El Sagramental: Una Milicia Camperola Dirigida Per Barcelona

EL SAGRAMENTAL: UNA MILICIA CAMPEROLA DIRIGIDA PER BARCELONA

Maria Teresa Ferrer i Mallol *

A mitjan segle Xlll, nombrosos malfac- L'èxit obtingut pel sagramental del tors tenien atemorida la població de la Llobregat en el manteniment de l'ordre rodalia de Barcelona, sense que els oficials públic en determinà l'ampliació. L'any 1314 reials poguessin fer res per evitar-ho. Les ja era estès a tota la vegueria de Barcelona i autoritats eclesiàstiques i municipals de el Vallès, menys Caldes de Montbui, que no 2 Barcelona tenien interès a mantenir-hi hi havia volgut participar.* ) Joan I l'amplià a l'ordre, tant per assegurar els accessos a la les vegueries d'Osona i el Bages i a la sots- ciutat com per salvaguardar les terres i béns vegueria de Moià; és el que hom anomenà que hi posseïen els ciutadans i les institu- sagramental nou, mentre que el de la cions i persones eclesiàstiques. Així doncs, vegueria de Barcelona i el Vallès passava a proposaren al rei Jaume I que atorgués un ésser conegut com el sagramental vell. privilegi que permetés la creació de milícies Durant el segle XIV els patrons del camperoles a les parròquies de Provençana, sagramental regularen diverses qüestions Sant Bol, Sant Joan Despí, Santa Maria de relacionades amb aquestes milícies. L'any Cornellà, Sant Climent, Santa Maria de 1315 Jaume II aprovà unes extenses ordina- Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant cions, que havien redactat el vicari del bisbe, Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu els religiosos, els consellers de Barcelona i d'Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma de Bernat de Fonollar, procurador de Catalun- 3 Viladecans, Gavà, Castelldefels i el terme ya, el mes de març de 1314.< ' L'any 1336 del castell d'Aramprunyà. unes noves ordinacions puntualitzaren algu- 4 Les primeres ordlnacions conegudes, nes obligacions i drets< ) i l'any 1368 Pere el del gener de 1258, autoritzaren els homes Cerimoniós regulà les funcions dels capitans del sagramental a tenir armes a casa per tal del sagramental.'5) d'usar-les quan fossin convocats "50 Després de l'ampliació del sagramental a metent", és a dir, cridant o tocant campa- les vegueries d'Osona i el Bages, Joan I nes, corns o altres Instruments, a fi de per- aprovà, l'any 1395, unes noves i llargues seguir els malfactors que haguessin delin- ordinacions que li havien presentat els bisbes quit en llurs termes/1' i capítols de Barcelona i de Vic, l'abat de l'Estany, la ciutat de Barcelona, la vila de Moià i altres llocs i persones que formaven * Institució Milà i Fontanals (CSIC) i Institut d'Estudis Catalans. 6 (1)ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), C (Cancelleria), part d'aquesta institució en aquell moment.' ) reg. 9, f. 14 v. (1258, gener, 15), publ. CODOIN (Colección de Documentos Inéditos del Archivo Gene- ral de la Corona de Aragón, publ. per P. de BOFARULL i continuadors), VI, dpc. 124. Cf. també MADURELL i (2) ACA: C, reg. 241, f. 215 V.-216 r. Cf. també CUA- MARIMON, Josep Maria: "Els sagramentals del Vallès, Maresma i Llobregat (Contribució a la seva història)", DRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 209. VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona (3) ACA: C, reg. 2592, f. 107 V.-111 r., copiades en 1962). Barcelona: 1964, v. II, p. 183-192, ¡ CUADRADA, unes ordinacions de 1425. Coral: "El sagramental i les franqueses del Vallès i del (4) ACA: C, reg. 860, f. 74 V.-75 v. (1336, octubre, 29). Maresme a l'Edat Mitjana", XXXIII Assemblea interco- Cf. També CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramen- marcal d'Estudiosos (Granollers, 1987). Granollers, tal", p. 209. 1989, p. 203-217, i "Els greuges del sagramental a les Corts catalanes (s. XIV-XV)", ¿es Corts a Catalunya. (5) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 210. Congrés d'Història Institucional (Barcelona, 1988). Bar- (6) ACA: C, reg. 1911, f. 47 V.-50 v., publ. a CODOIN, celona: 1991, p. 208-216. VI, doc. 457.

