32 lól^l *• RiVlSTA 13E (ÍTRONA JC NÚM. 221 NOVI-.MHIU: - I )LSl:M]íiiE 200.Í •» «• HISTORIA

Alexandre Deulofeu i Salvador Dalí: dos genis heterodoxos

Enric Pujol

• ^'^•^ Aquest any 2003 es commemora el

centenari del naixement d'Alexandre

Deulofeu, i el vlnent, el 2004, s'ha de

commemorarel centenari de Salvador

Dalí. La proximitat de les dues

celebracions és un indici forga ciar de

Tafinitat existent entre els dos

personatges, que partí inicialmentd'una

relació d'ordre generacional i amical,

pero que progressivament va anar mes

enllá, per esdevenir una connexió

d'ordre intel-lectual que, com veurem,

possibilitá un enriquiment mutu i serví

per afermar llur condició de «genis

heterodoxos» a ulls deis seus

contemporanis. HISTORIA •» f- ReVkSTA Dli GuiONA •> NÚM, 2¿] NDVLiVlBliC - DESL.VlBiíL 200J f- I613I 33

•flL..,

- -• CD

Els orígens d'una amistat

Sobre els orígens de la relació amical entre tocs dos hi ha un document excepcional: l'article del niateix Deu- lofeu El compkx dalíniá, que aparegiié a la Revista de GivoHa.{l). En aquest escrit, Dculofeu afirma: «Anib en Dalí soni aniics des de la nostra infantesa. El pare d'cn Dalí tenia la notaria al davant de la farmacia del meu pare. Des de petits jugávcm junts i vaig a recordar un fet que ja ens presenta l'originalitat tendrá del nostre perso- natge. Un dia, tot jugant en Dalí em diu que ell adora el déu Buda i que té un altar. "Vine, que te Fenscnyaré". 1 Dalíal baleó de la casa on va viure, a Figueres. Ai fo.is, la farmacia Deuiofeu. pujárem a casa scva. Ell i la seva ger­ mana cm fcren entrar en una habita- ció, on sobre una tauleta hi havia una Ignasi Iglt'sies, Josep M. I.ópcz-Picó i que havien reeixiE a teñir un órgan de imatgc de Buda. Feren unes cennió- Josep Puig Pujades, i també Lidia premsa de primera c;.tegoria, VEmpordá nies i ens entornárcni a jugar». Noguer, la famosa Lidia de Cadaqués. Federal (1911-1 938).(6) Precisament Per aquest mateíx tesdnioni sabcm No han de sorpreudrc aqüestes rcla- en aquest periódic, tols dos, Deulofeu també que feren el batxillerat jimts, a cíons amb <íprinicres espases» de la i Dalí, hi col-laboraren, cosa que rinstitut Ramón Muntaner de Fígue- inteMectualitat catalana del monicnt, s'expÜca per l'afinítat ideológica i árni­ res, per bé que es portaven un curs de puix que els joves Dalí i Deulofeu ja ca! que aleshores inantenicn anib els diferencia. Deulofeu, pero, sembla pertanyien aleshores a l'eht intellectual impulsors de la publicació. C^al dir c]ue que no devia fcr part aleshores del de la ciutat. Un selecte gmp del qual la en el cas de Dalí aquesta coMaboració grup d'amics mes íntims de Dalí, ja mateixa germana de Dalí. Auna María, fou relativament petita i es liriira a la que no apareix csmcntat ni en els die- cus n'ha donat els nonis mes significa- reprodúcelo d'alguns deis seus dibui- caris d'adolescéncia del pintor (1919- tíus.