Francesc Pujols, Humorista

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Francesc Pujols, Humorista 29 Francesc Pujols, humorista Xavier Serra Coincidint, si fa no fa, amb el centenari el personatge en un moment en què la seva del seu naixement (Pujols havia nascut l’any obra era pràcticament desconeguda. En 1882, a la Plaça Reial de Barcelona) es pro- refereixo, és clar, al llibre Francesc Pujols per duí un lleuger moviment editorial adreçat ell mateix, d’Artur Bladé Desumvila (Pòr- a recuperar alguns dels escrits de Francesc tic, 1967) i a la biografia «Francesc Pujols, Pujols i Morgades. Un moviment tímid, notes», que Josep Pla inclogué en el volum modest, però que resultà, passats alguns titulat Tres biografies (Destino, 1968). Un anys, d’una gran efectivitat. L’editorial any més tard, el 1969, el pintor Dalí féu in- Pòrtic, de Josep Fornas, publicà el fabulós cloure l’opuscle de Pujols sobre Gaudí –La i densíssim Concepte general de la ciència visió artística i religiosa d’en Gaudí– en un catalana, que no s’havia tornat a editar des llibre publicat en francès a Lausana –llibre de la seva primera aparició, l’any 1918, i el que més tard fou posat en circulació en professor Enric Cassany, de la Universitat espanyol per l’editorial Ariel, de Barcelona. Autònoma de Barcelona, preparà per als Els intents anteriors encaminats a donar Quaderns Crema una antologia d’escrits pe- a conèixer l’obra i la personalitat de Fran- riodístics, que titulà Francesc Pujols. Articles. cesc Pujols –portats a terme mentre Pujols, Aquestes dues edicions –i sobretot la que morí el 13 de febrer del 1962, encara primera d’elles, tan important, perquè era viu–, per un motiu o altre, no havien la primera edició del Concepte, que fou aconseguit mai el seu propòsit. El sistema impresa pel llibreter Antoni López, havia de Francesc Pujols, que Pujols dictà a Pla, aparegut en una lletra tan petita i atapeïda durant l’estada que aquest féu a Martorell, que en féu gairebé impossible la lectura– fo- l’any 1930, és un llibre formulari i ensopit. ren precedides per dues biografies formida- I no és gens estrany, doncs, que Pla volgués, bles, sensacionals, que donaren a conèixer transcorreguts alguns anys, rectificar l’atza- gaiada. La Geografia espiritual de Catalunya segons les teories de Francesc Pujols, de Bladé Desumvila, publicat a Mèxic (Biblioteca Xavier Serra és professor de Filosofia, assagista i escriptor. Catalana), el 1944, no és ni de bon tros el Ha publicat diversos articles a L’Espill i, a més de dos Francesc Pujols per ell mateix, llibre que Bla- volums de Biografies parcials, els llibres Història social de la filosofía catalana. La lògica, 1900-1980 (2010) dé reféu una i altra vegada durant prop de i La filosofia en la cultura catalana (2013), tots a vint anys i que és, sens dubte, la seva millor l’editorial Afers. obra. A més, la Geografia, publicat a l’exili 30 –guanyà el premi Concepció Rabadell en Francesc Pujols... Els estudis de Joan Cuscó els Jocs Florals de l’exili celebrats a l’Hava- i Clarasó i la selecció d’articles i opuscles na–, no pogué ser conegut a la Península, titulada Francesc Pujols i la filosofia –selec- tret del petit nombre d’intel·lectuals que ció excel·lent– han donat, finalment, una mantenia relació epistolar amb els exiliats. considerable actualitat a la qüestió de la El tiratge, a més, fou reduïdíssim, de mane- influència de Pujols en la literatura catalana. ra que es pot considerar –fins a la seva ree - dició, el 2004– un llibre inexistent. (Ja és prou simptomàtic, de fet –tant de les possi- LA FAMOSA QÜESTIÓ bilitats literàries que pensaven que oferiria el retrat del personatge, com del deficient És clar que durant molts anys la qüestió resultat dels seus primers intents–, que tant principal que suscità l’obra de Pujols, als Pla com Bladé planegessin durant anys pocs que hi tingueren accés, fou una altra: la nous escrits sobre Pujols.) qüestió de saber si Pujols havia confegit els Sobre els estirabots i les facècies verbals seus llibres amb algun propòsit erudit rao- de Pujols es publicaren dos anecdotaris: l’A - nable o com una simple i fabulosa bou tade. necdotari d’en Francesc Pujols, recollit per Dit d’una altra manera: l’opinió estigué Miquel Utrillo (fill), i publicat en la Bibli- dividida entre els qui pensaren que Pujols oteca Catalana d’Autors Independents el era un escriptor essencialment