ARTUR BLADÉ I : UNA AMISTAT MARCADA PER L’EXILI

Jordi González Garcia Soci del CERE • [email protected]

[Data de lliurament i acceptació: abril de 2019]

RESUM PARAULES CLAU: En aquest escrit intentarem rescatar de l’oblit, fer un A. Bladé, A. Deulofeu, recordatori i homenatge a l’amistat de dues figures cabdals exili, literatura, epistolaris com són Artur Bladé i Alexandre Deulofeu. Artur Bladé per la gent de la Ribera és sobradament conegut, però segur PALABRAS CLAVE: que no tant el que va ser el seu amic Alexandre Deulofeu, A. Bladé, A. Deulofeu, autor de La matemàtica de la història , teoria a la qual dedicà exilio, literatura, la vida. En aquest escrit, a partir de la correspondència que epistolarios es van intercanviar els dos protagonistes guardada a l’Arxiu KEY WORDS: Comarcal de la Ribera d’Ebre, els dietaris publicats per Bladé, les memòries de Deulofeu i diversos articles i escrits que van A. Bladé, A. Deulofeu, deixar al llarg de la seva vida, intentarem fer un recorregut exile, literature, letters de la seva amistat al llarg dels anys. Amistat començada a la Residència d’Intel·lectuals de Montpeller, inter- rompuda amb l’exili mexicà de l’escriptor de Benissanet i continuada en el seu retorn. RESUMEN En este escrito intentaremos rescatar del olvido y hacer un recordatorio y homenaje a la amistad entre dos figuras capitales como son Artur Bladé y Alexandre Deulofeu. Artur Bladé es sobradamente conocido para la gente de la Ribera,

ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 29 (2019): 147-164 147 J. González pero seguro que no lo es tanto Alexandre Deulofeu, quien “L’ANY 2006 I GRÀCIES fuera su amigo y autor de La matemática de la historia , teoría a A LA REEDICIÓ QUE la cual dedicó su vida. En dicho escrito, a partir de la corres- ES VA FER DE L’OBRA pondencia que se intercambiaron los dos protagonistas y que COMPLETA DE BLADÉ está guardada en el Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, los I LLEGINT L’EXILIADA dietarios publicados por Bladé, las memorias de Deulofeu y VAIG COMENÇAR A varios artículos y escritos que elaboraron en el transcurso de DESCOBRIR L’AMISTAT su vida, intentaremos hacer un recorrido por su amistad a lo QUE ELS UNIA. largo de los años. Una amistad que se inició en la Residencia %…& EN LA SEGONA de Intelectuales Catalanes de , que fue interrum- PART DE L’EXILIADA , pida por el exilio mexicano del escritor de Benissanet y que DEULOFEU JA SURT continuó a su regreso. ESMENTAT FINS A ABSTRACT DOTZE COPS. BLADÉ DONA NOTÍCIA DE LES This study is intended pay tribute to the friendship of two SEVES CONFERÈNCIES, important figures – Artur Bladé and Alexandre Deulofeu – TEORIES, ELS SEUS and to rescue them from obscurity. Artur Bladé is very well CULTIUS SENSE known to the people of La Ribera, but his friend Alexandre TERRA, RETRATS Deulofeu, the author of La matemàtica de la història (The Math- BIOGRÀFICS… ematics of History), a theory to which he devoted his life, is PER DESCOMPTAT, probably less so. In this article, based on the correspondence LA SEVA MATEMÀTICA the two of them exchanged, kept in the Ribera d’Ebre County DE LA HISTÒRIA JA Archive, the diaries published by Bladé, Deulofeu’s mem- SURT ENUMERADA oires, and various articles and writings they left throughout MÉS D’UN COP.” their lives, we will try to map their friendship over the years. It began with the Residence of Catalan Intellectuals at Montpellier, was interrupted by the Benissanet writer’s exile in Mexico and continued on his return.

INTRODUCCIÓ Als qui som de Flix, el nom d’Artur Bladé ja ens sona des de ben petits, ja que des del 1985 la nostra biblioteca municipal porta el seu nom. El nom d’Alexandre Deulofeu el vaig sentir per primer cop en una entrevista que va fer el seu net, Juli Gutiérrez Deulofeu, el 17 de març de 2005, a El matí de Catalunya Ràdio. Quant ets aficionat a la història i sents que en les dècades de 1950, 1960 i 1970 un farmacèutic de va vaticinar la desintegració de l’URSS i la reu- nificació de les dues Alemanyes, entre moltes altres coses, a partir de la llei que havia descobert anomenada La matemàtica de la història , com a mínim sents una mica de curiositat. I si a sobre sents que la persona en qüestió deia “jo no llegeixo diaris perquè ja sé què passarà” intueixes que el personatge pot valdre la pena. A l’entrevista de Juli Gutiérrez, net i divulgador actual de la seva obra, va dir que havia publicat un resum de la teoria i no vaig dubtar a comprar-lo.

148 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu

La meva sorpresa va arribar quan només portava vint pàgines, les quals retrataven un esbós biogràfic del farmacèutic. En l’apartat “Les converses amb ”, llegeixo: Com hem dit, les hores plàcides de Deulofeu a Montpeller es repartien entre el seu intens treball d’investigació, la música i les converses amb Francesc Pujols. El filòsof tenia un malaltia als ulls que no li permetia d’estar en llocs tancats on hi hagués fum, i per aques- ta raó no havia assistit a les conferències de Deulofeu. Però Artur Bladé, l’escriptor de Benissanet, amic comú, va dir a Deulofeu que Pujols el volia conèixer. 1 A partir d’allí hem vaig proposar que de mica en mica aniria buscant si tenien una profunda amistat, simple relació, o un mer contacte degut al seu exili forçós, i més quan al llibre de Xavier Garcia El meu Artur Bladé ja ens anomena l’amistat entre el cronista riberenc i el savi de Figueres: “[…] anava allà on el demanaven: una conferència sobre Fabra aquí o sobre Rovira i Virgili allà, unes classes de català més enllà, visites a mu- seus, sales d’art, trobades amb els amics dels temps difícils (com el figuerenc Alexandre Deulofeu).” 2

RESULTATS L’any 2006 i gràcies a la reedició que es va fer de l’obra completa de Bladé i llegint L’exiliada vaig començar a descobrir l’amistat que els unia. El primer cop que Bladé anomena Deulofeu, aquest ens explica: Alexandre Deulofeu: 28 de novembre. Acabat el cicle de conferències del doctor Humbert Torres al CCC [centre cultural català], n’ha començat un altre sobre “El determinisme històric i el nostre problema”, el jove professor —i farmacèutic— figuerenc Alexandre Deulofeu, del qual es conten coses peregrines, com, per exemple, que acaba de passar una temporada, fent de pagès, a Perpinyà on ha portat a terme una sèrie d’experiments de cultius sense terra i ha produït tomàquets i enciams en uns pots dintre dels quals només hi havia aigua —aigua adobada amb substàncies químiques. Com és natural també, aqueixes contalles, que pel que sembla són certes, han produït una certa expectació i han portat gent a la sala de conferències del CCC.3 Tot seguit ens fa un resum molt embrionari de la seva famosa Matemàtica de la història . Deulofeu es trobava a la Residència d’Intel·lectuals Catalans pels càrrecs que havia ocupat a l’Ajuntament de Figueres, tal com ell mateix ens relata en les seves memòries. Com ja sabem Bladé acostuma a fer petites descripcions físiques sobre la gent que coneix. La descripció que va fer sobre Deulofeu va ser la següent: Alexandre Deulofeu no sembla tenir ara més de trenta anys. El seu rostre (de pell blanca, amb un tel rosaci, sobretot quan s’excita) no presenta cap arruga i sembla el d’un noi audaç, impertèrrit, que va a la seva amb una decisió digna de la matemàtica de la història. Només les ulleres li donen un aire intel·lectual. Em diuen que ha publicat tres o quatre llibres i que va ser alcalde de Figueres durant la guerra (fins que el van mobilitzar). Tot seguit ens detalla la impressió que li van fer les conferències: “Les idees d’Alexandre Deulofeu sobre el destí dels pobles han interessat molta gent i d’una manera especial Francesc Pujols, que ara es dol de no haver assistit a les conferències (sobre les quals m’ha fet diverses preguntes) i té un gran interès a conèixer l’extraordinari figuerenc.” 4

