2,50€ Edició de Lleida DIUMENGE · 15 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14607 - AVUI / Any XL. Núm. 13477 - EL PUNT Quadernet amb les cartes per enviar als dirigents europeus

MANIFESTACIÓ · Els catalans estan convocats a manifestar-se aquest migdia, a dos quarts d’una, a la plaça d’Espanya de Barcelona GI-1157-2015 Dipòsit legal: legal: Dipòsit Amb el suport: 181 57 1 9 1 8 4 1 6

EUROPA-MÓN P28-30 0 0 7 3 4

Bombardeig aliat contra l’armament químic sirià 8 2 EL PUNT AVUI | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama Punt de Vista opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció), Concepció Casals (Distribució) contactes rebran resposta de la direcció. i Ricard Forcat. Keep calm La vinyeta Marina Llansana Fer Guillem

enia més o menys T la nostra edat quan el van assassi- nar. Compartíem la lluita independentista i l’antifeixista, que eren –i són– indestriables, especial- ment al País Valencià. Quan van assas- sinar Guillem Agulló, tota una genera- ció de joves militants de l’esquerra in- dependentista vam sentir que mata- ven un dels nostres, que ens havien apunyalat una mica també a nosaltres: als nostres ideals, a la nostra manera d’entendre el món. Aquesta setmana ha fet 25 anys de l’assassinat del Guillem. Era de Burjas- sot i tenia només 18 anys. I després d’aquella punyalada mortal en va venir una altra quasi igual de dolorosa: la d’una justícia esperpèntica i indigna. En un judici ple d’irregularitats, el jutge es va negar a admetre que es tractés d’un crim polític i ho va reduir a una simple baralla de carrer, obviant que els atacants eren una banda de mili- tants d’ultradreta que van cantar el Vuits i nous Cara al Sol després de matar-lo. Tots Manuel Cuyàs Després d’aquella punyalada en va venir una altra quasi igual de dolorosa: la d’una Pèsols del Maresme justícia esperpèntica i indigna els atacants van ser absolts i només van condemnar Pedro Cuevas a 14 ra que són tan bons..., deia a Cada cop que venen a casa els haig de anys, dels quals només en va complir l’article d’ahir referint-me als “Haurien de tenir fer pèsols, no els puc canviar el menú, 4. Més tard el tornaven a detenir en A pèsols de la floreta, varietat prò- es deuen pensar que soc monogràfic. l’Operació Panzer per pertinença a xar- pia del Maresme. “Ara” és ara: a la pri- un altre nom, no són El mèrit no és meu, cuito a dir-ho. És xa neonazi i una llarga llista de delictes, mavera, tot i que conec un verduler de la matèria. Vostès vagin a un res- dels quals fou absolt, i l’any 2007 es va que compta amb un pagès que n’hi pèsols sinó una cosa taurant del Maresme que ho facin bé i presentar a les eleccions municipals subministra tot l’hivern. Gangues del demanin un plat de pèsols. Per comen- de Xiva a les llistes del partit ultradretà clima benigne d’aquesta comarca. diferent çar observaran que, un cop guisats pe- Alianza Nacional. L’estiu ja és una altra cosa. El temps rò també abans, quan surten de la clo- Agulló s’ha convertit en la mostra no és tan afable i els pèsols desaparei- va, no tenen el verd intens, el verd de de com la justícia espanyola –i per ex- xen. Millor. S’ha de deixar reposar el química dels de les safates d’alumini tensió bona part de les elits del Regne sentit del gust i l’olla de coure’ls. A l’hi- de les tropes americanes, sinó que ti- d’Espanya– ha tractat l’extrema dreta. vern tampoc no en consumiria. Els pè- ren a gris. Tampoc són com baletes, si- Ho comprovem quan els autors de sols de la floreta fan perfum de prima- s’envasen i es mantenen en conserva. nó petits i boteruts. Ni secs: es banyen l’assalt a Blanquerna campen lliure- vera. Moltes altres vegades els he pon- Els pèsols de la floreta no són conser- en el suc que ells mateixos han tret. ment, ho comprovem el 12 d’octubre a derat aquí mateix. No em cansaria de vables ni congelables. S’han de menjar Observin primer el preu. Si costen un Montjuïc quan s’arxiven les denúncies fer-ho. Una altra cosa és que se’n cansi acabats de collir i havent fet abans, a ull de la cara i el restaurador és honrat contra la Falange Espanyola, Alianza el lector... Però els lectors, avui, tenen casa, l’operació manual de treure’ls de és que són autèntics. La cunyada sem- Nacional i Democracia Nacional pels una paciència de ferro, amb tantes no- la clova. Cinc quilos de pèsols, tres pre diu: “Haurien de tenir un altre seus discursos plens d’odi i amenaces. tícies que es repeteixen dia a dia, i ara quarts d’hora. Després ve la cocció: un nom, no són pèsols sinó una cosa dife- Ho vam comprovar dijous quan sortia em refereixo sobretot a la política ca- bon sofregit ben confitat de cebes i alls rent.” L’amic Toni diu que són tan dol- a la llum un retall de diari de l’any 76 on talana i espanyola. tendres, una mica de cansalada, unes ços que s’haurien de servir de postres, el ministre Méndez de Vigo justificava Tinc observat que davant la paraula rodanxes de botifarra negra... Un dia però en Toni és un exagerat. la violència de l’extrema dreta com a “pèsols” molta gent ofereix una cara vaig convidar la Cati i en Josep Maria a La mare hi afegia faves. No concebia legítima defensa. I és per això que cal, com de rebuig. És que han menjat uns menjar-ne. “No m’agraden els pèsols”, els pèsols sols. Faves també del Mares- encara 25 anys després, denunciar la altres pèsols, aquells que els soldats va dir ella. N’hi vaig fer igualment. En- me: minúscules, que es poden menjar mort del Guillem perquè és la manera americans destacats en una missió es- cara me’n parla. Uns cunyats meus crues, i privatives de l’inici primave- més contundent de denunciar la impu- trangera ingereixen quan el president que són família nombrosa també ral. Era el millor plat de tot l’any, però nitat de la ultradreta espanyola. del seu país els visita o aquells que n’eren refractaris, sobretot els nens. no li he pogut encertar mai la fórmula. EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi- Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con- codi QR o entrant a cepció Casals. http://epa.cat/c/nwxmyj A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] El clamor No té cap màster, vostè? d’Altsasu

