DOCSLIB.ORG

Antoni Viladomar I Sant Miquel, Revitalitzador De La Portella I Puntal D'una Nissaga

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Antoni Viladomar I Sant Miquel, Revitalitzador De La Portella I Puntal D'una Nissaga '@m*hi' Antoni Viladomar i Sant Miquel, revitalitzador de la Portella i puntal d'una nissaga. A la casa de Sant Miquel de les Canal s, situada al costat de I'oratori que 11 dóna nom , va néixer cap al primer ter~ del segle XVI Antoni Viladomar. JOAN SERRA (1989). A TONI VIIJ\DOMAR I SANT MIQUEL avenlurar és que ambdues cases rels que illlelllarem delallar en les va néixer, entre finals de la decada s'un i ren una generació o d ues abans ratlles que segueixen ( 1). deis lrenta i principi de la deis qua­ delnaixemem d'Antoni Viladomar, De ben jove AnlOni Viladomarva ranta del segle XVI, a la masia de el qual en alguna ocasió encara hem residir lemporalmelll a L1eida per Sant Miquel de les Canals. La pai­ lrobal esmental com a AnLOni Sam lal de cursar eSlud is dc leologia a ralia de Sant Miquel , siluada al cos­ Miquel. Ja abans de la unió de les l'Esludi General, possiblemenl lal de l'o raLOri del maleix nom, és dues famílies, els Sanl Miquel pos­ complemelllals amb els de drel ci­ documenlada des del primer quart sejen el domini úlil d'un gran nom­ vil i canónic, que lambé s'illlpani­ del segle XV i aleshores rormava pan bre de masos i lerres a la baronia de en en el maleix cenlre. Selllbla ser de la balllia de la Quar i de la parró• la Ponell a (a més de Sanl Miquel, que fou en aquesla primcra discipli­ quia de SalllJoan de Vilada; lanma­ lambé els masos de Corrúbies, Mas­ na, en la leologia, on Viladolllar va leix, a panir de principi del segle caró , les Planes, Albens, la Mesada diposilar un interes especial i en la divuile -polser a partir d'alguna de la Quar; conals i paslures a Salll qual poc més lard seria reconegul. rdorma racionalilzadora borbó• Romá de la Clusa; ... ) i, en consc­ Unaallra racela d'aquesla epoca que ni ca- passá a ocupar la pan més qúencia, gaudien d'un eleval pres­ ocupá gran pan de la seva aClivilal meridional dellerme i de Viladadei­ ligi social a les lerres d 'aquesla rou la de predicador. I.:erud Il barroc xanl de dependre de la Quar. Du­ demarcació jurisdiccional, on aClU­ Joan Serra Poslius deia d'ell, a ram la major pan del segle XV i pri­ aren com a jUlges ordinaris o ballles miljan segle XV II I, que "fue gran mers anys del segle XV I la ramilia de la Quar. Aquesla preponderáncia [eologo y gran predicadon, (2). Alllb cognominada Salll Miquel, que en economica i social aniria en augmem lOl, aquest perfode és un deis més aquesla epoca habilava la casa, en­ a partir dedos fels: I'emparelllamelll foscos i q ue Illés malamelll conci­ cara no havia emparelllal amb els amb els Viladomar i ellreball incan­ xem d'aquesl personalge, pOlscr per Viladomar, llinalge del qual encara sable que AnLOni Viladomar i el seu la dispersió de la poca documellla­ no hem pogUl coneixer la proce­ germá Francesc portaren a lerme al ció que direclamelll o indirecla va dencia exaCla. El que sí que podem moneslir de Salll Pere de la Portella, generar. L'EROL 13 EI6 de juny de 1557, Antoni Vila­ ven sota e10m ini de la Ponella, el seu directe del marxant Pere Pou, domar prenia I'hábit negre al mo­ artífex, fra Funes, «fue muerto oriünd de Sant Hipolit de Vollrega, nestir de Sant Pere de la Porte\la, en alevosamente por los bandoleros» que amb el temps esdevindria «bur­ presencia d'Antoni Rec, prior de -escriu Serra Postius-, quedant el ges de la vila de Berga». La figura de I'esmentat monestir, per absencia de projecte inacabat. Per a Núria Sales Pere Pou , arran d'aquests fels, fou I'abat (3), cárrec que aleshores ocu­ no són poes els inelicis