dominat pel 1937 –és a dir, en plena Guerra Civil–, i gust de la facècia i el pintoresc, tot i que de el llibre titulat Anecdotologi, d’Isidre Clopas vegades hi tocava, i els qui pensaren que el Batlle, inclòs en la col·lecció de la «Biblio- contingut dels seus llibres, si es feia l’esforç teca Selecta» el 1953 –és a dir, en el ple del d’abstraure’s de l’estil humorístic en què franquisme. Ara: aquests dos llibres són, eren escrits, era filosòficament seriós, tot i des de tots els punts de vista, insignificants. que fàcilment rebatible. No aporten res. Però susciten la curiositat. El primer punt de vista l’havia expressat La curiositat per l’obra literària de Fran- amb precisió, feia molts anys, el director de cesc Pujols, que és una obra desigual, però La Vanguardia, Agustí Calvet (Gaziel) –en amb troballes absolutament genials, s’haurà el moment que aparegueren els dos volums produït, així, molt tard. (Em refereixo ara, de la Història de l’hegemonia catalana en la és clar, a la curiositat del públic lector.) I política espanyola; moment que coincidí de s’haurà produït, a més, després que fos sus- ple amb la repressió de les manifestacions citada la curiositat pel personatge. catalanistes per part de la dictadura de Concretament, l’esclat de l’interès per Primo de Rivera. El segon, l’havia formulat l’obra de Pujols s’ha produït a l’inici d’a- uns anys abans el deixeble d’Eugeni d’Ors, quest segle. En menys d’una dècada, de fet, Joan Crexells, arran de la publicació del han estat reeditats –en molts casos per Concepte general de la ciència catalana. primera vegada– la major part dels llibres i El cert és que a gairebé ningú no se li dels opuscles de Pujols. I ha estat possible, acudí pensar que Pujols fos, d’alguna mane- a la fi, llegirEl nuevo Pascual, el Llibre de ra, un escriptor reeixit. La tendència general Job, El mal del separatismo catalán, La solució fou considerar-lo un malaguanyat. Per ai xò, Cambó, el Llibre que conté les poesies d’en quan es produí la seva mort, el 1962, Ale- 31 xandre Cirici Pellicer i altres escriptors del en concebre que la seva preferència per la moment trobaren naturalíssim parlar de literatura humorística fos normal i espontà- «tragèdia»: «Per a molts –deia Cirici–, com nia. Trobaven que era una tragèdia grega, per a l’Enciclopèdia Espasa, Pujols passa a la o poc menys, que necessitava una explica- història en tant que humorista –heus ací ció subtil i misteriosa. la tragèdia. El fabulós anecdotari de les se - Així, Gaziel s’imaginà que la desviació de ves dites, la seva insòlita manera d’enfo- Pujols calia atribuir-la a la seva penya de l’A - car les coses, les associacions més inaudi- teneu, la penya del doctor Borralleras, que tes del seu llenguatge, entre la sublimitat l’hauria animat, pel gust de riure, a seguir més alta i la més descarada obscenitat, les per la via de la paradoxa fàcil i l’estirabot relacions paradoxals, els jocs més descon- gratuït. Cirici, en canvi, més transcenden- certants de paraules i d’idees, revestien la tal, estenia la culpabilitat a tota la societat seva personalitat i la seva força ideològica catalana de l’època: «La tragèdia –deia– d’una intricada disfressa als plecs de la qual arrenca de la mesquinesa, de l’avara pover- gairebé tothom es perdia». tà, de l’estretor dels petits, dels envejosos, L’humorisme de Pujols era, doncs, una dels llepafils, dels qui segueixen la lletra i no simple disfressa, una mena de clofolla es pú - l’es perit, dels puristes estrictes, que es van ria. I afegia més endavant: «Estem segurs aplegar a fer la traveta als qui pensaven en que el mateix Pujols va sofrir molt, ínti- gran».2 L’estretor mental dels cercles intel- mament, d’aquesta dificultat seva de fer-se lectuals catalans, doncs, incapaços d’adme- entendre. Ell devia saber que la culpa im- tre els grans pensaments de Pujols, l’hauria mediata no era ben bé dels altres. Sovint portat, per reacció –«per no donar perles als prenia l’aire d’intentar trencar aquesta porcs», en definitiva–, a «passar de ratlla». incomunicació, però al cap d’un moment Naturalment, Cirici creia saber on es no podia contenir la necessitat luxuriant de trobava exactament aquesta «ratlla». En produir cascades d’imatges i d’idees...». l’article citat, la reivindicació que Pujols I encara, centrant-se en el seu estil litera- havia fet de certes tendències dominants ri, precisava: «El barroquisme li sortia sense en la història del pensament català era ge- voler. La seva prosa sense punts ni comes, nial i havia de ser seriosament considerada, tan carregada d’imatges, era wagneriana, perquè aquestes tendències, convenient- gaudiniana. Però ell lluitava contra aquesta ment desenvolupades, contindrien ni més vitalitat sublimitzant».1 ni menys que la virtualitat de fondre les as- En fi, Cirici Pellicer, com Gaziel, i com piracions científiques modernes i l’espiri- molta altra gent, haurien volgut un Pujols tualitat religiosa antiga; en canvi, la religió seriós. Perquè partien d’un prejudici lite- que s’havia inventat era una pura falòrnia.