e veritat que no té cap màster, omplir el currículum i donar per fet Poques vegades una baralla vostè? I què hi fa aquí parat?! “A mi sempre que ningú te’l revisaria. Diuen (diuen, a cops de puny de matinada D Vagi si us plau ràpidament a diuen, diuen) que gran part de la clas- buscar el seu, ara que sembla que esti- m’hauria agradat se política, sobretot la vinculada a de- en un bar entre joves amb alguna guin d’oferta. No sé què he fet jo (i pot- terminades formacions, està revisant copa de més pot arribar a sortir tan ser vostè també) pencant durant uns tenir un màster en les seves biografies. Una vergonya. cara com la que va tenir lloc el 15 quants anys (és que jo anava molt a Abans, si no havies acabat un màster, d’octubre del 2016 a la localitat na- poc a poc) i posant-hi sang, suor i di- aeronàutica, però o una llicenciatura, si es volia fer cons- ners per tenir un màster! Ara resulta no em vaig tar alguna cosa en el currículum, com varresa d’Altsasu. I no pas pels fets que no havies ni de fer els cursos, ni a mínim hi havia la decència de posar- en si, catalogats de baralla amb le- potser matricular-te, i ja el tenies, el atrevir a posar-ho hi allò d’“estudis de psicologia”. Era sions per l’atestat de la Guàrdia Ci- màster! I que no calia anar ni a classe. una manera de disfressar-ho sense vil i jutjats de la mateixa manera per I que per fer un curs a Harvard no calia al currículum mentir, perquè amb això d’“estudis de l’Audiència Provincial de Navarra, ni que anessis a Harvard. Marededeu psicologia” tampoc sabies si al protago- que il·lús que he sigut. I es veu que això nista li faltava una assignatura per sinó per la instrumentalització pos- no era només pels màsters; que la cosa acabar o si simplement n’havia fet no- terior que n’han fet els dos guàrdies era tan simple com omplir un currícu- espectacular. I que jo hauria pogut te- més una i ho havia deixat. Ara no. Com civils que, de paisà i fora de servei, lum i posar-hi, per exemple, que ets lli- nir un títol de màster en astrofísica, o que vestia més (ja em diran exacta- van ser part i víctimes de l’aldarull, cenciat en matemàtiques. I que, po- en aeronàutica, que m’hauria fet il·lu- ment per què, si tot plegat era per ac- sats a fer, fins i tot podies dir que l’ha- sió, i no el tinc. Saben vostès com cedir a càrrecs de designació directa) el Colectivo de Víctimas del Terro- vies fet en una universitat que no im- m’agradaria a mi, que no en tinc ni ara s’hi posa directament que has fet rismo del País Vasco (Covite) i l’Es- partia aquesta llicenciatura. No ho idea, tenir un màster en enginyeria la llicenciatura o el màster. Vergonya. tat espanyol, a través de la fiscalia, veu, que ens han pres el pèl? Que ara computacional, o en neuropsicologia? I un flac favor a la classe política, a les l’advocacia de l’Estat, el Tribunal vostè i jo podríem tenir un currículum Doncs es veu que era tan simple com universitats i, és clar, als estudiants. Suprem i l’Audiencia Nacional (AN). Tots són responsables d’haver en- gendrat una acusació de terrorisme De reüll Les cares de la notícia que és un disbarat, però que ame- Montse Oliva Vilà DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS naça amb 375 anys de presó els vuit Josep Oriol Pujol joves acusats, tres dels quals com- Els títols de pleixen avui 516 dies de presó pre- Sis dècades d’esplai ventiva incondicional en espera del la discòrdia judici que començarà demà a l’Au- La Fundació Pere Tarrés celebra els 60 anys de diència. l’inici de la seva activitat educativa i social relacio- quests dies s’ha posat en evidència que per a alguns nada amb el lleure juvenil, que l’ha portat actual- És una evidència que els fets que A dirigents sembla que en política hagi de ser més ment a coordinar 200 centres d’esplai per tot Ca- important exhibir un títol –el que sigui– que tenir sentit talunya i 23 centres socioeducatius a l’àrea me- es jutgen poden ser desafortunats, comú, que, al cap i a la fi, és el que fa que es prenguin -+= tropolitana i a gestionar 15 cases de colònies. punibles i fortuïts, però no un acte decisions encertades o justes pel bé de la societat a la qual de terrorisme. La mateixa brega a representen. Alguns prefereixen deixar el seny al calaix i INVESTIGADOR BIOMÈDIC penjar a la paret un màster imaginari perquè tothom pensi Sevilla o sense guàrdies civils pel que aquells estudis els donaran una capacitat de gestió Francesc Posas mig no hauria estat notícia enlloc. que mai no tindran perquè aquell engany els resta el És obvi, doncs, que un càstig principal valor que s’ha d’exigir a un servidor públic, La direcció de l’IRB d’aquesta magnitud no és una res- l’honestedat. Cristina Cifuentes ha posta als fets, sinó al desig de ven- Algun polític destapat la caixa dels trons amb les Investigador de referència internacional en biolo- prioritza lluir falsedats que envolten el seu títol. Ara gia cel·lular i catedràtic de la Universitat Pompeu jança i escarment contra els acu- un títol es mira amb lupa qualsevol Fabra (UPF), serà a partir del mes de maig el nou sats i el seu entorn abertzale i a una imaginari a modificació dels currículums dels director de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB defensa hiperbòlica de la Guàrdia que ocupen càrrecs. I, en les Barcelona), escollit en un procés de selecció in- Civil en territori considerat hostil. demostrar irregularitats que van apareixent, el -+= ternacional amb 17 candidats de sis països. sentit comú PP pensa que ha trobat un filó per Desenes de milers de persones es poder dir que, qui estigui lliure de DIBUIXANT I IL·LUSTRADORA van manifestar ahir a Pamplona al culpa, que tiri la primera pedra. Però la majoria de casos no costat dels familiars dels acusats, són iguals al de la presidenta de la Comunitat de Madrid. A Laura Pérez Vernetti amb el suport dels veïns de la po- diferència del seu màster, no totes les enganyifes impliquen obrir una investigació penal; són mentides que Talent reconegut blació, del Parlament i govern na- no involucren ningú més que el que la diu. Cifuentes i els varresos, de desenes d’eurodipu- dirigents d’una universitat pública, en canvi, poden acabar La dibuixant barcelonina ha estat la guanyadora del tats i la solidaritat de molta gent davant d’un tribunal. A la líder del PP, no li ha importat Gran Premi del Saló del Còmic que s’ha celebrat a d’arreu per recordar que els tribu- la Fira de Barcelona; un reconeixement a la seva mi- arrossegar amb ella el prestigi d’un centre docent, amb el nals hi són per impartir justícia i no que això implica per als milers de joves que s’hi han deixat rada personal del còmic. En 36 edicions només les banyes estudiant. Ells sí que tenen un títol que ara ha -+= dues dones, Anna Miralles i Purita Campos, havien per fer venjança, ni defensar la im- quedat devaluat. obtingut el màxim guardó del certamen. punitat policial. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 Tal dia Àudio compromès Torna Berlusconi Embús autonòmic Difonen un àudio en què El líder italià obté majoria El president de la Generalitat, com 1 l’exconvergent David Bonvehí 10 absoluta al Senat i a la Cambra 20 , beneeix el pacte any valora buscar un candidat a la anys de Diputats. El nou cap del anys PP-CiU, però palesa la presidència de la Generalitat govern anuncia que als italians insatisfacció existent per avui fa... “autonomista”. els esperen “anys difícils”. l’actual “embús autonòmic”. Full de ruta Joan Rueda Tribuna Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana 991 dies Alcohol i divinitat de revenja

er oblidar una estona els feixistes GARCIA ELENA ESCRIU UN POEMA sobre la una figura depravada i terrenal que aca- Estat espanyol espanyols, refugiem-nos en la relació entre divinitat i alcohol en termes ba, com qui diu, pixant en una cantonada. L’ no ha paït els re- P poesia. Uns versos del llibre extra- radicalment diferents: “Creure en déu? sultats del 21-D, amb ordinari d’Albert Garcia Elena, Silur Ni per l’arna!/ Que prou torrat devia ELS VERSOS DE GARCIA ELENA mostren un una clara victòria dels d’amagatotis (Pagès Editors, 2017), ens anar/ quan va crear els ornitorincs / com món on ja ni tan sols hi ha rituals hipòcri- partits republicans i, permeten fer una comparació amb un per aspirar a ser cruïlla/ de femoral fent tes que facin de contenció del caos abjecte també, amb una cla- poema clàssic de Gabriel Ferrater. A cua/ a l’extracció de la sang/ a la fiblada que ens devora. En Ferrater l’Església tellada monumental al 155 del PP. D’ex- Moeurs exotiques, de 1960, Ferrater de xardor,/ a l’algoritme que et descriu/ a franquista encara servia per distingir en- emples n’hi ha cada dia i el fet que els descriu una processó de Setmana Santa la cantonada dels pixums”. Aquí el rebuig tre la falsa eternitat i la vida de la carn, tot i jutges hagin vetat fins a quatre vega- en què els que duen la Verge manen als de la divinitat no es basa en la impostura que al final la segona contaminés comple- des la investidura del president de la espectadors “argilosos” que s’apartin i catòlica, sinó en el fet que és déu mateix tament la primera. En Garcia Elena, ja no Generalitat, n’és un de ben clar. Ara, la que es dediquin a emborratxar-se amb al- qui s’ha emborratxat a l’hora de crear el hi ha distinció: la vida és pura immanèn- repressió desfermada com a revenja cohols barats: “Que beguin líquids de pa- món. En aquests versos ja no hi ha dife- cia, una materialitat carnal sense la possi- per l’èxit de l’1-O té la seva màxima ex- per de vidre./ Que besin drets, amb els rència entre la puresa religiosa i els vicis bilitat d’apel·lar a cap transcendència. pressió en els membres de la societat peus en els tolls/ d’aigües residuals. Que dels mortals, perquè el mateix creador és civil i polítics que han estat empreso- facin festa”. LLEGITS EN TERMES NACIONALS, Ferrater nats, acusats d’un delicte que no han encara afirma la catalanitat com a crítica comès, o han hagut d’exiliar-se per no TAL COM HA EXPLICAT PERE BALL ART, el a Espanya, ja que la veu poètica es mira seguir la mateixa sort. Avui, quan la poema satiritza la hipocresia de les festes aquests costums exòtics des d’una posi- manifestació contra els presos polítics religioses, que no són sinó ocasions per- “Ara ja ens ció distant i europea. Garcia Elena, en ompli Barcelona, Jordi Sànchez i Jordi què la gent faci excessos en nom de la pu- canvi, ja escriu la Catalunya global, per- Cuixart hauran passat 180 nits a la rificació. En termes històrics, el poema afirmem a nosaltres què parla amb tota naturalitat i sense presó cadascun; i Joa- es pot llegir com una crítica a la hipocre- exoticisme dels ornitorincs, un animal quim Forn, 163; Jordi Turull, Dolors sia del franquisme, que d’una banda exal- mateixos en el món d’Austràlia. La lliçó és inevitable i ja la sa- Bassa, i Raül Romeva, 54, tava el catolicisme pietós i, de l’altra, pro- bem: si abans ens definíem contra Espa- en dues tandes, i , 23. movia la indústria de la festa i del consum únic –i silúric!– nya, ara ja ens afirmem a nosaltres ma- Carles Mundó i Meritxell Borràs n’hi de costums exòtics per als turistes del de la globalització teixos en el món únic –i silúric!– de la glo- van passar 33. En total, entre tots, 991 nord d’Europa. balització. dies de presó per una revenja. A més, La manifestació d’avui és només un petit gest. Cal que El lector escriu cada acte en aquest país Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. tingui un record pels presos El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] , Meritxell Serret, El llaç groc s’informessin bé i pensessin amb 7.000 mossos per no ha- una pantalla. Els joves no gau- Antoni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsa- és de molts... que estan ofenent altres col- ver pegat als ciutadans l’1-O. deixen de la tecnologia, sinó tí, Marta Rovira i Anna Gabriel han de lectius. Que s’adonin que no es Quins seran els pròxims incul- que s’obsessionen perquè vo- viure fora del seu país per por de les b Quan llegeixo com el minis- tracta de colors, ni de llaços si- pats? Els directors d’escoles i len ser acceptats per la socie- represàlies per les seves idees políti- tre de Justícia, Sr. Catalá, i el nó d’una cosa molt més pro- instituts que van deixar les tat. La tecnologia provoca infi- ques. De fet, tots viuen amb limita- portaveu del PP, Sr. Hernando, funda: sentiments a flor de claus dels centres? Els que es nitat de problemes com ara el cions a causa d’això, inclosos els dies diuen que el color del llaç groc pell, anhels i fites a aconseguir, manifesten cada dilluns davant cyberbullying, l’assetjament es- que el president de la Generalitat ha és ofensiu, se’n riuen, comen- siguin de qui siguin. dels ajuntaments? El president colar o la nomofòbia. Ens agra- passat en una presó alemanya. I és tant que a Andalusia “aquest AURORA GÓMEZ del Parlament? Els diputats daria que tothom reflexionés molt possible que demà aquesta llista color porta mala sort” i tota Ripollet (Vallès Occidental) dels partits independentistes? sobre l’ús que fa de la tecnolo- s’allargui ja que el major dels Mossos, una sèrie d’improperis, no puc Els diaris que no segueixen la gia i prengués consciència de Josep Lluís Trapero; l’exdirector del evitar sentir indignació. Per co- Quins seran línia marcada pel govern espa- les repercussions que pot tenir. cos, Pere Soler; l’exdirector general incidències de la vida, fa molts els pròxims? nyol? TV3 i Catalunya Ràdio? L. SALAS I A. PORQUERAS d’Interior, Cèsar Puig, i la intendent Te- anys el llaç groc el portem per- No callarem, no renunciarem Barcelona resa Laplana estan citats a Madrid. sones relacionades amb el b Retorcen lleis i procedi- als nostres drets i no claudica- La situació és tan extraordinària càncer infantil i més en concret ments, han passat de dir “alga- rem davant la força bruta de Uniformisme que els polítics independentistes te- amb els sarcomes (grup de rabías y manifestaciones tu- l’Estat espanyol, perquè no te- nen a hores d’ara, i només cal llegir les càncers molt agressius que multuosas” a qualificar els nim por! b Espanya no està unida, està interlocutòries del jutge Pablo Llarena afecten en la seva major part CDR de comandos violents i JORDI LLEAL I GIRALT uniformada. Està mal enganxa- per adonar-se’n, una espasa sobre el nens i adolescents). Som kale borroka. S’estossina els Badalona (Barcelonès) da, però no unida. Els catalans cap: si diuen o fan el que van defensar molts els pares que el lluïm ciutadans que volen votar l’1-O, volem ser com els alemanys, en el programa electoral del 21-D, ani- amb orgull, com és el meu cas, es destitueix el president Puig- Tecnologia i salut els nord-americans, no com els ran a la presó. Per tot això, la manifes- que vaig perdre el meu fill per demont, es dissol el Parlament, francesos. Catalunya va ser tació d’avui és només un petit gest. aquest càncer, i sobretot per es convoquen noves eleccions, b La societat d’avui, influïda pionera de les grans confede- Tots els actes que es fan al país, per generar consciència de com és s’empresona els Jordis i dipu- per les noves tecnologies, està racions. El primer Borbó ens va petits que siguin, han de fer palès, ca- de necessària l’ajuda i la inves- tats, altres fugen a l’exili, s’im- posant en perill la salut dels mal enganxar i des de llavors da dia, que la situació és extraordinà- tigació. Potser que, abans de puta el major Trapero i la cúpu- més joves. S’han de fomentar Catalunya ha estat la mare de ria. I que ho és perquè l’Estat espanyol parlar amb la ràbia que mos- la dels Mossos. S’inicien els in- les activitats a l’aire lliure per- tots els problemes... fins ara. és incapaç de donar una resposta polí- trava el Sr. Catalá o la ironia i terrogatoris a 712 alcaldes, es què la gent es relacioni més i JOAN MARTORELL I BARBERÀ tica a un problema polític. sarcasme del Sr. Hernando, rumia si es fa el mateix o no aprengui que no tot es basa en Terrassa (Vallès Occidental) EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | | La frase del dia “Per aconseguir la República estem disposats a jugar-nos-ho tot, per guanyar la llibertat”

