DOCSLIB.ORG

La Matemàtica De La Història

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Matemàtica De La Història LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA 0 1 Introducció En aquest treball he investigat la teoria d’Alexandre Deulofeu anomenada La Matemàtica de la Història que, a diferència de la versió oficial, planteja que la Història és cíclica i que per tant si coneixem el nostre passat i el nostre present, podem predir els successos futurs. Vaig conèixer aquesta teoria fa un temps quan vaig veure al canal TV3 un programa que anunciava la desintegració de l’Imperi espanyol l’any 2029. Aquesta previsió em va generar curiositat però no va ser fins la realització d’aquest treball que vaig esbrinar els mecanismes d’aquesta teoria que van portar Deulofeu a predir l’anterior afirmació. Un dels meus objectius principals en aquest treball ha estat dominar la teoria i poder arribar a una conclusió ferma sobre si la Història és o no cíclica, però m’he vist incapaç de respondre a aquesta qüestió. 2 Índex Introducció ........................................................................................................................ 2 Agraïments ........................................................................................................................ 5 Esbós bibliogràfic de l’autor de la teoria ............................................................................ 7 La matemàtica de la Història ............................................................................................. 8 Orígens de la teoria .................................................................................................................... 9 La teoria de la matemàtica de la Història .................................................................................. 11 Fase de gran fraccionament demogràfic ..................................................................................................... 14 Fase d’unificació demogràfica o imperial .................................................................................................... 14 Previsions ................................................................................................................................. 19 Previsions confirmades ................................................................................................................................ 19 Previsions anunciades .................................................................................................................................. 21 Evolució de la cultura occidental ............................................................................................... 25 Primer cicle .................................................................................................................................................. 25 Segon cicle ................................................................................................................................................... 26 Tercer cicle ................................................................................................................................................... 26 Catalunya ..................................................................................................................................................... 27 Impacte que ha tingut la matemàtica de la Història .................................................................. 29 Pau casals ..................................................................................................................................................... 29 Salvador Dalí ................................................................................................................................................ 29 Francesc pujols ............................................................................................................................................. 30 Victor José Fernández Bolivar ...................................................................................................................... 31 Abelardo Gabancho ..................................................................................................................................... 32 Pensadors que proposen una teoria cíclica per a la Història ...................................................... 33 Part practica .................................................................................................................... 34 Introducció ............................................................................................................................... 34 La segona guerra mundial ......................................................................................................... 34 Gràfics dels principals imperis implicats a la segona guerra mundial ......................................... 39 Gràfics dels imperis aliats ............................................................................................................................ 39 Imperis de les potencies de l’eix .................................................................................................................. 40 Interpretació dels gràfics .......................................................................................................... 41 ¿Podem demostrar la teoria? .......................................................................................... 42 Visió actual de la Història ......................................................................................................... 42 Conclusions .............................................................................................................................. 