61 Els membres del sagramental s'havia de constituir sempre amb el consentiment dels senyors jurisdiccionals.*11) L'organització era, en principi, voluntà- Aquesta condició frustrà la reincorpora- ria. Sabem que l'any 1258 Jaume I disposà ció de Granollers al sagramental l'any 1414. • que els membres del sagramental poguessin Pel febrer, el rei Ferran havia autoritzat abandonar-la lliurement i precisà que no es aquesta reincorporació, a petició de la vila, desentenia de la defensa dels qui ho fessin. que s'havia queixat que sempre hi havia Però, més endavant, Jaume II gairebé forçà pertangut fins que la jurisdicció havia passat l'adhesió de Caldes de Montbui, precisament a domini del comte Pere d'Urgell i després al per tal d'assegurar la solidaritat dels llocs de del seu fill Jaume, però pel maig anul·là la vegueria en el manteniment de l'ordre.'7' aquesta concessió perquè Ramon de Torre- Si bé al començament només pertanyien lles, que posseïa llavors la jurisdicció de la al sagramental els homes del rei, de l'Esglé- vila, hi havia protestat.'12) sia i dels ciutadans de Barcelona dels llocs Les ordinacions de 1315 disposaren que, \ de la rodalia de la ciutat que ja hem esmen- si algú volia entrar-hi amb els seus homes, tat abans, aquest col·lectiu s'amplià en el havia de demanar-ho al veguer de Barcelo- segle XIV a tota la vegueria de Barcelona i el na, al bisbe i als consellers de la ciutat, que Vallès. Segons les ordinacions confirmades havien d'ésser unànims en l'acceptació. l'any 1315, que sembla que assenyalaven Les persones interessades a ingressar en aquesta ampliació, hi pertanyien tots els el sagramental havien de presentar una homes de vila i els pagesos que vivien en sol·licitud, en forma individual o col·lectiva. terres de l'Església, del rei o dels ciutadans Un cop admesos, havien de prestar jura- de Barcelona dins de les vegueries de Barce- ment. L'escrivà del sagramental aixecava i lona i Vallès.'8) Hom preveia el cessament de acta i ho comunicava als capitans.'13) ; les ordinacions que hi havia hagut fins lla- Tots els membres del sagramental i vors al Llobregat, si el rei aprovava les havien de tenir armes a casa: ballesta o noves, altrament haurien hagut de conti- espasa i llança. Segons les ordinacions de nuar vigents les antigues. 1258 la ballesta havia de disposar de cent Les ordinacions del 1395 precisaven que tretes, mentre que les ordinacions de 1315 pertanyien al sagramental tots els homes de reduïren el dipòsit de tretes a trenta i les reialenc, tant homes propis com aloers del de 1395 el deixaren en deu, a més d'uns rei i de la reina, que ja en fossin abans. Hi complements que no foren precisats. En foren admesos llavors, a més, tots els homes ('alternativa d'espasa i llança les ordina- de reialenc de les vegueries d'Osona i el cions de 1395 hi afegiren escut. Segons Bages i de la vila, batllia i sots-vegueria de les ordinacions de 1315 el procurador de Moià, si en volien formar part. El bisbe i el Catalunya o el veguer, en terra del rei, i els capítol de Vic i l'abat de l'Estany hi inclo- senyors en llurs senyorius, eren els qui gueren els llocs i homes que tenien dins les havien de vigilar que aquestes disposicions vegueries esmentades. Les ordinacions auto- es complissin, bé que més endavant hom ritzaren tots els eclesiàstics, ciutadans i confià aquesta tasca als capitans del homes de vila que ho volguessin a entrar en sagramental. el sagramental amb l'acceptació prèvia per Tots els homes de més de vint anys part dels sobreposats i sempre que hi contri- estaven obligats a sortir al sometent; el pare buïssin econòmicament.'9) no podia ésser excusat pel fill ni viceversa. Hi ha constància que persones de Només la vellesa i la malaltia eren eximents senyoriu també formaren part del sagramental, però havien de tenir l'autorització del senyor.<10> En tot cas, des de les Corts (11) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 209. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de de Barcelona de 1300, el sagramental Valencia y principado de Cataluña. Cortes de Cataluña, publ. per la Real Academia de la Historia (Madrid: 1896-1922), I, p. 160, cap. XXII. (7)ACA: C, reg. 241, f. 215 V.-216 r. (1314, juliol, 28). (8)ACA:C, reg. 2593, f. 107v.-111 r. (1315, juny, 8), (12) ACÁ: C, reg. 2367, f. 76 V.-77 r. (1414, febrer, 24) i reg. 2431, f. 64 v. (1414, maig, 26). (9)/4CAC, reg. 1911, f. 47 V.-50 v. (1395, juliol, 15). (13) MADUREU, J. M.: "Els sagramentals del Vallès, (10) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 210. Maresma í Llobregat", p. 184-185.

62 acceptables. L'incompliment d'aquesta dis- Els capitans posició era castigat amb una multa de 20 sous, segons les ordinacions de 1258 i de Tenim poques notícies de la primitiva 1315, i amb deu sous segons les de 1395. organització del sagramental. Per privilegis Aquestes darreres ordinacions establiren posteriors sabem que a cada parròquia hi també l'obligació de vigilar el trasllat de pre- havia almenys un capità que dirigia els sos, si ho manava el capità del sagramental, homes del sagramental del seu terme. sota pena de cent sous. Segons les ordinacions de 1315, el veguer L'any 1258 Jaume I disposà que, si els de Barcelona i el senyor del lloc havien homes del sagramental feien algun mal d'elegir dos capitans a cada vila o parròquia. per defensar-se, no estaven obligats a Els capitans havien de jurar complir les dis- esmenar-lo; les ordinacions de 1315 ratifi- posicions del sagramental I inspeccionar tot caren aquesta decisió i les de 1395 preci- allò que s'hi referís i havien de rebre el jura- saren que podrien ésser castigats si no ment de llurs homes comprometent-se a respectaven les disposicions del sagramen- sortir al sometent. En el cas que fossin negli- tal i delinquien. En aquest cas haurien gents o no observessin les ordinacions d'ésser jutjats pel veguer de Barcelona, havien d'ésser castigats per llurs senyors aconsellat pels advocats ordinaris del Con- amb una multa de 40 sous, que havia de sell de la ciutat. Ni el governador, ni el\ cobrar el senyor. Els capitans havien d'ésser procurador general, ni el lloctinent del rei, renovats cada dos anys, llevat que fossin ni cap altre oficial reial, encara que tin- considerats negligents, cas en el qual havien gués jurisdicció ordinària, no hi podria d'ésser substituïts immediatament. Després intervenir; només podria fer-ho el monar- d'haver-ne estat no podien tornar a exercir ca personalment, si volia. La denúncia, en el càrrec durant tres anys. Si hi havia discòr- tot cas, hauria de venir de part privada i dia en l'elecció havien d'ésser escollits pel no de cap fiscal o membre de les tresore- rei o pel seu batlle, si el lloc era reial; per ries del rei o de la reina ni de cap altre ofi- dos canonges, si