L'editto Bulgaro (Del 13 De Setembre Al 14 D'octubre, 22 H) És Un Treball Que Es Va Poder Veure a La Cuina Dins De La Programació Del Grec
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Dossier de premsa L’Editto Bulgaro 1 Punt Avui 03-09-12 Redacció. Calders i Berlusconi inspiren Barcelona El Teatre Almeria de Barcelona reprèn dos treballs que es van poder veure fugisserament a l'escena la temporada passada, l'un s'inspira en els contes fantàstics de Pere Calders i l'altre fa una sàtira documental de l'afer Bulgaro, provocat per unes declaracions de Silvio Berlusconi. Des del 5 de setembre i fins al 14 d'octubre (20h) l'Almeria recupera Invasió subtil, construït a partir de contes de Pere Calders. L'espectacle, dirigit per Víctor Álvaro, ha rebut l'aval entusiasta de familiars del contista. Pel que fa a l'Editto Bulgaro (del 13 de setembre al 14 d'octubre, 22 h) és un treball que es va poder veure a La Cuina dins de la programació del Grec. El representa la companyia La Calòrica, que ja van construir un interessant treball sobre Isabel la Catòlica a Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Ara reconstrueixen el cas Bulgaro, quan Berlusconi va provocar l'acomiadament d'un humorista i dos comentaristes polítics de la televisió, sense que hi hagués protestes al carrer. BCN.Cat 03-09-12 Redacció. L'Almeria Teatre reforça la comèdia aquesta tardor Sàtira política en clau italiana i estatal, els contes de Calders sobre l'escenari i un muntatge que fusiona animals i humans a partir del moviment. L'Almeria Teatre emprèn la seva quarta temporada amb grans dosis d'humor i posades en escena innovadores aquesta tardor. L'Almeria Teatre emprèn la seva quarta temporada amb un reforç dels espectacles d'humor i posades en escena d'allò més transgressores. D'aquesta manera, el teatre vol reforçar la seva trajectòria en la comèdia amb un espectacle de la companyia resident del teatre, Gataro, sobre els contes de Pere Calders i la recuperació d'una peça estrenada al Grec en clau de sàtira. 2 Política i humor Després de passar només durant dos dies pel festival Grec, l'adaptació que la companyia La Calòrica va fer de l'anomenat "edicte búlgar" —l'escàndol italià en el qual la RAI va fer fora dos periodistes i un humorista per recomanació del llavors president Silvio Berlusconi— torna ara als escenaris en el que podria ser també, segons el seu dramaturg, Joan Yago, "una metàfora de la classe política actual". L'editto bulgaro és el segon espectacle de la companyia i s'ha inspirat en el teatre document: "La realitat dels fets supera la ficció", admet Yago, per fer una sàtira de com la política es propaga a totes les esferes de la vida. http://w3.bcn.cat/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,257422265_257449 819_1_1842616889,00.html?accio=detall&home= El Punt Avui supl. Cultura. 14-09-12 Jordi Bordes. BERLUSCONI CONDEMNA EL PERIODISME El repte és com fer paròdia cruel amb algú sense que, al final, el públic l’acabi compadint. La Calòrica es va presentar amb un treball encertat: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Ara, qui es posa a la lupa de la companyia és Silvio Berlusconi, arran del cas Editto Bulgaro: va ser una roda de premsa a Bulgària, el 2002, que declara l’ús criminal d’un humorista i dos periodistes d’una cadena pública i insta que els acomiadin. I l’ordre s’aplica. La Calòrica gasta un humor desfermat. Aventura que Berlusconi es pot defensar. Això l’enfonsarà més. 3 MarcSabater.Blogspot 15-09-12 Marc Sabater. Un documental teatral Tinc un conegut que no s'explica per què generalment ens costa tant arriscar a l'hora d'anar al teatre. Diu que no entén, per exemple, que assumim sense fer- nos mala sang el risc de provar un plat desconegut en un restaurant al qual no hem anat mai, però que, en canvi, a l'hora d'anar al teatre volem jugar sobre segur i ens emprenyem si la proposta no satisfà les nostres expectatives inicials. A partir d'aquí podríem fer un gran debat culinàrio-teatral que ara no ve a tomb, però el cas és que aquesta comparació em va venir al cap després de veure L'Editto Búlgaro, una producció modesta, d'una companyia desconeguda, La Calòrica; que es presenta a l'Almeria Teatre, un escenari englobat en aquella heterogènia categoria de les sales alternatives. I em va venir al cap perquè aquesta lògica reticència al risc teatral pot provocar en aquest cas que molts espectadors es perdin un gran espectacle. Un espectacle, sí, senzill, auster, sense lluentons ni màrqueting; però viu, fresc, ben jugat i defensat a capa i espasa per tots els implicats Resultat de l'encàrrec dels responsables del Festival Grec als de La Calòrica de portar a escena un text relacionat