els ulls en una fulla, Hänge meine Hoffnung dran; l’esperança hi he posat; Spielt der Wind mit meinem Blatte, si el vent ve a jugar amb la fulla, Zittr’ ich, was ich zittern kann. ja tremolo a tot poder.

Ach, und fällt das Blatt zu Boden, Si la fulla cau a terra, Fällt mit ihm die Hoffnung ab, l’esperança cau també; Fall’ ich selber mit zu Boden, jo mateix ja caic a terra, Wein’ auf meiner Hoffnung Grab. a plorar en el seu fossar.

Im Dorfe Al poble

Es bellen die Hunde, es rasseln die Ketten. Lladrunyen els gossos, sonant les cadenes; Es schlafen die Menschen in ihren Betten, la gent ja descansen a les alcoves, Träumen sich manches, was sie nicht haben, sempre somien el que no tenen, Tun sich im Guten und Argen erlaben; del bé s’alegren, del mal no es planyen;

Und morgen früh ist Alles zerflossen – i l’endemà ja tot s’evapora. Je nun, sie haben ihr Teil genossen, Amb tot, fruïen la part rebuda, Und hoffen, was sie noch übrig ließen, i esperen que allò que encara els falta Doch wieder zu finden auf ihren Kissen. a les coixineres podran trobar-ho.

Bellt mich nur fort, ihr wachen Hunde, Feu-me fugir, zelosos gossos, Laßt mich nicht ruhn in der Schlummerstunde! no em deu repòs quan tothom descansa! Ich bin zu Ende mit allen Träumen – Faig creu i ratlla amb tots els somnis. Was will ich unter den Schläfern säumen? Jo què haig de fer-hi, amb els que dormen?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der stürmische Morgen Matí de tempesta

Wie hat der Sturm zerrissen Com la tempesta esquinça Des Himmels graues Kleid! el gris mantell del cel! Die Wolkenfetzen flattern Parracs de núvols breguen Umher in mattem Streit. en fatigós combat.

Und rote Feuerflammen I flamarades roges Ziehn zwischen ihnen hin. despunten entremig. Das nenn’ ich einen Morgen D’aquest matí en diria So recht nach meinem Sinn! que fa talment per mi!

Mein Herz sieht an dem Himmel El cor es veu la imatge Gemalt sein eignes Bild – pintada al mig del cel: Es ist nichts als der Winter, hivern, no hi ha altra cosa Der Winter kalt und wild. que hivern salvatge i fred!

Täuschung Miratge

Ein Licht tanzt freundlich vor mir her; Una llum dansa davant meu; Ich folg’ ihm nach die Kreuz und Quer; jo la segueixo aquí i allà; Ich folg’ ihm gern und seh’s ihm an, hi vaig de grat, tot i saber Daß es verlockt den Wandersmann. que vol distreure el caminant. Ach, wer wie ich so elend ist, Ah, un home malaurat com jo Gibt gern sich hin der bunten List, de grat es lliura a tal parany, Die hinter Eis und Nacht und Graus que enllà de glaç i nit i horror Ihm weist ein helles, warmes Haus, li mostra un càlid aixopluc, Und eine liebe Seele drin – i una ànima amorosa a dins. Nur Täuschung ist für mich Gewinn! Només una il·lusió em fa goig!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der Wegweiser El senyal del camí

Was vermeid’ ich denn die Wege, Per què evito jo les rutes Wo die anderen Wandrer gehn, que fan altres caminants, Suche mir versteckte Stege i recerco obscures sendes Durch verschneite Felsenhöhn? entre cingles plens de neu?

Habe ja doch nichts begangen, No he fet pas cap mala cosa Daß ich Menschen sollte scheun – per fugir dels meus semblants. Welch ein törichtes Verlangen Quin deler fora de mida Treibt mich in die Wüstenein? se m’emporta als erms deserts?

Weiser stehen auf den Wegen, Hi ha senyals a les voreres Weisen auf die Städte zu, adreçant a les ciutats; Und ich wandre sonder Maßen, jo camino encara i sempre, Ohne Ruh’, und suche Ruh’. sens repòs, buscant repòs.

Einen Weiser seh’ ich stehen Un senyal se m’alça, immòbil, Unverrückt vor meinem Blick; a la vista, davant meu. Eine Straße muß ich gehen, Haig d’anar per una senda Die noch Keiner ging zurück. d’on ningú no ha tornat mai.

Das Wirtsthaus L’hostal

Auf einen Totenacker M’ha dut a un cementiri, Hat mich mein Weg gebracht. avui, el meu camí. Allhier will ich einkehren: Aquí m’hi quedaria, Hab’ ich bei mir gedacht. m’he dit a mi mateix.

Ihr grünen Totenkränze Oh funerals corones, Könnt wohl die Zeichen sein, l’anunci deveu ser Die müde Wandrer laden que els caminants exhaustos In’s kühle Wirtshaus ein. invita al fresc hostal.

Sind denn in diesem Hause Són totes ocupades, Die Kammern all’ besetzt? les cambres d’aquest lloc? Bin matt zum Niedersinken M’esfondra la fatiga, Bin tödlich schwer verletzt. i estic ferit de mort.

O unbarmherz’ge Schenke, Oh hostal sense clemència, Doch weisest du mich ab? així em rebutges, doncs? Nun weiter denn, nur weiter, Anem més lluny encara, Mein treuer Wanderstab! bastó fidel, més lluny.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Mut! Coratge!

Fliegt der Schnee mir in’s Gesicht, Si la neu m’assalta el front, Schüttl’ ich ihn herunter. amb la mà l’espolso. Wenn mein Herz im Busen spricht, Si em mormola el cor al pit, Sing’ ich hell und munter. canto amb joia i força.

Höre nicht, was es mir sagt, Jo no sento allò que em diu, Habe keine Ohren, que no tinc orelles; Fühle nicht, was es mir klagt, ni faig cas dels seus laments, Klagen ist für Toren. que és de ximples lamentar-se.

Lustig in die Welt hinein Gaiament anem pel món, Gegen Wind und Wetter! contra vent i tràngol! Will kein Gott auf Erden sein, Si a la terra no hi ha Déu, Sind wir selber Götter. som els déus nosaltres!

Die Nebensonnen Els sols falsos

Drei Sonnen sah ich am Himmel stehn, Tres sols vaig veure al mig del cel, Hab’ lang’ und fest sie angesehn; i vaig guaitar-los molt atent; Und sie auch standen da so stier, i ells hi semblaven aturats Als wollten sie nicht weg von mir. com si volguessin restar amb mi. Ach, meine Sonnen seid ihr nicht! Ai las, no sou, però, els meus sols! Schaut Andern doch in’s Angesicht! Gireu a un altre el vostre esguard! Ja, neulich hatt’ ich auch wohl drei: Tenia, sí, tres sols, fa poc; Nun sind hinab die besten zwei. ja els dos millors s’han post del tot. Ging’ nur die dritt’ erst hinterdrein! Si aquest darrer els pogués seguir! Im Dunkeln wird mir wohler sein. Més bé estaria en la foscor.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Der Leiermann El violaire

Drüben hinter’m Dorfe Fora de la vila Steht ein Leiermann, hi ha un músic errant Und mit starren Fingern que amb dits insensibles Dreht er was er kann. va sempre sonant.

Barfuß auf dem Eise Pertot fa tentines, Wankt er hin und her; descalç sobre el glaç, Und sein kleiner Teller però la bacina Bleibt ihm immer leer. no s’emplena pas.

Keiner mag ihn hören, Ningú no l’escolta Keiner sieht ihn an; ni el mira un sol cop; Und die Hunde knurren i els gossos li grunyen Um den alten Mann. en veure’l a prop.

Und er läßt es gehen Ell no s’hi amoïna Alles, wie es will, i deixa fer, rai! Dreht, und seine Leier Ell sona que sona, Steht ihm nimmer still. no s’atura mai.

Wunderlicher Alter, Bon vell enigmàtic, Soll ich mit dir gehn? faré amb tu el camí? Willst zu meinen Liedern Quan canti els meus versos, Deine Leier drehn? sonaràs per mi?

Versió en català de Miquel Desclot, poeta La Schubertíada agraeix a Miquel Desclot la cessió d’aquesta versió inèdita dels poemes de Wilhelm Müller per al concert d’avui. Andrè Schuen, baríton Schubertíada Daniel Heide, piano Vilabertran Lieder de Mahler i Schubert

Durada aproximada del concert: 60' Aquest concert s’interpretarà sense pausa.

Dissabte 22 d’agost, GUSTAV MAHLER 21:00 h Lieder eines fahrenden Gesellen (1885) Wenn mein Schatz Hochzeit macht Ging heut morgen übers Feld Ich hab' ein glühend Messer Die zwei blauen Augen von meinem Schatz

FRANZ SCHUBERT Sei mir gegrüßt, D. 741 (1822) Du bist die Ruh, D. 776 (1823) Daß sie hier gewesen, D. 775 (1823)

GUSTAV MAHLER Fünf Lieder nach Texten von Friedrich Rückert (1901 - 1902) Liebst du um Schönheit Blicke mir nicht in die Lieder! Ich atmet' einen linden Duft Um Mitternacht Ich bin der Welt abhanden gekommen BIOGRAFIES r e n Andrè Schuen,

r baríton e W

o Originari del Tirol del Sud (Itàlia), va créixer parlant tres d i u llengües (ladí, italià i alemany), una versatilitat que es G

© reflecteix en el seu repertori. Tot i que va començar estudiant violoncel, va estudiar posteriorment cant al Mozarteum de Salzburg amb Horiana Branisteanu i Wolfgang Holzmair, graduant-se el 2010. Entre els premis que ha rebut destaca l'ECHO Klassik 2016 com a Jove Artista de l'Any pel seu primer CD. Freqüenta tant el repertori operístic, amb papers com Ieletsvki ( La dama de piques ), Don Giovanni, Ford (Falstaff ), Papageno ( La flauta màgica ), Guglielmo ( Così fan tutte ), Figaro ( Les noces de Figaro ) o Don Fernando ( Fidelio ), com el lied ; ha fet recitals al Wigmore Hall, al Heidelberger Frühling o al Konzerthaus de Viena, la Schubertiade Hohenems, el Festival de Música d'Aspen o el Tanglewood Festival, amb pianistes com Daniel Heide, Gerold Huber o Thomas Adès.

Aquest és el tercer concert d'Andrè Schuen a la Schubertíada; hi va debutar l'any 2018. g i n Daniel Heide, piano n e o M És un dels pianistes acompanyants i de cambra més sol·licitats e k i r l de la seva generació, que ofereix concerts per tota Europa i U Àsia des de la seva graduació a la Hochschule für Musik “Franz © Liszt” de Weimar. Entre els seus cantants habituals hi ha Andrè Schuen, Christoph Prégardien o Roman Trekel; ha tocat també amb Marie Seidler, Hanno Müller-Brachmann, Luca Pisaroni, Ruth Ziesak o Christian Immler. En el terreny de la música de cambra ha fet concerts amb solistes com Tabea Zimmermann, Antje Weithaas, Wolfgang Emanuel Schmidt, Jens Peter Maintz, Friedemann Eichhorn, Barbara Buntrock, Julian Steckel o Konstanze von Gutzeit. El seu CD “Poêmes” amb la mezzosoprano Stella Doufexis, amb cançons de Claude Debussy, ha rebut el Premi de la Crítica Discogràfia Alemanya 2013 i el CD amb Andrè Schuen, amb lieder de Robert Schumann, Hugo Wolf i Frank Martin, el premi ECHO Klassik 2016 com a jove artista de l'any.