Roger Torrent, PRESIDENT DEL PARLAMENT De set en set Tribuna Matthew Tree Josep-Lluís Carod Rovira. Polític i escriptor Deu anys sense Caria Professió: sant

quest mes d’abril ha fet deu anys, rès a pertànyer a la Secció Filològica de trencadissa, el veig rient enmig d’una en tenia només 67, de la mort de l’IEC, distinció que va assumir com un barbeta blanca, parlant pausadament, hauria agradat A Rafel Caria, l’intel·lectual algue- gran honor, amb dignitat i dedicació. però amb una energia vivíssima, amb un M’ fer aquestes rès més destacat de la nostra època. Ad- Part de la seva feinada ingent es troba detallisme fonètic minuciós, paladejant recomanacions per vocat, poeta, lexicògraf, historiador i ac- als deu volums de la Revista de l’Alguer, cada mot, assaborint en cada so el batec Sant Jordi una mica tivista de la identitat algueresa i de la se- publicació d’alta cultura que va néixer ancestral de la llengua, com si tingués més tard, però qui té va relació amb els Països Catalans, va ser una nit tarragonina, sopant junts a casa. pressa per fer-nos compartir els seus co- el teclat llogat no pu- també, segons Jordi Carbonell, “el pri- neixements perquè no es perdessin, re- blica quan vol. Comencem, en tot cas, mer poeta alguerès modern”. Als anys RECORDO UN CAPVESPRE MÀGIC, sentint, cordant l’àvia quan li deia cada nit, amb Mare de llet i mel, en què Najat El setanta havia fundat Sardenya i Lliber- emocionats, la llengua dels pescadors abans d’enllitar-se: “Dorm i reposa, no Hachmi encabeix el lector dins la pell tat-Moviment Independentista Català del Càlic, ressonant a la nostra oïda ca- tinguis por de cap mala cosa.” El recordo d’una dona rifenya i immigrant pionera de l’Alguer, pel qual va ser conseller mu- dascun dels seus mots, que també eren conduint per la rodalia algueresa, a Fer- a Catalunya, amb tanta força que és nicipal, i el seu grup intervenia en algue- els nostres, designant peixos i ormeigs. I tília, a Vallverd, a la Palmavera, als ce- impossible sortir-ne al llarg del llibre: rès, tant en els plens com en la documen- desempolsant vells papers en català, llers de Sella Mosca... I caminant pels una experiència tan gratificadora com tació escrita. Com a empleat de l’aero- pels arxius de Sàsser. I passejant, plàci- carrers empedrats plens d’història, el captivadora. A La novel·la de Sant Jordi port va protagonitzar una acció reivindi- dament, de la torre de Sulis fins a la pla- carrer de la Marina, la plaça de l’Esven- Màrius Serra satiritza amb precisió el cativa de gran ressò, en anunciar els vols ça del Pou Vell, el passeig més bonic del trament, a la catedral, o bé en silenci res- món literari català (i part de l’interna- per megafonia, en català i en sard, fet món, de mar, amb el gegant del pectuós davant de la tomba d’un cavaller cional) a través d’un argument apas- que li va comportar la suspensió de sou i cap de Caça, ajagut a l’horitzó, vigilant anònim de la “magnífica nació catala- sionant (i farcit de cadàvers) que no es feina durant un mes. Es va dedicar en amatent. Ell ja anava ben cofat, llavors, na”, com resa la làpida de l’església de cos i ànima a salvar els mots de l’Alguer i amb una boina grossa que el protegia del Sant Francesc, explicant-nos tot el que ‘Lèmmings’, de Jordi Dausà, a retornar-hi el nom de cada cosa: dels fred, però que contribuïa a envellir un sabia sobre l’Alguer, que era tot. dona una idea molt clara del ocells, dels peixos, dels malnoms de les rostre ja castigat per la malaltia. Espri- cases, de les fites de mar i dels turons, matxat, amb una aparença de fragilitat ELS DARRERS ANYS, VA DESPLEGAR una que és la violència de debò dels camins i les esglesioles... tasca extraordinària, des de la solitud d’un protagonista únic, en un combat resol fins a l’última pàgina. Control de FATIGAT DE LES PICABARALLES entre ca- conscient contra el temps que s’esgota- plagues, d’Enric Gomà, deu ser l’únic pelletes, es va tancar al seu Centre d’Es- va. Se sabia desplaçat a un extrem d’un assaig lingüístic seriós que fa riure en tudis i Documentació Eduard Toda per espai humà, cultural i lingüístic, allu- veu alta: a més de solucionar-nos 92 recuperar el patrimoni lingüístic, cultu- nyat de la capital del seu centre simbòlic dubtes lèxics, l’autor ens explica l’ús ral i històric alguerès. A casa seva, al car- (Barcelona), però ser conscient que, a la correcte de les frases fetes (“Fem un rer d’Úmbria, 9, s’accedia a l’estudi per banda de ponent, hi havia la terra pro- 69?”, “A bodes em convides”). To t M es - una minúscula escala de caragol al final mesa, li donava seguretat i confiança, si, de Jordi Puntí, és un assaig farcit de la qual et trobaves en una estança que com li demostraven els seus nombrosos d’informació insospitada que va en- era el seu veritable refugi personal i in- amics arreu dels Països Catalans. Potser ganxar fins i tot un ateu futbolístic com tel·lectual, atapeït de llibres, revistes i “Se sabia hauria volgut establir-se a Barcelona, pe- ara jo. En aquesta llista, per cert, volia dossiers. El seu ordinador contenia tota rò sabia molt bé que era l’únic alguerès incloure-hi la nova novel·la de Joan- la catalanitat acumulada a l’Alguer, du- desplaçat a un que no s’ho podia permetre. Ara mateix, Lluís Lluís, però encara friso per llegir- rant segles, resultat de tota una vida de viuria l’hora de Catalunya, amb la passió la. De manera que acabaré amb Lèm- recerca, descoberta i devoció per la llen- extrem d’un espai de sempre. La seva influència ha estat mings, l’última novel·la, excel·lent, del gua catalana. Es tractava d’un inventari molt important en les generacions més gironí Jordi Dausà, escrita en la sego- meticulosíssim, dels llinatges locals, els humà, cultural i joves, com reconeix la cantant Franca na persona del singular i ubicada al gremis i professions, la història econò- lingüístic, allunyat Masu o Esteve Campus i Carla Valenti- món de les lluites clandestines entre mica, política i cultural, la influència de no, dirigents locals d’Òmnium. Mesos joves. Entre altres coses, dona una la maçoneria, la toponímia, etc. Va ser de la capital del seu enrere, el municipi va posar el seu nom, idea molt clara del que és la violència secretari de la Comissió Territorial de justament, a uns jardins de la ciutat. És de debò; per contrast amb l’obra d’un l’Alguer, durant el II Congrés Internacio- centre simbòlic allà on els minyons jugaran i els més vells cert autor burgalès que tot just ha de- nal de la Llengua Catalana, Creu de Sant recordaran. I alguns ho faran, potser, en butat en el camp de la ficció. Sé que Jordi de la Generalitat i el primer algue- (Barcelona) la llengua que Caria més s’estimava. m’explico.

