sign in sign up
<<
Home , Canyelles (town), Marganell, Vegueria

TERRITORIAL DE LA VEGUERIA BATLLIA DE + Marc Torras i Serra

En aquest article fem LES FIGURES DEL VEGUER als, essent, per aquest motiu, l'oficial un estat de la qüestió sobre I EL BATUE bbic en el manteniment de I'ordre els coneixements que públic. Tenia junsdicció ordintda La vegueria i la batllia són les total, és a di, el mer i mixt imperi, en aquest moment tenim dues demarcacions temtorials da- amb jurisdicció civil i criminal, alta sobre I'extensió territorial de munt de les quals tenien jurisdicció i baixa. la vegueria de Manresa el veeuer i elbatlle res~ectivament. D'altra banda. el batlle reial erael i de les sots-vegueries que s'hi ~mbdóseren checs de designació representant d'4uest en una ciutat, reial i eren els mixims representants vila, lloc o termede jurisdiccióreial, trobaven incloses així com de del rei en el temton sobre el qual supeditat sempre a¡ veguer corres- la batllia de la ciutat de exercien el seu ckec. . Actuava com a administra- Manresa. En síntesi, pel que fa al veguer, dor dels béns irendes reials en aquest podem dirqueeraun funcionarireial teniton, alhora que, com a jutge ordinari i districtual per a afers ordinari, hi exercia la junsdicció ci- judicialsiderepresentació.Les seves vil i criminal, pero només en causes funcions com a delegat del rei eren criminals menors i en infraccions essencialment policíaques i judici- penals d'escassa gravetat (mixt im-

Mopo de ¡Iony 1690 on es pot obselwr lo veguerio de Monrewi. peri), mentre que la jurisdicció cri- era una evolució de I'antiga figura EXTENSIO TERRITORIAL minal amb penes corporals corres- del batlle administrador de lesrendes DE LA VEGUERIA DE MANRESA ponia al veguer. Quan es donaven senyorials del comte de . interferencies entre les funcions del Cal dir, perb, que una de les ca- Pel que fa a I'extensió territorial batlle i les del veguer, principalment racterístiques d'aquests ckecs con- de la vegueria de Manresa, en aquest a les ciutats cap de veguena, sempre sistiraen ser gairebé tantes les vega- moment comptem amb tres delirni- s'acostumaven a resoldre a favor del des que trobem els ckecs de veguer tacions on se'ns indica molt per alt, veguer. i batlle en mans de la mateixa perso- encara que amb algunes referencies Ambdós carrecs eren triennals i na, corn les vegades que els trobem molt precises, els Iímits d'aquesta disposaven d'una cort formada per exercits per persones diferents. En vegueria. diversos oficials. aquest sentit,també tenim documen- La més antiga d'aquestes delimi- tada més d'una provisió reial de tacions, tot i que no té data, podem separació dels dos ckecs, corn són situar-la en el segle XIV i estA publi- LA VEGUERIA lesdelsanys 13930 1510?Totiaixí, cadapercarreras CandLs Lasegona, l LA BATUIA DE MANRESA cal considerar que en cap moment no també sense data perb que per la es mantinguécom adefinitivaaques- lletra ~odemdatar corn de final del Pel que fa a Manresa, cal dir que taseparacióefectivadelsdos checs, segle kv1o comencament del XVII, les primeres refer?.ncies que tenim sinó que constantment tornaven a es conserva a I'AHCM: i la tercera, de la vegueria són de mitjan segle coincidirenunamateixapersona, tal també publicada, es tracta de la des- XIII, moment que la vegueria de i comes constataenmolts dels regis- cripció de la rodalia de la vegueria , formada per Manresa i el tres de la vegueria. que, a mitjan segle XVII, fa el cro- temtori del seu voltant, compartia Amb tot,caldirqueelsdoschecs nista manresa Magí .' un mateix veguer amb altres