Els Fongs Del Delta Del Llobregat

6. ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Andrés Valverde Valera i Andrés Valverde Martínez

delta-llobregat.indb 141 12/12/2018 16:50:05 142 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

6.1. INTRODUCCIÓ l’estudi dels micromicets paràsits de plantes, principalment. Les seves aportacions al co- No ha estat fins a dates molt recents que els neixement de la flora de micromicets deltai- micòlegs s’han interessat especialment pels ca són encara les més importants, tot i les fongs del litoral i més concretament per la dates en què es van produir (González Fra- micoflora dels sistemes dunars, que acullen goso, 1916, 1917, 1918, 1920, 1924a, 1924b, moltes formes exclusives i força especialitza- 1925 i 1927), en haver citat prop d’una vui- des d’aquest grup d’organismes. A Europa, tantena d’espècies, entre les quals se’n troba- els primers treballs que es van centrar en ven dues de noves per a la ciència, Coniothy- aquests ambients són d’Andersson (1950) a rium sennenii Gonz. Frag. i Septoria collinae Escandinàvia, Eriksson (1964) a Finlàndia i Gonz. Frag., i altres de molt rares, com Puc- Bon (1970) a França. cinia mediterranea Trotter, que suposava Al delta del Llobregat, en revisar les apor- una espècie nova per a la flora europea, i tacions al coneixement de la seva micoflora, Sporisorium sorghi Ehrenb. ex Link (sub. ens ha sorprès l’antiguitat d’algunes contri- Ustilago sorghi (Ehrenb. ex Link) Pass.), bucions, i molt especialment el nombre d’in- nova per a la flora de micromicets de Cata- vestigadors que han volgut visitar els seus lunya. paratges, potser aprofitant la proximitat a la Moltes de les plantes sobre les quals Gon- ciutat de Barcelona i als seus centres d’inves- zález Fragoso va reconèixer els micromicets tigació i d’estudi, però potser també atrets van ser herboritzades pel botànic i religiós per la singularitat dels seus espais naturals. Etienne Marcellin Granier-Blanc (1861- En aquest treball es fa una síntesi dels 1937), més conegut com a Frère Sennen, en fongs observats al delta del Llobregat, duta a les seves excursions per diverses localitats terme principalment a partir de l’anàlisi de la deltaiques, i especialment pel paratge de Can bibliografia disponible, que és relativament Tunis. extensa. També es fa un repàs de les aporta- González Fragoso va estimular l’estudi cions més importants i una aproximació al dels micromicets a casa nostra, i especial- poblament fúngic dels principals ambients. ment als botànics Arturo Caballero Segarés Finalment, s’aporta un catàleg de les espècies (1877-1950) i Benito Fernández Riofrío citades pels diferents autors, en un període (1896-1942), ambdós de la Facultat de Cièn- que s’estén des del 1916, any en què es va cies de Barcelona. Aquests botànics, a més de produir la primera contribució, fins a l’any proporcionar a González Fragoso mostres 2014. recollides en les seves herboritzacions, van fer també aportacions pròpies. De les vint-i- quatre espècies de micromicets citades per al 6.1.1. Estudis precedents Delta per Caballero (1918a, 1918b i 1920), cal destacar especialment Cytospora arundinis Els progressos en el coneixement de la flora Caball. i Diplodina catalaunica Caball., des- micològica del delta del Llobregat, com es crites com a espècies noves a partir de mos- podrà comprovar, s’han desenvolupat paral· tres recollides a Gavà. Fernández Riofrío lelament als avenços reconeguts en el conei- (1922), per la seva part, va aportar catorze xement de la flora micològica catalana (Giné, espècies, sense descriure’n cap de nova, però 1983; Llimona, 1985). incloent-hi Podosphaera tridactyla (Wallr.) Els primers treballs en què es troben cita- de Bary, que no havia estat citada anteriorment cions de fongs observats al delta del Llobre- a Espanya, i Sporisorium destruens (Schtdl.) gat són del metge Romualdo González Fra- Vánky (sub. Ustilago panici-miliacei (Pers.) goso (1862-1928), considerat el pare de la G. Winter), aleshores espècie nova per a la micologia espanyola, que es va dedicar a micoflora catalana.

delta-llobregat.indb 142 12/12/2018 16:50:05 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 143

Federico Gil Montaner (1895-1977), pro- Finalment, cal destacar les importants fessor auxiliar de la Facultat de Ciències de la aportacions de S. Santamaría, entre altres au- Universitat de Barcelona, i Enric Gros i Mi- tors, al coneixement de l’ordre de les laboul- quel (1864-1949), col·laborador de l’Institut benials, representat al Delta per vint-i-cinc Botànic de Barcelona, figuren també com a espècies d’aquest grup de fongs paràsits d’in- recol·lectors d’algunes mostres de micromi- sectes (Balazuc et al., 1983; Santamaría i Gir- cets determinades o descrites pels autors ci- bal, 1987; Santamaría, 1986, 1987, 1989, tats amb anterioritat. 1994, 1996a, 1996b, 1996c, 2001a, 2001b i Les aportacions a la micoflora deltaica del 2002). micromicetòleg i frare agustí Luis María Els micòlegs abans esmentats han contri- Unamuno e Irigoyen (1873-1943), principal buït, principalment, a la citació de les 194 es- continuador de l’obra micològica iniciada pècies de micromicets que integren actual- per González Fragoso, són ben escasses, en ment la micoflora del delta del Llobregat. limitar-se a recollir les citacions aportades El primer estudiós conegut que va apor- pel mestre i els deixebles abans esmentats, en tar dades sobre els macromicets del delta les seves obres fonamentals: Enumeración y del Llobregat va ser el doctor Josep Cuatreca- distribución geográfica de los Esferopsidales sas i Arumí (1903-1996). Primerament, l’any conocidos de la Península Ibérica y de las Islas 1929, en unes «Notas micológicas» publica- Baleares (Unamuno, 1933) i Enumeración y des al Boletín de la Sociedad Española de His- distribución geográfica de los Ascomicetos de toria Natural, cita un ascomicot no identifi- la Península Ibérica y de las Islas Baleares cat abans a Espanya, Peziza arenaria (sub. (Unamuno, 1941). Plicaria arenaria), abundant als arenals ja Les aportacions posteriors també han es- poblats de Castelldefels; Pseudoclitocybe tat escasses. Cal destacar, no obstant això, cyathiformis (sub. Clitocybe cyathiformis), de dos treballs de Taurino Mariano Losa Es- les pinedes de Castelldefels, i Meripilus gi- paña (1893-1966), publicats els anys 1948 i ganteus (sub. Polyporus giganteus), del Prat 1957. A l’article «Micromicetos de Cataluña» de Llobregat. L’any següent, el 1930, el But- (Losa, 1957), hi ha citacions d’alguns fongs lletí de la Institució Catalana d’Història Na- interessants, com Uromyces cuenodii, que tural, reprodueix una comunicació verbal havia estat recol·lectat anys enrere per Caba- del senyor Josep Cuatrecasas emesa per la llero i Fernández Riofrío sense haver-ho de- troballa de Gyrophragmium delilei a les terminat, sobre Silene nicaensis, a les dunes dunes de Castelldefels, el 25 de maig d’aquell de Castelldefels. José María Losa-Quintana, mateix any, mentre herboritzava plantes en fill de Losa España, també va aportar alguns companyia del botànic Antoni de Bolòs micromicets a la micoflora deltaica, recone- (1889-1975). guts a partir de materials recol·lectats pel seu Però el gran impulsor de la macromiceto- pare (Losa-Quintana, 1970). logia a Catalunya i també, consegüentment, També s’han de remarcar algunes cita- a les terres deltaiques, va ser el cèlebre botà- cions recollides de les contribucions de M. nic Pius Font i Quer (1888-1964). Primer de Nadal, A. Moret i C. Montón al coneixement tot, en recopilar, juntament amb el micòleg i dels ascomicots fitoparàsits de les plantes cul- metge cellerenc Joaquim Codina i Vinyes tivades als municipis deltaics (Moret i Na- (1868-1934), la informació sobre macromi- dal, 1984; Nadal i Moret, 1981, 1984 i 1991; cets observats a Catalunya, publicada a la re- Nadal et al., 1984), de la contribució a l’estu- vista Cavanillesia sota el títol «Introducció a di dels hifomicets d’Espanya de Gené et al. l’estudi dels macromicets de Catalunya» (1995) i de l’aportació al coneixement dels (Codina i Font i Quer, 1931). Després, i com fongs mitospòrics (deuteromicets) de Mun- a director de l’Institut Botànic de Barcelona, tañola-Cvetković et al. (1996). en promoure l’anomenat Pla Quinquennal

delta-llobregat.indb 143 12/12/2018 16:50:05 144 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Micològic a Catalunya, amb l’objectiu d’am- grisea (Singer, 1989), assimilada actualment pliar el catàleg de macromicets coneguts a a Limacella furnacea (Letell.) E. Gilbert. Catalunya, que aleshores contenia només Durant els anys quaranta, cinquanta i sei- 627 espècies de fongs. Amb aquest objectiu, xanta del segle passat, fruit de la inestabilitat en anys successius (1931-1935), es convida- social generada als trenta, hi va haver poca ven il·lustres micòlegs estrangers a explorar producció micològica a Catalunya. Això no el territori català. Arthur A. Pearson, René obstant, i pel que fa a la micoflora deltaica, Maire, Roger J. Heim, Georges Malençon i s’han revisat d’aquest període els treballs de Rolf Singer van ser els més destacats. Taurino Mariano Losa i del seu fill, José Ma- Roger J. Heim (1900-1979) i Rolf Singer ría Losa-Quintana. Respecte als macromi- (1906-1994) van visitar el Delta, on hi van cets, Losa-Quintana va centrar-se en l’estudi reconèixer diverses espècies fúngiques, algu- del gènere Inocybe, del qual va reconèixer nes de les quals es consideren actualment fins a tretze espècies al Delta (Losa-Quinta- molt interessants o rares. na, 1960). A més, juntament amb Salvador Heim va visitar el 2 de novembre de 1932 Rivas-Martínez, va fer un estudi ecològic i el camp d’aviació del Prat de Llobregat i el 10 sociològic de les comunitats vegetals de les del mateix mes va prospectar les dunes lito- dunes costaneres del Llobregat en relació rals de Castelldefels. Del recorregut que va amb la presència de macromicets (Rivas- fer pel Prat, cal destacar la primera troballa Martínez i Losa-Quintana, 1969). D’aquestes de Marasmius epiphyllus var. plantaginis dècades hi ha també una interessant aporta- (sub. Androsaceus epiphyllus var. plantagi- ció dels micòlegs francesos Georges Malen- nae), sobre fulles de Plantago crassifolia, i del çon i Raymond Bertault (1971), que dins el reconeixement de les dunes de Castelldefels, marc d’unes prospeccions micològiques du- la recol·lecció de Gyrophragmium delilei, Bol- tes a terme des de València fins al Montseny, bitius titubans (sub. Bolbitius vitellinus), In- van visitar les pinedes litorals de Castellde ocybe carpta i Inocybe cookei (Heim, 1934). fels el dia 5 de novembre de 1969, on, entre Singer també va visitar el Prat de Llobre- nombrosos Inocybe i abundants Coprinus gat durant els mesos de juliol, setembre i oc- comatus, van tenir l’oportunitat de recollir tubre de 1934, i anys més tard (Singer, 1947) Limacella furnacea, Lepiota rufovelutina, Oc- va descriure els fongs Marasmius ventalloi tospora rubricosa i, a la vora del mar, nom- Singer i Russula arenaria Singer, trobats so- brosos paràsits de plantes halòfiles. Final- bre les dunes litorals d’aquest municipi, en- ment, i també d’aquestes dates, s’ha pogut tre les acícules acumulades en el sotabosc examinar un estudi sobre ascomicots de Ma- d’una pineda de pi pinyer (Pinus pinea). nuel Ibarz i Roqueta (Ibarz, 1955) i una llista També va trobar a les dunes litorals del Prat d’espècies de fongs anotades pel mestre d’es- Hypomyces chrysospermus sobre Suillus belli- cola pratenc Josep Colominas Fabró (Palma, nii (sub. Ixocomus bellinii), Suillus granula- 1958). tus, Uromyces scirpi sobre jonca marina (Bol- La creació de la Societat Catalana de boschoenus maritimus), Inocybe dulcamara i Micologia, l’any 1973, va coincidir amb una Rhizopogon roseolus (sub. Rhizopogon rubes- represa notable de l’activitat micològica a cens), entre d’altres. Respecte a l’entitat taxo- Catalunya i també a la nostra zona d’estudi. nòmica Russula arenaria Singer, tot i que Amb una certa regularitat, membres d’aques- l’autor la va defensar en treballs posteriors ta societat i de les universitats catalanes van (Singer, 1982), ha estat assimilada per altres tornar a explorar les platges, les maresmes i micòlegs a Russula torulosa Bres. (Myco- les pinedes deltaiques. bank). Singer encara va tornar a visitar les Els primers resultats d’aquestes explora- pinedes del Prat molt temps després, el 23 cions, generalment puntuals pel que fa a la d’octubre de 1979, i va descriure Limacella nostra micoflora, es troben a Gràcia (1981),

delta-llobregat.indb 144 12/12/2018 16:50:05 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 145

Llistosella et al. (1982), Llistosella i Aguasca cromicets observades al delta del Llobregat, (1986), Pascual i Tabarés (1987), Tabarés i moltes de les quals no havien estat citades Pascual (1987), Sanclemente i Llimona (1987), prèviament a la nostra zona d’estudi. Sierra (1987, 1989 i 1994), Martín (1988), Després d’aquestes dues importants Sanclemente (1989a, 1989b, 1991a i 1991b), aportacions, cal destacar també, en centrar- Pascual i Àngel (1990), Robich et al. (1991a, se poc o molt en la nostra zona d’estudi, els 1991b i 1994), Àngel i Mayoral (1992), Ma treballs de Rocabruna i Gràcia (1986), Vila i yoral i Rocabruna (1992a i 1992b), Vila Rocabruna (1996), Muntañola-Cvetković et (1994) i Àngel (1995). al. (1996), Vila et al. (1996), Pérez De-Gre- Les contribucions més extenses derivades gorio (1997), Vila et al. (1998 i 1999), Val- d’aquesta recerca micològica es troben a la verde Valera (2007), Valverde Martínez «Primera aportació al coneixement dels ma- (2009a i 2009b), Vila i Llimona (2009), Val- cromicets de la zona del Garraf» (1995), verde Martínez et al. (2012) i Vila i Caballero d’Anselm Mayoral i Francesc Àngel (figura (2013). 1), i a la «Segona aportació al coneixement Entre els fongs més rars i interessants del dels macromicets de la zona del Garraf» delta del Llobregat, es troba probablement la (1998), de Jordi Vila, Francesc Àngel, An- Volvariella dunensis (Vila, Àngel i Llimona) selm Mayoral i Pilar Hoyo, que, tot i tenir tí- Justo i M. L. Castro, descrita per Vila, Àngel tols que podrien fer pensar només en la zona i Llimona l’any 1999 de les platges deltai- muntanyenca del Garraf, aporten 408 refe- ques del Remolar (Viladecans), fins ara rències corresponents a 165 espècies de ma- l’única localitat coneguda a tot el món, com

