Notes Per Fer Una Primera Bibliografia De Josep Blanxart I Camps, Batlle De Berga I Secretari De La Universitat De Barcelona

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Notes Per Fer Una Primera Bibliografia De Josep Blanxart I Camps, Batlle De Berga I Secretari De La Universitat De Barcelona S RAMON FELIPÓ ORIOL article Notes per fer una primera bibliografia de Josep Blanxart i Camps, batlle de Berga i secretari de la Universitat de Barcelona Josep Blanxart i Camps (Berga 1814 - Bar- Manel, Lluís, Lluïsa i Carme. Barcelona. Era un culto escritor, celona 1885) té una important producció La Lluïsa es va casar amb Jo- Palau21, la Biblioteca de l’Ar- literària, era liberal, monàrquic d’Isabel II, sep Ribera5 (són els avis del xiu Episcopal de Vic tenen advocat, fou batlle de Berga, va ser secre- músic Antoni Ribera6 que algun manuscrits de les seves tari del Ferrocarril i Mines sant Joan de les va compondre la música de obres22, el bibliògraf carlí Abadesses i secretari de la Universitat de l’Himne de la Coronació de la Jaime del Burgo23 també en Barcelona U.B.. Mare de Déu de Queralt7). En recull a la seva bibliografia Manel fou pastisser, es va es- del segle XIX i XX, Pep Vila 1.- Sant Joan de les Abadesses tablir a Barcelona casat amb i Albert Rossich24 diuen que Els Blanxart venien de Sant Joan de les Bonaventura Massana, el fill a l’inventari del fons Manuel Abadesses1, des del segle XVI van estar-hi va seguir l’ofici de pastisser Blanxart i Torrabadella (1865- vinculats, a sant Joan tenien la seva casa i dues noies la Concepció i 1932), fons que el juliol de 1997 pairal2, un edifici espectacular el centre de la Pilar feien brodats al car- va ser donat per la seva família la vila, van tenir un establiment de venda rer de Jaume I, núm. 16 de a l’arxiu del Monestir de Sant d’adrogueria, confiteria i cereria, que va Barcelona8. En Lluis9 casat Joan de les Abadesses. Aquest romandre obert fins fa uns anys; actual- amb Rita Grau fou advocat, notari, alcalde conjunt està integrat per una gran col·lecció ment cal Blanxart és propietat parroquial. de Berga i propietari rural, va tenir qua- de llibres impresos i manuscrits, de disciplines El primer que va anar a Berga fou tre fills en Josep, Lluis, Queralt i Antoni. diverses. Algunes de les obres literàries del n’Eduard Blanxart Siqués, pare de Josep La Queralt es va casar amb Ramon Pujol fons podrien haver estat propietat d’un poeta Blanxart i Camps, aquest en el llibre Poesias Thomás10, l’Antoni, casat amb Escolàstica de la família, Josep Blanxart i Camps, que va inclou el poema Al Tamboriner del Fluvià Pedrals i Escriu11, va ser metge i fou el fun- publicar diverses obres en castellà, El catàleg amb referencies al Ter i a sant Joan de les dador de la branca dels Blanxart d’Olesa de la biblioteca Blanxart ha estat elaborat per Abadesses. Tan en Josep Blanxart com el de Montserrat12 i Terrassa. Josep13 casat l’arxiver del centre, Joan Ferrer, ... i diuen seu fill Casimir van ser secretaris del Fer- en primeres núpcies amb Maria Teresa de Josep Blanxart va escriure almenys un drama rocarril y Minas de san Juan de las Abadesa o Fortuny i Carpi són els pares de la Humbe- romàntic,... Emili Ribera i Blanxart i el seu fill el músic lina14 que es va casar amb Ramon Galard Antoni Ribera i Maneja va treballar a les y Florejachs15 i la segona esposa de Josep 3.