Antoni Viladomar I Sant Miquel, Revitalitzador De La Portella I Puntal D'una Nissaga

'@m*hi'

Antoni Viladomar i Sant Miquel, revitalitzador de la Portella i puntal d'una nissaga.

A la casa de Sant Miquel de les Canal s, situada al costat de I'oratori que 11 dóna nom , va néixer cap al primer ter~ del segle XVI Antoni Viladomar. JOAN SERRA (1989).

A TONI VIIJ\DOMAR I SANT MIQUEL avenlurar és que ambdues cases rels que illlelllarem delallar en les va néixer, entre finals de la decada s'un i ren una generació o d ues abans ratlles que segueixen ( 1). deis lrenta i principi de la deis qua delnaixemem d'Antoni Viladomar, De ben jove AnlOni Viladomarva ranta del segle XVI, a la masia de el qual en alguna ocasió encara hem residir lemporalmelll a L1eida per Sant Miquel de les Canals. La pai lrobal esmental com a AnLOni Sam lal de cursar eSlud is dc leologia a ralia de Sant Miquel , siluada al cos Miquel. Ja abans de la unió de les l'Esludi General, possiblemenl lal de l'o raLOri del maleix nom, és dues famílies, els Sanl Miquel pos complemelllals amb els de drel ci documenlada des del primer quart sejen el domini úlil d'un gran nom vil i canónic, que lambé s'illlpani del segle XV i aleshores rormava pan bre de masos i lerres a la baronia de en en el maleix cenlre. Selllbla ser de la balllia de la Quar i de la parró• la Ponell a (a més de Sanl Miquel, que fou en aquesla primcra discipli quia de SalllJoan de Vilada; lanma lambé els masos de Corrúbies, Mas na, en la leologia, on Viladolllar va leix, a panir de principi del segle caró , les Planes, Albens, la Mesada diposilar un interes especial i en la divuile -polser a partir d'alguna de la Quar; conals i paslures a Salll qual poc més lard seria reconegul. rdorma racionalilzadora borbó• Romá de la Clusa; ... ) i, en consc Unaallra racela d'aquesla epoca que ni ca- passá a ocupar la pan més qúencia, gaudien d'un eleval pres ocupá gran pan de la seva aClivilal meridional dellerme i de Viladadei ligi social a les lerres d 'aquesla rou la de predicador. I.:erud Il barroc xanl de dependre de la Quar. Du demarcació jurisdiccional, on aClU Joan Serra Poslius deia d'ell, a ram la major pan del segle XV i pri aren com a jUlges ordinaris o ballles miljan segle XV II I, que "fue gran mers anys del segle XV I la ramilia de la Quar. Aquesla preponderáncia [eologo y gran predicadon, (2). Alllb cognominada Salll Miquel, que en economica i social aniria en augmem lOl, aquest perfode és un deis més aquesla epoca habilava la casa, en a partir dedos fels: I'emparelllamelll foscos i q ue Illés malamelll conci cara no havia emparelllal amb els amb els Viladomar i ellreball incan xem d'aquesl personalge, pOlscr per Viladomar, llinalge del qual encara sable que AnLOni Viladomar i el seu la dispersió de la poca documellla no hem pogUl coneixer la proce germá Francesc portaren a lerme al ció que direclamelll o indirecla va dencia exaCla. El que sí que podem moneslir de Salll Pere de la Portella, generar.

L'EROL 13 EI6 de juny de 1557, Antoni Vila ven sota e10m ini de la Ponella, el seu directe del marxant Pere Pou, domar prenia I'hábit negre al mo artífex, fra Funes, «fue muerto oriünd de Sant Hipolit de Vollrega, nestir de Sant Pere de la Porte\la, en alevosamente por los bandoleros» que amb el temps esdevindria «bur presencia d'Antoni Rec, prior de -escriu Serra Postius-, quedant el ges de la vila de Berga». La figura de I'esmentat monestir, per absencia de projecte inacabat. Per a Núria Sales Pere Pou , arran d'aquests fels, fou I'abat (3), cárrec que aleshores ocu no són poes els inelicis que ens por magnificada per aulors posteriors. pava el comendatari]oan de Coma len a pensar en una relació directa Sama maria el considerava un «cris \Ionga . És a partir de la vinculació de I'assassinat de I'abat amb la cap tiá ba ,'ó» i per a Serra Posli us la nova amb el monestir de la Porte\la que brevació co l· lectiva que aquesl vo an nexió de La Quar es feu gracies al podem resseguir amb forc;:a més li a pOrlara terme; caldria sumar-hi, L'oratori de Sant Miquel de les seu «wydado, devoción y industria». exactitud la seva trajectoria vital. a més, les bandosilals que lenien Canals fou consagrat al segle XII. No podem oblidar, pero, alguns El fet que mai aparegui documentat Iloc entorn del nomenament e1el fets, un d'e!ls copsatamb ence n per com a parroquia fa pensar-nos en mateix cárrec d'abal, insligades una utilització més aviat particular, Anglerill: «la senténcia arbitral! ... J La tasca al monestir de potser pels Pin ós-Feno ll et-famí li a especialment en época moderna. lifou moltfavorable lal mones tirl i no Sant Pere de la Portella a la qual penanyia el eomanador ISAAC SOCA (1996). s'hatlria resignat a ella Comallonga, 0557-1596) hom e de altas y poderosas influencias, com a cape/lá d'/lOnor que habia sigtlt Ens seria forc;:a difícil d'entendre la de un sobe rá en quals dominis no s'}¡i importáncia de I'activi tat portada a ponia Ie ll sol, sinó en lo cas de se r molt terme al monestir per pan de Vi la benfundat lo dret de so n antagonista» . domar si no en coneguéssim els Un segon aspecte a considerar és precedents més immediats. Sí que entorn del mateix Pere Pou, que tant és veritat que la rUIna en la qual més Se rra Postius com Salllamariasem tard es trobaria immers el monestir bien passar per al l: en aque!l mo s'iniciava poc després del 1348 a mem Pou era I'a rrendador de les causa de la gran pesta; malgrat tot, rendes del monestir, cosa que ens va anar subsistint penosament fins porta a pensar que els seus interes als anys vint del segle XV I, quan ja sos devien anar més enlla deIs es quedá en total abandó. Aquesta si trictament espirituals. Recuperar el tuació de desemparanc;:a en que es domini sobre la Quar suposava un trobava la Portella era aleshores augment de les rendes del mones comparable a la de molts centres de ti r en aquell indrel i es u'adula per a la mateixa regla i ele les mateixes l oan de Pinós i de Cardona- contra de bandoleros». Anglerill, en la seva Pere Pou en un increment conside característiques, on la crisi iniciada fra Funes, possiblement triat com a monografia sobre el santuari de la rable de beneficis, encara que el a mitjan segle XlV caela copsembla abat entre els maleixos monjos (5). Quar, n'és prou conscient: «Lo ban preu global ele I'arrendament tam va prolongar-se més, i es veia Sigui quina sigui la causa, el mo dolerisme, verdadera plaga social de bé Ii hagués estat augmental (7). agreujada-sobretot- per mala ges nestir havia entrat de nou en una Catalunya en lo sig le XV I, s'encebá La vint-i-cinquena sessió del tió e1els abals comenelataris, que siluació semblant a la e1 'abans de la horrorosament en abdos iglésias de la Coneili de Tremo, novena i última sovint s'apropiaven de les minses intervenció ele I'abat assassinat: el Quar y de la Portella, IJ qu edant sota el pontificat de Pius IV, que lin rendes que es rebien dificultosa moneslir buil, ocupal a voltes pel monastir e iglésia convertits en tristas gué !loc els d ies 3 i 4 de desembre ment. Aquesl pas e1el semiabaneló se nyors majors de la baronia, que y solitarias /"tillas» (6). de 1563, es ded ieava en gran pan a deis anys que seguiren a la pesta eren aleshores els maleixos Pinós• Fou en aquesl maleix temps, lemes que feien referencia a negra a I'abandó tolal del segle XV I, Fenollet. Aquesl conlext av ial fou quan el moneslir es trobava sota les «regularibus et monialibtls». Les pos el podem percebre a panirel'un gran aprofitat per moltes famílies de les directrius de I'abat Comallonga, teriors disposicions conciliars e1e buil documental. rodalies per a provar d'escapar de que es comenc;:á a entreveure una cretaren la fi deis abals comendala El fet més deslaca ble i que dóna qualsevol prestació en forma de debil millora, el símbol més inequí• ris i obligaren tots els beneficiaIlls ini ci a aquest període de silenci, el cens, utilitzant ginyscom el de can voc de la qual era la restitució de la d'alguna comanda a aba ndonar el tenim al febrer de I'any 1437, quan viar el nom deIs masos. Fent compte parroquia de Santa Maria de la Quar monestiro a prendre I'hábi t ele SaIll es féu la e1arrera capbrevació eol enrere, cap al 1530, una visita al el 1563, «pues que los rect ores de Benet en el termini de sis mesos. lecliva -amb solament lretze cap monestir solament hi trobava resi Sagás la habían usurpado» duram els segurament fins al 13 d'agost de brevants- a favor del monestir, on dint Jaume de Galligans, procura anys que el eenobi res ta en una I'any 1568elcárrecd'abatalmones els co nfessanls es consieleraven dor de Bernat Galceran de Pinós, abandó total. Lempresa ele Coma tir esti gué vacant, pero fou en «homines vestri proprii, quitii, solidi, «quien hizo relación de qtl e allí no Il onga en la resti tu ció de la Quar aquesta mateixa elata quan Pius V eL naturales, et di cti ves tri monasterii ha via ni abad, ni prior, ni monges, sinó -lloc que «servia de aprisco y mOja da expedia una butlla on es I' atificava amansati et abordati eL de redemptio que e/ monasterio esta va arnlinado y de pastores»- no fou pas ben fác il ,p la proposta que Felip II féu presen ne», i no és fins a I' any 1538 que hi sin habitar, igual que la iglési a, por que a la Il arga s'hagué de recórrer a lam com a abat de la Portell aA ntoni ha un intent de procedir a una nova cuyo motivo, de orden de su principal, Roma . Davant el problema Pius IV Viladomar i sanl Miquel, aleshores confessió e1'aquestes caracterí sti estava allí, para mirar que las fieras nomená una comissió formada per prior i cambrer e1el maleix 1I0c. El ques per part ele I'a mi c monja ele no se retargessen en él». Aquesles altes dignitats ec lesiastiques per tal 25 ele se tembre la butlla era execu Ripoll i ara abal de la Ponell a, fra mateixes circumstáncies encara es d'arbitrar el connicte. En una sen taela eles ele Barce lona per Pere de Pau Funes (4). Dos anys més larel donaven divuit anys després, vers tencia posterior, Pere Armengol, Castellel, bisbe eI'Urgell (8) d'aquest inlenl e1 'eslabilitzar la si e11548, en temps d'un altreabat «in rector ele la Quar, no era destituit del ¿Tingué innuencia en aquesl no tuaeió, que havia ele comenc;:ar pe r co mm endam»,joan de Comallonga, 1I 0c, pero a la seva mort la parroquia menament la pressió ele Pere Pou, la capbrevació deIs masos, terres i abans capellá de Caries V, quan «los s'incorporaria de nou a la Ponella . avi d'A moni Vi laelo mar7 segura e1rels que suposaelament es lraba- monges habían ausentado por temor Lesmentat abat va gaudir de I'ajul ment que si, pero a mesura que