vegue- de vegueri batlle, malgratque moltes Aquestes tres rodalies, molt sem- ries properes. Aixo ho podem veure, vegades coincidissin en la mateixa blants entre elles, ens informen que per exemple, quan I'any 1254 P. de persona. tenien funcions ben dife- els Iímits de la veguena (vegeu el Vilaragut apareix esmentat corn a rents, quedant molt clar, ja des de plano1 núm. 1) passaven pel Coll veguer d', Bages, Bergueda i 1315 per una ordre reial, qu?. com- Bram (al costal de Sant Salvador de Ripoll6s.' portavael ckecdebatlledeManresa les Espases), el Coll de Daví (per on A final del segle XIII ens trobem i quines havien de ser les seves rela- passava el camí ral de Mamesa a la veguena de Bages en relació amb cions ambel veguer de Bages4Així, Barcelona). i aue. travessant la serra la de , bé com a vegueria entre d'altres coses, aquest privilegi de Sant Llorcn~delMunt compreni3 regida pel mateix veguer, bé corn a concedeix que, dins la seva jurisdic- els de i i sots-veguenainclosadinslavegueria ció, el batlle pugui obrar en l'esfera la vila de Moia, anant cap a Coll- de Cernera. Ben aviat, perb, es dona civilcoma badleienlacriminalcom suspina fins al terme del de la separacióde Manresa de la vegue- a veguer. Duocastella (a l'actual municipi de ria de Cernera, entrant novament en D'altra banda, aquesta confusió Sora, a Osona) i que, englobant el relació amb les vegueries d'Osona, de ckecs en fa mateixa persona es Llncanes, tomava cap al Llobregat Bergueda i Ripolles, I'any 1286. mantingué amb les figures dcls passant per sota de Puig-reig, que en Mentre va durar aquesta unió de ve- sots-veguers, sots-batlles i els lloc- quedava fora, mentre que, passant guenessotaun mateixveguer,aquest tinents de veguers, batlles, sots-ve- pelcolld'OulinacompreniaSerrateix exercia les seves funcions de manera guers i sots-batlles. i Castelladral, fins a Cardona, que itinerant per les quatre circumscrip- La barreja de relacions entre els també era inclosa. D'aquí anava cap cions, mentre que l'autoritat que re- diversos ckecsi oficials, poco molt, a Pinós i La Molsosai, per Boixadors giaa cadavegueriaerael sots-veguer. s'ana mantenint finsainicisdelsegle i Castelltallat anava cap al col1 de El següent canvi es dona I'any XVIII, quan, arran del Decret de Corrcgó i a Codo1 Rodon (als Iímits 1319, quan se separaren definiti- Nova Planta, desaparegueren les de I'actual terme d'Aguilar), des vament les vegueries de la val1 del vegueries i es reforma la figura del d'on, passant per sobre de Castellar Ter de les de la val1 del Llobregat, i batlle en la de I'alcalde, seguint el i Massana, anava fins al teme de el veguer de Manresa només queda model castelfa. Rubió i, passant per la Guirdia i la corn a veguer de les vegueries de Tot i així, pel que fa a la des- muntanya de , tomava a Bages i Berg~eda,~divisió i relació aparició d'aquests chrrecs, volem baixar cap al Llobregat. queja es mantindra fins a la desapa- deixar constancia que, si més no a Podem acabar de completar rició de les vegueries, a inicis del nivel1 de la documentació que es aquestes descripcions, forca preci- segle XVIII. conserva al Bages, la figura del ses, que ens donen les rodalies, amb D'altra banda,¡ en relacióaaquest vegueri la vegueriaes mantingueren, els Ilistats de pobles de la vegueria primer segle de funcionament de la almenys pel que fa al nom, fins a que, pcr diversos motius, essen- vegueria de Manresa i Bages, també I'any 1718 i que no fou fins a I'any cialment fiscals. es van realitzar en- cal fer esment de les primeres re- 1719 que el representant reial ja