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 149 J. González

Bladé no exagera en dir que les conferències “han produït certa expectació i han portat gent a la sala de conferències” . Aquesta observació ens la confirma el mateix Deulofeu en les seves memòries: “La primera conferència tingué lloc el dilluns dia 20 de novembre; la segona, el divendres dia 24,i la tercera, el dimarts dia 28. Modèstia a part, haig de dir que aquestes conferències constituïren un gran èxit. La gent no cabia materialment en el local i l’interès anà in crescendo fins la tercera.” 5 Segur que va despertar molt d’interès al filòsof de Martorell, tal com ens explica el memorialista, ja que tornem a llegir a les memòries de Deulofeu en l’apartat que porta per títol, “La coneixença amb en Francesc Pujols”: Aquestes conferències que vaig fer em permeteren de fer la coneixença d’en Francesc Pu- jols. Per aquests temps en Pujols tenia una malaltia a la vista que no li permetia d’estar en locals tancats on hi hagués fum, i per aquesta causa no assistia a les conferències. Un amic seu però, li explicà el contingut de les meves tres dissertacions i s’hi va interessar fins al punt que l’amic Bladé em vingué a trobar i em digués que en Pujols desitjava de fer la meva coneixença. Fou així que vaig entrar en relació amb el filòsof de Martorell. Ens trobàrem per primera vegada a la Taverna d’Aragó. 6 Gràcies a L’exiliada i a les memòries de Deulofeu podem descobrir que tenien en comú la seva amistat profunda amb Francesc Pujols, i que a més a més Bladé va ser el nexe d’unió entre Deulofeu i Pujols. L’amistat entre el figuerenc i el filòsof, igual que la de Bladé amb Pujols, també va ser per sempre. Tant L’exiliada com les memòries de Deulofeu fan esment de la famosa enganxada que van tenir el figuerenc i el filòsof arran de l’art clàssic i medieval, discussió que portà al trencament de la relació durant uns quants dies. Segons Bladé: 7 Si el temps és brúfol, ell [referint-se a Francesc Pujols] recala de seguida al cafè d’Aragó, on darrerament, segons que m’han explicat, s’hi trobava amb l’enciclopèdic farmacèutic figuerenc Alexandre Deulofeu, que li llegia La matemàtica de la història . Tot anar bé fins el dia que Deulofeu afirmà que l’art grec clàssic i l’art medieval (romànic i gòtic) eren, estèticament, equiparables. En això, el filòsof havia de discrepar, ja que per ell només el primer aconseguí d’arribar al cim més alt —ergo insuperable— de la bellesa; i heus ací, justament, perquè s’anomena clàssic. No es podien entendre. La discussió pujà de to. Pu- jols qualificà de “putrefactes” les idees de Deulofeu, quant a l’art. Deulofeu titllà Pujols de dogmàtic, i tallà en sec el debat sortint del cafè… Tot i l’acalorament de la discussió, també sabem per aquest que aquesta no tingué més conseqüències: 8 “Val a dir que la ruptura no durà gaire. Com que ni un ni l’altre són rancuniosos, al cap de pocs dies es van trobar pel carrer i se saludaren com si res hagués passat. Pujols admira Deulofeu com a violinista i com a historiador. Tos dos creuen en Bach, Mozart, Beethoven,etc. i en la successió del imperis.” Deulofeu a les seves memòries ens deixa escrita la mateixa versió. En la segona part de L’exiliada , Deulofeu ja surt esmentat fins a dotze cops. Bladé dona notícia de les seves conferències, teories, els seus cultius sense terra, retrats biogrà- fics… Per descomptat, la seva Matemàtica de la història ja surt enumerada més d’un cop. 9 Acabada la lectura es parla de l’obra d’Alexandre Deulofeu. Segons l’autor es tracta de la continuació del seu llibre Catalunya i l’Europa futura , publicat fa uns quants anys, no gaires, a . L’historiador gironí diu que intenta lligar el problema català amb el

150 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu moviment determinista de la història, segons el qual els pobles passen per alternatives —rigorosament matemàtiques— d’opressió i de llibertat. Bladé no deixava perdre l’ocasió per explicar-nos les diverses reaccions que provoca- va en els catalans de Montpeller la seva teoria, només en citarem algunes: “La gent se l’escolta amb una certa ironia i sense discutir-li gaire la seva aferrissada opinió. Sobretot l’acusen de fer-s’ho venir bé, és a dir, que comença a comptar quan vol i fineix els seus conceptes també arbitràriament”; 10 “Segons sembla, ni ell [Blasi], ni Josep M. Corredor estan gaire convençuts de la doctrina històrica de Deulofeu. Sembla que en fa quelcom massa absolut i, per altra banda, el cicle actual —si la llei es compleix— esdevé a favor d’Alemanya. I això es difícil d’admetre”; 11 “L’hongarès Frank calla i de vegades somriu impúdicament, com si se’n fotés”; 12 “Sobretot Bellsolell no accepta aquest determinis- me total que presenta la història com l’evolució d’un organisme animal, i en el qual la voluntat de l’home en la consciència social no hi fa cap paper”. 13 Només trobem dos comentaris personals d’en Bladé sobre la polèmica teoria d’en Deulofeu; “L’etapa històrica actual pot ser comparada amb l’època de formació de les nacionalitats, a l’edat mitjana. Catalunya es troba a l’alba de la seva plena independència nacional. Qui ho diria”, 14 i l’altra, “Tots els imperis han durat «exactament» sis segles per la llei d’un determinisme que ell potser exagera”. 15 Tot i aquest lògic escepticisme, per novadora i trencadora dels esquemes mentals establerts que despertava la teoria, o citant textualment Bladé que anys més tard diria referint-se a aquesta, “una tesi que en aquells moments constituïa una veritable, i revolucionària, novetat”, 16 ens descriu l’actitud de l’historiador davant d’aquesta: “[…] ell té dipositada una gran confiança, car aquesta obra li permetrà revelar al món, la descoberta de la «llei» més important de la història, és a dir, la periodicitat exactament matemàtica de les èpoques històriques.” 17 Com ja hem dit i reproduït, Bladé en la seva Exiliada ens deixa constància de moltes facetes de la vida de Deulofeu a Montpeller, fins i tot tenim descripció de la casa de l’historiador i com vivia aquest, tot demostrant-nos l’assiduïtat dels seus contactes a l’exili. Al llarg de la segona part de L’exiliada , Bladé ens continua explicant detalls de la vida de Deulofeu, com que va fer gestions per donar a conèixer la seva obra als ale- manys, intents per traduir l’obra… El personatge de Deulofeu degué captivar aquest, ja que durant aquesta segona part continua enumerant trets de la seva personalitat i les reaccions que comportava la seva peculiar forma de ser: Deulofeu passa per ésser home d’una sola idea: la demostració de la seva teoria cronoim- perial. Això l’exposa a distraccions que han esdevingut populars. […] Un dia Deulofeu, per aquell hivern del 1942, havia de prendre part en un concert amb altres executants. No se’n va recordar i pel mateix dia va comprar una entrada per a un altre concert. 18 L’últim esment que fa l’autor de L’exiliada sobre el figuerenc és el dissabte 14 de març de 1942, per descomptat, arran de les discussions que portava La matemàtica de la història a la colònia dels refugiats catalans: Dissabte passat Deulofeu no va poder dissertar més duna hora. D’una manera impensada es va presentar el problema de definir i caracteritzar la nacionalitat. […] Hom no pot resumir en una tarda tot el que s’ha dit en cent anys sobre aquesta qüestió. De Gobienau, passant per Taine i Dhurkeim, a les darreres aportacions de l’escola sociològica francesa, els arguments es creuen com espases en la petita cambra de Bellsolell. 19

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 151 J. González

Tot i la gran quantitat d’anotacions que ens fa el cronista de la Ribera en les dues parts de L’exiliada sobre diversos aspectes de Deulofeu, sembla que el contacte i la relació no era molt profunda, ja que no ens explica cap passejada que haguessin fet junts, conversa o activitat, a diferència per exemple de Francesc Pujols o altres. Hi devia haver coneixença, curiositat, admiració pels seus coneixements enciclopèdics, però pot semblar que no hi havia una amistat i relació profunda, ja que tot el que Bladé ens explica sobre ell ho fa a mode d’espectador, com a mer observador. No degué ser així, tal com ens ho demostrarà el temps i la relació que tingueren després de l’exili, ja que al cap de set anys de tornar de Mèxic la relació dels dos personatges continuà. Segur que durant els anys de Mont- peller va sorgir una admiració sincera de Bladé cap a Deulofeu, sobretot per tot allò que escriurà sobre el geni de Figueres, tant en vida com després de la mort del farmacèutic. Per sort, gràcies als dietaris de Bladé i per una entrada que porta per data dissabte 21 ,20 sabem el mes exacte del retrobament, setembre de l’any 1968 , i en un article de Bladé que escrigué sobre Deulofeu per commemorar el centenari del naixement d’aquest publicat pel Centre d’Estudis Empordanesos sabem com va anar el moment exacte: Del que toca a la meva repatriació, juntament amb la muller, s’escaigué a les primeries del 1961. Vaig retrobar alguns supervivents de la colla de Montpeller i, entre ells, Alexandre Deulofeu, al qual vaig anar a veure a Figueres, l’any 1968, acomboiat per Faust Pujols, el fill del filòsof. Deulofeu, quan ens va veure entrar a la farmàcia, va fer un salt de joia i de totes passades va voler que ens arribéssim a l seu mas […]. Se’l veia content i conservava l’aspecte jovenívol que jo li havia trobat —més de vint anys enrere— a Montpeller. Ens parlava amb entusiasme de La matemàtica de la història , de la qual ja n’havia publicat el primer volum, tot precisant que l’obra completa en tindria una vintena. Vam convenir que un dia vindria a donar una conferència a Tarragona, sobre l’art romànic que, segons ell, havia nascut a l’Empordà. I, a l’hora del comiat, em va posar a les mans un mecanoscrit que duia aquest títol: “Memòries de la guerra i de l’exili”. Abans de publicar el llibre, volia saber el meu parer. […] Un cop a Tarragona, vaig llegir el mecanoscrit i li vaig dir, en una carta, el que m’havia semblat. Va correspondre amb una invitació perquè anéssim a passar dos o tres dies al seu mas, no solament jo, sinó la meva esposa, el nostre fill i la jove (tots dos químics i biòlegs, ell doctorat als estats units; com que Deulofeu també era químic, tenia interès a conèixer-los).21 Aquest fragment ens il·lustra i demostra perfectament que si al cap de vint anys de no veure’s, el convida a veure el seu mas, li dona el mecanoscrit de la seva biografia encara per publicar perquè li’n faci “el seu comentari sincer” i volen estudiar fer una conferència a Tarragona, com a mínim vol dir que volen continuar la seva amistat. En aquest article, en què fa una descripció força detallada de la seva relació després de l’exili, ens diu que li va contestar per carta el seu parer del mecanoscrit. Llàstima que, com ens indica Juli Gutiérrez, i més tard comprovarem per cartes dels dos protagonistes, en el llibre Els darrers mots a Deulofeu li costava molt escriure cartes i moltes de les que rebia ni les guardava: “Deulofeu no era gens amic d’escriure cartes. L’hi costava moltíssim. Per tant són poques les epístoles que se’n guarden. Encara menys se’n guarden de les respostes rebudes. Moltes les llançava.” 22 Per un altre escrit d’Artur Bladé publicat a Tele-estel el 21/2/1969 també podem intuir les ganes que tenia aquest de retrobar-se amb el seu company d’exili:

152 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu

Alexandre Deulofeu a la seva farmàcia de Figueres. La publicació de “L’Empordà, bressol de l’art romànic” (1961) coincidí amb el meu retorn a la terra natal. No cal dir l’efecte que em va fer. Amb el ferm propòsit de retrobar l’autor i molt car amic tan aviat com en fos possible. Reco- nec que l’avinentesa s’ha fet esperar. I és que l’allunyament geogràfic sempre ha estat un obstacle al conreu directe de l’ amistat. Finalment, el dia 19 del passat setembre jo em trobava al Port de la Selva, a casa de Faust Pujols, el fill del filòsof, i molt amic també d’Alexandre Deulofeu. Aquell matí vam telefonar-li a la farmàcia: “Quan us podríem venir a veure?” “Veniu aquesta tarda…” 23 Només amb aquest paràgraf queda demostrada les ganes de reprendre el contacte. Com hem dit, d’aquest retrobament també en deixa constància Bladé als seus dietaris, serà el primer en què surt anomenat: Dissabte 21 de setembre (1968) : […] A Figueres vam anar a veure l’amic Alexandre Deulofeu (i la seva farmàcia), que, de totes passades, va voler que ens arribéssim fins al seu mas (un mas que porta el seu cognom) no gaire lluny d’Ordis, poble immortalitzat per una famosa balada (“La bala del sabater d’Ordis”) del poeta Fages de Climent. Amb Alexandre Deulofeu (bon amic des dels temps de l’exili a Montpeller) vam convenir que un dia vindria a Tarragona per fer una conferència sobre la “Matemàtica de la història”,

