1 2 3 4 5 8 No esperes nada genial. Una conversación 20 Paratext #10 editada y sincronizada sobre Paratext catalina del cid22 – Lieselotteloo zihan – llobet Fontrodona & pons / 26 Cadine Navarro Tere Badia, Sergi Botella Juan Canela, Lúa Coderch, Pep Dardanyà i Irina Mutt 30 Paratext #11 oscar martin –32 aggtelek Cuadrao pero Calvo / 36 Roc Jiménez de Cisneros / 40 Tuba Köymen / 44 Tatiana Muñoz Melo / 18 Artistes residents 48 Paratext #12 luis guerra – mario50 Alán santamaría Carrasco – bea stach/ 54 Ding– Chien-Chung / 19 Paratext k 58 Oscar Klinkhammer / 62 Stephan Köperl / aspar wimberley66 &Diego susanne Paonessa kudielka

70 Paratext #13 diego paonesa72 – laura Mariam llaneli Suhail – andrea / gómez 76 Anup – Mathew Thomas / ariadna guiteras80 – Grace travers nashTume / 84 Carien Vugts / 88 Sylvia Winkler

92 Paratext #14 santiago borja 94– lucía Marion c. pino Balac – marc / serra 98 Florian roca – Freier / giuliana racco 102/ matteo Michael guidi J. Lyons / 106 Megan Michalak

110 Paratext #15 christina schultz112 – Patricia antonio ruiz Fernández montesinos –Antón / 116 David Franklin / ciprian homorodean120 Quimera – jia-ling hsuRosa

124 Paratext #16 germán portal 126garbarino Eliana – paulinaBeltrán silva P. hauyon/ 130 Rafael – o noris Pérez Evans

134 Paratext #17 lauren wetmore136 Lot Amorós / 140 Marcel·lí Antúnez Roca / 144 Carla Boserman / 148 Rubén Patiño / 152 Xose Quiroga

170 Textos en español 156 Paratext featuring Encura #3 renan laru-an 158 Jaime y Manuela 216 English texts 162 Paratext featuring Encura #4 268 Crèdits de la publicació 164 Maykson Cardoso

6 7 Paratext vol. 2 No esperes nada genial. Una conversación editada y sincronizada sobre Paratext

preguntas del otro. Hay más provisionalidad que producto final sino con la idea de compartir, No esperes nada genial. Una conversación en el espacio de la exposición, hay más lugar que tienen un presupuesto de 100 € que pueden editada y sincronizada sobre Paratext para un terreno borroso. Se presenta como un utilizar para lo que quieran exceptuando los momento propicio e incluso fácil para probar propios honorarios, que en todas las demás cosas, ensayar materiales, etc. Es la virtud actividades públicas suyas sí que reciben. Paratext comença el 2015. Actualment ja ha celebrat 24 edicions i ha comptat amb más clara que tiene, no es una conferencia, Pero por lo demás es un formato muy abierto. la participació d’entre tres i cinc artistes per edició. no estás en un contexto académico, no estás Dónde ponen ese dinero o cómo se describe ante una presentación de obra en el sentido el formato no se condiciona previamente, se El text que llegireu a continuació és una Sobre el format más conocido, en que hay que enseñar lo les deja hacer lo que quieren en el formato transcripció corresponent a l’àudio enregistrat hecho los últimos años. que quieren. el dia 3 de novembre del 2017 a Hangar, LÚA CODERCH (LC): El format del Paratext és un format Barcelona. Correspon a la trobada de la molt característic i diferent dels habituals a TERE BADIA (TB): No es tanto dar visibilidad sino JC: Me parecen interesantes los condicionantes Comissió de Programes d’Hangar, conformada l’hora d’ensenyar el treball de l’artista: els studio compartir el proyecto o el momento en el de presentación que se escapan de la forma per Lúa Coderch, Irina Mutt, Juan Canela, visit són estranys, perquè suposen un moment que se está, y compartirlo en un espacio de en que se suele presentar la obra: un cubo Pep Dardanyà i Tere Badia (com a directora de vulnerabilitat per a l’artista. Un taller no suspensión, esa caja negra que es la Ricson. blanco y tres meses de exposición. Y aquí d’Hangar). També participa en la trobada Sergi és un espai formalitzat. El taller és un espai Además, tienes toda la atención a la propuesta la sala es negra y tienes media hora, y esas Botella, com a coordinador de residències i d’improvisació molt gran perquè et vénen a que se hace, que no es lo mismo que visitarse dos cosas cambian completamente lo que activitats a Hangar. veure i et defenses com pots, perquè les normes mutuamente en los estudios, de tú a tú. En vas a hacer con el material. Tener un lugar no són clares. Les coses les ensenyes quan es Paratext sólo tienes que articular una propuesta con esos condicionantes, que te obligan a Es respecten les llengües originals. poden ensenyar, i normalment aquest moment para compartir. Tampoco tienes que responder pensar el trabajo de otra manera, te lleva a és el de l’exposició, que té una rigidessa pròpia a las expectativas que se generan en el studio hacer cosas también de otra forma quizás Lúa pregunta. de l’espai formal fins i tot quan pretén no ser- visit, que toma forma a veces violenta de un de la que estás pensando. Tere sale. Vuelve y trae pastas iraníes. ho. És un punt a part. És l’espai d’allò que és interrogatorio sobre lo que haces. A Juan le gustan las de jengibre. deliberat, tingui una lectura més provisional TB: En el Paratext lo que se tiende es a rebajar A Irina no le gustan. o no. Fins i tot el dubte en una exposició és IRINA MUTT (IM): Sí, a vegades els studio visits esas expectativas, también por parte del Hablan de política. un dubte escenificat. El Paratext és un format són situacions que incomoden, ja que potser público, que viene a ver lo que se cuece, Sergi silba. molt interessant, perquè hi ha poques normes alguns visitants no tenen interès per tots els pero no es un formato expositivo. El hecho Juan se marcha. però són molt clares: l’espai de la Ricson (una artistes o en van a veure uns concretament. que la gente pueda entrar en cualquier Llega Pep. caixa negra), un cop al mes, a les 19 h i 100 Així, el Paratext és un format més ampli de momento, tomar una cerveza cuando euros de producció, i que és una presentació possibilitats que pretén adequar les necesitats quiera, etc., hace del Paratext un espacio en grup. És un espai una mica més formalitzat de l’artista i el seu treball al tipus de presentació. más dúctil, y al tiempo respetuoso con lo que els studio visit, amb poques normes i més que está ocurriendo ahí. Probablemente es clares, i això et dóna seguretat. SERGI BOTELLA (SB): A diferència dels studio visits, más fácil para los residentes que para los mai he detectat algú que no vulgui fer el que están en residencia corta, porque ahí JUAN CANELA (JC): Es el momento público. Paratext. viene gente con cierta urgencia de presentar cosas en un contexto distinto, y eso nos LC: Sí, es el momento público, donde se pierde LC: ¿Qué se les dice a los artistas, cómo se retorna al formato clásico de presentación el factor de intimidad que tiene la visita de les formula el Paratext? como un recorrido sobre la propia obra. No estudio, pero en el que la dimensión ritual es más sé si en estos casos tenemos que explicar evidente, y esto hace que actúes de una forma TB: Que tienen un espacio de media hora, mejor qué es el Paratext o dejar que ocurran más clara, intencionada, y no a la espera de las que es un cierto retorno, no en formato del también estas presentaciones más clásicas.

8 9 Paratext vol. 2 No esperes nada genial. Una conversación editada y sincronizada sobre Paratext

JC: A mí, cuando me parece más interesante IM: Comptant que el Paratext és per a un públic treball, sinó també dels resultats d’aquests que estàs explicant i el que fas, sigui pintura o el Paratext es cuando adopta ese formato que és del mateix sector, més enllà d’algun treballs. O sigui, buscar nous formats de investigació, o performance. I és clar, sempre de atreverse a probar cosas en las que estás públic del barri etc., l’artista no té per què presentació i també sobretot en relació amb el hi ha una part textual o de llenguatge. El trabajando. Saben que el proyecto no está explicar la seva obra i la pot mostrar d’una públic assistent, que és un públic normalment Paratext és aquest llenguatge obert. Tu què acabado pero existe ese momento de ensayo manera més crua o directa. O una part de interessat. Jo crec que aquestes tres coses són fas? Narres? O fas una performance o un de las ideas y las formas sobre las que se l’obra o de la investigació. No té l’exigència molt importants per a una activitat d’aquest vídeo? El llenguatge no està definit. está trabajando. Y otras veces es un formato de format expositiu en el sentit que siguin tipus per a un centre com Hangar. menos interesante cuando empiezan a pasar peces o una performance, etc., acotades en SB: Els formats són molt diversos, però sobretot diapositivas, aunque como decías si es alguien el whitecube o en les temporalitats. Així, dóna SB: Mitja hora de presentació per artista, decidits pels artistes. que está poco tiempo, viene de otro lugar y suficient amplada perquè et puguis sentir demanem poc i el risc és petit. I s’aprofita força. presenta cosas que se hacen de otra manera, còmode en diferents formats i ho puguis IM: També crec que és una forma de retorn, también puede ser interesante. Para mí lo más fer fins i tot sense explicar. És un format JC: A mí me gusta el formato, me gusta que però per a tots, si no estàs demanant una destacable del formato es que se encuentra prou ampli que de vegades tant pot servir tiene condicionantes que no son habituales, feina concreta. Els va bé testar les obres. Si a medio camino entre una cosa y la otra, y que t’expliquin més o menys. Sempre és que hace que el artista tenga que dar unas serveix com a retorn ja ho tenim molt més en la que juegas en casa. Es como invitar a un plus que l’artista estigui allà i t’expliqui vueltas más para presentarlo allí. Y quizás lo equilibrat. Així, el caràcter d’assaig o fase amigos a cenar. o no. Aquest fet de treure-li el rigor d’un que sí que haría es forzar más a intentar no beta té molt de sentit. guió concret funciona bé, ja que no té unes tenerlos a todos detrás del ordenador, etc. LC: Tiene un tono muy de Hangar. jerarquies tan definides com en altres llocs. SB: Sí, assaig/error, però també un lloc per El públic entén ja la dinàmica, perquè és del JC: Y ya hay sitios para contar el trabajo de ordenar el seu treball. TB: También hemos visto algunos fracasos, pero sector. Aquest format d’horitzontalitat, tot i esa forma, y en cambio no existe un lugar lo que es interesante conseguir es un lugar que no m’agrada la paraula, funciona, encara donde puedas ir a probar algo como aquí. donde si te equivocas nadie se extraña. Hacen que puguis o no veure l’obra. Más allá de que me guste más o menos. Me Sobre la institució falta esos espacios de riesgo, y no existen. parece que la virtud que tiene este formato El propio artista se pone en el requerimiento PEP DARDANYÀ (PD): Crec que hi ha tres coses molt es poder ensayarlo, no contarlo. Y por otro LC: En relación con el hecho de que la institución de que cuando tiene que presentar algo, eso bones d’aquesta activitat: una és que dóna lado, el espacio es amigable y el público se retire en ese momento, creo que es tiene que funcionar, por ejemplo, como en l’oportunitat al públic i als artistes de conèixer es el que es, pero quizá ese trabajo más de interesante incidir en la idea de la forma de una exposición. Aquí se relaja más eso. processos de producció. Per a un centre com contexto y de cruzar podría ser un trabajo operar de Hangar, como por ejemplo en las ¿Pero creéis que ese espacio es necesario? Hangar això és fonamental. No tan sols veure de la comisión. Y eso también es importante. Polivalents, que no necesitan mediación de la ¿Cómo lleva el artista el hecho de fracasar com treballen els artistes o quins resultats Quieras o no, el artista quiere poder mostrar institución, ya que son los residentes quienes en abierto? obtenen, sinó també per reflexionar sobre eso en otros sitios, y es una buena forma de invitan y ellos deciden cómo se hacen visibles processos de producció. L’altra cosa és que que pueda ocurrir. y qué hacen visible. LC: Por mi experiencia, siempre que he podido crec que és molt important fer l’esforç de hacer una prueba —ese lugar a medio camino poder comunicar el treball. En els processos de SB: Succeeixen moltes coses dins del Paratext a TB: Deciden lo que hacen visible, y normalmente entre lo que puedo hacer y lo que no puedo producció contemporanis això és substancial. nivell de format. Però ja és la idea que teníem frente a sus colegas. hacer—, esos momentos han sido saltos Hi ha qui deia que l’art contemporani s’ha amb la Tere a partir del nom; es refereix a tot cualitativos que te llevan a otro lugar. Eso transformat en megacomunicació, doncs potser allò que té a veure amb el text, però no ho JC: Eso iba a decir, que el grupo en los Paratext tiene un valor de primer orden, porque se sí que és cert. Però llavors anem a buscar és en si. I una mica és això, altres maneres te acompaña de alguna manera: no es un teoriza mucho sobre visibilizar el proceso y les coses positives que té això. Aquest tipus d’explicar la feina. público extraño, sino los mismos residentes y el error pero es una patraña: prácticamente d’activitat crec que ho potencia. I després, gente que va viniendo, es un espacio amable. en ningun espacio puedes cometer un error en tercer lloc, obliga a buscar nous formats IM: Si a més també remiteix el Paratext, és a Son los interlocutores naturales. Del lado de o probar cosas. de presentació no només dels procesos de dir, allò que és pel relat, per al mateix text. El la institución siempre hay un llevarte hacia las

10 11 Paratext vol. 2 No esperes nada genial. Una conversación editada y sincronizada sobre Paratext formalidades muy rígidas. Por ello, sí existen 15 minutos en cada Paratext a presentaciones no és imprescindible, però en d’altres sí, però que les sirve mucho, me parece útil como espacios en los que la institución, de manera nos alargaríamos. Pero sí es cierto que hay no sé com s’hauria d’incentivar, podria ser compendio de lo que ha pasado en Hangar en deliberada, deja que ocurra cualquier cosa gente a quien le falta cierto amparo. un dels objectius. un año. Lo tienes todo aquí y está recogido, y y no pase nada, y eso lo saben el artista y hay un poco de información de cada artista. el público, eso es importante. Si yo vengo TB: Aquesta absència de protocol institucional i SB: és clar, alguns d’aquest artistes no els Pero a nivel de contenido, de la publicación, como comisario al Paratext no espero nada la situació oberta de poder-se moure, aixecar- tornarem a veure, i pot ser un bon moment al final lo que tienes lo puedes encontrar en acabado, sino una parte que tiene que ver se a pendre una cervesa o marxar quan es vol per poder dialogar. internet. Este formato catálogo como los que con un proceso, y eso viéndolo desde este fa que tothom se senti més còmode. se hacían antes ya no tiene mucho sentido. lado es muy interesante, porque has asistido PD: Potser amb quelcom de temps després de Igual lo que se puede hacer es pensar qué a la prueba, al proceso, y lo estás viendo, IM: El fet de no presentar els artistes, no fer les presentacions per poder dialogar, debatre. tipo de publicación se puede hacer. no te lo están contando. preguntes, dóna molt aquesta llibertat, es guanya temps i li treu seriositat, que va molt bé. SB: Però potser el problema és la pèrdua de PD: Bé, potser poder augmentar els diners per a TB: Retomemos una pregunta que ha salido capacitat crítica, ens fa falta gent que escrigui. la producció de les presentacions també sería antes y que a veces genera cierta tensión: PD: A més, es fa el full de sala i ho trobo bé, una qüestió a considerar i una bona manera el hecho de que voluntariamente no haya perquè situes la gent. Alguns ja els coneixes, TB: Totalment d’acord. de reinvertir part del pressupost destinat a la ninguna presentación por parte institucional però fins i tot així és molt útil. Però també publicació. Als artistes se’ls dóna la mateixa de los artistas en el Paratext. Creo que genera heu de valorar el cost d’aquest full. PD: Crec que abans anàvem a moltes menys dotació econòmica? Si algú no ho fa servir extrañeza por un lado, pero por el otro evita activitats, però hi anàvem de manera molt queda en borsa i es poden fer servir per a irrumpir en el espacio íntimo, personal, en SB: El fem aquí, i amb paper de color, és molt més activa, més compromesa. Ara hi ha molta un altre? el que se quiere que discurra el Paratext. econòmic. activitat, però s’hi va d’una altra manera, i passes amb menys compromís. I tot i que les SB: No, no se sumen a altres propostes. SB: Queda extraño, pero luego se ve el porqué: es PD: El full contextualitza, estàs més atent al xarxes socials han incentivat molt el debat, menos paternalista. Los artistas internacionales que es diu i relaciones més. Em sembla bé és un debat curt, concret i amb reflexions no PD: Entenc que és difícil a nivell de gestió, em no están acostumbrados, pero forma parte aquest to més informal, el fet d’oferir una pensades. El presencial en obert s’ha perdut. sembla bé també que no es paguin honoraris. de ese mantra. Ellos se presentan, explican cervesa li dóna un caràcter afable. Ha de Els artistes tenen obligacions, igual que tenen quién son y dónde estan. Aun así, presentamos tenir la seva rigorositat de treball, entenent drets. I em sembla correcte com a retorn. a todas en la hoja de sala. la comunicació com una part fonamental Sobre la publicació dels processos de producció. Però el fet de TB: La publicación fue una propuesta de la JC: Allí ya estáis mediando de alguna manera, poder xerrar amb una cerveseta amb gent TB: Para la publicación se les pide un pequeño Fundació Banc Sabadell, y la tomamos porque y por tanto no hace falta mas. Cuando uno coneguda i parlar sobre el que estem veient, registro, pero a mí me gustaría que también la financiaban, y ya que tienes la oportunidad, media de esa manera, repetimos un discurso que hi hagi també aquest traspàs continu entre pudieran entenderse como otro espacio para vamos a hacerla con toda la dignidad posible. de lo que se supone que tiene que hacer les presentacions sense parar, també va bé. intentar, y ése sería un paso más. La publicación Pero es cara. o decir la gente, cuando el lugar se define es un formato interesante porque debería desde el “toma el espacio y haz lo que tú SB: Sí, també fa que es perdi la por pels dos servir también para pensar en documentar JC: Así no solo son unas páginas para explicar quieras”. Eso ya es tomar una posición sobre costats, per una banda els artistes i per l’altra un ejercicio que no está pensado como el trabajo de los artistas, también es un cómo funciona un proyecto como Hangar. el públic. definitivo. Es una contradicción tener una espacio para poder contar de otras formas publicación, fijar ese momento, pero también esos trabajos. SB: Per a nosaltres és una manera de fer-ho més PD: He notat, però, que no hi ha molt debat, es un registro. familiar. Además, intentamos ser ágiles con el però això no és una cosa que només passi SB: Sí, de hecho es así, también se les invita tiempo, ya quitamos la pausa de en medio para a Hangar, passa arreu, costa molt establir JC: Me cuesta bastante acceder a este formato, con varias opciones de más o menos texto y no perder a gente, y si tuviéramos que dedicar debats. Hi ha presentacions, que entenc que me parece que obviamente hay artistas a los más o menos imágenes. Alex Gifreu propuso

12 13 Paratext vol. 2 No esperes nada genial. Una conversación editada y sincronizada sobre Paratext diversas variantes dependiendo de las y también a todas aquellas visitas que puedan Sobre la utilitat formato y ves que eso te funciona a lo mejor necesidades. Y fueron los artistas quienes ser de interés. lo incorporas a tus siguientes presentaciones. escogieron mediante votación al diseñador. LC: ¿Cuáles son las demandas implícitas, Pero en relación con el impacto sobre el SB: También se enviaron a otras instituciones. explícitas y qué se les ofrece a los artistas? trabajo de los otros es realmente difícil de TB: Pero claro, hay unas normas de edición Però entenem que és cara i que això pot ser valorar, ya que las artistas solo tienen un que acortan las posibilidades. Y es muy difícil un problema. SB: No es una obligación hacer el Paratext, no Paratext cada una y a lo largo de los dos salirse de eso. lo vendemos así. Hay tipos de residencias, años solo comparten doce Paratext. Ese PD: Potser sí que es podria fer una mica sobre todo las becas y las estancias cortas encadenamiento pretendido en los talleres IM: Clar, és que els catàlegs són això, preguntar- d’economia de recursos, respecte a aquest de producción, a quienes se les comunica la de cambiar la mitad de los artistas cada año se quin sentit té i per què es fan. I després, tipus de publicació, el tipus de projectes i obligación de hacerlo a modo de retorno. Bajo para no hacer cortes grupales muy fuertes en tenir-lo a casa, tampoc els pots guardar processos que es volen representar, potser los límites de media hora, pero sin presupuesto. afecta también al Paratext, y eso hace que tots, així que has de decidir quins et quedes poden no ser a tot color i es podria fer en Pero a los residentes de larga duración no no se hayan visto todxs. Podemos informar i quins no. blanc i negre, potser més austera, no? Paper se les especifica en el contrato. Porque si a las artistas de cómo se hicieron algunas més econòmic, més de diari. Però si segueix entramos en esas dinámicas dinamitamos cosas antes, pero en realidad no tenemos SB: Los textos deben tener relación con el una mena de línia editorial també entenc que un interés que en realidad es el suyo: es un ninguna herramienta para calibrar ese proyecto presentado, pero puede ser algo que és difícil i és un perill canviar de cop, no faràs espacio para hacer y experimentar con lo que impacto. Donde realmente falla el Paratext no apareciese y que haya evolucionado. Lo que una publicació diferent cada any. O bé, si quieran. Pero todxs lo hacen, hay quien lo hace es cuando nos encontramos con artistas hemos cambiado ya a nivel de documentación hagués estat plantejat des d’un inici potser con más o menos ganas. No se piden niveles internacionales de estancia corta, porque no es el hecho de no hacer las mismas fotos sí, però ara això pot ser perjudicial. No sé de calidad. Y las condiciones son siempre saben muy bien qué hacer con ese formato. de los artistas sentados con el fondo negro, fins a quin punt. Tampoc sé el cost que té, las mismas: media hora, 100 € para lo que Nos pasó recientemente que con algunxs que al final quedan y parecen todas iguales. però imagino que és un cost elevat. A nivell quieran: invitar a alguien, pagar una parte artistas internacionales entran directamente a de comunicació està molt bé, crec que és de algo que estén haciendo, algo que no han explicar su obra y su trayectoria, y ni siquiera IM: Així, intentar que sigui útil aquest format un llibre que guardes, és una tipologia de hecho, etc. También puede ser la presentación mencionaron lo que estaban haciendo aquí. de catàleg, per a ells i per al context també, publicació que funciona i això és important, del conjunto de su trabajo. Pero lo primordial Al no tener otra escena para presentar su no tenir complexos tenint en compte a qui està equilibrada. es que se conozcan entre ellos: lo que no trabajo utilizan el Paratext, y eso tergiversa va dirigit. puede ser es que alguien llegue aquí y se un poco el sentido del mismo. PD: Aquest és el primer, no? marche y no sepas cómo se llama o en qué SB: Está colgado en internet, y eso hace que ha estado trabajando contigo los últimos tres sb: La calendarización de Paratext también quizás no haga falta hacer tantos ejemplares, SB: Sí, sí, és la primera edició del primer any. meses. Y a partir de ese primer objetivo ya es importante. No les obligamos que sea al y que cualquier persona realmente interesada Ara estem preparant el segon. todo se expande al contexto, etc. A veces final de su residencia. Si alguien prefiere lo puede leer. tiene mayor incidencia y a veces menos. hacerlo al mes de entrar no hay problema. PD: Clar, així sí que potser podeu canviar Y si quieren hacerlo una vez terminada su IM: Com es fa, com es distribueix i a qui arriba l’edició i que cada any sigui diferent. Si no LC: Sería interesante ver si un Paratext autoriza residencia dos meses después, porque por és important. hi ha una línia editorial estem a temps de a otro Paratext, si alguien se hace una pregunta alguna razón no les va bien, tampoco hay fer-la diferent cada any. Potser cada any es en relación con el tema del formato y le problema. Aun así, intentamos que no se SB: De fet, l’enviament és quelcom que ja hem podria replantejar la publicació i anar fent busca los límites, si tiene repercusiones en vayan a otro año, porque para la publicación revisat, i s’ha de fer per canals més econòmics. els canvis corresponents. el trabajos de los demás o ha llegado a marcar sería romper la línea del tiempo. És un error gastar tants diners en això. los siguientes Paratext. És l’activitat que fem aquí a Hangar que en resultat global anual ens costa menys i més TB: Son 500 ejemplares que vamos entregando TB: Se ha dado en los términos en que lo gent hi assisteix. Estem parlant d’unes 400 a nuevos artistas, para que conozcan el marco, ha planteado Juan: si experimentas en un persones anuals que vénen al Paratext, i la

14 15 Paratext vol. 2 No esperes nada genial. Una conversación editada y sincronizada sobre Paratext borsa de 100 € per producció molts cops JC: Cualquier persona que pudiera tener que TB: Hasta que no encontramos este formato se de enseñarlas. U otras posibilidades de cruzar ni es fa servir. ver con el Paratext en cuestión. Creo que sí habían intentado algunas otras maneras de temáticas... sería interesante intentar convocar a gente hacer presentaciones cada vez que entraba un IM: El fet de no demanar gaire temps de específica que se piense que podría estar artista, pero la asistencia era muy irregular.... IM: No cal fer una cosa supersexy o amena preparació ni un rigor concret dóna llibertat interesada en el trabajo de determinada artista. Al final el tema de que pase cada mes, pase lo per a un públic general. Sabem a qui anirà i no ho converteix en un simple encàrrec que pase, ayuda. Solo hemos cancelado uno i així es pot enfocar millor. Si es vol arribar o feina. TB: ¿Y creéis que la CP (Comisión de Programas) por la huelga y movido otro. La cadencia es a molt més, sempre sortirà més cara i serà tiene ahí un papel específico? importante, por eso insistimos siempre que menys concreta. TB: Clar, és que si demanes quelcom específic es a las siete, en miércoles, siempre con el és un encàrrec, i en la precarietat que ens LC: Yo creo que sí, la CP es quien tiene mejor mismo texto en las hojas de presentación. Lo movem no seria just. Així, fes alguna cosa de conocimiento del trabajo de las residentes. repetimos como un mantra para que ocurra. la qual treguis profit, que sobretot et serveixi Podrían ser invitaciones espontáneas, o quizás Significa que sí o sí ocurre. Antes hablábamos a tu com artista. preguntar a los artistas si quieren que se del problema de público, pero lo importante es invite a alguien en particular. el hecho de poder presentar, haya quien haya. PD: és molt difícil que una activitat que es planteja des de la diversitat de projectes et JC: Yo creo que eso no es demasiado trabajo, SB: Esos elementos fijos son muy importantes. doni cobertura total, però pots disposar també luego que vengan o no vengan es otra cosa. Democratizan las posibilidades, porque todo de tots els equipaments tècnics. está en el mismo marco. TB: Pero si le preguntas al artista si quiere invitar a alguien especial, ¿no estás añadiendo JC: Al final es tan fácil de entender como Sobre el públic de un lado un elemento escenificador que que se trata de apropiarse de un espacio no no nos interesa para el Paratext? habitual para ver qué puedo hacer con mi TB: Estàvem parlant també d’intentar ser més trabajo en ese contexto, y a veces uno coge especifics a l’hora de convidar gent a qui LC: Quizás entonces es la CP quien tiene el reto y falla. Los riesgos están ahí. Pero lo li pugui interesar el Paratext. A part d’una que hacer esa invitación y que el artista que es importante es entender qué es y poder mediació extra d’Hangar, i pensàvem com. se los encuentre ahí. Es más, quizás esto transmitirlo. En el texto está todo descrito, Potser quan fem la selecció dels artistes podríem podría asociarse a las entrevistas, nombres y las decisiones que se tomen a partir de pensar ja en agents sensibles al seu treball per de personas —artistas, comisarios— que ahí son de cada cual, porque siempre habrá convidar-los. I que des d’Hangar formalment podrían estar interesadas en esos artistas gente que prefiera un pase de diapositivas. o des de la comissió informalment es convidi para tenerlos en cuenta de cara a invitar a También, aunque sea un espacio amigable específicament persones que podrien estar esas personas al Paratext correspondiente. y amable es un momento público, y si eres interessades en el treball de les residents. Jo Si se hace desde CP es mejor. un artista de larga duración tienes tiempo crec que és una cosa per millorar. y eso te permite trabajar a más meses vista. SB: De media estamos en unas 40 personas, Con menos tiempo vas a lo seguro. Y al tener JC: A mí me parece un trabajo importante. y, a pesar de que no es significativo, porque artistas también locales va a venir gente que pueden ser diversos tipos de grupos, nos hemos así conocen el trabajo de otras artistas que IM: Sí, fins i tot seria interesant convidar no encontrado turistas, estudiantes, conocidos nadie conoce en Barcelona. només figures amb poder, sinó també altres de los artistas... Pero lo realmente importante artistes als quals els podrien interessar les es que si vienen cien personas y no vienen TB: Las residentes suelen venir casi siempre, propostes específiques. residentes, no estamos contentos. y muchos de ellos acaban aprehendiendo maneras de hacer las cosas, otras maneras

16 17 Artistes residents Paratext vol. 2 P17 Lot Amorós 136 P12 Stephan Köperl 62 Aquest nom, Paratext, amaga P17 140 P11 40 Marcel·lí Antúnez Roca Tuba Köymen una programació mensual de P14 Marion Balac 94 P14 Michael J. Lyons 102 P16 Eliana Beltrán P. 126 P14 Megan Michalak 106 presentacions dels i de les P17 Carla Boserman 144 P11 Tatiana Muñoz Melo 44 artistes residents a Hangar de E4 Maykson Cardoso 164 P10 Cadine Navarro 26 llarga i curta durada, així com P12 Alán Carrasco 50 P15 Quimera Rosa 120 P12 Ding Chien-Chung 54 P17 Xose Quiroga 152 de les residències internacionals, P11 Cuadrao pero Calvo 32 P12 Diego Paonessa 66 els col·lectius residents i totes P15 Patricia Fernández Antón 112 P17 Rubén Patiño 148 les residències d’investigació o P10 Lieselotte Fontrodona 22 P16 Rafael Pérez Evans 130 P15 David Franklin 116 P13 Mariam Suhail 72 producció, sempre en dimecres, P14 Florian Freier 98 P13 Anup Mathew Thomas 76 de 19 a 21.30 h. E3 Jaime y Manuela 158 P13 Grace Tume 80 Diversos artistes presenten P11 36 P13 84 Roc Jiménez de Cisneros Carien Vugts en diferents formats projectes P12 Oskar Klinkhammer 58 P13 Sylvia Winkler 88 concrets o parts del seu treball. Les sessions són sempre obertes al públic, amb el propòsit de possibilitar la interacció amb els mateixos artistes.

18 19 10 04.05.2016 Lieselotte Fontrodona Cadine Navarro

Sala Ricson

20 21 Paratext #10 Lieselotte Fontrodona

Durant la seva residència a Hangar.org va Lieselotte Fontrodona finalitzar la seva tesi “L’esperit de la identitat catalana en l’art contemporani” i va realitzar Amsterdam, Holanda, 1976 Període de residència: 04.2016 diverses intervencions artístiques. Va contactar www.lieselottefontrodona.com Residència internacional amb EINA i va estudiar a diverses biblioteques de Barcelona, va entrevistar diversos estudiants d’últim any de l’acadèmia d’art, així com professors, sobre el que és la identitat cultural Lieselotte Fontrodona es va graduar a tres anys ha estat membre del jurat per a en l’art en general i què podria descriure’s l’Acadèmia Gerrit Rietveld a Amsterdam l’examen de nous estudiants a la Gerrit Rietveld exactament com la identitat catalana (de el 2016 en el Departament de Belles Arts. Academy d’Amsterdam. Ha realitzat diverses forma neutral i sense debat polític sobre Treballa com a artista i és fundadora de exposicions a Si.si.Spex (Amsterdam); artroute aquest tema). Com a mig catalana, aquest Fontrodona Artspace a Amsterdam des de ‘Kunst in Zuid’ (Amsterdam); Gerrit Rietveld viatge va tenir una intensitat especial i em 2013, on mensualment organitza exposicions Academie exposició final; artroute ‘Kunstvlaai’ va portar a conclusions sorprenents sobre amb joves artistes o artistes més coneguts (Amsterdam); ‘Ondersteboven’ amb Marjolijn les quals baso la següent afirmació: amb treballs experimentals. Rijks en Fontrodona Artspace (Amsterdam). Entre les seves conferències es troben “Què L’essència de tot és Res’; Treballa de diferents maneres: de vegades és l’art?”, Kersenboomgaardateliers (Utrecht) un treball es crea per , de vegades o el mateix Paratext a Hangar, Barcelona. Va Hi ha una ‘Voluntat’ en forma d’electricitat; s’inspira en un somni, de vegades és més guanyar el primer premi Projecto GRIT 2016 - conceptual. Les seves obres sovint tenen una projecte: Melkweg Amsterdam (organitzat per Nosaltres, com a éssers humans, tenim una profunditat filosòfica i de vegades es diuen ACE: Amsterdam Centre for Entrepreneurship), antena per capturar aquesta ‘Electricitat’; “alquimista”, “mític” o “religiós”. No es fan i ha fet diversos viatges artístics: 2012, Nova a propòsit, encara que per a ella la creació York; 2014, Ciutat del Cap; 2015, Tòquio; Podem materialitzar aquesta ‘Electricitat en d’obres d’art és la seva religió. 2016, Nova York, i 2016, Barcelona. idees, paraules, moviments, identificant-nos Paraules així, acolorits pel nostre rerefons cultural; En les seves obres es presta especial atenció Algunes lletres formen una paraula, una a la connexió entre els materials. Els que Solament el que es materialitza és capaç de paraula forma una oració i algunes oracions utilitza són naturals: sal marina, cautxú, peces comunicar-se amb el seu entorn; formen un context, una xerrada, poesia, una trobades al carrer, pèl de cavall, làtex, fusta, història... Tot es tracta de la relació entre metall, tèxtils, etc. L’ús de cinta adhesiva o Transformo i materialitzo el que sento necessita lletres, paraules i oracions. cola és absolutament prohibit. Els diferents ser identificat amb un enfocament en els materials han de connectar-se de forma natural, límits personals, punts i marques amb les L’esperit d’un pensament s’identifica amb encara que això sovint és un trencaclosques seves relacions intermèdies. L’ús combinat de una conversa, una acció o paraules escrites. difícil de realitzar :) materials és petulant, refrescant, renovador Una paraula s’identifica, dóna un nom, identifica i de vegades rebel. una decisió i porta la identitat d’un idioma... Ha treballat i ha exposat en contextos com Després de mirar alguna cosa, de vegades Summerschool i exposició a Salzburg (Àustria), donem una resposta com ‘WOW’, amb això exposició Vondelbunker (Amsterdam), exposició identifiquem els nostres sentiments sobre ‘Oude Kerk’ (Amsterdam) i diverses exposicions el que vam veure, i la forma com ho diem a Fontrodona Artspace (Amsterdam). Durant dóna pes a la paraula.