(5) Entre els de mes edat, ella xos (com el que encap^ala el ni'imero 1920)(2) ni en l'equip de rcdactors de esmenta Gabriel Alomar {aleshores 560 de la revista, corresponent al 1 5 la revista deis alumnos de Tlnstitut professor de l'ínstirut figuereiic), d'octubre de 1921, dedicat a Pcp Studiuní (del 1919), en la qvial figura- Sebasdá Trullol. Joaquini Cusí, Caries Ventura i Enríe Morera), mentre ven, a part de l'artista, Joan Xirau, C'osta, Joan Carbona, Josep Pitxot, que la participació de Deulofeu en la Ramón Reig i Jaunie Miravidles.(3) |oat}uim Vayreda, Josep Puig Pujades, publicació fou transcendental, ja que Jaume Maurici.Joan Subías Galter, els d'en<^á de l'any 1930 es convertí en En canvi, sí que s'ha conservar germans Xirau (Joaquim, Antoni i el principal redactor del periódic. diíerent documentado que evidencia Joan), Eduard Rodeja, Antom Papell i Des de la meitat de la decada deis la relació mutua que existí entre ells Josep Soler i Grau. Entre els de l'edat vint sabem, també peí testinioni durant la primera meitat deis anys vint. mes similar a la del seu germá, Anna abans aldudit del mateix Deulofeu, Fins i tot existeix una fotografía de María csnienta en primer lloc Alcxan- que amb Dalí comcidiren a Madrid, grup, feta pels volts del 1 925 a la casa dre Deulofeu, seguit de Caries Fages on l'un cursava els estudis d'art a de la familia Pitxot de C'adaqués, on de Climent, Ramón Rcig, Jaunie TAcademia de San Fernando i faltre tots dos aparcixcn enmig d'una vinte- Miravitlles, Joan Sutrá i Narcís Sala. hi estudiava farmacia. C~om que na llarga de persones, entre les cjuals hi De tots aquests, els qui «tallaven el Deulofeu no era gens partidari havia una significativa representació de bacaUá» eren els republicans catalanis- d'anar a tertiilics, renuncia a la invi- la inteMectualitat local i nacional de tes que, en diferents momcnts, tingue- tació que li féu Dalí en aquest sentít répoca.(4) Així, entre d'altres, hi tro- ren el control del govcrn municipal i un día que es trobaren casualment. bem els cscriptors Joan Puig i Fcrrater, 34 I''i I i-1 •• 1^: VISTA DK GIRÓN A -v XI'M. 221 \(>VÍ:MÍ;RI: — iirsi.MBür 2003 •* f- HISTORIA