que ens por­ magnificada per aulors posteriors. pava el comendatari]oan de Coma­ len a pensar en una relació directa Sama maria el considerava un «cris­ \Ionga . És a partir de la vinculació de I'assassinat de I'abat amb la cap­ tiá ba ,'ó» i per a Serra Posli us la nova amb el monestir de la Porte\la que brevació co l· lectiva que aquesl vo­ an nexió de La Quar es feu gracies al podem resseguir amb forc;:a més li a pOrlara terme; caldria sumar-hi, L'oratori de Sant Miquel de les seu «wydado, devoción y industria». exactitud la seva trajectoria vital. a més, les bandosilals que lenien Canals fou consagrat al segle XII. No podem oblidar, pero, alguns El fet que mai aparegui documentat Iloc entorn del nomenament e1el fets, un d'e!ls copsatamb ence n per com a parroquia fa pensar-nos en mateix cárrec d'abal, insligades una utilització més aviat particular, Anglerill: «la senténcia arbitral! ... J La tasca al monestir de potser pels Pin ós-Feno ll et-famí li a especialment en época moderna. lifou moltfavorable lal mones tirl i no Sant Pere de la Portella a la qual penanyia el eomanador ISAAC SOCA (1996). s'hatlria resignat a ella Comallonga, 0557-1596) hom e de altas y poderosas influencias, com a cape/lá d'/lOnor que habia sigtlt Ens seria forc;:a difícil d'entendre la de un sobe rá en quals dominis no s'}¡i importáncia de I'activi tat portada a ponia Ie ll sol, sinó en lo cas de se r molt terme al monestir per pan de Vi la­ benfundat lo dret de so n antagonista» . domar si no en coneguéssim els Un segon aspecte a considerar és precedents més immediats. Sí que entorn del mateix Pere Pou, que tant és veritat que la rUIna en la qual més Se rra Postius com Salllamariasem­ tard es trobaria immers el monestir bien passar per al l: en aque!l mo­ s'iniciava poc després del 1348 a mem Pou era I'a rrendador de les causa de la gran pesta; malgrat tot, rendes del monestir, cosa que ens va anar subsistint penosament fins porta a pensar que els seus interes­ als anys vint del segle XV I, quan ja sos devien anar més enlla deIs es­ quedá en total abandó. Aquesta si­ trictament espirituals. Recuperar el tuació de desemparanc;:a en que es domini sobre la Quar suposava un trobava la Portella era aleshores augment de les rendes del mones­ comparable a la de molts centres de ti r en aquell indrel i es u'adula per a la mateixa regla i ele les mateixes l oan de Pinós i de Cardona- contra de bandoleros». Anglerill, en la seva Pere Pou en un increment conside­ característiques, on la crisi iniciada fra Funes, possiblement triat com a monografia sobre el santuari de la rable de beneficis, encara que el a mitjan segle XlV caela copsembla­ abat entre els maleixos monjos (5). Quar, n'és prou conscient: «Lo ban­ preu global ele I'arrendament tam­ va prolongar-se més, i es veia Sigui quina sigui la causa, el mo­ dolerisme, verdadera plaga social de bé Ii hagués estat augmental (7). agreujada-sobretot- per mala ges­ nestir havia entrat de nou en una Catalunya en lo sig le XV I, s'encebá La vint-i-cinquena sessió del tió e1els abals comenelataris, que siluació semblant a la e1 'abans de la horrorosament en abdos iglésias de la Coneili de Tremo, novena i última sovint s'apropiaven de les minses intervenció ele I'abat assassinat: el Quar y de la Portella, IJ qu edant sota el pontificat de Pius IV, que lin­ rendes que es rebien dificultosa­ moneslir buil, ocupal a voltes pel monastir e iglésia convertits en tristas gué !loc els d ies 3 i 4 de desembre ment. Aquesl pas e1el semiabaneló se nyors majors de la baronia, que y solitarias /"tillas» (6). de 1563, es ded ieava en gran pan a deis anys que seguiren a la pesta eren aleshores els maleixos Pinós• Fou en aquesl maleix temps, lemes que feien referencia a negra