22 23 Paratext #10 Lieselotte Fontrodona

24 25 Paratext #10 Cadine Navarro Cadine Navarro

Kobe, Japó, 1977 Període de residència: 04.2016 - 05.2016 www.cadinenavarro.com Intercanvi Hisk - Sala d’Art Jove

Cadine Navarro té un màster en Belles Arts Recol·lectar les experiències de viure en de la Universitat Goldsmiths de Londres. Va set països i més de tres continents és un arribar a Hangar a través d’un intercanvi amb recurs per a Navarro. El nucli del seu treball HISK, Gant. qüestiona com les fronteres entre la naturalesa i la cultura operen amb el temps. Buscant contínuament els gestos, els sons, els símbols i les formes que encarnen les modernes pràctiques frontereres, Navarro sovint utilitza la seva pròpia història com una plataforma per al treball col·laboratiu. Les seves recents recerques sobre diversos codis de comunicació, tant humans com no humans, exploren com els ambients que habitem poden alienar o definir. Està interessada no només en la paraula com a tal, sinó en la forma com els fonemes vibren i ressonen i influeixen en la matèria.

Els sons que recull de les trobades i de la recerca són l’élan vital de la seva obra. A partir d’aquestes vibracions sonores crea pictogrames visuals. Abans que el so es converteixi en una cosa, està el gest, la veu, la declaració, i és en aquest procés de ressonància on resideix gran part de la seva recerca.

A Hangar, Navarro va poder parlar amb Eduard Escoffet, Jordi Ribas, Joana Hurtado i Frederic Peres, a més de reunir valuoses aportacions d’altres residents i personal d’Hangar.

Corazon / cor, 2016 Tinta sobre paper sumi, 80 x 60 cm Foto: Andrea Gómez

26 28 29 11 27.07.2016 Cuadrao pero Calvo Roc Jiménez de Cisneros Tuba Köymen Sala Ricson Tatiana Muñoz Melo

30 31 Paratext #11 Cuadrao pero Calvo

Cuadrao pero Calvo Judit Cuadros i Sandra Calvo

Barcelona, 1994 Període de residència: 06.2016 instagram.com/cuadraoperocalvo Residència escola La Massana - Hangar instagram.com/jjuditc instagram.com/sandymoldavia

Cuadrao pero Calvo és un duo artístic format d’esdeveniments. Després d’això es deixen El Paratext que tanca l’estada de Cuadrao però compartit en el seu compte d’Instagram. La el 2014, en el context de la Escola Massana, anar sense deixar més rastre que la seva orina, Calvo es presenta com un judici en el qual les creació d’un compte d’Instagram conjunta per Judit Cuadrao i Sandra Calvo. Cansades de restes d’ungles i olor corporal. No mantenen components del duo artístic són acusades s’origina a l’inici de l’estada, sent utilitzada pràctiques reglades amb aparença acadèmica una continuïtat en la formalització dels seus d’haver desaprofitat les instal·lacions del centre, com un diari amb el qual compartir el pas on gairebé sempre es pretenen abordar projectes ni busquen esgotar els temes en sucumbint assíduament a la procrastinació. per Hangar. S’estandarditza l’estètica de les temàtiques massa generalistes, decideixen els quals treballen optant pel salt constant, Compta amb la participació de David Mateo publicacions mitjançant una restricció de prendre les incongruències que els ofereix la donant així una sensació de desaparèixer, de com a jutge, Mireia González com a fiscal, Sara color i un patró de pujada (tres fotos/tres quotidianitat com a base per desenvolupar no continuïtat. En definitiva, reivindiquen el Álvarez com a secretària i Google Translate vídeos). Finalment, es presenta el “Tour poc visuals. A partir del dibuix, l’acció goig i el plaer com a motors de la seva obra, com a advocat defensor. A mesura que es rellevant”, una jornada en la qual es va convidar i de la reciprocitat entre ambdues, creen tot per tal de donar a llum alguna cosa que sigui desenvolupa l’acció, les proves inculpatòries amics de les acusades a les instal·lacions, tipus de situacions, a primera vista absurdes honest amb elles mateixes. El 2016 finalitzen els mostren les incursions del duo en el recinte fent-los signar un contracte de participació però amb una intencionalitat crítica. Exploren seus estudis a l’Escola Massana, ambdues amb d’Hangar durant el mes de juny. Després de la de dubtosa legalitat en accedir al recinte. els límits de l’espai públic i privat nodrint-se de esment en Narració Visual. Actualment formen lectura de l’escrit d’acusació per part de Es fa un recorregut inventant anècdotes qualsevol input que els cridi l’atenció, acoblant part del col·lectiu La Modesta, un projecte la secretària, el fiscal presenta la primera històriques sobre objectes poc rellevants, ficció i realitat. No defineixen un camp d’acció pedagògic formalitzat en una fanzinoteca prova, una peça audiovisual gravada i editada per tal de construir una dubtosa i ridícula únic, sinó que juguen a moure’s entre el que ambulant que busca donar lloc i mobilitzar a Hangar, amb la participació d’Eduardo Veí memòria històrica del recinte. Cuadrao pero millor respon a allò que volen dir. D’aquesta el més precari i experimental de l’autoedició com a actor principal. Són acusades d’aberració Calvo defensa en tot moment les seves accions manera, van del vídeo a la performance, generada en limitis acadèmics. audiovisual i de precarietat laboral en fer sota el concepte de l’art cutremporani, un passant per la gràfica o per l’organització signar un fals contracte al subjecte en qüestió estat postcomtemporani derivat del cutre, que que ho qualificava de sicari de Cuadrao justifica la procrastinació sota el mantell de pero Calvo durant les hores de rodatge. l’artístic. La conclusió del judici és un acudit Partint d’una cançó elaborada per les dolent, un càstig infantil que ridiculitza la integrants, s’edita el vídeo sobre la base falsa imatge de poder que s’havia intentat d’una estètica ja recurrent en el duo, una establir amb la teatralizació del Paratext. La mescla entre imatges random d’Internet formalització d’aquesta presentació busca i escenes gravades per a l’ocasió. D’altra trencar amb la presentació estàndard, creant banda, es qüestiona la productivitat del una ridícula tensió entre la figura de poder que duo artístic en el recinte, projectant fotos demana obligacions i la figura del subjecte de les integrants dormint en les instal·lacions i que treballa a última hora, prenent-se llargs ballant en els bucs d’edició de vídeo, material períodes de descans.

32 33 Paratext #11

34 35 Paratext #11 Roc Jiménez de Cisneros Roc Jiménez de Cisneros

Barcelona, 1975 Període de residència: 01.2016 - 04.2016 http://vivapunani.org Beca de residència Befaco - Orquestra del Caos

Roc Jiménez de Cisneros (Barcelona, 1975) Advanced Studies in the Fi Arts, Chicago, Al Paratext va presentar el resultat d’una Aquest modus operandi es pot interpretar és artista i membre del grup de música 2011); “Rara avis” (Cosmocaixa, 2011); “A very recerca personal al voltant d’alguns claps també com un comentari sobre la indústria per ordinador EVOL al costat de l’escocès short proof of Forester’s rigidity result” (amb clàssics de caixes de ritmes icòniques dels dels sintetitzadors, majoritàriament ancorada Stephen Sharp. El seu treball conjunt gira Mark Fell, estrenada a BIACS, Biennal de anys vuitanta (Roland TR-707-808-909). Part en un cicle de repetició i nostàlgia pel passat. al voltant de la distorsió del temps i l’espai, Sevilla 2008 i exhibida a la Biennal d’Istanbul d’aquest procés va consistir en la recreació Un dels pioners de la indústria, Dave Smith, la psicodèlia i la deformació de la cultura 2010, Viena 2011 i ZKM Mitjana Museum, i modificació d’un clon de clap de TR-909 i declarava el següent en una entrevista amb el techno. Els seus treballs han estat publicats per 2012-2013); “Sense Títol” (a “Volum”, LCE, de cablatge especial per alterar el metrònom Nashville Electronic Music & Synthesizer Group discogràfiques internacionals com Entr’acte, Madrid, 2013); “Hyperobject-1” (a “OFF SENSES d’un sintetitzador TB-303. Igual que en la (15/03/2016): “Si bé és graciós recrear l’esperit Editions Mego, Diagonal, Prest!? o ALKU, el | FUTURE SENSES, GEMAK”, la Haia i Art majoria dels treballs d’EVOL, el punt de d’instruments antics, en general preferim segell que codirigeix des de 1997. Brussels, Brussel·les, 2014); “Opus 17a FAT partida d’aquest projecte va ser la imitació. construir nous instruments. És més divertit. Interval” (a “Interval”, Fundació Antoni Tàpies, No com a final en si mateixa, sinó com a No estem en això només per guanyar diners. La seva obra s’ha exhibit en mostres col·lectives, Barcelona, 2014); “Opus17aSlimeVariation#5” trampolí cap a la deformació de diversos [...] Ens agrada fer alguna cosa nova i que festivals, museus, clubs i galeries d’Europa, (a Call & Response, Londres, 2015); “Alguna estàndards, confiant en la idea que en el no s’hagi fet mai abans, més que passar-nos Amèrica del Nord i Àsia. Entre les seves cosa Fluorescent” (Laboral Centre d’Art, procés d’imitació apareixen inevitablement tres anys desenvolupant clons. Hi ha coses instal·lacions s’inclouen: “Hands in the air, Gijón, 2015); “HSOC” (amb Sergi Botella, a mutacions inesperades. més interessants per fer”.1 reach for the laser” (a Diapason Gallery, Nova “Visceral Blue”, Barcelona, 2016); “MOC” (a York, 2010); “Continuum Expanded” (a “Sound “Vint Mil Cavalls de Potència”, Barcelona, Proof 4”, Londres, 2011; “Sound Spill”, la Haia 2016); “Opus17aSlimeVariation#12” (Konrad , 2012; “The Experimental Music Yearbook”, Fischer Galerie, Berlín, 2017) i “Plec Elàstic” Los Angeles i Nova York, 2013); “Tetralemma (exposició individual a l’Arts Santa Mònica, + Tetrafluoroethane” (Graham Foundation for Barcelona, 2017).

1. Malgrat la seva declaració, en els últims tres anys, la majoria de productes introduïts al mercat per Dave Smith Instruments han estat clons i noves versions de sintetitzadors clàssics i recents.

36 37 38 39 Paratext #11 Tuba Köymen

El meu cos de treball i pràctica aborda els que són una narració de la memòria, així Tuba Köymen desafiaments de la percepció cultural i la com moments conscients i inconscients en interpretació. Estic particularment interessada una vida humana. La instal·lació completa es Ankara, Turquia, 1972 Període de residència: 07.2016 en com el context personal d’un influeix en la concep com una experiència sensorial total. http://www.tubaoztekin.net Residència Internacional lectura de text i imatges. Per exemple, moltes També reflecteix la naturalesa transitòria de paraules estrangeres no tenen traducció directa la memòria i el coneixement cultural i humà. a l’anglès. Mitjançant la projecció de paraules i imatges extretes de contextos diferents als de Si pensem en la fotografia com una extracció i Tuba Öztekin Köymen es un artista, educadora cultura y la interacción social. Su perspectiva l’espectador, intento que aquest faci connexions abstracció del temps i de l’espai, estic interessada y diseñadora que vive y trabaja en Dallas / es humanista y universalizante. Considera mitjançant els significats potencials. Enfoco a crear un nou espai i temps per a la imatge Fort Worth Metroplex. Nació en Turquía y que estas cuestiones son un territorio común intencionadament els meus projectes entorn fotogràfica. Vaig aconseguir aquest objectiu se graduó en 1995 en el Departamento de para todos los seres humanos. de conceptes que són difícils d’articular i que en les meves instal·lacions i ara estic explorant Diseño Gráfico de la Universidad de Bilkent. no obstant això ressonen amb la universalitat, aquesta qüestió amb treball multimèdia. Poso En 1999, fue galardonada con un MFA en Köymen ha tenido exposiciones individuales a tals com la individualitat i el reconeixement una capa de pintura i altres mitjans a una Fotografía e Imagen Digital por el Maryland nivel local e internacional en museos y galerías, (desconeixement) dels altres. fotografia sense manipular que deixen registrats Institute College of Art. incluyendo el Centro de Estudios Documentales molts passatges de temps i construeixen un nou de Duke University, Light Factory (Carolina La fotografia feta amb càmera Pinhole m’ha context per a la imatge. Fusiono les pràctiques El arte de Köymen centra la atención en del Norte), Austin College (Sherman, Texas) y estat molt eficaç per a la realització d’alguns tradicionals de la fotografia amb la impressió la naturaleza humana ofreciendo escenas el Centro de Museos de Bakú, Azerbaiyán, y projectes. La seva efímera qualitat onírica i la transformació digital. En aquest nou cos sinceras de la vida cotidiana a través de los Corea. Köymen ha organizado o ayudado en subratlla la inestabilitat del significat i el treball de treball les fotografies són manipulades a medios de la fotografía, los mix media y las la organización de exposiciones de fotografía de la percepció individual. La contingència mà immediatament després de la impressió instalaciones fotográficas. Su cuerpo de y arte -incluyendo la Bienal de Estambul- y ha mateixa del mitjà reflecteix la contingència mitjançant l’ús d’abrasius, negres, rubor o trabajo y práctica aborda los desafíos de la dirigido y participado en talleres, proyectos de la vida i el coneixement. La imatge, encara productes químics polvoritzats per crear percepción cultural y la interpretación. Está colaborativos y exposiciones grupales a nivel que no manipulada, és desorientadora a causa diferents superfícies tals com a butllofes, particularmente preocupada por cómo el nacional e internacional. de la gairebé infinita profunditat de camp i esquerdes o peladures. Estic interessada a contexto personal de uno influye en la lectura la llarga exposició. Mostra la superfície de desafiar els orígens de la fotografia com un de texto e imágenes. Por ejemplo, muchas Köymen ha enseñado como profesora adjunta la realitat des d’una altra dimensió. mitjà per “arreglar” la imatge creant imatges palabras extranjeras no tienen traducción durante varios años en la Universidad Cristiana que poden ser llegides com a inestables. La directa al inglés. Al proyectar palabras e de Texas y ha sido profesora visitante durante Les imatges resultants poden ser desorienta- impressió que vull generar és la d’un món imágenes extraídas de contextos distintos la primavera de 2014 en el Austin College dores. M’agraden les escenes de persones en d’imatges en flux. de los del espectador, Köymen pretende en Sherman, Texas. Actualmente trabaja en espais liminals com a finestres i portes. Doto de que el espectador haga conexiones a través el Departamento de Educación del Kimbell més complexitat aquestes imatges mitjançant També vull provocar la pregunta “què és?”. de los significados potenciales. Enfoca Art Museum como educadora y facilitadora. la seva projecció en cortines transparents que Aquesta pregunta reflecteix els intents de intencionalmente sus proyectos en torno fan que les fotografies tinguin una presència l’espectador d’entendre la naturalesa o a conceptos que son difíciles de articular més ombrívola. Les fotografies també canvien qualitat essencial d’alguna cosa, d’establir y, sin embargo, resuenan universalidad, d’escala, i l’espectador és convidat a participar el que la fa diferent i diferent d’altres coses. como la individualidad y el reconocimiento en les escenes representades. Les cortines En resum, quina és la seva identitat? Aquesta (desconocimiento) de los demás. Trabajando es deixen intencionalment obertes i els és la pregunta que faig en tot el meu treball. en toda la gama de procesos fotográficos - de espectadors poden inserir-se físicament com Durant la meva residència a Hangar vaig alternativos a digitales - el arte de Köymen se a part de la instal·lació. La part d’àudio de treballar en un bàner que es va mostrar en centra en cuestiones que surgen del lugar, la la instal·lació presenta relats fragmentats l’esdeveniment “Montacargas”.

40 41 Paratext #11 Tuba Köymen

“Montacargas” consistia a elevar-se a través Ug = mgh de la creativitat, la innovació, la improvisació i l’humor com a única manera de reiniciar Eg / Ug = energia els mecanismes naturals que controlen l’existència humana. Nosaltres, com a artistes, M = massa ens preguntem si encara és possible elevar- se a un lloc més alt. Vaig buscar una fórmula G = 9,81 (Representació de l’acceleració per a una energia potencial per entendre el deguda a la gravetat. El valor de g varia de que és una elevació en metafísica. lloc a lloc però es pren generalment com 9,81.)

L’equació per a l’energia potencial presa en H = altura, sobre el terra o el teu punt de compte diversos factors. Una energia potencial referència. és igual al seu punt de partida per a una acció, la seva massa i la seva energia. Volia expressar en el meu treball que el que eleva o deprimeix depèn tot d’on et trobes. Volia expressar que una energia potencial és un punt de vista. Un punt de vista o perspectiva és l’essència d’entendre el món. La forma com mires està informada per qui ets, on ets físicament al moment i també en quin lloc de la vida estàs. De vegades l’art consisteix a canviar la relació d’un amb la resta del món. Per a mi, aquest és el valor més elevat de l’art: una forma de veure una cosa que pot ser transferida a una altra cosa.

Per a aquesta instal·lació específica al lloc vaig fer un bàner de 120 x 240 cm. El meu objectiu era portar l’atenció a la naturalesa humana mitjançant la creació d’un objecte (bàner) que podem o no veure en la nostra vida quotidiana tots els dies. Un bàner com a recordatori, una finestra dins d’una obra artística.

42 43 Paratext #11 Tatiana Muñoz Melo Tatiana Muñoz Melo

Barcelona, 1993 Període de residència: 05.2016 https://vimeo.com/206154359 Residència escola La Massana - Hangar

Llicenciada en Arts i Disseny en la Escola i crec, observo al meu voltant. Una societat Clay transmutation: de la terra al plat Massana. He volgut aprendre del que em globalitzada, generalment frívola i individualista sembla una singularitat de l’escola: els tallers en què la relació amb el que som i el món “De la terra al plat” és el projecte que vaig es generen al voltant del foc i la taula, que d’artesania. He après amb les mans, de manera s’està substituint per necessitats supèrflues poder començar durant la residència en la tenen a veure amb compartir. autodidàctica, coneixent i transformant la i banals. Cabanya de Pep Vidal a Hangar i que segueixo matèria: fusta, joieria, vitralls, gravat... desenvolupant actualment amb la beca de Parteixo de la premissa que allò que ens Però sobretot la ceràmica, amb la qual he Davant aquesta situació, crec que és en les la Sala d’Art Jove d’Intervenció en l’àmbit de envolta condiciona les nostres maneres de desenvolupat un amor i fascinació que segueixo nostres mans, en els nostres gestos, en les la Naturalesa i el Paisatge en col·laboració fer, de la mateixa manera que les nostres explorant cada dia. nostres maneres de fer, construir futurs amb amb El Pati del Delta de l’Ebre. maneres de fer transformen i conformen la el que tenim a l’abast. nostra realitat. La meva pràctica creativa es basa en l’observació El punt de partida és el posicionament polític i l’anàlisi del context que m’envolta. Utilitzo Al juliol de 2015 faig la primera residència al d’escollir, defensar i explorar la ceràmica com L’objectiu d’aquesta experimentació és, d’una el dibuix com a eina. Combino la recerca Centre d’Art Contemporani de Essaouira, a matèria primera. Un material totalment banda, comprovar si les diferents eines o teòrica, que em serveix com a fonament al Marroc. reciclable fins que es cou a altres temperatures, màquines que utilitzem afecten i condicionen per generar pensament i reflexió crítica, i quan canvia la seva estructura molecular per les metodologies i els objectes resultants; la recerca empírica, en la qual aprenc del El 2016, Hangar em concedeix una beca de convertir-se en pedra (material de llarga i per una altra, comprovar si afecta i com material. Hi ha sempre una estreta relació residència en la Cabanya, on començo a durabilitat). Aquestes i altres propietats de afecta conèixer, entendre i construir la meva entre la mà i el cap. desenvolupar el projecte “De la terra al plat”. la ceràmica són el motor de la meva recerca pròpia màquina posteriorment en utilitzar-la. El 2017, la Sala d’Art Jove em concedeix una en relació amb els objectes que ens envolten. Des del benestar d’una situació privilegiada beca per seguir desenvolupant el projecte. En definitiva, es tracta d’una recerca de en què puc fer i lluitar per allò que m’agrada La idea central del projecte és transformar les propietats de la matèria i de com poder l’argila (matèria prima) en forns d’argila d’alta controlar-les i utilitzar-les. Els forns com a temperatura on coure els contenidors on menjar font d’energia i laboratori d’experimentació i cuinar, i alhora aprofitar l’energia que el forn i transformació. està generant per cuinar. Funciona com una màquina autoreplicant: en el forn es couen Durant l’estada A la Cabanya de Pep Vidal a tots els objectes necessaris per construir o Hangar (maig 2016) vaig utilitzar per al projecte ampliar el forn, per cuinar o menjar (maons, només el fang del terra de l’antiga fàbrica de plats, olles, coberts...). Can Ricart per construir un forn, maons, plats per menjar, olles per cuinar i una xemeneia. Per a mi, la cuina és l’essència d’habitar, en relació amb el temps i el treball amb les mans. El terreny de Can Ricart, com tants d’altres al M’interessen les relacions i els rituals que Poblenou durant els últims anys, s’ha volgut

44 45 derruir per especular i construir. En els anys 2005, 2007 i 2008, per exemple, van ser derruïdes moltes parts de la fàbrica a causa de l’especulació urbanística del pla del 22@, destruint el patrimoni industrial i eliminant 240 llocs de treball. El desembre de 2015 es va dur a terme un altre enderroc d’amagat en la part privada de Can Ricart.

Les veïnes del barri van aconseguir parar l’enderroc i les màquines van marxar en arribar la Guàrdia Urbana, ja que no tenien permisos per tirar a terra la nau.

Durant l’estada a Hangar vaig poder conèixer molts dels racons de Can Ricart, com la torre del Rellotge o els enderrocs de la declarada “zona d’influència” de BCIN (Ben Comuna d’Interès Nacional), actualment en mans privades i en perill de desaparèixer per la deterioració i l’abandó.1

Trobar que al costat dels enderrocs de la fàbrica de Can Ricart hi havia argila, i que la podia utilitzar per construir, cuinar i menjar, va ser una increïble troballa que em va fer prendre la decisió que només utilitzaria aquesta argila. Actualment és molt valuós tant per a les veïnes i els espais de creació del barri com per a les empreses privades.

1. Estudi patrimonial realitzat per Tatjer, Mir, M., Domènech, U., Grup de patrimoni Industrial. (2005). Can Ricart. Estudi patrimonia (síntesi). Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials, UB.

46 47 12 05.10.2016 Alán Carrasco Ding Chien-Chung Oskar Klinkhammer Sala Ricson Stephan Köperl Diego Paonessa

48 49 Paratext #12

la presó, reconeguda com una de les més Alán Carrasco segures del món, acolliria diversos membres de la guerrilla de l’Alemanya Occidental Rote Burgos, 1986 Període de residència: 05.2016 Armee Fraktion. El bloc penitenciari va haver www.alancarrasco.com Beca Baden - Württemberg - Catalunya 2016 de ser modificat, agregant un pavelló especial per als presoners de la RAF, així com una sala de judicis, per evitar el desplaçament dels acusats de la Baader-Meinhof a l’exterior. És tècnic superior en Fotografia Artística “Proyecto Supermax: Les xarxes del poder” D’acord amb la versió oficial, Ulrike Meinhof, per la EASD-ADGE, Escola d’Art i Superior fundadora de la banda, es va suïcidar el 9 de de Disseny de Vitòria-Gasteiz, grau en Art i A la fi del seglexviii , el pare de l’utilitarisme maig de 1976 en la seva cel·la de Stammheim. Disseny per la Escola Massana de Barcelona, Jeremy Bentham, sota ordres de George III, va El 18 d’octubre, els altres tres dirigents de la màster en Estudis Museístics i Teoria Crítica elaborar una polèmica reforma penitenciària RAF, Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan- (PEI, Programa d’Estudis Independents) pel que li portaria a un profund desacord amb el Carl Raspe, apareixerien morts a les seves. Museu d’Art Contemporani de Barcelona i màster monarca anglès. No obstant això, el sistema en Literatura Comparada: Estudis Literaris que va idear –el panòptic–, es va convertir en Aquest mateix any, durant la dictadura i Culturals per la Universitat Autònoma de una estructura de gran èxit en la construcció militar brasilera, el cèlebre filòsof Michel Material visual de la investigació del Proyecto Supermax Barcelona. La seva pràctica artística aborda de presons, així com presons i fàbriques, a Foucault impartiria a la Facultat de Filosofia © Cortesía de Stiftung Haus der Geschichte temes diversos, prestant especial atenció partir de llavors. L’objectiu d’una estructura de la Universitat de Salvador de Badia una als processos vinculats a la construcció del panòptica tradicional és permetre al seu custodi, conferència titulada “Els mailles du pouvoir” relat del Poder, la inducció de la memòria parapetat en una torre central, vigilar tots els (“Les xarxes del poder”). Aquest text, encara col·lectiva, els projectes històrics fallits i els presoners, reclosos en cel·les individuals al avui poc difós, estava íntimament relacionat a Brasil. De tal forma, durant la primera fase moments de crisi, revolta i violència. Ha rebut voltant de la torre, sense que aquests puguin amb el seu assaig Surveiller et Punir: Naissance iniciada durant l’estada en el Württembergischer diversos reconeixements, com el Premi de saber si són observats. de la prison (“Vigilar i castigar: el naixement Kunstverein de Stuttgart, el text es va posar en l’Associació Catalana de Crítics d’Art per la de la presó”), publicat l’any anterior. relació amb el context del Deutscher Herbst seva publicació Situacions, la Beca Baden- L’efecte més important aconseguit pel panòptic de 1977 en una imminent publicació titulada Württemberg-Catalunya o la Beca Agata Baum és induir en el detingut un estat conscient Mentre que a Surveiller et Punir Foucault “Projekt Supermax I: Die Maschen der Macht” de Bernis per a Artistes i Gestors Culturals. i permanent de visibilitat que garanteix el explicava el sistema panòptico i com aquest era que serà impresa per reclusos dins de la presó funcionament automàtic del poder, sense que capaç de garantir el funcionament automàtic Justizvollzugsanstalt Heimsheim. Exposicions destacades: “Deus exmachina” aquest s’estigui exercint de manera efectiva del poder, en la seva conferència “Els mailles (Centre Cultural d’Espanya a Lima, 2017), a cada moment, ja que el presoner no pot du pouvoir”, i especialment en el torn de En la segona fase, el text acadèmic serà l’eix “Gelatina dura. Històries escamotejades dels saber quan se’l vigila i quan no. És així com es preguntes posterior, el filòsof es va centrar d’una segona publicació titulada “Projecte 80” (MACBA, Museu d’Art Contemporani crea un “sentiment d’omnisciència invisible” en la utilitat de la presó contemporània fent Supermax II: L’ordre dels Estats no tolera ja el de Barcelona, 2016), “Die Möglichkeiten” (Surveiller et Punir: Naissance de la prison, esment de la utilitat del propi presoner. desordre dels cors”, que traça una genealogia (Württembergischer Kunstverein Stuttgart, 1975, Michel Foucault). de les lluites de la COPEL, Coordinadora 2016), “La contrarevolució dels cavalls” El “Projecte Supermax” es tracta d’un treball de Presos Espanyols en Lluita –inspirat (Ca Felipa, 2016), “La història es repeteix Entre el 1959 i el 963 es van dur a terme de recerca i documentació de llarg recorregut precisament en el Groupe d’information sur més de dues vegades” (SAC, Sant Andreu les obres de construcció de la presó de en el qual es fa esment de diversos espais les prisons creat el 1971 a França a iniciativa Contemporani, 2016), “Ne travaillez jamais” Stammheim, a Stuttgart, que començaria i recintes de tancament i càstig, el context del mateix Michel Foucault– en presons com (ADN Platform, 2015) i “Pop_up Spaces” (Ch. a operar el 1964 com una presó de tipologia històric i polític del qual es posa en relació amb la de Carabanchel o la Model de Barcelona ACO, Xile Art Contemporani, 2014). supermax (supermàxima seguretat). El 1975, el text original de la conferència de Foucault durant els últims dies del franquisme.

50 51 Paratext #11 Alán Carrasco

Instal·lació Die Unterdrücker der menschheit [Els opressors de la humanitat] mostrada durant l’exposició Die Möglichkeiten [Les possibilitats] al Württembergischer Kunstverein de Stuttgart, produïda com a part de la investigació del Proyecto Supermax. Acríl·lic sobre mur, 50 impressions en color sobre paper vegetal A3 i 1.000 llambordes de granit 52 53 Paratext #12 Ding Chien-Chung Ding Chien-Chung

Taipei, Taiwan, 1983 Període de residència: 09.2016 - 10.2016 www.dingchienchung.com Intercanvi Taipei (Taiwan)

Ding Chien-Chung, nascut a Taipei el 1983, A l’estiu de 2016 vaig acabar la meva exposició ha cursat cursos d’Animació per Ordinador i individual “Beneath Daylight” a Taipei. A Disseny Interactiu a la universitat, i ha acabat causa de la meva preocupació per l’entorn el seu grau en el Departament d’Art de Nous natural, els meus treballs investiguen sovint Mitjans a la Universitat Nacional de les Arts de l’acoblament i la conversa entre llum i energia Taipei. Els seus primers treballs es refereixen que recauen en l’entorn, el cos i la memòria. a la relació corresponent entre estructura, Creada durant la meva estada a Hangar, la rotació i espai. A través dels sons i la llum presentació de Paratext continua treballant d’una maquinària ben dissenyada, explora aquesta imatge. Vaig assignar com a tema els problemes repetitius entre els mitjans, la naturalesa i l’energia barrejades amb la la poesia inútil en les obres d’art i la falta de brisa seca i el mar a Barcelona. Tres jocs de familiaritat quotidiana i d’estandardització, ventiladors controlats per programes bufen oferint al públic una perspectiva diferent d’un tires de plàstic transparent de 6 metres de llarg, sistema viu. Com a material habitual en la seva amb la llum vessada sobre elles. La instal·lació creació, la llum construeix el context i l’eix de es troba en una habitació fosca. Les pujades l’obra, corresponent a una relació centrada en i baixades s’assemblen a les ones de l’oceà, el temps i l’espai. En els seus treballs recents, elevant la sorra i les deixalles situades en DING intenta retirar la maquinària, fent ressò el fons marí, la qual cosa sembla evocar el de l’estat natural de l’espai envolupant. A més, fragment de memòria durant un somni profund. estén la interpretació de la llum a la relació entre el cos de l’espectador i la memòria. Aquesta instal·lació presenta part del procés Ding Chien-Chung ha estat seleccionat a File de la meva creació. A través de la recerca 2014 a São Paulo, Brasil Art · Sanya - P Huayu realitzada en aquesta etapa, vaig a acabar el Youth Award a Xina, i Made in Taiwan - Young meu proper projecte, que també correspon Artist Discovery Art Taipei. També ha estat al meu antic treball “Liquid Scene”: escanejar homenatjat a Taipei Arts Award a Taiwan i l’escena horitzontalment amb rajos X lineals el seu treball ha estat recollit en el projecte i registrar la relació entre l’espai i el temps de la col·lecció de joves artistes taiwanesos mitjançant fotografia de llarga exposició. La del Museu Nacional de les Belles Arts de nova creació aplicarà la tecnologia d’escaneig Taiwan A Taichung. Quant a residències, 3D. Mitjançant instal·lacions cinètiques i ha estat convidat a la Maison Laurentine exploració 3D, presentaré el mar que flueix a Champagne, França, el 2012, i Hangar a de Paratext, registrant linealment l’estat de Barcelona, Espanya, el 2016. l’espai baix temps comprimit.

