DOCSLIB.ORG

La Diputació Finançarà El Desplegament De Fibra Òptica a Tots Els Municipis Reñé Diu Que Destinaran Recursos Per Assolir Aquest Objectiu a Partir D’Aquest Any

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Diputació Finançarà El Desplegament De Fibra Òptica a Tots Els Municipis Reñé Diu Que Destinaran Recursos Per Assolir Aquest Objectiu a Partir D’Aquest Any SEGRE Dissabte, 17 de febrer del 2018 ÉS NOTÍCIA 3 Desplegar la connexió a internet a través de fibra òptica a tota la província. Aquest és el nou objectiu de la Diputació, que preveu començar a destinar fons per aconseguir-ho a partir d’enguany i preveu contractar crèdits per fer-ho si cal. El president, Joan Reñé, ho va anunciar ahir després d’una reunió amb alcaldes de capitals i presidents de consells. COMUNICACIONS BANDA AMPLA La Diputació finançarà el desplegament de fibra òptica a tots els municipis Reñé diu que destinaran recursos per assolir aquest objectiu a partir d’aquest any ITMAR FABREGAT R. RAMÍREZ LA REUNIÓ ❘ LLEIDA ❘ La Diputació finançarà a partir d’aquest mateix any el desplegament de la fibra òpti- Ajuts per a guarderies ca per fer arribar la connexió a z La Diputació mantindrà internet de banda ampla a tots l’aportació anual de 875 euros els municipis de Lleida. Així ho per alumne de les guarderies va anunciar ahir el president de municipals, a l’espera que fi- la corporació provincial, Joan nalitzin els litigis entre ajunta- Reñé, després d’una reunió amb ments i Generalitat. Reñé va alcaldes de capitals i presidents apuntar que, si bé hi ha sen- de consells. Aquest anunci arri- tències que exigeixen abonar ba després que la federació de als municipis 1.300 euros per municipis amb embassaments alumne i any, altres només de- (Femembalses) hagi plante- manen liquidar la diferència jat a l’ens provincial utilitzar entre aquesta aportació que la xarxa de fibra òptica de les havia de fer el Govern i altres centrals hidroelèctriques com a subvencions amb aquesta fina- punt de partida per estendre-la litat. El president va assenyalar a bona part dels 151 municipis que, si finalment la Generali- lleidatans que ara no compten tat ha de pagar íntegrament amb aquest servei i que estan aquests ajuts, “la Diputació apartats de les principals infra- haurà de plantejar-se reclamar” estructures i nuclis de població a l’Executiu català els fons que (com va avançar SEGRE el 28 ha aportat als consistoris, uns de gener passat). dotze milions. Reñé va citar l’estudi de Fe- membalses com una de les pro- La reunió ahir entre la Diputació, alcaldes de capitals de comarca i presidents de consells. Suport tècnic a ens locals postes per al desplegament de z La Diputació reforçarà amb un la fibra òptica i va apuntar que EL DESPLEGAMENT DE LA FIBRA ÒPTICA A LLEIDA equip de cinc secretaris i inter- la Diputació elaborarà els seus ventors el servei d’assistència propi informe sobre les actua- tècnica per assessorar munici- cions necessàries i els costos en Mitjans del 2016 Alcoletge Miralcamp pis. Ara destina tres milions a col·laboració amb els consells. Balaguer Alguaire Ponts ARAN l’any per sufragar 30 secreta- “Hi destinarem recursos entre Fondarella Almacelles Ribera d’Ondara ris, interventors, administratius aquest any i el 2019”, va afir- Golmés Almenar Rosselló VIELHA i tècnics per als ajuntaments mar el president, que va apuntar Lleida Alpicat Seròs PALLARS sense capacitat econòmica per que la Diputació “pot contrac- Bell-lloc Seu d’Urgell ALTA SOBIRÀ Mollerussa RIBAGORÇA contractar aquest personal. tar crèdits amb aquesta finalitat El Palau d’Anglesola Bellpuig Solsona EL PONT Benavent de Segrià Sort DE SUERT 280 desfibril·ladors més si és necessari”. Va afegir que, Tàrrega SORT si bé l’objectiu és que aquesta Cervera Torre-serona CERDAzNY AA la reunió amb presidents Vila-sana LA SEU D’URGELL tecnologia arribi “a tot el ter- Corbins Torrefarrera Alàs i Cerc dels consells i alcaldes de ca- Instal·lats o en ALT ritori”, amb tota probabilitat El Pont de Suert Torregrossa La Pobla pitals de comarques, la Diputa- procés d’instal·lació de Segur URGELL serà inviable estendre cables Juneda Tremp ció va anunciar que distribuirà fins als nuclis de població més el 2017 La Pobla de Segur Vielha TREMP 230 desfibril·ladors entre els petits i aïllats. En aquests casos, Alàs i Cerc Les Borges Blanques Vilagrassa PALLARS municipis de Lleida, així com va apuntar a alternatives com la Alcarràs Maials Vilanova de Segrià JUSSÀ SOLSONÈS cinquanta més per a vehicles connexió de banda ample mit- SOLSONA de Mossos i bombers. Se su- jançant radiofreqüència. NOGUERA Ponts maran als 170 desplegats fins ara i Reñé va apuntar que, en el ‘Nou’ equilibri territorial Arrancada de 8 a 40 pobles futur, preveuen distribuir més Almenar “Fa més de cent anys, Enric BALAGUER Almacelles SEGARRA unitats en nuclis agregats. Alguaire Vilanova de Segrià Prat de la Riba i la Mancomu- Rosselló Benavent de Segrià d’aquesta tecnologia el 2018 Corbins El Palau Torrefarrera Torre-serona d'AnglesolPLa A Vila-sana Vilagrassa CERVERA Reunió sota el 155 nitat de Catalunya van definir Alpicat Fondarella Alcoletge D'URGELLGolmès TÀRREGA MOLLERUSSA Bellpuig n LLEIDA Bell-lloc que la garantia d’equilibri ter- El desplegament de la fibra de ser universal. d'Urgell Ribera z La d’ahir va ser la primera de Miralcamp d’Ondara Torregrossa ritorial requeria que cada poble òptica ha avançat a les comar- El seu desenvolu- Alcarràs URGELL les trobades periòdiques amb Juneda tingués un accés i un telèfon”, va ques de Lleida l’últim any, al pament es troba SEGRIÀ LES BORGES BLANQUES la Diputació sota el 155. Reñé apuntar Reñé. “El que és con- passar de només vuit munici- encara fortament Seròs GARRIGUES ho va qualificar com una situa- venient avui dia és disposar a pis que disposaven d’aquesta vinculat a eixos Maials ció “letal” que suposa “inacció” més d’accés a internet de banda tecnologia el 2016 a quaranta com el de l’auto- mentre planteja qüestions “im- ampla”, va concloure. Aquest al finalitzar l’any passat (ve- via A-2 i el de la presentables” en matèria d’En- anunci arriba després d’un any geu el gràfic), una xifra que línia ferroviària de la Pobla. bre la xarxa de Banda Am- senyament (vegeu la pàg. 16). de l’arrancada de la fibra òptica s’incrementarà al llarg del Així mateix, alternatives com pla Rural, que facilita accés a a Lleida, en què aquesta tecno- 2018. Aquesta tecnologia ja l’ADSL presenten problemes internet per radiofreqüència logia ha passat de vuit a qua- ha arribat a totes les capitals en nombrosos municipis, ja (WiMax) a milers d’usuaris en La notícia, ranta municipis de Lleida. Està de comarca lleidatanes i s’ha que les prestacions decauen àrees rurals. Espera que, ales- a Lleida TV previst que la xifra augmenti al estès per primera vegada més a l’allunyar-se de les estaci- hores, Telefónica hagi com- llarg de l’any, en bona part per enllà de les comarques del pla ons de telefonia. Per la seua pletat el desplegament de la la implantació de noves opera- i ha arribat al Pirineu. Tan- part, la Generalitat apagarà telefonia mòbil 3G i 4G com Vegeu el vídeo al dores que presten aquest servei mateix, l’accés a la fibra dista de forma definitiva a l’octu- a alternativa. mòbil amb el codi. (vegeu el desglossament). SEGRE Dissabte, 17 de febrer del 2018 COMARQUES 11 LES GARRIGUES PATRIMONI HISTÒRIC Rutes per veure la floració L’obertura de l’església de Rosselló, dels ametllers ❘ ARBECA ❘ El consell de les Gar- rigues ha organitzat avui i en l’aire per 40.000 euros d’inversió demà dos rutes senyalitzades per poder veure els ametllers L’ajuntament ja prepara carpes per celebrar-hi