14 L'EROL ava n¡;:a eltemps en perd em el ras ciar que el primer que ca li a rer era ¡lO mes prop ri s»; «masos [os c¡tw[s fan tre. Les est rategiques operacions de conso lidar el bon runcionament de mo[ts ce nsos»; '1a n ta scha de tots fru Pou veieren continuitat pocs anys la comunital. Dos-cents anys més its, excepto de llíydecán em,ya Nada[ més tard de la ma deis seus parents tard , els mateixos monjos de la Por una perna de car nsa [ada, V SO tl S VII I més immediats, els Vilaelomar, tant tella s'adonave n que Vi ladomar ha din ers,y dues fogasses mongi[s y dtlCS eles el e la viela monastica , amb via revirat per completla vida mo albergas pagadoras a[ batlle de dit Antoni i el se u germa Francesc, com nastica. Després de la seva arribada monastir». Molt més incompletes des el e la lai cicitat, especialment -diuen- «[os monj os de es t mona stir són els regcsts on no es ra «men ti ó amb els oncles i nebots ele ls anteri eran c¡uant 6, c¡uant5, c¡uant 71 iI cons alguna de censos» o bé «no [e [s tracte ors. Tot i aixo , les condicions en que ta , també, c¡ue en [o monastir hi ha La Portella fou sempre un punt de de ce nsos a[guns», aleshores no ca li a referencia per les famílies deis es trobava I'abaelia qua n Antoni haguts 4 oficis , ~o és, pri or del segui r, ja que la resta de coses es voltants. Els Viladomar no foren , Vil adomar preni a el ca rrec d'a bat el mona sti r, cama rer, sagristá y infer manires tave n «ab mo[ta per[ixitat i ni de tros, els únics veins que hi 1568 no eren gens esperan<;:a dores. meT» . Situació, doncs, ben elirerelll professaren com a monjos , pero llargtlesa». Gran nombre ele elocu La vi sita que e12! de juny de 1569 a la ele ls anys vint, trenta i quaranta possiblement van ser·ne els més ments el els segles X III i XIV eren reien al monesti r els enca rregats per eI 'aquella mateixa centúria. Seguinl rellevants. JOAN SERRA (1995). aprofitats per a dmostrar la depen- a aquesta mi ssió el es ele la Congre gació Claustral així ho mostra . Quan, després d'haver interrogat I'abat i al se u germa sobre qüestions molt puntuals com !'exercici el el culte o el co ntacte amb la mateixa co ngregació, es demanava «s i redilus abbalie el cama reri e sunt in capibrevaria redasti» aquestsaOi gits respongueren que «in monasterio multa capibrevaria inv eniunt ipse tam en curat ntln c per varias parles di cta capibrevaria inc¡uirere et ad mona sterium redtl cere», és en aq ues t aspecte on es visitadors roren més insistents, pero peraltra banda tam bé se'ls mana que arrangessin el claustre, les cambres deis monj os i el monestir en general, que coneli cioness in i compressin roba per I'al tar majo r i que augmentessin el tem ps dedi cal al culte . Lac te es c10- ia convocant I'a bat al proxim ca pí• tol de la congregació, que tindria lI oc aSant Pau del Camp el 24 dese tembre ele l mateix any, i entreganL en la mateixa línia rerormadora i de i, seguramelll, amb la seva mateixa dencia direc ta d'alguns masos res Ii una co pi a de la visita (9). presa de rorces, també hagué de rer intervenció, que en poc temps la pecte almonestir davanL les preten Aques ta ac tituel eI 'obediencia i rronL a rets de caire més conO ictiu , missió es va portara bon port. Amb sions d'altres senyors, ele vegades submissió que Viladomar mostrava co m les banelositats que cap a 1569 ror¡;:a rapidesa es regestaren i es potser igualment argumentades elavant els vi sitaelors de la Congre s'esdeveni en entre els homes de la numeraren un parell o tres de cen (12) gació Claustral no tenia massa ele Portell a per una banda i el vicari del tenars de documents, des del segle És a partir de la decada deis setan ments ele similitud amb el menys priorat el e Sant Sa lvador de XI als se us dies. Regests amb no poc ta que comen¡;:a a anar en augment preu i la tossud eri a amb que es re l'Abael ella per !'altra (11) rreqüellls erro rs de datació o am b el nombre deconressions ele masos, bia el vi sitael or episcopal a !'agost el e Malgrattot, el que ca el a cop es reia manca d'alguns elemellls que !'his «de bon o de mal grat » eliu Nüria Sa 1575. Alguns articles de la visita més necessari per al mones ti r era la toriador o el paleograr ac tual con les. Amb Antoni Vilaelomar al cap arriben fin s i tot a la comicital, ela rec uperació deis censos, drets, pres sideraria essencials . Pero el prorit davanL delmonestir s'havia posat en va nt la qual el vi sitaelor i els seus tacions ... que s'havien perdut du que lIavo rs se n'havia de treure marxa una campanya ge neral de acompanya nLs pogue ren rer poca ralll e1s anys posteriors a 1348 i en apuntava cap a eI 'altres direccions. capbrevació que no tenia 1I 0c eles de cosa. Al monestir, per exemple, «no especial en els ele maxima decaden El titol del quadernet on es reren les reia més eI'un segle i migoL empresa [e[n s deixá exercitar cosa alguna [o cia. Posar en marxa tot un procés de anotacions és prou explíci t: «Me mo ele I'abat, pero, no va trigar a topar senyor abat, més de fer oratio en [a capbrevació, per tal de posar-se al ria[ del es rendes, de!mes, taschas, cen amb d'a lLres illleressos, arribanL a ig[és ia de [a Quar, no [e l ns poguera elia, era un tema ele li ca t, se nse una sos y a[tres drets c¡u e [o revere nt abat siLuacions més conOi ctives: plets entrar, perc¡u e: no [e[s trobá [a clau de base just ifi cativa per elavant . Elltre del co nvent e monastir de [a Porlella amb rectors ele I'a badiat, que s'ha [a porta » escrivia el visitador. Vi la els pocs recursos i possibili tats que ha C¡tliscun any en divers os llochs vien apoderaLd 'algunes rendes, o domar es va co mprometre a pagar els regulars tenien a I'a bast, no po [ ... [» ; com també ho són les rrases represal ies arm aeles ele ls se nyors de el d ret ele la visi ta que li pertocava, dia rer-re es perar la rea litzac ió d'un que s'in chien incondicionalment al Gironella i deis Pinós (els elarrers pero no sabem si ho réu rea lment buidatge exhaustiu de tots els docu fin al de cada regest: «fa ce ns a [a senyors de la baronia) cOlllra masos ( lO) . mellls que so rtosament encara es ca mareria de [a Porte![a, inter ali a, de que ca pbrevaven a ravor del mones Poc temps després d'aques ta vi conservav en a !'arxiu del ce nobi. És una c¡uartera de forment, y a ['ab at tir. En contra eI 'aquesta problema sit a, !'abat Salll Mi queltingué ben sota les ordres d'Antoni Viladomar c¡uistia y [os drets acostumen fer [os ti ca, que elificul tava tota expec Lati-

