Cinquanta anys de ‘Nosaltres, els valencians’

Revista mensual Gener 2012 número 5

Escòcia, full de ruta

Entrevista amb Joan F. Mira: ‘L’etapa triomfal del PP comença a trontollar’

‘Fraga, el tabú de la transició’

Els EUA buiden la xarxa de films i sèries PRobert anunci FA A4.pdf 1 31/01/12 12:34

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K VilaWeb gener 2012 número 5 

Editorial

Partal, Maresma i Associats C. Ferlandina, 43 08001 Barcelona Tel. 93 442 64 39

Editora Assumpció Maresma

Director Vicent Partal

Coordinadora de la revista Montse Serra Vicent Partal

Cap d’edició Què, parlem dels óssos panda? Jem Cabanes

Caps de redacció Continue la lliçó escocesa. Els de l’SNP diuen al govern britànic que faran Josep Casulleras un referèndum d’autodeterminació el 2014 i que seran independents, si Roger Cassany el poble sobirà ho vol, el maig del 2016, després de negociar tot el que calga negociar, però sense deixar-se entabanar. Redacció Martí Crespo I la cosa és tan seriosa que en la llista de qüestions que ja tenen previst Bel Zaballa de posar damunt la taula i de coses que compten fer, hi figuren fins i tot Pere Cardús Tian Tian i Yang Guan. No s’estranyen si no saben qui són aquest parell. Jordi Carreño Són dos óssos panda gegants, regal del govern de la Xina a la reina Isabel, però que viuen al zoo d’Edimburg. Opinió Xavier Montanyà No faig broma: l’SNP ja sap què vol fer-ne, dels óssos panda. Com que Marta Rojals són un regal personal a la reina, i la reina passarà a ser reina d’Escòcia, diu que no tenen inconvenient a deixar que aquests animals tan populars Màrqueting i publicitat es queden al zoo de la capital escocesa. Jaume Prenafeta Publicitat L’anècdota pot fer riure, però és molt seriosa. Perquè indica que els Montserrat Calopa nacionalistes escocesos han fet un mapa complet de tot, fins a arribar als óssos panda. Per exemple, tenen pensat com es crearà el nou exèrcit Tecnologia escocès i quines unitats tindrà, com es repartirà el petroli de la mar del Francesc Pascual Nord, com seran els senyals de carretera en l’Escòcia independent o com Maquetació es farà la transició a l’euro. Tot ben precisat i explicat. Com pertoca. Jordi Juan Correcció I la raó de tot plegat és tan sensata que fa enveja. Diuen que el poble Martí Crespo escocès no podria votar sense saber al detall com serà la vida en la nova Fotografia Escòcia independent. De manera que s’han posat seriosament a la feina i ACN ja l’han descrita fins a arribar als óssos panda... VilaWeb I nosaltres? Administració Sandra Vilalta  VilaWeb gener 2012 número 5 Sumari

Opinió

7 Qui estigui lliure de descàrregues per Marta Rojals 8 i 9 Fraga, la mort per Xavier Montanyà

Opinió

10 A Artur Mas li falla la mitologia per Joan Roma 11 ‘Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià’ per Ernest Sena

Personatges

12 Imma Monsó 13 Franca Masu 14 J.V. Foix 15 Leo Messi

Política

16 a 19 Joan F. Mira: ‘L’etapa triomfal del PP comença a trontollar’ 20 i 21 Cristòfol Soler: ‘El govern balear menysté la llengua i desfà la normalització’ 22 a 25 Fraga, el tabú de la transició 26 i 27 Andoni Txasko: ‘La nostra pretensió era de fer seure Fraga al banc dels acusats’ 28 i 29 Retallada democràtica a Hongria 30 a 35 Escòcia, full de ruta

Economia

36 a 39 Entrevista a Sala i Martín: ‘Això és insuportable’ VilaWeb gener 2012 número 5 

Cultura

44 i 45 Cinquanta anys de ‘Nosaltres, els valencians’ 46 i 47 Memòria d’Amic i Amat, crítica de ‘Memòria d’uns ulls pintats’ 48 i 49 Sagarra torna al Palau

Tecnologia

50 i 51 Els EUA buiden la xarxa de films i sèries 52 a 54 Apple revoluciona els ebook Opinió Llorenç Valverde, vicerrector de la UOC 55 Els sons del mar

La cronologia

56 a 60 Els titulars del mes

Els vídeos més vists

62 ‘Veriueu-ho’ de Xavi Castillo a l’aeroport de Castelló Implicat amb Afons López Tena ‘L’estat espanyol no en veurà ni cinc, de l’IVA’

El que passa a VilaWeb

64 L’activitat mensual de +VilaWeb i de l’espai VilaWeb

Personatges 

Marta Rojals Qui estigui lliure de descàrregues Tota aquesta història va de calers: els que no hi volen perdre els uns, els que no s’hi volen gastar els altres.

Ja ens ho va explicar en Vicent l’ànima que no són tan generosos. intermediaris i gentussa variada Partal, així que ho resumirem Però, amb Megaupload, aquesta que s’enriqueixen a costa dels ràpidament: en el context del generositat tenia un preu. autors i creadors, que són qui rebombori contra el projecte Podies triar de pagar-lo amb una realment han suat la cansalada. de llei SOPA, l’FBI ha tancat subscripció, amb què tenies accés Tot plegat seria una bonica labor Megaupload per violació de a tot el pastís, o bé podies triar social si no fos perquè, potser, drets d’autor; com a represàlia, de ‘no pagar-lo’ menjant-te el allò que aconseguirem serà de Anonymous ha atacat la web de pastís a batzegades i empassant- canviar els vells intermediaris per Justícia dels Estats Units. Molt te publicitat ‘per un tub’. Just i uns altres de més modernets, bé. Doncs, com sol passar amb legítim, segurament. Ara, segons i els pares reals de la criatura les gresques d’internet, tots l’informe judicial, la pàgina continuaran veient-les passar. els moderns, ‘freaks’ i ‘geeks’ disposava d’un nucli dur d’usuaris han corregut cap a Twitter a remunerats per a carregar Perquè tota aquesta història va ciberprotestar. Contra què? material calent del forn, cruixent de calers: els que no hi volen Contra qui? Fàcil: en el dubte, i irresistible, agafat d’estranquis perdre els uns, els que no s’hi Anonymous sempre és el bo. I a de les millors pastisseries, cosa volen gastar els altres, i els que partir d’aquí, ja podem piular en que es traduïa en un augment s’aprofiten de tot plegat. I perquè, conseqüència. substancial dels ingressos per en realitat, a consumidors, subscripcions i publicitat. I pirates i perseguidors, els autors I la conseqüència és que entre això i allò, suposem que el i creadors, no els importen una Megaupload també ha de ser el Rolls-Royce Phantom que l’FBI punyetera mè. En fi, com a bo. Perquè, què no devem a la ha confiscat a l’amo de l’invent li clients, potser serà qüestió de prodigalitat dels seus usuaris? devia sortir regalat. triar si trobem més ètic sufragar Aquests milions de desconeguts el Maserati de l’amo d’una que, en un acte d’altruisme en La gran excusa dels pirates, discogràfica (si és que encara massa, ens han salvat de tantes confessos o no, és que els preus n’hi ha) o el Rolls Royce de l’amo tardes ‘tontes’ compartint-nos dels productes d’entreteniment d’una web d’allotjament de fitxers. les seues pel·lícules i sèries, els són abusius. Els hem sentit dir Si fem càlculs, el segon ens surt seus e-llibres i documentals, la que la pirateria contribuirà a més a compte: quan ens posin la seua música i el seu porno. Què fer que s’abarateixin, fulminant publicitat, sempre podrem mirar voleu que us digui, hi ha amics de de la cadena de distribució els cap a un altre cantó.

 Opinió

Xavier Montanyà Fraga, la mort

A l’estat espanyol, gràcies a postfranquisme i democràcia, entelèquia. I Roca, Solé Tura i tots Manuel Fraga, pare de la llei simbolitza la mesura de la plegats es van fer la foto somrients de premsa franquista, de la nostra covardia, claudicació i abraçats al vell feixista que els va propaganda, se’n diu periodisme; de les essències republicanes i saber utilitzar maquiavèl·licament. del feixisme, franquisme. I ara democràtiques del nostre tràgic que han arribat al poder que mai passat. Fraga és la impunitat. Havia no han perdut del tot, la dictadura d’haver estat jutjat o inhabilitat feixista espanyola passarà a ser Fraga és la prova, l’encarnació per la política democràtica. En un règim dur, estricte, amb trets de la traïció dels nostres polítics canvi, va fundar partits i va autoritaris, que va modernitzar transicionals, la poca convicció arribar a ser president de Galícia. Espanya. Ho van intentar amb el amb què van defensar uns S’imagina ningú que un nazi diccionari biogràfic. Ho ha fet ara drets que haurien d’haver estat hagués pogut arribar a presidir mateix també Piñera amb Pinochet irrenunciables, més amplis, un ‘land’ alemany? Impunitat a Xile. És una estratègia. clars i democràtics que no els total i absoluta. Potser ara el actuals. Fraga va aconseguir jutjaran a l’Argentina, ‘in absentia La pervivència de Fraga i dels que a la constitució espanyola et rigore mortis’, per crims de seus coreligionaris, reaccionaris i ens convertíssim en una cosa lesa humanitat, de col·laboració carques, hereus de les tenebres anomenada ‘nacionalitat’. Vam en genocidi. Encara hi ha a més negres del passat, en passar de ser una regió a ser una l’estat espanyol més de cent mil

VilaWeb gener 2012 número 5 

Fraga és la impunitat. Havia d’haver estat jutjat o inhabilitat per la políti- ca democràtica. En can- vi, va fundar partits i va arribar a ser president de Galícia.

Roca, Solé Tura i tots plegats es van fer la foto somrients i abra- çats al vell feixista que els va saber utilitzar maquiavèl·licament.

desapareguts i l’estat no té gens la Oblidar ha estat el nostre crim per Recordo que encara era una mica intenció d’esbrinar-ho. I un estrany complicitat. Per ètica i honor no es innocent i em vaig quedar glaçat sindicat feixista ha impedit la podia, no es pot, oblidar Grimau, en veient-ho. En la primera visita investigació judicial en democràcia. Vitòria, Granados i Delgado, oficial a Catalunya com a president Montejurra, la descolonització de la Junta de Galícia, ell i Jordi Impunitat. El gran triomf dels de la Guinea Equatorial i les Pujol, president de la Generalitat, feixistes espanyols. El seu seves conseqüències sagnants, van fer una ofrena floral a la passaport a la democràcia o l’assassinat del jove estudiant tomba de Lluís Companys. restringida. Els seu domini i control Enrique Ruano, llançat al buit per Cobrien de flors els cadàvers de del relat. El desconeixement del la policia, que Fraga, aleshores les víctimes per passar pàgina. passat a fons, sobre una base de ministre de Franco, va fer passar Cinisme. Aquelles flors segellaven justícia i veritat, els ha absolts per per suïcidi l’any 1969. el pacte d’oblit sobre les víctimes sempre més. I aquesta impunitat, del feixisme a Espanya. Aquelles pactada i acceptada pels nostres La seva implicació en aquests flors servien també per esvair la submisos i mesells polítics de la crims, i el silenci que han pactat fortor que desprenia la transició i transició, és la llosa sota la qual tots aquests anys, són la prova de els qui n’eren protagonistes. Fraga ha quedat sepultada per sempre la la nostra indignitat. i Pujol. La clau i el pany. nostra dignitat cívica i política. Hi ha una imatge, tanmateix, que em va impactar profundament. Opinió

Joan Roma, president d’Innova ‘A Artur Mas, li falla la mitologia’

Segons Roma, Mas Per una banda, en el discurs del moguda… Catalunya és un vaixell primer any governant, Mas ha en una situació difícil, però n’ha manté dues imatges: aparegut com un gestor, que passades de pitjors; per això hi ha la d’un gestor de la gestiona els comptes de la casa esperança. És aquest, el missatge gran: xifres, reducció del dèficit, que transmet constantment. comptabilitat i dels ‘exigim allò que és nostre’... recursos del país, i la Curiosament, Mas aconsegueix En canvi, els discursos de cap de ser la persona més valorada d’algú que vol inculcar d’any van ser molt diferents, del govern, mentre que tots els un sentit èpic a la seva sobretot en la forma més que consellers suspenen en l’enquesta no pas en el contingut. En el del diari ‘La Vanguardia’. Els figura. Però en certs d’enguany va triar el mateix consellers han fet tot el procés de moments s’equivoca escenari de l’any passat: el saló rentar la roba, han de fer la feina, gòtic dedicat a la Mare de Déu s’han d’embrutar més mentre amb les imatges de Montserrat, presidit per una mantenen en Mas en una posició simbòliques imatge de Sant Jordi, un escenari més èpica, mítica. que vol subratllar la tradició de la nació catalana. A més, Mas Una altra qüestió que Artur Mas gesticula molt poc i això fa que aconsegueix: convenç que la feina resti impregnat de la immanència que fa és titànica (ho ha dit tres de la història. És com dir que és un vegades en el discurs del balanç de El discurs d’Artur Mas convenç dels elegits en aquesta Catalunya l’any) per a reduir el dèficit. Però una gran part de la població del eterna. És una escena plena aquí, a Mas, li falla la mitologia. fet que aquest govern fa l’única del sentit de sagrat i en aquest Perquè els titans, que lluiten cosa que es pot fer ateses les context Artur Mas apareix com un contra els olímpics dirigits per circumstàncies. El seu missatge ungit. Zeus, acaben perdent la batalla i diu que l’única cosa que es pot fer són condemnats i tancats al Tàrtar. és també la millor que es pot fer. Mas manté aquestes dues imatges: La dels titans és considerada una D’aquesta manera aconsegueix de la d’un gestor de la comptabilitat època de barbàrie. desactivar prou la població perquè i dels recursos del país, i la d’algú la protesta no sigui gaire forta. que vol inculcar un sentit èpic a la Caldria suggerir a Artur Mas seva figura. I això connecta amb la unes altres imatges. Perquè la Del discurs sobre el primer any metàfora del capità que conduirà dels titans al final és una imatge de govern, com també del discurs el vaixell enmig d’aquesta mar de perdedors. Per tant, no sé si que va fer per Cap d’Any i pel Cap tan furiosa. Mas utilitza moltes interiorment se sent tan confiat de d’Any anterior, en destacaria dos imatges de navegació i parla no perdre aquesta esperança. aspectes. de la boira espessa, de l’aigua Opinió

Ernest Sena, economista ‘Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià’

Diu l’economista que Aquest pretès model del PP s’ha un pla de sanejament global. demostrat que era el que molts Cal una solució a la italiana o tenint en compte que dèiem: una fal·làcia. Ha esclatat. a la grega. Alguna fórmula que al País Valencià hi ha El màxim representant, l’ex- deixe la gestió en mans de gent president de la Generalitat, ha competent perquè n’hi ha molta, gent molt competent i passat pel banc dels acusats. I al País Valencià. Com? Doncs preparada, de primer tenim una Generalitat que no pot probablement cal un govern de afrontar un pagament d’un crèdit concentració nacional que agafe nivell, caldria portar de 123 milions d’euros, és a dir, les regnes del país per superar la a terme un pla de pràcticament en una situació de crisi social i que també negocie suspensió de pagaments. amb Madrid el seu pacte fiscal, sanejament global. Cal perquè cal més que mai que una solució a la italiana I a tot això, cal afegir-hi que tots els recursos generats pels s’ha desmantellat tot l’entramat valencians siguen utilitzats en o a la grega d’institucions financeres del País benefici dels valencians. Valencià, les dues caixes i l’únic banc, totes aquestes de tradició Cal, doncs, un nou govern amb centenària, mentre el govern de tres grans objectius: sanejar la la Generalitat mira cap a una vida i el comportament públics, altra banda i el principal partit sanejar les finances públiques Les dades de l’informe de la de l’oposició manté un gran i negociar amb l’estat un nou Sindicatura de Comptes de fa silenci, el mateix al qual ha estat finançament, el corresponent pacte unes quantes setmanes, segons sotmesa la societat valenciana. fiscal. les quals la Generalitat valenciana Per tant, el model imperant fins vivia una situació molt delicada, ara s’ha trencat. Un model que Tot això no ho faran els governants eren del 2010. Si haguérem es presentava com a referent actuals. Això és claríssim. Per tingut dades del 2011 hauria estat d’excel·lència ha quedat reduït a tant, en calen uns altres. Totes molt més dur. Aquest informe, no res. les forces amb representació l’impagament del crèdit del parlamentària, amb el PP inclòs, Deutsche Bank i als proveïdors i les És, per tant, una situació tràgica: haurien de reunir-se i parlar-ne. dificultats recents per a col·locar estem sota mínims. No solament De manera constructiva, junts, els bons són símptomes no sols cal sanejar les finances públiques, deixant els partidismes a casa i d’una situació quasi de fallida, sinó sinó tota la vida pública del País amb la disposició de cedir quan també del fracàs d’un pretès model Valencià. I tenint en compte que calga per dissenyar un pla amb de gestió valencià, que és el que al País Valencià hi ha gent molt el suport de tots i un govern de ha publicitat el PP els últims anys i competent i preparada, de primer consens. Pel bé del país. Perquè, si encara ara. nivell, caldria portar a terme no, no eixirem d’aquest forat. 12 Personatges Imma Monsó i la dona veloç

‘Sóc ràpida, no ho puc evitar’, llegia Imma Monsó, visiblement nerviosa i contenta per haver guanyat el Premi Ramon Llull 2012 amb la novel·la ‘La dona veloç’. I deia: ‘Aquesta frase del principi del llibre dóna moltes pistes sobre la novel·la. Perquè la velocitat hi té un paper molt important. La distorsió del temps és el gran tema de la novel·la. El concepte del temps m’interessa des de fa molts anys, perquè aquesta immediatesa i instantaneïtat és un dels factors que mou el món contemporani.’

