Antoni Viladomar I Sant Miquel, Revitalitzador De La Portella I Puntal D'una Nissaga
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
'@m*hi' Antoni Viladomar i Sant Miquel, revitalitzador de la Portella i puntal d'una nissaga. A la casa de Sant Miquel de les Canal s, situada al costat de I'oratori que 11 dóna nom , va néixer cap al primer ter~ del segle XVI Antoni Viladomar. JOAN SERRA (1989). A TONI VIIJ\DOMAR I SANT MIQUEL avenlurar és que ambdues cases rels que illlelllarem delallar en les va néixer, entre finals de la decada s'un i ren una generació o d ues abans ratlles que segueixen ( 1). deis lrenta i principi de la deis qua delnaixemem d'Antoni Viladomar, De ben jove AnlOni Viladomarva ranta del segle XVI, a la masia de el qual en alguna ocasió encara hem residir lemporalmelll a L1eida per Sant Miquel de les Canals. La pai lrobal esmental com a AnLOni Sam lal de cursar eSlud is dc leologia a ralia de Sant Miquel , siluada al cos Miquel. Ja abans de la unió de les l'Esludi General, possiblemenl lal de l'o raLOri del maleix nom, és dues famílies, els Sanl Miquel pos complemelllals amb els de drel ci documenlada des del primer quart sejen el domini úlil d'un gran nom vil i canónic, que lambé s'illlpani del segle XV i aleshores rormava pan bre de masos i lerres a la baronia de en en el maleix cenlre. Selllbla ser de la balllia de la Quar i de la parró• la Ponell a (a més de Sanl Miquel, que fou en aquesla primcra discipli quia de SalllJoan de Vilada; lanma lambé els masos de Corrúbies, Mas na, en la leologia, on Viladolllar va leix, a panir de principi del segle caró , les Planes, Albens, la Mesada diposilar un interes especial i en la divuile -polser a partir d'alguna de la Quar; conals i paslures a Salll qual poc més lard seria reconegul. rdorma racionalilzadora borbó• Romá de la Clusa; ... ) i, en consc Unaallra racela d'aquesla epoca que ni ca- passá a ocupar la pan més qúencia, gaudien d'un eleval pres ocupá gran pan de la seva aClivilal meridional dellerme i de Viladadei ligi social a les lerres d 'aquesla rou la de predicador. I.:erud Il barroc xanl de dependre de la Quar. Du demarcació jurisdiccional, on aClU Joan Serra Poslius deia d'ell, a ram la major pan del segle XV i pri aren com a jUlges ordinaris o ballles miljan segle XV II I, que "fue gran mers anys del segle XV I la ramilia de la Quar. Aquesla preponderáncia [eologo y gran predicadon, (2). Alllb cognominada Salll Miquel, que en economica i social aniria en augmem lOl, aquest perfode és un deis més aquesla epoca habilava la casa, en a partir dedos fels: I'emparelllamelll foscos i q ue Illés malamelll conci cara no havia emparelllal amb els amb els Viladomar i ellreball incan xem d'aquesl personalge, pOlscr per Viladomar, llinalge del qual encara sable que AnLOni Viladomar i el seu la dispersió de la poca documellla no hem pogUl coneixer la proce germá Francesc portaren a lerme al ció que direclamelll o indirecla va dencia exaCla. El que sí que podem moneslir de Salll Pere de la Portella, generar. L'EROL 13 EI6 de juny de 1557, Antoni Vila ven sota e10m ini de la Ponella, el seu directe del marxant Pere Pou, domar prenia I'hábit negre al mo artífex, fra Funes, «fue muerto oriünd de Sant Hipolit de Vollrega, nestir de Sant Pere de la Porte\la, en alevosamente por los bandoleros» que amb el temps esdevindria «bur presencia d'Antoni Rec, prior de -escriu Serra Postius-, quedant el ges de la vila de Berga». La figura de I'esmentat monestir, per absencia de projecte inacabat. Per a Núria Sales Pere Pou , arran d'aquests fels, fou I'abat (3), cárrec que aleshores ocu no són poes els inelicis que ens por magnificada per aulors posteriors. pava el comendatari]oan de Coma len a pensar en una relació directa Sama maria el considerava un «cris \Ionga . És a partir de la vinculació de I'assassinat de I'abat amb la cap tiá ba ,'ó» i per a Serra Posli us la nova amb el monestir de la Porte\la que brevació co l· lectiva que aquesl vo an nexió de La Quar es feu gracies al podem resseguir amb forc;:a més li a pOrlara terme; caldria sumar-hi, L'oratori de Sant Miquel de les seu «wydado, devoción y industria». exactitud la seva trajectoria vital. a més, les bandosilals que lenien Canals fou consagrat al segle XII. No podem oblidar, pero, alguns El fet que mai aparegui documentat Iloc entorn del nomenament e1el fets, un d'e!ls copsatamb ence n per com a parroquia fa pensar-nos en mateix cárrec d'abal, insligades una utilització més aviat particular, Anglerill: «la senténcia arbitral! ... J La tasca al monestir de potser pels Pin ós-Feno ll et-famí li a especialment en época moderna. lifou moltfavorable lal mones tirl i no Sant Pere de la Portella a la qual penanyia el eomanador