42 Bibliografia ...................................................................................................................... 44 Llibres ....................................................................................................................................... 44 3 Suport audiovisual .................................................................................................................... 44 Webs ........................................................................................................................................ 44 Annexos .......................................................................................................................... 45 Entrevista a David de Montserrat i Nonó .................................................................................. 45 4 Agraïments En primer lloc m’agradaria expressar el més profund agraïment a en David de Montserrat i Nonó per concedir-me una entrevista i ajudar-me a dur a terme aquest treball i resoldre’m dubtes sobre la teoria, juntament amb en Juli Gutiérrez Deulofeu. També agraeixo a en Carlos Andrade per tutelar aquest treball. Per últim dono gràcies a la meva família per sempre donar-me suport i sobretot al meu bon amic Manel per animar-me sempre a seguir endavant. 5 “Vaig estudiar el procés d’una sèrie de civilitzacions, analitzant-les comparativament i he arribat a la conclusió que totes les cultures han tingut una durada de 5.100 anys cada una i que aquesta durada inclou tres cicles de 1.700 anys, en el transcurs dels quals se segueix un procés polític dividit en etapes de govern aristocràtic, anàrquic i imperial. Els imperis tenen una duració de cinc segles i mig. S’inicien amb un període agressiu, de gran hegemonia, seguit per una etapa de depressió, amb invasions per part de potències estrangeres, i després ve un retrobament de la pròpia personalitat amb intervenció d’un dictador, i més endavant el segon procés agressiu, seguit del gran desastre militar, que sembla ha d’ésser total però es produeix una petita revifalla, seguida de la desintegració i la mort” Alexandre Deulofeu 6 Esbós bibliogràfic de l’autor de la teoria Alexandre Deulofeu va néixer a l’Armenta, Girona, Catalunya, el 20 de setembre de 1903, on el seu pare hi treballava de farmacèutic. Als tres anys va anar a viure a Sant Pere Pescador i nou anys més tard es va traslladar a Figueres. Va estudiar Batxillerat a l’institut Ramon Muntaner a Barcelona. A més, va estudiar la carrera de farmàcia i ciències químiques a Madrid, que va finalitzar a Barcelona. Al tornar a Figueres guanyà les oposicions a càtedra i va exercir de mestre a l’institut figuerenc, on va iniciar una etapa d’intensa activitat política, primer com a dirigent de la “Joventut Nacionalista Republicana de l’Empordà” i després com a conseller per Esquerra Republicana de Catalunya. També, de forma accidentada, va esdevenir alcalde de Figueres durant la Guerra Civil, on va evitar enfrontaments bèl·lics i saquejos a la ciutat. Posteriorment, a les acaballes de la guerra va ser mobilitzat com a sanitari al front. El 5 de febrer de 1939 es va exiliar a França a causa de la victòria dels nacionals. És durant l’exili que Deulofeu desenvolupà la teoria de la Matemàtica de la Història. Allà va realitzar diversos oficis: mestre de diferents matèries, músic, agricultor experimental, creador de solucions líquides de la seva pròpia invenció, obrer de fàbrica, escriptor, poeta, a mode d’exemple. Finalment, estableix amistat amb Francesc Pujols, filòsof que va donar nom a la teoria de Deulofeu. Va tornar de l’exili el 22 de gener de 1947. Posteriorment es va dedicar a la farmàcia i a les hores de lleure, es va dedicar plenament a seguir amb les investigacions iniciades i a escriure. Va morir a Figueres el 27 de desembre del 1978, deixant sense finalitzar la versió extensa de la seva obra magna titulada la matemàtica de la Història. 7 La matemàtica de la Història “La matemàtica de la Història ens serveix per
Load more

Recommended publications
  • Catalans Del Passat I Del Futur
    8 ❙ OPINIÓ presència · Del 25 d’abril a l’1 de maig del 2008 HOMO SAPIENS NOTA AL LECTOR ▼ ▼ Catalans del passat i del futur entre el munt de novetats ens han explicat. «La història oficial volia i vol que han aparegut al vol- un país ben endreçat, sense gaires passions, sen- tant de Sant Jordi, en se transgressions. Però són els creatius i els voldríem rebels els que sovint ens justifi- D’destacar dues que tenen molt més Miquel Riera quen», escriu la periodista, que Periodista [[email protected]] punts en comú del que en princi- http://hsapiens.blogspot.com conclou el seu llibre recordant pi podria semblar: El fil secret de una conversa amb el farmacèutic la història, (La Campana), de Patrícia Gabancho, i i historiador figuerenc Alexandre Deulofeu durant Nosaltres, els catalans (Pòrtic), de Víctor Alexan- la qual l’inspirador de la teoria de la matemàtica de dre. la història li va donar la data del 2029 com la de No cal presentar gaire els autors, de sobres co- l’any en què el país recobrarà la independència. neguts pels seus articles i els seus llibres, sempre Justament Gabancho és la primera protagonista amb un compromís clar per la llengua i la cultura del llibre d’Alexandre, que ha entrevistat vint cata- catalanes; pel país, en definitiva. Patrícia Gaban- lans nascuts fora del país, però que, amb el seu cho (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. El seu úl- tim llibre, El preu de ser catalans (Meteo- ra), en el qual refle- Nou premi per al xionava sobre l’estat actual de la cultura dossier «Qui catalana, va tenir un destacable èxit edito- mana, a casa?» rial.
