Paisajes Cambiantes, Con Fondo De Relevo

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Paisajes Cambiantes, Con Fondo De Relevo Fi)i de iDxi r<in-'.'frra: Qitrralbs. Si la Drujohgía ÍIO inventa «« co-nMtmueAm> haata Nuria, cada dki se mavifi'stará más iiisuficie-iitv Í'I icrrocarrU csiutnilv Caria a ios ausentes Queridos amigos: Paisajes El paisaje y la riqueza se van perfilando como el binomio inseparable de nuestro hcizonte ge- rundense. No sé si estaremos condicionados por Ir del pastor y la sirena, pero resulta que en la cambiantes, mítica cabana plantada por ambos — más que un Empordá legendario, todas nuestras comar­ cas — mariposean entre el sí y el no de una gran margarita que no acabamos de deshojar, pero con fondo tampoco dejaremos marchitar del todo. Ahora nuestro Montseny nos manda, además del aire frió de estos meses, el gran dilema: ¿Vamo'i a negociar con su madera o lo declaramos ParqLie de relevo Regional? Cada opción tiene su verdad porque somos deficitarios de madera y porque somos huérfanos de Parques como el aire puro manda. Os empiezo con la referencia del Montseny por­ que me ha parecido un símbolo exacto de esa duda entre el paisaje y la riqueza, aunque ya sa­ bemos también que podrían coexistir, pero tam­ bién sabemos lo del cascabel que debía ser pues­ to al gato. Veo que hubiera sido de tono más JORDI DALMAU optimista empezar por otro extremo de nuestro 37 paisaje; San Pedro de Roda ha tenido dos noti­ cias de alegría mediterránea: carretera asfaltada y sentencia favorable del Supremo. El monumen­ to más respetable del románico pertenece ya al Estado. Bellas Artes puede celebrar una mere­ cida fiesta mayor. La panorámica única de S. Pe­ dro de Reda y S. Salvador nos invita a sobrevo­ lar más comarcas y el colorido a veces se nos pierde: es que el verano pasado Gerona fue la provincia más castigada por el fuego forest?l, y como consecuencia se ha urgido y obtenido el derecho de prioridad en las repoblaciones de nuestros montes. Porque si los bosques se nos queman y el agua del Ter no nos llega, pobre oei- saje vais a ver cuando vengáis, amigos. Se habla de un sagrado respeto a los 3 metros cúbicos por segundo del Ter para Gerona y la Comisión de D£:sembalse ha de contestar continuamente las peticiones que desde aquí se le formulan con apremio. La cola del año 1973, viendo la cola del embalse de Susqueda, se nos tornaba muy triste y se hablaba de agua para 40 días solamente. La información hacia Gerona ha sido, a veces, tan turbia como las aguas del fondo de Susqueda, cuyas casas ahogadas se han vuelto a ver últi­ mamente. ¿Jugarán al escondite nuestro paisaje y nues­ tra riqueza? Por fin el túnel de Toses ha sido aprobado por el Consejo Superior de Obras Pú­ blicas. A ver si no estamos lejos del día — o del Nin-ia, painajc poco ctimhiaiitc. l')i valír fasi feudal, año — en que la Crui Roja podrá dejar su pues­ •por S1Í (ibstiwii.la cerriszón to permanente de guardia invernal, día y noche, en aquellos célebres 40 Kms. que tanto han en- corsetado la Cerdanya en los meses fríos. Por­ que de nada nos valdrá el slogan «Gerona tu­ rística todo el año» si nuestros caminos siguen siendo los de los «traginers», como dijo Munta- ner i Pascual en una conferencia. Tampoco sabemos s¡ lo de «turística» seguirá no no mantiene ningún hotel abierto. Y de! tu­ siéndolo la mismísima Cosía Brava: ahora en rismo en particular paso a acordarme de un as­ Sant Feliu de Guíxols, con un proyecto de silos pecto general, la industria gerundense, en diez de cemento en el puerto, parece que se lanza al años, ha descendido su aportación a la renta de cara o cruz una determinación con consecuen­ un 43 a un 35 por ciento. Un dato para no dejar cias. desbocar el caballo del autoelogio. Existe un firme deseo de ponernos a la altura, Banyoles, más a la callada, parece inclinarse Un ejemplo muy importante es una obra de pro­ por un «menos turismo», no sé si intencionada moción económica tri-provinrial con Pirineos al o casualmente. Su índice de crecimiento indus­ fondo: Gerona-Lérida-Huesca, hacia un Banco trial es el primero de la provincia; en cambio la Industrial con capital superior a los mil millo­ cara turística no haberse remozado, ni tan sólo nes de pesetas, para potenciar el horizonte mon­ haber acudido a ningún «estetizienne» (Junto al tañero, de gran riqueza por explotar. La fitapa lago siguen enseñando aquella carpa que no re­ del papeleo necesario se va cubriendo. Sí llega a cuerdo si es la mayor del lago o del mundo, en buen fin, Gerona podrá enorgullecerse ele hriber una de aquellas casetas «camp»). creado algo muy positivo, en los antípodas de la El turismo ha sido un indiscutible elevador antigua política de campanario bajito o de «bo- de nuestras posibilidades colectivas. Pero toda­ tiguer» que vosotros, amigos ausentes, habréis vía no se explica nadie como son desatendióos oído censurar más allá de nuestros límites. De los unos accesos imprescindibles: la Cámara de Co­ trece administradores-consejeros propuestos, sie­ mercio de St. Feliu de Guíxols ha concretado esas te son gerundenses. Puesto que de riqueza trata­ «desatenciones»: Llagostera-Tossa, St. Feliu-Tos- mos hay que recordar y mantener la espei-anza sa, Palamós-St. Feliu, y Cassá-Riudellots. Paro­ de un resurgir corcho-taponero de Gerona. «El diando un refrán oriental podríamos decir, y con corcho seguirá siendo necesario», asegura el al­ perdón, «Siéntate al acceso de tu pueblo y verás calde de Palafrugell, D, Juan Rutllllán; pero una pasar el cadáver de tu turismo». Tossa, en invier- crisis demasiado larga ha de ser aún superada. 38 Os adivino preguntando sí vendrá |-uri?mo en algún comentarista añadió que si Is brujologia 1974, un año de petróleos flacos. no la inventa se nos va a quedar en puro símbolo de algo, por ejemplo de un valle feudal obstinado Aquí, los signos luminoso^ de la última Navi­ en la cerrazón. Visitantes ilustres tuvimos con dad recordaron algo las restricciones eléctricas los Presidentes de Diputaciones catalanas. Muy de los años 45. Un aviso o una premonición para pronto va a ser realidad uno de los temas trata­ vislumbrar el pesimismo del sector inotelero para dos, la carretera de Joanetes a St. Pere de Torelió, el verano que viene. por Coll de Bracons. ¿No recordáis el Puigsacalm Quiero JTablaros de obras v de manos qu^ se de nuestros amores excursionistas? Ahora vamos han puesto a las mismas. Lo más sensación^' de a tenerlo a nuestro alcance, a nivel de nuestros Gerona-ciudad fue la apertura de la «Fontana -ufridos utilitarios. Para más tarde, los cuatro d'Or», tras siete años de restauración. La Cai^ de hombres de gobierno seguirán tratando un asun­ Ahorros Provincial fue justamente premiada por to vital para Catalunya: la autopista transversal. Bellas Artes y de su servicio a la cultura popular son exponentes la «i Muestra Provincial de A^te», Me he reservado para el final una ojeada al con casi un centenar de expositores, o la pxpo balance humano, la reserva más esperanzada ele «Nadal i Reis a la Fontana d'Or», reuniendo nuestra tierra y de nuestra capacidad de conti­ obras de arte de todas las épocas, piezas de todas nuidad. Ahí están, renovadas las Corporaciones las comarcas, difíciles de admirar si no es en Provinciales y Municipales, con hombres ilusio­ ocasiones como ésta. nados, jóvenes muchos, expresando que todavía existen las grandes disponibilidades. Ahi está el El ejemplo de la Caja Provincial con su «Fon­ nuevo obispo de Gerona, el Dr. Jaume Campro- tana d'Or» va cunde en los medios responsables dón, sacerdote hecho a la medida de nuestra y amantes de Gerona antinua: el Colenio de Ar­ gran necesidad de auténtico pastor; es un obispo quitectos adnuirirá el edificio de la «Pía Almoi- con báculo de madera torneada en Torelió, su na» (el «col-legi de les monqes escolapies», para tierra, que ya se sabe de memoria nuestro Puig- entendernos en términos de mas juventud peda­ sacalni v la utilidad del Coll de Bracons, que os gógica y aristocrática» y va a tratarlo adecuada­ decía más arriba. Desde el primer día es nuestro. mente a su historial. Es un obispo que voluntariamente ha cedido su Vamos a tener pronto carretera para llegar al Palacio episcopal para un uso cultural o social santuario de Rocacorba, por exigencias de un re­ de la ciudad v se ha decidido a vivir en un piso petidor de TV, que bienvenido sea. Nuestras mon­ en la Gran Vía, en esa «Pesadilla-Nacional 11» tañas se van allanando. Incluso se habla de alla­ que ruge 24 horas diarias. Es todo un gesto de nar una montaña increíble: el órgano de la cate­ quererse injertar en nuestra misma vida. dral, para el cual se busca otro emplazamiento. Se nos fueron, en cambio, para siempre algu­ Y puestos a sonar, haaámoslo despiertos: le nos gerundenses muy queridos de los que San- ofensiva «loggia» de la Pla^a de Sant Doménech tiaoo Sobrequés sería el prototipo del pasado va preocupa al Director General de Arquitectura. 1973; su decidida voluntad de «ser» gerundense, Sr. Andrada, quien al ocupar el cargo recibió el él que hubiera podido remontarse a más pers­ polémico legado de una obra hecha contra todo pectivas, ha sido agradecida por varias entida­ viento y marea; si la desgraciada construcción se des que, en homenaje suyo, nos están ofreciendo «des-construve» un día, os mandaré un telegra­ un ciclo de conferencias sobre diversos aspectos ma. Prometido. de historia de la ciudad: educación, arte, perio­ Tuvimos estos meses muchas visitas ilustres.
Recommended publications
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Llanars
    AGENDA 21 LOCAL DE LLANARS DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció 5 A. Antecedents B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 11 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 13 2.1. Clima i meteorologia 2.1.1. Temperatura 2.1.2. Precipitacions 2.1.3.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • 11Maig14b RIBES DE FRESER
    ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 615 - Gener del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 14B DE MAIG DEL 2011 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]
  • Montse Mindan És L'única Candidata a Les
    RECULL DE PREMSA Dimecres, 23 de maig de 2018 Diari de Girona DIMECRES, 23 DE MAIG DE 2018 17 L’Alt Empordà lloro per . euros a través d’un portal d’Internet. Es tracta d’una Un lloro protegit espècie protegida i el Seprona ha Bàscara intentarà aixecat acta al propietari per con- traban. El comís de l’animal es va fer la aturar la variant estava a la venda setmana passada després que la Guàrdia Civil de Figueres va saber que en el portal d’Internet Mil Anuncios es venia una au exòtica. de l’N-II i que a Internet per En concret, s’anunciava un lloro de l’espècie Amazones amazonic, però els agents, després de veure s’aprofiti l’autopista l’anunci, van sospistar que l’animal 1.400 euros exposat no era de l’espècie que s’a- Unió de Pagesos va celebrar ahir una reunió nunciava sinó d’una espècie prote- gida, l’Amazona de Nuca Groga. al municipi per donar detalls del projecte Per aquest motiu, els policies del El Seprona de la Guàrdia Civil denuncia Seprona van enviar un correu elec- el propietari de Figueres per contraban trònic amb fotos de l’animal al Ser- vei d’Inspecció CITES de Barcelo- Anunciava la venda de l’animal en un portal na. Aquí es van confirmar les sos- de compravenda i assegurava que era pites que l’animal està protegit pel reglament i aquest organisme cer- d’un espècie exòtica que no està sota protecció tifica que, efectivament, es tracta de l’Amazona de Nuca Groga, que està protegit pel Reglament del Conveni sobre el comerç interna- cional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITES) i, a més, està inclòs en el Pla d’Acció Es- panyol contra el Tràfic Il·legal i Fur- tivisme Internacional d’Espècies Silvestres.
    [Show full text]
  • REFUGIOS DE:Girona
    REFUGIOS DE: Girona NOMBRE BASSEGODA MUNICIPIO Bassegoda CARACTER Privado Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972504320 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE LA CUBIL MUNICIPIO Campelles CARACTER Público Nº PLAZAS 0 TELÉFONO 972727273 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE PLA DE PRATS MUNICIPIO Campelles CARACTER Público Nº PLAZAS 10 TELÉFONO 972727273 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE COLL DE BANYULS MUNICIPIO Espolla CARACTER Privado Nº PLAZAS 18 TELÉFONO 972504032 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE MEROLLA MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Privado Nº PLAZAS 40 TELÉFONO 972731291 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE MONTGRONY MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Público Nº PLAZAS 20 TELÉFONO 972733030 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE SARAGOT MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Público Nº PLAZAS 0 TELÉFONO 972700692 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE C.E.C. LA MOLINA MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 180 TELÉFONO 972892005 FAX: 0 E-MAIL: [email protected] NOMBRE NIU DE L'ALIGA MUNICIPIO La Molina CARACTER Público Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972892031 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE U.E.C. LA MOLINA MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 90 TELÉFONO 972892009 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE U.E.S. LA MOLINA PERE CARNE MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 50 TELÉFONO 972892080 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE LES SALINES MUNICIPIO La Vajol CARACTER Privado Nº PLAZAS 12 TELÉFONO 972504032 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE ENGORGS MUNICIPIO Meranges CARACTER Privado Nº PLAZAS 18 TELÉFONO 934120777 FAX: 0 E-MAIL: [email protected] NOMBRE MALNIU MUNICIPIO Meranges CARACTER Público Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972880054 FAX:
    [Show full text]
  • La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
    estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Toses
    Ajuntament de Toses AGENDA 21 LOCAL DE TOSES DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 13 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]
  • Around Campelles and Ribes De Freser Under the Gaze
    Unió Europea Fons social europeu L'FSE inverteix en el teu futur ENG ITINERÀNNIA, NETWORK OF TRAILS “Itinerànnia” is a network of trails, with over 2,500 kilometres between the neighbouring regions of “Ripollès”, “Garrotxa” and “Alt Empordà”. A network of hiking trails is like a road map, but with footpaths, allowing the hiker to get from any one point to another. 12 It retrieves the old historic roads between the villages RIPOLLÈS to reach many small places. The network offers many different hikes depending on the time or difficulty and your interests over nature, architecture or culture. Each route that we propose is just a little taste of an extensive network of trails that you can walk to discover the Ripollès, Garrotxa and Alt Emprdà counties. THE SIGNS All the trails of the network are marked regularly over the paths with horizontal painted yellow signs. PATH'S TURN WRONG AROUND CAMPELLES MARKS LEFT/RIGHT PATH (3 x 10 cm) AND RIBES DE FRESER +INFO: UNDER THE GAZE The marks are placed approximately every 300 metres www.itinerannia.net OF MT. TAGA painted on tree's bark, stones or using and other www.elripolles.com medium already deployed in the area. In the Ripollès county you will find 18 Medium 5h. 30 min. In the cross roads you will find signposts indicating touch screens located in different towns the nearest four villages in each direction with time containing tourist information. information. (a maximum of 6 hours) Aquesta actuació està subvencionada pel Servei If the same village or town appears more than once d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte “Treball on different signs of the same signpost, you will need a les 4 Comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
