Dossier Ceps vells, nous paisatges. La cultura vinícola al Berguedà

Sobre la toponímia de la vinya i del vi al Berguedà. Un apunt Joan Tort i Donada

Parlar de toponímia al Berguedà no és cosa senzilla. territori amb tradició vinícola. A probabilitat molt versemblant re- través dels noms, doncs, arribem ferida al segle xix;2 o la mateixa El Berguedà forma part, com gairebé el conjunt de les a accedir a altres visions. existència d’un poble anomenat comarques pirinenques, del gran “forat negre” dels El cas del Berguedà no és ex- Vinyals, municipi de Montanui, territoris de Catalunya orfes d’estudis toponímics, i cepcional. Podríem dir que és un a la cota 1045 d’una vall d’ori- onomàstics en general, a un nivell de detall –és a dir, a exemple en si mateix prou in- gen glaciar de l’Alta Ribagorça escala municipal o submunicipal. A diferència del que teressant, però, a la vegada, ben aragonesa; o bé un indret enca- succeeix amb altres contrades −i, singularment, amb normal en el context català: és ra avui dia observable al natural, el Camp de Tarragona, veritable epicentre de la recerca a dir, un context històric d’ele- com les antigues feixes escalona- 3 onomàstica del país−, els estudis sobre els noms de lloc i vada diversificació dels patrons des del Vinyer de Bescaran, so- de persona, històrics i actuals, de les terres berguedanes de la producció agrícola, i en el bre el riu Segre, a mig camí entre oscil·len entre les aproximacions de caràcter general qual, des del punt de vista de l’es- la Seu d’Urgell i Martinet, ens tructura general del territori, el fan pensar que potser la vinya a i l’estudi de cas puntual i episòdic, o bé ens remeten a factor muntanya hi ha tingut, muntanya no és tampoc, al cap i a fonts de tipus indirecte, i d’un abast limitat pel que fa com a condicionant, una presèn- la fi, una cosa tan anòmala. D’al- a les possibilitats d’explotació, com les cartogràfiques. cia permanent. De la combina- tra banda, creiem que hi ha seri- Tot i això, i més enllà de les limitacions assenyalades, ció de tots dos factors no podem osos motius, des de la geografia, en el present article tractem d’oferir una introducció a esperar una altra cosa que la di- per qüestionar, si més no en el la geografia vinícola del Berguedà fonamentada en el versitat i el contrast com a divi- context de l’alta muntanya me- conjunt bàsic de topònims sobre la vinya i el vi que hem ses. Que vol dir, pel que fa a la diterrània, la simple associació pogut compilar a l’efecte. La conclusió fonamental és que, vinya i al vi, una ubiqüitat que no entre l’increment de l’altitud i la entesa com a eina d’estudi i recerca, la toponímia de la passa desapercebuda –i que els minva de condicions d’idoneïtat comarca té potencial: la breu prospecció que presentem noms de lloc ens recorden. Pau per a la vinya. En altres paraules: Vila al·ludeix a aquesta parado- tot seguit ho fa prou palès. sempre hi ha –com en tantes co- xa, tot referint-se a les terres pi- ses a la vida– un “depèn”. I el “de- rinenques en conjunt, en un text pèn”, a la geografia pirinenca, té de la primeria dels anys trenta: molt a veure amb coses com l’ar- Introducció d’alguna manera, malgrat el canvi “Hom se sorprèn sovint de tro- recerament de determinades valls d’època i de circumstàncies. Per- bar a la toponímia muntanyenca (o de determinats sectors de les Fins a quin punt podem dir que viu, de fet, avui, en l’univers de la de la Catalunya Vella noms indi- valls) respecte als vents del nord, el Berguedà és, o ha estat, una toponímia berguedana, i específi- ciaris del conreu de la vinya, quan el grau d’assolellament al llarg de comarca vinícola? Heus aquí una cament en el que es coneix com a [les vinyes] no es veuen enlloc. l’any o la presència o l’absència pregunta que, d’entrada, aplicada microtoponímia, un centenar escàs Així (...), a Ripoll, el carrer de la habitual de les inversions tèrmi- a un territori en què el conreu de de noms, irregularment repartits vinya; a i a Sant ques en els sectors de les valls que la vinya té un abast limitat, com en la geografia de la comarca, que Llorenç de Morunys, uns indrets es vulguin considerar. Ras i curt: és el que ens ocupa, podrà sem- en són el testimoni inequívoc. anomenats les Vinyes (...).”1 l’altitud, pel que fa al conreu piri- blar retòrica. Però potser no ho és Val la pena parar-hi atenció. Un Es pot considerar el conreu de nenc de la vinya, no ho és tot. Ni tant. Tractem-la de plantejar, per principi molt consolidat en topo- la vinya a l’alta muntanya cata- molt menys. exemple, en relació amb moments nímia ens recorda que, sovint, els lana com una aberració, des de El Berguedà, i conjuntures en què la precarietat noms de lloc tendeixen a reflectir l’òptica, diguem-ne, de l’“ecolo- comarca de transició de les comunicacions i les exigèn- primer els trets excepcionals del gia agrícola”? En tenim alguns (entre el domini “vinícola” cies d’autoabastament obligaven a territori que no pas els comuns. dubtes. D’una banda, per raons i el “no vinícola”) obrir al màxim el ventall de pos- Seguint aquest fil d’Ariadna, ens d’ordre històric: cotes de cultiu sibles aprofitaments agrícoles. La acabem trobant que el Berguedà, que han arribat a assolir els 1500 Devem a Salvador Llobet, pro- vinya, en un context així, tendeix a desgrat d’una primer aparen- m, com a Canillo (Andorra), que bablement el primer geògraf a ser-hi present. I a mantenir-s’hi, ça, se’ns mostra, també, com un Salvador Llobet esmenta com a agrari de gran talla que podem

