BRUIXES, MÉS QUE BRUIXES, LES BERGUEDANES! Rosa Serra

l'EROl DOSSIER 15

om sap que de bruixes i de bruixots els serveis per guarir malalties de tota la intolerancia, el fanatisme i la forta crisi H -avui en diríem endevins, curan família. Durant el procés el pages de la economica i ideologica d'aquest període. deros, mags, etc.- n'hi ha hagut sempre, Quar testifica ampliament explicant tot Pel que fa al Bergueda, cal dir que la co pero també es cert que al primer ter~ del allo que els havia succe"it a familiars i marca vivia anys de desconcert i de crisi, s. XVII a tot Europa Occidental i també amics -els del mas Cortada de Santa anys difícils, caracteritzats per la mise al Bergueda en van sorgir a grapats!. Maria de Merles, p.e.- després de con ria, les bandositats i el bandolerisme; pels La bruixa -sempre hi ha hagut més tactar amb la bruixa. conflictes que provoca ven les noves cap bruixes que bruixots les quals represen L'acusació que féuAntoni]oan Heuras brevacions que imposaven els senyors ten un 75% del total deis processos docu es va complicar quan va comen~ar a cór• laics i eclesiastics; per I'absentisme de la mentals als primers anys del s. XVIl- era rer la veu, per la vall de Merles i pel Llu noblesa i les autoritats monacals locals; una dona que tenia uns coneixements ~anes, que «los conjugues Heuras de La per les guerres endemiques i les males adquirits a partir del contacte amb una Quar eran enemichs y volien mal a la collites. Les grans secades i les riuades altra bruixa els quals oferia a baix preu vilafresera altrament dita la Vigatana y al se succeeixen: el període que va de 1600 per tal de resoldre alguns deis múltiples gunes persones deyan que la causa perque a 1625 és molt plujós, i afecta negativa problemes de les comunitats rurals de la volien mal a la dita Vigatana y Barthomeu ment les collites (estius podrits); els hi Catalunya moderna: des d'apozemes de fill seu era perqlle dits Heures se eran bara verns que van de 1601 a 1620 van ser molt I'amor per aconseguir els favors de la llats ab la Vigatana acerca y sobre una aixa rigorosos, amb gelades molt fortes el 1615 persona desitjada, passant per filtres ca da que los faltava y pretenian que dit Bartho i 1617; aigüats generals el 1611, 1612, pa~os de despertar les ires de la natura meu no la hagués presa y robada la qual 1617, 1621 i 1625; fortes pedregades en lesa fent pedregar, ploure o tronar, i aca aixada diuen que ja la han trobada ». tre 1627 i 1631... bant amb ungüents especials destinats a Per que aquest canvi d'actitud respec Amb la miseria es multipliquen el provocar I'avortament del fill del pecat. te de les bruixes? Segons els estudis fets nombre d'infants abandonats, augmenta La imatge d'aquestes dones té un fort sobre aquest tema, tal canvi és fruit de la la mortalitat infantil i el nombre de po- component de marginació, tant social com sexual. Malgrat la tolerancia i la permissió to tal que des deis temps més immemorials van gaudir (pel fet que donaven alterna tives a la medicina academica i a I'amor conjugal o aportaven «solucions» a molts problemes quotidians, etc.), es passa a comen~aments del s. XVII a la persecu ció i a la condemna. N'és un ciar exemple el d'Angela Vilafresser, anomenada

