novel·la, Ja ha sortit el Diccionari ressò de història que ens demanaven

VA PLOURE TOT EL DIA de Teresa Pàmies. Col·lecció «El ba­ lancí», 88. Edicions 62, Barce­ lona 1974. Teresa Pàmies va prenent un lloc ben destacat entre els narradors del país. L’èxit inicial —amb el Testa­ ment a Praga, premi Josep Pla— va poder semblar l’èxit d’un tema indubtablement ben tractat, però suggestiu per ell mateix, i encara més amb el reforç d’aquells frag­ ments admirables de les memòries del pare. Després, hem anat veient que no era això sol. I crec que en el llibre del qual ara parlo n’hi ha la prova decisiva. En un cert sen­ Teresa Pàmies. tit, Teresa Pàmies no hi ha pas abandonat el tema inicial —com no l’ha abandonat a Quan érem capi­ tans—, però amb les voltes que hi termes realistes molt afinats i sense ha donat ha demostrat prou bé que cap truculència. Insisteixo que, pro­ allò que compta de debò en els duïda sobre el fons de la pluja, els seus llibres, més que no el tema, locals, el carrer, la imatge ambien­ és la manera com l’escriptor el sap tal és immediata i vivissima. Però, utilitzar. El primer llibre era cen­ un cop l’ha aconseguida, la narra­ trat en l’exili: el d’ella i el del seu dora —molt explicablement— no pare. Després, a Quan érem capi­ en converteix els episodis en tema tans, dóna una visió del passat narratiu immediat del llibre, sinó —d’ella i del país—, tal com el veu que els utilitza, quan li convé —i avui, després d’una llarga experièn­ els qui hem conegut situacions anà­ cia. I Va ploure tot el dia és el logues sabem fins on poden ser llibre del retorn. D’un retorn —prou suggeridors—, per ajustar amb més edició il·lustrada 325 Ptes. que ho sabem els qui l’hem viscut, precisió els estats d’esperit que li encara que fos en un altre moment produeixen en present als records i d’unes altres maneres— insepara­ entrelligats de l’exili i del retorn ble, és clar, dels records del passat que, sense donar mai la impressió i de la vida de l’exili, i que pren, d’esprémer massa el tema, i units diccionari així i tot, una virtualitat pròpia que amb alguna fugida cap a un passat deixa marcats els qui l’han viscut. més .remot, formen el veritable con­ La manera de contar és, en aquest tingut del llibre. El mateix diria del català-castellà llibre de Teresa Pàmies, molt més to, de la manera de contar, que hi SOPEÑA eficaç i molt més «novel·lística» apareix més personal encara, i so­ que en el primer. L’autora ens diu: bretot més segura, que en els llibres «Quedi ben entès que heu llegit anteriors. El pas del present als castellà-català diversos nivells del passat hi és fet una novel·la», i ens adverteix que hi ha posat situacions i personatges amb una naturalitat i una traça CONTÉ: molt remarcables; el fil mai no hi «estrictament imaginaris». Però, de és trencat. I el llenguatge, sempre 900 pàgines a dues columnes fet, jo no hi sabria pas destriar eficaç, hi aconsegueix ben sovint 65.000 mots i allò que és imaginat d’allò que hi una intensitat expressiva molt alta. 85.000 accepcions és recordat. I, en tot cas, i encara que no ens fes cap advertiment, He dit que el tema no hi és mai 47 temes gramaticals català i castellà (Ortografia i Mor­ el que és evident és que el procedi­ utilitzat d’una manera exhaustiva, fologia) . ment narratiu que hi adopta és molt i crec que és per aquí que esdevé 117 verbs regulars, irregulars i auxiliars. més lliure, i l’ofici literari molt més visible una de les qualitats més evi­ 56 vocabularis il·lustrats. segur. Sense cap justificació que no dents del llibre. La riquesa temà­ 39 mots remarcats (barretina, calçotada, caramelles, co­ sigui purament literària, hi barreja tica no hi és un resultat de la bla. jocs florals, països catalans, rabassaire. sardana, episodis molt diversos i els conta varietat que hi pugui haver en els vegueria, etc.). tan aviat en primera com en segona fets viscuts, sinó de la intensitat 8 il·lustracions típiques de color (Castellers i Xiquets. persona. Tot això no exclou, ja amb què han estat viscuts; en el els Tres Tombs, la Sardana, les Caramelles, etc.). s’entén —i l’autora també ens ho passat, és clar, però sobretot a Noms de pila. curiositats, costums i refranys vinculats diu—, que en el llibre hi hagi «molt l’hora de transformar-los en lletra al poble català. d’autobiogràfic». Però no costa gai­ escrita. D’aquí ve que, a despit de re d’adonar-se que, en la utilització, la unitat temàtica que es manté en A la present obra s’han tingut en compte les Normes de tot esdevé, diríem, autobiogràfic els tres llibres publicats fins ara, l'Institut d'Estudis Catalans i va dedicada, preferentment, als sense compromís. És a dir, novel- Teresa Pàmies no hi aparegui com lístic. una narradora limitada a un sol escolars I als qui són nou vinguts. tema. Qualsevol altre tema humà El llibre conta, en present, i sobre dels que hi apareixen indicats tot el fons pròxim d’un dia de pluja DE VENDA A TOTES LES LLIBRERIES passant pren, per poc que l’autora incessant, l’episodi de la visita d’uns s’hi entretingui, la mateixa intensitat policies a casa de la nouvinguda. dels que pot semblar que depenen EDITORIAL RAMON SOPEÑA, S.A. Hi fan un registre, se l’enduen a de la temàtica deliberada de Tobra. declarar i, al vespre, la deixen en M’agradarà molt llegir, parli del Provença, 95 Tel. 230 38 09 Barcelona llibertat. L’acció és, així, molt sen­ zilla, perfectament ambientada, i que parli, el llibre següent. contada sense insistències, en uns MAURICI SERRAHIMA

42 [330]