amb el món del periodisme, L'Editto Bulgaro vindria a ser, per entendre'ns, una mena de documental teatral confeccionat en molt poc temps en base a material real sobre la Itàlia de Silvio Berlusconi i, en concret, sobre les represàlies de què van ser objecte tres comunicadors que van atrevir-se criticar públicament il Cavaliere. L'abril de 2002, durant una visita oficial a Bulgària, Berlusconi va aprofitar una massiva roda de premsa per demanar a la direcció de la RAI, la televisió pública italiana, que emprengués mesures contra Daniele Luttazzi i uns altres dos periodistes. Poc després, els tres van ser acomiadats i de fet avui per avui sembla que Lutazzi continua encara vetat. La proposta de La Calòrica relata tots aquests fets amb una dramatúrgia de Joan Yago que manté el to de reportatge del conjunt i, a la vegada, li dóna una perfecta dimensió teatral. I això fa que ens trobem davant d'un espectacle que, a més d'interessant, és divertit. I té missatge. I resulta plenament actual, tal i com van les coses per això que ara se'n diuen els països perifèrics del sud d'Europa. I fins i tot indignant. Un text damunt el qual els quatre protagonistes --Xavi Francès, Marc Rius, Aitor Galisteo-Rocher i Arnau Puig-- evolucionen amb una gran solvència i amb moments d'autèntica brillantor com, entre d'altres, el monòleg sobre la sàtira de Dario Fo que executa impecable Aitor Galisteo. 4 En fi, que potser caldrà arriscar-se més sovint per descobrir perles com aquesta, que passen per la cartellera sense fer massa soroll però fetes des de la professionalitat, la convicció i el talent. Molt i molt recomanable. De veritat. http://marcsabater.blogspot.com.es/2012/09/un-documental-teatral.html?m=1 El Punt Avui supl. Cultura 21-09-12 Jordi Bordes. Berlusconi en estat pur La Calòrica presenta un president d’Itàlia fatxenda, que ell mateix signaria. Sàtira sobre un fet històric. L’edicte búlgar té el nom de les declaracions de Berlusconi a Sofia qüestionant tres presentadors de la RAI. A les poques setmanes, van ser destituïts. El perill de fer una sàtira política és que el personatge criticat, finalment, aparegui redimit per l’escena. Tant d’escarni es fa a la seva pell, que el públic acaba tenint-li pena, per desgraciat (per molt ric i poderós que sigui). Aquesta era la pega d’un meritori intent a Millet, versió original cantada en català de la temporada passada a l’Almería Teatre. La Calòrica, que ja van debutar professionalment amb un interessantíssim treball (Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I al Versus, 2011), signen el capítol grotesc de Berlusconi amb intel·ligència. D’entrada, el presenten com un personatge lateral, perquè ells s’interessen pel cas de l’humorista Danielle Lutazzi (un dels tres que patiran la censura del president, i que avui encara està vetat a la tele i ha traslladat la seva denúncia als teatres). És, a través d’ell, que es narren les baixeses i els desfalcs més reveladors d’aquest magnat de la comunicació que fa el salt a la política, quan veu que perdrà els favors dels partits polítics que li han donat suport fins llavors. No es caracteritza físicament Berlusconi; n’hi ha prou de tirar l’esquena enrere i asseure’s amb les cames obertes al sofà i amb un comandament a la mà. És l’actitud el que resulta repulsiu. Al mateix Berlusconi se’l deixa defensar dels atacs irats de Lutazzi. Probablement, el més aconseguit de la dramatúrgia és l’escena de les tres amigues que comparteixen sofà. Potser se les hauria pogut posar a la perruqueria La Calòrica mostra en aquesta escena una Itàlia que riu acudits de musulmans i gitanos i considera desagradables els que parlen de Lady Di. Prefereix il·lusionar-se pel naixement d’un ós panda a Milà, que rebel·lar-se per les lleis a mida que signa Berlusconi. Un polític que, si s’hi veiés retratat, probablement avalaria bona part de com hi 5 apareix. Fatxenda, com ell sol, la seva desgràcia cau per les declaracions d’una menor que narra les festes bunga-bunga. La Calòrica diverteix i escandalitza amb música romàntica inclosa. 6 TIMEOUT BARCELONA 26-09-12 Juan Carlos Olivares. Teatre polític La Calórica és una jove companyia amb autor incorporat. Joan Yago, company de l’Institut del Teatre de Xavi Francès, Marc Rius, Aitor Galisteo i Arnau Puig, signa el breu repertori de dos títols. Primer una tragicomèdia sobre els últims dies d’Isabel de Castella, i ara una sàtira política sobre el monopoli que Silvio Berlusconi va exercir sobre els mitjans de comunicació a Itàlia. Un domini absolut que es va posar en evidència amb l’“editto búlgar”, la declaració pública del Cavaliere demanant el cap de tres estrelles díscoles de la RAI: un còmic i dos periodistes.