BRUIXES, MÉS QUE BRUIXES, LES BERGUEDANES! Rosa Serra
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
l'EROl DOSSIER 15 BRUIXES, MÉS QUE BRUIXES, LES BERGUEDANES! Rosa Serra om sap que de bruixes i de bruixots els serveis per guarir malalties de tota la intolerancia, el fanatisme i la forta crisi H -avui en diríem endevins, curan família. Durant el procés el pages de la economica i ideologica d'aquest període. deros, mags, etc.- n'hi ha hagut sempre, Quar testifica ampliament explicant tot Pel que fa al Bergueda, cal dir que la co pero també es cert que al primer ter~ del allo que els havia succe"it a familiars i marca vivia anys de desconcert i de crisi, s. XVII a tot Europa Occidental i també amics -els del mas Cortada de Santa anys difícils, caracteritzats per la mise al Bergueda en van sorgir a grapats!. Maria de Merles, p.e.- després de con ria, les bandositats i el bandolerisme; pels La bruixa -sempre hi ha hagut més tactar amb la bruixa. conflictes que provoca ven les noves cap bruixes que bruixots les quals represen L'acusació que féuAntoni]oan Heuras brevacions que imposaven els senyors ten un 75% del total deis processos docu es va complicar quan va comen~ar a cór• laics i eclesiastics; per I'absentisme de la mentals als primers anys del s. XVIl- era rer la veu, per la vall de Merles i pel Llu noblesa i les autoritats monacals locals; una dona que tenia uns coneixements ~anes, que «los conjugues Heuras de La per les guerres endemiques i les males adquirits a partir del contacte amb una Quar eran enemichs y volien mal a la collites. Les grans secades i les riuades altra bruixa els quals oferia a baix preu vilafresera altrament dita la Vigatana y al se succeeixen: el període que va de 1600 per tal de resoldre alguns deis múltiples gunes persones deyan que la causa perque a 1625 és molt plujós, i afecta negativa problemes de les comunitats rurals de la volien mal a la dita Vigatana y Barthomeu ment les collites (estius podrits); els hi Catalunya moderna: des d'apozemes de fill seu era perqlle dits Heures se eran bara verns que van de 1601 a 1620 van ser molt I'amor per aconseguir els favors de la llats ab la Vigatana acerca y sobre una aixa rigorosos, amb gelades molt fortes el 1615 persona desitjada, passant per filtres ca da que los faltava y pretenian que dit Bartho i 1617; aigüats generals el 1611, 1612, pa~os de despertar les ires de la natura meu no la hagués presa y robada la qual 1617, 1621 i 1625; fortes pedregades en lesa fent pedregar, ploure o tronar, i aca aixada diuen que ja la han trobada ». tre 1627 i 1631... bant amb ungüents especials destinats a Per que aquest canvi d'actitud respec Amb la miseria es multipliquen el provocar I'avortament del fill del pecat. te de les bruixes? Segons els estudis fets nombre d'infants abandonats, augmenta La imatge d'aquestes dones té un fort sobre aquest tema, tal canvi és fruit de la la mortalitat infantil i el nombre de po- component de marginació, tant social com sexual. Malgrat la tolerancia i la permissió to tal que des deis temps més immemorials van gaudir (pel fet que donaven alterna tives a la medicina academica i a I'amor conjugal o aportaven «solucions» a molts problemes quotidians, etc.), es passa a comen~aments del s. XVII a la persecu ció i a la condemna. N'és un ciar exemple el d'Angela Vilafresser, anomenada <da Vigatana», fi lia de la casa Vila de Sant Climent de la Riba, que era tinguda per bruixa a Salse Iles i la Quar, pero també per curandera. Quan la justícia I'empresona comen~aren a sortir testimonis que explicaren les se ves malifetes, tot i que abans d'iniciar-se el procés gaudia de fama i tenia molta feina. El procés esmenta que fins i tot la muller de I'honorable Antoni Joan Heu ras, terratinent de Santa Maria de la Quar Cama de la casa de les Heures de la Quar, i del molí del mateix 110m, era Familiar del Sant Ofici i tata la famí/in i Familiar del Sant Ofici, Ii havia requerit havia requerit els serveis d'AlIgela Vilafresser, «la Vigatalla », que fou acusada de bruixeria. RAMON VILADÉS 16 DOSSIER l' EROL bres i malalts. El Bergueda era una terra de bestiars, devastació de fruyts ab pedrega fou torturada, jutjada i comdemnada per plena de captaires i rodamons, de gent des y neules y aItres 1Il0It detestables y atro bruixa en un deis processos més ben do immigrada procedent de I'altra costat ces excessos». En el procés obert a la baro cumentats que es conserven a Catalunya deis Pirineus que trobava feina al camp i nia de Pinós també foren torturades i i adhuc a tot Europa. Aquest procés de als petits