les comunions de primavera en flor. La primera transcor- MAGDALENA ALTISENT re entre els nuclis d’Arbeca X. RODRÍGUEZ del 2016, quan es va ensorrar i la Floresta, pel tram de ❘ ROSSELLÓ ❘ La inauguració de l’es- el campanar de l’església, en- carretera que uneix les dos glésia de Sant Pere de Rosselló, tre 3.000 i 4.000 euros per a la localitats. La segona, entre prevista inicialment per Nadal parròquia amb les activitats que la Floresta i les Borges Blan- i després a finals de març, es ha organitzat. La presidenta de ques, i en la qual els visitants troba ajornada sine die perquè l’entitat, Vicenta Guardia, va podran conèixer també la ca- falta una inversió de 40.000 eu- assegurar que en aquests actes sa de l’artista Edith Schaar. ros per pintar l’interior del tem- han participat altres associaci- La corporació continuarà ple i reformar el terra. L’ajunta- ons del poble, com la colla sar- programant aquestes rutes ment va descartar ahir aportar danista o la coral del municipi. fins que acabi el període de aquests diners, mentre que des Val a recordar que la primera floració dels ametllers a la del bisbat van apuntar que estu- fase de la reconstrucció de l’es- comarca. dien, al costat de la parròquia, glésia, que ha consistit en el re- com dur a terme les obres i la cobriment i la consolidació de manera de finançar-les. L’alcal- l’estructura, ha comptat amb de, Josep Abad, va explicar que un pressupost de 120.000 euros ALT URGELL l’església no tornarà a obrir fins amb aportacions de la Diputació que no estiguin totes les obres Acte de commemoració de la caiguda del campanar, el mes passat. i la Generalitat. acabades i va apuntar que les Fins a 150.000 misses continuaran celebrant-se al local parroquial, situat al cos- euros per tat de l’església. En aquest sen- tit, el primer edil va assegurar millorar camins que tornaran a instal·lar una carpa a la plaça de l’Església ❘ LA SEU D’URGELL ❘ El consell de per poder acollir les comunions, l’Alt Urgell ha tret a con- com ja van fer l’any passat.
Load more

Recommended publications
  • Catalonia, a Paradise for Ecotourism the Essential Destinations Of
    Catalonia, a paradise for ecotourism Biosphere reserves, Natural parks, singular country- side... Catalonia has a territory full of natural areas for ecotourism. In a small stretch of land where it is The essential destinations 1 Serralada Litoral 12 Montgrí i Illes Medes possible to go from one end to the other in a single day, lovers of nature can find an infinity of ecotourist Hiking and educational activities. Under 50 km from the city of Bar- Diving in a protected area of the Mediterranean. On the Costa of ecotourism in Catalonia Brava, the Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Natural Park is one of the activities, like watching wild animals living in freedom, celona are the parks of the Serralada Litoral, Marina and Montnegre y Val d’Aran el Corredor, 3 hill areas with views of the Mediterranean where numer- best areas of Catalonia for controlled diving. The islands are considered snorkelling in a marine reserve and stargazing under ous educational activities are available, and which are traversed by the one of the largest marine reserves of the Mediterranean. Vielha 15 a totally clear sky. Listen to the deers bellowing in the ranges GR 92, the Grande Route track that follows the Catalan coastline from VAL D’ARAN one end to the other. 13 Garrotxa-Pla de l’Estany of the Catalan Pyrenees. Look for cetaceans in the Cap de Creus Natural Park. Or doing 2 Guilleries-Savassona Singular beech groves among volcanoes. The Zona Volcánica de 16 Valls de France la Garrotxa Natural Park is the best example of volcanic scenery of the l’Alt Pirineu Andorra birdwatching and scientific tourism in the two Nature photography in extraordinary scenery.
