Llengua Cultura País

2010 LLENGUA CULTURA PAÍS

Complement de la revista Òmnium número 18 Amb el suport de: Publicació d’Òmnium Cultural © Òmnium Cultural, juliol 2011

Coordinació: Roser Sebastià Òmnium Cultural Diputació, 276, pral. Realització editorial i impressió: 08009 Barcelona Ara Llibres s.c.c.l. Tel. 93 319 80 50 www.arallibres.cat [email protected] Dipòsit legal: B-30330-2011 www.omnium.cat Xxx Nascuda a Avinyó (França) el 1945 i llicenciada en Economia, actualment és Professora d’Anàlisi Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat vicerectora de Relacions Internacional i Cooperació de la UAB, representant a la Xarxa Vives d’Universitats, membre del Consell de la CCRTV i de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, Muriel Casals i Couturier LLENGUA CULTURA P presidenta de l’Opinió Catalana i membre del Consell Presidenta Índex Català del Moviment Europeu.

06 PAÍS MÉS D'UN MILIÓ I MIG DE Si mirem endarrere observarem que la nostra entitat és plena de moments vinculats a la història CATALANS PROCLAMEN del nostre país. Potser un dels exemples més recents, i segurament també un dels més rellevants, ha «SOM UNA NACIÓ. tingut lloc aquest any 2010. NOSALTRES DECIDIM» 13 PAÍS El dia 10 de juliol, a les sis de la tarda, un milió i mig de persones va començar a caminar pels 11 DE SETEMBRE, carrers del centre de Barcelona en una manifestació que duia per lema “Som una nació, nosaltres UNA DIADA REIVINDICATIVA I MARCADA PEL 10-J decidim”. 28 LLENGUA Aquesta gran fita històrica no hagués estat possible sense el treball i la tenacitat d’Òmnium Cul- EL «VOLUNTARIAT PER tural, que va convocar la manifestació i que va posar tots els seus efectius tècnics i humans per LA LLENGUA» ARRIBA A LA SISENA EDICIÓ aconseguir que fos, com efectivament va ser, un èxit de participació. 33 CULTURA Per tant, recordar l’any 2010 significarà recordar aquell gran moment. I també significarà constatar JAUME CABRÉ, que l’entitat s’ha fet gran. Ho ha fet en número de socis, però també en la capacitat de gestionar i GUARDONAT AMB EL PREMI D'HONOR DE LES LLETRES organitzar grans esdeveniments. CATALANES

Hem viscut un any de canvis polítics i econòmics a Catalunya, però també de canvis socials. Si una 48 COHESIÓ SOCIAL cosa ha demostrat la manifestació és que els ciutadans i ciutadanes del nostre país es volen implicar EL QUEDEM? CELEBRA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA en els afers col·lectius; hi tenen molt a dir. Nosaltres, des d’Òmnium, així ho entenem i amb aquest SOCIETAT COHESIONADA objectiu hem treballat sempre. A VIC

Avui som una entitat més viva que mai. Superada la barrera dels vint mil socis, afrontem els nous 54 FEDERACIÓ LLULL VINARÒS ACULL LA reptes de país i d’altres com la defensa de la llengua catalana, que encara són més necessaris que CAMPANYA SOBRE ELS mai. El lema “Llengua, cultura, país” té tota la vigència i tenim encara molt recorregut per fer en 300 ANYS DE LA GUERRA cada un dels àmbits. Atendre’n un no pot signiﬁcar deixar d’esmerçar esforços en els altres. Hem DE SUCCESSIÓ de fer del català una llengua comuna i de cohesió; hem d’aconseguir que la nostra cultura sigui un 58 SOCIS referent social i de prestigi; i hem de treballar per tenir un país amb capacitat per decidir. SUMEM MÉS VEUS ARREU DEL TERRITORI Entre tots i totes farem realitat aquest projecte tan apassionant que és la construcció nacional del 60 ASSEMBLEA país. Us animo a fer-ho plegats i a no defallir. 66 ÒMNIUM A LA XARXA Ànims i endavant. 68 COL·LABORADORS 70 BALANÇ DEMARCACIÓ SEU TERRITORIAL Seu Nacional ([email protected]) ALT TER - Osona ([email protected]) GARROTXA Garrotxa ([email protected]) BARCELONA L'Hospitalet de Llobregat ([email protected]) CATALUNYA Bages ([email protected]) CENTRAL Solsonès ([email protected]) ON Berguedà ([email protected]) EL CAMP - Baix Camp ([email protected]) TERRES DE Tarragonès ([email protected]) L'EBRE Terres de l'Ebre ([email protected]) GIRONA - Alt Empordà CATALUNYA ([email protected]) NORD Catalunya del Nord ([email protected]) Gironès ([email protected] ) La Selva ([email protected]) PENEDÈS Alt Penedès ([email protected]) - BAIX Baix Llobregat ([email protected]) LLOBREGAT Anoia ([email protected]) PIRINEUS Alt Urgell ([email protected]) Badalona - Barcelonès Nord SERRALADA ([email protected]) LITORAL Granollers - Vallès Oriental ([email protected]) Mataró - Maresme ([email protected]) TERRES DE Lleida - Ponent PONENT ([email protected]) VALLÈS Sabadell ([email protected]) OCCIDENTAL Sant Cugat ([email protected]) Terrassa ([email protected]) Rubí ([email protected]) SOM?NOVETATS NEIX ÒMNIUM LA SELVA Amb la creació d'Òmnium La Selva, el La junta d'Òmnium La Selva, encapça- febrer de 2010 s'han fusionat la seu de la lada per Carles Estapé, s'ha marcat com Selva Marítima i el grup local de la zona a objectius la consolidació d'Òmnium a interior. Així, s'ha creat una àrea de treball la comarca, el diàleg amb altres juntes i més gran i s'ha aconseguit unir esforços altres activitats per aprofundir en els eixos per tirar endavant projectes més grans. llengua, cultura i país.

ÒMNIUM Òmnium l'Hospitalet de Llobregat ha ticipació d'Òmnium en l'àmbit local, la L'HOSPITALET renovat la seva junta el febrer de 2010. potenciació de noves activitats i projectes RENOVA LA JUNTA Amb Meritxell Escuder al capdavant, nacionals, i el creixement de l'entitat i de el nou equip ha presentat el seu pla de l'atenció al soci. treball, basat en tres grans línies: la par-

ÒMNIUM RUBÍ El març de 2010 s'ha celebrat l'assemblea activitats com Sant Jordi, l'11 de setembre CELEBRA ASSEMBLEA constituent d'Òmnium Rubí, amb i diverses xerrades. L'entitat recupera així CONSTITUENT l'elecció d'una junta rectora amb Guifré una presència activa en aquesta població Lloses al capdavant. També s'hi ha pre- del Vallès Occidental. sentat la planiﬁcació per a 2010, amb

IMPULS JOVE A Amb els objectius de sumar noves idees, El propòsit de la gent que conforma LA JUNTA D'ÒMNIUM agrupar sinèrgies i incorporar noves actualment la Junta a l'Alt Penedès, amb ALT PENEDÈS forces aquest 2010 quatre joves s'han el seu president Ricard Serra al capdavant, incorporat a la junta directiva. és innovar sense abandonar allò que ja és exitós.

RENOVACIÓ DE Dolors Queralt Moreso ha estat ele- implementació d'Òmnium Cultural a les JUNTA A LES gida presidenta d'Òmnium Cultural quatre comarques ebrenques, incrementar TERRES DE L'EBRE en el decurs de l'Assemblea General la penetració de l'entitat en el teixit social Extraordinària de socis de l'entitat que de les Terres de l'Ebre i dinamitzar les ha tingut lloc al setembre. Destaquen activitats d'Òmnium al territori. com a objectius de la junta renovada la ÒMNIUM EN XIFRES

23.000 socis i sòcies 5.000 seguidors a Twitter

1.500.000 persones a la 2.000 manifestació del seguidors a 10 de juliol Facebook

27 seus 508.000 territorials Visites al web durant el 2010 72.000 10 exemplars de la demarcacions revista Òmnium

24 membres de la 25.200 Junta Directiva exemplars de la revista Escola Catalana 50 treballadors arreu 150 del territori col·laboradors de l’A+A+ PAÍS MÉS D'UN MILIÓ I MIG DE CATALANS PROCLAMEN «SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM»

6 PAÍS

El 10 de juliol de 2010 ja té un espai a la història del nostre país, com el dia en què un milió i mig de catalans van sortir al carrer sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim». L'objectiu: respondre a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, reclamar respecte a la voluntat del poble català i defensar el dret a decidir lliurement el seu futur. La ma- nifestació, liderada per Òmnium Cultu- ral, va aconseguir l'adhesió de milers de ciutadans i centenars de partits i entitats i es va convertir en una marxa massiva d'aﬁrmació nacional i de defensa del dret a decidir. Els manifestants van començar a caminar a les sis de la tarda a l'avinguda Diagonal amb passeig de Gràcia, però dues hores més tard es dissolia la capçale- ra per la gentada, que va sobrepassar totes les previsions. Molts ciutadans, però, van aconseguir arribar a la plaça de Tetuan, destí ﬁnal de la marxa, on els actors Txe Arana i Lluís Soler van llegir el manifest: «Catalunya, com tota nació, té dret –in- alienable per cap constitució– de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania».

L'endemà del 10-j L'èxit de la manifestació va ser mèrit de tothom i, alhora, suposava una gran exigèn- cia. I és que, després d'una manifestació his- tòrica, calia seguir treballant, sabent cadascú quin és el lloc que li pertoca en les etapes noves del projecte col·lectiu iniciat. I en un sistema democràtic, és evident que són les institucions polítiques que ens representen –el Parlament i el Govern de Catalunya– les que han d'exercir en nom de tota la societat el dret a decidir. Per això Òmnium, després del 10-j, invocava la responsabilitat de les forces polítiques i socials de tot el país perquè actuïn amb decisió i eﬁcàcia per canalitzar aquesta empenta col·lectiva. Els participants a la manifestació del 10 de juliol de 2010 van omplir el centre de Barcelona Alhora, l'entitat feia una crida a la unitat 7 PAÍS

L'èxit de la manifestació va ser mèrit de tothom

8 PAÍS

entesa com una base de mínims compar- Madrid perquè treballin pel mínim que és denunciar repetidament que el TC era un tits, a partir de la qual totes les opcions que comú a tots i que és fer complir l'Estatut. òrgan caduc i provisional, integrat per ma- vagin més enllà han de ser acollides posi- gistrats designats pel PSOE i pel PP, partits tivament. La presidenta de l'entitat, Muriel Una sentència contra la voluntat que, alhora, bloquejaven la seva renovació Casals, assegurava que la classe política ca- d'un poble ﬁns a l'extrem de no substituir magistrats talana hauria de dir que «no accepta la le- Òmnium Cultural ha defensat sempre que difunts. galitat» procedent de Madrid i que trenca una retallada de l'Estatut per part del Tri- Tot plegat reaﬁrmà l'entitat en la idea el pacte constitucional i d'actuar «seguint bunal Constitucional (TC) després d'haver que el TC no estava legitimat per dictar les lleis aprovades pel poble català». També estat avalat per la sobirania del poble de sentència sobre la constitucionalitat de va advertir que «és inevitable» que hi hagi Catalunya mitjançant referèndum, no era l'Estatut i la va portar a instar els nostres un front unitari de tots els grups catalans a democràticament admissible. A més, va representants polítics a defensar els inte-

9 La manifestació, liderada per Òmnium, es va convertir en una marxa d'afirmació nacional i defensa del dret a decidir. ressos de Catalunya per garantir el creixe- En deﬁnitiva, l'entitat demanava arribar a ment social, econòmic i polític. la cita electoral de novembre de 2010 amb un ventall sòlid de projectes estratègics Després de la sentència, Òmnium va de- avalats per les diverses forces polítiques, fensar «un marc constitucional que s'adapti amb la voluntat de consolidar una majoria a la voluntat democràtica i no al revés, que social capaç d'aprofundir sense límits en la es pretengui fer-la entrar amb calçador democràcia i en el dret a decidir, centrats dins d'una interpretació restrictiva i fos- en l'interès nacional, més enllà dels tacti- silitzada del pacte constituent. La nostra cismes partidistes i, sobretot, centrats en la societat necessita arguments sòlids capaços plenitud de Catalunya, i no sense perdre de contrarestar les insídies que pretendran estèrilment més energies en la regeneració emparar-se en la sentència per frenar la d'un Estat que no té el més mínim interès democràcia i escampar el conﬂicte i la a reconèixer que l'integren diferents na- controvèrsia». cions. PAÍS

La societat civil es volca a «Somniem»

Moltes cares conegudes de la societat civil catalana, representants de sectors tan diferents com el teatre, l'esport, l'economia o la música... es van bolcar a «Somniem», un espot per sensibilitzar la societat catalana de cara al 10-j. El seu director, Lluís Da- nés, es va inspirar en «Somniem», la cançó de Lluís Llach, editada l'any 1979.

Hi van participar, entre molts altres: Enric Massip, Nando Jubany, Xavier Grasset, Marc Parrot, Jordi Porta, Juste de Nin, Magda Ora- nich, Albert Om, Toni Albà, Màrius Serra, Josep M. Álvarez, Clara Segura, Lluís Soler, Mercè Pons, Gerard Quintana, Pere Tàpias, Lluís Llach, Joan Rigol, Lloll Bertran, Joan LLuís Llach, Mercè Pons i Tortell Poltrona van ser alguns dels artistes que van participar a "Somniem" Carles Gallego, Antoni Serra Ramoneda, Montserrat Carulla i Jordi Pujol. 11 PAÍS

ÒMNIUM RECULL EN UN LLIBRE HISTÒRIC TOTES LES IMATGES DEL 10-J «Jo hi vaig ser». Aquesta és una frase que repetiran milers de catalans quan se'n re- cordin del 10 de juliol de 2010 i és també el títol d'un llibre que recull les millors imatges d'una manifestació històrica. Pu- blicat conjuntament per Òmnium Cul- tural i l'editorial Ara Llibres, Jo hi vaig ser recorda per sempre un dia que ja forma part de la nostra història, en què un milió i mig de catalans van sortir al carrer per dir ben fort que «Som una nació» i que, com a tal, «nosaltres decidim».

El recull gràﬁc que forma el llibre va ser elaborat pels mateixos protagonistes del 10-j, persones que, responent la crida d'Òmnium i d'Ara Llibres, van enviar milers de fotograﬁes que resumien les sensa- cions i sentiments viscudes aquell dia.

Perquè la multitudinària manifestació del 10-j quedi per a la història, Òmnium va donar al Museu d'Història de Catalunya la pancarta que va encapçalar la marxa i altres materials gràﬁcs de la convocatòria.

Jo hi vaig ser recorda per sempre el dia en què un milió i mig de catalans van dir «Som una nació. Nosaltres decidim».

Acte de presentació de "Jo hi vaig ser"

12 PAÍS

11 DE SETEMBRE, UNA DIADA REIVINDICATIVA I MARCADA PEL 10-J La Diada de 2010, com no podia ser d'una participar a una recollida de missatges per altra manera, va ser aquest any hereva al futur de Catalunya. Entre ells s'hi troba- de l'esperit del 10 de juliol. El lema de ven cares diverses de la societat civil com la manifestació històrica «Som una nació. l'historiador Joan B. Culla; el secretari ge- Nosaltres decidim» va repetir-se al llarg de neral d'UGT a Catalunya, Josep Maria Ál- tota la jornada arreu de Catalunya. varez; l'editor Ernest Folch i representants polítics com el president del Parlament, A Barcelona, unes 50.000 persones van Ernest Benach; el conseller de Cultura, passar pel passeig de Lluís Companys per Joan Manuel Tresserras, i Dolors Camats, participar a la Festa per la Llibertat, or- Joan Herrera i Raül Romeva com a re- ganitzada per Òmnium per commemorar presentants d'ICV. l'Onze de Setembre a la capital catalana. Petits i grans van poder participar en un Del total de 50.000 assistents, 25.000 s'hi dinar popular i divertir-se amb diferents van sumar al concert de la Festa per la jocs i proves, entre els quals destacava una Llibertat, un acte ja emblemàtic que re- petita reproducció de la manifestació del uneix joves d'arreu del país. Així, després 10 de juliol on cadascú hi afegia el seu de la manifestació de la Diada –on també àlter ego. L'espai d'Òmnium, situat al mig van assistir-hi representants d'Òmnium en del passeig de Lluís Companys, va rebre suport a les entitats convocants– va cola visita de molts ciutadans que volien mençar l'actuació d'At Versaris i Asstrio, associar-se a l'entitat, rebre informació o seguida de la d'Els Pets. La veterana for-

Gairebé un miler de persones van assistir al dinar popular

13 PAÍS

Després del 10-j, Òmnium apel·lava a tots els catalans i catalanes a mació de Constantí, va portar moments van assistir a la manifestació del 10-j perquè prendre consciència de l'agressió àlgids amb el seu reparatori de clàssics i les renovin l'esforç col·lectiu que pressioni els inèdites col·laboracions amb altres artistes partits per avançar en el projecte nacional que viu el país. (Ivette Nadal, el grup Rosa Luxemburg compartit. Apel·lava a tots els catalans i ca- i El Fill del Mestre). La darrera actuació talanes a prendre consciència de l'agressió amb els Amics de les Arts ja va deixar en- que viu el país i a ser protagonistes de les treveure entre el públic el gran nombre de actituds transformadores que necessi ta fans d'aquesta formació, que va portar al aquest moment històric. Pel que fa als par- passeig de Lluís Com panys el seu directe tits, reconeixia el seu esforç per pactar un a d'èxit. decl aració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que fos de Reivindicació, festa i crida a l'acció mínims, i els demanava una línia coherent després del 10-j amb aquest compromís nacional. Alhora, En el seu manifest amb motiu de la Diada, Òmnium Cultural es comprometia a se- Òmnium va advertir que, a dia d'avui i des- guir treballant el lideratge de la societat ci- prés de "la resposta popular massiva" i "ab- vil per restar alerta davant qualsevol invasió soluta" als carrers de Barcelona del 10 de que conculqui la voluntat democràtica del juliol, "no n'hi ha prou amb la reivindica- poble català i el seu dret a decidir. ció". I afegia que "cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble La presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va de Catalunya" i "actuar amb coherència". advertir també els partits que van acom- En el text, l'entitat detallava les propostes panyar la ciutadania el 10 de juliol, que d'acció per seguir avançant en aquest "pro- «tenen un compromís amb nosaltres, amb jecte nacional compartit". Feia una crida a el seu poble» i hauran «d'explicar els seus totes les associacions i organitzacions que projectes a mig i llarg termini» i també te-

14 PAÍS

la manifestació del 10 de juliol. La societat civil demana el dret a poder votar si es vol, o no, la independència, el problema és que els partits polítics potser no sabran canalitzar aquesta demanda i faltarà lideratge». Joel Joan també es referia a la manifestació dient que: «La manifestació del 10 de juliol Amb Els Pets van arribar els moments més àlgids del concert de la Diada és il·lusionant. Marca una època. És el primer dia de la independència.» nir en compte que «pel futur immediat; no cultural van donar suport als actes d'Òmnium. podem retrocedir. El que ha estat aprovat Al llarg de la nit, van passar per la zona habi- Els artistes feien visible també el seu pel poble no pot ser negat per cap instància. litada a la premsa cares conegudes com Feliu compromís: «La independència s'ha No pot ser negat, ni retallat. Per accions de Ventura, Jaume Cabré, Salvador Cardús, Joel d'agafar, no s'ha de demanar permís» llei i per accions de fet». Referint-se a les Joan, Anna Saun, Arcadi Oliveras o Josep concloïa Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets. eleccions del mes de novembre, concloïa: Maria Terricabras i feien el seu posiciona- La presidenta d'Òmnium Cultural, Mu- «Volem que les properes eleccions expres- ment sobre la situació que viu el país. riel Casals, tancava la jornada dient que sin el clam del 10 de juliol». «una vegada més hem demostrat que Jaume Cabré s'hi referia dient que «és una som un poble festiu, reivindicatiu i par- El món social i cultural, amb la Diada Diada diferent, més alegre, més optimista. ticipatiu. Ara cal que es demostri aquesta Per remarcar el caràcter especial d'aquesta Hi va haver dos punts d'inﬂexió, la consulta participació a les properes eleccions, s'ha Diada, diverses personalitats del món social i sobre la independència a Arenys de Munt i d'anar a votar».

15 PAÍS

LA FLAMA DEL CANIGÓ S'ESCAMPA ARREU DELS PAÏSOS CATALANS arribi a viles i ciutats d'arreu dels Països Catalans i encengui les fogueres de Sant Joan. Milers de persones, organitzades en tot tipus d'entitats, fan possible que centenars de poblacions encenguin les seves fogueres provinents d'una mateixa flama que al llarg de tot l'any roman al Caste- llet de Perpinyà fins que és renovada al cim del Canigó per Sant Joan. La Fla- ma, símbol d'unitat i diàleg, es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possibles –a peu, amb bi- cicleta, amb cotxe i, fins i tot, a cavall– i és rebuda a cada vila pels seus respectius habitants. Es calcula que amb la Flama Com cada any, la Flama del Canigó va del Canigó s'encenen unes 30.000 fo- tornar a encendre milers de fogueres des gueres arreu dels Països Catalans. de la Catalunya Nord fins al País Valencià, passant per la Franja de Ponent, el Prin- Òmnium Cultural, de la mà de Tradi- cipat i les Illes Balears. Entre altres punts cions i Costums, coordina i dóna suport de Catalunya, la flama va passar per Igua- als centenars de col·lectius, organitza- lada, Manresa, Sant Cugat, la Garrotxa, el cions, comissions populars i ajuntaments Ripollès, Osona, el Maresme, l'Empordà, que organitzen aquestes rutes i les dife- les Terres de Ponent, les comarques del rents revetlles any rere any, alhora que Camp de Tarragona... A més, aquest 2010 organitza l'acte que se celebra a Barce- la Flama del Canigó va recuperar de ma- lona, on es reparteix la Flama als dife- nera activa la presència a les comarques rents barris de la ciutat. del Solsonès, l'Alt Penedès i el Bages.

Durant la nit del 22 al 23 de juny, per- El 2010, la Flama del Canigó va sones provinents de diferents indrets del recuperar la presència al Solsonés, Arribada de la Flama del Canigó a la Pl. Sant Jaume país recullen la Flama del Canigó al cim d'aquesta muntanya, per tal que aquesta l'Alt Penedés i el Bages.

16 PAÍS

Joan Soler i Amigó redacta el missatge de la Flama del Canigó L'escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular l'any 2006, Joan Soler i Amigó, va ser l'encarregat de redactar el missatge que va acompanyar la Flama del Canigó i les revetlles de Sant Joan de 2010. En el seu text, l'autor defensava el foc com «la primera meravella» i el Canigó «com l'Olimp català», des d'on la ﬂama «s'abranda de Guardamar a Salses i de Fraga a Maó, ﬁns a l'Alguer». Alhora, advertia «que cap bu- rocràcia amenaci la nostra tradició foguera, ni ofegui la nostra llengua, ni retingui la nostra llibertat», i feia una crida a «que cada foguera sigui un referèndum popular per les nostres llibertats».

Des d'Òmnium Cultural i des de Tradicions i Costums, es va triar Soler i Amigó en re- Una tradició amb nova imatge coneixement a la seva trajectòria, tant per la Després de recollir les aportacions faceta d'especialista en cultura popular com d'equips de foc d'arreu del país, la Flama per la seva implicació amb els Focs de Sant del Canigó compta, des d'aquest 2010, Joan a través de la badalonina Associació amb una nova imatge corporativa que Festa Nacional dels Països Catalans. ressalta la ﬁgura del foc, de les fogueres i de la muntanya del Canigó. Alhora, re- ﬂecteix el compromís i treball col·lectiu de les persones que fan possible que aquesta Flama arribi a diferents indrets dels Països Catalans en menys de vint- i-quatre hores.

La imatge és una creació de la jove il·lustradora gironina Roser Arimany, sota la coordinació d'Òmnium Cul- tural i Tradicions i Costums, amb la intenció que sigui vigent durant els propers anys.

17 PAÍS

ELS CANDIDATS A PRESIDIR LA GENERALITAT EXPLIQUEN ELS SEUS PROJECTES «és la meva responsabilitat i una obligació de- exposició centrada en el que va anome- fensar allò que és nostre». També va fer èmfasi nar "les 9 ces" prioritàries per al país: 1) el especial en la necessitat d'acabar amb «l'espoli "creixement"; 2) la "creativitat" ("neces- fiscal» que viu el país, «perquè volem un ma- sària, avui, per competir amb països com jor benestar dels catalans i catalanes. I per als el nostre"); 3) el "coneixement"; 4) la "co- nostres fills». I afegia: «Això ho volem ara. hesió"; 5) la "cultura"; 6) la "civilitat"; 7) la Tenim una oportunitat única d'endegar un "corresponsabilitat" ("perquè, tal com està procés irreversible». el país es necessitaran complicitats"); 8), la "capitalitat"; i "Catalunya", "que engloba i Laporta també va defensar la seva opció dóna sentit a les altres vuit ‘ces'". parlamentària com una forma de regene- ració de la classe política, «responsables de Sobre el dret a l'autodeterminació, Mas l'empobriment econòmic, cultural i iden- afirmava que «a partir d'ara, el lema a seguir titari actual». és el de la manifestació del 10-J: «Som una nació. Nosaltres decidim», tot i advertint Mas aposta per avançar «sense que aquest camí no ha de tenir límits, però Joan Laporta i Muriel Casals a la seu d'Òmnium límits», però amb una majoria s'ha de fer amb una majoria sòlida. social sòlida El 4 d'octubre de 2010, a menys de dos El candidat de Convergència i Unió va Puigcercós alerta que vivim en una mesos per a les eleccions, Joan Laporta presentar el seu projecte polític amb una democràcia «tutelada i de baixa obria el cicle per debatre amb els candi- intensitat» dats a la presidència de la Generalitat que El candidat a la presidència de la Genera- van acceptar la invitació d'Òmnium, les litat per ERC, Joan Puigcercós, va defen- propostes en matèria de llengua, cultura sar la feina feta pel seu partit al Govern i i projecte de país. L'objectiu era conèixer va destacar la Llei d'educació, "que blinda de prop les propostes d'aquells que havien el model d'immersió lingüística, que fins de representar els catalans en els propers ara s'aguantava per un decret" i la Llei del anys. cinema com a fites aconseguides. També va avançar que per a la propera legislatura Laporta denuncia l'espoli fiscal i caldria fer una nova llei de normalització defensa una declaració unilateral lingüística. d'independència El candidat de Solidaritat Catalana va anun- Pel que fa al model de país, Puigcercós ciar que com a opció partidària de la inde- Artur Mas presentant les propostes de CiU a la afirmava que "el realisme s'imposa i no se- pendència de Catalunya, «Em presentaré per seu d'Òmnium rem independents el proper 1 de gener", fer una declaració unilateral d'independència», però "cal seguir treballant", ja que "hem

18 PAÍS

fiscal, a la sentència del Tribunal Cons- la sentència de l'Estatut ha obert una nova titucional, etc, és continuar a la cerca de etapa i la seva formació n'ha pres nota. Per més autonomia, més estatuts, més peix al al candidat d'ICV, cal recuperar-lo i enge- cove… doncs ho sento, senyors, però tin- gar una proposta catalana de reforma de drem el que ens mereixem». la Constitució que inclogui «el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat» i el Carretero va explicar que per tal que «reconeixement del dret a decidir». Catalunya esdevingui un estat independent «No demanem una majoria social, Vivas: «Des de baix som una sinó una majoria política». Això, va dir, candidatura anticapitalista, Joan Puigcercós va detallar les prioritats d'ERC possibilitaria una declaració unilateral ecologista, feminista, antiracista i d'independència i evitaria les possibles internacionalista» de tenir un estat, però hem de construir conseqüències negatives d'una hipotètica una nació". També defensava un referèn- consulta sobiranista. dum democràtic durant la següent legislatura i sentenciava que "vivim en una Herrera: "El federalisme és la democràcia tutelada i de baixa intensitat". proposta que avui suma més gent" Joan Herrera, líder d'ICV-EUiA, va cen- Carretero: "Per declarar la trar la seva presentació en l'economia i va independència, no volem una advertir que «sense fer bones polítiques majoria social, sinó una majoria socials deixarem de ser un sol poble, so- política" bretot avui que ens trobem en un context «L'única alternativa a tenir un estat propi econòmic duríssim». I afegia: «Si el país és ser una comunitat autònoma de règim té molta ambició nacional, però s'ubica comú». D'aquesta premissa partia el líder en un escenari de retallada de drets, allò Esther Vivas va presentar la candidatura de Des de Baix de Reagrupament, Joan Carretero, en la que farem serà trencar el país no només en seva intervenció en el cicle de candidats clau social, sinó també en clau nacional». organitzat per Òmnium. I advertia: «si Esther Vivas, cap de llista de Des de baix, l'Estat espanyol comprova que, per enè- Sobre el model de país, Herrera va tornar a va presentar la seva candidatura com anti- sima vegada, la nostra resposta a l'espoli defensar el federalisme, tot i advertint que capitalista i defensora dels drets nacionals i la plena sobirania de Catalunya. «El nostre objectiu és transformar l'actual model econòmic i combatre qualsevol tipus d'opressió», afirmava Vivas. Entre altres accions, va defensar la millora dels drets dels treballadors, la creació d'un servei públic de qualitat, l'abolició dels paradisos fiscals, la garantia d'accés a un habitatge digne, el dret a l'autodeterminació del poble català, un canvi de model energètic, la prohibició dels transgènics o vetllar per la no-discri- Joan Carretero va presentar Reagrupament.cat Joan Herrera va explicar el programa d'ICV minació, entre d'altres.

19 PAÍS

LA III TROBADA DE JOVES ANALITZA JORNADA JOVE A LES L'ESTAT DE LA CULTURA TERRES DE PONENT La II Jornada jove a les Terres de Ponent Cabrera de Mar va acollir la III Trobada va girar entorn la cultura amb una con- de Joves d'Òmnium, que va reunir una ferència d'Oriol Ponsatí-Murlà sota el tí- trentena de joves d'arreu de Catalunya tol «És rendible produir cultura en català? per reﬂexionar i debatre sobre l'estat de També van compartir experiències amb el la cultura catalana en diversos àmbits: el poeta i editor Txema Martínez, la cantau- comunicatiu, l'editorial o l'artístic. tora Meritxell Gené i el periodista Joan Ramon Ribé. Lluís Cabrera (Els altres Els periodistes Rafael de Ribot i Vicenç andalusos), Isidre Crespo (ACPV), Fran- Villatoro van debatre sobre la situació cesc Guillaumet (periodista) i Pep Coll dels mitjans a casa nostra i van denunciar (escriptor) van tancar la trobada amb un la falta d'un model comunicatiu, la pèr- diàleg sobre què és i què no és cultura ca- dua d'inﬂuència dels mitjans catalans i la talana. manca d'empreses catalanes fortes per tirar endavant projectes comunicatius en cata- là. Villatoro va recordar que persisteix la mentalitat que «en castellà es pot explicar REFLEXIONS el món i en català només es pot explicar POSTELECTORALS AMB LES allò que passa prop de casa». JOVENTUTS DELS PARTITS A la tarda, Quim Torra, director de l'editorial A Contra Vent, i Ernest Folch, El desembre passat, Òmnium va reunir director general d'Ara Llibres, van parlar representants de les joventuts de la ma- del panorama editorial català. Folch va joria de partits polítics que havien obtin- insistir en el fet que «possiblement s'haurà gut representació al Parlament el 28 de d'intervenir en el mercat editorial català novembre. Roger Montañola (Unió de des de l'Administració de la mateixa mane- Joves), Javier López (Joventuts Socialis- ra que s'ha fet en el cinema». Una taula de tes de Catalunya), José A. Coto (Nuevas debat sobre literatura i música i una darrera Generaciones), Clara Bosch (Joventuts sobre el consum cultural entre els joves van d'Esquerra Verda) i Laia Herrera (Soli- tancar la trobada. daritat Catalana per la Independència) van estar d'acord a lloar la participació La part lúdica de la trobada va consistir i a constatar un viratge del vot cap a la en un recital amb els cantautors Dídac dreta. En el debat sobre les perspectives Rocher i Meritxell Gené i una excursió de país, un tema clau va ser el replanteja- Trobada de joves d'Òmnium a Cabrera de Mar al Castell de Burriac amb la contextua- ment del sistema educatiu i la necessitat lització històrica. de fer front comú a Madrid.

20 PAÍS

ELS DIJOUS DE L'ÒMNIUM Els Dijous de l'Òmnium també a Osona Com cada any, els Dijous de l'Òmnium van protagonitzar un dels Dijous del mes van proposar debats, ponències i xerrades d'abril per presentar les seves obres pre- Osona ha seguit la seva programa- sobre temes d'actualitat. Un dels primers miades: Se sabrà tot i Contes de la lluna ab- ció habitual els dijous i l'ha extès a va ser el de la Llei del cinema, on el se- sent. I un altre protagonista destacat va ser diverses poblacions: Vic, Manlleu i cretari de Cultura, Eduard Voltas, va de- el pop català, analitzat per membres d'Els Taradell. Activitats com un taller de fensar el text, mentre l'empresari de sales Amics de les Arts, Sanjosex, i representants música tradicional, un concert amb d'exhibició Enric Gratacós, assegurava d'Enderrock o Bankrobber. el grup Vitruvi, la descoberta de la que «és una mala llei perquè no es podrà història de Manlleu o la comme- complir» per les majors. El 26 de novembre, va ser Muriel Casals moració del centenari de Màrius qui va protagonitzar el Dijous per fer ba- Torres, entre altres xerrades, presen- El 22 de gener, el protagonista va ser Joan lanç dels seus primers mesos a l'entitat. Va tacions de llibres i actuacions s'han Solà, Premi d'Honor de les Lletres Ca- destacar la manifestació del 10 de juliol i dut a terme a la comarca durant el talanes, que va advertir que «la llengua va assegurar que «si fóssim un país normal, 2010. catalana pateix d'una triple mala salut: la Òmnium no existiria». ﬁlològica, la social i la política».

