Notes Per Fer Una Primera Bibliografia De Josep Blanxart I Camps, Batlle De Berga I Secretari De La Universitat De Barcelona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
S RAMON FELIPÓ ORIOL article Notes per fer una primera bibliografia de Josep Blanxart i Camps, batlle de Berga i secretari de la Universitat de Barcelona Josep Blanxart i Camps (Berga 1814 - Bar- Manel, Lluís, Lluïsa i Carme. Barcelona. Era un culto escritor, celona 1885) té una important producció La Lluïsa es va casar amb Jo- Palau21, la Biblioteca de l’Ar- literària, era liberal, monàrquic d’Isabel II, sep Ribera5 (són els avis del xiu Episcopal de Vic tenen advocat, fou batlle de Berga, va ser secre- músic Antoni Ribera6 que algun manuscrits de les seves tari del Ferrocarril i Mines sant Joan de les va compondre la música de obres22, el bibliògraf carlí Abadesses i secretari de la Universitat de l’Himne de la Coronació de la Jaime del Burgo23 també en Barcelona U.B.. Mare de Déu de Queralt7). En recull a la seva bibliografia Manel fou pastisser, es va es- del segle XIX i XX, Pep Vila 1.- Sant Joan de les Abadesses tablir a Barcelona casat amb i Albert Rossich24 diuen que Els Blanxart venien de Sant Joan de les Bonaventura Massana, el fill a l’inventari del fons Manuel Abadesses1, des del segle XVI van estar-hi va seguir l’ofici de pastisser Blanxart i Torrabadella (1865- vinculats, a sant Joan tenien la seva casa i dues noies la Concepció i 1932), fons que el juliol de 1997 pairal2, un edifici espectacular el centre de la Pilar feien brodats al car- va ser donat per la seva família la vila, van tenir un establiment de venda rer de Jaume I, núm. 16 de a l’arxiu del Monestir de Sant d’adrogueria, confiteria i cereria, que va Barcelona8. En Lluis9 casat Joan de les Abadesses. Aquest romandre obert fins fa uns anys; actual- amb Rita Grau fou advocat, notari, alcalde conjunt està integrat per una gran col·lecció ment cal Blanxart és propietat parroquial. de Berga i propietari rural, va tenir qua- de llibres impresos i manuscrits, de disciplines El primer que va anar a Berga fou tre fills en Josep, Lluis, Queralt i Antoni. diverses. Algunes de les obres literàries del n’Eduard Blanxart Siqués, pare de Josep La Queralt es va casar amb Ramon Pujol fons podrien haver estat propietat d’un poeta Blanxart i Camps, aquest en el llibre Poesias Thomás10, l’Antoni, casat amb Escolàstica de la família, Josep Blanxart i Camps, que va inclou el poema Al Tamboriner del Fluvià Pedrals i Escriu11, va ser metge i fou el fun- publicar diverses obres en castellà, El catàleg amb referencies al Ter i a sant Joan de les dador de la branca dels Blanxart d’Olesa de la biblioteca Blanxart ha estat elaborat per Abadesses. Tan en Josep Blanxart com el de Montserrat12 i Terrassa. Josep13 casat l’arxiver del centre, Joan Ferrer, ... i diuen seu fill Casimir van ser secretaris del Fer- en primeres núpcies amb Maria Teresa de Josep Blanxart va escriure almenys un drama rocarril y Minas de san Juan de las Abadesa o Fortuny i Carpi són els pares de la Humbe- romàntic,... Emili Ribera i Blanxart i el seu fill el músic lina14 que es va casar amb Ramon Galard Antoni Ribera i Maneja va treballar a les y Florejachs15 i la segona esposa de Josep 3.-Els Blanxart i Marià Fortuny oficines de Barcelona d’aquest Ferrocarril. fou Antonia Simon Catlla, són els pares de El pintor Marià Fortuny, (Reus 1838-Roma El Consorci del Ter, a la seva pàgina web3 la Maria Queralt Blanxart. En Lluis16 casat 1874) va viure l’any 1854 a Berga. El ca- diu d’en Josep que era Advocat i escriptor en amb Manela Soler fou metge a Berga. nonge de la Catedral de Tarragona Antoni llengua castellana. Es relaciona amb autors Josep Blanxart i Camps es va casar amb Cassú va facilitar-li el contacte amb els com els germans Estorch i Siqués o el vigatà Antonia Ferrer i de Fortuny van tenir dos Blanxart perquè pogués instal·lar-se a casa Josep Giró Torà. En poesia és autor de “Poe- fills Casimiro17 casat amb Elvira Canal Grau seva. Fortuny25 tenia, aleshores, setze anys, sías” (1853) i compta amb la publicació de la i Faustina18. Algun dia caldrà fer l’arbre es va creure convenient que li convenia novel·la romàntica El “Convento de Stirling ó genealògic i estudi més complert de tots els marxar d’una Barcelona que era amena- sea Un descendiente de Jacobo” ... Les estades Blanxart de Berga i els seus descendents, çada pel còlera. Tant José Yxart com Rosa estiuenques a Sant Joan de les Abadesses el actualment establerts per Barcelona, Ter- Vives26 afirmen era a Berga i a Queralt, fugint condueixen a escriure “La Paz de San Juan de rassa, Madrid ... o Paris. del còlera. Dibuixà l’estampa de l’església rural las Abadesas” (1858). Aquest article és un intent de fer la seva del Remei. Els devots de Berga li encarreguen primera bibliografia. Dec l’interès Blanxart l’estampa del Santuari de Queralt. Alfons Ma- 2.