Recommended publications
  • La Matemàtica De La Història
    LA MATEMÀTICA DE LA HISTÒRIA 0 1 Introducció En aquest treball he investigat la teoria d’Alexandre Deulofeu anomenada La Matemàtica de la Història que, a diferència de la versió oficial, planteja que la Història és cíclica i que per tant si coneixem el nostre passat i el nostre present, podem predir els successos futurs. Vaig conèixer aquesta teoria fa un temps quan vaig veure al canal TV3 un programa que anunciava la desintegració de l’Imperi espanyol l’any 2029. Aquesta previsió em va generar curiositat però no va ser fins la realització d’aquest treball que vaig esbrinar els mecanismes d’aquesta teoria que van portar Deulofeu a predir l’anterior afirmació. Un dels meus objectius principals en aquest treball ha estat dominar la teoria i poder arribar a una conclusió ferma sobre si la Història és o no cíclica, però m’he vist incapaç de respondre a aquesta qüestió. 2 Índex Introducció ........................................................................................................................ 2 Agraïments ........................................................................................................................ 5 Esbós bibliogràfic de l’autor de la teoria ............................................................................ 7 La matemàtica de la Història ............................................................................................. 8 Orígens de la teoria .................................................................................................................... 9 La teoria de la matemàtica
    [Show full text]
  • Dalí, Picasso, Velázquez: Measuring up by ELLIOTT H
    ©Elliott H. King, 2015 Dalí, Picasso, Velázquez: Measuring Up By ELLIOTT H. KING “I’ve always said I’m a very bad painter because I’m too intelligent to be a good painter. To be a good painter, you’ve got to be a bit stupid, with the exception of Velázquez, who is a genius and whose talent surpasses the art of painting.” – Salvador Dalí[1] The year 1960 marked the 300th anniversary of the death of Spanish artist Diego Velázquez, in- citing a flurry of commemorative exhibitions, books, and other popular and scholarly studies around the globe.[2] The occasion could not have been overlooked by Spain’s two most promi- nent artists, Pablo Picasso and Salvador Dalí, each of whom executed his own reinterpretations of Velázquez’s paintings in the years directly preceding and following the tri-centennial. This essay considers these bodies of work, albeit in a somewhat round-about fashion. For Picasso, I will look, as a group, to the fifty-eight paintings he executed on the theme of Velázquez’s paint- ing Las Meninas (1656) in 1957, and for Dalí, to his handful of paintings and statements extoling Velázquez as a precursor to atomic physics and contemporary action painting, spearheaded by his 1958 canvas, Velázquez Painting the Infanta Margarita with the Lights and Shadows of His Own Glory. While I intend to compare and contrast the two artists’ approaches to Velázquez in the late-1950s and early-1960s, I have chosen a somewhat unorthodox framework to facilitate the question. Dali welcomed comparisons between his work and that of Picasso, whom he called the other great “genius” of Spain (in addition to himself).[3] Having reinvented himself as a “classic” painter in 1941, Dalí launched a barrage of defamatory statements and back-handed compliments against Picasso that pitted his own Renaissance-revival style against what he described in 1956 as Picasso’s “pure bestiality.”[4] From amongst Dalí’s myriad proclamations, I have located a rather fleeting one that strikes me as ranking amongst his most memorable and opaque.