    [Show full text]
  • Seasonality and Cyclic Tendency of Mortality in a Pyrenean Population^
    Pirineos, 135: 29 a 38, JACA, 1990 SEASONALITY AND CYCLIC TENDENCY OF MORTALITY IN A PYRENEAN POPULATION^ A. GONZÁLEZ-MARTÍN* and D. I. TOJA* SUMMARY.- Mortality characteristics exert a great influence on the demographic framework of the population, determined by different factors: internal (genetical and cultural specific features), external (dependent on the ecosystem), and Intermediate ones (the population's capacity to adapt itself to the environment). The analysis of seasonal distribution of 3313 deaths re­ corded at Parish Registers from El Pont de Suert (Alta Ribagorca, Catalonia, Spain) from 1664, is evidence of the importance of all these factors. The distribution patterns show the relationship between mortality and climatic conditions, epidemiological conditions, as well as socio-economical and demographical transformations. The cyclical trend model, common to many iberian mountain populations, does not show up In this particular population. RESUMEN.- Las características de la mortalidad Influyen decisivamente en la estructura demográfica de las poblaciones, regida por diferentes facto­ res: internos (rasgos específicos genéticos y culturales), externos (caracte­ rísticas del ecosistema) e intermedios (capacidad de la población de autoa- Justarse al ambiente). El estudio de la distribución estacional de las 3313 defunciones registradas en la Villa de El Pont de Suert (Alta Ribagorca, Cataluña) desde 1664 evidencia la importancia de todos estos factores. Los patrones de distribución muestran el Influjo de las condiciones climáticas,
    [Show full text]
  • Catalonia, Twelve Wine-Themed Dos Catalogne, Douze AO Aromatisées Au Vin
    Wine and Cava Designations of Origin Appellations d’Origine (AO) du Vin et du Cava Catalonia, twelve wine-themed DOs Catalogne, douze AO aromatisées au vin Very near Barcelona you’ll find a journey In Catalonia, you can visit over 300 A proximité de Barcelone, un voyage au travers En Catalogne, vous pouvez visiter plus de 300 through twelve designations of origin to wineries, stroll amidst vineyards, enjoy des 12 appellations d’origine vous permettra caves, vous promener parmi les vignobles, discover a varied and attractive landscape, a rich heritage, combine wine with de découvrir toute la diversité et l’attractivité profiter d’un riche patrimoine, combiner vin from vineyards beside the sea to others gastronomy… Ideas to guarantee a unique d’un paysage autour de la tradition du vin, et gastronomie… Des propositions pour tous clinging to mountainsides. experience for everyone all year round. depuis des vignobles reposant en bord de mer publics et pendant toute l’année pour vivre une à ceux accrochés aux flancs des montagnes. expérience unique. DO Alella 1 DO Catalunya 2 DO Cava 3 Distances between capitals The vineyards of the Alella A quelques pas de la ville de It stretches from the Cava is made mainly with S’étendant de la Méditerranée Le Cava est un vin mousseux Distances entre capitales DO beside the sea near Barcelone et en bordure de Mediterranean to the aux Pyrénées, elle compte 50.000 Macabeo, Xarel·lo and élaboré surtout avec Macabeo, Vielha Barcelona produce white mer, les vignobles de l’AO Alella Pyrenees, with 50,000 ha hectares de vignoble et regroupe Parellada following the Xarel·lo et Parellada suivant la BarcelonaGirona Lleida Tarragona wines featuring particularly the produisent des vins blancs à partir of vineyards in some 200 plus de 200 caves.