a I'abandó tolal del segle XV I, Fenollet. Aquesl conlext av ial fou quan el moneslir es trobava sota les «regularibus et monialibtls». Les pos­ el podem percebre a panirel'un gran aprofitat per moltes famílies de les directrius de I'abat Comallonga, teriors disposicions conciliars e1e­ buil documental. rodalies per a provar d'escapar de que es comenc;:á a entreveure una cretaren la fi deis abals comendala­ El fet més deslaca ble i que dóna qualsevol prestació en forma de debil millora, el símbol més inequí• ris i obligaren tots els beneficiaIlls ini ci a aquest període de silenci, el cens, utilitzant ginyscom el de can­ voc de la qual era la restitució de la d'alguna comanda a aba ndonar el tenim al febrer de I'any 1437, quan viar el nom deIs masos. Fent compte parroquia de Santa Maria de la Quar monestiro a prendre I'hábi t ele SaIll es féu la e1arrera capbrevació eol­ enrere, cap al 1530, una visita al el 1563, «pues que los rect ores de Benet en el termini de sis mesos. lecliva -amb solament lretze cap­ monestir solament hi trobava resi­ Sagás la habían usurpado» duram els segurament fins al 13 d'agost de brevants- a favor del monestir, on dint Jaume de Galligans, procura­ anys que el eenobi res ta en una I'any 1568elcárrecd'abatalmones­ els co nfessanls es consieleraven dor de Bernat Galceran de Pinós, abandó total. Lempresa ele Coma­ tir esti gué vacant, pero fou en «homines vestri proprii, quitii, solidi, «quien hizo relación de qtl e allí no Il onga en la resti tu ció de la Quar aquesta mateixa elata quan Pius V eL naturales, et di cti ves tri monasterii ha via ni abad, ni prior, ni monges, sinó -lloc que «servia de aprisco y mOja da expedia una butlla on es I' atificava amansati et abordati eL de redemptio­ que e/ monasterio esta va arnlinado y de pastores»- no fou pas ben fác il ,p la proposta que Felip II féu presen­ ne», i no és fins a I' any 1538 que hi sin habitar, igual que la iglési a, por que a la Il arga s'hagué de recórrer a lam com a abat de la Portell aA ntoni ha un intent de procedir a una nova cuyo motivo, de orden de su principal, Roma .
Load more

Recommended publications
  • Comarca Del Berguedà
    Secció de Sòls Delegació Territorial de Catalunya Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016 Comarca del Berguedà Antoni Baltiérrez Moras 15 d’octubre de 2016 2 Guia de camp TRANSCATALÒNIA 2016: Comarca del Berguedà Autor: Antoni Baltiérrez Moras Col·laboradors: Carles Balasch Rosa M. Poch Miquel Aran Institució Catalana d’Estudis Agraris i Delegació Catalana de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo Barcelona, octubre de 2016 El contingut d’aquesta obra ha estat extret, en part, de la monografia “Cartografia d'unitats edafològiques de Catalunya a escala 1:250.000: Berguedà i Garrotxa, ED-004/14” editada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona, 394 p, elaborada pel mateix autor, i amb l’autorització de l’ICGC. 3 SÍNTESI DEL PROGRAMA - Cal Rosal. Terrasses del Llobregat - Queralt. Vistes del Baix Berguedà - Vallcebre. Sòls al·luvials. - Estudis hidrològics a les conques de Vallcebre. Carles Balasch - Estudi de sòls en àrees de restauració de mines a cel obert. Rosa M. Poch - Els sòls i les transformacions de la zona de coll de Pradell afectades per la mineria a cel obert. Miquel Aran - Saldes. Sòls sobre vessants col·luvials del Pedraforca. 4 1 Índex 2 Introducció ................................................................................................................ 6 2.1 Localització ........................................................................................................ 6 2.2 Usos del sòl .......................................................................................................