    [Show full text]
  • Antoni Clavé
    Clavé, solitario y azul Josep Casamartina Corría el año 1963, cuando el escritor Ferran Canyameres publicó la primera biografía aparecida en España del pintor Antoni Clavé. Clavé, un solitari, es­ crita en catalán, era el cuarto volumen de las Biografies Populars de la desa­ parecida editorial Alcides y respondía a un proyecto del impresor, grafista, historiador y pintor sabadellense Andreu Castells. Tal como su nombre indi­ caba, Biografies Populars pretendía catalizar y dar a conocer en gran abasto la vida y obra de los principales protagonistas de la cultura catalana del siglo xx, desde los escritores Josep M. de Sagarra, Víctor Català, Carles Riba o el filó­ sofo Francesc Pujols, a los músicos Eduard Toldrà o Xavier Cugat y la soprano Victoria de los Ángeles, pasando por los artistas Joan Miró, Clavé y Manolo Hugué, el payaso Charlie Rivel, los actores Margarida Xirgu y Mario Cabré o los futbolistas Samitier y Kubala. La amplitud de miras y el espectro que se pretendía cubrir hablan por sí solos de la variopinta y completa selección. Entonces, Clavé ya era un pintor muy reconocido en el extranjero, sobre todo en Francia. El pequeño y compacto volumen de Canyameres quería con­ tribuir a difundir la personalidad del artista en su propio país, dado que, en el fondo, la figura de Antoni Clavé siempre había aparecido en su tierra natal —y, en cierta medida, aún continúa siendo— un poco aislada, empañada y dis­ tante; está y, a la vez, no está. Quizá por ese raro fenómeno, el biógrafo catalán lo bautizó de «solitario», tomando prestado de un crítico francés el adjetivo.
    [Show full text]
  • Thinking Machines Ramon Llull and the Ars Combinatoria
    03.11.2018 — 10.03.2019 Thinking Machines Ramon Llull and the ars combinatoria FR Thinking Machines. Ramon Llull and the ars combinatoria 03.11.2018 — 10.03.2019 Audacieuse, la nouvelle exposition présentée à l’EPFL ArtLab, Thinking Machines. Ramon Llull and the ars combinatoria, rapproche les méthodes d’investigation savantes, scientifiques et artistiques. Le parcours part du Moyen Âge et des œuvres de l’exceptionnel philosophe et théologien catalan Ramón Llull pour montrer l’influence de sa pensée dans les domaines allant de l’informatique à l’art moderne et contempo- rain. Les répercussions de la pensée Lullienne sur la culture et la technologie se retrouvent aussi dans la révolution pédagogique actuelle basée sur la « pensée computationnelle ». D’une durée de quatre mois, cette exposition offre un nouvel éclairage sur les technologies contem- poraines et leur développement à travers les âges sous l’influence des arts et des sciences. Elle invite à réfléchir à l’influence descombinatoires llulliens sur les principes génératifs et algorithmiques utilisés dans les technologies de pointe. Thinking Machines soulève enfin des questions éthiques quant à l’accumu- lation et au transfert d’informations via des systèmes intelligents. Organisée par le ZKM | Center for Art and Media Karlsruhe en collaboration avec le Centre de Cultura Contemporània de Barcelone – CCCB et l’EPFL | École polytechnique fédérale de Lausanne Thinking Machines a été imaginée par trois artistes et penseurs de re- nommées internationales : Professeur Amador Vega (Université Pompeu Fabra, Barcelone), Professeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe) et Professeur Siegfried Zielinski (Université des arts de Berlin). Elle a été réa- lisée, pour son étape à l’EPFL, sous la supervision de la directrice d’ArtLab, la professeure Sarah Kenderdine.
    [Show full text]
  • Notes on Dalí As Catalan Cultural Agent Carmen García De La Rasilla
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Notes on Dalí as Catalan Cultural Agent Carmen García De La Rasilla Catalan Review, Vol. XIX, (2005), p. 131-154 NOTES ON DALÍ AS CATALAN CULTURAL AGENT CARMEN GARCÍA DE LA RASILLA ABSTRACT Was Salvador Dalí a legitimate and effective agent in the spread of Catalan cu!ture? This article approaches the artist's idiosyncratic, contentious and "politically incorrect" Catalanism and examines how he translated certain major Catalan cultural and philosophical components of his work into the cosmopolitan aesthetics of moderniry and surrealism.
    [Show full text]
  • Manuel Jorba Curriculum Vitae
    MANUEL JORBA CURRICULUM VITAE DADES PERSONALS Nascut el 9 de maig de 1942, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Domiciliat al carrer de Trelawny, 4, 10è 1a, 08003 BARCELONA. Catedràtic emèrit de Filologia Catalana. Adscrit al Departament de Filologia catalana, Facultat de Filosofia i Lletres, de la Universitat Autònoma de Barcelona. N.R.P. 36.455.740.68. DADES ACADÈMIQUES 1. Títols acadèmics Llicenciatura en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Romànica, subsecció Hispànica) 1968. Títol expedit per la Universitat de Barcelona el 27 de maig de 1969. Grau obtingut amb una memòria dirigida pel Dr. Antoni Comas i defensada el 24 de febrer de 1971: Els textos poètics en llengua catalana del “Diario de Barcelona” (1792-1808), qualificada amb excel·lent per unanimitat. Grau de doctor en Filologia Catalana obtingut amb una memòria dirigida pel Dr. Joaquim Molas i defensada el dia 17 de desembre de 1981: Manuel Milà i Fontanals, crític literari, qualificada amb excel·lent cum laude i premi extraordinari. 2. Cursos i seminaris rebuts Universitat de Barcelona. 1964-1965. Cursos extraoficials de llengua i literatura catalanes, a càrrec, respectivament, dels professors Antoni M. Badia i Margarit i Antoni Comas. Estudis Universitaris Catalans. 1965-1967 i 1968-1969. Cursos a càrrec dels professors Ramon Aramon i Serra (morfologia, sintaxi i edició de textos), Jordi Carbonell (sintaxi, literatura menorquina del segle XVIII), Miquel Coll i Alentorn (historiografia medieval), Jordi Rubió i Balaguer (pervivència de la literatura de to popular i tradicional) i, especialment, Joaquim Molas (poesia i narrativa dels segles XVIII-XX). Estudis i Investigacions, S.A. 1966-1967.
    [Show full text]
  • 1.1 Gearing up for Catalan Intellectual History
    Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0001 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 27/04/2017/Accepted 28/04/2017 Gearing up for Catalan Intellectual History: JOCIH’s Twist Pompeu Casanovas* (Data to Decisions Centre, La Trobe Law School, La Trobe University, Melbourne; Institute of Law and Technology, Universitat Autònoma de Barcelona) [email protected], [email protected] http://orcid.org/0000-0002-0980-237 Josep Monserrat** (Faculty of Philosophy, Universitat de Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0002-8597-6138 Wendy R. Simon*** (Universitat Abat Oliba CEU, Barcelona) [email protected] http://orcid.org/0000-0001-6642-9617 Abstract. This article can be read as an Editorial for the first issue of the Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) in its new stage at de Gruyter Open. It offers, first, a methodical review of the concept, roles, and trends of intellectual history in the 20th century. Next, it looks into the particular Catalan tradition, historiography, and cultural analysis to position the aim and the role of the Journal with regard to similar initiatives. It tries to give an answer to the crisis of intellectual history as a discipline, at the end of the past century. The third part of the article describes some of the available resources. The fourth section introduces the contents of the present issue, focussing on the construction of a collective identity and the literary engagement of Catalan writers between 1920 and 1980, either in their country or in exile.