    [Show full text]
  • Guia Activitats Primavera 2019.Pdf
    FRANÇA / FRANCIA Toulouse N-125 Bausen Canejan Les Bossòst PI FRANÇA / FRANCIA R N-141 I Bagnères-de-Luchon Arres Val d'Aran N Vilamòs La Noguera Pallaresa EU/ Era Garo Es Bòrdes na Salardú PIRIN VIELHA Baquèira Valls d’Àneu Alós d’Isil Estany de Certascan Vielha e Mijaran Arties Alt Àneu Naut Aran Pallars Sobirà E Por Pica d’Estats t de la Bonaigua València O Túnel de Vielha d'Àneu Tavascan Esterri d'Àneu PARC NATURAL all de Cardós Lladorre Pantà de la V DE L'ALT PIRINEU Pantà de Baserca La Guingueta Torrassa a Esterri de Cardós PARC NACIONAL d’Àneu L a Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES N gorçan Espot oguer Ribera a de Cardós Rib I ESTANY DE Àreu a a Pa PRIMAVERA / 2019 SANT MAURICI rera Boí l guer la A N D ORR A o re all Fer N V all de Boí sa Alins a V L Barruera r Tírvia o T e Taüll FRANÇA / FRAN CIA d a Llavorsí Toulouse guer Farrera o Capdella Andorra la Vella Vilaller N La Llessui CG-1 N-20 Llívia Alta Ribagorça Les Valls Meranges Guils de Rialp de Valira Cerdanya Benasc / Torre de EL PONT DE SUERT Cerdanya PUIGCERDÀ N-116 Benasque Capdella Enviny SORT a r i Alt Urgell l Perpinyà Pic Orri a Ger all Fosca V Bolvir V Montferrer a Lles de Cerdanya Baix Pallars L Soriguera i Castellbò Queixans Anserall Estamariu El Pont de Bar Prullans Isòvol Prats i Sarroca de Bellera Sansor Fontanals de La Pobleta LA SEU D'URGELL Cerdanya de Bellveí Prats Alp Bellver de N-152 Pantà d'Escales Gerri Alàs Arsèguel Martinet Cerdanya Das Senterada de la Sal Montferrer Artedó Montellà Riu de Urús Estany de i Martinet Cerdanya Montcortès Alàs i Cerc Ansovell
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Aportacions a La Flora Dels Pirineus Centrals (II)
    Orsis 27, 2013 261-286 Aportacions a la flora dels Pirineus centrals (II) Moisès Guardiola Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 08193 Bellaterra [email protected] Albert Petit Empar Carrillo Aaron Pérez-Haase Efrem Batriu Josep Maria Ninot Universitat de Barcelona. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona Llorenç Sáez Universitat Autònoma de Barcelona. Unitat de Botànica Facultat de Biociències. 08193 Bellaterra Manuscrit rebut el desembre de 2012 Resum En aquest treball aportem noves dades de 58 plantes vasculars trobades, principalment, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o en àrees properes (des de la Vall d’Aran fins a Andorra). De cadascuna, en donem les localitats on l’hem observada i en valorem l’interès fitogeogràfic, tenint en compte el coneixement actual de la flora piri- nenca. Festuca alpina Suter subsp. riverae Chas, Kerguélen & Plonka i Trisetum spicatum (L.) K. Richt. subsp. ovatipaniculatum Hultén ex Jonsell representen novetats per a la flora de Catalunya, alhora que es confirma la presència de Lathyrus bauhinii Genty i Trisetum baregense Laffite & Miégeville, plantes citades d’antic. La resta de citacions corresponen a plantes rares o poc citades en aquest territori o al conjunt de Catalunya. Paraules clau: plantes vasculars; plantes rares; element boreoalpí; endemisme; oròfit; Parc Nacional. Abstract. Additions to the flora of the central Pyrenees (II) Here we report new data concerning 58 rare plants, mainly recorded in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park or in neighbouring areas (from Vall d’Aran to An- dorra).