bres i malalts. El Bergueda era una terra de bestiars, devastació de fruyts ab pedrega fou torturada, jutjada i comdemnada per plena de captaires i rodamons, de gent des y neules y aItres 1Il0It detestables y atro bruixa en un deis processos més ben do immigrada procedent de I'altra costat ces excessos». En el procés obert a la baro cumentats que es conserven a Catalunya deis Pirineus que trobava feina al camp i nia de Pinós també foren torturades i i adhuc a tot Europa. Aquest procés de als petits nuclis urbans. Un país més pro acusades Sipriana Jovera i Magdalena Li bruixeria, que conté un gran nombre de per a la muntanya i a tots els seus con mona, alias «Guillamasa» les quals con causes incoades entre 1618 i 1620, ha es f1ictes que no pas al pla de Barcelona, en fessaren haver comes «infantisidis, exce tat estudiat i publicat fa molt poc per Llu uns anys en que els pobres eren cada ve sos y delictes de bruixeria», i Bernat Jover ís Orriols i Monset en un lIibre titulat Les gada més pobres i els rics més rics. (i alerta que ja trobem un bruixot!) i Mar bruixes segrestades (5), tot i que I'any 1977 La situació era difícil per a gairebé tot garida Graner, alias «Taxona», germana Albert Benet i Clara ja en féu un primer hom, i encara més per a les dones; us de Caterina Molins «Comay" (4). estudi sobre una d'aquestes bruixes, con convidem a rellegir un excel·lent article L'acusació de bruixeria és molt sovint cretament Jeronima Pons, alias «Joana la que sobre la marginació economica i cul I'ocasió, I'excusa, per descarregar I'odi, Negra» (6). tural de les dones va escriure Sílvia Ga I'afany de venjan~a, el desig de trobar una Quan una dona era acusada de bruixa lera en aquestes mateixes planes de culpable a tants mals i desgracies, ... i la torturaven perque confessés qui eren L'EROL I'any 1989 (1). En aquest article també per acabar amb un sector margi les seves companyes. Durant el procés de es parla deIs nens i nenes que s'abando nal, improductiu i carregós, que a més és tortura, Jeronima Pons, alias «Joana la naven pels camins berguedans, deIs fills vist al s. XVII com a perillós. Negra» va confessar que havia actuat al de mares solteres, de dones sense res que Jeronima Pons, alias «Joana la Negra», Llu~anes, al Bages i al Bergueda, concre necessiten certificats de pobresa, de juntament amb les que ella va denunciar, tament a la zona de la riera de Merles, i «Causes pies per donzelles pobres maridar», de les botigues deIs pobres, de prostitu tes i de bruixes. Una situació de miseria que, tot i la reviscolada del s. XVIII, no sembla aban donar la nostra comarca. L'any 1789, a la pregunta feta per Francisco Zamora sobre I'existencia i el nombre de pobres a la vegueria de Berga se li respon: «Ay ell este partido hombres, mujeres, niños, o II/OSS0S. Mllschos de ellos por inútiles para el trabajo y sumamente pobres, y pueden cal cularse a quillientos, o seiscientos, otros oci osos volulltarios e/I igual numero de los ne cesarios » (2) .

Les bruixes berguedanes (3).

Les acusades de practicar la bruixeria eren, a tot arreu, dones marginades i amb una posició economica molt crítica: víd u es, velles o abandonades, de famílies on hi havia empresonats, filies de dones acu sades de practicar la bruixeria o el curan Les Goles de les Hellres, a la que en aquest indret havia provocat golls derisme, dones amb deformacions físi• riera de Merles, elUoe 0/1 al fill de Jaume Gascó, de Salselles, i a ques i amb malalties psíquiques, etc., <

gllé carnalment per las parts sucias, perque y en Palau ab la candela en la ma lo ana a ja dita tractas carnals per la part de dar jo /ro viII perque nos apartassem de mi y des adorar en los ces y dona la candela a Eulalia rera, ajaentme jo per terra boca per aval!. prés se agafll ab mi y també tingué part ab mi Palau, muller sua, y Eulalia ana a besar lo y en havent tingut dits tractes carnals, per les mateixes parts sucias, si bé jo no y ces a dit dimoni y em dona la candela a mi y apparegué aquí davant nosaltres un ga trobé cOl/tento ... ». jo aní després dells també a besar lo cos a dit tas negre y Palau me digué.: La declaració continua esmentant les dimoni ab la candela en las manso - Veté aquí lo teu dimoni que es diu bruixes que I'acompanyaven, entre les y feta esta adoratió lo dimoni tingué Foguet. quals cita a «na Canalias qlle era la mllller tractes carnals per la part de darrera ab Y jo pugí a cavall en dit gat negre y los de IIn hermita vell que servia la yglesia de lo Palau y després las tingué ab Eulalia, dits Palaus, marit y muller, també pujaren a l/ostra Senyora de Salselles y na Vinyes de la sa mul!er, per la part de darrera y des cavall cada hu ab un gat negreo Y los tres, de parroqllia de Sant Martí del Bas bisbat de prés ab mi tingué lo dimoni en la forma companya, ... nos ne anarem a cavall cami- vich» . Jeronima Pons, alias «Joana la Ne gra», casada amb Joanot Fumanya, co men¡;a a practicar la bruixeria quan vivia a Llussa, on juntament amb altres dones se'ls hi apareixia el dimoni a les goles de les Heures i quin lloc podríem trobar més adient que aquest indret de la val! de Merles! Les primeres malifetes com a bruixes les van fer en aquest sector, a mig camí del Bergueda i del Llu¡;anes; ja vídua es trasllada (la confessió diu literalment: «fui repatriada») a Sallent. En aquesta vila, casada en segon matrimoni amb el bra cer Joan Pons, continua fent de bruixa i troba una bona colla d'amigues per con tinuar fent malifetes ... fins que fou com demnada a mort. Coneixem l'existencia d'altres bruixes berguedanes gracies a la confessió, se m pre sota tortura, de l'esmentada «Joana la Negra» i d'altres bruixes d'aquesta zona del Llu¡;anes i del Bergueda. Aquest és el cas, anteriorment esmentat, d' An gela Vilafresser, anomenada «la Vigata na», filla de la casa Vila de Sant Climent de la Riba, que era tinguda per bruixa a Salselles i la Quar, pero també per curan dera. Pere Serafí Mora, pages de Sagas, va declarar que «la Vigatana» curava amb oracions, i el mateix rector de Sal selles, Joan Gelencas, afirmava saber «qlle m01ls IlOm ens y donas usan de cllrar m01ls mals y També fOil aCllsada de nat per terra en una casa que dits Palaus me nafres ab orations y esdalmps pero el/no u ha bruixeria «na Canalies digu eren era devés Biure ... », on va trobar vist .. », ni sap si ho fan amb permís deIs que era la muller de un hi una dona que dormia prop del foc i, hermita vell que sevia la per ordres de Palau

La Rovira de Sagas -en aquesta ma soveria hi vivia la «Matamoros»- fou un niu de bruixes; a més de les cunyades Ma ...... teus s'hi aplegaven Rafaela Puigcercós, ~""'. alias «Roma», cruelment torturada a Sant Feliu Sasserra el 15 de setembre de 1620 (7). Aquest mateix any fou torturada An tonia Rosquelles, de Viladrau, per tal de fer-li confessar que era bruixa; el procés recull el testimoni de Jaume Prat, que ex plica que <1rom trobada lo dimecres de 5il1- qual1gesima prop passat en casa del1 Eu res de Aymar -de la Quar-, bisbal de UrgeIl, el1 compal1yia de Mo. Camps pil1tor de esta ciutal y el1 Eures del Aymar estam dil1al1t y pa rla 11 1 de bruxas 110S digue que ul1es bruxes que haviel1 pel1jades alli el1 Iloch de la barol1is del comple de VaIlfogol1a -barol1ía de la PorteIla- molles bruxes y digué que era assí el1 Vich y la lel1iel1assí el1 Vi eh y que ere la Badessa de totes y yo lo demal1i qui ere y dit Eures del Aymar digué que era ul1a vi dua grossa mare de Casals barber de assí de Vich ... » (8). continua amb les denúncies d'altres brui A la masia de la Rovira Aquesta «vídua grossa» es reunia amb xes i bruixots que es congregaven al molí (Saga s) s'hi arrf7Jlegaven les les Mateus a la roca de la Pinya, on tam de Salselles: Violant Mateus, alias «Xica cunyades Mateus, ¡oana, alias bé hi anava Caterina Trenca i Rafaela «Matamoros» i Violallt, "la Mateus», del mas Mateus de Sagas i mu Xica Mateua» amb ulla bOlla Puigcercós; en aquest 1I0c sempre s'hi Iler del teixidor de lli Francesc Mateus, col/a de bruixes. presentava el diable «el1 forma d'home al que vivia a la casa del Pou de Sagas; Joa ROSASERRA sat, l1egrot, vestit de coloretes», que les feia na Mateus, dita «Matamoros», muller de renegar de Déu, la Verge Maria i de tots Montserrat Mateu, pages del mas «Mata els Sants. moros» de Sagas i cunyada de Violant Rafaela Puigcercós fou considerada Mateus; Na Casals, vídua, resident a la una gran bruixa; tothom li atribuYa una casa del Pujol de Sagas, i una colla de gran fama (¡El ferrer de Vilartimó asse dones de Borreda. La <

fessés que havia practicat la bruixeria al li van trobar sota I'aixella que «bo tenia Pedraforca. Jacoba Ricarda, alias «Pellis sinó un cabell sol sota la una axella y dessota sona», de Santa Maria d' Alpens, havia de laltra ne tenia sois dos o tres», «Joana la confessat sota tortures, que «Que lo dimo Negra» accepta que el dimoni «me asse ni mé digué Una vegada que anas a Pedrafor nyala en la spalla y jo conagui que entre carn ca ... », i que gracias a uns ungüents que li y cuyro me ficava alguna cosa lo qual senyal proporciona el dimoni i que es col·loca ab las manS no mel trabi ni sabia ques COne sota les aixelles «men aní per la xemeneia gués» . dient: -Dejús fulla! Dejús fulla! Jom don al Tarragó, aquest expert buscador de brui dimoni. Y men anava per los ayres a Pedra El s. XIX hom imaginava les xes, fou la guspira que encenia, allí on forca i un cap allí es traba el dimoni i Rafaela bruixes volant damunt d'una arribava, el foc del fanatisme, la intole escombra. Les berguedanes, pero, Puigcercós », la qual nega sempre haver anaven a peu, o com a moll a cavall rancia i la violencia. La relació entre «Tar hi estat. 1 és que Oéu n'hi dó amb el Pe d'aIgun gat negre o d'alguna cabra. ragó» i l'aparició de bruixes era tan di draforca i les bruixes. ARXIU recta que fins i tot el mateix bisbe de Solsona, Joan Alvaro, va intervenir expul sant-Io del seu bisbat. De tot el que va succeir, el bisbe n'envia un memorial al govern de Felip III: «Por mi obispado pasó un homre que se lIamava Tarragó y sucedió en una villa cuya jurisdicción es de V.M . que yva señalando mujeres que eran brujas, y desnudándolas para ver una señal en las es paldas, y algunas me hizieron relación las /zacia desnudar por su gusto y por el de los que acompañavan. Luego que llegó a mi noti cia estando en mi catedral, la qual está entre las monta/ias, hize diligencia para tomarlo preso y embiarlo a V.M ... Esta materia de brujas es dificultosísima y quantos autores escriben dellas lo hizen desta manera, parti cularmente un inquisidor, que haziendo ex periencia en una mujer que ella misma había confesado ser bruja, halló ser gran parte de- 110 falso, y que todo son embustes y embele cos del demonio para llevar almas al infierno y busca para esto los sujetos más débiles y flacos, que son las mujeres, y ordinariamente viejas, y todos los jueces seculares, querién dolo llevar jurídicamente, se engañan en baronia de Rialb, era un expert en desco muchas ocasiones, porque por meido de los EIs processos de bruixeria brir bruixes i organitzar inspeccions. Allí tormentos confiesen y muchas mueren sin per on passava trobava bruixes i comen culpa ... »(13). Més que la Inquisició, són els tribunals i c;aven aviat els processos i les comdem O'aquesta postura prudent de I'esglé la justícia secular els que actuen, sempre nes. Es considera va que totes les bruixes sia se'n fan resso les visites pastorals basant-se en motius religiosos (renegar de tenien una marca, que només era visible d'aquests anys, en els quals es veu c1ara Oéu, pactar amb el dimoni, heretgia, etc.) un cop era fregada amb aigua bene'ida; el ment el control que exercia l'església so (9) i escampen el fenomen de la bruixe buscador de bruixes «Tarragó» tenia un bre la població mitjanc;ant les continua ria. Com molt bé diu García Carcel (10), gran interes en trobar les marques de les des prohibicions i consells sobre temes I'església catalana es va mantenir molt suposades bruixes. Antoni PladevaIl (12) religiosos i socials, a més de controlar la més lúcida davant el fenomen de les brui fa notar que la practica de buscar una gestió laica deis béns de I'església i I'ac xes que no pas a la resta d'Europa, i senyal en el cos deis acusats, a part de tuació del c1ergat. Es con trolaven aspec aquesta actitud va contra restar la popu prestar-se a tota mena d'abusos i ser tes relacionats amb la mortalitat, sobre lar, molt més fanatitzada. Ho veiem en una manca de respecte, era una cosa molt l'existencia de «Excomunicats, amistensats, els exemples coneguts al Bergueda. arbitraria, car qualsevol tara a la pell, viurers, blasfemos, jurados, bruxos, fatillers Entre 1619 i 1627 voltava per les comar berruga, «desig» o cica tri u, podia donar o altres pecats, publichs y escandalosos», i tot ques del LluC;anes, Solsones, Bergueda i motiu a prendre-ho com una marca del aquest control responia a la certesa que Bages (11), un buscador de bruixes de dimoni. la gent actuava al marge de la norma i nom Cosme Soler conegut amb el sobre De marca diabolica en tenien gairebé les formes establertes, i que aquests com nom de «Tarragó»; «Tarragó», originari totes les bruixes -qui no en té una de portaments eren tolerats i acceptats per del mas Soler de Tarragona, situat a la marca al cos!-; així a Rafaela Puigcercós la mateixa gent. No cal oblidar que l'exis- 20 DOSSIER l' EROL

El bisbe de Solsona va intentar tallar la persecució de les bruixes al seu bisbat ¡ent empresonar el buscador de bruixes «Tarragó» . RAMON VILADÉS

Les cunyades Mateus i la «Barjaula» ¡oren jutjades a Sto Milrtí de Biure per Pere Sala i de Codal, mercader de Gironella, procurador general de les baronies de la Portella, la Quar, Biure, Sagas, Merles i Valldoriola. RAMON VILADÉS

Receptes i ungüents

Com la marca diabolica, les receptes d'ungüents magics s'han convertit en un altre mite al voltant d'aquest tema.

Segons les declaracions de les brui xes tornem a recordar la por i/o I'existencia de la tortura en la con fessió. Els ungüents magics eren I'instrument utilitzat per transpor tar-les cap a la cerimonia del sabat. Analitzades avui les receptes, s'ha pogut comprovar que portaven in gredients com la cicuta (en petites proporcions no és mortal), o la be lIadona, que provoca un efecte d'ex citació i deliri. tencia de la doble moral és tan vella com sobre el tema en la resta de visites parro l'home. quials i amb aquesta breu referencia no Exemples de receptes: Tots aquests desgavells foren tolerats, es pot saber si aquesta dona va ésser pro amagats i acceptats, tots menys el de la cessada i castigada (14). • julivert, aigua d'aconit, fulles bruixeria. Amb tot, I'església es mostra Probablement el rector de Borreda i d'alber i sutge. sempre prudent, molt i molt prudent! La el mateix visitador van optar per dei • Aigua de creixenera, c1llam postura anteriorment esmentada del bis xar passar el temps, per no aixecar la aromat, peu de Crist, sang de be de Solsona enfront de, buscador de liebre, per estalviar un lIarg i penós pro rata-pinyada, dulcamara verino bruixes ;,Tarragó» no és un exemple a'j cés que hauria provoca t molts mals a sa i olio lIat. L'any 1623, el visitador de Ripoll pre Borreda. 1 no podem oblidar la proxi guntava al rector de Santa Maria de mitat d'aquest poble, sotmes a la juris • Greix d'infant, suc d'aigua de Borreda sobre l'existencia de bruixes i el dicció senyorial de l'abat de Ripoll, amb creixenera, aconit, peu de Crist, rector respongué: «Hi Iza l/na dona que li la vall de Merles i del Llu<;anes, una de dulcamara verinosa i sutge. fa/! fama que es bruxa lo 110m de la qual dire les zones més afectades per la bruixe a VS. a la arel/a». No hi ha cap més notícia ria. El jesu'ita Pere Gil presentava I'any L'EROL DOSSIER 21