54 55 Paratext #12#11 Ding Chien-Chung

56 57 Paratext #12 Oskar Klinkhammer Oskar Klinkhammer

Meerbusch, Alemanya, 1985 Període de residència: 09.2016 - 10.2016 www.oskarklinkhammer.de Beca Baden - Württemberg - Catalunya 2016

Oskar Klinkhammer és un estudiant de postgrau Els espectadors veuen imatges de la En la meva sol·licitud per a l’intercanvi planejava Bé, després de tres setmanes d’estada a a la Universitat d’Art de Braunschweig (HBK) decadència, de la bellesa de la mort i de fer dues coses com a punts de partida per Hangar, vaig decidir començar a treballar en i té un diploma en Media Art. Va estudiar l’absència d›energia vital, simbolitzada pels desenvolupar una nova obra. 1. Fer llargs un mecanisme que intenta copiar el moviment Història de l’Art a la Universitat Heinrich- Heine- maquinistes que impulsen els espècimens. passejos i caminades a la ciutat de Barcelona de les ales d’un ocell. El pla era construir- Düsseldorf i Media Art a la Universitat d’Arts L’incomprensible és ampliat, vigilat i projectat, per recollir impressions, però també objectes lo a partir del material que col·leccionava i Disseny de Karlsruhe (HfG), a la Universitat proporcionant una visió no tant en un sentit d’interès. Objectes capaços d’explicar una als carrers, la qual cosa va funcionar fins a de les Arts de Berlín (UdK) i a la Universitat científic o tècnic com en la forma d’una història o alguna cosa sobre Barcelona i/o cert punt. Vaig tenir la idea que la màquina de Kyushu, Fukuoka, Japó. experiència subjectiva. L’acció i les figures els seus habitants. Aquests objectes serien podria funcionar com un exhibidor per a no es desxifren; fan referència al seu propi el material amb el qual pensar i treballar. objectes oposats més petits. Llavors vaig Klinkhammer treballa en una esfera creixement i decadència. Un adéu als fets 2. Seguir el periquito monjo durant aquestes tractar d’adherir fulles de palmera sobre les multidisciplinària i interdisciplinària, però terrenals. caminades. El periquito monjo hauria d’ajudar- parts mòbils, ja que la palmera, igual que el preferiblement ho fa usant l’escultura, la pintura, me a trobar rutes per la ciutat fora de les periquito monjo, funciona com un símbol d’allò el vídeo i el cinema. Per a les seves obres Alguns espectacles: «El Cercle Cinètic», rutes turístiques. A més, hauria d’ajudar-me exòtic, suggereix platges agradables i de sorra utilitza motors elèctrics, objectes oposats, Anitchambre, Düsseldorf, Alemanya (2016); a trobar un tema, una forma, inspirar-me blanca, el paradís, vacances —l’associació acer, vidre, espiells, càmeres de vigilància «Jubiläum», Kunstverein, Radolfzell, Alemanya d’alguna manera, perquè una nova obra pogués amb el turisme és òbvia. També el seu color i mescladors de vídeo. Klinkhammer porta (2016); «Efecte de Dosi de Relació», Luis Leu, evolucionar. Per endavant vaig tenir la idea verd coincidiria amb el punt de partida per els espectadors a mirar a petites realitats Karlsruhe, Alemanya (2016), «per - bling - inter que el periquito podria ser una imatge dels treballar sobre els periquitos, la cotorra. privades que són simultàniament capaces - fist - forma», Container.jetzt, Düsseldorf, aspectes positius de la globalització, com de reflectir i descriure connexions grans i Alemanya (2016); «Let Me Wrap You In My aportar més colorit i diversitat a les ciutats No obstant això, finalment em va agradar la complexes. En dirigir la mirada amb l’ajuda Warm And Tender Love», Sushila Malloy, europees. El que realment va succeir va ser màquina a seques, en gran part sense res d’eines de tecnologia de vigilància, no només Karlsruhe, Alemanya (2015); «Gakuten», Tòquio que em vaig adonar que el periquito monjo connectat a ella. Les seves barres d’acer que es es revelen i investiguen diversos tipus de Big Sight, Tòquio, Japó (2014), «ex14», Lunetto, viu al centre de la ciutat, a la Rambla, per mouen en una ondulació uniforme, les fustes jerarquies de la mirada, sinó que també la Fukuoka, Japó (2014); «Geisterbahn», Galerie exemple, just on hi són tots els turistes. A més, velles de les quals està feta la construcció, seva associació, sovint aconseguida amb el UNK, Landshut, Alemanya (2012); «Bling - bling - quan vaig arribar a Barcelona vaig aprendre els sons que fa, el seu moviment constant, panoptisme, apunta a una crítica social de la ding - ding», Lotte, Stuttgart, Alemanya (2012), que la majoria de la gent aquí consideren està parlant de Barcelona, els seus habitants, vigilància. La transmissió del món existent a «Black Chamber», Tanja Goethe, Düsseldorf, el periquito monjo una plaga, perquè són la seva bellesa i problemes i sobre palmeres la realitat intervinguda pot ser entesa com Alemanya (2012), «Young At Art», Raum für sorollosos i defequen pertot arreu. Així que i lloros, per descomptat. un vincle irònic amb les actituds socials i la junge Kunst, Zuric, Suïssa; «Video Etc.», no pot ser una motivació per no tenir cap propaganda i els intents d’establir la veritat dins Centre Nacional d’Art Contemporani, Sant aspecte positiu. En realitat es va convertir en d’una societat mòrbida de consum i control. Es Petersburg, Rússia (2011). una imatge molt més adequada per referir-se revelen la perversió, la compulsió, la neurosi al turisme de masses, el qual causa molts i el fetitxe del patriarcat i els artificis de la problemes en aquesta ciutat. vida quotidiana.

58 59 Paratext #12 Oskar Klinkhammer

60 61 Paratext #12 Stephan Köperl Stephan Köperl

Alemanya de l’Oest, 1966 Període de residència: 09.2016 www.winkler-koeperl.net Beca Baden - Württemberg - Catalunya 2016

Stephan Köperl és un artista amb seu a Stuttgart L’objectivació sexual és l’acte de tractar una que treballa en el camp de les intervencions persona com un instrument de plaer sexual. públiques, així com els curtmetratges i els Objectivació, més àmpliament, significa tractar vídeos de baix pressupost. una persona com una mercaderia o un objecte sense tenir en compte la seva personalitat o Es va graduar a la Facultat d’Art de l’Estat dignitat. L’objetificació és més comunament de Stuttgart el 1998. Focalitza el seu interès examinada a nivell d’una societat, però també en la conditio humana sota la influència de pot referir-se al comportament dels individus. l’entorn virtual i la contemporaneïtat urbana. El concepte d’objectivació sexual i, en particular, Els seus treballs previs, creats gairebé l’objectivació de les dones, és una idea exclusivament en col·laboració amb Sylvia important en la teoria feminista i en les teories Winkler, es poden trobar a: www.winkler- psicològiques derivades del feminisme. Moltes koeperl.net feministes consideren que l’objectivació sexual és deplorable i exerceix un paper important en la desigualtat de gènere. No obstant això, alguns comentaristes socials sostenen que algunes dones modernes s’objectiven com una expressió del seu apoderament.

https://en.wikipedia.org/wiki/sexual_ objectification

62 63 Paratext #12 Stephan Köperl

64 65 Paratext #12 Diego Paonessa Diego Paonessa

Període de residència: 05.2014 - 05.2016 Buenos Aires, Argentina, 1970 Public Domain Energy www.diegopaonessa.net Beca Baden - Württemberg - Catalunya 2016 És un projecte de recerca que posa en relació dues línies: la producció d’energia sota la idea DIY com a pràctica experimental i la Llicenciat en Belles arts per l’Institut Universitari 2011 i Interactius 2013 a Medialab-Prado. Va producció de coneixement col·lectiu sobre Nacional d’Art (Buenos Aires) i DEA (Diploma fer residències a Corelabs [New Mitjana l’ideal d’energia permanent sota el signe low d’Estudis Avançats) obtingut al programa de Art Production Center] a Beijing, Constant cost. Es basa en la recol·lecció de videotutorials doctorat «Pintura en l’era digital» (Universitat Association for Art and Mitjana a Brussel·les, de Youtube d’usuaris que fan pràctiques i de Barcelona). Ha realitzat l’especialització Hangar.org Centre de Producció i Recerca experiències amb energia elèctrica. de Disseny d’Interacció i Usabilidad a la UOC. d’Arts Visuals a Barcelona i Kunststiftung Centra els seus projectes en la recerca de les Baden-Württemberg a Stuttgart. Ha treballat Els vídeos pertanyen a diferents àmbits de 1 relacions existents entre producció tècnica i i exposat en contextos com el Centre d’Art desenvolupament i recerca, des del purament producció artística. Combina aquesta activitat Santa Mònica (Barcelona), BCN Producció, domèstic fins a l’experimentació i divulgació amb projectes de disseny especialitzats en La Capella (Barcelona), Hangar (Barcelona), acadèmica universitària i industrial. Tot interacció i creació d’interfícies. Centre Cultural Borges (Buenos Aires), ISEA aquest material comparteix una mateixa 2016 (Hong Kong) i WKV Kunstverein (Stuttgart). idea: produir energia de forma permanent El seu treball es desenvolupa dins d’un i sense cost. És a dir, canviar el paradigma context caracteritzat per l’ocupació d’eines de com es produeix i distribueix l’energia en i procediments que es comprenen com un l’actualitat. El projecte consisteix a prendre exercici pas a pas. La tècnica es manifesta aquestes idees com a punt de partida per a formalment com a pràctica i com a tema la producció de diferents peces, experiències 2 de l’obra. Prenent com a punt de partida i prototips a petita escala. aquesta idea, la seva proposta estableix dues línies de treball: els procediments, processos El tutorial és entès en aquest cas com una i mecanismes de producció, i la configuració espècie d’algoritme o bucle, una sèrie social d’allò tecnològic i la intervenció i l’ús d’instruccions prèviament elaborades i d’eines i/o aplicacions en relació amb el destinades a ser repetides una vegada i una llenguatge. altra; i s’associa a un interès global sobre la idea de producció i límits entre el que pot Ha rebut la beca de creació artística de la ser un producte artístic o un producte tècnic. Fundació Guasch Coranty; la Beca Carta Blanca atorgada pel FAD (Foment per a Va ser seleccionat per a la beca de residència les Arts i el Disseny), on desenvolupa un Baden-Württemberg Catalunya 2016, en la projecte interdisciplinari de recerca, i la Beca qual participen Hangar, Goethe Institut, 1. De la sèrie Magnetic Fields Baden-Württemberg-Catalunya 2016 per a la Kunststiftung Baden Württemberg i el 2. Motor simple I (fotograma) realització d’una residència artística a Stuttgart. Kunstverein Stuttgart, i desenvolupat durant Va participar com a col·laborador a Visualitzar els mesos de juny-juliol de 2016 a Stuttgart. 3. Motor simple II (fotograma)

66 67 Paratext #12 Diego Paonessa

68 69 3 13 09.11.2016 Mariam Suhail Anup Mathew Thomas Grace Tume Sala Ricson Carien Vugts Sylvia Winkler

70 71 Paratext #13 Mariam Suhail

Mariam Suhail Llibres He anat publicant i mostrant llibres com a part aprofitar el moment per mostrar aquesta part Període de residència: Rawalpindi, Pakistan, 1979 09.2016 - 11.2016 de diversos dels meus projectes des de 2011. de la meva pràctica i veure què passava. http://galleryske.com/MariamSuhail/index.html Residència Internacional - Fundació Han Nefkens No són ni catàlegs ni índexs, sinó obra en si Vaig pensar que hauria d’intentar mostrar http://www.greynoise.org/Artist.aspx?AID=49GN mateixa, on utilitzo i exploro el llibre com a només llibres perquè, si més no, alguns es mitjà propi. Mentre que el «llibre d’artista» poguessin veure en condicions i produïssin ha adquirit estatus de prestigi (com a objecte una conversa simultània. Mariam Suhail va néixer el 1979 a Rawalpindi, a exposicions i projectes individuals inclou únic que ha de manipular-se amb els guants Pakistan, però va créixer a Islamabad. És Sweet subjunctive a la Galleryske de Nova posats), jo he estat utilitzant el llibre com un No sé si la sessió va anar bé, però jo en vaig llicenciada en Belles Arts per la Indus Valley Delhi (2015-2016), Accidental Excavations a la objecte exclusivament funcional i ubic que obtenir resultats: School of Art and Architecture a Karachi (2001) Grey Noise dels Emirats Àrabs Units (2014), hauria de tractar-se amb certa familiaritat, i va donar classes tant allà com a la School of Brooding , Discoveries a l’Art Basel extraient d’ell tota afectació preciosista, Em vaig adonar que «mostrar» un llibre Visual Arts and Design, Beaconhouse National de Hong Kong (2013), Breakdown of Shorter fins i tot en termes metodològics. Si tota sencer en pantalla comporta més temps University a Lahore entre el 2002 i el 2008. concerns (2011) i fig. 1(2009) a la Galleryske peça mostrada en una galeria, entesa per del que pensava, de manera que el nombre de Bangalore. Ha publicat a Shifter 21-Other tant com a obra d’art, mostra certa aura que de llibres que vaig mostrar es va reduir L’obra de Mariam Suhail és producte d’allò Spaces (2013), a Excursus —una publicació ha d’enlluernar o superar-se, un llibre sobre dràsticament. fortuït, detalls oblidats de converses, de mitjans de la Biennal de Berlin 8— i Take on Art, una taula, disposat com qualsevol altre a de comunicació de masses, de la cultura i del Sculpture issue, gener del 2014. deixar-se fullejar i llegir, per contra, distén A diferència del vídeo, en què pot intervenir dia a dia. Utilitza el llenguatge derivat d’aquests tota interacció entre espectador i obra. Com el so i hi ha més activitat a la pantalla, referents per disseccionar i mostrar el que Li ha estat atorgat el Sharjah Art Foundation a mitjà de treball, una estructura progressiva el moviment pàgina a pàgina dels llibres, hi ha en aquests espais d’intercanvi, entre (SAF) Production Programme Grant 2016 que discorre pàgina a pàgina permet un marc juntament amb la meva veu explicant no idees, esdeveniments històrics i successos per la seva publicació en curs amb Raking d’acció on les coses apareixen a poc a poc. van produir necessàriament una experiència quotidians, donant com a resultat obres en Leaves. El 2016 va rebre també la beca del L’estructura, en si mateixa, pot ser manipulada emocionant. No obstant això, algunes escultura, vídeo, imatges digitals, textos, programa d’artistes residents de la Han Nefkens de múltiples maneres per activar / desenvolupar bromes, aquí i allà, van ser molt útils. dibuixos i llibres. Foundation que acull Hangar. / executar / resoldre (o destruir) una idea. La dinàmica imatge a imatge s’assembla molt al La preocupació que «els llibres són per ser Els seus treballs han estat inclosos a The Actualment, viu i treballa a Bangalore, Índia. vídeo, amb l’excepció que el curs de l’activitat consultats en intimitat i personalment i no per Missing One a The Office for Contemporary (la seva marxa i pausa) ho decideix el lector. a un visionat en grup, a gran escala, a través Art Norway d’Oslo i el Dacca Art Summit d’una projecció, així que això no funcionés» (2016-2017), All the World’s Futures a la 56a A causa del seu caràcter seqüencial, sempre que era d’esperar. (La seva visualització canvia Biennal de Venècia (2015), Minimal Forms faig presentacions de la meva obra se m’obliden i l’espectador pot acabar sorprès, encara of Reality a la Bunkier Sztuki Gallery for els llibres. Quantes de les seves pàgines he de que sigui mer entreteniment.) Contemporary Art de Cracòvia (2015) i mostrar per transmetre què significa aquesta Constructs / Constructions al KNMA de Nova experiència al més fidelment possible? Com Tot i els meus dubtes sobre l’efectivitat de Delhi (2015). Anteriorment, va participar a puc mostrar, en pantalla, allò que hauria de l’exercici, la resposta que vaig rebre va ser la 8a Biennal de Berlín (2014), la Skoda Prize descobrir-se passant pàgines una a una? positiva. Algunes persones em van dir que 2012 Exhibition a la NGMA de Nova Delhi van gaudir dels llibres. D’altres em van indicar (2013), una funció triple a la Tilton Gallery Per a la sessió de 20 minuts de Paratext, que, només mirant uns quants llibres, es van de Nova York (2013), i Sites of Substance a la que se’ns va plantejar completament oberta fer una idea clara de la meva obra i el meu National Art Gallery d’Islamabad (2007). Com quant a continguts i propòsits, vaig decidir enfocament de treball.

72 73 Paratext #13 Mariam Suhail

2

1

1. Relieving Context, 2014, vista general de la instal·lació, Biennal de Berlín 8, KW Institute of Contemporary Art, Berlín

2. Place, 2011, una pàgina seleccionada de la publicació, retolador permanent sobre paper, mida A5

3. My Room, Your Balcony, My Window, Our Reflection, 2013, una pàgina seleccionada de la publicació, impressió a raig de tinta sobre paper, mida A5

3 74 75 Paratext #13 Anup Mathew Thomas

Kochi, Índia, 1977 Període de residència: 09.2016 - 11.2016 http://galleryske.com/AnupThomas/index.html Residència Internacional - Fundació Han Nefkens Per al Paratext, Thomas va presentar tres treballs realitzats entre 2006 i 2014.

«Metropolitan», «Cabinet» i «Nurses» són sèries Treballant principalment amb la fotografia, inclouen exposicions a la galeria Gasworks, independents concebudes juntes com a part les obres d’Anup Mathew Thomas involucren Londres (2007); The Contemporary Image d’un compendi que marca el començament dels ostensiblement narratives locals, introduint Collective, el Caire (2010); Lothringer13, seus projectes a Kerala. «Metropolitan» inclou les audiències en històries que podrien haver Munic (2013) i el Centre d’Art i Cultura de 14 imatges de bisbes suprems de diferents desaparegut de l’arxiu. Durant l’última dècada Bangkok, Bangkok (2016). denominacions episcopals del cristianisme ha produït una sèrie de projectes que fan dins de Kerala. Són fotografiats enfront de referència a la història cultural de la seva Ha rebut el premi The Abraaj Group Art Prize les seves residències oficials vestits amb les Kerala natal. Predominantment treballant en 2014 i el BACC Award for Contemporary Art seves vestimentes. «Cabinet» és una sèrie de sèries, les seves imatges ofereixen accés a 2015 de la Fundació Han Nefkens. 19 diapositives digitals de retrats de ministres 1 microhistòries i subcultures incrustades en del govern del Front Democràtic d’Esquerra de l’aparent quotidianitat. Empra estils narratius Kerala el 2007. Semblen estar mirant cap a la tant anecdòtics com fàctics, i el treball sovint llunyania en la distància, com si estiguessin en culmina en un retrat acuradament escenificat. un acte de meditació. «Infermeres» comprèn En explorar els lliscaments entre pràctica 48 imatges d’infermeres de Kerala que documental i artística, l’obra de Thomas està treballen a tot el món. Es veuen posant en constantment en diàleg amb les complexitats de el seu uniforme enmig de paisatges rurals representació a través de la imatge fotogràfica. propers al seu lloc de treball.

Viu i treballa en Bangalore, Índia. La seva Aquests tres projectes miren diferents tipologies participació en exposicions col·lectives inclou de treball dins de l’estat. «Metropolitan» revisa «Revisions Natives», ICA Singapur (2017); el mite fundacional dels orígens del cristianisme 2 «Kochi Muziris Biennale», Kochi (2012); «La dins del subcontinent, l’arribada de l’apòstol Qüestió de Dins», Centro de Yerba Buena para Tomàs a Kerala l’any 52. «Cabinet» marca las Artes, San Francisco (2011); «Generació en el domini i la contínua presència del partit Transició», Zacheta Galeria Nacional d’Art, comunista en la Kerala moderna, on el primer 1. M Vijaya Kumar Minister for Law, Sports, Public works Varsòvia i el Centre d’Art Contemporani, Vilni Govern democràticament triat va ser format and Parliamentary affairs (2011-2012); «L’Ésser i l’Altre», La Virreina Centre per aquest partit el 1957. «Infermeres» registra de la Imatge, Barcelona, i Artium, Centro- la preponderància de les dones de Kerala en 2. Most Rev. Cyril Mar Baselius Metropolitan Supreme Head and Permanent Trustee, Malabar Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitòria- la infermeria, fenomen que ha portat a un Independent Syrian Church Gasteiz (2009-2010); «Reflexions de la Índia increment de les possibilitats per emigrar, i Contemporània», La Casa Encendida, Madrid la seva contribució a l’economia de la zona, 3. Ann Mary P Antony Health Care Assistant, Althorp Private Hospital, (2008) i «Perros Falderos de la Burguesía», que rep les remeses estrangeres més altes Tauranga, New Zealand Arnolfini, Bristol (2009). Els projectes en solitari entre els estats de l’Índia. Previously worked in Kochi (India)

76 77 3 78 79 Paratext #13 Grace Tume Grace Tume

Lima, Perú, 1989 Període de residència: 11.2016 - 12.2016 www.gracetume.com Residència internacional

Nascuda el 1989 a Lima, Perú. Va fer els estudis Vaig tenir l’oportunitat d’iniciar el projecte La conscients, per moments, i coincideixen de la venda de tota la meva producció fins universitaris a la Pontifícia Universidad Católica Promesa i un somni durant la meva residència en experiències de consum constant. Es va al dia d’avui és poder recuperar els diners del Perú, especialitzant-se en escultura i a Hangar, plantejant la venda a gran escala reproduir un àudio preparat amb un locutor invertits en la meva carrera com a artista a finalitzant el 2013. Els dos últims anys va d’obres d’art fins a arribar al total de 100.000 peruà especialitzat en el rubro del comerç Lima, Perú. Professió que va costar al voltant guanyar el Premi Winternitz al primer lloc obres venudes al preu d’1 nou sol. El preu de ambulant peruà, un jalador. Un jalador a de 100.000 nous sols sense sumar despeses de la promoció. Del 2011 al 2012 va fer el cadascuna de les obres és posat d’acord amb Perú és reconegut pel rol d’atreure clients de materials, viàtics i despeses extres que programa d’intercanvi a la Universitat de la unitat inicial de cada moneda; per exemple, amb una retòrica potent per descriure les se segueixen realitzant, com ara viatges. El Barcelona. En els anys 2012-2013 va participar en a Perú 1 nou sol, a Espanya 1 euro i a Suïssa 1 millors qualitats del local que publicita. Una projecte no tem mostrar el malestar que mostres col·lectives organitzades per la PUCP: franc francès. El preu de cadascuna de les obres persona que té la capacitat d’introduir-se de es té amb el sistema educatiu, sent aquest exhibició anual de l’especialitat d’escultura és igual sense importar el format, la tècnica, manera informal i atrevida en el recorregut malestar el concepte principal del producte: al Centre Cultural ICPNA La Molina, 2013; el material i el temps d’execució, entre altres de les persones oferint el bo i millor; a ells tots són anotacions, dibuixos i escrits que exhibició de treballs seleccionats d’egressats estàndards estudiats. L’objectiu d’arribar als se’ls pot veure, però sobretot escoltar. Usen formen part d’algun projecte realitzat o per en l’especialitat d’escultura al Centre Cultural 100.000 nous sols és per poder recuperar la un micròfon, un parlant i comencen a parlar realitzar. Es ven la intimitat de l’artista. Fins PUCP. Al juny de 2014 va participar en una suma total del que es va invertir en la meva animant les persones a triar i remenar els avui s’han venut 1.264 obres, totes úniques. residència a l’Espacio de Producción Artística carrera universitària com a artista plàstica. productes. Aquest àudio per a la presentació Cap de les obres ha estat signada de puny, Arte y Desarrollo, Madrid, Espanya, que va Només s’està comptabilitzant el cobrament exposava la gran oferta de comprar una obra només segellades amb el nom i la professió. tenir com a producte final una presentació mensual de l’entitat educativa, en aquest cas d’art a 1 euro i venia el meu acompliment com en Intermediae Matadero Madrid, Espanya. La Pontifícia Universidad Católica del Perú. a artista, com una promesa de quelcom de Va quedar finalista en el Concurs d’Art Jove L’experiència del Paratext 13 em va donar què no es penediria el client. Vaig aconseguir Contemporani, Miraflores 2014 Lima, Perú. l’escena per fer la meva primera venda amb vendre, en aquests 20 minuts, la quantitat de Va participar en la mostra col·lectiva al CC to ambulant. Ambulant per ser jo qui hagi de 47 obres. Durant la resta de la meva estada Ricardo Palma Miraflores, Lima. El mateix any promocionar de manera oral el meu producte a Hangar vaig aconseguir recuperar 157 va ser finalista i va obtenir l’esment honrosa artístic a un grup de persones que, durant euros més, la qual cosa dóna un total de 204 en el Concurs Lima Verde organitzat per la aquests 20 minuts de performance, eren obres d’art venudes en quatre setmanes. El European Union National Institutes for Culture consumidors potents per al meu projecte Paratext va resultar ser gairebé 1/4 de l’èxit de juntament amb Fernando Arróspide Bermúdez que en aquest moment era més un negoci. A la meva venda. La intenció que va tenir l’acció i Sachiko Kobayashi. Al novembre de 2016 va més de reconèixer la Sala Ricson com un espai realitzada va ser principalment compartir participar com a resident a Hangar Barcelona. públic i obert a presenciar una trobada de una dinàmica natural que m’interessa com Ha acabat fent instal·lacions de recerques a consensos i compartir de producció artística, en a artista, una interacció directa entre les través de processos creatius, dins dels quals el meu cas, vaig considerar sobretot això com persones, una manera lúdica d’executar el recorre a diferents disciplines, interessant-li una potent característica del carrer: persones propòsit del meu projecte: comercialitzar i principalment la recerca. que es reuneixen, sense necessàriament ser generar interès en el producte. L’objectiu

80 81 Paratext #13 Grace Tume

2

1

1. Registre fotogràfic: Estudi de mercat. Barcelona, Mercat d’Els Encants, 2016 Fotografia digital. Format variable, 2016

2. Segell de signatura, 2016 Fusta i goma. 6 x 4 x 2 cm

3. Dibuix venut núm. 36, 2016 Tinta sobre paper de 80 g. 21 x 15 cm

3 82 83 Paratext #13 Carien Vugts Carien Vugts

Haaren, Holanda, 1963 Període de residència: 10.2016 - 01.2017 www.carienvugts.nl Residència Internacional. Intercanvi Hisk - Sala d’Art Jove

Carien Vugts és llicenciada en Belles Arts per No es pot veure literalment aquesta zona Per sensibilitzar el públic sobre el meu treball Al final vaig explicar el motiu pel qual vaig l’Academie voor Beeldende Vorming, Tilburg intermèdia, però es pot experienciar perquè i la recerca que volia fer a Hangar, vaig decidir voler fer la residència en Hangar a Barcelona: (Holanda) i Màster en Mix Media per la Jan també està animada. Cada obra té la seva mostrar part de les obres que vaig fer en els van Eyck Academie, Maastricht (Holanda). pròpia eloqüència, però juntes formen el últims 25 anys fins ara. «...la increïble Arquitectura Art Nouveau Viu i treballa a Utrecht (Holanda). llenguatge visual amb el qual l’artista vol Catalana: les façanes dels edificis no construir i comunicar. Vugts està creant un Així que va haver-hi moltes imatges amb són planes sinó cobertes amb una pell El treball que Vugts realitza actualment és món renovat construït a partir d’experiències només unes poques paraules: de formes, colors i materials que entren part d’un univers fictici, un univers cada del passat i reescrivint-ho en un llibret millor en conflicte amb les ombres expressives vegada més específic i que definitivament ha que el que va ser escrit en un altre temps. «...el saló de la casa dels meus pares i com d’una balconada de ferro forjat o un marc d’imaginar-se. Vugts persegueix el record de va ser decorat, paper de paret en la part de finestra emergent. En el seu conjunt és llocs de la seva infància que estan encriptats Carien Vugts ha fet exposicions individuals, superior de les parets i panells a sota. Porpra molt expressiu i viu. Es compon de diverses en la seva memòria. No és una memòria entre d’altres, a Elba (Nijmegen), a Principio fosc, cortines de vellut amb una espècie capes i sobretot es veu com un espectacle objectiva, sinó que està influenciada per Erat Verbum (Steyl), De Fabriek (Eindhoven), de flor en relleu. Les cadires amb les potes capritxós i surrealista...». sentiments, estats d’ànim i experiències, De Verschijning (Tilburg), Alarm (Beugen) corbades i un seient convex col·locats en i encara està subjecta a canvis. Com si hi de Nederlandsche Cacaofabriek (Helmond), una taula amb una tela pesant, gairebé Aquest entrellaçament de diferents materials hagués un altre lloc que hauria de ser mapat SubUp (Utrecht), «Plaatsbepaling» i amb estampat psicodèlic, damunt d’ella. i detalls arquitectònics que vull emfatitzar i fet accessible per a altres persones també. Schoutenstraat 10 (Utrecht). També ha Molins de vent feien voltes a les seves i entendre per traduir el que veig i sento en El seu arxiu visual sorgeix el 1986 i és el cor participat en exposicions grupals, entre aspes en plats Delftware i una espècie de el meu propi treball. Com puc descriure els del seu llenguatge visual. Conté una gran altres a De Gele Rijder (Arnhem), De florers barrocs contenien flors de plàstic. aspectes d’aquesta arquitectura modernista quantitat de formes, estructures i dibuixos Verschijning (Tilburg), «La neboda del La versió de guix del Sagrat Cor observava en les meves escultures de paret? Tal vegada derivats de la seva fascinació pels materials diable», Kunstcentrum (Sittard), «La nostra tot això i escoltava el silenci mentre mirava aquesta arquitectura em pot portar una nova de revestiment de parets i motius, tals com preocupació», De Fabriek (Eindhoven), les coníferes. Fora hi havia més verd que composició o una nova forma. O una nova guix, revestiments, panells, vores de paper «Aufenthalt», Haus 10 (Fürstenfeldbruck, aquestes coníferes. Hi havia arbustos i arbres forma de bregar amb capes en les meves tapís, motius de paper pintat, Delftware, etc. Alemanya), Museu de Wieger (Deurne), amb moltes estructures diferents. La varietat escultures de paret. Però també conté fotografies d’interiors i «Llocs i Estructures», Pictura (Dordrecht), d›una tanca, un caragol, un arbre de nou, paisatges, així com formes i estructures «Paisatge desitjat», CBKU (Utrecht), «Habitat», un cirerer i una perera amb cinc mussols, I pot ser, només pot ser, podria portar més derivades de paisatges. Kunstliefde (Utrecht), «Com una brillant boira blat de moro, un graner en ruïnes i un paller color al meu treball. platejata», Dapiran Art Project Space, (Utrecht) també. I els dimecres passes tota la tarda A través de dibuixos, escultures de paret i i Phoebus (Rotterdam). Vugts ha realitzat gatejant de genolls per l’herba sense que obra site-specific, reconstrueix la localització prèviament residències al Centre Europeu ningú noti que ets allà...» de la seva joventut. Les tres entitats formen de Treball de Ceràmica (’s-Hertogenbosch), part d’un gran conjunt associatiu, i el realment Gueststudio, Daglicht en Beeldenstorm Entremig vaig mostrar unes 55 fotos del significant resideix en la relació entre les tres. (Eindhoven) i Caesuur (Middelburg). meu treball.