Figura 1. D’esquerra a dreta, el micòleg Francesc Àngel, els biòlegs Andrés Valverde i F. Xavier Santaeufe- mia i el fotògraf J. Francisco Valverde davant de l’estany de la Magarola, l’hivern de 1996. Francesc Àngel i Alvira (1933-2000), a més de contribuir al coneixement de la micoflora deltaica, va ser tresorer de la Confe- deració Europea de Micologia Mediterrània (CEMM) i vicesecretari de la Societat Catalana de Micologia (SCM). Fotografia: J. F. Valverde.

delta-llobregat.indb 145 12/12/2018 16:50:07 146 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

a Volvariella nigrovolvacea Kosina var. Per tal de poder avaluar la representació dunensis, i recentment elevada a la categoria dels grups taxonòmics i la distribució per am- d’espècie pels micòlegs A. Justo i M. Luisa bients, s’ha elaborat també una base de dades Castro (2010). en la qual les espècies han estat assignades als hàbitats en què han estat observades, i els hà- bitats afins s’han agrupat en ambients. 6.2. MATERIAL I MÈTODES Els criteris nomenclaturals i taxonòmics que s’han seguit són els del web Mycobank: Per a elaborar el catàleg florístic de l’annex, http://es.mycobank.org/, de la International s’ha fet fonamentalment un treball de cerca, Mycological Association, principalment, i els anàlisi, selecció i recopilació de la informació de l’Index Fungorum: http://www.indexfun micològica disponible a la bibliografia. En gorum.org/, coordinat per les associacions una primera fase d’aquesta tasca va resultar Landcare Research-NZ, Royal Botanic Gar- molt productiva la consulta del Banc de Da- dens Kew i l’Institute of Microbiology. Al cades de Biodiversitat de Catalunya, que ens va tàleg, apareixen en negreta els noms accep- permetre obtenir ràpidament la primera llis- tats actualment, i entre parèntesis i sense ta d’espècies observades a les quatre quadrí- negreta, els sinònims, quan els estudiosos de cules UTM de 10 × 10 km que cobreixen la la flora micològica deltaica van citar l’espècie nostra zona d’estudi, a més d’una extensa re- amb un nom diferent. lació bibliogràfica, origen de les observacions El contingut del catàleg es basa fonamen- esmentades. talment en les citacions obtingudes de les Però immediatament es va veure la ne- publicacions i dels informes tècnics i treballs cessitat de depurar i ampliar aquesta llista lliurats al Consorci per a la Protecció i la inicial, en comprovar que hi havia algunes Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llo- referències bibliogràfiques que no s’havien bregat. Excepcionalment, s’han inclòs algu- buidat a la base de dades i citacions que po- nes espècies no anotades en cap d’aquests drien quedar fora de l’àrea deltaica. Malaura- documents, com ara el cama-sec (Marasmius dament, aquest segon problema es repeteix oreades) trobat als prats propers al centre sovint, especialment en les citacions anti- d’informació de la Reserva Natural del Re- gues, que no fan servir la quadrícula de refe- molar-Filipines, o Sphaeropsis sapinea, asco- rència i utilitzen amb poca concreció els to- micot reconegut com a plaga forestal a les pònims municipals. Dels pobles del Delta, pinedes properes a l’aeroport. l’únic que té tot el terme municipal dintre d’aquest territori, i per tant no planteja dub- tes de localització, és el Prat de Llobregat, 6.3. RESULTATS mentre que la resta de municipis, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, 6.3.1. Representació dels principals l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobre- grups taxonòmics gat i Viladecans tenen una part de muntanya i una altra de delta o marina. La recopilació de les citacions bibliogràfiques La necessitat de resolució d’aquests dub- referides a la zona d’estudi, juntament amb tes, així com la de precisar al màxim l’hàbitat algunes observacions recents realitzades pels de les espècies, de conèixer la nomenclatura autors i altres estudiosos de la micoflora del- original i de diferenciar les primeres cita- taica, ha permès l’elaboració d’un catàleg de cions de les referències que es repeteixen a 598 tàxons a nivell d’espècie, subespècie i va- les obres de síntesi i bases corològiques, ens riant (10 oomicots, 20 mixomicots, 195 asco- va obligar finalment a recollir i rellegir tota la micots, 366 basidiomicots, 3 quitridiomicots bibliografia. i 4 zigomicots), com mostra la figura 2.

delta-llobregat.indb 146 12/12/2018 16:50:07 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 147

4; 0,67 % 3; 0,50 % 10; 1,67 % 20; 3,34 % Cromistes Mixomicots Ascomicots Basidiomicots Quitridiomicots Zigomicots

366; 61,20 % 195; 32,61 %

Figura 2. Repartició dels tàxons per grups taxonòmics principals. La primera xifra correspon al nombre de tàxons, i la segona, al percentatge. Font: Elaboració pròpia.

6.3.2. Aproximació al poblament mesosporus i Volvariella dunensis, i les casso- fúngic dels diversos ambients letes de platja Peziza ammophila i Peziza pseudoammophila. 6.3.2.1. Les platges i les primeres dunes Davant de la comunitat de jull de platja, a la zona de dunes embrionàries, i a les dunes A l’ambient de platja i primeres dunes es tro- interiors més degradades o enriquides per les ben, de mar a terra endins, la platja pròpia- restes orgàniques que aporten les onades, es ment, desproveïda de vegetació, les comuni- desenvolupa la comunitat terofítica de cas- tats de jull de platja (Elymus fractus), les de call marí (Glaucium flavum). En la seva va- borró (Ammophila arenaria) i les de crucia- riant més propera al mar, i en altres platges nel·la (Crucianella maritima), aquestes dar- del litoral ibèric, aquesta comunitat sol pre- reres amb bufalaga (Thymelaea hirsuta) i sentar algun component fúngic, si més no timó de platja (Teucrium dunense) a la banda Psathyrella ammophila, però a les nostres més interior, pròxima a la pineda. En aquests platges, els investigadors Rivas-Martínez i ambients, a causa de la inestabilitat, la salini- Losa-Quintana (1969) ja no van poder detec- tat i la manca d’humitat del terreny durant la tar-ne cap representant. Això no obstant, en major part de l’any, es fa molt difícil el la seva ubicació més interior, i a Castellde desenvolupament dels micelis, i el nombre fels, van poder recollir d’aquesta comunitat d’espècies de fongs que es desenvolupen és Albugo candida (sub. Cystopus candidus) so- relativament baix, 61 en total (10,2 %), tot i bre Cakile maritima, i un fong que no s’ha que moltes són d’un gran interès, en ser ex- tornat a observar a les nostres platges, Mon- clusives d’aquests hàbitats i haver desenvolu- tagnea candollei. pat notables estratègies de supervivència. Tampoc no s’ha tornat a trobar Gyro- Entre aquestes espècies, destaquen alguns phragmium delilei que va recollir, també a micromicets, com ara Coniothyrium senne- Castelldefels, Josep Cuatrecasas el 1930 i dos nii (descrita del Delta per González Frago- anys després Roger Heim. L’interès i la ra- so), Phyllachora sporoboli, Puccinia laguri i resa de les espècies d’animals, de plantes i de Rhabdospora cakiles; macromicets, com Geo fongs que es fan en aquests hàbitats justifi- pora arenosa, Hydnocystis arenaria, Inocy be quen la protecció d’alguns sectors del litoral arenicola, Inocy be dunensis, Marasmiellus deltaic, però a la freqüentació i els usos ina-

delta-llobregat.indb 147 12/12/2018 16:50:07 148 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

dequats d’aquests espais, s’ha afegit darrera- cinctulus, Rhizopogon roseolus o Tulostoma ment i d’una manera notable la regressió de fimbriatum, entre d’altres. la línia de costa, que amenaça seriosament A la pineda interior, i pel que fa al compo- els poblaments naturals d’aquests ambients. nent fúngic i vegetal, s’han de diferenciar les zones on els pins fan un dens recobriment de les clarianes. A les zones de molt recobri- 6.3.2.2. Les pinedes ment, com que normalment hi ha una capa grossa d’humus i pinassa al sòl, fructifiquen Al nostre litoral, els pins pinyers (Pinus després de les pluges diverses espècies de bo- pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) lets sapròfits, com ara Agaricus langei, Cli- apareixen primerament als poblaments de tocybe metachroa, Clitocybe phaeophthalma, crucianel·la i a la franja de brolla mediterrà- Gymnopilus arenophilus, Gymnopus brassico- nia immediata, ocupen el territori que po- lens, Gymnopus dryophilus, Hygrocybe conica, tencialment s’ha assignat a la màquia de cà- Lepiota brunneoincarnata, Lepista sordida, dec (Juniperus oxycedrus) i semblen cobrir, Lycoperdon perlatum, Lyophyllum littoralis terra endins, les primeres manifestacions de (figura 3), Marasmius wynneae, Mycena l’alzinar de terra baixa, on el sotabosc sembla amicta, Ramaria abietina, etc. A les zones on una màquia per l’abundància del llentiscle s’acumulen serradures, o a la base dels troncs (Pistacia lentiscus) i del fals aladern de fulla morts o debilitats, es fa la Tapinella panuoi- estreta (Phillyrea angustifolia) i la presència des. A més alçada, sobre els mateixos troncs, d’alguna alzina (Quercus ilex). pot fructificar el bolet de soca Pycnoporus Més de la meitat de les espècies fúngiques cinnabarinus. Sobre branques i troncs cai- que s’han citat al delta del Llobregat fructifi- guts fructifiquen Climacodon pulcherrimus, quen a la pineda litoral, fins a 330 (55,2 %). Galerina marginata, Gloeophyllum sepia- Però, de pineda, n’hi ha de dues menes: l’ar- rium, Hemimycena cephalotricha, Resupina- bustiva exterior, també dita prepineda o tus striatulus, Trichaptum fuscoviolaceum i pineda pulviniforme, i la interior, de pins els mixomicots Lycogala epidendrum i Reti- ben desenvolupats, o pineda, pròpiament. cularia lycoperdon, entre d’altres. Finalment, A la prepineda, els pins no acaben de re- sobre les pinyes es fan Amphinema byssoides, cobrir totalment les comunitats psammòfiles Lentinellus micheneri i la Mycena seynesii. i arbustives inferiors i d’aportar l’estabilitat i De macromicets paràsits, sortosament, la protecció pròpies de l’ambient forestal n’hi ha poques espècies. Les fructificacions de la pineda interior. Però sobre la sorra fixa- de Fomitopsis pinicola són relativament fre- da de les dunes interiors ja és perceptible la qüents a les pinedes del Delta; més rares són matèria orgànica acumulada, més o menys les de Porodaedalea pini. Però cap d’aquestes humificada, quan no es troba recoberta d’un dues espècies és un paràsit estricte, i només delicat tapís de molses i líquens. En aquests suposen una amenaça per als pins vells o de- ambients, on fan la florida diferents espècies bilitats. d’orquídies, fructifiquen també diversos Les espècies micorizògenes, que establei- fongs, com ara els ascomicots Geopora areni- xen simbiosi amb els pins i altres espècies ve- cola, Helvella juniperi i Sepultariella patavi- getals, són, contràriament, molt més nom- na, i els basidiomicots Agaricus devoniensis, broses i freqüents. Hi destaquen Amanita Crucibulum laeve, Cyathus olla, Entoloma gracilior, Amanita ovoidea, Chroogomphus undatum, Entoloma undulatosporum, Ho- rutilus, Cyanoboletus pulverulentus, Hebelo- henbuehelia geogenia, Inocybe dulcamara, ma laterinum, Lactarius sanguifluus, Lima- Inocybe heimii, Leucoagaricus littoralis, cella furnacea, Lycoperdon perlatum, Mor Lyophyllum littoralis (figura 3), Marasmius chella elata, Pisolithus arrhizus, Russula ventalloi, Omphalina pyxidata, Panaeolus coerulea, Russula sanguinea, Russula torulo-

delta-llobregat.indb 148 12/12/2018 16:50:07 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 149

sa, Suillus collinitus, Tricholoma psammopus spathulata, Clitocybe lituus, Cyathus olla, i Tricholoma terreum, entre d’altres. Galerina laevis, Leucoagaricus serenus, Mela- Pel que fa a les clarianes de les pinedes, noleuca melaleuca, Melanoleuca rasilis, Tu- se n’han diferenciat també dos tipus. Les que lostoma brumale i Tulostoma giovanellae. es fan a les àrees més elevades i seques dels Les clarianes verdes comencen a insinuar- sistemes dunars i les que s’obren al voltant se a la pineda com a herbassars i acaben per de les depressions interdunars, més humi- constituir-se en petites jonqueres a les de- des. A les primeres acostumen a integrar-se pressions interdunars més profundes, tot i espècies vegetals psammòfiles i també espè- que de vegades també s’embardissen per cies pròpies de les brolles, com ara el timó efecte de la ruderalització. En aquestes claria- de platja (Teucrium dunense), la sempreviva nes fructifiquen algunes espècies dels prats i (Helichysum stoechas) o l’herbafam (Planta- dels herbassars més o menys nitrificats, com go albicans), que donen un aspecte blanqui- ara Agaricus xanthodermus, Clathrus ruber, nós a l’agrupament vegetal i justifiquen el Clitocybe rivulosa, Lepiota brunneoincarna- qualificatiu de «blanques» que hem donat a ta, Lepiota lilacea o Lepista sordida. En algu- aquest tipus de clarianes. A les segones s’in- nes clarianes amb jonc boval (Scirpus holos tegren diverses espècies vegetals més prò- choenus) i jonc negre (Schoenus nigricans) de pies dels prats humits i de les jonqueres, les la pineda de Can Camins, s’han trobat també quals donen una coloració més verdosa al Chamaemyces fracidus, Gymnopus graveo- poblament vegetal. lens i Marasmiellus trabutii. A les clarianes blanques, que aporten a les pinedes una gran biodiversitat, es poden trobar moltes de les espècies observades a la 6.3.2.3. Els matollars i els prats secs prepineda, a les quals s’afegeixen, entre d’altres, els ascomicots Geopora foliacea, Helve- Els matollars i els prats secs, amb només 35 lla lacunosa, Morchella elata, Morchella escu- espècies (5,85 % del total), semblen, en canvi, lenta, Peziza boltonii i Peziza phyllogena, i els ambients més pobres pel que fa als fongs. basidiomicots Arrhenia rickenii, Arrhenia Això no obstant, s’ha de dir també que aquests

Figura 3. Lyophyllum littoralis, Can Camins (el Prat de Llobregat). Fotografia: J. F. Valverde, 15/11/2008.