era del bisbe i el capítol; cial. El denunciant hauria d'assegurar per dos religiosos si era d'ordes religiosos i abans de res als denunciats les despeses per dos consellers de Barcelona, si pertanyia del plet, altrament no es podria fer; també a ciutadans barcelonins. En el cas de senyo- els denunciats les haurien d'assegurar, per rius compartits, havien d'ésser elegits per un si resultaven inculpats. representant de cadascun dels senyors. Segons les ordinacions de 1258, la Els capitans podien portar armes a la multa imposada als qui no sortissin al feina i allà on anessin, i no els podien ésser sometent s'havia de repartir entre el rei i penyorades per deutes propis o aliens. el senyor del lloc mentre que, en els llocs Les ordinacions de 1395 reduïren el de senyoriu eclesiàstic, la multa havia nombre de capitans del sagramental a un a d'ésser tota per al senyor del lloc. Les ordi- cada lloc, vila, castell o parròquia. Establiren nacions de 1315 establiren que una quar- que fossin elegits cada dos anys pels sobre- ta part de la multa s'havia de repartir posats o per les persones que ells designes- entre el capità i el denunciant, mentre que sin i que haguessin de jurar el càrrec en sembla que les tres quartes parts restants poder d'ells. Les obligacions eren les matei- havien d'ésser lliurades al senyor del lloc. xes especificades en les ordinacions ante- Les ordinacions de 1395 determinaren que riors i foren autoritzats, a més, a portar de les penes imposades als homes del armes prohibides per tot el Principat; hi fou sagramental per no tenir les armes, no especificat, a més, que tenien dret a rebre obeir, no sortir, etc. se n'havien de fer les armes dels malfactors presos per ells.<14> quatre parts, una per al senyor del lloc, L'any 1368 Pere el Cerimoniós, per tal una per als sobreposats, una per al capità i de dignificar aquest càrrec, havia disposat una per al rei. De les penes se n'havia de fer execució immediata; si el senyor no la (14MCA C, reg. 1911, f. 47 y.-50 v., publ. a CODOIN, feia, els sobreposats l'havien de fer, des- VI, doc. 457. La reina Maria, muller del rei Martí l'Humà, notificà aquesta darrera concessió a tots els ofi- prés de donar fadiga de deu dies però, si cials reials perquè la respectessin: reg. 2333, f. 11 r.-v. volien, les podien perdonar. (1396, setembre, 5).

63 que els capitans cobressin un salari i que tin- jectes expressament a la jurisdicció reia guessin autoritat per castigar els qui no sor- ordinària. Els sobreposats s'encarregarer tissin al so del viafós. Disposà, a més, que d'exercir aquest control. Els eclesiàstics els capitans fossin elegits entre membres de d'una banda i els prohoms barcelonins de les mans major i mitjana.'15) Aquesta darrera l'altra nomenaven cadascú un sobreposat, mesura devia respondre a la creença que la que tenia cura dels afers del sagramental i mà menor, la més pobra, era més propensa de controlar els capitans i els homes que a la demagògia i que convenia que els capi- l'integraven. Quan el sagramental s'amplià a tans fossin gent assenyada i moderada i, les vegueries d'Osona i el Bages i a la sots- sobretot, amb béns que garantissin un com- vegueria de Moià, l'Església de Vic, l'abat de portament responsable. l'Estany i la vila de Moià tingueren en llur El càrrec de capità era incompatible amb territori les mateixes competències que càrrecs reials, com el de batlle, i amb profes- l'Església de Barcelona i els prohoms barce- sions de servei públic, com les de carnisser o lonins en el nomenament de sobreposats. moliner; no podien, tampoc, ésser ciutadans Bé que segurament els sobreposats ja de Barcelona. Eren també impediments per actuaven com a representants de cadascun al càrrec la joventut excessiva, la pertinença dels patrons del sagramental des d'un bon a una bandositat i la malaltia.'16) Els elegits començament, el càrrec no fou reglamentat podien no acceptar el càrrec, si al·legaven fins a les ordinacions de 1395. Era com- alguna excusa acceptable. Per exemple, l'any petència dels sobreposats elegir directa- 1379, Guillem Vidal, que havia estat escollit ment, o per mitjà de comissionats designats capità pels homes de Sarrià, al·legà que a aquest efecte, els capitans del sagramen- estava molt ocupat en els afers d'una tutoria tal; tenien, a més, el control de l'admissió i en altres coses i que no podia acceptar el de nous membres. càrrec; l'excusa fou acceptada pel rei Pere el Tenien l'obligació d'inspeccionar els Cerimoniós, que manà als homes de Sarrià homes del sagramental per veure si tenien que n'elegissin un altre.'17) les armes degudes. Les inspeccions les Quan el rei cregué que els capitans del havien de fer amb coneixement dels patrons sagramental, que considerava oficials seus, del sagramental.'19) També podien manar s'havien excedit en llurs funcions donà sobreseure alguna actuació prevista pels ordres de processar-los. L'any T386, per homes del sagramental. Per exemple, l'any exemple, Pere el Cerimoniós confià ai seu 1376, Bernat de Barberà, canonge, i Burguet conseller i algutzir, Francesc Munyós, el pro- de Sarrià, ciutadà de Barcelona, que eren els cés contra alguns capitans culpables d'incen- sobreposats aquell any, manaren els capitans dis i enderrocaments, potser en relació amb í homes del sagramental que no fessin cap l'atac contra el castell de la Roca, de Pere execució contra la casa de Mogoda, que era Arnau Marquès. Francesc Munyós els podia de l'Almoina dels Pobres de la Seu de Barce- bandejar, sotmetre a turment i processar-los lona, ja que dubtaven que fos legal; el motiu amb l'assessorament d'un jurista i per fer-ho de la discòrdia era la confiscació de bestiar rebé plens poders del rei.'18) per part del batlle de la dita casa, dins de la seva jurisdicció i com a execució d'un ban.'20> Els sobreposats A la darreria del segle XIV els sobreposats eren elegits per a dos anys i l'elecció es Sembla clar que sense garantia d'un feia en anys alterns,, un any el sobreposat control per part de l'Església i la ciutat de dels prohoms de Barcelona i el següent el Barcelona, el rei no hauria autoritzat la de l'Església. constitució d'unes milícies populars no sub- Les ordinacions del 1395 apujaren els sobreposats a tres, perquè el tercer havia de regir el sagramental nou d'Osona i Bages. (15) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 210. Aquest tercer sobreposat havia d'ésser ele- (16) MADUREU, J. M.: "Els sagramentals del Vallès, Maresma i Llobregat", p. 186-187. (17) ¿CA C, reg. 1257, f. 153 v. (1379, octubre, 8). (19) XICA C, reg. 1911, f. 47 V.-50 v. (1395, juliol, 15). (18) XUTA C, reg. 1108, f. 185 v. (1386, març, 26) i 194 (20) ACA: C, cr de Pere el Cerimoniós, caixa 54, núm. v.-195r. (1386, abril, 3). 6.611 (1376, juliol, 29). És una carta dels sobreposats.

