Història

La guerra del Francès al sud de la comarca del Bages (1808-1814)

Joan Valls i Pueyo

Els primers enfrontaments

La guerra del Francès fou un con- flicte bèl·lic que va enfrontar Napoleó amb la població i les tropes regulars es- panyoles, portugueses i britàniques a la península Ibèrica, entre els anys 1808 i 1814. L’exèrcit francès, comandat pel general Philippe Guillaume Du- hesme van entrar al Principat els pri- mers dies de febrer de 1808, i ja s’hi van quedar com a forces d’ocupació. La situació fronterera havia fet Catalu- nya especialment sensible a la incon- trolada entrada de tropes franceses, davant la tolerància de les autoritats establertes. L’esclat d’uns primers in- cidents de caire local van esdevenir aviat en una insurrecció general al Principat. Mentre els sectors benestants de la societat catalana fugien cercant refugi a Tarragona i a Mallorca, on van ins- tal·lar-se especialment les jerarquies eclesiàstiques, la por provocada pel gran impuls que prenia l’aixecament popular facilità la creació de les juntes locals i corregimentals ja des de la darreria del mes de maig de 1808. Aleshores, per una iniciativa coinci- dent de les juntes locals de Lleida i de Manresa, constituïdes el 28 de maig i el 2 de juny respectivament, es va pro- posar la creació de la Junta Superior de Catalunya.1 Un cop van desenvolupar-se els fets

Monistrol de Montserrat als anys 70 del segle XX (ACBG, fotografia: Ignasi Rubinart)

E STIU 2012 - D OVELLA - 16 El mas Puig de la Balma (Mura), l’any 1974 (ACBG, fotografia: Josep M. Gasol)

de la crema del paper segellat a la Vallhonesta, Monistrol de Montserrat i deserció. Els representants del corre- ciutat de Manresa, el dia 6 de juny una Avinyó, els quals ja havien actuat sota giment de Manresa van enviar als de la columna de l’exércit francès, coman- les seves ordres, en la companyia del Junta de Tarragona diversos llistats de dada pel brigadier Schwartz, va ser capità Antoni Ubach, a la Guerra desertors i a Manresa es feien públics atacada per les forces resistents for- Gran.3 els mesos d’octubre i novembre de mades per membres del sometent de 1810 els llistats dels soldats desertors Manresa, Igualada i molts altres pobles de les files de l’exèrcit, entre els quals de la rodalia de Montserrat, com Cas- Del Coll de Daví cal esmentar els castellvilarencs Jaume tellbell i el Vilar, i per un destacament a Montserrat Enrich i Andreu Puig, de la segona d’infanteria, tots sota les ordres del ti- companyia d’Iliberia, Jaume Güell, del nent suís Krutter. Per bé que les forces Als Hostalets de Coll de Davi hi ha- regiment de Baza, i Ignasi Bach, del catalanes eren molt inferiors, un gran via, el dia 6 d’abril de 1809, la tropa regiment de Soria, el mateix al que repic de campanes que convocava a dirigida pel Salvador Sanjoan, “comi- pertanyien altres desertors, com Josep sometent va fer creure als francesos sario de Guerra”, la qual marxà cap a Vilaseca, de Sant Vicenç de Castellet, que s’enfrontaven a un gran exèrcit, Monistrol de Montserrat el dia 11, des i Tomàs Viñals, de Vacarisses. Tomàs per la qual cosa van retrocedir i tin- d’on reclamà les racions de pa que fe- Oller, de Marganell, desertà del regi- gueren unes tres-centes baixes.2 ien falta pels homes que havia deixat ment de Fieles Zaragozanos. En general, la guerrilla i els some- destacats a la Mata de Mura, a la Ba- El 22 de novembre va ser redactada tents van tenir una especial rellevància rata de Matadepera, a Rellinars i a la una carta en la que s’explica com els al Principat, on la resistència a les casa de l’Obac, de Vacarisses, i pels de pobles de la seva rodalia havien de quintes mantenia la mateixa força que Monistrol de Montserrat.4 col·laborar en les obres de fortificació havia mostrat anys enrera. Les partides Dels més de cinc-cents soldats que de Montserrat, en la qual, des del 20 populars juntament amb les tropes re- els calia aportar a l’exèrcit als repre- d’octubre, ja hi treballaven una tren- gulars, comandades pel general Vives, sentants del corregiment de Manresa, tena d’homes de Monistrol de Mont- primer, i per Reding, més tard, s’es- segons un document datat el 2 de ge- serrat. Per la seva banda, Pere Padró, forçaren en va entre 1808 i 1809 per ner de 1810, vint-i-cinc soldats se- batlle de Castellbell i el Vilar, es va assetjar la Barcelona ocupada per les rien de Monistrol de Montserrat, men- queixar a la Junta de Manresa, el 26 de tropes franceses. tre que Vacarisses n’aportaria trenta novembre de 1810, dels excesos que El dia 13 de juny de 1808, Valentí soldats, Marganell, tres soldats, Cas- cometien les tropes que estaven en- Puig i Ferreras, un pagès del mas Puig tellbell i el Vilar, vint-i-tres soldats, carregades de la fortificació de Mont- de la Balma, del terme de Mura, s’oferí Castellgalí, vuit soldats, i Sant Vicenç serrat, les quals es dedicaven a fer ac- com a capità d’una companyia que se- de Castellet, tres soldats.5 tes de pillatge en el seu terme mu- ria integrada per voluntaris de Castell- Com la guerra s’allargava molt, una nicipal. Els soldats es presentaven al bell i el Vilar, Mura, Talamanca, Ro- de les principals actituts d’autodefensa poble exigint que els donessin queviu- cafort, Navarcles, Rellinas, Vacarisses, dels homes mobilitzats a la força era la res i si es negaven entraven a les cases

E STIU 2012 - D OVELLA - 17 i, encara que algunes vegades deixaven sertor, era caporal del sometent de ahont sels donarà lo degut destino”. una mena de rebuts que no servien Castellbell i el Vilar i va ser nomenat Els de la Junta de Manresa deien el per res, el batlle es veia en la obliga- sotsbatlle per a l’any 1811, al mateix mateix dia que no tenien prou fusells ció de “contener el pueblo justamente temps que Francesc Grauvilardell, del pels mil homes reunits.13 Uns oficis embrabecido para evitar una catastrofe mas Grauet, exerciria el càrrec de bat- datats el 4 i el 7 de juny de 1811, es- de sumo sentimiento”.6 lle. Sabem que Joan Puig va escriure el menten la intenció de la Junta d’ins- L’amo del mas Abadals, de Castell- seu testament el 15 de desembre de tal·lar un hospital militar a Monistrol de bell i el Vilar, va ser acusat d’amagar 1810 i que fou mort pels francesos Montserrat, així com un taller de repa- un desertor a casa seva, segons un es- aquell mateix any o a la primeria de ració d’armes de foc, amb quinze o vint crit redactat a Manresa el 10 de de- 1811. La versió oral d’aquells fets ens operaris per a procedir a la recomposi- sembre de 1810.7 El senyor Joan Puig, la donà el senyor Francesc Buguñà, ció dels cinc mil fusells que calia ar- dels Abadals, romangué una tempo- amo del mas Abadals, el qual recor- reglar.14 El 21 de juny, tanmateix, rada a la presó de la capital del Bages, dava les explicacions donades a la vora anunciaven els problemes que tenien, tal com veiem en un document escrit de la llar de foc pel seu avi Miquel Bu- especialment als pobles del Berguedà, del dia 18 de desembre, on constatem guñà i Puig.11 Aquell li va explicar que per aconseguir l’enviament dels quin- que un fill del senyor Joan Tort, de Mo- un propietari de Monistrol de Mont- tos que els havien demanat, i feien nistrol de Montserrat, també havia de- serrat, que posseïa la peça de terra públic el decret de la Junta Superior sertat de l’exèrcit. El 23 de desembre anomenada dels “Martines”, situada a mitjançant el qual es negava a Josep Pere Padró, batlle de Castellbell i el Vi- la serra de les Coixes, va denunciar Viladoms i Grau el dret de demanar l’e- lar, presentava el llistat dels mossos l’amo dels Abadals al destacament que xempció pel fet de ser regidor de l’A- del seu poble que tenien pares sexa- els francesos tenien a l’esmentada vila, juntament de Castellbell i el Vilar.15 genaris o que eren fills únics de vídua i aquells van decidir anar a dormir a i, per tant, eren necessaris en les tas- “cal Cabo”. Els del mas Abadals van ques quotidianes de les seves cases.8 ser alertats pel zagal, “que l’amo li Els francesos ataquen Aleshores, els joves castellvilarencs havia sigut padrí, i en veure els fran- Montserrat que van fer participar en el sorteig de cesos el gos bordaba”. Joan Puig fou la quinta van ser els següents: Fèlix pres i el mataren “a sobre la casa, allí L’arribada dels francesos a Mont- Prat, Isidre Vila, Josep Puig i Abadals, on ara passa la carretera, tapant el cos serrat semblava que era inminent, com Joan Ribera, Valentí Alsina, Fermí Al- amb branques i roques”. Ni tan sols expressa un document de l’11 de juliol sina, Pau Viladoms, Josep Gost, Joan van soterrar-lo, ja que els gossos “es de 1811, en que s’anunciava un toc Plans, Jaume Alsina, Josep Cañame- passejaven pels voltants de la casa general de sometent per a tots els po- ras, Salvador Carner, Joan Ribera, Jo- portant trossos de carn a la boca”. bles de la rodalia de la muntanya, en- sep Viladoms, Isidre Vives, Joan Vila- Pels documents conservats d’aquesta cara que “no se molestara a los pue- doms, Salvador Plans, Josep Torres, masia sabem que el dia de l’enterra- blos lejanos mas alla de 6 oras de Felip Neri Alsina, Bartomeu Bach, ment de Joan Puig dels Abadals es va Monserrate”. El 20 de juliol els se- Jaume Enrich i Roca, Joan Oller, fer un àpat on van consumir-se dos nyors Esteve Pagès, Josep Batlle i Ra- Agustí Enrich, Joan Bach, Sebastià caps de bestiar, cols, escaroles i pa del mon Plana, aquest darrer era el gover- Puig, Jaume Viladoms, Joan Vila, Josep que “se acostuma donar á la gent del nador de la plaça de Montserrat, Gras, Jaume Gall, Macià Viladoms i dol”.12 dictaven un seguit de disposicions per Valentí Enrich.9 A partir del 30 de gener de 1811 a la seva fortificació i defensa, que es Una de les formes de pressió que te- van començar a redactar-se una bona posaria sota el comandament de Josep nien els representants de les Juntes quantitat de documents on els joves Manso, comandant de la línia del Llo- per aconseguir que els mossos es pre- castellvilarencs demanaven la seva ex- bregat.16 sentessin als allistaments de tropes, clusió del sorteig de les quintes, justi- El 26 de juliol el senyor Ventura era amb l’amenaça de l’empresona- ficant-ho amb les seves malalties o bé Vallgornera, cap de la Junta de Man- ment dels seus pares o dels parents per tractar-se de fills de pares sexage- resa, que aleshores es trobava a Sa- més propers, tal com veiem en alguns naris. Fou el cas, per exemple, de Sal- llent, escrivia a la Junta Superior una documents, com un del 29 de desem- vador Plans i Josep Torres, com a fills lletra on deia que Montserrat havia bre de 1810, on s’especifiquen els de vídua, Sebastià Puig i Joan Vila, fills caigut en mans dels francesos el dia soldats que van aconseguir aplegar a de pares sexagenaris, i Agustí Enrich i 25, a les 11 del matí, que els some- Castellbell i el Vilar i a Marganell.10 Macià Viladoms, que patien de mal tens, comandats per Ramon Mas, mo- epilèptic, vulgarment dit mal de sant lestaven les tropes franceses per les Pau. proximitats de Montserrat i que no sa- Joan Puig, dels Abadals, El dia 2 de maig es va decretar l’ai- bia on parava el tinent coronel Josep caporal dels sometents xecament del sometent general dels Manso.17 El 27 sembla que uns tres- homes compresos entre els 18 i els 40 cents homes de les tropes franceses Joan Puig, dels Abadals, que abans anys, amb l’obligació de presentar-se a estacionades a Montserrat van voler hem trobat acusat de protegir un de- Manresa “socorreguts per vuit dias, anar contra Monistrol de Montserrat i

E STIU 2012 - D OVELLA - 18 L’església de Marganell a la primera meitat del segle XX (ACBG)

contra Castellbell i el Vilar, “pero los des de sota de Santa Cecília de Mont- seguir apoderar-se del pont, tal com catalanes les embistieron con tanto serrat, per la banda del mas Oliver, de s’havia acordat prèviament.20 denuedo, que le fue preciso replegarse Marganell. A les dues de la matinada Un altre dels comandants de l’exèr- a su primera posición”.18 va sortir amb quatre-cents sometents, cit que s’enfrontaren als francesos pels El 3 d’agost els membres de la distribuits en dues divisions, una co- encontorns de Montserrat va ser el se- Junta de Manresa, que seguien apo- mandada per Francesc Riera i per Plà- nyor Adrià Ochando, que tenia el seu sentats a Sallent, van adreçar a la cid Soler i l’altre pel mateix Ramon campament a la masia del Brunet, de Junta Superior una còpia d’un ofici Mas i per Antoni Balaguer. Aquesta Sant Salvador de Guardiola, el qual va escrit per Ramon Mas, comandant dels divisió va apoderar-se de la carretera informar el 13 d’agost a la Junta Su- sometents del corregiment de Man- durant tres quarts d’hora, mentre que perior que els francesos del campa- resa, quan es trobava al Serrat de la la divisió dels senyors Riera i Soler ment de la Roca Foradada, “del ca- Beguda, és a dir al nord del terme de atacava infructuosament Santa Cecília mino de Monserrate”, baixaven dià - Castellbell i el Vilar, a tocar del de de Montserrat, car no disposava de riament a les masies de l’Oliver, de les Sant Vicenç de Castellet. En aquest es- mitjans suficients per poder fer front a Casetes i d’altres de Marganell a robar crit, el senyor Mas a més de voler pre- la potent artilleria francesa.19 palla, verdures i altres queviures. Oc- sentar la seva dimissió parlava del des- Fins el 9 d’agost els francesos no hando va ordenar el tinent Josep Mira- ordre dels sometents i dels enfron - van aconseguir ocupar la vila de Mo- lles que amb una companyia anés a taments que tenia amb els batlles de nistrol de Montserrat. El dia 10 Ramon atacar-los i en aquella acció van morir Castellbell i el Vilar i de Vacarisses, els Mas va relatar aquells fets en el “Parte set soldats francesos, mentre que els quals s’havien declarat independents a dado por el comandante de los soma- catalans tingueren tres ferits.21 l’hora de mantenir els seus propis so- ténes de este corregimiento, fecha en metents i preferien defensar-se ells Castellgalí en el dia de hoy”, on diu sols, tot i que fins aleshores aquells so- que quatre-cents francesos havien ocu- Els campaments metents havien fugit desordenadament pat la vila amb la intenció de inutilit- de Castellbell i el Vilar cada cop que “los franceses de Mon- zar els molins i que ell, amb una divi- i de Sant Salvador serrate han echo algunas salidas.” sió de cinc-cents homes va desallot - de Guardiola jar-los dels campaments que havien instal·lat a la part alta del poble i ha- Un document del 18 d’agost de Els sometents ataquen vien fet marxar els que defensaven el 1811 ens informa de les forces que des de Marganell carrer Viserta, fent-los correr muntanya componien la vuitena companyia dels amunt. Amb tot, l’atac va quedar des- sometents del corregiment de Manresa Els sometents comandats per Ra- lluït per la “poca exactitud e inobe- que hi havia al campament instal·lat a mon Mas van atacar, el 5 d’agost, els diencia” de la divisió de dos-cents ho- Castellbell i el Vilar. Es tractava de la francesos que ocupaven els voltants mes que havia enviat a atacar per llista dels homes de que disposava en del monestir de Montserrat, fent-ho l’altre banda del riu, que no va acon- el “campamento de Castellvell” que va

E STIU 2012 - D OVELLA - 19 Vista del monestir de Montserrat des del camí de l’ermita de Sant Miquel a finals del segle XVIII (ACBG, gravat de R.C. Hoare)

fer redactar el senyor Antoni Torres Un altre dels campaments que te- ció quan morí Manel Font i Solà, d’o- d’Amat, comissari dels sometens, al nien instal·lats al voltant de la munta- fici pagès, fill dels amos del mas Font, sergent Ignasi Serra. Al llistat hi man- nya de Montserrat els sometenets del l’antic mas Sant Esteve, de Marganell. quen els homes de Vacarisses, de Mo- corregiment de Manresa era, com hem Quan els francesos van retirar-se van nistrol de Montserrat i de Sant Salva- dit abans, el que es trobava situat a la saquejar i incendiar l’església de Santa dor de Guardiola, amb els quals es casa del Brunet, del terme de Sant Cecília de Montserrat i, diu el nostre completaria la seva companyia.22 Salvador de Guardiola. L’11 de se- autor que vint dies després els france- El 10 de setembre Ventura Vallgor- tembre de 1811 la cinquena compa- sos van abandonar el monestir de nera, tornava a escriure des de Sallent nyia allí instal·lada era conformada per Montserrat, “calanti foch també y des- a la Junta Superior, queixant-se d’un quaranta-un homes, és a dir, un capità, trosanto tot, marxant á Barcelona”.25 ofici que havia arribat a les seves tres sergents, tres caporals i trenta- A l’anomenat “campamento frente mans, on el comandant Joan Carreras, cinc “plasas” o sometenistes. La seva Monserrate”, de Sant Salvador de àlies Brunet, un de tants caps guerri- distribució per pobles era la següent: Guar diola, el 6 d’octubre seguia apo- llers que anaven per lliure, havia re- deu sometenistes de Castellbell i el sentada la cinquena companyia dels clamat uns dies abans un seguit de Vilar, vuit de Sant Vicenç de Castellet, sometens, als membres de la qual, als contribucions al batlle de Vacarisses.23 deu de Castellgalí, tres de Rellinars, que abonaven el “pan y quatro reales Aquell mateix dia 10 va dictar el seu dos de Vallhonesta, sis de Rocafort i vellon”, eren nou de Castellgalí, quatre testament el senyor Salvador Vives, del dos d’Aguilar de Segarra. de Sant Vicenç de Castellet, deu de mas de les Vives, de Sant Vicenç de Llorenç Sallent, un dels historia- Castellbell i el Vilar, tres de Rellinars, Castellet, i va fer-ho al mas Riera, de dors de Marganell, diu que els france- sis de Rocafort, dos de Vallhonesta i Rocafort, on potser es trobava refu- sos van invadir la zona de Montserrat, dos d’Aguilar de Segarra. Uns dies més giat. Als fills varons els feia una deixa especialment “aquesta part de la mon- tard, el 9 d’octubre, el senyor Josep de tres-centes lliures i a les filles la tanya el dia 14 de Setembre de 1811, Brunet, de Castellbell i el Vilar, era quantitat de cinc-centes lliures, “si los envestint las casas de la Vall de Mar- proposat com a capità de les compa- francesos no malbaraten mos bens”. ganell, saquejantlas y calantli foch des- nyies de reserva. Al seu costat trobem Coincidint en el temps, Francesc Puig, pues d’haver asesinat y robat tot lo els noms dels altres homes recomanats del mas Puig del Vilar, que aleshores que trovaren, lluitant ab heroich valor per aquell ofici, que eren Josep Ubach, residia al mas Vinyes, del terme de els qui defensaven llurs casas morintse de Vacarisses, Auguri Perera, de Man- Vallhonesta, va dictar el seu testament algun en aquell dia en mans dels ga- resa, Francesc Gibert, de Monistrol de el dia 13 de setembre de 1811.24 batxos”. Sembla que fou en aquella ac- Montserrat, Antoni Vilajoana, del Pont

E STIU 2012 - D OVELLA - 20 de Vilomara, Antoni Viñals, de Vaca- procedent de l’Obac, de Vacarisses, 2006, pàg. 215. risses, i Joaquim Marcet, de Vallho- amb la notícia de què a les tres de la 2. Diccionari d’història de Catalunya. Bar- 26 celona, Edicions 62. 1992, pàg. 150. nesta. matinada mil cinc-cents francesos ha- 3. Arxiu Comarcal del Bages (ACB), Francès, A l’ensemps, la companyia dels so- vien entrat a la vila de Terrassa.31 lligall 31. metents del campament de can Mas- El 14 d’abril de 1812 Josep Vila- 4. ACB, Francès, lligall 41. sana estava formada, el 19 d’octubre seca, de Sant Vicenç de Castellet, que 5. ACB, Francès, lligall 21. 6. ACB, Fons Municipal, lligall 24. de 1811, pels sometenistes de Cas- era soldat del “Batallon de Infanteria 7. ACB, Francès, lligall 5. tellgalí, Castellbell i el Vilar, Rellinars, ligera de Voluntarios de Cardona” des 8. ACB, Francès, lligall 19. Sant Vicenç de Castellet, Vallhonesta, del 4 de febrer anterior, va demanar 9. Aquest darrer, Valentí Enrich, és esborrat Aguilar de Segarra i Rocafort. Aquells l’exempció de l’exèrcit pel fet de ser fill de la llista “por tener â Jayme Morros en el servicio en su lugar”. sometenistes eran comandats pel ca- de vídua i de tenir una germana i un 10. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Junta pità Jeroni Noguera, pels sergents Ig- germà molt petits. Aquella petició Superior de Catalunya, capsa 183. nasi Serra, Manel Noguera i Pere Es- anava avalada per la signatura de Ra- 11. Converses mantingudes a Súria, l’any quiu, i pels caporals Josep Enrich, mon Viñuales, rector de Castellbell i el 1996, amb Francesc Buguñà. 12. Arxiu del mas Abadals de Castellbell i el Valentí Brunet i Valentí Guix. La nota Vilar, i la de Ramon Torrella, batlle de Vilar. que seguim ens localitza aquells ofi- Sant Vicenç de Castellet.32 13. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa cials, ja que tres sergents i un caporal Els membres de la Junta de Man- 80. eren de Castellgalí, un caporal era de resa es trobaven aleshores a Tala- 14. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa 85. Castellbell i el Vilar i l’altre caporal manca, segons un document del 30 de 15. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa era de Sant Vicenç de Castellet.27 juliol de 1812, on s’havien refugiat 181. per la proximitat de les tropes france- 16. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa ses, que s’havien apoderat de Monistrol 89. 17. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa Les companyies de Montserrat i del monestir de Mont- 80. patriòtiques i els desertors serrat.33 18. Blanch, Adolfo, Historia de la guerra de la de Vacarisses Per altra banda, esmentarem que independencia en el antiguo Principado. cada dos mesos s’elaborava el “Estado Ed. Frontis. Barcelona: 1968 (Primera edició, 1861), pàg. 422. Uns dies més tard la Junta Superior de las entradas de los caudales de pa- 19. Gazeta militar y política del Principado de va ordenar el replegament de les tropes saportes”, de manera que en el docu- Cataluña. 10 d’agost de 1811. de Montserrat, i els de la Junta de ment que comprenia el període des 20. Ídem, 13 d’agost de 1811. Manresa van informar el 22 d’octubre del 30 de juny fins el 31 de juliol de 21. Ídem, 17 d’agost de 1811. 22. ACB, Francès, lligall 26. de 1811 que hi romadrien uns cent so- 1812 s’esmenta que el comissionat 23. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa metenistes comandats per Ramon de Castellbell i el Vilar, que era Josep 80. Mas. Tanmateix, Vallgornera feia saber Grau, pagava 13 reales 6 maravedies 24. Arxiu Episcopal de Vic. Testaments de que habia parlat amb Josep Boadas, pels passaports del mes de juny. Ales- Castellbell i el Vilar, 10. 25. Sallent i Gotés, Llorenç, Documentació àlies Chirivia, comandant d’una com- hores, el comissionat de Sant Vicenç històrica de Sant Esteve de Marganell, panyia patriòtica, el qual, trobant-se de Castellet era Francesc Gimferrer, 1910, manuscrit inèdit, pàg. 189. amb els seus homes a Monistrol de el de Vacarisses era Fermí Gibert i el de 26. ACB, Francès, lligall 26. Montserrat, va oferir-se per a col·labo- Marganell era Josep Vilageliu.34 27. ACB, Francès, lligall 26. 28 28. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa rar en la defensa de la muntanya. Els darrers documents que hem 80. Uns dies més tard, el senyor Vallgor- consultat referents al període de la 29. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa nera afirmava que els quintos del po- guer ra del Francès o de la “maldita 80. ble de Vacarisses habien desertat de guer ra de España”, com l’anomena 30. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa 35 165. l’exèrcit, allistant-se a la “Compañia l’historiador anglès Fraser, són una 31. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa Patriotica de don José Boadas cono- col·lecció de passaports tramitats per 90. cido por el Xiribia”,29 i tot seguit es va “La Junta de Alojamientos y Bagages 32. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa publicar un ban sobre els desertors, de Castellvell y Vilar” durant el mes 67. 33. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa criminalitzant de nou els seus parents d’agost de 1813, que permetia el tràn- 90. més propers.30 sit a diferents persones en direcció a 34. ACA, Junta Superior de Catalunya, capsa Els membres de l’Ajuntament de Manresa.36 166. Castellbell i el Vilar van presentar el dia El dia 13 de novembre de 1813 es 35. Fraser, Ronald, “La maldita guerra de Es- paña. Historia social de la Guerra de la In- 3 de gener de 1812 un ofici on justi- va signar la pau entre el rei espanyol dependencia, 1808-1814”. Crítica. Bar- ficaven que a la seva població hi havia Fernando VII i el francès Napoleó. celona: 2006. divuit fusells pels divuit homes desti- 36. ACB, Francès, lligall 5. nats a les companyies de reserva. Ales- hores, el senyor Antoni Pineda, de NOTES Manresa, va informar a la Junta Supe- 1. Comellas, Antoni, “L’intendent Barata a la rior de que a les onze del matí va arri- Junta Superior de Catalunya i la Guerra Joan Valls i Pueyo bar a la capital del Bages un correu del Francès”, Terme, núm. 21, Terrassa, Estudiós

E STIU 2012 - D OVELLA - 21