fou tre els segles XIV i XVIII. ferencies que tenim sobre la batllia anomenat ((corregidor*i el districte El primer d'aquests llistats de de Manresa, batllia que inicialment «». pobles és una estadística dels focs VEGUERIESDE MANRESAI 1. Boixadors 2. Cabrianes 3. Castelladral 4. Castellar 5. Castelitallat 6. Cererols 7. Claret 8. Coaner 9. Cornet 10. Fals 11. Joncadella 12. La Coromina 13. La Guardia 14. Maians 15. Marfa 16. Massana 17. Matadars 18. Monistrol de 19. Montserrat 20. Pont de Cabrianes 21. Rocafori 22. Salelies 23. Santa Cecilia de Montserrat 24. Sant Amanc de Raiadeli 25. Sant Benet de Bages 26. Sant Cugat del Rac6 27. Sant lscle de Bages 28. Sant Martí de Torroella 29. Sant Vicenc de Castellet 30. Serrasanc 31. Val1 dels Horis 32. Torroella 33. Valldeperes 34. Vallformosa 35. Vallhonesta 36. Vallmanya 37. 38. Viladordis 39. Viver 40. Castellgall E 41. 42. F 43. 44. Sant Fruitós de Bages 45. Art6S 46. 47. El Pont de Vilomara 48. A Cofl Bram B Coll de Davl c D Duocastella E Coll Correg6 F Cbdol Rodon

Plano1 núm. 1 (planol fe1 per Josep Roel) que hi haviaalavegueria,quepublici per Josep Aparici I'any 1708, publi- veixen massaal'horad'establirunes Sarret i Arbós a partir d'una talla de cats per Iglésies'', mentre que el delimitacions clares, ja que la major I'any 1375.8 Amb postenoritat a darrer llistat és una «Relación de las part van ser fets per gent que no aquest, trobem el fogatges de 1497 i personas que componen las ciuda- coneixiael país i, per tant, moitpocs 1553,publicats perIglésies?El quart, des, villas y lugares del Principado s'ajusten alarealitatidevegadesens que hem de datar entre final del segle de Cathaluña con distinción de donen uns límits molt imprecisos. XVI i comencament del XVII, 6s el Beguenosn, feta I'any 1717 i publi- Amb tot, sí que ens poden sewir per Ilistat de pobles de la veguena que cada pel mateix autor.') a fer-nos una mínima idea de per on ens dóna Lluís de Peguera en la seva Aixb podem acabar de comple- passaven els Iímits de la veguena. Practica, forma y stil de celebrar tar-ho, d'altra banda, amb els mapes Si, com ja hem dit, a I'hora de Corts generals en Catalunya.Io de Catalunyade l'epoca modernade contrastar les tres rodalies de que També tenim, de mitjan segle XVII, que disposem i en els quals es mar- disposem no es dóna cap diferencia un Memorial de castells, tkrmens y quen els límits entre vegueries. entre elles, essent bhsicament iden- baillias situadas en la vegueria de Mapes, tots ells, de qualitat molt tiques, a I'hora de confrontar les Manresa y Bages, fet per Magí variada i que es poden consultar en rodalies amb els llistats de pobles Canyelles." De comencament del diferents publicacions.'4 Val a dir, que hem esmentat ens trobem amb segle XVIlI ja tenim dos llistats fets perb, que aquests mapes no ens ser- alguns contrasentits, en l'estudi de les causes dels quals no hem apro- a sots-vegueria de la vegueria de la Mustela, prop de IaCulla, baixava fundit, perquedepassarial'abastd'a- Manresa (Ilistats de 1497, Lluís de cap a la creu de Sant Joan d'en Coll, quest article, perb dels quals sí que Peguera i 1708), en d'altres apareix des d'on anavacapala Creu Guixera. creiem que cal deixar-ne constancia. esmentada com a vegueria prbpia D'aquíbaixavacap aunafita dcprop El primer i més important de tots és (Ilistats de 1553 i 1717), opcióper la del cementiri delsjueus, quepodríem el cas de Cardona, que les tres deli- qual ens inclinem, ates que concorda situar a la zona de I'actual passeig, mitacions inclouen a la vegueria de amb lamajorpartde ladocumentació