El mes de febrer, un debat destacat va ser el de les consultes populars. Diversos im- pulsors, com Toni Reig o Alfons López Tena, van destacar la força de la il·lusió i la importància d'actuar de forma plural per aconseguir l'èxit en les convocatòries.

El març va dedicar un dels seus Dijous a Jordi Porta, que va fer un balanç positiu dels seus vuit anys a l'entitat, marcats per la voluntat de modernització i altres objectius com créixer socialment i augmentar la inﬂuència política i social. Un altre con- vidat del març va ser el director del diari El Punt a Barcelona, Ferran Espada, que va advertir de la crisi econòmica i secto- rial que viu la premsa i que ha fet caure la inversió publicitària un 40 per cent els darrers 3 anys.

Xavier Bosch i Monika Zgustova, premis Sant Jordi i Mercè Rodoreda 2009, Els ponents de la taula rodona sobre el projecte de Llei del cinema de Catalunya

21 PAÍS

ELS CANDIDATS A PRESIDIR EL BARÇA ES L'ENTITAT DÓNA SUPORT A LES COMPROMETEN AMB ÒMNIUM CONSULTES POPULARS

Durant tot l'any 2010, Òmnium Cultural Sandro Rossell, Jaume Ferrer, Marc Ingla xatges, i la potenciació de l'ajut al Tercer va donar suport a centenars de consultes i Agustí Benedito, candidats a la presidèn- Món a través d'organitzacions com Uni- populars sobre la independència celebrades cia del FC Barcelona, van passar durant el cef. També va recordar que la catalanitat arreu de Catalunya. Com a entitat implica- mes de juny per Òmnium Cultural per del club és innegable. da en la defensa de la democràcia i la cohe- fer públic el seu compromís amb els pilars sió social, l'entitat es va adherir a Tarragona llengua, cultura i país. Tots ells van signar Marc Ingla va voler destacar el paper del Decideix; Manresa Decideix; Figueres De- un document sota el títol «Compromís Barça com a ambaixador de Catalunya al cideix; Rubí Decideix; Girona Decideix i amb la llengua, la cultura i el país» on es món i va remarcar la necessitat de reforçar Barcelona Decideix, entre moltes altres. comprometien, entre altres, a consolidar aquesta funció. l'ús del català com a llengua d'ús habitual Però la col·laboració de l'entitat amb les di- del Club, a garantir que el Futbol Club En la seva intervenció, Jaume Ferrer va afir- ferents consultes celebrades arreu del país Barcelona actuï d'ambaixador de Catalun- mar que defensar la catalanitat sense com- ha tingut múltiples formes. L'abril de 2010, ya en els desplaçaments internacionals i a plexos és un compromís com a ciutadà i diverses seus territorials d'Òmnium van te- crear les condicions per defensar la identi- va mostrar el desig que el nostre país pugui nir un paper actiu dins les coordinadores tat nacional de Catalunya. tenir més llibertats de les que gaudeix ara. que organitzaven les consultes a vàries poblacions. Per mostrar el suport de l'entitat Dins el cicle, Sandro Rossell, va destacar Agustí Benedito, que va tancar el cicle, a la iniciativa, la presidenta d'Òmnium, entre els seus objectius la reducció de pronosticava la seva victòria i reafirmava Muriel Casals, va visitar ciutats com Olot, despeses innecessàries, la transparència el seu compromís vital i personal amb el Manresa i Girona. A Manresa, Casals va re- econòmica, la revisió de la política de fit- país. cordar que l'entitat té com a lema «Llengua, cultura i país» i va celebrar que «els ciutadans estem dient què volem per al nostre futur». Gavà, la Garrotxa, l'Anoia o Terras- sa són altres ciutats i comarques que han celebrat consultes populars amb el suport d'Òmnium Cultural.

Sandro Rossell va presentar la seva candidatura a Òmnium Roda de premsa de Manresa Decideix 22 PAÍS

MANIFEST EN DEFENSA Onze entitats catalanes, entre les quals Òm- port a l'autònom i a la petita i mitjana empresa. nium Cultural, es van unir el mes de juliol El text també reclamava protegir l'obra social DEL MODEL DE CAIXES per promoure un manifest «En defensa de de les caixes i la seva contribució al benestar CATALÀ les caixes d'estalvi i de la seva funció d'impuls social del país. econòmic i social del territori i del país» i per fer públic el seu desacord amb l'aprovació de la Les entitats promotores eren, entre altres, AI- nova Llei de caixes. CEC-ADICAE (Associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya), CCOO Entre altres punts, el manifest demanava garan- de Catalunya, CONFAVC (Confederació ties de la funció econòmica, ﬁnancera i social d'Associacions Veïnals de Catalunya), FETS de les caixes; mantenir la vinculació al territori (Finançament Ètic i Solidari), Òmnium Cul- i la capacitat de promoure l'estalvi i donar su- tural i UGT de Catalunya.

Representants de les entitats sotasignants van fer públic el manifest en roda de premsa

Òmnium Cultural es va sumar el 7 de novem- sortir al carrer amb senyeres i repartir-ne entre MOBILITZACIÓ PER bre de 2010 a les entitats de la societat civil el públic o posar senyeres als balcons. L'entitat PROJECTAR CATALUNYA catalana decidides a projectar la realitat naci- també va posar a disposició de tothom senye- AL MÓN DURANT LA onal catalana al món amb motiu de la visita res gratuïtes a la seva seu. de Benet XVI a Barcelona. L'acte, amb uns VISITA DE BENET XVI 150 milions d'espectadors a tot el món, era un Entre les entitats que també van donar suport esdeveniment mundial de primera magnitud i a la iniciativa hi havia l'Ens de Comunicació una oportunitat de projecció a l'exterior. Per Associativa, la Fundació Congrés de Cultura això, les entitats promotores van emprendre Catalana, Acció Conèixer Catalunya i la Fun- accions per fer visible la nació catalana, com dació Occitano Catalana.

23 PAÍS

ÒMNIUM DÓNA ALBERT BOTRAN, PREMI FRANCESC CARRERAS CANDI SUPORT ALS El jove historiador Albert Botran va ser guar- que existia una realitat, que són els Països Cata- PREMIS BLOC donat amb el premi Francesc Carreras Candi lans, que malviu o subsisteix bàsicament als ma- d'estudis històrics per l'obra Pensar històricament pes del temps de TV3 i en els de moltes escoles Els Premis Bloc Catalunya, convocats per els Països Catalans. La historiograﬁa i el projecte na- del país», mentre altres generacions van viure www.stic.cat amb el suport d'Òmnium, han cional dels Països Catalans (1960-1985). Després de aquesta idea com un concepte obvi. L'estudi arribat aquest 2010 a la seva quarta edició i ja rebre el guardó, el mateix premiat va explicar constata que la Transició va trencar la dinàmica són cita obligada per a la comunitat blocaire que el va esperonar a investigar el fet de «veure d'estudis dels Països Catalans. catalana. Entre els guardonats, algunes cares molt vinculades a Òmnium: Toni Reig, membre de la Junta Directiva d'Òmnium, guardonat pel bloc corporatiu Taradell bloc i Roger Melcior, integrant del grup de joves d'Òmnium per la creació, juntament amb Miquel Pellicer, de Rodalia.info. També van rebre un guardó blocs com Espai Internet, de TV3; el bloc sobre educació El Vaixell d'Odisseu, de Jordi Rincon; La primera es- mena, d'Antoni Bassas i Blaugranes en cadira de rodes, de Manel Mora.

Els premis Bloc, lliurats a Mataró, contri- bueixen a prestigiar, impulsar i generar coneixement i debat a l'entorn de les TIC en l'àmbit lingüístic català.

BADALONA «En construcció. Fent país». Sota a les llistes electorals dels dife- REFLEXIONS aquest títol, Òmnium Cultural rents partits. I la darrera va ser SOBRE LA del Barcelonès Nord va celebrar, una reﬂexió sobre la situació del CONSTRUCCIÓ durant el mes de novembre, un país després de les eleccions al cicle de xerrades sobre la cons- Parlament, amb Vicent Sanchis, NACIONAL trucció nacional. La primera va ser analista polític i vicepresident «Catalunya-Espanya: més enllà de d'Òmnium Cultural, i el perio- les eleccions». La segona jornada dista Ferran Espada, director del la van protagonitzar badalonins i diari El Punt a Barcelona. badalonines que es presentaven

24 PAÍS === PONENT Òmnium Cultural a les Terres EL FET de Ponent va celebrar, conjun- NACIONAL tament amb l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), la III jornada «El AVUI fet nacional a l'Europa del segle XXI», on Pep Cruanyes va debatre sobre tenir el dret a decidir i Muriel Casals, Arcadi Oliveres, Anna Arqué i Josep M. For- né, sobre una societat civil que vol decidir. Antonieta Jarné va fer una perspectiva històrica de l'autodeterminació i Joaquim Capdevila, Vicent Partal, David Bassa, Saül Gordillo i Josep Lluís Cadena van debatre sobre decidir o dirigir, la cultura de masses al segle XXI.

TARRAGONÈS Xavier Roig, enginyer i escrip- ELS CAMINS tor, va obrir el cicle «Camins de DE FUTUR futur per a Catalunya» el mes de maig amb una dissertació sobre PER A «La dictadura de la incompetèn- CATALUNYA cia», títol del seu llibre on critica les administracions estatals i la mediocritat dels seus polítics. Va completar el cicle «El retorn dels catalans», on Patrícia Gabancho va demostrar la contínua pressió estatal exercida sobre els drets de la ciutadania i l'atac a l'autoestima catalana.

25 PAÍS

OSONA ANOIA «La societat civil davant dels la vetllada es va parlar de políti- COMMEMORACIÓ DEBAT AMB reptes del país», sota aquest tí- ca, de llengua, d'educació i de la DEL PACTE DELS tol van debatre Muriel Casals, llavors previsible sentència del MURIEL CASALS que havia estat escollida recen- Tribunal Constitucional contra VIGATANS I ANTONI tment presidenta d'Òmnium, i l'Estatut. L'acte va comptar amb El 16 de maig es va commemorar el DALMAU l'escriptor i polític Antoni Dal- una assistència nodrida. Pacte dels Vigatans a l'Ermita de Sant mau al Teatre Aurora. Durant Sebastià amb el lliurament dels VI Premis Literaris Pacte de Sant Sebas- tià, una xerrada de Muriel Casals i un acte de compromís de custòdia de la Flama dels Vigatans, himnes, interpre- tacions i signatures de renovació del compromís al Llibre dels Vigatans.

BAIX LLOBREGAT Les diverses seccions d'Òmni- Llobregat; a Gavà la conferència ACTIVITATS EN um Baix Llobregat han ofert als «Economia i Independència» a CLAU DE PAÍS seus socis i simpatitzants activi- càrrec de l'economista Elisenda tats de tot tipus. Destaquen la Paluzié i a Sant Boi de Llobre- projecció del documental. «Som gat una trobada de col·lectius en i serem. Història de la Generali- defensa dels rius i deltes dels Pa- tat de Catalunya» a Sant Feliu de ïsos Catalans.

SABADELL SOPARS SOBIRANISTES La seu de Sabadell ha continuat celebrant els seus sopars sobiranistes, tertúlies per parlar del present i futur del nostre país. Durant 2010, van tenir com a convidats destacats Joan Car- retero, president de Reagrupament. Salvador Cardús, periodista i escriptor, i Oriol Junqueras, historiador i diputat del Parlament Europeu. 26

LLENGUA EL «VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA» ARRIBA A LA SISENA EDICIÓ

El «Voluntariat per la Llengua» d'Òmnium, un model a seguir La metodologia utilitzada en el programa «Voluntariat per la Llengua» s'està convertint en tot un model. Així, el gener de 2010, Òmnium es va reunir amb Giuseppe Civatu, conseller regional de la Lombardia, i Natàlia Garcia, que prepa- ren un llibre sobre projectes lingüístics que es porten a terme des de la societat civil catalana. De la mateixa manera, la Xarxa Vives d'Universitats també va visitar Òmnium per demanar assessorament per a la implantació d'un programa si- milar entre alumnes de la Universitat de Lleida i de la de Perpinyà. Voluntaris per la Llengua van representar La importància de ser Frank d'Oscar Wilde

El «Voluntariat per la Llengua», el progra- En l'acte, la coordinadora del projecte, ma d'Òmnium que posa en contacte una Mercè Brasó, va agrair a tots els voluntaris persona que parla català amb una altra que el seu treball per fer créixer el programa i vol practicar-lo per adquirir ﬂuïdesa, ha amb ell la llengua catalana i, en especial, als arribat aquest 2010 a la seva sisena edició set voluntaris —alguns nascuts a Catalunya en plena forma. i d'altres no— que van interpretar l'obra.

La cloenda del programa i dels «Grups de L'objectiu del «Voluntariat per la Llengua» Conversa», formats per una quinzena de és que totes les persones que viuen a Ca- persones que es reuneixen per practicar la talunya tinguin l'oportunitat de conèixer llengua catalana, es va celebrar al juny. Si el català i que s'hi puguin expressar. El bé el 2009 el grup va fer un programa de programa també aspira a aconseguir un ràdio ﬁctici, el 2010 es va atrevir amb el enriquiment cultural mutu fent conviu- muntatge d'una obra teatral: La importància re persones de cultures diverses perquè es de ser Frank d'Oscar Wilde. coneguin i s'entenguin millor.

28 LLENGUA MÉS DE 30.000 FIRMES PER A L'OFICIALITAT DEL CATALÀ

La campanya «El català, propera llengua Català és un informàtic de la Granja oficial a la UE» va culminar el passat juny d'Escarp (el Segrià) que l'any 2008 va tra- Miquel Català va portar amb el lliurament a Brussel·les de més de duir el web oficial del Parlament Europeu els suports de París 30.000 signatures de suport. Miquel Català, al català, una tasca que tenia el suport de la (Casa de la Generalitat) impulsor de la campanya, i Muriel Casals, majoria d'eurodiputats catalans. Posterior- presidenta d'Òmnium Cultural, van lliurar ment, l'estrena de la traducció de la plana a Brussel·les en bici, 300 km que les firmes a favor de l'oficialitat del cata- web del Parlament Europeu va derivar en suposaven el tram final là en un acte on van ser convidats tots els amenaces de denúncies contra Català per dels esforços dipositats en la eurodiputats catalans. El dia abans del lliu- infringir els drets d'autor, i peticions perquè rament, el lleidatà Miquel Català va portar tanqués la plana web. L'any 2009, Òmnium campanya. els suports de París (Casa de la Generalitat) Cultural es va unir a Miquel Català i van a Brussel·les en bici, 300 km que suposaven signar un conveni de col·laboració per im- el tram final dels esforços dipositats en la pulsar el reconeixement oficial de la llen- del català a la Unió Europea arribava a la campanya. D'aquesta manera simbòlica, les gua catalana a Europa. seva etapa final, complint amb el seu com- entitats impulsores van passar el testimoni promís de vigència durant un any i culmi- de la voluntat de milers de ciutadans euro- El 2010, la campanya de sensibilització i nant amb la fi de la presidència espanyola peus al Parlament Europeu. pressió per aconseguir la plena oficialitat de la Unió Europea.

Muriel Casals i Miquel Català van presentar les firmes acompanyats dels eurodiputats catalans

29 LLENGUA

ÒMNIUM REBUTJA LA «DEVASTADORA» EMBOTITS LA SELVA SENTÈNCIA DEL TSJC CONTRA EL CATALÀ I PILAR SOLDEVILA, «Quan una institució de justícia fa actua- àmplia majoria al Parlament de Catalunya. GUANYADORS DEL cions que posen en qüestió la convivència, Alhora, expressava tot el seu suport als ens quan es fa de la llengua un element de con- locals que, complint la llei, reglamenten l'ús V PREMI ACCID- ﬂicte i no d'entesa, vol dir que alguna cosa del català i del castellà, com l'Ajuntament de ÒMNIUM no funciona en el marc institucional en el Barcelona i la Diputació de Lleida. qual ens movem». Amb aquestes paraules va La investigadora Pilar Soldevila i l'empresa reaccionar la presidenta d'Òmnium Cultu- En el seu comunicat, Òmnium també va Embotits La Selva van ser els guanyadors dels ral, Muriel Casals, a la sentència del Tribunal demanar un ferm compromís de totes les Premis ACCID-ÒMNIUM 2010. Aquests Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) institucions públiques per defensar la llei i guardons, de caràcter anual, s'atorguen a em- que l'octubre de 2010 suspenia cautelar- va instar les entitats municipalistes (ACM preses i docents que destaquen en la seva tas- ment els articles relatius a l'ús preferent del i FMC), que havien consensuat les bases ca de potenciació de l'ús del català en el món català com a llengua pròpia de Catalunya. d'una normativa municipal comuna en ma- empresarial i econòmic. Els candidats són tèria de llengua i en la defensa del català, a acadèmics, professionals, entitats públiques o En un comunicat, l'entitat denunciava que vetllar per l'aplicació de la norma. empreses privades que exerceixin una activitat la suspensió cautelar s'ordenava en funció relacionada amb l'àmbit comptable i poden ser de la sentència del Tribunal Constitucional La decisió del TSJC de suspendre cau- proposats per qualsevol soci o grup de socis de contra l'Estatut, una sentència que no respec- telarment el reglament d'ús del català a l'ACCID (Associació Catalana de Comptabili- tava la voluntat del poble català expressada en l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació tat i Direcció) o d'Òmnium Cultural. referèndum i reiterada en la manifestació del de Lleida responia als recursos presentats 10 de juliol. També lamentava que hi hagi pel grup municipal del Partit Popular i per Els premis es van lliurar en el marc de la I Jor- grups polítics, com el PP, que vulguin tren- l'entitat Convivència Cívica Catalana, res- nada ACCID, celebrada a Sabadell i organitzada car, per vies alternatives, els acords presos per pectivament. per l'associació i la Facultat d'Economia i Em- presa de la UAB, amb el suport d'institucions, entitats i empreses representatives del Vallès. La jornada, que va aplegar més de 380 professio- LES INSTITUCIONS EUROPEES IGNOREN nals de la comptabilitat i la direcció, va estar de- dicada al debat i la reﬂexió sobre com millorar ELS ACORDS PEL CATALÀ la gestió per sortir enfortits de la crisi.

