sign in sign up
<<
Home , Marganell, Monistrol de Montserrat, Santpedor

Història

Sant Miquel ça Roca, una capella desapareguda als peus de

Josep Batlle i Costa

“ ecclesie heremitane sancti Michaelis ça Rocha”

El fons de protocols notarials escrits a l’escrivania públi- excepció en el cas de les que es trobaven dintre el terme, ca de l’església de Sant Pere de Monistrol i provinents de una assignació pecuniària. En aquest llistat de capelles i l’arxiu municipal de es conserva esglésies també era molt habitual que s’anomenessin les actualment a l’Arxiu Comarcal del . Aquest fons con- que existien vora dels camins que eren utilitzats en aquells serva set manuals anteriors a l’any 1500, i un d’ells està temps, i és en aquest context que apareixen sovint docu- dedicat exclusivament a testaments –alguns d’ells no orde- mentades la capella de Sant Salvador de les Espases al nats cronològicament– aixecats a monistrolencs entre els camí que menava a Olesa, i la de Santa Maria ça Palanca anys 1395 i 1410, regentant l’escrivania al 1410 el rector sobre el Cairat i camí d’. Sempre a continua- i notari Pere de Cuirateres.1 ció d’aquestes dues capelles trobem en deu ocasions2 es- Com és ben sabut, aquests documents presenten una mentada la capella de Sant Miquel ça Roca. estructura i contingut molt estereotipat llevat d’algunes ex- Al volum de testaments de l’AMM trobem documenta- cepcions, i encara més tractant-se de llegats testamentaris da la susdita capella entre 1395 i 1403, però la informa- de persones de la mateixa vila. Com no podia ser d’altra ció més reculada es troba en un testament del manual de manera els testaments que ens ocupen presenten l’estruc- Bernat Vidal de l’AAM datat de l’any 1326. Per ara no he tura típica d’aquests documents en aquesta època: protocol pogut trobar més referències relacionades amb aquesta ca- format per la invocació, preàmbul, intitulació i exposició; i pella en cap testament més, que malgrat tot sembla que el text documental que s’inicia amb les clàusules disposi- era popular i coneguda entre la població monistrolenca per tives: nomenament de marmessors, elecció de sepultura, aquestes dades. reparació de torts i pagament de deutes, i tot seguit les Per la situació en el redactat dels testaments d’aquesta deixes a favor d’institucions eclesiàstiques (rectors, esglé- capella a continuació de les capelles de Sant Salvador i sies, capelles etc...) que és la part dispositiva que ara ens Santa Margarita, fa pensar que estava fora del terme de Mo- interessa. nistrol i probablement prop o a la vista d’algun dels camins Aquesta part ens proporciona una exhaustiva informació que irradiaven de la vila. Descartats els esmentats ante- de les esglésies i capelles que existien llavors al terme i so- riorment, quedaven com a camins possibles el que anaven vint algunes de fora del terme, a les quals es deixava sense cap a o Castellbell pel coll de Guardiola, el que

“Item dimitosancto Michaeli ça Rocha mediam libram de cera”

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 3 1 queli de Monteserrato quinquem solidus y quatre yoyes ad servicium ipsius altaris item sant Miqueli sa roqua...” Finalment i una mica sense esperar-ho, a l’arxiu Muni- cipal d’ apareix una procura de l’any 1500 que aporta una mica de llum en relació a la situa- Testament de Margarita Tria muller de Bernat Riusec de 14 de febrer 1402, ANC, pergamí ANC 1-413-T-95. ció de la capella de Sant Miquel ça Roca: “Joan Calcina del terme de Santa Cecília i procurador del venerable abat de Santa Cecília, nomena com a procurador especial seu a Gaspar Baronés, de la vila d’Olesa, per rebre els tributs de pujava a Santa Cecília (més tard de l’Àngel), la drecera a la invocació de Sant Miquel de ça Roca al terme de Santa Montserrat per les Escales de les Monges (que partien de la Cecília…”.5 desapareguda capella dels Apòstols), i el camí de Aquest document (imatge al final de pàgina) ens acla- que pujava pel torrent del Salt fins la font de Baldiri i anava reix per primer cop el terme municipal on estava situada la a buscar el Coll de Gratallops (coberts del Castilla) per anar capella que era a l’actual , però no ens dona cap envers el mas del Abadals. pista de la seva situació exacte. Crec que el fet que l’es- La veritat és que la seva situació enturonada i la coinci- glesiola aparegui, almenys fins ara, només als testaments dència de l’advocació, em van fer pensar inicialment que d’habitants de Monistrol, suggereix que devia estar en al- podria tractar-se de la capella dedicada a Sant Miquel que gun lloc del terme de Marganell molt proper al terme de hi ha situada al castell de Castellbell, la qual tot i ser da- Monistrol tot valorant la familiaritat que sembla que els tada del segle XVI documentalment, l’arquitectura i algun habitants de Monistrol tenien amb aquesta capella. L’únic document suggereixen que els seus origen anirien més en- indret on els termes municipals de Monistrol i Marganell rere.3 coincideixen és precisament al mas de la Calcina —mas del

“ Miqueli de Monteserrato quinquem solidus y quatre yoyes ad servicium ipsius altaris item sant Miqueli sa roqua mediam libram...”

L’altra possibilitat que s’havia de contemplar era que la qual era propietari el Joan Calcina que apareix a la procura capella de Sant Miquel a Montserrat, en aquells temps es que acabem de veure— on limita Marganell amb el terme conegués amb aquest nom. Però aquesta possibilitat la va de Monistrol amb les possessions de l’antic mas de Riusec, descartar un testament de 1326 que es troba al Manual avui conegut com a “Piteu”. de Bernat Vidal4 — rector i el notari públic de l’església de Tenim també un altre document de 28 d’abril de 14386, Sant Pere de Monistrol en aquestes dates— on apareixen que si bé no ens parla explícitament de l’advocació a esmentades les dues capelles al mateix text: “Sancto Mi- sant Miquel si que utilitza el topònim “Bellsola de la roca

