DOCUMENTS COMPLEMENTARIS. EL VALLÈS
Ciutat, territori, paisatge
Materials didàctics per a l’educació secundària obligatòria
Ciutat, territori, paisatge
Document 1
LA VIA VERDA DE SANT LLORENÇ-COLLSEROLA
El Vallès Occidental té un 23% del seu espai natural protegit i àmplies zones agràries, distribuïdes entre les denses zones urbanes de la plana, que caldria preservar. Amb la creació de les vies verdes es pretén mantenir aquests espais perquè puguin ser usats com a connectors ecològics o lloc de pas de la fauna, com a connectors paisatgístics en què es mantinguin les activitats agrícoles, com a elements culturals i per a la difusió pedagògica i com a llocs d’esplai i lleure per a l’ús dels ciutadans.
La via verda de Sant Llorenç-Collserola és un projecte que recull iniciatives conservacionistes dutes a terme en els últims quinze anys. La idea és connectar els dos parcs, el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Metropolità de Collserola, a través de dues vies:
L’oriental, que passa pels antics terrenys de la mancomunitat Sabadell-Terrassa, zona agrícola i boscosa travessada per torrenteres; la zona forestal de la serra de Galliners, i el corredor de Cerdanyola-Sant Cugat, espai agrícola entre les dues ciutats que rodeja l’autopista AP-7. L’occidental, que passa per les zones agrícoles de Matadepera i pel corredor Rubí- Sant Cugat que segueix l’autopista de Manresa.
És una zona àmplia –que es veu bé a la fotografia panoràmica–, formada per un mosaic d’espais agrícoles i forestals relativament ben conservats i que inclou dues grans zones urbanes:
Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès. Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Aquestes zones urbanes i les grans vies de comunicació que travessen la zona central del Vallès Occidental són elements que dificulten la connectivitat de la via.
Font: Cortina, A., i Gordi, J., Les vies verdes del Vallès, Girona, Documenta Universitaria, 2006.
Document 2
USOS DEL SÒL AL VALLÈS OCCIDENTAL
Usos del sòl Percentatge Superfície forestal 58% Sense vegetació 9% Conreus 1% Urbà, urbanitzable i infraestructures 32%
Font: Elaboració pròpia.
Documents complementaris. El Vallès 1
Ciutat, territori, paisatge
Document 3
EL VALLÈS, UNA COMARCA URBANA
El Vallès Occidental és la segona comarca catalana en termes de població, amb 736.682 habitants l’any 2001 (és a dir, un 11,6% del total de Catalunya), només per sota del Barcelonès. És una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.398,6 h/km2 enfront dels 218 h/km2 del conjunt de Catalunya). La comarca s’estructura entorn de tres grans zones urbanes: Sabadell, Terrassa i la zona que depèn més directament de la ciutat de Barcelona. Té cinc ciutats amb més de 50.000 habitants: Cerdanyola del Vallès (57.114), Sant Cugat del Vallès (70.514), Rubí (68.102), Terrassa (194.947) i Sabadell (196.971).
El Vallès Occidental va experimentar cap al 1960 una gran transformació determinada per la industrialització, el creixement demogràfic i la consegüent expansió urbana. Quasi la totalitat de municipis de la comarca van ser entre el 1960 i el 1980 importants focus d’atracció per a emigrants de la resta de l’Estat. Això va fer que el creixement de la població fos, durant el període 1960-1981, del 122%, més del doble que la mitjana catalana (50%).
Aquests canvis van provocar que el sòl de la comarca s’ocupés amb noves zones industrials, barris i urbanitzacions de nova creació, serveis i noves vies de comunicació, la qual cosa va comportar que l’activitat agrícola passés a ser gairebé marginal i concentrada en les zones menys poblades. El sector secundari, en canvi, va viure un gran auge. Tradicionalment la indústria tèxtil, especialment la llanera, havia estat la més estesa a la comarca, fins que es van donar els processos de diversificació industrial a partir de la dècada de 1960, als quals cal afegir darrerament la presència d’àrees industrials dedicades a la implantació de factories de noves tecnologies. El sector terciari ocupa un lloc predominant a l’economia de la comarca.
Font: Extret de http://www.gencat.net/doc_1854372_1.pdf#
Document 4
URBANITZACIÓ COMPACTA, URBANITZACIÓ DIFUSA
A Catalunya, igual que als altres països de l’Europa mediterrània, la idea de zona urbana s’associa a una ciutat densa i compacta, separada del marc natural, mentre que al Regne Unit i, sobretot, als EUA la imatge de zona urbana és la d’una ciutat difusa, escampada dins els espais naturals en els quals apareixen les trames urbanes, les infraestructures i l’edificació. Al nostre país està començant a aparèixer amb molta força, i el Vallès Occidental n’és un bon exemple, una urbanització dispersa que conviu amb les ciutats compactes tradicionals.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, de la qual el Vallès forma part, apareix aquest nou model d’espai metropolità que es caracteritza per la construcció dispersa, una bona xarxa de comunicacions i grans centres comercials i de lleure. En els últims quinze anys, aquest model d’edificació ha afectat una tercera part de la construcció de la província. Alguns exemples: a Sant Quirze del Vallès un 43% de la nova construcció eren cases unifamiliars, aïllades o adossades, i a Sant Cugat del Vallès un 33%, a Rubí un 31% i a una gran ciutat com Terrassa un 18%.
Aquest model de baixa densitat residencial comporta un important creixement de la població especialment als municipis més petits.
2 Documents complementaris. El Vallès
Ciutat, territori, paisatge
Evolució de la població 1986-2005
Municipi 1986 2005 Sant Quirze del Vallès 6.470 16.581 Sant Cugat del Vallès 35.302 70.514 Rubí 46.360 68.102 Terrassa 160.105 194.947
També porta a una alta intensitat de l’ús de l’espai metropolità, que es percep en els embussos de trànsit que diàriament es produeixen a tota l’àrea metropolitana, perquè es fan molts desplaçaments: es treballa en un lloc, es resideix en un altre, es consumeix en altres llocs. El vehicle privat esdevé imprescindible.
El model també comporta un consum de sòl molt més gran que el que es produeix en la ciutat compacta. A la regió metropolitana de Barcelona es va consumir més espai en l’últim quart del segle XX que en tots els altres temps. És com si cada dia es construïssin 3 ha. O, dit d’una altra manera, gairebé quatre camps de futbol com el Camp Nou.
Font: Elaboració pròpia a partir de Muñoz, F. La urbanització dispersa a la província de Barcelona: dinàmiques residencials i territorials, 1985-2001. Espais, primavera 2005.
Document 5
ÉS SOSTENIBLE EL MODEL TERRITORIAL D’URBANITZACIÓ DIFUSA?
Aquests són alguns dels principals impactes ambientals de la urbanització difusa:
Es consumeix molt de sòl. Els habitatges unifamiliars tenen una despesa de sòl molt elevada, tant pel que fa a l’espai que necessita cada casa com pel que fa a altres espais que aquest model d’urbanització comporta: l’extensió de la xarxa de carreteres i autopistes, les rotondes, els grans centres comercials i de lleure i els seus corresponents aparcaments. Com a conseqüència d’aquest model no només creixen les grans ciutats sinó que també ho fan, i en proporcions molt grans, els pobles petits. En aquests casos les dimensions dels pobles es poden duplicar o triplicar en molt pocs anys. La major part d’aquesta construcció es fa en detriment de la zona boscosa i de la fauna que hi habita, i pot provocar un augment del risc d’incendis forestals. Aquest cas es dóna al corredor central del Vallès Occidental, a Sant Quirze del Vallès o Bellaterra, on es calcula que hi ha més de quaranta habitatges unifamiliars per quilòmetre quadrat en zona de bosc. El consum d’aigua domèstica dedicada als usos habituals i al manteniment del jardí es duplica a les zones d’habitatges unifamiliars. Si l’ús mitjà és de 150 litres per persona i dia, en aquestes zones es pot arribar als 350 litres, i més i tot. S’incrementa molt el parc de vehicles. El lloc de residència és lluny de la feina i de l’oci, de manera que el cotxe és usat habitualment en els desplaçaments. Moltes vegades aquest model de vida comporta un vehicle per a cada membre adult de la família.
Les urbanitzacions també comporten pèrdua de vida urbana i manca o accés difícil als serveis municipals. Els carrers transitats, les voravies plenes de gent, les botigues, etc., tot el que dóna vida als carrers dels pobles i les ciutats no es dóna a les urbanitzacions, que solen estar buides durant tota la jornada.
Documents complementaris. El Vallès 3
Ciutat, territori, paisatge
Font: Elaboració pròpia a partir de Muñoz, F. La urbanització dispersa a la província de Barcelona: dinàmiques residencials i territorials, 1985-2001. Espais, primavera de 2005.
4 Documents complementaris. El Vallès