-Els Blanxart i Marià Fortuny oficines de Barcelona d’aquest Ferrocarril. fou Antonia Simon Catlla, són els pares de El pintor Marià Fortuny, (Reus 1838-Roma El Consorci del Ter, a la seva pàgina web3 la Maria Queralt Blanxart. En Lluis16 casat 1874) va viure l’any 1854 a Berga. El ca- diu d’en Josep que era Advocat i escriptor en amb Manela Soler fou metge a Berga. nonge de la Catedral de Tarragona Antoni llengua castellana. Es relaciona amb autors Josep Blanxart i Camps es va casar amb Cassú va facilitar-li el contacte amb els com els germans Estorch i Siqués o el vigatà Antonia Ferrer i de Fortuny van tenir dos Blanxart perquè pogués instal·lar-se a casa Josep Giró Torà. En poesia és autor de “Poe- fills Casimiro17 casat amb Elvira Canal Grau seva. Fortuny25 tenia, aleshores, setze anys, sías” (1853) i compta amb la publicació de la i Faustina18. Algun dia caldrà fer l’arbre es va creure convenient que li convenia novel·la romàntica El “Convento de Stirling ó genealògic i estudi més complert de tots els marxar d’una Barcelona que era amena- sea Un descendiente de Jacobo” ... Les estades Blanxart de Berga i els seus descendents, çada pel còlera. Tant José Yxart com Rosa estiuenques a Sant Joan de les Abadesses el actualment establerts per Barcelona, Ter- Vives26 afirmen era a Berga i a Queralt, fugint condueixen a escriure “La Paz de San Juan de rassa, Madrid ... o Paris. del còlera. Dibuixà l’estampa de l’església rural las Abadesas” (1858). Aquest article és un intent de fer la seva del Remei. Els devots de Berga li encarreguen primera bibliografia. Dec l’interès Blanxart l’estampa del Santuari de Queralt. Alfons Ma- 2.- Els Blanxart de Berga en trobar una de les seves poesies a la Real seras i Carles Fages de Climent27, comenten Els Blanxart van anar a Berga al tombant Biblioteca del Palau Reial d’Orient a Ma- El seu clima sec i a temperat a l’estiu el feia molt del segles XVIII i XIX, Eduard Blanxart Si- drid19. Dels seus llibres en parlen: Jacint beneficiós per un noi en ple període de creixe- qués era botiguer de roba, es va casar amb Vilardaga20 que afirma fue abogado y secreta- ment i expliquen que pujava a Queralt per Antonia Camps4, van tenir cinc fills Josep, rio, durante muchos años, de la Universidad de contemplar el seu paisatge. 46 L’EROL Mentre Fortuny era a Berga li encoma- Jacint Vilardaga i Cañellas (Berga, naren que fes un dibuix de la Mare de Déu 1856 - Barcelona, de Queralt que tres anys més tard va deixar 1936) li dedica la fet. Fou gravat per Lechard a Barcelona per efemèrides nún. compte del canonge Antoni Cassú; mossèn 280 Ribera28 diu que les despeses anaren a càrrec d’un devot queraltí, fill de Berga, de nom Jordà. Per tant, les planxes del gravat no van ser fetes fer pel propi Fortuny. El dia 26 de gener de 1880 foren lliurades a la Junta de Queralt, en depósito de las planchas molde litográfico segons consta en el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga. En el Llibre d’Inventaris de la Junta del Santuari de Queralt29 es pot llegir que l’any 1923 i el 1928 encara eren al santuari. Avui no crec que puguin ser localitzables aquestes planxes30. Josep Noguera31 explica a Berga, Fortuny, hi va pintar dos petits quadres més: una vista des de Queralt i el pla de Clarà d’Avià, amb l’esglé- Poesias atribueix la fundació de l’Hospital de sia de vora la Riereta, propietat dels Blanxart. Berga a Berenguer de Prat, per Mn. Huch Alguns no coneixent el territori van interpretar