Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2. -
Curs 2019 - 2020
La formació professional a les comarques de Lleida Curs 2019 - 2020 Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Serveis Territorials a Lleida Presentació Els estudis de Formació Professional d’assegurar una major adequació de la capaciten l’alumnat per a l’exercici formació a les necessitats reals de les qualificat de diverses professions i empreses i una millora de la capacitació proporcionen la formació necessària per professional de l’alumnat. adquirir la competència professional i el coneixement propis de cada sector. El llibret que tens a les mans vol contribuir a ajudar-te en aquest procés La formació professional s’organitza per de descoberta i presa de decisions, famílies professionals que ordenen els tot mostrant-te l’oferta de formació ensenyaments en cicles de grau mitjà i professional actualitzada que s’imparteix de grau superior; amb la superació dels a les terres de Lleida. primers s’obté el títol de tècnic i amb la superació dels segons el de tècnic superior. Els centres imparteixen alguns dels seus estudis en diferents modalitats, com són l’alternança simple i la dual. La FP dual concreta un major nivell de compartició de responsabilitats entre els centres i les empreses en la formació dels futurs professionals. La finalitat del reforçament de la relació entre les empreses i els centres educatius ha 2 Índex 1. Ara és el moment de prendre decisions.............4 3.2 Programes de formació i inserció i programes de promoció professional 2. Itinerari formatiu ...................................................4 Programes de formació i inserció ......................28 i 29 3. Ensenyaments professionals ..............................5 Programes de promoció professional .......................30 Programes autoritzats de formació i inserció ..30 a 33 3.1 Famílies professionals i cicles formatius. -
Baixa Descarrega El
DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent. -
L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal. -
Memòria D'activitats09
Memòria d’Activitats 09 ceeilleida. centre europeu d’empreses i innovació 1 Memòria d’Activitats 09 Índex SALUTACIONS1 Complex de la Caparrella ceeilleida2 Edifici ceeilleida 25192 Lleida 2.1 Presentació T. 973 221 119 [email protected] 2.2 Objectius www.ceeilleida.com 2.3 Serveis del ceeilleida 2.4 Territori. Les Borges Blanques i la Seu d’Urgell 2.5 Patronat 2009 2.6 Organigrama 2.7 Ubicació Centres ceeilleida EMPRESES3 3.1 Empreses ceeilleida 3.2 Actuacions. Àrea d’Innovació i Empresa FORMACIÓ4 4.1 Cursos 4.2 Conferències i jornades tècniques organitzades pel ceeilleida 4.3 Activitats formatives amb la col·laboració de ceeilleida 4.4 Resum de les activitats formatives PROJECTES5 5.1 Quadern de l’Emprenedor 5.2 Growth Accelerator 5.3 INiCIA 5.4 Certificat de Qualitat ISO 9001:2008 en els serveis de creació i incubació d’empreses © de l’edició: CEEI. Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Lleida NOTÍCIES6 Impressió: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida Dipòsit Legal: L-95/2010 LLEIDA, 2010 Memòria d’Activitats 09 ceeilleida. centre europeu d’empreses i innovació 5 1. Salutacions Jaume Gilabert i Torruella Josep Presseguer i Gené President de la Diputació de Lleida President del Consell Directiu La Diputació de Lleida té, com una de les seves tasques prioritàries, treballar per al El 2009 ha estat un any important pel ceeilleida. Hem augmentat progressivament desenvolupament econòmic de les terres de Lleida, i ho fa en coordinació amb els del nombre d’empreses que s’instal·len als nostres vivers en relació a l’any anterior, ajuntaments i els agents econòmics i socials del territori. -
Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA -
CERDANYA Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
Llistat de municipis de la CERDANYA que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada CERDANYA - DAS 25-març-10 Alp 964 ALP 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Alp Masella 22 CERDANYA - DAS 25-març-10 MOLINA 15-març-10 Molina, la 271 CERDANYA - DAS 25-març-10 Baltarga 45 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Beders 17 PIC ORRI 29-març-10 Bellver de Cerdanya 1308 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bor 96 CERDANYA - DAS 25-març-10 Cortàs 17 CERDANYA - DAS 25-març-10 Éller 16 CERDANYA - DAS 25-març-10 Nas 18 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bellver de Cerdanya Olià 19 CERDANYA - DAS 25-març-10 Ordèn 9 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Pi 