L'EROL 15 va, el 1578 Francesc Viladomar, via saldal amb una confessió, con tin> , complementadaamb repetides gid es ce n es mancances i inconve prior del monesli l' i germa de l'abal, lraS lava fortament amb el 1576, aUlO ritzacions del virrei per a eSla nients. Alhora que es recuperava el demanava al president de la Con quan la fo r<;:a del veguer va obligar blir tribunals de ca pbrevac ió (14) domini directe sobre molls masos, gregació Claustral que interrogués a «q ualsevols emp hiteo tas, borders, La normalilal esdevia mant enir fin s hi havia una disminució real del alguns teslimonis que es trobaven homes propis, solid os y aJogats, page als anys 1595-1596, a les acaballes nombre de prestacions (selens de SOla domini direc le de la Portella, sos y altres reddituari s y ce nsuari s» a de l'abadial de Vil adomar a la Por co ll ila o carnalalges, per exem pie). per a evi lar així «que in Jutu rum capbrevar a favor de la Portell a i a leila, quan es lOrnaren a capbrevar Cexplicació al fel I'ha donal amb aparega [... [ ce rta [e[spoliatió [que[ pagar lOlS els ter<;:o s i lIuismes en les lerresdel mones lir. De fel, a 1I0cs habililat Núria Sa les: si en els segles se pretén per part de 1'¡[ ·lustre vescom darrerits, amb penes de 50 mo raba com a la Quar no feia pas massa XIV i XValgunes famíl ies de les lI a te de Canet y se nyo r de les baronies de tins d'o r. Des de l setembre en que lemps que hi havien capbreval els vors beneslants, confessaven un La Porte/ l/a de ce rts drets yo dés im es fou publical l'ediCle, les confessi Pinós, cosa que els encl austrats va parell de masos, ara n'a rribaven a tocants y pertanyents a la abadia» . ons, paul alinament , comen<;:ave n a ren veure com a un «perjudi ci al confesar sis i sel (15). Cinc anys abans, el 1573, lambé omplirels quaderns deis capbreva mona stir y abadia de la Porte/l a». L:abal Vil adomar eltrobem lam havia lingut Iloc un p iel amb dorso Pero el co brament d'e ndarre Argumentaven i insistien que el se bé en documents de compravenda, Francesc Merolla, pri or del mones riments asercenament més difi cul nyor alodial en te n'es del monesti r arrend amellls o parce ri es , pero no lir de Santa Mari a de Montbenet de lÓS i «Ja u prec ís recó rrer al veguer era , alhora, qui n'havia de rebre el lenim ciar si aCluava a nive ll perso Berga, pel dret a rebre els del mes de perqu é danés lo degut auxili ». El del me . Rápidament -i els parents nal o en nom de la comunilal, ca r Valldaura, pero el mateix any ja s'es 1588, no havent-se apaivagal enca d'enVi ladomaren primer Iloc-eren apareix en molla documelllació en lab lí una concordia entre ambdues ra aquests incidents, Antoni Vilado absolls per I'abal deIs juraments nom de la reSla de monjos. EIs pans (13). Les concordi es, tan ma mar aconsegui a de Roma el que d'homenatge i fi delitat prestats als exemples serien diversos: el mar<;: de leix, no eren sempre una solució semblava ser una bona solució: una se nyo rs de la baronia el 1594. I'any 1591 Allloni Viladomar de ixa rápida ni definitiva per a lOts els bu til a papal «co ntra los que tindran Aqueslconjunl de ca pbrevacions va a Pere Eres de Gardilans cinc casos. A Planoles (Ripoll es), per oculta s escripturas, ce nsos, béns y al del darrer quart del segle XV l lan vaques femell es a parce ria pellemps exemple, el156 7, que tan sois s'ha- tres qualsevols cosas de aqu est mones- posilives per al moneslir, tenien afe- de ci nc anys, de les quals s'havien de panir els beneficis oblinguts deis vede ll s naixedors venuts. EI1 594 el tenim arrendant una casa, si tuada al Inventari deis béns que Antoni Viladomar s'endugué de Sant Pe re de la Portella a Sant ca rrer deis MenorelS de Berga i pel Salvador de Breda en ser-ne nomenat abat (1 596), preu de 34 11. , aJaume Torras, i el 1596 n'arrend ava una altra a la seva Béns in ventari alS Valor en que s'estimaren ge rm ana Eulali a Vi ladomar pel preu de 55 11. a la pla<;:a Cremada ... Un "Quatre lI ils de camp molt bons, dos amb conines vermelles eSlu c! i aprofunc!il de la documenta marquesades i sobrecels fo lrats de te les . 90 lIiu res ció nota ri al c! el períoc!e relacionada · Dues dOlzenes de lIen <;:o ls bons en un armario 30 ll iures amb Viladomar i el moneslir segu · Una dotze na de nassades, blanques i vermell es, de ll ana de Torelló. 50 lliures rament faria noves apo rt ac ions * Dive rsos vestils lilúrgics i sotan es. 100 ll iures (16) " BUllles de San Salvador (de l'Abadella7) 1200 lliures LaCl ivilal reconSlrUClora i *Tres-centes lI iures. 3001liures co nc!i cionadora del moneslir i I'es ·Un ca nelobre de plata. 3 lliures glésia devia se r conslant duranllota ·Una dotzena i mitja d'eslovall es i lOvallons la seva gesli ó. Mesos abans de fer (d ues de caslellanes i dotze de TorO . ca mí ca p a Sant Sa lvador de Breda "Una dotzena de tovalloles «per dona r aygamans». 40 lliures (la Selva) encara signava un co n ·Vuit duca ts. 8 ducals tracle am b Bern at Misse r, fu sler de "Vint-i-quatre cadires (dotze d'enreixades). "qu e no se sap el que valen" la vila de Berga, perque esculpís un "Dues caixes lreballades de Tersia. 201liures oralori a dues vessants (7), fes una "Dues «a risimeses». 55 ll iures fin estra sobre el portal major de l "Una mula negra caslellana molt ve ll a, tres malXOS , un de negre, monestir, cobrís amb fu sta els teu un de roi g i un de gris, joves i bons. 150lliures lals de la «casa nova» i arrang s les "Un parell de bous joves. 50 ll iures cobenes de les tres naus del claus "Setze quarteres de blal. 32 lliures lre, «és a saber, renoval/ar las que ara "Trenta quarteres de civada a deu ra ls la quartera. 62 ll iures [h[i són». Per lOt aixo li hauria de "U na dotzena de malalassos. 50 lIiures pagar a Misser 20 11. barcelon eses "Una vánova blanca de cotó. 4 lI iures (17) " "Una qu etifa qu e servia moltes voltes a la iglés ia, L:any 1596 Vi ladomar fou propo per lo monum ent ». 6 lI iu res sa l per la Congregació Claustral "Dues dOlzenes de plats d'estany (qualre de postre). 5 lliures co m a abal de Sa nt Sa lvador de • "Una bona cárrega de molts bons I/ibres, entre los quals ere la Breda. Marxar de la Portell a impli Biblia, en quattra pesses, ab sa glosa ordinaria y inter/in ea, ab les cava carregar amb els pocs objectes cobe rtes de pots y tatas las parts de Vi l/ egas y Ostiensis y molts de personals que amb vint-i-vuil anys més que no es tán assí nombrats. Y de ca nt de orga quants d'abad iat podia haver acumulal un n'[h[i [h[ av ia » 60 l/iures monjo negreo La rea lilal, pero, es lOlalm ent contrária a la que podíem esperar. Ho veiem a partir de I'in (FONT: ADS, Ponella, lIi g. 40, fu ll SOll) . ventari que en fere n la resta ele re-