8 L’EROL Vinyes al Pont de Bar 1950.­ (Alt Urgell). Llobet

esmentar, cronològicament, a seva franja més meridional, i de Catalunya, les primeres obser- vocació menys pirinenca, tendeix vacions acurades i sistemàtiques a presentar unes mostres toponí- sobre la distribució dels conreus micament rellevants d’implan- a la nostra geografia; observaci- tació vinícola. Unes mostres que ons que plasma, indistintament, fan pensar que el conreu de la vi- en mapes o en textos que en el nya hi ha estat present, almenys, seu moment esdevingueren re- fins a dues o tres generacions ferents destacats en el seu camp. abans de l’actual. Per al tema que ara ens ocupa, és De fet, un autor de finals del tota una fita el seu mapa sobre xix ve clarament en suport de el límit altitudinal de la vinya i la nostra afirmació: Roig i Ar- l’olivera a Catalunya, de 1950, mengol.6 En una obra de 1890 que acompanya el treball abans rellevant, almenys, des del punt al·ludit.4 Ens interessa fer-hi es- de vista de l’estadística històri- ment perquè, en relació amb la ca, aquest autor ens indica coses vinya, la “línia crítica” (a partir prou significatives. Per exemple de la qual, en les cotes superiors, que, aquell any, la producció de vi aquest conreu desapareix) resse- al partit judicial de era de gueix, pel que fa a la part septen- 18.700 hectolitres, i que el nom- trional del país, el territori que bre d’hectàrees de vinya cultiva- marca la transició entre el domi- des era de 1.252.7 O que l’esmen- ni dels Prepirineus i els altiplans tada producció es concentrava als tensió de terreny posat en cultiu, dels municipis de la comarca, de de la vora nord de la Depressió tres municipis “del sud”: és a dir, existint sols avui en petites pro- l’aplicació VISSIR (versió 3.23) Central. Si ens centrem en el (1.500 hectolitres), porcions. [...] La qual produc- de l’Institut Cartogràfic i Geolò- Berguedà, aquesta línia, reprodu- (1.500 hecto- ció no basta de molt per al con- gic de Catalunya.11 Amb caràc- ïda al mapa adjunt, travessa d’est litres) i Puig-reig (2.000 hecto- sum de la comarca, en termes que ter complementari, hem emprat a oest el terç sud de la comarca i litres). sols quatre poblacions en lo partit també altres fonts cartogràfiques inclou, sencers o en part, els tres I completarem l’epígraf amb la de Berga i dos en lo de cu- esparses.12 municipis en els quals hem de- inclusió d’un fragment de l’obra llen quelcom més del que exigei- Hem recorregut a fonts exclu- tectat, per la nostra banda, el ma- referida de Roig que ens sembla xen les necessitats per a son con- sivament cartogràfiques perquè jor nombre de testimonis topo- il·lustratiu, per si mateix, de la si- sum”.9 hem cregut que eren les úniques nímics existents avui dia al nivell tuació que hem tractat d’exposar La toponímia que ens podien proporcionar una d’allò que podríem anomenar la fins aquí: “Podem resumir dient informació toponímica sistemà- 8 berguedana “memòria del lloc”berguedana: que aquesta comarca es troba ja de la vinya i el vi tica a nivell municipal i amb un és a dir, Montmajor, Viver i Ser- fronterissa al límit de la zona in- grau de detall suficient per al 5 rateix i Puig-reig. Per tant po- dicada per a la vegetació del cep, a) Algunes qüestions propòsit del nostre estudi. La to- dríem afirmar, en aquest punt, sobretot baix lo punt de vista que de mètode ponímia, quan s’analitza en cor- que no és desencertat qualificar els gastos de son cultiu resultin relació amb el territori al qual el Berguedà, en el context de la reproductius. [...] Si bé s’han fet Les fonts per a la nostra anàlisi està vinculada, presenta la para- geografia catalana de la vinya i el plantades més o menys impor- han estat, essencialment, els ma- doxa que és més difícil d’estudi- vi, com a comarca de transició: és tants en diferents punts de la co- pes actuals a escala 1:25.000 de ar com més detallada és l’escala a dir, com un territori que a grans marca, han arrossegat per regla l’Instituto Geográfico Nacional de referència: una escala de de- 10 trets, i en la seva major part, que- general una vida esllanguida i ra- relatius al Berguedà, comple- tall exigeix un grau de precisió da al marge de l’àmbit general quítica [...], per tot lo qual s’ha mentats amb les referències topo- que, sovint, és molt difícil d’as- d’aquests conreus; però que a la deixat de cultivar una bona ex- nímiques extretes, per a cadascun solir (per raó dels múltiples con-