delta-llobregat.indb 149 12/12/2018 16:50:08 150 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

hàbitats estan poc representats al Delta i que bé comunitats pobres quant a diversitat fún- una part de la seva biodiversitat fúngica s’ha gica a causa de la salinitat, que és un factor atribuït en aquest recompte als ambients de molt selectiu per a moltes espècies. Això no prepineda i de clariana. Així, per exemple, obstant, s’ha de dir que algunes comunitats s’han comptabilitzat exclusivament com a integrades en aquests ambients, com són els espècies de les pinedes Hemimycena conidio- salicornars, els prats saliners de soses anuals i gena i Clitocybe cistophila, perquè s’han tro- els matollars de salats, han estat poc estudia- bat només sota estepes a la prepineda i a les des, i que del seu estudi podrien resultar cita- clarianes de la pineda interior. cions de noves espècies. Als prats de plantatge Dels prats secs, cal destacar Puccinia la- marí (Plantago crassifolia), més ben repre- guri, paràsita de les fulles de Lagurus ovatus, sentats al Delta que les altres comunitats ha- i dels matollars, Uromyces spartii-juncei, que lòfiles, es troba sovint Marasmius epiphyllus parasita les branques i fulles de la ginesta var. plantaginis sobre restes del plantatge, i al (Spartium junceum). I de les clapes de la bro- terra, Hygrocybe conicoides i, molt més rara- lla d’estepa borrera (Cistus salviifolius) amb ment, Marasmius ventalloi. l’herba de setge (Fumana thymifolia) de les Pel que fa als micromicets, s’han recone- Filipines, sobre el tapís de molses que reco- gut en aquests ambients fins a quatre espè- breixen les sorres del substrat, a més de cies del gènere Uromyces, com Uromyces l’Omphalina pyxidata i diverses espècies dels chenopodi, que parasita Suaeda vera, o gèneres Inocybe i Tulostoma, l’ascomicot Uromyces lineolatus, sobre diverses espècies Helvella semiobruta. del gènere Limonium, i tres espècies del gè- nere Puccinia (Puccinia bupleuri, Puccinia mediterranea i Puccinia romagnoliana). 6.3.2.4. Les jonqueres i els herbassars De les jonqueres que es fan en les depres- i matollars halòfils sions interdunars, cal destacar Uredo ravennae, que parasita fulles vives de cesquera Les jonqueres i els matollars i herbassars ha- (Saccharum ravennae) i havia estat descrit lòfils, amb unes 24 espècies (4,1 %), són tam- del Delta com a Uredo fragosoana per Caba-

Figura 4. Marasmiellus trabutii, Can Camins (el Prat de Llobregat). Fotografia: J. F. Valverde, 06/10/2007.

delta-llobregat.indb 150 12/12/2018 16:50:09 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 151

Figura 5. Inocutis tamaricis sobre un tronc de ta- mariu (Tamarix canarien- sis) a la maresma de les Filipines (Viladecans). Fo- tografia: A. Valverde Mar- tínez, 15/05/2006.

llero. Sobre tiges mortes de Juncus acutus, Lenzites warnieri i Schizophyllum commune, s’ha trobat Belonopsis junciseda. I sobre les a més de dues espècies que són encara busca- restes del jonc negre (Schoenus nigricans), un des pels boletaires, el pollancró (Cyclocybe ae- bonic bolet de «pota blava», Marasmiellus gerita) i l’orellana (Pleurotus ostreatus). Sobre trabutii (figura 4), observat només una vega- el tronc caigut d’un pollancre, s’ha vist fructi- da en una depressió a la pineda de Can Ca- ficar en anys successius una espècie rara a Ca- mins (el Prat de Llobregat). talunya, Pluteus aurantiorugosus, d’un color ataronjat molt cridaner, i sobre un tronc dret, però mort, Volvariella bombycina. Sobre 6.3.2.5. Els boscos de ribera troncs i branques caigudes d’àlber, no són rares les fructificacions en forma de cassoleta En aquests tipus d’ambients s’inclouen les del basidiomicot Schizophyllum amplum, i els salzeredes i gatelledes, les alberedes i pollan- carpòfors de Pluteus romellii. A terra, en credes, les omedes i els tamarigars. Totes aquests mateixos poblaments, es poden ob- aquestes comunitats han patit força les trans- servar sovint les fructificacions de Psathyrella formacions del medi deltaic i actualment són melantina i amb menys freqüència les d’Hel- una pobra representació, especialment als vella leucopus i Stropharia aeruginosa. marges del Llobregat, d’allò que havien estat A les omedes de les Filipines s’ha obser- en un temps no gaire llunyà, de manera que vat l’Entoloma saundersii, mentre que als po- es fa difícil parlar de boscos. D’aquests am- blaments de tamarius d’aquesta localitat i bients, s’han reconegut fins a 39 espècies de d’altres, el bolet de soca Inocutis tamaricis fongs (6,52 % del total), la majoria sobre els (figura 5). troncs morts o debilitats dels arbres que ca- racteritzen les comunitats. Als poblaments d’àlbers, i especialment a 6.3.2.6. Els canyissars, els canyars les plantacions de pollancres que es fan a la i els herbassars humits plana deltaica de Gavà, es poden observar ha- bitualment, sobre les soques debilitades o Dels canyissars, els canyars i els herbassars mortes, els bolets de soca Inonotus hispidus, humits, que són ambients poc estudiats,

delta-llobregat.indb 151 12/12/2018 16:50:10 152 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

s’han citat només 23 espècies fúngiques bé micromicets que parasiten plantes d’am- (4,35 % del total), la majoria micromicets pa- bients ruderals, com és el cas d’Alternaria ràsits com Puccinia magnusiana, Puccinia caudata i Cercospora bizzozeriana, paràsits vincae o Uromyces lineolatus. de les crucíferes Sisymbrium officinale i Lepi- dium draba, respectivament. De macromicets, als herbassars més o 6.3.2.7. Els conreus i els ambients menys ruderalitzats, als escocells, als erms i antròpics prop dels camins i altres àrees freqüentades, es troben sovint Agaricus bisporus, Agaricus El segon ambient on s’han citat més espècies bitorquis, Clathrus ruber, Coprinellus mica- de fongs són els terrenys agrícoles i les àrees ceus, Coprinus comatus, Cyclocybe aegerita, antròpiques, amb 131 (21,91 % del total), Leucoagaricus leucothites, Psathyrella cando- gràcies, en bona part, als estudis realitzats lleana, Volvopluteus gloiocephalus, etc. per González Fragoso i els seus deixebles. La Finalment, a les gespes ben regades de les majoria són micromicets paràsits de plantes i rotondes i altres àrees enjardinades, fructifi- arbres cultivats; com a exemples tenim Boe- ca sovint Bolbitius titubans, acompanyat de remia lycopersici, que parasita la tomaquera, vegades d’una espècie introduïda fa uns anys, Golovinomyces cichoracearum, que és paràsit Conocybe deliquescens, que es va trobar per de les estimades carxoferes deltaiques; Levei- primera vegada al Delta en un prat humit de llula taurica, que pot créixer sobre tiges de la marina de Gavà (Valverde Valera, 2007). pastanaga, o Polystigma rubrum, que parasita les fulles dels ametllers. A més, hi ha tam-

330

131

61 35 39 24 26 26 2

dunes Pinedes Insectes antròpics

Boscos de ribera Platges i primeres Conreus i ambients Obtinguts de cultiu Matollars i prats secs Canyissars, canyars Herbassarshalòfils i matollars i jonqueres i herbassars humits

Figura 6. Nombre de tàxons per grups d’hàbitats o ambients, amb els tants per cent respecte del total de tàxons (608) reconeguts al delta del Llobregat. Font: Elaboració pròpia.

delta-llobregat.indb 152 12/12/2018 16:50:10 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 153

AGRAÏMENTS Col·lecció XIV. Barcelona: Societat Catala- na de Micologia. Agraïm a J. Francisco Valverde la seva com- — (1998). «Geopora foliacea (Schaeff. ex panyia en moltes de les sortides de camp rea- Boud.) S. Ahmad, làmina núm. 820». A: litzades i, molt especialment, la cessió de les Bolets de Catalunya. Col·lecció XVII. Bar- seves excel·lents fotografies. Igualment, ma- celona: Societat Catalana de Micologia. nifestem el nostre agraïment a Xavier Llimo- Àngel, F.; Mayoral, A. (1992). «Marasmie- na, Jaume Llistosella, Anselm Mayoral, Car- llus mesosporus Sing., làmina núm. 533». los Miñarro, Àngel Quílez, Sergi Santamaria A: Bolets de Catalunya. Col·lecció XI. Bar- i Jordi Vila per haver-nos acompanyat també celona: Societat Catalana de Micologia. en alguna sortida o per haver-nos ajudat d’al- Balazuc, J.; Espadaler, X.; Girbal, J. guna manera. També volem dir que guardem (1983). «Laboulbenials (Ascomicets) ibè- un entranyable record de l’amic Joan Estapé, riques II. Noves aportacions». Collecta- que ens va fer costat per les pinedes del Delta nea Botanica, vol. 14, p. 39-42. diverses vegades. I de l’August Rocabruna, Bon, M. (1970). «Flore héliophile des ma- que ens va ajudar a determinar el Gymnopus cromycètes de la zone maritime picarde». impudicus. De la mateixa manera, volem Bulletin Trimestriel de la Société Mycologi- agrair al membres del grup Micolist, amb Mi- que de France, vol. 86, núm. 1, p. 79-213. quel Àngel Pérez De-Gregorio al capdavant, Caballero, A. (1918a). «Nuevos datos l’interès manifestat en la determinació d’al- micológicos de Cataluña». Publicaciones gunes espècies i la tramesa de documents. Fi- de la Sección de Ciencias Naturales [Fa- nalment, volem expressar el nostre reconeixe- cultad de Ciencias de la Universidad de ment a Enric de Roa, F. Xavier Santaeufemia i Barcelona], s/n, p. 42-48. a la resta de persones que treballen al Consor- — (1918b). «Adición a los micromicetos de ci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Na- Cataluña, de González Fragoso». Boletín turals del Delta del Llobregat i a la Secció Mu- de la Real Sociedad Española de Historia nicipal de Medi Ambient de l’Ajuntament del Natural, vol. 18, p. 94-96. Prat de Llobregat, per l’interès que han mani- — (1920). «Nuevos datos micológicos». Pu- festat darrerament en el coneixement i la con- blicaciones de la Sección de Ciencias Na- servació d’aquest grup d’organismes. turales [Facultad de Ciencias de la Uni- versidad de Barcelona], vol. 12, p. 97-104. Calonge, F. D.; Demoulin, V. (1975). «Les BIBLIOGRAFIA Gasteromycetes d’Espagne». Bulletin de la Société Mycologique de France, vol. 91, Almaraz, T. (1996). «Bases corológicas de núm. 2, p. 247-292. flora micológica ibérica. Números 693- Calvo, M. A.; Guarro, J. (1979). «Algunos 894». Cuadernos de Trabajo de Flora Mi dematiáceos comunes de la micoflora de coló gica Ibérica, vol. 9. Cataluña». Collectanea Botanica, vol. 11, — (2002). «Bases corológicas de flora mico núm. 3, p. 91-103. lógica ibérica. Números 1766-1932». Cua- Castillo, A.; Illana, C.; Moreno, G. dernos de Trabajo de Flora Micológica (2000). «Nuevas citas de Myxomycetes de Ibérica, vol. 17. España I». Boletín de la Sociedad Micoló- Andersson, O. (1950). «Larger fungi on gica de Madrid, vol. 25, p. 145-156. sandy grass heaths and sand dunes in Castro, M. L. (1997). «Bases corológicas de Scandinavia». Botaniska Notiser, supl. 2, flora micológica ibérica. Adiciones y Nú- núm. 2, p. 1-89. meros 1224-1411». Cuadernos de Traba- Àngel, F. (1995). «Lepiota lilacea Bres., là- jo de Flora Micológica Ibérica, vol. 12, mina núm. 681». A: Bolets de Catalunya. p. 36-111.

delta-llobregat.indb 153 12/12/2018 16:50:10 154 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Checa, J. (1997). «Bases corológicas de flora Garcia-Porta, M.; Llimona, X. (2005). micológica ibérica. Adiciones y Números «Dades inèdites sobre els mixomicets de 1224-1411». Cuadernos de Trabajo de Flo- Catalunya». Revista Catalana de Micolo- ra Micológica Ibérica, vol. 12, p. 112-180. gia, núm. 27, p. 55-73. Codina, J.; Font i Quer, P. (1931). «Intro- — (2006). «Noves dades sobre els gasteromi- ducció a l’estudi dels macromicets de Ca- cets de Catalunya». Revista Catalana de talunya». Cavanillesia, vol. 3, p. 100-189. Micologia, núm. 28, p. 57-80. Colominas, J. (1958). «Flora pratense» A: Gené, J.; Guarro, J.; Ulfig, K. (1995). Palma, A de. Prat de Llobregat (ensayo «Contribución al estudio de los hifomice- histórico). El Prat de Llobregat: Pulcra, tes de España. XIV». Boletín de la Socie- p. 284-302. dad Micológica de Madrid, vol. 20, p. 35- Cuatrecasas, J. (1929). «Notas micológi- 57. cas». Memorias de la Real Sociedad Es- Giné, J. (1983). «Els cent anys de la flora pañola de Historia Natural, vol. xv, fasc. 1, micològica a Catalunya sota l’aspecte bi- p. 23-30. bliogràfic». Butlletí de la Societat Catala- — (1930). «Una família nova per a la flora na de Micologia, núm. 7, p. 25-32. micològica peninsular». Butlletí de la Ins- González Fragoso, R. (1916). Micromice- titució Catalana d’Història Natural, núm. tos varios de España y de Cerdaña. Ma- 30, p. 79-80. drid: Junta de Ampliación de Estudios e Durrieu, G. (1966). Étude écologique de quel- Investigaciones Científicas. 115 p. (Tra- ques groupes de champignons parasites bajos del Museo Nacional de Ciencias des plantes spontanées dans les Pyrénées. Naturales de Madrid. Serie Botánica; 9) Tesi. Tolosa de Llenguadoc: Université de — (1917). Introducción al estudio de la flóru- Toulouse. Faculté des Sciencies. 277 p. la de los micromicetos de Cataluña. Bar- Eriksson, M. (1964) «Larger fungi on dunes celona: Publicacions de la Junta de Cièn- in Finland». Reports from the Kevo Sub- cies Naturals de Barcelona. 187 p. (Musei arctic Research Station, vol. 1, p. 149-154. Barcinonensis Scientiarum Naturalium Esteve Raventós, F. (1999). «Bases coroló- Opera. Series Botanica; II) gicas de flora micológica ibérica. Núme- — (1918). Enumeración y distribución geo- ros 1412-1571». Cuadernos de Trabajo de gráfica de los Uredales conocidos hasta hoy Flora Micológica Ibérica, vol. 13. en la Península Ibérica e islas Baleares. Fernández Riofrío, B. (1922). «Datos para Madrid: Junta de Ampliación de Estudios la flora micológica de Cataluña». Boletín e Investigaciones Científicas. 267 p. (Tra- de la Sociedad Española de Historia Natu- bajos del Museo Nacional de Ciencias Na- ral, vol. 22, p. 200-204. turales de Madrid. Serie Botánica; 15) Font i Quer, P. (1937). «Resultats del pla — (1919). «Anotaciones micológicas». Me- quinquennal micològic a Catalunya morias de la Real Sociedad Española de 1931-1935». Publicacions de l’Institut Bo- Historia Natural, vol. xi, mem. 3, p. 77- tànic. Butlletí d’Informació [Institut Botà- 103. nic de Barcelona], núm. 1. — (1920). «Datos para la deuteromicetología Fort, F.; Guarro, J. (1985). «Ascomicetos catalana». Memorias de la Real Academia del suelo de Cataluña. VII». Boletín de la de Ciencias y Artes de Barcelona, núm. xv Sociedad Micológica Castellana, vol. 10, (17), p. 429-467. p. 27-46. — (1924a). «Ustilaginales de la flora españo- — (1986). «Notes on soil discomycetes from la existentes en el herbario del Museo de Catalonia. II». International Journal of Ciencias Naturales». Boletín de la Real Mycology and Lichenology, vol. 3, núm. 1, Sociedad Española de Historia Natural, p. 149-162. vol. 24, p. 116-127.