Aquest és el tercer concert de Daniel Heide a la Schubertíada; hi va debutar l'any 2018. Lieder de Mahler i Schubert

GUSTAV MAHLER (1860 — 1911)

Gustav Mahler Lieder eines fahrenden Cançons d’un company Gesellen viatger

Wenn mein Schatz Hochzeit Quan el meu amor es casi macht

Wenn mein Schatz Hochzeit macht, Quan el meu amor es casi, Fröhliche Hochzeit macht, i celebri joioses noces, Hab’ ich meinen traurigen Tag! jo, aquell dia, estaré molt trist! Geh’ ich in mein Kämmerlein, Em retiraré a la meva petita cambra, Dunkles Kämmerlein, la meva fosca petita cambra, Weine, wein’ um meinen Schatz, i ploraré, ploraré pel meu amor, Um meinen lieben Schatz! pel meu estimat amor!

Blümlein blau! Blümlein blau! Floreta blava! Floreta blava! Verdorre nicht! Verdorre nicht! No et marceixis! No et marceixis! Vöglein süß! Vöglein süß! Dolç ocellet! Dolç ocellet! Du singst auf grüner Heide. Que cantes en el verd pradell. Ach, wie ist die Welt so schön! Ai, com és de formós el món! Ziküth! Ziküth! Piu! Piu!

Singet nicht! Blühet nicht! No cantis! No floreixis! Lenz ist ja vorbei! La primavera ja ha passat! Alles Singen ist nun aus. Tot el cantar s'ha acabat. Des Abends, wenn ich schlafen geh’, Al vespre, quan me'n vaig a dormir, Denk’ ich an mein Leide. penso en el meu desconsol. An mein Leide! En el meu desconsol!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Ging heut morgen übers Feld Aquest matí caminava pel camp

Ging heut morgen übers Feld, Aquest matí caminava pel camp, Tau noch auf den Gräsern hing; amb l'herba coberta de rosada; Sprach zu mir der lust’ge Fink: el pinçà rialler em parlà: „Ei du! Gelt? "Eh, tu! No et sembla? Guten Morgen! Ei gelt? Du! Bon dia! Eh, no et sembla? Wird’s nicht eine schöne Welt? Tu! No et sembla que el món és bell? Zink! Zink! Schön und flink! Piu! Piu! Bell i ple de vida! Wie mir doch die Welt gefällt!“ Com m'agrada el món!"

Auch die Glockenblum’ am Feld Fins i tot les campanetes del camp Hat mir lustig, guter Ding’, em donen joia i bon humor, Mit den Glöckchen, klinge, kling, amb les campanetes, ding, dong, Ihren Morgengruß geschellt: sona la seva salutació matinal: „Wird’s nicht eine schöne Welt? "Oi que és bell el món? Kling, kling! Schönes Ding! Ding, dong! Cosa bonica! Wie mir doch die Welt gefällt! Heia!“ Ai, com m'agrada el món!

Und da fing im Sonnenschein I llavors, tot seguit, sota la claror del sol Gleich die Welt zu funkeln an; el món comença a resplendir; Alles Ton und Farbe gewann tot augmenta en tonalitat i color Im Sonnenschein! sota la claror del sol! Blum’ und Vogel, groß und klein! Flors i ocells, grans i petits! „Guten Tag! Guten Tag! "Bon dia, bon dia! Ist’s nicht eine schöne Welt? oi que és bell el món? Ei du, gelt? Schöne Welt?“ Eh tu, oi? No és bell el món?"

Nun fängt auch mein Glück wohl an? Començo potser ara a ser feliç? Nein, nein, das ich mein’, No, no, en mi, la felicitat, Mir nimmer blühen kann! no pot mai més reflorir!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Ich hab' ein glühend Messer Tinc una daga candent

Ich hab’ ein glühend Messer, Tinc una daga candent, Ein Messer in meiner Brust, una daga dins del meu pit, O weh! O weh! Ai de mi! Das schneid’t so tief Talla en el més profund In jede Freud’ und jede Lust. de cada joia, cada plaer. So tief! So tief! En el més profund! En el més profund! Es schneid’t so weh und tief! Ai de mi, tallà en el més profund!

Ach, was ist das für ein böser Gast! Ai! Quin hoste més maligne! Nimmer hält er Ruh’, Mai no descansa, Nimmer hält er Rast! mai no es detura, Nicht bei Tag, ni de dia, Nicht bei Nacht, wenn ich schlief. ni de nit, quan jo dormo. O weh! O weh! O weh! Ai de mi!

Wenn ich in dem Himmel seh’, Quan miro cap al cel, Seh’ ich zwei blaue Augen stehn. hi veig dos ulls blaus, immòbils. O weh! O weh! Ai de mi! Wenn ich im gelben Felde geh’, Quan camino pels camps groguencs, Seh’ ich von fern das blonde Haar veig, en la llunyania, els seus cabells rossos Im Winde wehn. O weh! O weh! ondejant en el vent. Ai de mi! Wenn ich aus dem Traum auffahr’ Quan em desperto del meu somni Und höre klingen ihr silbern Lachen, i sento ressonar les seves rialles d'argent. O weh! O weh! Ai de mi! Ich wollt’, ich läg auf der schwarzen Bahr’, Voldria jeure en el negre fèretre, Könnt’ nimmer die Augen aufmachen! i no tornar, mai més, a obrir els ulls.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die zwei blauen Augen von Els dos ulls blaus del meu amor meinem Schatz

Die zwei blauen Augen von meinem Schatz, Els dos ulls blaus del meu amor, Die haben mich in die weite Welt geschickt. m'han enviat a voltar per tot el món. Da mußt ich Abschied nehmen Vaig haver de dir adéu Vom allerliebsten Platz! a aquest lloc estimat! O Augen blau, warum habt ihr mich angeblickt? Oh, ulls blaus, perquè em vàreu sotjar? Nun hab’ ich ewig Leid und Grämen. Ara tinc eterna pena i tristor.

Ich bin ausgegangen in stiller Nacht He sortit a caminar en la tranquil·la nit Wohl über die dunkle Heide. pel bell mig del fosc pradell, Hat mir niemand Ade gesagt. Ade! Ningú no m'ha dit adéu. Mein Gesell’ war Lieb’ und Leide! Els meus companys són només amor i sofriment!

Auf der Straße steht ein Lindenbaum, En el carrer hi ha un til·ler, Da hab’ ich zum ersten Mal im Schlaf geruht! i allà, per primera vegada, vaig reposar dormint! Unter dem Lindenbaum, Sota el til·ler, Der hat seine Blüten über mich geschneit, les seves flors queien damunt meu, com neu, Da wußt’ ich nicht, wie das Leben tut, no sabia encara que la vida segueix, War alles, alles wieder gut! i tot, tot tornava a estar bé! Ach, alles wieder gut! Ah, tot tornava a estar bé! Alles! Alles! Tot, tot, Lieb und Leid, und Welt und Traum! l'amor i el sofriment i el món i els somnis!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. FRANZ SCHUBERT (1797 — 1828)

Friedrich Rückert Sei mir gegrüsst Rep les meves salutacions

O du Entriss’ne mir und meinem Oh tu, que fores arrabassada de mi i de les Kusse! meves besades! Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades! Erreichbar nur meinem Tan sols et poden atènyer les meves delejants Sehnsuchtsgrusse! salutacions! Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades!

Du von der Hand der Liebe diesem Herzen Tu, que per la mà de l’amor, a aquest cor, Gegeb’ne! du fores donada! Tu Von dieser Brust que d’aquest pit Genomm’ne mir! mit diesem Tränengusse fores rapida! Amb aquest vessar de llàgrimes. Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades!

Zum Trotz der Ferne, die sich, feindlich Malgrat la distància que, separant-nos trennend, hostilment, Hat zwischen mich entre tu i jo Und dich gestellt; s’ha interposat, Dem Neid der Schicksalsmächte zum Verdrusse per desplaure la gelosia de les forces del destí. Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades!

Wie du mir je im schönsten Lenz der Liebe Com quan, en la més formosa primavera de l’amor, Mit Gruss und Kuss venies a trobar-me Entgegen kamst, amb salutacions i besades, Mit meiner Seele glühendstem Ergusse, ara, amb el devessall més ardent de la meva ànima. Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades!

Ein Hauch der Liebe tilget Räum’ und Zeiten, Un hàlit d’amor cancel·la l’espai i el temps, Ich bin bei dir, jo estic amb tu Du bist bei mir, i tu amb mi, Ich halte dich in dieses Arms Umschlusse, t’estrenyo en els meus braços. Sei mir gegrüsst! Rep les meves salutacions! Sei mir geküsst! Rep les meves besades!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Friedrich Rückert Du bist die Ruh Tu ets el repòs

Du bist die Ruh, Tu ets el repòs, Der Friede mild, la dolça pau, Die Sehnsucht du, tu el desig Und was sie stillt. i allò que el calma.

Ich weihe dir Jo t’ofereixo, Voll Lust und Schmerz ple de joia i de dolor, Zur Wohnung hier aquí, com estatge, Mein Aug’ und Herz. els meus ulls i el meu cor.

Kehr’ ein bei mir, Entra a dins meu Und schliesse du i tanca en silenci Still hinter dir darrere teu Die Pforten zu. la porta.

Treib andern Schmerz Fes fora la pena Aus dieser Brust. d’aquest pit. Voll sei dies Herz Que el meu cor Von deiner Lust. s’ompli de la teva joia.

Dies Augenzelt La volta dels meus ulls Von deinem Glanz està il•luminada Allein erhellt, tan sols per el teu esclat, O füll’ es ganz. oh, omple-la del tot.

Friedrich Rückert Dass sie hier gewesen Que ella ha estat aquí

Dass der Ostwind Düfte La flaire del vent de llevant Hauchet in die Lüfte, que alena a l’aire Dadurch tut er kund, m’anuncia d’aquesta manera Dass du hier gewesen. que tu has estat aquí.

Dass hier Tränen rinnen, Les llàgrimes aquí vessades, Dadurch wirst du innen, t’anunciaran, Wär’s dir sonst nicht kund, si és que encara no ho sabies, Dass ich hier gewesen. que jo he estat aquí.

Schönheit oder Liebe, Bellesa o amor, Ob versteckt sie bliebe? encara que restin ocults, Düfte tun es und Tränen kund, anuncien amb les flaires i les llàgrimes Dass sie hier gewesen. que ella ha estat aquí.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. GUSTAV MAHLER

Friedrich Rückert Fünf Lieder nach Texten von Cinc cançons amb text de Friedrich Rückert Friedrich Rückert

Liebst du um Schönheit Si estimes per la bellesa

Liebst du um Schönheit, O nicht mich liebe! Si estimes per la bellesa, oh! no m'estimis! Liebe die Sonne, sie trägt ein gold’nes Haar! Estima el sol, ell porta cabells d'or!

Liebst du um Jugend, O nicht mich liebe! Si estimes per la joventut, oh! no m'estimis! Liebe den Frühling, der jung ist jedes Jahr! Estima la primavera, que és jove cada any!

Liebst du um Schätze, O nicht mich liebe. Si estimes pels tresors, oh! no m'estimis! Liebe die Meerfrau, sie hat viel Perlen klar. Estima la sirena que té perles brillants.

Liebst du um Liebe, O ja, mich liebe! Si estimes per l'amor, oh sí, estima'm! Liebe mich immer, dich lieb’ ich immerdar. Estima'm per sempre i per sempre t'estimaré.

Blicke mir nicht in die Lieder! No miris les meves cançons!