    [Show full text]
  • Els Castells, Les Torres I Les Cases Fortes De La Sotsvegueria De Berga Al 1715
    DOSSIER M. DOLORS SANTANDREU SOLER Els castells, les torres i les cases fortes de la Sotsvegueria de Berga al 1715. A L’Erol número 100 dedicat al fins a la porta de la Magdalena, castell de Berga es va publicar la on s’allotgen 150 soldats d’infan- transcripció d’un document escrit teria; arreglades podrien allotjar en francès i d’autor anònim que mig batalló. Aquest recinte conté es conserva a l’arxiu de l’Instituto també 500 cases i uns 2000 habi- de Historia y Cultura Militar de tants; una parròquia servida per Madrid i que és la valoració que 32 beneficiats inclòs el rector; dos fa l’exèrcit borbònic de la situa- convents de religiosos, el de Sant ció de les fortaleses berguedanes Francesc amb 24 frares, i el de una vegada acabada la guerra de la Mercè amb 4. Només hi ha 8 Successió (1). És un document de prohoms; els altres habitants són cabdal importància ja que ens per- comerciants, artesans i pagesos. met reconstruir, ni que sigui amb Hi ha aigua abundant procedent la imaginació, com era el sistema de fonts; si es fa un forat al sòl de defensiu berguedà a principis del dos peus de fondària també en segle XVIII. Però, a més del sistema surt bona quantitat. defensiu, també ens informa dels Aquesta vila està situada a la habitants dels llocs, de la seva base costa d’una muntanya, a un quart econòmica, de la seva distribució quadrades; 2 portes principals i Torre de l'antic portal de la d’hora escàs al recte del riu Llo- social, entre altres aspectes.
    [Show full text]
  • SSD20200112 343.Pdf
    A.E. Talaia SSD20200112_343 SECCIÓ DE SENDERS AE TALAIA DE MONTSERRAT A NÚRIA Etapa 6: GIRONELLA – OLVAN SANT MAURICI DE LA QUAR 12 de gener de 2020 HORARI PREVIST Sortida de la Plaça de l’Estació de Vilanova i la Geltrú. 7 h Gironella . Esmorzar. 8 h 30 min Sortida cap a la plaça de la Vila 9 h 10 min Plaça de la Vila. Inici de l’etapa. 9 h 20 min Olvan . Reagrupament. 10 h 30 min 10 h 40 min Pista al pla de les Cinc Alzines . Reagrupament. 11 h 30 min 11 h 40 min Granja del Rourell . Reagrupament. 12 h 40 min 12 h 50 min Sant Maurici de la Quar. Final de l’etapa. Dinar 13 h 20 min Sortida cap a Vilanova. 16 h Vilanova i la Geltrú . 18 h Notes .- ** Esmorzarem al bar la Taverna de Gironella. Farem un dinar comunitari a l’hostal Sant Maurici. ** Tingueu en compte que l’organització sempre pot modificar aquesta previsió d’horari en funció de com es vagi desenvolupant l’etapa (Condicions meteorològiques, retards o avançaments imprevistos, etc). ** Si us plau, sigueu puntuals, respecteu els reagrupaments i mantingueu sempre contacte visual amb els que us se- gueixen; si cal espereu-vos. Intenteu seguir els horaris previstos, és a dir, no correu ni aneu massa lents! (Penseu que aneu en grup). ** Atenció : Per a qualsevol comunicació amb la Secció el dissabte abans de l’excursió o el mateix diumenge (mitja hora abans de la sortida) utilitzeu només el telèfon 636466829 (Joan Andreu). ** El vocal coordinador d’aquesta sortida és el Joan Andreu (636466829).
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • El Cost Humà De La Guerra Civil Al Berguedà: Actualització De L’Estudi 2017- 2019 Martí Picas I Roser Valverde
    DOSSIER LA GUERRA CIVIL 80è aniversari El Cost Humà de la Guerra Civil al Berguedà: Actualització de l’estudi 2017- 2019 Martí Picas i Roser Valverde El projecte del Cost Humà de la Guerra Civil Vers el 1985, des de la direcció del Centre ri mediàtic. En aquesta fase, que coincidí fonen o fins i tot enganyen. Fer balanç de d’Història Contemporània de Catalunya més o menys temporalment vers el 2005, les pèrdues humanes de la Guerra Civil, (CHCC), l’historiador i mestre Josep Be- reiniciàvem el projecte des d’una actua- conèixer-ne el nom i les circumstàncies de net impulsava a tot Catalunya la recerca lització en clau qualitativa. Ens propo- la seva mort i/o desaparició com a conse- dels combatents d’un i altre bàndol morts sàvem acabar aquells municipis i comar- qüència directa o indirecta de la del con- en acció de guerra i de la població civil ques pendents d’elaboració amb especial flicte es troba en l’arrel i és objectiu alhora víctima d’accidents derivats de la guerra, atenció en la ciutat de Barcelona i iniciar del projecte que continua en curs, ara des sobretot per l’esclat accidental de bombes un camí de noves revisions comarcals que del Memorial Democràtic. És evident que abandonades pels exèrcits. Aquell estudi incorporessin noves dades sobre la vícti- fins que no coneguem el còmput exacte havia de ser complementari d’altres ante- ma i en revisessin la informació existent. amb nom i cognoms, de totes i cadascu- riors centrats en els deportats de la nació Al costat d’això, decidíem també abastar na de les morts com a conseqüència de la catalana morts als camps nazis, en les víc- tots els àmbits del cost humà fos quina Guerra Civil, no podrem saber amb exac- times de les dues repressions, així com les fos la causa de la mort, la procedència i/o titud la repercussió que tingué sobre la po- víctimes de bombardeigs, obra de Mont- condició; contemplàvem també ampliar la blació catalana de postguerra, i al difícil re- serrat Roig, Josep M.