Sísif Jordi Soler 6 EL PUNT AVUI | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

Junqueras ERC exhibeix unitat Manifestació Milers de persones insisteix que en un acte contra la surten al carrer per cal formar multitudinari amb reforma de les reivindicar una Nacional el repte d’evitar remuneració govern ja pensions noves eleccions pública digna “Està tot en qüestió”

INVOLUCIÓ Els familiars dels presos polítics i els exiliats insten a no defallir davant la campanya de la por i denuncien la regressió en drets i llibertats ESPERANÇA Confien que la internacionalització del conflicte acabi fent reaccionar Europa

Emili Bella aprensius que es dediquen Les frases a insultar. “Gent que no té GIRONA ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— altra feina que despenjar Els familiars dels presos “La por és normal, “Pels fills, per la seva el telèfon i començar a dir polítics i els exiliats fan una però l’hem de mare (que té 90 anys) ximpleries i a insultar”, crida col·lectiva a comba- combatre. No hem i pels germans, que explica una germana del tre la campanya de la por d’estar a la defensiva, siguin tan lluny és un 130è president de la Gene- desplegada per l’Estat es- sinó a l’ofensiva” càstig a la família” ralitat, Anna Puigdemont. panyol i a mantenir viva la La part positiva, que su- reivindicació amb la mobi- Betona Comín Bernat Pegueroles pera amb escreix la negati- lització pacífica als carrers GERMANA DE TONI COMÍN PARELLA DE CARME FORCADELL va, són les mostres “cons- o amb petits gestos com “El que ha passat ara, “[Als espanyols] els tants” de suport i solidari- ara lluir llaços grocs. Les o ho capgirem o han regalat una tat de molta altra gent que parelles i els germans dels tindrem repressió educació en què no passa per l’establiment polítics represaliats, en que regenta la família a una entrevista a El Punt durant molts anys. entrava la pluralitat Amer per dir-los que estan Avui Televisió a càrrec del Obrim els ulls, perquè del seu país. Per això amb ells, que i director, Xevi Xirgo, con- està tot en qüestió” som on som” que tot anirà bé. “Això aju- fien en la internacionalit- Laura Masvidal Anna Puigdemont da a portar la situació amb zació del procés per fer PARELLA DE GERMANA DE CARLES PUIGDEMONT més lleugeresa dins la gra- despertar Europa perquè vetat. Sobretot als pares, intervingui en el conflicte els emocionen i els omplen entre Catalunya i Espanya d’estar a la defensiva, sinó coses cada dia, i de cop molt les mostres d’afecte”, i denuncien el procés d’in- a l’ofensiva.” En el mateix passa a no fer res i a estar agraeix Puigdemont. volució en matèria de sentit, i ja que el ministre tancada 15 o 16 hores al El calvari familiar de ca- drets socials i democrà- de Justícia, Rafael Catalá, dia en una cel·la”, lamen- dascun d’ells dimensiona tics. “La gran arma de l’Es- se sent incòmode amb la ta. “El règim de visites és el drama humà que estan tat repressor és voler-nos presència de llaços grocs, un cop a la setmana i hi po- vivint. És conegut que el filla, de 5 anys, hi van cada Pel que fa a les condi- fer por, perquè la por blo- els familiars animen a visi- dem anar fins a quatre conseller d’Interior, Joa- quinze dies. A la mare, que cions de la presó, Bassa as- queja. Hem de ser capaços bilitzar-los més que mai. persones juntes, a través quim Forn, va agafar la tu- té 84 anys, la van operar segura que les d’Alcalá-Me- de superar-la, ser valents Montse Bassa atura la d’un vidre, 40 minuts. Ai- berculina a la presó. Ara del cor al maig. De tots, és co són pitjors i que fins i tot i tirar endavant”, reclama gent pel carrer per agrair- xò implica anar a Barcelo- està escrivint el que serà la que ho porta pitjor –ex- són més dures que la pri- Betona Comín, germana los el fet que portin llaços na, agafar el TAV, llogar un dietari o un llibre amb plica Comín–, perquè va mera vegada. De les prop del conseller Toni Comín, grocs. “«És que soc la ger- un cotxe, anar a Alcalá- anècdotes i impressions de 90 dones amb qui la con- ————————————————————————————————— exiliat a Lovaina (Bèlgica). mana de la Dolors», els dic, Meco i tornar. Pels fills, del seu pas pel presidi. sellera Bassa va coincidir al Hi ha persones que es- amb orgull”, exclama la per la seva mare (que té 90 “La informació que té li La família de mòdul la primera vegada criuen remitents falsos en germana de la consellera, anys) i pels germans, que arriba a través de mitjans Puigdemont rep que hi va ingressar, només les cartes que envien a la empresonada a Alcalá-Me- siguin tan lluny de casa contaminats i d’interlo- trucades amb n’ha retrobat quinze. For- presó, i gent que fa dona- co amb Carme Forcadell. és un càstig a la família”, cutors. Noto que les refle- insults de matinada cadell i Bassa, juntament tius en metàl·lic a l’Asso- El marit de l’expresi- constata Pegueroles. xions que fa del que està amb dues més, són les úni- ciació Catalana pels Drets denta del Parlament, Ber- La situació dels polítics passant són molt dife- ————————————————————————————————— ques quatre dones que no Civils, l’entitat impulsada nat Pegueroles, en la seva perseguits és dura, però rents de les que fem els de estan a la trentena d’edat. pels familiars per denun- primera aparició pública també ho és la dels seus pa- fora. Són opinions genera- viure la repressió feixista; “Quan va sortir de la presó, ciar la vulneració de drets com a familiar de presos rents. Els pares de Carles des a través d’una reflexió insisteix que són els ma- després de 32 nits, li va cos- civils, perquè tenen por de polítics, va explicar que Puigdemont, per exemple, macerada, més pausada”, teixos feixistes que van tar parlar-ne. Feia un es- fer transferències bancà- Forcadell “s’està habi- reben trucades a les qua- detecta la dona de Forn, posar el pare a la presó, i forç, però no li era fàcil. Va ries. “La por és normal, pe- tuant” a la vida a la presó. tre de la matinada, o al Laura Masvidal. que els feixistes l’únic que trigar a poder ser ella. I just rò l’hem de combatre –in- “Portava una vida molt migdia, o en plena feina “El Toni està sol a Lovai- volen és humiliar i després sisteix Comín–. No hem moguda, feia moltíssimes el cap de setmana, de des- na. La seva parella i la seva tornar a humiliar.” Passa a la pàgina 8 EL PUNT AVUI Nacional 7 DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | |

L’APUNT Tomás Gil és un home valent. Fa dos anys va demanar valentia perquè com a jurista que també és s’atreveix públicament perdó a les germanes Puig Antich per la a alçar la veu per advertir que els CDR no són terroris- Un home valent a participació del seu pare en la detenció d’en Salvador i tes i ho diu ell que ha conegut el terrorisme de veritat, la posterior perversió policial i judicial del cas. En To- cara a cara. Cal llegir-lo avui en l’article que publica en qui cal llegir más és valent, perquè calia ser-ho quan exercint de aquest diari, aplaudir el seu compromís amb la veritat policia va estar destinat a Navarra en l’època més dura i la democràcia i esperar que el tarannà i la manera de Jordi Panyella d’ETA. I en Tomás demostra una altra vegada la seva fer de les bones persones, com ell, s’imposi.