delta-llobregat.indb 154 12/12/2018 16:50:10 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 155

González Fragoso, R. (1924b). Flora Ibéri- Llimona, X. (1983). «Sobre fongs de prima- ca. Uredales (royas de los vegetales). Vol. vera a Catalunya». Butlletí de la Societat I: Género Puccinia. Madrid: Museo Na- Catalana de Micologia, núm. 7, p. 33-46. cional de Ciencias Naturales. 416 p. — (1985). «La recerca micològica i liqueno- — (1925). Flora Ibérica. Uredales (royas de lògica als Països Catalans». Butlletí de los vegetales). Vol. II: Género Uromyces, l’Institut Català d’Història Natural, núm. etc.; Uredales imperfectos. Madrid: Museo 50, p. 97-114. Nacional de Ciencias Naturales. 424 p. Llimona, X.; Blanco, M. N.; Dueñas, M.; — (1927). Estudio sistemático de los Hifales Gorris, M.; Gràcia, E.; Hoyo, P.; Llis- de la flora española conocidos hasta esta tosella, J.; Martí, J.; Martín, M. P.; fecha. Madrid: Real Academia de Cien- Muntañola, M. (1998). «Els fongs de cias Exactas, Físicas y Naturales: Gráficas Catalunya occidental segons les prospec- Reunidas. 377 p. (Memorias de la Real cions recents. I». Acta Botanica Barcino- Academia de Ciencias Exactas, Físicas y nensia, vol. 45: Homenatge a O. de Bolòs, Naturales; vol. vi, 2a sèrie) p. 57-89. Gràcia, E. (1981). Estudio sobre la flora, fi- — (2000). «Els fongs de Catalunya occiden- tosociología, ecología y corología de los tal segons les prospeccions recents. II». mixomicetes de España. Tesi doctoral. Acta Botanica Barcinonensia, vol. 46, Barcelona: Universitat de Barcelona. p. 5-29. Guarro, J.; Fort, F. (1984). «Ascomicetos Llimona, X.; Velasco, E. (1975). «Sobre al- del suelo de Cataluña VIII. Gelasinospo- gunas geoglosáceas (Helociales, Asco- ra». Collectanea Botanica, vol. 15, p. 259- micotes) observadas en Cataluña». Ana- 265. les del Instituto Botánico Cavanilles, vol. Guarro, J.; Punsola, L.; Cano, J. (1985). 32, núm. 1, p. 101-110. «Myceliophthora vellerea (Chrysosporium Llistosella, J. (1997). Russulals de Catalu- asperatum) anamorph of Ctenomyces ser- nya i de les Illes Balears. Tesi doctoral. Bar- ratus». Mycotaxon, vol. 23, p. 419-427. celona: Universitat de Barcelona. 612 p. Gustavsson, A. (1991). «The genus Pero- — (2014). Mòdul de fongs (FungaCat). Banc nospora in the Iberian Peninsula, espe- de Dades de Biodiversitat de Catalunya cially in northern Spain and Andorra». [en línia]. Barcelona: Generalitat de Cata- Anales del Jardín Botánico de Madrid, lunya: Universitat de Barcelona. . Heim, R. (1934). «Fungi Iberici, observations Llistosella, J.; Aguasca, M. (1986). «El 1er sur la Flore Mycologique Catalane». Tre- “Mini Foray” de la British Mycological balls del Museu de Ciències Naturals de Society a Catalunya (1985)». Revista Ca- Barcelona, vol. 15, núm. 3, p. 1-146. talana de Micologia, núm. 10, p. 19-34. Ibarz, M. (1955). «Algunos ascomicetos nue- Llistosella, J.; Gràcia, E.; Aguasca, M. vos o poco conocidos de nuestra flora». (1982). «Aportación al catálogo micológi- Collectanea Botanica, vol. 4, núm. 3, p. 315- co de Cataluña». Collectanea Botanica, 318. vol. 13, núm. 2, p. 559-563. Jeppson, M. (1986). «Notes on some Spanish Llorens, I. (1984). «Aportación al conoci- Gasteromycetes». Boletín de la Sociedad miento de los Uredinales, Ustilaginales y Micológica de Madrid, vol. 11, núm. 2, Fragmobasidiomicotos de España I». p. 267-282. Anales de Biología. Sección Especial, vol. Lado, C. (1993). «Bases corológicas de flora 1, p. 35-45. micológica ibérica. Números 376-692». — (1990). «Alguns Dacrymyces (Hymenomy- Cuadernos de Trabajo de Flora Micológi- cetes) de la Mediterrània Occidental». Fo- ca Ibérica, vol. 7. lia Botanica Miscellanea, vol. 7, p. 7-23.

delta-llobregat.indb 155 12/12/2018 16:50:11 156 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Losa, T. M. (1948). «Aportación al estudio pyri Losa-Quint.». Bulletin Semestriel de de la micología catalana». Collectanea Bo- la Fédération des Associations Mycolo tanica, vol. 2, p. 205-225. giques Méditerranéennes (FAMM.), núm. — (1957). «Micromicetos de Cataluña». 33, p. 29-38. [Amb la col·laboració de Collectanea Botanica, vol. 5, p. 367-375. Georges Malençon i Henri Romagnesi] Losa-Quintana, J. M. (1960). Contribución Moreno, G.; Pöder, R.; Illana, C.; Esteve- al estudio y revisión de los Inocybe españo- Raventós, F. (1991). «Some interesting les. Barcelona: CSIC. agarics and a rare species of Scleroderma — (1968). «Algunos Hygrophorus de Cata- presented at the ii and iii mycological luña». Collectanea Botanica, vol. 7, fasc. stages of Esplugues de Llobregat (Barce- 2, núm. 36, p. 655-663. lona, Cataluña)». Cryptogamie Mycologie, — (1970). «Contribución al estudio de los vol. 12, núm. 3, p. 193-209. micromicetes españoles». Anales del Jar- Moret, A.; Nadal, M. (1984). «Contribución dín Botánico de Madrid, vol. 26, p. 5-14. al conocimiento de los hongos fitoparási- — (1974). «Contribución al conocimiento de tos de la clase Ascomytotina en Catalu- los ascomicetes con apotecios de Catalu nya». Anales de Biología. Sección Especial, ña». Collectanea Botanica, vol. 9, núm. 3, vol. 1, p. 85-94. p. 46-60. Muntañola-Cvetković, M.; Llimona X.; — (1980). «Algunas especies del género Rho- Hoyo, P. (1996). «Fongs mitospòrics dophillus». Acta Botanica Malacitana, (Deuteromicets) del SW de Catalunya». vol. 6, p. 13-16. Revista Catalana de Micologia, núm. 19, Malençon, G.; Bertault, R. (1971). «Cham- p. 109-138. pignons de la Péninsule Ibérique». Acta Nadal, M.; Moret, A. (1981). «Aportació al Phytotaxonomica Barcinonensia, vol. 8, coneixement dels basidiomicots fitoparà- p. 1-97. sits de Catalunya». Collectanea Botanica, Martín, M. P. (1988). Aportación al conoci- vol. 12, núm. 11, p. 133-137. miento de las Higroforáceas y los Gastero- — (1984). «Contribución al conocimiento de micetes de Cataluña. Barcelona: Societat las especies del género Phyllosticta de Ca- Catalana de Micologia. 508 p. (Edicions talunya». Anales de Biología. Sección Es- especials; 2) pecial, vol. 1, p. 95-98. — (2001). «Chorologic database of European — (1991). «Algunas citas recientes de espe- Rhizopogon species». Mycotaxon, vol. 78, cies del género Phoma Sacc. en Catalu- p. 191-244. nya». Acta Botánica Malacitana, vol. 16, Mayoral, A.; Àngel, F. (1995). «Primera núm. 1, p. 97-104. aportació al coneixement dels macromicets Nadal, M.; Moret, A.; Montón, C. (1984). de la zona del Garraf». Revista de la Socie- «Contribució al coneixement dels Dema- tat Catalana de Micologia, vol. 18, p. 51-88. tiaceae de Catalunya». Butlletí de la Insti- Mayoral, A.; Rocabruna, A. (1992a). «Ho- tució Catalana d’Història, núm. 51: Secció henbuehelia geogenia (DC.) Singer, làmi- de Botànica 5, p. 55-65. na núm. 524». A: Bolets de Catalunya. Niell, M. (1999). Contribució al coneixe- Col·lecció XI. Barcelona: Societat Catalana ment de les entomoftorals entomopatòge- de Micologia. nes de la província de Barcelona. Tesina. — (1992b). «Hygrocybe conicoides (Ort.) Ort. Barcelona: Universitat Autònoma de Bar- i Watl., làmina núm. 525». A: Bolets de celona. Catalunya. Col·lecció XI. Barcelona: So- Olariaga, I. (2009). The order Canthare- cietat Catalana de Micologia. llales in the Iberian peninsula and the Bal- Moreau, P.-A. (2008). «Le réponse à une earic Islands. Tesi doctoral. Euskal Her- énigme: Marasmius littoralis subsp. agro- riko Unibertsitatea. 556 p.

delta-llobregat.indb 156 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 157

Pando, F.; Hernández, J. C. (2001). «Bases de bolets del 18 al 20. Esplugues de Llo- corológicas de flora micológica ibérica. bregat, p. 2-6. Adiciones y números 1572-1765». Cua- — (1991b). «Marasmiellus dunensis (Maras- dernos de Trabajo de Flora Micológica miaceae, Agaricales), a new species from Ibérica, vol. 15. the European Mediterranean». Mycota- Parra, L. A. (1996). «El género Agaricus L.: xon, vol. 42, p. 181-186. Fr. en España. II. Distribución basada en — (1994). «Marasmiellus mesosporus Singer las citas contenidas en la bibliografía nome corretto di M. dunensis Robich, micológica». Boletín de la Sociedad Mico Moreno i Pöder». Rivista di Micologia. Bo- lógica de Madrid, vol. 21, p. 31-73. lletino dell’Associazone Micologica Bresa- Parra, L. A.; Daniels, P. P. (2003). «Bases dola, any xxxviii, núm. 2, p. 163-166. corológicas de flora micológica ibérica. Rocabruna, A.; Gràcia, E. (1986). «Cera- Números 2070-2178». Cuadernos de Tra- tiomyxa fruticulosa Macbr. var. porioides bajo de Flora Micológica Ibérica, vol. 19. Lister, làmina núm. 212». A: Bolets de Ca- Pascual, R.; Àngel F. (1990). «Stemonitis talunya. Col·lecció V. Barcelona: Societat splendens Rost., làmina núm. 441». A: Bo- Catalana de Micologia. lets de Catalunya. Col·lecció IX. Barcelo- Sanclemente, M. S. (1986). Aportación al na: Societat Catalana de Micologia. conocimiento de las tricolomatáceas (Tri Pascual, R.; Tabarés M. (1987). «Maras- cholomataceae Roze) y afiloforales (Aphy mius anomalus Lasch i Rabh. in Klotsch., llophorales Rea) de himenio liso de Cata- làmina núm. 285». A: Bolets de Catalu- luña. Tesina de llicenciatura. Barcelona: nya. Col·lecció VI. Barcelona: Societat Ca- Universitat de Barcelona. talana de Micologia. — (1989a). «El género Mycena en Catalu- Peláez, F.; Collado, J.; Moreno, G. (2006). nya». Revista Catalana de Micologia, «Metabolitos secundarios con actividad núm. 12, p. 55-62. biológica en Basidiomicetos recogidos en — (1989b). «Sobre corticiáceas de Cataluña». España I». Boletín de la Sociedad Mico Revista Catalana de Micologia, núm. 12, lógica de Madrid, vol. 30, p. 323-365. p. 63-72. Pérez De-Gregorio, M. À. (1997). «Con- — (1991a). «Aportaciones florísticas y coroló- tribució a la micoflora del delta del Llo- gicas sobre Tricolomatáceas». Revista Ca- bregat». Spartina: Butlletí Naturalista del talana de Micologia, núm. 14-15, p. 13-20. Delta del Llobregat, núm. 3, p. 7-9. — (1991b). «Aportaciones florísticas y co- Rivas-Martínez, S.; Losa-Quintana, J. M. rológicas sobre Aphyllophorales». Revista (1969). «Comportement sociologique des Catalana de Micologia, núm. 14-15, champignons des dunes littorales du fleuve p. 21-42. Llobregat (Barcelone)». Bulletin de la So- Sanclemente, M. S.; Llimona, X. (1987). ciété Mycologique de France, vol. 85, núm. «Aportación al conocimiento de las Tri 235-244. cholomataceas de Catalunya». Revista Robich, G. (2003). Mycena d’Europa. Trento: Catalana de Micologia, núm. 11, p. 29-72. Associazione Micologica Bresadola: Fon- Santamaría, S. (1986). «Contribución al dazione Centro Studi Micologici. 728 p. conocimiento de los Laboulbeniales (As- Robich, G.; Moreno, G.; Pöder, R. (1991a). comycotina) ibéricos, I: género Laboulbe- «Espècie trobada durant les quartes jor- nia». Anales del Jardín Botánico de Ma- nades micològiques celebrades a Esplu- drid, vol. 42, núm. 2, p. 271-283. gues de Llobregat l’octubre de 1990. Mi- — (1987). «Contribución al conocimiento de cromphale dunensis Robich, Moreno i los Laboulbeniales (Ascomycotina) ibéri- Pöder, sp., nov. (Figs.)». A: V Jornades cos, II». Anales del Jardín Botánico de Micològiques del 14 al 20. XIII Exposició Madrid, vol. 44, núm. 1, p. 11-22.