84 85 Paratext #13 Carien Vugts

86 87 Paratext #13 Sylvia Winkler

Els successius governs municipals «progres- Però la ciutat en la seva corrupció es va negar Sylvia Winkler sistes» han justificat la destrucció de milers a sotmetre’s al domini dels cartògrafs, canviant d’habitatges en nom del benestar dels nous de forma a voluntat i sense previ avís. Salzburg, Àustria, 1969 Període de residència: 10.2016 veïns amb major poder econòmic o cultural. Salman Rushdie www.winkler-koeperl.net Beca Baden - Württemberg - Catalunya 2016 D’aquesta manera, han legitimat una política de destrucció que ni tan sols en els temps més L’11% dels habitatges de Barcelona estan foscos de l’oligarquia barcelonina explícitament buits; en total, 88.000 pisos. protegida pel Govern franquista feixista haurien La Vanguardia Sylvia Winkler té un diploma de l’Acadèmia Durant la seva residència a Barcelona, Sylvia somiat fer: intentar enterrar un barri impenitent, Estatal de Belles arts de Stuttgart, Alemanya. Winkler va utilitzar una bicicleta com a mitjà el seu poble, la seva cultura, el record de la Migrants amb carrets de supermercat recollint Fins al 2016 ha desenvolupat la seva pràctica per explorar la ciutat, al mateix temps que seva naturalesa rebel i construir sobre les metall vell. La icona del consumisme i el poder artística gairebé exclusivament en col·laboració per elaborar una cartografia de la seva estada seves cendres un món nou, perfecte, ideal, de despesa es converteix en la marca de amb Stephan Köperl. Durant estades d’un mes. Els recorreguts acuradament traçats de classes mitjanes universals, harmoniós, l’exclusió. perllongades en diversos llocs al voltant del i els desviaments formen l’entramat bàsic homogeni i, sobretot, ansiós de complaure «Confusió, esgotament, avorriment i, sovint, món han realitzat principalment intervencions per a una cartografia dels seus pensaments, i submís. amargor». Entorn dels temes de la precarietat i vídeos específics en cada lloc i situació, observacions i lectures. Miquel Fernández en un present de «crisi» tan ordinari i inscrit basant sempre les seves propostes en una en el quotidià; sobre per què sembla tan difícil extensa recerca de cada context polític, Com el seu interès especial se centra en L’auge de les ciutats de marca ens porta a «instituir» quan no hi ha manera de saber urbà i històric. qüestions relacionades amb el desenvolupament generar imatges fantàstiques i a reduir el què —o el que— estem instituint. de la ciutat, un focus de la seva recerca va patrimoni cultural d’un lloc a les paròdies Alkisti Efthymiou Recentment, Sylvia s’ha centrat en el dibuix girar entorn de les zones de Poblenou, el representades en la seva sorra, records i sagnia. per delinear els seus pensaments i recerques Raval i l’Eixample. La planificació urbana Aquestes estratègies són implementades tant Sempre hi ha una sospita darrere de totes sobre les relacions entre ella i el que ocorre de Cerdà per a aquest últim barri i el seu per les empreses com per l’ajuntament i la les nostres accions i voluntats. Algú ens està entorn en diagrames precisos i omnipresents. desenvolupament es va convertir en el tema mateixa població, que acaben reproduint mirant tot el temps des de nosaltres mateixos. Sylvia i Stephan han mostrat el seu treball a d’un segon diagrama realitzat més tard. valors i comportaments invasius. El que no descansa mentre dormim, que mira nivell internacional, incloent-hi el VII Festival Barcelona Mata en la relliscada i els reflexos, que ens jutja Internacional d’Art Nocturn de Japó; la 3a constantment, que ens pren com a ostatges Biennal Shirjaewo, Samara, Rússia; el Goethe La transformació del paisatge rural en paisatge en estats alterats. Qui és aquest altre? Institut, Cairo i Mont-real; ExTeresa Art Real, industrial, i del paisatge industrial en paisatge Erick Beltrán Mèxic DF; Mitjana Art Festival, Bangkok; cultural, es converteixen sempre en pròtesis Shang Elements, Museu d’Art Contemporani, ortopèdiques que afecten de forma molt clara Contra el fred escepticisme, la creació de Pequín; Galeria Contemporània d’Àsia Oriental la gent que vivia, viu o viurà al territori on fets durs i enutjats, l’opció d’esperar: l’espera de Shanghai, Shangai; Fosa Darling, Mont- es projecten desitjos de futur. vacil·lant, oberta a tot, a un futur que ningú real; Galeria Upstairs, Kolkata; The Block, Francesc Abad coneix i que no pot aportar res. Brisbane; Total Museum, Seoul; Sewon Art En els meus recorreguts no hi ha gens dels Space, Yogyakarta, Indonèsia; MOCA Taipei Sempre hi ha una «narrativa legitimadora» passejos sense rumb dels situacionistes. És and Pier 2 Art Center, Kaohsiung, Taiwan, que correspon al «projecte de ciutat» que les una espècie d’expedició K2: una prova de així com en tota Europa. institucions planifiquen per a un àrea donada fiabilitat de la feblesa, una prova als límits que facilita la seva execució. del jo. Stefano Portelli L’expedició B2

88 89 Paratext #13 Sylvia Winkler

90 91 14 18.01.2017 Marion Balac Florian Freier Michael J. Lyons Sala Ricson Megan Michalak

92 93 Paratext #14 Marion Balac Marion Balac

Aix-en-Provence, França, 1984 Període de residència: 12.2016 - 03.2017 www.marionbalac.com Beca del programa d’intercanvi entre Hangar - Casa Velázquez

Marion Balac és graduada de l’Escola Superior Els Enfants de Val d’Europe estudia i retrata els d’Art de Lió i París 1 Panthéon Sorbonne. El seu joves de Val d’Europe, una nova ciutat situada treball utilitza diferents mitjans com vídeo, a 35 quilòmetres de París. Construïda al voltant fotografia, dibuix, captures de pantalla i llocs del parc d’atraccions de Disneyland, en el web. Recollint dades, imatges i objectes, paisatge distintiu de l’àrea de Val d’Europe elabora noves situacions i ficcions. habiten els somnis, les esperances i la desil·lusió de cadascun dels seus habitants. El 1987, Avançant a través de desplaçaments i un acord entre l’Estat francès, les autoritats clics com a turista en línia, viatja dins de locals, la RATP i la Walt Disney Company va dinàmics patis de joc, traient a relluir les resultar en una associació publicoprivada seves incongruències i desviant els seus usos de 30 anys. A EuroDisney se li va concedir a finalitats poètiques o a experiments socials. drets de prioritat per a la compra de terrenys Els paisatges i els objectes són ordenats i i es va comprometre a desenvolupar barris disposats per convertir-se en els punts de residencials, oficines i activitats econòmiques, partida i llocs del seu treball, dins o fora de imposant gradualment la seva empremta, la pantalla. postmodernista i sanejada, a la zona denominada Val d’Europe. Disneyland París La seva obra ha estat exposada a la Cité va obrir les seves portes el 1992, i ara podem Internationale des Arts (París), a la galeria parlar amb la primera generació d’adults joves Thaddeus Ropac (Pantin), al Festival de que van créixer a la zona, al costat del parc. Cinema de Khorshid (Teheran), a Bandits- Com es viu dia a dia en un lloc que sembla Mages (Bourges), a l’Espace des Blancs- oferir una relació irreal amb el món? Com Manteaux-li-Vieux), a la Galerie Neuf (Nancy), ha afectat la presència de Disney a la zona la a la Galeria Hectoliter (Brussel·les) i al Musée infància i adolescència d’aquests joves? Els Saint-Raymond (Tolosa de Llenguadoc). Ha Enfants de Val d’Europe juxtaposa els paisatges tingut la possibilitat de desenvolupar el seu de Val d’Europe amb les paraules dels seus treball en residències com la Casa Velázquez habitants. Les entrevistes amb joves adults a Madrid, el Saló Bellefour a Buenos Aires o que van créixer al voltant de Val d’Europe Hangar a Barcelona. i el parc d’atraccions de Disneyland París serveixen com a banda sonora augmentada per a un viatge a través de paisatges sovint deserts.

94 95 Paratext #14 Marion Balac

96 97 Paratext #14 Florian Freier Florian Freier

Munic/Barcelona, 1979 Període de residència: 05.2016 - 05.2018 www.florianfreier.de Residència llarga durada

Florian Frier explora temes socials, culturals Caminant pels carrers de Barcelona durant i polítics treballant en la intersecció de la el primer any de la meva residència, aviat fotografia, la digitalització i la comunicació. em vaig interessar en les bosses de residus de construcció que es poden trobar en cada Les obres de Freier han estat exposades cantonada en moltes parts de la ciutat. en exposicions col·lectives internacionals amb obres, entre d’altres, de Richard Prince, Amb la seva acumulació de maons i taulells Marcel Duchamp, Cindy Sherman, Hans-Peter i de vegades mobles trencats i coses encara Feldmann i Elaine Sturtevant. més privades, semblaven oferir una mirada secreta dels apartaments i la vida personal El seu recent projecte «Cached Landscapes» de la gent que m’envolta. ha estat premiat per Trevor Paglen i Frankfurter Kunstverein amb el «Eagle Eye» Photo Award A la recerca del canvi que estava passant a i exposat al llarg de l’exposició individual de la ciutat, vaig començar a buscar a Internet Paglen «The Octopus» a Frankfurter Kunstverein per obtenir més informació per estar vinculat a mitjan 2015. a aquests llocs.

El documental de Freier, Profile Page, que Finalment —prenent una foto de cada bossa contraposa visions de sales d’estar privades en la meva caminada diària i descarregant amb els perfils personals dels seus habitants, una foto de l’apartament més proper renovat ha estat publicat com un llibre imprès a la carta d’Airbnb al mateix carrer—, la sèrie explora i a les edicions Link, i també està disponible documenta la transformació d’espais públics com un e- gratuït sota llicència CC. i privats a tots dos costats de les parets.

Els treballs de Freier han estat citats en Les omnipresents bosses de desaprofitaments blogs i revistes internacionals, incloent-hi de la construcció s’estan convertint en Monopol-Magazin, Fastcompany, Wired, escultures celebrant allò nou, però també Vice creatorsproject, ilikethisart.net i frieze- monuments per allò vell que, al mateix temps, magazine. s’emporten amb ells.

«The Moving City» és un projecte en curs que es publicarà com un proper àlbum fotogràfic amb 100 imatges.

98 99 100 101 Paratext #14 Michael J. Lyons

Composició optònica: des de l’arqueologia sensibilitat aquí no és un factor limitant i la Michael J. Lyons dels mitjans fins a les comunitats de pràctica latència de resposta és suficient per a les velocitats de quadre normals, i de fet suavitza Thurso, Escòcia, 1962 Període de residència: 09.2016 - 11.2016 Un dels meus principals interessos a llarg els senyals de resposta, la qual cosa pot ser http://michaellyons.xyz Beca de residència Befaco - Orquestra del Caos termini es refereix als aspectes humans de la avantatjós. Les LDR també depenen de la tecnologia. En els últims anys m’ha sorprès la temperatura i la història, la qual cosa dóna reactivació de tecnologies antiquades, com lloc a una indeterminació amb oportunitats la realització de pel·lícules fotoquímiques i de composició. La resistència de cada sensor Michael Lyons és un artista, investigador i El 2001 va proposar i cofundar NIME (noves la síntesi analògica de so modular. Després LDR es converteix en una tensió amb un educador amb seu a Kyoto, Japó. És professor interfícies per a l’expressió musical), que de dècades de treballar en mitjans digitals, divisor de voltatge. Els voltatges es poden d’Arts i Ciències de la Imatge a la Universitat continua com una conferència internacional vaig decidir explorar això involucrant-me modificar a les entrades d’un sintetitzador Ritsumeikan. Va estudiar Física a la Universitat anual i un esdeveniment artístic. Recentment en les pràctiques de creació de pel·lícules i modular i serveixen com a voltatges de control McGill (Mont-real) i a la Universitat de va coeditar un llibre que examina els primers sintetitzadors fotoquímics. Vaig començar analògics. El sistema optònic original que Columbia Britànica (Vancouver) i després 15 anys de la conferència. Les seves activitats a fer pel·lícules usant càmeres comprades a construïm tenia vuit sensors col·locats en una va treballar com a investigador i membre artístiques actuals inclouen el cinema baix preu, projectors i pel·lícules expirades, pantalla de projecció, d’aquí el nom «Octopus», de la facultat a l’Institut de Tecnologia de experimental, la composició generativa de i vaig començar a contactar constructors de que també es va triar com una metàfora de Califòrnia (Pasadena) i la Universitat del Sud la banda sonora i el rendiment audiovisual sintetitzadors modulars, especialment aquells l’estratègia de composició polimorfa oferta pel de Califòrnia (Los Angeles). Ha viscut a Kyoto en viu. Les seves pel·lícules s’han projectat que adoptaven un caràcter DIY distintiu. Les dispositiu. Una segona versió va incorporar sis des de 1996, treballant primer en Advanced en festivals i exposicions de tot el món, línies d’àudio i visuals d’aquestes recerques sensors LDR en plexiglàs per ser connectats Telecommunications Research Labs en una incloent-hi la Biennal d’Art de WRO 2015, es van unir en la creació d’un aparell per unir a la pantalla d’una computadora. Això és més sèrie de projectes sobre la ciència cognitiva Antimatter, Cinesonika, Contemporary Art el so i la imatge «òpticament», amb patrons portàtil i més ràpid de configurar i desactivar. de la comunicació no verbal, interfícies de Ruhr, Image Forum Festival, Simultan Festival de llum en les imatges en moviment que computadora humana, percepció visual de i molts d’altres. influeixen en la síntesi del so. El meu objectiu El dispositiu es pot combinar amb qualsevol l’art i arts dels mitjans. El 2007 va ser membre era crear un sistema per a la composició sintetitzador de so que permeti entrades de fundador de la Facultat d’Arts i Ciències de de banda sonora generativa en temps real control de voltatge, i la complexitat i alta la Imatge a la Universitat Ritsumeikan, on causalment vinculada a imatges en moviment. dimensionalitat de les imatges en moviment imparteix cursos relacionats amb l’art i la Aquest projecte va col·locar les tecnologies ofereixen oportunitats riques per experimentar. tecnologia del so i la imatge i dirigeix un heretades en un context més típic del disseny Els dispositius s’han utilitzat amb una varietat de seminari sobre arts multimèdia. de la interfície digital, i va prometre una sintetitzadors per a instal·lacions, presentacions perspectiva sobre com aquestes poden diferir en viu i per crear bandes sonores per a imatges de les pràctiques basades en la tecnologia en moviment en col·laboració amb quatre digital. A continuació descric alguns detalls artistes diferents. necessaris del projecte i concloc amb alguns dels coneixements adquirits fins al moment. Per donar un breu resum del que he après a través d’aquesta activitat, percebo quatre L’aparell optònic Octopus usa resistències factors principals que influeixen en la reactivació dependents de la llum (LDR) fetes amb de la síntesi analògica de so modular: qualitat sulfur de cadmi, que té una resistència de so, tactilitat, restriccions de composició i que disminueix quan s’exposa a la llum. Els factors socials. Aquest breu text no permet la LDR són menys sensibles i més lents que discussió de les meves troballes en el domini els fotodíodes i fototransistors, però la del cinema fotoquímic.

102 103 Paratext #14

No es pot negar que la qualitat del so és un aquesta es pot descriure amb precisió com factor important en la renovada popularitat una comunitat de pràctica discutida pels dels sintetitzadors modulars. El so generat teòrics de l’aprenentatge situat. directament pels circuits oscil·lants en el sintetitzador posseeix microtextures riques i brillants, mentre que els sistemes digitals simulen la generació de so. Es pot argumentar, no obstant això, que qualsevol cosa pot ser simulada i, sens dubte, en molts casos la simulació passa per so generat físicament. També és irònic que el maquinari de processament de so digital estigui guanyant popularitat entre els entusiastes del sintetitzador modular.

De la mateixa manera, la capacitat física i la tactilitat d’un sintetitzador modular ofereix una experiència bastant diferent de la de fer música electrònica mitjançant programari, teclat i ratolí. La recerca de la interfície musical digital ha fet molt per agregar una major incorporació a la música de computadora, però fins ara la majoria de la tecnologia no s’ha difós àmpliament.

El programari de música per a computadora, per descomptat, ofereix una gran flexibilitat i una àmplia gamma de possibilitats per a la síntesi de so que excedeix el que és possible amb maquinari analògic dedicat. No obstant això, aquesta llibertat pot sufocar la creativitat artística, i les limitacions d’una plataforma modular poden ser un estímul per a la creativitat.

El dispositiu Octopus Optisonic en ús en l’estudi d’Hangar. Els sensors de llum en la pantalla permeten Finalment, he observat factors socials molt forts que els patrons d’una imatge en moviment influeixin en un sintetitzador modular. Foto: M. Lyons i positius en el treball en la comunitat de DIY Una comunitat de pràctica: la reunió dels dijous a la tarda d’entusiastes de sintetitzadors modulars diy fabricadores de sintetitzadors modulars. Existeix en el laboratori de Befaco. Foto: M. Lyons un intercanvi generós d’idees, coneixements Referències Jensenius, A. R. i Lyons, M. J. (eds.). (2017). A NIME Reader: i recursos entre els professionals que tenen Fifteen Years of New Interfaces for Musical Expression. diversos nivells d’experiència, de manera que Springer.

104 105 Paratext #14 Megan Michalak

Nosotros El Futuro // Nos O Futuro // Nous VII. Xarxes de Suport Megan Michalak Le Futur. En els seus treballs més recents, VIII. Genealogia Feministes s’ha centrat en la funció que té l’escolta en IX. Matrix decolonial Bloomington, Indiana, EUA, 1971 Període de residència: 07.2015 - 07.2017 la transmissió de pensament(s) i la particular https://vimeo.com/meganmichalak Residència de llarga durada intimitat que estableix en la trobada aurtal Se li van fer una sèrie d’entrevistes a Lucio i performàtic, a explorar l’empatia com a Urtubia, 15M, Citizen’s Audit of the Debt, praxi col·lectiva. Guien la seva investigació la Cooperativa Integral Catalana, Associació convicció generada per l’estudi de moviments per la Recuperació de Memòria Històrica Megan Michalak és autora i investigadora de La pràctica d’estudi de Megan Michalak socials, ja que l’acte d’escoltar comporta la de Catalunya i a l’Associació Pro Memòria moviments socials i artista de pràctiques socials és una invitació pública. Ens pregunta: si capacitat de generar empatia i l’empatia crea Immolat per la Llibertat de Catalunya. L’arxiu, amb base a Barcelona. Entre el 2007-2014 va ser nosaltres, el públic, mantinguéssim el registre solidaritat, aquesta amb la qual processos específicament a Barcelona, s’ha centrat en professora adjunta d’estudis viusals en la State històric segrestat, què diria la nota de rescat? col·lectius poden acabar produint l’agència una investigació sobre els moviments socials University of New York de Buffalo. Va rebre un Què tornaria a reinserir-? A l’interpel·lar la necessària per a la transformació social. després d’examinar estratègies locals de MFA en Pràctiques de Mitjans Interrelacionats performance de la historiografia des de repartiment col·lectiu de recursos comuns del Massachussetts College of Art i un MFA múltiples registres mediàtics, el seu treball Per al Paratext 14, una performance de 30 per poder sobreviure les penúries econòmiques en escultura del Bard College a Nova York. Va crea llocs alternatius on els ciutadans i minuts de Nosotros el futuro es va presentar de la crisi. A la reaparició dels moviments passar els seus anys de formació a Nova York, immigrants poden donar lloc i qüestionar a l’Hangar, i hi van participar Àngel Faraldo (no- socials s’observa una reconstrucció d’aquesta Pittsburgh i al Baltimore de John Waters. Després qualsevol història cultural i de llegat comú. imput mixer i micròfons de contacte), Megan esperança col·lectiva que recrea enllaços va situar els inicis de la seva carrera artística Inspirada per una estirp d’activistes, hackers, Michalak (arxiu sonor i ghost machine) i Luis afectius i xarxes de suport que van desaparèixer en l’escena alternativa queer del Lower East artistes tàctics de mitjans i cineastes, re- Tabuenca (baix i percussió). durant la guerra civil espanyola. Tal com va de Manhattan. A Estats Units, ha exposat al escenifica i reinsereix, de manera tàctica, dir un entrevistat, «La guerra civil ens va fer Museu de les Arts del Bronx, el Museu Aldrich, narratives invisibles o oblidades en el discurs Nosotros el futuro (Barcelona, 2014-2017) desconfiar del que és humà, ja que el teu el Centre de les Arts de Yerba Buena, la Galeria públic. Com a tal, la seva pràctica transposa és un projecte col·lectiu d’arxius d’àudio germà podia acabar sent el teu enemic.» Smack Mellon, l’Espai d’Artistes i el Museu López el transfeminista, queer i qualsevol altra connectat a una poètica de la memòria, de Las Filipinas. Entre les seves exposicions metodologia descolonitzadora, per així els espais de l’escolta i la transferència de Juntament amb Nous Le Futur i Nos o Futuro, internacionals s’inclouen: la Trienal d’Arquitectura recollir els missatges del públic i enfrontar- coneixement intergeneracional. A través Nosotros El Futuro forma part d’una sèrie de Lisboa (Portugal), la Segona Biennal d’Art Jove se al «comentarista poc fiable» amb encara d’una investigació sonora i de performances, d’etnografies sonores locals que creen retrats de Moscu, Galarie Titanik (Finlàndia), la Galeria una altra història. Nosotros el futuro rememora el coneixement sònics articulant la subjectivitat comú de Mémoire de l’Avenir, la Cité Internationale des col·lectiu dels moviments socials espanyols, cada lloc. El projecte intenta, en concret, Arts i el Festival Internacional de Coreografia Aquest desig de revelar les debilitats genealogies feministes i sabers oblidats de la crear espais per a una escolta col·lectiva que a París, Frac Languedoc-Roussillon (França), i epistemològiques que operen en diferents Segona República. En resum, és rememorar ens torna espectres de la història europea ArtVenice 3 (Itàlia). Ha mostrat els seus films cultures, traçant el que és (in)visible, (in)audible possibilitats, el passat i el present de «Què del segle xx, anterior a la construcció de i videos a França, Espanya, Portugal, Mèxic i i (i)llegible dels discursos públics, ha portat hauria passat si...?» L’arxiu, especialment, la Unió Europea. A França, Michalak ha Brasil. El 2011, es van iniciar diversos projectes a Megan Michalak a crear múltiples obres està organitzat sota les següents premisses: col·laborat amb participants des de 2011, a d’art multimèdia documentant el renéixer de d’art que deliberadament deneguen qualsevol Portugal, del 2008 en endavant i, a Catalunya, diversos moviments socials al sud d’Europa «visualitat», per posar el focus en altres I. Presència des del 2014. L’objectiu més important del seguint els passos de la primavera àrab. L’any modalitats de la sensibilitat i del saber. Aquests II. Segona República projecte és la creació d’una plataforma 2015, es va instal·lar a Barcelona on continua projectes inclouen: Rehearsals For Unfinished III. Guerra Civil per fomentar l’empatia, unint en el diàleg creant diversos projectes sobre arxius col·lectius Històries, Negated News: Histories’Ransom IV. Fantasmes diferents punts de vista, amb les preocupacions de mitjans que revisen el llegat d’una Barcelona Notes, How to Mourn Something Which Does V. Moviments Socials específiques de cada territori mentre pateixen revolucionària. Not Exist, Transcriptions For The Blind i VI. Empatia els estralls de la crisi financera europea, les

106 107 Paratext #14 Megan Michalak polítiques d’austeritat, la crisi migratòria i les transformacions socials que s’han donat a la Unió Europea abans del Brexit. Tal com el Comitè Invisible ha escrit «les èpoques cal trobar-les dins de cada situació i dins de cada persona». Michalak ha desenvolupat mètodes d’arxivament d’àudios performàtics centrats en el potencial que els sons tenen per captar les nostres capacitats emotives en relació al context històric i polític de les nostres vides col·lectives.

108 109 15 22.03.2017 Patricia Fernández Antón David Franklin Quimera Rosa

Sala Ricson

110 111 Paratext #15 Patricia Fernández Antón Patricia Fernández Antón

Barcelona, 1985 Període de residència: 05.2016 - 05.2018 www.patriciafernandezanton.com Residència de llarga durada

Patricia Fernández Antón subverteix les A wordcount.iteritems():, Patricia fa una relacions convencionals entre el llenguatge cartografia del llenguatge periodístic, dels mitjans de comunicació i les seqüències descarregant grans quantitats de text —tots d’imatges mediàtiques: escriu microrelats a els articles que integren les pàgines web partir de la barreja entre el gènere periodístic d’alguns diaris digitals— per després escriure i la literatura fictícia. Reflexiona sobre la microrelats més propers al llenguatge de la història no lineal i l’atomització desordenada literatura fictícia. de la història que es propaga per les xarxes socials. Es recolza en l’animació pobre i en la import collections utilització d’eines de gestió de dades massives wordcount = collections.Counter() amb les quals analitza pàgines de mitjans with open(«/Users/pfernandez/PARATEXT/ digitals completes, per trobar patrons de escribir/parse_txt.txt») as file: repetició amb els quals ressignificar i entendre for line in file: la història d’una forma molt més propera a wordcount.update(line.split()) com percebem la informació, alterant alguns for k,v in wordcount.iteritems(): paradigmes de l’actualitat. print k, v

Neix a Barcelona el 1985. Graduada en Disseny Aquestes són, entre altres línies de codi, les Gràfic per ELISAVA Escola Superior de Disseny peticions que s’escriuen perquè des del terminal (Barcelona), es trasllada a Tenerife per fer l’ordinador processi un document de text i el Grau en Belles Arts a la Universitat de La generi automàticament una llista de paraules Laguna. Ha exposat al cicle d’exposicions amb les vegades que es repeteixen cadascuna d’Área 60 (TEA Tenerife Espacio de las d’elles. En una doble projecció, a de Artes), “Una antropología de la emergencia”, subtítols, es projecten els microrelats generats comissariat per Néstor Delgado; ha format a partir d’aquestes paraules, acompanyant part del projecte expositiu “Fisuras”, dins silenciosament una seqüència d’imatges que del Festival Sitio (Tenerife); ha exposat a especulen sobre la realitat que ens envolta, Madrid, a COSA (Centro de Operaciones sobre el flux continu d’imatges digitals que para Sustancias Artísticas) i ha participat busquen prendre consciència a una escala a la residència artística de Major28, Lleida. molt més petita. Aquesta instal·lació és part del treball en curs que fa durant la residència de llarga estada a Hangar.

112 113 Paratext #15 Patricia Fernández Antón

114 115 Paratext #15 David Franklin David Franklin

Dublín, Irlanda, 1979 Període de residència: 06.2016 - 01.2017 http://davidfranklinonline.com Residència de curta durada

David Franklin és un artista visual que treballa La seva publicació recent, Empire of Rats, “Welcome, Visitors” principalment amb pintura, dibuix i vídeo. combina text i fotos per explorar el fenomen Instal·lat prèviament a Tòquio, actualment de les ruïnes modernes a Japó i Espanya, i «Welcome, Visitors» va ser una presentació Se citen els textos de William S. Burroughs viu a Barcelona. les seves connexions amb el mercantilisme, de 23 minuts que explorava algunes de les i Arkady i Boris Strugatsky, a més del filòsof el nacionalisme i la memòria cultural. I ha idees que es troben després del treball francès François Jullien entre d’altres. El vídeo El seu treball actual analitza la intersecció del estat inclòs en els arxius del Museu d’Art desenvolupat durant la meva residència a és un muntatge d’imatges de diverses fonts paisatge i l’ús d’imatges i llenguatge visual Modern (MoMA) a Nova York i al Museu Hangar, i va presentar una combinació de radicalment alterades i tallades. en la construcció de la nostra concepció del d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).» vídeo i una lectura en viu de text. nostre entorn. En explorar aquests temes, El 2017 també realitza una residència Es pot veure el treball i trobar-ne més informació està mirant, entre altres coses: l’art romànic, de recerca al Museu Nacional d’Art de En tractar d’evitar el format estàndard de i una bibliografia aquí: la influència de la tecnologia en l’art visual i la Catalunya, Barcelona, i torna a Japó per presentacions d’artistes, volia trobar una difusió d’imatges, l’astrobiologia i l’expansió a una residència al Youkobo Art Space a manera de presentar el meu treball d’una http://davidfranklinonline.com/welcome- de l’entorn humà, les tècniques d’animació i Tòquio. Les residències anteriors inclouen manera dinàmica i provocativa, mentre que al visitors/ estètica, la història de plagues, l’art japonès Hangar i L’Escocesa a Barcelona. Ha rebut mateix temps crear una rica experiència que després de la Segona Guerra Mundial i la subvencions del Departament de Cultura, atrapés una audiència desprevinguda i em Text escrit i presentat per David Franklin. filosofia de la pintura xinesa. Govern de Catalunya; l’Institut Ramon Llull, permetés experimentar amb un nou format, Edició de vídeo per David Franklin. Catalunya, i el Ministeri d’Assumptes Culturals combinant el rendiment amb text i vídeo. El seu treball es troba en un punt entre del Japó, entre d’altres. l’abstracció i la representació, i juga amb El treball explora el tema del paisatge des de tots dos extrems, dibuixant des d’aquest A més de dirigir tallers, ha comissariat una sèrie diverses perspectives, amb un enfocament en lloc i fracturant les regles establertes de de projeccions de pel·lícules underground i la pintura i l’evolució del llenguatge visual, així comunicació a través d’imatges. cinema experimental, «Projeccions del subsòl», com el paper de la tecnologia i la ciència en per al qual va produir una sèrie d’assajos crítics. els desenvolupaments artístics. Començant Em vaig donar la volta sense que em veiessin Va ser director d’art i editor d’Art Motile, una amb la pintura de paisatge holandès al segle i vaig escopir sobre la meva espatlla. Vaig plataforma d’informació sobre artistes en xvii i la seva connexió amb l’expansió filosòfica veure que l’esquadró de rescat havia escalat programes de residència i mobilitat cultural. dels conceptes d’espai, el treball continua: en el seu helicòpter, els bombers estaven infecció viral, exploració espacial i la possibilitat dempeus en atenció per respecte, el tinent a que els humans sobrevisquin lluny del planeta la porta del passatge ens saludava, l’imbècil, Terra, conceptes filosòfics del paisatge en i sobretot voletejava l’enorme i descolorida la pintura xinesa i com la ment construeix i pancarta: “Welcome, Visitors” (Roadside interpreta el nostre entorn. Picnic, Arkady and Boris Strugatsky).

116 117 Paratext #15 David Franklin

118 119 Paratext #15 Quimera Rosa

artística»: la part d’autoexperimentació Aspirem a la constitució d’un grup plural que Quimera Rosa mèdica sobre Condylomata acuminata, una faci aparèixer les interseccionalitats en joc en infecció de transmissió sexual (ITS) produïda malalties de transmissió sexual com el HPV. I Barcelona, 2008 Període de residència: 03.2017 - 04.2017 per l’HPV (virus del papil·loma humà) i amb d’eines per no contraposar, o més aviat posar Partners: DiYBioBarcelona, Parc de Recerca Residència en el col·laboratori Prototyp_ome - el qual conviu una de les components de en diàleg creatiu, les cures, la prevenció i el Biomèdica de Barcelona, Pechblenda Hangar.org QR. Aquest treball es basa en l’elaboració contagi amb sexualitats abjectes i múltiples. Funders: Fundació Daniel i Nina Carasso de protocols i eines necessaris per a l’ús Es tracta, també, de generar coneixements de teràpia fotodinàmica (PDT) per tractar que trenquin amb els tabús relacionats amb Quimera Rosa és un laboratori d’experimentació Projecte “TransPlant: La meva malaltia és condilomes de forma DIY/DIWO. La PDT és el cos malalt. Un cos sempre és un cos malalt i recerca sobre identitats, cos i tecnologia. QR una creació artística” una tècnica molt poc invasiva amb grans i, en considerar la malaltia com a part de la s’inspira en la noció de cíborg desenvolupada resultats sobre càncers localitzats i malalties vida mateixa, aquesta pot ser utilitzada com a per Donna Haraway i des d’una perspectiva «TransPlant: Green is the new Red» és un de pell, aplicant un procés de fotosíntesi en eina creativa per deconstruir els processos de transfeminista i postidentitària fa del cos una projecte transdisciplinari d’hibridació planta/ el cos humà. Però en tractar-se d’una tècnica normalització produïts per la noció de cos sa. plataforma d’intervenció pública, amb la finalitat humà/animal/màquina que Quimera Rosa ha recent és encara de difícil accés, quan el seu de generar ruptures a la frontera entre allò iniciat el 2016. Es tracta alhora d’un projecte ús comunitari podria aplicar-se fàcilment en Per a la presentació del projecte al Paratext públic i allò privat. Conceben la sexualitat de bioart basat en l’autoexperimentació com casos externs com el dels condilomes, i així convidem Rosa Almirall. Feminista, ginecòloga com una creació artística i tecnològica i d’un procés transidentitari humà > planta. poder avançar a alliberar aquesta tècnica de la sanitat pública i sexòloga que el 2012 busquen experimentar identitats híbrides per a malalties més greus. va impulsar la creació de Trànsit, un servei que desdibuixin les fronteres entre natural/ Mitjançant diverses pràctiques de bio- que se centra en la promoció de la salut en artificial, normal/anormal, home/dona, hetero/ hacking, TransPlant s’inscriu en els debats Els protocols estan ben documentats i són persones trans. Trànsit és la iniciativa personal homo, humà/animal, animal/planta, art/política, en curs sobre la noció d’antropocè des d’una accessibles, i ja hi ha un consens científic que i professional d’una ginecòloga i una matrona, art/ciència, realitat/ficció. perspectiva no basada en «l’excepcionalisme “PDT can be considered a highly effective que, en sanitat pública, dirigeix el Servei humà i l’individualisme metodològic», sinó and safe treatment option for anogenital d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Particularment interessades per l’articulació que aborda el món i els seus habitants com condylomata acuminata” (http://www. (ASSIR) de l›Institut Català de la Salut. entre art, ciència i tecnologia, així com el producte de processos cíborg, d’esdevenir ijidonline.com/arti). en les seves funcions en la producció de amb, de simpoiesi. Conversem amb ella i busquem, a partir del subjectivitat, el seu treball se centra actualment Per la qual cosa, el nostre principal objectiu diàleg i preguntes del públic, pensar possibles en el desenvolupament de performances i El desenvolupament d’aquest projecte està és obrir la caixa negra, com diuen els/les mirades no binàries sobre l’HPV. Una conversa projectes transdisciplinaris, en l’elaboració basat en la interacció entre diferents eixos hackers, o obrir la píndola, com deien els/ sobre l’HPV i els cossos trans. de dispositius que funcionen amb l’activitat destinats a produir canvis de subjectivitat les activistes afectats per la sida. Es tracta corporal, i d’experimentacions de bio-hacking. i deconstruir narratives que presenten el de replicar i fer accessible els coneixements Link al vídeo de la presentació: La major part del seu treball es fa de manera cos com una unitat. Aquests eixos són de en una wiki, la qual cosa podria servir per a https://vimeo.com/213344672 col·laborativa i sempre lliure de patents i codis moment: hibridació de sang humana amb centres comunitaris de salut i per a persones privatius. Han presentat les seves creacions clorofil·la amb protocol regular d’injeccions que es troben excloses del sistema públic, www.quimerarosa.net tant en espais institucionals com en okupes per intravenosa, tatuatges de clorofil·la, però també per a centres de salut de països http://quimerarosa.net/transplant/ i carrers. Per citar-ne alguns: Museo Reina implantació d’un xip electrònic RFID amb del sud on l’HPV està encara més expandit. http://quimerarosa.net/wiki/index.php/ Sofía, MUSAC, MACBA, CCCB i Laboral a dades del procés, autoexperimentació mèdica D’altra banda, volem, des del costat artístic TransPlant_Mi_enfermedad_es_una_ la Península, AMOQA Arts Queer Museum sobre Condylomata acuminata, constitució i mitjançant la dimensió performativa de creaci%C3%B3n_art%C3%ADstica Athens, Goldsmith University Londres, Sight d’una base open-source dels experiments. l’autoexperimentació, formar localment una https://gridspinoza.net/projects/ & Sound Festival Mont-real, Refrag Glitch Per a aquesta residència desenvolupen massa crítica de usuàries/expertes (entenent transplant-mi-enfermedad-es-una- Parsons School Paris, LUFF festival Lausanne… «TransPlant: La meva malaltia és una creació les usuàries com expertes). creaci%C3%B3n-art%C3%ADstica

120 121 Quimera Rosa

122 123 16 26.04.2017 Eliana Beltrán P. Rafael Pérez Evans

Sala Ricson

124 125 Paratext #16 Eliana Beltrán P. Eliana Beltrán P.