Imma Monsó és un d’aquells que no entrarien mai en una travessa per a guanyar el Premi Ramon Llull. És una autora valorada per la crítica, que ha guanyat uns quants premis, la majoria per obra publicada, i que ha estat fidel a una mateixa editorial, la Magrana, des de fa una dècada. Va debutar el 1996 amb ‘No se sap mai’ a Edicions 62 i seguint els passos dels editors Oriol Castanys i Anik Lapointe, quan van passar a RBA/la Magrana, Monsó va començar a publicar-hi. Però ara Oriol Castanys ja no és a l’editorial i Anik Lapointe es dedica a unes altres coses a RBA. Per això Monsó ha decidit començar una etapa nova i presentar-se al Premi Ramon Llull, amb una motivació que va més enllà de la dotació econòmica: ‘Em fa molta il·lusió que la novel·la es tradueixi al francès.’ (L’obra guanyadora també es publica en espanyol i en francès.) Personatges 13 Franca Masu, música de l’Alguer

Fa deu anys que Franca Masu Una oportunitat d’escoltar-la en emociona amb la seva veu des de directe és el 4 de febrer, a la sala l’escenari. Ara ha volgut immorta- Luz de Gas de Barcelona, dins el litzar els millors moments d’aques- festival de cançó d’autor Barna- ta dècada en un disc, ‘10 anys’, sants. que recull cançons enregistrades en directe: peces pròpies, peces tradicionals de l’Alguer i dues can- çons inèdites en sard. Les tretze cançons de ‘10 anys’ transporten als directes de Franca Masu, en què la cantant i els seus músics Cliqueu per veure el vídeo de Franca deixen via lliure a la improvisació. Masu on interpreta amb l’acordionista Les peces formen part dels tres Fausto Beccalossi la cançó ‘Minyona discos en català de Masu. ‘Fer morena’ a l’Espai VilaWeb. servir l’alguerès va ser una bona aposta, perquè m’ha permès no deixar el jazz i acostar-me a cantar en alguerès d’una altra manera, sense ser folklòrica.’ 14 Personatges J.V. Foix ‘Sol, sóc etern’

J.V. Foix es va morir un 29 de gener de 1987, fa vint-i-cinc anys. En ocasió de l’aniversari s’ha recordat el poeta de maneres diferents: la Fundació J.V. Foix va convocar els lectors a la seva tomba, al cementiri de Sarrià de Barcelona, per llegir-ne poemes. I la xarxa també el va recordar amb apunts als blocs, a Facebook i a Twitter. A més, l’editorial Quaderns Crema ha recuperat un dels llibres majors del poeta i més coneguts, ‘Sol, i de dol’, en edició de butxaca i amb un nou pròleg de l’editor Jaume Vallcorba. Vallcorba va treballar durant anys colze a colze amb l’autor per fixar el text de la seva ‘Obra poètica’, que Quaderns Crema ha publicat en catorze volums.

La Fundació J.V. Foix, presidida per Jordi Madern, ha organitzat tot d’activitats per commemorar els vint-i-cinc anys de la mort del poeta. El primer va ser el mateix dia 29, al cementiri de Sarrià, on reposa el poeta. Hi va parlar Xavier Lloveras, autor del text ‘Mots i maons’ inclòs al llibre ‘Tombes & Lletres’ de l’editorial Sidillà. Després es llegiren poemes de Foix. També, escriu Madern: ‘A aquest acte ens proposem que en segueixin uns altres en què es glossi degudament la figura i l’obra de J.V. Foix.’ La fundació publicarà enguany, cada setmana, un article dels molts que va publicar a les pàgines de ‘La Publicitat’ entre 1922 i 1936. Personatges 15 Leo Messi, portada de ‘Time’

La revista nord-americana ‘Time’ ha escollit una fotografia del juga- dor del FC Barcelona Leo Messi per a il·lustrar la portada. És la prime- ra volta que un futbolista és el pro- tagonista de la famosa portada, en la qual ja han aparegut esportistes com Tiger Woods, Michael Jordan i Muhammad Ali. Segons ‘Time’, Lio- nel Messi és ‘el millor futbolista del món de l’actualitat i probablement el millor de tots els temps’.

Aquest mes, Messi ha estat des- tacat amb la Pilota d’Or per tercer any consecutiu. Iguala les tres Pi- lotes d’Or consecutives del francès Michel Platini, i també les tres que van aconseguir els neerlandesos Johan Cruyff i Marco van Basten. 16 Política

Montserrat Serra Joan F. Mira: ‘L’etapa triomfal del PP comença a trontollar’

L’escriptor valencià A Joan Francesc Mira, el molesta la del típic polític lladre. considera que ‘hi ha que Francisco Camps es passegi —Com pot ser que l’hagin somrient i amb cara triomfal absolt? coses de fons que després de l’absolució, però creu —Perquè les nou persones que van canviant’ al País que és ‘un moniato’ i que la seva formaven el jurat tenen les trajectòria i allò que representa ja seues visions i opinions, i molt Valencià · En parla en s’acaben. En aquesta entrevista probablement la majoria que aquesta entrevista en considera que hi ha coses de fons ha votat en favor de la no- que van canviant al País Valencià, culpabilitat de Camps ha votat profunditat que la dreta integrista ha deixat també per adscripció ideològica. de bramar com abans i que el Són persones que segurament canvi al País Valencià és tombar també el votaren en les últimes el PP. I no ho veu impossible. ‘A eleccions. I l’advocat de la vegades, amb el 5% de canvi de defensa ha estat molt hàbil, vot n’hi ha prou.’ intentant convèncer el jurat amb proves o documentació moltes —Com us ha fet sentir el vegades circumstancials per a veredicte que considera no suscitar afinitat o simpatia. I ja culpable Francisco Camps? sabíem des del començament que, —Em molesta, a part la a Camps, l’havien d’absoldre. infladíssima repercussió que ha tingut als mitjans, que un —Per què? personatge funest i desagradable —Perquè un tribunal professional com Camps es passege amb mira l’objectivitat i la qualitat o aquell somriure i aquella cara el pes processal de les proves. I triomfal, d’èxit i de gust i de prendria decisions professionals. satisfacció. Ell i la seua colla Però els membres d’un jurat nefasta. És això que realment finalment voten per simpatia, per em molesta. Perquè no és un afinitat, per sensacions. No són ‘capo’ de la màfia ni un lladre, professionals de la valoració de les és un moniato, un home que proves. s’ha deixat afalagar, s’ha deixat estirar la jaqueta i s’ha deixat fer —Sembla que una part de la un regal… És més una qüestió de societat valenciana encara personalitat ètica i estètica que no vegi bé Camps i què fa. ‘Ara comencen a canviar algunes coses fins i tot en ambients sociològics i ideològics de dretes i d’una part de la classe política i de la premsa conservadora’

—No exactament. És ben vista el clàssic defensor del senyor comença a veure que això que la mena d’idees, eslògans i Camps, dient que ens hem han fet els seus ens porta a la imatges que ell i el seu antecessor equivocat, que hem fet les coses ruïna. Zaplana, i la batllessa de València, malament, que els governs van llançar durant molt de temps. d’aquests últims anys, és a dir, —També hi ha un sector que Aquell llenguatge d’autoexaltació els del PP, han comès excessos, es declara molt pròxim a dient contínuament que som els ens han portat a la ruïna, hem Camps, malgrat les converses millors, que som un exemple perdut les institucions financeres, vergonyants que tots hem mundial d’enveja, que tothom hem perdut massa trens, hem sentit. volia ser com nosaltres, que érem gastat massa diners inútilment —Els qui tenen pes realment, els més fantàstics, que teníem el i ara estem fotuts, i la culpa, la les associacions empresarials, que no tenia ningú, que tothom tenim nosaltres, i no els catalans. o els qui tenen més seny en el mirava cap a València… I tot això Ja comencen a fer editorials en PP, no busquen gens la tornada sense tenir absolutament res, aquest sentit, que fa un any i mig a la presidència de Camps; no perquè la realitat dels nombres o dos eren inimaginables. ho tolerarien. Ara té el suport diu que al País Valencià som en dels qui han estat sempre al el furgó de la cua de la renda per —Hi ha una certa fractura seu voltant, començant per la càpita. social? batllessa de València i els sectors —És habitual que n’hi haja en més de l’Opus i de la dreta —Això agrada a la gent fins qualsevol espai polític. Els qui religiosa. Però aquesta gent ara que no li esclata la realitat a la són afins o que tenen simpatia són minoritaris. A la llarga, Camps cara. pel govern que han votat durant i tot allò que significava d’aquesta —A molta gent li ha esclatat tants anys tenen tendència a vàcua exaltació, el dispendi i la a la cara. Ara comencen a culpar els altres. Aquesta divisió imatge del triomfalisme amagant canviar algunes coses en sectors és normal. Però també hi ha hagut una realitat desastrosa, s’acabarà. importants de la població i fins una gran incomunicació entre els i tot en ambients sociològics uns i els altres, en els mitjans —Cap on pot portar tot plegat? i ideològics de dretes, dels de comunicació i també en allò —Cap on pot portar, no ho sé. empresaris, i d’una part de la que se’n diu la societat civil, les Però hi ha un sector, si vols classe política conservadora i de la entitats, les associacions, on reduït numèricament, però molt premsa conservadora. realment hi pot haver convivència significatiu de la població, que i diàleg. No n’hi ha hagut, però sempre s’ha manifestat d’una —Quins exemples en tenim? això comença a canviar. Ara manera activa. Hi ha hagut —He llegit últimament dos aquest sector de dreta, tan pagat manifestacions molt grosses al editorials del diari ‘Las Provincias’, i content d’aquests dispendis, carrer, però mai no hi ha hagut 18 VilaWeb gener 2012 número 5

Cliqueu per veure el vídeo sobre la multitudinària manifestació de València contra les retallades i contra la sentència del cas Camps.

una força política sòlida, solvent i una part de tot això. Una part represente ningú. Però què passa? potent, que els socialistes haurien que ve de molt antic, perquè Que això s’acaba, s’exhaureix per tingut l’obligació de ser, capaç de aquesta minoria de què parlava si mateix, el moviment espontani recollir això. és una composició de la gent més es dissol i ja està. No volen donar modernitzadora i moderna i més suport a res del que existeix, però —Però no ho han estat. europea i amb més cultura i més no són capaços de crear res nou. —No, el PSPV és una petita nacionalista i més fidel al país, empresa de col·locació d’amics, que ha existit sempre. Li ha tocat —S’ha de jugar el partit en el afins i coneguts i de baralles d’aguantar totes les pressions terreny polític? internes i no fan, ni pensen res imaginables i les no imaginables. —Si al País Valencià vols canviar més, ni els preocupa res més. Això comença a traure el cap, i és les coses, has de tombar el PP; Ara mateix, en aquest moment significatiu. i si vols tombar el PP, necessites de canvi, els socialistes estan diputats, és a dir, vots; és a dir, ocupats, al cent per cent, en les —I té més recorregut una organització política. I no sé seues coses internes. És una políticament? Com es pot què passarà d’ací a tres anys, cinc força política que viu per una articular tota aquesta força o deu. Només sé una cosa com a pura inèrcia històrica dels temps que hi ha al carrer? constatació: hi ha coses de fons gloriosos de Felipe González. —No ho sap ningú. Les que van canviant. L’afrontament manifestacions grosses a València entre dos sectors ideològics no és —Qui recull la resistència i la que varen començar fa dos anys tan salvatge ni tan virulent com protesta és Compromís. es deien ‘en moviment’. És a dir, quan aquesta dreta integrista, —Sí, el Bloc ha lluitat molts una part d’aquesta gent que ix fins fa po cs anys, bramava anys, i la gent que ha passat al carrer no vol ser representada i dominava. Aquesta dreta d’Esquerra Unida a Iniciativa, la per ningú. I en paral·lel, encara integrista són quatre desgraciats gent més digna i amb les idees que no hi tinga res a veure, hi folklòrics. més clares i més activa, és ha els indignats, que diuen que també a Compromís. Ells recullen no es volen organitzar ni que els Llegiu-ne l’entrevista completa VilaWeb gener 2012 número 5 19

Tancaments en una trentena d’instituts valencians Professors, alumnes i pares i mares d’una trentena d’instituts de secundària es van tancar el 24 de gener a la nit als seus centres. Entre aquests hi ha els IES Malilla i Cabanyal de València, el Tirant lo Blanc de Torrent, el Ramon Muntaner de Xirivella i el Politècnic de Castelló.

Clam a València: ‘Més educació, Camps a la presó!’ ‘Més educació, Camps a la presó’ fou una de les proclames més repetides, acompanyada de pancartes com ‘Jo sí que sóc no culpable’ o ‘Sí que sou culpables d’haver arruïnat el País Valencià’, a les manifestacions contra les retallades. I és que la indignació ha esclatat aquests últims dies i en cosa d’una setmana s’han vist algunes de les manifestacions més grosses d’aquests últims anys.

Les converses que condemnen Francisco Camps Francisco Camps va rebre amb satisfacció el veredicte que li estalvia de pagar la multa prevista pels delictes de suborn impropi. Però el veredicte no esborra de la memòria dels ciutadans les converses telefòniques que es van sentir durant el judici i que posen en evidència les ‘estretes relacions’ entre els màxims responsables del Consell i el PP valencià i els caps de la trama Gürtel.

Això no es pot acatar ‘La sentència que absol Camps no es pot acatar, tenint en compte que tot el país ha seguit el judici, ha sentit amb les seues orelles què s’hi ha dit i ha vist com es comportaven els acusats. Cinc homes han decidit que ell no era culpable. Però tothom sap que aquests jurats s’han negat a veure totes les proves presentades, ben contundents, per cert. I això no es pot acatar’, diu Vicent Partal a l’editorial.