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 153 J. González

que és la seva especialitat com a historiador i de la qual ja n’ha publicat el primer volum. (L’obra n’ha de tenir una vintena.) 24 En el dia que hem recordat com va anar el moment exacte del seu retrobament dels dos amics, Bladé ens recordava que Deulofeu “em va posar a les mans un mecanoscrit que duia aquest títol: «Memòries de la guerra i de l’exili». Abans de publicar el llibre, volia saber el meu parer”. Un altre cop gràcies als dietaris del cronista de la Ribera sabem el dia exacte que les començà a llegir: “Dissabte 28 de setembre (1968): […] Començo a llegir les Memòries d’Alexandre Deulofeu, és a dir, el mecanoscrit que em va deixar. El títol exacte és «Memòries de la guerra i de l’exili».” 25 Pel mateixos dietaris, en una anotació feta el 8 d’octubre (1968) , sabem que de re- torn a Benissanet va llegir les memòries del farmacèutic, en va prendre unes notes i ens recorda una anècdota de Deulofeu per recordar-nos que ningú es profeta a la seva terra que no reproduirem per qüestió d’espai, però que demostra el seu contacte en temps de l’exili i la curiositat que li despertava el personatge. 26 De l’article del dia del retrobament sabíem que quan Bladé va llegir el mecanoscrit de les seves memòries, aquest li contestà per carta que li havia semblat, i Deulofeu “Va correspondre amb una invitació perquè anéssim a passar dos o tres dies al seu mas, no solament jo, sinó la meva esposa, el nostre fill i la jove”. Tot i que en l’esmentat article tenim una descripció força detallada de com va anar la trobada, en els dietaris de Bladé també ho tenim ben explicat: “ Dimecres, 16 d’octubre (1968): Retorn a Tarragona després d’una excursió, si se’n pot dir així, a Figueres, amb el fill i la jove, invitats per l’amic Deulofeu, que ens va portar al seu mas (magnífic, no gaire lluny de Figueres, a la vista de la muntanya de la Mare de Déu del Mont) i, l’endemà, a Empúries, amb dinar a l’Escala (a can Juvines) i una escapada a Roses i a Puig Rom. Vam sopar i dormir al mas, que és un casalici. Això va ser el dissabte. El diumenge vam anar a passejar pel bosc, a l’entorn del mas (que té una història que ens fou contada, i vam dinar amb tota la família Deulofeu (esposa, fills, gendres i néts), un dinar de festa major amb xampany francès, seguit d’una conversa que va durar hores i hores. Dos dies inoblidables. Deulofeu em dedicà La matemàtica de la història (edició cata- lana) i L’Empordà Rosselló, bressol de l’escultura romànica , en gran format i bones fotografies. Al meu fill i a la jove els dedicà l’ Energia atòmica al servei de la química , també obra del nostre amfitrió, i els obsequià amb un pot de farmàcia amb aquesta indicació: “Àrnica”. No crec pas que fos una indirecta. Alexandre Deulofeu és una enciclopèdia ambulant. Té una biblioteca amb milers de llibres i estic segur que els ha llegit tots. La bibliografia que figura al final de molts dels seus llibres és atrollonant.27 He volgut transcriure tot el que respecta a aquest dia perquè exemplifica a la perfecció que era una amistat sincera i van celebrar l’alegria del retrobament; dos dies amb les famílies reunides amb esposes i fills, converses de hores i hores, dinars de festa major amb xampany francès i regals… tot plegat uns dies “inoblidables” com diu el mateix Bladé. Pels dietaris també sabem el dia exacte que comença a escriure l’article per a Tele-estel , d’aquells dies al mas del figuerenc, va ser el 27 del mateix mes de la visita. “ Diumenge 27 d’octubre (1968) : He rebut carta de l’alcalde de Móra d’Ebre, agraint el meu article reportatge. N’he començat un altre sobre la visita a Deulofeu. Acabo l’esborrany en caure la tarda, i surto a fer un tomb.” 28 En els dietaris no trobem cap més referència fins al dia

154 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu

8 de febrer (1969) : “Em diu també Sempronio —potser per estimular-me— que un article que li vaig enviar, “Tres dies amb Alexandre Deulofeu”, apareixerà en el número 21 de Tele-estel del dia 21 corrents.” 29 Per una carta conservada a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, la primera en ordre cronològic, podem deduir que abans que sortís publicat Bladé li envià copia a Deulofeu. Ja que aquesta que porta data 3/11/68 és la resposta de Deulofeu explicant-li que li ha semblat l’article: “M’ha emocionat”, “Tenia un altre concepte de vos” (pel poc tracte per causa de la separació de tants anys). És un article, diu, en el qual “s’hi endevina el gran amic”, “s’hi troba el psicòleg que sap descobrir els afectes i sentiments de la gent que tracta”, “M’ha emocionat i complagut perquè heu copsat perfectament tot el sentit de la meva vida”. Després de fer-li unes breus puntualitzacions sobre l’article conclou, “De tot el que us acabo d’explicar preneu-ne el que us convingui i, si no, no en preneu res.” En totes les emissives que es van intercanviar sempre hi ha una constant, les ganes de no perdre el contacte. “Amb il·lusió un dia us vindrem a veure i farem que el contacte personal interromput durant 25 anys no es repeteixi fent sovint anades i vingudes en les nostres respectives residències.” Si resseguim els dietaris de Bladé la següent referència a Deulofeu la trobem el Diu- menge 23 de febrer (1969) : “Tele-Estel d’aquesta setmana publica el meu article sobre Alexandre Deulofeu: just quan acabo d’enllestir «Móra d’Ebre i Julio Antonio», que envio a Sempronio acompanyat de 5 fotografies.” 30 A l’Arxiu podem consultar la carta que envià Deulofeu a Bladé amb motiu de la pu- blicació de l’article. En aquesta podem copsar l’alegria que va tenir el savi de Figures en veure l’article publicat. “ [27/2/1969] Estimat amic Bladé: L’article de Tele-estel mereixia una resposta i una felicitació fulminant.” Li explica que fins i tot gent que no coneixia de res el paraven pel carrer per felicitar-lo arran de l’escrit i el qualifica de “gran escrit”. I per descomptat l’anima a continuar el contacte: “És d’esperar que amb la vinguda del bon temps els nostres contactes augmentaran i ja sabeu que teniu sempre la porta de casa oberta.” El mateix dijous 27 de febrer Bladé feia constar en els seus dietaris la carta rebuda: “Avui he rebut carta de Deulofeu, content de la publicació de l’article. Diu que a Figueres, anant pel carrer, el criden per felicitar-lo i que li telefonen amb el mateix objecte persones que ni tant sols coneix.” 31 Abans de la següent anotació en els dietaris publicats per Bladé tenim una altra carta a l’ACRE per resseguir el contacte dels dos amics, és una emissiva que porta per data 28/4/1969. Aquesta era una carta en contesta a una enviada per Bladé sobre les conferències que volien fer tots dos a Tarragona, tal com va deixar constància el 21 de setembre 1968 en els seus dietaris. Per aquesta carta sabem que en volien fer una o més, fins i tot li enumera un possible temari que no reproduirem. També aprofita per enviar-li el volum 3 de La matemàtica de la història , i també, evitar que es perdi la relació: “El que més m’interessa és venir un dia per a veure’t en la pròpia salsa”. Altre cop els dietaris ens confirmen l’enviament del llibre de Deulofeu: “ Dilluns 12 de maig : […] Alexandre Deulofeu m’ha enviat el seu llibre Les cultures europees . És el tercer volum de la matemàtica de la història.” 32 No sabem quin efecte causà la lectura d’aquest volum, però si que sabem pels dietaris que va fer un comentari per a Ràdio Tarragona. “ 26 de juny (1969): […] Fa un gran sol, però l’aire és fresc. He portat a l’amic Isidre Mas —per a