delta-llobregat.indb 157 12/12/2018 16:50:11 158 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Santamaría, S. (1989). El orden Laboulbe- Sierra, D. (1987). Aportación al conocimien- niales (Fungi, Ascomycotina) en la Penín- to de los ascomicotes (Ascomycotina) de sula Ibérica e Islas Baleares. Barcelona: Cataluña. Barcelona: Societat Catalana de Societat Catalana de Micologia. 396 p. Micologia. 481 p. (Edicions Especials; 1) (Edicions Especials; 3) — (1989). «Notas sobre ascomicotes». Revista — (1994). «New species and records of Eu- Catalana de Micologia, núm. 12, p. 73-82. cantharomyces, with remarks on their — (1994). «Notas corológicas sobre asco- perithecial apex». Mycological Research, micotes de Cataluña y regiones próxi- vol. 98, núm. 11, p. 1303-1308. mas». Revista Catalana de Micologia, — (1996a). «Dioecism in two species of La- núm. 16-17, p. 119-134. boulbenia (Fungi, Ascomycotina, La- — (2003). Contribución al estudio de los as- boulbeniales)». Nova Hedwigia, vol. 63, comicotes bitunicados de Cataluña. Tesi p. 63-70. doctoral. Barcelona: Universitat de Bar- — (1996b). «Contribución al conocimiento celona. 474 p. de los Laboulbeniales (Ascomycotina) Singer, R. (1935). «Supplemente zu meiner ibéricos, IV. Género Laboulbenia: adicio- Monographie der Gattung Russula». An- nes y correcciones». Revista Catalana de nales Mycologici, vol. 33, núm. 5-6, Micologia, núm. 19, p. 5-13. p. 297-352. — (1996c). «Bases corológicas de flora — (1936). «Notes sur quelques Basidiomy micológica ibérica. Números 895-1113». cètes». Revue de Mycologie. Annales de Cuadernos de Trabajo de Flora Micológi- Cryptogamie Exotique, nouvelle série, vol. i, ca Ibérica, vol. 10. fasc. 2, p. 75-84. — (1998). «Laboulbeniales (Fungi, As- — (1947). «Champignons de la Catalogne. Es- comycota) parasitic on Iberian Diptera». pèces observées en 1934». Collectanea Bo- Nova Hedwigia, vol. 66, p. 267-278. tanica, vol. 1, fasc. 3, núm. 14, p. 199-246. — (2001a). «The genus Chitonomyces (La- — (1982). «Notes on Russula taxonomy I. boulbeniales, Ascomycota) in Spain». The russulae of Catalonia». Collectanea Nova Hedwigia, vol. 73, p. 339-365. Botanica, vol. 13, núm. 2, p. 669-700. — (2001b). «New and interesting Laboulbe- — (1989). «New taxa and new combinations niales (Fungi, Ascomycota) from Spain, of Agaricales (Diagnoses Fungorum No- IV». Nova Hedwigia, vol. 72, p. 375-389. vorum Agaricalium 4)». Fieldiana Bo- — (2002). «A taxonomic revision of the ge- tany, núm. 21, p. 1-133. nus Dioicomyces (Laboulbeniales)». Tabarés, M.; Pascual, R. (1987). «Helvella Mycological Research, vol. 106, núm. 5, leucopus Pers., làmina núm. 273». A: Bo- p. 615-638. lets de Catalunya. Col·lecció VI. Barcelo- Santamaría, S.; Girbal, J. (1987). «Contri- na: Societat Catalana de Micologia. bución al conocimiento de los Laboulbe- Tellería, M. T. (1977). «El género Phellinus niales (Ascomycotina) ibéricos». Anales (Aphyllophorales, Basidiomycetes) en del Jardín Botánico de Madrid, vol. 44, España». Anales del Jardín Botánico de núm. 1, p. 11-22. Madrid, vol. 34, núm. 1, p. 59-70. Santamaría, S.; Rossi, W. (1998). «Laboul- — (1991). «Bases corológicas de flora beniales (Fungi, Ascomycota) parasitic micológica ibérica. Números 1-132». on Iberian Diptera». Nova Hedwigia, vol. Cuadernos de Trabajo de Flora Micológi- 66, p. 267-278. ca Ibérica, vol. 3. — (1999). «New or interesting Laboulbenia- — (1992). «Bases corológicas de flora les (Ascomycota) from the Mediterra- micológica ibérica. Números 133-249». nean region». Plant Biosystems, vol. 133, Cuadernos de Trabajo de Flora Micológi- p. 163-171. ca Ibérica, vol. 4.

delta-llobregat.indb 158 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 159

Tellería, M. T. (1993). «Bases corológicas dunensis Vila, Àngel et Llimona var. nov». de flora mico lógica ibérica. Números Revista Catalana de Micologia, núm. 22, 250-375». Cuadernos de Trabajo de Flora p. 131-134. Micológica Ibérica, vol. 6. Vila, J.; Àngel, F.; Mayoral, A.; Hoyo, P. Unamuno, L. M. (1933). Enumeración y dis- (1998). «Segona aportació al coneixement tribución geográfica de los Esferopsidales dels macromicets de la zona de Garraf». conocidos de la Península Ibérica y de las Revista Catalana de Micologia, núm. 21, Islas Baleares. Familia Esferioidáceos. p. 45-61. Madrid: Real Academia de Ciencias Exac- Vila, J.; Caballero, F. (2013). «Entoloma tas, Físicas y Naturales de Madrid. 457 p. nuevos o interesantes de la Península Ibé- (Memorias de la Real Academia de Cien- rica (3). Adiciones y correcciones». Fungi cias Exactas, Físicas y Naturales de Ma- non Delineati, lxvi. drid. Serie de Ciencias Naturales; IV) Vila, J.; Jiménez, T. (2005). «Alguns fongs — (1941). Enumeración y distribución geo- corticioides trobats a les comunitats de gráfica de los Ascomicetos de la Península Cistus de Catalunya». Revista Catalana de Ibérica y de las Islas Baleares. Madrid: Micologia, núm. 27, p. 115-130. Real Academia de Ciencias Exactas, Físi- Vila, J.; Llimona, X. (2006). «Noves dades cas y Naturales de Madrid. 403 p. (Me- sobre el component fúngic de les comuni- morias de la Real Academia de Ciencias tats de Cistus de Catalunya. II». Revista Ca- Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. talana de Micologia, núm. 28, p. 167-207. Serie de Ciencias Naturales; VIII) — (2009). «Noves dades sobre el component Valverde Martínez, A. (2009a). Macroflo- fúngic de les comunitats de Cistus de Ca- ra fúngica de Can Camins. El Prat de Llo- talunya. III. Addicions, correccions i bregat: Consorci per a la Protecció i la claus d’identificació». Revista Catalana Gestió dels Espais Naturals del Delta del de Micologia, núm. 31, p. 103-137. Llobregat. [Inèdit] Vila, J.; Rocabruna, A. (1996). «Aporta- — (2009b). Contribució al coneixement i con- ción al conocimiento del género Coprinus servació de la micoflora litoral. Noves da- Pers. en Cataluña II». Revista Catalana de des per al Delta del Llobregat. Treball de Micologia, núm. 19, p. 73-90. recerca del Màster en Biodiversitat. Bar- Vila, J.; Rocabruna, A.; Llimona, X.; Ta- celona: Universitat de Barcelona. 30 p. barès, M.; Llistosella, J.; Sierra, D. Valverde Martínez, A.; Valverde Vale- (1996). «Fongs nous o poc citats de Cata- ra, A.; Raspall, A.; Fusté M.; Santaeu- lunya i Andorra I». Revista Catalana de femia, F. X. (2012). Guia de fongs del Del- Micologia, núm. 19, p. 25-46. ta del Llobregat. El Prat de Llobregat: Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. ANNEX Valverde Valera, A. (2007). Macromicets del litoral de Gavà [en línia]. Treball de re- Catàleg florístic dels fongs del delta cerca. IES Baldiri Guilera. El Prat de Llo- del Llobregat bregat. . [Inèdit] Regne CHROMISTA Vila, J. (1994). «Tulostoma giovanellae Div. OOMYCOTA Bres., làmina núm. 648». A: Bolets de Ca- Cl. PERONOSPOREA talunya. Col·lecció XIII. Barcelona: Socie- O. Albuginales tat Catalana de Micologia. F. Albuginaceae Vila, J.; Àngel, F.; Llimona, X. (1999). Albugo candida (Pers.) Roussel «Volvariella nigrovolvacea Kosina var. (= Cystopus candidus (Pers.) Lév.)

delta-llobregat.indb 159 12/12/2018 16:50:11 160 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

O. Peronosporales O. Stemonitida F. Peronosporaceae F. Stemonitidaceae Hyaloperonospora parasitica (Pers.) Diachea leucopoda (Bull.) Rostaf. Constant. (= Peronospora parasitica Stemonitis fusca Roth (Pers.) Fr.) Stemonitis splendens Rostaf. Peronospora chlorae de Bary Peronospora coronopi Gäum. O. Trichiida Peronospora diplotaxidis Gäum. F. Arcyriaceae Peronospora farinosa (Fr.) Fr. (= P. Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg schachtii Fuckel) Peronospora sisymbrii-officinalis Gäum. F. Trichiaceae Phytophthora infestans (Mont.) de Bary Trichia decipiens var. decipiens (Pers.) Plasmopara viticola (Berk. et M. A. T. Macbr. Curtis) Berl. et De Toni Trichia varia (Pers. ex J. F. Gmel.) Pers. Pseudoperonospora cubensis (Berk. et M. A. Curtis) Rostovzev (= Plasmopara Cl. PROTOSTELEA cubensis (Berk. et M. A. Curtis) O. Protostelida Humphrey) F. Ceratiomyxaceae Ceratiomyxa porioides (Alb. et Schwein.) Regne PROTOZOA J. Schröt. (= C. fruticulosa (O. F. Müll.) Div. AMOEBOZOA T. Macbr. var. porioides) Cl. MYXOGASTREA O. Liceida Regne FUNGI F. Tubiferaceae Div. ASCOMYCOTA Lycogala epidendrum (J. C. Buxb. ex L.) Cl. DOTHIDEOMYCETES Fr. O. Botryosphaeriales Reticularia lycoperdon Bull. (= F. Botryosphaeriaceae Enteridium lycoperdon (Bull.) M. L. Farr) Diplodia pinnarum Pass. (= Microdiplodia pinnarum (Pass.) Allesch.) O. Physarida Microdiplodia passeriniana (Thüm.) F. Didymiaceae Allesch. Didymium verrucisporum A. L.Welden Sphaeropsis sapinea (Fr.) Dyko et B. Mucilago crustacea P. Micheli ex F. H. Sutton (= Diplodia pinea (Desm.) J. J. Wigg. Kickx.)

F. Physaraceae F. Phyllostictaceae Badhamia foliicola Lister Phyllosticta circumscissa Cooke Badhamia panicea (Fr.) Rostaf. Phyllosticta magnoliae Sacc. Craterium concinnum Rex Phyllosticta phillyreae Sacc. Fuligo septica var. septica (L.) F. H. Wigg. Phyllosticta ziziphi Thüm. Leocarpus fragilis (Dicks.) Rostaf. Physarum compressum Alb. et Schwein. O. Capnodiales Physarum confertum T. Macbr. F. Cladosporiaceae Physarum didermoides (Ach. ex Pers.) Cladosporium cucumerinum Ellis et Rostaf. (= Diderma spumarioides (Fr. et Arthur Palmquist) Fr.) Cladosporium epiphyllum (Pers.) Nees Physarum melleum (Berk. et Broome) Cladosporium herbarum (Pers.) Link Massee (sub. Cladosporium herbaceum)

delta-llobregat.indb 160 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 161

F. Mycosphaerellaceae Didymella pisi Chilvers, J. D. Rogers et Cercospora beticola Sacc. Peever (= Ascochyta pisi Lib.) Cercospora bizzozeriana Sacc. et Berl. Didymella pomorum (Thüm.) Qian Chen Cercospora mercurialis Pass. et L. Cai (= Phoma pomorum Thüm.) Mycosphaerella cerasella Aderh. Stagonosporopsis cucurbitacearum (Fr.) (= Cercospora circumscissa Sacc.) Aveskamp, Gruyter et Verkley. (= Mycosphaerella pyri (Auersw.) Boerema Mycosphaerella melonis (Pass.) W. F. (= Septoria pyricola Desm.) Chiu et J. C. Walker) Mycosphaerella tassiana (De Not.) Johanson (= Cladosporium graminum F. Leptosphaeriaceae Corda) Leptosphaeria magnusiana Berl. et Sacc. Passalora bupleuri (Pass.) U. Braun Leptosphaeria pachytheca Har. et Briard (= Cercospora bupleuri Pass.) Rhabdospora cakiles Syd. et P. Syd. F. Lophiostomataceae Septoria bractearum Mont. Lophiostoma compressum (Pers.) Ces. et Septoria ceratoniae Pass. De Not. Septoria clematidis-flammulae Roum. Septoria collinae Gonz. Frag. F. Phaeosphaeriaceae Septoria crassispora G. Winter Eudarluca caricis (Fr.) O. E. Erikss. (= Septoria lycopersici Speg. Darluca filum (Biv.) Castagne) Septoria spartii Roberge ex Desm. Phaeoseptoria caricicola (Sacc.) R. Septoria vincae Desm. Sprague (= Septoria caricicola Sacc.) Septoria ziziphi Sacc. Phaeosphaeria caricis (J. Schröt.) Leuchtm. (= Leptosphaeria cariciphila O. Dothideales Oudem.) F. Dothideaceae Stagonospora koshkelovae Andrian. (= S. Scirrhia rimosa (Alb. et Schwein.) calystegiae Koshk.) Fuckel (= Hadrotrichum phragmitis Fuckel) F. Pleosporaceae Alternaria alternata (Fr.) Keissler O. Hysteriales Alternaria caudata (Cooke et Ellis) E. G. F. Hysteriaceae Simmons (= Macrosporium caudatum Hysterium acuminatum Fr. Cooke et Ellis) Alternaria solani Sorauer O. Patellariales Alternaria uredinis (Ellis et Barthol.) E. F. Patellariaceae G. Simmons (= Macrosporium uredinis Patellaria atrata (Hedw.) Fr. (= Ellis et Barthol.) Lecanidion atratum (Hedw.) Rabenh.) Epicoccum nigrum Link (= Phoma epicoccina Punith., M. C. Tulloch et C. M. O. Pleosporales Leach) F. Coniothyriaceae Pleospora oligomera Sacc. et Speg. Coniothyrium sennenii Gonz. Frag. Stemphylium sarciniforme (Cavara) Wiltshire F. Didymellaceae Stemphylium versicarium (Wallr.) E. G. Ascochyta graminicola Sacc. Simmons (= Macrosporium commune Boeremia lycopersici (Cooke) Aveskamp, Rabenh., P. asparagi Rabenh.) Gruyter et Verkley (= Phoma lycopersici Cooke)

delta-llobregat.indb 161 12/12/2018 16:50:11 162 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