Medellín, Colòmbia, 1984 Període de residència: 05.2016 - 05.2018 www.elianabeltran.info Residència de llarga durada

Màster en art sonor de la Universitat de Ha mostrat el seu treball en exhibicions The Reading Room #3 / El -writing Barcelona, amb formació en arquitectura col·lectives a Medellín (43.º Salón Nacional a la Universitat Pontifícia Bolivariana de de Artistas 2013, entre d›altres) i Barcelona «The Reading Room» és un dels projectes Transformant el document original en un guió, Medellín. Toca la bateria i va ser integrant (Festival Zeppelin, organitzat per l’Orquestra que he desenvolupat durant el meu primer qüestions com la corporització d’un text, la seva de projectes musicals de tall experimental del Caos al CCCB 2015, entre d’altres); com a any de residència a Hangar. Va partir de interpretació, la relació audiència-lloc-entorn de l’escena alternativa nacional colombiana, arquitecta, va rebre diversos reconeixements l’interès per compartir lectures relatives construït, les maneres d’articulació i trobada i va iniciar estudis a l’escola de música de nacionals i internacionals en els seus anys als temes continguts en el meu treball final es posen de manifest en un assemblatge en la Universitat Eafit amb èmfasi en percussió de pràctica professional, com per exemple de màster, les quals anaven obrint i tancant directe o espai on prenen sentit. simfònica. l’esment d’honor en la categoria de projecte qüestionaments conceptuals sobre una idea arquitectònic en la XXIII Biennal Nacional de de límit acústic i de límit espacial. El projecte, Aquesta acció en viu se situa entre els límits de Beltrán P. se situa entre, en la seva recerca Arquitectura Colombiana 2012. més que un grup de lectura, el defineixo com l’assaig obert, el microteatre, la performance explora el interseccional, estar enmig de una «trobada de lectures» que va canviant de i la instal·lació escultòrica. Basada en aquesta categories com a mètode i com a repercussió de forma, això és, de lloc, participants i manera sessió, actualment treballo en la construcció la seva formació multidisciplinària, considerant d’execució. En el títol (reading room) està d’una versió llarga que serà presentada a La els diferents punts de vista i la ressonància implícita una construcció de sentit que Capella com a projecte seleccionat per BCN a les zones de conflicte. passa per una acció que s’està donant i una Producció 2017 en la categoria de propostes alteració d’idea de lloc que passa per allò en viu. Reflexiona des d’àmbits com l’arquitectura, sonor o específicament per l’audible com a la ficció-i-allò-efímer d’allò audible, el cos i el representació i com a ficció. document, en tensió i/o juxtaposició a altres idees d’allò espacial; el desenvolupament de Per a aquesta tercera sessió vaig seleccionar les seves pràctiques espacials està derivant del llibre Lacan i els interlocutors muts, publicat en la integració de diferents mitjans com per Slavoj Zizek, el capítol de Miren Bozovic la instal·lació escultòrica, accions en viu i titulat «El cos omniscient», on s’analitza el tema escriptura de textos. de la veu acusmàtica en la primera ·la escrita per Diderot, Les bijoux indiscrets, i també des de llegendes pitagòriques com a possible origen del terme.

126 127 128 129 Paratext #16 Rafael Pérez Evans Rafael Pérez Evans

Màlaga, 1983 Període de residència: 05.2016 - 05.2018 www.rafaelperezevans.com Residència de llarga durada

Artista espanyol/gal·lès, Rafael és llicenciat en Rafael va completar l’any 2011 residència a Operació Free Lemon Belles Arts per la Universitat de Goldsmiths, a Sassafras, Tennessee, el 2012 va codirigir Londres. Les seves obres han estat exposades Romita 26 Art Studios a Mèxic DF i va dirigir L’artista continua amb la seva cerca, trans- La peça introdueix petits gestos performatius a Mèxic, Rio de Janeiro, São Paulo, els EUA, Alt Residency en una jungla al centre de Brasil, formació i arqueologia de relats, rumors i agafats del gènere quinqui del cinema espanyol, Londres, Berlín i Madrid. i també és part dels projectes Despina i Gazua notícies peculiars. on va haver-hi gran fascinació i homoerotització a Rio de Janeiro. de molts criminals. Aquesta fascinació crea A través de l’ús de l’etnografia i la recerca, Se centra en dos moments en la història una possible tensió entre l’atac que el petit està excavant i desenterrant històries d’una llimona a Espanya; d’una banda, als delicte genera a la tela del comportament perdudes, gestos, notícies, imatges i rumors anys noranta, quan agricultors de Màlaga, burgès i alhora la romantització que molts locals. Aquests després són reelaborats en després d’una greu devaluació del preu de directors burgesos fan d’allò precari. instal·lacions que utilitzen performances, les llimones a causa de la falta de subsidis imatges i objectes que van recapitulant governamentals per a la producció, protesten Finalitza la peça amb el públic ingerint la narratives de microresistències dins d’una i llencen tones del producte, transformant narrativa a través d’una llimonada feta onsite. nova historiografia fictícia. així una cultura i desposseint centenars de famílies de sustent. Com a “arqueòleg d’Occident”, ha estat treballant i vivint en països com Mèxic, els D’altra banda, el 2016 el preu de la llimona EUA, Cuba i Brasil, on ha excavat des d’una augmenta de manera absurda i dóna lloc nostàlgia occidental per un passat més nu, al fet que es formi un grup de romanesos a extraient material per després reconstruir Múrcia que van crear una banda de lladres, a Europa, trobant en aquest procés una llogant cotxes per robar tones de llimones ansietat postcolonial que ronda a través de dels camps. La policia va buscar durant molt la seva pràctica. temps el grup fins que es va apoderar d’ells; la policia va donar el títol de «operació lemon De vegades el seu tipus d’arqueologia té com a free» a l’esdeveniment. inquietud el fet de desenterrar històries locals peculiars, on els resultats de les excavacions L’artista s’apropia del robatori i del títol de poden portar algun qüestionament més sobre l’operació i la presenta com una instal·lació com ens relacionem amb la jerarquia de la en moviment, jugant amb la peculiar troballa informació, aquelles que rebem en relats, i observant com les oscil·lacions dels subsidis la història i en els rumors. estatals generen gestos tan oposats com llençar tones d’un ingredient o, al contrari, robant-lo.

130 131 132 133 17 17.05.2017 Lot Amorós Marcel·lí Antúnez Roca Carla Boserman Sala Ricson Rubén Patiño Xose Quiroga

134 135 Paratext #17 Lot Amorós Lot Amorós

Elx, 1982 Període de residència: 09.2015 - 01.2016 www.antiart.feenelcaos.org Beca Laboratori d’interacció 2016

Sense residència fixa, viu i treballa al voltant Dronism del món. Lot Amorós és un enginyer informàtic i artista transdisciplinari espanyol que ha LEl 2013, l’artista i activista espanyol Lot treballat en interfícies de visualització de Amorós va visitar els deserts d’Egipte en el dades, performances en realitat mixta i marc de la seva recerca sobre VANT (vehicles instruments audiovisuals interactius. Ha aeris no tripulats). Una vegada allí va col·locar treballat amb diverses instal·lacions en cartells per tot el territori informant als seus residències i certàmens internacionals d’art habitants de com protegir-se dels drons digital, com els projectes EVA a São Paulo i Hebron israelians. Els cartells reproduïen Augmented Airspace a El Caire. Al maig de 2012 instruccions en àrab preses directament de va desenvolupar en una residència artística documents autèntics d’Al-Qaida sobre drons, a Holanda el seu projecte «Guerrilla Drone», però suprimint totes les referències militars una interfície aèria de projecció d’imatges. o violentes, que va substituir per pacífiques Des de llavors els seus projectes se centren instruccions dirigides exclusivament a dotar Dronecoria en la potència de la robòtica a l’espai aeri a els civils innocents d’una sèrie d’instruments través dels drons. de protecció enfront dels vehicles aeris no El projecte Dronecoria es basa en un projecte de mitjançant drons té l’avantatge d’eliminar la tripulats, consistents en materials quotidians reforestació mitjançant l’ús de drons (vehicles competència de la planta mare i de localitzar Ha guanyat els premis NextThings: NextSpace, i desaprofitaments, com ara automòbils vells, aeris no tripulats) modificats que permeten amb precisió la situació del nou cultiu i així de Telefònica R+D i Centre d’Art Laboral, electrodomèstics espatllats, etc., amb els quals disparar llavors. Enfront de les tècniques augmentar la seva oportunitat de supervivència. Vida Artificial: Inventivos a la producción. construir dispositius per inhibir freqüències, tradicionals que requereixen helicòpter Projectes com Dronecoria representen un nou encegar càmeres, etc. Valent-se de la retòrica amb gran consum de combustible i alt cost, tipus d’espècies simbiòtiques que són producte La seva obra ha estat exposada a la Casa de la religió, els cartells d’alguna forma imitaven Dronecoria usa el mètode de dispersió per de processos biològics i tecnològics als quals Encendida, Madrid; Azkuna Centroa, Bilbao; els deu manaments de Moisès, situant el dron mitjà de boles llavors basat en l’anemocòria, se’ls afegeix el component sociocultural que Festival D-CAF, El Caire; Centre d’Art Laboral, en una posició divina: omnipresent i totpoderós. que és un fenomen de dispersió de les llavors permet entendre com aquestes espècies Gijón; Xarxa Bull Station, São Paulo; Festival Durant la seva expedició, Amorós es va dedicar per l’acció del vent. El projecte Dronecoria híbrides tenen un impacte sobre temes FACYL, Salamanca; Festival CynetArt, Dresden; també a recopilar mites i narracions de les rescata mecanismes alternatius provinents de crítics relacionats al medi ambient com és Victoria & Albert Museum, Londres i MAAS persones que viuen sota l’amenaça dels drons la cibernètica, la robòtica i la fabricació digital la reforestació artesanal. Musem, Sidney. per esbossar la idea d’una religió drònica. per a la dispersió de llavors. La disseminació

Ha estat artista resident en MIS, São Paulo; NP3, Països Baixos; Nuvem, Rio de Janeiro i Laboratori d’Interactius d’Hangar, Barcelona.

136 137 Paratext #17 Lot Amorós

138 139 Paratext #17 Marcel·lí Antúnez Roca Marcel·lí Antúnez Roca Systorgy El projecte Systorgy ha consistit a alliberar Desembre 2016, dia 19. Espai Ricson, Hangar, Moià, 1959 Període de residència: 09.2015 - 01.2016 eines i dispositius que Marcel·lí Antúnez Barcelona www.marceliantunez.com Beca Laboratori d’interacció 2016 Roca utilitza des dels anys noranta per fer Presentació del projecte i primers materials les seves accions i instal·lacions interactives. de Systorgy penjats a la wiki d’Hangar.org. Aquestes eines, ara a disposició de qui les En ella hi trobareu les aplicacions per ser necessiti, possibiliten construir estructures descarregades, els manuals d’instal·lació i Internacionalment conegut per les seves Marcel·lí ha rebut, entre d’altres, les següents interactives temporals complexes. ús i manuals de fabricació en el cas de les performances mecatròniques i les seves distincions i premis: primer premi en el Festival interfícies, així com alguns exemples de tot instal·lacions robòtiques. Els seus treballs Étrange, París 1994; Millor New Media en el Normalment, els sistemes interactius plegat. Fins a la realització del workshop se s’han presentat en nombrosos festivals, Noveaux Cinéma/Noveaux Médias Mont- contemplen tres àmbits: les interfícies, seguiran afegint continguts a la wiki. galeries, museus i teatres de tot el món, real 1999; Premi Max de nous llenguatges la gestió computacional i el mèdium com la Villette de París, l’lCA de Londres, escènics, Espanya 2001; Honorary Mention representacional. Sobre aquest diagrama, Febrer 2017, 2 i 3 de 16 a 20 hores i 4 tot el el FILE de São Paulo, el DAF de Tòquio, el en el Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat Antúnez ha desenvolupat una metodologia dia. Espai Ricson, Hangar, Barcelona DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Barcelona en categoria Multimèdia 2003, que ell anomena sistematúrgia; literalment, Workshop pràctic per a la utilització de les de Rotterdam i el Performing Arts de Seül Premi Ciutat de Barcelona en la categoria ‘dramatúrgia de sistemes computacionals’. eines de Systorgy. El nombre de participants (Corea), entre d’altres. d’Arts Visuals 2014 i l’Art Excelence Award El cor d’aquest mètode es el programa POL. i els materials que han de portar s’anunciarà 2015 Japan Media Arts Festival. Aquesta aplicació només ha estat utilitzada el dia de la presentació del projecte. Al llarg de més de 30 anys de carrera, Marcel·lí fins avui per Antúnez, i el que es pretén amb ha desenvolupat un univers particular en el Systorgy és convertir-la en un freeware. El POL és un gestor de continguts interactius qual han contribuït el seu interès, entre altres projecte preveu també oferir algunes solucions capaç de comunicar una xarxa d’ordinadors, coses, pel còmic, l’Art Brut, les avantguardes per construir interfícies i la publicació de la interfícies, i altres dispositius a través de una dels seixanta o les tradicions populars. Un llibreria PIXMAPS basada en el programari xarxa d’Ethernet, gràcies a diversos canals, entre cosmos que el completa la seva inclinació lliure d’Open Frameworks. PIXMAPS permet d’altres MIDI i OSC (Open Sound Control). POL per certs elements de la condició humana un àmplia gestió del vídeo. permet, a més d’organitzar les interaccions, tals com l’alimentació, el sexe o la mort. crear diferents parts interactives i organitzar- El projecte Systorgy pot ser molt útil per a les en el temps. L’ordinador que fa de server El treball d’Antúnez té el cos com a element aquelles persones que vulguin iniciar-se en de POL funciona de moment només sobre central, es mou en l’esfera de l’art de la la gestió interactiva de la complexitat, així sistema operatiu Windows, però a traves dels instal·lació i la performance, i des de fa com per a aquells que en vulguin fer un ús canals esmentats es pot connectar amb altres més de dues dècades està embegut per la professional. sistemes operatius. L’aplicació POL permet tecnologia digital. Durant aquest temps, l’artista disposar d’un programa obert, modelable i ha desenvolupat un procediment que denomina Podeu visitar el resultat i descarregar-lo a: reutilitzable en altres treballs. Fins avui POL amb el neologisme de la sistematúrgia. El quid https://systorgy.hangar.org/dokuwiki/doku.php ha estat utilitzat en les accions “Pol” (2002), d’aquest sistema és la participació de l’usuari. “Transpermia” (2004), “Protomebrana” (2006), La sistematúrgia, literalment ‘dramatúrgia Fases del projecte: “Hipermebrana” (2007), “Cotrone” (2010), de sistemes informàtics’, es divideix en tres Octubre 2016, divendres 28 de 16 a 20 hores. “PSEUDO” (2012), “Ultraorbism” (2015) i, entre àmbits: interfície, gestió informàtica i mèdium. Espai Ricson, Hangar, Barcelona d’altres, en les instal·lacions “Tantal” (2004), Primer workshop a la Sala Ricson amb la “DMD Europa” (2007), “EPIDERMIA” (2008), demostració de les eines i diferents sensors. “HIPNOTOC” (2008), “METAMEMBRANA”

140 141 Paratext #17

(2009) i “ALSAXY” (2015). També ha estat utilitzat en múltiples workshops com el de MITOTICA realitzat el 2011 a Costa Rica. POL va ser escrit per Jesús de la Calle, revisat per ell mateix i per Matteo Sisti Sette i Javier Chávarri.

PIXMAPS permet un player vídeo (marques, loop, rewind, fast forward), mosaic de fins a templates de 32x15 vídeos, mirror tipus calidoscopi de vídeo, transparència de fins a 3 capes simultànies, diferents càmeres, captura en temps real, mapping d’animacions i vídeos i reconeixement de rostres i imatges complexes. Aquesta llibreria esta desenvolupada des de 2010 per Sergi Lario i Javier Chávarri.

142 143 Paratext #17 Carla Boserman

La recerca doctoral de Carla Boserman té amb artistes i investigadors residents a Carla Boserman per títol “Cultures experimentals i pensament l’espai. Converses que transcriu en forma material: una aproximació metodològica a de relat gràfic i que juntament amb l’estudi Madrid però Sevilla, 1984 Període de residència: 02.2016 - 05.2016 la recerca en art i disseny”. Proposa dos Ugly1 està prototipant i transformant en una www.carlaboserman.net Beca d’investigació Fundació Banc de Sabadell desplaçaments. El primer va del laboratori serie d’objectes per investigar. www.excelenciasbarbaras.tumblr.com científic als “nous” laboratoris, dels experiments científics a l’experimentació col·lectiva i de Aquest projecte està en procés de compilació les formes de documentació pròpies de la en l’arxiu «Excelencias Bárbaras». És llicenciada en Belles arts per la Universitat És una de les fundadores de Robocicla.net, cultura experimental científica a les formes de Sevilla i Màster en Comunicació, Cultura un projecte de reciclatge creatiu i cultura de registre de l’experimentació col·lectiva. «Excelencias Bárbaras» és una zona de i Ciutadania Digitals per la Universitat Rey lliure, i forma part del comitè científic del coneixement inestable.2 Juan Carlos I de Madrid. SoPA, Congrés internacional sobre educació Un relat que s’acompanya del treball de camp i socialització del patrimoni. Des de fa algun desenvolupat en els últim anys a Medialab És una contradicció habitable. És docent de l’àrea d’art de BAU, Centre temps col·labora en un projecte d’arxiu culinari Prado (Madrid), en diversos projectes de la Red Universitari de Disseny de Barcelona, i memòria política del barri de la Barceloneta, de Arquitecturas Colectivas i en un projecte Es busquen formes d’excel·lència investigadora on imparteix un taller permanent d’art escriu, dibuixa tot el que pot i té pendent d’arxiu culinari i política a la Barceloneta. En en art i disseny, més enllà de l’acadèmia. contemporani i un altre de mètodes de reprendre la ceràmica. aquests projectes, l’aproximació metodològica Excel·lències que són bàrbares, en la seva recerca creativa. Ha format part del projecte s’ha plantejat des de l’etnografia experimental, doble accepció. Bàrbares per foranes, estranyes Objetologías i participa de GREDITS (Grup de proposant el relat gràfic (relatograma) com a o tosques. Però també per cridaneres, Recerca en Disseny i Transformació Social). dispositiu de camp en contextos de recerca magnífiques i sorprenents. i creació col·lectiva. En el seu actual projecte de tesi fa una És una pregunta sobre les formes de rigor en aproximació metodològica a la recerca en El segon desplaçament busca pensar en com la recerca creativa, que es mou entre el ritual i art i disseny, atenent a espais experimentals atendre a pràctiques entre l’art i el disseny la disciplina, entre l’experiment i l’experiència, contemporanis i formes de pensament material. que succeeixen en “laboratoris” més enllà de entre allò singular i allò estandarditzat. Explora les possibilitats del relat gràfic les disciplines científiques i de les regulacions #relatograma com a objecte epistemològic, i acadèmiques. Un arxiu a partir del qual es busca indagar des d’aquí ha participat en diversos projectes possibles eixamplaments en la recerca i espais culturals sensibles a les pràctiques Espais de recerca i experimentació material, en art i disseny, explorant els seus límits i experimentals i col·laboratives, com Medialab on es desenvolupen prototips, es documenten potencialitats. Prado i la Red de Arquitecturas Colectivas. processos i es creen objectes, donant-se una sèrie de pràctiques que s’aproximen de forma 1. http://www.uglystudio.es Ha col·laborat en projectes pedagògics no sempre ortodoxa a la recerca, la qual cosa 2. La noció de “coneixement inestable” és esbossada per en el Museu Vostell Malpartida, MACBA, no significa necessàriament que no hi hagi la curadora Emily Pethick. És un coneixement que conté “L’aventura d’aprendre” i últimament en el coneixement en elles. diferents punts de vista i zones de conflicte; en paraules CCCBLab amb el projecte #Futurnet. de Pethick, un coneixement que “did not rest with a singular viewpoint, but contained many differering, and Durant la residència a Hangar en el marc de often conflictual, perspectives” (Pethick, 2009). la Beca de Recerca Artística Fundació Banc Pethick, E. (2009). «Interview with Emily Pethick. On the Sabadell-Hangar ha desenvolupat part del institution as a site for artistic collaboration and production». A Ericson, M., Frostner, M., Keys, Z., Teleman, S., Williamsson, seu actual treball de camp, experimentant J. (eds.), The Reader: Iaspis forum on design and critical amb objectes sonda i mantenint converses practice (295-313). Berlín: Sternberg Press.

144 145 146 147 Paratext #17 Rubén Patiño Rubén Patiño

Barcelona, 1979 Període de residència: 02.2017 - 04.2019 www.patooo.net Residència de llarga durada www.n-m-o.tk https://soundcloud.com/lag-os

La meva producció artística es troba a mig Patiño, Patiño, Patiño Again camí entre la música de club i les pràctiques artístiques contemporànies. En particular, Acció autopromocional per a tres altaveus estic interessat en la generació de so per i guix. mitjans electrònics i en l’exploració de formats híbrids de presentació en els quals combino la immediatesa de l’actuació en viu amb la transformació física d’un espai específic. Mentre que també treball amb vídeo, gràfica, materials i instal·lació, la major part de la meva producció es presenta com a exercicis de deconstrucció del concert tradicional, on qüestiono les formes estandarditzades de presentació/recepció d’àudio i imatge. Així doncs, la meva pràctica es tracta majoritàriament de propostes que es mouen entre la intervenció, l’acció i la performance, la intenció de la qual és transformar la percepció de l’espai i involucrar el públic.

148 149 Paratext #17 Rubén Patiño

150 151 Paratext #17 Xose Quiroga Xose Quiroga

Ourense, 1979 Període de residència: 09.2015 - 01.2016 www.imvec.tech Beca Laboratori d’interacció 2016

El projecte IMVEC desenvolupa estratègies i Durant la primera Beca de Recerca del Laboratori mètodes de recerca mediambiental a través d’Interactius d’Hangar, IMVEC va realitzar d’un programa de formació ECOforense, el desenvolupament inicial dels prototips el prototipatge d’eines de monitoratge i la Leptos, Teroda i Camioca i es van produir, implantació sobre el terreny d’eines i mètodes com a tornada al centre, 80 hores de vídeo del de recerca ciutadans. programa formatiu de recerca ECOforense.

Tots els continguts del programa formatiu, així com la documentació dels prototips, està disponible a la web de l’IMVEC, alliberada sota diverses llicències lliures (llicència de producció de parells i CERN Open Hardware License).

Al costat del desenvolupament dels prototips i el programa formatiu, actualment l’IMVEC treballa al costat del Col·lectiu StopCrematori en la recerca de la vila de Sant Adrià com a espai altament contaminat dins de l’àrea metropolitana de la ciutat de Barcelona.

Web https://imvec.tech

Codi https://gitlab.com/imvec

Material didàctic https://imvec.tech/formacion

Social Media https://quitter.se/imvectech https://twitter.com/imvectech

152 153 Paratext #17 Xose Quiroga

154 155 E3 14.12.2016 Jaime y Manuela

Sala Ricson

156 157 Paratext Featuring Encura #3 Jaime y Manuela

que entén com a essencials en la configuració i contrainformació que els espanyols mai van Jaime y Manuela de l’escala de valors i l’imaginari de la seva aconseguir identificar i que posteriorment es societat burgesa dels anys cinquanta. La lluita va imaginar com telepàtic. A partir d’aquest Madrid, 1984 / Granada, 1988 Període de residència: 12.2016 lliure, els romans al cinema, els marcians, les relat, Brea reconeix en l’escriptura un factor www.curators-network.eu/database/ Residència curatorial ENCURA II guies de viatge o la publicitat de detergents telepàtic i en la lectura quelcom d’al·lucinogen. db_item/id/currators-jaime-y-manuela són alguns dels referents que Barthes estableix Ens agrada pensar les pràctiques artístiques com a mites de la seva època. Aquest en general, i aquest projecte en particular, des projecte curatorial funciona com una mena d’aquest plantejament; la preparació d’una Manuela Pedrón Nicolau i Jaime González Chemtrails d’actualització d’aquesta obra assenyalant les peça com a exercici telepàtic i la recepció Cela són investigadors, comissaris i educadors. llegendes urbanes i les teories de la conspiració com a estadi al·lucinogen. El seu treball com a col·lectiu se centra en Les teories conspiratòries són les noves —entre la contrainformació i la ficció— com la recerca artística i en la capacitat de l’art llegendes. En els últims anys, aquest fenomen a claus en la configuració de la mitologia A partir d’aquestes imatges i idees, Eliana contemporani de generar diferents formes ha substituït el concepte tradicional de relat contemporània. L’anàlisi i qüestionament Beltrán va treballar per a «Chemtrails» de narració que explorin allò social i allò popular gràcies a un corpus de coneixement d’aquesta mitologia contemporània troba en la entorn de les tècniques d’enregistrament polític a partir de la ficció. Com a equip alternatiu que revela, especialment a través pràctica artística un important àmbit d’estudi, de l’escolta al·lucinada, Electronic Voice curatorial, han comissariat «Art ficció» per d’Internet, els mecanismes ocults de la ja que la construcció de mites i llegendes és Phenomena o psicofonia. Des de la seva a CaixaForum Barcelona, projecte guanyador història, l’economia i la política mundial. el motor de la mateixa Història de l’Art. Es formació en arquitectura i els plantejaments de la primera edició de Comisart (2013) i Un dels seus casos més emblemàtics són diu que a l’artista Chris Burden no li agradava que l’arquitecte japonès Sou Fujimoto presenta Centro de Investigación Técnicamente els chemtrails, aquests núvols allargats que parlar de «Shoot», aquesta performance que en el seu llibre Futur primitiu, va treballar Imprevisible en la Sala de Arte Joven de la apareixen constantment en el cel actual. La va fer a Califòrnia el 1971 en la qual va demanar entorn del fet d’habitar des de la qüestió: Comunidad de Madrid (2015), i han participat seva traducció al català és «esteles químiques», a un amic que li disparés al braç amb un rifle niu o cova? Allò funcional de la construcció, en l’ampliació de l’Arxiu de Creadors de Madrid i han generat una gran quantitat de teories de calibre 22. No obstant això, les accions enfront de l’heurística, descobrir i aprendre a a Matadero. El 2016 van obtenir una beca sobre els seus components i efectes en la en les pràctiques artístiques sobreviuen habitar un espai donat. Eliana va partir del so de recerca en comissariat i mediació a la meteorologia i els éssers vius. El projecte fonamentalment a través de narracions, ja constant que s’escolta en els estudis d’Hangar Real Academia d’España a Roma i la beca «Chemtrails» va prendre com a punt de partida siguin orals, textuals o en suport gràfic; són a causa del sistema de calefacció. Aquest so Encura per al desenvolupament del projecte aquest neologisme per desenvolupar durant l’única opció per a les audiències secundàries, va guiar la seva recerca en una llarga cerca «Chemtrails» a Hangar. Gestionen l’espai cinc setmanes de treball conjunt diferents que és com Burden va identificar a qui no de cavitats subterrànies que va arribar fins independent FRAGIL a Madrid. El 2017 han línies de recerca entorn de les capacitats presencia l’acció i accedeix a una performance a un conjunt de coves a Mart. A través de realitzat el projecte «Alucinación Colectiva» narratives de l’art contemporani a partir del mitjançant el relat. registres realitzats en l’estudi, gravats al dret per a la Biblioteca de la Facultat de Belles treball d’Eliana Beltrán, Rafael Pérez Evans, i a l’inrevés, connecta aquests dos espais per Arts de la Universitat Complutense dins del Paco Chanivet i Alejandra Avilés, artistes Per pensar en els processos de comunicació descobrir, un de real i un de potencial. Per programa «Adquisiciones Comisariadas». residents a Hangar. Les teories de la conspiració en diferit entre artista i espectador prenem la seva banda, Rafael Pérez Evans va dur a i les llegendes urbanes es van convertir en el també com a referència un text especialment terme un spin off d’un projecte que estava en centre d’aquest projecte curatorial en funció inspirador signat pel teòric José Luis Brea. procés per a Rio de Janeiro. La peça suposa un del seu potencial narratiu i crític, els seus Es titula “Telepatia 2.0. La Teoría de las capítol dins de la seva recerca titulada «Actes mecanismes de difusió lligats a l’oralitat, la Multitudes Interconectadas” i parteix d’un d’esborrar: quan estàs envoltat de lletjor la rèplica i la mutació del propi relat i per la seva fragment de 2666, l’última obra de l’escriptor bellesa és inadequada», que parteix d’una capacitat per generar mites i imaginaris. Roberto Bolaño. En aquest llibre apareix un llegenda sobre un dels parcs de la ciutat en relat llegendari segons el qual la societat el qual convivien una important comunitat En el seu llibre Mitologies, Roland Barthes mapuche –els araucans, per als colonitzadors– de treballadores sexuals trans. En l’actualitat presenta i analitza un llarg llistat de qüestions comptaven amb un sistema de comunicació tota aquesta zona de la ciutat ha canviat molt

158 159 Paratext Featuring Encura #3 Jaime y Manuela i la comunitat ha estat expulsada del parc; partir d’un correu massiu que imitava l’estètica no obstant això, romanen tot un seguit de i el vocabulari del clàssic spam que ofereix records i llegendes entorn d’elles que Rafa al destinatari una oportunitat d’increïbles rescata en el seu treball, des de plantejaments beneficis. Aquest correu, l’estil del qual va propers a la psicomàgia i el ritual fins a la ser generat a partir de la traducció en bucle creació de pràctiques comunitàries. En el de Google Translator, explicava en la seva treball de Paco Chanivet, la ficció especulativa signatura amb la referència a l’artista Bas Jan i els seus derivats literaris, cinematogràfics Ader, que als anys setanta es va convertir en o conspiratoris són un element fonamental, un dels grans mites de la Història de l’Art del construint des de la pràctica artística narracions segle xx en desaparèixer a l’oceà Atlàntic en increïbles que travessen allò quotidià des la seva última acció, que consistia a creuar de formats i estratègies molt diferents. des dels EUA fins a Europa en el vaixell més Per a «Chemtrails» va partir del concepte petit que mai ho hagués intentat. Les obres d’oopart, acrònim d’“artefactes fora de lloc”, que formen part de «Chemtrails» no van ser que s’utilitza per denominar objectes d’interès concebudes per a un espai expositiu, sinó històric o arqueològic que es troben en un per ser rebudes a través de correu postal i context inusual, peces que podrien desafiar desempaquetades en un ambient domèstic, per la Història convencional. Amb aquesta idea la qual cosa van ser especialment dissenyades va desenvolupar un dispositiu estrany que per a la seva manipulació. En aquest procés proposa un ritu iniciàtic cap a l’alétheia. probablement hagin sofert transformacions, En el cas d’Alejandra Avilés, un dels pilars algunes d’elles irreversibles, la qual cosa fonamentals del seu treball es troba en les converteix els/les destinataris/àries en les narracions familiars procedents de la zona úniques persones que poden explicar el seu del desert de Sonora a Mèxic. Per a aquest estat original. «Chemtrails» s’estableix així com projecte va treballar a partir d’uns relats un experiment artístic sobre la importància escrits per una de les seves ties. Durant la del rumor i la transmissió en les pràctiques residència van anar prenent progressivament artístiques; un projecte centrat en el relat més importància dins d’aquest compendi i en la capacitat de l’art contemporani per de relats aquells records vinculats als seus activar-se a través de la narració. anys com a treballadora social a la zona de Sonora, on va treballar especialment en cures ginecològiques amb dones de comunitats indígenes. El desenllaç és una obra misteriosa, que convida a descobrir pas a pas el seu interior.