64 qit un any per la vila de Moià, un altre pel A vegades foren cridats també per bisbe i el capítol de Vic i un altre per l'abat i defensar la costa. L'any 1406, per exem- el convent de l'Estany.<21> ple, els consellers de Barcelona havien tingut notícia d'un atac d'un estol corsari Funcionament del sagramental barbaresc contra Agda i per això recoma- naren a tots els capitans del sagramental L'any 1336 el rei Pere el Cerimoniós, a que cridessin sometent i fessin vigilar tota proposta dels consellers de Barcelona, dis- la costa del Maresme i la desembocadura posà que els homes del sagramental del Llobregat, a fi que l'estol no pogués fer podrien perseguir i detenir delinqüents per aiguada ni tampoc atacar la costa pròxima delicte flagrant, però que els haurien de lliu- a Barcelona.'22) rar tot seguit als oficials reials i no els Els homes del sagramental havien podrien alliberar en cap cas sota fiança. Les d'acudir al sometent, tant si era convocat ordinacions de 1395 precisaren que calia per la mateixa organització com pels ofi- lliurar-los al batlle o al senyor de qui fos la cials reials. El veguer de Barcelona, si es jurisdicció del lloc o parròquia on s'hagués tractava d'aquesta vegueria, i el batlle de comès el delicte que ells haurien de castigar. cada lloc havien de sortir al sometent junta- Els bandejats i expulsats de pau i treva ment amb els homes del sagramental i havien d'ésser lliurats al veguer de Barcelo- aquests podien requerir llur presència i ajut. na o a l'oficial que els havia bandejat. Si hi eren presents, els homes del sagra- Si els delinqüents es refugiaven en mental s'havien de posar a les seves ordres, algun castell o lloc, el sagramental hauria de altrament havien d'obeir llurs propis capi- requerir públicament el senyor o l'adminis- tans. Els oficials reials havien d'impedir que trador d'aquest lloc perquè li fossin lliurats. els membres del sagramental talessin o cre- Si el senyor o l'administrador negaven que messin res, llevat quan un lloc fos culpable el malfactor o malfactors hi fossin, els de protegir un malfactor i negar l'escorcoll. homes del sagramental haurien de dema- Sembla que els excessos en aquest punt nar-los de fer-hi un escorcoll. Si hi consen- eren els que havien induït les autoritats tien, els homes del sagramental no podien barcelonines a redactar les ordinacions de fer-hi cap mal o tala, sota pena d'esmena 1336, encaminades ad temperandum del dany i d'una multa. L'escorcoll havia sacramenta/As i a evitar que els capitans i els d'ésser fet per quatre o cinc capitans, els membres d'aquesta milícia poguessin fer més antics, amb alguns altres membres del mal ús de llur força.'23) sagramental, però entre tots no podien Les ordinacions de 1315 i les de 1395 ésser més de deu, inclosos els capitans. Les especificaren que el rei i els seus oficials no ordinacions de 1395 hi afegiren que, si les podrien menar en host o cavalcada els autoritats del lloc no permetien de fer homes del sagramental perquè aquesta ins- l'escorcoll, el sagramental podria talar i titució era una servitud voluntària; el damnificar els béns dels malfactors i els de monarca només podia disposar d'host i qui els acollissin. En aquest cas no estarien cavalcada segons el costum antic, el dret obligats a fer cap esmena. comú i les Constitucions Generals i els Usat- Els homes de sagramental només esta- ges. Però tenim constància d'alguna convo- ven obligats a defensar els residents a les catòria del sagramental a l'host. Per exem- vegueries de Barcelona i el Vallès i Osona i ple, pel juny de 1397, Martí l'Humà manà el Bages que pertanguessin a aquesta milí- els capitans del sagramental de Barcelona i cia. Encara que hi hagués sometent, si els el Vallès que, amb els homes de llurs capi- homes veien que era a favor d'una persona, tanies, s'adrecessin a la Seu d'Urgell. Des tant si era de reialenc o de senyoriu, com si d'allà, i sota la capitania del governador no n'era membre, havien de tornar a casa. dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, Només quedaven exceptuáis d'aquesta regla els caminants, que havien d'ésser (22) MADURELL, J.M.: "Els sagramentals del Vallès, defensats en tots els casos. Maresma i Llobregat", p. 190. (23) ACA: C, reg. 860, f. 74 V.-75 v. (1336, octubre, 29) (21MCAC, reg. 1911, f. 47 V.-50 v. (1395, juliol, 15). i reg. 1911, ff. 47 v.-BO v. (1395, juliol, 15).