16 L'EROL gul ars gairebé un any després , el defugim les lípiques ordinac ions I.:activitat a la Congregació quesli ons exclusivament cemrades febrer de 1597. La gran quamilal aUlOriláries deI s visiladors bened ic Claustral Tarraconense i en I'agrupació de moneslirs. d'eslri s, aluell s, mobl es, animals, li ns. Cesaraugustana Poc més d'un any després d'ha diners ... que s'esmenlen, a la lIi sla De la seva eSlada a Sam Salvador (1569-1597) ver ocupal la vacam d'abal a la Por fan juga r a més d'una carta una va de Breda com a abal no en lenim leil a ja lrobem Amoni Viladomar loració en lerm es morals de I' es la massa coneixemenl. En ce na mane La Congregac ió Clauslral Tarraco al coslal d'altres abals-assislil1l a un da de Vi ladomar a la Pon ella , si més ra ha juslifica Montsalvalge diem nense i Cerasauguslana era la con capílol de la co ngregac ió que lingué no com a abal. Algunes ex pressions que «dic ho pequ eño pri orato era má s gregació monáslica que aplegava 1I0c a Sanl Pau del Ca mp de Barce que es lI egeixen al maleix invenlari bi en una casa asilo en dónde se dab a els moneslirs de monj os i monges lona del 14 al 23 de selembre de són, fin s i lO l, colpidores: «se n'apor albergue a los hombres y mujeres qu e d 'hábil negre de Calalunya, el 1569. El capílol, que a la segona tl1 una bona cá rrega de molt s bons lli allr qu erian retirar- se!>. A més, «su Rosse ll ó, l'Aragó , Navarra i la meilal del segle XVI es celebrava de bres l ... 1, de ca nt de orga quants n '1h 1i archivo y biblioteca fueron saq ueados Ri oja. Tanmaleix I'adjecliu de forma lriennal, era I'orga n suprem Ihl avia en lo mona stir!> o «per eixir y qu emados várias veces!>-diu el cla ustr al s'hi afegí el 1600 per a legislaliu de la Congregació Claus algun es coses y debits se n'a portá los maleix aUlOr-, per la qual cosa se'ns di slingir-se deIs observants de lral Tarraco nense i Cesa rauguslana. din elrl s, Ique l eixir, i no sabem com pI icaria encara més voler apro Valladolid . El segle XV I fou per a Tanmaleix, en aquesl sín ode, Vil a quant!> . S' ha de di r que fer ellrasll al fund ir en aquesls dos anys escassos la congregació un segle de lransi domar hi assiSlia en qualilal d'abat, de lO lsels béns relacionalsa I'inven d'abadial. La docum emació so la ció emre una elapa norent i expan senseocupar encara cap allre cárrec. lari esdevindria fins i lO l ca rregós a ment ens ha permes co neix er les siva cap a una allra de dificullals De fel, fou en aquesl maleix capílol una empresa deIs nOSl res dies dedi seves darreres volunlals. En un les inlernes i eX lernes que perduraria quan Viladomar comenc;a a desen cada a aquesla fin alilal. lament, dalal del 18 de febrer de duranl lOla la centúria següenl. vol upar allres fun cions dins de la El documenl (vege u qLlQdre deta 1598, Viladomar demanava ser en Aquí, pero , solament farem refe congregac ió. EII i el sagri slá de Sa nl ll aO, eX lrao rdinari dins d'aquesl lerral a I'esgl és ia de Sant Salvador de rencia a aquells fels on el personal Benel de Bages, Amoni So ler, foren co nlexl , fa replamejar-nos el seu Breda, SOla una ll osa de ped ra pica ge que lraClem lingué delerminal nomenalS pel capílOl per lal d'anar abad ial i eSlada a la Portella (l8) da, envollada de rajoles i amb el seu prolagonisme, deixant de banda a examinar uns fels que havien lin- Paral·lelamenl a la rev ilalilzació de la Pon ell a, Vil adomar seguí un pro cés d'acaparamenl persona\? ¿Va esdevenir un abat modeli c en I'ap li cació de les rece ms d isposicions de Tremo al se u moneslir7 ¿Hem de len ir en com ple la seva eXlracció social, aleshores forc;a envejable7 ¿Hem de veure en lOl aixo el favori li sme d'una familia poderosa o, con lrari amenl, I'e nfonimem -encara més gran- d'una familia lIigada di reC lamem amb el moneslir 7 ¿Se ria injusl releni r una visió, possible mem errada, a parti r d'un sol docu mem7 Aquesl cúmul d'imerrogams i all res que enca ra ens podríem for mu lar no són gens fa cils de comes lar. Les expli cacions que podríem lrobar-hi se ri en di ve rses i ambigúes. Un elemem que permelria, almenys parcialmem, donar resposla a algu nes pregunles seria una analisi de la imerrelac ió abal-famíl ia Vi ladomar moneslir, que -enca ra que superfi nom i les armes de I'a bal del 1I 0c Les Canals de Sant Miquel i la Gotzera gU l lI oc a Sant Joan de la Penya cialmem- lrac lare m per la l de clou esculpides al damul1l . Al leslament al fons , des de Campdeparets, (Osca), on una co ll a de monjoss'ha re ellreba ll . lambé deixava quamioses sumes de JOAN SERRA (1987). vien revollal conlra el seu abal. diners al seu germá Francesc i al Lanada al monesl ir aragones havia Lanada cap a Breda deslliga gai mon eslir de Sa m Pere de la Porte de servir per a informar de lO l all á rebé per complel a Vi ladomar de la lI a. succeil a I'abal de Besalú, aleshores Porlell a. Únicament hi relOrnava el Pocs mesos després d'haver di c presid el1l més amic deIs claustrals, 7 de selembre de 1596 fent una vi lalleSlament, Anloni Vil adomar perque més lard pogués prendre les sil a eX lrao rdin aria com a visilador moria a Sam Sa lvador de Breda. El mesures oportunes (20). de la Congregació Clauslral, quan carrec que ocupava eSl igué ben poc Eljuny de 1573 es reunia a Sal1l el moneslir eslava vacanl d'a bal. La lemps en si tuació vacam, ja qu e el Pau del Camp un parlamem ge ne Ponell a, pero,leniaal ca pdavanl un maleix any era SUbSlilUH per un al ral amb I'objecliu d'escollir un nou allre Vi ladomar -el seu germa u'e abal de nomenamel1l reial :Joan abal visilador, ja que I'ami c, I' abal Fra ncesc, que n'era prior-oLa visi Guardiola, abans ca mbrer delmo de Banyol es L1uís d'Argcnsola, ha la se rví per a deixar savis conse ll s al neslir de Sanl ESl eve de Ban yol es via mon e115 72. ~ a l g r a l que I'elec seu germa i a la reS la de monjos, (19) ció s'havia d'haver fel en un parla-

L'EROL 17 ment co nvocat per al mateix 1572, perque eren els més propers a la 1577, juntament amb I'abat de Un deis esfor<;:os que féu la presi aquest fou prorrogat fins al 1573. Ponell a i perque Viladomar, com a Banyoles, Antic de Villalba. dencia del tri enni esmentat fou la I..: elevada connictivitat social que visitador, a s'havia guanyat ce na El ca piLO I convocat per al 3 de centralització de I'arxiu de la con sacsejava la Corona d'Aragó va fer confian<;:a de la resta d'oficial s. A la maig de 1577 a Sa nt Pere d'Osca, gregació. Entre la documentac ió que tampoc hi hagués una pressa Ponella sembla ser que no s'hi acos que Viladomar havia de presidir, no presidencial conservada figura una excessiva per a fer les visites als di ta ningú , delegat co m a visitador. va poder se r ce lebrat fin s a la festa acta notarial del20 dej uny de 1578 ve rsos monestirs. En 1I 0c de I'abat AIs vi sitadors extraordinari s, els de la Sa nta Creu de 1578. A I'i ni ci per mitja de la qual Brigida Mill ás, difunt, s'escolli com a visitador a foren donades plenes facultats per deis capiLOIs s'acostumava a fer una abadessa de Sa nt Pere de les Puel· AnLOni Viladomar, abat de la Pone a ordenar i proveir LOt allo que cre revisió de les visites fetes durant el les, i la resta de les monges reuni lIa, i de covisitador Narcis Amalari c, guessin convenient, sempre i quan darrer trienni , pero se'ns fa dificil des ced ien a la congregació un lo prior del monestir de Santa Maria de n'informessin als presidents. I..:inte coneixer I'acti vitat de Viladomar cal del seu monestir que ell es ano Ripol!. Aquests ca rrecs, que els ha res d'aquesta inspecció extraordina com a vis itador,ja que la major pan menaven «lo Ce /l eret». Hem de dir vien estat assignats al parlament ria és que es féu per a ev itar una de visites no s'han co nse rvat. Per les també que a I'acte de cessió del 10- es menta t, els foren confirmats de possible visita apostoli ca que es cre poques que resten, tant ordinaries cal no hi pogué se r present I'abat nou al ca piLOI que del 24 d'agost al ia imminent. com ex traordináries, sabem que Vi lado mar ni el president arago nés; 24 de se tembre es celebra entre San EIs ca pitols de la congregac ió - Viladomar i Amalaric es preocupa hi era, en nom deis tres, l'abat de ta Maria de la Penya de Graus (Osca) com mol t bé explica Antoni M. ren especialment per la instau rac ió Ban yo les, Antic de Vill alba . Larxiu i Sant Pau del Campo Segons les di s Tobell a- feien el nomenament de de la vida comú del refetor i dormi ja es trobava custodiat a Santa Cia posicions del capiLO I, aques ts esde carrecs per als triennis present i fu LOri , de la guarda de la clausura i de ra de Barcelona des de 1569, 1I 0c on venien: "vis itadors de 10ts y se ngl es tur, de capitol a capiLO!. Per exem I'observan <;:a del VOL de pobresa. s'hav ia deixat en ponar-Io de Sant monesti rs, tant de homens co m de do plifi ca r-ho sobre el nostre personat També ten im nOlicia que algunes de Dani el de Girona, pero hi havia una nes, del dit orde de Sant Benet, en la ge, tenim que al ca pitol de 1574 les visites obligaren la congregació necessi tat creix ent de trobar una provin cia de Tarrago na constituits y Viladomar era reconegut com a vi a reunir-se en parlament per a de lo calització definitiva dins le Bar nomenats en lo parlament ge neral sitador Ua hem vi st que un parla cretar algunes ordinacions a deter ce lona mateix. Lo Ce ll eret tenia, a 1. 1, per dit eJJec te particularment ment I'havia designat per a aq uesta minats monestirs, com la presenta més, I'avantatge d'ésser a"il lat de la convoca t, de la qual nominació, electi ó fun ció el 1573), pero a més se li ció de co mptes o la posada en prac clausura i ga udia alhora d'una en y diputa ció consta pl enament en lo encomanava la missió de presid ir el ti ca de la vida en comú (22). trada per l'exteri ol' (24). libre de la pres idéncia del dit arde» ca pitol vinent, en aquest cas el de Co m ja havia estat pactat, el ca EI18 de setembre de 1578 Vil a piLOI de 1578 es reuni sota la presi domar i Villalba convocaven un dencia de Viladomar i de Vil lalba parlament amb I'o bjectiu de conser per Catalunya i deJoan Fenero per var per a la Congregació Claustral Aragó . Hi assistiren també els abats el monestir de Sant Pau , ja que els i, en alguns casos, els procuradors monjos de Montserrat (que depeni de ga irebé una vin tena de mones en deis obse rvants de Valladol id des tirso El capitol promulgava noves de 1493) havien demanat a Mad rid ordinacions que imposaven als i a Roma la seva annexió com a resi mones tirs congregats el co mpli dencia a la ciutat de Barcelona. Les ment deis manaments donats pels ges ti ons que la congregac ió féu ra visitadors. Viladomar-que ja ten ia pidament amb Roma els pe rmetria experiencia en I'ambit de les visites conservar San t Pau, pero finalment en degué ésser un deis promoLOrs hagueren de fer cessió del cenobi de més actius dins del sinode monas Sa nt Benet de Bages als observa nts. ti c. El capitol també autoritzá els Lafer (<

