DOCSLIB.ORG

La Población De Girona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Población De Girona Cuadernos Serie disponible en www.fbbva.es Población 6 La población de Girona Datos básicos de Girona y su relación con Cataluña y España. 2006 Girona Cataluña España (1)/(2) (1)/(3) (1) (2) (3) (%) (%) Población 687.331 7.134.697 44.708.964 9,63 1,54 Tasa de crecimiento anual acumulativa (%) 1900-2006 0,78 1,23 0,83 63,65 94,39 1900-2001 0,62 1,16 0,77 53,28 80,12 2001-2006 3,47 2,32 1,69 149,35 205,22 Superficie (km2) 5.910 32.114 505.987 18,40 1,17 Densidad de población 116,30 222,17 88,36 52,35 131,62 (habitantes/km2) Número de municipios 221 946 8.110 23,36 2,73 Tamaño municipal medio 3.110 7.542 5.513 41,24 56,42 Municipios de más de 1 23 135 4,35 0,74 50.000 habitantes Porcentaje de población en municipios de más 13,08 55,47 51,94 23,58 25,18 de 50.000 habitantes Municipios de menos 134 496 4.893 27,02 2,74 de 1.000 habitantes Porcentaje de población en municipios de menos 7,87 2,77 3,41 283,64 231,09 de 1.000 habitantes Fuente: INE (censos, padrón 2006). Índice n La población de Girona en el contexto n Actividad y ocupación 10 de Cataluña y España 3 n Los municipios que han ganado n La distribución municipal de la población 4 y perdido más población 12 n La densidad de población 6 n La movilidad de la población n Estructura de la población por sexo y edad 7 por municipios 13 n El nivel educativo de la población 8 n La presencia de población extranjera 14 1 Cuadernos Fundación BBVA, serie Población, del proyecto La localización de la población española sobre el territorio Los estudios territoriales han pasado a ocupar un lugar muy destacado en el análisis socioeconómico de las sociedades avanzadas. En España también se observa un creciente interés por los aspectos territoriales del desarrollo en los últimos años. A responder al mismo han contribuido la Fundación BBVA y el Ivie con la elaboración de las series de inversión y stock de capital para las regiones y provincias españolas, destinando al análisis de sus principales resultados los cuadernos de la serie Capital y Crecimiento (serie completa disponible en www.fbbva.es). Este programa de investigación sobre aspectos territoria- les del desarrollo se ha ocupado también de la localización de la población a nivel municipal, lo que permite acometer con mayor precisión tanto estudios demográficos como análisis ligados a la localización de la actividad económica. La serie Población, correspondiente a este proyecto, es una colección de documentos de divulgación en los que se presen- ta una panorámica de las características y evolución de la población en las provincias españolas desde una perspectiva de largo plazo. Sus fuentes de información son los once censos de población del siglo XX y los datos del padrón y de la Encuesta de Población Activa (EPA) más recientes. Cada cuaderno de la serie se dedica al análisis de la población de una provincia, tanto la autóctona como la inmigrante. Monografías de referencia de este cuaderno La localización de la población española sobre el territorio Este cuaderno se basa en dos monografías: La localización de la población española sobre el territorio: un siglo de cambios (2006); y Actividad y territorio: un siglo de cambios (2007). Ambas incorporan sendos CD con la información estadística básica. La toponimia utilizada es la del censo de 2001. La localización de la población es- permitiendo el análisis detallado pañola sobre el territorio: un siglo del cambio en las pautas de locali- de cambios. Un estudio basado en zación de la población que aborda series homogéneas (1900-2001), este volumen. publicado en 2006 por la Fun- La aportación más relevante del dación BBVA, revisa la evolución libro Actividad y territorio es la ex- de la población en los municipios tensión de los datos que ofrecía el españoles a lo largo del período trabajo anterior sobre algunas de 1900-2001. Las numerosas altera- las características definitorias de ciones sufridas a lo largo del siglo, la población. Estas características en forma de agregaciones, fusio- son agrupadas en cuatro aparta- nes y segregaciones, recomendaron homogeneizar las series dos: demográficas (edad y género); niveles de cualificación; originales contenidas en los once censos de población que movilidad geográfica; y relación con la actividad económica. cubren el siglo. En la elaboración de las series homogéneas En segundo lugar, haciendo uso de los datos del padrón se se tomó como referencia la población municipal de derecho, han extendido las informaciones al año 2005, permitiendo siendo los lindes territoriales los vigentes en el último censo: valorar de esta forma el impacto de los fuertes movimientos el del año 2001. Por tanto, se reconstruyeron hacia atrás los migratorios en nuestra historia más reciente. datos de población correspondientes a los 8.108 municipios En estos cuadernos la información ha sido de nuevo ac- existentes en esa fecha. La homogeneización de las series tualizada, para incluir los datos ya disponibles correspon- es necesaria para el seguimiento de la dinámica geográfica, dientes a 2006. Números de la serie Población Próxima publicación Si está interesado en recibir cualquier número de esta n Asturias (n.o 9) n Canarias (n.os 30, 31) publicación, puede solicitarlo a [email protected] n Extremadura (n.os 10, 11) n C. de Madrid (n.o 32) n Cantabria (n.os 12) n Aragón (n.os 33, 34, 35) n Andalucía I (n.os 13, 14, 15, 16) n Castilla-La Mancha I (n.os 36, 37, 38) Edición en colaboración: Fundación BBVA e Ivie n Andalucía II (n.os 17, 18, 19, 20) n Castilla-La Mancha II (n.os 39, 40) n La Rioja (n.o 21) n o Illes Balears (n. 41) Fundación BBVA www.fbbva.es n Galicia (n.os 22, 23, 24, 25) n Castilla y León I (n.os 42, 43, 44) Paseo de Recoletos, 10 [email protected] n Región de Murcia (n.o 26) n Castilla y León II (n.os 45, 46, 47) Depósito Legal: V-4609-2007 n C. Valenciana (n.os 27, 28, 29) n Castilla y León III (n.os 48, 49, 50) 28001 Madrid Publicados n Navarra (n.o 1) n País Vasco (n.os 2, 3, 4) 2 POBLACIÓN - N.º 6 La población de Girona en el contexto de Cataluña y España Girona es la tercera provincia de Cataluña en tér- Gráfico 1. Población de Girona respecto a España minos de población con un total de 687.311 ha- y Cataluña. 1900-2006. Porcentaje bitantes en 2006. La población de Girona se ha más que duplicado desde 1900, sin embargo la tendencia no ha sido creciente a lo largo de todo el siglo XX . En los años cuarenta y cincuenta pierde efectivos (hasta 8.000), pero a partir del censo de 1960 retoma la tendencia creciente que se ha mantenido hasta la actualidad. El menor ritmo de crecimiento de esta región se pone de manifiesto por la pérdida de peso relativo entre las regiones catalanas alcanzando el mínimo en el censo de 1981, fecha a partir de la cual se aprecia un cierto repunte, que compensa en parte, la caída de Bar- celona en estos últimos años (gráfico 1). En 1900, Girona suponía un 15,3% del total de la población de Cataluña, y en 2006 un 9,6%. El peso relativo Gráfico 2. Densidad de población de Girona, Cataluña de Girona en España es en la actualidad práctica- y España. 1900-2006. Hab./km2 mente idéntico al de principios de siglo (en torno al 1,5%), pese a las fluctuaciones observadas en la primera parte del siglo pasado. La densidad de población de Girona es de 116,3 hab/km2 en 2006, cifra elevada respecto a la me- dia de España pero inferior a la de la Comunidad. En términos de densidad de población Girona se ha mantenido por debajo y ha ampliado la distancia respecto a Cataluña en el período de referencia. La densidad de población de Girona ha sido, en gene- ral, superior a la de España, exceptuando el período 1950-1960. Girona cuenta en 2006 con 26 muni- cipios menos que en 1900, lo que supone un 20% de la pérdida total de municipios de Cataluña. Fuente (Gráficos 1 y 2): INE (censos, padrón 2006) y Fundación BBVA-Ivie. Cuadro 1. Rasgos demográficos básicos de Girona, Cataluña y España.Censos homogéneos 1900-2001 y padrón 2006 Censos Padrón 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 Población de derecho Girona 303.829 324.378 330.774 331.389 324.766 322.371 351.645 412.357 467.000 509.628 565.304 687.331 Cataluña 1.984.115 2.099.218 2.355.908 2.731.627 2.915.757 3.218.596 3.888.485 5.107.606 5.956.414 6.059.494 6.343.110 7.134.697 España 18.830.649 20.360.306 22.012.664 24.026.571 26.386.854 28.172.268 30.776.935 34.041.482 37.682.355 38.872.268 40.847.371 44.708.964 Densidad de población (hab./km2) Girona 51,4 54,9 56,0 56,1 55,0 54,5 59,5 69,8 79,0 86,2 95,7 116,3 Cataluña 61,8 65,4 73,4 85,1 90,8 100,2 121,1 159,0 185,5 188,7 197,5 222,2 España 37,2 40,2 43,5 47,5 52,1 55,7 60,8 67,3 74,5 76,8 80,7 88,4 Nº de municipios Girona 247 247 247 249 251 250 250 235 219 222 221 221 Cataluña 1.075 1.073 1.070 1.062 1.064 1.059 1.059 976 935 942 946 946 España 9.267 9.262 9.255 9.262 9.257 9.214 9.202 8.658 8.022 8.077 8.108 8.110 Fuente: INE (censos, padrón 2006) y Fundación BBVA-Ivie.