    [Show full text]
  • Artur Bladé I Alexandre Deulofeu: Una Amistat Marcada Per L’Exili
    ARTUR BLADÉ I ALEXANDRE DEULOFEU: UNA AMISTAT MARCADA PER L’EXILI Jordi González Garcia Soci del CERE • [email protected] [Data de lliurament i acceptació: abril de 2019] RESUM PARAULES CLAU: En aquest escrit intentarem rescatar de l’oblit, fer un A. Bladé, A. Deulofeu, recordatori i homenatge a l’amistat de dues figures cabdals exili, literatura, epistolaris com són Artur Bladé i Alexandre Deulofeu. Artur Bladé per la gent de la Ribera és sobradament conegut, però segur PALABRAS CLAVE: que no tant el que va ser el seu amic Alexandre Deulofeu, A. Bladé, A. Deulofeu, autor de La matemàtica de la història , teoria a la qual dedicà exilio, literatura, la vida. En aquest escrit, a partir de la correspondència que epistolarios es van intercanviar els dos protagonistes guardada a l’Arxiu KEY WORDS: Comarcal de la Ribera d’Ebre, els dietaris publicats per Bladé, les memòries de Deulofeu i diversos articles i escrits que van A. Bladé, A. Deulofeu, deixar al llarg de la seva vida, intentarem fer un recorregut exile, literature, letters de la seva amistat al llarg dels anys. Amistat començada a la Residència d’Intel·lectuals Catalans de Montpeller, inter- rompuda amb l’exili mexicà de l’escriptor de Benissanet i continuada en el seu retorn. RESUMEN En este escrito intentaremos rescatar del olvido y hacer un recordatorio y homenaje a la amistad entre dos figuras capitales como son Artur Bladé y Alexandre Deulofeu. Artur Bladé es sobradamente conocido para la gente de la Ribera, ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 29 (2019): 147-164 147 J.
    [Show full text]
  • The Correspondence Between Roberto Gerhard and Arnold Schoenberg
    The Correspondence between Roberto Gerhard and Arnold Schoenberg PALOMA ORTIZ‐DE‐URBINA On 18 October 1923 Roberto Gerhard, in a creative crisis and seeking guidance, wrote a long letter to Arnold Schoenberg asking to be accepted as his pupil. Two weeks later he received a positive answer and, full of enthusiasm, left for Vienna at once. There he met Schoenberg and began a master‐pupil relationship that would gradually turn into deep friendship, as attested by fifty‐three extant letters written between 1923 and Schoenberg’s death in 1951. Existing in archives in several countries and, for the most part, unpublished, these letters provide a wealth of information about Gerhard’s personal life and professional career, with interesting insights into Gerhard’s composi‐ tional process.1 There are published editions of letters exchanged between Schoenberg and Alban Berg,2 Anton Webern,3 Wassily Kandinsky4 and Thomas Mann,5 as well as a variety of collections gathering together writings and occasional letters between Schoenberg and various other musicians.6 However, the extensive correspondence 1 A complete edition, in both German and Spanish, of the correspondence between Schoenberg and Gerhard is in preparation by the present writer. 2 Juliane Brand et al. (eds), Briefwechsel Arnold Schönberg – Alban Berg (Mainz: Schott, 2007). 3 An edition of the correspondence between Webern and Schoenberg is in preparation by Regina Busch and will appear as volume 2 of Thomas Ertelt (ed.), Briefwechsel der Wiener Schule, commissioned by the Staatliches Institut für Musikforschung, Preußischer Kulturbesitz: see http://www.sim.spk‐berlin.de/disposition_539.html (accessed 9 June 2014).
    [Show full text]
  • El Remate Octubre 2020 (208):Maquetaciûn 1
    Cubiertas octubre 2020 (208):Maquetación 1 21/09/20 11:05 Página 1 Subasta 208 • Octubre 2020 Octubre • Libros y Manuscritos Libros • Subasta: Jueves 22 • Octubre • 2020 Exposición y Subasta: Modesto Lafuente, 12 • Madrid Tel.: (34) 91 447 14 04 • www.elremate.es • e­mail: [email protected] Subastas El Remate Subasta Jueves 22 y Octubre y 2020 Cubiertas octubre 2020 (208):Maquetación 1 21/09/20 11:06 Página 2 150 20 409 230 309 284 406 El Remate octubre 2020 (208):Maquetación 1 29/09/20 12:21 Página 1 LIBROS Y MANUSCRITOS SUBASTA JUEVES, 22 de Octubre a las 18,00 horas en Modesto Lafuente, 12 EXPOSICIÓN Es necesario pedir cita previa para poderles atender durante la exposición Desde el 13 de Octubre en Modesto Lafuente, 12 (Lunes 12 de Octubre cerrado por fiesta nacional) De 9,00 a 18,00 horas ininterrumpidamente Los días 17 y 22 de Octubre sólo de 10,00 a 14,00 horas. (Día 17 de Octubre sólo exposición) Admisión de ofertas por escrito, teléfono y correo electrónico hasta las 17,00 horas del día de la subasta PORTADA: LOTE 250 CONTRAPORTADA: LOTE 399 SUBASTAS EL REMATE MADRID, S.L. Modesto Lafuente, 12 • 28010 MADRID Tel.: (34) 91 447 14 04 www.elremate.es • e-mail: [email protected] Transferencias a Banco Santander: IBAN-BIC: ES47 0049 4664 17 2316714774 El comprador deberá pagar y retirar los lotes en un plazo máximo de 15 días hábiles, pasados los cuales se devengarán gastos de almacenamiento de 6 € diarios EL PRECIO DEL REMATE SE INCREMENTARÁ EN UN 17,24% (MÁS I.V.A.