18 L'EROL els sis primers mesos hi seria en ar recopilació presentaela per Sella i, si lemporal d'alguns regulars a diver eXlraordinari solament en conser rest continuat. era precis, la reclÍfiquessin i com sos monestirs per no eSlar subjec vemla visila a Sant Pere de les Puel· Sota la p residencia de I'abal ber plelessin, tornant-ne a fer una rela les a I'obed iencia deis seus supe les. Aquesla visita, com les deis al gueda encara es convocava un altre ció al parlament. La comissió vaelo riors. La major pan de vegades que lres moneslirs, fou feta per a donar parlament. En una carta de I'agost giar la compilació enlleslida per Viladomar va ocupar el carrec de les explicacions pertinents sobre de 1580, e ll mateix citava Villalba Sella, «añadiendo que [a consideraban visitador i, en més gran mesura, el I'eslal d'aquesls als executors de la per al 18 de selembre; aquesl dar no solo útil, sinó necessaria para toda de president, es nOla una lI eugera la butlla de reforma de la Congre rer havia de fer arribar el maleix la congregación, [o que oido por [os tendencia a promulgar ordinacions gació C[a usLra l Saccr eL religiosus m issalge a ls alu"es moneslirs . El señores presidentes y sagrada junta, cada cop més rigides que alorgaven monachorum status de C liment VIII parlament havia de d iscutir la im se ll aro n co n su aprova ción , au toridad tanl a presidents com a visiladors publicada a I'agost de 1592. La do posició eI 'un nou lall eI 'un sou per y decreto, mandando a Lodos los facultats que podien exerci r sense ble funció de presidenl i de visila lliura, pero en real itat no es lroba monasteri os que inviolablemente consultar abans la reSla de membres dor eXlraordinari, Vi ladomar la tor ren fin sal desembre,jaque I'abatde observasen todas [as constituciones reunilS en capitol o parlament. Un nava a exercir del juliol de 1596 al Serrateix es presenta a Barcelona el insertasen aquella recopilaci ón» (26). bon exemple el lrobem en aquesl maig de 1597. El mateix any 1596 18 ele selembre i no hi troba ningú. És ele creure que tant la persona a capitol de 1584, quan s'eslablia que ell i els allres dos presidents ja ha El proxim capitol de la congre qui s'encomana la compilació com els presidents podien nomenar els vien eS lal cridats des de Tarragona gació lingué 1I 0c el 1581 a Sanl Pau la comissió formada per donar-hi el visiladors subsliluls sense necessi pels exeCUlors de la butlla per a co del Camp i Antoni Vilaelomar es visl-i-plau, eren -juridicament- els tat de reunir un parlament. Dins de municar-los la seva posterior execu desprenia del carrec de president caps visibles dins de I'esfera bene la congregació la jerarquilzació deis ció. Molestos per aixo no trigaren a deis c1auslrals, encara que algunes dictina de I'antiga provincia Tarra membres va anar en aquests anys queixar-se a l'arquebisbe, que mos vegades el tornaria a ocupar subs conense. cap a l'alc;a, oblidant cada vegada lra una poslura de comprensió. ti tuin t I'abal de Serraleix . Aquesl El capitol congregacional del3 al més I'ambient igualilari i comuni La por deIs clauslrals davant capitol ele 1581 havia encomanal a 8 ele maig de 1584 , celebral a [o lari. A partir d'ara els presidents I'aplicació ele la butlla de Climent Mi quel Sell a, I'abans empresonal, Ce lleret de Sant Pere de les Puel·les, també iniciaven un fon control de VIII , que volia imposar-Ios una or un recu ll de les conslilucions de la tornava a ser presidil per Antoni les absencies que els monjos feien ganilzació poc funcional i consue congregació. Un any el esprés eI 'ha Viladomar, acompanyat a la presi als seus moneslirs per molÍus per tudinaria, va fer néixer la idea de ver-li estal fell'encarrec presentava d e ncia per I'abat de Serraleix, sonals, i en qualsevol cas n'havien presentar a Roma unes constituci la recopi lació (dila de 1582 entre els Francesc Santjust, i el de Santa de demanar permiso ons definilives eI 'acord i en claustrals), alhora que un parl a Maria eI 'Alaó (Osca),Jeroni Pérez ele Curiosament, no és fins a 1'0clU con cordancia amb el discurs del ment nomenava una comissió, su Nueros. El capitollracta temes re bre de 1594 que to rnem a veure Conci li de Trento, pero la compila posaelament experta en drel cano lacionals amb les visites a monest i rs Antoni Viladomar lreballant per la ció de Sel la de 1582 no era prou ni c, fo rmada per Antoni Vil adomar, i prio rats, pero de nou centrava congregació, ara com a visilador valida i havia de ser reformada. El Grau Vilana, canonge ele Barcelona, I'atenció en les tibanlors exislents extraordinari-essent ja abal de capilol de 1597 nomenava una Cri stOfor Vilana, paborde de Sant amb els monjos de MonlSerral. Breda-, encara que lambé lornava nova comissió , integrada per I'abal Cugat, i Gaspar Desperes, cambrer També es lractaren afers ele menor a ocupar la presidencia del capitol. Mique l Aymeric de Sant Cugal, ele Ripoll, perque examinessin la imponancia, com eltrasllat i I'arresl Del seu regiment com a visilador Francesc Rossinyol, prior de Sa nt

L'EROL 19 Pau del Camp, Onorfe d 'Oluja, bous per lI aurar, la lIavor i es salis a lerme per tola la baronia de la Piques de les Eres de Vilada, pero les prior de Gualter, i allre cop Antoni farien tol li pus de rendes senyorials Ponell a. En el lombant de segle, hi podria demanar sempre que les Viladomar, que, a més, era I'únic i eclesiasliques. Vi ladomar també li aquesla activilal era per als Vi lado necessilés per a balre. A I'agosl de queja havia formal part de la comis deixava una dOlzena de cabres i mar una de les principals fonts d'in 1584, Pere Tarradelles de Sanl sió encarregada d'examinar la reco mitja dOlzena d'ovell es, de les quals gressos, Les parceries excl usives de Jaume de Frontanya prenia a parce pi lació de 1582. Al novembre de es reparti rien els mascles nascuts a besliar, sen se estar lIigades als ma ria aPere Viladomar cinc eugues de 1597, en ser presentada en un par finals de cada any i les femelles en leixos contracles de masoveria, són les quals haurien de partir els ani lament expressament convocal per finalilzar la parceria. AIlafaia, a més, cada cop més freqüenls entre la mals naixedors al cap de cinc anys. a aixo, la nova constilució quedava s'obligava a tenir dues bésties de documentació a partir de 1570. A Pel maleix contracle Viladomar eS lablerta com a definitiva entre els bast, un o dos porcs i no hi podia fer I'oclubre de 1579 Joan Viladomar lambé li arrenelava, per a balre, un regulars. Semblaser que aquesla fou artigues o noves rompudes de lerra deixava a parceria qualre eugues, parell ele mules al preu de8 ducals ... la darrera lasca que Viladomar féu (28). pellempsdequalreanys, a Francesc l en podríem cilar d'allres (29). dins de la Congregació Claustral, car un any més lard moria a Breda (27).

Certamenl I' activilal de I'abal bergueda en els vint-i-vuit anys dins de la comunilal de moneslirs fou excepcional, particularment per la seva inlensilal. Durant el darrer quart del segle XV I ellrobem ocu pant els carrecs més i m portants dins I'ambil monaslic calala, cosa que el siluava al costal de les dignilals ecle siastiques de més volada del mo menl. EIs seus despla¡;aments a Bar celona i a ls lerritoris de I'antiga Tarraconense foren constants. Aquesla incansable labor degué aportar més avantatges que no pas inconvenienlS a la revilalilzació que durant el seu abadiat va experimen lar, com ja hem exposal, el mones lir de Sant Pere de la Portella.