sembla que fou fundat per A. de Pinebert41. que era Cal Castanyer. Aquests quadres van El llibre Suspiros del alma, Cantos Tristes trobar-los al sostre de cal Blanxart del carrer editat a l’any 1856 està dedicat a la seva Buxadé, encapçalen l’apartat de Fortuny al esposa, Difunta Joven Esposa Antonia Ferrer llibre “El paisatgisme a Catalunya” 32 i, també y de Trincheria de Blanxart. També li va de- els van reproduir al llibre d’Avià, publicat per dicar especialment en el llibre el poema La l’Ajuntament33. La col·lecció de l’Institut Tumba del Valle. Antonia Ferrer va morir de Gaudí de Reus, guarda aquets dos paisatges còlera morbo a la rectoria de la Baells, la nit berguedans de Fortuny. del 14 al 15 de setembre de 1854, després d’haver cuidat al seu marit, també malalt 4.-Algunes referencies berguedanes del mateix. D’altres poemes d’aquest llibre de Josep Blanxart i Camps van ser dedicats també a la seva esposa i Va fer els estudis de Dret a la Universitat diversos membres de la seva família42. de Cervera, segons consta al seu expedi- Va ser membre de la Reial Acadèmia de ent34 va obtenir la titulació de: Bachiller en Bones Lletres de Barcelona43 des del 23 Filosofía, Bachiller en Derecho i Licenciado en gener de 1856 segons ... Sesión ordinaria Jurisprudencia, hi ha diversos documents presidida por el Sr. Llobet44. Son votados y de títols cerverins expedits per Bartomeu admitidos por socios correspondientes, en Olot, Fotografies de Daniel Blanxart i la seva dona, Torrabadella. Neus Pàmies, al Pi de les Tres Branques (1915). D. Pablo Estorch, conocido por el Tamboriner 45 Entre la documentació que hi ha a la U. ARXIU FAMÍLIA BLANXART del Fluviá; y en Berga, D. José Blanchart , B. Consta una instància de 17 de desem- abogado; de Sabadell. .... Jose Subirana... bre de 1863 adreçada al Vicerector en la 7 de juny de 1868, sota el titular “La Patum”37 Quan fou nomenat com a Corresponsal que demana permís per absentar-se de la he, vist per primera vegada les llegendes i inter- a Berga de l’Acadèmia de Bones Lletres, universitat, per atendre els seus deures de pretacions romàntiques, que pocs anys desprès Joan Mañé i Flaquer (signant com J. M. Y batlle de Berga i al seu despatx d’advocat. van triomfar. Noguera també diu que hi ha F46) director del Diario de Barcelona, el 30 En el seu currículum s’explica que fou Un poema de Josep Blanxart Camps, secretari d’abril de 1856 li va dedicar tres pàgines Censor del Teatro de Berga nombrado por el de la Universitat de Barcelona ..
Recommended publications
  • Patum: Música I Festa Anaís Falcó Ibàñez
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa i Matas Tutor: Dr. Francesc Cortès i Mir Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma De Barcelona Imatge De la portaDa: LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. “Esquellots”. Dins La Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il·lustrat i literari, núm. 89, 2-X-1880. Barcelona: Llibreria Espanyola. Pàg. 4. 2 TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa Tutor: Dr. Francesc Cortès Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 4 Trobador del mes de maig, rossinyol, refila i canta, mes no deixes eixos cims per los vergers de la plana; no hi vinguis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata: diu que estima els aucellets, diu que en son cor los regala, mes als que canten millor los posa dins de la gàbia.