    [Show full text]
  • Recull 04.02.20.Pdf
    RECULL DE PREMSA Dimarts, 04 de febrer de 2020 12 DIMARTS, 4 DE FEBRER DEL 2020 EMPORDÀ ACTUALITAT ROSES Comencen les obres de la Voluntaris recullen una nova central de biomassa tona de brossa a la platja EMPORDÀ La instal·lació donarà calefacció i aigua calenta a edificis públics SÒNIA DUÑACH ROSES GERARD BLANCHÉ L’aparcament de la zona espor- tiva de Roses s’ha vist reduït a cau- sa de l’inici de les obres de la xarxa de calor que donarà servei de ca- lefacció i aigua calenta a la Piscina Municipal, al Pavelló Poliesportiu i a l’Estadi del Mas Oliva. Aquest projecte té un doble objectiu am- biental. D’una banda, l’estalvi energètic a les instal·lacions ser- vides, i de l’altre, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hiver- nacle a l’atmosfera. La posada en marxa de la central de calor per- metrà un estalvi de tones de Voluntaris netejant una de les platges de Roses. CO anuals, cosa que equival a les emissions de vehicles. També S.D. ROSES Giner destaca que «s’han reco- estalviarà . kwh anuals de Les obres s’han iniciat amb el tancament d’una part de l’aparcament. Cada dia de la setmana passa- llit majoritàriament objectes pe- gas. La matèria primera que ali- da, de quatre a sis de la tarda, ro- tits, sobretot plàstics. Cal tenir en mentarà la maquinària serà bio- Pavelló Poliesportiu. Mindan des- de formigó i revestit amb una xapa sincs i rosinques s’han reunit vo- compte que els residus més grans massa forestal, provinent de bos- taca que aquesta instal·lació «s’ha ondulada grisa a l’exterior, per se- luntàriament per netejar una plat- els van recollir des de l’empresa cos gestionats de manera sosteni- dissenyat per ser ampliable a al- guir la línia de la resta d’equipa- ja del municipi.
    [Show full text]
  • Dalí, Picasso, Velázquez: Measuring up by ELLIOTT H
    ©Elliott H. King, 2015 Dalí, Picasso, Velázquez: Measuring Up By ELLIOTT H. KING “I’ve always said I’m a very bad painter because I’m too intelligent to be a good painter. To be a good painter, you’ve got to be a bit stupid, with the exception of Velázquez, who is a genius and whose talent surpasses the art of painting.” – Salvador Dalí[1] The year 1960 marked the 300th anniversary of the death of Spanish artist Diego Velázquez, in- citing a flurry of commemorative exhibitions, books, and other popular and scholarly studies around the globe.[2] The occasion could not have been overlooked by Spain’s two most promi- nent artists, Pablo Picasso and Salvador Dalí, each of whom executed his own reinterpretations of Velázquez’s paintings in the years directly preceding and following the tri-centennial. This essay considers these bodies of work, albeit in a somewhat round-about fashion. For Picasso, I will look, as a group, to the fifty-eight paintings he executed on the theme of Velázquez’s paint- ing Las Meninas (1656) in 1957, and for Dalí, to his handful of paintings and statements extoling Velázquez as a precursor to atomic physics and contemporary action painting, spearheaded by his 1958 canvas, Velázquez Painting the Infanta Margarita with the Lights and Shadows of His Own Glory. While I intend to compare and contrast the two artists’ approaches to Velázquez in the late-1950s and early-1960s, I have chosen a somewhat unorthodox framework to facilitate the question. Dali welcomed comparisons between his work and that of Picasso, whom he called the other great “genius” of Spain (in addition to himself).[3] Having reinvented himself as a “classic” painter in 1941, Dalí launched a barrage of defamatory statements and back-handed compliments against Picasso that pitted his own Renaissance-revival style against what he described in 1956 as Picasso’s “pure bestiality.”[4] From amongst Dalí’s myriad proclamations, I have located a rather fleeting one that strikes me as ranking amongst his most memorable and opaque.