De Sant Miquel de les Canals a Berga. Alguns apunts per al coneixement No solament fou Sant Miquel, Francesc Viladom ar, germa de La parceria o I'arrenelament de de la seva familia (segles que es cedia a particulars per diver I'abat i prior del monestir, fou durant besliar menul -sobrelol ovica molt temps I'animer de la Qu ar. XVI -XVIII). sos contractes ele masoveria. EIs prids-ja no ocupa lantes pagines als El 1575 encomana la construcció masos Les Planes i Alberts de la manuals deis notaris, pero en deelu del campanar. ARXIU ROVIRA No massa lem ps després del naixe Qua r s'arrendaven a J anol del lm la importancia en veure que jusl ment d'Antoni Vi ladomar, entorn la Raurell de 1582 a 1584 pel preu de en aquesla maleixa epoca els Vil a década de 1540,Ia branca principal 1411. 8 s., obligant-Io -entre d'allres elomar han ele recórrer a I'arrenela de la familia deixa de residira lacasa coses- a pagar «almoyna» a la Por ment d'herbes o con als per a pas de Sant Miquel de les Canals, lras tella i tot li pus de cens a la sagristia lurar-hi alguns ramalS, ja que les lIadant-se a la masia velna de Cor ele la Quar. El maleix mas Alberts, lerres deis seu s masos semblen ser rúbies, de la qual també tenien el juntament amb la Mesada de la insuficients. Així, al febrer de 1588, domini útil. Sabem que els Vilado Quar, es lornava a arrendar pel preu Francesc Piques d e Sant Joan de mar comen¡;aren a explotar Sant de 10 elucats a I'any, des del desem Vilada arrendava aJ oan Viladomar, Miquel a partir de successius con bre de 1600 fins al de 1605, a Joan a la seva muller J oana i al seu fill lraCles de masoveria, car ja en el Vilar, que eSlava obli gat a lIi urar una Antoni el cortal de les Cases de as fogalge de I'oclubre de 1553 es dei sisena part deis fruils espeltals i a lell de l'Areny pel preu de 10 11. i pel xava ciar que era habitada per «lo lenir una béslia de basl i elos bous lemps de cinc anys. Sis anys elesprés masove r del mas Sa nt Miquel/». EIs per Il aurar. EIs Vilaelomar, pero, es pagaven a Joan Pral 10 11. 16 s. per contractes de parceria i d 'arrenda compromelien a arranjar algunes I'arrendament de les herbes del Bosc menl del mas són habiluals a la parts en eSlal ele deteriorament de d'en Pral, si luades entre la casa de documentació nOlarial del període. la casa Alberts, especialment la Sant Miquel i el ri u Merdan¡;ol. EI9 degener de 1572, per exemple, cuina. La documentació lambé és farci Joan Viladomar -germa gran de EIs guanys que aquest lipus de da de debil oris en favor seu. Lhege I'abat- deixava el mas a parceria a contractes aportaren als Viladomar monia economica que els caraCle Joan Altafaia fin s a I'any 1575. A foren canalitzats en gran mesura cap rilzaria eluralllmés de dos segles els milges es pagarien i s'hi posarien els a I'activilat ramadera, que portaren permelia especular amb el préslec

20 L'EROL de diners o la venda de gra pan in ja que n'esdevingué el vicari gene Duralll el regiment deis dos ger cab le a families que-pel moliu que ral. La seva aC livital co m a prior i mans Viladomar almoneslir de la fos- es lrobaven en siluacions pre ca mbrer del monestir fou lambé Portell a, tambés'hi fun daren alguns caries .Joan Antoni Pe e;:o la de Vilada moll intensa duralll els abadiats de benencis. És aquí on més veiem la reconeixia deure a Antoni Vi lado Mateu Fl etxa, Pere Sanxo, Benet reciprocilat eS lablerta entre els Vi la mar, nebol de I'a bal i ara "burges de Fontanella i Anton Rey nall. Ocupa domar regul ars i els que aC luaven la vi/a de Berga», 7 11. i 2 s. per diver lambé allres carrecs com el de prior fora de I'estament religiós. Al gener ses quarteres de blal, ordi i civada de Sa nl Sa lvador de l'Abadella de 1581, Bernal Grimal, vica ri con que el seu pareJoan Pee;:o la li hav ia (pri oral de la Portella des de 1586) ductiu de de la Quar, fund ava el compral de 1577 a 1592. Joan i el de curador de les animes del benefici del Roser, de preu 3011. i Antoni Ferrer els hav ia de pagar 6 sa ntuari de la Quar. A la Quar feu amb una pensió anual de 30 s. De Il. abans de Sant Miquel de Selem notables obres de mill ora com el quantitalmolt més elevada -200 11. bre de 1594 per dues quarteres de campanar, tasca que el 1575 enco de preu i 200 s. de pensió- era el blal, bo i purgal, i per dues de milI. manava a un picapedrer anomenat benefici de SantJaume i Sant Nico El febrer de I'a ny 1592 I'esmenlal Jaume i a qui donava a comple 47 s. lau, creal dos anys després pel ger hereu de la Pee;:o la lambé promelia 2 d., un capelI que costava 3 s. i una ma de I'abal Joan Viladomar i Sant paga rJoan Viladomar 50 11. 2 s. per ca mi sa que en COSlava 10. Pero és A mltjan segle XVI la família Miqu el, en favo r d'aquesl. A la mort la ve nd a que aq uesl li havia fel de la nOlaria de I'a badial ,els que més cognominada Viladomar I Sant Miquel de I'abar el 1598, passa a prendre es trasllada des de Sant Miquel a vinl seS lers de blal, pel 1I 0guer de temps ocupa a fra Francesc. Tot i possessió del benefici el seu ge rm a I'espectacular masla de Corrúbles, dos bous i per 6 11. 2 s. que lambé li queja havia aCluar co m a nOlari des Intacta durant segles fins a quedar Francesc. Al segon lere;: del segle havia deixal per a poder quilar un de ben jove en lerres del moneslir, afectada pels Incendis de I'estiu de XV II el preu del benefici era repartil pedrenyal que Pere Ferrer Ii lenia no fou fins a 1594 que Antoni 1994, JOAN SERRA (1995). entre diversos particulars, que paga empenyoral (30). ve n al se u beneficiari les seves cor Aqueslmodtls vivendi de caráCler responents pensions: els Escobel de rendi sla que comene;:ava a dennir la la Quar, 10 11. ; els pagesos de Broca, famíli a Viladomar, lambé va len ir el 3 I\. lOs.; Jaume ColI de Borreda recolzament i el favorilisme del se u pagaya 10 11. més; Jaume Torres de parenl proper que exercia d'abat a Berga pagaya 1 11. 16 s.; etc. A més la Portell a, el qual va ce dir-Ios el -deien els monj os de J 637-