65 havien de dirigir-se al vescomtat de Castell- nia el penó, el mateix penó, el reglament bò i se n'havien d'apoderar, ja que el rei del sagramental, etc.<27> l'havia confiscat al comte de Foix pel delicte Malgrat que gaudia d'autorització d'haver envaït el país per reivindicar els pre- general per repartir talles, en algunes oca- tesos drets successoris de la seva muller, la sions el sagramental demanà llicències espe- infanta Joana, filla de Joan l.<24> cífiques per reunir-se i imposar-ne als seus Les ordinacions de 1315 establiren que, membres. Per exemple, l'any 1386, en si resultava necessari que els homes del sol·licità una a fi d'aplegar els diners neces- sagramental del Vallès ajudessin els del Llo- saris per a les despeses de defensa en el plet bregat i viceversa per combatre un gran iniciat per Pere Arnau Marquès, senyor de la nombre de malfactors, ho podrien fer, quan Roca, pels danys causats pel sagramental al ho demanessin els capitans, amb el seu castell; poc després, la llicència fou beneplàcit del rei o del seu veguer, el bisbe i anul·lada a precs de Pere Arnau Marquès, el capítol, els religiosos amb dominis a la que al·legà, en primer lloc, que el sagra- zona i els consellers de Barcelona. mental rebia ajuda per litigar contra ell i que Les mateixes ordinacions assenyalaren això li provocaria grans despeses i, d'altra que era il·legal cridar sometent contra el banda, que era una llicència general, quan senyor o el seu representant que actués els afectats només eren quinze homes que contra els seus pagesos, segons li permetien havien estat presos i que només ells havien les Constitucions i els Usatges, i fes empares de tenir el dret de reunir-se i repartir talles o penyores contra els seus emfiteutes. Els per defensar-se. Però el sagramental acon- mateixos homes del sometent haurien seguí fer cancel·lar aquesta anul·lació, deci- d'agafar aquell que els hagués cridat inde- dida en secret, i que quedés en vigor la con- gudament i lliurar-lo al senyor perquè el cas- cessió primera.*28) tigués al seu arbitri, si era un home propi. Si Els capitans del sagramental estaven el que ho havia fet era emfiteuta, perdria els autoritzats a utilitzar la força i la presa de béns que tingués del senyor, que els adqui- penyores contra els qui es resistissin a con- riria ipso facto, a coneixença del jutge en tribuir en una talla. Si no aconseguien qui el rei delegués. cobrar la talla, podien reclamar l'ajut d'un D'altra banda, en aquestes ordinacions porter reial.<29> els eclesiàstics feien constar que no creien que pogués incloure's dins el marc d'actua- Caràcter antinobiliari del sagramental ció del sagramental la venjança de sang, sinó només la conservació de la justícia i Quan el sagramental s'estengué a la l'erradicació del delicte. vegueria de Barcelona i el Vallès, primera- Els membres del sagramental podien fer ment, i a les vegueries d'Osona i el Bages, talles entre ells, amb consentiment dels on hi havia molts dominis d'homes de parat- patrons, bisbes, ciutats, etc., per sufragar les ge, de cavallers i fins i tot de membres de despeses, els salaris dels advocats, dels l'alta noblesa, el sagramental trencà la pri- sobreposats, dels escrivans, etc.<25> o per macia del poder nobiliari, que ja no fou pagar a la cancelleria els privilegis obtinguts; l'únic que disposava de forces armades per per exemple, l'any 1388 el sagramental tal d'imposar l'ordre públic que li convin- devia 3.200 florins d'or al rei, una quantitat gués. Els pagesos de reialenc i els de dominis molt alta, però que el rei considerava mode- eclesiàstics tingueren la possibilitat de res- rada si es tenia en compte l'amplitud dels pondre a les vexacions de diferents senyors i privilegis concedits;'26) també, a nivell local, la van aprofitar. hom acudia a un repartiment de talles per Sabem que, des de ben aviat, hi hagué comprar elements que els manquessin, com incidents entre homes del sagramental i podien ésser un corn, el botavant que soste-

(27) MADURELL, J. M.: "Els sagramentals del Vallès, (24) ACA: C, reg. 2314, f. 5 v. (1397, juny, 30). Maresma i Llobregat", p. 189. (25) Cf. exemples de talles a MADUREU., J. M.: "Els sagra- (28) Cf. la confirmació de Joan I: ACA, C, reg. 1892, f. mentals del Vallès, Maresma I Llobregat", p. 187-188. 51 v.-53r. (1387, setembre, 27). (26) ACA: C, reg. 1870, f. 54 r.-v. (1388, octubre, 27). (29) ACA: C, reg. 1870, f. 54 r.-v. (1388, octubre, 27).