Regina Laguna: ‘Majoria absoluta’

Jurídicament, han eixit a relluir les errades inicials de la sala civil i penal del TSJCV, del tribunal valencià, que va separar el ‘cas dels vestits’ de la trama principal del cas Gürtel al País Valencià: la del finançament il·legal del PP. 20 Cultura

Montserrat SerraCristòfol Soler: ‘El govern balear menysté la llengua i desfà la normalització’

Foto: Raphel Pherrer (Diari de Balears)

L’ex-president popular L’ofensiva del govern balear de la llei de funció pública de les Illes Balears, presidit per José Ramón Bauzá impulsat pel vostre partit? contra la llengua i la cultura —El programa del Partit Popular contrari a la política catalanes ha marcat els primers a les eleccions deia que es farien lingüística i cultural del mesos de la legislatura. L’últim actuacions per fer viable la lliure capítol d’aquesta ofensiva és la elecció de la llengua vehicular govern de Bauzá proposta de modificar la llei de a les escoles. Això suposava la funció pública per suprimir retocar la normativa escolar, però el requisit que els candidats a quedava ben clar que no es tocava funcionaris sàpiguen el català. la llei de normalització lingüística, Un moviment ciutadà ha aprovada per consens de tots els presentat milers d’al·legacions a partits el 1986 amb un govern de l’avantprojecte de llei. Algunes la coalició popular, amb Aliança d’aquestes al·legacions, les ha Popular, el Partit Demòcrata presentades Cristòfol Soler, l’ex- Popular i Unió Liberal president popular del govern, que Aquesta llei ha permès a tots encara milita al PP i que ataca els governs posteriors de fer- en aquesta entrevista la política ne una interpretació i aplicació lingüística i cultural de Bauzá. particulars. És com una espècie de constitució de la llengua al nostre —Per què heu presentat territori, amb respecte per a les al·legacions a l’avantprojecte modalitats lingüístiques, però VilaWeb gener 2012 número 5 21

reconeixent totes les implicacions administratiu o jurídic en català. espanyolista descarat. En el de l’estatut, on es diu que el Si cal fer algunes exempcions, es congrés, en Bauzá va aconseguir català és la llengua pròpia de les poden fer en aquesta concreció un 70% dels vots i, en lloc de Illes Balears. del catàleg i no cal modificar cap tirar endavant el seu projecte, llei. va voler fer una integració de la —Si ja no hi ha consens, Bauzá candidatura d’en Delgado. Però pot impulsar una reforma... —Per què es vol reformar la la cosa que sorprèn a molts que —El consens, que ha operat des llei de normalització? vam donar suport a Bauzá és del 1986, ha permès governar —En el programa electoral del PP, que sembla que el congrés, l’hagi els distints governs de dreta i enlloc no es diu que es modificarà guanyat en Delgado, perquè es esquerra que s’han anat succeint la llei de normalització ni tampoc fan les polítiques d’aquest sector sense que ningú no hagi hagut la del funcionariat. No hi havia espanyolista. de plantejar cap modificació cap previsió en aquest sentit i s’ha a la llei de normalització començat per aquí amb una llei de —La militància va fer confiança lingüística. Ha estat possible funció pública que deixa el català a Bauzá… en el sentit que cada consell ha per terra. Passa de ser un requisit, —Va ser un congrés sense debat anat fent una modulació de com que pot ser objecte d’exempció programàtic. Per tant, per trobar aplicava la llei segons la seva per a determinats llocs de feina, a un projecte d’idees avalat per la orientació. Permetia governar a simplement un mèrit. Però és que militància hem d’anar al congrés dreta i esquerra, a catalanistes s’imposa un sector del partit que del 2008, quan es fa presidenta i anticatalanistes (en una no és majoritari. na Rosa Estaràs, que defensa una denominació que no m’acaba posició lingüística i de país clara i d’agradar), sense haver de —Parleu-nos dels sectors del neta. Les polítiques lingüístiques tocar-la perquè permet marcar el vostre partit... i culturals del govern actual no ritme i el tempo en el procés de —Dins el partit hi ha hagut consten als documents ideològics i normalització lingüística. sempre dos sectors definits d’una programàtics del Partit Popular. manera clara i contundent. Hi —Com s’ha trencat el consens? ha una sensibilitat regionalista —S’ha fet un cop d’estat —En un determinat moment de la amb una concepció de partit ideològic? campanya pre-electoral del PP va més acostada al territori i al —Sí. Encara que ells diguin que sortir aquesta qüestió sobre la llei país. Aquest Partit Popular té les no hi ha cap atac a la llengua de normalització en unes paraules coses clares. Per una altra banda, i justifiquen les decisions amb del president Bauzá a Eivissa. Va ens trobam als congressos que, raons jurídiques i amb els dir que modificaria la llei perquè sobretot a Mallorca, a la zona de canvis demogràfics i culturals els pares puguin triar la llengua Palma, de Calvià, de Llucmajor, que hi ha hagut a les Illes. Per vehicular a l’ensenyament. Però zones amb més percentatge de jo, la cosa més curiosa i greu el mateix dia es va corregir dient forasters, hi ha hagut sempre uns d’aquesta qüestió és que s’acusi que només caldria modificar la llei nuclis minoritaris espanyolistes. d’indisciplina els qui presentem d’ensenyament sense tocar la de En temps d’en Cañellas al·legacions a l’avantprojecte de normalització lingüística. La llei representaven tan sols entre un llei en un procés que s’ha obert actual de normalització ja permet 7% i un 10%. per voluntat del govern, que escollir la llengua vehicular a encara no l’ha aprovat ni l’ha l’escola. —I ara han crescut? tramès al parlament. Tampoc no Per una altra banda, la llei de —A les eleccions internes s’ha debatut al partit. Si el consell funció pública no diu que el català passades es van proposar ha volgut obrir un procés públic tingui primacia, sinó que estableix dues alternatives: la de Carlos de consulta per a la modificació que es determinaran els requisits Delgado i la d’en Bauzá. El de la llei, no es pot demanar que del nivell de català que cal tenir president Bauzá va rebre tot en quedem exclosos els militants en el catàleg de llocs de feina. Hi el suport, poble per poble, del del partit ni les institucions ha requisits molt diferents per a Partit Popular que havia aplegat governades pels nostres batlles. cada categoria laboral: des d’un Cañellas, amb sentiment de país. nivell de domini de la llengua En canvi, el senyor Delgado va Llegiu-ne l’entrevista completa parlada, fins a un domini tècnic fer una campanya amb un perfil 22 Política

Fraga, el tabú de la transició

S’ha mort l’històric ministre franquista, responsable de l’execució de Julián Grimau i dels assassinats de Vitòria. Fundador del PP i president de Galícia

S’ha mort Manuel Fraga, una de les figures cabdals de Fraga va tornar a formar part d’un govern el 1975, la política espanyola. Provinent del franquisme, Fraga quan va ser nomenat ministre d’Interior del govern va ser el fundador del PP i va exercir de president de de Carlos Arias, tot just després de la mort de Franco. Galícia. La seva figura ha estat molt controvertida per Durant el seu mandat van passar tot d’episodis greus, la repressió que va exercir. el pitjor dels quals va ser l’assassinat a la capital basca, Vitòria, de cinc manifestants, la raó del ‘Cam- Manuel Fraga Iribarne va ser nomenat ministre d’In- panades a Mort’ de Lluís Llach. També van passar els formació i Turisme del règim franquista l’any 1962, fets de Montejurra i van aparèixer els escamots que càrrec que va ocupar fins el 1969. Fraga va ser el atemptaven a l’estat francès contra militants d’ETA. portaveu del govern que va anunciar l’execució del dirigent del PCE Julián Grimau, a qui va qualificar de El 1976 va fundar el Partit Popular, Aliança Popular en ‘ese caballerete’. Franco va demanar als seus ministres aquell moment, del qual ha estat president d’honor que signessin personalment la condemna i dos s’hi van fins ara. Fraga va ser un dels ponents de la constitució negar. Fraga, la va signar. espanyola. El 1982 Fraga va aconseguir esdevenir el cap de l’oposició després de la gran victòria del PSOE i En aquell càrrec, responsable també de la censura, l’enfonsament de la UCD. Posteriorment va ser eurodi- Fraga es va fer famós per banyar-se a la platja de putat i finalment, durant quinze anys, va ser president Palomares quan hi va caure una bomba atòmica nord- de la Junta de Galícia, càrrec que va deixar el 2005. americana, per a demostrar que no hi havia perill. Fraga també va ser l’inspirador de la campanya dels Quan en algunes entrevistes se li va demanar si ‘vint-i-cinc anys de pau’. Posteriorment va ser nome- condemnaria o criticaria el franquisme, sempre s’hi va nat ambaixador espanyol a Londres. negar. Opinió VilaWeb gener 2012 número 5 23

Vicent Partal Fraga i la covardia

És precisament la Manuel Fraga Iribarne té la culpa Però que reste ben clar que és de moltes coses. I greus. Però no precisament la covardia d’aquesta covardia d’aquesta té gens de culpa de la covardia societat, que ha permès que un societat que ha d’una societat que ni, quan es home com Fraga puga morir sense mor, no sembla capaç de passar-hi haver passat vergonya de les permès que un home comptes. coses que féu i sense haver de com Fraga puga renegar ni tan sols dels seus crims. No puc dir que em sorprenga que morir sense haver la dreta espanyola plore avui. Ho Crims gens metafòrics. Entre passat vergonya de trobe normal. Fraga n’ha estat aquests, l’assassinat, en ple durant dècades un dels dirigents franquisme, del dirigent del les coses que féu. més grans, si no el més gran. I PCE Julián Grimau porta la seua als de la dreta, no crec que els signatura. I també els morts importe gaire la diferència entre la de Vitòria, els que inspiraren dictadura i la democràcia. Ploren el ‘Campanades a mort’ de Lluís seu home. Llach, una cançó impagable que clama: ‘Que en la mort I tampoc no és que em sorprenga us persegueixin les nostres gaire l’actitud de l’esquerra oficial memòries.’ o de la immensa majoria dels mitjans, que simplement han Per cert: per als teòrics de la recordat el Fraga ‘fundador del PP i comunicació, la comparativa de la president de Galícia’, com si abans reacció de Twitter i Facebook amb no hagués existit. No em sorprèn la dels mitjans de comunicació perquè ja entenc que no és fàcil de tradicionals pot explicar molt bé reaccionar-hi ara, després de tants per què aquests s’enfonsen cada anys d’esborrar la memòria. dia un poquet més.

Manuel Fraga Iribarne, després de l’in- cident nuclear de Palomares del 1967, banyant-s’hi amb l’ambaixador dels Estats Units, Angier Biddle Duke. 24 Política

La mort de Fraga, segons Xavi Castillo L’actor valencià Xavi Castillo presenta una nova crònica en vídeo de la sèrie ‘Veriueu-ho’, sobre l’actualitat valenciana. A més, en aquesta ocasió Castillo també parla de la mort de l’ex-ministre franquista i ex-presi- dent de la Junta de Galícia, Manuel Fraga. ‘Veriueu-ho’ es pot veure a VilaWeb TV i Levante TV.

‘Campanades a morts’, Lluís Llach “Assassins de raons, assassins de vides. Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries’. La cançó de Lluís Llach recorda els fets que succeïren el 3 de març de 1976 al barri de Zaramaga, a Vitòria (País Basc), en què, arran una vaga d’obrers, la Policía Nacio- nal va matar cinc persones. Opinió VilaWeb gener 2012 número 5 25

Lluís Llach, cantant ‘Manuel Fraga va ser un feixista’

En Manuel Fraga Iribarne va ser –i ell n’és prova documental–, Mai no se li un feixista responsable, amb se li va permetre de participar la seva signatura solidària amb en la redacció de la constitució han demanat els ministres d’en Franco, d’uns espanyola, i n’hi ha que pensem responsabilitats ni quants assassinats polítics pels que encara en paguem peatge. quals mai no va demanar perdó, polítiques ni penals. ni mai no se li han demanat En termes més polítics, ell és un responsabilitats ni polítiques ni dels responsables que el centre- penals. dreta espanyol no tingui gens de transcendència en el panorama En temps de la transició va polític actual i que tot l’espai ser culpable directe de fets conservador sigui representat pel luctuosos com els de Vitòria (cinc Partit Popular, una dreta extrema morts i desenes de ferits en un en postulats i acció. metrallament d’obrers indefensos a la sortida d’una església), pels Respecte de Catalunya i dels quals tampoc no va demanar Països Catalans, ha tingut sempre Sembla que va mai perdó ni tampoc no se li va una actitud més que bel·ligerant demanar responsabilitat política o pel seu immaculat ‘amor a tenir el mèrit de penal. Sembla que va tenir el mèrit Espanya’ –a aquestes alçades ja transformar la de transformar la dreta casernària no cal comentar res–. Segurament espanyola en una dreta cavernícola que el seu Déu, el deu haver dreta casernària espanyola. agafat confessat i tampoc no li espanyola en una demanarà cap responsabilitat. No seré pas jo qui li ho agraeixi. Escarnis de mal empassar. Això sí, dreta cavernícola Gràcies a això, i al fet que no hi que descansi per sempre. espanyola. va haver ruptura amb l’antic règim 26 Política

Martí Crespo Andoni Txasko: ‘La nostra pretensió era de fer seure Fraga al banc dels acusats’

Entrevistem el president Pedro María Martínez Ocio, Francis- ni Txasko, un dels cent cinquanta de l’Associació 3 de co Aznar Clemente, Romualdo Bar- ferits per aquella actuació policíaca roso Chaparro, José Castillo i Bien- i president de l’entitat. Març, que recorda venido Pereda. Són els cinc obrers l’assassinat de cinc assassinats a trets per la policia el –Manuel Fraga Iribarne s’ha 3 de març de 1976, quan assistien mort. Què us ve al cap? treballadors a Vitòria a una assemblea de treballadors –Un sentiment agredolç. D’una el 1976 a mans de la en una església de la capital basca, banda, hem pogut comprovar que Vitòria. Trenta-sis anys després, totes les persones, bones, dolen- policia, quan Manuel l’Associació 3 de Març continua tes i regulars, al final s’acaben Fraga Iribarne era reclamant tota la veritat i que els morint. Però, d’una altra banda, responsables polítics d’aquell crim ens han vingut al cap totes les ministre de Governació siguin jutjats. Manuel Fraga, com a conseqüències nefastes que hi espanyol ministre de Governació espanyol a va haver durant el seu govern, l’època, ja no podrà seure al banc totes les atrocitats que es van dels acusats. En parlem amb Ando- fer. Començant pels cinc treballa- VilaWeb gener 2012 número 5 27