ISAAC SOCA (1996). s'hatlria resignat a ella Comallonga, 0557-1596) hom e de altas y poderosas influencias, com a cape/lá d'/lOnor que habia sigtlt Ens seria forc;:a difícil d'entendre la de un sobe rá en quals dominis no s'}¡i importáncia de I'activi tat portada a ponia Ie ll sol, sinó en lo cas de se r molt terme al monestir per pan de Vi la benfundat lo dret de so n antagonista» . domar si no en coneguéssim els Un segon aspecte a considerar és precedents més immediats. Sí que entorn del mateix Pere Pou, que tant és veritat que la rUIna en la qual més Se rra Postius com Salllamariasem tard es trobaria immers el monestir bien passar per al l: en aque!l mo s'iniciava poc després del 1348 a mem Pou era I'a rrendador de les causa de la gran pesta; malgrat tot, rendes del monestir, cosa que ens va anar subsistint penosament fins porta a pensar que els seus interes als anys vint del segle XV I, quan ja sos devien anar més enlla deIs es quedá en total abandó. Aquesta si trictament espirituals. Recuperar el tuació de desemparanc;:a en que es domini sobre la Quar suposava un trobava la Portella era aleshores augment de les rendes del mones comparable a la de molts centres de ti r en aquell indrel i es u'adula per a la mateixa regla i ele les mateixes l oan de Pinós i de Cardona- contra de bandoleros». Anglerill, en la seva Pere Pou en un increment conside característiques, on la crisi iniciada fra Funes, possiblement triat com a monografia sobre el santuari de la rable de beneficis, encara que el a mitjan segle XlV caela copsembla abat entre els maleixos monjos (5). Quar, n'és prou conscient: «Lo ban preu global ele I'arrendament tam va prolongar-se més, i es veia Sigui quina sigui la causa, el mo dolerisme, verdadera plaga social de bé Ii hagués estat augmental (7). agreujada-sobretot- per mala ges nestir havia entrat de nou en una Catalunya en lo sig le XV I, s'encebá La vint-i-cinquena sessió del tió e1els abals comenelataris, que siluació semblant a la e1 'abans de la horrorosament en abdos iglésias de la Coneili de Tremo, novena i última sovint s'apropiaven de les minses intervenció ele I'abat assassinat: el Quar y de la Portella, IJ qu edant sota el pontificat de Pius IV, que lin rendes que es rebien dificultosa moneslir buil, ocupal a voltes pel monastir e iglésia convertits en tristas gué !loc els d ies 3 i 4 de desembre ment. Aquesl pas e1el semiabaneló se nyors majors de la baronia, que y solitarias /"tillas» (6). de 1563, es ded ieava en gran pan a deis anys que seguiren a la pesta eren aleshores els maleixos Pinós• Fou en aquesl maleix temps, lemes que feien referencia a negra a I'abandó tolal del segle XV I, Fenollet. Aquesl conlext av ial fou quan el moneslir es trobava sota les «regularibus et monialibtls». Les pos el podem percebre a panirel'un gran aprofitat per moltes famílies de les directrius de I'abat Comallonga, teriors disposicions conciliars e1e buil documental. rodalies per a provar d'escapar de que es comenc;:á a entreveure una cretaren la fi deis abals comendala El fet més deslaca ble i que dóna qualsevol prestació en forma de debil millora, el símbol més inequí• ris i obligaren tots els beneficiaIlls ini ci a aquest període de silenci, el cens, utilitzant ginyscom el de can voc de la qual era la restitució de la d'alguna comanda a aba ndonar el tenim al febrer de I'any 1437, quan viar el nom deIs masos. Fent compte parroquia de Santa Maria de la Quar monestiro a prendre I'hábi t ele SaIll es féu la e1arrera capbrevació eol enrere, cap al 1530, una visita al el 1563, «pues que los rect ores de Benet en el termini de sis mesos. lecliva -amb solament lretze cap monestir solament hi trobava resi Sagás la habían usurpado» duram els segurament fins al 13 d'agost de brevants- a favor del monestir, on dint Jaume de Galligans, procura anys que el eenobi res ta en una I'any 1568elcárrecd'abatalmones els co nfessanls es consieleraven dor de Bernat Galceran de Pinós, abandó total. Lempresa ele Coma tir esti gué vacant, pero fou en «homines vestri proprii, quitii, solidi, «quien hizo relación de qtl e allí no Il onga en la resti tu ció de la Quar aquesta mateixa elata quan Pius V eL naturales, et di cti ves tri monasterii ha via ni abad, ni prior, ni monges, sinó -lloc que «servia de aprisco y mOja da expedia una butlla on es I' atificava amansati et abordati eL de redemptio que e/ monasterio esta va arnlinado y de pastores»- no fou pas ben fác il ,p la proposta que Felip II féu presen ne», i no és fins a I' any 1538 que hi sin habitar, igual que la iglési a, por que a la Il arga s'hagué de recórrer a lam com a abat de la Portell aA ntoni ha un intent de procedir a una nova cuyo motivo, de orden de su principal, Roma .