El resultat final d’aquesta recerca col·lectiva va prendre forma en un conjunt de set caixes, que incloïen quatre peces cadascuna, realitzades en sèrie pels quatre artistes. Les caixes van ser enviades a set persones, seleccionades a

160 161 E3 22.02.2017 Maykson Cardoso

Sala Ricson

162 163 Paratext Featuring Encura #4 Maykson Cardoso

«Suitcase shows», una sèrie d’exposicions d’art les formes ovals que remeten als cranis Maykson Cardoso conceptual que podrien ser transportades d’un dels indígenes que vivien a la regió i es van país a un altre dins del seu propi equipatge. suïcidar col·lectivament quan van arribar els Divinópolis, Brasil, 1988 Període de residència: 02.2017 Per engegar aquestes premisses, el pla colonitzadors, com un gest de resistència a la www.openfilesproject.tumblr.com Residència curatorial ENCURA II d’accions va ser traçat a fi de convidar violència a la qual eren sotmesos. La traducció artistes que podrien interessar-se a participar de la paraula chibcha que nomena la província del projecte tenint en compte que els seus on se situa el centre —Sutatausa—intitula treballs haguessin de tocar el tema de les el treball: «Pequeño tributo». És llicenciat en Filologia Hispànica i Portuguesa Feta la llei, feta la trampa, o: el contraban fronteres, ser transportats des del Brasil fins per la Universitat de l’Estat de Mato Grosso, com a alternativa a Espanya dins d’un equipatge i llocs a la Mano Penalva (Brasil) es va apropiar de les màster en Estudis de Literatura per la Universitat venda en les accions expositives que serien borses de ràfia que els venedors ambulants Federal Fluminense i, actualment, cursa el El 1926, Constantin Brancusi va fer una exposició desenvolupades al llarg de la residència —una utilitzen per carregar les seves mercaderies doctorat en Arts Visuals, en la línia d’Història a la Brummer Gallery de Nova York per a la vegada que només la venda de l’altre costat o on la gent porta les seves pertinences i Crítica de l’Art, a la Universitat Federal de qual va enviar una sèrie de vint-i-sis escultures de la frontera els conferiria el caràcter de personals en alguns països africans. Així, Rio de Janeiro. des de França. Quan les escultures van arribar mercaderia de contraban. el títol que va triar per al treball, «Caracol», a la duana nord-americana, els agents les sol·licita aquesta doble característica en Des del 2014 actua com a curador independent van examinar i van insistir a imposar taxes En total, set artistes es van sumar a la proposta establir una analogia entre les borses i la després d’haver realitzat cursos lliures a l’Escola d’importació a l’obra Pájaro en el espacio: tant des del Brasil. Nuno Cassola (Portugal) va closca que aquest fràgil mol·lusc utilitza d’Arts Visuals del Parc Lage, a Rio de Janeiro. el bronze amb el qual estava feta com el seu enviar dos treballs: «Himno a la Alegría», de com la casa que porta sobre les esquenes. El 2016 va passar a integrar la xarxa d’agents acabat no deixaven dubtes que es tractava 2014, vídeo en el qual el símbol de la Unió A més, l’artista pinta una expressió alegre i culturals Curator’s Network després d’haver d’una peça industrial i no d’un objecte d›art. Europea, fet amb llana d’acer, apareix en una altra trista en cada cara de les borses, estat guardonat amb la beca de recerca del En efecte, si aquest cas aporta llum sobre flames i va desfent-se mentre de fons sona com una manera de cridar l’atenció per a la programa de residències curatorials ENCURA, l’obsessió que l’artista tenia per un acabat que l’himne de Beethoven, i «Travessía», de 2013, recepció positiva i negativa que pot tenir un a Hangar.org, Barcelona. Entre les exposicions esborrés les petjades de la seva mà d’obra un conjunt de CD amb els enregistraments mateix objecte. que va comissariar consten “El más profundo —com apunta Rosalind Krauss a Passage del soroll de les caminades que l’artista va pensamiento es un corazón latiendo”, una of Modern Sculpture—, ell també demostrà fer creuant les fronteres d’alguns països Maria Sabato (Argentina) a presentar el individual de l’artista Adrianna Eu, a Rio de que la duana opera com un dispositiu de sud-americans. calendari «Potra salvaje», en el qual va Janeiro; “Muestra Caleidosopio”, col·lectiva control que no només regula el trànsit de imprimir una sèrie de fotografies on apareix que va reunir treballs en vídeo de dotze artistes mercaderies entre països, sinó que també pot Daniel Escobar (Brasil) va utilitzar samarretes nua sobre un cavall al camp. Si d’una banda el contemporanis brasilers en el XXXFuorifestival, decidir què és o no una obra d’art a través de com a suport per a la impressió de fotografies seu treball juga amb la imatge de la dona i la a Pesaro, Itàlia, i “Comensales # 1”, col·lectiva criteris qüestionables des del punt de vista del seu treball «The world», de 2013, en el qual seva objectificació en l’art, per un altre també que va reunir obres de divuit artistes, entre de la teoria i de la crítica d’art. utilitza imatges tretes de llibres de turisme es relaciona amb el tema de les fronteres, brasilers i estrangers, a Rio de Janeiro. per reconstruir mons ficticis. Cadascuna de que allí no són compreses només en la seva En primer lloc, «Hecha la ley, hecha la trampa, les quatre samarretes va rebre el títol «The dimensió espacial, sinó que també temporal. o: el contrabando como alternativa» tenia world» acompanyat per la lletra indicativa com a objectiu posar a prova, i en qüestió, de la seva talla: S, M, X i XL. Gian Spina (Brasil) va produir el vídeo On fleur aquests dispositius de control de les fronteres and ball-fires, en el qual apareixen imatges en dur a terme l’experiència del contraban Carlos Monroy (Colombia) va prendre el d’un llarg passadís en un camp de golf a d’art contemporani. En segon lloc, també ventall com un objecte lligat a la identitat Palestina, on va viure l’artista, mentre una veu proposava rescatar una alternativa proposada espanyola on va imprimir un dels temes dels femenina llegeix un dels poemes escrits per per Lucy Lippard al final dels anys seixanta: les frescs d’un centre adoctrinador colombià: ell amb trossos d’un relat sobre la franja de

164 165 Paratext Featuring Encura #4 Maykson Cardoso

Gaza. Al costat de Tali Serruya (Argentina), En aquest sentit, «Hecha la ley, hecha la trampa» una plaça pública de Rio de Janeiro o São primera edició de la Fira Supersimétrica. El l’artista també va signar «Land», un treball s’oposaria a l’espai privat, higienitzat, vertical Paulo. Aquesta acció consistiria a llogar un títol de l’acció jugava tant amb el fet que allí compost d’un potet de vidre que porta dins i valorat de la galleda blanca en plantejar cotxe, omplir-lo de llimones i convidar la les mercaderies estaven lliures d’impostos, una porció de sorra del Mediterrani i un pen- accions expositives a l’espai públic, brut, gent a recollir-les, com una referència als com a les zones franques, com amb la idea drive amb l’arxiu d’una videoperformance horitzontal i menyspreat del carrer, on els cotxes de lloguer que fa poc anys van ser d’un lloc on l’art era pres, francament, com realitzada per l’artista. treballs serien posats sobre una manta negra. confiscats per la policia espanyola a un grup de una mercaderia. romanesos que els estava utilitzant per robar A Hangar.org, altres quatre artistes ja havien A partir d’aquestes primeres deliberacions i vendre llimones de contraban a Romania. De seguida, els treballs produïts pel grup estat seleccionats per integrar el projecte: quant a la manera com s’exposarien els treballs, d’artistes residents a Hangar.org van viatjar Alejandra Avilés (Mèxic), Eliana Beltrán el grup d’artistes resident a Hangar.org va Andrea Gómez va crear unes postals en les cap al Brasil, on almenys altres dues accions (Colòmbia), Rafael Pérez Evans (Espanya- començar a col·laborar en produir treballs quals va imprimir cites tretes dels textos expositives seran realitzades als carrers de País de Gal·les) i Andrea Gómez (Colòmbia). que es relacionaven amb l’eix conceptual teòrics i filosòfics que hem llegit durant les ciutats com Rio de Janeiro i São Paulo. Cadascun d’ells contribuiria des de prop amb del projecte. recerques i que feien referència especialment les discussions i accions que serien plantejades al tema de les fronteres. Durant la producció des d’allí, buscant també desenvolupar treballs Alejandra Avilés va portar elements d’una de les postals, l’artista va convidar un DJ per que dialoguessin amb les altres propostes. recerca sobre els fragments de vidre que són interaccionar amb el soroll produït per les posats sobre els murs com a forma d’augmentar màquines de la impremta, mentre un grup de Durant les primeres xerrades amb el grup la protecció de les propietats privades. A persones acompanyava i gaudia del procés, es va evidenciar el caràcter dels treballs partir d’això, l’artista va desenvolupar el seu que es va convertir en una festa. A més, que havien vingut des del Brasil: la utilitat treball «Asir», un conjunt de peces compostes l’artista va utilitzar com a pigment de les inherent a molts d’ells, així com el fet que amb aquests fragments de vidre als quals va postals la cotxinilla, un pigment que va ser havien estat produïts en sèrie i tenien un preu enganxar peluix, camuflant o traient-li del utilitzat com a moneda de canvi entre els no deixaven dubtes sobre la seva condició vidre el seu poder de tallar. colonitzadors i els pobles indígenes colombians. 1. Fotografía de Ilan Serruya, Museo Estación de producte. Així, si l’art té una dimensió de Al costat de la cotxinilla va barrejar una mica Chamberí, Madrid, 2017 sagrat —exclusiu, separat del món ordinari, Eliana Beltrán va buscar fer de la pròpia manta d’MDMA, de manera que, quan un enviï els 2. Fotografía de Maykson Cardoso, Acera tret de l’esfera de la utilitat—, la gran majoria el seu treball; com ella sol dir, va travessar la postals per correu, estigui cometent també de la Aduana Marítima de Barcelona, 2017 dels treballs allà posaven en dubte aquest tela amb línies blanques, brodant un vers del un gest il·lícit. estatut, profanant-lo, com diria el filòsof brasiler Arnaldo Antunes, que diu “Las cosas italià Giorgio Agamben, en la mesura que no tienen paz”. I, a més, com una manera de Al cap i a la fi, «Hecha la ley, hecha la trampa, el retornava a un ús comú. posar en crisi les relacions mercadològiques o: el contrabando como alternativa» va produir del projecte, va proposar també que, en cas la seva primera acció —«Acción # 1: A RAS Amb això era necessari pensar en les estratègies que algú compri la seva manta durant alguna DEL SUELO»— el 18 de febrer de 2017 a la que fossin dutes a terme amb la finalitat de de les accions, els treballs dels altres artistes vorera de la duana marítima, situada a l’antic mostrar aquests treballs sense afectar els siguin posats directament sobre el terra. port de mercaderies i al costat de l’estàtua de jocs de sentit que estaven sol·licitant. Cristòfor Colom apuntant cap al Mediterrani, Rafael Pérez Evans va portar la seva proposta a Barcelona. Per això, entre les possibilitats discutides, es va fins als últims límits: va comprar un lingot d’or considerar desenvolupar accions expositives al de 10 grams i va recomanar que el curador se Una segona acció —«Acción # 2: ZONA carrer, sobre top-manta, com les mercaderies l’empassés abans de tornar a Brasil, l’expulsés FRANCA»— va ser realitzada el 24 de febrer de de contraban solen ser posades a la venda en arribar al país, el vengués i utilitzés els 2017 a la mateixa setmana d’Arco, a la vorera als grans centres urbans. diners de la venda per produir una acció en del Museo Metro Chamberí, en el marc de la 1

166 167 Paratext Featuring Encura #4 Maykson Cardoso

168 169

2 Paratext vol. 2

TEXTOS PARATEXT #10 Ha realizado varias exposiciones en Si.Si. Spex (Ámsterdam); artroute ‘Kunst in Zuid’ Lieselotte Fontrodona (Ámsterdam); Gerrit Rietveld Academie Ámsterdam, Holanda, 1976 exposición final; artroute ‘Kunstvlaai’ Período de residencia: abril 2016 (Ámsterdam); ‘Ondersteboven’ con Marjolijn Rijks en Fontrodona Artspace (Ámsterdam). Lieselotte Fontrodona se graduó en la Academia Entre sus conferencias se encuentran «¿Qué es Gerrit Rietveld en Ámsterdam en 2016 en el arte?», Kersenboomgaardateliers (Utrecht) o el Departamento de Bellas Artes. Trabaja el mismo Paratext en Hangar, Barcelona. Ganó como artista y es fundadora de Fontrodona el primer premio Proyecto GRIT 2016 - proyecto: Artspace en Ámsterdam desde 2013, en el Melkweg Amsterdam (organizado por ACE: que mensualmente organiza exposiciones Amsterdam Centre for Entrepreneurship), y con jóvenes artistas o artistas más conocidos ha realizado diversos viajes artísticos: 2012, EN con trabajos experimentales. Nueva York; 2014, Ciudad del Cabo; 2015, Trabaja de diferentes maneras: a veces un Tokio; 2016, Nueva York, y 2016, Barcelona. trabajo se crea por accidente, a veces se inspira en un sueño, a veces es más conceptual. Durante su residencia en Hangar.org finalizó Sus obras a menudo tienen una profundidad su tesis «El espíritu de la identidad catalana filosófica y a veces se llaman «alquimista», en el arte contemporáneo» y realizó diversas «mítico» o «religioso». No se hacen a propósito, intervenciones artísticas. Contactó con EINA aunque para ella la creación de obras de y estudió en varias bibliotecas de Barcelona, arte es su religión. entrevistó a varios estudiantes de último año En sus obras se presta especial atención a de la academia de arte, así como a profesores la conexión entre los materiales. Los que sobre lo que es la identidad cultural en el utiliza son naturales: sal marina, caucho, piezas arte en general y qué podría describirse ESPAÑOL encontradas en la calle, pelo de caballo, látex, exactamente como la identidad catalana madera, metal, textiles, etc. El uso de cinta (de forma neutral y sin debate político sobre adhesiva o pegamento está absolutamente este tema). Como medio catalana, este viaje prohibido. Los diferentes materiales tienen tuvo una intensidad especial y me llevó a que conectarse de forma natural, aunque conclusiones sorprendentes sobre las que esto a menudo es un rompecabezas difícil baso la siguiente afirmación: de realizar :) ‘La esencia de todo es Nada’; Ha trabajado y ha expuesto en contextos Hay una ‘Voluntad’ en forma de electricidad; como Summerschool y exposición en Nosotros, como seres humanos, tenemos Salzburgo (Austria), exposición Vondelbunker una antena para capturar esta ‘Electricidad’; (Ámsterdam), exposición Oude Kerk Podemos materializar esta ‘Electricidad’ en (Ámsterdam) y varias exposiciones en ideas, palabras, movimientos, identificándonos Fontrodona Artspace (Ámsterdam). Durante así, coloreados por nuestro trasfondo cultural; tres años ha sido miembro del jurado Solo lo que se materializa es capaz de para el examen de nuevos estudiantes en comunicarse con su entorno; Transformo Gerrit Rietveld Academy de Ámsterdam. y materializo lo que siento necesita ser

170 171 Textos en castellano Paratext vol. 2 identificado con un enfoque en los límites modernas prácticas fronterizas, Navarro a A partir del dibujo, la acción y de la reciprocidad como secretaria y Google Translate como personales, puntos y marcas con sus relaciones menudo utiliza su propia historia como una entre ambas, crean todo tipo de situaciones, abogado defensor. intermedias. El uso combinado de materiales plataforma para el trabajo colaborativo. Sus a primera vista absurdas pero con una A medida que se desarrolla la acción, las es petulante, refrescante, renovador y a veces recientes investigaciones sobre varios códigos intencionalidad crítica. pruebas inculpatorias muestran las incursiones rebelde. de comunicación, tanto humanos como no Exploran los límites del espacio público y del dúo en el recinto de Hangar durante el mes humanos, exploran cómo los ambientes que privado nutriéndose de cualquier input que de junio. Tras la lectura del escrito de acusación Palabras habitamos pueden alienar o definir. Está les llame la atención, ensamblando ficción por parte de la secretaria, el fiscal presenta la Algunas letras forman una palabra, una interesada no sólo en la palabra como tal, y realidad. primera prueba, una pieza audiovisual grabada palabra forma una oración y algunas oraciones sino en la forma en que los fonemas vibran No definen un campo de acción único, sino y editada en Hangar, con la participación forman un contexto, una charla, poesía, una y resuenan e influyen en la materia. que juegan a moverse entre lo que mejor de Eduardo Vecino como actor principal. historia... Todo se trata de la relación entre Los sonidos que recoge de los encuentros responde a aquello que quieren decir. De Son acusadas de aberración audiovisual y de letras, palabras y oraciones. y de la investigación son el élan vital de su ese modo, van del vídeo a la performance, precariedad laboral al hacer firmar un falso El espíritu de un pensamiento se identifica obra. A partir de estas vibraciones sonoras pasando por la gráfica o por la organización contrato al sujeto en cuestión que lo calificaba con una conversación, una acción o palabras crea pictogramas visuales. Antes de que el de eventos. de esbirro de Cuadrao pero Calvo durante las escritas. sonido se convierta en una cosa, está el gesto, Después de esto, se largan sin dejar más horas de rodaje. Partiendo de una canción Una palabra se identifica, da un nombre, la voz, la declaración, y es en este proceso rastro que su orina, restos de uñas y olor elaborada por las integrantes, se edita el vídeo identifica una decisión y lleva la identidad de resonancia donde reside gran parte de corporal. No mantienen una continuidad en en base a una estética ya recurrente en el de un idioma... su investigación. la formalización de sus proyectos ni buscan dúo, una mezcla entre imágenes random de Después de mirar algo, a veces damos una En Hangar Navarro pudo hablar con Eduard agotar los temas en los que trabajan optando internet y escenas grabadas para la ocasión. respuesta como ‘WOW’, con esto identificamos Escoffet, Jordi Ribas, Joana Hurtado y Frederic por el salto constante, dando así una sensación Por otra parte, se cuestiona la productividad nuestros sentimientos sobre lo que vimos, y la Peres, además de reunir valiosos aportes de de desaparecer, de no continuidad. del dúo artístico en el recinto, proyectando forma en que lo decimos da peso a la palabra. otros residentes y personal de Hangar. En definitiva, reivindican el gozo y el placer fotos de las integrantes durmiendo en las como motores de su obra, con tal de dar a instalaciones y bailando en los bucs de edición luz algo que sea honesto con ellas mismas. de vídeo, material compartido en su cuenta En 2016 finalizan sus estudios en la Escola de Instagram. La creación de una cuenta de Cadine Navarro PARATEXT #11 Massana, ambas con mención en Narración Instagram conjunta se origina al inicio de Kobe, Japón, 1977 Visual. Actualmente forman parte del colectivo la estancia, siendo utilizada como un diario Plazo de residencia: abril - mayo 2016 Cuadrao pero Calvo La Modesta, un proyecto pedagógico con el que compartir el paso por Hangar. Se Barcelona, 1994 formalizado en una fanzinoteca ambulante estandariza la estética de la publicaciones Cadine Navarro tiene un máster en Bellas Artes Período de residencia: junio 2016 que busca dar lugar y movilizar lo más precario mediante una restricción de color y un patrón de la Universidad Goldsmiths de Londres. y experimental de la autoedición generada de subida (tres fotos/tres vídeos). Llegó a Hangar a través de un intercambio Cuadrao pero Calvo es un dúo artístico en limites académicos. Por último, se presenta el “Tour poco relevante”, con HISK, Gante. formado en el 2014, en el contexto de la una jornada en la que se invitó a amigos de Escola Massana, por Judit Cuadros y Sandra El Paratext que cierra la estancia de Cuadrao las acusadas a las instalaciones, haciéndoles Recolectar las experiencias de vivir en siete Calvo. pero Calvo se presenta como un juicio en firmar un contrato de participación de dudosa países y más de tres continentes es un recurso Cansadas de prácticas regladas con apariencia el que las componentes del dúo artístico legalidad al acceder al recinto. Se realiza un para Navarro. El núcleo de su trabajo cuestiona académica donde casi siempre se pretenden son acusadas de haber desaprovechado recorrido inventando anécdotas históricas cómo las fronteras entre la naturaleza y la abordar temáticas demasiado generalistas, las instalaciones del centro, sucumbiendo sobre objetos poco relevantes, con tal de cultura operan con el tiempo. Buscando deciden tomar las incongruencias que les ofrece asiduamente a la procrastinación. Cuenta con construir una dudosa y ridícula memoria continuamente los gestos, los sonidos, los la cotidianidad como base para desarrollar la participación de David Mateo como juez, histórica del recinto. Cuadrao pero Calvo símbolos y las formas que encarnan las narrativas visuales. Mireia González como fiscal, Sara Álvarez defiende en todo momento sus acciones

172 173 Textos en castellano Paratext vol. 2 bajo el concepto del arte cutremporáneo, Advanced Studies in the Fino Artes, Chicago, Dave Smith, declaraba lo siguiente en una directa al inglés. Al proyectar palabras e un estado poscomtemporáneo derivado de 2011); «Rara Avis» (Cosmocaixa, 2011); «A very entrevista con el Nashville Electronic Music imágenes extraídas de contextos distintos lo cutre, que justifica la procrastinación bajo short proof of Forester›s rigidity result» (con & Synthesizer Group (15/03/2016): “Si bien es de los del espectador, Köymen pretende el manto de lo artístico. Mark Fell, estrenada en BIACS, Bienal de Sevilla gracioso recrear el espíritu de instrumentos que el espectador haga conexiones a través La conclusión del juicio es un chiste malo, un 2008, y exhibida en la Bienal de Estambul 2010, antiguos, en general preferimos construir de los significados potenciales. Enfoca castigo infantil que ridiculiza la falsa imagen Viena 2011, y ZKM Media Museum, 2012-2013); nuevos instrumentos. Es más divertido. No intencionalmente sus proyectos en torno de poder que se había intentado establecer “Sin Título” (en “Volumen”, LCE, Madrid, 2013); estamos en esto sólo para ganar dinero. (...) a conceptos que son difíciles de articular con la teatralización del Paratext. “Hyperobject-1” (en “OFF SENSES | FUTURE Nos gusta hacer algo nuevo y que no se haya y, sin embargo, resuenan universalidad, La formalización de esta presentación busca SENSES, GEMAK”, La Haya y Art Brussels, hecho nunca antes, más que pasarnos tres como la individualidad y el reconocimiento romper con la presentación estándar, creando Bruselas, 2014); “Opus 17a FAT Interval” (en años desarrollando clones. Hay cosas más (desconocimiento) de los demás. Trabajando una ridícula tensión entre la figura de poder “Interval”, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, interesantes que hacer”. en toda la gama de procesos fotográficos - de que demanda obligaciones y la figura del 2014); “Opus17aSlimeVariation#5” (en Call & alternativos a digitales - el arte de Köymen se sujeto que trabaja a última hora, tomándose Response, Londres, 2015); “Algo Fluorescente” NOTA: a pesar de su declaración, en los últimos 3 centra en cuestiones que surgen del lugar, la largos periodos de descanso. (Laboral Centro de Arte, Gijón, 2015); “HSOC” años, la mayoría de productos introducidos al mercado cultura y la interacción social. Su perspectiva por Dave Smith Instruments han sido clones y nuevas (con Sergi Botella, en “Visceral Blue”, Barcelona, es humanista y universalizante. Considera versiones de sintetizadores clásicos y recientes. 2016); “MOC” (en “Vint Mil Cavalls de Potència”, que estas cuestiones son un territorio común Barcelona, 2016); “Opus17aSlimeVariation#12” para todos los seres humanos. Roc Jiménez de Cisneros (Konrad Fischer Galerie, Berlin, 2017); “Plec Köymen ha tenido exposiciones individuales a Barcelona, 1975 Elàstic” (exposición individual en Arts Santa Tuba Köymen nivel local e internacional en museos y galerías, Período de residencia: enero - abril 2016 Mònica, Barcelona, 2017). Ankara, 1972 incluyendo el Centro de Estudios Documentales Período de residencia: julio 2016 de Duke University, Light Factory (Carolina Roc Jiménez de Cisneros (Barcelona, 1975) En Paratext presentó el resultado de una del Norte), Austin College (Sherman, Texas) y es artista y miembro del grupo de música por investigación personal alrededor de algunos Tuba Öztekin Köymen es un artista, educadora el Centro de Museos de Bakú, Azerbaiyán, y ordenador EVOL junto al escocés Stephen claps clásicos de cajas de ritmos icónicas de y diseñadora que vive y trabaja en Dallas / Corea. Köymen ha organizado o ayudado en Sharp. Su trabajo conjunto gira alrededor los años 80 (Roland TR-707-808-909). Parte Fort Worth Metroplex. Nació en Turquía y la organización de exposiciones de fotografía de la distorsión del tiempo y el espacio, la de este proceso consistió en la recreación se graduó en 1995 en el Departamento de y arte -incluyendo la Bienal de Estambul- y ha psicodelia y la deformación de la cultura y modificación de un clon de clap de TR- Diseño Gráfico de la Universidad de Bilkent. dirigido y participado en talleres, proyectos techno. Sus trabajos han sido publicados por 909 y de cableado especial para alterar el En 1999, fue galardonada con un MFA en colaborativos y exposiciones grupales a nivel discográficas internacionales como Entr›acte, metrónomo de un sintetizador TB-303. Igual Fotografía e Imagen Digital por el Maryland nacional e internacional. Editions Mego, Diagonal, Presto!?, o ALKU, que en la mayoría de los trabajos de EVOL, Institute College of Art. Köymen ha enseñado como profesora adjunta el sello que codirige desde 1997. el punto de partida de este proyecto fue la El arte de Köymen centra la atención en durante varios años en la Universidad Cristiana Su obra se ha exhibido en muestras colectivas, imitación. No como final en sí misma sino la naturaleza humana ofreciendo escenas de Texas y ha sido profesora visitante durante festivales, museos, clubes y galerías de Europa, como trampolín hacia la deformación de sinceras de la vida cotidiana a través de los la primavera de 2014 en el Austin College Norte América y Ásia. Entre sus instalaciones varios estándares, confiando en la idea de medios de la fotografía, los mix media y las en Sherman, Texas. Actualmente trabaja en se incluyen: «Hands in the air, reach for the que en el proceso de imitación aparecen instalaciones fotográficas. Su cuerpo de el Departamento de Educación del Kimbell laser» (en Diapason Gallery, Nueva York, 2010); inevitablemente mutaciones inesperadas. trabajo y práctica aborda los desafíos de la Art Museum como educadora y facilitadora. «Continuum Expanded» (en “Sound Proof Este modus operandi se puede interpretar percepción cultural y la interpretación. Está 4”, Londres, 2011, “Sound Spill”, La Haya, también como un comentario sobre la industria particularmente preocupada por cómo el Mi cuerpo de trabajo y práctica aborda 2012, “The Experimental Music Yearbook”, Los de los sintetizadores, mayoritariamente anclada contexto personal de uno influye en la lectura los desafíos de la percepción cultural y Angeles y Nueva York, 2013); “Tetralemma + en un ciclo de repetición y nostalgia por el de texto e imágenes. Por ejemplo, muchas la interpretación. Estoy particularmente Tetrafluoroethane” (Graham Foundation for pasado. Uno de los pioneros de la industria, palabras extranjeras no tienen traducción interesada en cómo el contexto personal de

1 74 175 Textos en castellano Paratext vol. 2 uno influye en la lectura de texto e imágenes. total. También refleja la naturaleza transitoria existencia humana. Nosotros, como artistas, Tatiana Muñoz Melo Por ejemplo, muchas palabras extranjeras no de la memoria y el conocimiento cultural y nos preguntamos si aún es posible elevarse Barcelona, 1993 tienen traducción directa al inglés. Mediante humano. a un lugar más alto. Busqué una fórmula para Periodo de residencia: mayo 2016 la proyección de palabras e imágenes Si pensamos en la fotografía como una una energía potencial para entender lo que extraídas de contextos distintos a los del extracción y abstracción del tiempo y del es una elevación en metafísica. Licenciada en Artes y Diseño en la Escola espectador, intento que éste haga conexiones espacio, estoy interesada en crear un nuevo La ecuación para la energía potencial toma en Massana. He querido aprender de lo que me mediante los significados potenciales. Enfoco espacio y tiempo para la imagen fotográfica. cuenta varios factores. Una energía potencial parece una singularidad de la escuela: los intencionadamente mis proyectos en torno a Logré este objetivo en mis instalaciones y es igual a su punto de partida para una acción, talleres de artesanía. He aprendido con las conceptos que son difíciles de articular y que ahora estoy explorando esta cuestión con su masa y su energía. Quería expresar en mi manos, de manera autodidacta, conociendo sin embargo resuenan con la universalidad, trabajo multimedia. Pongo una capa de trabajo que lo que eleva o deprime depende y transformando la materia: madera, joyería, tales como la individualidad y el reconocimiento pintura y otros medios a una fotografía sin todo de dónde te encuentras. Quería expresar vitrales, grabado... Pero sobre todo la (desconocimiento) de los demás. manipular que dejan registrados muchos que una energía potencial es un punto de cerámica, con la cual he desarrollado un amor La fotografía hecha con cámara Pinhole me ha pasajes de tiempo y construyen un nuevo vista. Un punto de vista o perspectiva es la y fascinación que sigo explorando cada día. sido muy eficaz para la realización de algunos contexto para la imagen. Fusiono las prácticas esencia de entender el mundo. La forma en proyectos. Su efímera calidad onírica subraya tradicionales de la fotografía con la impresión y que miras está informada por quién eres, Mi práctica creativa se basa en la observación la inestabilidad del significado y el trabajo la transformación digital. En este nuevo cuerpo dónde estás físicamente en el momento y y el análisis del contexto que me rodea. Utilizo de la percepción individual. La contingencia de trabajo las fotografías son manipuladas a también en qué lugar de la vida estás. A el dibujo como herramienta. Combino la misma del medio refleja la contingencia de la mano inmediatamente después de la impresión veces el arte consiste en cambiar la relación investigación teórica, que me sirve como vida y el conocimiento. La imagen, aunque mediante el uso de abrasivos, tintas, rubor o de uno con el resto del mundo. Para mí, ése fundamento para generar pensamiento y no manipulada, es desorientadora debido productos químicos pulverizados para crear es el valor más elevado del arte: una forma reflexión crítica, y la investigación empírica, en a la casi infinita profundidad de campo y la diferentes superficies tales como ampollas, de ver una cosa que puede ser transferida la que aprendo del material. Hay siempre una larga exposición. Muestra la superficie de grietas o peladuras. Estoy interesada en desafiar a otra cosa. estrecha relación entre la mano y la cabeza. la realidad desde otra dimensión. los orígenes de la fotografía como un medio Para esta instalación específica al lugar hice Desde el bienestar de una situación privilegiada Las imágenes resultantes pueden ser de «arreglar» la imagen creando imágenes un banner de 120 x 240 cm. Mi objetivo era en que puedo hacer y luchar por aquello que desorientadoras. Me gustan las escenas que pueden ser leídas como inestables. La llevar la atención a la naturaleza humana me gusta y creo, observo a mi alrededor. Una de personas en espacios liminales como impresión que quiero generar es la de un mediante la creación de un objeto (banner) que sociedad globalizada, generalmente frívola ventanas y puertas. Doto de más complejidad mundo de imágenes en flujo. podemos o no ver en nuestra vida cotidiana e individualista en que la relación con lo que a estas imágenes mediante su proyección También quiero provocar la pregunta «¿qué todos los días. Un banner como recordatorio, somos y el mundo se está sustituyendo por en cortinas transparentes que hacen que las es?». Esta pregunta refleja los intentos del una ventana dentro de una obra artística. necesidades superfluas y banales. fotografías tengan una presencia más sombría. espectador de entender la naturaleza o Ante esta situación, creo que está en nuestras Las fotografías también cambian de escala, y calidad esencial de algo, de establecer lo Ug = mgh manos, en nuestros gestos, en nuestras el espectador es invitado a participar en las que la hace diferente y distinta de otras cosas. Eg / Ug = energía maneras de hacer, construir futuros con lo escenas representadas. Las cortinas se dejan En resumen, ¿cuál es su identidad? Ésta es M = masa que tenemos al alcance. intencionalmente abiertas y los espectadores la pregunta que hago en todo mi trabajo. G = 9,81 (Representación de la aceleración En julio de 2015 hago la primera residencia pueden insertarse físicamente como parte Durante mi residencia en Hangar trabajé debida a la gravedad. El valor de g varía de en el Centro de Arte Contemporáneo de de la instalación. La parte de audio de la en un banner que se mostró en el evento lugar a lugar pero se toma generalmente Essaouira, en Marruecos. instalación presenta relatos fragmentados que Montecargas. como 9,81.) En 2016, Hangar me concede una beca de son una narración de la memoria, así como Montecargas consistía en elevarse a través de H = altura, sobre el suelo o tu punto de residencia en la Cabaña, donde empiezo a momentos conscientes e inconscientes en la creatividad, la innovación, la improvisación referencia. desarrollar el proyecto «De la tierra al plato». una vida humana. La instalación completa y el humor como única manera de reiniciar El 2017, la Sala d’Art Jove me concede una se concibe como una experiencia sensorial los mecanismos naturales que controlan la beca para seguir desarrollando el proyecto.