    [Show full text]
  • Gestión. Estudios La Protección Del Patrimonio Mundial En España The
    Gestión. Estudios La protección del Patrimonio Mundial en España The World Cultural Heritage protection in Spain Víctor Fernández Salinas Profesor de Geografía de la Universidad de Sevilla y Vicesecretario del Comité Nacional Español de ICOMOS Resumen La pertenencia a la Lista del Patrimonio Mundial se ha asumido en España frecuentemente como un reto para convertir poblaciones y territorios en destinos atractivos dentro del campo emergente del turismo cultural; en cambio, la filosofía de la Lista, que otorga más responsabilidades que privilegios, es relegada a un segundo plano. Los compromisos aceptados en el momento de la inclusión, entre ellos los planes de gestión, son a menudo olvidados o sometidos en todo caso a proyectos urbanos poco sensibles con el patrimonio y veleidosos respecto a una pretendida modernización urbana o a la simple especulación inmobiliaria. Palabras clave: Patrimonio Mundial. Gestión del Patrimonio. Lista del Patrimonio Mundial. Paisaje Urbano. Abstract The inclusion in the World Heritage List has been frequently assumed in Spain as a challenge to turn localities and territories into attractive destinies inside the emergent field of cultural tourism; however, the spirit of the List, that grants more responsibilities than privileges, is relegated to a background. The commitments accepted at the moment of the inclusion, among them the creation of appropriate management plans, are often forgotten or put under urban projects little respectful with heritage or even harmful to it, since their main aims are usually a pretended urban modernization or the simple real estate speculation. Keywords: World Heritage. Heritage Management. World Heritage List. Urban Landscape. e-rph junio 2008 | revista semestral Víctor Fernández Salinas Profesor titular de Geografía Humana en la Universidad de Sevilla, institución en la que trabaja desde 1984, sus principales líneas de investigación se centran en la ciudad como objeto de estudio y el patrimonio –especialmente en la dimensión de las políticas culturales ligadas al territorio y al desarrollo.
    [Show full text]
  • La Percepción Ciudadana De La Marca Patrimonio Mundial En Barcelona
    LA PERCEPCIÓN CIUDADANA DE LA MARCA PATRIMONIO MUNDIAL EN BARCELONA. Public perception of the World Heritage brand in Barcelona Marc Compte-Pujol (1) (1) Universidad Ramón Llull, Barcelona (España), [email protected] RESUMEN El sello Patrimonio Mundial de la UNESCO es seguramente el instrumento de conservación más reconocido y efectivo del mundo. Debido a su gran potencial comunicativo, cada vez es más común su concepción y gestión como marca comercial. Sin embargo, los estudios de percepción de la marca Patrimonio Mundial por parte de la sociedad son muy escasos y eso a pesar de la teórica importancia que para los gestores del patrimonio tiene la implicación y participación de las comunidades. Con el presente estudio, queremos contribuir a llenar progresivamente este vacío investigador mediante el análisis de la conciencia de marca y de las primeras asociaciones vinculadas al recuerdo de la marca que produce el Patrimonio Mundial en la mente de los ciudadanos. Para llevarlo a cabo, hemos realizado 40 entrevistas a residentes en la provincia de Barcelona (España), al contar ésta con varios elementos inscritos en la Lista del Patrimonio Mundial. Del análisis de los resultados hemos obtenido algunas ideas clave sobre lo que realmente piensa y siente la opinión pública barcelonesa cuando le hablamos de Patrimonio Mundial. Unos inputs que, creemos, pueden ayudar a mejorar la gestión comunicacional de los bienes Patrimonio Mundial no sólo en la provincia catalana, sino también en muchos otros lugares poseedores de bienes declarados por la UNESCO. Palabras clave: Asociaciones de marca; Conciencia de marca; Gestión de marca; Marca Patrimonio Mundial; Percepción; Valor de marca.