entre el segon i tercer aam, per pujar Manresa, perbque, d'altrabanda, no que es conserva en els registres del després cap a una altra fita prop de la apareix en cap deis llistats de pobles veguer dipositats a Ma~esa. font de la Mollona, que podríem de la vegueria, segons els quals Car- situar entrecan ical Xenaire. donao bé estainclosadins lavegueria Des d'aquestafitael termejatomava de Cervera (llistats de 1497, Lluís de EXTENSIÓ TERRITORIAL a baixar cap al Pont Nou. Peguera, Aparici i 1717), o bé forma DE LA BATUlA DE MANRESA Per altra banda, la batllia ampla una col.lecta a part (llistat de 1553). @Iinol núm. 3) compreniaelstermes El mateix passa, poc o molt, amb Pel quefaai'extensiódelabatllia de les set parrbquies que tradicio- Boixadors. Segons les afrontacions, de Manresa ens hem trobat que, se- nalment depenien de la Seu de Man- pertany a la vegueria de Manresa, la gons ens informa Magí Canyelles," resa: Santa Maria de Claret, Sant qual cosa també ens confirma un Manresacomptavaambdues demar- Iscle i Santa Victbriade Bages, San- privilegi de JaumeIIatorgatel1311, cacions temtorials diferentsquecor- ta Maria de Joncadella, Sant Joan de pcl qual Boixadors i Sant Pere responien al que anomena ~batllia Vilatonada, Sant Salvador de Vall- Sallavinera queden sota jurisdicció estreta* i «batllia ampla», damunt formosa, Sant Sadurní de Salelles i del veguer de Manre~a,'~mentreque, les quals el hatlle tenia jurisdicció. Santa Maria de Viladordis. d'altra banda, els llistats de poblesel Així, segons ens explica Canye- El text de Canyelles no deixa situen a la de Ccrvera o a la sots-ve- Iles, la batllia estreta (vegeu el plinol massaclar fins a on ambavala juris- guena de Prats de Rei. Amb tot, cal núm. 2) passava aman denu Cardener dicció del batlIe de Manresa, ja que, tenir present que en el cas de Boixa- en el tram delimitat per les creus del si per una banda el nom de qbatllia dors s'hi barregen els topbnims de Pont Nou, de Collmanresa i de la amplan semblariaindicarqueelbatlte tres llocs veins entre si, el castell de Guia, des d'on pujava cap a la Creu hi té jurisdicció, per altra banda és Boixadors, , del Tort. D'aquí, passant pel puig de una tradició establerta a Manresa el inclbs dins el teme del castell de Boixadors, del qual a vegades en prcn el nom, i Aguilarde Boixadors. Un cas diferent ése1 de Serrateix, BATLUA ESTRETA que les rodalies situen a la vegueria de Manresa, mentre que també un privilegi de Jaume 11 atorgat el 1315 faquesiguidelavegueriade Berga,I6 laqual cosaconcordaamb els llistats de pobles, que també I'inclouen a la vegueria de Berga. Un darrer cas a esmentar sena el de la sots-vegueriadel Moianes, que les rodalies també situen dins la ve- guena de Manresa, pero que des de final del segle XIV havia passat a formarpart de la vegueria de Barce- lona, laqual cosa concorda amb tots els llistats de pobles. Davant d'aquests exemples de contradiccionsentrelesrodalies i els llistats de pobles, considerem que sempre són més fiables els llistats de pobles, tot i que cada cas concret necessitariaunestudi aprofundit que permetés establir clarament dins de quina vegueria s'hauria d'incloure. D'altra banda, si bé no tractem el tema de la vegueria de Berga, sí que a 1X.