66 membres de l'estament nobiliari, concreta- matança de jueus, oblidant completament ment, ja l'any 1319, amb els senyors del que llur missió era defensar la llei i l'ordre castell del Far, Romeu de Corbera i la seva i no pas enfrontar-se als oficials reials. muller Sibil·la, i en alguns casos els esca- Molts homes enrolats en l'estol de l'infant mots del sagramental es van excedir en llur Martí, que es preparava al port de Barce- comesa. Hi hagué empresonaments i judicis lona per salpar cap a Sicília, també van contra els homes del sagramental, que aca- prendre part en la revolta, però certament baren unes vegades bé per al sagramental i això no excusava l'actuació dels homes del altres vegades no tant o gens. El cas de sagramental.*33) 1319 acabà amb l'absolució dels encau- Els nobles odiaven el sagramental tant sáis/30» Els anys 1337 i 1338 hi havia diver- perquè era una milícia formada per pagesos ses causes en curs per excessos del sagra- com perquè podia entrar a llurs terres, mental: una contra el batlle de Vilamajor i escorcollar els castells, prendre-hi gent, etc. Cardedeu i una altra contra el batlle de Cal- A les Corts de Perpinyà de 1350-1351 des de Montbui i altres membres del sagra- Berenguer de Sant Vicenç, un senyor del mental, que havien provocat un avalot con- Maresme que era tractador a Corts pels tra el veguer de Barcelona quan havia anat cavallers de la vegueria de Barcelona i el a aquesta població; també els municipis de Vallès, presentà un greuge contra el sagra- Sant Cugat del Vallès i els seus habitants i mental d'aquesta vegueria, qualificat de els de Castellar estaven encausáis.<31> L'any "malvat e terrible ús o ley... que és contra 1386, una actuació del sagramental al Déu, el senyor rey e contra bona costuma". poble de la Roca, que pertanyia a Pere Afirmà que els homes del sagramental eren Arnau Marquès, havia comportat tala culpables de diversos danys fets als cavallers d'arbres, derrocament i crema de cases, i homes de paratge: morts i crema de cas- molins i colomars i altres danys que foren tells i de cases de cavallers i d'altres perso- avaluats en 1.532 lliures i 10 sous. Arran nes, i demanà que la jurisdicció i el càstig d'aquest excés foren empresonats quinze dels delinqüents correspongués, com a homes del sagramental, contra els quals regalia que era, només al rei i als oficials fou obert un procés. La sentència judicial reials i no a "avalot de pageses", a gent imposà una indemnització a favor de Pere "qui no han raó, ne conexensa, ne saben Arnau Marquès, que encara no havia acon- què's fan". Assegurà que el sagramental seguit de cobrar l'any 1401.<32> representava un perill per als homes de Molt més greu va ésser la participació paratge de la vegueria, per als rics-homes i dels homes del sagramental en el pogrom els cavallers de tot Catalunya, que sovint hi contra els jueus de Barcelona l'any 1391. anaven i fins i tot per a l'estat, ja que, El poble menut revoltat repicà les campa- segons ell, els moviments comunals a altres nes a sometent i els homes del sagramen- països havien començat consentint aques- tal es congregaren a la ciutat, assaltaren tes vergonyes. el Castellnou, malgrat que hi onejava la Tots els síndics de les ciutats i viles de bandera reial, obriren la porta de la Cúria Catalunya i molts eclesiàstics -l'arquebisbe del batlle de Barcelona, cremaren les i el capítol de Tarragona, el vicari del bisbe i escriptures i escorcollaren les cases per tal el capítol de Barcelona, el procurador de de trobar els jueus que s'havien refugiat l'abat de Sant Cugat, l'abat de Banyoles primer en el Castellnou i després en cases pels homes que tenia a Vilassar i Argento- de cristians i participaren també en la na, el bisbe i el capítol de Vic i els de Torto- sa, Lleida i la Seu d'Urgell i el castellà d'Amposta- es manifestaren contra el (30) Riu, M.: "La primera revolta dels segadors i la justícia a la Catalunya del segle XIV", Studia Històrica et Philolo- gka in honorem M. Batllori, Roma: 1984, p. 411-416. CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 3-4. (33) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 7. FITA, F.: "Estrago de las juderías catalanas en 1391. (31MC4: C, reg. 1054, f. 50 r. (1337, abril, 7), f. 188 Relación contemporánea", Boletín de la Real Academia r. (1337, desembre, 30), reg. 1055, f. 19 r.-v. (1338, de la Historia, XVI-XVII (1840), p. 432-445. BATLLE, C.: maig, 19) i 22 r.-v. (1338, juny, 22). La crisis social y económica de Barcelona a mediados (32)X\C4: C, reg. 1892, ff. 51 V.-53 r. (1387, setembre, del siglo XV. Barcelona: CSIC (Departamento de Estu- 27) i reg. 2130, ff. 86v.-87 r. (1401, maig, 18). dios Medievales), 1973, v. I, p. 108-109.

67 greuge i demanaren que no fos considerat cognom, donant seguretats i fiadors per a com a tal; en canvi el braç nobiliari, l'abat ells i llurs successors, a fi d'esmenar danys i de Ripoll i el cambrer de Sant Miquel de despeses si la denúncia no era fonamenta- Cuixa, en nom de l'abat, insistiren perquè da.'36) La concessió havia d'ésser vàlida fos considerat com a greuge. L'afer fou durant deu anys, però fou recollida a les encomanat a Jaspert de Tregurà i ignorem ordinacions de 1395, queja hem comentat. com fou resolt. En tot cas el sagramental Però la campanya nobiliària contra el no fou dissolt.