dors assassinats aquí a Vitòria i i de la recuperació de les llibertats tot, hem aconseguit, com a mínim, continuant per molts assassinats perdudes. que s’hagi canviat el relat. Al prin- més, alguns d’aquests en manifes- –Si no s’hagués mort Fraga, cipi la classe treballadora de Vitò- tacions de solidaritat amb els fets què esperava l’associació? ria era una colla de terroristes que de Vitòria. Un exemple el teniu a –La nostra pretensió sempre ha va atacar la policia, que va haver Tarragona, amb la mort de Juan estat de fer-lo seure al banc dels de disparar per preservar la vida. Gabriel Rodrigo. Hem vist, doncs, acusats juntament amb la resta de Aquest relat, l’hem anat canviant que aquesta persona ja ha desapa- persones que considerem respon- i hem aconseguit que, si més no, regut, però també en lamentem la sables dels fets, i que passessin ens reconeguin que érem lluitadors mort en el sentit que se n’ha anat per un judici que dictaminés com per la llibertat i la democràcia. En sense càstig, no ha estat jutjat ni va anar realment tot. No tenim aquest sentit, a alguns hem estat l’hem pogut fer seure al banc dels odi ni volem venjança, solament admesos en la llei de memòria his- acusats. Fraga s’ha mort en la més justícia; no preteníem que ni Fraga tòrica espanyola, però és una llei completa impunitat i ajudat per un ni ningú d’edat avançada anés a la discriminatòria, incompleta, que estat espanyol que avala en certa presó, però creiem necessari que ens nega la justícia i la reparació manera, o totalment, aquesta passin a la història com allò que en part, si més no respecte d’unes impunitat. verament van ser, uns criminals i altres lleis fetes per a unes altres uns genocides. víctimes. I la justícia, per nosal- —Quina implicació va tenir tres, és fonamental. Exigim que Fraga en els assassinats de –Hi ha hagut oblit? es posi fi a la impunitat, que els Vitòria? –En el fons tothom sap què va culpables seguin al banc dels acu- –En aquell moment, el 1976, passar i tothom sap que els fets sats i que siguin jutjats. En aquest Manuel Fraga Iribarne era el minis- de Vitòria continuen impunes, a sentit, l’estat espanyol encara ha tre de Governació espanyol i mà- tenor d’uns pactes de la Moncloa de reconèixer moltes coses i ha xim responsable de les forces de fixats durant la transició i en què d’admetre la seva responsabilitat. la policia. Si bé no podem demos- es va redactar una llei d’amnistia Aquest mateix mes, per cert, farà trar-ho, tothom sap que el màxim que precisament no era d’amnis- quaranta anys del Bloody Sunday responsable dels fets de Vitòria va tia, sinó de punt final. Totes les irlandès, en què catorze civils ser Fraga, que regia el Ministeri conseqüències de la dictadura, del foren assassinats en una mani- de Governació. El cap suprem de règim militar franquista, van restar festació pels drets civils i polítics l’estat en aquell moment era Juan impunes i es va fer creu i ratlla. a Derry. El 2010 el govern brità- Carlos I de Borbó i el president era Això, tothom ho sap. Aquests dies, nic va reconèixer en un informe Arias Navarro, però el ministre de amb la notícia de la mort de Fraga, la innocència de les víctimes i la Governació era Fraga i el minis- tothom, quan en glossa la biogra- culpabilitat de l’exèrcit, i el seu pri- tre de Relacions Sindicals, Martin fia, el qualifica de responsable de mer ministre, en nom del govern, Villa. Tots tenien una part d’im- la matança de Vitòria. Fins que va demanar perdó a les víctimes i plicació en l’actuació de la policia. no s’ha mort, doncs, no s’ha dit als familiars. Aquest és l’exemple Però creiem que la premeditació que Fraga n’era el responsable. a seguir, allò que exigim al govern i la planificació venia del Ministe- Ara sembla que li carregaran totes espanyol, a Mariano Rajoy. Abans ri de Governació, a partir també les culpes. Però no és pas l’únic ja ho havíem demanat al govern d’unes exigències de la patronal culpable, n’hi ha molts més, com socialista de José Luis Rodríguez alabesa, que deia que a Vitòria es he esmentat suara. Zapatero. I això és el que han de preparava una revolució, un petit fer. Han de reconèixer el mal cau- soviet, i que se’ls escapava de les –Les víctimes de Vitòria han sat, han de jutjar els fets i s’ha de mans. Demanaven des d’aquí que estat prou reconegudes? saber què va passar realment el 3 s’actués amb duresa per reprimir i –No, creiem que no hi ha hagut de març de 1976 a Vitòria. acabar aquella revolta popular en prou reconeixement de les vícti- favor d’unes millores sociolaborals mes de Vitòria. A poc a poc, amb Llegiu-ne l’entrevista completa 28 Política

Martí Crespo Retallada democràtica a Hongria

Partitocràcia real, verí lent que que té al parlament, el Fidesz de les denominacions protestants ataca la democràcia, deriva ha introduït canvis unilaterals i esteses entre la minoria gitana autocràtica, putinització de la segons el seu propi interès en del país. Els mitjans tampoc política... Són alguns dels termes totes les institucions de l’estat que no han pogut esquivar el corró que han fet servir aquests últims no tenia sota control, incloent- d’Orbán. El seu govern no sols ha temps prestigiosos mitjans de hi la presidència, unes quantes passat a controlar els canals de comunicació de tot el món, com agències públiques i els tribunals TV públics i a lligar-los curt, sinó Der Spiegel, The Guardian, The suprem i constitucional: molts que per mitjà d’un nou Consell New York Times i The Washington militants del partit al govern hi de la Comunicació s’ha atorgat Post, a l’hora de referir-se a han entrat i en comprometen, l’autoritat de regular diaris, TV, la situació que viu actualment consegüentment, la independència ràdios i portals d’internet privats Hongria sota la lagislatura del que se n’espera. En aquesta i multar-los si publiquen segons primer ministre conservador mateixa línia, l’executiu d’Orbán quines informacions considerades Viktor Orbán. ha canviat el mètode d’elecció de ‘poc objectives’. jutges i ha intentat modificar el De motius per a recórrer a sistema electoral, per a afavorir L’apel·lació als sentiments més aquests conceptes i titulars, no en la seva formació en futures patriòtics dels hongaresos és un manquen en l’acció de govern de eleccions. dels pilars de l’estratègia política l’alhora dirigent del partit Fidesz d’Orbán per a consolidar la seva (acrònim de Fiatal Demokraták Les modificacions legislatives base electoral i mirar d’eixamplar- Szövetsége, l’Aliança de Joves i constitucionals aprovades la. Fidel a la visió del Fidesz, Demòcrates). Orbán, que ja va ser amb el vist-i-plau de la majoria que concep Hongria com el país primer ministre del país de 1998 a parlamentària han arribat fins i de tots els hongaresos (a més 2002, va recuperar el càrrec en les tot a aspectes tan personals com dels deu milions d’habitants, eleccions de 2010 amb un 52,73% les creença religiosa: una nova es calcula que en viuen més de dels vots. Des d’aleshores, i llei, que estableix el catolicisme dos milions i mig més fora de amb mètodes autoritaris, el seu com ‘la base de la nació’, reconeix les seves fronteres, sobretot a govern ha sotmès a un ferri setge únicament catorze religions i Romania, Eslovàquia, Sèrbia i molts sectors del país. Gràcies a dificulta, així, la pràctica d’unes Ucraïna), l’1 de gener passat va la folgada majoria de dos terços quantes esglésies més, sobretot entrar en vigor una polèmica VilaWeb gener 2012 número 5 29

modificació constitucional que empresonada) per l’omnipresència El malestar generat a Hongria i imposa el canvi de nom oficial del Fidesz en tots els ressorts més enllà de les seves fronteres del país de República d’Hongria de la política i els mitjans de per les reformes empreses (Magyar Köztársaság) a Hongria comunicació, el cop d’estat unilateralment pel Fidesz de (Magyarország). Pel partit democràtic d’Orbán, aprofitant el Viktor Orbán des de 2010 se governant, doncs, Hongria ja no descrèdit de l’esquerra corrupta suma a l’estupor que causen és una república, sinó el ‘país per guanyar rotundament les aquests fets en un país que dels hongaresos’, en la mateixa eleccions de fa dos anys, també va ser, precisament, el primer línia de la norma aprovada fa ha començat a rebre contestació a rebel·lar-se contra el poder uns quants mesos segons la qual a l’exterior d’Hongria. Els EUA, soviètic, l’any 1956, i també el qualsevol parlant d’hongarès l’OSCE i l’FMI han mostrat la primer a precipitar la caiguda del pot demanar la nacionalitat preocupació per la retallada de teló de ferro, el 1989. A Hongria, hongaresa, resideixi on resideixi. drets i d’autonomia de molts hi passen coses que tenen a En aquesta reivindicació dels òrgans del país, i la Comissió veure amb l’Europa central i territoris poblats pels hongaresos Europea va acordar el 17 de oriental, amb la tornada de velles dels estats veïns, i no solament gener passat obrir un expedient pulsions explicades sovint per els de la república actual, sancionador al govern hongarès i la complicada història de tots Orbán s’alinea perillosament exigir-li el canvi immediat de la llei aquells territoris. Els vents de amb alguns dels postulats del adoptada recentment per a limitar democràcia segrestada que bufen partit d’extrema dreta i xenòfob la independència del Banc Central a Bielorússia, Rússia o Ucraïna ja Jobbik, que el 2010 va obtenir del país, la retirada de la mesura han arribat a un país de la Unió uns quants escons al parlament i que afecta el sistema judicial i Europea i una pregunta de fons que és al darrere de la prohibida l’elecció de nous jutges, i la que plana actualment en l’aire: Viktor Guàrdia Hongaresa, una restringeix la independència de Orbán serà una excepció “sui formació paramilitar i xenòfoba l’agència de protecció de dades. generis” restringida a Hongria o protagonista de molts atacs contra Per l’executiu europeu, totes la seva recepta de dreta extrema la minoria gitana al nord del país. aquestes mesures vulneren els i patriotisme xenòfob esdevindrà principis democràtics de la UE i la norma en una bona part de Malgrat que l’oposició és normativa comunitària. l’Europa més perifèrica? emmordassada (i fins i tot 30 Política. Escòcia, full de ruta Escòcia, full de ruta

El govern escocès ha El maig del 2016 es faran les La pregunta del referèndum serà primeres eleccions de l’Escòcia directa i clara. El govern escocès indicat quin és el mapa independent i el país elegirà el seu proposa que sigui: ‘Esteu d’acord que proposa per arribar primer president. Això segons el que Escòcia sigui un país indepen- pla presentat per Alex Salmond. dent?’ En el cas que el resultat del a la independència. Com a condició prèvia, els escoce- referèndum sigui favorable a la El primer pas serà sos hauran de votar en referèndum independència, aleshores els go- la independència, un referèndum verns escocès i britànic començaran la celebració del que ara Salmond accepta que sigui les negociacions per a arribar a la referèndum l’any organitzat per les autoritats electo- independència, que es proclamaria rals britàniques. de manera oficial el maig del 2016. 2014. La pregunta serà directa i clara: El govern escocès ha indicat quin Escòcia proposarà en aquestes és el mapa que proposa per arribar negociacions que la reina ho sigui ‘Esteu d’acord en que a aquest punt. El primer pas serà també d’Escòcia i que Escòcia tingui Escòcia sigui un país la celebració del referèndum l’any tots els atributs i responsabilitats 2014, on el govern escocès proposa d’un estat, formant part de la Unió independent?’. que participin tots els més grans de Europea. setze anys i no sols de divuit. VilaWeb gener 2012 número 5 31

Quinze preguntes i respostes sobre el referèndum d’Escòcia

1. Quina és la proposta discussions. Formalment, la perquè seria una agressió als de referèndum del govern convocatòria d’un referèndum drets dels ciutadans escocesos. escocès? correspon al parlament Tercera, acceptar el referèndum; L’SNP (Partit Nacional Escocès) britànic. Però el parlament però amb condicions. I és això es va presentar a les eleccions escocès proposa una comissió que prova de fer Cameron amb un programa electoral independent, nomenada pel que incloïa un referèndum parlament escocès, perquè es 6. Quines condicions posa el per a decidir la independència faci càrrec de l’organització. primer ministre britànic per d’Escòcia. El programa electoral, El govern britànic, en principi, al referèndum? i el discurs d’investidura d’Alex no ho accepta, però ha donat Hi posa dues grans condicions: Salmond com a primer ministre, entenent que podria arribar a la primera, que el referèndum especificaven clarament que la un acord, puix que reconeix que es faci abans de divuit mesos proposta del govern escocès era Escòcia té el dret de votar sobre (a tot tardar, a mitjan 2013) de fer el referèndum a la segona el seu futur. La fórmula seria i no el 2014 com vol l’SNP; la meitat de la legislatura, l’any que el parlament britànic ‘cedís’ segona, que la pregunta sigui 2014 o el 2015. la seva competència en matèria directa: ‘Voleu la independència de referèndums al parlament d’Escòcia, sí o no.’ En canvi, 2. La proposta de escocès per a aquest referèndum l’SNP proposa un referèndum referèndum és important en concret. amb tres opcions: una en favor el programa de l’SNP? de la independència, una altra És essencial. De fet, en la 4. La Gran Bretanya compta en favor d’una autonomia més legislatura anterior el govern en impedir el referèndum gran, i una tercera en favor de minoria de l’SNP ja va provar d’independència? mantenir l’estatut actual. El de fer un referèndum, però No. Mai. La Gran Bretanya govern britànic tampoc no troba com que no tenia majoria al reconeix que Escòcia és una de bé que l’edat de vot es rebaixi parlament no hi va reeixir. A les les quatre nacions constituents fins als setze anys, com vol el eleccions del maig del 2011, s’hi del Regne Unit (les altres tres govern escocès, en comptes dels va presentar amb una proposta són Anglaterra, Gal·les i el divuit. clara: si aconseguia la majoria nord d’Irlanda) i que si el poble absoluta al parlament convocaria escocès vol separar-se de la 7. Per què el govern escocès un referèndum d’independència. Gran Bretanya, hi té dret. De cap proposa tres opcions? I els electors la hi van concedir, manera no pensa a prohibir la És un dels punts més delicats del aquesta majoria absoluta. L’SNP votació. debat. La intenció tant pot ser va obtenir 69 escons dels 129 de dividir el vot unionista com del parlament escocès. A més, 5. Quin és l’origen de la d’assegurar una millora de la cal comptar els dos diputats polèmica d’aquests dies entre situació actual, car tothom dóna dels Verds i una diputada el govern britànic i l’escocès? per fet que o bé guanyaria el ‘sí’ independent, també favorables El govern britànic podia fer tres o l’opció de millorar l’autonomia al referèndum. Hi ha, per tant, coses, atesa la decisió del govern actual. Aquest punt és discutit una majoria molt clara que hi és escocès de tirar endavant, fos per molts independentistes favorable. com fos, el referèndum. Primera, escocesos que temen que, no fer res; però això és molt en realitat, no divideixi el vot 3. Escòcia pot convocar un difícil d’explicar quan hi ha en joc independentista, en comptes de referèndum d’independència? la unitat del Regne Unit. Segona, l’unionista. Aquesta és una de les grans prohibir-lo; cosa impensable, 32 Política. Escòcia, full de ruta

8. Per què l’SNP vol fer el demòcrata. Al parlament Bretanya, i qui sosté que Escòcia referèndum el 2014? escocès, aquests dos partits ja és dins la Unió i que, per tant, D’antuvi, perquè vol demostrar sumen 20 diputats de 129; és a no caldria cap nova adhesió. que Escòcia, governada pels dir, hi són una exigua minoria. independentistes, viu millor. Els laboristes n’hi tenen 37 i 14. La Unió Europea s’ha Però també perquè el 2014 farà els independentistes, 68. A pronunciat sobre el cas tres-cents anys de la derrota Escòcia, el Partit Conservador d’Escòcia? de l’exèrcit anglès a mans de mai no ha estat una força política No. Ho considera un afer l’exèrcit escocès a Bannockburn. significativa, i més aviat és intern britànic. Però, com considerat un partit antiescocès. a precedent, va establir als 9. I per què el govern Per això la pressió de Cameron Balcans que, per a acceptar britànic vol el referèndum el ha estat tan mal rebuda. el resultat d’un referèndum 2013, a tot estirar? sobre la independència, calia Oficialment, l’argument de David 12. Quin paper faran els que hi participés el 50% del Cameron és que el referèndum laboristes? cens electoral i que el 55% fomenta una gran incertesa, En principi afavoriran la unió. dels votants optessin per la que és molt dolenta en termes Però no tenen una posició independència. Seria molt econòmics. Però la raó real simple. Els conservadors volen estrany que aquesta regla fos sembla que és que el nombre de constituir una plataforma vàlida per a països tercers i no partidaris de la independència no en favor de la unió, però els dins la Unió. para de créixer; per això voldria laboristes es resisteixen a entrar- un referèndum abans que no hi perquè creuen que associar-se 15. Si els escocesos sigui massa tard. als ‘tories’ els faria molt de mal guanyaven el referèndum a Escòcia. d’independència, com 10. Quina és la posició dels s’incardinaria Escòcia a altres partits escocesos i 13. Què passaria, si els Europa? britànics? independentistes guanyaven La posició de l’SNP és de formar L’SNP defensa la independència, el referèndum? part de la Unió Europea i d’entrar però no és sol; també la Segons el govern britànic, a la zona euro. defensen alguns partits caldria una negociació entre escocesos menors. Ara, tots el parlament d’Escòcia i el els partits importants britànics de la Gran Bretanya per a (conservadors, liberal- preparar la secessió d’Escòcia. demòcrates i laboristes) són La Gran Bretanya acceptaria la contraris a la independència, si independència escocesa, però bé els liberal-demòcrates tenen vol negociar qüestions sensibles, una posició més oberta i són com ara l’accés al petroli de la partidaris del referèndum. mar del Nord. Ara, ningú no sap quina implicació tindria això 11. Quin valor té la posició en termes de pertinença a la dels partits britànics a Unió Europea. Hi ha qui opina Escòcia? que Escòcia hauria de tornar a A la Gran Bretanya, hi demanar l’adhesió; qui creu que governa una coalició del Partit l’haurien de tornar a demanar Conservador i del Liberal- tots dos, Escòcia i la Gran VilaWeb gener 2012 número 5 33 Els partits catalans observen el procés escocès

Víctor Terradellas (CiU) ‘Ni Madrid ni uns altres països ens condicionen l’agenda’

El secretari de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas, diu que ‘segueixen el procés incoat per l’SNP a Escòcia amb molta atenció des de fa molts anys’. ‘Tal com fem amb qualsevol procés d’indepen- dència, no ens hi emmirallem, sinó que els observem per aprendre les millors coses de cada cas’, afegeix Terradellas. ‘Ja ho vam fer en el cas de Kosovë i Montenegro, amb dues maneres molt diferents d’arribar al mateix estadi. I ara observem Escòcia, amb més deteniment per la més gran similitud amb el nostre cas.’