    [Show full text]
  • 10 Tesoros Del Patrimonio Cultural Inmaterial De España Son , Por Orden Alfabético, Las Siguientes
    LAS 45 CANDIDATURAS QUE ASPIRAN A CONVERTIRSE EN UNO DE LOS 10 TESOROS DEL PATRIMONIO CULTURAL INMATERIAL DE ESPAÑA SON , POR ORDEN ALFABÉTICO, LAS SIGUIENTES : 1 - Bienal de Flamenco de Sevilla El Ayuntamiento de la ciudad de Sevilla ha mostrado su voluntad de participar en la campaña de elección de los 10 tesoros del patrimonio inmaterial de España al presentar como candidatura la celebración de la Bienal de Flamenco. La Bienal del Flamenco, a lo largo de 30 años de historia, ha demostrado ser el referente del flamenco en el mundo convirtiéndose en uno acontecimiento más atractivos culturalmente. El flamenco como patrimonio es un bien de interés cultural, un género artístico, una expresión cultural completa, un compendio de producción músico-oral, un ritual, y en definitiva, un modo de vida que transciende al propio arte. Por lo tanto, la Bienal de Flamenco es un fenómeno cultural que divulga, promueve, difunde y salvaguarda este rico patrimonio cultural inmaterial andaluz, español y europeo. 2 - Camino de Santiago El Camino de Santiago ha significado en la historia europea el primer elemento vertebrador del viejo continente. El hallazgo del sepulcro del primer apóstol mártir, Santiago el Mayor, supuso encontrar un punto de referencia indiscutible en el que podía converger la pluralidad de concepciones de distintos pueblos ya cristianizados, pero necesitados en aquel entonces de unidad. La creencia cada vez más extendida en los milagros de Santiago provocó que la gente comenzara a peregrinar hacia Santiago de Compostela para obtener su gracia. El primer peregrino conocido fue Gotescalco, obispo de Puy, el año 950, en unión de una importante comitiva.
    [Show full text]
  • Tarragona Patrimoni Mundial-2017 Programa D'actes
    TARRAGONA PATRIMONI MUNDIAL-2017 PROGRAMA D’ACTES Dilluns 27 de novembre a les 19 h. PRESENTACIÓ DE LES ACTES DEL III CONGRÉS INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA I MÓN ANTIC: “LA GLÒRIA DEL CIRC: CURSES DE CARROS I COMPETICIONS CIRCENSES. IN MEMORIAM XAVIER DUPRÉ I RAVENTÓS” i anunci del IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal – VII Reunió d’Arqueologia Cristina Hispànica sota el títol “El cristianisme en l’Antiguitat Tardana. Noves perspectives.” El Dr. Joan Domènech Ros i Aragonès, president de l’Institut d’estudis Catalans, pronunciarà una breu conferencia sobre : “El mar de Tarragona fa dos mil·lennis”. Lloc: Museu Bíblic Tarraconense (Carrer de les Coques , 1-C) Organitza: Fundació Privada Mutua Catalana Dijous 30 de novembre FÒRUM DE TURISME ARQUEOLÒGIC Tendències en turisme arqueològic. Emocionar amb el patrimoni. Lloc: Centre Tarraconense El Seminari (C/Sant Pau, 4) Tarragona Horari: de 9 h. a 19 h. Informació i inscripcions: http://www.forumturismearqueologic.cat Preu: 25 euros (Reduït: 15 euros, estudiants i membres de l’Espai Millora de turisme d’Art i Cultura del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona) Organitza: Diputació de Tarragona, Patronat de Turisme de Tarragona Patronat de Turisme Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, , Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci Col·laboren: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Catalunya Turisme, Tarragona 2018 LLIURAMENT DE LA DISTINCIÓ PREMI TÀRRACO, a la defensa i promoció del Patrimoni Mundial UNESCO A LA FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA L’acte serà el dijous 30 de novembre a les 18h i comptarà amb la lectura de textos literaris sobre el patrimoni tarragoní a càrrec d’alumnes de l’Escola de Lletres.