<34) sagramental continuà. El 19 d'abril de 1397 En els anys següents, les controvèrsies la reina Maria, com a lloctinent del seu van continuar, especialment després de marit, el rei Martí, absent a Sicília, deixà en cadascun dels nombrosos incidents. Barce- suspens el sagramental nou fins que no li lona defensà sempre que els processos de fossin mostrats els privilegis del rei Joan I; sometent i els de pau i treva eren dues era la reacció a les agressions perpetrades regalies fonamentals que permetien la pel sagramental a Vic i a Manresa.'37) El 17 intervenció del rei dins dels territoris senyo- de juliol de 1397 els Consellers de Barcelona rials, i que per aquest motiu calia defen- proposaren en el Consell, a instància del rei, sar-les acarnissadament, i més en de negociar amb els barons i cavallers per moments com aquells, a la darreria del tal d'arribar a un acord sobre el sagramental segle XIV, en què la jurisdicció reial ordinà- d'Osona i el Bages, que era el que congriava ria havia estat alienada a la major part de més oposició. La ciutat i els bisbes i capítols Catalunya.05) de Barcelona i de Vic havien d'escollir una La reducció del territori sotmès a la persona, i els nobles una altra amb plens jurisdicció reial, però, repercutí al mateix poders per moderar el privilegi del sagra- temps en una disminució dels efectius del mental. Els eclesiàstics estaven disposats a sagramental, ja que els llocs que havien fer el que decidís la ciutat. El Consell acordà passat a jurisdicció senyorial van abandonar que fossin donats poders arbitrals a certs l'organització. Ja hem comentat abans el juristes que podrien modificar i corregir el cas de Granollers, que hagué de sortir del privilegi sense revocar-lo. En cas de desa- sagramental quan la jurisdicció passà al cord, el rei tindria l'última paraula.'38) Potser comte Pere d'Urgell. L'any 1387 els sobre- com a conseqüència d'aquest acord del posats del sagramental de la vegueria de Consell de Trenta, el 6 de setembre de 1397 Barcelona i el Vallès s'havien queixat que el rei suspengué el sagramental nou, mentre disposaven de tan poca gent que amb prou decidia si atemptava o no contra les lliber- feines podien fer les actuacions necessàries tats i privilegis dels cavallers, com aquests contra els delinqüents. Els pocs homes que asseguraven; la suspensió fou prorrogada quedaven estaven, a més, atemorits per les pel gener i pel juliol de 1398 perquè'el denúncies constants de què eren objecte monarca encara no havia pogut estudiar la per part dels cavallers, generosos i ciuta- qüestió.'39) Malgrat la suspensió, el batlle dans honrats, senyors de castells i llocs a la general acudí amb el sagramental a la baro- vegueria, que els professaven un odi capital. nia de la Portella, situada a la vegueria del Per aquest motiu Joan I concedí als sobre- Bages, i per tant a la zona del sagramental posats, als capitans i als membres del sagra- nou,i obligà per la força els homes de Ber- mental que els oficials reials no actuessin nat Galceran de Pinós a formar un sindicat d'ofici contra ells ni fossin admeses les que havia de permetre tirar endavant la denúncies per actes del sagramental si els redempció de la jurisdicció empenyorada querellants no les presentaven amb nom i per la Corona a aquell noble.'40)

(34) CORTES, I-2, p. 443-445 i FERRER i MALLOL, Maria (36) ACA: C, reg. 1892, f. 238 V.-239 v. (1387, octu- Teresa: "El patrimoni reial i la recuperació de senyorius bre, 20). jurisdiccionals a finals del segle XIV", Anuario de Estu- (37) ACA: C, reg. 2347, f. 100 r.-v. (1397, abril, 19). dios Medievales, 7 (1970-1971 [1973]), p. 446. Beren- guer de Sant Vicenç havia tingut topades amb el sagra- (38) AHCB: Llibre del Consell, 27, f. 101 r. (1397, mental. CUADRADA, C.: "El sagramental i les franqueses juliol, 27). del Vallès", p. 205-206. (39) FERRER, M. T.: "El patrimoni reial", p. 446. ACA, C, (35) AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona): Lle- reg. 2229, f. 98 r.-99 r. (1398, juliol, 12). tres Closes, 2, f. 3 r.-4 r. i 4 v.-5 r. (1383, maig, 6 i 8). (40) fe/c/em, p. 433.

68 Com que l'ofensiva nobiliària contra el malgrat aquestes ordres es reunien igual- sagramental no s'aturà pas amb la suspensió, ment, procedís contra ells; al mateix temps el rei es veié obligat a delegar la solució de prometia al governador ocupar-se personal- l'afer en la reina Maria, puix que ell estava ment, quan tornés a Catalunya, de l'escalf ocupat amb les Corts d'Aragó i no podia que els del sagramental rebien de les ciutats dedicar-hi una atenció tan urgent com el i viles reials.*41* Mentrestant, el 30 de juny de descontentament creixent de la noblesa sem- 1406, el rei havia tornat a suspendre el blava requerir. La reina rebé plens poders el sagramental nou sis mesos més.'42' 2 de juny de 1399 i el rei li assignà un consell La ciutat de Barcelona havia mostrat el de quatre juristes, tots o gairebé tots barce- seu desacord amb les mesures preses pel lonins, perquè l'ajudessin en la resolució governador de Catalunya, perquè segons els d'aquesta qüestió: el vice-canceller Macià privilegis del sagramental cap oficial reial no Castelló, els doctors Pere Sacalm i Pere de podia actuar contra els homes d'aquesta Santmartí i el jurista Esperandeu Cardona. milicia, llevat del veguer de Barcelona i Pocs dies després, els oficials reials encara amb el consell de juristes d'aquesta hagueren d'afrontar el perill d'una reunió no ciutat. Havia enviat, doncs, dos missatgers al autoritzada que els barons, nobles, cavallers i rei per obtenir la revocació de les ordres homes de paratge pretenien fer per tractar, contra els membres del sagramental.*43> sembla, dels dos greuges que tenien: la Les queixes de la noblesa contra el redempció del patrimoni reial i el sagramen- sagramental continuaren durant el regnat tal. La reunió fou impedida, de moment, de Ferran d'Antequera i foren exposades a però el rei hagué d'ordenar d'obrir una les Corts de 1412-1413. Potser per aquest enquesta sobre els abusos fets pels comissa- motiu el rei Ferran modificà alguns aspectes ris per a la redempció contra els detentors de del sagramental. Disposà que els oficials béns del patrimoni reial i hagué de cedir reials no interferissin la tasca dels capitans també en la qüestió del sagramental, sobre la del sagramental, però els homes d'aquesta qual manà fer enquesta, mentre de moment milícia no haurien de prendre's la justícia sobresseia el sagramental de les vegueries de per la seva mà i haurien d'ajudar els oficials Barcelona i el Vallès, com abans havia sobres- reials. No podrien tampoc aprofitar-se de segut el d'Osona i el Bages i Moià. llur condició per denegar als senyors els Alguns altres abusos dels homes del drets reals i personals a què li estiguessin sagramental nou, que tornava a ésser vigent obligats i, si eren homes propis d'un senyor, després de la suspensió temporal de 1398, haurien de menester la seva autorització per provocaren una nova onada d'indignació pertànyer al sagramental.