L’EROL 9 Bagà Serrat dels Trulls (paratge) Serrat dels Trulls (paratge) Torrent dels Trulls (torrent) Guardiola de Berguedà Torrent dels Trulls (torrent) Font de la Vinya Vella (font) La Rabasseta (paratge)

Saldes El Vinyal (paratge)

Berga Serrat de la Cantina (paratge)

Avià Les Vinyes de Vilamarí (casa) La Vinya de Clarà (casa) Les Vinyetes (paratge)

Montclar Les Tines (paratge)

Montmajor La Vinya (paratge) La Cantina (casa) Cova de la Taverna (cova)

Viver i Serrateix Trulls (casa) Les Vinyes (casa) El Mallol (casa) La Vinya (Can Caselles) paratge) La Vinya (Sant Joan de Montdarn) (paratge) Clot de les Vinyes (paratge) La Cantina (casa)

10 L’EROL dicionants que afecten els sig- amb VISSIR, amb diferents de- gols (novament a l’Alpina i a nificats del territori). Per tant, terminatius per al topònim de La VISSIR)27 i, finalment, els ca- quan l’àmbit del nostre estudi és Vinya,14 a més dels noms de la sos puntuals, recollits al nostre una comarca com el Berguedà, casa de Cal Trull i dels paratges mapa, de la Nou de Berguedà que no compta encara amb in- de la Coma del Trull i de la Costa (collada de Vinyoles), de ventaris integrals d’onomàstica de la Vinya Vella. A Viver i Ser- (camps de la Tina),28 de Berga o amb recerques toponímiques rateix, de la seva banda, la graella (serrat de la Cantina),29 de desenvolupades a escala muni- de topònims, prou variada (i amb (el Vinyal, paratge)30 i de Mont- cipal, el problema de limitació mencions diferents de les més clar (les Tines, paratge).31 També, de les fonts se’ns presenta amb habituals, com ara el Mallol) s’ha com a cas puntual, cal citar Ca- la màxima agudesa. Mal que ens d’ampliar amb la menció de la polat (la Cantina, casa).32 15 pesi hem de reconèixer que, a dia casa de les Vinyasses, i amb una c) Municipis sense registre d’avui, l’estudi de l’onomàstica a fragmentació del nom la Vinya de topònims vinícoles La Pobla de Lillet Catalunya és una tasca encara a través de múltiples determi- 16 El Tinar (casa) molt complexa a causa dels im- natius. Una cosa semblant suc- Esmentarem, finalment, els vuit El Trull (paratge) mensos buits existents al nivell ceeix a Puig-reig: als topònims municipis berguedans respecte als Baga de Cellers (paratge) de les fonts de base. esmentats al mapa cal afegir qua- quals, a les fonts que hem utilit- En qualsevol cas, en relació tre registres de noms de paratge zat, no hi ha constància de topò- amb el present estudi direm que relacionats amb vinya.17 nims al·lusius al món de la vinya hem treballat aproximadament La referida “franja vinícola del i el vi: Castellar de n’Hug, Sant amb un centenar de topònims; sud”s’ha de complementar amb Julià de Cerdanyola, Sant Jaume d’aquest centenar, uns quaranta els tres topònims ressenyats per de Frontanyà, , Gósol, La Nou de Berguedà Collada de vinyes (collada) provenen dels mapes esmentats a Santa Maria de Merlès (amb , i Castell (MTN.25) i ens han estat útils, aparició, al costat de l’habitual de l’Areny. especialment, pel seu caràcter sis- referència a la vinya, de la Ma- De la nostra banda, i d’una temàtic (la distribució d’aquests llola), amb els tres de Sagàs (amb forma conseqüent amb les con- topònims no presenta irregulari- menció d’elements semàntics sideracions que hem fet fins ara La Quar tats, buits, reiteracions o salts re- nous, com la Rabassa o les Tines) sobre la inexistència, en gene- Camps de la Tina (paratge) marcables entre uns mapes i uns i amb els tres d’Avià (amb dos ral, de fonts fiables i suficients altres). Per contra, a la resta de noms de casa formats sobre vi- per a estudiar la toponímia me- fonts, i en especial als topònims nya i un paratge dit les Vinyetes. nor, o microtoponímia, del Ber- provinents de l’aplicació VISSIR, Més incert és el registre de topò- guedà, som del parer de pensar hi hem detectat en alguns casos nims vinícoles a altres municipis que la referida mancança de base Sagàs desigualtats de densitat de noms de l’entorn que no consten a la es projecta, ara mateix, sobre els Camps de la Vinyeta (paratge) La Creu de la Rabassa (paratge) molt remarcables entre munici- cartografia a 1:25.000 però que vuit municipis esmentats. Més Camps de les Tines (paratge) pis (fins i tot adjacents); a l’hora sí que apareixen a la base de da- que afirmar que tots vuit “que- d’establir correlacions i compa- des de VISSIR: els casos d’Ol- den fora”del Berguedà (històri- racions, aquestes desigualtats re- van,18 de Casserres19 i de l’Es- cament) vinícola, caldria dir que presenten un problema de difícil punyola.20 en aquest moment no disposem Santa Maria de Merlès solució. Per a la resta del Berguedà d’evidències a les fonts toponí- La Mallola (paratge) Les Vinyotes (casa) Hem reflectit al mapa adjunt, constatem una presència de refe- miques més a l’abast per a poder Camp de la Vinyeta (paratge) ordenats per municipis, la qua- rències toponímiques força dis- defensar el contrari. rantena de topònims relacionats persa i desigual, per bé que amb Consideracions amb la vinya i el vi procedents del al·lusions semànticament prou 13 sobre la tipologia dels MTN.25. Amb el mapa com significatives. Criden l’atenció, topònims analitzats Puig-reig a referència, les qüestions fona- a la franja nord –i, podríem dir, Casa Nova de Trulls (casa) Baga de Trulls (paratge) mentals que se’ns plantegen so- més muntanyenca– de la comar- Una ullada de conjunt als to- La Taverneta (casa) bre la distribució i sobre la na- ca, els tres topònims de Bagà pònims objecte d’estudi des de turalesa i la tipologia d’aquests (amb menció de l’element vi- l’òptica de la seva tipologia ens topònims les abordarem tot al nya però també del trull) i els porta a subratllar, com a aspecte llarg dels dos epígrafs següents. dos de Gisclareny,21 com tam- més destacat, la preeminència de la vinya com a al·lusió més b) Observacions sobre la bé, a Guardiola de Berguedà, el 22 habitual i territorialment més distribució dels topònims paratge de la Rabasseta, i a la Pobla de Lillet les successives al· generalitzada. El nom apareix La principal remarca a fer en re- lusions, en la toponímia viníco- en forma simple, en singular o en lació amb aquest punt és que una la del lloc, a elements com tina, plural, i amb adjectivacions i de- gran part dels topònims vinícoles trull i cellers.23 Dins la referida rivacions força diverses: la Vinya, del Berguedà es concentren a la tònica de dispersió, cal fer es- les Vinyes, el Vinyet, la Vinyeta, les franja sud de la comarca. I, con- ment de les referències que VIS- Vinyetes, el Vinyal, els Vinyals, la cretament, a Montmajor, Viver i SIR dona per a Vilada24 i Bor- Vinyassa, les Vinyasses, la Vinyota; Serrateix i Puig-reig. Respecte a redà;25 els dos noms esmentats la Vinya Vella, la Vinya Gran, els Montmajor, els noms del mapa per a (en el mapa de Camps Vinyals... Molts dels to- s’han de complementar, d’acord l’Alpina)26, i dos més per a Fí- pònims apareixen amb determi-

