DOCSLIB.ORG

Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General Del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal Del Baix Empordà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General Del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal Del Baix Empordà Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà Descripció segons la Norma NODAC Fons: ESCOLA PÚBLICA DE JAFRE DE TER 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 120 08 116 1.2 Nivell de descripció: Fons 1.3 Títol formal: Escola Pública de Jafre de Ter 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1925-1988 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 0,3 ml paper. 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Escola Pública de Jafre de Ter 2.2 Història del productor: L'any 1887 l'escola de nens es trobava a la casa contigua a la Capella de la Font Santa, però al no reunir les condicions pedagògiques necessàries, l'escola es canvià i quedà ubicada a la casa de Narcís Rocas a l'actual c/ Major, 38. El 1908, torna a patir un altre trasllat, aquest cop al forn d'en Diego, al c/ Major, 7. La primera ubicació de l'escola de nenes fou a l'antic mas Castelló, al c/ Major, 49, el 1914 es traslladà a Can Pou, c/ Carles E. De Rich, 37. Finalment l'any 1922 l'Ajuntament decidí construir un gran edifici establert en el solar on es trobaven les antigues cases d'en Cortada de Colomers, al costat de la Plaça Major. L'edifici es destinà a escola de nens i de nenes al mateix temps que s'hi emplaçava el Jutjat Municipal. Al llarg dels anys l'edifici anà patint petites intervencions que el van millorar. El 1971 s’inaugurà la nova escola de Verges i es creà una Mancomunitat comarcal escolar formada pels municipis de Verges, Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, la Tallada, Parlavà, Rupià i Ultramort. A Jafre van quedar els pàrvuls i els alumnes de 1er i 2on curs d’EGB. Va tancar definitivament l’any 1988. 2.3. Història arxivística: La documentació arribà a l'Arxiu Comarcal a través del Servei Educatiu del Baix Empordà 2.4. Forma d’ingrés: per transferència el 20 de gener de 1993. 1 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà 3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1. Abast i contingut: El document més antic és del 1925 i correspon a un llibre de comptes. Bàsicament el fons recull llibres de registre d'assistència i de matrícula així com els llibres d'inspecció i comptabilitat. 3.2. Sistema d’organització: el quadre de classificació d’escoles públiques creat per l’ACBE 3.3. Informació sobre tria i avaluació: no s’ha portat a terme cap tria i avaluació 3.4. Increments: No es preveuen transferències doncs el fons està tancat. Però segurament caldrà incorporar documentació encara a l’ajuntament de Jafre. 4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS. 4.1. Condicions d’accés: accés restringit, doncs una part important de la documentació està afectada per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.2. Condicions de reproducció: 4.3. Llengua/escriptura dels documents: castellà i català 4.4. Característiques físiques i requeriments tècnics: No hi ha consideracions especials. 4.5. Instruments de descripció: Inventari 5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA 5.1. Existència i localització dels documents originals: Es tracta de la documentació original 5.2. Existència i localització de reproduccions: 5.3. Documentació relacionada: Fons de l’ajuntament de Jafre 5.4. Bibliografia: ARXIVERS DEL BAIX EMPORDA: Anar a estudi abans dels anys seixanta. Blog a la web de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, 2017. 2 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà LLORET, S; RODÀ, M (eds): Nou pobles, una escola. 25 anys de l'escola comarcal Francesc Cambó [1972-97]. [Verges]: CEIP Francesc Cambó de Verges, 1997. MARQUÈS, S; FEU, J; PUJOL, D: L’escola. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona, 2005. 6. ÀREA DE NOTES 6.1. Notes: L’ordenació, classificació i l’inventari va ser realitzat Santi Soler el 1997. 7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1. Autoria i data: Descripció realitzada per M. Teresa Solé el 2008 i revisada per Carme Maria Marugan el 2021. 7.2. Fonts: 7.3. Regles: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006. 3 .
Load more

Recommended publications
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Regencos-DUPROCIM 2
    512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General Del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal Del Baix Empordà
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà Descripció segons la Norma NODAC Fons: ESCOLA PÚBLICA DE PARLAVÀ 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 120 08 188 1.2 Nivell de descripció: Fons 1.3 Títol formal: Escola Pública de Parlavà 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1969-1997 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 1,4 ml paper i 129 imatges (83 positius color paper i 46 diapositives color) 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Escola Pública de Parlavà 2.2 Història del productor: En funcionament des de finals del segle XIX, en els seus inicis l'escola mixta de Parlavà fou regentada per la professora Paula Arderius, substituïda per Francesca Majo l'any 1902. Per la documentació, sabem que l'any 1906 tenia seixanta-quatre alumnes matriculats. Després de diverses modificacions, la nova escola del poble, una escola unitària amb una sola aula, fou acabada l'any 1947. No sembla que aquest edifici tenia moltes deficiències. El 1971 s’inaugurà la nova escola de Verges i es creà una Mancomunitat comarcal escolar formada pels municipis de Verges, Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, la Tallada, Parlavà, Rupià i Ultramort. L’escola de Parlavà es tancà l’any 2000. 2.3. Història arxivística: Els documents es trobaven a l'edifici escolar fins al seu ingrés a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà. 2.4. Forma d’ingrés: per transferència del Servei Educatiu del Baix Empordà el 29 de juny de 2000.
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)
    Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.
    [Show full text]
  • Garrigoles - Les Olives
    FESTA D'ESTIU 2017 GARRIGOLES - LES OLIVES GARRIGOLES - LES OLIVES FESTA D’ESTIU 2017 1 Dies 19, 24, 25, 26 i 27 d’agost SALUTACIÓ DE L’ ALCALDE Benvolguts veïns, Ja ha passat un any i ja tornem que viuen a ciutat, en un gran edifici, sigui l’ajuntament (és a dir, tots de tot l’Ajuntament la seva fantàstica a tenir la Festa Major al nostre petit comenten que no coneixen als seus nosaltres) el que s’encarregui de dedicació al poble. i eixerit poble, i, com no, ja teniu a les veïns i que cadascú allà fa la seva... solucionar el problema. Sabeu que vostres mans la Revista de la Festa però i aquí? Pensem-ho...aquí també varem signar un conveni amb la Desprès d’aquests breus comentaris Major. Aquest any hi trobareu entre ens estem convertint en un poble Deixalleria Comarcal de la Bisbal no em queda res més que desitjar- d’altres temes: consells de salut, la on arribem a casa, tanquem la porta d’Empordà. Aquesta deixalleria està vos que gaudiu intensament de tots presentació del Parc de les Olors, i no sabem res del que li passa al oberta cada dia i tots els veïns de els actes programats i que convideu, l’entrevista a tres dels grans artistes veí, ni res de res...Per canviar això, Garrigoles i hi podeu anar a llançar els si s’escau, a familiars i amics per del nostre poble, la de la Pilar i el en el butlletí de la primavera vam vostres matalassos, neveres, cuines, fer aquesta festa més alegre i plena reciclatge i el programa de la Festa..
    [Show full text]