Trajectóries divergents nes es comporten com qualsevol eos i canvis ideológics substantius .•^-^.lítdif L>eukj4tíu viu individual i segueíxcn els mateixos Catalunya rTiare de processos biológics de naixen^a, creixe- A final deis ;iriys vinl i diinint els trcii- la cultura europea ment. grandesa, decadencia í mort. El ta llurs vides se separaren. Fel que fa a procés de vigencia d'una cultura es UJIÍTÍ hIA.'t>Aiu I1.J. U. I.AI<:;TI la trajectóría de Dalí, no cal estcndre- completa al llarg de tres cicles de 1.700 s'lii gaire, ja que és bcn coneguda i anys eadascun fins a complir un total de estudiada. Es l'época que cniprenguc .S.IOO anys. El cicle compren tot el l'aventura parisenca; que entra en conjunt de ractivitat humana —política, contacte anib els surrealistes i s'hi art, filosofía, ciencia...- i té un abast barallá; que procura fugir de les con- universal. Un cop cstablcrta la seva tco- vulsions socials i polítiques que cscla- ria general, en leu un resuní (redacta! el taren a la Catalunya i a l'Europa de 1948 i publicat el 1951) i es proposá l'epoca (fets d'octiibre del 1934, guer­ dcniostrar-la en cada cas, rao per la qual ra d'Espanya del 1936-39, esclat de la aborda I'estudi de cadascuna de les Segona Guerra Mundial) i que, final- grans civilitzacions humanes en un pro- nient, s'einbarcá ais EUA (1939), d'on jecte molt ambiciós que havia de no retorna fins acabada ía gran confla- cüiiiptar inicialment amb vint-i-dos gració mundial. Coni a rcsultat idc- volums, pero que intenta sintcdtzar en ológic de totes aqüestes exjieriéncies El seté volum de la Matemática dotze, deis quals només en va poder de la Historia. convulses, üalí trenca anib les tesis publicar vuit. En estudiar el cas cátala, defensades per les avantguardes artísti- arriba a la conclusió que C~atalunya fbu, ques i socials, i adopta p()sicioiis polí­ en el període medieval, un deis centres gj-an repercLissió en el seu ánini. Es en tiques cada cop mes conservadores, creatius que arribaren a confomur una aquesta época que formula la seva teo- fins aiTibar, ja en la década deis qua- civilització, ja que fou on es gesta la na de la matemática de la historia, que ranta, a fer apología del franquisnie. cultura ronlanicogótica. Concrctament dcsenvolupa al Uarg de la resta de la fou a les planes bcssones de l'Enipordá i Deulofeu, durant aquest niateix seva vida, que passá básicament entre el Rosselló on v;in aparéixer per prime­ període, intensifica el seu coniproniís Figueres (on regentava una farmacia ra vegada les noves formes, tal i com anib els republicans catalanistes. A par­ que el seu pareja bavia fundat) i el seu exposa, sobretot, a L'Empordá, hressol ác tir del 1930 fou dirigcnt de la joventut mas d'Crdis. l'art románic (1961) i a Catalunya, mave de la Fedcració Republicana Soci;ifista l^urant els anys de preguemí Deu­ de la cultura europea (1976). de TEnipordá i es convertí en un des­ lofeu ja s'havia interessat per qüestions taca! líder d'Esquerra Republicana de históriqucs i liavia arribat a publicar Amb la seva teoria de la matemáti­ Catalunya, pardt peí qual fi)u regidor el alguns llibrcs políticohistórícs, com ca de la historia exprcssa una visió de la 1934 i el 1936 (nionient en qué íou Clatalunya i Viíuwpú futura (1934) o humanitat mig escéptica i mig espe­ primer tinent d'aicalde i regidor de Catalunya 1932-34 (1935). En aquelh ranzada. Davant de l'existéncia d"una Cultura). En esclatar la guerra, fiju moments, la seva era una visió «opd- llei «natural» de desenvolupanient alcalde de la ciutat (en abséncia del seu niista* de la historia, de tipus «lineal», historie, la persona ben poe lii pot fer, titular, María Pujolar), carree que toma segons la qual el progrés polític i social si no és prendre consciencía de a ocupar després del niaíg de 1937. era imparable i responia a una lógica rexisténcia d'aquesta llcí, saber en qum Durant el seu mandat i grácies al seu «natural» que depassava la voluntar estadi de desenvolupameiit hom es impuls es crea l'Escola del Treball. El humana. Eí resultat de la guerra contri­ troba i actuar-hi en conseqücncia. Una setembre de 1938 fou niobiliti^at i sei-ví buí perc]ué canviés radicalmcnt la seva visió així prácticament descarta tota en la sanitat militar. Els primers díes de óptica: la historia ja no es dirigeix a un possible inter\'enció «política», cosa que febrer de 1939 partí cap a l'exili, a ñ determinat, sino que és la rcpetició explica i justifica a la vegada la seva TEstat francés, d'on no retorna fins al d'uiis cicles de ll;u-g abast pels quals pas- acritud d'inhibició en aquest ámbk (per principi del 1947. L'impacte provocar sen tots els pobles de la térra. La seva mes que ell mantingués les seves con- peí resultat de la guerra i la dura expe­ «mateniáriea de la historia», parterx de la viccions catalanistes i socialment «pro- riencia de Texpatriació tingueren ima noció que les societats i cultures huma­ gressistes»). Ara bé, per la mateixa HISTORIA •> RKVÍSTA UÍ; GlRONA -» NL\i. 221 NlJVLMÜRi:- nrSIMliRL 2ÜU3 *-l6l5l35

