Artur Bladé I Alexandre Deulofeu: Una Amistat Marcada Per L’Exili
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ARTUR BLADÉ I ALEXANDRE DEULOFEU: UNA AMISTAT MARCADA PER L’EXILI Jordi González Garcia Soci del CERE • [email protected] [Data de lliurament i acceptació: abril de 2019] RESUM PARAULES CLAU: En aquest escrit intentarem rescatar de l’oblit, fer un A. Bladé, A. Deulofeu, recordatori i homenatge a l’amistat de dues figures cabdals exili, literatura, epistolaris com són Artur Bladé i Alexandre Deulofeu. Artur Bladé per la gent de la Ribera és sobradament conegut, però segur PALABRAS CLAVE: que no tant el que va ser el seu amic Alexandre Deulofeu, A. Bladé, A. Deulofeu, autor de La matemàtica de la història , teoria a la qual dedicà exilio, literatura, la vida. En aquest escrit, a partir de la correspondència que epistolarios es van intercanviar els dos protagonistes guardada a l’Arxiu KEY WORDS: Comarcal de la Ribera d’Ebre, els dietaris publicats per Bladé, les memòries de Deulofeu i diversos articles i escrits que van A. Bladé, A. Deulofeu, deixar al llarg de la seva vida, intentarem fer un recorregut exile, literature, letters de la seva amistat al llarg dels anys. Amistat començada a la Residència d’Intel·lectuals Catalans de Montpeller, inter- rompuda amb l’exili mexicà de l’escriptor de Benissanet i continuada en el seu retorn. RESUMEN En este escrito intentaremos rescatar del olvido y hacer un recordatorio y homenaje a la amistad entre dos figuras capitales como son Artur Bladé y Alexandre Deulofeu. Artur Bladé es sobradamente conocido para la gente de la Ribera, ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 29 (2019): 147-164 147 J. González pero seguro que no lo es tanto Alexandre Deulofeu, quien “L’ANY 2006 I GRÀCIES fuera su amigo y autor de La matemática de la historia , teoría a A LA REEDICIÓ QUE la cual dedicó su vida. En dicho escrito, a partir de la corres- ES VA FER DE L’OBRA pondencia que se intercambiaron los dos protagonistas y que COMPLETA DE BLADÉ está guardada en el Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, los I LLEGINT L’EXILIADA dietarios publicados por Bladé, las memorias de Deulofeu y VAIG COMENÇAR A varios artículos y escritos que elaboraron en el transcurso de DESCOBRIR L’AMISTAT su vida, intentaremos hacer un recorrido por su amistad a lo QUE ELS UNIA. largo de los años. Una amistad que se inició en la Residencia %…& EN LA SEGONA de Intelectuales Catalanes de Montpellier, que fue interrum- PART DE L’EXILIADA , pida por el exilio mexicano del escritor de Benissanet y que DEULOFEU JA SURT continuó a su regreso. ESMENTAT FINS A ABSTRACT DOTZE COPS. BLADÉ DONA NOTÍCIA DE LES This study is intended pay tribute to the friendship of two SEVES CONFERÈNCIES, important figures – Artur Bladé and Alexandre Deulofeu – TEORIES, ELS SEUS and to rescue them from obscurity. Artur Bladé is very well CULTIUS SENSE known to the people of La Ribera, but his friend Alexandre TERRA, RETRATS Deulofeu, the author of La matemàtica de la història (The Math- BIOGRÀFICS… ematics of History), a theory to which he devoted his life, is PER DESCOMPTAT, probably less so. In this article, based on the correspondence LA SEVA MATEMÀTICA the two of them exchanged, kept in the Ribera d’Ebre County DE LA HISTÒRIA JA Archive, the diaries published by Bladé, Deulofeu’s mem- SURT ENUMERADA oires, and various articles and writings they left throughout MÉS D’UN COP.” their lives, we will try to map their friendship over the years. It began with the Residence of Catalan Intellectuals at Montpellier, was interrupted by the Benissanet writer’s exile in Mexico and continued on his return. INTRODUCCIÓ Als qui som de Flix, el nom d’Artur Bladé ja ens sona des de ben petits, ja que des del 1985 la nostra biblioteca municipal porta el seu nom. El nom d’Alexandre Deulofeu el vaig sentir per primer cop en una entrevista que va fer el seu net, Juli Gutiérrez Deulofeu, el 17 de març de 2005, a El matí de Catalunya Ràdio. Quant ets aficionat a la història i sents que en les dècades de 1950, 1960 i 1970 un farmacèutic de Figueres va vaticinar la desintegració de l’URSS i la reu- nificació de les dues Alemanyes, entre moltes altres coses, a partir de la llei que havia descobert anomenada La matemàtica de la història , com a mínim sents una mica de curiositat. I si a sobre sents que la persona en qüestió deia “jo no llegeixo diaris perquè ja sé què passarà” intueixes que el personatge pot valdre la pena. A l’entrevista de Juli Gutiérrez, net i divulgador actual de la seva obra, va dir que havia publicat un resum de la teoria i no vaig dubtar a comprar-lo. 148 Miscel·lània del CERE 29 (2019) Artur Bladé i Alexandre Deulofeu La meva sorpresa va arribar quan només portava vint pàgines, les quals retrataven un esbós biogràfic del farmacèutic. En l’apartat “Les converses amb Francesc Pujols”, llegeixo: Com hem dit, les hores plàcides de Deulofeu a Montpeller es repartien entre el seu intens treball d’investigació, la música i les converses amb Francesc Pujols. El filòsof tenia un malaltia als ulls que no li permetia d’estar en llocs tancats on hi hagués fum, i per aques- ta raó no havia assistit a les conferències de Deulofeu. Però Artur Bladé, l’escriptor de Benissanet, amic comú, va dir a Deulofeu que Pujols el volia conèixer. 