Blicke mir nicht in die Lieder! No miris les meves cançons! Meine Augen schlag’ ich nieder, Jo abaixo els meus ulls Wie ertappt auf böser Tat. com atrapat en un delicte; Selber darf ich nicht getrauen, jo mateix no goso Ihrem Wachsen zuzuschauen. observar com creixen: Deine Neugier ist Verrat! la teva curiositat és una traïció.

Bienen, wenn sie Zellen bauen, Les abelles, quan construeixen les cel·les, Lassen auch nicht zu sich schauen, no deixen que ningú les miri, Schauen selbst auch nicht zu. ni tan sols elles mateixes. Wenn die reichen Honigwaben Quan hagin portat les riques bresques de mel Sie zu Tag gefördert haben, a la llum del dia, Dann vor allen nasche du! llavors seràs la primera en llaminejar!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Ich atmet' einen linden Duft Respirava una suau fragància

Ich atmet’ einen linden Duft! Respirava una suau fragància! Im Zimmer stand A la cambra hi havia Ein Zweig der Linde, un ram de til·ler, Ein Angebinde l'obsequi Von lieber Hand. d'una mà estimada. Wie lieblich war der Lindenduft! Que dolça era la flaire del til·ler!

Wie lieblich ist der Lindenduft! Que dolça és la flaire del til·ler! Das Lindenreis El branquilló de til·ler Brachst du gelinde! el collires tan delicadament! Ich atme leis Jo respiro suaument Im Duft der Linde en la flaire del til·ler, Der Liebe linden Duft. el dolç perfum de l'amor.

Um Mitternacht A mitjanit

Um Mitternacht A mitjanit Hab’ ich gewacht m'he despertat Und aufgeblickt zum Himmel; i he mirat el cel; Kein Stern vom Sterngewimmel cap estel del firmament Hat mir gelacht m'ha somrigut, Um Mitternacht. a mitjanit. Um Mitternacht A mitjanit Hab’ ich gedacht he pensat, sobrepassant Hinaus in dunkle Schranken. els foscos límits. Es hat kein Lichtgedanken Cap pensament lluminós Mir Trost gebracht m'ha donat consol, Um Mitternacht. a mitjanit. Um Mitternacht A mitjanit Nahm ich in acht he prestat atenció Die Schläge meines Herzens; als batecs del meu cor; Ein einz’ger Puls des Schmerzes només la pulsació del dolor War angefacht s'ha ablamat, Um Mitternacht. a mitjanit. Um Mitternacht A mitjanit Kämpft’ ich die Schlacht, he lliurat la batalla, O Menschheit, deiner Leiden; oh humanitat, dels teus sofriments, Nicht konnt’ ich sie entscheiden però no he pogut guanyar-la Mit meiner Macht amb les meves forces, Um Mitternacht. a mitjanit. Um Mitternacht A mitjanit Hab’ ich die Macht he posat el meu poder In deine Hand gegeben! a les teves mans! Herr! über Tod und Leben Senyor sobre vida i mort Du hältst die Wacht tu fas la guàrdia, Um Mitternacht! a mitjanit!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Ich bin der Welt abhanden He esdevingut distant del món gekommen

Ich bin der Welt abhanden gekommen, He esdevingut distant del món Mit der ich sonst viele Zeit verdorben, en el que abans tant de temps perdia, Sie hat so lange nichts von mir vernommen, fa tant de temps que no saben res de mi Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben! que potser creuen que sóc mort.

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen, Tant me fa Ob sie mich für gestorben hält, si em tenen per mort, Ich kann auch gar nichts sagen dagegen, no puc dir res en contra Denn wirklich bin ich gestorben der Welt. perquè, en efecte, sóc mort per aquest món.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel, Sóc mort per al mundanal tumult Und ruh’ in einem stillen Gebiet! i reposo en un indret tranquil. Ich leb’ allein in meinem Himmel, Visc tot sol en el meu empiri, In meinem Lieben, in meinem Lied! en el meu amor, en el meu cant.

Traduccions de Salvador Pila Matthias Goerne, baríton Schubertíada Alexander Schmalcz, piano Vilabertran Lieder de Beethoven i Brahms

Aquest concert s’interpretarà sense pausa.

Dijous 27 d’agost, 18’ LUDWIG VAN BEETHOVEN 19:30 h | 22:00 h Sechs Lieder nach Gedichten von Gellert, op. 48 (1801-02) Bitten Die Liebe des Nächsten Vom Tode Die Ehre Gottes aus der Natur Gottes Macht und Vorsehung Bußlied

24’ JOHANNES BRAHMS Sonntag, op. 47/3 (1859) Der Gang zum Liebchen, op. 48/1 (1868) Am Sonntag Morgen, op. 49/1 (1868) An den Mond, op. 71/2 (1877) Serenade, op. 70/3 (1876) Dein blaues Auge hält so still, op. 59/8 (1873) Ich schell mein Horn ins Jammertal, op. 43/3 (1857-1864) Über die Heide, op. 86/4 (p. 1882) Steig auf geliebter Schatten, op. 94/2 (1883) Sommerfäden, op. 72/2 (1876)

13’ LUDWIG VAN BEETHOVEN An die ferne Geliebte, op. 98 (1816) Auf dem Hügel sitz ich spähend Wo die Berge so blau Leichte Segler in den Höhen Diese Wolken in den Höhen Es kehret der Maien Nimm sie hin denn, diese Lieder BIOGRAFIES e v e Matthias Goerne, baríton r g g r o Matthias Goerne és convidat regularment als festivals i B o

c auditoris més importants del món, com el Wigmore Hall de r a Londres o el Carnegie Hall de Nova York. En la seva important M

© carrera com a intèrpret de lied l'han acompanyat pianistes com Pierre-Laurent Aimard, Leif Ove Andsnes, Alfred Brendel, Christoph Eschenbach, Elisabeth Leonskaja o Alexander Schmalcz. Des que va debutar com a cantant d'òpera al Festival de Salzburg el 1997 com a Papageno ( Die Zauberflöte ), ha estat convidat per actuar a la ROH de Londres, el Teatro Real de Madrid, la Semperoper de Dresden o la Metropolitan Opera House de Nova York. Ha interpretat entre d'altres els papers wagnerians de Wolfram ( Tannhäuser ) i Kurwenal (Tristan und Isolde ) i els protagonistes de Lear d'Aribert Reimann o Wozzeck d’Alban Berg.

Aquest és el 33è concert de Matthias Goerne a la Schubertíada; hi va debutar l'any 1994. n o Alexander Schmalcz,

B piano e D

e Alexander Schmalcz va rebre les seves primeres classes de n i l o piano com a corista al Dresden Kreuzchor; va estudiar als r a

C Conservatoris de Dresden i Utrecht i a l'Escola Guildhall de

© Música i Drama de Londres. Ha guanyat nombrosos premis, incloent el concurs Nederlands Impressariat l'any 1995 (juntament amb el seu trio de piano) i el Premi Gerald Moore i el Premi d'acompanyant Megan Foster el 1996. Actua regularment a les sales de concert més importants com ara el Wigmore Hall de Londres, la Schubertiade Schwarzenberg, el Concertgebouw d'Amsterdam, la Royal Opera House de Londres o el Kennedy Center de Washington DC. Treballa regularment amb cantants com Matthias Goerne, Peter Schreier, Grace Bumbry, Konrad Jarnot o Stephan Loges. Els seus companys de música de cambra inclouen el Petersen Quartet i el violoncel·lista Claus Reichardt. És professor a la Hochschule "Robert Schumann" de Düsseldorf des de 1999.

Aquest és el setzè concert d'Alexander Schmalcz a la Schubertíada; hi va debutar l'any 2008. Lieder de Beethoven i Brahms

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770 — 1827)

Christian Fürchtegott Gellert Sechs Lieder nach Gedichten Sis cançons sobre poemes de von Gellert Gellert

Bitten Pregària

Gott, deine Güte reicht so weit, Déu, que lluny que arriba la teva bondat, So weit die Wolken gehen, tan lluny com els camins dels núvols! Du krönst uns mit Barmherzigkeit Ens premies amb misericòrdia Und eilst, uns beizustehen. i t’apresses a córrer al nostre ajut! Herr! Meine Burg, mein Fels, mein Hort, Senyor, el meu castell, la meva roca, el meu refugi, Vernimm mein Flehn, merk auf mein Wort; atén la meva pregària, escolta les meves paraules; Denn ich will vor dir beten! i jo oraré davant teu!

Ich bitte nicht um Überfluss No et demano l’abundor und Schätze dieser Erden. i els tresors d’aquesta terra. Lass mir, so viel ich haben muss, Només que sigui digne, nach deiner Gnade werden. dins del possible, de la teva gràcia! Gib mir nur Weisheit und Verstand, Dóna’m saviesa i comprensió, dich, Gott, und den, den du gesandt, per a reconèixer-te a Tu, Déu meu, und mich selbst zu erkennen. al teu enviat i a mi mateix!

So bitt ich dich, Herr Zebaoth, Per això, Senyor Sàbaot, Auch nicht um langes Leben. tampoc et demano una llarga vida. Im Glücke Demut, Mut in Not, Només que em donis humilitat Das wolltest du mir geben. en la felicitat, força en la misèria! In deiner Hand steht meine Zeit; Els meus dies estan en les teves mans; Laß du mich nur Barmherzigkeit fes que quan m’arribi la mort Vor dir im Tode finden. trobi la teva misericòrdia!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die Liebe des Nächsten L’amor al proïsme

So jemand spricht: Ich liebe Gott, El que diu “Estimo a Déu” Und haßt doch seine Brüder, però odia el seu germà, Der treibt mit Gottes Wahrheit Spott fa burla de la veritat de Déu Und reißt sie ganz darnieder. i l’arrossega per terra. Gott ist die Lieb, und will, daß ich Déu és amor, i vol que estimi Den Nächsten liebe, gleich als mich. el proïsme com a mi mateix.

Wer seines Nächsten Ehre schmäht El que difama l’honor del proïsme und gern sie schmähen höret; i gaudeix amb aquesta difamació, sich freut, wenn sich sein Feind vergeht s’alegra quan mor el seu enemic, und nichts zum Besten kehret; i no busca la veritat, nicht dem Verleumder widerspricht; i no contradiu al difamador, der liebt auch seinen Bruder nicht. tampoc aquest no estima el seu germà.

Wer zwar mit Rat, mit Trost und Schutz Però el que ajuda al proïsme den Nächsten unterstützet, amb consells, consol i ajuts, doch nur aus Stolz, aus Eigennutz, però només per orgull i en propi benefici, aus Weichlichkeit ihm nützet; i s’aprofita de la seva debilitat, nicht aus Gehorsam, nicht aus Pflicht; però no per obediència o per deure, der liebt auch seinen Nächsten nicht. tampoc aquest no estima el seu germà.

Ein unbarmherziges Gericht Una sentència cruel wird über den ergehen, es trobarà aquell, der nicht barmherzig ist, der nicht que és cruel i no ajuda die rettet, die ihn flehen. als que acudeixen a ell. Drum gib mir, Gott, durch deinen Geist Déu meu, que el teu Esperit em doni un cor ein Herz, das dich durch Liebe preist. que et lloï a través de l’amor!

Vom Tode De la mort

Meine Lebenszeit verstreicht, Expira el temps de la meva vida, Stündlich eil ich zu dem Grabe, cada hora m’acosta més a la tomba, Und was ist’s, das ich vielleicht, i què importa el que potser Das ich noch zu leben habe? encara em queda de vida? Denk, o Mensch, an deinen Tod! Pensa, home, en la teva mort! Säume nicht, denn Eins ist Not! No vacil·lis, car només hi ha un desenllaç!