O. Venturiales Laboulbenia coneglanensis Speg. F. Venturiaceae Laboulbenia cristata Thaxt. Venturia geranii (Fr.) G. Winter Laboulbenia flagellata Peyr. (= Coleroa geranii (Fr.) Traverso) Laboulbenia giardi Cépède et F. Picard Venturia inaequalis (Cooke) G. Winter Laboulbenia inflata Thaxt. Venturia pyrina Aderh. (= Fusicladium Laboulbenia melanaria Thaxt. virescens Bon) Laboulbenia polyphaga Thaxt. Venturia radiosa (Lib.) Ferd. et C. A. Jørg. Laboulbenia proliferans Thaxt. (= Fusicladium radiosum (Lib.) Lind) Laboulbenia rougetii Mont. et C.P. Robin Laboulbenia vulgaris Peyr. Cl. EUROTIOMYCETES Rhachomyces philonthinus Thaxt. O. Chaetothyriales F. Herpotrichiellaceae Cl. LEOTIOMYCETES Phialophora cinerescens (Wollenw.) J. F. O. Erysiphales H. Beyma F. Erysiphaceae Blumeria graminis (DC.) Speer O. Eurotiales (= Erysiphe graminis DC.) F. Trichocomaceae Erysiphe alphitoides (Griffon et Maubl.) Penicillium expansum Link (= P. U. Braun et S. Takam. (= Microsphaera crustaceum Link) alphitoides Griffon et Maubl.) Talaromyces trachyspermus (Shear) Erysiphe necator Schwein. (= Oidium Stolk et Samson tuckeri Berk.) Erysiphe polygoni DC. O. Onygenales Golovinomyces cichoracearum (DC.) F. Arthrodermataceae V. P. Heluta (= Erysiphe cichoracearum Ctenomyces vellereus (Sacc. et Speg.) DC.) P. M. Kirk (= Myceliophthora vellerea Leveillula taurica (Lév.) G. Arnaud (Sacc. et Speg.) van Oorschot) (= Erysiphe taurica Lév., Oidiopsis taurica (Lév.) E. S. Salmon) Cl. LABOULBENIOMYCETES Phyllactinia guttata (Wallr.) Lév. O. Laboulbeniales (= P. corylea (Pers.) P. Karst.) F. Ceratomycetaceae Podosphaera fuliginea (Schltdl.) Helodiomyces elegans F. Picard U. Braun et S. Takam. (= Oidium erysiphoides Fr.) F. Laboulbeniaceae Podosphaera macularis (Wallr.) Chitonomyces italicus Speg. U. Braun et S. Takam. (= Sphaerotheca Chitonomyces paradoxus (Peyr.) Thaxt. humuli (DC.) Burrill, S. macularis Chitonomyces spinosus Thaxt. (Wallr.) Lind Cryptandromyces euplecti Santam. Podosphaera pannosa (Wallr.) de Bary Cucujomyces rotundatus T. Majewski (= Sphaerotheca pannosa (Wallr.) Lév.) Dioicomyces anthici Thaxt. Podosphaera tridactyla (Wallr.) De Bary Dioicomyces italicus Speg. Eucantharomyces spinosus Thaxt. O. Helotiales Hydraeomyces halipli (Thaxt.) Thaxt. F. Dermateaceae Laboulbenia acupalpi Speg. Belonopsis junciseda (P. Karst.) Le Gal et Laboulbenia anoplogenii Thaxt. F. Mangenot (= Mollisia junciseda Laboulbenia benjaminii Balazuc P. Karst.) Laboulbenia bradycelli Balazuc Diplocarpon earlianum (Ellis et Everh.)

delta-llobregat.indb 162 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 163

F. A. Wolf (= Marssonia potentillae Helvella leucopus Pers. (Desm.) J. C. Fisch.) Helvella semiobruta Donadini et Berthet Diplocarpon rosae F. A. Wolf Helvella solitaria P. Karst. (= Actinonema rosae (Lib.) Fr.) Helvella spadicea Schaeff. Pseudopeziza medicaginis (Lib.) Sacc. (= P. trifolii (Biv.) Fuckel f. medicaginis F. Morchellaceae (Lib.) Rehm) Morchella elata Fr. (= M. conica Pers.) Morchella esculenta (L.) Pers. F. Sclerotiniaceae (= Morchella conica Pers.) Amerosporium atrum (Fuckel) Höhn. (= Chaetomella atra Fuck.) F. Pezizaceae Botryotinia fuckeliana (de Bary) Whetzel Iodophanus carneus (Pers.) Korf Sclerotinia minor Jagger Pachyella celtica (Boud.) Häffner Sclerotinia sclerotiorum (Lib.) de Bary (= Peziza celtica (Boud.) M. M. Moser) Pachyella violaceonigra (Rehm) Pfister O. Incertae sedis Peziza ammophila Durieu et Lév. F. Incertae sedis Peziza arenaria Osbeck (= Plicaria Coleophoma crateriformis (Durieu et arenaria Boud.) Mont.) Höhn. (= Septoria crateriformis Peziza boltonii Quél. (Durieu et Mont.)) Peziza cerea Sowerby Peziza petersii Berk. et M. A. Curtis O. Rhytismatales Peziza phyllogena Cooke (= P. F. Rhytismataceae badioconfusa Korf, Galactinia olivacea Lophodermium pinastri (Schrad.) Chevall. Boud.) Peziza plebeia (Le Gal) Nannf. Cl. ORBILIOMYCETES Peziza pseudoammophila Bon et O. Orbiliales Donadini F. Orbiliaceae Peziza queletii Medardi, Lantieri et Arthrobotrys oligosporus Fresen. var. Cacialli oligosporus Peziza repanda Pers. Hyalorbilia inflatula (P. Karst.) Baral et Peziza succosella (Le Gal et Romagn.) G. Marson (= Orbilia inflatula (P. Karst.) M. M. Moser ex Aviz.-Hersh. et Nemlich P. Karst.) Peziza varia (Hedw.) Alb. et Schwein. Peziza vesiculosa Bull. (= Galactinia Cl. PEZIZOMYCETES vesiculosa (Bull. ex Fr.) Le Gal.) O. Pezizales Peziza violacea Pers. F. Ascobolaceae Plicaria atrospora (Fuckel) Boud. Ascobolus furfuraceus Pers. (= A. (= Peziza atrospora Fuckel) stercorarius (Bull.) J. Schröt.) Sarcosphaera coronaria (Jacq.) J. Schröt. (= S. eximia (Durieu et Lév.) Maire) F. Helvellaceae Helvella atra J. König F. Pyronemataceae Helvella crispa (Scop.) Fr. Aleuria aurantia (Pers.) Fuckel Helvella fusca Gillet Anthracobia macrocystis (Cooke) Boud. Helvella juniperi M. Filippa et Baiano Anthracobia melaloma (Alb. et Schwein.) (= H. sulcata Afzel.) Arnould Helvella lacunosa Afzel. Cheilymenia aurea Boud. Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf. Cheilymenia granulata (Bull.) J. Moravec

delta-llobregat.indb 163 12/12/2018 16:50:11 164 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

(= Coprobia granulata (Bull.) Boud.) F. Gnomoniaceae Cheilymenia stercorea (Pers.) Boud. Diplodina catalaunica Caball. Cheilymenia theleboloides (Alb. et Schwein.) Boud. F. Togniniaceae Geopora arenicola (Lév.) Kers Phaeoacremonium parasiticum (Ajello, (= Sepultaria arenicola (Lév.) Mass.) Georg et C. J. K. Wang) W. Gams, Crous Geopora arenosa (Fuckel) S. Ahmad et M. J. Wingf. (= Phialophora parasitica (= Sepultaria arenosa (Fuckel) Boud.) Ajello, Georg et C. J. K. Wang) Geopora clausa (Tul. et C. Tul.) Ceruti Geopora foliacea (Schaeff.) S. Ahmad O. Hypocreales (= Sepultaria foliacea (Schaeff.) Boud.) F. Hypocreaceae Geopyxis carbonaria (Alb. et Schwein.) Hypomyces chrysospermus Tul. et C. Tul. Sacc. Hypomyces lateritius (Fr.) Tul. et C. Tul. Octospora araneosa (Bull.) Z. S. Bi, G. Y. Zheng et T. H. Li F. Nectriaceae Octospora axillaris (Nees) M. M. Moser Fusarium uredinicola Jul. Müll. Octospora musci-muralis Graddon (= O. Fusarium solani (Mart.) Sacc. neglecta Dennis et Itzerott) Neonectria ditissima (Tul. et C. Tul.) Octospora rubricosa (Fr.) M. M. Moser Samuels et Rossman Pustularia anemone (Quél.) Boud. (= Nectria ditissima Tul. et C. Tul.) Pyronema domesticum (Sowerby) Sacc. Pyronema omphalodes (Bull.) Fuckel F. Incertae sedis Sepultariella patavina (Cooke et Sacc.) Stilbella fimetaria (Pers.) Lindau Van Vooren, U. Lindem. et Healy (=Leucoscypha patavina (Cooke et Sacc.) O. Melanosporales Svrček) F. Ceratostomataceae Smardaea ovalispora (Grélet) Van Melanospora simplex (Corda) Vooren (= Greletia ovalispora (Grélet) D. Hawksw. (= Gonatobotrys simplex Donadini) Corda) Trichophaea abundans (P. Karst.) Boud. O. Phyllachorales F. Tuberaceae F. Phyllachoraceae Reddellomyces donkii (Malençon) Phyllachora cynodontis Niessl. Trappe, Castellano et Malajczuk (= Phyllachora fallax Sacc. (= P. fragosoana Labyrinthomyces donkii Malençon) Maire) Tuber borchii Vittad. Phyllachora graminis (Pers.) Fuckel Phyllachora scirpi Feltgen Cl. SORDARIOMYCETES Phyllachora sporoboli Pat. O. Diaporthales Phyllachora sylvatica Sacc. et Speg. F. Diaporthaceae Polystigma rubrum (Pers.) DC. (= Diaporthe pardalota (Mont.) Nitschke ex Guignardia circumscissa (Sacc.) Traverso, Fuckel (= D. ceuthosporoides (Berk.) Polystigmina rubra (Pers.) Sacc.) Sacc.) Phomopsis lentisci (Pass.) Sousa da O. Sordariales Câmara (= Phyllosticta lentisci (Pass.) F. Cephalothecaceae Allesch. Phialemonium obovatum W. Gams et Phomopsis vexans (Sacc. et P. Syd.) McGinnis Harter (= Phyllosticta hortorum Speg.)

delta-llobregat.indb 164 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 165

O. Xylariales Div. BASIDIOMYCOTA F. Amphisphaeriaceae Cl. AGARICOMYCETES Pestalotiopsis funerea (Desm.) Steyaert O. Agaricales (= Pestalotia funerea Desm.) F. Agaricaceae Agaricus aridicola Geml, Geiser et Royse F. Diatrypaceae (= Gyrophragmium delilei Mont., Leptosphaeria maculans (Fuckel) Ces. et G. dunalii (Fr.) Zeller) De Not. (= Phoma oleracea Sacc.) Agaricus bisporus (J. E. Lange) Imbach Agaricus bitorquis (Quél.) Sacc. F. Hyponectriaceae Agaricus brunneolus (J. E. Lange) Pilát Physalospora euphorbiae (Plowr. et Agaricus campestris L. W. Phillips) Sacc. Agaricus devoniensis P. D. Orton (= A. arenicola (Wakef. et A. Pearson) Pilát) F. Xylariaceae Agaricus gennadii (Chatin et Boud.) P. D. Rosellinia necatrix Berl. ex Prill. Orton Agaricus impudicus (Rea) Pilát (= A. O. Incertae sedis koelerionensis (Bon) Bon) F. Apiosporaceae Agaricus langei (F. H. Möller) F. H. Möller Arthrinium arundinis (Corda) Dyko et Agaricus menieri Bon (= A. B. Sutton (= Coniosporium arundinis xanthodermus Genev. subsp. ammophilus (Corda) Sacc.) (Menier) J. M. Losa) Arthrinium phaeospermum (Corda) Agaricus moelleri Wasser (= A. M. B. Ellis (= Papularia sphaerosperma praeclaresquamosus A. E. Freeman) (Pers.) Höhn. Agaricus sylvaticus Schaeff. Agaricus xanthodermus Genev. F. Glomerellaceae Battarrea phalloides (Dicks.) Pers. (= B. Colletotrichum gloeosporioides (Penz.) stevenii (Libosch.) Fr.) Penz. et Sacc. Bovista plumbea Pers. Chamaemyces fracidus (Fr.) Donk Cl. TAPHRINOMYCETES Chlorophyllum rhacodes (Vittad.) O. Taphrinales Vellinga (= Lepiota rhacodes (Vittad.) F. Taphrinaceae Quél.) Taphrina deformans (Berk.) Tul. Coprinus comatus (O. F. Müll.) Pers. Taphrina pruni (Fuckel) Tul. (= Exoascus Crucibulum laeve (Huds.) Kambly pruni (Tul.) Fuckel) Cyathus olla (Batsch) Pers. Cyathus striatus (Huds.) Willd. (= C. Cl. INCERTAE SEDIS hirsutus sensu auct., non (Schaeff.) Sacc.) O. Incertae Sedis Echinoderma carinii (Bres.) Bon F. Incertae sedis Echinoderma jacobi (Vellinga et Cryptocoryneum condensatum (Vallr.) Knudsen) Gminder (= Lepiota langei E. W. Mason et S. Hughes ex S. Hughes Knudsen) Metadiplodia aurantii (Catt. et Garov.) Lepiota brunneoincarnata Chodat et Zambett. (= Diplodia aurantii Catt. et C. Martín Garov.) Lepiota brunneolilacea Bon et Boiffard Scopulariopsis asperula (Sacc.) S. Hughes Lepiota castanea Quél. (= Torula asperula Sacc.) Lepiota griseovirens Maire Tetracoccosporium paxianum Szabó Lepiota latispora (Kühn. ex Wass.) M. Bon