implacable lleí hisrórica, la dictadura que fa a la primera qüestió, segons franquista que li toca viure no era sino Deulofeu, «Etiropa va cap a una gran una manifestació de la fase decadent en monarquía» sota l'hegemonia d'una qué es trobava Timperi espanyol; un Alenianya reunificada. Cal precisar, imperi que irreniissiblement havia pero, que el terme «monarquía» en la d'esgotar-se el 2029, per donar pas a dcfinició denlofeumana no era equi- l'alliberament de les nacions i pobles valetit a rexisténcia d'un reí (és a dir, que el componen, entre les quals hi a una fonna de govern monárquica), havia, no cal dir-ho, C-atalunya. sino equivalent a la idea d'«nnperi« (que pot teñir tainbé una forma de Retrobamentinoves govern republicana i electiva). Peí que afinitats intellectuals fa a la scgona qüestió, Deuloteu deía en el seu article que la materia «en el seu concepte usual no exístcix, és el La decada deis cinqiianta fou la del moviment deis electrons que engen­ rctrobanient entre Dalí i Deuloteu. dra la niassa, sensc aquest moviment la Segons aquest darrer, fou el piritor materia desaparcix»; una afirmació que l'aná a trobar a la seva farmacia, el que ja havia defensat en el seu Ilibre 1951, immediatament després que Caitell de Salvador Dalí per anunciar un Química estmdum!, de! 1937. aparegucs el Ilibre-resum on s'exposa- extraordinari de YEmporda Federal, 192L ven les tesis principáis de la «matemá­ C^om es pot ve are, no eren pas tica de la historia".(7) Dalí el convida qücstions menois alió que discuden un a diñar a Ca la Teta de l'Hotel Duran també es compliren els seus pronóstics i altre. Inevítablement també parlaven perqué li expliques, segons la seva (iguahnent inversemblants per ais seus d'art. No en va, aquest era un aspecte teoría, quin ílitur dndria el comunis- contcmporanis) sobre la umficació de pi-ímerissíni ordre dins la matemáti­ nic. Bl inateix Deulofeu va reportar poHdca i el redrei^amcnt que Alema- ca de la historia, Segons Deulofeu, l'art aquella conversa: «En Dalí tenia una nya experimentaria com a potencia a contemporaní (aleshores fabstraccio- obsessió contra el comunismc. Jo vaig final del segle XX. nísnie era el corrent dominant) era un insisdr dient-li que el comunísme no El diñar de ¡'Hotel Duran serví exponent de rcsgotainent de fesperit era cap perill, que no s'estendria perqué Deulofeu descobrís, segons les creador d'una cultura; es traetava, cnlloc mes d'Furopa i que era la seves própies páranles, que Dalí «era, dones, d'un nioment de transició cap a darrera fase de Tmipcri moscovita, no sois un gran pintor, sino un esperit una nova manifestació artística que, després de la qual i, pcls voltants de inquiet que el preocupaven els pro- segons ell, havia de dur a un renaixe- Fany 2000, Kússia es desintegrara en biemes de la Humamtat». Per la seva ment de la cultura romanicogótica. una multitud de pctits estats eslaus». banda, Dalí segnrament també queda Sembla que aquesta ínterpretació no acabava de convencer Gala, pero man­ Cal remarcar que aqüestes páranles gratanicnt ínipressionat per les argu- tenía un punt fonaniental de contacte dites el 1951 (en un punt álgid de la mentacions de Deulofeu, ja que, a amb la visió de Dalí, que acusava de guerra freda) foren escrites en el ja partir d'aquell nioment, el féu servir decadent l'art contemporaní. Ja d'em^'á esmentat article de Deulofeu del com una mena d'«asscssor» sobre deis anys 50, Dalí havia emprés una 1974, un monient en qué una possibi- niatérics histónques i científiques. mena de croada contra favancguardis- Htat d'aquest ordrc era totalment Així, hi ha constancia que Dalí li féu nie per niitjá de diferents escrits, com impensable. La seva teoría de la posteriormetit diferents consultes, ai"a el Manifest místic (publícat en francés matenuitica de la historia pot ser con­ com ara sobre si la monarquía era un a París el 1951, a partir d'una con­ siderada, des d'una perspectiva escép- régim de govern adicnt (rccordein ferencia donada l'any anterior a l'Ate- tica, coin una mera especulació, pero que el pintor s'havia declarat monár- neu barcelonés) o el paniflet Els coniuts el que és coinpletamcnt fora de dubte quic conveni,"ut) o sobre Texisténcia del veíl art modem (publícat iniciainient és el «bon ñas» que Deulofeu tenia per de la materia física, l'recisament l'arti- en francés el 1956). El punt d'acord a ranálisi política, ja que no tan sois cle de Deulofeu de 1974 repetida- entre tots dos peí que ía a la considera- pronostica encertadament Tenfonsa- nient esmentat aquí era una contesta ció hipercrítica envers l'art aleshores nient del bloc soviétic, sino que escrita a aqüestes dues qücstions. Pe! 36 I6i6j <-REVISTA Dií GiR<")NA •» xÚM. 221 NDVIAIBRI;--DI.SIAIIÍIÜJ 2003 -» •p. HISTORIA