    [Show full text]
  • Antoni Clavé
    Clavé, solitario y azul Josep Casamartina Corría el año 1963, cuando el escritor Ferran Canyameres publicó la primera biografía aparecida en España del pintor Antoni Clavé. Clavé, un solitari, es­ crita en catalán, era el cuarto volumen de las Biografies Populars de la desa­ parecida editorial Alcides y respondía a un proyecto del impresor, grafista, historiador y pintor sabadellense Andreu Castells. Tal como su nombre indi­ caba, Biografies Populars pretendía catalizar y dar a conocer en gran abasto la vida y obra de los principales protagonistas de la cultura catalana del siglo xx, desde los escritores Josep M. de Sagarra, Víctor Català, Carles Riba o el filó­ sofo Francesc Pujols, a los músicos Eduard Toldrà o Xavier Cugat y la soprano Victoria de los Ángeles, pasando por los artistas Joan Miró, Clavé y Manolo Hugué, el payaso Charlie Rivel, los actores Margarida Xirgu y Mario Cabré o los futbolistas Samitier y Kubala. La amplitud de miras y el espectro que se pretendía cubrir hablan por sí solos de la variopinta y completa selección. Entonces, Clavé ya era un pintor muy reconocido en el extranjero, sobre todo en Francia. El pequeño y compacto volumen de Canyameres quería con­ tribuir a difundir la personalidad del artista en su propio país, dado que, en el fondo, la figura de Antoni Clavé siempre había aparecido en su tierra natal —y, en cierta medida, aún continúa siendo— un poco aislada, empañada y dis­ tante; está y, a la vez, no está. Quizá por ese raro fenómeno, el biógrafo catalán lo bautizó de «solitario», tomando prestado de un crítico francés el adjetivo.
    [Show full text]
  • Thinking Machines Ramon Llull and the Ars Combinatoria
    03.11.2018 — 10.03.2019 Thinking Machines Ramon Llull and the ars combinatoria FR Thinking Machines. Ramon Llull and the ars combinatoria 03.11.2018 — 10.03.2019 Audacieuse, la nouvelle exposition présentée à l’EPFL ArtLab, Thinking Machines. Ramon Llull and the ars combinatoria, rapproche les méthodes d’investigation savantes, scientifiques et artistiques. Le parcours part du Moyen Âge et des œuvres de l’exceptionnel philosophe et théologien catalan Ramón Llull pour montrer l’influence de sa pensée dans les domaines allant de l’informatique à l’art moderne et contempo- rain. Les répercussions de la pensée Lullienne sur la culture et la technologie se retrouvent aussi dans la révolution pédagogique actuelle basée sur la « pensée computationnelle ». D’une durée de quatre mois, cette exposition offre un nouvel éclairage sur les technologies contem- poraines et leur développement à travers les âges sous l’influence des arts et des sciences. Elle invite à réfléchir à l’influence descombinatoires llulliens sur les principes génératifs et algorithmiques utilisés dans les technologies de pointe. Thinking Machines soulève enfin des questions éthiques quant à l’accumu- lation et au transfert d’informations via des systèmes intelligents. Organisée par le ZKM | Center for Art and Media Karlsruhe en collaboration avec le Centre de Cultura Contemporània de Barcelone – CCCB et l’EPFL | École polytechnique fédérale de Lausanne Thinking Machines a été imaginée par trois artistes et penseurs de re- nommées internationales : Professeur Amador Vega (Université Pompeu Fabra, Barcelone), Professeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe) et Professeur Siegfried Zielinski (Université des arts de Berlin). Elle a été réa- lisée, pour son étape à l’EPFL, sous la supervision de la directrice d’ArtLab, la professeure Sarah Kenderdine.
    [Show full text]
  • Aproximació a La Matemàtica De La Història
    > Aproximació a la matemàtica de la història ADRIÀ PUJOL CRUELLS independència de Catalunya. Va ser un El químic Alexandre Deulofeu va néi- defensor de Catalunya com a bressol de xer a l’Armentera, el 1903, però el con- la cultura europea, de l’art romànic i del siderem figuerenc. A la capital de l’Alt pensament filosòfic occidental. En con- Empordà va fer de professor a l’IES Ra- cret, el punt zero se situa a l’Empordà i, mon Muntaner. També va ser regidor al Rosselló, l’òmfal. Una idea, aquesta, d’ERC, i alcalde accidental durant la germana de les il·luminacions de dos Guerra Civil. A l’exili va fer de paleta, amics seus: la coneguda «L’estació de historiador, músic, obrer, pagès i po- Perpinyà és el centre del món», de Dalí, eta. Un cop tornat es va dedicar a la i la seductora «Els catalans ho tindrem farmàcia, i va posar en solfa una de les tot pagat», de Pujols. teories històriques mes sorprenents Però parlem de la feina ingent de PÉREZ MUÑOZ, Max del món, la Matemàtica de la Història. l’autor de Les onades del mar de la his- Les onades del mar L’acadèmia no ha fet mai cas a la tòria, Max Pérez. És filòsof, i ha estat de la història producció deulofeuniana, una qua- guia al monestir romànic de Sant Pere rantena de títols. Ell va dir que totes les de Roda. Per tant, té les facultats ide- Brau. Figueres, 2016. cultures poden durar 5.100 anys, di- als (experiència i artilleria teòrica) per 203 p.