Load more

Recommended publications
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Llanars
    AGENDA 21 LOCAL DE LLANARS DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció 5 A. Antecedents B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 11 1.1. Emmarcament geogràfic 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 13 2.1. Clima i meteorologia 2.1.1. Temperatura 2.1.2. Precipitacions 2.1.3.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • 11Maig14b RIBES DE FRESER
    ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 615 - Gener del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 14B DE MAIG DEL 2011 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]
  • Montse Mindan És L'única Candidata a Les
    RECULL DE PREMSA Dimecres, 23 de maig de 2018 Diari de Girona DIMECRES, 23 DE MAIG DE 2018 17 L’Alt Empordà lloro per . euros a través d’un portal d’Internet. Es tracta d’una Un lloro protegit espècie protegida i el Seprona ha Bàscara intentarà aixecat acta al propietari per con- traban. El comís de l’animal es va fer la aturar la variant estava a la venda setmana passada després que la Guàrdia Civil de Figueres va saber que en el portal d’Internet Mil Anuncios es venia una au exòtica. de l’N-II i que a Internet per En concret, s’anunciava un lloro de l’espècie Amazones amazonic, però els agents, després de veure s’aprofiti l’autopista l’anunci, van sospistar que l’animal 1.400 euros exposat no era de l’espècie que s’a- Unió de Pagesos va celebrar ahir una reunió nunciava sinó d’una espècie prote- gida, l’Amazona de Nuca Groga. al municipi per donar detalls del projecte Per aquest motiu, els policies del El Seprona de la Guàrdia Civil denuncia Seprona van enviar un correu elec- el propietari de Figueres per contraban trònic amb fotos de l’animal al Ser- vei d’Inspecció CITES de Barcelo- Anunciava la venda de l’animal en un portal na. Aquí es van confirmar les sos- de compravenda i assegurava que era pites que l’animal està protegit pel reglament i aquest organisme cer- d’un espècie exòtica que no està sota protecció tifica que, efectivament, es tracta de l’Amazona de Nuca Groga, que està protegit pel Reglament del Conveni sobre el comerç interna- cional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITES) i, a més, està inclòs en el Pla d’Acció Es- panyol contra el Tràfic Il·legal i Fur- tivisme Internacional d’Espècies Silvestres.
    [Show full text]
  • REFUGIOS DE:Girona
    REFUGIOS DE: Girona NOMBRE BASSEGODA MUNICIPIO Bassegoda CARACTER Privado Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972504320 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE LA CUBIL MUNICIPIO Campelles CARACTER Público Nº PLAZAS 0 TELÉFONO 972727273 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE PLA DE PRATS MUNICIPIO Campelles CARACTER Público Nº PLAZAS 10 TELÉFONO 972727273 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE COLL DE BANYULS MUNICIPIO Espolla CARACTER Privado Nº PLAZAS 18 TELÉFONO 972504032 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE MEROLLA MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Privado Nº PLAZAS 40 TELÉFONO 972731291 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE MONTGRONY MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Público Nº PLAZAS 20 TELÉFONO 972733030 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE SARAGOT MUNICIPIO Gombrèn CARACTER Público Nº PLAZAS 0 TELÉFONO 972700692 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE C.E.C. LA MOLINA MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 180 TELÉFONO 972892005 FAX: 0 E-MAIL: [email protected] NOMBRE NIU DE L'ALIGA MUNICIPIO La Molina CARACTER Público Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972892031 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE U.E.C. LA MOLINA MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 90 TELÉFONO 972892009 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE U.E.S. LA MOLINA PERE CARNE MUNICIPIO La Molina CARACTER Privado Nº PLAZAS 50 TELÉFONO 972892080 FAX: 0 E-MAIL: NOMBRE LES SALINES MUNICIPIO La Vajol CARACTER Privado Nº PLAZAS 12 TELÉFONO 972504032 FAX: 0 E-MAIL: REFUGIOS DE: Girona NOMBRE ENGORGS MUNICIPIO Meranges CARACTER Privado Nº PLAZAS 18 TELÉFONO 934120777 FAX: 0 E-MAIL: [email protected] NOMBRE MALNIU MUNICIPIO Meranges CARACTER Público Nº PLAZAS 30 TELÉFONO 972880054 FAX:
    [Show full text]
  • La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
    estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Toses
    Ajuntament de Toses AGENDA 21 LOCAL DE TOSES DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 13 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]
  • Around Campelles and Ribes De Freser Under the Gaze
    Unió Europea Fons social europeu L'FSE inverteix en el teu futur ENG ITINERÀNNIA, NETWORK OF TRAILS “Itinerànnia” is a network of trails, with over 2,500 kilometres between the neighbouring regions of “Ripollès”, “Garrotxa” and “Alt Empordà”. A network of hiking trails is like a road map, but with footpaths, allowing the hiker to get from any one point to another. 12 It retrieves the old historic roads between the villages RIPOLLÈS to reach many small places. The network offers many different hikes depending on the time or difficulty and your interests over nature, architecture or culture. Each route that we propose is just a little taste of an extensive network of trails that you can walk to discover the Ripollès, Garrotxa and Alt Emprdà counties. THE SIGNS All the trails of the network are marked regularly over the paths with horizontal painted yellow signs. PATH'S TURN WRONG AROUND CAMPELLES MARKS LEFT/RIGHT PATH (3 x 10 cm) AND RIBES DE FRESER +INFO: UNDER THE GAZE The marks are placed approximately every 300 metres www.itinerannia.net OF MT. TAGA painted on tree's bark, stones or using and other www.elripolles.com medium already deployed in the area. In the Ripollès county you will find 18 Medium 5h. 30 min. In the cross roads you will find signposts indicating touch screens located in different towns the nearest four villages in each direction with time containing tourist information. information. (a maximum of 6 hours) Aquesta actuació està subvencionada pel Servei If the same village or town appears more than once d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte “Treball on different signs of the same signpost, you will need a les 4 Comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.
