Sobre La Toponímia De La Vinya I Del Vi Al Berguedà. Un Apunt Joan Tort I Donada
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
DOSSIER Ceps vells, nous paisatges. La cultura vinícola al Berguedà Sobre la toponímia de la vinya i del vi al Berguedà. Un apunt Joan Tort i Donada Parlar de toponímia al berguedà no és cosa senzilla. territori amb tradició vinícola. A probabilitat molt versemblant re- través dels noms, doncs, arribem ferida al segle XIX;2 o la mateixa El berguedà forma part, com gairebé el conjunt de les a accedir a altres visions. existència d’un poble anomenat comarques pirinenques, del gran “forat negre” dels El cas del Berguedà no és ex- Vinyals, municipi de Montanui, territoris de Catalunya orfes d’estudis toponímics, i cepcional. Podríem dir que és un a la cota 1045 d’una vall d’ori- onomàstics en general, a un nivell de detall –és a dir, a exemple en si mateix prou in- gen glaciar de l’Alta Ribagorça escala municipal o submunicipal. a diferència del que teressant, però, a la vegada, ben aragonesa; o bé un indret enca- succeeix amb altres contrades −i, singularment, amb normal en el context català: és ra avui dia observable al natural, el Camp de Tarragona, veritable epicentre de la recerca a dir, un context històric d’ele- com les antigues feixes escalona- 3 onomàstica del país−, els estudis sobre els noms de lloc i vada diversificació dels patrons des del Vinyer de Bescaran, so- de persona, històrics i actuals, de les terres berguedanes de la producció agrícola, i en el bre el riu Segre, a mig camí entre oscil·len entre les aproximacions de caràcter general qual, des del punt de vista de l’es- la Seu d’Urgell i Martinet, ens tructura general del territori, el fan pensar que potser la vinya a i l’estudi de cas puntual i episòdic, o bé ens remeten a factor muntanya hi ha tingut, muntanya no és tampoc, al cap i a fonts de tipus indirecte, i d’un abast limitat pel que fa com a condicionant, una presèn- la fi, una cosa tan anòmala. D’al- a les possibilitats d’explotació, com les cartogràfiques. cia permanent. De la combina- tra banda, creiem que hi ha seri- Tot i això, i més enllà de les limitacions assenyalades, ció de tots dos factors no podem osos motius, des de la geografia, en el present article tractem d’oferir una introducció a esperar una altra cosa que la di- per qüestionar, si més no en el la geografia vinícola del berguedà fonamentada en el versitat i el contrast com a divi- context de l’alta muntanya me- conjunt bàsic de topònims sobre la vinya i el vi que hem ses. Que vol dir, pel que fa a la diterrània, la simple associació pogut compilar a l’efecte. La conclusió fonamental és que, vinya i al vi, una ubiqüitat que no entre l’increment de l’altitud i la entesa com a eina d’estudi i recerca, la toponímia de la passa desapercebuda –i que els minva de condicions d’idoneïtat comarca té potencial: la breu prospecció que presentem noms de lloc ens recorden. Pau per a la vinya. En altres paraules: Vila al·ludeix a aquesta parado- tot seguit ho fa prou palès. sempre hi ha –com en tantes co- xa, tot referint-se a les terres pi- ses a la vida– un “depèn”. I el “de- rinenques en conjunt, en un text pèn”, a la geografia pirinenca, té de la primeria dels anys trenta: molt a veure amb coses com l’ar- Introducció d’alguna manera, malgrat el canvi “Hom se sorprèn sovint de tro- recerament de determinades valls d’època i de circumstàncies. Per- bar a la toponímia muntanyenca (o de determinats sectors de les Fins a quin punt podem dir que viu, de fet, avui, en l’univers de la de la Catalunya Vella noms indi- valls) respecte als vents del nord, el Berguedà és, o ha estat, una toponímia berguedana, i específi- ciaris del conreu de la vinya, quan el grau d’assolellament al llarg de comarca vinícola? Heus aquí una cament en el que es coneix com a [les vinyes] no es veuen enlloc. l’any o la presència o l’absència pregunta que, d’entrada, aplicada microtoponímia, un centenar escàs Així (...), a Ripoll, el carrer de la habitual de les inversions tèrmi- a un territori en què el conreu de de noms, irregularment repartits vinya; a la Pobla de Lillet i a Sant ques en els sectors de les valls que la vinya té un abast limitat, com en la geografia de la comarca, que Llorenç de Morunys, uns indrets es vulguin considerar. Ras i curt: és el que ens ocupa, podrà sem- en són el testimoni inequívoc. anomenats les Vinyes (...).”1 l’altitud, pel que fa al conreu piri- blar retòrica. Però potser no ho és Val