delta-llobregat.indb 165 12/12/2018 16:50:11 166 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Lepiota lilacea Bres. F. Bolbitiaceae Lepiota ochraceodisca Bon Bolbitius titubans (Bull.) Fr. (= Bolvitius Lepiota parvannulata (Lasch) Gillet vitellinus (Pers.) Fr.) Lepiota pseudofelina J. E. Lange Conocybe apala (Fr.) Arnolds Lepiota rhodorrhiza (Romagn. et Locq.) (= Conocybe lactea (J. E. Lange) Métrod) P. D. Orton Conocybe deliquescens Hauskn. et Krisai Lepiota rufovelutina Velen. (= Galeropsis lateritia (Watling) Lepiota subincarnata J. E. Lange (= L. G. Moreno, Heykoop et Illana) josserandii Bon et Boiffard) Conocybe subovalis Kühner ex Watling Lepiota subvolvata Malençon et Bertault (= Sericeomyces subvolvatus (Malençon et F. Clavariaceae Bertault) Contu f. pictus (Malençon Clavaria argillacea Pers. et Bertault) Leucoagaricus cinerascens (Quél.) Bon et F. Cortinariaceae Boiffard Cortinarius anomalus (Fr.) Fr. Leucoagaricus leucothites (Vittad.) Wasser Cortinarius croceus (Schaeff.) Gray (= Lepiota naucina (Fr.) P. Kumm.) Leucoagaricus littoralis (Menier) Bon et F. Entolomataceae Boiffard Entoloma catalaunicum (Singer) Leucoagaricus menieri (Sacc.) Singer Noordel. (= Rhodophyllus catalaunicus (= Lepiota menieri Sacc.) (Singer) Romagn.) Leucoagaricus serenus (Fr.) Bon et Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach Boiffard (= Sericeomyces serenus (Fr.) (= Rhodophyllus hebes Romagn.) Heinem.) Entoloma mammosum (L.) Hesler Lycoperdon echinatum Pers. (= Rhodophyllus mammosus (L.) Quél.) Lycoperdon excipuliforme (Scop.) Pers. Entoloma pleopodium (Bull.) Noordel. (= Calvatia excipuliformis (Scop.) (= Entoloma icterinum (Fr.) M. M. Moser, Perdeck) Nolanea icterina (Fr.) P. Kumm.) Lycoperdon perlatum Pers. Entoloma rhodocylix (Lasch) M. M. Macrolepiota procera (Scop.) Singer Moser (= Rhodophyllus rhodocylix (Lasch) (= Lepiota procera (Scop.) Gray) Quél.) Montagnea candollei (Fr.) Fr. Entoloma sanvitalense Noordel. et (= Montagnites candollei Fr.) Hauskn. Tulostoma brumale Pers. (= T. Entoloma saundersii (Fr.) Sacc. mammosum (P. Micheli) Fr.) Entoloma undatum (Gillet) M. M. Moser Tulostoma fimbriatum Fr. Entoloma undulatosporum Arnolds et Tulostoma giovanellae Bres. Noordel. Tulostoma kotlabae Pouzar Tulostoma macrocephalum Long F. Hydnangiaceae Tulostoma moravecii Pouzar Laccaria bisporigera Contu et Ballero Laccaria laccata (Scop.) Cooke F. Amanitaceae Amanita gracilior Bas et Honrubia F. Hygrophoraceae Amanita ovoidea (Bull.) Link Cuphophyllus pratensis (Fr.) Bon Limacella furnacea (Letell.) E.-J. Gilbert (= Hygrophorus pratensis (Fr.) Fr.) (= L. grisea Singer, L. subfurnacea (Letell.) Hygrocybe coccinea (Schaeff.) P. Kumm. Maire) (= Hygrophorus coccineus (Schaeff.) Fr.) Limacella illinita (Fr.) Maire Hygrocybe conica (Schaeff.) P. Kumm.

delta-llobregat.indb 166 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 167

(= Hygrophorus conicus (Schaeff.) Fr.) Inocybe pruinosa R. Heim (= I. lacera Hygrocybe conicoides (P. D. Orton) P. D. (Fr.) P. Kumm. subsp. halophila (R. Orton et Watling Heim) J. M. Losa) Hygrocybe nigrescens (Quél.) Kühner Inocybe rimosa (Bull.) P. Kumm (= I. (= Hygrophorus nigrescens Quél.) fastigiata (Schaeff.) Quél.) Inocybe serotina Peck F. Hymenogastraceae Inocybe subnudipes Kühner Galerina graminea (Velen.) Kühner Inocybe terrigena (Fr.) Kuyper (= G. laevis Singer) Galerina marginata (Batsch) Kühner F. Lyophyllaceae Hebeloma crustuliniforme (Bull.) Quél. Lyophyllum littoralis (Ballero et Contu) Hebeloma dunense L. Corb. et R. Heim Contu Hebeloma laterinum (Batsch) Vesterh. (= H. edurum Métrod ex Bon) F. Marasmiaceae Hebeloma sinapizans (Paulet) Gillet Campanella caesia Romagn. Marasmiellus mesosporus Sing. (= M. F. Inocybaceae dunensis Robich, G. Moreno et Pöder, Inocybe agardhii (S. Lundell) P. D. Orton Marasmius littoralis Quél. et Le Bret. (= I. delecta P. Karst. subsp. arenicola subsp. agropyri J. M. Losa, Micromphale J. M. Losa) dunensis Robich, G. Moreno et Pöder) Inocybe ammophila G. F. Atk. (= I. Marasmiellus ramealis (Bull.) Singer serotina subsp. ammophila (G. F. Atk.) Marasmiellus trabutii (Maire) Singer J. M. Losa) Marasmiellus vaillantii (Pers.) Singer Inocybe arenicola (R. Heim) Bon (= I. Marasmius epiphyllus (Pers.) Fr. var. fastigiata (Schaeff.) Quél. subsp. arenicola plantaginis (R. Heim) P.-A. Moreau et (R. Heim) J. M. Losa) Macau (= Androsaceus epiphyllus (Pers.) Inocybe brunnea Quél. Pat. var. plantaginis R. Heim) Inocybe carpta (Scop.) P. Kumm. Marasmius epodius Bres. (= M. anomalus Inocybe cervicolor (Pers.) Quél. Lasch ex Rabenh.) Inocybe cookei Bres. Marasmius oreades (Bolton) Fr. Inocybe dulcamara (Pers.) P. Kumm. Marasmius ventalloi Singer Inocybe dunensis P. D. Orton (= I. Marasmius wynneae Berk. et Broome decipiens Bres., I. maritima sensu Heim) (= Marasmius carpathicus Kalchbr., Inocybe geophylla (Bull.) P. Kumm. Marasmius wynnei Berk. et Broome) Inocybe geophylla var. lilacina (Peck) Gillet F. Mycenaceae Inocybe heimii Bon (= I. caesariata sensu Hemimycena candida (Bres.) Singer Heim) Hemimycena cephalotricha (Joss. ex Inocybe jurana (Pat.) Sacc. (= I. Redhead) Singer adaequata (Britz.) Sacc.) Hemimycena conidiogena Vila, P.-A. Inocybe lacera (Fr.) P. Kumm. Moreau et Pérez De-Greg. Inocybe leucoblema Kühner Hemimycena gracilis (Quél.) Singer Inocybe maculata Boud. (= Mycena gracilis (Quél.) Kühner) Inocybe obscurobadia (J. Favre) Grund et Hemimycena lactea (Pers.) Singer D. E. Stuntz (= I. tenuicystidiata E. Horak (= Mycena lactea (Pers.) P. Kumm.) et Stangl) Mycena amicta (Fr.) Quél. Inocybe phaeodisca Kühner (= I. descissa Mycena capillaripes Peck Fr.) Mycena leptocephala (Pers.) Gillet

delta-llobregat.indb 167 12/12/2018 16:50:11 168 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Mycena pura (Pers.) P. Kumm. (= Volvariella nigrovolvacea Kosina var. Mycena rosea Gramberg dunensis Vila, Àngel et Llimona) Mycena seynii Quél. (= Mycena seynesii Volvariella hypopithys (Fr.) Shaffer Quél.) Volvariella taylorii (Berk. et Broome) Mycena tenerrima (Berk.) Quél. Singer (= Volvariella pusilla (Pers.) (= Mycena adscendens Maas Geest.) Singer var. taylorii (Berk. et Broome) Boekhout) F. Omphalotaceae Volvariella volvacea (Bull.) Singer Gymnopus aquosus (Bull.) Antonín et Volvopluteus gloiocephalus (DC.) Noordel. Vizzini, Contu et Justo (= Volvariella Gymnopus brassicolens (Romagn.) gloiocephala (DC.) Boekhout et Enderle; Antonín et Noordel. (= Micromphale Volvariella speciosa f. gloiocephala (DC.) brassicolens (Romagn.) Orton) Courtec.) Gymnopus dryophilus (Bull.) Murrill (= Collybia dryophila (Bull.) P. Kumm.) F. Psathyrellaceae Gymnopus impudicus (Fr.) Antonín, Coprinellus disseminatus (Pers.) J. E. Halling et Noordel. (= Gymnopus Lange (= Coprinus disseminatus (Pers.) graveolens (G. Poirault ex Boud.) Antonín Gray) et Noordel.) Coprinellus domesticus (Bolton) Vilgalys, Gymnopus putillus (Fr.) Antonín, Halling Hopple et Jacq. Johnson et Noordel. (= Collybia putilla (Fr.) Coprinellus heptemerus (M. Lange et A. Singer, Marasmius putillus (Fr.) Fr.) H. Sm.) Vilgalys, Hopple et Jacq. Johnson Rhodocollybia butyracea (Bull.: Fr.) (= Coprinus heptemerus M. Lange et A. H. Lennox (= Collybia butyracea (Bull.) Sm.) P. Kumm.) Coprinellus micaceus (Bull.) Vilgalys, Rhodocollybia maculata (Alb. et Hopple et Jacq. Johnson (= Coprinus Schwein.) Singer (= Collybia micaceus (Bull.) Fr.) maculata (Alb. et Schwein.) P. Kumm.) Coprinellus pallidissimus (Romagn.) P. Roux, Guy Garcia et S. Roux F. Physalacriaceae Coprinellus xanthothrix (Romagn.) Strobilurus conigenus (Pers.) Gulden Vilgalys, Hopple et Jacq. Johnson (= Collybia conigena (Pers.) P. Kumm.) Coprinopsis atramentaria (Bull.) Redhead, Vilgalys et Moncalvo F. Pleurotaceae (= Coprinus atramentarius (Bull.) Fr.) Hohenbuehelia petaloides (Bull.) Coprinopsis friesii (Quél.) P. Karst. Schulzer (= Geopetalum geogenium (DC.) (= Coprinus friesii Quél.) Kühn. et Romagn., H. geogenia (DC.) Coprinopsis lagopus (Fr.) Redhead, Singer) Vilgalys et Moncalvo (= Coprinus lagopus Pleurotus ostreatus (Jacq.) P. Kumm. (Fr.) Fr.) Coprinopsis marcesbilis (Britzelm.) F. Pluteaceae Örstadius et E. Larss. (= Psathyrella Pluteus aurantiorugosus (Trog) Sacc. marcescibilis (Britzelm.) Singer) Pluteus romellii (Britzelm.) Sacc. Coprinopsis melanthina (Fr.) Örstadius Pluteus satur Kühner et Romagn. et E. Larss. (= Psathyrella melanthina (Fr.) Volvariella bombycina (Schaeff.) Kits van Wav.) Singer Coprinopsis nivea (Pers.) Redhead, Volvariella dunensis (Vila, Àngel Vilgalys et Moncalvo (= Coprinus niveus et Llimona) Justo et M. L. Castro (Pers.) Fr.)

delta-llobregat.indb 168 12/12/2018 16:50:11 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 169

Coprinopsis picacea (Bull.) Redhead, Protostropharia semiglobata (Batsch) Vilgalys et Moncalvo (= Coprinus Readhead, Mongalvo et Vilgalys picaceus (Bull.) Gray) (= Stropharia semiglobata (Batsch) Quél.) Coprinopsis radiata (Bolton) Redhead, Stropharia aeruginosa (Curtis) Quél. Vilgalys et Moncalvo (= Coprinus Stropholoma aurantiacum (Cooke) radiatus (Bolton) Gray) Ryman (= Stropharia aurantiaca (Cooke) Homophron spadiceum (P. Kumm.) M. Imai) Örstadius et E. Larss. (= Psathyrella spadicea (P.Kumm.) Singer, F. Tricholomataceae P. sarcocephala (Fr.) Singer) Arrhenia obscurata (D. A. Reid) Lacrymaria lacrymabunda (Bull.) Pat. Redhead, Lutzoni, Moncalvo et Vilgalys (= Psathyrella lacrymabunda (Bull.) (= Omphalina obscurata Kühner ex M. Moser, P. velutina (Pers.) Singer) Lange) Parasola conopilus (Fr.) Örstadius et Arrhenia rickenii (Hora) Watling E. Larss. (= Psathyrella conopitus (Fr.) (= Phaeotellus rickenii Sing. ex Hora) Bon A. Pearson et Dennis) Arrhenia rustica (Fr.) Redhead, Lutzoni, Parasola plicatilis (Curtis) Redhead, Moncalvo et Vilgalys (= Omphalia rustica Vilgalys et Hopple (= Coprinus plicatilis (Fr.) Quél.) (Curtis) Fr.) Arrhenia spathulata (Fr.) Redhead Psathyrella ammophila (Durieu et Lév.) Callistosporium luteo-olivaceum (Berk. P. D. Orton et M. A. Curtis) Singer Psathyrella atomata (Fr.) Quél. Callistosporium olivascens (Boud.) Bon Psathyrella candolleana (Fr.) Maire Clitocybe cistophila Bon et Contu Psathyrella piluliformis (Bull.) P. D. Clitocybe ditopa (Fr.) Gillet Orton (= P. hydrophila (Bull.) Maire) Clitocybe fragrans (With.) P. Kumm. Psathyrella spadiceogrisea (Schaeff.) Clitocybe lituus (Fr.) Métrod Maire Clitocybe mediterranea (Vizzini, Contu et Musumeci) E. Ludw. (= Infundibulicybe F. Schizophyllaceae mediterranea Vizzini, Contu et Musumeci) Schizophyllum amplum (Lév.) Nakasone Clitocybe metachroa (Fr.) P. Kumm. (= (= Auriculariopsis ampla (Lév.) Maire) C. dicolor sensu auct., non (Pers.) Murrill, Schizophyllum commune Fr. C. mortuosa (Fr.) Gillet) Clitocybe odora (Bull.) P. Kumm. F. Strophariaceae Clitocybe phaeophthalma (Pers.) Kuyper Cyclocybe cylindracea (DC.) Vizzini et Clitocybe phyllophila (Pers.) P. Kumm. Angelini (= Agrocybe cylindracea (DC.) (= Clitocybe cerussata (Fr.) P. Kumm., Maire, Agrocybe aegerita (V. Brig.) Clitocybe pithyophila (Fr.) Gillet) Singer) Clitocybe radicellata Godey Gymnopilus arenophilus A. Ortega et Clitocybe rivulosa (Pers.) P. Kumm. Esteve-Rav. (= C. dealbata (Sowerby) P. Kumm.) Gymnopilus junonius (Fr.) P. D. Orton Clitopilus giovanellae (Bres.) Joss. (= Gymnopilus spectabilis sensu A. H. (= Omphalia giovanellae Bres.) Smith, auct.) Hygrophorocybe nivea (Velen.) Vizzini et Gymnopilus sapineus (Fr.) Murrill Contu (= Clitocybe nivea Velen.) Hypholoma capnoides (Fr.) P. Kumm. Lepista flaccida (Sowerby) Pat. (= L. gilva Hypholoma fasciculare (Huds.) P. Kumm. (Pers.) Roze) Pholiota aurivella (Batsch) P. Kumm. Lepista nuda (Bull.) Cooke (= Pholiota cerifera (P. Karst.) P. Karst.) (= Rhodopaxillus nudus (Bull.: Fr.) Maire)