L’EROL 11 natiu (la Vinya del Pere, la Vinya de Cal Sastre...), i això ens fa pen- sar en un “canvi d’escala”(passant a un pla de denominació que ateny gairebé el nivell personal) que ens porta a posar en dubte, en ocasions, si parlem veritable- ment de topònims. En un altre ordre de coses, són freqüents els casos de canvi semàntic: el to- pònim manté l’arrel vinya però ha passat a significar un altre element; generalment, es tracta d’una casa. Sense ser gaire freqüent, la forma mallol (o mallola), amb el significat de “vinya jove”,33 apareix també ocasionalment (Santa Maria de Merlès, Viver i Serrateix, ). Amb un ca- ràcter igualment episòdic apa- reix la forma rabassa, que, tot i referir-se més aviat a la soca, per extensió es pot entendre al· lusiva a la vinya.34 L’hem de- tectat a Guardiola de Berguedà (amb el diminutiu rabasseta), a Sagàs i a Fígols. Al seu torn, són força habitu- als les referències, arreu de la co- marca, a elements diversos rela- cionats amb algun moment de l’elaboració del vi, o amb el seu emmagatzematge o comercia- lització: tina, “cavitat practicada en terra per a trepitjar el raïm o dipositar-hi el most”35 (a Mont- clar, la Quar, Sagàs, Borredà, Vi- lada i la Pobla de Lillet –a través del col·lectiu tinar); celler, “lloc on s’elabora i guarda el vi”36 (a la Po- bla de Lillet); trull, “premsa de vi”37 (a Gisclareny, Bagà, Viver i Serrateix, Montmajor, Puig-reig i la Pobla de Lillet); cantina, “lloc públic destinat a vendre vi, begu- da i alguns comestibles”38 (a Ber- ga, , Montmajor i Viver i Serrateix); taverna, “botiga on es ven vi a la menuda”39 (a Mont- major i a Puig-reig –a través del derivat taverneta).

Les marques de rodades i les tines excavades a la roca evidencien com s'explotava intensament la terra i la vinya antigament. Isidre Vinyas