    [Show full text]
  • Workshop Reference Number: 2011-1-AT1-GRU13-04856
    Grundtvig THE EUROPEAN UNION’S PROGRAMME FOR MOBILITY AND COOPERATION IN ADULT EDUCATION GRUNDTVIG WORKSHOPS CATALOGUE 2011 - 2012 ABOUT THE GRUNDTVIG WORKSHOPS - LEARNER MOBILITY Grundtvig Workshops are one of the new actions in the Grundtvig Programme which have been launched in 2009. The objective of this action is to enable adult learners to participate in Workshops (learning events and seminars) taking place in another European country participating in the Lifelong Learning Programme. This is a form of individual mobility offered to adult learners in the Lifelong Learning Programme. The Grundtvig Workshops bring together individuals or small groups of learners from several countries for a multinational learning experience relevant for their personal development and learning needs. A minimum of 10 up to a maximum of 20 learners in total from countries other than that in which the Workshop is taking place are funded. Workshops will last a minimum of 5 working days (excluding travel), up to maximum 10 working days and take place between 1/1/2012 and 31/8/2012. The Workshop Organiser is responsible for organising the Workshop, its advertisement, the recruitment of learners, their travel and appropriate board and lodging. PROFILE OF THE LEARNERS The Workshops are open to any adult citizen; however, particular attention is given to including people from vulnerable social groups and in marginal contexts, in particular older people and those who have left education without basic qualifications, in order to give these disadvantaged social groups alternative opportunities to access adult education. The action is open to any adult person who is a national of or permanently residing (or registered as refugee or asylum-seeker) in one of the Programme countries, namely: the 27 Member States of the European Union, Iceland, Liechtenstein, Norway, Switzerland (EFTA-EEA countries), Croatia and Turkey (candidate countries).
    [Show full text]
  • Trip Planner
    TRAVEL GUIDE | SEPTEMBER 2018 TRIP PLANNER Gliding over California’s desert dunes. Let Your Dreams Take Flight: VACATION IDEAS FOR THE YEAR AHEAD + Where to Spend the Holidays Travelers with Regent Seven Seas Cruises take in the French Riviera. LOOKING AHEAD In a world where vacation options are boundless, it’s never too early to map out your future travels. (PSA: The holidays are right around the corner.) So whether you’re thinking about a warm-weather beach stay, crossing off a bucket list destination, or organizing a multigenerational Thanksgiving getaway, this guide has information to help and inspire you. It’s time to start planning. For every trip, long or short, rely on us. (COVER) MATT ANDERSON PHOTOGRAPHY/GETTY IMAGES ANDERSON PHOTOGRAPHY/GETTY MATT (COVER) IN THIS ISSUE: TRIP PLANNER HOTELS & TOURS .........................................................4 Places to stay and things to do. CRUISE LINES ...............................................................32 Pick your destination and sail away. PLUS 2 Travel Goals Warm welcomes and Virtuoso tips. 24 Gear Up Smart tech to keep drinks cold, tunes hot, and your phone juiced. 54 Postcard High-flying adventure in Killarney, Ireland. All lit up: Norway’s Northern Lights. ROBERTO MOIOLA/SYSAWORLD/GETTY IMAGES MOIOLA/SYSAWORLD/GETTY ROBERTO SEPTEMBER 2018 1 TRAVEL GOALS You know those dream destinations stashed away in the back of your mind? Life is short – what are you waiting for? Virtuoso has relationships with 1,700 of the world’s best hotels and resorts, cruise lines, tour companies, and other partners, some of which are featured in this guide, and they all offer exclusive amenities and privileged access to some of the world’s most beautiful places and experiences.
    [Show full text]
  • “Un Viaje Por El Patrimonio De Mi Comunidad”
    BASES DEL CONCURSO “UN VIAJE POR EL PATRIMONIO DE MI COMUNIDAD” Bases del Concurso “Un Viaje por el Patrimonio y los Albergues de mi Comunidad” de REAJ, Albergues Juveniles de España S.A el lunes 5 de enero de 2015. 1. Compañía organizadora: REAJ, Albergues Juveniles de España S.A (en adelante REAJ) con domicilio social en Calle Marqués de Riscal, 16 Madrid, con CIF número A86661360 organiza un concurso de vídeos denominado “Un Viaje por el Patrimonio y los albergues de mi Comunidad”. 2. Objetivos: 1. Formar a los alumnos de 6º de Primaria de colegios del territorio español en la apreciación, conservación y disfrute de los lugares Patrimonio Mundial y del Patrimonio Inmaterial del país. 2. Fomentar entre los alumnos de 6º de Primaria el conocimiento de la cultura alberguista a través de los albergues juveniles de REAJ. 3. Fomentar la movilidad juvenil a través del turismo cultural en albergues REAJ. 3. Ámbito y Duración: El Concurso abarca a todos los colegios del territorio de España. La fecha de comienzo es el 01 de enero de 2015 y se extenderá durante el primer semestre de 2015: Del 15 de enero de 2015 al 10 de ABRIL de 2015 a las 15:30 horas. *Se presentarán por email a [email protected]. Para que Inscripción y presentación de vídeos el proyecto se considere presentado, el colegio tendrá que recibir una confirmación de recepción por parte de REAJ. Votación online y deliberación del Jurado Del 14 de abril de 2015 al 29 DE ABRIL de 2015 Anuncio de los ganadores El 30 de ABRIL de 2015 Realización de los viajes Mayo – Junio de 2015 1 4.