176 177 Textos en castellano Paratext vol. 2

Clay transmutation: de la tierra al plato los objetos resultantes; y por otro, comprobar la decisión que sólo utilizaría esa arcilla. «Gelatina dura. Històries escamotejades dels «De la tierra al plato» es el proyecto que si afecta y cómo afecta conocer, entender y Actualmente Can Ricart es muy valioso tanto 80» (MACBA, Museu d’Art Contemporani pude empezar durante la residencia en la construir mi propia máquina posteriormente para las vecinas y los espacios de creación de Barcelona, 2016), «Die Möglichkeiten» Cabaña de Pep Vidal en Hangar y que sigo al utilizarla. del barrio como para las empresas privadas. (Württembergischer Kunstverein Stuttgart, desarrollando actualmente con la beca de la En definitiva, se trata de una investigación 2016), «La contrarevolució dels cavalls» Sala d’Art Jove de Intervención en el ámbito de las propiedades de la materia y de cómo 1. Estudio patrimonial realizado por Tatjer, Mir, M., (Can Felipa, 2016), «La història es repeteix de la Naturaleza y el Paisaje en colaboración poder controlarlas y utilizarlas. Los hornos Domènech, U., Grup de patrimoni Industrial. (2005). Can més de dues vegades» (SAC, Sant Andreu Ricart. Estudio patrimonial (síntesi). Revista Bibliogràfica con Lo Pati del Delta del Ebro. como fuente de energía y laboratorio de Contemporani, 2016), «Ne travaillez jamais» de Geografia i Ciències Socials, UB. El punto de partida es el posicionamiento experimentación y transformación. (ADN Platform, 2015) i «Pop_up Spaces» (Ch. político de escoger, defender y explorar la Durante la estancia en la Cabaña de Pep ACO, Chile Arte Contemporáneo, 2014). cerámica como materia prima. Un material Vidal en Hangar (mayo 2016) utilicé para el totalmente reciclable hasta que se cuece proyecto sólo el barro del suelo de la antigua PARATEXT #12 Proyecto Supermax: Las redes del poder a otras temperaturas, cuando cambia su fábrica de Can Ricart para construir un horno, A finales del siglo xviii, el padre del utilitarismo estructura molecular para convertirse en ladrillos, platos para comer, ollas para cocinar Alán Carrasco Jeremy Bentham, bajo órdenes de George III, piedra (material de larga durabilidad). Estas y una chimenea. Burgos, 1986 elaboró una polémica reforma penitenciaria y otras propiedades de la cerámica son el El terreno de Can Ricart, como tantos otros Período de residencia: mayo 2016 que le llevaría a un profundo desencuentro motor de mi investigación en relación con en Poblenou durante los últimos años, se ha con el monarca inglés. Sin embargo, el sistema los objetos que nos rodean. querido derruir para especular y construir. Es técnico superior en Fotografía Artística por que ideó –el panóptico–, se convirtió en una La idea central del proyecto es transformar En los años 2005, 2007 y 2008, por ejemplo, la EASD-ADGE, Escuela de Arte y Superior estructura de gran éxito en la construcción la arcilla (materia prima) en hornos de fueron derruidas muchas partes de la fábrica de Diseño de Vitoria-Gasteiz, grado en Arte y de prisiones, así como cárceles y fábricas, arcilla de alta temperatura donde cocer los debido a la especulación urbanística del plan Diseño por la Escola Massana de Barcelona, a partir de entonces. El objetivo de una contenedores donde comer y cocinar, y a del 22@, destruyendo el patrimonio industrial máster en Estudios Museísticos y Teoría Crítica estructura panóptica tradicional es permitir a la vez aprovechar la energía que el horno y eliminando 240 puestos de trabajo. El (PEI, Programa de Estudios Independientes) su custodio, parapetado en una torre central, está generando para cocinar. Funciona como pasado diciembre 2015 se llevó a cabo otro por el Museu d’Art Contemporani de Barcelona vigilar a todos los prisioneros, recluidos en una máquina autorreplicante: en el horno se escombro a escondidas en la parte privada y máster en Literatura Comparada: Estudios celdas individuales alrededor de la torre, sin cuecen todos los objetos necesarios para de Can Ricart. Literarios y Culturales por la Universitat que estos puedan saber si son observados. construir o ampliar el horno, para cocinar o Las vecinas del barrio consiguieron parar Autònoma de Barcelona. El efecto más importante logrado por el comer (ladrillos, platos, ollas, cubiertos...). el escombro y las máquinas marcharon al Su práctica artística aborda temas diversos, panóptico es inducir en el detenido un estado Para mí, la cocina es la esencia de habitar, llegar la Guardia Urbana, puesto que no prestando especial atención a los procesos consciente y permanente de visibilidad que en relación con el tiempo y el trabajo con tenían permisos para echar a tierra la nave. vinculados a la construcción del relato del garantiza el funcionamiento automático del las manos. Me interesan las relaciones y los Durante la estancia en Hangar pude conocer Poder, la inducción de la memoria colectiva, los poder, sin que éste se esté ejerciendo de rituales que se generan alrededor del fuego muchos de los rincones de Can Ricart, como la proyectos históricos fallidos y los momentos manera efectiva en cada momento, puesto y la mesa, que tienen que ver con compartir. Torre del Reloj o los escombros de la declarada de crisis, revuelta y violencia. que el prisionero no puede saber cuándo se Parto de la premisa de que aquello que nos “zona de influencia” de BCIN (Bien Común Ha recibido diversos reconocimientos, como le vigila y cuándo no. Es así como se crea rodea condiciona nuestras maneras de hacer, de Interés Nacional), actualmente en manos el Premi de l’Associació Catalana de Crítics un “sentimiento de omnisciencia invisible” del mismo modo que nuestras maneras de hacer privadas y en peligro de desaparecer por el d’Art por su publicación Situaciones, la Beca (Surveiller et Punir: Naissance de la prison, transforman y conforman nuestra realidad. deterioro y el abandono.1 Baden-Württemberg-Catalunya o la Beca 1975, Michel Foucault). El objetivo de esta experimentación es, Encontrar que al lado de los escombros de la Agata Baum de Bernis para Artistas y Gestores Entre 1959 y 1963 se llevaron a cabo las obras por un lado, comprobar si las diferentes fábrica de Can Ricart había arcilla, y que la Culturales. de construcción de la prisión de Stammheim, herramientas o máquinas que utilizamos podía utilizar para construir, cocinar y comer, Exposiciones destacadas: «» en Stuttgart, que comenzaría a operar en afectan y condicionan las metodologías y fue un increíble hallazgo que me hizo tomar (Centro Cultural de España en Lima, 2017), 1964 como una prisión de tipología supermax

178 179 Textos en castellano Paratext vol. 2

(supermáxima seguridad). En 1975, la prisión, de Foucault en Brasil. De tal forma, durante estandarización, ofreciendo al público una oscura. Las subidas y bajadas se asemejan reconocida como una de las más seguras la primera fase iniciada durante la estancia perspectiva diferente de un sistema vivo. a las olas del océano, elevando la arena y del mundo, acogería a varios miembros de en el Württembergischer Kunstverein de Como material habitual en su creación, la los desechos situados en el fondo marino, lo la guerrilla alemano-occidental Rote Armee Stuttgart, el texto se puso en relación con luz construye el contexto y el eje de la obra, que parece evocar el fragmento de memoria Fraktion. El bloque penitenciario tuvo que ser el contexto del Deutscher Herbst de 1977 en correspondiendo a una relación centrada durante un sueño profundo. modificado, agregando un pabellón especial una inminente publicación titulada “Projekt en el tiempo y el espacio. En sus trabajos Esta instalación presenta parte del proceso para los prisioneros de la RAF, así como una Supermax I: Die Maschen der Macht” que recientes, Ding intenta retirar la maquinaria, de mi creación. A través de la investigación sala de juicios, para evitar el desplazamiento será impresa por reclusos dentro de la cárcel haciendo eco del estado natural del espacio realizada en esta etapa, voy a terminar mi de los acusados de la Baader-Meinhof al Justizvollzugsanstalt Heimsheim. envolvente. Además, extiende la interpretación próximo proyecto, que también corresponde exterior. De acuerdo a la versión oficial, En la segunda fase, el texto académico será de la luz a la relación entre el cuerpo del a mi antiguo trabajo «Liquid Scene»: escanear Ulrike Meinhof, fundadora de la banda, se el eje de una segunda publicación titulada espectador y la memoria. la escena horizontalmente con rayos X lineales suicidó el 9 de mayo de 1976 en su celda “Projecte Supermax II: L›ordre dels Estats Ding Chien-Chung ha sido seleccionado en y registrar la relación entre el espacio y el de Stammheim. El 18 de octubre, los otros no tolera ja el desordre dels cors”, que traza File 2014 en São Paulo, Brasil Art · Sanya - P tiempo mediante fotografía de larga exposición. tres dirigentes de la RAF, Andreas Baader, una genealogía de las luchas de la COPEL, Huayu Youth Award en China, y Made in La nueva creación aplicará la tecnología de Gudrun Ensslin y Jan-Carl Raspe, aparecerían Coordinadora de Presos Españoles en Lucha Taiwan - Young Artist Discovery Art Taipei. escaneo 3D. Mediante instalaciones cinéticas muertos en las suyas. –inspirado precisamente en el Groupe También ha sido homenajeado en Taipei Arts y exploración 3D, presentaré el mar que fluye Ese mismo año, durante la dictadura militar d›information sur les prisons creado en 1971 en Award en Taiwán y su trabajo ha sido recogido de Paratext, registrando linealmente el estado brasileña, el célebre filósofo Michel Foucault Francia a iniciativa del propio Michel Foucault– en el proyecto de la colección de jóvenes del espacio bajo tiempo comprimido. impartiría en la Facultad de Filosofía de en prisiones como la de Carabanchel o la artistas taiwaneses del Museo Nacional de la Universidad de Salvador de Bahía una Modelo de Barcelona durante los últimos las Bellas Artes de Taiwán en Taichung. En conferencia titulada «Les mailles du pouvoir» días del franquismo. cuanto a residencias, ha sido invitado a La (“Las redes del poder”). Este texto, aún hoy poco Maison Laurentine en Champagne, Francia Oskar Klinkhammer difundido, estaba íntimamente relacionado en 2012, y Hangar en Barcelona, España en Meerbusch, Alemania, 1985 con su ensayo Surveiller et Punir: Naissance 2016. Sus obras han sido expuestas en Taiwán Período de residencia: septiembre - octubre 2016 de la prison (“Vigilar y castigar: el nacimiento Ding Chien-Chung y en todo el mundo. de la prisión”), publicado el año anterior. Taipei, Taiwán, 1983 Oskar Klinkhammer es un estudiante de Mientras que en Surveiller et Punir Foucault Período de residencia: septiembre - octubre 2016 En verano de 2016 terminé mi exposición posgrado en la Universidad de Arte de explicaba el sistema panóptico y cómo éste individual «Beneath Daylight» en Taipei. Braunschweig (HBK) y tiene un diploma en era capaz de garantizar el funcionamiento Ding Chien-Chung, nacido en Taipei en Debido a mi preocupación por el entorno Media Art. Estudió Historia del Arte en la automático del poder, en su conferencia «Les 1983, ha cursado cursos de Animación natural, mis trabajos investigan a menudo el Universidad Heinrich- Heine-Düsseldorf y mailles du pouvoir», y especialmente en el turno por Ordenador e Diseño Interactivo en la acoplamiento y la conversación entre luz y Media Art en la Universidad de Artes y Diseño de preguntas posterior, el filósofo se centró universidad, y ha terminado su grado en el energía que recaen en el entorno, el cuerpo de Karlsruhe (HfG), en la Universidad de las en la utilidad de la prisión contemporánea Departamento de Arte de Nuevos Medios y la memoria. Creada durante mi estancia en Artes de Berlín (UdK) y en la Universidad de prestando atención a la utilidad del propio en la Universidad Nacional de las Artes de Hangar, la presentación de Paratext continúa Kyushu, Fukuoka, Japón. prisionero. Taipei. Sus primeros trabajos se refieren a la trabajando esta imagen. Asigné como tema la Klinkhammer trabaja en una esfera multi e El Proyecto Supermax se trata de un trabajo relación correspondiente entre estructura, naturaleza y la energía mezcladas con la brisa interdisciplinar, pero preferiblemente lo hace de investigación y documentación de largo rotación y espacio. A través de los sonidos seca y el mar en Barcelona. Tres juegos de usando la escultura, la pintura, el vídeo y el cine. recorrido en el que se presta atención a diversos y la luz de una maquinaria bien diseñada, ventiladores controlados por programas soplan Para sus obras utiliza motores eléctricos, objetos espacios y recintos de encierro y castigo, explora los problemas repetitivos entre tiras de plástico transparente de 6 metros de encontrados, acero, vidrio, mirillas, cámaras de cuyo contexto histórico y político se pone en los medios, la poesía inútil en las obras de largo, con la luz derramada sobre ellas. La vigilancia y mezcladores de vídeo. Klinkhammer relación con el texto original de la conferencia arte y la falta de familiaridad cotidiana y de instalación se encuentra en una habitación lleva a los espectadores a mirar a pequeñas

180 181 Textos en castellano Paratext vol. 2 realidades privadas que son simultáneamente «Black Chamber», Tanja Goethe, Düsseldorf, mecanismo que intenta copiar el movimiento vamente en colaboración con Sylvia Winkler, capaces de reflejar y describir conexiones Alemania (2012), «Young at Art», Raum für de las alas de un pájaro. El plan era construirlo se pueden encontrar en: grandes y complejas. Al dirigir la mirada con junge Kunst, Zürich, Suiza; «Video etc.», a partir del material que coleccionaba en www.winkler-koeperl.net la ayuda de herramientas de tecnología de Centro Nacional de Arte Contemporáneo, las calles, lo cual funcionó hasta cierto vigilancia, no sólo se revelan e investigan San Petersburgo, Rusia (2011). punto. Tuve la idea que la máquina podría La objetivación sexual es el acto de tratar a diversos tipos de jerarquías de la mirada, funcionar como un exhibidor para objetos una persona como un instrumento de placer sino que también su asociación, a menudo En mi solicitud para el intercambio planeaba encontrados más pequeños. Entonces traté sexual. Objetivación, más ampliamente, alcanzada con el panoptismo, apunta a una hacer dos cosas como puntos de partida de adherir hojas de palmera sobre las partes significa tratar a una persona como una crítica social de la vigilancia. La transmisión para desarrollar una nueva obra. 1. Realizar móviles, ya que la palmera, al igual que el mercancía o un objeto sin tener en cuenta del mundo existente a la realidad mediada largos paseos y caminatas en la ciudad de periquito monje, funciona como un símbolo su personalidad o dignidad. La objetivaciónes puede ser entendida como un vínculo irónico Barcelona para recoger impresiones, pero de lo exótico, sugiere playas agradables y más comúnmente examinada a nivel de una con las actitudes sociales y la propaganda y también objetos de interés. Objetos capaces de arena blanca, el paraíso, vacaciones –la sociedad, pero también puede referirse al los intentos de establecer la verdad dentro de de contar una historia o algo sobre Barcelona asociación con el turismo es obvia. También comportamiento de los individuos. una sociedad mórbida de consumo y control. y/o sus habitantes. Esos objetos serían el su color verde coincidiría con el punto de El concepto de objetivación sexual y, en Se revelan la perversión, la compulsión, la material con el que pensar y trabajar. 2. Seguir partida para trabajar sobre los periquitos, particular, la objetivación de las mujeres, neurosis y el fetiche del patriarcado y los al periquito monje durante esas caminatas. la cotorra. es una idea importante en la teoría feminista artificios de la vida cotidiana. El periquito monje debería ayudarme a Sin embargo, finalmente me gustó la máquina y en las teorías psicológicas derivadas del Los espectadores ven imágenes de la encontrar rutas por la ciudad fuera de las a secas, en gran parte sin nada conectado a feminismo. Muchas feministas consideran decadencia, de la belleza de la muerte y de la rutas turísticas. Además, debería ayudarme ella. Sus barras de acero que se mueven en que la objetivación sexual es deplorable ausencia de energía vital, simbolizada por los a encontrar un tema, una forma, inspirarme una ondulación uniforme, las maderas viejas y desempeña un papel importante en la maquinistas que impulsan los especímenes. de alguna manera, para que una nueva obra de las que está hecha la construcción, los desigualdad de género. Sin embargo, algunos Lo incomprensible es ampliado, vigilado y pudiera evolucionar. De antemano tuve la idea sonidos que hace, su movimiento constante, comentaristas sociales sostienen que algunas proyectado, proporcionando una visión no de que el periquito podría ser una imagen de está hablando de Barcelona, sus habitantes, mujeres modernas se objetivan como una tanto en un sentido científico o técnico como los aspectos positivos de la globalización, su belleza y problemas y sobre palmeras y expresión de su empoderamiento. en la forma de una experiencia subjetiva. La como aportar más colorido y diversidad en las loros, por supuesto. acción y las figuras no se descifran; hacen ciudades europeas. Lo que realmente sucedió referencia a su propio crecimiento y decadencia. fue que me di cuenta de que el periquito Un adiós a los hechos terrenales. monje vive en el centro de la ciudad, en las Diego Paonessa Algunos espectáculos: «El Círculo Cinético», Ramblas, por ejemplo, justo donde están Stephan Köperl Buenos Aires, 1970 Anitchambre, Düsseldorf, Alemania (2016); todos los turistas. Además, cuando llegué Alemania del Oeste, 1966 Período en residencia: mayo 2014 - mayo 2016 «Jubiläum», Kunstverein, Radolfzell, Alemania a Barcelona aprendí que la mayoría de la Período de residencia: septiembre 2016 (2016); «Efecto de Dosis de Relación», Luis gente aquí consideran el periquito monje Licenciado en Bellas Artes por el Instituto Leu, Karlsruhe, Alemania (2016), «por - bling - una plaga, porque son ruidosos y defecan Stephan Köperl es un artista con sede Universitario Nacional de Arte (Buenos Aires) y inter - fist - forma», Container.jetzt, Düsseldorf, por todas partes. Así que no puede ser una en Stuttgart que trabaja en el campo de DEA (Diploma de Estudios Avanzados) obtenido Alemania (2016); «Let Me Wrap You In My Warm motivación por no tener ningún aspecto las intervenciones públicas, así como los en el programa de doctorado «Pintura en la And Tender Love», Sushila Malloy, Karlsruhe, positivo. En realidad se convirtió en una cortometrajes y los vídeos de bajo presupuesto. era digital» (Universidad de Barcelona). Ha Alemania (2015); «Gakuten», Tokyo Big Sight, imagen mucho más adecuada para referirse Se graduó en la Facultad de Arte del Estado realizado la especialización de Diseño de Tokio, Japón (2014), «eX14», Lunetto, Fukuoka, al turismo de masas, el cual causa muchos de Stuttgart en el 1998. Focaliza su interés Interacción y Usabilidad en la UOC. Centra Japón (2014); «Geisterbahn», Galerie UNK, problemas en esta ciudad. en la conditio humana bajo la influencia del sus proyectos en la investigación de las Landshut, Alemania (2012); «Bling - bling - Bueno, después de tres semanas de estancia entorno virtual y la contemporaneidad urbana. relaciones existentes entre producción técnica ding - ding», Lotte, Stuttgart, Alemania (2012), en Hangar, decidí empezar a trabajar en un Sus trabajos previos, creados casi exclusi- y producción artística. Combina esta actividad

182 183 Textos en castellano Paratext vol. 2 con proyectos de diseño especializados en acerca del ideal de energía permanente bajo licenciada en Bellas Artes por la Indus Valley Le ha sido otorgado el Sharjah Art Foundation interacción y creación de interfaces. el signo low cost. Se basa en la recolección School of Art and Architecture en Karachi (2001) (SAF) Production Programme Grant 2016 por Su trabajo se desarrolla dentro de un contexto de videotutoriales de Youtube de usuarios y dio clases tanto allí como en la School of su publicación en curso con Raking Leaves. caracterizado por el empleo de herramientas y que realizan prácticas y experiencias con Visual Arts and Design, Beaconhouse National En 2016, recibió también la beca del programa procedimientos que se comprenden como un energía eléctrica. University en Lahore entre 2002 y 2008. de artistas residentes de la Han Nefkens ejercicio paso a paso. La técnica se manifiesta Los vídeos pertenecen a diferentes ámbitos de La obra de Mariam Suhail es producto de lo Foundation que acoge Hangar. formalmente como práctica y como tema de desarrollo e investigación, desde lo puramente fortuito, detalles olvidados de conversaciones, Actualmente, vive y trabaja en Bangalore, la obra. Tomando como punto de partida doméstico hasta la experimentación y de medios de comunicación de masas, de India. esta idea, su propuesta establece dos líneas divulgación académica universitaria e industrial. la cultura y del día a día. Utiliza el lenguaje de trabajo: los procedimientos, procesos y Todo este material comparte una misma idea: derivado de estos referentes para diseccionar Libros mecanismos de producción, y la configuración producir energía de forma permanente y sin y mostrar lo que existe en esos espacios de He ido publicando y mostrando libros como social de lo tecnológico y la intervención y coste. Es decir, cambiar el paradigma de intercambio, entre ideas, acontecimientos parte de varios de mis proyectos desde 2011. el uso de herramientas y/o aplicaciones en cómo se produce y distribuye la energía en históricos y sucesos cotidianos, dando como No son ni catálogos ni índices, sino obra relación con el lenguaje. la actualidad. El proyecto consiste en tomar resultado obras en escultura, video, imágenes en sí misma, donde uso y exploro el libro Ha recibido la beca de creación artística de estas ideas como punto de partida para la digitales, textos, dibujos y libros. como medio propio. Mientras que el “libro de la Fundación Guasch Coranty; la Beca Carta producción de diferentes piezas, experiencias Sus trabajos han sido incluidos en The Missing artista” ha adquirido estatus de prestigio (como Blanca otorgada por el FAD (Fomento para y prototipos a pequeña escala. One en The Office for Contemporary Art objeto único que tiene que manipularse con las Artes y el Diseño), donde desarrolla un El tutorial es entendido en este caso como Norway de Oslo y el Dhaka Art Summit los guantes puestos), yo he estado utilizando proyecto interdisciplinario de investigación, una especie de algoritmo o bucle, una serie (2016–2017), All the World’s Futures en la el libro como un objeto exclusivamente y la Beca Baden-Württemberg-Cataluña 2016 de instrucciones previamente elaboradas y 56 Bienal de Venecia (2015), Minimal Forms funcional y ubicuo que debería abordarse para la realización de una residencia artística destinadas a ser repetidas una y otra vez; y se of Reality en la Bunkier Sztuki Gallery for con cierta familiaridad, extrayendo de él toda en Stuttgart. Participó como colaborador en asocia a un interés global acerca de la idea de Contemporary Art de Cracovia (2015) y afectación preciosista, incluso en términos Visualizar 2011 e Interactivos 2013 en Medialab- producción y límites entre lo que puede ser Constructs/Constructions en el KNMA de metodológicos. Si toda pieza mostrada en Prado. Realizó residencias en Corelabs [New un producto artístico o un producto técnico. Nueva Delhi (2015). Anteriormente, participó una galería, entendida por lo tanto como obra Media Art Production Center] en Beijing, Fue seleccionado para la beca de residencia en la 8 Bienal de Berlín (2014), la Skoda Prize de arte, muestra cierta aura que tiene que Constant Association for Art and Media en Baden-Württemberg Catalunya 2016, en la 2012 Exhibition en la NGMA de Nueva Delhi deslumbrarnos o superarse, un libro sobre una Bruselas, Hangar.org Centre de Producció que participan Hangar, Goethe Institut, (2013), una función triple en la Tilton Gallery mesa, dispuesto como cualquier otro a dejarse i Recerca d’Arts Visuals en Barcelona y Kunststiftung Baden Württemberg y el de Nueva York (2013) y Sites of Substance hojear y leer, por el contrario, distiende toda Kunststiftung Baden-Württemberg en Stuttgart. Kunstverein Stuttgart, y desarrollado durante en la National Art Gallery de Islamabad interacción entre espectador y obra. Como Ha trabajado y expuesto en contextos como los meses de junio-julio de 2016 en Stuttgart. (2007). Como exposiciones y proyectos medio de trabajo, una estructura progresiva Centro de Arte Santa Mónica (Barcelona), individuales incluye Sweet Subjunctive en que discurre página a página permite un marco BCN Producció, La Capella (Barcelona), la Galleryske de Nueva Delhi (2015–2016), de acción donde las cosas aparecen poco Hangar (Barcelona), Centro Cultural Borges Accidental Excavations en la Grey Noise de a poco. La estructura, en sí misma, puede (Buenos Aires), ISEA 2016 (Hong Kong) y PARATEXT #13 los Emiratos Árabes Unidos (2014), Brooding ser manipulada de múltiples maneras para WKV Kunstverein (Stuttgart). Protagonist, Discoveries en el Art Basel de Hong activar/desarrollar/ejecutar/resolver (o destruir) Mariam Suhail Kong (2013), Breakdown of Shorter Concerns una idea. La dinámica imagen a imagen se Public Domain Energy Rawalpindi, Pakistán, 1979 (2011) and fig. 1. (2009) en la Galleryske de parece mucho al vídeo, con la excepción Es un proyecto de investigación que pone en Período de residencia: septiembre - noviembre 2016 Bangalore. Ha publicado en Shifter 21-Other de que el curso de la actividad (su marcha relación dos líneas: la producción de energía Spaces (2013), en Excursus –una publicación y pausa) lo decide el lector. bajo la idea DIY como práctica experimental Mariam Suhail nació el 1979 en Rawalpindi, de la Bienal de Berlin 8– y en Take on Art, Debido a su carácter secuencial, siempre y la producción de conocimiento colectivo Pakistán, pero creció en Islamabad. Es Sculpture issue, enero de 2014. que hago presentaciones de mi obra se me

184 185 Textos en castellano Paratext vol. 2 olvidan los libros. ¿Cuántas de sus páginas solo mirar unos cuantos libros, se hicieron 2010); «Reflexiones de la India Contemporánea», la Kerala moderna, donde el primer Gobierno debo mostrar para transmitir qué significa una idea clara de mi obra y mi enfoque de La Casa Encendida, Madrid (2008) y «Perros democráticamente elegido fue formado por esa experiencia lo más fielmente posible? trabajo. Falderos de la Burguesía», Arnolfini, Bristol este partido en 1957. «Enfermeras» registra ¿Cómo puedo mostrar, en pantalla, aquello (2009). Los proyectos en solitario incluyen la preponderancia de las mujeres de Kerala que debería descubrirse pasando páginas exposiciones en la galería Gasworks, Londres en la enfermería, fenómeno que ha llevado una a una? (2007); The Contemporary Image Collective, a un incremento de las posibilidades para Para la sesión de 20 minutos de Paratext, Anup Mathew Thomas El Cairo (2010); Lothringer13, Munich (2013) emigrar, y su contribución a la economía de que se nos planteó completamente abierta Kochi, Índia, 1977 y el Centro de Arte y Cultura de Bangkok, la zona, que recibe las remesas extranjeras en cuanto a contenidos y propósitos, decidí Período de residencia: septiembre - noviembre 2016 Bangkok (2016). más altas entre los estados de la India. aprovechar el momento para mostrar esa Ha recibido el premio The Abraaj Group Art parte de mi práctica y ver qué sucedía. Pensé Trabajando principalmente con la fotografía, Prize 2014 y el BACC Award for Contemporary que debería intentar mostrar solo libros para las obras de Anup Mathew Thomas involucran Art 2015 de la Fundación Han Nefkens. que, por lo menos, algunos se pudieran ver en ostensiblemente narrativas locales, Grace Tume condiciones y produjeran una conversación introduciendo a las audiencias en historias Para Paratext, Thomas presentó tres trabajos Lima, Perú, 1989 simultánea. que podrían haber desaparecido del archivo. realizados entre 2006 y 2014. Período de residencia: noviembre - diciembre de 2016 No sé si la sesión fue bien, pero yo obtuve Durante la última década ha producido una «Metropolitan», «Cabinet» y «Nurses» son resultados: serie de proyectos que hacen referencia series independientes concebidas juntas como Nacida en 1989 en Lima, Perú. Realizó — Me di cuenta de que “mostrar” un libro a la historia cultural de su Kerala natal. parte de un compendio que marca el comienzo los estudios universitarios en la Pontificia entero en pantalla conlleva más tiempo de Predominantemente trabajando en series, de sus proyectos en Kerala. «Metropolitan» Universidad Católica del Perú, especializándose lo que pensaba, por lo que el número de sus imágenes ofrecen acceso a microhistorias incluye 14 imágenes de obispos supremos de en escultura y finalizando en el 2013. Los libros que mostré se redujo drásticamente. y subculturas incrustadas en la aparente diferentes denominaciones episcopales del dos últimos años ganó el Premio Winternitz — A diferencia del vídeo, en el que puede cotidianidad. Emplea estilos narrativos tanto cristianismo dentro de Kerala. Son fotografiados al primer puesto de la promoción. Del 2011 intervenir el sonido y hay más actividad en anecdóticos como fácticos, y el trabajo a frente a sus residencias oficiales vestidos al 2012 realizó el programa de intercambio la pantalla, el movimiento página a página menudo culmina en un retrato cuidadosamente con sus vestimentas. «Cabinet» es una serie a la Universitat de Barcelona. En 2012- de los libros, junto con mi voz explicándolos, escenificado. Al explorar los deslizamientos de 19 diapositivas digitales de retratos de 2013 participó en muestras colectivas no produjeron necesariamente una entre práctica documental y artística, la obra ministros del gobierno del Frente Democrático organizadas por la PUCP: exhibición anual experiencia emocionante. Sin embargo, de Thomas está constantemente en diálogo de Izquierda de Kerala en 2007. Parecen de la especialidad de escultura en el Centro algunas bromas, aquí y allí, fueron muy con las complejidades de representación a estar mirando hacia lo lejos en la distancia, Cultural ICPNA La Molina, 2013; exhibición útiles. través de la imagen fotográfica. como si estuvieran en un acto de meditación. de trabajos seleccionados de egresados en — La preocupación de que “los libros Vive y trabaja en Bangalore, India. Su «Enfermeras» comprende 48 imágenes de la especialidad de escultura en el Centro son para ser consultados en intimidad participación en exposiciones colectivas enfermeras de Kerala que trabajan en todo Cultural PUCP. En junio de 2014 participó en y personalmente y no para un visionado incluye «Revisiones Nativas», ICA Singapur el mundo. Se ven posando en su uniforme una residencia en el Espacio de Producción en grupo, a gran escala, a través de una (2017); «Kochi Muziris Biennale», Kochi (2012); en medio de paisajes rurales cercanos a su Artística Arte y Desarrollo, Madrid, España, proyección, así que esto no funcionará” «La Cuestión de Dentro», Centro de Yerba lugar de trabajo. que tuvo como producto final una presentación era de esperar. (Su visualización cambia y Buena para las Artes, San Francisco (2011); Estos tres proyectos miran diferentes tipologías en Intermediae Matadero Madrid, España. el espectador puede acabar sorprendido, «Generación en Transición», Zacheta Galería de trabajo dentro del estado. «Metropolitan» Quedó finalista en el Concurso de Arte Joven aunque sea mero entretenimiento.) Nacional de Arte, Varsovia y el Centro de Arte revisa el mito fundacional de los orígenes Contemporáneo, Miraflores 2014 Lima, Perú. A pesar de mis dudas sobre la efectividad del Contemporáneo, Vilni (2011-2012); «El Ser y del cristianismo dentro del subcontinente, Participó en la muestra colectiva en el CC ejercicio, la respuesta que recibí fue positiva. el Otro», La Virreina Centre de la Imatge, la llegada del apóstol Tomás a Kerala en el Ricardo Palma Miraflores, Lima. En el mismo Algunas personas me dijeron que disfrutaron Barcelona, y Artium, Centro-Museo Vasco de año 52. «Cabinet» marca el dominio y la año fue finalista y obtuvo la mención honrosa de los libros. Otros me indicaron que, con Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz (2009- continua presencia del partido comunista en en el Concurso Lima Verde organizado por la