7.- Vegeu la transcripció lateral d'aquest es 1619 un memorial al Duc d'Alburquer NOTES que recomanant que s'actués amb cau garrifós interrogatori a Les bruixes segresta des, pp. 104-112. tela en aquest tema, car calia reconei 1.- GALERA 1 MARZA, Sílvia: «La marginació economica i cultural de les dones», dins 8.- Arxiu Episcopal de Vic, Vegueria de Vic, xer que mol tes de les acusades eren Dossier: Les dones del Bergueda a l"epoca Processos Criminals, 1628. innocents i no mereixien la pena de moderna», a L'EROL, núm. 26, Berga 1989, 9.- PLADEV ALL, Antoni, Persecució de brui mort. Alhora, denunciava la irregulari pp. 31-36. xes, pp. 108 tat deIs processos oberts a partir d'acu 2.-SERRA, Roser i FERRER, Llorenc;: «Un qües• 10.- GARCIA 1 CARCEL, Ricardo, Historia de Cataluña, vol. 1, pags. sacions improcedents, i de tortures que lionari de Francisco de Zamora (1789), a Estudis d'Historia Agraria, núm. 5, Barcelona 11.- PLADEV ALL, Antoni, Persecució de brui provoquen confessions «con espantos y 1985, pp. 162. xes, pp. 108. amenazas les hacen dezir algunos juezes y 3.- Gairebé la totalitat de les referencies a brui BENET, Albert, «La Bruixeria al Bages a prin notarios y ministros de justicia lo que no xes berguedanes d'aquest artic1e s'han ex cipis del segle XVII» a Dovella núm. 6, Manresa es verdad, ni ellas, otras an echo» (15) . tret de ('obra de Lluís Orriols i Monset. Les Setembre-Octubre de 1982, pp. 11-14. PRAT 1 VILA, Jaume, «Les bruixes de Foren les autoritats baronials les que bruixes segrestades, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1994, Col·lecció Camí Ral núm. 5. Santpedor (segle XVII» ) aMiscel·lania d'Es van emprendre els judicis contra bruixes Les que no són extretes d'aquest text porten tudis Bagens, núm. 1, Manresa 1981 , pp. a la baronia de Pinós (16), a la baronia de la cita bibliografica convenient. 165-175 Gironella (17) i també en tots els exem 4.- SERRA 1 VILARÓ, Joan: Les Baronies de 12.- PLADEV ALL, Antoni, «Persecució de brui pIes citats de les bruixes berguedanes i Pinós i Mataplana, vol. 3, Barcelona, 1950, xes a la comarca de Vic a principis del s. XVII». dins Monografies del Montseny, vol. 1. del Lluc;anes. Les cunyades Mateus i la pags. 331-334. 5.- ORRIOLS 1 MONSET, Lluís: Les bruixes 13.- REGLA, Joan, Els virreis, pp. 64 «Barjaula» foren jutjades a Sant Martí de segrestades, Barcelona, Rafael Dalmau, Edi 14.- VV.AA., Borreda Berga, Ambit de Recer Biure per Pere Sala i de Codol, mercader tor, 1994, Col·lecció Camí Ral núm. 5 ques del Bergueda 1990, Col·leció Els Jli de Gironella, procurador general de les 6.- BENET 1 CLARA, Albert, «Joana la Negra, bres de I'Ambit, núm. 5, pp. 155-158. 15.- GARCIA 1 CÁRCEL, Ricardo, Historia de baronies de la Portella, la Quar, Biure, una bruixa sallentina», a I'ESPARBER. 111, Cataluña vol. 1, pp. 423-424. Sagas, Merles i Valldoriola. núm. 15, octubre de 1977, pags. 14-15; núm. 16 novembre-desembre, pp. 18-19. 16.- SERRA 1 VILARÓ, Joan, Les Baronies de La gent del s. XVII creia, en les brui BENET 1 CLARA, Albert: «Joana la Negra, Pinós i Mataplana, vol. 3, Barcelona 1950, xes; avui, a les acaballes del s. XX, po una bruixa sallentina i altres episodis d'his pp. 331-334. dem no creure en la bruixeria, pero sa toria sallentina», a Quadems d'Estudis Sa 17.- Vegeu l'artic1e deJosep Busquets en aquest bem que, almenys al s. XVII n'hi va haber, Jlentins, núm. 2, Institut d' Arqueologia, His mateix dossier. de bruixes! f toria i Ciencies Naturals, Sallent, febrer 1983. Rosa Serra i Rotés

Planta: Ctra. de Sant Fruitós, p.k. 38 Oficinas: Ctra. de Sant Fruitós, 36, 1er, 2.!i Teléfon (93) 825 10 87 Teléfon (93) 821 06 04 OLVAN (Barcelona) BERGA (Barcelona)

DOLORS GROS GANGONELLS

Minerals - Gemes - Esoterisme - Tarot - Carta Astral Runes - Classes de Tarot - Tarot per ordinador Senació Espiritual

Passeig de la Pau, 39 - Tel. 8220654 - 08600 BERGA