    [Show full text]
  • Guia De Proveïdors 2019/2020
    4 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 GUIA DE PROVEÏDORS 2019/2020 Edita Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Carrer Montnegre, 48-50 baixos 17006 Girona Telèfon: 972 224 344 Fax: 972 204 549 Ae: [email protected] www.gihostaleria.org Direcció i coordinació Marina Figueras Carreró Disseny i maquetació SolgestXXI, S.L. Impressió SolgestXXI, S.L. Dipòsit legal: Gi 1239-2017 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 5 La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona per dissetè any consecutiu us lliurem la guia de proveïdors, concretament l’edició 2019-2020. Un any més hem fet realitat l’elaboració de la nostra guia amb molt empeny i il·lusió. La guia de proveïdors és una eina àgil i útil, per tal que els establiments associats als onze gremis i/o associacions membres de la Federació, disposin d’un directori d’empreses gironines per satisfer les seves necessitats, sempre que ho requereixin. Agraïm sincerament, a totes aquelles empreses que col·laboren amb nosaltres per formar part de la nostra guia, perquè un any més és una mostra de la confiança i fidelitat a la Federació, oferint serveis de qualitat als nostres empresaris federats. Des de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona ens congratulem d’aquests disset anys entre vosaltres a través d’aquesta guia i esperem que us agradi. Antoni Escudero i Martínez President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines 6 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Què és .................................................................................................................................................................... 14 Com i per què federar-se .......................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Gombrèn
    Ajuntament de Gombrèn AGENDA 21 LOCAL DE GOMBRÈN DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 11 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]
  • Les Ultimes Eleccions Del Franquisme: La Minielecció D'alcaldes De 1976
    LES ULTIMES ELECCIONS DEL FRANQUISME: LA MINIELECCIÓ D'ALCALDES DE 1976 JOSEP CLARA El 19 de novembre de 1975, un dia abans de la mort del general Franco, va ser aprovada la nova Llei de Bases de l'Estatut de Règim Local que el president Arias havia promès en el discurs programàtic de 12 de febrer de 1974.' Amb aquesta normativa, el govern pretenia de reforçar la legitimació del sistema, bo i introduint una fórmula de participació con­ trolada, i de substituir, sense presses, el personal polític que podia repre­ sentar un obstacle davant la política liberalitzadora de la monarquia. La Llei, que abans de ser aprovada, va topar amb l'actitud entreban- cadora del sector més immobilista del règim, combinava criteris de repre­ sentació orgànica i inorgànica. La novetat principal era que els regidors serien elegits per tots els veïns inscrits en el cens electoral i que aquests s'encarregarien, després, d'escollir els alcaldes entre els membres de la corporació o els electors amb capacitat per a ser regidors i amb arrelament ' Com a bibliografia general per al tardofranquisme, a tall d'exemple, vegeu S. MÍGUEZ GONZALEZ, La preparaciàn de la transición a la democràcia en Espana, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 1990; J. DE ESTEBAN i L. LÓPEZ GUERRA, La crisis del Estado franquista, Madrid, Labor, 1977; P. PRESTON, Espana en crisis: la evoliición y decadència del régimen de Franco, Madrid, Fondo de Cultura Econòmica, 1977; R. CARR i J.P. FUSI, Espaàa, de la dictadura a la democràcia, Barcelona, Planeta, 1979; R. LÓPEZ PINTOR, La opinión pública espanola del franquismo a la democràcia.
    [Show full text]