Überwind ihn durch Vertraun, Supera-la amb esperança, Sprich: Ich weiß, an wen ich gläube, digues: sé en qui crec, Und ich weiß, ich werd ihn schaun i sé que el veuré Einst in diesem meinem Leibe. un dia amb aquest cos. Er, der rief: Es ist vollbracht! Ell, que cridà, tot està consumat! Nahm dem Tode seine Macht. li prengué a la mort el seu poder.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Die Ehre Gottes aus der Natur Lloança a Déu de la natura

Die Himmel rühmen des Ewigen Ehre; El cels canten la lloança de l’Etern; Ihr Schall pflanzt seinen Namen fort. el seu ressò propaga el seu nom. Ihn rühmt der Erdkreis, ihn preisen die Meere; El lloa tota la terra, l’enalteixen els oceans. Vernimm, o Mensch, ihr göttlich Wort! Escolteu, homes, el seu diví llenguatge!

Wer trägt der Himmel unzählbare Sterne? Qui aguanta les innombrables estrelles del cel? Wer führt die Sonn aus ihrem Zelt? Qui guia el sol en la seva cursa? Sie kommt und leuchtet und lacht uns von Arriba, ens il·lumina i ens somriu des de la ferne llunyania, Und läuft den Weg gleich als ein Held. i segueix el seu camí com un heroi.

Gottes Macht und Vorsehung Poder i providència de Déu

Gott ist mein Lied! Déu és la meva cançó! Er ist der Gott der Stärke, Ell és el Déu dels forts, Hehr ist sein Nam’ venerat és el seu nom Und groß sind seine Werke, i grans són les seves obres, Und alle Himmel sein Gebiet. i tots els cels els seus dominis.

Er will und spricht’s; Com ell vol i diu, so sind und leben Welten. així són i viuen els mons. Und er gebeut; so fallen durch sein Schelten I quan ho mana i els recrimina, die Himmel wieder in ihr Nichts. els cels tornen al no-res.

Er kennt mein Flehn Coneix les meves pregàries und allen Rat der Seele. i tots els pensaments de la meva ànima. Er weiß, wie oft ich Gutes tu und fehle, Sap quan faig el bé i i quan peco, und eilt, mir gnädig beizustehn. i s’apressa a ajudar-me, misericordiós.

Nichts, nichts ist mein, Res, res no és meu, das Gott nicht angehöre. que no sigui de Déu. Herr, immerdar soll deines Namens Ehre, Senyor, que la meva boca enalteixi sempre dein Lob in meinem Munde sein! la glòria del teu nom!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Bußlied Cançó de penediment

An dir allein, an dir hab ich gesündigt, He pecat contra Tu, només contra Tu, Und übel oft vor dir getan. i sovint m’he portat molt malament. Du siehst die Schuld, die mir den Fluch veus anunciada la culpa de la meva verkündigt; blasfèmia; Sieh, Gott, auch meinen Jammer an. mira també, oh Déu, la meva aflicció.

Dir ist mein Flehn, mein Seufzen nicht No se t’oculten les meves súpliques, els meus verborgen, sospirs, Und meine Tränen sind vor dir. i pots veure les meves llàgrimes. Ach Gott, mein Gott, wie lange soll ich Ah Déu, Déu meu, quant de temps hauré de sorgen? patir? Wie lang entfernst du dich von mir? Quant de temps restaràs lluny de mi?

Herr, handle nicht mit mir nach meinen Senyor, no em tractis segons els meus Sünden, pecats, Vergilt mir nicht nach meiner Schuld. no em recompensis segons les meves culpes. Ich suche dich, laß mich dein Antlitz finden, Jo et cerco, deixa’m veure la teva faç, Du Gott der Langmut und Geduld. oh Déu, de la indulgència i l’endurança!

Früh wollst du mich mit deiner Gnade füllen, Omple’m aviat amb la teva gràcia, Gott, Vater der Barmherzigeit. Déu, Pare de la misericòrdia! Erfreue mich um deines Namens willen, Fes que m’alegri amb el teu nom; Du bist mein Gott, der gern erfreut. ets un Déu al qual li plau alegrar-se.

Laß deinen Weg mich wieder freudig wallen Fes que torni a seguir alegrement el teu camí Und lehre mich dein heilig Recht i ensenya’m la teva llei sagrada, Mich täglich tun nach deinem Wohlgefallen; que en tot moment obri segons el teu gust; Du bist mein Gott, ich bin dein Knecht. ets el meu Déu, i jo el teu servent.

Herr, eile du, mein Schutz, mir beizustehen, Senyor, mon protector, apressa’t a socórrer-me Und leite mich auf ebner Bahn. i porta’m cap el bon camí! Er hört mein Schrei’n, der Herr erhört mein El Senyor oirà la meva veu i els meus Flehen precs, Und nimmt sich meiner Seele an. i acceptarà la meva ànima.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. JOHANNES BRAHMS (1883 — 1897)

Johann Ludwig Uhland Sonntag Diumenge

So hab’ ich doch die ganze Woche No he vist en tota la setmana Mein feines Liebchen nicht geseh’n, la meva dolça estimada; Ich sah es an einem Sonntag la vaig veure un diumenge, Wohl vor der Türe steh’n: parada davant la porta. Das tausendschöne Jungfräulein, Donzella mil vegades bella, Das tausendschöne Herzelein, cor mil vegades bell, Wollte Gott, wollte Gott, ich wär’ heute bei ihr! volgués Déu que jo fos avui amb ella!

So will mir doch die ganze Woche Però en tota la setmana Das Lachen nicht vergeh’n, no oblidaré el somriure, Ich sah es an einem Sonntag que vaig veure un diumenge Wohl in die Kirche geh’n: quan anava a l’església. Das tausendschöne Jungfräulein, Donzella mil vegades bella, Das tausendschöne Herzelein, cor mil vegades bell, Wollte Gott, wollte Gott, ich wär’ heute bei ihr! volgués Déu que jo fos avui amb ella!

Anònim (traduït del bohemi per Josef Wenzig) Der Gang zum Liebchen El camí cap a l’estimada

Es glänzt der Mond nieder, La lluna brilla, Ich sollte doch wieder jo voldria tornar Zu meinem Liebchen, vers la meva estimada, Wie mag es ihr gehn? com puc anar-hi?

Ach weh, sie verzaget Ai de mi! Ella es desespera, Und klaget, und klaget, i es queixa, i es queixa, Daß sie mich nimmer de què mai més en la vida Im Leben wird sehn! em tornarà a veure!

Es ging der Mond unter, Ha baixat la lluna, Ich eilte doch munter, jo m’apresso espavilat Und eilte daß keiner i m’apresso, perquè ningú Mein Liebchen entführt. no s’endugui l’estimada.

Ihr Täubchen, o girret, Coloms, parrupeu, Ihr Lüftchen, o schwirret, brises, voleu! Daß keiner mein Liebchen, Que la meva estimada, Mein Liebchen entführt. la meva estimada ningú no la rapti!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Anònim (traduït de l'italià per Paul Heyse) Am Sonntag Morgen El diumenge al matí

Am Sonntag Morgen, zierlich angetan, El diumenge al matí, amb elegants vestits, Wohl weiß ich, wo du da bist hingegangen, sé molt bé on vares anar, Und manche Leute waren, die dich sah’n, i hi havia molta gent que et va veure, Und kamen dann zu mir, dich zu verklagen. i em vingué després a denunciar-te.

Als sie mir’s sagten, hab’ ich laut gelacht, Quan m’ho varen dir, vaig riure molt, Und in der Kammer dann geweint zur Nacht. per després plorar en la cambra tota la nit. Als sie mir’s sagten, fing ich an zu singen, Quan m’ho varen dir, vaig començar a cantar, Um einsam dann die Hände wund zu ringen. per retorçar-me després les mans, tot sol.

Karl Simrock An den Mond A la lluna

Silbermond mit bleichen Strahlen Lluna platejada, et cuides de pintar Pflegst du Wald und Feld zu malen, boscos i camps amb pàl·lids raigs, Gibst den Bergen, gibst den Talen i provoques en muntanyes i valls Der Empfindung Seufzer ein. emotius sospirs.

Sei Vertrauter meiner Schmerzen, Sigues confident de les meves penes, Segler in der Lüfte See: navegant dels mars eteris! Sag’ ihr, die ich trag’ im Herzen, Digues-li que la porto en el cor, Wie mich tötet Liebesweh. que em maten els mals d’amor.

Sag’ ihr, über tausend Meilen Digues-li que el meu cor l’enyora Sehne sich mein Herz nach ihr. a mil milles de distància: „Keine Ferne kann es heilen, “Res no el pot sanar en la llunyania, Nur ein holder Blick von dir.“ sinó és una dolça mirada teva.”

Sag’ ihr, daß zu Tod getroffen Digues-li que, enfrontat amb la mort, Diese Hülle bald zerfällt; aviat es desfarà aquest embolcall; Nur ein schmeichlerisches Hoffen només una tímida esperança Sei’s, das sie zusammenhält. el manté en vida.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Johann Wolfgang von Goethe Serenade Serenata

Liebliches Kind, Graciosa criatura! Kannst du mir sagen, Podries dir-me, Sagen warum dir-me per què Einsam und stumm les ànimes dolces Zärtliche Seelen sempre es torturen, Immer sich quälen, solitàries i callades, Selbst sich betrüben i es desconsolen Und ihr Vergnügen i només freturen Immer nur ahnen els seus plaers Da, wo sie nicht sind; allà on no n’hi ha? Kannst du mir’s sagen, Podries dir-m’ho, Liebliches Kind? graciosa criatura?

Klaus Groth Dein blaues Auge Els teus ulls blaus

Dein blaues Auge hält so still, Mantén ben quiets els teus ulls blaus, Ich blicke bis zum Grund. que pugui mirar-los fins al fons! Du fragst mich, was ich sehen will? Em preguntes el que vull veure? Ich sehe mich gesund. La meva curació.

Es brannte mich ein glühend Paar, Em varen abrusar uns ulls ardents, Noch schmerzt das Nachgefühl: encara em fa mal l’amarga sensació: Das deine ist wie See so klar els teus ulls són tan clars com el mar, Und wie ein See so kühl. i com el mar, tan freds.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Anònim Ich schell mein Horn ins Toco la trompa en la vall de Jammertal l’aflicció

Ich schell mein Horn ins Jammertal, Toco la trompa en la vall de l’aflicció, Mein Freud ist mir verschwunden. car s’ha esvaït la meva joia, Ich hab gejagt, muss abelahn, he caçat, però ho haig de deixar, Das Wild lauft vor den Hunden. l’animal s’ha escapat davant dels gossos. Ein edel Tier in diesem Feld Una noble gasela d’aquests indrets, Hatt ich mir auserkoren, a la qual jo havia escollit: Das schied von mir, als ich wohl spür, se m’ha escapat, quan ja la tenia, Mein Jagen ist verloren. i s’ha perdut la meva caça.

Fahr hin, Gewild, in Waldes Lust! Fuig, criatura, pel bosc delitós! Ich will dir nimmer schrecken El meu empait no espantarà més Mit Jagen dein schneeweiße Brust, el teu pit blanc com la neu, Ein ander muss dich wecken és un altre el que et despertarà, Mit Jägers Schrei und Hundebiss, amb crits de caçadors i dentades de gossos, Dass du nit magst entrinnen; de les quals no podràs escapar; Halt dich in Hut, mein Tierle gut! estigues previnguda, bestiola estimada! Mit Leid scheid ich von hinnen. M’acomiado de tu amb aflicció.