Anna Simó (ERC) ‘Aquí ens deixem marcar l’agenda des de Madrid’

Anna Simó, portaveu parlamentària d’ERC, diu que comparteixen el full de ruta de l’SNP, amb qui formen grup al parlament europeu. En canvi, diu: ‘Aquí falta voluntat del govern, que sempre troba excuses: que si ara no és l’hora, que si falta maduresa, que si s’ha de convocar quan se sàpiga que es guanyarà… Però convocar el referèndum ja és guanyar. I tenim molt de camí fet, perquè s’ha fet una feina per explicar no sols arguments emocionals, sinó també materials.’

Uriel Bertran (SI) ‘La transició nacional de Salmond contrasta amb la de Mas’

Per Uriel Bertran, el cas escocès és exemplar i exposa quin és el full de ruta de la seva formació, Solidari- tat: ‘Nosaltres, en la pròxima assemblea nacional de Solidaritat, proposem que tot el catalanisme impulsi una llei de transició a la independència, on es recollirien tots els passos que hauria de fer Catalunya des de l’autonomia fins a l’estat propi.’

Rut Carandell (Rcat) ‘A Catalunya no es parla tan clar com a Escòcia’

‘Escòcia ho té molt clar. Hi ha hagut unes eleccions prèvies a la convocatòria del referèndum que han donat la majoria als independentistes. I el camí s’ha començat a obrir des d’aquesta majoria’, explica la vice- presidenta de Reagrupament, Rut Carandell. ‘A Catalunya, davant els partits unionistes no tots els qui s’hi oposen se situen en l’eix independentista, i hi ha partits majoritaris, com CiU, que no practiquen oberta- ment l’unionisme, però que tampoc no porten a la pràctica la independència.’

Albert Botran (CUP) ‘Salmond no amaga les cartes’

Albert Botran, membre del secretariat nacional de la CUP i regidor de Molins de Rei, aplaudeix la proposta de Salmond i destaca ‘l’evident contrast amb el president de la Generalitat’: ‘Salmond és un president amb la clara determinació de fer un referèndum, sense amagar les cartes, com fa Mas. A més, Salmond lliga clarament la independència a una millora de les condicions de vida de les classes populars.’ 34 Les dades

Escòcia - Alba

Us oferim en dues pàgines les dades essencials Sealtainn sobre Escòcia (Alba, en llengua gaèlica). Illes Shetland

Les Shetland són un arxipèlag administrativament escocès, però amb una identitat pròpia, barreja d’Escòcia i Noruega.

Skye Island An t-Eilean Orkney Sgitheanach

Territori de parla gaèlica

Leòdhas Lewis Island Població 5,2 milions

Glasgow 592.000 Edimburg 486.000 Inbhir Nis Aberdeen 217.000 Inverness Dundee 144.000

Obar Dheathain PIB per habitant Aberdeen 23.616 €

Na h-Eileanan Siar Outer Hebrides Desocupats Dùn Èideann Edinburgh Glaschu 215.000 Glasgow Dùn Phris Dumfries

La major part de la població escocesa viu al sud de la línia que marquen la capital Nom gaèlic política, Edimburg, i la capital econòmica, Nom anglès Glasgow, en direcció a la frontera anglesa. VilaWeb gener 2012 Lesnúmero dades 5 35

Les dues banderes escoceses

La creu de sant Andreu La bandera del Lleó Rampant

La ‘saltire’ és la bandera Oficialment és la bandera oficial d’Escòcia. La bandera reial d’Escòcia, però molts britànica es va dissenyar nacionalistes la prefereixen fusionant-la amb l’anglesa. per poc britànica.

Parlament de Holyrood 129 diputats Partits Partits sobiranistes unionistes Verds 2

Independents 1 Laboristes 37 SNP

69 Conservadors 15

Liberal-demòcrates 5

Territoris on l’SNP és majoritari Sentiment de pertinença

Escocès

Britànic

L’SNP és majoritari a la major part d’Escòcia, Les enquestes sobre el sentiment de pertinença dels però cal tenir en compte que no ho és a les escocesos sempre donen com a resultat un nivell molt grans ciutats, malgrat tenir-hi bons resultats. baix d’identificació amb la Gran Bretanya. 36 Economia

Roger Cassany Sala i Martín: ‘Això és insuportable’ Entrevistem l’economista sobre els temes de més actualitat: podrà pagar Alemanya? Amb la crisi, la independència és més a prop? La Generalitat pot fer més que no fa?

Vegeu el vídeo on expliquen els motius de la insubmissió fiscal VilaWeb gener 2012 número 5 37

Entrevistar Xavier Sala i Martín persones, etc. Es queden el 70% ‘Apujar l’IRPF no (@XSalaimartin) és molt profitós, dels teus diners i et donen això. farà sinó deprimir car hi aplica l’eficàcia que predica. Vet aquí què fan amb els teus No hi sobra cap frase. Totes les diners. Jo en dic immoralitat. l’activitat econòmi- respostes van directes al gra. No ca aquests dos anys hi ha mitges tintes. En una situació —Apujar l’IRPF és una mesura com l’actual, en què la majoria necessària, fins i tot en el vinents.’ divaga, la claredat és d’agrair. cas que aquests diners es Hem triat un titular que resumeix gestionessin millor? l’essència de l’entrevista: ‘Això —D’entrada, és una altra mena és insuportable’, però en podríem d’immoralitat, perquè van haver seleccionats molts més. prometre just la contrària. El PP s’ha cansat de prometre, en el A l’entrevista, hi trobareu opinions punt número 2 i el punt número sobre tot: la Xina, Alemanya, 5 de la part econòmica del seu l’euro, com la Generalitat podria fer programa electoral, que no les coses més fàcils... s’apujaran els impostos. Però és que, a més, deia que els rebaixaria —Dieu a Twitter que les perquè així es creava activitat mesures presentades pel econòmica i s’acabava recaptant govern de Rajoy són una més. De la qual cosa es dedueix immoralitat... que si apuges impostos, acabes —Home, un impost del 56% recaptant menys perquè col·lapses és una immoralitat, sobretot l’activitat econòmica. N’hauríem si tenim en compte que és un d’estar tots plegats fins al nas de impost sobre la renda. És molt veure’ns envoltats de polítics que senzill: un empresari paga 100 diuen mentides. En un país seriós, a un treballador. D’aquests 100, les promeses compten. cal restar-ne un 28,3% de la seguretat social. Te’n queden 71,7. —La impunitat de la mentida... ‘Caldria eliminar les Tot seguit cal restar-ne el 56% de —Exacte. Aquí la mentida no es l’IRPF, que ara han apujat. Te’n castiga. Això demostra que les subvencions que queden 37. I, finalment, quan fas campanyes electorals, a banda reben els partits servir aquests diners, quan per costar molts diners, són inútils exemple et compres una Coca- i, per tant, caldria eliminar-les. polítics.’ Cola com aquesta, no t’ho quedes I les subvencions que reben els tot, perquè has de pagar l’IVA. partits, també, perquè figura que D’aquells 100, n’acaben restant són perquè les seves propostes 30. Aleshores penses: amb els 70 arribin als votants i no per difondre que es queda el govern se suposa mentides. Per què no creem una que, com a mínim, m’ha d’oferir oficina de defensa del votant uns serveis bestials. És a dir, que que pugui sancionar quan no es jo vagi a l’hospital i em tractin com compleixin les promeses? Sense un rei, que les autopistes siguin anar més lluny, ara s’ha demostrat fantàstiques i de franc, etc. que els famosos braçalets de l’equilibri eren una mentida. —No exactament així... L’empresa rebrà una sanció —Mira, amb aquests diners fan milionària. Que facin igual amb aeroports sense ningú, autovies els partits i sancionin els que fan que no van enlloc, TGV per a dinou promeses que no es compleixen. 38 Economia

Les decisions polítiques són molt —Què més: apujar impostos? dèficit. No hi ha cap més opció. més importants que no pas els —Apujar impostos no funcionarà. braçalets. Sobretot si dius que l’apujada —I com s’ha de fer? durarà dos anys. Una empresa —A banda aprimar l’estat, hi ha —En aquest cas, creieu que és que no sigui a borsa aquests dos més mesures, de les quals no es el PP que ha mentit o és que, anys vinents no donarà dividends. parla: fomentar el creixement simplement, Rajoy no mana? Els donarà tots d’aquí a tres anys econòmic, la innovació, que que —Això, no ho sé. La meva sospita i així no pagaran impostos. I vol dir empènyer i induir tots els és que ja sabien que hi havia un llestos. Mira si és fàcil. I qui se’n qui ara són al carrer a innovar i dèficit més gran que no el que beneficiarà? Els rics, no els pobres. a produir iniciatives pròpies. Que es deia; que no era del 6%, sinó I les empreses que sí que són a la treballin pel seu compte, que obrin del 8%: de 80.000 milions en borsa donaran dividends en forma negocis, en comptes de treballar comptes de 60.000. I ho han fet d’accions, que no cotitzen, durant per a altri. servir d’excusa per poder anar dos anys. I tot això, legalment. Per contra la seva filosofia, exposada tant, aquesta mesura únicament —D’acord, però si no es fa és en el seu programa. Però resulta deprimirà l’activitat econòmica que no deu ser tan fàcil i, a força increïble que, en descobrir aquests dos anys següents. Queda més, deu costar diners... que les dades són pitjors que no molt bé dir que apuges impostos —O no. Mira, primera mesura: esperaven, també descobreixin que als rics, però tots els rics de veritat traiem totes les barreres. A la seva teoria de rebaixar impostos se’ls saltaran i en cap cas no es Austràlia, per fer una empresa, per crear activitat econòmica no recaptaran els sis mil milions que necessites una hora. Aquí costa és vàlida. Només m’ho explico per va dir el ministre Montoro. tres mesos. Hi ha un rànquing una trucada de la senyora Angela del Banc Mundial, que es diu Merkel. —Llavors, què s’ha de fer? ‘Doing business’. Aquest rànquing —Primer, reduir el dèficit. Això mesura les dificultats a l’hora de —Tornem al principi. Sigui com s’ha de fer. No hi ha alternativa. crear una empresa, de tractar sigui, aquestes mesures són les La discussió és com fer-ho. Si amb l’administració, de pagar que toquen? guanyes 100 només en pots impostos, de contractar i despatxar —N’hi ha moltes i diferents. N’hi gastar 100. I si te’n gastes 120, treballadors, etc. Hi ha dos-cents ha que sí. N’hi ha que no. Les algú t’ha de deixar aquests 20. I països i Espanya és el 126. El 125 d’aprimar l’estat s’han de fer, ara, a l’estat espanyol, ningú no és l’illa de Tonga. I arreglar això clarament. No podem tenir tants li vol deixar diners. Per tant, no no costa ni un duro. Hem anat funcionaris i no podem tenir tants hi ha alternativa i ha de deixar de aixecant barreres un any i un altre, subsidis. Que algú m’expliqui demanar préstecs. subsidis injustificats, protocols, per què l’associació d’empresaris convenis..., que ara s’han de cobra subsidis! I els partits. I els —De moment els tipus es treure. Repensar l’estat de zero. sindicats. I per què tenim Correus? mantenen... Ara ja no som rics i no ens podem Has rebut cap carta aquests últims —Sí, Espanya té ara uns tipus permetre tanta panòplia. trenta dies? acceptables perquè hi ha la garantia del Banc Central Europeu —Abans parlàveu d’innovació... —Factures... amb Alemanya a darrere. Però el —Això és molt important i —Sí, factures i propaganda dels dia que els alemanys se’n cansin, els governs d’aquí també partits quan toca. Res que no la prima de risc espanyola es s’equivoquen, en això. Per puguis rebre per correu electrònic. dispararà i aleshores caldrà reduir exemple, han fet a tot arreu parcs Correus es va inventar al segle els 80.000 milions de dèficit no tecnològics, de telecomunicacions XIX quan no hi havia email ni fins als 60.000 milions pactats ara i biomedicina. No hi ha dos sectors Whatsapp i aleshores tenia sentit amb Europa, sinó fins a zero. I en més ben finançats sinó aquests. que fos un servei públic. Però ara vint-i-quatre hores. Aleshores hi Les farmacèutiques es gasten una ja no. Pensem des de zero i deixem haurà una catàstrofe i ja veuràs quantitat de diners inimaginable d’inflar la vaca fins que rebenti, si parlarem de retallades. Per en biomedicina i al darrere resulta perquè no tenim tants diners. tant, més val que anem reduint el que hi ha d’anar la Generalitat VilaWeb gener 2012 número 5 39

a subsidiar-la. Això és molt car. —Mas diu que hem de fer els ‘El dia que els ale- I després mires com funciona deures perquè, si no, Espanya l’economia i el país i t’adones que ens intervindrà, i que l’any manys se’n cansin, qui ha d’innovar és el noi que té 2013 podria començar a ser la prima de risc es- un restaurant. La innovació ha l’any de la recuperació... d’aparèixer en tots els sectors. —Tot això pot ser, però jo, de panyola es dispararà L’home que més diners ha guanyat futurologia, no en tinc ni idea. i aleshores caldrà d’Espanya ho ha fet amb el sector més antic de la història, que és —Però sembla clar que els reduir els 80.000 el tèxtil, innovant, restructurant catalans sofrim les retallades milions de dèficit no l’empresa i inventant Zara. per partida doble: ara Mas i ara Rajoy... fins als 60.000 —És un cas excepcional... —Efectivament. El problema és milions pactats ara —Més exemples: en el cafè, que som com som. La sobirania del Nespresso i Starbucks; en el circ, nostre país és repartida: una part amb Europa, sinó quants anys fa que hi ha circ? aquí, una part a Madrid i una part fins a zero.’ Doncs un saltimbanqui que feia a Europa. Ens vam vendre l’ànima malabars als semàfors s’inventa al diable per moltes coses, com el Cirque du Soleil eliminant els per exemple deixant escapar el lleons i cercant una altra mena concert econòmic a l’hora de signar d’emocions. Tothom ha d’innovar. la constitució. I l’estat espanyol La clau és entendre que competir també s’ha venut l’ànima al diable no vol dir fer-ho tot més barat. Un atenent la política monetària bar no serà més competitiu venent europea. I, efectivament, hi ha una Coca-Cola més barata, sinó moltes eines que un país normal té oferint alguna cosa diferent que la i que nosaltres no tenim. resta de bars del costat. I, d’això, se’n diu innovar. —Aleshores, el govern català ‘Ens vam vendre què pot fer? —I els nostres governs, no ho —En qüestió monetària, res. En l’ànima al diable per veuen clar... l’àmbit fiscal, molt poc. Ha de moltes coses, com —Confonen innovació amb retallar, sí, això és un fet, pel que investigació i donen subsidis a dèiem abans, perquè si gastes per exemple deixant les gran farmacèutiques –que més que no tens has de demanar escapar el concert sçon plenes de diners–, intenten diners a algú i aquest te’ls farà competir amb Silicon Valley, etc. I tornar a uns interessos obscens. econòmic a l’hora de d’aquí, no en surt res. Però s’ha de retallar de manera signar la constitució.’ eficient. És a dir, amb mentalitat de —De la crisi, ens n’hem de creixement econòmic: demanant- sortir nosaltres sols, doncs... nos què podem fer per créixer? I —Naturalment. Els governs no tornem a allò que dèiem abans de t’ajudaran i no t’han d’ajudar. la innovació en tots els sectors. Ara El que han de fer és apartar-se ens limitem a retallar i a castigar i, en tot cas, promoure aquesta els presumptes culpables. innovació, la del restaurant, per Parlem de repartir el entendre’ns. Això sí. Cada vegada cost de la crisi, de si la paguen els que veig que el govern dóna diners uns o els altres, i es parla poc de perquè Ryanair no se’n vagi, em fa la manera de sortir del forat, de mal. Per què hem de pagar perquè l’agenda de creixement. vingui Ryanair? Si li interessa ja vindrà i, si no, doncs no. Llegiu-ne l’entrevista completa 40 Societat La revolta de les mantes