nuclis urbans. Un país més pro acusades Sipriana Jovera i Magdalena Li bruixeria, que conté un gran nombre de per a la muntanya i a tots els seus con mona, alias «Guillamasa» les quals con causes incoades entre 1618 i 1620, ha es f1ictes que no pas al pla de Barcelona, en fessaren haver comes «infantisidis, exce tat estudiat i publicat fa molt poc per Llu uns anys en que els pobres eren cada ve sos y delictes de bruixeria», i Bernat Jover ís Orriols i Monset en un lIibre titulat Les gada més pobres i els rics més rics. (i alerta que ja trobem un bruixot!) i Mar bruixes segrestades (5), tot i que I'any 1977 La situació era difícil per a gairebé tot garida Graner, alias «Taxona», germana Albert Benet i Clara ja en féu un primer hom, i encara més per a les dones; us de Caterina Molins «Comay" (4). estudi sobre una d'aquestes bruixes, con convidem a rellegir un excel·lent article L'acusació de bruixeria és molt sovint cretament Jeronima Pons, alias «Joana la que sobre la marginació economica i cul I'ocasió, I'excusa, per descarregar I'odi, Negra» (6). tural de les dones va escriure Sílvia Ga I'afany de venjan~a, el desig de trobar una Quan una dona era acusada de bruixa lera en aquestes mateixes planes de culpable a tants mals i desgracies, ... i la torturaven perque confessés qui eren L'EROL I'any 1989 (1). En aquest article també per acabar amb un sector margi les seves companyes. Durant el procés de es parla deIs nens i nenes que s'abando nal, improductiu i carregós, que a més és tortura, Jeronima Pons, alias «Joana la naven pels camins berguedans, deIs fills vist al s. XVII com a perillós. Negra» va confessar que havia actuat al de mares solteres, de dones sense res que Jeronima Pons, alias «Joana la Negra», Llu~anes, al Bages i al Bergueda, concre necessiten certificats de pobresa, de juntament amb les que ella va denunciar, tament a la zona de la riera de Merles, i «Causes pies per donzelles pobres maridar», de les botigues deIs pobres, de prostitu tes i de bruixes. Una situació de miseria que, tot i la reviscolada del s. XVIII, no sembla aban donar la nostra comarca. L'any 1789, a la pregunta feta per Francisco Zamora sobre I'existencia i el nombre de pobres a la vegueria de Berga se li respon: «Ay ell este partido hombres, mujeres, niños, o II/OSS0S. Mllschos de ellos por inútiles para el trabajo y sumamente pobres, y pueden cal cularse a quillientos, o seiscientos, otros oci osos volulltarios e/I igual numero de los ne cesarios » (2) . Les bruixes berguedanes (3). Les acusades de practicar la bruixeria eren, a tot arreu, dones marginades i amb una posició economica molt crítica: víd u es, velles o abandonades, de famílies on hi havia empresonats, filies de dones acu sades de practicar la bruixeria o el curan Les Goles de les Hellres, a la que en aquest indret havia provocat golls derisme, dones amb deformacions físi• riera de Merles, elUoe 0/1 al fill de Jaume Gascó, de Salselles, i a ques i amb malalties psíquiques, etc., <<isqué lo dimoni en forma altra gent d'aquest lloc, i més concreta de home» a Jerónima POIlS, sempre de c1asse social pobre i humil. alias «]oalla la Negra». ment als habitants del molí de Vilartimó. Eren les víctimes propícies, precisament «Joana la Negra» va confessar, sempre RAMON YlLADÉS a causa de la seva vulnerabilitat. sota tortura, que va ésser introduida en Les bruixes berguedanes són acusades I'art de la bruixeria quan vivia a la par d'infanticidis, de provocar golls, de fer roquia de Llu~a per una dona que es deia caure pedra, de neular els fruits i matar Elias, i que la primera trobada amb el di bestiar i de pactar amb el diable: són els moni va ésser a les goles de les Heures, caps de turc als quals s'atribueixen totes a la riera de Merles. El procés explica: les desgracies, tant economiques com « •.. y així quant forem a les goles de les Eures personals. Aquest és el cas, p.e., de Cate~ nos isqué lo dimoni en forma de ha me y la rina Molins, alias «Comay», una bruixa dita E/ias oi ana a parlar primer que jo, y li de Baga, que es confessa culpable d'ha digué Bersabuch assí vós aporto una vassalla ver «perpetrals y comesos molts y diversos y dit Bersabuch respongué: bé sis arribada y crillls y delictas, COIll són infantisidis, tl/orls contraent se abrassa ad dita Elias y la cone- L'EROL DOSSIER 17 gllé carnalment per las parts sucias, perque y en Palau ab la candela en la ma lo ana a ja dita tractas carnals per la part de dar jo /ro viII perque nos apartassem de mi y des adorar en los ces y dona la candela a Eulalia rera, ajaentme jo per terra boca per aval!.