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 155 J. González

Ràdio Tarragona —dos comentaris per a la secció de llibres nous—: Antologia d’homenatge a Mestre Fabra i Les cultures europees, d’Alexandre Deulofeu.” 33 Com sempre estudiant els dietaris sabem que el contacte d’ambdós continua amb dos anotacions dels mesos juliol i novembre: “ Dissabte 5 de juliol (1969) : A Tarragona he trobat cartes de Deulofeu, de Busquet, de Costa-Horts. I unes fitxes del Servei del Llibre que regenta, a Barcelona, Josep Desumbila.” 34 Suposem que la carta rebuda de Deulofeu per Bladé a la qual fa referència el dia 5 de juliol , és una carta que es guarda a l’Arxiu amb data 1/7/69. Aquesta és una breu carta en què li explica que després d’uns problemes de salut ja li pot escriure. Li explica el periple que va tenir amb un editor suís per l’Empordà i el Rosselló, ja que possiblement li editaran el llibre de l’art romànic en alemany i altres llengües, i que per això ha anat amb l’editor amb un equip fotogràfic per aquestes zones; fet que demostra com es posaven al dia els seus treballs. L’última carta que es conserva a l’Arxiu de l’any 1969 és del 5 de novembre . Aquí comprovem per lletra del mateix Deulofeu, que li costava escriure cartes, que és molt difícil per a ell, tal com sabíem pel llibre d’ Els darrers mots : “ja veus que escriure cartes és empipador puix que no tens temps d’escriure tot el que hom voldria”; “Fa molts dies que estic inquiet perquè et dec una resposta a la teva lletra”. Per aquesta carta sabem que l’objectiu de les conferències continua en peu, però la idea costava de materialitzar-se: “Comprenc perfectament lo de la conferència, desgraciadament el nostre país espiritu- alment, si no és mort, està momificat.” Deulofeu li explica com va el seu treball amb la matemàtica de la història, que va per tot l’Empordà i el Rosselló, amb l’editor Suís, i després a Basilea per tenir un canvi d’impressions. “I em va passar el que ja en Pujols ens havia predit, és a dir, que vindria un dia en què els catalans anant pel món ho trobaríem tot pagat.” Per la carta també sabem que estant a Ginebra el truquen des de l’ONU, ja que un diplomàtic coneixedor de la matemàtica de la historia se’l va emportar a dinar i a sopar per parlar de la teoria. També d’un viatge que finalment no es va poder dur a terme per Veneçuela, Lima i Quito gràcies a un general veneçolà. Com sempre intenten buscar temps per retrobar-se, ja que per aquesta carta sabem que Bladé invita el figuerenc a passar uns dies a casa seva i que Deulofeu li diu que el truqui si va a Barcelona. Exemplificant altre cop les dues constants en la seva relació, no perdre el contacte i ficar-se al dia dels seus treballs. Aquesta carta suposem que va tenir resposta, ja que Bladé ens diu als seus dietaris: “ 8 de novembre (1969): Escric a Rafel Dalmau (que m’ha demanat un altre «Episodi de la història»), a Fornas, a Deulofeu i a Maset.” 35 Fins la següent carta que podem consultar a l’Arxiu hi ha un salt d’un any. Concre- tament porta la data de l’ 1/10/70. Durant l’any 1970 només trobem dues referències a Deulofeu en els dietaris, de l’abril i maig. En la primera enumerant els llibres que ha llegit darrerament es troba Les cultures europees d’Alexandre Deulofeu ,36 i al maig enumera els escrits a Tele-estel , tot esmentant “Unes hores amb Alexandre Deulofeu”, 37 que podem consultar a l’Arxiu Comarcal i al llibre Els darrers mots. Tot i aquest parèntesi d’un any, per la emissiva podem comprovar que ni de bon tros minva el contacte. “He tingut una gran alegria de rebre la teva carta”; “Ja saps que el Mas està a la vostra disposició”, “Però el mas queda en peu, amb les seves habitacions respectives i lliures i almenys tindrem resolta l’estada respecte al menjar ja ens apanyarem”. “Em farà il·lusió de passar un

156 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu parell de dies junts per a rescabalar-nos de les dificultats que tenim de veure’ns”. Per aquesta carta veiem que no abandonen l’objectiu de la conferència: “ Ja m’ha passat la dèria de donar conferències i si encara en dono es perquè considero un deure d’estendre les meves tesis.” En la segona part de la carta datada el 7 d’octubre , Deulofeu li explica què li ha semblat el seu llibre (deduïm que és Benissanet reeditat el 1970). Han anat bé aquest dies perquè m’ha permès llegir el teu llibre. L’he trobat simplement una meravella. Dubto que s’hagi escrit mai un llibre d’aquest tarannà, d’una manera tan perfecta i tan completa, a més es veu tot seguit un domini total de l’idioma, cosa que t’envejo. […] Després de llegir el teu llibre em fa l’efecte que conec Benissanet de tota la vida, m’aviva el desig de coneixe’l, així que amb conferència o sense quan puguis disposar d’un parell de dies, vindré, i vindré jo sol amb el cotxe, com també si donés la conferència vindré sol. També podem comprovar com Deulofeu continua volent saber el parer de Bladé en tot allò que escriu: El llibre que m’ha editat en Fornas vol ésser una síntesi de l’obra total de 20 volums de la matemàtica de la història. No se si hauré a aconseguit el meu propòsit. D’ésser així penso fer una traducció a l’alemany o al anglès i editar-lo en aquestes llengües, puix que l’obra completa a menys de trobar un editor o un mecenes, és menys que impossible. […] Molt t’agrairia si tens temps de llegir-lo que em diguessis amb tota sinceritat si la tesis es fa comprensible i senyalar-me les falles que hi trobis a fi d’esmenar aquest text a la traducció. Amb la qual cosa es demostra un cop més que els dos descriptors sempre es posaven al dia del seu treball respectiu. L’última carta de l’any 1970 guardada a l’ACRE és només deu dies més tard: 17/10/70 . Aquí descobrim que per fi es farà realitat l’objectiu de la tan desitjada conferència i fins i tot tenim el guió d’aquesta. Consultant altre cop els dietaris de Bladé sabem perfecta- ment com va anar l’acte; concretament en la seva anotació del dilluns 16 de novembre (1970). Aquí fa un repàs de tota la seva amistat, des de els temps de Montpeller fins al present, per acabar-nos explicant: I és justament, per parlar d’aquest mateix tema a la Llibreria de la Rambla que Alexan- dre Deulofeu vingué, el passat dissabte, a Tarragona. Aquell dia vam dinar plegats, vam recordar els temps passats i, a l’hora anunciada —les 8 del vespre—, vam fer la xerrada convinguda, després d’una llarga presentació que jo li vaig fer. No cal dir tampoc que vaig contar moltes més coses de les que acabo de dir per tal d’ambientar el públic que omplia la sala i posar-li la mel a la boca. No cal dir tampoc que la conferència fou un èxit perquè ell domina el tema i va parlar ben bé una hora i mitja. Després d’aquesta seguí un col·loqui amb un Deulofeu que acabà “enrogallat”. En acabar, un sopar, “en una masia restaurant situada al mig dels anomenats Boscos de Tarragona”. Per aquesta entrada també tenim detallada l’estada que Deulofeu feu a Benissanet, l’endemà de la conferència, a casa dels Bladé. Vam anar a fer un volt per les sènies properes al poble i, havent dinat, vam pujar al cas- tell de Miravet. La visita a la vella fortalesa dels templers li va interessar força —tal com