iinperant cr;i, dones, fonainetital. nenca-cantábrica, i per aquesta rao, mes emblema tiques de Fages i sembla Enmig d'aqucsta situació de decadencia aquests pobles constitueixen la colum­ que fou a iniciativa del poeta que Dalí artística, segons Dculofeu, la figura de na X'crtebral de la n ostra cultura. Cree il-lustrá Taúca El Iriomf i el rodolí de la Dalí adquiría proporcions gegantines: que no hein de parar fms aconseguir Gala i en Dalí (veritablc condensació «En aquest momcnt, Salvador Dalí és, que tots els pobles del món cantin de la simbologia daliniana de Tépoca). en el iiicii conceptc, la figura niés gi'an reconeixent la supremacía cmporda- Inversament, sabem que Dalí fou quí de Tactual moinent artístic. La seva nesa i cantm el VISCA FIGUERES». h féu veure a Fages les possibilitats obsessió vers la recerca de la veritat La consideració que Tindret mes simboliqucs i poétiques que tenia la pictórica es eonstant; el seu afany de próxíni on es viu (TEmpordá, Figue- figura del sabater d'Ordis. Peí que fa a recerca és inesgotable; 1 el que el fa inés res, Cadaqués, Portlligat, el Rosselló, la relació de Fages amb Deulofeu gran i superior ais altres artistes con- Pcrpinyá, Vila-sacra, etc.) pot esdeve­ també fou rellevant, ja que aquest teniporanis, a niés de la seva técnica, és nir el centre del món era, dones, un darrer escriví un prólcg al Uibre de que aquest afany de recerca Testen al patrinioni compartit per Deulofeu i Fages Vila-sacra capital del món que es canip científic i al cainp espiritual».(8) Líalí, i també per moka mes gent. féu famós (1 que cntusíasmava Dalí Fixem-nos en Taita valoració que D'entrada, pels principáis clássics de la perqué deia, exagerant molt la nota, Dculofeu fa de Taportació daliniana literatura de tots els temps. Hí ha res que en el seu escrit Deulofeu havia en i'anibit científic 1 en Tespiritual, es mes «local» que el Quixot o el Dant, «rcbentat» l'obra que prologava, cosa a dir, del pensanient i cié les huniani- que en el niés enllá es troba ainb els que li semblava una brillant geniali- tats; uns «niéríts» que fins a dates niolt seus conciutadans que ha odiat o que tat).(l 1) Deulofeu també inspira alguns recents no han estat posats en relleu ha estimat? Pero també era un patri- epigrames de Fages en qué el poeta per la crítica convencional. moni compartit per alguns amics deis «feía broma» (una broma ben poc feri- dos «genis» empordanesos (amics dora, cal dir-ho) sobre les teorics deu- En ac]uest apartar centrat en el també «genials») com ara Caries Fages lofeunianes: «Déu lo féu i Déu li <(tráfic ínteMectual» entre els dos per- de C^liment (que no tan sois fou dicta/ que Alernanya será invicta». (12) sonatges no es pot deixar de conside­ Tautor de Vila-sacra, capital del món, La