    [Show full text]
  • Temperatura Mitjana Mensual (°C)
    TEMPERATURA MITJANA MENSUAL (°C) COMARCA MUNICIPI GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES ANY Alt Camp Alcover 8.4 10.5 12.7 14.0 17.3 20.4 22.6 23.4 20.7 18.7 12.4 9.5 15.8 Alt Empordà Agullana 8.0 10.2 13.7 14.3 16.8 18.8 21.9 23.2 20.3 17.1 12.0 9.1 15.5 Alt Empordà Roses 9.9 10.9 14.1 15.9 18.3 20.9 23.6 25.3 * d.i. d.i. 12.4 * 10.1 16.4 Alt Urgell la Seu d'Urgell d.i. 6.7 11.2 12.7 15.0 18.1 20.3 20.9 18.4 14.0 6.4 3.4 13.2 Alt Urgell Organyà 3.8 7.0 11.7 13.6 15.0 * 19.4 * 21.3 22.0 19.1 14.3 7.4 3.8 13.0 Alta Ribagorça el Pont de Suert 1.0 4.2 8.5 10.4 13.1 15.5 17.5 18.4 15.2 11.1 5.0 1.8 10.0 Anoia els Hostalets de Pier. 8.0 10.4 13.6 14.8 d.i. 21.3 23.5 d.i. d.i. d.i. 12.2 * d.i. 15.3 * Anoia Veciana 4.6 7.0 10.8 11.2 14.7 17.1 19.2 21.0 18.2 14.8 7.9 4.4 12.5 Bages Sant Salvador de G.
    [Show full text]
  • Linguistic Advergence and Divergence in Northwestern Catalan
    Linguistic advergence and divergence in north-western Catalan: A dialectometric investigation of dialect leveling and border effects Esteve Valls* University of Barcelona Martijn Wieling University of Groningen John Nerbonne University of Groningen * Corresponding author: Esteve Valls, University of Barcelona, Spain, [email protected] Abstract This paper investigates several linguistic changes which are ongoing in north-western Catalan using a contemporary corpus. We take advantage of a range of dialectometric methods that allow us to calculate and analyze the linguistic distance between varieties in apparent time from an aggregate perspective. Specifically, we pay attention to the process of structural dialect loss due to linguistic advergence to standard and eastern Catalan in many north-western Catalan dialects located in Catalonia (Spain) and Andorra. We also provide evidence that the dialect leveling taking place in these two areas strongly contrasts with the relative stability of the Catalan dialects on the other side of the Catalan-Aragonese border in Spain, where Catalan is not an official language. These opposite sociolinguistic situations (Catalonia and Andorra have strong language policies to support Catalan, whereas Aragon does not) have triggered a twofold process of vertical advergence between the Catalan spoken in Catalonia and Andorra towards the prestigious varieties, on the one hand; and of horizontal divergence between these dialects and those located in Aragon, on the other hand. This situation has notably strengthened the border differences between Aragon and Catalonia during the last 80 years. This paper is one of the first attempts to study the border effects not only between regions belonging to different countries, but also between different administrative regions within the same country.
    [Show full text]
  • Centres-Lleida.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Lleida Codi del centre Nom del centre Població 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25005260 Institut Ribera del Sió Agramunt 25006859 Llar d'infants Municipal l'Era d'Agramunt Agramunt 25000730 Escola Francesc Feliu Aitona 25000158 Escola Sant Salvador Albatàrrec 25008479 Llar d'infants El Carrilet Albatàrrec 25000161 Escola L'Àlber Albesa 25000195 Escola Comtes de Torregrossa Alcarràs 25008893 Escola Parc del Saladar Alcarràs 25008819 Llar d'infants d'Alcarràs Alcarràs 25000225 Escola Mare de Déu del Carme Alcoletge 25008698 Llar d'infants Lo Tossalet Alcoletge 25000250 Escola agrària d'Alfarràs Alfarràs 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25008637 Llar d'infants Municipal d'Alfarràs Les Llavoretes Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000341 Escola Antònia Simó Arnó Almacelles 25006483 Institut Canigó Almacelles 25007992 Escola d'Almenar Almenar 25006227 Institut d'Almenar Almenar 25009411 Llar d'infants Bambarol Almenar 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25008911 Llar d'infants L'Estel Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000602 Escola Albirka Arbeca 25000626 Escola Els Til.lers Artesa de Lleida 25000638 Escola Els Planells Artesa de Segre 25006136 Esc. de Música Municipal de Balaguer Balaguer 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25000778 Escola Gaspar de Portolà Balaguer 25000857 Escola La Noguera Balaguer 25008789 Escola Mont-roig Balaguer 25000811 Escola Pia de Balaguer Balaguer 25000833 Institut Ciutat