Kein Hochgewild ich fahen kann, Mai no podré caçar una presa més noble, Das muss ich oft entgelten, i això ho hauré de pagar sovint. Noch halt ich stät auf Jägers Bahn, Però seguiré sempre caçant, Wie wohl mir Glück kommt selten. malgrat la poca sort que tinc. Mag mir nit g’bührn ein Hochwild schön, Ja que no puc obtenir una bella gasela, So lass ich mich begnügen m’hauré de conformar An Hasenfleisch, nit mehr ich heisch, amb carn de conill, no demano més, Das mag mich nit betrügen. això no em podrà enganyar.

Theodor Storm Über die Heide Damunt del prat

Über die Heide hallet mein Schritt; Damunt del prat ressonen els meus passos; Dumpf aus der Erde wandert es mit. m’acompanya llur ressò sobre la terra. Herbst ist gekommen, Frühling ist weit, Ha arribat la tardor, la primavera és lluny, Gab es denn einmal selige Zeit? va haver-hi mai un temps feliç?

Brauende Nebel geisten umher, Boires fantasmals amenacen per tot arreu; Schwarz ist das Kraut und der Himmel so leer. les herbes són negres, i el cel desert. Wär ich nur hier nicht gegangen im Mai! Si al menys no hagués vingut aquí el mes de maig! Leben und Liebe – wie flog es vorbei! Vida i amor, què de pressa voleu!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Friedrich Halm Steig auf, geliebter Schatten Aixeca’t, ombra estimada

Steig auf, geliebter Schatten, Aixeca’t, ombra estimada, Vor mir in toter Nacht en la nit dels morts, Und lab mich Todesmatten i conforta’m en les prades funeràries Mit deiner Nähe Macht! amb la força de la teva proximitat.

Du hast’s gekonnt im Leben, Tu vares poder en vida, Du kannst es auch im Tod. i també podràs en la mort. Sich nicht dem Schmerz ergeben, No resignar-se mai al dolor, War immer dein Gebot. fou sempre la teva consigna.

So komm! Still’ meine Tränen, Vine, doncs! Calma les meves llàgrimes, Gib meiner Seele Schwung, inspira la meva ànima, Und Kraft dem welken Sehnen, dóna força als meus anhels marcits, Und mach’ mich wieder jung. i rejoveneix-me!

Karl August Candidus Sommerfäden Angelets d’estiu

Sommerfäden hin und wieder Passen volant pel cel Fliegen von den Himmeln nieder; lleugeres volves; Sind den Menschen Hirngespinnste, són les quimeres humanes, Fetzen goldner Liebesträume. espurnes de daurats somnis d’amor.

An die Stauden, an die Bäume Romanen retingudes Haben sie sich dort verfangen; en els matolls i ens els arbres; Hochselbsteigene Gewinnste i veiem penjar-hi a sota Sehen wir darunter hangen. els nostres propis afanys.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. LUDWIG VAN BEETHOVEN

Alois Isidor Jeitteles An die ferne Geliebte A l’amada llunyana

Auf dem Hügel sitz ich, spähend Assegut al turó, aguaito

Auf dem Hügel sitz ich, spähend Assegut al turó, aguaito in das blaue Nebelland, la terra de boires blaves, nach den fernen Triften sehend, mirant cap a les pastures llunyanes wo ich dich, Geliebte, fand. on, estimada, et vaig trobar.

Weit bin ich von dir geschieden, Lluny estic ara de tu, trennend liegen Berg und Tal ens separen muntanyes i valls, zwischen uns und unserm Frieden, que s’alcen entre nosaltres i la nostra pau, unserm Glück und unsrer Qual. la nostra felicitat i el nostre turment.

Ach, den Blick kannst du nicht sehen, Ai, no pots veure la mirada, der zu dir so glühend eilt, que vola ansiosa cap a tu, und die Seufzer, sie verwehen i els sospirs, que s’esvaeixen in dem Raume, der uns teilt. en l’espai que ens separa.

Will denn nichts mehr zu dir dringen, Res més podrà arribar fins a tu, nichts der Liebe Bote sein? que et trameti el meu amor? Singen will ich, Lieder singen, Vull cantar, cantar cançons die dir klagen meine Pein! que et presentin el meu dolor!

Denn vor Liedesklang entweichet Puix el so de les cançons arriba jeder Raum und jede Zeit, a tots els espais i a tots els temps, und ein liebend Herz erreichet, i un cor amant guanyarà was ein liebend Herz geweiht! el que un cor amant ha consagrat!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Wo die Berge so blau Assegut al turó, aguaito

Wo die Berge so blau On les muntanyes, tan blaves, aus dem nebligen Grau des de les boires grisoses, schauen herein, miren enllà, wo die Sonne verglüht, on el sol s’apaga lentament, wo die Wolke umzieht, on avancen els núvols, möchte ich sein! allà voldria ser!

Dort im ruhigen Tal Allà en la vall tranquil·la schweigen Schmerzen und Qual; on callen les penes i els turments. wo im Gestein On entre les roques still die Primel dort sinnt, medita encara la primavera, weht so leise der Wind, i el vent bufa tan suau, möchte ich sein! allà voldria ser!

Hin zum sinnigen Wald Cap al bosc misteriós drängt mich Liebesgewalt, em porten la força de l’amor innere Pein. i la pena interior. Ach, mich zög’s nicht von hier, Ai, res m’allunyaria d’ací könnt ich, Traute, bei dir si pogués, estimada, ewiglich sein! restar sempre amb tu!

Leichte Segler in den Höhen Aus lleugeres de les altures

Leichte Segler in den Höhen Aus lleugeres de les altures, und du, Bächlein, klein und schmal: i tu, rierol petit i angost, Könnt mein Liebchen ihr erspähen, si poguéssiu entreveure la meva estimada, grüßt sie mir viel tausendmal! saludeu-la mil vegades.

Seht, ihr Wolken, sie dann gehen, Si la veiéssiu vosaltres, núvols, sinnend in dem stillen Tal, caminant absorta per la plàcida vall, lasst mein Bild vor ihr entstehen feu-li veure la meva imatge, in dem luft’gen Himmelssaal. en la volta celestial.

Wird sie an den Büschen stehen, Si es parés prop dels arbusts die nun herbstlich falb und kahl, pelats i grocs de la tardor, klagt ihr, wie mir ist geschehen, planyeu-vos del que em passa, klagt ihr, Vöglein, meine Qual. planyeu-vos, ocellets, del meu turment.

Stille Weste, bringt im Wehen Silenciosos vents de l’oest, hin zu meiner Herzenswahl porteu a l’escollida del meu cor meine Seufzer, die vergehen els meus sospirs, que s’acaben wie der Sonne letzter Strahl. com els últims raigs del sol.

Flüstr’ ihr zu mein Liebesflehen, Murmura-li les meves súpliques d’amor, lass sie, Bächlein, klein und schmal, deixa-li, rierol petit i angost, treu in deinen Wogen sehen que vegi, fidels, en les teves ones, meine Tränen ohne Zahl. les meves llàgrimes incomptables!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Diese Wolken in den Höhen Aquests núvols en les altures

Diese Wolken in den Höhen, Aquests núvols en les altures, dieser Vöglein muntrer Zug aquests ocellets d’alegre vol, werden dich, o Huldin, sehen. et podran veure, estimada. Nehmt mich mit im leichten Flug! Preneu-me en el vostre vol!

Diese Weste werden spielen Aquests vents jugaran amb tu, scherzend dir um Wang’ und Brust, jugaran amb tu en les galtes i el pit, in den seidnen Locken wühlen. remouran els teus rulls de seda... Teilt’ ich mit euch diese Lust! Si pogués compartir aquest plaer!

Hin zu dir von jenen Hügeln Cap a tu, des d’aquelles altures, emsig dieses Bächlein eilt. corre el rierol infatigable. Wird ihr Bild sich in dir spiegeln, Si es reflectís en tu la seva imatge, fließ zurück dann unverweilt! torna llavors sense demora!

Es kehret der Maien, Torna maig, floreixen els horts es blühet die Au

Es kehret der Maien, es blühet die Au. Torna maig, floreixen els horts, Die Lüfte, sie wehen so milde, so lau, els aires són tebis i suaus, geschwätzig die Bäche nun rinnen; els rierols corren ara sorollosos. die Schwalbe, sie kehret zum wirtlichen Dach, Torna l’oreneta al teulat hospitalari, sie baut sich so emsig ihr bräutlich Gemach, on construeix activa el niu nupcial, die Liebe soll wohnen da drinnen. on haurà d’habitar l’amor.

Sie bringt sich geschäftig von kreuz und von quer Porta diligent d’ací i d’allà manch weicheres Stück zu dem Brautbett hierher, branques tendres per al tàlem nupcial, manch wärmendes Stück für die Kleinen. i brots més càlids per als petits. Nun wohnen die Gatten beisammen so treu, Ara viu junta la fidel parella, was Winter geschieden, verband nun der Mai, i el que l’hivern separà ho ha reunit el maig, was liebet, das weiß er zu einen. que sap unir els que s’estimen.

Es kehret der Maien, es blühet die Au. Torna maig, floreixen els horts, die Lüfte, sie wehen so milde, so lau, els aires són tebis i suaus. nur ich kann nicht ziehen von hinnen. Només jo no em puc moure d’ací. Wenn alles, was liebet, der Quan a tots els que s’estimen els ha unit la Frühling vereint, primavera, nur unserer Liebe kein només al nostre amor no s’apareix la Frühling erscheint, primavera, und Tränen sind all ihr Gewinnen. i les llàgrimes són el seu únic premi.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Nimm sie hin denn, diese Lieder Accepta, doncs, aquestes cançons

Nimm sie hin denn, diese Lieder, Accepta, doncs, aquestes cançons die ich dir, Geliebte, sang, que t’he dedicat, estimada, singe sie dann abends wieder torna-les a cantar al vespre zu der Laute süßem Klang. amb el dolç so del llaüt.

Wenn das Dämmrungsrot dann ziehet Quan el vermell del capvespre s’allunyi nach dem stillen blauen See, cap al blau tranquil del mar, und sein letzter Strahl verglühet i el seu últim raig s’apagui hinter jener Bergeshöh’; darrera d’aquell cim, und du singst, was ich gesungen, quan cantis el que he cantat, was mir aus der vollen Brust el que m’ha sortit del cor ohne Kunstgepräng’ erklungen, sense cap afany artístic, nur der Sehnsucht sich bewusst: inspirat només per la melangia:

Dann vor diesen Liedern weichet, Calmaran llavors aquestes cançons was geschieden uns so weit, el que tant ens va separar, und ein liebend Herz erreichet, i un cor amant guanyarà was ein liebend Herz geweiht! el que un cor amant ha consagrat!

Traduccions de Manuel Capdevila i Font. Kallias Ensemble Schubertíada Mireia Tarragó, soprano Vilabertran Helena Ressurreição, mezzosoprano Eduard Mas, tenor Ferran Albrich, baríton Elena Rey, violí Erica Wise, violoncel Francisco Poyato, direcció musical i piano

Arranjaments de cançons folklòriques, de Ludwig van Beethoven

Durada aproximada del concert: 60' Aquest concert s’interpretarà sense pausa.