    [Show full text]
  • Catalonia Is a Country: World Heritage
    CATALONIA IS A COUNTRY: WORLD HERITAGE AND REGIONAL NATIONALISM by MATTHEW WORTH LANDERS A THESIS Presented to the Department ofGeography and the Graduate School ofthe University ofOregon in partial fulfillment ofthe requirements for the degree of Master ofArts March 2010 11 "Catalonia Is a Country: World Heritage and Regional Nationalism," a thesis prepared by Matthew Worth Landers in partial fulfillment ofthe requirements for the Master ofArts degree in the Department ofGeography. This thesis has been approved and accepted by: Dr. Alexander B. Murphy, Chair ofthe Examining Committee Date Committee in Charge: Dr. Alexander B. Murphy, Chair Dr. Xiaobo Su Accepted by: Dean ofthe Graduate School 111 © 2010 Matthew Worth Landers IV An Abstract ofthe Thesis of Matthew Worth Landers for the degree of Master ofArts in the Department ofGeography to be taken March 2010 Title: CATALONIA IS A COUNTRY: WORLD HERITAGE AND REGIONAL NATIONALISM Approved: Alexander B. Murphy Since 1975, the Spanish autonomous region ofCatalonia has been renegotiating its political and cultural place within Spain. The designation and promotion ofplaces within Catalonia as World Heritage Sites-a matter over which regional authorities have competency-provides insights into the national and territorial ideas that have emerged in recent decades. This study ofthe selection and portrayal ofWorld Heritage sites by Turisme de Cata1unya shows that the sites reflect a view ofthe region as 1) home to a distinct cultural group, 2) a place with an ancient past, and 3) a place with a history of territorial autonomy. These characteristics suggest that even though many Catalan regionalists seek a novel territorial status that is neither independent ofnor subservient to the Spanish state, the dominant territorial norms ofthe modem state system continue to be at the heart ofthe Catalan nation-building project.
    [Show full text]
  • Contemporary Catalan Theatre: an Introduction
    CONTEMPORARY CATALAN THEATRE AN INTRODUCTION Edited by David George & John London 1996 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No. 1 Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia (1980, reprinted 1984) No. 2 Joan Salvat-Papasseit. Selected Poems (1982) No. 3 David Mackay. Modern Architecture in Barcelona (1985) No. 4 Forty Modern Catalan Poems (Homage to Joan Gili) (1987) No. 5 E. Trenc Ballester & Alan Yates. Alexandre de Riquer (1988) No. 6 Salvador Espriu. Primera història d'Esther with English version by Philip Polack and Introduction by Antoni Turull (1989) No. 7 Jude Webber & Miquel Strubell i Trueta. The Catalan Language: Progress Towards Normalisation (1991) No. 8 Ausiàs March: A Key Anthology. Edited and translated by Robert Archer (1992) No. 9 Contemporary Catalan Theatre: An Introduction. Edited by David George í John London (1996) © for this edition by David George & John London © for the individual essays by the authors Produced and typeset by Interleaf Productions Limited, Sheffield Printed by The Cromwell Press, Melksham, Wiltshire Cover design by Joan Gili ISBN 0-9507137-8-3 Contents Acknowledgements 7 Preface 9 List of Illustrations 10 Introduction 11 Chapter 1 Catalan Theatrical Life: 1939-1993 Enric Gallén 19 The Agrupació Dramàtica de Barcelona 22 The Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual and Committed Theatre 24 The Final Years of the Franco Regime 27 The Emergence of Resident Companies after the End of Francoism . .29 Success Stories of the 1980s 35 The Future 37 Chapter 2 Drama
    [Show full text]
  • Patum De Berga REVISTA D’IGUALADA