    [Show full text]
  • 20200203 Np App Transport a La Demanda Bergueda
    Comunicat de premsa El Berguedà estrena una aplicació mòbil per a reservar els serveis de transport a la demanda • El director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, el president del Consell Comarcal, Josep Lara, i el president de l’AMTU, Jordi Xena, han presentat l’app TADCAT • Des d’avui, ja es poden reservar els serveis de les 5 rutes de l’àmbit Berguedà centre, i el 2 de març, estarà operativa per a les 13 restants de l’Alt i el Baix Berguedà Imatge promocional de la nova app El director de Transports i Mobilitat, David Saldoni, el president del Consell Comarcal, Josep Lara, i el president de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), Jordi Xena, han presentat avui a Berga la nova aplicació mòbil per a reservar i gestionar els serveis de transport a la demanda (TAD) de la comarca, la TADCAT. Aquesta aplicació per als Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 3 Comunicat de premsa telèfons mòbils ha entrat avui en funcionament per a les 5 rutes del Berguedà Centre i el 2 de març vinent, es podran reservar també els serveis de les 13 rutes restants de la comarca. El servei de TAD s’implanta en zones de baixa densitat de població i permet oferir als ciutadans d’aquestes zones poder disposar d’un servei de transport públic que els apropi als seus centres de serveis, tant sanitaris com socials i també possibilita la seva connexió amb la xarxa de transport públic col·lectiu Aquest serveis són fruit de la col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Consell Comarcal del Berguedà que du a terme la gestió d’aquest servei.
    [Show full text]
  • Replans Del Berguedà
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 19: Replans del Berguedà Replans del Berguedà COMARQUES: Bages, Berguedà, Osona i Solsonès SUPERFÍCIE: 52.591 ha MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Avinyó, Avià, Balsareny, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castellar del Riu, Cercs, Gaià, Gironella, la Quar, l’Espunyola, Lluçà, Montclar, Montmajor, Navàs, Olvan, Puig- reig, Sagàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatge d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i parcialment el de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter». Figura 19.1 La ciutat de Berga i parcialment els Replans del Berguedà des del Santuari de Queralt. Trets distintius - El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud - Les zones de relleu més elevat, com la Quar i Queralt, destaquen pels seus vessants encinglerats i esdevenen els fons escènics de la unitat i de part de les Comarques Centrals. - El replans de la unitat perden altitud de nord a sud, des de Berga fins a Navàs - L’eix del Llobregat o C-16 és la principal via de comunicació, condiciona la distribució de les diverses - Diverses poblacions se situen a prop del Llobregat, com Gironella, Puig-reig i Navàs. àrees industrials dels Replans del Berguedà i també fa que aquest paisatge sigui de pas, en direcció als Pirineus pel túnel del Cadí. - Existència de colònies fabrils al llarg del riu, algunes de les quals han donat origen a nuclis de població, com l’Ametlla de Merola.