Puigdemont, Bassa, Comín, Masvidal i Pegueroles, durant l’entrevista de Xirgo a El Punt Avui TV ■ MANEL LLADÓ

831855-1184960L 8 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

Les frases —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “Portava una vida molt “Espero que tot aquest “Em va fer pensar molt la “La que ho porta pitjor és “El primer que ens va dir moguda, feia moltíssimes procés a Europa posi un carta de Marta Rovira quan la mare, perquè va viure la la Dolors va ser: «Escolteu, coses cada dia, i de cop mirall al davant de tota va marxar a l’exili, en què repressió feixista; insisteix això anirà per molt llarg.» passa a no fer res i a estar aquesta amalgama de deia que no se sentia lliure que són els mateixos És molt més frustrant anar tancada 15 o 16 hores pseudopensadors espanyols a casa seva. No ens sentim feixistes que van posar pensant que sortiràs al dia en una cel·la” i els faci obrir els ulls” lliures a casa nostra” el pare a la presó” i veure que no surts”

———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— “El problema només “Està dirigint el país “Si el jutge es posés a llegir “Si molts ciutadans “Estàvem intentant s’aturarà si Europa s’hi posa gent que no ha estat les cartes, potser entendria escriuen cartes, això potser recuperar la normalitat d’alguna manera” votada per ningú” alguna cosa. No n’hi ha ni provocarà un canvi en [...]. Era impensable que una que parli de violència” l’opinió pública europea” pogués tornar a la presó”

Bernat Pegueroles Anna Puigdemont Laura Masvidal Betona Comín Montse Bassa PARELLA DE CARME FORCADELL GERMANA DE CARLES PUIGDEMONT PARELLA DE JOAQUIM FORN GERMANA DE TONI COMÍN GERMANA DE DOLORS BASSA

Ve de la pàgina 6 quan començava a portar una vida normalitzada, ens va caure el món a sobre. Estàvem intentant recupe- rar la normalitat, i de cop va haver de tornar a la pre- só. Una persona que havia tornat de Brussel·les, sense risc de fuga, i que havia dei- xat l’acta de diputada, era impensable que hi pogués tornar”, relata la germana de la consellera d’Afers So- cials. “Fèiem llargues pas- sejades pel riu Ter i el Mont- grí. Anàvem totes dues so- les i parlàvem. Em dol molt que hagi de tornar-hi a pas- sar”, explica commoguda. Molts moments de la conversa van estar ama- rats d’emoció, però alhora d’una gran enteresa per afrontar l’adversitat, re- Pegueroles, parlant amb la resta de familiars de presos i exiliats i amb el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo ■ MANEL LLADÓ soluts tots ells a mantenir la lluita pels drets civils de i perquè veig que la gent depèn d’això”, censura la tadans podran anar als reflexió i un canvi en l’opi- d’escriure als presos i als tots els catalans. “El que hi empatitza. És el que com dona de Forn. “Espero que jutjats i presentar-la. L’as- nió pública europea”, es- exiliats. “Si el jutge es posés ha passat ara, o ho capgi- a familiars podem fer. No tot aquest procés a Europa sociació de familiars tam- pera Comín. Tots cinc te- a llegir les cartes, potser en- rem o tindrem repressió m’agrada posar-me davant posi un mirall al davant bé està impulsant un en- nen les esperances posa- tendria alguna cosa”, sug- durant molts anys. Obrim d’una plaça a parlar de de tota aquesta amalgama viament massiu de cartes des en la internacionalit- gereix la dona de Forn. “No els ulls, perquè està tot en misèries humanes i de tris- de pseudopensadors espa- a cinc mandataris euro- zació i en la pressió popu- n’hi ha ni una que parli de qüestió”, alerta Masvidal. teses, però la quantitat de nyols i els faci obrir els ulls. peus (d’Alemanya, Fran- lar, tot i ser conscients que violència, no hi ha ni tan “Em va fer pensar molt suport que rebem és auto- Està dirigint el país gent ça, Dinamarca, Irlanda i la solució no serà imme- sols rancúnia”, hi afegeix. la carta de Marta Rovira màtica”, celebra Bassa. que no ha estat votada per Portugal) per denunciar la diata. “El problema només L’associació proposa un quan va marxar a l’exili, “La gent ho necessita: po- ningú”, diu la germana del situació a Catalunya, una s’aturarà si Europa s’hi po- compendi d’accions com en què deia que no se sen- der-te abraçar i dir-te que president. iniciativa que té el suport sa d’alguna manera”, ad- ara manifestar-se pacífi- tia lliure a casa seva. No està amb tu i que ho està de l’ANC, Òmnium i El verteix Pegueroles. cament, escriure als man- ens sentim lliures a casa passant molt malament a Querella col·lectiva Punt Avui, que avui encar- Bassa explica el primer dataris europeus, enviar nostra”, lamenta. casa en el seu anonimat”, Entre les iniciatives en ta vuit pàgines amb les vis-a-vis del segon cop que la cartes al director als ro- D’un dia per l’altre, els rebla Puigdemont. què l’independentisme es- cartes a punt per retallar- germana va ingressar al pe- tatius espanyols –en cas familiars s’han convertit L’associació no ha rebut tà treballant, hi ha la pre- les i enviar-les. A més, per nal: “El primer que ens va de voler-se adreçar als en portaveus dels represa- cap suport de la intel·lec- sentació d’una querella Sant Jordi, les entitats so- dir la Dolors, als seus fills, diaris de fora, es poden en- liats, un paper no gens fàcil tualitat espanyola. Els fills col·lectiva per vulneració biranistes les tindran im- a la mare i a mi, va ser: «Es- viar els textos a l’associa- per a qui no està acostu- dels presos han intentat dels drets de tots els vo- preses a les parades. “Vo- colteu, això anirà per molt ció, que disposa de traduc- mat a la política professio- buscar aquestes veus, però tants del 21-D. Segons va lem convertir la nostra im- llarg.» És molt més frus- tors–, o senzillament tor- nal. “Aniré a tots els actes els està costant molt. “Els explicar Comín, s’estan potència en potència. Si trant anar pensant que sor- nar a casa en cas de des- perquè ens fa sentir bé, mànagers els diuen que no coordinant diversos des- molts ciutadans escriuen tiràs i veure que no surts.” cuidar-se el llaç groc. Mas- perquè les dones d’Alcalá- diran que sí, que reben patxos d’advocats i, quan moltes cartes, això potser Mentrestant, els fami- vidal recepta persistència: Meco són les més oblidades pressions i que la feina els estigui redactada, els ciu- afavorirà que hi hagi una liars demanen no deixar “Pluja fina i carrer.” ■ 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— LA CRÒNICA Xavi Aguilar —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Aplaudiments en la intimitat