Una prova pilot engegada per l'associació i dos més ho van fer en castellà o fran- Horitzó Europa amb el suport d'Òmnium cès. A més, només 3 òrgans de la UE van Cultural demostra que les institucions complir el codi de bona conducta admi- europees ignoren en bona mesura els nistrativa. Després de la presentació de la acords que permeten un cert ús del català prova pilot, el president d'Horitzó Europa, a Europa. L'informe de l'entitat demostra Kolja Bienert, sentenciava: «Franz Kafka que de 7 cartes enviades en català a òrgans no s'hauria pogut imaginar una adminis- de la UE només s'han rebut 3 respostes en tració més ineﬁcient i obscurantista en la català. Dos organismes no van respondre seva relació amb els ciutadans.»

30 LLENGUA

ÒMNIUM SUPORT A L'ETIQUETATGE A LA FIRA COL·LABORA AMB 'DE TOT CAT' ENTITATS EN LA La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, amb la representació de diversos ajunta- PROMOCIÓ DE LA va assistir el mes de juny a la ratificació ments, institucions i entitats d'arreu de de l'anomenat «Compromís de Girona», Catalunya. Entre els signants, el conseller LLENGUA un document en favor de la promoció d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep dels productes i serveis que incorporen Huguet; el secretari de Política Lingüís- Òmnium Cultural continua ampliant les la llengua catalana. L'acte, celebrat en el tica, Bernat Joan, o l'alcaldessa de Girona, col·laboracions amb diferents entitats per marc de la Fira 'De tot Cat', va comptar Anna Pagans. promoure la llengua catalana. Així, l'entitat ha celebrat reunions periòdiques amb la Coor- dinadora de la llengua de la Xarxa d'Acollida de l'Ajuntament de Barcelona, que s'ocupa d'informar, orientar i assessorar persones i fa- mílies nouvingudes que s'instal·len a la ciutat. Òmnium també ha participat aquest 2010 en les jornades «Drets Humans i Drets Culturals» organitzades per Unescocat i el Departament d'Interior, Relacions Internacionals i Partici- pació de la Generalitat. La trobada va servir per commemorar el Dia de la Persona Migrant i obrir el debat sobre la relació entre drets hu- ÒMNIUM CULTURAL S'ADHEREIX AL mans i drets culturals en societats que es carac- teritzen per ser culturalment plurals. MANIFEST DE NAFARROA OINEZ EN DEFENSA DE LES LLENGÜES MÉS CURSOS DE Òmnium Cultural es va sumar el passat cietat; a la completa oficialitat de les nostres CATALÀ octubre al manifest promogut per Nafa- llengües dins el seu territori i el dret a dispo- rroa Oinez i d'altres entitats de regions sar d'ajuts per normalitzar aquestes llengües, Mataró, Sabadell, Reus, Figueres o Igualada són d'Europa sota el títol «És gran ésser pe- sobretot en l'àmbit de l'educació. Els sig- només algunes de les ciutats catalanes on les tit». El manifest declara que el món és nants del manifest també es comprometien seus d'Òmnium han tornat a organitzar cursos plurilingüe, que les llengües són un bé a continuar treballant per la normalització de català durant 2010. Es tracta de cursos per cultural i que són bàsiques per al desen- de les llengües i fer el màxim ressò del ma- a nouvinguts, d'ortografia, de gramàtica, prepa- volupament i la identitat dels pobles i de nifest en qüestió. ratoris de les proves de nivell, etc. L'objectiu és les persones. donar cabuda a aquelles persones interessades El Nafarroa Oinez («Navarra caminant», en aprendre català però que, per motius de dis- Alhora, reivindica 4 drets: el de les llengües en català) és la celebració anual organit- ponibilitat horària o dificultats en la matricula- minoritzades a ser respectades; a utilitzar la zada pels centres escolars privats en èuscar ció, no poden accedir als cursos oficials. nostra llengua en tots els àmbits de la so- navarresos.

31 LLENGUA

TERRES DE PONENT ANOIA DIVERSITAT CONCENTRACIÓ EN DEFENSA DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A LES LINGÜÍSTICA A IGUALADA TERRES DE PONENT A Igualada, la seu d'Òmnium va convo- unes 250 persones es van aplegar davant La seu d'Òmnium Lleida – Ponent car una concentració de rebuig a la sen- l'Ajuntament de la capital anoienca per va editar durant 2010 una actualit- tència del Tribunal Suprem contra la im- tal de reivindicar la immersió com un zació del mapa lingüístic sobre les mersió lingüística a les escoles catalanes. dels pilars de la cohesió social al nostre altres llengües a Lleida, una radio- Així, el dijous 22 de desembre al vespre, país. grafia de les llengües que es parlen a la ciutat amb uns moviments mi- gratoris importants de molt diversa procedència. Les llengües estudiades van ser més de vuitanta. A la Franja de ponent, a Fraga, es va col·laborar en unes jornades per a la dignifi- cació lingüística que, sota el títol «Llengua i emoció», pretenien dig- nificar el català a la zona.

TERRES DE L'EBRE BAGES ÒMNIUM DEBAT SOBRE LLENGUA I COL·LABORA AMB DRET AL BAGES EL CORRELLENGUA D'AMPOSTA Òmnium Bages va tancar, el gener de 2010, el primer cicle sobre Llengua i Òmnium Cultural de Terres de l'Ebre Dret, dedicat a reflexionar sobre l'ús va col·laborar amb el Correllengua de la llengua en els jutjats, notaries, d'Amposta, que durant 2010 va retre un registres civils... i la poca voluntat de doble homenatge: al poeta valencià Vi- l'Estat per exigir el coneixement de la cent Andrés Estellés, i a la cultura popular llengua cooficial i els drets lingüístics. de Xile, representada pel col·lectiu xilè Una conferència d'Alfons López Tena de les Terres de l'Ebre. El 6 de novem- va tancar els debats, organitzats amb la bre, la plaça Cecília Carvallo d'Ampos- col·laboració del Col·legi d'Advocats ta va acollir un acte de reconeixement a de Manresa, el Col·legi Oficial de Ges- Estellés on van participar escriptors com tors Administratius de Catalunya, el Tomàs Camacho o Jordi Arrufat. També Col·legi dels Procuradors de Manresa i es va fer una exhibició de Cueca, dansa l'Associació de Juristes en Defensa de la tradicional xilena. Llengua.

32 CULTURACULTURA JAUME CABRÉ, GUARDONAT AMB EL PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

El Palau de la Música va acollir l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L'escriptor Jaume Cabré va rebre el pas- Cabré va recollir el guardó de la mà de la sat mes de juny el 42è Premi d'Honor de presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, en- les Lletres Catalanes. En paraules del ju- mig d'un llarg aplaudiment, i va confessar rat, Cabré mereixia el guardó com a «au- la seva passió per la literatura amb aques- tor consolidat i sobri que excel·leix en la tes paraules: «Sóc escriptor perquè un dia creació sòlida de personatges» i «amb una vaig llegir uns contes d'Andrei Platònov obra exigent i abundant»… «que ha asso- que em van commocionar. Sóc escriptor lit, sense fer soroll, una destacada projec- perquè en reconèixer el trasbals, vaig voler ció internacional». Més de mil cinc-centes esbrinar-ne les causes. I vaig rellegir, ana- persones entre convidats, autoritats i socis litzar, racionalitzar la lectura. El resultat, La presidenta d'Òmnium, d'Òmnium van omplir el Palau de la Mú- que estava cantat, em va sorprendre; tot: Muriel Casals, definia Jaume sica per assistir al lliurament i homenatjar anhels, il·lusions, intriga, tristeses, alegries, Cabré com «un símbol l'autor d'obres tan populars com Les veus ens és donat pel miracle de la paraula del Pamano o La teranyina. transformada...» indiscutible de la sòlida creativitat de la nostra cultura». 33 CULTURA

El guardonat va defensar la necessitat d'una llengua forta, «que no hagi de demanar perdó ni permís pel sol fet d'existir», en un país independent.

L'acte de lliurament va voler ser, alhora, un homenatge a l'autor i al seu univers literari

34 CULTURA

Àlex Broch durant la seva intervenció

Pep Anton Muñoz va guiar l'acte d'homenatge

Alhora, va defensar la necessitat d'una llengua forta, «que no hagi de demanar perdó ni permís pel sol fet d'existir», en un país independent. Com a exemple del treball de la societat civil per assolir aquesta ﬁta, va elogiar les consultes per a la indepen- dència, que han mobilitzat milers de persones arreu de Catalunya.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va deﬁnir Cabré com «un símbol indiscutible de la sòlida creativitat de la nostra La seva traductora a l'alemany, Kristen Brandt cultura» i va assegurar que «la seva creativitat,

35 CULTURA

creatiu de Cabré. Grans coneixedors de la Catalana i professora de Literatura Contem- Cabré recollia el premi elogiant seva obra i persona van glossar l'autor en porània a la Universitat de Girona; Ramon la literatura: «anhels, il·lusions, el camp de la literatura (el crític literari Pla i Arxés, doctor en Filologia Romàni- Àlex Broch); en l'audiovisual (el director ca, crític literari i professor de literatura a la intriga, tristeses, alegries, ens és de cinema Lluís Maria Güell) i en la pro- UB, i Joaquim M. Puyal, periodista, doctor donat pel miracle de la paraula jecció internacional (la seva traductora a en Comunicació i membre de la Secció Fi- transformada». l'alemany, Kristen Brandt). Els Segadors van lològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Tots tancar un emotiu reconeixement a l'obra tres s'afegeixen així als membres del jurat que i ﬁgura d'un dels grans creadors contem- repeteixen mandat, i que són: Josep M. Roig, la seva aportació, i la importància quantitativa poranis catalans, que assegura que «llegir i Salvador Alegret, Laura Borràs, Pilar Garcia i qualitativa del vast conjunt de la seva obra escriure és la meva vida perquè és la meva Sedas, Damià Pons i Vicenç Villatoro. honora les nostres lletres». manera de veure el món».

L'acte de lliurament va voler ser, alhora, un El jurat es renova homenatge a l'autor i al seu univers literari. Tres nous experts s'han incorporat aquest Guiats per la interpretació de Pep Anton 2010 al jurat del Premi d'Honor de les Lletres Muñoz, els espectadors van poder recórrer Catalanes, format per nou membres, que es un itinerari per la música, els personatges renova per terços cada dos anys. Es tracta de i els indrets que conﬁguren l'imaginari Margarida Casacuberta, doctora en Filologia

El crític Àlex Broch, el director de cinema Lluís Maria Güell i la traductora Kristen Brandt van lloar l'obra de Cabré Jaume Cabré, en el seu parlament

36 CULTURA

Jaume Cabré, o la passió per llegir i yoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996), Viatge Un cicle per aprofundir en la figura i escriure d'hivern (2000) o Les veus del Pamano (2004). l'obra de Jaume Cabré Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947) és lli- Entre la seva producció audiovisual, cal desta- Amb l'objectiu d'aprofundir en la figura cenciat en Filologia Catalana per la Univer- car la seva participació en pel·lícules com La i l'obra del Premi d'Honor de les Lle- sitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament teranyina (1990) i en sèries de televisió com tres Catalanes, Jaume Cabré, Òmnium va mitjà i professor a la Universitat de Lleida. La granja (1989-1992), Estació d'enllaç (1994- celebrar el maig passat un cicle dedicat Durant anys, va compaginar l'escriptura amb 1998), Crims (2000) o la segona temporada a l'autor sota el títol «Jaume Cabré, o el l'ensenyament però la passió per llegir i es- de Ventdelplà (2005). També ha col·laborat en sentit de la ficció». Els participants es van criure el van portar a centrar-se en la litera- premsa escrita, principalment al diari Avui. poder submergir en la seva narrativa (amb tura i el guionatge televisiu i cinematogràfic. Ha estat traduït a divuit llengües, ha obtin- un debat sobre Les veus del Pamano) i en els «Quan un text et commou —assegura Ca- gut vint-i-tres guardons i reconeixements i seus guions audiovisuals (amb la projecció bré— quan una història llegida arrela dins actualment treballa en la seva «Opus XXV», de La teranyina i el posterior col·loqui). El teu; quan un poema ben dit t'enrampa; quan una obra encara sense títol. mateix autor va tancar el cicle amb una vius amb els personatges d'una novel·la com xerrada sobre la seva obra. Vinyet Panyella, si fossin vells coneguts, estàs tastant el poder El nom de Jaume Cabré se suma ara a la llista que va conduir la conversa entre Cabré i transformador de l'art. Tu passes a ser tu més la dels 41 guardonats amb el Premi d'Honor, els seus lectors, retratava l'autor com «un lectura». Va ser aquella passió per llegir, hereta- que inclou escriptors de la talla d'Avel·lí Ar- seductor», «la bonhomia, la ironia i la cor- da dels seus pares, la que el va portar a escriure tís Gener, Mercè Rodoreda, Joan Coromi- dialitat personificades», i «un escriptor de i a publicar fins a una vintena de títols, entre nes, Teresa Pàmies, Josep M. Espinàs, Baltasar debò, que vol dir lliurat sense condicions els quals cal destacar La teranyina (1984), Sen- Porcel o Joan Solà. a la literatura».

Cabré va recollir el guardó enmig d'un llarg aplaudiment

37 CULTURA

LA NIT DE SANTA LLÚCIA ARRIBA A LA SEVA SEIXANTENA EDICIÓ Ramon Solsona, Jordi Cabré, Alba Dedeu i M. Rosa Font van ser, el passat desembre, els protagonistes de la 60a Nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes, la vetllada literària més important del país. Ramon Solsona va rebre el 51è premi Sant Jordi de novel·la per L'home de la maleta, una obra que explica la història d'un antic músic d'envelat que, en quedar-se vidu, decideix vendre el pis i viure un mes a casa de cada una de les seves tres ﬁlles, amb les quals no s'entén. Jordi Cabré ha estat reconegut com a ﬁnalista d'aquest guardó per la novel·la Després de Laura, un triangle amorós entre un músic de fune- rals, una dona captivadora i la música de Beethoven.

Ramon Solsona, Jordi Cabré, Alba Dedeu, M. Rosa Font i la resta de guardonats en la 60a Nit de Santa Llúcia La jove escriptora Alba Dedeu es va fer amb el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, amb Gats al parc, una reco- pilació de petites històries on l'escriptora s'endinsa en la vida quotidiana de personatges singulars: una dona solitària que recull gats abandonats, una jove mallorquina que viu entre la realitat i la fantasia, i un maniquí que vol veure el mar, entre altres. Llicenciada en Medicina, l'autora va ex-

Ramon Solsona va guanyar el Sant Jordi de novel·la per L'home de la maleta.

Ramon Solsona va rebre el 51è premi Sant Jordi de novel·la

38 CULTURA

Rosa Font va rebre el premi Carles Riba de poesia plicar que s'havia passat a la traducció i la Els protagonistes de la Nit literatura en veure que li interessava més A més dels tres grans premis ja esmentats, allò que els hi passava als pacients que no la 60a Nit de Santa Llúcia - Festa de les pas les seves malalties. Lletres Catalanes va tenir altres protagonistes. Vilaweb i la periodista de Televisió Pel que fa al premi Carles Riba de poesia, de Catalunya Dolors Genovès van rebre el el guardó va ser per a la poetessa Rosa Premi Òmnium de Comunicació. Aquests Font amb Un lloc a l'ombra, on proposa guardons prenen el relleu dels Premis de una nova representació de l'individu ac- Ràdio i Televisió, que només contempla- Jordi Cabré, finalista del Sant Jordi tual. ven els mitjans tradicionals i deixaven fora de la convocatòria sèries, documentals, Viladecans va ser aquest any l'escenari webs, blocs, capçaleres, etc. guardonar amb el premi Memorial Joan triat per acollir la 60a edició de la Nit B. Cendrós per un article sobre la decisió de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Ca- A banda, Salvador Macip i Sebastià Roig de prohibir les corrides de toros publicat talanes convocada per Òmnium Cultu- van recollir el premi Joaquim Ruyra de a The Guardian. Per últim, Jaume Mensa ral. La vetllada literària, retransmesa per narrativa juvenil i David Nel·lo, el Josep va recollir el premi Joan Maragall d'assaig TV3, TV3HD i per Internet, va estar M. Folch i Torres de novel·la per a nois sobre cristianisme i cultura. La 60a edició envoltada per la màgia dels Comediants, i noies. Josep Lluís Roig va guanyar el de la Nit de Santa Llúcia també va ser un amb moments amb més de cent actors a Premi Esport i Ciutadania; Montserrat èxit de participació, ja que els 5 principals l'escenari, pintura en moviment i música Comas, el Ferran Soldevila de biograﬁes premis de la Nit van rebre 201 originals, coral. i estudis històrics i Colm Tóibín va ser 69 més que l'any 2009.