1 A partir d’allí hem vaig proposar que de mica en mica aniria buscant si tenien una profunda amistat, simple relació, o un mer contacte degut al seu exili forçós, i més quan al llibre de Xavier Garcia El meu Artur Bladé ja ens anomena l’amistat entre el cronista riberenc i el savi de Figueres: “[…] anava allà on el demanaven: una conferència sobre Fabra aquí o sobre Rovira i Virgili allà, unes classes de català més enllà, visites a mu- seus, sales d’art, trobades amb els amics dels temps difícils (com el figuerenc Alexandre Deulofeu).” 2 RESULTATS L’any 2006 i gràcies a la reedició que es va fer de l’obra completa de Bladé i llegint L’exiliada vaig començar a descobrir l’amistat que els unia. El primer cop que Bladé anomena Deulofeu, aquest ens explica: Alexandre Deulofeu: 28 de novembre. Acabat el cicle de conferències del doctor Humbert Torres al CCC [centre cultural català], n’ha començat un altre sobre “El determinisme històric i el nostre problema”, el jove professor —i farmacèutic— figuerenc Alexandre Deulofeu, del qual es conten coses peregrines, com, per exemple, que acaba de passar una temporada, fent de pagès, a Perpinyà on ha portat a terme una sèrie d’experiments de cultius sense terra i ha produït tomàquets i enciams en uns pots dintre dels quals només hi havia aigua —aigua adobada amb substàncies químiques. Com és natural també, aqueixes contalles, que pel que sembla són certes, han produït una certa expectació i han portat gent a la sala de conferències del CCC.3 Tot seguit ens fa un resum molt embrionari de la seva famosa Matemàtica de la història . Deulofeu es trobava a la Residència d’Intel·lectuals Catalans pels càrrecs que havia ocupat a l’Ajuntament de Figueres, tal com ell mateix ens relata en les seves memòries. Com ja sabem Bladé acostuma a fer petites descripcions físiques sobre la gent que coneix. La descripció que va fer sobre Deulofeu va ser la següent: Alexandre Deulofeu no sembla tenir ara més de trenta anys. El seu rostre (de pell blanca, amb un tel rosaci, sobretot quan s’excita) no presenta cap arruga i sembla el d’un noi audaç, impertèrrit, que va a la seva amb una decisió digna de la matemàtica de la història. Només les ulleres li donen un aire intel·lectual. Em diuen que ha publicat tres o quatre llibres i que va ser alcalde de Figueres durant la guerra (fins que el van mobilitzar). Tot seguit ens detalla la impressió que li van fer les conferències: “Les idees d’Alexandre Deulofeu sobre el destí dels pobles han interessat molta gent i d’una manera especial Francesc Pujols, que ara es dol de no haver assistit a les conferències (sobre les quals m’ha fet diverses preguntes) i té un gran interès a conèixer l’extraordinari figuerenc.” 4 Miscel·lània del CERE 29 (2019) 149 J. González Bladé no exagera en dir que les conferències “han produït certa expectació i han portat gent a la sala de conferències” . Aquesta observació ens la confirma el mateix Deulofeu en les seves memòries: “La primera conferència tingué lloc el dilluns dia 20 de novembre; la segona, el divendres dia 24,i la tercera, el dimarts dia 28. Modèstia a part, haig de dir que aquestes conferències constituïren un gran èxit. La gent no cabia materialment en el local i l’interès anà in crescendo fins la tercera.” 5 Segur que va despertar molt d’interès al filòsof de Martorell, tal com ens explica el memorialista, ja que tornem a llegir a les memòries de Deulofeu en l’apartat que porta per títol, “La coneixença amb en Francesc Pujols”: Aquestes conferències que vaig fer em permeteren de fer la coneixença d’en Francesc Pu- jols. Per aquests temps en Pujols tenia una malaltia a la vista que no li permetia d’estar en locals tancats on hi hagués fum, i per aquesta causa no assistia a les conferències. Un amic seu però, li explicà el contingut de les meves tres dissertacions i s’hi va interessar fins al punt que l’amic Bladé em vingué a trobar i em digués que en Pujols desitjava de fer la meva coneixença.