Un jove de l’IES Vilaroja d’Almassora fou expulsat per haver penjat al Facebook una foto on se’l veia amb els seus com- panys a la classe tapats amb mantes perquè tenien fred. El cas ha fet visible la precarietat dels centres educatius públics del País Valencià per la morositat del Consell

Fotografia dels alumnes de l’institut IES Vila- roja d’Almassora tapats amb mantes, que va causar l’expulsió de Fran Tejedor per haver-la publicada al seu perfil de Facebook. VilaWeb gener 2012 número 5 41

Tejedor fou expulsat de l’escola per haver difós la fotografia a Facebook, cosa que a parer de la directora desprestigiava el centre.

L’alumne de l’institut IES Vila-roja Tejedor va tornar a l’escola. Però L’equip directiu del centre ha d’Almassora (Plana Alta) que fou va haver de tornar a marxar-ne, refusat fer declaracions sobre el expulsat per haver fotografiat els amb l’amenaça de ser-ne expulsat cas i la Conselleria d’Educació seus companys de classe tapats un mes sencer. Els seus companys s’ha limitat a dir, de moment, amb mantes dins l’aula, Fran s’hi van solidaritzar i van anar- que abans del dia 24 de gener Tejedor (Facebook), va publicar se’n amb ell. I poc després, es farien tots els pagaments posteriorment al mur del seu perfil probablement per la forta pressió pendents del 2011. La polèmica de Facebook l’apunt següent, on es social que ha generat el cas, el ja va saltar a les xarxes socials. A poden llegir també els nombrosos centre el va readmetre i Tejedor ja Twitter, l’etiqueta #fabratenimfred suports que ha rebut per haver va tornar a assistir a les classes. era una de les més utilitzades i denunciat les condicions en què es recollia els casos de molts centres. troba el centre: Compromís i EUPV porten a les Compromís ha elaborat aquest Corts l’expulsió del noi mapa interactiu amb Google Maps ‘Sols m’agradaria dir perquè quede on figuren tots els instituts de País clar que jo sols he publicat una Tant Compromís com EUPV han Valencià que pateixen la morositat foto al meu perfil de Facebook anunciat que portaran a les Corts del Consell i que han de reduir amb els companys de classe (molt l’expulsió de Francisco Tejedor. algun dels serveis. xula, per cert, perquè estàvem en Però lluny de ser un cas aïllat, la mantes ja que teníem fred dins de fotografia de Tejedor i la posterior Els directors es comencen a classe...). RES MÉS. La difusió que expulsió han fet esclatar un mobilitzar ha tingut aquesta foto per diversos debat a tot el País Valencià per mitjans de comunicació no té res la situació d’escanyament a la L’assemblea de directors d’instituts a veure amb MI ni amb els meus qual estan sotmesos els centres d’educació secundària de la companys de classe... de secundària per causa de la demarcació de València ha advertit Després d’unes quantes reunions, morositat del Consell. Tant és així que començaria una ‘campanya i com que consideràvem molt que la diputada d’EUPV, Marina de mobilització i sensibilització injusta l’expulsió, vam protestar Albiol, ha considerat kafkiana a la ciutadania’ si la Conselleria i de seguida me van admetre de l’expulsió de l’alumne, n’ha d’Educació no complia el seu nou al centre... Però estic molt exigit explicacions a la consellera compromís i pagava abans del tranquil, tenint al meu costat els d’Educació i ha dit que portaria 24 de gener les despeses de companys de classe, tot l’institut, l’afer a les Corts. funcionament que es deu a professors, amics i família!’ aquests centres. Qui ja ho ha fet és Compromís, Tejedor fou expulsat un dilluns que ha enviat una carta a la mesa L’assemblea ho va decidir en de l’escola per haver difós la de les Corts on demana quants una reunió a l’IES Lluís Vives de fotografia a Facebook, cosa diners deu el Consell a aquest València, a la qual van assistir que a parer de la directora centre, quants casos més hi ha de un centenar de responsables desprestigiava el centre. Dimarts, centres que hagin de prescindir d’instituts. També es van fer a falta d’un document que de la calefacció i quines mesures assemblees semblants a la resta justifiqués els motius de l’expulsió, pensa adoptar el Consell? del País Valencià, segons que 42 Societat

Els directors asseveren que ‘es fa impossible garantir la pràctica educativa amb normalitat donada la manca de recursos bàsics per aquest impagament’

explica a Europa Press el president En un comunicat fet públic després Beques i baixes de l’associació de directors de de l’assemblea, els directors secundària del País Valencià, asseveren que ‘es fa impossible Tampoc no s’han pagat a les Vicent Baguetto. garantir la pràctica educativa famílies les beques de llibres, amb normalitat atesa la manca de transport i de menjador i Enveient la situació d’alarma de recursos bàsics per a aquest les substitucions de baixes de social que genera el deute del impagament’. Aquesta situació professorat no es cobreixen Consell, l’assemblea de directors ‘extrema propicia que molts suficientment, segons l’assemblea. va decidir concedir ‘el benefici centres no puguen afrontar en Per tot això, el col·lectiu considera del dubte’ fins el 24 de gener a aquests moments el pagament ‘imprescindible la concreció la Conselleria d’Educació, que dels rebuts de llum, aigua i d’un calendari de pagament de ‘es va comprometre a lliurar calefacció’. despeses de funcionament dels als centres les despeses de centres, no sols de les quantitats funcionament corresponents al Igualment, assenyalen que ‘els que s’han de complir, sinó també segon quadrimestre abans del 31 proveïdors de materials bàsics de les corresponents a l’exercici de desembre de 2011, cosa que no com folis, material informàtic o de 2012’. ha fet’. A més, la titular d’aquest subministraments dels tallers de departament, María José Català, formació professional es mostren va reiterar en una entrevista que renuents a servir els encàrrecs es pagaria als IES. pels deutes pendents’.

Amb mantes a classe

Compromís va ser qui va denunciar que a l’IES Vila-roja d’Almassora (Plana Alta) els alumnes s’havien vist obligats a anar amb mantes a l’escola, a partir de la fotografia que Tejedor va publicar a la xarxa i van reproduir alguns mitjans de comunicació.

També uns vuit-cents alumnes de l’institut Jordi Joan d’Alacant es van quedar sense llum, car la companyia en va tallar el subministrament pels impagaments que ha acumulat el centre que, al seu torn, no rep els diners del Consell. El deute que va motivar el tall elèctric, segons fonts del mateix centre, és d’entre 2.800 euros i 4.000 euros.

Es van fer protestes en uns quants centres, com al de la Verge de la Font de Vilallonga, on els professors van acudir a la feina vestits de dol, tots de color negre. Alguns altres centres de la Safor també s’hi van afegir. I l’associació de mares i pares de l’IES Vall de la Safor va fer un comunicat on denuncia que el centre ja acumula un deute per impagaments dels rebuts de la llum d’entre 2.000 euros i 7.000. VilaWeb gener 2012 número 5 43

Els instituts que passen fred

Compromís ha elaborat un mapa interactiu on figuren tots els instituts de País Valencià que pateixen els impagaments del Consell i que, per tant, han de dosificar la despesa en calefacció o tenen problemes per pagar el rebut de la llum. El mapa és fet a partir de les aportacions fetes amb l’etiqueta #fabratenimfred a Twitter. 44 Cultura

Montserrat Serra Cinquanta anys de ‘Nosaltres, els valencians’

Per Sant Jordi farà cinquanta anys també celebra el mig segle de País Valencià. Aquesta influència, de la publicació de l’obra més la fundació. Per això, ‘Nosaltres, a més, no s’ha limitat als àmbits divulgada de Fuster, ‘Nosaltres, els valencians’ serà el centre acadèmics, ans ha transcendit a els valencians’ i en ocasió de d’una exposició organitzada per la societat en general, en formes l’aniversari la Universitat de la Universitat de València, que diverses’. Continuen: ‘A més, València organitza una exposició. s’inaugurarà el 16 de febrer i que s’ha volgut donar a conèixer una A més, acaba d’aparèixer un doble s’allargarà fins el 19 de març. part molt significativa del llegat volum de la ‘Obra completa’ de material de Fuster, encara poc Joan Fuster. La mostra és comissariada per coneguda, perquè la casa de Ferran Carbó i Francesc Pérez Sueca no és encara una institució Enguany fa noranta anys del Moragón, que expliquen que la plenament accessible al públic.’ naixement de Joan Fuster, i vint importància de l’assaig ‘està en de la mort (Sueca, 1922-1992). el fet que, des del moment de Cinquanta mil exemplars Però hi ha una altra data que brilla l’aparició, l’obra ha exercit una venuts amb llum pròpia: fa cinquanta influència cabdal en la renovació anys que es va publicar ‘Nosaltres, de la historiografia i en general ‘Fa cinquanta anys que ‘Nosaltres, els valencians’, la primera obra dels estudis i de les reflexions els valencians’ és un llibre viu que va publicar Edicions 62, que lligats a les ciències humanes al del catàleg d’Edicions 62. La VilaWeb gener 2012 número 5 45

La ‘Obra completa’ de Joan Fuster conté més de mil textos no aplegats en llibre

Aquest gener s’ha presentat el segon volum i el tercer de la ‘Obra completa’ de Joan Fuster, publicats per Edicions 62 i la Universitat de València i lliurats junts en un estoig. Contenen la seva producció d’assaig literari en català. L’OC de Joan Fuster va començar fa deu anys amb l’aparició d’un primer volum que contenia poesia, aforismes, dietaris i dibuixos. El segon volum aplega els vuit llibres d’assaig literari que Fuster va publicar en vida. I el volum tercer els curadors de l’OC, Antoni Furió i Josep Palacios, fan una gran aportació: apleguen un miler de textos de Fuster, publicats en mitjans periòdics.

En vida de Joan Fuster ja s’havien publicat alguns volums de la seva ‘Obra completa’. L’autor mateix anava construint l’OC a mesura que es produïa. Ara, quan Fuster es va morir, Josep Palacios, responsable del llegat de l’assagista, va haver de redefinir tota l’edició de l’OC, i ho va fer amb l’historiador Antoni Furió, tots dos també de Sueca. Fa deu anys van publicar el primer volum d’aquesta nova edició de l’OC en la col·lecció Clàssics Catalans. Però per dificultats internes d’Edicions 62, no se n’havia publicat cap més volum fins ara. El volum segon de l’OC conté els llibres ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Les originalitats’, ‘Tres notes marginals’, ‘Diccionari per a ociosos’, ‘L’home, mesura de totes les coses’, ‘Examen de consciència’, ‘Babels i Babilònies’ i ‘Sagitari’, a més de dotze textos aplegats sota el títol ‘Assaig dispers’.

El tercer volum comprèn tot l’assaig seriat. Furió i Palacios han ordenat el miler d’articles que Fuster va publicar a revistes i diaris com darrera edició fins ara ha estat la ‘Serra d’Or’, ‘El Món’ i ‘El Temps’. de butxaca’, comenta l’editor del Per Jordi Cornudella, editor segell, Jordi Cornudella. ‘No s’ha d’Edicions 62, ‘aquest volum deixat de vendre. Ja se n’han fet és important per a conèixer trenta edicions i se n’han venut l’obra de Joan Fuster, que uns cinquanta mil exemplars, una sobretot era un assagista. xifra molt remarcable.’ L’assaig literari és la seva gran aportació a la literatura El llibre es publicarà al quart volum catalana, perquè tenia un de la ‘Obra completa’, dedicada a estil literari propi. Fuster l’assaig polític, que podria sortir és l’autor més influent en entre el final del 2012 i el 2013. l’àmbit de l’assaig i de També es prepara una altra edició l’articulisme d’aquestes del volum aquest any, neta de darreres dècades, quant la intervencions que hi va fer el a estil’. corrector de l’editorial el 1962.

Portada de la primera edició de ‘Nosaltres, els valencians’ de 1962. 46 Cultura

Joan Josep Isern Memòria d’amic i amat Crítica de la primera novel·la de Lluís Llach, ‘Memòria d’uns ulls pintats’

Cliqueu per veure el vídeo, facilitat per l’editorial, on Llach parla d’alguns elements de la novel·la.