39 CULTURA

Nit reivindicativa En el seu parlament, la presidenta d'Òm- nium Cultural, Muriel Casals, va voler recordar l'esperit de la manifestació del 10 de juliol contra la sentència de l'Es- tatut i va aﬁrmar que «Òmnium seguirà treballant per un país activat, fort i madur: un país combatiu». També va assegurar que «nosaltres vàrem viure, vàrem veure i vàrem escoltar el dia 10 de juliol com les paraules ens servien per proclamar la nostra esperança d'un futur més lliure i democràtic per al nostre país. Quan diem democràtic, volem assenyalar que, en de- mocràcia, ningú no pot imposar a un altre quina és la seva nacionalitat».

Per la seva part, Núria de Gispert, en el seu primer acte públic com a presiden- Muriel Casals, la presidenta del Parlament i l'alcalde de Viladecans van tancar l'acte ta del Parlament, va assegurar que «hem d'aixecar el país entre tots» i «hem de recuperar el prestigi i l'autoestima que tenia». L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, també va prendre la paraula i va celebrar que la Nit de Santa Llúcia es portés a terme a la ciutat de Viladecans.

La 60a edició de la Nit de Santa Llú- cia també va servir per obrir, simbòli- cament, la commemoració del 50è ani- versari d'Òmnium, que l'entitat celebra durant aquest 2011 amb diferents actes.

Muriel Casals va reafirmar el compromís d'Òmnium de seguir treballant per un país Coreografia de Cor de Teatre «fort» i «combatiu».

40 CULTURA

60 anys celebrant la Festa de les promoció i difusió de la llengua i cultura Lletres Catalanes catalanes. La 60a Nit de Santa Llúcia La història de la Nit de Santa Llúcia es obria simbòlicament la remunta a l'any 1951, quan Josep Maria L'any 1947 els editors Aymà havien creat Cruzet, responsable de l'Editorial Selecta i el premi Joanot Martorell de novel·la, però commemoració dels 50 anys fundador de la llibreria Catalònia, amb la durant els tres primers anys les obres guan- d'Òmnium Cultural. col·laboració dels editors Aymà, van posar yadores no es van poder publicar. Va ser lla- en marxa un certamen literari. L'objectiu vors quan Josep Maria Cruzet els va oferir era recuperar l'esperit de les nits literàries compartir el premi, la publicació del premi que es van donar en l'època de la Gene- i la seva concessió pública. Gràcies a aquells ralitat republicana i que anaven més enllà acords, l'any 1951, en ple franquisme, se d'una festa estrictament literària i es con- celebrà la primera Nit, que va atorgar el vertien en punt de reunió, de projectes de premi Joanot Martorell a Josep Pla.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va fer una crida a "aixecar el país"

41 CULTURA

PRIMERA EDICIÓ DE LA LLANÇA DE SANT JORDI

Escriptors, editors i membres d'Òmnium es van trobar a la sala Luz de Gas de Barcelona La presidenta d'Òmnium va avançar el resultat de la Llança de Sant Jordi

Per a Òmnium, el Sant Jordi de 2010 En la categoria de ﬁcció, els més votats va començar molt abans del 23 d'abril. van ser Homes, d'Isabel-Clara Simó; Male- I és que l'entitat va estrenar, per primer tes perdudes, de Jordi Puntí; No hi ha terceres cop, la Llança de Sant Jordi, un gran persones, d'Empar Moliner; Se sabrà tot, de ‘aparador' virtual amb les últimes pro- Xavier Bosch, i Xocolota desfeta, de Joan- postes editorials en català que convidava Lluís Lluís. En no-ﬁcció, la Llança va triar els internautes a respondre la pregunta Arrels nòmades, de Pius Alibek; El viatge al «Quin llibre regalaràs per Sant Jordi?». poder de la ment, d'Eduard Punset; Esplen- El resultat, que s'avançava als rànquings dor i glòria de la internacional papanates, de dels més venuts per Sant Jordi, es va do- Quim Monzó; La llibertat que necessites, de nar a conèixer el dia 22 d'abril al vespre Francesc Torralba, i Viatge d'anada i torna- El Petit de Ca l'Eril dalt l'escenari de Luz de Gas quan escriptors, editors, representants da, de Gerard Piqué. Pel que fa a la lite- del món cultural i membres de la Junta ratura infantil i juvenil, els més votats van d'Òmnium es van trobar a la sala Luz ser Contes japonesos d'Anna Gasol i Teresa La Llança va vaticinar els èxits de Gas de Barcelona, convertida en punt Blanch; He jugat amb els llops, de Gabriel de vendes d'Isabel Clara- de trobada de la literatura en català. El Janer Manila, i Qui diu la veritat: el cavaller Simó, Jordi Puntí, Pius Alibek o veredicte dels més de 2.200 internautes o el drac?, de Montserrat Balada i Eva Sans. que van dir-hi la seva es va acostar força La nit va acabar amb l'actuació del Petit de Eduard Punset. als títols que l'endemà s'esgotarien a les Cal Eril que va apropar els més joves a la parades i les llibreries. sala Luz de Gas.

42 CULTURA

La Diada al carrer El dia de Sant Jordi, Òmnium va acostar els escriptors al públic que passava per la rambla de Catalunya amb un complet ho- rari de signatures d'autors guardonats en alguna ocasió per l'entitat. Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va crear molta expectació. També Xavier Bosch, últim premi Sant Jordi, va provo- car una llarga cua de lectors esperant per poder marxar amb el seu exemplar de Se sabrà tot signat. Joan Solà, Sílvia Alcànta- ra, Josep Termes, Santi Baró, Gabriel Janer Manila, Montserrat Abelló, Carles Camps, Monika Zgustova i Vicent Sanchis també van passar per l'espai d'Òmnium a signar les seves novetats. A més, els visitants de l'espai Òmnium van posar a prova els seus coneixements sobre cultura i literatura ca- La parada d'Òmnium va rebre milers de visitants durant tot el dia talana a través d'uns jocs on s'havien de relacionar conceptes.

Els periodistes Xavier Bosch i Vicent Sanchís van signar els seus últims llibres a la parada d'Òmnium

43 CULTURA

ELS DIMECRES A LA SEU NACIONAL

Homenatge a Paco Candel Entre els «Dimecres presentem...» d'aquest 2010 cal destacar la presentació de la primera biografia de Paco Candel, La provi- dència es diu Paco, una bona oportunitat per recordar una veu imprescindible en la crò- nica de la nostra història recent. L'autor, el periodista Genís Sinca, va quedar fascinat llegint Els altres catalans o Donde la ciudad cambia su nombre i va voler conèixer Can- del. Més endavant, en adonar-se que «qui s'havia convertit en un símbol de la im- Presentació del “Cançoner de Ripoll”, amb Jordi Raventòs, el professor Pere J. Quetglas i l’escriptora Vinyet Panyella migració era un autèntic desconegut», va decidir escriure la seva biografia. Una bio- selleria que va contribuir a crear, Crònica tada a Catalunya en plena Guerra Civil grafia que avui, de nou, ofereix eines per política del Departament de Cultura (1980-1988) espanyola, suposa el debut de l'autor en saber com tractar el repte de la immigració. repassa, amb un estil amè i entenedor, vuit narrativa i, en paraules de l'escriptora Vin- anys d'acció de govern. Segons l'autor, «és yet Panyella, és «una novel·la que no pots Removent consciències més una crònica que un assaig, amb ele- deixar perquè és visual, és entretinguda... El llibre Removent consciències. Transgressió cí- ments de memòria personal». I, a més, aporta molts coneixements, que vica i fet nacional va protagonitzar un altre són els que et permeten també la reflexió». dels «Dimecres» de 2010. L'obra recull les La independència a debat L'autor, Antoni Vives, va concloure la pre- ponències de les jornades sobre transgres- El primer «Dimecres presentem...» del curs sentació amb una intervenció contundent. sió cívica realitzades a Fraga els mesos de va ser per presentar La temptació independen- «Això que la guerra era inevitable és fals: la febrer de 2008 i de 2009, a càrrec d'autors tista, de Jordi Manent, Àlvar Thomàs i el guerra era evitable». com Alfons López Tena, Francesc Torralba, seu col·laborador, Marc Arza, que recla- Patrícia Gabancho, Agustí Colomines i la men una altra forma de treballar per Ca- Un contra onze lingüista Eva Monrós. Amb Removent cons- talunya. Una forma que deixi d'estar úni- Santi Baró, el guanyador del Premi Esport ciències..., els autors aborden, aquest cop, la cament centrada en l'assoliment immediat i Ciutadania 2009, que convoca la Fun- transgressió en concret i des de diferents de la independència o que, si més no, no dació FC Barcelona i Òmnium Cultural, àmbits: des del creatiu fins al jurídic, pas- en faci una defensa acrítica al 100%. I és va triar el cicle «Dimecres» per presentar sant per d'altres com l'ètic i l'emocional. que l'independentisme peca, segons els Un contra onze. Es tracta d'una novel·la que autors, d'un seguit d'errors, com ara «inge- narra l'aventura d'un noi camerunès que, Èxit de públic en la presentació del nuïtat, falta de seriositat i de maduresa, un observat per un cercapromeses del Barça, darrer llibre d'Albert Manent cert il·luminisme, frivolitat...». pot entrar a formar-se a la Masia del FC La presentació de Crònica política del Depar- Barcelona. Les emocions que viu, cons- tament de Cultura (1980-1988), d'Albert Ma- La Guerra Civil sense tabús cient que es prepara on ho han fet Puyol, nent, va omplir de gom a gom la sala d'actes El somni de Farringdon Road, d'Antoni Vives, Xavi, Iniesta o Messi; les il·lusions que té; d'Òmnium Cultural. Escrita vint-i-dos anys és un altre dels títols que han protagonitzat els primers enamoraments... de tot plegat després que Manent s'acomiadés de la Con- «Dimecres presentem...». L'obra, ambien- parla la novel·la de Santi Baró.

44 CULTURA

REBUIG A LA CAMPANYA ELS CASTELLS I EL CANT DE LA SIBIL·LA DECLARATS DELS EXHIBIDORS PATRIMONI DE LA HUMANITAT CONTRA EL CATALÀ AL Des de novembre de 2010, els castells i el En definitiva, l'entitat va donar l'enho- CINEMA Cant de la Sibil·la són Patrimoni Cultural rabona a totes les entitats i persones Immaterial de la Humanitat. Després de que fan possible cada dia que aquestes la declaració oficial, a Nairobi, Òmnium dues tradicions dels Països Catalans si- Cultural va felicitar tot el món casteller i guin reconegudes arreu del món. Amb tots aquells que fan a dia d'avui ben viva aquestes, ja són cinc les tradicions rela tradició del Cant de la Sibil·la. Pel que conegudes amb aquesta distinció arreu fa als castells, el reconeixement per part dels Països Catalans, la Patum de Berga de la Unesco no fa sinó refermar la im- (2008), la Festa d'Elx (2008) i el Tribu- portància d'una tradició cultural que ja té nal de les Aigües de l'Horta de València més de dos-cents anys. (2009). «Si la futura llei del cinema s'aprova tal i com està redactada, no podràs veure algunes de les pel·lícules que t'acabem de presentar». Aquest advertiment, emès just després dels ÒMNIUM DÓNA SUPORT A LA BIENNAL tràilers de les pròximes estrenes, s'ha pogut D'ART CONTEMPORANI escoltar a moltes sales de cinema de Cata- lunya durant 2010. Es tracta de la campanya Òmnium Cultural ha col·laborat activament Pel futur del cinema, engegada pel Gremi en l'èxit de la XVII Biennal d'Art Contem- d'Empresaris del sector en protesta pel pro- porani Català d'aquest 2010. La mostra, jecte de llei del cinema català i denunciat per inaugurada el 29 d'abril a Sant Cugat del Òmnium Cultural. L'entitat va expressar de Vallès, integrada per les obres d'onze joves forma reiterada la sorpresa i el rebuig envers artistes catalans, recorre el territori català des aquesta actitud catastrofista i de descrèdit a d'abril de 2010 fins a desembre del 2011. la nova llei i va titllar d'increïble l'afirmació La Biennal d'Art Contemporani Català rep que els espectadors deixaran d'anar al cine- per tercer any el suport d'Òmnium Cultu- ma si s'ofereixen pel·lícules en català. A més, ral, amb qui té un conveni per promocionar va recordar, «a dia d'avui, en què no es do- l'art jove del país, i de la CAM, entitat fi- nen les condicions d'igualtat entre les dues nancera amb un clar suport a la creació jove llengües oficials a Catalunya, dir que els es- d'arreu de l'arc mediterrani català. pectadors prefereixen les versions en castellà resulta, com a mínim, enganyós».

VALLÈS OCCIDENTAL El 30 de juny de 2010, va tenir lloc el XIX Premis Ferran Canyameres de NIT DEL MISTERI A la tradicional celebració de la Nit del novel·la i el XXII de narracions curtes; Misteri a l'Auditori Municipal de Ter- el XVI Premi Maria Rovira; el IX Pre- TERRASSA rassa, l'acte més important que orga- mi Montserrat Oller i el VI Premi de nitza cada any la delegació d'Òmnium Poesia Enric Gall per a autors majors en aquesta població. S'hi van lliurar de 60 anys.

45 CULTURA

BAGES Olor de colònia, de Sílvia talà Sambori Òmnium de la PREMIS Alcàntara, va rebre aquest Catalunya Central, que van 2010 el Premi Joaquim reconèixer al feina d'alumnes LITERARIS Amat-Piniella, guardó que de primària i secundària 2010 atorguen Òmnium Cultu- de 25 centres educatius de ral de la Catalunya Central la demarcació. Al maig, es i l'Ajuntament de Man- lliuraven els Premis Bages resa, amb la col·laboració Juvenils de Literatura i Vila de la Biblioteca del Casi- de Cardona, i al desembre, no, el Gremi de Llibreters i l'escriptor manresà Lluís l'Associació Memòria i His- Calderer era guardonat en els tòria de Manresa. Al març Premis Lacetània i Bages de va ser el torn per als premis Cultura, instituïts per Òm- escolars de narrativa en ca- nium Cultural del Bages.

GARROTXA PENEDÈS La seu d'Òmnium a l'Alt A més, cal destacar la pre- PREMIS LITERARIS PER A AUTORS Penedès va acollir les pre- sentació del llibre #política NENS I JOVES COMARCALS sentacions de llibres com 2.0 a càrrec del seu autor, I DE FORA Cafè amb Sal, de Joan Solé el llavors president del Par- Més de 2.000 treballs van optar al Concurs i Bordes; Comarques pene- lament Ernest Benach, que Literari Infantil i Juvenil de la Garrotxa PRESENTEN LA desenques, de Llorenç Sol- va acostar als assistents a les 2010, que es va celebrar a Olot el mes de SEVA OBRA devila i El Penedès llegenda- xarxes socials i el seu ús en març. Escoles i instituts de la comarca van ri de Joan Carles Borrego. la vida política del país. presentar treballs en prosa, poesia, reportatges periodístics, articles d'opinió i monòlegs còmics. Les obres guanyadores de 2010 i 2011 s'editaran en un mateix llibre que es lliurarà a socis, escoles i participants. TARRAGONÈS M. ANTÒNIA FERRER, TARRAGONINA DE L'ANY VALLÈS OCCIDENTAL SANT CUGAT ACULL LA La fundadora del Col·legi Pax i investigado- V NIT LITERÀRIA ra del món contemporani sobre pensament i societat, Maria Antònia Ferrer i Bosch, va La V Nit Literària, un dels actes més des- ser escollida Tarragonina de l'Any 2010. Fer- tacats de 2010, va comptar amb Lluís Calvo, rer, que ha recuperat part del llegat del món últim Premi Octubre de Poesia Vicent Este- romà a Tarragona amb diverses publicacions llés, com a autor del Pròleg Literari. Durant i estudis, va rebre el Premi El Balcó - Tarra- l'acte es van homenatjar els socis més antics goní de l'Any el 21 de setembre, coincidint de l'entitat, els de 1975. amb l'inici de les festes de Santa Tecla.