delta-llobregat.indb 169 12/12/2018 16:50:12 170 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Lepista panaeolus (Fr.) P. Karst. O. Boletales Lepista sordida (Schumach.) Singer F. Boletaceae Leucocybe candicans (Pers.) Vizzini, Boletus pulverulentus Opat. P. Alvarado, G. Moreno et Consiglio Boletus subtomentosus L. (= Xerocomus (= Clitocybe candicans (Pers.) P. Kumm.) subtomentosus (L.) Quél.) Melanoleuca graminicola (Velen.) Xerocomellus chrysenteron (Bull.) Šutara Kühner et Maire (= Xerocomus chrysenteron (Bull.) Quél.) Melanoleuca grammopodia Bull. Xerocomellus rubellus (Krombh.) Šutara (Murrill) var. obscura Bon (= Xerocomus rubellus (Krombh.) Quél.) Melanoleuca kuehneri Bon Xerocomus dryophilus (Thiers) N. Siegel, Melanoleuca melaleuca (Pers.) Murrill C. F. Schwarz et J. L. Frank Melanoleuca phaeopodia (Bull.) Murrill (= Melanoleuca melaleuca (Pers.) Murrill F. Coniophoraceae var. phaeopodia (Bull) Maire) Coniophora puteana (Schumach.) Melanoleuca polioleuca (Fr.) Kühner et P. Karst. Maire Melanoleuca rasilis (Fr.) Singer F. Diplocystidiaceae Omphalina pyxidata (Bull.) Quél. Astraeus hygrometricus (Pers.) Morgan Pseudoclitocybe cyathiformis (Bull.) Singer (= Clitocybe cyathiformis (Bull.) P. Kumm.) F. Gomphidiaceae Resupinatus striatulus (Pers.) Murrill Chroogomphus fulmineus (R. Heim) Tricholoma albobrunneum (Pers.) Courtec. P. Kumm. Chroogomphus rutilus (Schaeff.) O. K. Tricholoma psammopus (Kalchbr.) Quél. Mill. (= Gomphidius viscidus sensu auct., Tricholoma terreum (Schaeff.) P. Kumm. non (L.) Fr.)

F. Tubariaceae F. Hygrophoropsidaceae Tubaria dispersa (Pers.) Singer Hygrophoropsis aurantiaca (Wulfen) (= T. autochthona (Berk. et Broome) Maire (= Cantharellus auranticus Wulf.) Sacc.) Tubaria furfuracea (Pers.) Gillet F. Rhizopogonaceae (= Tubaria hiemalis Romagn. ex Bon) Rhizopogon luteolus Fr. Rhizopogon obtextus (Spreng.) Rausch. F. Incertae sedis Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr. Panaeolina foenisecii (Pers.) Maire (= Rhizopogon rubescens (Tul. et C. Tul.) (= Panaeolus foenisecii (Pers.) J. Schröt.) Tul. et C. Tul.) Panaeolus acuminatus (Schaeff.) Quél. Panaeolus ater (J. E. Lange) Kühner et F. Sclerodermataceae Romagn. Pisolithus arrhizus (Scop.) Rauschert Panaeolus cinctulus (Bolton) Sacc. (= P. (= Pisolithus tinctorius (P. Micheli: Pers.) dunensis Bon et Courtec.) Coker et Couch.) Panaeolus guttulatus Bres. Scleroderma verrucosum (Bull.) Pers. Panaeolus papilionaceus (Bull.) Quél. (= Panaeolus sphinctrinus (Fr.) Quél.) F. Suillaceae Suillus bellini (Inzenga) Kuntze O. Atheliales (= Ixocomus bellinii (Inzenga) Maire) F. Atheliaceae Suillus bovinus (L.) Roussel Amphinema byssoides (Pers.) J. Erikss. Suillus collinitus (Fr.) Kuntze

delta-llobregat.indb 170 12/12/2018 16:50:12 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 171

Suillus granulatus (L.) Roussel (= Boletus O. Hymenochaetales granulatus L., Ixocomus granulatus (L.) F. Hymenochaetaceae Quél.) Inocutis rheades (Pers.) Fiasson et Suillus luteus (L.) Roussel (= Boletus Niemelä (= Inonotus rheades (Pers.) luteus L.) Bondartsev et Singer) Suillus mediterraneensis (Jacquet. Inocutis tamaricis (Pat.) Fiasson et Niemelä et J. Blum) Redeuilh (= Suillus granulatus (= Inonotus tamaricis (Pat.) Maire) L. ex Fr. var. mediterraneensis Blum Inonotus hispidus (Bull.) P. Karst. et Jacquet.) Phylloporia ribis (Schumach.) Ryvarden (= Phellinus ribis (Schumach.) Quél.) F. Tapinellaceae Porodaedalea pini (Brot.) Murrill Tapinella panuoides (Fr.) E.-J. Gilbert (= Phellinus pini (Brot.) Bondartsev et (= Paxillus panuoides (Fr.) Fr.) Singer)

O. Cantharellales F. Rickenellaceae F. Ceratobasidiaceae Rickenella fibula (Bull.) Raithelh. Rhizoctonia solani J. G. Kühn (= Gerronema fibula (Bull.) Singer)

O. Phallales F. Incertae sedis F. Phallaceae Trichaptum fuscoviolaceum (Ehrenb.) Clathrus ruber P. Micheli ex Pers. Ryvarden

O. Geastrales O. Polyporales F. Geastraceae F. Fomitopsidaceae Geastrum pectinatum Pers. Fomitopsis pinicola (Sw.) P. Karst. Geastrum schmidelii Vittad. (= Geastrum Postia stiptica (Pers.) Jülich nanum Pers.) Geastrum triplex Jungh. F. Ganodermataceae Sphaerobolus stellatus Tode Ganoderma lucidum (Curtis) P. Karst.

O. Gloeophyllales F. Meripilaceae F. Gloeophyllaceae Meripilus giganteus (Pers.) P. Karst. Gloeophyllum abietinum (Bull.) P. Karst. Gloeophyllum sepiarium (Wulfen) F. Meruliaceae P. Karst. Bjerkandera adusta (Willd.) P. Karst. Gloeophyllum trabeum (Pers.) Murrill Bulbillomyces farinosus (Bres.) Jülich (= Aegerita candida Pers.) O. Gomphales Merulius tremellosus Schrad. F. Clavariadelphaceae Clavariadelphus pistillaris (L.) Donk. F. Phanerochaetaceae (= Clavaria pistillaris L.) Byssomerulius corium (Pers.) Parmasto Climacodon pulcherrimus (Berk. et M. A. F. Gomphaceae Curtis) Nikol. Phaeoclavulina abietina (Pers.) Giachini (= Ramaria abietina (Pers.) Quél.) F. Polyporaceae Ramaria flava (Schaeff.) Quél. Coriolopsis gallica (Fr.) Ryvarden (= Clavaria flava Schaeff.) (= Funalia extenuata (Durieu et Mont.) Ramaria stricta (Pers.) Quél. Domańsky)

delta-llobregat.indb 171 12/12/2018 16:50:12 172 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Faerberia carbonaria (Alb. et Schwein.) F. Stereaceae Pouzar Stereum hirsutum (Willd.) Pers. Fomes fomentarius (L.) Fr. (= Polyporus fomentarius (L.) Fr.) O. Thelephorales Neolentinus lepideus (Fr.) Redhead et F. Thelephoraceae Ginns Thelephora atra Weinm. Polyporus lipsiensis (Batsch) E. H. L. Thelephora terrestris Ehrh. Krause (= Ganoderma lipsiense (Batsch) G. F. Atk.) Cl. DACRYMYCETES Pycnoporus cinnabarinus (Jacq.) O. Dacrymycetales P. Karst. F. Dacrymycetaceae Skeletocutis nivea (Jungh.) Jean Keller Dacrymyces stillatus Nees Trametes gibbosa (Pers.) Fr. Trametes hirsuta (Wulfen) Lloyd Cl. MICROBOTRYOMYCETES Trametes trogii Berk. (= Funalia trogii O. Microbotryales (Berk.) Bondarstev et Singer) F. Microbotryaceae Trametes versicolor (L.) Lloyd Sphacelotheca reiliana (J. G. Kühn) (= Polystictus versicolor (L.) Fr.) G. P. Clinton (= Ustilago reiliana J. G. Kühn) O. Russulales F. Albatrellaceae Cl. PUCCINIOMYCETES Albatrellus confluens (Alb. et Schwein.) O. Pucciniales Kotl. et Pouzar (= Polyporus confluens F. Melampsoraceae (Alb. et Schwein.) Fr.) Melampsora laricis-populina Kleb. Melampsora lini (Ehrenb.) Thüm. F. Auriscalpiaceae Melampsora populnea (Pers.) P. Karst. Lentinellus micheneri (Berk. et M. A. Melampsora pulcherrima Maire Curtis) Pegler (= L. omphalodes (Fr.) P. Karst.) F. Phragmidiaceae Phragmidium sanguisorbae (DC.) F. Russulaceae J. Schröt. Lactarius chrysorrheus Fr. Phragmidium violaceum (Schultz) Lactarius deliciosus (L.) Gray G. Winter Lactarius hepaticus Plowr. Lactarius sanguifluus (Paulet) Fr. F. Pucciniaceae (inclou Lactarius sanguifluus var. Aecidiolum marianum Gonz. Frag. vinosus Quél.) Gymnosporangium sabinae (Dicks.) Russula caerulea (Pers.) Fr. G. Winter Russula cessans A. Pearson Puccinia aristolochiae (DC.) G. Winter Russula cyanoxantha (Schaeff.) Fr. Puccinia asparagi DC. Russula delica Fr. Puccinia behenis G. H. Otth. (= Puccinia Russula sanguinea (Bull.) Fr. (= Russula silenes J. Schröt.) sanguinaria (Schumach.) Rauschert Puccinia bupleuri (Opiz) F. Rudolphi Russula sardonia Fr. (= P. bupleuri-falcati (DC.) G. Winter) Russula torulosa Bres. (= Russula Puccinia convolvuli (Pers.) Castagne arenaria Singer ex Singer) Puccinia crepidis-blattarioidis Hazsl. Puccinia graminis Pers. (= P. phlei- pratensis Erikss. et Henning)

delta-llobregat.indb 172 12/12/2018 16:50:12 ELS FONGS DEL DELTA DEL LLOBREGAT 173

Puccinia helianthi Schwein. F. Uropyxidaceae Puccinia hordei G.H. Otth (= P. fragosoi Tranzschelia pruni-spinosae (Pers.) Bubák) Dietel (= Puccinia pruni-spinosae Pers.) Puccinia laguri Jaap Puccinia magnusiana Körn. F. Incertae sedis Puccinia malvacearum Bertero ex Mont. Uredo ravennae Maire (= Uredo Puccinia mediterranea Trotter fragosoana Caball.) Puccinia menthae Pers. Puccinia phragmitis (Schumach.) Tul. Cl. TREMELLOMYCETES (= Aecidium rubellum J. F. Gmel.) O. Tremellales Puccinia podospermi DC. F. Tremellaceae Puccinia porri (Sowerby) G. Winter Tremella mesenterica Retz. (= Puccinia allii (DC.) F. Rudolphi) Puccinia purpurea Cooke (= Puccinia Cl. USTILAGINOMYCETES andropogonis-hirti (Maire) Beltrán) O. Ustilaginales Puccinia recondita Roberge ex Desm. F. Ustilaginaceae (= Puccinia perplexans Plowr., P. triticina Microbotryum anomalum (J. Kunze ex Erikss.) G. Winter) Vánky (= Ustilago anomala Puccinia romagnoliana Maire et Sacc. J. Kunze ex G. Winter) Puccinia sorghi Schwein. (= Puccinia Sporisorium destruens (Schltdl.) Vánky maydis Bérenger) (= Sphacelotheca destruens (Schltdl.) J. A. Puccinia vincae (DC.) Berk. Stev. et Aar. G. Johnson, Sphacelotheca Puccinia violae (Schumach.) DC. panici-miliacei (Pers.) Bubák, Ustilago Puccinia xanthii Schwein. panici-miliacei (Per.) G. Winter) Uromyces anthyllidis (Grev.) J. Schröt. Sporisorium sorghi Ehrenb. ex Link Uromyces appendiculatus (Pers.) Link (= Ustilago sorghi (Ehrenb. ex Link) Uromyces chenopodi (Duby) J. Schröt. Pass.) Uromyces junci (Desm.) Tul. Ustilago avenae (Pers.) Rostr. Uromyces limonii (DC.) Lév. Ustilago cynodontis (Pass.) Henn. Uromyces lineolatus (Desm.) J. Schröt. Ustilago maydis (DC.) Corda (= Ustilago (= U. scirpi Burrill) zeae (Link) Unger) Uromyces pisi-sativi (Pers.) Liro Ustilago tritici (Pers.) Rostr. (= U. pisi (Pers.) de Bary) Uromyces polygoni-avicularis (Pers.) Div. CHYTRIDIOMYCOTA G. H. Otth (= Uromyces polygoni (Pers.) Cl. BLASTOCLADIOMYCETES Fuckel) O. Blastocladiales Uromyces scutellatus (Schrank) Lév. F. Physodermataceae Uromyces spartii-juncei P. Syd. et Syd. Physoderma alfalfae (Lagerh.) Karling Uromyces striatus J. Schröt. (= Urophlyctis alfalfae (Lagerh.) Uromyces tuberculatus Fuckel Magnus) Uromyces viciae-fabae (Pers.) J. Schröt. Physoderma gerhardtii J. Schröt. (= Uromyces fabae (Pers.) de Bary) Cl. CHYTRIDIOMYCETES F. Pucciniastraceae O. Chytridiales Pucciniastrum agrimoniae (Dietel) F. Synchytriaceae Tranzschel (= Pucciniastrum agrimoniae- Synchytrium endobioticum (Schilb.) eupatoriae (DC.) Lagerh. Percival

delta-llobregat.indb 173 12/12/2018 16:50:12 174 ELS SISTEMES NATURALS DEL DELTA DEL LLOBREGAT

Div. ZYGOMYCOTA O. Mucorales Cl. INCERTAE SEDIS F. Mucoraceae O. Entomophthorales Mucor mucedo Fresen. F. Entomophthoraceae Pandora neoaphidis (Remaud. et F. Pilobolaceae Hennebert) Humber (= Erynia neoaphidis Pilobolus kleinii Tiegh. Remaud. et Hennebert) Pilobolus oedipus Mont.

delta-llobregat.indb 174 12/12/2018 16:50:12