    [Show full text]
  • Guia De Proveïdors 2019/2020
    4 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 GUIA DE PROVEÏDORS 2019/2020 Edita Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Carrer Montnegre, 48-50 baixos 17006 Girona Telèfon: 972 224 344 Fax: 972 204 549 Ae: [email protected] www.gihostaleria.org Direcció i coordinació Marina Figueras Carreró Disseny i maquetació SolgestXXI, S.L. Impressió SolgestXXI, S.L. Dipòsit legal: Gi 1239-2017 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 5 La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona per dissetè any consecutiu us lliurem la guia de proveïdors, concretament l’edició 2019-2020. Un any més hem fet realitat l’elaboració de la nostra guia amb molt empeny i il·lusió. La guia de proveïdors és una eina àgil i útil, per tal que els establiments associats als onze gremis i/o associacions membres de la Federació, disposin d’un directori d’empreses gironines per satisfer les seves necessitats, sempre que ho requereixin. Agraïm sincerament, a totes aquelles empreses que col·laboren amb nosaltres per formar part de la nostra guia, perquè un any més és una mostra de la confiança i fidelitat a la Federació, oferint serveis de qualitat als nostres empresaris federats. Des de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona ens congratulem d’aquests disset anys entre vosaltres a través d’aquesta guia i esperem que us agradi. Antoni Escudero i Martínez President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines 6 GUIA DE PROVEÏDORS 2019 - 2020 Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Què és .................................................................................................................................................................... 14 Com i per què federar-se .......................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Gombrèn
    Ajuntament de Gombrèn AGENDA 21 LOCAL DE GOMBRÈN DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 11 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]
  • Les Ultimes Eleccions Del Franquisme: La Minielecció D'alcaldes De 1976
    LES ULTIMES ELECCIONS DEL FRANQUISME: LA MINIELECCIÓ D'ALCALDES DE 1976 JOSEP CLARA El 19 de novembre de 1975, un dia abans de la mort del general Franco, va ser aprovada la nova Llei de Bases de l'Estatut de Règim Local que el president Arias havia promès en el discurs programàtic de 12 de febrer de 1974.' Amb aquesta normativa, el govern pretenia de reforçar la legitimació del sistema, bo i introduint una fórmula de participació con­ trolada, i de substituir, sense presses, el personal polític que podia repre­ sentar un obstacle davant la política liberalitzadora de la monarquia. La Llei, que abans de ser aprovada, va topar amb l'actitud entreban- cadora del sector més immobilista del règim, combinava criteris de repre­ sentació orgànica i inorgànica. La novetat principal era que els regidors serien elegits per tots els veïns inscrits en el cens electoral i que aquests s'encarregarien, després, d'escollir els alcaldes entre els membres de la corporació o els electors amb capacitat per a ser regidors i amb arrelament ' Com a bibliografia general per al tardofranquisme, a tall d'exemple, vegeu S. MÍGUEZ GONZALEZ, La preparaciàn de la transición a la democràcia en Espana, Saragossa, Universidad de Zaragoza, 1990; J. DE ESTEBAN i L. LÓPEZ GUERRA, La crisis del Estado franquista, Madrid, Labor, 1977; P. PRESTON, Espana en crisis: la evoliición y decadència del régimen de Franco, Madrid, Fondo de Cultura Econòmica, 1977; R. CARR i J.P. FUSI, Espaàa, de la dictadura a la democràcia, Barcelona, Planeta, 1979; R. LÓPEZ PINTOR, La opinión pública espanola del franquismo a la democràcia.
    [Show full text]