    [Show full text]
  • POSSIBLES ITINERARIS PELS DIES 4 I 5 DE JULIOL
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 514 – febrer del 2014 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 20 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BERGUEDÀ: DES DE BORREDÀ A SANTA MARIA DE MERLÈS I A PUIGREIG, TOT SEGUINT LA RIERA DE MERLÈS Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué __________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 10 DE MARÇ DEL 2013 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BERGUEDÀ: DES DE BORREDÀ A SANTA MARIA DE MERLÈS I A PUIGREIG, TOT SEGUINT LA RIERA DE MERLÈS Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. En aquest itinerari, alguns trams es faran per camins de terra, com el condueix cap el paratge del Gorg Blau, prop de Santa Maria de Merlès. Per d’altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut del present l’itinerari discorrerà, en la seva practica totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que s´iniciarà molt prop del contacte entre el Sistema Pirinenc (concretament del seu Mantell del Cadí) i l´esmentada depressió (en concret en la Zona de l´Avant-país Plegat).
    [Show full text]
  • Ens Ens NIF Comarca Ajuntament D'abrera P0800100J Baix Llobregat
    Ens Ens NIF Comarca Ajuntament d'Abrera P0800100J Baix Llobregat Ajuntament d'Aiguafreda P0801400C Vallès Oriental Ajuntament d'Alella P0800300F Maresme Ajuntament d'Alpens P0800400D Osona Ajuntament d'Argentona P0800900C Maresme Ajuntament d'Artés P0801000A Bages Ajuntament d'Avià P0801100I Berguedà Ajuntament d'Avinyó P0801200G Bages Ajuntament de Badia del Vallès P0831200A Vallès Occidental Ajuntament de Bagà P0801600H Berguedà Ajuntament de Balenyà P0801700F Osona Ajuntament de Balsareny P0801800D Bages Ajuntament de Barberà del Vallès P0825200I Vallès Occidental Ajuntament de Begues P0802000J Baix Llobregat Ajuntament de Berga P0802200F Berguedà Ajuntament de Bigues i Riells P0802300D Vallès Oriental Ajuntament de Borredà P0802400B Berguedà Ajuntament de Cabrera de Mar P0802900A Maresme Ajuntament de Cabrils P0803000I Maresme Ajuntament de Calaf P0803100G Anoia Ajuntament de Calders P0803400A Moianès Ajuntament de Caldes d'Estrac P0803200E Maresme Ajuntament de Calella P0803500H Maresme Ajuntament de Calldetenes P0822400H Osona Ajuntament de Callús P0803700D Bages Ajuntament de Canet de Mar P0803900J Maresme Ajuntament de Canovelles P0804000H Vallès Oriental Ajuntament de Canyelles P0804200D Garraf Ajuntament de Capellades P0804300B Anoia Ajuntament de Cardedeu P0804500G Vallès Oriental Ajuntament de Cardona P0804600E Bages Ajuntament de Casserres P0804800A Berguedà Ajuntament de Castellar del Vallès P0805000G Vallès Occidental Ajuntament de Castellbell i el Vilar P0805200C Bages Ajuntament de Castellbisbal P0805300A Vallès Occidental
    [Show full text]
  • Don Josep Casajuana Rodrígu
    BARCELONAs yUNINSUL PTC EDICIÓ r«l PTS. Trimaitx* DUES PESSETES UNIÓ POSTAIc oaoa usa IB PTE3. Trim··tr· Aminil. - Mm. 8.401 - díiiübs, 26 íe fefirer ie 1923 Edició del vespre oacíaesl lapremta: Esciiflellers, 10 Iils;- Telèfon 184 ^ Don Josep Casajuana Rodrígu vidu de D.a Florinda Maristany i Oliver ha mort havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica (A. 0. •.) La seva filla Dolors, fill politic Magí Pladeltorens, néts Pere i Josep, germanes, germans polítics, nebots, nebots polítics, cosins, parents tots i la casa José Casajuana, fàbrica de farines Florinda de Manresa, en participar als amics i coneguts tan sensible pèrdua, els preguen un record en llurs oracions i els agrairan que se serveixin concórrer demà, dimarts, dia 27 de febrer, a les nou del matí, a la casa mortuòria. Passeig de Ja Duana, 27, per acompanyar el cadàver a la parròquia de Santa Maria del Mar, i d'aquesta a l'Estació de França per a traslladar-lo al Cementiri de Masnou. El tren sortirà de l'estació de França a les deu per a tornar en el que arriba ací a les 12*26 No es convida particularment PLAm Pissarra artiíïcial Josep Esteva í C.a PLAQUES ONDULADA per a cobrir Portal de l'Angel, 125x15 ODI Materials annals anili núm. I i 3, praí. 4flx4fl cr PtS. T50 DL amlaiii exclüsíyameiií ïBièf.3344-BarcBloiia Pts. m Borrell, 711 73 LOCALS Banca fflarsans, S. A. Telèfon 984 A El vinent diumenge, dia 4 de iparq EUHIHESTOBiaCíl se celebrarà l'Assemblea roglamenUi· Valors - Cupons - Girs - Canvi - Cotons -Viatges e ria de l'Asociació de la Premsa BambU de Canalete», 2-4 de SAIZ DE CARLOS DiàrSa, d'aquesta ciutat.