12 L’EROL Ribagorçana. L’explicació d’aquesta 21. Cal dir que, en realitat, tant el Serrat Reflexió final diferència la podríem trobar en el ca- dels Trulls com el Torrent dels Trulls ràcter climàticament més mediterra- al·ludeixen a elements geogràfics En un text de l’any 2006 fèiem referència a l’anomenat, ni de les valls mitjanes d’aquells rius, compartits pels termes municipals de en toponímia, principi d’excepcionalitat.40 Era una manera en comparació amb la vall mitjana Gisclareny i de Bagà. de referir-nos a una peculiaritat en el comportament del Llobregat –menys eixuta que les 22. A Guardiola, VISSIR menciona els altres dues, i subjecta a unes condici- paratges de la Vinya i de la Vinyassa. dels topònims, en el sentit que, de vegades, tendeixen ons ambientals generals que més aviat 23. A la Pobla de Lillet, el mapa de l’edi- a reflectir primer les característiques excepcionals dels han tendit, històricament, a frenar-hi torial Alpina (Moixeró) inclou el Ce- llocs que no pas les normals. En certa manera, pensem l’expansió del conreu de la vinya. ller del Baladrer; al seu torn, VISSIR 6. Roig i Armengol, R., 1890, Me- hi menciona el Pla del Tinar. que aquest principi es compleix d’una forma clara i evident mòria acompanyatòria del mapa regi- 24. Aquí esmenta les cases de la Vinya al Berguedà amb una gran part dels topònims al·lusius onal vinícola de la província de Barce- i d’el Cap de la Vinya i el paratge del al món de la vinya i el vi: la seva presència (salvant les lona. . Camp de la Tina. 7. Convé fer notar que el partit incloïa un 25. A Borredà, VISSIR esmenta els pa- llacunes i mancances que resulten de la migradesa de municipi aliè al Berguedà com Cardo- ratges de la Vinya, el Camp Vinyal i les fonts onomàstiques disponibles) és un indici altament na, que, al seu torn, registrava les xifres el paratge de la Vinya expressiu de la implantació històrica que ha arribat a tenir de producció de vi més elevades. 26. Els paratges anomenats el Vinyet i aquest conreu al territori comarcal. Una implantació que 8. Es refereix, concretament, a la “Comar- el Camp del Cep (editorial Alpina, ca de l’Alta Montanya”, que comprèn Moixeró). no podem pas interpretar com a massiva i generalitzada, els partits judicials de Berga i de Vic. 27. El mapa de l’Alpina (Rasos de Pe- perquè les condicions generals del medi físic, a la major 9. Roig i Armengol, R., op. cit., p. guera) cita el paratge de la Rabassa, i part de la comarca, impedeixen per uns motius o uns 89-90. VISSIR el del Clot de Vinyal. 10. Concretament, els fulls del Mapa To- 28. Per a la Quar, VISSIR cita el paratge altres aquesta possibilitat. Però sí d’una forma selectiva pográfico Nacional a escala 1:25.000 de la Vinya d’en Cava-roques. i localment ben adaptada –intuïm que, en alguns casos, (MTN.25) següents: 254-I, Ansovell; 29. A Berga, VISSIR esmenta la casa de fins i tot amb un grau elevat d’eficiència. I, en qualsevol 254-II, Estana; 254-III, Tuixent ; la Vinya. 254-IV, Gósol; 255-I, Bagà; 255-II, 30. Per a Saldes, el mapa de l’Alpina cas, amb un patró de difusió probablement força més Planoles; 255-III, La Pobla de Lillet; (Moixeró) esmenta Can Vinyals i VIS- estès del que avui, a primer cop d’ull, gosaríem imaginar. 255-IV, Gombrèn; 292-I, Sant Llorenç SIR el paratge dels Vinyals. Queda com a repte per a la recerca històrica del futur la de Morunys; 292-II, Espinalbet; 292- 31. Per a Montclar, VISSIR reporta la Vi- progressiva confirmació –o, en el seu cas, abandonament– IV, Montmajor; 293-I, Berga; 292-III, nya del Raons. Borredà; 292-III, Gironella; 293-IV, 32. Esmentat a VISSIR. de la hipòtesi que, des d’unes consideracions estrictament Prats de Lluçanès; 330-II, Serrateix; 33. Alcover, Antoni Maria; Moll, toponímiques, i sense cap altra mena de pretensió, hem 331-I, Puig-reig; 331-II, ; 331- Francesc de Borja (1926-1962), Dic- acabat formulant. III, Navàs. En tots els casos l’edició cionari català-valencià-balear (10 sobre la qual hem treballat corres- vol.). Editorial Moll, Palma de Ma- Sigui com vulgui, reprenem en aquesta reflexió final la pon a l’any 2014. Per la implicació llorca-Barcelona, volum 7, p. 175, ac- idea que plantejàvem a l’inici del treball. Malgrat les