la pena parar-hi atenció. Un Es pot considerar el conreu de nenc de la vinya, no ho és tot. Ni tant. Tractem-la de plantejar, per principi molt consolidat en topo- la vinya a l’alta muntanya cata- molt menys. exemple, en relació amb moments nímia ens recorda que, sovint, els lana com una aberració, des de El Berguedà, i conjuntures en què la precarietat noms de lloc tendeixen a reflectir l’òptica, diguem-ne, de l’“ecolo- comarca de transició de les comunicacions i les exigèn- primer els trets excepcionals del gia agrícola”? En tenim alguns (entre el domini “vinícola” cies d’autoabastament obligaven a territori que no pas els comuns. dubtes. D’una banda, per raons i el “no vinícola”) obrir al màxim el ventall de pos- Seguint aquest fil d’Ariadna, ens d’ordre històric: cotes de cultiu sibles aprofitaments agrícoles. La acabem trobant que el Berguedà, que han arribat a assolir els 1500 Devem a Salvador Llobet, pro- vinya, en un context així, tendeix a desgrat d’una primer aparen- m, com a Canillo (Andorra), que bablement el primer geògraf a ser-hi present. I a mantenir-s’hi, ça, se’ns mostra, també, com un Salvador Llobet esmenta com a agrari de gran talla que podem 8 L’EROL VinyesalPontdeBar1950. (AltUrgell).LlobET esmentar, cronològicament, a seva franja més meridional, i de Catalunya, les primeres obser- vocació menys pirinenca, tendeix vacions acurades i sistemàtiques a presentar unes mostres toponí- sobre la distribució dels conreus micament rellevants d’implan- a la nostra geografia; observaci- tació vinícola. Unes mostres que ons que plasma, indistintament, fan pensar que el conreu de la vi- en mapes o en textos que en el nya hi ha estat present, almenys, seu moment esdevingueren re- fins a dues o tres generacions ferents destacats en el seu camp. abans de l’actual. Per al tema que ara ens ocupa, és De fet, un autor de finals del tota una fita el seu mapa sobre XIX ve clarament en suport de el límit altitudinal de la vinya i la nostra afirmació: Roig i Ar- l’olivera a Catalunya, de 1950, mengol.6 En una obra de 1890 que acompanya el treball abans rellevant, almenys, des del punt al·ludit.4 Ens interessa fer-hi es- de vista de l’estadística històri- ment perquè, en relació amb la ca, aquest autor ens indica coses vinya, la “línia crítica” (a partir prou significatives. Per exemple de la qual, en les cotes superiors, que, aquell any, la producció de vi aquest conreu desapareix) resse- al partit judicial de Berga era de gueix, pel que fa a la part septen- 18.700 hectolitres, i que el nom- trional del país, el territori que bre d’hectàrees de vinya cultiva- marca la transició entre el domi- des era de 1.252.7 O que l’esmen- ni dels Prepirineus i els altiplans tada producció es concentrava als tensió de terreny posat en cultiu, dels municipis de la comarca, de de la vora nord de la Depressió tres municipis “del sud”: és a dir, existint sols avui en petites pro- l’aplicació VISSIR (versió 3.23) Central. Si ens centrem en el Montmajor (1.500 hectolitres), porcions. [...] La qual produc- de l’Institut Cartogràfic i Geolò- Berguedà, aquesta línia, reprodu- Viver i Serrateix (1.500 hecto- ció no basta de molt per al con- gic de Catalunya.11 Amb caràc- ïda al mapa adjunt, travessa d’est litres) i Puig-reig (2.000 hecto- sum de la comarca, en termes que ter complementari, hem emprat a oest el terç sud de la comarca i litres). sols quatre poblacions en lo partit també altres fonts cartogràfiques inclou, sencers o en part, els tres I completarem l’epígraf amb la de Berga i dos en lo de Vic cu- esparses.12 municipis en els quals hem de- inclusió d’un fragment de l’obra llen quelcom més del que exigei- Hem recorregut a fonts exclu- tectat, per la nostra banda, el ma- referida de Roig que ens sembla xen les necessitats per a son con- sivament cartogràfiques perquè jor nombre de testimonis topo- il·lustratiu, per si mateix, de la si- sum”.9 hem cregut que eren les úniques nímics existents avui dia al nivell tuació que hem tractat d’exposar La toponímia que ens podien proporcionar una d’allò que podríem anomenar la fins aquí: “Podem resumir dient informació toponímica sistemà- 8 berguedana “memòria del lloc”berguedana: que aquesta comarca es troba ja de la vinya i el vi tica a nivell municipal i amb un és a dir, Montmajor, Viver i Ser- fronterissa al límit de la zona in- grau de detall suficient per al 5 rateix i Puig-reig. Per tant po- dicada per a la vegetació del cep, a) Algunes qüestions propòsit del nostre estudi.