Dissabte 29 d’agost, LUDWIG VAN BEETHOVEN 21:00 h An ä Bergli, WoO. 158a/18 (1818) [MT][HR] Teppichkrämer-Lied, WoO. 158a/5 (1816) [EM] Wegen meiner, WoO. 158a/3 (1816) [FA] Akh, retxenki, retxenki, WoO. 158a/14 (1816) [HR] Lilla Carl, WoO. 158a/17 (1816-17) [MT] Seus lindos olhos, WoO. 158a/12 (1816) [EM][FA] La gondoletta, WoO. 157/12 (1816) [EM] Como la mariposa soy, WoO. 158a/20 (1816) [MT][HR] Poszła baba po popiół, WoO. 158a/10 (1816) [EM] Oj, oj upiłem się karzcmie, WoO. 158a/9 (1816) [FA] Tiranilla española, WoO. 158a/21 (1816) [EM] O Sanctissima, WoO. 157/4 (1817) [MT][HR][FA]

Schottisches Lied, WoO. 156/1 (1816)

Charlie is my darling, WoO. 157/3 (1819) [MT][HR][FA] Bonny Laddie, op. 108/7 (1815) [HR] He promised me at parting, WoO. 154/12 (1812-13) [MT][EM] Oh who, my dear Dermot?, WoO. 154/5 (1812-13) [MT] The sweetest lad was Jamie, op. 108/5 (1815) [HR] O sweet were the hours, op. 108/3 (1815) [FA] Come fill, fill my good fellow, op. 108/13 (1815) [tots] WoO. 157/1 [MT] Mireia Tarragó God save the King, (1816-17) [MT][EM][FA] [HR] Helena Ressurreição On the massacre of Glencoe, WoO. 152/5 (1810-13) [HR] [EM] Eduard Mas Again, my lyre, op. 108/24 (1815) [MT] [FA] Ferran Albrich Auld lang Syne, WoO. 156/11 (1818) [tots] BIOGRAFIES s l a

n Kallias Ensemble a C a

d El Kallias Ensemble neix amb la voluntat de jugar amb les n e

s vivències del repertori liederístic per a grup. Kallias o Sobre la i l E bellesa és com Friederich Schiller va anomenar el seu primer © escrit sobre estètica que culmina amb les Cartes sobre l’educació estètica de l'home . En aquestes, Schiller conclou que la persona només és completa quan juga. No ens sembla casual que en molts idiomes fer música i jugar s’anomenin igual. La relació entre música, paraula, imaginació i el propi cos animat com a instrument és el camí que els membres de Kallias utilitzem per viure els lieder . D’aquesta manera juguem a esdevenir protagonistes del que interpretem i així permetre l’espontaneïtat indispensable per a un contacte emocional viu entre la música, nosaltres mateixos i el públic. Aquesta és la visió estètica per la qual Kallias aposta des d'aquest primer projecte.

Debuta a la Schubertíada. Arranjaments de cançons folklòriques, de Ludwig van Beethoven

LUDWIG VAN BEETHOVEN (1770 — 1827)

Canço suïssa | Adaptació popular d'un poema de Johann Wolfgang von Goethe An ä Bergli A dalt de la muntanya

An ä Bergli A dalt de la muntanya Bin i gesässe, m’he assegut, Nach di Vögli i els ocells Hab ich geschaut; he contemplat; Han gesunge, han cantat, Han gepfiffe, han xiulat, Han Nestli i han construït Dran gebaut. els seus nius. Auf ä Wiesli Per un prat Bin i gegange, he caminat, Nach die Imbli i les abelles Hab i geschaut; he contemplat; Han gesummet, han brogit, Han gebrummet, han brunzit, Han Zelli i han construït Gebaut. moltes cel·les. In ä Gartli Per un prat Hab i gestanne, he caminat, Lugt’ i Schmetter- i les papallones Linge an; he espiat; Han gesoge, han refilat, Hangepfloge, han volat Gar zu schön hans i han fet coses Gethan. molt belles. Da kommt nu I llavors ha vingut Mein Hänsli, el meu Hansel Dem zeig i i l’hi he mostrat, Gar so froh, molt contenta, Wie sie's mache, el que tots ells fan, Und mir lache, i s’ha posat a riure Und machens i jo he fet A so. el mateix.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó tirolesa | Anònim Teppichkrämer-Lied Cançó del venedor de catifes

I bin a Tyroler Bua, bin alleweil wohlauf, Sóc un xicot tirolès, sempre de bon humor, Auf d’Madel geh i sakrisch zu, sóc molt agut amb les noies, Trag Teppich zum Verkauf. i em dedico a vendre catifes. Da seh i Madeln schön und rar, I així puc veure noies belles i exòtiques, Bald blond, bald schwarz, tant de rosses com de negres, Bald weiß und braun, tant de blanques com de brunes, So aner gäb i all mei Waar, i a més d’una li donaria tot el que tinc, A T’roler is nit z’traun. un tirolès no és de fiar.

Kommt aber ane Alte her, Però si arriba una vella Die noch die Liebeshitzen kriegt, que encara sent ardors amorosos, Da nehm i gleich an Teppich her agafo tot seguit una bona catifa Und werf’n ihr übers G’sicht. i la llenço a la seva cara. Tyroler sind halt allweil klug, Car els tirolesos són sempre espavilats, Wann’s kommen in a fremdes Land, i quan van a un país estranger Der jungen Madeln kriegen’s g’nug, li sobren les noies joves, Mit d’ Alten war’ s a Schand. i seria vergonyós anar amb una vella.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó alemanya | Joachim Perinet Wegen meiner Per mi

Wegen meiner bleib d’ Fräula Per mi, que es quedi la senyoreta nur da ganz allein, tota sola, Wenn de Trud nicht hereinkommt, i així, si no entra la bruixa, so will ich was sein, jo seré quelcom; Sie ist gar ein wildes, ella és un animal ein garstiges Tier, salvatge i dolent, Und wenn sie zu mir kommt, i quan ve cap a mi, so sutzelts an mir, sento com un formigueig, Drum geh ich in Keller i per això me’n vaig a la cava und sauf mich voll Muts, i m’embriago, animós, So finds doch, wanns her kommt, perquè em trobi quelcom an mir noch was guts. de bo quan entri. Wegen meiner kanns kommen, Per mi, pot venir wegen meiner kanns gehn, o se’n pot anar, Wegen meiner bleibt d’ Fräula per mi, la senyoreta es pot nur immer dasthen, quedar allà ben quieta, So ist doch der Hausmeister tota la culpa és sempre aus aller Schuld, del majordom; So hab die Lissetel que tinguin paciència und d’ Fräula Geduld, la Liseta i la senyoreta, Weg’n meiner kann g’schehn, per mi poden fer weg’n meiner was will, el que vulguin, Wenn d’ Trud kommt, almenys, quan ve la bruixa, so halt sich die Fräula fein still. la senyoreta s’està ben quieta.

Wegen meiner, weg’n unser, Per mi, per nosaltres, wegen allen, wegen dir, per tots, per tu, Wegen enka steh ich nur per vosaltres, estic aquí als Schildwach allhier, de sentinella! Und kommt auch der Teufel, I encara que vingui el diable, so weiß ich kein Wort, jo no sé res, So nehmts ihn beim Hörndel l’agafo per les banyes und prügelts ihn fort, i el trec a garrotades, Weg’n meiner, wegen unser, per mi, per vosaltres, wegen Herrn, der verrückt, pel senyor que està guillat, Gebt’s acht, daß die Trud enk aneu amb compte, que la bruixa nicht gar zu stark drückt. no us apreti massa!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó russa | Anònim Akh, retxenki, retxenki Oh, rierols, rierols 1

Akh, retxenki, retxenki, kholodnie vodinki! Oh, rierols, rierols, aigües gelades! Vi, devuixki-sudaruixki, possobite plakati. vosaltres, noies-senyores, ajudeu-me a plorar.

Possobite plakati, mila druga klikati! Ajudeu-me a plorar, crideu al meu estimat! Txto moi mili ne bejit, ali kto iego derjit? El meu estimat no ha vingut, potser algú el reté?

Iego prejniaia milaia za ruki derjala, La seva estimada anterior el retenia amb una mà, a drugaia-to milaia v usta tselovala. i l’altra el petonejava a la boca.

Cançó de bressol sueca | Carl M. Bellmann Lilla Carl Petit Carl

Lilla Carl, sov sött i frid Petit Carl, dorm dolçament i en pau. Tids nog får du vaka. Prou aviat que t’hauràs de despertar tids nog se vår onda tid per conèixer aquests temps dolents och hennes galla smaka. i tastar llur amargor! Vårlden är en sorgeö, El món és una illa de maldecaps; bäst man andas, skall man dö enmig de la vida més plena arriba la mort, och bli mull tillbaka. i retornem a la pols.

Så är med vår lifs’ tid fatt, Així passa amb la nostra vida, och så försvinna åren: i així passen els anys: Bäst man andas godt och gladt, un hom viu alegre i feliç, så ligger man pa båren. i de sobte jeu en el taüt. Lilla Charles skall tänka så, Que el petit Carl hi pensi, när han se de blommer små, que vegi les delicioses flors som bepryda våren. que ornen la primavera.

Cançó portuguesa | Anònim Seus lindos olhos Els seus bells ulls 2

Seus lindos olhos mal que me viram Tot just els seus bells ulls em varen mirar, crucis feriram meu coraçâo. varen ferir el meu cor. Se Amor protege a chamma nossa Si l’amor protegeix aquesta flama, talvez se mova acompaixåo. potser tindrà compassió de mi.

Vir pode um dia d’encanto Potser arribarà un dia encantador, qu’em que o pranto verti de em vâo. en el que el meu plor es verteixi sense raó. Se amor alenta esta esperança Si l’amor encoratja aquesta esperança, em paz descansa meu coração. el meu cor descansarà en pau.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó veneciana | Antonio Lamberti La gondoletta La gondoleta

La Biondina in gondoletta Passejava la meva rosseta l’altra sera gomenà, l’altra nit en gondoleta, Dal piaser la poveretta i estava tan agradablement cansada lasa in bota indormenzà. que la pobreta s’endormiscà. La dormiva su sto brazzo, Dormia en els meus braços, mi ogni tanto la svegiava, i de tant en tant es despertava, ma la barca che ninava, però amb el balanceig de la barca la tornava a indormenzar. es tornava a endormiscar.

Contemplando fisso fisso Vaig contemplar atentament le fatezze del mio ben, las faccions de l’estimada, quel viseto cussi slisso, aquella faç tan bella, quela boca, quel bel sen. aquella boca, aquell bell pit. Me sentiva drento al peto Sentia a dintre meu una smania, un missiamento, una agitació, un frenesí, una spezie de contemto, una mena de delit che no so come spiegar. que no sé com explicar.

M’ò stufà po finalmente Però al final em va molestar de sto tanto so dormir tanta estona de dormir, e gh’ò fato da insolente, i del que vaig fer, insolent, nè, mo avudo da pentir. mai me n’hauré de penedir. Perché oh Dio! che bele cosse Perquè, Déu meu, quines coses che gh’ò dito, e che gh’ò fato! més belles vaig dir i vaig fer! No mai più tanto beato Mai no he estat tan feliç ai me zorni non son stà. en tota la meva vida!

Bolero espanyol | Anònim Como la mariposa soy Com la papallona sóc

Como la mariposa soy que, por verte, Com la papallona sóc que, per veure’t, en la luz de tus ojos busco mi muerte. en la llum dels teus ulls busco la meva mort.

Yo no sé si me quieres o si me olvidas, Jo no sé si m’estimes o si m’oblides, sólo sé que yo vivo cuando me miras només sé que jo visc quan tu em mires.

Cançó polonesa | Anònim Poszła baba po popiół La dona va anar per llenya

Poszła baba po popiół La dona va anar per llenya, i diabeł je utopił. i el diable la va ofegar a l’aigua. Ni popiołu, ni baby, No hi ha ni llenya ni dona, Tylko z baby, dwa szaby. de la dona sortiren només dues granotes.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Krakowiak, dansa polonesa | Anònim Oj, oj upiłem się karzcmie Oi, oi, em vaig emborratxar a la taverna 3 Oj, oj upiłem się karzcmie, Oi, oi, em vaig emborratxar a la taverna, wyspałem się w sieni, i mentre dormia la mona al rebedor. A Żydki psia juchi, uns jueus, malviatge! Kobiałke mi wzieni. m’han robat la cistella. Oj, oj Żydzi kanalije Oi, oi, maleïts jueus, Oddajcie kobiałOj, torneu-me la cistella! cemże bede nosiuł oi, si no, amb què portaré l’ordi Krupy na korzałke per fer l’aiguardent?

Cançó espanyola | Anònim Tiranilla española Tiraneta espanyola La tirana se embarca La tirana s’embarca de Cádiz para Marsella, de Cadis per a Marsella, en alta mar la apresó en alta mar la fa presa una balandra francesa. una balandra francesa. Ay Tirana, retírate de España, Ai Tirana, torna a Espanya! ay Tirana, huye los rigores, Ai Tirana, fuig dels rigors, ay Tirana, de la Convención! Ai Tirana, de la Convenció!* Sí, sí, Tiranilla, sí, sí picarilla, Sí, sí, tiraneta, sí, sí, murrieta, porque si te agarran, porque si te pillan, perquè si t’agafen, perquè si t’enxampen, pondrán tu cabeza en la guillotina. posaran el teu cap a la guillotina. Tirana que de amor muere Tirana que mor d’amor no llame muerte al morir, no anomeni mort al morir, que es morir por quien se adora car morir per qui s’adora el más dichoso vivir. és el viure més feliç. Ay Tirana, retírate de España, Ai, Tirana, torna a Espanya! ay Tirana, huye los rigores, Ai, Tirana, fuig dels rigors, ay Tirana, de la Convención! Ai Tirana, de la Convenció! Sí, sí, Tiranilla, sí, sí picarilla, Sí, sí, tiraneta, sí, sí, murrieta, porque si te agarran, porque si te pillan, perquè si t’agafen, perquè si t’enxampen, pondrán tu cabeza en la guillotina. posaran el teu cap a la guillotina. Grande pena es el morir, Gran pena fa el morir pero yo no la sintiera, però jo no la sentiria, pues quien vive como yo, car a la que viu com jo, de alegría le sirviera. li serviria d’alegria. Ay Tirana, retírate de España, Ai Tirana, torna a Espanya! ay Tirana, huye los rigores, Ai Tirana, fuig dels rigors, ay Tirana, de la Convención! Ai Tirana, de la Convenció! Sí, sí, Tiranilla, sí, sí picarilla, Sí, sí, tiraneta, sí, sí, murrieta, porque si te agarran, porque si te pillan, perquè si t’agafen, perquè si t’enxampen, pondrán tu cabeza en la guillotina. posaran el teu cap a la guillotina. *Convenció jacobina del terror (1793-94)

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó siciliana | Anònim O sanctissima! Oh, santíssima!

O sanctissima! Oh, santíssima! O piissima! Oh, pietosíssima Dulcis Virgo Maria! i dolça Verge Maria! Mater amata Mare estimada intemerata i immaculada, ora pro nobis. prega per nosaltres!

Cançó escocesa | Anònim Charlie is my darling Charlie és el meu estimat

O Charlie is my darling, Oh, Charlie és el meu estimat the young chevalier. i jove cavaller. “Twas on a monday morning, Era un dilluns al matí when birds were singing clear; mentre cantaven tots els ocells that Charlie to the Highlands came, quan arribà Charlie a les Terres Altes, the gallant chevalier. el valent cavaller.

O Charlie es my darling, Oh, Charlie és el meu estimat the young chevalier. i jove cavaller. And many a gallant Scottish chief, I molts valents caps escocesos came round their Prince to cheer; vingueren per aclamar el seu príncep, for Charlie was their darling, car Charlie era el seu estimat the young chevalier. i jove cavaller.

O Charlie is my darling, Oh, Charlie és el meu estimat the young chevalier. i jove cavaller. Now up the wild Glenevis, I ara, pujant per le feréstega muntanya, and down by Lochy side; o baixant per la falda de la vall, young Malcolm leaves his shealing, el jove Malcolm abandona la seva casa, and Donald leaves his bride. i Donald deixa la seva núvia.

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó escocesa | James Hogg Bonny laddie, highland laddie Bell noi de les terres altes

Where got ye that siller moon, On has trobat aquesta lluna de plata, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, glinting braw your belt aboon que centelleja brillant en el teu cinyell, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes? Belted plaid and bonnet blue, Abric cenyit i gorra blava, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, have ye been at Waterloo, vas ésser a Waterloo, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes?

Weels me on your tartan trews, M’agrades amb els teus calçons escocesos, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, tell me, tell me a’ the news, dóna’m, dóna’m les notícies, bonny laddie, highland laddie! bell noi de les terres altes! Saw ye Bony by the way, Has vist a Bony pel camí, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes, Blucher wi’ his beard sae grey, o a Blucher amb la seva barba grisa, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes?

Or, that doure and deadly Duke, O a aquell tossut i maligne Duke, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, scatt’ring Frenchmen wi’ his look, espantant francesos amb la mirada, bonny laddie, highland laddie! bell noi de les terres altes? Some say he the day may rue; Diuen que molts lamentaran el dia, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, ye can tell gin this be true, em pots dir si això és veritat, bonny laddie, highland laddie. bell noi de les terres altes?

Wou’d ye tell me gin ye ken, Em vols dir tot el que saps, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, aught o’ Donald and his men, sobre Donald i els seus homes, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes? Tell me o’ my kilted Clan, Digues-me si els del meu clan, bonny laddie, highland laddie, bell noi de les terres altes, gin they fought, or gin they ran, van lluitar o van fugir, bonny laddie, highland laddie? bell noi de les terres altes?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó irlandesa | William Smyth He promised me at parting Em va prometre al partir

He promis’d me at parting, Em va prometre al partir to meet me at the springtime here; trobar-me aquí a la primavera, yet see you roses blooming, però es veuen florir les roses the blossoms how they disappear. i com desapareixen les flors. Return my dearest Dermot! Torna, estimat Dermot! Or sure the spring will soon be o’er; Aviat haurà passat la primavera; fair long have blown the breezes, molt han bufat els vents, oh! when shall I see thee more. oh, quan et tornaré a veure!

He went to look for treasures, Va anar en busca de tresors, they’ re found they say in London town; diuen que se’n troben a la ciutat de Londres; and tis for me he means them, això per a mi significa both golden store and silken gown. daurats joiells i vestits de seda. I want but thee, my Dermot! Jo només et vull a tu, el meu Dermot! Nor silken gown, nor golden store; Ni daurades joies ni vestits de seda! fair long have blown the breezes, Molt han bufat els vents, oh! when shall I see thee more. oh, quan et tornaré a veure!

Why go to that great city, Per què anar a aquella gran ciutat, oh why so far form Norah roam, oh, tan lluny dels passeigs de Norah? return to those that love thee, Torna al teu amor, there’ s little love so far from home. hi ha molt poc amor lluny de casa. Thou art not faithless, Dermot, Tu no ets infidel, Dermot, yet sure the spring is almost o’er, però la primavera és quasi acabada, fair long have blown the breezes, molt han bufat els vents, oh! when shall I see thee more. oh, quan et tornaré a veure! Cançó irlandesa | William Smyth Oh! who, my dear Dermot Oh, qui, estimat Dermot

Oh! who, my dear Dermot, Oh, qui, estimat Dermot, has dar’d to deceive thee, ha gosat enganyar-te, and what’s the dishonour i quin deshonor vols comprar this gold is to buy? amb aquests diners? Back, back to thy tempter, Torna’ls, torna’ls al teu temptador, or Norah shall leave thee, o Nora t’abandonarà, to hide her in woods, per amagar-se en el bosc and in desarts to die. i morir en el desert.

Oh lock at yon lark, Oh, mira aquella alosa where the sky shines so brightly, on el cel lluu tan brillant, say why does it carol digues, per què canta its echoing lay: la seva tonada que l’eco retorna? Is’t singing so gaily Canta tan alegre and mounting so lightly, i vola tan lleugera, because it finds gold perquè ha trobat or in the dawn of the day? en el capvespre del dia?

Oh! Dermot, thy heart Oh, Dermot, l’agonia is with agony swelling, ha inflat el teu cor, for once it was honest, que un dia era honest, and honour its law. i l’honor era la seva llei. An Irishman thou, Ets un irlandès, and have bribes in thy dwelling! i admets el suborn a casa teva! Back, back, to thy tempter, Torna-ho, torna-ho al teu temptador, go, Erin go Bragh! i fes que Irlanda se n'enorgulleixi!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó irlandesa | William Smyth The sweetest lad was Jamie Jamie era el noi més dolç

The sweetest lad was Jamie, Jamie era el noi més dolç, the sweetest, the dearest, el més dolç i el més afectuós, and well did Jamie love me, i Jamie m’estimava molt, and not a fault has he. i no tenia ni un sol defecte. Yet one he had,– it spoke his praise, Però sí que en tenia un, que l’ennoblia: he knew not woman’s wish to teaze, no coneixia les ganes de fastiguejar de les dones, he knew not all our silly ways, no coneixia les nostres ximples habituds, alas! the woe to me! ai, maleïda sigui!

For though I loved my Jamie, Car encara que m’estimava el meu Jamie sincerely and dearly, sincerament i amb molt d’amor, yet often when he wooed me, sovint quan em festejava I held my head on high; jo li arrufava el nas; and huffed and toss’d with saucy air, i, tibada, despectiva i descarada, ad danc’d with Donald at the fair, ballava amb Donald a la fira, and plac’d his ribon in my hair i em posava als cabells la seva cinta, and Jamie! pass’d him by. i a Jamie, ni me’l mirava!

So when the warpipes sounded, Per això quan sonaren les gaites de guerra, dear Jamie, he left me, l’estimat Jamie em deixà, and now some other maiden i ara deu estar festejant will Jamie turn to woo. a alguna altra noia. My heard will break,– and well it may, Se’m trencarà el cor, i ben bé que pot, for who would word of pity say perquè qui dirà una paraula de consol to her who threw a heart away, a aquella que va menysprear un cor so faithful and so true! tan fidel i tan constant?