*44) entre els nobles i un altre intent de reunió el Però els incidents van continuar. Un dels 1406 per atacar els homes del sagramental més destacats s'esdevingué l'any 1413, quan de Vic i Osona, que havien causat danys al els homes del sagramental atacaren el lloc del donzell Ferrer de Castellet i al noble Ramon Far, on talaren vinyes i arbres, cremaren de Peguera. Hom intentà calmar els ànims molins i causaren altres danys en els béns de amb el càstig dels culpables. El governador Riambau de Corbera, a qui pertanyia el lloc. El de Catalunya ja n'havia penjat un a Santpe- primogènit, l'infant Alfons, empresonà els res- dor i n'havia condemnat a mort quatre més ponsables i el rei intercedí en llur favor. Final- el 17 d'agost de 1406; el rei l'animava a exe- ment, després de pujar al tron, els perdonà.*45) cutar aquestes sentències, tot prometent de donar per bo el que fes i no escoltar els (41) FERRER, M. T.: "El patrimoni reial", p. 447. precs que li fessin els consellers de Barcelo- (42)X\CA: C, reg. 2235, f. 142 r. (1406, juny, 30). na, que sostenien el sagramental. Per evitar (43)AHCB: Llibre del Consell, 28, f. 91 r. la reunió dels nobles i les violències que en (44) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 213. podien resultar, el monarca envià lletres clo- (45) CUADRADA, C.: "Els greuges del sagramental", p. 213- ses als capitostos de la noblesa, a Jaume 214. ACA: C, reg. 2587, f. 35 r.-36 r. (1416, octubre, 15). Un Riambau de Corbera, probablement el pare del d'Urgell, al comte de Cardona, a Roger Ber- Riambau d'aquesta ocasió, ja havia tingut un altre inci- nat de Pallars i a Bernat de Pinós, i una lletra dent amb el sagramental l'any 1399: reg. 2124, f. 187 v.-188 r. (1400, febrer, 7), i un altre avantpassat, patent a tots els barons prohibint la reunió, Romeu de Corbera, n'havia protagonitzat un altre l'any i ordenà al governador de Catalunya que, si 1319: cf. abans nota 30.

69 Però els incidents no seguien sempre aquest també fou concedit a la ciutat de Girona i esquema; a vegades el sagramental no gosa- als llocs de la seva batllia i vegueria i, en va entrar en una terra senyorial, si es tractava general, del bisbat, atesos els bons resul- de la d'un home tan poderós com, per exem- tats aconseguits en el Vallès i altres llocs, ple, el comte de Cardona. L'any 1440, un on hi havia, segons els demandants, pau i matrimoni d'Igualada fou atacat per dos ger- concòrdia; a Girona no sembla que l'esglé- mans d'Odena quan treballava en una vinya sia intervingués en l'organització d'aquesta que posseïa en el terme d'aquest castell. Con- milícia, ja que els tres sobreposats que vocat el sometent, el batlle i el sots-veguer l'havien de governar havien d'ésser elegits capitanejaren la tropa i es dirigiren a la Pobla l'un pels jurats de Girona, l'altre pels pro- de Claramunt per capturar els malfactors, homs dels llocs de la vegueria i el tercer però la gent del terme, convocada també a pels jurats, regidors o síndics de la resta toc de campana, s'interposà entre el some- dels llocs del bisbat.<48> Més tard, l'any tent i els malfactors. A la vista de la situació, 1453, la reina Maria, muller del Magnà- els oficials reials preferiren retirar-se i el mateix nim, concedí l'ingrés al sagramental de hagueren de fer l'endemà, quan intentaren Barcelona de diferents municipis de la capturar els mateixos malfactors a Odena. En vegueria de Cervera, Calaf, Segur, Sant aquesta ocasió, l'incident seguí la via judicial Martí Sesgueioles, la Guàrdia Pilosa, Mira- davant el tribunal del governador de Cata- lles, Viciana, Vilamajor i Montfar. L'infant lunya, a instància de la vila d'Igualada, amb Joan ho atorgà també, l'any 1454, a la vila el suport de la ciutat de Barcelona, que escriví de l'Arboç.<49> sobre l'afer a la reina Maria dues vegades; la L'any 1475, durant la guerra remença, segona per demanar que la vista de la causa, Verntallat, un dels cabdills més destacats que la reina havia reclamat per al seu tribunal, dels pagesos, demanà un nou sagramental no es fes a Saragossa, on els juristes no eren on poguessin entrar tots els vassalls del rei i experts en lleis catalanes, sinó a Catalunya i de l'Església per afrontar tots junts les recla- per juristes catalans.*46) macions dels senyors i no pagar els drets Malgrat tot, el sagramental continuà capbrevats.<5°) Aquesta petició demostra expandint-se. El 12 de gener de 1425 com el sagramental era vist essencialment Alfons el Magnànim concedí a Vilafranca com una força antinobiliària. del Penedès que pogués adherir-se al sagramental vell i al nou; els regidors, que (48) ACA: C, reg. 2758, f. 26 V.-31 r. (1430, octubre, es lamentaven que la vila s'havia despoblat 31). Publ. per VALLS i TABERNER, Ferran: "Els antics privile- molt, esperaven que una millora en la gis de Girona i altres fonts documentals de la compila- seguretat repercutiria en un augment de la ció consuetudinaria gironina de Tomàs Mieres", Estudis 47 Universitaris Catalans, XIII (1928), p. 208-217, que usà població.* ) L'any 1430 el sagramental la còpia del còdex 5, f. 205 de l'ACA. (49) ACA: C, reg. 3160 f. 28 v.-29 v. (1453, setembre, 15) i reg. 3161, f. 122 v. (1454, octubre, 8). (46) AHCB: Lletres Closes, 7, f. 7 r.-v. (1440, febrer, 11) (50) VICENS VIVES, Jaime: Historia de los remensas (en el ¡8, f. 9 r.-v. (1441, juny, 2). siglo XV). Barcelona: Vicens Vives (ed. de butxaca) (47) ACA: C, reg. 2592, f. 107 v.-118 r. (1425, gener, 12). 1978, p. 115 in. 235.