46 CULTURA

SOLSONÈS EMPORDÀ II EDICIÓ DELS PREMIS DRAC DE LITERATURA VII CURS DE LITERATURA El préstec, relat curt de Miquel Torres (Cas- CATALANA A FIGUERES telló de la Plana); i Porﬁdiosa nostàlgia, poe- Per setè any, Òmnium Alt Empordà va or- ma de Lleonard del Río (Igualada) van ser ganitzar aquest cur, que en cada edició se les dues obres guanyadores dels II Premis centra en autors diversos del nostre llegat DRAC, que atorga Òmnium Cultural del literari. Aquest any, Montserrat Abelló va Solsonès. El lliurament de premis es va ce- protagonitzar la sessió d'obertura sota el tí- lebrar a l'emblemàtica Sala Cinema París de tol «Passió o necessitat de sobreviure. Poesia, Solsona, i la veu del cantautor solsoní Roger noves tendències». Sebastià Joan Arbó, Josep Mas va tancar la festa. Sebastià Pons, Joan Sales, Montserrat Roig o Màrius Torres van ser alguns dels autors que Ara, les dues obres premiades seran adapta- es van estudiar durant l'edició del 2010. des al cinema per mitjà de la Fundació ES- CAC i el CECC, després d'un acord pioner de col·laboració amb Òmnium Cultural, TERRES DE L'EBRE per tal de fomentar la cultura catalana. ÒMNIUM, PRESENT A LES JORNADES LITERÀRIES D'AMPOSTA La presidenta de la seu d'Òmnium Cultural ANOIA de les Terres de l'Ebre, Dolors Queralt, va VII EDICIÓ DELS PREMIS AL COMPROMÍS CULTURAL participar a les Jornades Literàries d'Amposta i va fer una presentació de l'entitat a la Bi- Valentí Miserachs i les comissions de en la promoció de la llengua i la cultura blioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó. Que- l'Anoia organitzadores de la consulta catalanes, i que esperonen la ciutadania ralt va explicar els objectius d'Òmnium sobre la independència van ser els gua- en la defensa de la catalanitat sense com- i va encoratjar tothom a participar de les nyadors dels Premis al Compromís Cul- plexos. L'acte va comptar amb la inter- activitats de l'organització i a fer-se'n socis. tural 2010, que es van lliurar al teatre de venció d'Alfons López Tena, president La xerrada d'Òmnium es va emmarcar en l'Ateneu Igualadí. Els Premis reconeixen del Cercle d'Estudis Sobiranistes, i amb l'homenatge a l'escriptor tortosí Manuel Pé- públicament la tasca d'aquelles persones i l'actuació musical de Joan Crosas i Manel rez Bonﬁll. entitats de la comarca que s'han distingit Camp.

MARESME LITERATURA A MATARÓ Diverses obres van passar, durant 2010, per la seu d'Òmnium Mataró. Destaca, per exemple, el recull de cartes «Pau Casals i Andreu Claret. Correspondència a l'exili» d'Anna Dalmau i Anna Mora. A més, va tenir lloc la XVI edició del cicle «Llegir la literatura» re- passant diferents autors, des de Joan Maragall 47 ﬁns a Màrius Torres. COHESIÓ SOCIAL EL QUEDEM? CELEBRA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SOCIETAT COHESIONADA A VIC

Prop de mig miler de participants i col·laboradors dels «Quedem?» d'arreu de Catalunya van participar el passat juny en la segona festa d'aquest gran projecte de co- hesió social. Òmnium Cultural va escollir la ciutat de Vic per celebrar la segona edició del programa, que durant 2010 va reunir més de 7.500 participants. Després de dinar tots junts, es van iniciar els itineraris de descoberta de Vic que comptaven amb la col·laboració, entre d'altres, de Pilarín Bayés o del grup La Iaia, i constaven d'escenes teatralitzades i animació de carrer. El moment més emblemàtic de la festa va ser la construcció d'una gran tira cò- mica amb missatges al voltant del programa «Quedem?». El punt i ﬁnal el va posar la mú- sica del grup Macatxis. La festa de Vic va ser un punt de trobada entre tots els «Quedem?» de Catalunya

El programa Quedem?, que treballa diàriament per la cohesió social, va reunir 7.500 participants durant 2010. Un itinerari per la ciutat va acostar els participants als antics oficis 48 EDUCACIÓ

La festa, que ha arribat a la seva segona edició, és un punt de trobada entre tots els «Quedem?» de Catalunya (Osona, Badalo- na, el Bages, Girona, Lleida, Sant Cugat, Ta- rragona, Mataró i Barcelona). Un moment de festa, activitats i sorpreses, però un moment també per fer evident el valor de la cohesió social, del treball diari i de la feina feta entre tots. És una festa per als més de 450 participants i també per al gran ventall de col·laboradors que fan d'aquest programa una peça sòlida del teixit associatiu del nostre país, que treballa diàriament per la cohesió social. Cal destacar que el programa «Quedem?», ha estat ﬁnalista del premi Nafent que l'entitat GREC (Grup de Re- cerca i Estudi dels Conﬂictes) concedeix a projectes de joventut que es duen a terme des de Girona.

El grup Macatxis va amenitzar la part més lúdica de la jornada COHESIÓ SOCIAL

MANIFEST CONTRA L'ÚS OSONA ALT EMPORDÀ ELECTORALISTA DE LA ÒMNIUM OSONA I VIC COL·LABORACIÓ AMB IMMIGRACIÓ IMPULSEN EL PROJECTE L' AJUNTAMENT DE «TROBEM-NOS» FIGUERES PER A LA El novembre de 2010, Òmnium Cultural i dotze entitats més van lliurar al Parlament el Es tracta d'un projecte de cohesió social COHESIÓ manifest promogut per SOS Racisme en què activat per l'ajuntament. L'Associació de La seu de l'Alt Empordà va participar en el es demanava «un posicionament contundent Subsaharians d'Osona va ser l'entitat concurs d'acollida que té lloc cada mes a Fi- davant aquells discursos o propostes que pro- vidada a la seu d'Òmnium, on va partici- gueres a través d'una breu introducció a la moguin la desigualtat, la discriminació o la par en un dinar i una xerrada informativa història de Catalunya i de posar la pobla- criminalització de qualsevol membre o grup sobre la identitat i les tradicions catalanes. ció nouvinguda en contacte amb les tradi- de la societat catalana per motius d'ètnia, na- Òmnium també es va posicionar en el cas cions i costums de la societat on viuen. cionalitat, color de pell, cultura o religió». El del padró de Vic, amb un comunicat on manifest denunciava que partits catalans ha- apostava per seguir treballant per una so- vien assumit posicionaments d'extrema dreta cietat cohesionada. «fent del racisme, de la criminalització de les minories i del discurs contra les persones im- migrades la seva bandera». BADALONA NEIX LA CASA AMAZIGA L'abril de 2010 es presentava pública- ÒMNIUM, AMB ment el manifest per a la cohesió Badalo- DE CATALUNYA «BADALONA SOM na som totes i tots, impulsat per la Xarxa El poble amazic ja té un referent a Cata- TOTES I TOTS» d'Acollida de la ciutat. La plataforma, que lunya i un punt de trobada entre la ciu- compta amb el suport de més de 100 en- tadania amaziga i la catalana. Es tracta de titats i de milers de ciutadans, va reclamar la Casa Amaziga de Catalunya, presen- als grups del consistori que tinguin com tada el gener de 2010 a la seu nacional a prioritat la reducció de les desigualtats d'Òmnium Cultural, una de les entitats socials a Badalona i la construcció d'una que dóna suport al projecte. Els seus ob- convivència inclusiva i respectuosa amb la jectius són ser un punt de trobada i fer diversitat. visibles les realitats catalana i amaziga a Catalunya i a la Tamazgha.

PARTICIPACIÓ A LA TAULA D'IMMIGRACIÓ Per segon any consecutiu, Òmnium ha estat, durant 2010, una de les entitats que formen la Taula d'Immigració, creada pel Govern de Catalunya. Entre els seus objectius hi ha fomentar la participació en el seguiment de les polítiques migratòries i sensibilitzar la societat catalana sobre el fet migratori i la no-discriminació. 50 EDUCACIÓCULTURA

MÉS DE 27.000 ALUMNES PARTICIPEN EN LA QUARTA EDICIÓ DEL PREMI SAMBORI

El IV Premi Sambori Òmnium, el premi escolar de narrativa en català destinat a promoure l'ús escrit de la llengua pròpia a les escoles i instituts del Principat, la Fran- ja i la Catalunya del Nord, va batre rècords de participació el 2010. 27.872 escolars d'un total de 232 centres van participar en la quarta edició.

L'acte de lliurament va comptar amb la presència de desenes de pares i mares, organitzadors i convidats, com Muriel Ca- sals, presidenta d'Òmnium; Josep Chaqués, president de la Fundació Sambori al País Valencià; i Joan Manuel Tresserres, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Els premiats En el cicle inicial de primària, el primer premi va ser per a Laia Miranda de l'Escola Andersen de Terrassa amb El IV Premi Sambori va batre rècords de participació El sol i el núvol, l'arc de Sant Martí i La pluja, la lluna i les estrelles, un conte amb A secundària, dins el primer cicle, el pri- imatges tendres i final feliç. Pel que fa mer premi va ser per a Lydia Prieto, de al cicle mitjà de primària, la guanya- Súnion de Barcelona, i l'original text Xi- dora del primer premi va ser Clara clet porta X. Alba Granell, de l'Institut La Tayadella del Col·legi Immaculada Segarra de Cervera va guanyar el primer Concepció de Barcelona amb Un secret premi del segon cicle de secundària amb és un secret. Per últim, dins el cicle su- El lladre amic. I dins de batxillerat i cicles perior de primària, el primer premi va formatius, Marina Reixachs, de l'Institut ser per a Memòries, un diari de la Gue- Terres de Ponent de Mollerussa es va en- rra Civil escrit per Maria Moralo de dur el primer premi amb Un, dos, tres, pica l' Escola Joanot Alisanda de Sabadell. paret.

51 EDUCACIÓ

GRANOLLERS I TARRAGONA REUNEIXEN LES ESCOLES EN XARXA DELS PAÏSOS CATALANS

Granollers va ser l'escenari triat per a la Les Escoles en Xarxa de Secundària, per 3a Trobada d'Escoles en Xarxa de Pri- la seva part, van triar Tarragona per cele- mària, que va reunir alumnes d'arreu dels brar la seva IV Trobada. Joves procedents Països Catalans que participen en aquest de 8 escoles d'arreu dels Països Catalans projecte de periodisme digital d'Òmnium (Barcelona, Esplugues, Parets, Girona, i Vilaweb. Els alumnes van fer tota mena Elda, València, Agost i Alaior) van poder d'activitats, com ara una visita al centre participar en 10 tallers diferents. Havien Roca Umbert Fàbrica de les Arts i al Pa- de redactar una crònica sobre la Tàrraco velló Olímpic. També van poder entrevis- Viva (el festival romà de Tarragona); ela- tar la poetessa Ivette Nadal o fer un re- borar un butlletí radiofònic i un vídeo portatge de la jornada. Hi van participar amb entrevista a Lluís Gavaldà inclosa o escoles de Terrassa, Eivissa, Esparreguera, una entrevista a l'escriptora Olga Xiri- Begur, Barcelona, Llinars del Vallès i Olot. nacs.

ESCOLES EN XARXA PARTICIPA EN UNA JORNADA SOBRE EL VALENCIÀ A ALCOI El projecte Escoles en Xarxa va participar el mes de març de 2010 en la jornada «El valencià en l'era digital», celebrada a Alcoi amb l'objectiu d'analitzar la presència del valencià en l'actual món digital. Les responsables d'Escoles en Xarxa, Gisela Muñoz i Esther Garrido, van presentar el projecte i van explicar com contribueix a fer créixer l'ús i visi- bilitat del valencià a la xarxa. Escoles en El cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà, va ser un dels convidats a la 3a Trobada d'Escoles en Xarxa Xarxa fomenta el periodisme digital en la llengua pròpia i familiaritza el jovent amb la diversitat dialectal de la llengua comuna. 52 EDUCACIÓ

ÒMNIUM, AMB ELS 25 ANYS L' EDUCACIÓ, A DEBAT El debat sobre l'Educació també va tenir D' ESCOLA VALENCIANA un espai a Òmnium durant 2010, amb una trobada entre membres de l'entitat i diver- Òmnium Cultural es va sumar durant pressar la necessitat que la llei s'apliqui de sos socis barcelonins vinculats al món edu- 2010 a la celebració dels 25 anys de la Llei forma efectiva en tots els àmbits. catiu. Els assistents, professionals del sector, d'ús i ensenyament del valencià i dels 25 van compartir experiències i inquietuds anys d'Escola Valenciana. La commemora- Alhora, Òmnium va col·laborar amb Es- amb la coordinadora de l'àrea d'Educació, ció de la LUEV, organitzada per Escola Va- cola Valenciana en la presentació del llibre Gisela Muñoz, i amb la responsable lenciana, va tenir com a lema «En valencià, 25 anys de Trobades, que repassa els inicis d'Educació de la Junta d'Òmnium, Sònia és de llei», i va començar amb una concen- del moviment cívic d'Escola Valenciana a Llinàs. A més, la trobada va comptar amb tració davant la delegació de la Generalitat partir del seu projecte més emblemàtic: les la participació del director d'Escola Cata- a Alacant i la presentació de l'Oﬁcina de Trobades d'Escoles en Valencià. Un llibre lana, Joan Badia. Drets Lingüístics. Es tracta d'una contri- que vol deixar testimoni d'aquests 25 anys bució d'Escola Valenciana a la societat per i homenatjar els qui van fer possible el mo- Durant la xerrada es va parlar dels dife- commemorar els 25 anys de la LUEV i ex- viment. rents projectes educatius d'Òmnium (Es- coles en Xarxa, Premi Sambori i revista Escola Catalana), i dels reptes que afronta l'ensenyament obligatori. Molts dels participants van expressar la seva preocupació pel baix ús de la llengua catalana als centres escolars del país.

SANT CUGAT LLIURAMENT DEL PREMI DE NARRATIVA HISTÒRICA A LES ESCOLES El premi Pere Ferrer de narrativa històrica breu adreçat als alumnes de secundària se- gueix creixent. En l'edició de 2010, 74 tex- tos de nois i noies de 12 escoles diferents es van presentar a aquest certamen, que té per objectiu fomentar la lectura i l'escriptura sobre fets passats entre els joves.

53 FEDERACIÓ LLULL VINARÒS ACULL LA CAMPANYA SOBRE ELS 300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

La Federació Llull va portar a Vinaròs l'octubre de 2010 la seva campanya «300 anys. Caminant cap al futur», que cada any se celebra en una població diferent dels Països Catalans per recordar la nostra història i avançar cap a la recuperació de tots els nostres drets i llibertats.

L'acte principal va començar amb un recorregut his- tòric per la Guerra de Successió a la població de Vi- naròs, a càrrec de l'historiador Toni Royo. Després, va ser el torn dels presidents de les entitats culturals que integren la federació: Òmnium Cultural, Acció Cul- tural del País Valencià (ACPV) i Obra Cultural Balear (OCB). Jaume Mateu, en nom d'Obra Cultural Ba- lear, va destacar la importància que existeixin espais de trobada com la Federació Llull, mentre que Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià, va defensar la solidaritat territorial per preservar els La Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs va tancar la commemoració dels 300 anys de la guerra nostres drets. Com a exemples, va parlar de la ILP «Televisió sense Fronteres» o la presència de valencians i valencianes en la defensa de ciutats com ara Barcelona o Salses durant la Guerra de Successió. Muriel Casals, per la seva banda, va apuntar que a dia d'avui, com passava fa tres-cents anys, es confronten dues maneres d'entendre el món i que, una vegada més, la millor aposta és la que defensa la democràcia i la descentralització. Van tancar l'acte Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga inter- pretades per la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs.

La campanya «300 anys. Caminant cap al futur» commemora els 300 anys de la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Iniciada l'any 2007, la campanya ha de culminar el 2014 i anirà seguint la cronologia de la Guerra de Successió.

54 FEDERACIÓ LLULL MÉS DE MIG MILIÓ DE SIGNATURES PER A UNA «TELEVISIÓ SENSE FRONTERES» AL PAÍS VALENCIÀ

Acció Cultural del País Valencià, amb el su- ciativa Legislativa Popular (ILP) «Televisió «aproﬁtar aquesta crisi per resoldre aquest port d'Òmnium Cultural, va recollir durant sense fronteres» al Parlament fa uns mesos, mal històric» que parteix de la mateixa 2010 més de mig milió de signatures per acompanyats d'Eliseu Climent, president Transició. poder promoure una nova llei al Congrés d'Acció Cultural del País Valencià (entitat dels Diputats que acabi amb l'assetjament impulsora de la ILP), i de Muriel Casals, La campanya de recollida de signatures a les emissions de TV3 en aquest territo- presidenta d'Òmnium Cultural (entitat fe- «Televisió sense fronteres» va néixer com a ri. Si s'acaba aprovant, fruit d'una iniciativa derada amb ACPV i OCB per formar la resposta a les repetides accions del Govern legislativa popular, la nova llei garantirà les Federació Llull). valencià contra l'emissió de TV3 al País emissions de TV3 al País Valencià. Valencià: tancament de repetidors gestio- Com a màxima representant d'Òmnium, nats per Acció Cultural, amenaces, expe- La iniciativa, coneguda com a «Televisió impulsora de la campanya al Principat, dients administratius, multes, etc. Només sense fronteres», també ha rebut el suport Muriel Casals defensava «acabar amb l'aprovació del projecte de llei que impul- institucional de Miquel Iceta (PSC), Felip aquesta frontera absurda de l'audiovisual sa aquesta ILP pot garantir que es pugui Puig (CiU), Anna Simó (ERC) i Dolors entre els països de parla catalana». De la veure TV3 amb total normalitat al País Camats (ICV). Tots ells van signar la Ini- mateixa manera, Eliseu Climent instava a Valencià.

55 FEDERACIÓ LLULL

HOMENATGE A JORDI El mes de juny passat, la Federació Llull Jordi Porta (Barcelona, 1936), presi- va retre un sentit i merescut homenat- dent del Centre Unesco i expresident PORTA EN DEIXAR LA ge a Jordi Porta per la important tas- d'Òmnium, va ser guardonat el 2010 amb PRESIDÈNCIA D'ÒMNIUM ca portada a terme durant vuit anys al la Creu de Sant Jordi com a referent del capdavant d'Òmnium Cultural. La sala catalanisme en els àmbits cultural i cívic, Can Alcover-Espai de Cultura de Pal- singularment per l'impuls renovador dut ma va acollir l'acte, que va comptar amb a terme des de la presidència d'Òmnium. els parlaments, entre d'altres, de Muriel Amb una trajectòria dilatada com a di- Casals, actual presidenta d'Òmnium; de rector de la Fundació Jaume Boﬁll, Porta Jaume Mateu, president d'Obra Cultu- ha publicat títols com Anys de referència ral Balear; i d'Eliseu Climent, president (Columna 1997) amb el qual va guanyar d'Acció Cultural del País Valencià. L'acte el premi d'assaig de la Fundació Ramon va cloure amb una actuació d'Isidor Trias Fargas, i el llibre El català, o ara o Marí. mai! (Angle Editorial 2005).

ACPV I ÒMNIUM ES MANIFESTEN A VALÈNCIA PER DIR «JA N'HI HA PROU»

El 24 d'abril, València va dir «Ja n'hi ha la plaça Sant Agustí de València, i va acabar, prou» en la tradicional manifestació de la com és habitual, amb un concert. Enguany Diada del País Valencià. La marxa va servir, hi van actuar els grups Reincidentes, Eina, en paraules dels seus organitzadors, «per Orxata Sound System, Oprimits i el gua- expressar el rebuig de la ciutadania davant nyador del concurs Ampliﬁca't!, Kòdul. situació actual al País Valencià i per exigir Organitzada per Acció Cultural del País un canvi de rumb polític». La manifesta- Valencià, la marxa va comptar amb el su- ció, una de les més multitudinàries dels port d'Òmnium, representada per Jordi últims anys, va començar a les 18 hores a Bosch, membre de la Junta Directiva.

56 FEDERACIÓ LLULL

ÒMNIUM SE SUMA A LA NOVEL·LA NEGRA I EL PAISATGE HUMÀ, LA NIT DE LA CULTURA D'OBRA CULTURAL PROTAGONISTES DELS PREMIS OCTUBRE BALEAR La novel·la negra va ser la principal no- yar el premi Vicent Andrés Estellés amb vetat de la 39a edició dels Premis Octu- el poemari On no sabem; Raquel Ricart El desembre passat, Obra Cultural Ba- bre, celebrats a València i organitzats per la (Bètera, 1962), el premi Andròmina de lear va celebrar la Nit de la Cultura, sota Fundació Ausiàs March i l'Editorial Tres i narrativa amb Les ratlles de la vida; Fran- el lema «Clam per l'autoestima» i amb Quatre. Una trobada d'escriptors d'aquest cesc Adrià (Carcaixent, 1962), el premi de l'objectiu de «plantar cara al revifament de gènere, amb noms com Philip Kerr, An- teatre amb Taula de canvis; i Joan Nogué, les escomeses contra el català». Òmnium dreu Martín o Veit Heinichen, va pre- el Joan Fuster d'assaig per Paisatge, territori Cultural es va sumar a la celebració, on es cedir el lliurament de premis. La relació i societat civil. van distingir persones i entitats que han entre feminisme i nacionalisme i les pràc- destacat per la seva tasca a favor de la llen- tiques informatives dels joves després de Òmnium també es va voler sumar a gua i la cultura catalanes. la irrupció d'Internet, van ser alguns dels la celebració del Premis Octubre, un debats protagonistes de la setmana cultural certamen literari que es convoca des Pel que fa als premiats, l'escriptora ma- dels Premis Octubre. de 1972. Inicialment constituït per al llorquina Llúcia Ramis va rebre el Bar- premi d'assaig Joan Fuster, més tard va tomeu Rosselló-Pòrcel, que premia jo- Quatre obres que reﬂexionen sobre el pai- incloure el premi Vicent Andrés Este- ves o col·lectius que hagin excel·lit en satge humà van ser les grans guanyadores. llés de poesia i el premi Andròmina de el camp de l'animació cultural, la inves- Cèlia Sánchez (Barcelona, 1954) va guan- narrativa. tigació o la creació. El menorquí Gabriel Fiol, president de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, va rebre el premi Gabriel Alomar per promoure l'ús del català en l'àmbit jurídic. Altres dels guardonats van ser la Fundació Teatre del Mar, l'economista Guillem López Casasnovas, Baltasar Bibiloni i Llabrés, Aires Formen- terencs i Vicent Marí Tur per Dones de pagesia: els treballs i els dies.

La Nit de la Cultura es va celebrar amb l'objectiu de «plantar cara al revifament de les escomeses contra el català» Eliseu Climent va cloure l'acte de lliurament dels premis

57 SOCIS

SUMEM MÉS VEUS ARREU DEL TERRITORI

A finals de setembre de 2010, i coincidint córrer a través d'un canal a Youtube van con- d'hoquei Santi Carda o els periodistes amb els sis primers mesos de Muriel Casals al formar el vessant 2.0 de la campanya. Els re- Espartac Peran i Jordi Robirosa. Tots capdavant d'Òmnium Cultural, l'entitat inicià sultats van ser positius, especialment pel que ells animaven tothom a passar per les una campanya sota el lema de «Quan som fa al fet de donar a conèixer l'activitat de parades instal·lades amb motiu de fires, més, se'ns veu més, se'ns respecta més». D'una l'entitat i d'acostar-se a la gent a peu de carrer. festes o mercats i organitzades per les banda, un espot televisiu, com també anuncis més de 25 seus d'Òmnium. en premsa escrita i falques de ràdio van animar Cares conegudes se sumen a la ciutadania a sumar-s'hi a Òmnium a tra - a Òmnium Els resultats d'aquesta ruta pel territori es vés dels mitjans de comunicació. L'altra cara En el recorregut pel territori, perso- poden veure al web www.omnium.cat en de la campanya va consistir en una ruta per nes conegudes del món social i cultural vídeos d'un minut de durada amb veus tot Catalunya, amb accions al carrer per de- van deixar el seu testimoni a la xarxa públiques, anònimes, grans, joves i petites manar a les persones que comparteixen els per donar suport a l'entitat: l'actor Pep que mostren la realitat d'Òmnium i tam- objectius de l'entitat que passin a formar-ne'n Cruz, el cantant Roger Mas, l'actriu bé del país: Solsona, Berga, Reus, Tarra- part. I finalment, a la xarxa, el web http:// Anna Sahun, Mossèn Ballarín, l'àvia gona, Sant Cugat del Vallès, Sant Sadur- catalunya.omnium.cat, un canal específic de Remei (cuinera), l'actriu Anna Roca, ní d'Anoia, Olot, Vic, Badalona, Mataró i Facebook i petits clips de vídeo que es feien el cuiner Nandu Jubany, l'exjugador Barcelona.

Persones conegudes del món social i cultural van deixar el seu testimoni a la xarxa

58 SOCIS

Altes i baixes 2001-2010

4000

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Altes Baixes

Accions al carrer per tot Catalunya van servir per demanar a les persones que comparteixen els objectius de l'entitat que passin a formar-ne part

59 ASSEMBLEA

MURIEL CASALS, PRESIDENTA D'ÒMNIUM CULTURAL FINS AL 2014 Muriel Casals es convertia el març de 2010 En total, 674 socis van passar per les urnes a El canvi a la presidència obria una nova en la primera presidenta d'Òmnium Cul- l'assemblea general del març per renovar el etapa per a l'entitat de referència del cata- tural i encetava el seu mandat amb com- 50% dels membres de la junta i van escollir lanisme i també el tancament d'un període promisos com ampliar el creixement social l'única candidatura presentada i encapçalada de profunda renovació sota el lideratge de i territorial, donar una major capacitat de per Muriel Casals, amb Jordi Cuixart, em- Jordi Porta. Una renovació que culminava participació als 21.000 socis i apostar per presari; Josep Maria Solé i Sabaté, historia- amb més de 20.000 socis, el rejoveniment projectes nous, sobretot els orientats a la co- dor; Vinyet Panyella, bibliotecària i escripto- de la seva massa social, la presència a tot el hesió social. En el seu primer discurs com a ra; Rita Marzoa, periodista, i Xevi Montoya territori català amb 27 seus i projectes na- presidenta, Casals alertava del perill de difu- i Gerard Birbe, vinculats al món de la co- cionals de gran dimensió (Premi d'Honor, minació de la cultura catalana i reiterava el municació. A l'assemblea també es va fer un Nit de Santa Llúcia, programa Quedem? compromís de reforçar-la amb tots aquells repàs de la memòria del 2009 i es va exposar per a la cohesió social...). que han triat venir a viure a Catalunya. al soci el pla de treball per al 2010.

Equip tècnic Més de cinquanta persones integren l'equip humà d'Òmnium arreu del territori.

60 JUNTA DIRECTIVA 2010

Muriel Casals i Couturier Presidència

Vicent Sanchis i Llàcer Joan Abellà i Barril Oleguer Serra i Boixaderaas JordiJor CuixartCu i Navarro Vicepresidència 1a Vicepresidència 2a Secretaria TresoreriaTresorer

Sònia Llinàs i Martí Josep Maria Solé i Sabaté Antoni Reig i Casassas Carles Cuní i Llaudet Vocal Vocal Vocal Vocal

Xevi Montoya i Roldan Vinyet Panyella i Balcells Gerard Birbe i Estrada Jordi Bosch i de Borja Vocal Vocal Vocal Vocal

Rita Marzoa i Font Joaquim Colominas i Ferran Josep Maria Forné i Febrer Roger Buch i Ros Vocal Vocal Vocal Vocal

YYvonne Grilel y i MMartínez Ivánn Capdevila i Peña Luíss Casadellà i Salvav dor Alfons López Tenna Vocal Vocal Vocac l Vocal

Joan-Andreu Torres i Sabaté Joaan Cama ps i Ortiz Isidor Marí i MaM yans Vocal Voccal VVocal SOCIS

MÉS AVANTATGES PER ALS SOCIS

Amb la intenció de seguir reconeixent el paper de tots aquells que D'aquesta manera, a continuació podeu trobar el llistat d'empreses fan possible que l'entitat continuï avançant, Òmnium Cultural ha que segueixen refermant el seu compromís amb la llengua, la cul- volgut fer crèixer, encara més, el programa d'avantatges per als tura i el país oferint aquests avantatges: socis arreu del territori durant el 2010.

VIATGES I PASSEJADES La Ruta Valenciana dels Borja CADAQUÉS Gandia Llibreria Ses Minves Balneari Font Vella**** Sant Hilari Sacalm Magma Centre Lúdic Termal CALELLA Santa Coloma de Farners Llibreria El Faristol Balneari Termes Orion*** Santa Coloma de Farners Roc Blanc Hotels CANET DE MAR Rocroi – Centres d'Aventura Llibreria Sant Martí Baló Tour - Passejades amb globus Barcelona Llavorsí – Andorra – Vilanova i la Geltrú CARDEDEU Vic Sk Kayak Llibreria Pla de la Calma Berga resort Llançà (Girona) GIRONA Berga Llibreria Les Voltes REVISTES Llibreria 22 Cathelicopters Decine Barcelona LA SEU D'URGELL Hamlet – Revista de les arts escèniques Llibreria Patalín Centre d'interpretació de les colònies tèxtils del Llobregat Quiosc.cat LLEIDA Gironella Reduccions Llibreria Caselles Llibreria Dilagro Serra d'Or Oﬁcina de Turisme del Parc Fluvial del Llibreria El Genet Blau Llobregat Tornaveu, Associonisme i Cultura Llibreria Punt Llibre Puig-reig LLIBRERIES MATARÓ Club Català de Viatges ARENYS DE MAR Llibreria El tramvia El Muig, turisme rural Llibreria El Setciències MOLINS DE REI Girona BADALONA Llibreria Arola El Pla dels Encants Saltamartí Llibres OLIANA Calella BARBERÀ DEL VALLÈS Pellicer Llibres Es Portitxó La Llar del Llibre OLOT Gran Hotel Balneari Blancafort BARCELONA Llibreria Drac Hotel Sant Roc, Poble Rural Puig Arnau Casa del Llibre SABADELL Pubilló i Hydra Qi Spa Llibreria Catalònia La Llar del Llibre Solsona Llibreria Ona Jardí Botànic Marimurtra Llibreria Proa Espais Blanes

62 SOCIS

SANT CUGAT DEL VALLÈS Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona L'Estruch de Sabadell Llibreria Alexandria Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig Sala Beckett Llibreria El Celler dels Llibres Museu de la Xocolata Sala Trono Llibreria Mythos Llibreria Paideia Museu de la Tècnica de Manresa Tarragona SOLSONA Museu de Lleida Sant Andreu Teatre - SAT! Pellicer Llibres Museu de Montserrat Teatre Auditori de Granollers TORTOSA Museu de Sant Cugat Teatre Auditori de Sant Cugat Llibreria Viladrich Museu del Càntir Teatre Condal VIC Argentona Teatre Escorxador de Lleida Costa Llibreter Museu del Cinema de Girona Teatre Fortuny Llibreria Muntanya de Llibres Museu del Joguet de Catalunya - Figueres Teatre Gaudí Barcelona CINEMES Museu Diocesà i Comarcal de Solsona Teatre Goya Filmoteca de Catalunya Museu Egipci Teatre Joventut Cinemes Grup Principal (Lleida) Museu Episcopal de Vic Teatre Lliure MUSEUS Museu Etnològic del Montseny Teatre Municipal de Balaguer CaixaForum Barcelona - La Gabella Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Museu Municipal de Moià Teatre Nacional de Catalunya Canet de Mar - Coves del Toll Teatre Poliorama CCCB Museu Nacional d'Art de Catalunya - MNAC Teatre Prinicipal de Sabadell CosmoCaixa, el Museu de la Ciència Museu Thermalia Teatre Romea de l'Obra Social «la Caixa» Caldes de Montbui Teatre Tantarantana Ecomuseu de les Valls d'Àneu Patrimoni Monumental de Tarragona Teatre Zorrilla Ecomuseu-Farinera Castelló d'Empúries Vil·la Casals-Museu Pau Casals Teatre - Ajuntament de Premià de Mar Castelló d'Empúries el Vendrell Teatre Victòria Fundació Antoni Tàpies MÚSICA Versus Teatre Fundació Joan Miró Auditori Municipal de Terrassa ALTRES Fundació Jacint Verdaguer Auditori Municipal Enric Granados de Lleida ACCID Folgueroles (Osona) CAT-Centre Artesà Tradicionàrius Art de la terra |||| quadres catalans Fundació Josep Pla Centre Cultural Barradas Artyplan Palafrugell (L'Hospitalet de Llobregat) XVII Biennal d'Art Contemporani Català 2010 Fundació Palau El Club de la Cançó – Manresa Cantagrill Caldes d'Estrac Foment Mataroní Catalunyam! Fundació Privada Vila Casas Gran Teatre del Liceu Catimperium Fundació Suñol L'Auditori i l'Orquestra Simfònica de Dolors Junyent Galeria d'Art Gaudí Centre Reus Barcelona i Nacional de Catalunya Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés Institut Municipal de Museus de Reus Palau de la Música Esperit de Vic Món Sant Benet Teatre Estudi de gravació Casafont Sant Fruitós del Bages Círcol Catòlic de Badalona Grup Atlàntida Museu d'Art Contemporani de Barcelona Espai Escènic Brossa La Clotxa MACBA Jove Teatre Regina Moltbo.com Museu d'Art de Girona Kursaal - Espai d'arts escèniques Manresa ProductesdelaTerra.cat Museu d'Història de Catalunya i monuments La Villarroel 63 COMUNICACIÓ

ESCOLA CATALANA, UNA ÀGORA SOBRE L'EDUCACIÓ

Les xarxes socials, l'ús del temps, la rela- com afecta els joves i els infants el ritme Pere Martí i Bertran, Pere Martí i Colom ció família–escola... són qüestions que de vida frenètic adoptat per les persones i Sònia Llinàs. Tot i els canvis, la revista afecten mestres, pares i mares, i alumnes. adultes, i a l'octubre va abordar el debat manté el mateix compromís de generar I totes són qüestions que van protagonit- sobre cultura tradicional a l'escola. En el opinió al voltant del món educatiu als zar durant 2010 Escola Catalana, la revista darrer número de l'any, la revista es va Països Catalans, però amb la intenció de d'educació que edita Òmnium Cultural. connectar a Facebook, Twitter i Linkedin fer una aportació a la societat en general. En el primer número de l'any, la revista per reflexionar sobre els beneficis i incon- va investigar com afecta la revolució di- venients de les xarxes socials en el procés Escola Catalana a l'Expolangues gital l'escola, i en el segon va analitzar el d'aprenentatge. de París binomi família–escola i la necessitat de La revista Escola catalana va ser present, a col·laboració en un context cada cop més Joan Badia lidera la nova etapa principis de 2010, a la Fira Internacional complex. Al juny, la publicació va entrar Després de 44 anys al servei del món edu- d'Idiomes Expolangues celebrada a París. als centres per analitzar l'escola per dins: catiu, Escola Catalana va obrir el 2010 Es va exposar dins el ventall de 140 revistes els professors novells, els alumnes nouvin- amb un director nou, Joan Badia, i un representades per l'Associació de Publica- guts, els equips directius i el repte de la consell de redacció nou amb noms com cions Periòdiques en Català d'Abast Na- innovació, entre d'altres. En el número Susanna Arànega, Rosa Boixaderas, Ama- cional (APPEC). En l'edició 2010 de la fira, de setembre, Escola Catalana va analitzar ya Saura, Montse Torra, Anna Jolonch, la llengua catalana va ser la convidada.