No és un començament gaire pintats’, obri aquest comentari Una història d’amor ortodox, ja ho sé, però abans celebrant aquest debut de Lluís d’entrar a comentar aquest llibre Llach com un esdeveniment Si algú diu que ‘Memòria d’uns crec que em pertoca fer un petit realment positiu perquè, creguin- ulls pintats’ és una novel·la exercici de ‘mea culpa’. Quan al me, sóc del parer que el seu llibre sobre la guerra de 1936-1939 a principi de desembre es va saber és dels que valen la pena. Barcelona no menteix, però sí que que un dels llibres en els quals comet una lamentable inexactitud l’editorial Empúries dipositava Per començar, el debutant Llach perquè, en el fons, el que fa Lluís més confiança de cara a Sant demostra que controla força bé Llach en aquest llibre és explicar- Jordi era ‘Memòria d’un ulls el territori que trepitja. I que nos una història d’amor. D’aquest pintats’, una novel·la sobre els s’hi mou sense gasiveries ni amor que en paraules del diví anys de la guerra de 1936-1939 a desmesures. Sense eixarreïments Dant és capaç de moure el sol i Barcelona amb la qual Lluís Llach ni pirotècnia. Just en el punt les estrelles. Ras i curt. debutava en aquests negociats, intermedi de l’equilibri. Això jo vaig escriure en alguna banda m’agrada i, doncs, li ho valoro. Una història d’amor que comença que, lògicament, abans de fer amb els requisits convencionals cap pronunciament calia llegir el Llach, mestre llargament acreditat dels relats d’amistat infantil (un llibre, però que, així d’entrada, la en la confecció de petites històries grup de dos nois i dues noies proposta em feia més por que una en forma de cançó, sap que el nascuts l’any 1920), situada en pedregada. secret per arribar directament un barri molt concret i no gaire al cor de la gent es basa en explotat literàriament de la ciutat Així ho vaig deixar escrit i dos factors: disposar d’una de Barcelona (la Barceloneta), precisament per això em sembla bona història i explicar-la amb amb un substrat ideològic també d’estricta justícia que, ara que eficiència. Ni més ni menys que molt concret (els moviments ja he llegit ‘Memòria d’uns ulls això és el que crec que ha fet. llibertaris) i que amb el pas dels VilaWeb gener 2012 número 5 47

anys va evolucionant cap a una noi amb el barri. Un anarquisme la banda de la versemblança, història d’amor entre els dos nois, generós i utòpic, amb unes arrels com la manera de resoldre la Germinal i David. fortament compromeses amb el darrera aparició en la novel·la del país i el futur de la seva gent. I personatge del militar Garcés. Quant a la part estructural, l’autor amb una remarcable dimensió ha tingut el bon seny de no cultural i educativa molt adient pel Ho deixo aquí. Segurament complicar-se la vida i ha concebut període dels primers anys 1930 no som al davant del llibre de la novel·la acollint-se al recurs del fins a la desfeta de la guerra. l’any, però tinc el convenciment personatge que, ja en la vellesa, que aquesta ‘Memòria d’uns evoca en primera persona els Amic i amat ulls pintats’ que ens acaba de records de manera ordenada i descobrir un nou vessant creatiu respectuosa amb la cronologia No sé si ara és el moment de de Lluís Llach pot ser ben bé un davant d’un tercer totalment aliè dir-ho, però m’adono que Llach dels èxits d’aquest Sant Jordi. Un a l’evolució dels fets. Aquesta veu sap fer extensiva la seva història èxit digníssim i ben merescut. narradora –situada en l’època d’amor no sols a les vicissituds actual– és la que correspon al dels quatre personatges personatge de Germinal, l’últim principals, sinó a una època i a supervivent de la colla, i es una gent que eren conscients ‘Memòria d’uns ulls desenvolupa a través de vint- de viure un temps excepcional i i-sis monòlegs enregistrats per irrepetible. Un temps de penúria i pintats’, novel·la un director de cinema interessat de petites heroïcitats domèstiques publicada per l’editorial a passar a la pantalla la seva –importantíssim el paper de les història. mares en aquest llibre– en el qual Empúries, representa la imatge de Salvat-Papasseit i els el debut literari del Així, de manera senzilla i seus poemes, de l’experiència de endreçada, amb aquell to càlid, l’Escola del Mar, del descobriment cantant proper i a mitja veu a què del ‘Llibre d’Amic e Amat’ de Llach ens tenia acostumats Ramon Llull, o de la relació entre quan cantava les seves els veïns en indrets com el bar de cançons, el lector assisteix al la Dorita esdevenen símbols que desenvolupament de l’amistat de reforcen positivament tot allò que la Mireia, la Joana, en Germinal Lluís Llach ens vol transmetre a i en David pels carrers de la ‘Memòria d’uns ulls pintats’. Barceloneta, un microcosmos molt especial, per un costat separat No vull entrar en gaires detalls visualment de la gran ciutat per més per no estroncar al lector les aigües del port i, per un altre, l’enjòlit per tot allò que anirà en contacte amb les platges i descobrint a mesura que avanci l’horitzó del mar obert. I sempre pel text. Sí que voldria remarcar, a redós de la Sarita, la barca amb tot, la força d’alguns del pare d’en David, varada a la fragments com la descripció dels sorra i còmplice silenciosa de les fets del 19 de juliol a Barcelona o vides i els somnis que els quatre la competent manera de retratar membres de la colla van trenant a personatges i situacions amb pocs mesura que van creixent. trets, però suficients. Penso, per exemple, en la història de com es Les idees anarquistes del pare coneixen els pares d’en Germinal. d’en Germinal són el canemàs que No m’agrada tant, en canvi, algun dóna força i sentit a la relació del altre aspecte que grinyola per 48 Cultura

Montserrat Serra Sagarra torna al Palau

VilaWeb ofereix la sèrie ‘Totes les cares de Josep Maria de Sagarra’ a partir de l’homenatge institucional i popular que es va celebrar al Palau de la Música Catalana

L’any 1931 el Palau de la Música La primera part de l’espectacle escriure la novel·la ‘Vida privada’, Catalana de Barcelona, amb va recórrer els primers vint-i-cinc que amb l’arribada de la guerra va escenografia de Xavier Nogués, anys del poeta: fragments de les anar-se’n a París, on es va casar, s’omplí de gom a gom de gent que seves memòries que s’anaven que després féu cap a les Illes volia escoltar ‘El poema de Nadal’ alternant amb poemes, articles Tahití, viatge que va inspirar-li ‘La recitat per Josep Maria de Sagarra. i cançons. El fil conductor, les ruta blava’ i ‘Entre l’equador i els El 24 de gener passat, Sagarra ‘Memòries’, ens descobria els tròpics’, i que el 1939, a París, va es va tornar a sentir al Palau, seus referents intel·lectuals, tenir el seu únic fill. en un homenatge institucional i Verdaguer, Guimerà, Maragall, les popular, en ocasió dels cinquanta tertúlies de l’Ateneu Barcelonès, Els actors també llegiren un anys d’haver-se mort. Foren la vida nocturna, el viatge a Itàlia, fragment de la traducció de gairebé tres hores del Sagarra l’estada a Madrid per a estudiar al ‘Romeu i Julieta’ de Shakespeare més brillant: del poeta, novel·lista, cos diplomàtic, i els estius al seu i un altre de ‘Antoni i Cleòpatra’, i memorialista i articulista. estimat Port de la Selva. encara un fragment de la traducció Va fer molta fortuna la recitació de la ‘Divina comèdia’. Van ser Quinze personatges omplien coral del poema satíric ‘Balada molts els moments intensos; per l’escenari, vestits dels anys 1920 de Fra Rupert’, i va arrencar exemple, quan Carme Sansa va (els homes amb un clavell al trau). els primers bravos l’esplèndid dir un fragment del ‘Poema de Eren els actors Joan Anguera, fragment de ‘La filla del Carmesí’ Montserrat’, i quan Montserrat Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan dit per Josep Maria Pou; també la Carulla enfilà ‘La campana de Sant Benet, Montserrat Carulla, Enric ‘Cançó de suburbi’ interpretada Honorat’ i Lluís Soler va brodar Majó, Rosa Novell, Josep Maria per Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler, ‘Elegia a Rafel’. Pou, Carme Sansa i Lluís Soler i el ‘Vinyes verdes vora el mar’, a (només va aparèixer a la segona càrrec d’Ester Formosa i Toti Soler. Joan Ollé va voler acabar amb part). I els cantants i músics Ester A la segona part, els músics van l’Ovidi Montllor, que va dedicar Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez abandonar l’escenari i va sortir- el seu darrer disc a Josep Maria Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, hi Joan Ollé mateix, que va anar de Sagarra. Un Ovidi que ja tenia Maurici Villavecchia i el Cor Jove apuntant aspectes de la vida de la veu tocada per la malaltia, de l’Orfeó Català (al final de la Sagarra, per ordre cronològic: però que va posar un final roent i segona part). que va estrenar dues peces de sentimental a l’homenatge. teatre de mitjana l’any, que va VilaWeb gener 2012 número 5 49

Lluís Soler diu el poeta Sagarra Sagarra satíric: ‘Balada de Fra Recita el poema mariner ‘Elegia a Rafel’. Rupert’ Montserrat Carulla diu un dels poemes satírics més populars de Josep Maria de Sagarra.

Sílvia Bel diu Sagarra Roger Mas canta Sagarra Llegeix l’article ‘La meva cançó’, recollit al llibre Roger Mas canta el poema de Sagarra ‘Balada de ‘Cafè, copa i puro’ de Josep Maria de Sagarra. les estrelles’, recollida al llibre ‘Cançons de totes les hores’ (1925).

Josep Maria Pou recita Sagarra Romeu i Julieta, segons Sagarra ‘La filla del Carmesí’, una de les obres més L’actriu Montserrat Carulla recita un fragment de representades i destacades de Josep Maria de l’obra de Shakespeare en la traducció de Josep Sagarra. Maria de Sagarra. 50 Tecnologia Els EUA buiden la xarxa de films i sèries

L’endemà mateix d’una apagada haver violat continuadament les d’extradició cursada pels EUA. sense precedents a la xarxa nord- lleis de propietat intel·lectual. americana en protesta contra ‘En canvi d’un pagament, la dos dràstics projectes de llei En concret, el portal activat Mega Conspiració [nom amb de protecció dels drets d’autor el 21 de març de 2005 des de què es designa Megaupload al a internet (SOPA i PIPA), l’FBI Hong Kong i amb servidors al document acusatori] ofereix va llançar una operació –també Canadà, els EUA i els Països reproducció i distribució ràpida sense precedents– contra el Baixos, és acusat d’haver de còpies d’obres protegides principal magatzem de continguts construït una trama que ha fet per drets d’autor des dels seus audiovisuals en línia. El 19 perdre uns cinc-cents milions de servidors situats a tot el món’. La de gener, en efecte, l’oficina dòlars als propietaris de drets demanda presentada contra els d’investigació federal dels EUA d’autor i que ha produït més responsables de Megaupload feia va executar una ordre d’un fiscal de cent setanta-cinc milions de referència fins i tot a webs que de l’estat de Virgínia per tancar ‘beneficis il·legals’, segons eltext facilitaven vincles i dreceres per un dels portals d’intercanvi de l’acusació. Schmitz, tot i accedir a films i sèries allotjats de fitxers més ingents del declarar-se innocent dels càrrecs en aquest magatzem al núvol, món, Megaupload. En l’acció, argüint que Megaupload era un com la catalana SeriesYonkis coordinada amb policies d’uns portal d’intercanvi de fitxers i no entrevista amb els seus antics quants països més, es va detenir de compra-venda, continua en administradors], que en pocs a Nova Zelanda el fundador del presó preventiva mentre espera dies es van quedar gairebé servei, Kim Schmitz, i mitja que les autoritats neozelandeses sense servidors de continguts on dotzena de responsables més per decideixin si admeten la petició dirigir els seus milers d’usuaris. VilaWeb gener 2012 número 5 51

‘How I Met Your Mother’, una de les sèries televisives més segui- des per internet darrerament.

I és que la por que les autoritats La reelecció d’Obama, en El tancament de nord-americanes adoptessin l’horitzó Megaupload també ha mesures semblants va comportar limitacions de servei o el buidatge Un dels arguments importants fet desaparèixer de la de continguts en molts servidors amb què s’intenta explicar xarxa molts materials idèntics a Megaupload, com l’avinentesa actual tant de Fileserve, Filesonic i Uploaded, l’operació contra Megaupload (una de centenars de milers a més de plataformes de de les vint webs més visitades de particulars. visualització com VideoZer i del món, amb prop de cinquanta VideoBB. milions d’usuaris el dia) com la presentació de dues iniciatives El tancament de Megaupload, legislatives al Congrés nord- doncs, ha fet apagar nombrosos americà (com són el SOPA, o continguts audiovisuals protegits Stop Online Piracy Act, i el PIPA, amb dret d’autor, però també o Protect IP Act) és que el 2012 ha fet desaparèixer de la xarxa és any d’eleccions presidencials molts materials de centenars de als EUA. La indústria del cinema, milers de particulars, empreses val a dir, és un dels grans donants i organitzacions que utilitzaven de diners per a les campanyes aquest servidor de manera legal, demòcrates i, segons agunes ja sigui amb el servei gratuït o fonts, hauria amenaçat l’actual La indústria del cinema amb el premium de pagament. En estadant de la Casa Blanca, hauria amenaçat nom d’aquests usuaris que feien Barack Obama, de no finançar-lo un ús legítim de Megaupload, i més si no s’adoptaven mesures Barack Obama de no que de moment no han pogut contra les webs que faciliten finançar-lo més si no recuperar les seves creacions, l’intercanvi de fitxers audiovisuals. ja hi ha engegades plataformes Cal recordar que Califòrnia va ser s’adoptaven mesures d’afectats a tot el món, com la l’estat que més diners va donar a contra les webs que denúncia conjunta que impulsa Obama la campanya de 2007, i la Pirates de Catalunya al nostre indústria de Hollywood va ser la faciliten l’intercanvi de país. més generosa amb el president fitxers audiovisuals que opta a la reelecció. 52 Tecnologia

Vicent Partal

Apple va presentar al gener Apple a Nova York una bateria de productes que poden revolucionar les universitats. D’un costat, una revoluciona nova versió de l’iBooks pensada per als llibres de text (amb un nou producte per a editar-ne) i, d’un altre, una reforma de la popular els ebook iTunes U. Els tres productes, plenament integrats, poden Presenta una versió revolucionària d’iBooks i un revolucionar l’ensenyament..., i nou iTunes U · També presenta un programa per més coses. a editar fàcilment llibres electrònics La presentació, la primera que Apple fa després de la mort de Steve Jobs, concerneix el mercat universitari, molt important als Estats Units. Però les eines presentades segurament que no es faran servir tan sols per editar llibres universitaris.

El nou iBooks s’ha enriquit amb funcions multimèdia aplicables als llibres electrònics que es podien llegir amb el programa de l’iPad. Però sobretot amb eines que permeten de fer exàmens dins mateix de l’aplicació o que les modificacions introduïdes en un text es reprodueixin a totes les còpies d’aquest text instal·lades.

Ara, la revolució més important és l’iBook Author, una aplicació gratuïta que ja es pot descarregar i que serveix per a editar llibres fàcilment, en l’estil d’Apple. Aquests llibres es poden vendre en format iBook per als aparells d’Apple, especialment l’iPhone i l’iPad.

Apple també ha presentat una nova versió de l’iTunes U, l’aplicació que permet a les universitats de difondre classes o activitats en format vídeo o àudio, que ara es coordina amb el nou iBooks. OpinióVilaWeb gener 2012 número 5 53

Què inclou l’iBooks Author d’Apple? Liz Castro: ‘Això que ha fet Apple és genial, però té dos Imatges inconvenients’ interactives Això que ha fet Apple és molt Hi ha la possibilitat de fer gran, però té dos inconvenients. zoom a una imatge i de És a dir, és molt interessant i crear fàcilment galeries de revolucionari, sobretot perquè fotografies. realment pot canviar la indústria editorial dels llibres de text, però també perquè feia falta una eina com aquesta per a poder fer llibres digitals amb continguts interactius. En aquest sentit, és Imatges 3D genial. Ara, té dos inconvenients molt importants. Els lectors podran moure amb el dit una imatge en Inconvenient 1. El format. Els 3D per veure-la des de tots fitxers s’exporten en un format els angles. Molt útil per a que no és l’epub, que és el format imatges científiques, per estàndard. L’extensió és iBooks, exemple. que és molt semblant a l’epub, però no pas la mateixa. Això vol dir que aquests llibres digitals només es podran llegir amb lectors Apple i amb cap més lector. L’inconvenient és important, Vídeo i àudio perquè les editorials no volem editar llibres únicament per a una El text es podrà enriquir tant plataforma. Volem que els llibres amb vídeos com amb àudios es puguin comprar a qualsevol que millorin la comprensió o lloc, per a qualsevol plataforma i afegeixin nous elements al que es puguin llegir amb qualsevol llibre. lector.