    [Show full text]
  • Notes on Dalí As Catalan Cultural Agent Carmen García De La Rasilla
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Notes on Dalí as Catalan Cultural Agent Carmen García De La Rasilla Catalan Review, Vol. XIX, (2005), p. 131-154 NOTES ON DALÍ AS CATALAN CULTURAL AGENT CARMEN GARCÍA DE LA RASILLA ABSTRACT Was Salvador Dalí a legitimate and effective agent in the spread of Catalan cu!ture? This article approaches the artist's idiosyncratic, contentious and "politically incorrect" Catalanism and examines how he translated certain major Catalan cultural and philosophical components of his work into the cosmopolitan aesthetics of moderniry and surrealism.
    [Show full text]
  • Dalí's Religious Models: the Iconography of Martyrdom and Its Contemplation
    Dalí's Religious Models: the Iconography of Martyrdom and its Contemplation © Miguel Escribano 2012 A thesis submitted for the degree of PhD Department of Art History and Theory University of Essex February 2012 ii Summary This thesis investigates Dalí’s adoption of religious iconography to help represent themes that he had conceptualised through Surrealism, psychoanalysis and other thought systems. His selective use of sources was closely bound to his life circumstances, and I integrate biographical details in my analysis of his paintings. I identify unexpected sources of Dalí's images, and demonstrate how alert he was to the psychological motivations of traditional art. I find he made especial use of the iconography of martyrdom – and the perceptual and cognitive mechanics of the contemplation of death – that foreground the problem of the sexual and mortal self. Part I examines the period 1925-7, when Dalí developed an aesthetic outlook in dialogue with Lorca, formulated in his text, 'Sant Sebastià'. Representations of Sebastian and other martyr saints provided patterns for Dalí's exposition of the generative and degenerating self. In three chapters, based on three paintings, I plot the shift in Dalí's focus from the surface of the physical body – wilfully resistant to emotional engagement, and with classical statuary as a model – to its problematic interior, vulnerable to forces of desire and corruption. This section shows how Dalí's engagement with religious art paradoxically brought him into alignment with Surrealism. In Part II, I contend that many of the familiar images of Dalí’s Surrealist period – in which he considered the self as a fundamentally psychic rather than physical entity – can be traced to the iconography of contemplative saints, particularly Jerome.
    [Show full text]
  • Yearbook 2017
    Institut Ramon Llull Yearbook 2017 Institut Ramon Llull Yearbook 2017 Contents Introduction ........................................................... 5 Major Projects 2017 ............................................... 6 Ramon Llull Prizes 2017 ....................................... 12 Literature and the Humanities ............................ 14 Performing Arts ................................................... 22 Film ....................................................................... 34 Music ..................................................................... 42 Visual Arts, Architecture and Design ................. 50 Language and Universities ................................. 60 Press and Communications ................................ 74 Budget 2017 ......................................................... 80 Managing Board Manuel Forcano Director Josep Marcé General manager Marta Oliveres Head of the Department of Visual and Performing Arts Izaskun Arretxe Head of the Department of Literature Josep-Anton Fernàndez Head of the Department of Language and Universities Introduction In 2017, the Institut Ramon Llull carried on its task of promoting awareness abroad of the Catalan language and culture, in keeping with the aims of the established Plan of action. This involved a geographical focus on the Mediterranean area and some countries where the Institut Ramon Llull had not yet initiated activities of cultural diplomacy, among them South Africa, Tunisia, Lebanon, the United Arab Emirates and Ukraine. The cultural activities
    [Show full text]
  • Manuel Jorba Curriculum Vitae
    MANUEL JORBA CURRICULUM VITAE DADES PERSONALS Nascut el 9 de maig de 1942, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Domiciliat al carrer de Trelawny, 4, 10è 1a, 08003 BARCELONA. Catedràtic emèrit de Filologia Catalana. Adscrit al Departament de Filologia catalana, Facultat de Filosofia i Lletres, de la Universitat Autònoma de Barcelona. N.R.P. 36.455.740.68. DADES ACADÈMIQUES 1. Títols acadèmics Llicenciatura en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Romànica, subsecció Hispànica) 1968. Títol expedit per la Universitat de Barcelona el 27 de maig de 1969. Grau obtingut amb una memòria dirigida pel Dr. Antoni Comas i defensada el 24 de febrer de 1971: Els textos poètics en llengua catalana del “Diario de Barcelona” (1792-1808), qualificada amb excel·lent per unanimitat. Grau de doctor en Filologia Catalana obtingut amb una memòria dirigida pel Dr. Joaquim Molas i defensada el dia 17 de desembre de 1981: Manuel Milà i Fontanals, crític literari, qualificada amb excel·lent cum laude i premi extraordinari. 2. Cursos i seminaris rebuts Universitat de Barcelona. 1964-1965. Cursos extraoficials de llengua i literatura catalanes, a càrrec, respectivament, dels professors Antoni M. Badia i Margarit i Antoni Comas. Estudis Universitaris Catalans. 1965-1967 i 1968-1969. Cursos a càrrec dels professors Ramon Aramon i Serra (morfologia, sintaxi i edició de textos), Jordi Carbonell (sintaxi, literatura menorquina del segle XVIII), Miquel Coll i Alentorn (historiografia medieval), Jordi Rubió i Balaguer (pervivència de la literatura de to popular i tradicional) i, especialment, Joaquim Molas (poesia i narrativa dels segles XVIII-XX). Estudis i Investigacions, S.A. 1966-1967.