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 157 J. González

jo esperava—, sobretot en mostrar-li una porta, amb arc de ferradura, i una finestra del mateix estil. […] Vam sopar bé, vam dormir bé —enfonsats en el gran silenci de la nit benissanetana— i, aquest matí, Deulofeu era el Deulofeu optimista i coratjós de sempre. Ha fet una mossada i ha sortit cap a Figueres encontinent. 38 El següent contacte epistolar que tenim documentat a l’Arxiu ja no és fins al juny de 1974. Però tornant als dietaris sabem que els seus retrobaments continuen i l’amis- tat no està ni de bon tros interrompuda. L’entada del dimecres 2 de juny (1971) està completament dedicada a ell i ens demostra aquest fet: Ahir, quan acabàvem de dinar, va venir a casa l’amic Alexandre Deulofeu. Vol que l’acompanyi a deixar llibres dels seus —i que ell mateix s’edita— a diverses llibreries de Tarragona i Reus. Ja porta els paquets —i els albarans— preparats. De manera que és l’autor, l’editor i el distribuïdor. Com que els deixa en dipòsit, sense cobrar ni un cèntim ni demanar cap garantia, tothom els accepta. De Tarragona sabem anaren a la Llibreria de la Rambla i a can Guàrdias, i de Reus a les llibreries Malapeyra i Gaudí. Per aquesta entrada es confirma un cop més com d’important era per a Deulofeu l’opinió d’en Bladé sobre la seva obra i que sempre li demanava opinió en allò que fa referència a aquesta, ja sigui en referència a la matemàtica de la història o a l’art romànic. “Tot seguit, m’ha donat a llegir un article, en francès, per a una revista, Horitzons (que ara no recordo si surt a Montpeller o a Tolosa), el director de la qual parlava d’ell (de Deulofeu), dies enrere, a propòsit dels empordanesos més rellevants (Montoriol, Dalí, etcètera).” 39 Hem de recordar que durant aquests quatre anys que no hi ha contacte epistolar documentat, corresponen a la publicació dels 6 primers volums de La matemàtica de la història . La publicació del primer volum fou l’any 1970 i el sisè l’any 1974, cosa que ens dona una idea del volum de feina que devia tenir el descobridor de la llei. Com ja hem dit, tres anys més tard d’aquesta entrada en el seu dietari, tenim una carta que porta per data 15/6/74. Aquí el savi de Figueres aprofita per felicitar-lo pel premi de l’institut: “Som dels pocs que a la nostra terra treballem sense descans”, li confessa. Després d’informar-lo breument del seu treball (visites a l’Ateneu, entrevistes a la televisió…), per descomptat, aprofita l’avinentesa per enviar-li el seu darrer llibre, “Jo com pots veure no em dono repòs”. Durant l’any 75 no tenim cap carta documentada, però sabem pels dietaris del seu amic de Benissanet que al mes d’agost es van trobar a Figueres: Diumenge, 24 d’agost (1975) : […] Divendres, amb vent i tot, vam anar a Figueres per tal de saludar l’amic Alexandre Deulofeu. El vam trobar a la seva farmàcia. I de totes pas- sades ens va voler portar al Mas que du el seu nom, a set o vuit quilòmetres de Figueres. (Hi havia la seva esposa, dues filles, néts i nétes.) Ens van obsequiar de tota manera. Deu- lofeu té ara 72 anys, però conserva les mateixes inquietuds i aquell tremp que mostrava a l’exili, sobretot quan parlava del seu tema fort: la matemàtica de la història.40 L’últim apunt per recordar Deulofeu en els seus dietaris havia de ser el mateix que va fer servir en L’exiliada , La matemàtica de la història .

158 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu

L’última carta de la qual teníem constància data del 31/12/76. Sortosament el net d’Alexandre Deulofeu, Juli Gutiérrez Deulofeu, va acceptar la invitació que li vam fer per venir a Flix a parlar sobre la matemàtica de la història i el seu avi arran del docu- mental emès pel Sense ficció titulat “Alexandre Deulofeu, l’historiador del futur.” Tot i que sabíem que Deulofeu no acostumava a guardar la correspondència li vam demanar si podia revisar una mica en els papers del seu avui i a veure si teníem sort i trobava alguna carta del seu amic de la Ribera, bé de l’amic d’ambdós, ja que com hem pogut comprovar Bladé sempre ajudà Juli Gutiérrez a divulgar i recordar tant l’obra com la persona del seu avi. Vam estar de sort i Juli ens les lliurà el mateix dia de l’acte. Són un total de tres cartes que ens permetran saber per un altre mitjà que no siguin els seus dietaris publicats i diversos escrits, sinó a través de la sinceritat i proximitat del gènere epistolar la seva amistat amb Deulofeu. Dos cartes són anteriors a l’última que es pot consultar a l’Arxiu. La primera carta de l’ abril del 1976 , ens demostra tot el que anem dient en aquest escrit. Que durant els anys que van seguir el seu retrobament sempre tenien un contacte e intercanvi d’infor- mació constant pel que fa als seus treballs respectius: “Estimat Deulofeu: Acabo de rebre Catalunya, mare de la cultura europea . M’ha fet un gran goig. L’he fullejat i el llegiré tot seguit.” Després de fer uns petits comentaris de l’obra, espera que arribi “a veure editats els 22 volums que sempre has cregut necessaris per a coronar magníficament la teva obra”. Com sempre es fiquen al dia dels seus projectes: “¿Com va pintar, per a tu i els teus llibres, la passada “Festa del Llibre”? Suposo i desitjo que molt bé. Jo em creia que per aquell dia podria veure publicada «L’exiliada» (1939-1940), però no ha estat possible. Apareixerà el mes que ve… o l’altre.” Si a la carta del 5 de novembre tenim constància per part del mateix Deulofeu del que li costava escriure cartes, en aquesta Bladé ens ho acaba de corroborar per si teníem algun dubte: M’adono que et faig preguntes, però no vull que et sentis obligat a contestar-les. I com que sé el teu poc decantament vers el gènere epistolar, espera a rebre “L’exiliada” per si vols acusar-ne recepció, i dir-me alguna cosa. […] Pel que toca a treball per la meva banda ara estic emmanegat amb una biografia de Rovira i Virgili. Vaig a poc a poc i no sé quan podré enllestir-la (si és que ho aconsegueixo). Conserveu-vos perfectament, tu i tots els teus. Afectes de casa a casa. Com hem dit constatem l’intercanvi d’opinions que tenien sempre respecte als seus treballs. La carta següent ho demostra. Aquesta datada del juliol del 1976 , Bladé després d’interessar-se pels problemes de salut d’en Deulofeu i aquest informar-lo dels de la seva dona, passen com sempre a comentar els seus treballs: De tota manera, allò important, ara i sempre, és sortir-ne en bé i poder-ho comptar. Suposo que contra vent i marejades has continuat treballant en la teva obra que ja la deus tenir molt avançada. I no dubto que l’acabaràs. Per la meva banda vaig fent. Tinc “L’exiliada” a la impremta i espero que podrà sortir abans d’acabar la tardor. Tinc escrita la vida del meu gran amic Antoni Terré, de Móra d’Ebre, un tipus excepcional, i ara treballo en una biografia de Rovira i Virgili. […] Et faré enviar “L’exiliada” tan aviat com aparegui. No cal dir que hi surts com tants i tants d’altres amics expatriats.