- Els Blanxart de Berga en trobar una de les seves poesies a la Real seras i Carles Fages de Climent27, comenten Els Blanxart van anar a Berga al tombant Biblioteca del Palau Reial d’Orient a Ma- El seu clima sec i a temperat a l’estiu el feia molt del segles XVIII i XIX, Eduard Blanxart Si- drid19. Dels seus llibres en parlen: Jacint beneficiós per un noi en ple període de creixe- qués era botiguer de roba, es va casar amb Vilardaga20 que afirma fue abogado y secreta- ment i expliquen que pujava a Queralt per Antonia Camps4, van tenir cinc fills Josep, rio, durante muchos años, de la Universidad de contemplar el seu paisatge. 46 L’EROL Mentre Fortuny era a Berga li encoma- Jacint Vilardaga i Cañellas (Berga, naren que fes un dibuix de la Mare de Déu 1856 - Barcelona, de Queralt que tres anys més tard va deixar 1936) li dedica la fet. Fou gravat per Lechard a Barcelona per efemèrides nún. compte del canonge Antoni Cassú; mossèn 280 Ribera28 diu que les despeses anaren a càrrec d’un devot queraltí, fill de Berga, de nom Jordà. Per tant, les planxes del gravat no van ser fetes fer pel propi Fortuny. El dia 26 de gener de 1880 foren lliurades a la Junta de Queralt, en depósito de las planchas molde litográfico segons consta en el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga. En el Llibre d’Inventaris de la Junta del Santuari de Queralt29 es pot llegir que l’any 1923 i el 1928 encara eren al santuari. Avui no crec que puguin ser localitzables aquestes planxes30. Josep Noguera31 explica a Berga, Fortuny, hi va pintar dos petits quadres més: una vista des de Queralt i el pla de Clarà d’Avià, amb l’esglé- Poesias atribueix la fundació de l’Hospital de sia de vora la Riereta, propietat dels Blanxart. Berga a Berenguer de Prat, per Mn. Huch Alguns no coneixent el territori van interpretar sembla que fou fundat per A. de Pinebert41. que era Cal Castanyer. Aquests quadres van El llibre Suspiros del alma, Cantos Tristes trobar-los al sostre de cal Blanxart del carrer editat a l’any 1856 està dedicat a la seva Buxadé, encapçalen l’apartat de Fortuny al esposa, Difunta Joven Esposa Antonia Ferrer llibre “El paisatgisme a Catalunya” 32 i, també y de Trincheria de Blanxart. També li va de- els van reproduir al llibre d’Avià, publicat per dicar especialment en el llibre el poema La l’Ajuntament33. La col·lecció de l’Institut Tumba del Valle. Antonia Ferrer va morir de Gaudí de Reus, guarda aquets dos paisatges còlera morbo a la rectoria de la Baells, la nit berguedans de Fortuny. del 14 al 15 de setembre de 1854, després d’haver cuidat al seu marit, també malalt 4.-Algunes referencies berguedanes del mateix. D’altres poemes d’aquest llibre de Josep Blanxart i Camps van ser dedicats també a la seva esposa i Va fer els estudis de Dret a la Universitat diversos membres de la seva família42. de Cervera, segons consta al seu expedi- Va ser membre de la Reial Acadèmia de ent34 va obtenir la titulació de: Bachiller en Bones Lletres de Barcelona43 des del 23 Filosofía, Bachiller en Derecho i Licenciado en gener de 1856 segons ... Sesión ordinaria Jurisprudencia, hi ha diversos documents presidida por el Sr. Llobet44. Son votados y de títols cerverins expedits per Bartomeu admitidos por socios correspondientes, en Olot, Fotografies de Daniel Blanxart i la seva dona, Torrabadella. Neus Pàmies, al Pi de les Tres Branques (1915). D. Pablo Estorch, conocido por el Tamboriner 45 Entre la documentació que hi ha a la U. ARXIU FAMÍLIA BLANXART del Fluviá; y en Berga, D. José Blanchart , B. Consta una instància de 17 de desem- abogado; de Sabadell. .... Jose Subirana... bre de 1863 adreçada al Vicerector en la 7 de juny de 1868, sota el titular “La Patum”37 Quan fou nomenat com a Corresponsal que demana permís per absentar-se de la he, vist per primera vegada les llegendes i inter- a Berga de l’Acadèmia de Bones Lletres, universitat, per atendre els seus deures de pretacions romàntiques, que pocs anys desprès Joan Mañé i Flaquer (signant com J. M. Y batlle de Berga i al seu despatx d’advocat. van triomfar. Noguera també diu que hi ha F46) director del Diario de Barcelona, el 30 En el seu currículum s’explica que fou Un poema de Josep Blanxart Camps, secretari d’abril de 1856 li va dedicar tres pàgines Censor del Teatro de Berga nombrado por el de la Universitat de Barcelona ..