Inconvenient 2. Només es poden vendre aquests llibres a través de l’iBooks Store d’Apple. Això és greu també. Perquè implica dues coses. L’una: que Apple cobra un Qüestionaris 30% de cada venda; l’altra: que aquests llibres només es poden S’hi poden afegir preguntes, vendre a trenta-dos estats de tot personalitzant el nombre de el món. I al món n’hi ha dos-cents respostes per a avaluar la cinc, d’estats. comprensió del text. Liz Castro, editora de Catalonia Press 54OpinióVilaWeb gener 2012 número 5

Llorenç Valverde, vice-rector de la UOC ‘Ara sí que podem parlar d’un llibre digital de debò’

L’iBook Author és una autèntica meus dubtes que aquest model meravella, si realment fa tot allò es pugui reproduir en la indústria que diuen que fa –i no hi ha cap dels llibres de text. Doncs perquè, raó per a dubtar-ne–. És un salt per exemple, en un sistema públic qualitatiu molt important en el d’ensenyament no hi ha diners, ni llibre digital, que deixa de ser això n’hi haurà durant molt de temps, que és ara: un llibre de paper que per a pagar que tots els estudiants es pot llegir en una pantalla. Ara vagin amb iPad. I, si no hi ha es converteix, fàcilment i a l’abast diners, tampoc no es pot exigir als de tothom, en una autèntica eina estudiants que se’l comprin. de manipulació multimèdia. Jo no sé de cap eina com aquesta. Em sorprèn positivament –i Tot i que sabíem que es podia fer, demostra l’habilitat d’Apple, amb ningú no havia aconseguit de fer Steve Jobs o sense– que hagin una integració completa de tants aconseguit d’involucrar-hi les formats diferents. empreses editores més importants dels EUA. És una lliçó que devien El principal temor No em satisfà tant que únicament treure de la seva experiència en el es pugui gestionar des de l’iBook 2 terreny de la música. Els editors que tinc és que no es i que les exportacions que permet deuen haver valorat molt què ha produeixi una fractura siguin molt limitades. En aquest passat en la indústria de la música. sentit, el nou llibre digital d’Apple entre l’ensenyament és segrestat pel seu propi sistema. El principal temor que tinc és que públic i el privat. no es produeixi una fractura entre Des del punt de vista de la l’ensenyament públic i el privat. En utilitat escolar i universitària, és un país com els Estats Units, on francament sensacional. Seria l’ensenyament privat universitari perfecte en aquella situació en què és majoritari, la incidència tots els alumnes tinguessin l’iPad. potser no serà tan gran. Però a I també és una bona notícia que casa nostra, on les universitats es pugui marcar el preu del llibre són majoritàriament públiques, i, si vols, puguis publicar-ne de la impossibilitat de costejar la gratuïts. despesa d’aquestes eines pot ser insalvable. Caldrà fer un gran No cal ser gaire espavilat per a esforç per evitar aquesta fractura i veure que és el mateix model s’haurà d’estudiar la manera de fer i procediment que Apple va arribar totes aquestes eines als qui seguir amb la música, els iPods, no se les podran pagar. i l’iTunes Store… Però tinc els VilaWeb gener 2012 número 5 55

Martí Crespo Els sons de la mar Un portal del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de Vilanova i la Geltrú remou les suspicàcies de l’exèrcit dels EUA

Uns quants instituts d’investigació Politècnica Superior d’Enginyeria nord-americana. Durant moltes bioacústica de tot el món tenen de Vilanova i la Geltrú (Garraf). dècades, recorda l’articulista, el per encàrrec d’analitzar els sons so de les profunditats marines de les profunditats marines. La pàgina vol contribuir a s’ha considerat informació militar Entre més objectius, creuen conscienciar la comunitat no molt sensible. De fet, l’exèrcit que escoltar mars i oceans pot científica del soroll dels oceans; dels EUA ja va disposar xarxes de ajudar a captar l’activitat sísmica per això emet el so en directe micròfons sota l’aigua per captar la submarina o a determinar el grau provinent de quinze observatoris presència de submarins alemanys de soroll causat per l’home sota repartits per mars i oceans de tot durant la Segona Guerra Mundial. l’aigua i com afecta l’ecosistema. el món. El recel actual de l’exèrcit és que Aquesta recerca ara s’ha començat qualsevol internauta, i no sols la a compartir gràcies a la pàgina La BBC ha destacat aquesta comunitat científica, pugui escoltar Listening to the Deep-Ocean setmana la web del LAB de l’activitat sonora en algunes de les Environment (LIDO), mantinguda Vilanova i la Geltrú amb un zones marítimes per on naveguen pel Laboratori d’Aplicacions article en què comenta la poca els seus vaixells, fet que podria Bioacústiques (LAB) de l’Escola simpatia que inspira a l’Armada afectar ‘la seguretat nacional’. 56 VilaWebCronologia gener 2012 número 5 Gener 2012

Vila d’Abadal demana el relleu de 1 3 Duran a UDC

Fabra anuncia una nova retallada Mas: ‘Catalunya serà de mil milions al sector públic intervinguda per l’estat espanyol, Guardiola, millor entrenador del si no fem els deures’ món

Vila d’Abadal albira la independència en ‘dos o tres anys’ 4 7 El 2012 arriba amb un augment de preus al transport, servei de La Generalitat valenciana, en Clam pels drets dels presoners correu i la factura del gas estat crític polítics bascos

El batlle de Palma és escridassat Centenars de subsaharians SOS Racisme reclama el quan passa al castellà a la Festa exigeixen justícia al barri del tancament dels centres de l’Estendard Besòs de Barcelona d’internament per a estrangers

Mitt Romney guanya els ‘caucus’ Rafel Nadal guanya el Premi Pla republicans d’Iowa per vuit vots 2 amb una obra autobiogràfica

El govern balear va pagar a Urdangarín 1,4 milions sense justificar 5 8 El govern espanyol insisteix La Lliga Àrab constata que la El govern valencià va pagar a a controlar els pressupostos violència continua a Síria Urdangarín 3,5 milions d’euros i autonòmics el català, 34.000

Tinta Invisible edita dos CD de Mestres Quadreny Militants del PSC es donen de baixa ‘pel tomb espanyolista del partit’ 6 Jordi Rourera, nou editor de la Magrana ERC reclama un gran acord de país per al tancament de caixes i l’objecció fiscal VilaWeb gener 2012 número 5 57 Cronologia

9 L’atac a la llengua de Bauzá La ICANN comença a acceptar divideix el PP balear dominis d’internet de ciutats, comunitats i marques Messi s’endú la tercera Pilota d’Or

RTVV comença a preparar un 11 ERO 13 El jutge encausa Escarp i Prat per les càrregues policíaques en S&P degrada el deute francès i Cinc anys de l’iPhone l’acampada de Barcelona eixampla la crisi de la zona euro

El Tribunal d’Estrasburg Mas-Colell replica ‘The New York Un advocat denuncia la infanta desestima la demanda contra la Times’ Cristina per les activitats amb sentència de l’estatut Urdangarín a Aizoon

Miquel de Palol: ‘Una mica de dignitat, si us plau!’ Anasagasti: ‘El rei pot estar 10 enfadat, però hi està implicat’ Guantánamo, deu anys sense drets humans El portaveu del sindicat de Alex Salmond anuncia que el mossos SAP-UGT demana a referèndum d’independència VilaWeb que publiqui les seves d’Escòcia es farà la tardor de declaracions en castellà 2014

12 Jordi Pujol: ‘Em sembla que ens Rajoy remarca la intenció n’anirem’ de tutelar els pressupostos El parlament italià evita la autonòmics detenció d’un diputat relacionat amb la Camorra El govern espanyol controlarà la despesa de les autonomies Cartes del Velódromo: del restaurant al museu Espanya, al capdavant de la construcció de vies de gran Solidaritat presenta el pressupost velocitat en plena crisi alternatiu d’una Catalunya estat Els funcionaris de presons del Principat passen la nit als centres en protesta contra les retallades Se suspèn l’edició crítica de Quan Joan de Sagarra fa por l’obra completa de Josep Maria de Sagarra 58 VilaWebCronologia gener 2012 número 5 Gener 2012

14 Solidaritat denuncia a la fiscalia Google i Wikipedia, al capdavant els ex-presidents de la Diputació de la protesta contra el SOPA Royes, Montilla, Corbacho i Un mallorquí, entre els Fogué desapareguts del creuer Valentí Puig, ‘conservador, que naufragat Costa Concordia no vol dir dretà’ El nou president de l’eurocambra defensarà l’ús del català als plens El TSJ del País Valencià anul·la Milers de manifestants mostren l’ensenyament del xinès a les el malestar per les retallades escoles públiques

Els sindicats de mossos 17 abandonen l’atac al català Montoro confirma una línia 19 perquè les autonomies paguin els Noves revelacions del sumari del proveïdors, però no diu res dels Els EUA tanquen Magaupload per cas Urdangarín assenyalen la 759 milions ‘pirateria’ infanta Cristina

Polèmic minut de silenci per Una trentena de ferits en un xoc Fraga al Parlament europeu d’un tren de Rodalia i un Talgo a 15 Barcelona Salvador Macip guanya el primer En cerca de l’aurora boreal Premi Carlemany al foment de la 18 lectura amb ‘Hipnofòbia’ L’empresa propietat de la infanta CiU i PP tomben les esmenes va rebre tres milions d’euros de a la totalitat del pressupost, El parlament prorroga el Nóos en dos anys que continua la tramitació pressupost del 2011 i autoritza el partamentària govern a endeutar-se

Les llibreries, en estat de canvi El pre-candidat republicà Mitt 16 Romney té milions de dòlars en fons d’inversió a les illes Caiman El cofundador de Yahoo!, Jerry Mas diu a ‘Financial Times’ Yang, deixa la companyia que l’alternativa del pacte L’últim llibre de Paul Auster, ‘Diari fiscal és l’enfortiment de d’hivern’, primer en edició digital l’independentisme VilaWeb gener 2012 número 5 59 Cronologia

Sundance, l’aparador del cinema Nervis al govern espanyol per la Així sona ‘Monsieur Cousteau’ independent possible independència d’Escòcia dels Amics de les Arts

Comadira, per molts anys! ‘Midnight in Paris’ i ‘Chico & Rita’ 20 se’n van als Oscar Lluís Pasqual denuncia el El jutge obre judici oral a Carlos ‘col·lapse econòmic’ del Teatre Fabra per delicte fiscal 23 Lliure

Alumnes de Muro abandonen les La nostra alimentació en la classes pel fred L’FMI alerta que l’economia història, segons Eudald Carbonell mundial és ‘en zona de perill’

SeriesYonkis es buida de continguts

21 El govern espanyol es desdiu de 25 la gestió descentralitzada del Prat Històrica mobilització per El jurat popular declara no l’ensenyament valencià culpable Camps La UE veta les importacions de petroli de l’Iran Èxit del boicot als Premis Ciutat Protestes a les portes del tribunal de Palma Inquietud al PSOE per la igualtat La votació de les lleis entre Chacón i Rubalcaba Google fa un pas més per a antidescàrrega queda aturada controlar els seus usuaris als EUA Els estranys canvis de la natura

La fiscalia es nega a investigar la infanta Cristina

22 24 Ofensiva del PP: cadena perpètua i reforma de l’avortament Els croats diuen sí a la Unió Mas: ‘Catalunya s’ha de preparar Europea per a actes d’autoafirmació que trencaran les costures de la constitució’ 60 VilaWebCronologia gener 2012 número 5 Gener 2012

26 28 30

Onada de protestes a les ciutats Milers de ciutadans es El PSOE anuncia que recorrerà valencianes manifesten a Barcelona, Girona, contra la sentència de Camps Lleida i Tarragona contra les retallades Imma Monsó guanya el Premi Txèquia també es despenja de Ramon Llull amb ‘La dona veloç’ l’acord pel tractat de disciplina El govern espanyol vol sancionar fiscal de l’eurozona Spanair amb 9 milions d’euros Ciurana advoca per grans canvis en la gestió dels equipaments Biel Majoral: ‘Veuré la república, i culturals de Barcelona L’Institut Català de les Dones procuraré que sigui la catalana’ fa una crida a les víctimes de la violència masclista a demanar Xavier Bosch novel·la l’incendi ajuda Homenatge a Montserrat del Liceu a ‘Homes d’honor’ Figueras a Santa Maria del Mar

Gabriel Janer Manila: ‘Mallorca La Montse i el Xavi també faran està segrestada per l’egoisme, la insubmissió fiscal incompetència, la mediocritat i el sectarisme’ 31

El govern espanyol anuncia una ‘estricta vigilància’ per garantir 27 l’elecció de llengua vehicular a 29 les aules Spanair confirma la suspensió de tots els vols Leo Messi, portada de la revista ‘Time’ Es mor l’activista i blocaire Sílvia Comença l’embargament Martínez provisional de béns a Carlos Rufi Etxeberria acusa el PP de Fabra construir ‘informacions falses’ per dinamitar el procés de pau Acte pel pacte fiscal: ‘L’autonomia financera és la Twitter censurarà missatges en muralla al desenvolupament del alguns països Llach, novel·lista país’

El 2011 es tanca amb xifres Fa vint-i-cinc anys de la mort de Eguiguren proposa una rècord de desocupació J.V. Foix constitució basca pròpia VilaWeb gener 2012 número 5 61 Els vídeos més vists de VilaWeb TV

‘Veriueu-ho’ de Xavi Castillo a l’aeroport de Castelló

Implicat amb Afons López Tena

‘L’estat espanyol no en veurà ni cinc, de l’IVA’ VilaWeb gener 2012 número 5 63

Una simfonia d’aromes Aquest mes a VilaWeb

Mig any després de néixer la Perquè, segons el seu parer, ‘la nous canals per comunicar cada iniciativa de la nova comunitat independència de Catalunya no projecte o iniciativa. de lectors de +VilaWeb, el diari la farà un sol partit, sinó una ha proposat una nova campanya suma de partits’ (vídeo). I la seu del diari també ha acollit d’afiliació,el 0,16, que ha la presentació del documental tingut un gran èxit d’entrada i L’Espai VilaWeb també s’ha sobre periodisme i mitjans que ens esperona a continuar omplert d’activitats, entre les ‘Una mirada crítica’, de Xavier consolidant la nova relació entre quals es destaquen l’aplec de Giró, periodista i professor de la redacció i els lectors. El 0,16 lectors i seguidors del programa la UAB. El documental recull representa el preu de l’afiliació Jocs Populi, dirigit i conduït per les reflexions de professionals, bàsica a +VilaWeb, la de 60 l’Oriol Coma. Es van trobar una periodistes i acadèmics sobre els euros, dividida pels dies de tarda a VilaWeb per jugar-hi, continguts dels mitjans. l’any. Es pot dir, doncs, que seria provar i descobrir jocs nous el preu diari de VilaWeb. (vídeo). ‘No hi ha res com Finalment, cal recordar que trobar-se’, diu Oriol Comas, i el director de VilaWeb, Vicent Aquest mes de gener ha reivindica, en un món ple de Partal, ha estat a Perpinyà continuat la vitalitat informativa tecnologia i videojocs, el fet de per presentar el projecte i d’esdeveniments a la redacció seure al voltant d’una taula, cara de +VilaWeb. És la segona del diari. En les activitats per a cara, per jugar i riure plegats presentació que es fa a als membres de +VilaWeb, el mirant-nos als ulls. Catalunya Nord; la primera, que cicle ‘Implicats’, que reuneix fou, a més, la primera de totes, mensualment els lectors amb També han reprès els tallers es va fer justament a Prada personalitats de l’actualitat de media140 amb molt d’èxit de Conflent, a la Universitat política i cultural, ha convidat a l’Espai VilaWeb. En temps Catalana d’Estiu. Des del el diputat de Solidaritat, Alfons de crisi cal esmolar l’enginy, i setembre passat que es fan López Tena. El polític va parlar un camí passa per aprendre a presentacions de +VilaWeb en de les relacions de la seva utilitzar les tecnologies socials ciutats de tot el país. Ja se n’han formació amb els altres partits i digitals per maximitzar els fetes a Alacant, Alcoi, Barcelona, sobiranistes i nacionalistes, recursos i assumir noves Inca, Manresa, Mataró, Maó, especialment amb ERC i CiU, i tasques. Ja no n’hi ha prou de Ontinyent, Palma, Sineu, del camí cap a la independència, ser una persona emprenedora, Terrassa, València i Xàtiva, entre per a la qual va dir que calia investigadora o creativa, ara més. una gran mobilització social. també cal saber utilitzar els

Partal, Maresma i Associats, 2011