professional que hem tingut durant cepcions 1 i 2. [Abreviatura: DCVB]. anys amb el procés d’establiment de 34. DCVB, v. 9, p. 75. L’accepció 3 de dificultats que ofereix a dia d’avui, pels motius que hem la toponímia del MTN.25 (IGN) l’entrada al·ludeix a la rabassa mor- anat apuntant, l’estudi de l’onomàstica al Berguedà, tots dels fulls relatius a Catalunya, arribem ta, modalitat de contracte pròpia del els indicis (basats en les recerques dutes a terme fins ara, a la conclusió que el grau de fiabili- conreu de la vinya. tat toponímica d’aquests mapes és, 35. DCVB, v. 10, p. 289, acc. 4. i en la riquesa i la diversitat directament apreciable de la en relació amb l’escala considerada 36. DCVB, v. 3, p. 103, acc. 1. matèria primera existent –o sigui, el particular univers (1:25.000), força elevat. 37. DCVB, v. 10, p. 564, acc. 1. L’accep- dels noms de lloc berguedans) apunten a una mateixa 11. http://www.icc.es/vissir/ [Consultes ció 2 del mot emmena, segons aquest conclusió: hi ha camp per córrer, i convindria assumir-ho. del mes de novembre de 2016]. mateix diccionari, a “molí de l’oliva”. 12. Concretament, dels mapes de l’Edito- El diccionari recull també el col·lectiu rial Alpina Moixeró (1975), Rasos de trullar, detectat per VISSIR al terme Peguera-Serra d’Ensija (1988), Serra de . del Cadí-Pedraforca (1973), Mont- 38. DCVB, v. 2, p. 933, acc. 3. Notes 4. Vegeu la nota 3. Com a actualització grony-Fonts del Llobregat (1979) i 39. DCVB, v. 10, p. 183. de l’estudi de Llobet, esmentarem Port del Comte-Serra del Verd (1973). 40. Tort, Joan (2006), “Els noms de lloc 1. Vila, P., 2003 [1934], Resum de ge- el treball d’una deixebla seva, Roser 13. L’autor agraeix a Albert Santasu- i el territori: la toponímia des de la ge- ografia de Catalunya. Barcelona: So- Majoral, de 1979: “L’extensió actu- sagna el suport tècnic en l’elaboració ografia”. Dins: Mallorquí, E. (co- cietat Catalana de Geografia, p. 267. al de la vinya i l’olivera a Catalunya”, del mapa. ord.), Toponímia, paisatge i cultura. Els 2. Llobet, S., 1950, El límite septen- dins Aportacions en homenatge al 14. L’aplicació registra quatre casos de la noms de lloc des de la lingüística, la geo- trional de la vid y el olivo en Cataluña geògraf Salvador Llobet. Barcelona: Vinya, a seques, i dos de la Vinya Ve- grafia i la història. Associació d’Histò- [Separata de las Actas del I Congre- Universitat de Barcelona, p. 127-142. lla, a més de la Vinya Gran, la Vinya ria Rural de les Comarques Gironines- so Internacional de Pireneistas del Subratllarem, pel que fa a l’àmbit de del Pere, la Vinya de l’Estruc i la Vinya Universitat de Girona-Documenta Instituto de Estudios Pirenaicos.]. Berguedà, que a la vall mitjana del de Cal Sastre. Universitària, Girona, p. 69-99. Zaragoza: Consejo Superior de In- Llobregat la línia no canvia de forma 15. Escrit el Vinyasses a VISSIR. vestigaciones Científicas, p. 7. significativa. Contràriament, és ob- 16. Concretament, la Vinya del Quel, del 3. L’indret del Vinyer de Bescaran, que servable la reculada a les valls pirinen- Martí, del Celdoni, de Caselles, de la s’estén per una rosta solana del vessant ques més occidentals (i, en especial, a Rovira, del Vinyaire i del Pere Negre. dret del Segre, és perfectament visible la del Segre). 17. Segons VISSIR, dos la Vinya, una Vi- entre els punts quilomètrics 217 i 218 5. Crida l’atenció en el traçat de la línia, nya del Cigala i les Vinyasses. de la carretera N-260, de Puigcerdà a també, que no dibuixi una inflexió 18. VISSIR registra aquí quatre paratges Joan Tort i Donada la Seu. Llobet, a l’article esmentat a marcada cap al nord, Pirineu endins, dits la Vinya i un Camp del Mallol. Professor de geografia la nota 2, n’inclou una impressionant seguint la vall del Llobregat, a di- 19. En aquest cas registra la Vinya del a la Universitat de Barcelona fotografia en blanc i negre que po- ferència del que succeeix a les valls Carreres i les Hortes de la Vinya. i president de la Societat dem pensar que correspon a 1950 o més occidentals: la del Segre, la de la 20. A l’Espunyola registra la Vinya del als anys immediatament anteriors. Noguera Pallaresa i la de la Noguera Credes i la casa de Cal Vinagre. d’Onomàstica.

L’EROL 13