    [Show full text]
  • 1.1 Gearing up for Catalan Intellectual History
    Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0001 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 27/04/2017/Accepted 28/04/2017 Gearing up for Catalan Intellectual History: JOCIH’s Twist Pompeu Casanovas* (Data to Decisions Centre, La Trobe Law School, La Trobe University, Melbourne; Institute of Law and Technology, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected], [email protected] http://orcid.org/0000-0002-0980-237 Josep Monserrat** (Faculty of Philosophy, Universitat de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0002-8597-6138 Wendy R. Simon*** (Universitat Abat Oliba CEU, Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-6642-9617 Abstract. This article can be read as an Editorial for the first issue of the Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) in its new stage at de Gruyter Open. It offers, first, a methodical review of the concept, roles, and trends of intellectual history in the 20th century. Next, it looks into the particular Catalan tradition, historiography, and cultural analysis to position the aim and the role of the Journal with regard to similar initiatives. It tries to give an answer to the crisis of intellectual history as a discipline, at the end of the past century. The third part of the article describes some of the available resources. The fourth section introduces the contents of the present issue, focussing on the construction of a collective identity and the literary engagement of Catalan writers between 1920 and 1980, either in their country or in exile.
    [Show full text]
  • Francesc Pujols, Humorista
    29 Francesc Pujols, humorista Xavier Serra Coincidint, si fa no fa, amb el centenari el personatge en un moment en què la seva del seu naixement (Pujols havia nascut l’any obra era pràcticament desconeguda. En 1882, a la Plaça Reial de Barcelona) es pro- refereixo, és clar, al llibre Francesc Pujols per duí un lleuger moviment editorial adreçat ell mateix, d’Artur Bladé Desumvila (Pòr- a recuperar alguns dels escrits de Francesc tic, 1967) i a la biografia «Francesc Pujols, Pujols i Morgades. Un moviment tímid, notes», que Josep Pla inclogué en el volum modest, però que resultà, passats alguns titulat Tres biografies (Destino, 1968). Un anys, d’una gran efectivitat. L’editorial any més tard, el 1969, el pintor Dalí féu in- Pòrtic, de Josep Fornas, publicà el fabulós cloure l’opuscle de Pujols sobre Gaudí –La i densíssim Concepte general de la ciència visió artística i religiosa d’en Gaudí– en un catalana, que no s’havia tornat a editar des llibre publicat en francès a Lausana –llibre de la seva primera aparició, l’any 1918, i el que més tard fou posat en circulació en professor Enric Cassany, de la Universitat espanyol per l’editorial Ariel, de Barcelona. Autònoma de Barcelona, preparà per als Els intents anteriors encaminats a donar Quaderns Crema una antologia d’escrits pe- a conèixer l’obra i la personalitat de Fran- riodístics, que titulà Francesc Pujols. Articles. cesc Pujols –portats a terme mentre Pujols, Aquestes dues edicions –i sobretot la que morí el 13 de febrer del 1962, encara primera d’elles, tan important, perquè era viu–, per un motiu o altre, no havien la primera edició del Concepte, que fou aconseguit mai el seu propòsit.
    [Show full text]