    [Show full text]
  • Antoni Tàpies (2005) Paint and Pencil on Paper 23,8 X 16,5 Cm II
    Dibuix negre V (Black Drawing V), Antoni Tàpies (2005) paint and pencil on paper 23,8 x 16,5 cm II Enric Pujol Controversial Dalí The politico-ideological controversy with the Catalan intelligentsia SEX, Madness and POLITICS As is self-evident, the statement that Salvador Dalí was one of the most controversial figures (in Catalonia and the world) of the 20th century does not need too much explanation. However, the great public controversy has focused, basically, upon two points: one about whether Dalí was mad or not (a debate especially acute during the artist’s lifetime) and the other about his “atypical” sex life (a controversy especially intense after his death). Neither of these aspects will be dealt analyse the question in detail and that with here, as there are a host of books have been supplemented by declarations on both subjects. As a mere indication, by people close to Dalí, like for example we ought to mention, with regard to the his ex-secretary Enric Sabater2. Above all supposed madness, the book by Àngel we must point out two books: the one by Carmona Dalí no és cap boig (Dalí is no Clifford Thurlow Sex, Surrealism, Dalí and Madman), published in the 1960s, which, Me (which includes the confessions of just by its very title, resolves the polemic the gallery owner Carlos Lozano) and the in a quite categorical and well-reasoned biography by Ian Gibson The Shameful way1. As to the artist’s sex life, lately there Life of Salvador Dalí (in which, in a have appeared different publications that psycho-analytical way, great importance 2 In an interview in Avui (31-5-1998, pp.
    [Show full text]
  • La Plaça Francesc Pujols
    TOT PAGAT Número 3 Butlletí de l’Associació Francesc Pujols Primavera del 2003 LA PLAÇA FRANCESC PUJOLS L’Associació Francesc Pujols, ha- vent consultat persones, personali- tats i personatges pujolsians de tot el món, i considerant els senyals dels temps (l’arribada del tercer mil.lenni, l’avenç de la mundialitza- ció, l’escaiença de les figures de Verdaguer, Gaudí i Dalí, tots tres pujolsians), ha sol.licitat a l’Ajuntament de Barcelona de po- sar el nom de Francesc Pujols a la plaça adjaçent a l’Ateneu Barce- lonès, àgora o fòrum des d’on Pu- jols va sembrar a lloure els seus en- senyaments. S’ha de desfer la ignorància, de- mostrar als pusil.lànimes que la nos- tra proposta està avalada amb totes les condicions, i que els barcelonins / barcelonines i els catalans / catala- nes en general ho volen així. La nostra no és una iniciativa po- RECOLLIM LES ADHESIONS DE PARTI- lítica, sinó cívica, com la figura CULARS I ENTITATS A AQUESTA PRO- d’en Pujols, i és una iniciativa POSTA PER CORREU POSTAL (ARAGÓ unitària dels bons ciutadans / ciuta- 184 BAIXOS INTERIOR, 08011 BARCE- danes. Ara, Barcelona es prepara a LONA) I PER CORREU ELECTRÒNIC ([email protected]). SI renovar l’Ajuntament. És la gran ALGÚ AIXÍ HO VOL, PODEM DONAR TO- ocasió de renovar el nomenclàtor TES LES INFORMACIONS QUE CALGUI 2 TOT PAGAT LLETRES PUJOLSIANES D’AVUI I D’AHIR NOVETATS Qüestió: Si és Déus o no EDITORIALS La indignant sequera editorial que pateix l’obra de Francesc Pujols va trobant remei de mica Solució: Si Déus és, lo seu ésser és bo, e si en mica.
    [Show full text]