L'EROL 21 dent caracterilzat en gran pan per encara volia anar més enll a, Diu la urbanització de totes les branques Vilard aga que quan I'any 986 AI de la fam ili a: la principal a Berga i mansur ata cava Barcelona, el com les allres també a Berga i a vi les com te Borrell es refugia a Manresa, on Baga. l'.hereu de la branca principal, convoca els seu s vassall s. Sego ns ell Antoni Viladomar (nebol de I'abat) hi assistí també Oliba Cabrela esdevingué representant a co rts per «seg tddo de muchos berga danes, ent re la vil a de Berga al juny de 1632. Els [os qua[es había el ca ballero Vil ado Viladomar av iat emparentaren amb man) (37). les families berguedanes de més POlse r sí que podríem haver apro anomenada pel seu prestigi social i fundit molt més en aquesta familia economic: els Gible, els Tord, els bergu edana fent impressionants Codol o els Rovira, i es posaren buidalges de documents o compli paulalinament al seu maleix nivel!. ca ts arbres ge neologics, pero la in A finals del segle XV II ja eren ciUla tenció lampoc era aq uesta. Amb les dans honrats i amb ellemps arriba poques dades que aquí hem anal ven a formar pan de la pelita noble donant sobre els Vil adomar no pre sa, fita que ja devien perseguir des teníem res més que ve ure el cam! de feia un a bona co ll a d'anys. que seguien duranl cls anys que Amb la Guerra de Successió els AnlOni i Francesc treball aren al da Viladomar entraren en un efímer vanl del moneslir de la Pon ell a i període de dificultats. En un memo com pervivi a la nissaga després de rial que en pie 1708 j osep Vilad o la seva mon. També és ben ce n que mar i Foix, un deis principals la historia és frult de cada lemps, capilOsts felipistes a la vi la de Berga, pero aixo no justifica pas els heral enviava a la con de Felip V, dema distes de la con ni , enca ra menys, nant- Ji reb re part deis gran s confis jacint Vil ard aga, que lan a prop te cats a la Cerdanya i l'Emporda, ho nia la documentació deis Vil ado descriu amb grans dosis d'exagera mar. ció, explicant que era «ta n notorio [o qu e el suplicante y su casa han pade cido por el amor e innata Jidelidad que han mantenido si empre a Vuestra N otes Mag estad, no solo se halla co n una tota[Ja[ta de medi os, para su subsis 1. Pe! que fa al naixe menl d'Anl oni Vil a té ncia y manutenció n, de su honra panit en quarters, el primer i el dar Armes deis Viladomar dissenyades domar no lenim cap dada. Joan SERI0\ da naturaleza, sin ó tambien en rer deis quals fossin de color ver pels heraldistes de Felip V a I'iniei i VILARÓ: dins Baro nies de PIIlÓS i Ma Catha [uñ a su Jamilia por have rl e mell , amb unacreu d'or norejada al del segle XVIII. El dibuix eorrespon laplana. 1n vestigació als seus arXIII S (vol. co nJi scado [os en emigos todos su s damunt, i amb el segon i el tercer de a una copia sobre paper segellat 111 : Esglésies i vi da eclesiásli ca, Ba rcelo de 1795 que es conserva a l'Arxiu color blau i amb faixes horitzontals na , 1950, a la p ~g . 252, anOla: HE n cI, bienes y ha ci enda, están padeciendo Historie de la Ciutat de Berga, su muge r, hijos y Jamilia, en aquel de co lor daurat, «cuias representacio versos dOCIIlll entS del 150B al 15B6 11 e tro A.H.C. 8, bat alll·luslre i molt reve rent sc nyo r ira viol ento dominio y pa ra qtte ptteda nes 1. .. 1son por el color rojo que repre Anloni Viladomar i Sanl Mi quel, abal sa [i r de aqu ella escla vitud y pasa r a se nta el Juego y e[ más noble de [os de Sa l1l Pera de la Port ella • . No podcm [os reales domini os de Vu estra quatro elementos,y el ardid ez, alteza , refi ar-nos d'aquesl 1508 que ens dóna Ma gestad es [o que uni came nt e Jorta[eza, guerra y ven cimiento co n I'aul or per diversos mOlius: és una dala des ea el supplicante». EIs aliments sangre. La cruzjloreteada , porta este molt primercnca, en la quall'cmparcn que demanava no Ji van ésser envi linaje de Viladomar por ha verse lament entre els Vilad omar i els Sa nl ats, pero sí que se li féu arribar una hallado en [a milagrosa batalla de [a s Miquel pOlser encara no hav ia lingut 1I 0c; per altra banda, AnLO ni Viladomar quantitat subsidi aria de 300 rals . Navas de Tolosa , en mem ória de que va esdevenir abal de la Portell a el 1568, Aquest context, meramenttransilO se apareció una cruz en el cielo en esta no el 1508, cosa que ens ia pensar en ri, fou lan sois un episodi per als Jorma», i encara més , el blau i les una f~e il eonfusió d'un zero pe r un sis a Vil adomar del segle XVIII (36). fai xes daurades «por des cendén cia y I'h ora de fer la transe ri peió; fin alment , El servei a favor del duc de parentesco con [a real sangregoda» ,ja cal dir que Am oni Viladomar va morir Noa ill es durant la Gue rra de Suc que segons ells la casa de Viladomar el 1598 i, si ftssim eas a Serra Vil aró, ens Irobaríem en una siluaeió difíci l i cessió serv í encara més per enfoni r també provenia «de una Icasal defos poe eorrent per I'tpoea i la doeumema el presti gi familiar. Finalitzada la nu eve exce len tes verbesores de e[ ci ó: en Vilad omar hauria visc ut noran guerra, el cronista i expert en heral Principado de Catha[uña, y mu chos la anys i ellindríe m document al des de dicaa la con de Felip V,Josep Alfons siglos ha que gozan de [a gra n nobl eza I'any del se u naixe menl. Les primcres de Guerra, dissenyava - com per a heredada de sus ge nerosos y ve nera nOlÍcies de la casa de Sa nt Miquel són a altres families de la petita noblesa bies ascendientes» . jacinl Vil ardaga, l'A rxiu D i oces~ de Solsona, Monacals, les armes deis Viladomar. Pero sem més amant de les grans gestes que Sant Pere de la Pon ella Id es d'ara cilal eom a ADS, Pon ell al, llig. 2, fol. 3r' bla que ni els mateixos Viladomar de I'aproximació al passat a panir «Mlq uell de Sa llt Miq uell, de la pa rrDq uia ni els age nts reials voJien reco rdar del dia a dia, també troba «a[ de Vil ada, dix e regoll esc, mige ll ,ant sa se de l'aUlentic origen de la familia caballero de [a casa Viladoman) el gra /IJ cnr queJeu, que ell té per lo lIl oll as ti r Els prim ers proposaven un escut 1212 a les Naves de Tolosa, pero de la PO r/ ella, del qual és -110 prDpi dill s la