98 PRULLANS 15-març-10 Riu de Santa Maria 105 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talló 34 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltendre 4 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Vilella 7 PRULLANS 15-març-10 Bolvir 188 CERDANYA - DAS 25-març-10 Raval del Castell 47 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bolvir Remei, el 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltorta 27 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Das 78 PIC ORRI 29-març-10 ALP 15-març-10 Mosoll 10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Das Sanavastre 64 CERDANYA - DAS 25-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Tartera 7 GREIXER 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Urbanització Tartera 7 CERDANYA - DAS 25-març-10 Escadarcs 36 CERDANYA - DAS 25-març-10 Estoll 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Pereres, les 12 Osseja Per confirmar CERDANYA - DAS 25-març-10 Queixans 162 GREIXER 15-març-10 Fontanals de Cerdanya -
Federacio Catalana De Bitlles I Bowling Delegació Territorial Lleida
FEDERACIO CATALANA DE BITLLES I BOWLING DELEGACIÓ TERRITORIAL LLEIDA CAMPIONAT DE LLIGA 2008-2009 BITLLES CATALANES PRIMERA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS GOLMÉS 22 15 0 7 12328 925 30 MIRALCAMP 22 15 0 7 12502 937 30 CASTELLNOU A 22 14 0 8 12271 908 28 VALLVERD A 22 13 0 9 12248 903 26 ALBESA 22 13 0 9 12642 959 26 BENAVENT 22 13 0 9 12489 937 26 EL SOLERÀS 22 11 0 11 11998 879 22 IVARS B 22 10 0 12 11942 870 20 VILANOVA BELLPUIG 22 9 0 13 11847 852 18 L'ALBAGÉS 22 8 1 13 11820 867 17 BELLVÍS 22 6 0 16 11493 827 12 SERÒS 22 4 1 17 11725 847 9 PRIMERA DIVISIÓ B CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS IVARS A 22 17 0 5 12570 945 34 BELLAVISTA 22 16 0 6 12518 963 32 VERGÓS A 22 15 0 7 12427 926 30 TORÀ 22 15 0 7 12411 916 30 LOS DEL HUERTO 22 14 1 7 12423 924 29 PALOU 22 12 1 9 12000 882 25 CERVERA 22 9 0 13 11942 858 18 GÀRZOLA 22 9 0 13 11612 816 18 ANGLESOLA 22 8 0 14 11616 838 16 CASTELLSERÀ A 22 6 0 16 11867 845 12 PENELLES 22 6 0 16 11572 851 12 CEPS BITLLES 22 4 0 18 11378 786 8 PLAY-OF PEL TÍTOL En negreta l'equip guanyador MIRALCAMP 603 IVARS A 579 IVARS A 582 MIRALCAMP 575 BELLAVISTA 544 GOLMÉS 534 GOLMÉS 583 BELLAVISTA 570 FINAL GOLMÉS 532 MIRALCAMP 578 SEGONA DIVISIÓ A CLASSIFICACIÓ JORNADA 22 FINAL (PROVISIONAL) EQUIPS JUGATS GUANYA EMPAT PERDUT PJ BITLLES PUNTS AMETLLERS 22 15 0 7 12017 879 30 ELS ALAMÚS 22 14 1 7 12135 911 29 TERMENS 22 13 0 9 11476 825 26 D'ARBECA S. -
El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país. -
Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens -
Intervencions Arqueològiques I Paleontològiques a Lleida Durant L
View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE Crònica científica provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert que periòdicament s’han anat publicant en la Revista d’Arqueologia de Ponent, des del seu exemplar de 1995, enguany correspon presentar les referides a l’any 2009. Per poder dur a terme aquest treball han estat requerides les dades dels Serveis Territorials de Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada més, volem agrair tant l’amabilitat de Josep Gallart, arqueòleg territorial, com la col·laboració del seu equip, en l’aportació de les dades per a l’elaboració d’aquest text. Per a confeccionar aquest breu resum de les in- tervencions arqueològiques i paleontològiques que s’ofereix a continuació, ha estat necessari registrar les diverses intervencions a partir de la informació recollida, i fer una simple descripció quantitativa sobre els tipus d’intervencions, les comarques on van ser realitzades i els períodes afectats. Aquí es presenta la llista d’intervencions classificades Figs. 5 i 6. Ampulla de pelegrí de plom exposada al Museu de Lleida: diocesà i comarcal abans i després del tractament i unes gràfiques quantitatives, no desenvolupades ni de conservació i restauració portat a terme al SCT-Laboratori explicades, de manera similar a com s’ha anat fent d’Arqueologia. Fotografies:© Museu de Lleida: diocesà i comarcal any rere any. Som conscients que aquestes dades que (Servei de Reproducció d’Imatge de la UdL i SCT-Laboratori es presenten només mostren indicadors quantitatius, d’Arqueologia). i potser discutibles en la seva representativitat, de Finalment, pel que fa al Museu de Lleida, s’ha la realitat de l’activitat arqueològica a les terres portat a terme la reintegració, és a dir, l’enganxat de Lleida. -
L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII