1 Vallès, Com a La Major Part De La Catalunya Vella, L'estructura Sòcio
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ESTEVE CANYAMERES I RAMONEDA 1 Vallès, com a la major part de la Catalunya Vella, l'estructura sòcio- econòmica de les zones rurals, i aquestes eren la gran majoria, estava basada en unes unitats d'explotació agrícola de tots ben coneguda: els masos. Els capbreus i els establiments emfitèutics ens defineixen els mas com el conjunt de boscos, pastures, terres ermes, camps de cultiu, cases, edificis, cor• rals, animals, arbres fruiters, etc. Tots aquests elements com a formant part d'una sola unitat d'explotació. Dins d'aquest conjunt, l'edifici principal on vivia la família, mossos i criats, era la masia. Actualment s'utilitza sovint la terminolo• gia «masia» per designar tot aquest conjunt que abans era anomenat mas. Molt s'ha parlat del sistema pairal català i les seves conseqüències tant so• cials com econòmiques. Una de les coses que freqüentment s'esmenten, és la prevalença del nom de la casa sobre el dels nou-vinguts. Per posar un exemple conegut, a can Casamada la família continua cognominant-se Casamada, tot i que per maridatge hi entrà un pubill Morral.1 Ha passat també a moltes masies, que el cognom del llinatge propietari, per causa de maridatge, successió o compra-venda ha canviat. Però no ho ha fet el nom del mas, com és el cas de la família propietària de can Santpere. Al segle xix es cognominava Albert,2 i això no ha donat peu al canvi de nom de la masia. En el decurs del temps les coses no han estat com fins ara s'ha explicat. La prevalença del nom de la casa als segles xv i xvi no era un fet determinant ni inamobible. En aquests dos segles els canvis de cognom de les famílies propie• tàries de masos era freqüent. Aquest afectava sovint a la denominació del propi 17 ONOMÀSTICA. GENEALOGIA mas. Les causes eren diverses, encara que les més freqüents són el maridatge, la venda de la propietat, o l'establiment emfitèutic. Els canvis de denominació dels masos són normals als segles xv i xvi, al segle XVII ja són més rars, tot i que encara se'n donen. Un exemple pot ésser l'actual masia de can Puiggener, a Sabadell. Fins a la meitat del segle xvn fou conegut com el mas Canals de Saüt Vicenç de Jonqueres, i canvià de nom quan el doctor Jaume Puiggener, natural d'Igualada i habitant a Sabadell, comprà la propietat.3 Als segles xvm i XIX, els canvis en el nom de masies ja són molt rars, tot i que les famílies propietàries canviïn de cognom. El canvi de nom del mas per causa de maridatge, és a dir, per causa del matrimoni de la pubilla amb un fadristern, no és un fet isolat. Als segles xv i xvi trobem canvis de nom a molts pobles del Vallès. Les actuals masies de can Vilar de Jonqueres, can Montllor de Baix de Sentmenat, can Serra i can Padró del mas Mir de Polinyà, can Montllor de les Arenes i can Amat de Terrassa, can Ramoneda i can Palet de Rubí, ca n'Ustrell de Sant Julià d'Altura, can Boada de Rellinàs, can Solà del Pla i can Solà del Racó a Matadepera, etc, són exemples de canvi de nom per maridatge en masies de gran potencial.4 El terme de Castellar del Vallès no és una excepció a aquesta regla. Al llarg d'aquest dos segles també hi ha diversos masos que canvien de nom per causa de maridatge. A continuació s'esmenta una relació de masos del terme de Castellar dels que se'n sap documentalment el canvi de nom per maridatge. Fem especial èmfasi en el desaparegut mas Crupell, com a exponent extrem del canvi de nom d'una masia. Concretament dues vegades en un període aproximadament de cent anys.5 MAS BUSQUETA Es l'actual mas Busqueta de Sant Feliu del Racó. Fins al segle xvm, però, està documentat. L'antic mas Lledó canvia de nom en entrar-hi el pubill Gas• par Busqueta (fill del mas Busqueta de Matadepera), qui casà amb Antònia Lledó.6 MAS COSIDOR El ja desaparegut mas de Cosidor era l'antic Mas de la Canal. A la segona meitat del segle xv hi entrà per pubill Joan Cosidor, natural de Sant Llorenç d'Hortons, qui casà amb Joana Canal.7 18 ONOMÀSTICA. GENEALOGIA CAN QUER La documentació notarial de Terrassa ens dóna notícia de diversos capítols matrimonials referents al llinatge Quer del mas Quer de Castellar del Vallès. Simultàniament hi ha documentació, referent al llinatge Cuiàs del mas Cuiàs, també de Castellar del Vallès. L'actual masia de can Quer és, tal i com ja deia Mn. Antoni Vergés, l'antic mas Cuiàs. L'any 1498 feren capítols matrimonials a Sabadell Joan Quer, fill de Lluís Quer —àlias Estrada— habitant a Castellar però de Serrateix,8 amb Margarida Cuiàs i Salvatella, natural de Barberà. En els capítols matrimonials s'especifica que el pare de Margarida aporta per dot al casament el seu mas Cuiàs de Castellar del Vallès.9 La genealogia Quer-Cuiàs continua al llarg dels segles posteriors. Per altra banda aquell antic mas Quer de Castellar sembla que canvia de nom per dir-se mas Roig a principis del segle xvi. Tant el mas com el llinatge desapareixen a la segona meitat del segle xvi tal i com ja apunta el Doctor Vergés.10 CAN SALLENT L'any 1480 feren capítols matrimonials a Terrassa Antònia Gili, pubilla del mas Gili de Castellar del Vallès amb Bartomeu Sellent, fadristern del mas Sallent de Sant Julià d'Altura. A partir d'aquest casament el llinatge i el mas passen a dir-se Sellent.11 CAN TORRELLA Can Torrella és un exemple de la variabilitat en la permanència i canvis de nom tant de la casa com del llinatge. Abans que definitivament canviï de nom de l'antic mas Casanoves hi ha un maridatge amb un pubill Piza que no altera la denominació del mas.12 L'any 1491 feren capítols matrimonials a Terrassa Joan Torrella, fadristern de can Torrella de Matadepera amb Joana Casanoves Piza, la pubilla.13 EL MAS CRUPELL La genealogia pot servir sovint com a disciplina auxiliar de la història. En el nostre cas a partir de la reconstrucció de l'arbre genealògic dels Crupell, s'ha pogut establir la relació de canvis de cognom i denominació de la masia fins arribar al que sembla el nom originari. A l'arbre genealògic (no complet) es pot apreciar que per causa de mari- 19 ANTIC CASAPERA = CATERINA ORFRACINA CASAPERA = JOAN MONTLLOR DEL RACÓ N/N (pubilla) (fill de can Montllor de Sentmenat) cm. 12-VI-1502 ANTONI MONTLLOR I CASAPERA = ELISABET CASAMADA 1534 (de can Casamada de Castellar) VALENTÍ MONTLLOR I CASAMADA = JOANA ROBERT Magdalena = Amic Cosidor Jaume = Gabriela Barba Eulàlia = Josep Peric Joan = Eulàlia Robert cm. 17-IX-1587 (de can Robert cm. 1555 (hereu del mas cm. 1563 (de can Barba de (hereu de can cm. 1587 (Pubilla de can de Matadepera) Cosidor de Castellar) St. Julià d'Altura) Peric de Sentmenat) Robert de Matadepera) JOANA MONTLLOR I ROBERT = PAU CRUPELL Eulàlia = Pere Joan Roure cm. 3-X-1606 (del mas Crupcll dc Sant Pere de Terrassa) cm. 1606 (hereu de can Roure de Matadepera) K28-VII-1637 JAUME CRUPELL MONTLLOR : BENETA TORRELLA Caterina = Jacint Font Joan Pau Eulàlia Elisabet Joana Maria cm. 1-II-1643 (d'Ullastrell) SIGNES CONVENCIONALS cm. Capítols matrimonials = data de Casament » Testament N/N No nominat ONOMÀSTICA. GENEALOGIA datge el mas i el llinatge canvien dos cops de nom. La primera l'any 1502 amb el casament d'Orfracina Casapera, pubilla del mas Casapera de Castellar, amb Joan Montllor del Racó (fadristern de can Montllor del Racó de Sentmenat). La darrera l'any 1606, en casar-se Joana Montllor amb Pau Crupell, del mas Crupell de Sant Pere de Terrassa (actualment en runes). Sembla ésser que el patrimoni Crupell de Sant Pere de Terrassa i el de Castellar anaren a parar a la mateixa família nuclear, i que finalment els Crupell s'establiren a la propietat de Terrassa. Començant la venda i establiment de peces de terra del mas de Castellar fins a la seva venda total.14 En el moment de fer els capítols matrimonials, Joana Montllor vivia a Matadepera, probablement a can Robert, a casa dels avis materns, atès que consta en els capítosl que els seus pares ja són morts. En el moment de fer el testament diu que vol ser enterrada on mori i ho deixa a elecció dels seus marmessors testamentaris (Pau, el seu marit, i Jaume, el fill i hereu). Probablemement això tingui relació amb què aquest moment potser, ja els hi pertanyien, tant el mas Crupell de Sant Pere de Terrassa com el mas Casapera de les Fàbregues de Castellar.15 CANVIS DE NOM DE MASOS ON NO S'HA COMPROVAT DOCUMENTALMENT LA CAUSA PER MARIDATGE Hi ha d'altres masos que en aquests segles han tingut canvi de nom, tot i que no s'ha pogut esbrinar si la causa real era el maridatge. La continuació del llinatge, tant abans i després del canvi, sí que es té documentada. És per això que suposem que en aquests casos també és molt probable que sigui per mari• datge. EL BRUNET En període no superior als 25 anys immediatament anteriors a l'any 1475, consten diversos membres del llinatge Torrents del mas Torrents del Pont. Des d'aquest any ja apareix Joan Brunet del mas Torrents del Pont, pel que cal pensar en un maridatge.16 CAN CARNER DEL PLA Pere Roca i Prat, hereu del mas Estafort maridà amb Isabel, la pubilla de la Barata de Matadepera.