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 3 2 amunt”, i precisament en un indret dels voltant de la Cal- Abreviatures cina i el mas de Riusec, ja que els “Bellsolans” limiten AAM: Arxiu antic del monestir de Montserrat. amb el mas de Riusec i amb el mas de la Calcina. Com sol ACB: Arxiu Comarcal del Bages. passar però les afrontacions les donen pels noms dels pro- AMM: Fons de l’Arxiu de Monistrol de Montserrat dipositat a pietaris que les posseïen llavors i com a topònims utilitza l’Arxiu Comarcal del Bages. “el mas de la Figuera” que al segle XVIè ja estava enrunat7, ANC: Arxiu Nacional de Catalunya. i també ens parla del “bosc del Salzet” que tampoc hem AHMOM: Arxiu Històric Municipal d’Olesa de Montserrat. pogut ubicar la seva situació. Si la capella estava situada com creiem prop del mas de Notes la Calcina tindria tot el sentit que fos coneguda i popular 1. AHCM: AMM, manual notarial 1408/1414. Així consta al manual entre la població monistrolenca, no tan sols per la proxi- de caràcter miscel·lani amb dates extremes de 1408 a 1414. 2. Cronològicament els documents on apareix la capella de Sant Mi- mitat al terme sinó perquè seria perfectament visible pels quel ça Roca són: 5 de maig de 1326 suport malmès no hem pogut qui transitaven pel camí que anava a Santa Cecília ben identificar l’atorgant AAM; testament de Bernat Soler de 14 de documentat en aquesta època8 i avui dia conegut pel “Camí juny de 1395 AMM; testament de Ramon Soler prevere beneficiat de l’Àngel”. de l’altar de Sant Martí de l’església de Sant Pere de Monistrol de 30 de març de 1396 AMM; testament de Blanca Muller de Bernat Llorenç de novembre de 1397 AMM; testament d’Agnés muller de Jaume Ayquall de 4 de gener de 1398 AMM; testament de Guillem Lobet de 12 de desembre de 1399 AMM; testament de Blanca dona de Berenguer Duran mestre picapedrer del monestir sota el priorat de Vicenç de Ribes de 13 de desembre de 1400 AMM; testament de Francesc Tria de 16 de desembre de 1401 AMM; tes- tament de Margarita Tria muller de Bernat Riusec de 14 de febrer Conclourem doncs davant de les evidències documentals 1402 ANC, pergamí ANC 1-413-T-95. dient que l’esglesiola de Sant Miquel ça Roca va existir 3. JOAN VALLS PUEYO La capella de sant Miquel del castell de Cas- tellbell i el Vilar. El Brogit, desembre 2015. almenys des de principi del segle XIV fins a principi del XVI 4. Manual notarial de Bernat Vidal. Arxiu Antic de Montserrat . AAM. possiblement en algun lloc prop del mas de la Calcina, res- A-III- b-19/1. tant però de moment la incògnita del lloc exacte on estava 5. AHMOM, AHMOM-A1/12 foli 35r. aixecada la capella, perduda i oblidada per l’inexorable pas 6. ACB: AMM, manual notarial 1437/1440. 7. Valls-1993: VALLS I PUEYO Joan. “El castell i el seu terme. Notí- del temps. cies històriques de ”. Col·lectiu el Brogit. Sant Jeroni 1, Castellbell i el Vilar. 1993. 8. ACB: AMM, manual notarial 1437/1440.

Josep Batlle i Costa Historiador

Dossiers o articles destacats:

97: La tradició mil·lenària de la vinya i la cultura del vi al 108: I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Bages Homenatge a Miquel Cura i Morera 98: El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font 109: Les “Minas de Potasa de Súria, S.A.” durant el primer de Cirerencs (Castellgalí) any de la Guerra Civil (1936-1937) 99: Arxius personals i patrimonials al Bages i Moianès 110: Magí Gamisans “Gamis”, un home de poble 100: Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic (PIRNA) 111: Dades inèdites sobre art al Bages (s. XIV-XVIII) de Manresa 112: Jornades: Conèixer les fàbriques del Bages 101: Vida i semblança del comte, monjo, abat i bisbe Oliba, 113: Súria, i des d’una perspectiva medieval en el mil·lenari de l’inici del seu abadiat de Ripoll 114: Què fem amb el patrimoni industrial? i de Cuixà 115: Imatges i documents de les Enramades a Manresa a finals 102: Les fàbriques de pólvora a Manresa i al Bages del segle XIX i inicis del XX 103: Patrimoni del Bages 116: Jornades de gestió cultural 104: El trogloditisme al Bages 117: El segon volum del llibre del paborde de la Seu (1313-1320) L’aventura europea dels “Magatzems ” a Brussel·les 118: Patrimoni en perill al Bages. Línies de treball 105: El Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, a Manresa 119: El Pont Nou de Manresa (1960-1987) 120: . El patrimoni excepcional de l’aiguabarreig del 106: Els germans Picalqués, destacats militars manresans riu i Cardener de la Guerra de Successió 121: El patrimoni miner L’evolució de les tines a la Catalunya Central La cavalcada de Reis dels Magatzems Jorba 107: La Guerra de Successió a Manresa i el Bages 122: Els Andreu, prohoms de la ciutat de Manresa El camí de can Maçana: la primera carretera del Bages

Subscripcions i comandes de números endarrerits: Apartat 377 - 08241 Manresa - Tel.: 93 873 65 25

P r i m a v e r a - E s t i u 2 0 1 8 - D o v e l l a - 3 3