influencia tic Pujols damunt rar un darrer punt en el qual ambdós sillo que a partir de la figura real d'un Dalí 1 Líeulofeu fou de primeríssima també coincidien: la considcració que inargmat de la comarca, va saber magnitud. El bmomi Dalí-Pujols és per accedir a la universalitat calía par­ construir la magnífica Balada del sahater ben conegut per tothom, per mes que tir d'alló local. Les declaracions de d'Ordis, per cert, ¡Thistrada per Salva­ ha estat poc esrudiat de manera apro- Dalí en aquest sentít son prou cone- dor Dalí) o Francesc Pujols, que fundida. El pintor fou un veritable gudes. La posició de Deulofeu lia s'atreví a fundar una religió catalana. apologista de la filosofía pujolsiana i quedat registrada en una carta que va les refcréncies explícites a la seva figu­ adreijar a T)alí al principi deis anys seí- ra i obra abunden en els escrits i en la xanta i que el seu nét, Julí Giménez Els amics comuns prodncció artística daliniana. En Deulofeu, va publicar el 23 de gener aquest darrer sentit, cal esmentar el Ui­ de 1991,(9) En aquesta missíva, Deu­ Acabem d'csmentar dos noriis (el de bre de Dalí, Pujols per Dalí (1974) i el lofeu li deía: «T'envío aquest Ilíbre [es Fages de C-liment i el de Francesc monument que Tartista erigí el 1975 referia a L'Emporda hressol de Varí romá- Pujols) c[ue son cié referencia obli­ en memoria del filosof, davant del seu nic] perqué tinguis un suport material gatoria a Thora de parlar de Dalí i de Tcatre-Museu de Figueres. Pujols a la teva intuíció genial, del VISCA Dculofeu, perqué están estretament sempre tingué en altíssima considera­ FIGUERES, que no té altre significat vinculats a tots dos 1, per cant, partici­ ció Tobra artística de Dalí, a quí e!l que considerar el nostre poblé com pen del «tráfic d'idccs» queja hem vist considcrava com un geni del realisme un país excepcional» 1, poques ratUes L;[ue també existia entre els dos prota- cátala. Menys coneguda, la influencia després, continuava: gonistes del present article. de Pujols damunt Deulofeu no fou «De les comarques Empordancsa- Fages de Climent inantmgué una pas menys intensa. Tots dos es van Rossellonesa, Figucres, com pots intensa coliaboració creativa amb Dalí concixer a Texili, a Montpeller, cap a comprovar en els gráfics del Uibre, (que ha estat desvetUada públicament final de 1939, grácies a la intercessió n'és el centre geográfic. 1 el parallel arran del seu centenari gi-ácies, sobre- cié Tescriptor Artur Bladé i Desumvi- que passa peí carrer de Monturiol tot, a la valuosa contribució de Josep la, que era un amic comi'i. L'impacte atravessa els pobics de la serralada piri- Playa).(10) Així, Dalí iblustrá les obres HISTORIA ^ f-REVISTA DE üiRONA >* Nf'M. 22i N(.)VÍ:MBRIÍ - i)físi,Mi!i(i' 2003 *• ÍOivl 37

