Elhospiplantacaraal Llagosterayempata
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Tasta El Vallès
Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa -
Matadepera Monasterio De Sant Llorenç Del Munt
MATADEPERA / 1283 MATADEPERA Matadepera se emplaza al sur de la sierra de Sant Llorenç del Munt. Su término engloba el núcleo urbano principal y varias urbanizaciones y masías, así como el monasterio de Sant Llorenç del Munt, alzado en la cima del monte homónimo, y la capilla de Santa Agnès. La primera mención documental se localiza en el año 959, cuando pertenecía al término del castillo de Terrassa. A principios del siglo XI, los condes de Barcelona donaron el alodio de Matadepera a Sant Llorenç del Munt, aunque posteriormente pasó a ser de jurisdicción real. La primera parroquia del municipio, dedicada a san Juan y situada a la derecha de la riera de les Arenes, está documentada desde el siglo XI. A principios del siglo XX se edificó una nueva iglesia en el lugar donde se encuentra ubicado el municipio actualmente, trasladándose allí la sede parroquial. Monasterio de Sant Llorenç del Munt L MONASTERIO DE SANT LLORENÇ DEL MUNT se halla en un El acceso a la cima se efectúa exclusivamente a pie, en una emplazamiento singular, en la misma cima del macizo ascensión cómoda, que no llega a una hora, desde Can Pobla, Emontañoso homónimo, dentro del Parc Natural de casa a la que se llega desde el km 7 de la carretera de Terrassa Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, dominando la comarca a Mura por el Coll d’Estenalles (BV-122). del Vallès Occidental, sobre la ciudad de Terrassa, …coenobii Las primeras referencias documentales se remontan al S. Laurentii in cacumine montis super Tarraciam siti..., consta clara- año 947, cuando se cita la iglesia de Sant Llorenç, con sus mente en el acta de consagración de su iglesia el año 1064. -
Pla D'ordenació Urbanística Municipal De Matadepera Tom I
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA ABRIL 2009 TOM I Introducció Memòria Descriptiva Memòria Justificativa Memòria Social Avaluació Econòmica i Financera Introducció PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA ABRIL DE 2009 INTRODUCCIÓ PÀGINA - 1 - seguida. S’inclouen així mateix aquells informes elaborats pels grups de treball del Consell Assessor Urbanístic, INTRODUCCIÓ creat a tal efecte en el programa de Participació Ciutadana. JUSTIFICACIÓ I CONVENIENCIA DE LA OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ Així mateix en la documentació ANNEX INFORME AL·LEGACIONS PRESENTADES s’inclouen els aspectes URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATADEPERA al·legats i la resolució de les 130 al·legacions presentades durant el període d’informació pública posterior a l’aprovació inicial. La base del planejament urbanístic vigent a Matadepera és el Pla General Municipal d’Ordenació del terme de Matadepera i que amb la seva aprovació definitiva per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona en També a la memòria justificativa (capítol 2.5.6 – ANNEX 6: Informes Sectorials i el seu tractament al POUM) es sessions celebrades els dies 4 de maig i 21 de setembre de l’any 1983 va passar a substituir l’anterior Pla recullen els informes dels diferents organismes vinculats per llurs competències sectorials així com el seu General d’Ordenació de 1963. Al llarg d’aquest temps i fins a la present redacció del POUM s’han tramitat tractament i incorporació a les determinacions d’aquest POUM. diverses modificacions puntuals així com d’altres figures de planejament derivat a fi i efecte d’actualitzar, desenvolupar i completar les determinacions del planejament inicial. -
Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona
Desplegament 2019-2021 demarcació de Barcelona Cristina Campillo i Cruellas – Generalitat de Catalunya Vicenç Izquierdo Camon – Diputació de Barcelona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2019-20 2 Desplegament 2019-2020 (I) Queixans Amb els desplegaments efectuats durant els anys 2019 i 2020, a data d’avui Bagà es disposa de la següent infraestructura de xarxa a la demarcació de Barcelona: Llegenda: Prats Lluçanès Xarxa existent Gencat (cable propi) Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Súria Xarxa desplegada per la DIBA + estesa de cable XOC 2019-2020 Castellterçol Sant Quirze Safaja Cardona Calendari de recepció darreres obres SPD: • Castellterçol – Moià: 31/12/2020. • Bagà – Queixans: 31/12/2020 • Súria – Solsona: 31/01/2021 A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2019-2020 (II). Instruments de comercialització. Queixans Llegenda: Xarxa existent Gencat (cable propi) Bagà Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Xarxa desplegada per la DIBA + Estesa de cable XOC 2019-2020 Instruments de comercialització: Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb Súria bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. Castellterçol Sant Quirze Safaja • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Calendari 2021 / Grup B
Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat. -
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona Las comarcas de L’Anoia, El Bages, El Moianès y Osona conforman Paisatges Barcelona, marca turística situada en el centro de Cataluña pero decantada ligeramente hacia levante y el norte, por lo que estas tierras, especialmente las comarcas de Osona y El Bages, han sido bautizadas popularmente como «el corazón de Cataluña». Patrimonio, historia y naturaleza en el corazón del país www.barcelonaesmoltmes.cat La centralidad es lo que une las cuatro comarcas, unas tierras de interior a medio el turismo como uno de los sectores más dinámicos de Cataluña, esta situación camino de todo, equidistantes de Barcelona, de la costa y de los Pirineos, lejos también les otorga un sello particular: Paisatges Barcelona es la patria del turismo y cerca a la vez. La estructura actual de Osona, El Bages, L’Anoia y El Moianès rural, de las masías reconvertidas en alojamientos para el disfrute, la tranquilidad es herencia de los tiempos medievales, en los que agricultores y comerciantes y el descanso de aquellos que quieren «desconectar». Nos encontramos con refugiados en las montañas prepirenaicas, por temor a las incursiones de los un territorio variado, con las llanuras de Vic, El Bages y L’Anoia y las mesetas sarracenos, volvieron a repoblar las tierras una vez pasado el peligro, bajo la de El Moianès, pero también con singulares y emblemáticas elevaciones, como protección de los condes catalanes y la Iglesia. Cierto es que durante muchos el macizo de El Montseny o Montserrat. El resultado no puede ser otro que una siglos las cuatro comarcas han vivido más bien de espaldas entre sí —las vías flora y una fauna también diversa. -
Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Informe De Matadepera 2011
INFORME DE MATADEPERA 2011 SÍNDIC - INFORME DE MATADEPERA 2011 3 ÍNDICE 1. Introducción ........................................................................................................5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Matadepera iniciadas durante el año 2011 ...........................................................................................................7 2.1. Quejas iniciadas durante el año 2011 que afectan al Ayuntamiento de Matadepera ..........................................................................................................................7 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Matadepera con las que han recibido municipios con poblaciones de magnitudes similares .....7 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Matadepera durante los últimos siete años ..........................................................................................8 2.4. Tiempo empleado por el Ayuntamiento de Matadepera, el Síndic y la persona interesada en dar respuesta a los trámites requeridos durante el 2011 ..................................................................................................................8 2.5. Estado de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Matadepera .......8 3. Actuaciones durante el año 2011 cuyo promotor reside en Matadepera ........9 3.1. Quejas y consultas iniciadas por residentes en Matadepera ........................9 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Matadepera durante los últimos siete años ................................................................................................9 -
Grenzner, Família
5D103 Fons Familiar Grenzner 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS FAMILIAR AHCB3-351/5D103 5D.103 FONS FAMILIAR GRENZNER Inventari del Fons Familiar Grenzner Barcelona, 2013 5D103 Fons Familiar Grenzner 2 Contingut Dades tècniques: ............................................................................................................... 3 Contingut: ......................................................................................................................... 3 Família Grenzner .......................................................................................................... 3 Família Comes .............................................................................................................. 4 Família Saloni-Montagut .............................................................................................. 5 Famílies Fonoll, Oliver i Turull .................................................................................... 6 La família Grenzner Fonoll ........................................................................................... 6 Tractament tècnic ............................................................................................................. 7 Informació relacionada ..................................................................................................... 7 Inventari del fons de familiar Grenzner ............................................................................ 8 5D103 Fons Familiar Grenzner 3 Dades tècniques: Nom del fons: Fons