    [Show full text]
  • Guide to the Autonomia of Cataluña
    Spain Catalonia Barcelona Girona Lleida Tarragona Introduction 1 A walk round the capital cities Barcelona 10 Tarragona 16 Lleida 19 Girona 22 United Kingdom Trips round the Dublin autonomous comunity Girona London Costa Brava 25 Ireland The Eastern Pyrenees and valleys 29 Barcelona Costa de Garraf Paris and Costa del Maresme 31 The province’s inland area 34 Tarragona France Costa Daurada 35 Lleida The Western Pyrenees Cantabrian Sea and Val d´Aran 39 Leisure and shows 42 Catalonia Girona Lleida Useful information 47 Barcelona Tarragona Portugal Madrid Lisbon Spain Mediterranean Sea Atlantic Ocean Melilla Ceuta Rabat Morocco Canary Islands Arreau Quillan Port-Barcares Fos Tarascon Estagel Les FRANCIA PERPIGNAN 3091 Bossóst Millans B. de Luchon ran Vall d’A BAQUEIRA Ax-les-Thermes Túnel de Bielsa Salardú -BERET Arties 3145 2575 Vielha P Pic Carlit Port de Pic d´Estats P la Bonaigua El Serrat 2921 Pico Posets 3408 Baqueira Bielsa 3371 V Esterri d'Àneu P P.N. DE AIGÜESTORTES a a ANDORRA Port-Vendres Benasque ll d Vall de rer Y LAGO DE SANT MAURICI ’À Fer Ordino Soldeu ne Cardó all CERLER 230 u V Mont-Louis P.N. DE ORDESA Cerler Caldes de Boi Encamp Llívia Portbou Y MONTE PERDIDO Castejón oí Espot ANDORRA 1450 Vilaller B ESPOT-ESQUÍ les Escaldes la Jonquera P. N. de Sos e 2905 Roc de Fraussa Punta dels d Llavorsí LA VELLA VALLTER-2000 Prats-de-Mollo Colera CAP DE CREUS 2910 l BOÍ-TAÜLL Puigcerdà Canons a Taüll RESORT Llançà V Bellver Capmany Peralada PORT-AINÉ Lles 2913 Queralbs 260 el Port de la Selva Ainsa-Sobrabe el Pont Sort de Cerdanya Alp Puigmal Setcases Coll d’Ares P Ribes Emb.
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]
  • Presence and Persistence of Basque Toponymy in Catalan Pyrenees
    Presence and persistence of Basque toponymy in Catalan Pyrenees. Some geographical questions Joan TORT-DONADA 1. Introduction The existence of the Basque language, or Euskara, forming a veritable “linguistic island” (due to its non-Indo-European origin, and to the impossibility of establishing any links with any known language family) in the southeast of Europe, raises interesting questions of a geo- linguistic and geo-historic nature; it also raises interesting questions of onomastics, in general, and of toponymy, in particular. Although today the language is spoken mostly in the autonomous community of the Basque Country and in part of Navarre in Spain, and in the dépar- tement of Pyrénées-Atlantiques in France, it is widely accepted that historically its territory was much broader: specifically, it extended across Aquitaine and much of the Ebro river basin, occupying more than half the mountain chain of the Pyrenees and extending as far even as the western sector of the Catalan Pyrenees.1 Looking beyond the existence of this “linguistic island”, attempts at understanding the Basque language and its toponymy from a his- torical perspective run into a further problem: its somewhat uncertain delimitation with respect to other ancient languages. And, more espe- cially, with respect to Iberian, that is, the palaeo-Hispanic language spoken in the Iberian Peninsula before Latin established itself as the predominant language. Thus, the fact that Basque was a non-Indo-Euro- pean language led experts, among whom we find Wilhelm von Hum- boldt, at the beginning of the 19th century, to question whether they might not in fact be the same language.
    [Show full text]