64 COMUNICACIÓ

LA REVISTA ÒMNIUM CONTINUA CREIXENT

La presidenta de la Fundació Miró, Rosa tura catalana: el monjo de Maria Malet; l'escriptor i Premi d'Honor Montserrat Hirali Raguer, de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, i el professor i activista va- l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi lencià Josep Lluís Bausset i Porta, van protagonitzar les portades i les la «donassa» Renada-Laura entrevistes de la revista Òmnium durant Portet, escriptora del Ros- 2010, una publicació que ha augmen- selló. tat la seva tirada fins a 24.000 exemplars. Però Òmnium va centrar la seva mirada I pel que fa a les imatges, sobre molts altres personatges i qüestions tres indrets excepcionals d'actualitat: un especial sobre la manifesta- dels Països Catalans van ció del 10 de juliol contra la sentència de ser retratats per l'objectiu l'Estatut; els desafiaments que afronta Cata- de «La foto» d'Òmnium: lunya fins al 2014; els dubtes més freqüents el Cabanyal de València, sobre un possible procés d'independència l'Alguer i el Canigó. o les empreses catalanes i les noves tecno- logies. Els editorials també van analitzar la situació després del 10-j i la necessitat de la participació, els 50 anys d'Òmnium i el futur de Catalunya i la seva cultura.

Precisament en l'àmbit cultural, la revista va dedicar especial atenció a la Festa de les Lletres Catalanes i va abordar qüestions com el cinema en català, el teatre fami- liar, la cultura del foc als Països Catalans, la moda dels lipdubs i el centenari del perso- natge de còmic Massagran. La llengua, evi- dentment, també va tenir un espai destacat a la revista durant 2010, amb reportatges sobre l'empresa i l'ús del català, els models d'escola pel que fa a la llengua o els 25 anys de les Trobades d'Escoles en Valencià.

En els seus tres números de 2010, la revista Òmnium també va retratar grans «ho- menots», com deia Josep Pla, de la cul-

65 COMUNICACIÓ

PRESÈNCIA A LA XARXA

Visites al web Si ens fixem en l'evolució de visi- Òmnium continua creixent a la xarxa. tes, destaca una punta molt significativa Cal desta- La xifra de visites al web www.omnium. (124.000) que coincideix amb la manifes- car que el perfil de Muriel Casals cat es va duplicar durant l'any 2010 res- tació del 10 de juliol de 2010. Seguida- a Facebook va arribar als 5.000 amics – pecte a les del 2009. Cal destacar que el ment, queda palès el descens cíclic del mes nombres màxim assolible– i la creació 58% d'aquestes visites va entrar a l'espai d'agost, que de totes maneres, registra una d'una pàgina pròpia per tal de donar res- web creat amb motiu de la manifestació xifra superior de visites respecte del 2009. posta a més seguidors. del 10 de juliol (119.329). Per nombre de En reprendre l'activitat del setembre, els visites, el segon projecte amb major im- darrers mesos de l'any se situen per sobre Òmnium TV portància és l'Onze de setembre (35.436 de les 40.000 visites, fet que mai no s'havia Pel que fa a l'apartat audiovisual del – 17%); el tercer, Sant Jordi (21.764 – produït abans del juny del 2010. web, en total s'han produït 56 clips 11%); el quart, el premi Sambori Òmnium de vídeo sobre els diversos moments (11.784 – 6%), i el cinquè, la Flama del Xarxes socials d'actualitat d'Òmnium. La major part Canigó (9.745 – 5%). Tanquen la llista el La presència d'Òmnium a Twitter i Fa- són de finals d'any, amb el seguiment Premi d'Honor (4.324 – 2%) i el programa cebook ha seguit consolidant-se amb de la campanya «Catalunya» que va Quedem? (2.442 – 1%). El trànsit d'usuaris 5.000 seguidors d'@omnium –el perfil anar movent-se per tot el territo- pel web corporatiu és superior als espais de l'entitat a Twitter– i 1.900 a la pàgina ri. Cal destacar que el canal Youtube de projectes específics que representen el a Facebook [www.facebook.com/om- [www.youtube.com/omniumcultural] 40,3% (204.824) de les visites. niumcultural]. ha assolit més de 150 seguidors. IMPACTE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Amb aquest gràﬁc veiem clarament l’impacte als mitjans de la Cal destacar també que, durant la resta de l’any, l’entitat ha man- manifestació del 10 de juliol, amb més de 1.500 aparicions en tingut una presència sostinguda als principals mitjans de comuni- premsa escrita durant els dies anteriors i posteriors a aquest es- cació del país. deveniment.

2500

1984 2000

1500

1000 592 500 307 282 334 158 237 109 153 114 66 84 0 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

66 COMUNICACIÓ

PRODUCTES CULTURALS

Un aparador de productes culturals els materials i preservar el medi ambient,ambient, Bosses, samarretes, calendaris… Òmnium Òmnium ofereix un record útill de lala Cultural obre un aparador de productes manifestació històrica de ju- culturals que tenen un valor afegit: contri- liol de 2010, celebrada sota el bueixen a fer créixer la llengua, la cultura lema «Som una nació. Nosal- i el país. tres decidim».

Un calendari amb totes les tradicions Samarreta "Som una nació.ació. El Calendari de Tradicions i Costums Nosaltres decidim" d'Òmnium Cultural recull les festes, els Són molts els qui guarden fotos i rere - costums i les tradicions més signiﬁcatives cords de la multitudinària mani-mani- dels Països Catalans. L'objectiu és difon- festació del 10 de juliol contrantra la dre la nostra cultura popular com a signe sentència del Tribunal Constitucional d'identitat del nostre poble i alhora incen- sobre l'Estatut. Per recordar aquell mo- tivar la creativitat dels artistes joves. Els ment històric, Òmnium ofereix una dibuixos del calendari de 2011 són de la samarreta amb el lema de la marxa: il·lustradora Gina Portillo. «Som una nació. Nosaltres decidim». Hi ha models i talles per a tothom i es El calendari s'ha renovat durant els últims poden trobar a les seus de l'entitat. anys amb l'aliança entre Òmnium Cultu- ral i el Centre de Promoció de la Cultura La Festa per la Llibertat que organitza Popular i Tradicional Catalana de la Ge- Òmnium, l'acte cívic més multitudinari neralitat de Catalunya. S'ofereix de forma de la societat civil catalana durant la Dia- gratuïta a les seus de l'entitat. da Nacional, també té la seva samarreta amb la imat-mat- Les pancartes del 10-j convertides en ge de l'última edicióió bossa de la Festa. Les lones i pancartes que es van utilitzar durant la manifestació del 10 de juliol tenen una segona vida. S'han convertit en bosses tipuss bandolera. D'aquesta manera, a banda de reciclar

67 COL·LABORADORS

Gràcies a la complicitat d'entitats, institucions i empreses molt QUEDEM? diverses hem fet possible la gran activitat d'Òmnium arreu del Secretaria per a la Immigració territori al llarg del 2010. A continuació podeu veure el llistat de Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació col·laboracions i algunes que destaquem especialment. de la Generalitat de Catalunya Secretaria de Política Lingüística VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA Secretaria d'Acció Ciutadana Obra Social "la Caixa" Secretaria de Política Lingüística Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Cugat del Vallès FESTA PER LA LLIBERTAT Ajuntament de Badalona ICUB Moritz Vichy Catalan-Font d'or DIJOUS DE L'ÒMNIUM El Temps El Punt El Punt Avui TV3 FLAMA DEL CANIGÓ CAT RÀDIO Racó Català Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació FlaixBac de la Generalitat de Catalunya Vilaweb Ajuntament de Barcelona directe.cat Àliga de Barcelona crònica Gegants de la Ciutat sms25.cat Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona CNJC Grups de foc de Barcelona

350 ANYS TRACTAT DELS PIRINEUS LA FESTA DE LES LLETRES CATALANES - Institut d'Estudis Ceretans 59A NIT DE SANTA LLÚCIA Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya PREMI SAMBORI ÒMNIUM Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Fundació Sambori Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya El consorci de la Zona Franca Institució de les Lletres Catalanes Obra Social Caixa Terrassa Abacus Obra Social "la Caixa" Sumarroca Moritz Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya Amics de les Arts i Joventuts Musicals Arxiu Tobella

68 COL·LABORADORS

PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES SANT JORDI Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Luz de Gas de la Generalitat de Catalunya Sumarroca Obra Social "la Caixa" Armand Basi TROBADA DE JOVES PREMI SAMBORI ÒMNIUM Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya Fundació Sambori Generalitat de Catalunya Institució de les Lletres Catalanes Abacus

ÒMNIUM I LA La Confederació de Comerç de Catalun- amb una durada inicial de dos anys, s'ha CONFEDERACIÓ DE ya (CCC) i Òmnium s'han compromès concretat en un seguit de pactes en pro de l'any 2010 a treballar plegades per al fo- la normalització del català en el comerç, COMERÇ, JUNTES PER AL ment de l'ús social del català. El conveni, els serveis i el turisme a Catalunya. FOMENT DEL CATALÀ

MORITZ, La marca catalana de cervesa Moritz s'ha (11 de setembre), la Festa de les Lletres convertit el 2010 en patrocinadora oﬁcial Catalanes–Nit de Santa Llúcia, i les activi- PATROCINADORA d'Òmnium en tres de les activitats prin- tats en motiu de la diada de Sant Jordi. OFICIAL D'ÒMNIUM cipals de l'entitat: la Festa per la Llibertat

ÒMNIUM SIGNA L'Ens de Comunicació Associativa (ECA) ha estat donar difusió a projectes que per- UN CONVENI DE i Òmnium Cultural s'han compromès a metin afrontar des de l'associacionisme els COL·LABORACIÓ difondre les respectives accions de promo- nous reptes que planteja una societat civil AMB L'ECA ció de l'ús social de la llengua. L'objectiu canviant i en constant evolució.

ACORD PER A UNA L'any 2010, Òmnium també ha unit es- catalana i afavorir que particulars, empre- forços amb el Patronat de la Fundació Pri- ses i administracions puguin accedir a la XARXA «LLIURE, vada per a la Xarxa oberta, lliure i neutral Societat de la Informació i a les Tecnolo- OBERTA I NEUTRAL» Guiﬁ.net. Amb un conveni han oﬁcialitzat gies de la Informació i la Comunicació. la voluntat de promoure juntes la cultura

69 BALANÇ DE SITUACIÓ A 31 DE DESEMBRE

ACTIU Exercici 2010 Exercici 2009 A) ACTIU NO CORRENT 645.057,74 7.954,38

I. Immobilitzat intangible 18.290,00 0

2. Aplicacions informàtiques 18.290,00

II. Immobilitzat material 49.213,92 3.809,68

3. Mobiliari i equips per a processaments d’informació 49.213,92 3.809,68

III. Inversions immobiliàries 554.325,25 0

2. Construccions 554.325,25

VI. Inversions financeres a llarg termini 23.228,57 4.144,70

1. Instruments de patrimoni 13.412,07

4. Altres actius financers 9.816,50 4.144,70

B) ACTIU CORRENT 1.455.586,28 1.569.943,86 II. Usuaris, patrocinadors i deutors de les activitats i altres comptes a cobrar 932.769,56 604.908,83 1. Usuaris i deutors per vendes i prestació de serveis 121.623,06 123.962,02

7. Altres crèdits amb les Administracions Públiques 811.146,50 480.946,81

IV. Inversions financeres a curt termini 0 250.000,00

2. Crèdits a tercers 0 50.000,00

3. Valors representatius de deute 0 200.000,00

VI. Efectiu i altres actius líquids equivalents 522.816,72 715.035,03

1. Tresoreria 522.816,72 715.035,03

TOTAL ACTIU (A+B) 2.100.644,02 1.577.898,24

(el quadre continua a la pàgina següent)

70 PATRIMONI NET I PASSIU 2010 2009 A) PATRIMONI NET 1.361.671,99 871.725,84 A-1) Fons propis 807.346,74 871.725,84 I. Fons Social 300,51 300,51 II. Excedents d'exercicis anteriors 871.425,33 755.043,68 III. Excedent de l'exercici -64.379,10 116.381,65 A-2) Subvencions, donacions i llegats 554.325,25 B) PASSIU NO CORRENT 23.888,12 0 II. Deutes a llarg termini 23.888,12 0 1. Deutes amb entitats de crèdit 23.888,12 C) PASSIU CORRENT 715.083,91 706.172,40 II. Deutes a curt termini 523,74 1.030,23 1. Deutes amb entitats de crèdit 523,74 1.030,23 III. Deutes amb entitats del grup i associades a curt termini 14.760,00 176.886,11 IV. Creditors per activitats i altres comptes a pagar 289.800,17 218.256,06 1. Proveïdors 10.022,40 10.022,40 2. Creditors varis 186.064,64 131.808,46 3. Personal (remuneracions pendents de pagament) 23.333,06 21.657,50 4. Altres deutes amb les Administracions Públiques 70.380,07 54.767,70 V. Periodificacions a curt termini 410.000,00 310.000,00 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C) 2.100.644,02 1.577.898,24

71 COMPTE DE RESULTATS DE L'EXERCICI 2010 Exercici 2010 Exercici 2009 1. Ingressos per les activitats 3.343.529,34 3.030.352,82 a) Vendes i prestacions de serveis 445.801,50 412.747,04 b) Quotes de socis 920.511,47 549.755,97 c) Ingressos de promocions, patrocinadors i col·laboracions 221.166,99 401.855,93 d) Subvencions oficials a les activitats 1.448.185,89 1.589.325,14 e) Donacions i altres ingressos per a activitats 307.863,49 76.668,74 2. Ajuts concedits i altres despeses -190.720,00 -104.641,66 a) Ajuts concedits -184.867,48 -101.762,70 b) Despeses per col·laboracions -5.852,52 -2.878,96 5. Aprovisionaments -1.034.308,86 -1.067.203,71 a) Consums i deteriorament d’existències -11.947,12 -62.074,61 b) Treballs realitzats per altres entitats -1.022.361,74 -1.005.129,10 6. Altres ingressos de les activitats 5.275,95 0 a) Ingressos per arrendaments 5.275,95 7. Despeses de personal -979.735,90 -834.036,49 a) Sous, salaris i assimilats -763.307,30 -627.244,50 b) Càrregues socials -216.428,60 -206.791,99 8. Altres despeses d'explotació -1.206.500,14 -908.121,12 a) Serveis exteriors -1.247.837,73 -947.839,50 a.2) Arrendaments i cànons -84.830,11 -75.437,25 a.3) Reparacions i conservació -15.708,02 -15.483,05 a.4) Serveis professionals independents -163.558,15 -281.506,98 a.5) Transports -24.875,06 -18.167,05 a.6) Primes d’assegurances -15.385,90 -13.766,92 a.7) Serveis bancaris -16.946,01 -13.546,79 a.8) Publicitat, propaganda i relacions públiques -220.144,19 -73.524,62 a.9) Subministraments -10.541,13 -10.278,46 a.10) Altres serveis -695.849,16 -446.128,38 b) Tributs 41.337,59 45.113,66 c) Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions de les activitats 0 -5.395,28 9. Amortització de l’immobilitzat -2.559,92 -5.439,35 13. Altres resultats 0 3.814,83 I) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ -65.019,53 114.725,32 14. Ingressos financers 874,31 1.656,33 15. Despeses financeres -233,88 0 II) RESULTAT FINANCER 640,43 1.656,33 III) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS -64.379,10=== 116.381,65 19. Impostos sobre beneficis IV) RESULTAT DE L'EXERCICI -64.379,10 116.381,65 72

DIPUTACIÓ 276, PRAL 08009 BARCELONA CATALUNYA TEL. 93 319 80 50 [email protected] LLENGUA CULTURA PAÍS www.omnium.cat