22 L'EROL bCillia de la Quarr» (14 19). Les vicissi ROV IRA : 01' . cil., págs. 65 i LOO- IOI Castill a, Gracia y Justicia y Rea l Patro 255. El privilegl d o nat pel Va ti cá, a tuds de la casa fin s al segle XV III són Ramon ANGLERILL op. cit. , págs. 35- nato de la Corona de Aragón , Sant Sa l I'ADS, Portell a, perg. 230. Laseva mort ded uides a part ir de l'Arxiu Municipal 37. vado r de Breda, lIi g . 190606, 1598- i enterra ment, a I'ADS, Pon ell a, llig. 39, de Vilada, Hisenda, Ca tastro y 'llIeva re 8 . Els aspecles tridentins a Sacrosanti et 181 5, plec 1, sense foli ar. full solt. ca nación del luga r y termino de Vi/ada l ... 1 oewmeni ci Conci/ii Tridentini. Canon es et 20. Mentre no s'indiqui de forma diferenl, 33. ACA, Ponella, vol. 11 34 , fol. 105. ejewtada en mi/ seteci entos sesenta y seis, decreta ledició preparada per la Univer tota la informació relacionada amb els 34 . La creació d el benefici del Roser, a reg. 500 , 1750- 1825, sense foliar. Les silat de Cerveral, Cervera , 175 1, págs. capftols, parlaments i allres sfn odes d e I'ADS, Ponell a, perg. 226, i el de Sant propietals delsSant Miquel i I'e mparen 340-36 l. El nomenament de Viladomar la congregació procedeix de I'anicle Nicolau i Sa nt jaume, al mateix arxiu i tamentamb els Viladomar (ambdifi cul com a abat:j oan SANTAMARIA ROV I d'A ntoni M. TOBElLA: .Cronologiadels fans, perg. 228. Francesc Viladomar tats per establir una cronologia concre RA : op. cit ., págs. 102- 103; lambé hi de capftols de la Congregació Clauslral Tar com a obtentor del benefici, a I'ADS, ta), a partir d'una repassada superfi cial dica I' efeméride 128jacinlo VILARDA ra conense i Cesarauguslana (primera Port ella, perg. 22l. Les pensions del als lIi ga ll s de I'ADS, Ponell a. GA y CAÑELLAS: E[emé ,ides bergada part: 12 19-166 1)., Analecta Mon15erra segles XVII, a I'AM , CC, C 1, vo l. 133, nas, Mamesa, 19 19,pág. 108 (diu: "Año tellsia, vol. X: Mi scel ·lállia AIlSelll1 M. sense foli ar. El benefici a mans deIs Vila 2. SANTAMARIA ROV lRA , joan: Mem óri de 1568. fs nombrado abad de la Portella Albareda, 11 , 1964, págs. 22 1-445. domar el segle XVIII, a I'ADS, Portella, es del Monestir de Sant Pere de la Portella don Antonio Vi/adamor Isicl , hijo del 2 1. AM, CC, C 1, vol. 23, fol. 16r. lIig. 23, full solt , i la fun dació d'aniver i de tot el seu Abadiat i Baronia , Solsona, dtlClio del Pou de Sagás, que tanto contri 22. Els nomenaments del capftol de 1574 , saris d e 1598, alllig. 11 , fol. 244r. pág. 103. Se nse voluntat de de s m e r ~ i buyó a la reedificación del monaste ri o, a J'AM , CC, C 1, vol. 23, fol. 4 7v i segs. 35. Pel mateix ordre que al texl: j ordi M. xer I' obra de Sa ntamaria , sola ment ens des pu és de haver si do abandonadol ... 1»). Les visites conservades SO la el regiment RIERA, «ProJessions monásliq ues emeses referi em a aquesta quan I'a utor d óna la Hem de dir també que Vil ardaga comel de Viladomar com a visitador, al mateix almon esti rde Sant Pau del Ca mp"(l672- localit zació de les font s que utilitza, ja aqul un error,ja que Viladomar era nét arxiu i fons, vol. 23, fols. 17r-45v. (833), dins Cataloni a Monastica, vol. 1, que si bé la d óna de la documentació de Pou i no pas fill . 23. Conlinuem seguinl a Tabella, peró les Monlserral, 1927, pág. 257, ijoan SER medieval, sembla obli dar-se de fer-ho 9 . Arxiu de l'Abadia de Montserrat, Con expressionscilades literalment provenen RA VlLARO: Universidad literaria de amb les fonts d'época moderna. A I'ADS, gregació Claustral Tarraconense i Cesa de J'AM, CC, C 1, v01.24 ,[015 106r- 109v. Solsolla, Ta rragona, 1953, pág. 45. Po n ell a, lI ig. 27, sense foli ar, hem loca raugustana Ides d'araAM , CCI, C 1, vol. 24 . Ernesto ZARAGOZA PASCUAL: .Re 36 .• La casa d eIs Vil ad omar de Bagá. a li tza t un incomplet abadiologi on tam 22, fol s. 50-5 1v. forma de las benedictinas de Calaluña I'A M, CC, C 1, vol. 133, senSe foli ar. La bé pot lI egi r-se: "An toni o Vilad omar de 10.Arxiu Diocesa d'Urgell , Visil es, reg. 32, en el siglo XVI (1589- 1603)., Analecta res presentació a Con s de 1632 i altres Sa n Miguel, 1... 1 teólogoy predicador», Se 1575-1576, fo l. 38. Sac ra Tarraconensia, vals. 49-50, 1976- notes c1 els Viladomaral segle XV II a J'Ar gurame nt eI 'on Sa ntamaria va treure la 11. ADS, Portell a, Il ig. 22 , plec 1, full solt a 1977, pags. 18 1- 182 i doc . 1 comple xiu Hislori cde la CiUlal de Berga [abreu informació. Biblioleca de la Universilal I'interior i lli g. 32, altre full 50 11. menta en alguns aspectes e11reball de j at AHCBERI, libro registro de titlllos de Barce lona labreujat BUBl,joan Se r 12 . ADS, Portell a, llig. 17, plec sense nu Tobell a. El document de "lo Cel leret» a profesiollal es des de 1 770 1.. . I/tasta 1899, ra Posli us: Catál ogo de los prelados , me rar ni foliar. Les frases i paraules J'AM, CC, C 1, vol. 23, fol. 110. núm. 674 (caixa 174 7), sense foliar. La abades, priores, archiprestes y abadesas transcriles al text corresponen a regests 25 . El cástig dictat sobre Sella el transcri u cana de 1708 a I'AH N, Consejo d e que ha twido y ti ene hoy el Principado de de documenlS del segle XIV Tobella (pág. 334): .1 ... lut ad dicta m Aragón , Consultas, llig . 6804 , plec Ca ralunya, ms. 533, 1744, pág. 106. 13. Aspectes de la capbrevació: Núri a SA ca rce rem se u d O/11LII11 prece nlorie in núm. 14 1, sense foliar. 3. ADS, Ponell a, carpo 2, perg. 212. "Ego LE S:, artoc it. , págs. 584-586. Cana de quadam Ce l/a se confCl' ret; et etiam 37. Les armes deIs Viladomar a I'AHCBER, Alllonius Se nt Miqu el, monaclllls ce nobii Francesc Vi lado mar: ADS, Portell a, llig. mandavit 'lU1tciosacre religionis, ut dictllm Libro regislrode lilulos ... , núm. 674 (cai Sancti Petri de la Portell a, ordini s Sancti 23, full solt. PI el amb Francesc Merolla : Celia manibus et pedibus cum manillis et xa 1747), sensefoli ar.jaci nto VILARDA Be nedicti, 1... 1 promitto stabi/itat em et l oan SAN TAMAR IA ROVlRA , op. cit., grillollis ferare t». GA y CAÑElLAS: Efemérides, págs. 37- remisioll em monun meonwl el obediell págs. 103- 104. És curiós que, tot i les 26. ACA, Monacals, Hisenda, Congregació 38, efem. 29 i pág 49, efem. 47. tia m secundum reg ulam almi Patri NosU'i pugnes entre I'abat i els Pinós- Fenoll et , Claustral Tarraconense i Cesaraugusta Bell edi cli» , el 1572, en ple na campanya de ca pbre na , vol. 761, fols. 4v-5r. 4 . Un eS lueli més aprofundit del problem a vació a favor d el mones tir, ens aparegui 27 . Ibfdem , fols. 5v- 14v, prenent a Tabella per Núri a SALE S: .Censos, ce nsals i a la documentació Sa lvador Sanl Mi com a guia en els esdeveniments. PeI que * Agra'iIn a mossén Enric Bartrina i masies del moneslir de la Port ella . De la quel, naluralment fami li ar de I'abat , fa a les comissions formades per exami ruina del segle XV a la recuperació del com a 1I 0cli nent del procurador de les nar les constitucions de 1582 i de 1597 Corominas, director de I'Arxiu Di XV I-XV III ., AJers, 19, 1994, págs. 576- baronies. Ad huc aquesl Sanl Miquel lambé hem consultall'article de l mateix ocesa d e Solsona, i a dom Marc 582. La confessió de 1437 a I'ADS, Po r escrivia encara a loan Vi ladomal, áli es Antoni M. TOBE LLA : "la Co ngregació Taxonera i Comas, director de I'Ar te ll a, ca rpo2, perg. 203, tot i que Sa les Sant Miquel , dient-li : "co nsento y 1100 ha Claust ral Ta rraconense i les diverses reca xiu de I'Abadia de Monlserral, les ulililza un regest eI 'aquesl conserval a vós [... 1 van de xixanta sous , dich II/I/iu pitulaciolls de les seves collstitu cions provin racilitats que ens han donat per a l'Arx iu de la Corona d 'Aragó, Mo nacals, res, per tot nostron tenna,y assó tres I/iuras cials», dins Ca talonia Monastiea, vol. 11 , consultar els fans deis arxius que I-lisenda, Sa l1l Pere de la Portella la par per los es trange rs y deu sous de vai en vai, Montserrat, 1929, págs. 135 i 138- 139. di rigeixen . tir d'ara ACA, Portell al, vol. 11 34, fol. la tersa al se nyor, I'a ltra a I'acusador, I'al 28. Sa nt Miquel com a masoveria: j osep 20v. tra al propietan y quart si gordar si a, que IGLÉS IES, Elfoga tje de 1553. Es tudi i 5. Sobre I'a ssassinat de Funé: vegeu l oa n amor ni gra tia non Ihla/ll'á» (ADS, Po r transcripció, vol. 1, Barcelona , 1979, pago Sa nta maria Rovira, op.ci /. , pág. 100; BUB , tell a, lli g. 2, sense foli ar). 462. La parceri a de 1572: a I'ADS, Por loan Se rra POSlius,op. cil. ms. 533,1744, 14 . Núria SA LES :, artocil. , págs. 583-584 . tella , lI ig. 2, sense fo li ar. Isaac Soca i Torres pág. L06, i lambé algunes refe r ~ n c i es 15. Ibldem , pág. 587 i ss. 29. Els contrac tes, cilalS pel maleix ordre Estudialll d'Hi slo ri a d onades per Cayetano BARRAQUER y 16 . La parce ria , a I'ADS, Pon ella , llig. 3, fol. en qué apareixen al texl, són a I'ADS, ROVIRALTA : las casas de religiosos en 128; els arrendaments de cases de Berga, Pon ell a, lIig. 10, full 50 11 ; lIig. 13, fol. Calaluña durant e el p,i mer terci o del siglo al mateix arxiu i fans, pergs. 229 i 23 1 36; IIi g. 3, fu 11 solt i lIig. 10 allre full 5011. XIX, tom 1, Barcelona, 1906, págs . 92- resp. 30. Pels mateix ordre que allexl, a I'AD S, 93. Sobre les possibles ca uses de I'assas 17. ADS, Portell a, llig. 2, sense foliar. Portell a, llig. 3, full solt; lIig. 11 , fols sinat: Nüri a SALES, .Censos, ce nsals i 18 . Linventari, a I'ADS, Portell a, lli g. 40, 164v- 165r; llig. 12 , fol. 12 1; lIi g. 11 , masies ... . , artoc il. , págs. 576-582. full 50 11. fol. 137 i també alllig. 11 , fol. 163v. 6. El document de 1530 transcrit per Núria 19 . La visita que féu a la Portella a I'ADS, 3 1. Les primeres mencions deis Viladomar SA LES: .Censos, censals i masies .... , Ponell a, llig. 20, fu ll 50 11. Aspecles en com a arrendadataris, a I'ADS, Pon ell a, arto cil. , págs. 578-579 i conserva t a relació a Sa nt Salvador de Breda i el seu lli g. 12, fol. 89r. La renovació del con I'ACA, Po nella , vol. 1134, fu ll sol!. arxiu : Francisco MONTSA lVATGE y trac te el 1610, a I'ADS , Portella, llig. 39, Abandó del 1548: AD S, Portell a, IIig. 27, FOSSAS: Notfcias histó ri cas, vol. XIX: de full 50 11. sense foliar. Ramon ANGLERILL: I-l is l os monaste rios de la diócesis gerunden 32. De la major part de cárrecs al monesli r tória de Santa Maria de la Quar, Barce lo se, 0 101, 1904, pág 425. Una cópia del en fa referéncia l oa n SANTAMARIA i na , 1887, pág. 35. teS lament a J'ADS, Portella, llig. 23, full ROVlRA a J' obra citada, págs. 104 i 11 3- 7. ADS, Ponell a, lli g. 27, sense foli ar. BUB, soll. La SUbSlitució en el cárrec d'abat a 114. Com a curador d e les animes i l oan Se rra Poslius: op. cit. , ms. 533, Breda a l'Arc hivo Históri co Nacio nal obres a la Q uar ens en dóna notlciesj oan 1744, pág, 106. l oa n SANTAMARIA Icilal en endava nt AHNI, Cámara d e SERRA i VlLARO : a J' obra cit ada, pág.

L'EROL 23