~ volem fer constar que mentre que en alguns llocs apareix esmentada com gueriadeMoihésdel'any 1285,2'en BATLUA AMPLA un primer intent d'instauració que no prospera. Després d'aquesta pri- mera data, no trobem documentació continuada de la sots-veguena de Moii i Moianes fins a I'any 1316. Ben aviat, també, trobem proble- mes i enfrontaments per qüestions de junsdicció entre e1 veguer de Manresa i el batlle i la universitat de Moik lapnmerareferknciadelsquals 6s de 1314,problemes quecontinua- ren quan, el 15 dedesembrede 1384, per un privilegi de Pere 111, Moia es declara carrer de Barcelona i més - endavant, el 23 de julio1 de 1393, I<&/PCI - Joan 1 segrega la sots-veguena del Moianes de la veguena de Manresa i la fa passar a dependre de la de Barcel~na.~~Amb tot, malgrat aquesta nova dependencia de la sots-vegueria del Moianks, els problemes de jurisdiccions encara continuaren durant uns quants anys ocasionant diversos plets. Amb la desaparició de les vegue- nes, en el segleXVIII, lasots-vegue-

A 1 > * p<-. ria de Moianes s'inclogué dins el corregiment de Manresa. L'altra sots-vegueria és la del t per Jorep Rwl) Llucanks, que després de diversos intents de creació en els anys 1396, fet que les creus de teme que surten LES SOTS-VEGUERIES 1449, 1474 i 1491, tots ells frustrats esmentades a la batllia estreta indi- perla tenac oposició dels successius barons a l'establiment d'aquesta de- caven on acabava la jurisdicció del ' Com ja hemdit abans,lavegueria batlle i on comencava la del veguer. de Manresa ben aviat també compti marcació territorial, va ser defini- Tradició que, si més no, es compleix amb dues sots-vegueries prbpies: el tivament constiiuida l'any 1611, un cop el baró es va vendre els seus pera l'kpoca medieval,jaque el 6 de Moianes i el Llucanes. mar$ de 1393 el rei Joan 1 estableix La primera de que cal pada és la drets al rei.14 que la jurisdicció del batlle aniba del Moianes, laqual, pelsllistats que Amb tot, malgrat la creació defi- fins a les creus de teme i que a partir se'n conserven, inicialment només nitiva de la sots-vegueria no fos fins d'aquestes comenea la del veguer.I8 incloia les pardquies i termes de aquesta data, cal dir que ja a partir de L'explicació que Sarret dóna al Moia, Sant Pere de Ferrerons, Santa la segona meitat del segle XVI, tro- fet d'aquestes dues batllies19és que, Coloma Sassemai Sant Pere de Mar- bem al veguer de Manresa esmentat si bé inicialment (els segles XlII al fa, ampliant-se I'any 1567 amb les com a veguer de Manresa i Bages, XV o XVI) la batllia comprenia no- parrbquies i termes de , Mo- BergaiBerguedi, Llushi Llu~anes.~ més el que s'anomena com a batllia nistrol de Calders, Sant Pere de Vi- Pels llistats de les vegueries que estreta, amesuraque laciutat creixia ladecavalis i Ca~tellcir,~~padquies ja hem esmentat, sabem que aquesta s'anibiaun moment que s'ampliila que, per les dificultats de comunica- sots-veyeria incloia els tennes de batllia, creant-se aquesta batllia am- cióque tenien amb Manresa, se segre- , que n'eraelcap, pla que comprenia les set panbquies garen d'aquesta veguena i s'inclo- Santa Eugknia de Relat, Prats de sufraginies de laSeu deManresa, tal gueren en la sots-vegueria de Moii. Llucanes, Lluck, Salselles, Sant i com la descriu Canyelles a mitjan A diferencia del quepassava amb Agustí de Llucanes, , segle XVII; teoria que, si bé pot els de la vegueria de Manresa, tots de Llucanks, Sant Pau de Pinós i resultar convincent, per una manca aquests temes i parrbquies de la Sant Martí d'Albars. de documentació que la ratifiqui i sots-vegueria del Moianes eren Amb la desaparició deles vegue- d'estudis que la corroborin, de mo- íntegrament de jurisdicció reial. nes, els tennesque fonnaven aquesta ment encara no ens atrevim a acabar La primera referencia documen- sots-veguena també s'inclogueren d'acceptar com a bona. tal que hem localitzat de la sots-ve- en el corregiment de Manresa.