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 159 J. González

Per acabar com sempre recordant les ganes de retrobar-se: “No em faig llarg perquè sé que no t’agrada perdre el temps llegint cartes llargues. Ja he dit l’essencial. Que et posis bé del tot aviat, que tots els teus tinguin salut, que puguis continuar treballant… i que un dia o altre ens sigui possible d’abraçar-nos. […] Afectes de la dona i dels meus fills. No t’obliden tampoc. L’última carta que es guarda a l’Arxiu d’en Deulofeu és per mi la més emotiva de totes. Tot i que la data és del 31/12/1976 està escrita durant el traspàs d’un any a l’altre. Aquí Deulofeu ja ha rebut L’exiliada i la carta és per descriure les emocions que li han provocat la lectura del llibre: “Amic Bladé, En aquest moment estan sonat les dotze campanades de fi d’any i jo estic llegint l’exiliada. Interrompo la lectura per a escriure’t aquestes línies per a manifestar-te l’interès i la fruïció que em proporcionen aquestes memòries”; “el record i el nom dels personatges em fa reviure aquelles hores inoblidables”. També vol que feliciti “de tot cor” la seva dona per l’odissea de Can Perxés (recordem que en aquesta part de L’exiliada Bladé explica com la seva dona va poder arribar fins a Montpeller des de Catalunya ella sola amb el fill). “M’ha emocionat i commogut”; ”es necessita molta valentia, molt de coratge i amor per a realitzar-ho”. Els sentiments que li han provocat “l’aventura” de la seva dona d’en Bladé tenen una explicació: També ha contribuït a aquest estat emocional el fet que jo també m’hi trobava, a Can Perxés, enmig d’aquella riuada tràgica de fugitius. […] En el moment que he interromput la lectura em trobava en la pàgina 258, és a dir, en la segona conferència d’en Pujols. […] Jo pensava escriure’t després d’haver-los llegides totes, però el fet se sentir les campanades i l’entrada al nou any he considerat que era el moment oportú d’escriure’t, així L’exiliada quedarà per a mi com una fita d’entrada al nou any. […] No sé si t’escriuré després d’ha- ver-les acabades, la impressió de les mateixes ja està, però, donada i no crec que la modifiqui. L’última carta que vam obtenir gràcies al Juli és la resposta que envià Bladé a aquesta carta tan emotiva, amb data 6/2/1977: Estimat amic Deulofeu, Em va plaure molt rebre la teva escrita a les dotze de la nit del dia final del 76, la qual reflexa ben bé la punta emotiva que te la va inspirar. Te l’agraeixo de tot, sobretot si penso que no tens l’habitud d’escriure cartes, i encara menys d’una tan considerable extensió. A la meva dona també li agradà llegir el bon record que li dediques. Dius que vas interrompre la lectura de L’exiliada a la pàg. 258, o sigui abans d’arribar al moment d’entrar tu en escena. No és que en digui gaire cosa —en relació amb el que et mereixes—, però sempre és un testimoniatge. Voldria creure que no t’ha desplagut el que en dic. Pensa que és espontani i que no hi ha res remanié. No et demano que acabis de completar les teves impressions. Ja ho faràs, en tot cas, de paraula quan es presenti l’ocasió de tornar a veure’ns. I anirem a tornajornals, perquè jo penso parlar-te de la impressió que em van fer les teves “memòries” impreses… Encara que ja et vaig dir la que m’havia causat la lectura de les manuscrites. I acabo; no pas sense fer vots perquè el 1977 et provi —i us provi a tots—, i perquè puguis enllestir tots els volums que sigui humanament possible de la teva obra. Afectes de casa a casa i fortes abraçades del teu amic. Fins aquí el contacte epistolar del qual tenim constància. Hem començat el recorregut de la seva amistat amb l’exili i acabem el seu contacte epistolar recordant aquest fet. Sens dubte una amistat començada i marcada per l’exili. Aquí caldria recordar que, si bé el

160 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu títol d’ Exiliada és recomanació de Francesc Pujols, si fem cas de pròleg del llibre Crònica del país natal ,41 el bateig com a Matemàtica de la història de la teoria de Deulofeu sí que és obra de Francesc Pujols tal com podem llegir a la pàgina oficial d’aquesta teoria. 42 Comparteixen que Francesc Pujols, un amic comú dels dos gràcies a Bladé, va “batejar” l’obra d’un i la teoria de l’altre. Desgraciadament Alexandre Deulofeu ens deixà el 27 de desembre de 1978 a l’edat de 75 anys i quedà incompleta l’obra a la qual va dedicar la vida. Potser ens va deixar la persona però no el seu llegat, i Artur Bladé fent honor a tants anys d’amistat mai va deixar d’ajudar a recordar el seu amic i la seva obra. Una prova d’això és la correspondència guardada a l’Arxiu amb Juli Gutiérrez i els escrits i actes que oferí. De cartes d’en Juli enviades a Bladé, en tenim un total de cinc. Allí tenim sobrades mostres d’agraïment per part d’aquest en la tasca de recordar el seu avi: “agrair-li novament que en tot allò que fa recordi sempre la figura del meu avi tan maltractat pels nostres savis” ( 11/1/1991 ). Aquest agraïment venia donat pel record que va tenir pel seu avi en unes xerrades a l’Ateneu dedicades a Francesc Pujols i per un escrit a la Revista de Catalunya titulat “Catalunya i Montpeller” del maig del 1990 . “No em puc estar de tornar a agrair-li el fet que volgués participar en l’homenatge que es tributà al meu avi mitjançant el seu magnífic escrit. Una vegada més moltes gràcies i pel que desitgi estic a la seva disposició” ( 16/12/1988). En aquesta carta també descobrim pen en Juli que en un acte d’aquest en memòria del seu avi el començà fent una menció de l’estreta amistat que els unia, per acabar invitant-lo al nomenament de fill adoptiu de Figueres. Per una altra carta, amb data 2/5/1990 en Juli també l’invità a una xerrada que portava per títol “Catalunya, mare de la cultura europea” . També hem pogut consultar dues cartes inèdites més gràcies a en Juli, d’Artur Bladé enviades a aquest. Pel que fa a les proves escrites del memorialista de la Ribera, una la tenim en l’article que aquest publicà al diari Avui el 8 d’agost de 1990 i titulat “Alexandre Deulofeu un intel·lectual dels bons”. 43 A continuació, només reproduirem els paràgrafs en què posa de relleu les característiques del savi figuerenc: Ironies a part, ja era hora que algú amb prou competència i sentit de justícia s’arrisqués a reivindicar la figura i l’obra d’un autèntic intel·lectual, amb un currículum que molts dels qui l’han menystingut (de vegades només ho han fet veure) no poden ostentar. […] M’enviava tots els llibres que anava publicant. […] Ell deia que n’havia de viure almenys un centenar per tal de poder enllestir-la (la seva teoria). No hi arribà, malauradament. La mort li tallà les ales quan en tenia setanta-cinc. (Havia nascut el 1903.) Va ser una llàstima. Fou un intel·lectual autèntic perquè va fer honor al sentit definitori del mot, sempre al servei de la intel·ligència i de la llibertat. Un intel·lectual dels bons i un gran home bo. Un altre escrit que podem llegir és el ja esmentat amb anterioritat i publicat per l’Institut d’Estudis Empordanesos per commemorar el centenari del naixement del savi de Figueres, titulat “Dues visions de Deulofeu”. 44 Gràcies a aquest article ja hem dit que sabem com va anar el moment exacte del seu retrobament. Si per L’exiliada sabem el dia exacte que es van conèixer, per aquest article també descobrim el primer cop que Bladé va sentir el nom d’Alexandre Deulofeu:

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 161 J. González

Catalunya i l’Europa futura va ser la primera obra que “AMB LA SEVA vaig llegir d’Alexandre Deulofeu. (Devia ser l’any 1934 DESAPARICIÓ %DIU o 1935.) I vaig decidir adquirir-la no pas pel nom de BLADÉ DE DEULOFEU&, l’autor, que jo aleshores no coneixia de res sinó pel pres- CATALUNYA tigi del prologuista, Antoni Rovira i Virgili, del qual VA PERDRE UN jo ja era, en aquell temps, un admirador incondicional. INTEL;LECTUAL […] Però allò que llavors podia semblar una utopia, els QUE LI FEIA HONOR, esdeveniments ho han confirmat. En l’exposició de la tesi, s’hi endevinava l’historiador que més endavant, amb UN NOTABLE La matemàtica de la història, semblava que havia pres el pols HISTORIADOR I UN al passat i al futur. PROFETA DE BON AVERANY. PER TOT L’any 1991 també participà en el col·loqui “L’obra i el perso- PLEGAT, L’ATENEU natge”, jornades en record d’Alexandre Deulofeu a l’Ateneu BARCELONÈS LI Barcelonès. DEDICA AVUI I DEMÀ Per acabar desitjarem que les paraules dites per Bladé a AQUEST HOMENATGE l’Ateneu en record de Deulofeu, i guardades del seu puny i DE RECONEIXENÇA I lletra a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, es facin realitat: AFECTE. A FIGUERES JA FA TEMPS QUE VAN Malauradament, la mort li tallà les ales a l’edat de 75 anys. RECONÈIXER EL SEU Amb la seva desaparició, Catalunya va perdre un intel·lec- tual que li feia honor, un notable historiador i un profeta de MÈRIT. ARA HO FA bon averany. Per tot plegat, l’Ateneu Barcelonès li dedica BARCELONA. ESPEREM avui i demà aquest homenatge de reconeixença i afecte. A QUE L’ANY 2029 HO Figueres ja fa temps que van reconèixer el seu mèrit. Ara ho FACI UNA CATALUNYA fa Barcelona. Esperem que l’any 2029 ho faci una Catalunya COMPLETAMENT completament lliure. LLIURE.”

CONCLUSIÓ Fins aquí tot els testimonis que hem trobat de la seva amistat. He citat diversos textos literalment, però quina millor manera de recordar i deixar testimoniatge de la seva amistat que per mitjà de tot allò que van dir i deixar escrit. Després d’acabar aquest escrit la valoració no pot ser més positiva. No només he aprofundit en la relació dels dos personatges, sobretot amb les cartes guardades a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, de dues personalitats de les quals admiro tant la seva vessant intel·lectual com humana, sinó que ha estat emocionant resseguir el seu contacte al llarg dels anys per mitjà de tot allò que van deixar escrit, tant publicat com no. A més a més, gràcies a la col·laboració amb el Juli Gu- tiérrez Deulofeu hem pogut descobrir cinc cartes inèdites d’Artur Bladé, tres d’enviades a Alexandre Deulofeu i altres dos al net d’aquest. He intentat treure de l’oblit o com a mínim recordar la relació que van mantenir al llarg dels anys.

162 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu

BIBLIOGRAFIA Alexandre Deulofeu (2003): Institut d’Estudis Empordanesos. Bladé , A. (1969): “Unes hores amb Alexandre Deulofeu”. Tele-estel , núm. 136. — (1990): “Alexandre Deulofeu, un intel·lectual dels bons”. Avui , 8/8/1990. — (2006): L’exiliada . Cossetània. — (2007): Crònica del país natal. Vida i mort d’un petit món . Cossetània. — (2010): L’exiliada (segona part) . Cossetània. — (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1966-1969 . Cossetània. — (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1970-1971 . Cossetània. — (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1975-1976 . Cossetània. Deulofeu , A. (1974): Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili . Emporitana. — (2012): Articles i altres escrits. Els darrers mots. APNACC, CEE. Garcia , X. (1996): El meu Artur Bladé . El Mèdol. Gutiérrez , J. (2004): Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la història . Llibres de l’Índex.

Fonts documentals Cartes d’Alexandre Deulofeu a Artur Bladé dipositades a l’ACRE. Cartes d’Artur Bladé a Alexandre Deulofeu, arxiu personal Juli Gutiérrez Deulofeu. Cartes de Juli Gutiérrez a Artur Bladé dipositades a l’ACRE.

NOTES 1. Gutiérrez, J. (2004): Alexandre Deulofeu. La matemàtica de la història. Llibres de l’Índex, p. 19. 2. Garcia, X. (1996): El meu Artur Bladé. El Mèdol, p. 17. 3. Bladé, A. (2006): L’exiliada . Cossetània, p. 254. 4. Ibídem, p. 254-255. 5. Deulofeu, A. (1974): Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili. Emporitana, p. 202. 6. Ibídem, p. 202-203. 7. Bladé A (2006): L’exiliada .Cossetània, p. 298. 8. Ibídem, p. 298. 9. Bladé A. (2010): L’exiliada (segona part) : Cossetània, p. 37. 10. Ibídem, p. 143. 11. Ibídem, p. 245. 12. Ibídem, p. 266. 13. Ibídem, p. 265-266. 14. Ibídem, p. 37. 15. Ibídem, p. 143. 16. Autors diversos (2003): Alexandre Deulofeu. Institut d’Estudis Empordanesos, p.16. 17. Bladé, A. (2010): L’exiliada (segona part) : Cossetània, p. 244.

Miscel·lània del CERE 29 (2019) 163 J. González

18. Ibídem, p. 246. 19. Ibídem, p. 266. 20. Bladé A.(2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1966-1969 . Cossetània, p. 129. 21. Autors varis.(2003): Dues visions de Deulofeu. Alexandre Deulofeu. Institut d’Estudis empordanesos, p. 61-62. 22. Deulofeu, A. (2012): Articles i altres escrits. Els darrers mots. APNACC, CEE, p. 677. 23. Bladé, A. (1969): “Unes hores amb Alexandre Deulofeu”. Tele-estel , núm. 136. 24. Bladé, A. (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari 1966-1969 .Cossetània, p. 129. 25. Ibídem, p. 131. 26. Ibídem, p. 133. 27. Ibídem, p. 136-137. 28. Ibídem, p. 137. 29. Ibídem, p. 177. 30. Ibídem, p. 182. 31. Ibídem, p. 182. 32. Ibídem, p. 195. 33. Ibídem, p.200. 34. Ibídem, p. 202 . 35. Ibídem, p. 214. 36. Bladé A. (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1970-1971. Cossetània, p. 262. 37. Ibídem, p. 288. 38. Ibídem, p. 334-337. 39. Ibídem, p. 401-403. 40. Bladé, A. (2010): Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari, 1975-1976 . Cossetània, p. 277. 41. Bladé, A. (2007): Crònica del país natal. Vida i mort d’un petit món. Cossetània, p. 100. 42. . 43. Bladé, A. (1990): “Alexandre Deulofeu, un intel·lectual dels bons”. Avui 8/8/1990. 44. Autors diversos (2003): Dues visions de Deulofeu, p. 58-59.

164 Miscel·lània del CERE 29 (2019)