oques situacions deuen ge- nerar tanta empatia entre P estranys com el fet de ser víctimes d’una situació tan diàfa- nament injusta i, a la vegada, difí- cil de combatre com la que viuen els familiars dels presos polítics i exiliats. D’aquí que, quan Anna Puigdemont (germana del presi- dent de la Generalitat), Bernat Pegueroles (parella de l’expresi- denta del Parlament Carme For- cadell), Montse Bassa (germana de l’exconsellera Dolors Bassa), Laura Masvidal (dona de Joaquim Forn) i Betona Comín (germana de Toni Comín) coincideixen a l’avantsala del plató on es rodarà l’entrevista, la complicitat entre ells sigui instantània, tot i que en alguns casos no es coneixien per- sonalment. Converses en veu bai- xa, gestos de complicitat, emo- cions contingudes. “Crec que vam coincidir a Estremera, però no sabia qui éreu...”, “i tu com ho portes?”, es demanen. El darrer cop que vaig ser als estudis d’El Punt Avui va ser un mes abans de l’1-0, quan l’espiral delirant que ha vingut després era difícil de predir. Havia de co- brir el debat posterior a l’emissió del documental Las cloacas de In- terior i, justament, el conseller Joaquim Forn, ara entre reixes, fi- gurava entre els polítics convi- Masvidal, Puigdemont, Bassa, Comín i Pegueroles, amb algunes de les composicions en homenatge als presos que decoren la redacció ■ MANEL LLADÓ dats. De tants acompanyants que hi havia (xofers, guardaespatlles, perquè tenen diversos graus de menta. ma, sobre com, malgrat l’escala- la solidaritat derivada de les de- assistents...), tot i ser periodista desimboltura, sinó perquè tam- Abans d’entrar al plató hi ha da d’acusacions i invencions judi- tencions, que es concreta, per de la casa, vaig haver de córrer poc se n’amaguen. certs nervis, el maquillatge cials, no perden l’esperança. “Si exemple, en els llaços grocs i la per garantir-me un lloc mínima- “Sincerament, a mi no m’agra- s’allarga i sorgeixen dubtes sobre no creguéssim que hi ha solució, complicitat que sovint es percep ment decent entre ells per seguir da posar-me davant d’una plaça què fer amb el mòbil o si la brusa no seríem aquí. Ha d’acabar ca- quan dues persones que en duen la conversa. Avui, que un dels plena de gent i explicar situacions farà moaré. Just abans de co- ient pel seu propi pes. O capgirem es creuen pel carrer. “Si al minis- convidats és la seva dona, puc personals desagradables i misè- mençar, el director d’El Punt Avui la situació o tenim repressió per tre l’ofèn, nosaltres cada dia amb seure allà on vulgui perquè, com ries humanes, però el suport que i conductor de l’entrevista, Xevi temps.” el llaç posat i el cap ben alt. I si un la resta, ha vingut sola. rebem és automàtic i ens omple Xirgo, visita la redacció amb Mas- Hi ha diversos moments inten- dia sortim de casa sense el llaç, Forn és un home amb una ora- d’energia”, indica Montse Bassa. vidal, Pegueroles, Puigdemont, sos en què l’emoció és a punt de fem com amb el mòbil i tornem a tòria contrastada, acostumat al Per arribar a aquest punt, però, Bassa i Comín per mostrar-los les desbordar-me pels ulls, i agraeixo buscar-lo”, suggereix Masvidal. fet que càmeres i micròfons assegura que ha hagut de recór- obres que els lectors han fet re- no tenir ni xofers, ni guardaespat- Bassa rememora el dia en què, en l’apuntin i a les converses tenses ivindicant la llibertat dels Jordis i trobar-se un desconegut amb el ———————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————— pròpies de la seva professió, com companyia. Ja fa 181 dies que es llaç pel carrer, el va aturar i li va els altres polítics presos i exiliats. Les germanes i parelles publiquen en aquestes pàgines i La redacció acomiada els donar les gràcies pel gest. “El llaç En canvi, les seves famílies s’han dels represaliats exposen la gran majoria –periòdicament familiars amb una ovació no resol res, però ajuda molt.” vist emplaçades sota els focus els efectes de la presó i el se n’hi van afegint– pengen tam- espontània, però se’n L’anècdota demostra fins a quin mediàtics a contracor. Que se bé a les parets del diari. “És im- punt els represaliats de segon m’entengui: ho fan impulsats per cor s’encongeix a l’instant pressionant”, comenten mentre mereixen una cada dia grau necessiten també el suport l’amor pels germans i parelles re- ———————————————————————————————————————— els treballadors de la casa aixe- ———————————————————————————————————————— popular per anar apuntalant l’es- presaliats i pel convenciment que rer un camí. “Hi ha un punt, des- quen la mirada de les pantalles lles, ni assistents pels voltants. perit en la situació que els ha tocat un nou model de país, bàsica- prés de tanta indignació, en què per mirar d’escatir qui són aquells Únicament el company Emili Be- viure. Per això, un cop acabat el ment més just i democràtic, és fas un canvi. És com si passessis convidats. lla, que després m’admetrà que li programa, em sap greu que única- possible i és a l’abast. Però ells te- un dol i, en un moment precís, di- Amb el programa ja en marxa, ha passat el mateix. Els homes ja ment Pegueroles i Puigdemont, nien les seves vides i els que hau- us prou i decideixes que has de arriben els detalls que fan encon- no som el que érem, afortunada- que han optat per tornar a creuar rien d’estar sota el focus mediàtic sortir i anar a tots els actes ha- gir el cor. Sobre com la captivitat ment. la redacció i sortir per la porta són a l’ombra o tan lluny que hi guts i per haver, perquè et fa sen- està canviant els presoners i els Els familiars expliquen que principal, s’emportin l’ovació que, ha el risc que deixem de sentir- tir bé a títol personal. Els dona- seus entorns, sobre les seqüeles mentre descobreixen que l’Estat dempeus, els treballadors del diari los. Així doncs, surten a defensar- rem veu tant com faci falta, per- invisibles d’un trasllat indigne, so- espanyol “està perdent els límits els dediquen espontàniament. Se los i, com que aquest no és el seu què veig que la gent empatitza. I bre com s’està castigant les famí- humans” també constaten que la mereixen tots, també els que no espai de confort, en alguns casos els presos només aguantaran si lies, sobre com aquestes s’orga- “tenim un país per sentir-nos-en han assistit al programa. I, si po- es fa un pèl evident. No només tenen el suport de la gent”, argu- nitzen per mantenir encesa la fla- orgullosos”. Ho diuen pensant en gués ser, una cada dia. ■ 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

Les frases ————————————————————————————————— “Del dret a l’autodeterminació, hem passat a defensar drets fonamentals, com els dels menors” Txell Bonet DONA DE

————————————————————————————————— “En Raül insisteix que prou de retrets i que hem de crear ponts amb l’Estat espanyol i a escala internacional” Diana Riba DONA DE RAÜL ROMEVA

————————————————————————————————— “Com a ciutadans i juristes, ens sembla poc el que fem amb els vostres familiars en presó provisional” Mercè Barceló MEMBRE COL·LECTIU PRAGA

————————————————————————————————— Els ponents de la xerrada ‘Veus contra la repressió’, que va tenir lloc ahir al petit teatre de la Model per la pluja ■ JOSEP LOSADA “El govern espanyol s’està comportant com un govern repressiu, i a Europa ho veuen” La Model, desbordada pel Ben Emmerson ADVOCAT DE CUIXART, SÀNCHEZ I JUNQUERAS A L’ONU

————————————————————————————————— debat pels presos polítics “Defensàvem que poguéssiu votar, i espero que el vostre a camí es mantingui La pluja obliga a traslladar la cita del pati al teatre de la presó, amb aforament limitat, i força persones en queden en la no-violència” fora a Les dones de Cuixart i Romeva transmeten emoció i el missatge que cal bastir “ponts de diàleg” arreu Bill Shipsey IMPULSOR DE ‘LET CATALANS VOTE’

Mayte Piulachs BARCELONA va dir referint-se a la cate- dràtica de dret Mercè Bar- Emocions a flor de pell i re- celó, membre del Col·lectiu flexions sobre els drets ci- Praga i present en l’acte. vils i de país. És l’essència Barceló va reafirmar “la de la xerrada Veus contra deriva autoritària del go- la repressió, emmarcada vern de l’Estat espanyol” en la Setmana de la Lliber- contra l’independentisme tat d’Expressió, que es va català, “amb una vulnera- fer ahir a la presó Model ció massiva de drets fona- de Barcelona. La insistent mentals”. Un punt de vista pluja del matí va provocar compartit per l’advocat que el debat es traslladés Ben Emmerson, impulsor del pati al petit teatre de la de la defensa dels presos Model, amb un aforament polítics a l’ONU, i per l’acti- limitat a un centenar de vista irlandès Bill Shipsey. persones, que es va omplir L’exposició de Santiago Sierra, a la presó de Barcelona Mercè Alcocer, periodis- una hora abans, i per segu- ta de Catalunya Ràdio i retat no hi van deixar en- —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— una de les protagonistes de trar una munió que, resig- La forta pluja d’ahir no va es- la llibertat dels presos polítics i nar de veïns havien visitat la sició Presos polítics a l’Espa- la campanya Demà pots nada, va haver de marxar. pantar els ciutadans que van en les activitats de la Setmana Model només ahir fins al mig- nya contemporània, de San- ser tu, va conduir la xerra- La periodista i dona de anar a la presó Model de Bar- de la Llibertat d’Expressió, amb dia i un centenar més van as- tiago Sierra, censurada en la da i va denunciar que “la Jordi Cuixart, Txell Bo- celona per visitar-la per dins, i el lema No callarem. La cua fe- sistir al debat. La sorpresa va fira Arco de Madrid i un èxit al precarització dels profes- net, i la dona de Raül Ro- per participar en la xerrada per ia la volta a mitja illa. Un cente- ser trobar-se en un pati l’expo- Museu de Lleida. ■ J. LOSADA sionals del periodisme meva, Diana Riba, van ex- també coarta la llibertat plicar diverses vivències d’expressió”. El vicepresi- personals i van parlar de la el seu pare hagin de fer que s’ha de viure i que s’ha nyol i a escala internacio- dur amunt i avall un fill de dent d’Òmnium, Marcel impotència que genera te- 1.400 quilòmetres. Si el d’emmarcar en la història nal.” Bonet hi coincidia: mesos perquè vegi el seu pa- Mauri, va insistir: “No hem nir la seva parella en una primer cop que van em- de Catalunya”, hi afegia “Per Cuixart, no s’ha d’am- re, i va confessar: “Agraeixo de normalitzar el fet de te- injusta situació de presó presonar en Raül vaig fer Riba, i llançava el missatge pliar la base independen- a aquesta dona que m’hagi nir presos polítics ni la re- preventiva, i del càstig que una cursa de 60 metres, del conseller d’Exteriors: tista, sinó establir un dià- dut a casa la informació so- pressió de l’Estat contra suposa també per als seus ara sé que ens hem de pre- “En Raül ens insisteix que leg des de la diferència.” bre els drets dels menors i músics i membres dels fills menors. “Els nostres parar per fer una marató”, ara no és moment de re- La periodista també va la resolució del Comitè de CDR.” L’acte es va cloure fills tenen 9 i 12 anys, i explicava Riba. “Ho vivim trets, sinó d’establir ponts relatar les pròpies vicissi- Drets Humans del 2011 so- amb crits de “Llibertat pre- no entenen que per veure com una experiència més i lligams amb l’Estat espa- tuds, sobretot a l’hora de bre fills de pares a la presó”, sos polítics”. ■ 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Tomàs Gil OPINIÓ Professor de dret constitucional a la UAB ——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————

aquests dies amb aquestes ac- cions. Ara bé, aplicar la paraula terro- Calma, sisplau! risme exigeix rigor, ja que el dret penal, l’última ràtio de l’Estat que pot comportar la pèrdua de la lli- bertat individual, ha de ser modu- ón temps, els actuals, en què “anys del plom”, en què el terro- lat, de manera que les interpreta- patim un seguit de convul- risme de l’organització terrorista cions obertes del terrorisme po- Ssions polítiques i socials que ETA tenyia de sang, setmanal- drien portar-nos a considerar que estan soscavant els principis de ment, carrers i places, davant la tot és terrorisme. Aquestes con- la racionalitat i, de vegades, pro- mirada espantada d’una població ductes, al meu parer, no són dueixen sacsejades a manera de que, en silenci, i sota la por, su- constitutives del delicte de terro- fenòmens geològics que ens es- portava aquests condemnables risme. tan fent perdre la centralitat i actes sense reaccionar. La reforma de l’any 2015 amb sembrar tempestes. Sense igno- És, en aquests moments, en l’aprovació de la Llei orgànica rar el que esdevé al nostre vol- què davant aquestes situacions la 2/2015 va possibilitar canvis en tant, hem de reflexionar en rela- ciutadania entra en pànic, quan el la tipificació dels delictes de ter- ció amb qüestions que, des del silenci s’apodera dels espais pú- rorisme, amb la incorporació dels meu més profund respecte a la blics i es parla de tot menys del articles 573 i 577. Aquesta refor- pluralitat no només ideològica si- que realment passa, la societat ma es va realitzar sota les cir- nó cultural i social que hi ha a la muta en una societat adormida, cumstàncies del fenomen giha- nostra societat, exigeixen en els de vegades insensible i descon- dista, que apareixia com un ele- moments actuals assossec i rigor. fiada. ment de terrorisme global en- La meva experiència professio- Vull fer aquestes reflexions front del qual els estats havien de nal durant 39 anys de treball en la perquè determinats conceptes, donar respostes eficaces atesa la seguretat pública, 17 anys al Mi- un d’aquests és el de terrorisme, gravetat dels fets. nisteri de l’Interior i 22 a la segu- Ara bé, aquesta expansió del ———————————————————————————————————————— retat local, unida a la meva vincu- concepte de terrorisme a con- lació al món universitari com a La interpretació oberta ductes que pretenen subvertir professor associat des de l’any del terrorisme podria l’ordenament constitucional, o 1990 a la Universitat Autònoma portar-nos a considerar les de rebel·lió, sedició o desor- de Barcelona, més algunes expe- dres públics, exigeix que es co- riències com ara la meva estada a que tot és terrorisme metin per organitzacions terroris- Ciudad Juárez com a professor ———————————————————————————————————————— tes o persones que les realitzen visitant, les meves tres visites considero, han de ser ben em- individualment emparant-se com a convidat per la República marcats per evitar entrar en la en organitzacions terroristes, mo- de Geòrgia, m’obliguen a fer unes confusió causada per la precipita- tiu pel qual considero que, en quantes consideracions per un ció a l’hora de formular judicis o aquest moment, catalogar els compromís amb mi mateix i amb d’utilitzar el llenguatge. El que va CDR com a organització o grup la societat a la qual des de l’any ser el meu professor de dret pe- terrorista no és apropiat, pel fet 1979 he servit guiat per la il·lusió nal, Juan Córdoba Roda, ens par- d’apartar-se dels condiciona- d’aquells primers i difícils anys i, lava de la necessitat de subsumir Un manifestant, en un dels actes de suport a la integrant dels CDR ments que s’han d’exigir a una or- més tard, pel convenciment correctament la conducta en el ti- detinguda aquesta setmana ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE ganització per ser definida com a d’avançar cap a una societat de- pus penal. terrorista. mocràtica i de progrés. Realitzades aquestes conside- par autopistes, obrir peatges i ta- Aquestes conductes, ni les justifi- Les organitzacions terroristes Els meus primers tres anys i racions prèvies, ara vull formular llar carreteres a Catalunya. He de co ni són les apropiades per exer- incorporen com a principi nuclear mig d’activitat professional, la meva posició en relació amb la reconèixer que quan vaig tenir co- cir drets fonamentals com la lli- la lluita armada, l’acció directa 1979-1982, els vaig exercir a Pam- qüestió plantejada fa uns dies neixement de la notícia em vaig bertat d’expressió, o els drets de contra l’Estat i els seus represen- plona, zona qualificada pel govern amb motiu de la detenció per de- quedar sorprès per les qualifica- reunió i manifestació, drets que, tants i el càstig de la població civil d’aquells anys a Espanya d’espe- licte de terrorisme i rebel·lió de cions penals que es van utilitzar, sent fonamentals, no són abso- per produir terror i també dolor. cial perillositat (l’anomenat pla Tamara Carrasco sota l’acusació sense que això hagi de ser inter- luts ni han de ser instruments per Afortunadament no estem da- ZEN, zona especial del nord). d’haver dirigit les accions dels de- pretat en el sentit que jo banalitzo causar desordres públics, que és vant aquests supòsits i espero Aquests anys són els denominats nominats CDR consistents a ocu- aquestes conductes, en absolut. el que, al meu parer, es va produir que no es donin mai. ■ El PPC amenaça de denunciar Torrent per la querella al jutge

Redacció contra el jutge del Suprem podria implicar un delicte treball amb regidors del BARCELONA Pablo Llarena, a qui acu- de malversació de fons pú- partit a Santa Coloma de sen de prevaricació. blics. La mesa qüestiona la Gramenet, i va afegir: El president del Partit Po- Abans-d’ahir la majoria decisió del jutge de no ex- “Plantejarem tota mena pular Català (PPC), Xa- independentista de la me- carcerar Jordi Sànchez d’accions, des d’una que- vier García Albiol, va asse- sa, amb el suport dels co- perquè pogués participar rella a una denúncia d’un gurar ahir que la seva for- muns, va acordar presen- en el ple de la seva investi- altre format.” Albiol tam- mació podria querellar-se tar l’esmentada querella, dura que havia de cele- bé va titllar de “tontos contra el president del malgrat les reticències brar-se divendres passat. útils” de l’independentis- Parlament, Roger Tor- dels lletrats de la cambra. “No ho consentirem”, va me CCOO i la UGT per la rent, si finalment la cam- Els grups del PSC, Cs i PP assegurar Albiol, després decisió de participar en la Xavier García Albiol en una roda de premsa recent a la seu bra catalana es querella ja alertaven que la querella de presidir una reunió de manifestació d’avui. ■ del Partit Popular Català ■ ACN 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018

Encara que costin sacrifi- cis personals i electorals”, va advertir Torrent, que va negar que es pugui dub- tar del compromís del par- tit amb la República quan el president és a la presó i la secretària general, a l’exili. Precisament, Marta Rovira va fer acte de pre- sència per mitjà d’un vídeo enregistrat a Suïssa en què va reclamar unitat: “Durant 87 anys aquest partit ha fet pinya i s’ha mantingut sencer, digne i ferm amb els ideals de la justícia social i el republi- canisme. Avui continuem drets perquè aquests són els valors i els ideals que ens mouen.” El partit es va mostrar compacte en un dels mo- ments més difícils de la se- va història. Tardà va cele- brar tenir “planter” de no- ves cares, però també va reivindicar la tasca de diri- gents d’altres fornades, com ara Ernest Benach, ERC va celebrar ahir a les Cotxeres de Sants l’aniversari de la República i la fundació del partit ■ MARC PUIG Joan Manuel Tresserras i Joan Puigcercós, i va fer una apel·lació directa a Josep-Lluís Carod-Rovira: ERC es conjura per formar “Carod, vine, et necessi- tem també!” Entre el públic hi havia convidats d’altres forma- cions independentistes, govern i evitar nous comicis tant catalanes com bas- ques, així com la parella i els fills de Junqueras, que a Junqueras adverteix per carta que no acordar un executiu és “un pas enrere” que “regala” el 21-D al van rebre un aplaudiment emotiu. No hi van faltar les 155 a Torrent garanteix el compromís del partit amb la República: “Estem disposats a jugar-nos-ho tot” intervencions de Gabriel Rufián, que va denunciar Emili Bella electoral del 21-D al 155. la formació, Marta Vilalta, que “el terrorisme és un BARCELONA El nou home fort del Apel·lació als republicans espanyols va llegir la missiva de Jun- CIE i no un CDR, una con- partit, Pere Aragonès, va ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— queras: “Cada pas que certina en una tanca a Formar govern amb ur- insistir en la mateixa idea: El líder de Junts per Catalu- nyalar que, segons el Centre ens desconnecta de la cen- Ceuta i Melilla i no una ur- gència per expulsar el 155 “Ara és l’hora de la consti- nya i 130è president de la Ge- d’Estudis d’Opinió (CEO), el tralitat és un pas enrere, i na”, i d’, el i recuperar les institu- tució de nou d’un govern neralitat, Carles Puigdemont, 77,9% dels catalans suspe- ho és, un pas enrere, impe- candidat republicà en les cions. ERC va organitzar de la Generalitat que re- exiliat a Berlín, va defensar nen la monarquia. I ho va con- dir la formació del go- eleccions municipals de un gran acte ahir per cele- presenti la majoria demo- ahir que “la millor garantia traposar amb el fet que no hi vern.” l’any vinent a Barcelona, brar el 14 d’abril, dia de la cràtica per expulsar el 155 per aconseguir la República ha dades sobre l’opinió dels Els republicans es con- la “capital de la imminent proclamació de la Repúbli- d’una vegada i recuperar Espanyola és donar suport a espanyols perquè no se’ls juraven per combatre el República Catalana”. L’es- ca Catalana i aniversari les institucions.” la República Catalana”. En pregunta sobre la qüestió des malestar per la suspensió, criptor i africanista va ver- del partit, i per mostrar I el portaveu al Congrés, una piulada a Twitter amb del 2015. “Preguntar, qüestio- per part del president del sionar el premi Nobel de li- unitat al voltant d’una Joan Tardà, ho va rematar motiu del 87è aniversari de la nar o votar són ara actes de Parlament, Roger Tor- teratura nigerià Wole So- idea: evitar unes noves amb un eloqüent símil ex- proclamació de la República terrorisme, rebel·lió i sedició”, rent, del ple d’investidura yinka: “Un tigre no té ne- eleccions. Oriol Junque- cursionista: “No volem no- de 1931, Puigdemont va asse- va lamentar. de Carles Puigdemont el cessitat de proclamar la ras, en una carta des de la ves eleccions. Som al peu 30 de gener. “Per aconse- seva tigritud. ERC no té presó d’Estremera escrita de la República efectiva, al guir la República estem necessitat de proclamar el divendres, va intervenir peu de la muntanya. Ara lem un camí estret, volem xeres de Sants, amb una disposats a jugar-nos-ho seu republicanisme, ho per fer una crida tant per només hem de decidir un camí ample, perquè hi primera fila ocupada per tot, per guanyar la lliber- portem a l’ADN. Esquerra, al consum propi com exte- quin és el corriol, el camí a volem cabre molts.” llaços grocs per recordar tat, però no una llibertat republicana, Catalunya, rior a formar govern per través del qual com abans Davant de més d’un mi- els presos polítics i exi- que duri unes hores o uns què és el que no s’en- no “regalar” la victòria millor fem el cim. No vo- ler de persones a les Cot- liats, la nova portaveu de dies, la llibertat definitiva. tén?” ■ Les frases —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— “Si no superem “Durant aquests 87 “Qui pot dubtar “És urgent “ERC no té “No volem noves aquesta situació anys aquest partit del compromís d’ERC recuperar cap necessitat eleccions. Som al peu haurem convertit s’ha mantingut ferm quan tenim el president totes les nostres de proclamar el seu de la República la victòria del 21-D amb els ideals a la presó i la secretària institucions” republicanisme, efectiva, al peu en un regal al 155” del republicanisme” general a l’exili?” ho portem a l’ADN” de la muntanya” Oriol Junqueras Marta Rovira Pere Aragonès Alfred Bosch Joan Tardà SECRETARI GENERAL ADJUNT D’ERC PRESIDENT D’ERC SECRETÀRIA GENERAL D’ERC PRESIDENT DEL PARLAMENT LÍDER D’ERC A BARCELONA PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS EL PUNT AVUI Nacional 17 DIUMENGE, 15 D’ABRIL DEL 2018 | |

un “conflicte explosiu” i qualifi- cava el projecte polític de Puig- demont de “diametralment Alemanya, “envaïda” oposat” al de la Unió Europea (UE). Puigdemont és un “frac- turador nacionalista”, segons ONADA · La “maquinària” comunicativa espanyola s’expandeix per convèncer els alemanys de les Ladurner. Òbviament és impossible de- maldats de Puigdemont REACCIÓ · Els mitjans avalen la llibertat però escolten ara l’unionisme limitar quines d’aquestes co- lumnes han estat “dictades” o De cop, els tung va publicar un article del “forçades” des de Madrid. For- grans diaris i novel·lista Cercas en què de- ma part de la bona pràctica pe- altres mitjans nunciava l’actuació dels líders riodística que diaris que s’ha- de comunica- independentistes, a qui atri- vien decantat espontàniament ció de referèn- bueix “un cop d’estat”, fins i tot per Puigdemont vulguin pre- cia a Alemanya encara que no anés acompa- sentar també l’altra cara de Gemma van fer un nyat de violència. El rerefons la moneda o contrastar opi- C. Serra tomb radical d’aquest cop d’estat era, segons nions. en la seva per- l’escriptor, amagar les acusa- L’Audiència de Schleswig- Berlín ——————————————————— cepció del pro- cions de corrupció sorgides en Holstein no ha dit encara l’últi- cés independentista. De la de- els darrers anys contra repre- ma paraula sobre el cas Puigde- fensa de la “causa Carles Puig- sentants de la “dreta nacionalis- mont. Espera el nou escrit que li demont” per part dels grans co- ta” catalana. presenti la fiscalia del land, re- lumnistes del país –com ara Ja- Sáenz de Santamaría, per la elaborat després de la trobada kob Augstein, al setmanari polí- seva banda, va concentrar-se a amb els col·legues espanyols a la tic Der Spiegel, i Heribert destacar les “bones relacions” Manifestació a favor de Puigdemont a la porta de Brandenburg ■ REUTER Haia. De com sigui aquesta no- Prantl, al prestigiós diari Süd- bilaterals entre Berlín i Madrid, va petició, amb o sense càrrec deutsche Zeitung– es va passar al diari conservador Frankfur- va aixecar polseguera, fins i tot ples aquests dies de com s’ha gi- de rebel·lió, i de quina sigui la a les columnes en sentit contra- ter Allgemeine Zeitung. L’entre- després que un portaveu de Jus- rat la truita. Tot apunta a una resposta dels jutges, a més de la ri, un article de “denúncia” del vista succeïa a l’enrenou causat tícia qualifiqués les paraules de “ofensiva mediàtica” llançada de l’àmbit polític, dependrà la procés escrit per Javier Cercas i per les declaracions de la minis- la ministra de “no autoritza- des de Madrid per contrarestar sentència final, també, respecte una entrevista amb Soraya tra de Justícia Katarina Barley, des”. Enmig de la mala maror, a les opinions favorables a Puig- a la separació de poders, polítics Sáenz de Santamaría. Com si en què qualificava de “molt cor- la vicepresidenta de Mariano demont. Molt destacables són i judicials, tant a l’Estat espa- tothom volgués advertir l’opinió recta” la decisió de l’Audiència Rajoy, li va correspondre la tas- els articles publicats pel setma- nyol com a l’Alemanya. L’estat pública alemanya que no es dei- de Schleswig-Holstein de des- ca de donar al lector alemany la nari Die Zeit, del periodista Ul- de dret continua a examen, en xés “enlluernar” pel procés. cartar l’acusació de rebel·lió “versió oficial” d’harmonia bila- rich Ladurner, en què advertia aquesta pugna a l’entorn de la El mateix Süddeutsche Zei- contra Puigdemont. La qüestió teral. Hi ha un munt d’exem- que Alemanya podria caure en “causa Puigdemont”. ■

BBVA amb els projectes empresarials catalans

Alfredo Balmaceda. Cofundador de Zicla “Els residus poden tenir nova vida a la ciutat” a Treballen per convertir els residus que generen les nostres ciutats en nous materials, nous productes i també nous projectes per a la indústria i per a les mateixes ciutats. Entre els seus productes destaquen separadors de carrils bici i peces d’accessibilitat per a parades de bus

Zicla es va fundar l’any sidus, nosaltres desenvo- per preu, fet molt impor- 2005. Aleshores ja van lupem projectes i creem tant, ja que no es tracta- visualitzar el potencial productes que contri- va d’un tema de volunta- de la reutilització del bueixen a un creixement risme sinó que també hi residu? empresarial eficient i ha una oportunitat de El sector de la construc- sostenible. negoci. ció havia crescut molt i L’empresa assessora al- Es pot dir que l’empre- ens limitàvem a emma- tres empreses i admi- sa és precursora en el gatzemar els residus. nistracions sobre com concepte de l’economia Alfredo Balmaceda, al fons, dret, amb el seu equip de l’empresa Zicla ■ JOSEP LOSADA Vam visualitzar un nínxol poden reutilitzar els circular? de mercat en la reutilit- seus residus? És una nova visió que po- zació dels residus. Però, Sí, per exemple col·labo- sa en valor uns materials Abans s’estava molt con- la ciutat, com separadors assessors de BBVA? a part de les possibilitats rem molt amb l’Agencia que abans es considera- centrat en la minimitza- de carrils bici o peces Sí, hem comptat amb comercials, hi havia tam- de Residus de Catalunya, va que era fàcil desfer- ció de residus fins que es per a l’accessibilitat de ells des de l’inici i, la veri- bé una consciència per- amb qui estudiem com se’n. Ara es pot estudiar va veure que el millor re- les parades de bus. Bus- tat és que ens ajudat en sonal de la importància tancar el cicle dels mate- quins potencials tenen sidu és aquell que no quem solucions que si- tot. En concret, quan d’utilitzar els residus rials usats. Els residus, cada material. s’arriba a generar. O el guin fàcilment implanta- hem volgut desenvolupar com a nous materials. mitjançant uns tracta- L’acollida de les empre- que es pot reutilitzar. Ha bles i que no comprome- un producte, ens han Vostè diu que veu el re- ments determinats, po- ses i administracions estat un camí llarg. tin l’espai de manera per- aconsellat sobre com sidu com una oportuni- den ser matèries secun- és bona. Com ha evolu- Zicla s’ha especialitat manent. aconseguir una línia ICO. tat de canvi. dàries que el mercat pot cionat aquesta percep- en peces per a ciutat? En aquest camí han es- Estem satisfets de la re- Sí, perquè a partir de re- acceptar per qualitat i ció? Sí, fem productes per a tat acompanyats pels lació d’aquests anys. ■