    Patum de Berga REVISTA D’IGUALADA . NÚM. 10, ABRIL DE 2002 Homes salvatges i diables Francesc Massip Cada any, la vila de Berga refà el miracle de que s’hi retallen. Per aquest motiu, tot Ple va acom- la seva Patum, la festa més engrescadora i parti- panyat per un experimentat portador que el con- cipativa dels Països Catalans, en què una multi- dueix del braç durant tot el ball. Sort en vaig tenir tud enfervorida revalida l’autenticitat i l’empenta del Josep Ròdenas, alt i cepat, que em va dur com de la representació. L’última vegada que hi vaig un Virgili pels dèdals de l’infern on, si no me n’ar- ser, la diada de Corpus de 2001, després d’haver riba a treure, m’hagués extraviat i socarrat, per- vist i estudiat la Patum en altres ocasions, en vaig què aquell salt va ser d’allò més accidentat. quedar transformat. I és que, inopinadament, els meus amfitrions (Alba Roca i Jaume Huch) em van fer l’honor de participar disfressat de Ple en D’home salvatge a diable el salt més torbador, impressionant i autèntic de la festa. El Salt dels Plens és una borratxera de foc Tant per la seva fesomia com per les accions i de fum, perillosa, infernal, inoblidable. Tots els que acompleix, el Ple ens sembla una expressiva llums de la plaça de Sant Pere, escenari de la Patum, fusió d’home salvatge i de dimoni. El salvatge és s’apaguen completament, i un centenar de perso- una figura ancestral de l’imaginari rural europeu, natges carregats de fuets, comencen a saltar men- que té la seva primera elaboració literària en el tre les espurnes dibuixen els seus bots com gar- pelut Enkidu del poema èpic babilònic Gilgamesh gots damunt la fosca.
    [Show full text]
  • Ritualization of Ethno-Nationalism: a Textual Analysis of a Hungarian Corpus Christi Procession
    City University of New York (CUNY) CUNY Academic Works Publications and Research New York City College of Technology 2017 Ritualization of Ethno-nationalism: A Textual Analysis of a Hungarian Corpus Christi Procession Lisa Pope Fischer CUNY New York City College of Technology How does access to this work benefit ou?y Let us know! More information about this work at: https://academicworks.cuny.edu/ny_pubs/726 Discover additional works at: https://academicworks.cuny.edu This work is made publicly available by the City University of New York (CUNY). Contact: [email protected] Ritualization of Ethno-nationalism: A Textual Analysis of a Hungarian Corpus Christi Procession Lisa Pope Fischer New York City College of Technology Abstract: Observing a Corpus Christi procession in post-socialist Hungary, this article uses a textual analysis to explore how the ritual mirrors post-socialist trends that affirm Hungarian identity. This article serves to both document an interesting ritual procession but also view it in light of growing ethno-nationalism that both unites a community yet also shows exclusion of others. It is like a mirror at a microcosmic level that reflects a kind of ritualization of ethno-nationalism. [Key words: Ritual Procession, Textual Analysis, Identity, Catholicism, Post-Socialist Hungary] Today is "Úrnapja" the day of the Corpus Christi procession, the Sunday two weeks after "Pünkösd" (Pentecost/Whitsuntide). On regular Sundays one might find a paltry group of elderly women in church attendance, today, however, the church overflows with young and old, neighbors and outsiders attracted to this beautiful celebration. After the mass in the church, they will all walk on the petal path to each of the four altars to honor the holy Eucharist, representing Christ’s last supper when he offered bread as his body, and wine as his blood.
    [Show full text]