¡r:».:

causes diverses que no son redui'blcs nomcs a les afinitats polítiqnes de cadascun, sino que van molt mes enllá i que cal estudiar en cada cas. Cadas­ cun, pero, no va teñir cap por a pen­ sar, viure i actuar d'una manera que xoqués amb els valors imperants en el seu temps; ni que fos a costa de passar per bufanúvols i per ximples. En aquest punt, encara avui cons- titueixen tot un exemple a seguir.

Enric Pujol Í% his'oriíidoi i periodisia

Notes

(1) Núm. 68, 1974 (2) Un diari: 1919.1920, ,•. cura de Fclix Faiiés, Dalí (primer assegut per l'esquerra) i Deuiofeu (segon dret per l'esquerra) Ed. 62, Barcelona, 19V4, en una reunió a Cadaqués, l'estiu de 1925. [3} N'existeix una edició facsímil, amb dos estudiü de jaume Guillaijiet ijoan Feírerós, "Studium", la revista del ¡ove Dalí, Edicioiis que el filosof li provoca fou fulmiuant podria parlar d'una mena de grup Fwlerals, Figueces, 1989. i per aixo Deuiofeu anota en les scves heterogeni que es proveía intcMec- (4) A l'Arxiu Municipal de Figtieres n'hi ha una memórics: «La nieva vida, des de la tualment d'unes mateixes fonts. C~al copia cedida per Rosa Deuiofeu, que es nieva arribada a Montpcller, s'escola- tcnir ben present que ádbuc la geniali- publica en el catáleg Jaume Santató (t:(iord.): Figiu'm 1900-Í936. Imalge i hislo- va, dones, entre la biblioteca, la músi­ tat no es basa en el buit mes absolut, ria de la Catalunya republicana, Museu de ca i les converses amb en Francesc sino que té les seves própies fonts l'Empürda-Ajuntament de Figueres, Figue- Pujols».(13) Per la seva part, Pujols d'alimentació inteMectual. Unes fonts les, 1999, p. 236. (5) Antia M. Dalí: Noves imatges de Salvador Dalí, s'entusiasmá amb les teorics que Deu­ que no necessáriament son proveides Ed. Columna, Barcelona, 1988, p. 21, iofeu li explicava i li féu llcgir tot el pels grans nonis de la cultura del (6) A la Biblioteca Caries Fages de Climent, de que fms aleshores havia escrit. Sembla nioment, sino c¡ue molt sovint son Figueres, se'n conserven nombrosos cxem- (pero aquest és un extrem que s'ha de d'altreíi genis deis quals a penes se'n té plars. Una caracCerització ideológica del grup es pot trobar a Ennc Pujol; tideologia verificar) que fou Pujols qui batcjá constancia, pero que fan aportacions i cultura a la Figueres republicana (1900- amb el nom de «matemática de la ben substantives. 1936)", dins Figueres 1900-1936..., op. cil.. historia» les tcories deuloteunianes. En el cas del gaip que ens ocupa, p. 76-97. (7) Revista de Girona, núm. 68, 1974. Un tercer nom reUigaria també els a part de participar d'un mateix tránsit (8) En l'article del 1974, ja esmentat. dos protagonistes de la conferencia d'idees, podem assenyalar una altra (9) Al setmanari figuerenc L'Bmporda. d'avui: Jaume Miravitlles, de qui es característica que els unía: llur condi- (10) Vegeu els apartats «Fages-Dali: crónica d'un encanten» i «Obra literaria i reereació commemorará el centenari el 2(J()6. ció d'heterodoxos en relació amb alió plástica», inclosos dins Rafael Pascuet i Gran amic de Dali, tambe manifestá establert en la cultura ciominant del Enric Pujol: Caries Fages de Climeit (1902- interés per Deuiofeu, fou company de seu temps (tant des de la cultura oficial 1968). Poética I mítica de I'Emparda, Ajunta- Fages de Climent i se sentí atret per la del franquisme coni des de la cultura ment de Figueres, Figueres, 2002. (11) Daixerament se n'ha fet una nova edició a oficiosa deis cenacles de la resistencia personalitat i les idees de Francesc carree de Uibres del Scgle (Gaüse.s, 2003), Pujols. Ara no cal esmentar mes cultural catalanista). Aquesta condició amb un escrit introductori de Vicen^ Pagés. noms. Convé, pero, reteñir que tots d'hetcrodóxia, comuna tant a Dalí (12) Recentment editats per Urau edicions, els esmcntats fms ara participaven d'un coni a Deuiofeu, com a Fages de Cli­ Figueres, 2002. (13) Memóries de la revoiiició, de la guerra i de riquíssim mercat d'idecs en el qual uns ment com a Francesc Pujols o com a l'exili, Ed. Emporitana, Figueres, 2 vol., influi'en els altres, fins al punt que es Jaume Miravitlles, certamcnt tenia 1974. La cita eorrespon al vol. 1, p. 204.