    [Show full text]
  • Saníuaris Del Bergueda (2) Per RAMON VILADÉS
    HISTORIA GRAFICA Saníuaris del Bergueda (2) per RAMON VILADÉS ntre e ls números 21 i 23 de L'EROL haurem Capelles particulars E fet esment deis Santuaris més importants del Cor de Maria de la casa Solé (Casserres) , Im ­ Bergueda. Són molt poques les notÍcies que en po­ maculada: caserna de Berga i casa Serra de Cap­ de m donar atesa la limitació de I'espai de que decosta (Puig-reig) ; Mare de Déu de la Merce: can disposem Cardona (Berga) i can Cirera (Borreda) ; Mare de Les esgl ésies, capelles particulars i ermites que Déu del Roser: col.legi Dominiques de Berga, Gi­ han pres una advocació de la Mare de Déu són . ronella i Puig-reig, casa Farreres (Olvan) ; la Pietat: no mbrosÍssimes arreu de Catalunya; e l Bergueda casa Palau (Olvan) ; la Salut: casa L1edó (Avia) ; Ma ­ no es que da pas enrere. Per aixo hem pensat re de Déu del Carme: Carmelites Sta. Joaquima enumerar-les aquÍ. Encara que la lIarga lIista pot i Carmelites Caritat (Berga), asils de Gironella i la ser una mi ca pesada, cre iem que és valida com a Pobla de lillet, casa la Tor (la Quar) , can Salvans informació. Vell (Sagas) , casa L1uma (Malanyeu) ; Mare de Déu Les hem agrupades per advocacions. deIs Angels: casa Muntanya (1..:Espunyola) ; Mare de Déu deIs Desemparats: asil Germanetes (Ber­ Esglésies parroquials ga) ; Mare de Déu deIs Dolors: ca l'Antic (Berga); Mare de Déu de la Popa (Borreda) ; Mare de Déu Mare de Déu de Lurdes: cal Font (Sagas) ; Mare de la Rodonella (C ercs) ; Mare de Déu deis Angels de Déu de cal SarraÍs (Berga) ; Mare de Déu Ne­ (Casserres); Mare
    [Show full text]
  • Notes Sobre El Trogloditisme Al Berguedà
    S GENER AYMAMÍ I DOMINGO article Notes sobre el trogloditisme al Berguedà Introducció va començar la transformació vers els A més a més d’haver estat emprada com sedentarisme i en consequència, s’aban- habitació aquesta cavitat, on hi ha hagut Entenem com a trogloditisme la utilització donà la vida itinerant perseguint la caça, troballes del paleolíotic, s’ha utilitzat com de les cavitats per part de l’home, ja sigui així com l’abric que oferien les cavitats per amagatall en èpoques de guerres i com a com a vivenda, com a santuari, com a cleda pasar a tenir un hàbitat estable en poblats presó en les carlinades; d’aquella època en pel bestiar, com a refugi de pagesos i pastors a l’aire lliure, d’aquesta manera va nèixer resta encara un mur defensiu i una torre i les utilitzades com amagatall, en èpoques l’urbanisme. de vigilància que es poden veure encara més o menys bèl·liques; també els bando- En època històrica s’abandonen les en la part superior de la cavitat. lers i els contrabandistes s’aprofitaren del cavitats com a lloc per viure, ja que resul- Fins a la dècada dels anys 50 del segle XX recer que els oferien les coves. taven poc aptes i inhòspites, no obstant es va utilitzar com a vivenda, s’observen Tanmateix hi ha cavitats relacionades ocasionalment, en èpoques de turbulèn- les habitacions, la cuina, el rebost, el forn amb el món agrícola ja que s’han emprat cies històriques –sobretot en temps de la de pa i l’estable entre altres.
    [Show full text]