Oh! knew he how I loved him, Ah, si pogués saber com l’estimo, sincerely and deary; sincerament i amb molt d’amor, how I would fly to meet him! que feliç volaria per trobar-lo! Oh! happy were the day! Quin dia més feliç no seria! Some kind, kind friend, oh, come between, Si intervingués algun amic amable and tell him of my alter’d mien! i li expliqués com ha canviat la meva actitud! That Jeanie has not Jeanie been Que Jeanie no ha estat mai més Jeanie since Jamie went away. des que Jamie se’n va anar!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó irlandesa | William Smyth Oh sweet were the hours Oh, que dolces eren les hores

Oh! sweet were the hours, Oh, que dolces eren les hores, when in mirth’s frolic throng quan entre una multitud alegre i enjogassada, I led up the revels with dance dirigia la gatzara amb danses and with song; i cançons! when brisk from the fountain, Quan animat per la beguda, and bright as the day, i brillant com el dia, my spirits o’erflow’d, el meu esperit vessava and ran sparkling away! i s’escapava centellejant! Wine! Wine! Wine! Vi, vi, vi! Come bring me wine to cheer me, Vine i porta vi per a alegrar-me, friend of my heart! amic del meu cor! come pledge me high! Vine amb grans promeses! Wine! till the dreams of youth Vi! fins que els somnis de la joventut again are near me, tornin a estar ben a prop meu! why must they leave me, Per què m’han d’abandonar, tell me, why? digues-me, per què? Retourn, ye sweet hours! Torneu, dolces hores! once again let me see Deixeu-me veure un altre cop your airly light forms les formes etèries i lleugeres of enchantment and glee; del vostre encís i la vostra joia; come, give an old friend, veniu, doneu-li a un antic amic, while he crowns his gay glass, mentre buida alegre la seva copa, a nod as you part, una salutació quan marxeu, and a smile as you pass. i un somriure tot passant. Wine! Wine! Wine! Vi, vi, vi! Come bring me wine to cheer me, Vine i porta vi per a alegrar-me, friend of my heart! amic del meu cor! come pledge me high! Vine amb grans promeses! Wine! till the dreams of youth Vi! fins que els somnis de la joventut again are near me, tornin a estar ben a prop meu! why must they leave me, Per què m’han d’abandonar, tell me, why? digues-me, per què? I cannot forget you, No puc oblidar-vos, I would not resign, i no hi vull renunciar, there’s health in my pulse, hi ha salut en el meu pols, and a spell in my wine; i gust en el meu vi; and sunshine in Autumn, i la llum del sol de la tardor, tho’ passing too soon, encara que s’acabi massa aviat, is sweeter and dearer és més dolça i amable than sunshine in June. que la llum del sol de juny. Wine! Wine! Wine! Vi, vi, vi! Come bring me wine to cheer me, Vine i porta vi per a alegrar-me, friend of my heart! amic del meu cor! come pledge me high! Vine amb grans promeses! Wine! till the dreams of youth Vi! fins que els somnis de la joventut again are near me, tornin a estar ben a prop meu! why must they leave me, Per què m’han d’abandonar, tell me, why? digues-me, per què?

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó escocesa | William Smyth Come fill, fill, my good fellow Vine i omple, omple, estimat amic

Come fill, fill, my good fellow! Vine i omple, omple, estimat amic! fill high, high, my good fellow, Omple fins dalt, estimat amic, and let’s be merry and mellow, i alegrem-nos i embriaguem-nos, and let us have one bottle more. i porta una altra ampolla! When warm the heart is flowing, Quan el cor batega, càlid, and bright the fancy glowing, i la imaginació s’encén, brillant, oh! shame on the dolt would be going, oh, seria vergonyós que un idiota nor tarry for one bottle more! no restés per una altra ampolla! Come fill, fill, my good fellow! Vine i omple, omple, estimat amic! fill high, high, my good fellow, Omple fins dalt, estimat amic, and let’s be merry and mellow, i alegrem-nos i embriaguem-nos, and let us have one bottle more. i porta una altra ampolla!

My Heart, let me but lighten, Cor meu, deixa que m’alegri, and Life, let me but brighten, vida meva, deixa que m’encengui, and Care, let me but frighten, preocupacions, deixeu-me només témer he’ ll fly us with one bottle more! que fugi amb una ampolla més! By day, tho’ he confound me, De dia, em sento confós, when friends at night have found me, si he trobat amics durant la nit, there is Paradise around me, tinc un paradís al meu voltant, but let me have one bottle more! porta’m una altra ampolla! Come fill, fill, my good fellow! Vine i omple, omple, estimat amic! fill high, high, my good fellow, Omple fins dalt, estimat amic, and let’s be merry and mellow, i alegrem-nos i embriaguem-nos, and let us have one bottle more. i porta una altra ampolla!

So now, here’ s to the Lasses! Així, doncs, brindem per a les noies, See, see, while the toast passes, mireu, mireu, mentre brindem, how it lights up beaming glasses! què radiants s’encenen les copes! Encore to the Lasses encore. Una altra per les noies, una altra! Well toast the welcome greeting Bé, brindem per donar la benvinguda of hearts in union beating, a tots els cors que bateguen junts, and oh! for our next merry meeting, i oh! pel nostre pròxim alegre encontre, huzza! then for one bottle more! visca! encara una altra ampolla! Come fill, fill, my good fellow! Vine i omple, omple, estimat amic! fill high, high, my good fellow, Omple fins dalt, estimat amic, and let’s be merry and mellow, i alegrem-nos i embriaguem-nos, and let us have one bottle more. i porta una altra ampolla!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó anglesa | Henry Carey God save the King Déu guardi el rei

God save our Lord the King! Déu guardi el nostre senyor, el rei! Long live our gratious King! Llarga vida al nostre graciós rei! God save the King! Déu guardi el rei! Send him victorious, Que sigui victoriós, Happy and glorious, feliç i gloriós, Long to reign over us, que regni molts anys damunt nostre, God save the King! Déu guardi el rei!

O Lord, our God, arise, Oh Déu, nostre Senyor, vine Scatter his enemies i dispersa els seus enemics, And make them fall! i fes-los caure! Confound their politics, Confon la seva política, Frustate their knavisch tricks, frustra les seves arteres argúcies, On thee our hopes we fix, posem en tu les nostres esperances, God save us all! Déu ens guardi a tots!

Thy choicest gifts in store, Alegra’t de concedir-li On him be pleased to pour, els bens escollits que guardes, Long may he reign! i que pugui regnar molts anys! May he defend our laws, Que defensi les nostres lleis, And ever give us cause, i ens doni sempre motiu To sing, with heart and voice, per cantar, de tot cor i ben fort: God save the King! Déu guardi el rei! Cançó irlandesa | Sir Walter Scott On the Massacre of Glencoe En la matança de Glencoe

Oh! tell us, Harper, wherefore flow Oh! explica’ns, arpista, per què has adreçat els sons thy wayward notes of wail and woe capriciosos dels teus laments i els teus gemecs far down the desert of Glencoe, cap el desert de Glencoe, where none may list their melody? on ningú no pot sentir la teva melodia? Say, harp’st thou to the mists that fly, Digues, toques per a les boires que baixen, or to the dun deer glancing by, o per al cérvol terrós que ens contempla, or to the eagle, that from high o per a l’àliga que des de les altures screams chorus to thy minstrelsy? ajunta els seus crits a les teves trobes?

No not to these, for they have rest, No, no és per a ells, car ells poden reposar, the mistwreath has the mountain crest, l’espiral de la boira té el cim de la muntanya, the stag his lair, the erne her nest, el cérvol el seu cau, l’àliga el seu niu, abode of lone security. un resguard solitari i segur. But those for whom I pour the lay, Però aquells als quals dedico la meva cançó, not wildwood deep, nor mountain grey, cap profund bosc salvatge, ni cap muntanya grisa, no this deep dell that shrouds from day, cap profunda vall que s’oculti del dia, could screen from treach’rous cruelty. els podria amagar la cruel traïció.

The hand that mingled in the meal, Però la mà que havia compartit el menjar, at midnight drew the felon steel, agafava a mitjanit l’espasa traïdora, and gave the host’s kind breast to feel, i feia sentir a l’amable pit de l’amfitrió meed for his hospitality. la recompensa per la seva hospitalitat. The friendly hearth which warm’d that hand, El cor amistós que donava calor a aquella mà, at midnight arm’d it with the brand s’armava a mitjanit amb l’acer the bade destruction’s flames i ordenava que flamarades de destrucció expand escampessin their red and fearful blazonry. el seu rogenc i horrible blasó.

Long have my harp’s best notes Fa temps que li falten les millors notes a la been gone, meva arpa, few are its strings, and faint their tone, poques cordes li queden, i feble és el seu so, they can but sound in desert lone només pot fer sentir en solitaris deserts their greyhair’d master’s misery. la música del seu mestre envellit. Were each grey hair a minstrel string, Però si cada cabell gris fos una corda de trobador, each chord should imprecations fling, cada corda sonaria amb malediccions, ‘till startled Scotland loud fins que l’horroritzada Escòcia pogués cridar should ring, ben fort: “Revenge for blood and treachery!” “Venjança per la sang i la traïció!”

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó escocesa | William Smyth Again, my Lyre Un altre cop, lira meva

Again, my Lyre, yet once again, Un altre cop, lira meva, un altre cop desperto with tears I wake thy thrilling strain! amb llàgrimes els teus sons emocionants. O sounds to sacred sorrow dear, Oh, tonada de l’estimada i sagrada pena, I weep, but could for ever hear! ploro, però et podria escoltar eternament! Ah! cease! nor more past scenes recall, Ah! Calla! No em recordis més escenes del passat, ye plaintive notes! thou dying fall! afligida tonada, deixa de sonar! For lost, beneath thy lov’d control, Car la meva ànima desenganyada, dolça lira, sweet Lyre! is my dissolving soul. està perduda sota el teu estimat control!

Around my airy forms appear, Apareixen al meu voltant formes etèries, and Seraphs song are in mine ear! i sento ressonar cançons de serafins! Ye Spirits blest, oh bear away Esperits santificats, oh, emporteu-vos to happier realms my humble lay! les meves humils cançons a regnes més feliços! For still my Love may deign to hear Car el meu amor potser encara es dignarà escoltar those human notes, that once were dear! aquestes humanes tonades que un dia estimà!

Si us plau, no tombeu les pàgines fins que la cançó i el seu acompanyament hagin acabat. Cançó escocesa | Robert Burns Auld lang Syne Els vells temps passats

Should auld acquaintance be forget Hem d’oblidar les antigues coneixences And never brought to mind? i no evocar-les mai en la ment? Should auld acquaintance be forgot Hem d’oblidar les antigues coneixences And days ‘ lang syne? i els dies passats ja fa molt de temps?

For auld lang syne, my dear, Pels vells temps passats, amic, For auld lang syne, pels vells temps passats, We’ ll tak a cup o’ kindness yet, ens prendrem ara una bona copa, For auld lang syne! pels vells temps passats.

We twa hae run about the braes, Havíem recorregut tots dos els turons And pa’d the gowans fine, collint belles margarides, But we’ ve wander’d mony a weary foot però després hem caminat amb passes fatigades Sin’ auld lang syne. en els vells temps passats.

For auld lang syne, my dear, Pels vells temps passats, amic, For auld lang syne, pels vells temps passats, We’ ll tak a cup o’ kindness yet, ens prendrem ara una bona copa, For auld lang syne! pels vells temps passats.

And there’s a hand my trusty fiere, Però dóna’m la mà, mon fidel company, And gie’s a hand o’ thine; dóna’m la teva mà; And we’ ll take a right good-willie waught i prendrem una copa de bona voluntat, For auld lang syne. pels vells temps passats.

For auld lang syne, my dear, Pels vells temps passats, amic, For auld lang syne, pels vells temps passats, We’ ll tak a cup o’ kindness yet, ens prendrem ara una bona copa, For auld lang syne! pels vells temps passats.

Traduccions de Manuel Capdevila i Font, excepte 1 Elena Beloborodova, 2 Helena Ressurreição i 3 Ursula Bardlowska.

El Kallias Ensemble agraeix la col·laboració en la revisió i dicció dels textos antics a: Thérèse Chappuis (cançó suïssa), Ulrike Haller (cançó tirolesa), Elena Beloborodova (cançó russa), Frey Pau Franzen Garuz (cançó sueca), Helena Ressurreição (canço portuguesa), Ioirio Zennaro (cançó veneciana), Urzsula Bardlowska (cançons poloneses) i Lucy Anderson (cançons escoceses). Aquest concert és una producció dels Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central (AMARESC). AGRAÏMENTS

Amb l’ajut de

Mitjans col·laboradors

En col·laboració amb Bisbat de Girona · Liederabend • Nord Produccions i Events • Flauta Màgica Parròquia de Santa Maria de Vilabertran

Partners internacionals Heidelberger Frühling • Schubertiade • Wigmore Hall Col·laborador principal

Amb el suport de

Organitza

www.schubertiada.cat