186 187 Textos en castellano Paratext vol. 2

European Union National Institutes for Culture característica de la calle: personas que se malestar que se tiene con el sistema educativo, así como formas y estructuras derivadas de junto con Fernando Arróspide Bermúdez y reúnen, sin necesariamente ser conscientes, siendo este malestar el concepto principal paisajes. Sachiko Kobayashi. En noviembre de 2016 por momentos, y coinciden en experiencias del producto: todos son apuntes, dibujos, A través de dibujos, esculturas de pared y participó como residente en Hangar Barcelona. de consumo constante. Se reprodujo un audio escritos que forman parte de algún proyecto obra site-specific, reconstruye la localización Ha terminado realizando instalaciones de preparado con un locutor peruano especializado realizado o por realizar. Se vende la intimidad de su juventud. Las tres entidades forman investigaciones a través de procesos creativos, en el rubro del comercio ambulante peruano, del artista. Hasta la fecha se han vendido parte de un gran conjunto asociativo, y lo dentro de los que recurre a distintas disciplinas, un “jalador”. Un jalador en Perú es reconocido 1.264 obras, todas únicas. Ninguna de las realmente significante reside en la relación interesándole principalmente la investigación. por el rol de atraer clientes con una labia obras ha sido firmada de puño, sólo selladas entre ellas tres. potente para describir las mejores cualidades con el nombre y la profesión. No se puede ver literalmente esta zona Tuve la oportunidad de iniciar el Proyecto La del local al que publicita. Una persona que intermedia, pero se puede experienciar debido Promesa y un sueño durante mi residencia tiene la capacidad de introducirse de manera a que también está animada. Cada obra tiene en Hangar, planteando la venta a gran informal y atrevida en el recorrido de las su propia elocuencia, pero juntas forman el escala de obras de arte hasta llegar al total personas ofreciendo lo mejor de lo mejor; Carien Vugts lenguaje visual con el que la artista quiere de 100.000 obras vendidas al precio de 1 a ellos se les puede ver, pero sobre todo Haaren, Holanda, 1963 construir y comunicar. Vugts está creando sol. El precio de cada una de la obras es escuchar. Usan un micrófono, un parlante y Período de residencia: octubre 2016 - enero 2017 un mundo renovado construido a partir de colocado de acuerdo a la unidad inicial de empiezan a hablar animando a las personas experiencias del pasado y reescribiéndolo cada moneda; por ejemplo, en Perú 1 nuevo a curiosear los productos. Este audio para Carien Vugts es licenciada en Bellas Artes en un libreto mejor que en el que fue escrito sol, en España 1 euro español y en Suiza 1 la presentación exponía la gran oferta de por la Academie voor Beeldende Vorming, en otro tiempo. franco francés. El precio de cada una de las comprar una obra de arte a 1 euro y vendía Tilburg (Holanda) y Máster en Mix Media Carien Vugts ha realizado exposiciones obras es igual sin importar el formato, la mi desempeño como artista, como una por la Jan van Eyck Academie, Maastricht individuales, entre otras, en Elba (Nijmegen), técnica, el material y el tiempo de ejecución, promesa de algo de lo que no se arrepentiría (Holanda). Vive y trabaja en Utrecht (Holanda). en el Principio Erat Verbum (Steyl), De Fabriek entre otros estándares estudiados. El objetivo el cliente. Logré vender, en esos 20 minutos, El trabajo que Vugts realiza actualmente es (Eindhoven), De Verschijning (Tilburg), Alarm de llegar a los 100.000 nuevos soles es para la cantidad de 47 obras. Durante el resto de parte de un universo ficticio, un universo cada (Beugen) de Nederlandsche Cacaofabriek poder recuperar el monto total de lo que mi estancia en Hangar logré recuperar 157 vez más específico y que definitivamente debe (Helmond), SubUp (Utrecht), «Plaatsbepaling», se invirtió en mi carrera universitaria como euros más, lo que da un total de 204 obras de imaginarse. Vugts persigue el recuerdo de Schoutenstraat 10 (Utrecht). artista plástica. Sólo se está contabilizando arte vendidas en cuatro semanas. El Paratext lugares de su infancia que están encriptados También ha participado en exposiciones el cobro mensual de la entidad educativa, en resultó ser casi 1/4 del éxito de mi venta. en su memoria. No es una memoria objetiva, grupales, entre otras en De Gele Rijder (Arnhem), este caso La Pontificia Universidad Católica La intención que tuvo la acción realizada sino que está influenciada por sentimientos, De Verschijning (Tilburg), «La sobrina del diablo», del Perú. La experiencia del Paratext n.°13 me fue principalmente compartir una dinámica estados de ánimo y experiencias, y aún está Kunstcentrum (Sittard), «Nuestra preocupación», dio la escena para realizar mi primera venta natural que me interesa como artista, una sujeta a cambios. Como si hubiera otro lugar De Fabriek (Eindhoven), «Aufenthalt», Haus 10 con tono ambulante. Ambulante por ser yo interacción directa entre las personas, una que tendría que ser mapeado y hecho accesible (Fürstenfeldbruck, Alemania), Museo de Wieger quien tenga que promocionar de manera manera lúdica de ejecutar el propósito de mi para otras personas también. (Deurne), «Lugares y Estructuras», Pictura oral mi producto artístico a un grupo de proyecto: comercializar y generar interés en Su archivo visual surge en 1986 y es el (Dordrecht), «Paisaje deseado», CBKU (Utrecht), personas que, durante esos 20 minutos de el producto. El objetivo de la venta de toda corazón de su lenguaje visual. Contiene «Habitat», Kunstliefde (Utrecht), «Como una performance, eran consumidores potentes mi producción hasta el día de hoy es poder una gran cantidad de formas, estructuras brillante niebla plateada», Dapiran Art Project para mi proyecto que en ese momento era recuperar el dinero invertido en mi carrera y dibujos derivados de su fascinación por Space, (Utrecht) y Phoebus (Rotterdam). Vugts más un negocio. Además de reconocer la Sala como artista en Lima, Perú. Profesión que los materiales de revestimiento de paredes ha realizado previamente residencias en el Ricson como un espacio público y abierto costó alrededor de 100.000 nuevos soles y motivos, tales como yeso, revestimientos, Centro Europeo de Trabajo de Cerámica a presenciar un encuentro de consensos y sin sumar gastos de materiales, viáticos y paneles, bordes de papel tapiz, motivos de (‘s-Hertogenbosch), Gueststudio, Daglicht compartir producciónes artísticas, en mi caso, gastos extras que se siguen realizando, como papel pintado, Delftware, etc. Pero también en Beeldenstorm (Eindhoven), y Caesuur consideré sobre todo esto como una potente viajes. El proyecto no teme en mostrar el contiene fotografías de interiores y paisajes, (Middelburg).

188 189 Textos en castellano Paratext vol. 2

Para sensibilizar al público sobre mi trabajo y Este entrelazamiento de diferentes materiales Pekín; Galería Contemporánea de Asia Oriental El auge de las ciudades de marca nos lleva a la investigación que quería hacer en Hangar, y detalles arquitectónicos que quiero enfatizar de Shanghái, Shanghái; Fundición Darling, generar imágenes fantásticas y a reducir el decidí mostrar parte de las obras que hice y entender para traducir lo que veo y siento en Montreal; Galería Upstairs, Kolkata; The Block, patrimonio cultural de un lugar a las parodias en los últimos 25 años hasta ahora. mi propio trabajo. ¿Cómo puedo describir los Brisbane; Total Museum, Seoul; Sewon Art representadas en su arena, recuerdos y sangría. Así que hubo muchas imágenes con sólo unas aspectos de esta arquitectura modernista en mis Space, Yogyakarta, Indonesia; MOCA Taipei Estas estrategias son implementadas tanto por pocas palabras: «... el salón de la casa de mis esculturas de pared? Tal vez esta arquitectura and Pier 2 Art Center, Kaohsiung, Taiwán, las empresas como por el ayuntamiento y la padres y cómo fue decorado, papel de pared me puede traer una nueva composición o una así como en toda Europa. propia población, que terminan reproduciendo en la parte superior de las paredes y paneles nueva forma. O una nueva forma de lidiar Durante su residencia en Barcelona, Sylvia valores y comportamientos invasivos. debajo de ellas. Púrpura oscuro, cortinas de con capas en mis esculturas de pared. Winkler utilizó una bicicleta como medio para Barcelona Mata terciopelo con una especie de flor en relieve Y tal vez, sólo tal vez, podría traer más color explorar la ciudad, al mismo tiempo que para en ella. Las sillas con las patas curvadas y a mi trabajo. realizar una cartografía de su estancia de un La transformación del paisaje rural en paisaje un asiento convexo colocados en una mesa mes. Los recorridos cuidadosamente trazados industrial, y del paisaje industrial en paisaje con una tela pesada, casi con estampado y los desvíos forman el entramado básico cultural, se convierten siempre en prótesis psicodélico, encima de ella. Molinos de viento para una cartografía de sus pensamientos, ortopédicas que afectan de forma muy clara a daban vueltas a sus aspas en platos Delftware Sylvia Winkler observaciones y lecturas. la gente que vivía, vive o vivirá en el territorio y una especie de floreros barrocos contenían Salzburgo, Austria, 1969 Como su interés especial se centra en donde se proyectan deseos de futuro. flores de plástico. La versión de yeso del Sagrado Período de residencia: octubre 2016 cuestiones relacionadas con el desarrollo Francesc Abad Corazón observaba todo esto y escuchaba el de la ciudad, un foco de su investigación giró silencio mientras miraba las coníferas. Sylvia Winkler tiene un diploma de la Academia en torno a las zonas de Poblenou, el Raval y Siempre hay una «narrativa legitimadora» Afuera había más verde que estas coníferas. Estatal de Bellas Artes de Stuttgart, Alemania. el Eixample. La planificación urbana de Cerdà que corresponde al «proyecto de ciudad» Había arbustos y árboles con muchas Hasta 2016 ha desarrollado su práctica artística para este último barrio y su desarrollo se que las instituciones planifican para un área estructuras diferentes. La variedad de un casi exclusivamente en colaboración con convirtió en el tema de un segundo diagrama dada que facilita su ejecución. seto, un caracol, un árbol de nuez, un cerezo Stephan Köperl. Durante estancias prolongadas realizado más tarde. Stefano Portelli y un peral con cinco búhos en él, maíz, un en varios lugares alrededor del mundo han granero en ruinas y un pajar también. Y los realizado principalmente intervenciones y Los sucesivos gobiernos municipales Pero la ciudad en su corrupción se negó a miércoles pasas toda la tarde gateando de vídeos específicos a cada lugar y situación, «progresistas» han justificado la destrucción someterse al dominio de los cartógrafos, rodillas por la hierba sin que nadie note que basando siempre sus propuestas en una de miles de viviendas en nombre del bienestar cambiando de forma a voluntad y sin previo estás allí...» extensa investigación de cada contexto de los nuevos vecinos con mayor poder aviso. Entremedio mostré unas 55 fotos de mi trabajo. político, urbano e histórico. económico o cultural. De esta manera, han Salman Rushdie Al final conté el motivo por el que quise hacer Recientemente, Sylvia se ha centrado en legitimado una política de destrucción que la residencia en Hangar en Barcelona: el dibujo para delinear sus pensamientos e ni siquiera en los tiempos más oscuros de El 11% de las viviendas de Barcelona están «...la increíble Arquitectura Art Nouveau investigaciones sobre las relaciones entre la oligarquía barcelonesa explícitamente vacías; en total, 88.000 pisos. Catalana: las fachadas de los edificios no ella y lo que ocurre en torno a diagramas protegida por el Gobierno franquista fascista La Vanguardia son planas sino cubiertas con una piel de penetrantes precisos y omnipresentes. habrían soñado hacer: intentar enterrar un formas, colores y materiales que entran en Sylvia y Stephan han mostrado su trabajo a barrio impenitente, su pueblo, su cultura, Migrantes con carritos de supermercado conflicto con las sombras expresivas de un nivel internacional, incluyendo el VII Festival el recuerdo de su naturaleza rebelde y recogiendo metal viejo. El icono del consumismo balcón de hierro forjado o un marco de ventana Internacional de Arte Nocturno de Japón; la construir sobre sus cenizas un mundo nuevo, y el poder de gasto se convierte en la marca emergente. En su conjunto es muy expresivo 3.ª Bienal Shirjaewo, Samara, Rusia; el Goethe perfecto, ideal, de clases medias universales, de la exclusión. y vivo. Se compone de varias capas y sobre Institut, Cairo y Montreal; Ex Teresa Arte Real, armonioso, homogéneo y, sobre todo, ansioso «Confusión, agotamiento, aburrimiento y, a todo se ve como un espectáculo caprichoso México DF; Media Art Festival, Bangkok; Shang de complacer y sumiso. menudo, amargura». En torno a los temas de y surrealista...» Elements, Museo de Arte Contemporáneo, Miquel Fernández la precariedad en un presente de «crisis» tan

190 191 Textos en castellano Paratext vol. 2 ordinario e inscrito en lo cotidiano; sobre por nuevas situaciones y ficciones. abrió sus puertas en 1992, y ahora podemos está disponible como un e-book gratuito bajo qué parece tan difícil «instituir» cuando no Avanzando a través de desplazamientos y hablar con la primera generación de adultos licencia CC. hay manera de saber qué –o lo qué– estamos clicks como turista en línea, viaja dentro de jóvenes que crecieron en la zona, junto al Los trabajos de Freier han sido citados en instituyendo. dinámicos patios de juego, sacando a relucir parque. ¿Cómo se vive día a día en un lugar blogs y revistas internacionales, incluyendo Alkisti Efthymiou sus incongruencias y desviando sus usos a que parece ofrecer una relación irreal con el Monopol-Magazin, Fastcompany, Wired, fines poéticos o a experimentos sociales. mundo? ¿Cómo ha afectado la presencia de Vice creatorsproject, ilikethisart.net y frieze- Siempre hay una sospecha detrás de todas Los paisajes y los objetos son ordenados y Disney en la zona la infancia y adolescencia magazine. nuestras acciones y voluntades. Alguien nos dispuestos para convertirse en los puntos de estos jóvenes? Les Enfants de Val d’Europe está mirando todo el tiempo desde nosotros de partida y lugares de su trabajo, dentro o yuxtapone los paisajes de Val d’Europe con Caminando por las calles de Barcelona mismos. El que no descansa mientras dormimos, fuera de la pantalla. las palabras de sus habitantes. Las entrevistas durante el primer año de mi residencia, que mira en el resbalón y los reflejos, que Su obra ha sido expuesta en la Cité con jóvenes adultos que crecieron alrededor pronto me interesé en las bolsas de residuos nos juzga constantemente, que nos toma Internationale des Arts (París), en la galería de Val d’Europe y el parque de atracciones de de construcción que se pueden encontrar en como rehenes en estados alterados. ¿Quién Thaddeus Ropac (Pantin), en el Festival de Disneyland París sirven como banda sonora cada esquina en muchas partes de la ciudad. es este otro? Cine de Khorshid (Tehéran), en Bandits- aumentada para un viaje a través de paisajes Con su acumulación de ladrillos y azulejos Erick Beltrán Mages (Bourges), en el Espace des Blancs- a menudo desiertos. y a veces muebles rotos y cosas aún más Manteaux-le-Vieux), en la Galerie Neuf privadas, parecían ofrecer una mirada secreta Contra el frío escepticismo, la creación (Nancy), en la Galería Hectoliter (Bruselas) de los apartamentos y la vida personal de la de hechos duros y enojados, la opción de y en el Musée Saint-Raymond (Toulouse). Ha gente que me rodea. esperar: la espera vacilante, abierta a todo, a tenido la posibilidad de desarrollar su trabajo Florian Freier En busca del cambio que estaba pasando un futuro que nadie conoce y que no puede en residencias como la Casa Velázquez en Múnich/Barcelona, 1979 en la ciudad, empecé a buscar en Internet aportar nada. Madrid, el Salón Bellefour en Buenos Aires Período de residencia: mayo 2016 - mayo 2018 para obtener más información para estar En mis recorridos no hay nada de los paseos o Hangar en Barcelona. vinculado a esos lugares. sin rumbo de los situacionistas. Es una especie Florian Frier explora temas sociales, culturales Finalmente –tomando una foto de cada bolsa de expedición K2: una prueba de fiabilidad de Les Enfants de Val d’Europe estudia y y políticos trabajando en la intersección de la en mi caminata diaria y descargando una foto la debilidad, una prueba a los límites del yo. retrata a los jóvenes de Val d’Europe, una fotografía, la digitalización y la comunicación. del apartamento más cercano renovado de La expedición B2 nueva ciudad situada a 35 kilómetros de Las obras de Freier han sido expuestas en Airbnb en la misma calle–, la serie explora París. Construida alrededor del parque de exposiciones colectivas internacionales y documenta la transformación de espacios atracciones de Disneyland, en el paisaje con obras, entre otros, de Richard Prince, públicos y privados en ambos lados de las distintivo del área de Val d’Europe habitan Marcel Duchamp, Cindy Sherman, Hans- paredes. PARATEXT #14 los sueños, las esperanzas y la desilusión Peter Feldmann, Elaine Sturtevant y otros. Las omnipresentes bolsas de desperdicios de cada uno de sus habitantes. En 1987, un Su reciente proyecto «Cached Landscapes» ha de la construcción se están convirtiendo Marion Balac acuerdo entre el Estado francés, las autoridades sido premiado por Trevor Paglen y Frankfurter en esculturas celebrando lo nuevo, pero Aix-en-Provence, Francia, 1984 locales, la RATP y la Walt Disney Company Kunstverein con el «Eagle Eye» Photo Award y también monumentos para lo viejo que, al Período de residencia: diciembre 2016 - marzo 2017 resultó en una asociación público-privada expuesto a lo largo de la exposición individual mismo tiempo, se llevan con ellas. de 30 años. A EuroDisney se le concedió de Paglen «The Octopus» en Frankfurter «The Moving City» es un proyecto en curso Marion Balac (n. 1984) es graduada de la derechos de prioridad para la compra de Kunstverein a mediados de 2015. que se publicará como un próximo álbum Escuela Superior de Arte de Lyon y París terrenos y se comprometió a desarrollar El documental de Freier, Profile Page, que fotográfico con 100 imágenes. 1 Panthéon Sorbonne. Su trabajo utiliza barrios residenciales, oficinas y actividades contrapone visiones de salas de estar privadas diferentes medios como vídeo, fotografía, económicas, imponiendo gradualmente su con los perfiles personales de sus habitantes, dibujo, capturas de pantalla y sitios web. impronta, posmodernista y saneada, en la zona ha sido publicado como un libro impreso Recogiendo datos, imágenes y objetos, elabora denominada Val d’Europe. Disneyland París a la carta en las ediciones Link, y también

192 193 Textos en castellano Paratext vol. 2

Michael J. Lyons Composición optónica: desde la arqueología que los fotodiodos y fototransistores, pero la discusión de mis hallazgos en el dominio Thurso, Escocia, 1962 de los medios hasta las comunidades de sensibilidad aquí no es un factor limitante y del cine fotoquímico. Período de residencia: septiembre - noviembre 2016 práctica la latencia de respuesta es suficiente para las No se puede negar que la calidad del sonido Uno de mis principales intereses a largo velocidades de cuadro normales, y de hecho es un factor importante en la renovada Michael Lyons es un artista, investigador plazo se refiere a los aspectos humanos suaviza las señales de respuesta, lo que puede popularidad de los sintetizadores modulares. y educador con sede en Kyoto, Japón. Es de la tecnología. En los últimos años me ha ser ventajoso. Las LDR también dependen de El sonido generado directamente por los profesor de Artes y Ciencias de la Imagen en la sorprendido la reactivación de tecnologías la temperatura y la historia, lo que da lugar a circuitos oscilantes en el sintetizador posee Universidad Ritsumeikan. Estudió Física en la anticuadas, como la realización de películas una indeterminación con oportunidades de microtexturas ricas y brillantes, mientras que Universidad McGill (Montreal) y la Universidad fotoquímicas y la síntesis analógica de sonido composición. La resistencia de cada sensor los sistemas digitales simulan la generación de Columbia Británica (Vancouver) y luego modular. Después de décadas de trabajar LDR se convierte en una tensión con un de sonido. Se puede argumentar, sin embargo, trabajó como investigador y miembro de en medios digitales, decidí explorar esto divisor de voltaje. Los voltajes se pueden que cualquier cosa puede ser simulada y, sin la facultad en el Instituto de Tecnología de involucrándome en las prácticas de creación parchear a las entradas de un sintetizador duda, en muchos casos la simulación pasa California (Pasadena) y la Universidad del Sur de películas y sintetizadores fotoquímicos. modular y sirven como voltajes de control por sonido generado físicamente. También de California (Los Ángeles). Ha vivido en Kioto Comencé a hacer películas usando cámaras analógicos. El sistema optónico original que es irónico que el hardware de procesamiento desde 1996, trabajando primero en Advanced compradas a bajo precio, proyectores y construimos tenía ocho sensores colocados en de sonido digital esté ganando popularidad Telecommunications Research Labs en una películas expiradas, y comencé a contactar a una pantalla de proyección, de ahí el nombre entre los entusiastas del sintetizador modular. serie de proyectos sobre la ciencia cognitiva constructores de sintetizadores modulares, «Octopus», que también se eligió como una Del mismo modo, la capacidad física y de la comunicación no verbal, interfaces de especialmente aquellos que adoptaban un metáfora de la estrategia de composición la tactilidad de un sintetizador modular computadora humana, percepción visual del carácter DIY distintivo. Las líneas de audio y polimorfa ofrecida por el dispositivo. Una ofrece una experiencia bastante diferente arte y artes de los medios. En 2007 fue miembro visuales de estas investigaciones se unieron en segunda versión incorporó seis sensores LDR de la de hacer música electrónica mediante fundador de la Facultad de Artes y Ciencias la creación de un aparato para unir el sonido y en plexiglás para ser conectados a la pantalla software, teclado y ratón. La investigación de la Imagen en la Universidad Ritsumeikan, la imagen «ópticamente», con patrones de luz de una computadora. Esto es más portátil y de la interfaz musical digital ha hecho mucho donde imparte cursos relacionados con el en las imágenes en movimiento que influyen más rápido de configurar y desactivar. para agregar una mayor incorporación a la arte y la tecnología del sonido y la imagen y en la síntesis del sonido. Mi objetivo era crear El dispositivo se puede combinar con cualquier música de computadora, pero hasta ahora la dirige un seminario sobre artes multimedia. un sistema para la composición de banda sintetizador de sonido que permita entradas mayoría de la tecnología no se ha difundido En 2001 propuso y cofundó NIME (Nuevas sonora generativa en tiempo real causalmente de control de voltaje, y la complejidad y ampliamente. interfaces para la expresión musical), que vinculada a imágenes en movimiento. Este alta dimensionalidad de las imágenes en El software de música por computadora, continúa como una conferencia internacional proyecto colocó las tecnologías heredadas movimiento ofrecen oportunidades ricas por supuesto, ofrece una gran flexibilidad anual y un evento artístico. Recientemente en un contexto más típico del diseño de la para experimentar. Los dispositivos se han y una amplia gama de posibilidades para coeditó un libro que examina los primeros interfaz digital, y prometió una perspectiva utilizado con una variedad de sintetizadores la síntesis de sonido que excede lo que es 15 años de la conferencia. Sus actividades sobre cómo estas pueden diferir de las para instalaciones, presentaciones en vivo posible con hardware analógico dedicado. artísticas actuales incluyen el cine experimental, prácticas basadas en la tecnología digital. y para crear bandas sonoras para imágenes Sin embargo, esta libertad puede sofocar la la composición generativa de la banda sonora A continuación describo algunos detalles en movimiento en colaboración con cuatro creatividad artística, y las limitaciones de una y el rendimiento audiovisual en vivo. Sus necesarios del proyecto y concluyo con artistas diferentes. plataforma modular pueden ser un estímulo películas se proyectaron en festivales y algunos de los conocimientos adquiridos Para dar un breve resumen de lo que he para la creatividad. exposiciones de todo el mundo, incluida la hasta el momento. aprendido a través de esta actividad, percibo Finalmente, he observado factores sociales Bienal de Arte de WRO 2015, Antimatter, El aparato optónico Octopus usa resistencias cuatro factores principales que influyen en muy fuertes y positivos en el trabajo en la Cinesonika, Contemporary Art Ruhr, Image dependientes de la luz (LDR) hechas con la reactivación de la síntesis analógica de comunidad de DIY fabricantes de sintetizadores Forum Festival, Simultan Festival y muchos sulfuro de cadmio, que tiene una resistencia sonido modular: calidad de sonido, tactilidad, modulares. Existe un intercambio generoso otros. que disminuye cuando se expone a la luz. restricciones de composición y factores de ideas, conocimientos y recursos entre Los LDR son menos sensibles y más lentos sociales. Este breve texto no permite la los profesionales que tienen varios niveles

194 195 Textos en castellano Paratext vol. 2 de experiencia, de modo que ésta se puede Languedoc-Roussillon (Francia), & ArtVenice Unfinished Histories, Negated News: Histories’ V. Movimientos Sociales describir con precisión como una comunidad 3 (Italia). Ha mostrado sus películas y videos Ransom Notes, How to Mourn Something VI. Empatía de práctica discutida por los teóricos del en Francia, España, Portugal, México y Brasil. Which Does Not Exist, Transcriptions For The VII. Redes de Apoyo aprendizaje situado. En el 2011, empezó varios proyectos de arte Blind y Nosotros El Futuro// Nos O Futuro// VIII. Genealogía Feministas multimedia documentando el renacer de varios Nous Le Futur. En sus trabajos más recientes, IX.Matrix Decolonial Referencias movimientos sociales en el sur de Europa se ha centrado en la función que tiene la Se le hicieron una serie de entrevistas a Lucio Jensenius, A. R. y Lyons, M. J. (eds.). (2017). A NIME siguiendo los pasos de la primavera árabe. escucha en la transmisión de pensamiento(s) Urtubia, 15M, Citizen’s Audit of the Debt, Reader: Fifteen Years of New Interfaces for Musical En el 2015, se instaló en Barcelona donde y la particular intimidad que establece en el Cooperativa Integral Catalana, Asociació Expression. Springer. continúa creando varios proyectos sobre encuentro aurtal y performático, en explorar per la Recuperació de Memòria Històrica archivos colectivos de medios que revisan la empatía como praxis colectiva. Guían su de Cataluña y a la Asociació Pro Memoria el legado de una Barcelona revolucionaria. investigación la convicción generada por el Immolat per la Llibertat de Catalunya. El archivo, Megan Michalak estudio de movimientos sociales, ya que el específicamente en Barcelona, se ha centrado Bloomington, Indiana (EUA), 1971 La práctica de estudio de Megan Michalak acto de escuchar comporta la capacidad de en una investigación sobre los movimientos Período de residencia: octubre - diciembre 2014 es una invitación pública. Nos pregunta: si generar empatía y la empatía crea solidaridad, sociales tras examinar estrategias locales de Estancia de larga duración: julio 2015 - julio 2017 nosotros, el público, mantuviéramos el registro esa con la que procesos colectivos pueden reparto colectivo de recursos comunes para histórico secuestrado, ¿qué diría la nota de acabar produciendo la agencia necesaria poder sobrevivir las penurias económicas de Megan Michalak es autora e investigadora de rescate? ¿Qué volvería a reinsertarse? Al para la transformación social. la crisis. En la reaparición de los movimientos movimientos sociales y artista de prácticas interpelar la performance de la historiografía Para Paratext 14, un performance de 30 minutos sociales se observa una reconstrucción de sociales basada en Barcelona. Entre 2007– desde múltiples registros mediáticos, su de Nosotros el futuro se presentó en Hangar. esa esperanza colectiva que recrea enlaces 2014 fue profesora adjunta de Estudios trabajo crea lugares alternativos donde los org, en el que participaron Ángel Faraldo (no- afectivos y redes de apoyo que desaparecieron Visuales en la State University of New York ciudadanos e inmigrantes pueden dar lugar imput mixer y micrófonos de contacto), Megan durante la guerra civil española. Tal como de Buffalo.Recibió un MFA en Prácticas de y cuestionar cualquier historia cultural y de Michalak (archivo sonoro y ghost machine), dijo un entrevistado, “La guerra civil nos hizo Medios Interrelacionados del Massachussetts legado común. Inspirada por una estirpe de & Luis Tabuenca (bajo y percusión). desconfiar de lo humano, ya que tu hermano College of Art y un MFA en escultura del activistas, hackers, artistas tácticos de medios y Nosotros el futuro (Barcelona 2014-2017) es podía acabar siendo tu enemigo.” Bard College en Nueva York. Pasó sus años cineastas, re-escenifica y reinserta, de manera un proyecto colectivo de archivado de audio Junto con Nous Le Futur & Nos O Futuro, de formación en Nueva York, Pittsburgh y táctica, narrativas invisibles u olvidadas en conectado a una poética de la memoria, los Nosotros El Futuro forma parte de una serie en el Baltimore de John Waters. Después el discurso público. Como tal, su práctica espacios de la escucha y la transferencia de etnografías sonoras locales que crean situó los inicios de su carrera artística en la transpone lo transfeminista, queer y cualquier de conocimiento intergeneracional. A retratos sónicos articulando la subjetividad escena alternativa queer del Lower East de otra metodología descolonizadora, para así través de una investigación sonora y de común de cada lugar. El proyecto intenta, en Manhattan. En Estados Unidos, ha expuesto recoger los mensajes del público y enfrentarse performances, Nosotros el futuro rememora concreto, crear espacios para una escucha en el Bronx Museum of the Arts, el Aldrich al “comentarista poco fiable” con todavía el conocimiento colectivo de los movimientos colectiva que nos devuelve espectros de la Museum, el Yerba Buena Center of the Arts, otra historia. sociales españoles, genealogías feministas y historia europea del siglo xx, anterior a la la Smack Mellon Gallery, el Artists Space y en Ese deseo de revelar las debilidades saberes olvidados de la Segunda República. construcción de la Unión Europea. En Francia, el Lopez Museum de Las Filipinas. Entre sus epistemológicas que operan en diferentes En resumen, es rememorar posibilidades, Michalak ha colaborado con participantes exposiciones internacionales se incluyen: la culturas, trazando lo que es (in)visible, (in) el pasado y el presente de “¿Qué hubiera desde 2011, en Portugal, del 2008 en adelante Trienal de Arquitectura de Lisboa (Portugal), audible e (i)legible de los discursos públicos, ocurrido si…?” El archivo, en especial, está y, en Cataluña, desde el 2014. El objetivo más la Segunda Bienal de Arte Joven de Moscú, ha llevado a Megan Michalak a crear múltiples organizado bajo las siguientes premisas: importante del proyecto es la creación de Galarie Titanik (Finlandia), Galerie Mémoire obras de arte que deliberadamente deniegan I. Presencia una plataforma para fomentar la empatía, de l’Avenir, Cite Internationale des Artes & cualquier “visualidad”, para poner el foco en II. Segunda República aunando en el diálogo diferentes puntos de el Festival Internacional de Coreografía en otras modalidades de la sensibilidad y del III. Guerra Civil vista, con las preocupaciones específicas Paris, Fonds Regional D’Art Contemporain Frac saber. Estos proyectos incluyen: Rehearsals For IV. Fantasmas de cada territorio mientras sufren los

196 197 Textos en castellano Paratext vol. 2 estragos de la crisis financiera europea, las Universidad de La Laguna. Ha expuesto en el David Franklin Ramon Llull, Cataluña, y el Ministerio de políticas de austeridad, la crisis migratoria ciclo de exposiciones de Área 60 (TEA Tenerife Dublin, Irlanda 1979 Asuntos Culturales, Japón, entre otros. y las transformaciones sociales que se han Espacio de las Artes) «Una antropología de la Periodo de residencia: junio 2016 - enero 2017 Además de dirigir talleres, ha comisariado una dado en la Unión Europea antes del Brexit. emergencia», comisariado por Néstor Delgado; serie de proyecciones de películas underground Tal como el Comité Invisible ha escrito “las formado parte del proyecto expositivo Fisuras, David Franklin es un artista visual que trabaja y cine experimental, «Proyecciones del épocas hay que encontrarlas dentro de cada dentro del Festival Sitio (Tenerife), ha expuesto principalmente con pintura, dibujo y vídeo. subsuelo», para el cual produjo una serie situación y dentro de cada persona”. Michalak en Madrid, en COSA (Centro de Operaciones Instalado previamente en Tokio, actualmente de ensayos críticos. Fue director de arte ha desarrollado métodos de archivado de para Sustancias Artísticas) y participado en vive en Barcelona. y editor de Art Motile, una plataforma de audios performáticos centrados en el potencial la residencia artística de Major28, Lleida. Su trabajo actual analiza la intersección del información sobre artistas en programas de que los sonidos tienen para captar nuestras paisaje y el uso de imágenes y lenguaje visual residencia y movilidad cultural. capacidades emotivas en relación al contexto En «wordcount.iteritems():», Patricia hace en la construcción de nuestra concepción de histórico y político de nuestras vidas colectivas. una cartografía del lenguaje periodístico, nuestro entorno. Al explorar estos temas, está “Welcome, Visitors” descargando grandes cantidades de texto mirando, entre otras cosas: el arte románico, “Welcome, Visitors” fue una presentación –todos los artículos que integran las páginas la influencia de la tecnología en el arte visual de 23 minutos que exploraba algunas de web de varios diarios digitales– para luego y la difusión de imágenes, la astrobiología y la las ideas que se encuentran tras el trabajo PARATEXT #15 escribir microrrelatos más cercanos al lenguaje expansión del entorno humano, las técnicas desarrollado durante mi residencia en Hangar, de la literatura ficticia. de animación y estética, la historia de plagas, y presentó una combinación de vídeo y una Patricia Fernández Antón import collections el arte japonés después de la Segunda Guerra lectura en vivo de texto. Barcelona, 1985 wordcount = collections.Counter() Mundial y la filosofía de la pintura china. Al tratar de evitar el formato estándar de Periodo de residencia: mayo 2016 - mayo 2018 with open(«/Users/pfernandez/PARATEXT/ Su trabajo se encuentra en un punto entre presentaciones de artistas, quería encontrar escribir/parse_txt.txt») as file: la abstracción y la representación, y juega una manera de presentar mi trabajo de una Patricia Fernández Antón subvierte las relaciones for line in file: con ambos extremos, dibujando desde ese manera dinámica y provocativa, mientras que convencionales entre el lenguaje de los medios wordcount.update(line.split()) lugar y fracturando las reglas establecidas al mismo tiempo crea una rica experiencia de comunicación y las secuencias de imágenes for k,v in wordcount.iteritems(): de comunicación a través de imágenes. que atrapara una audiencia desprevenida y mediáticas: escribe microrrelatos a partir de print k, v Su publicación reciente, Empire of Rats, me permitiera experimentar con un nuevo la mezcla del género periodístico y el de la Estas son, entre otras líneas de código, las combina texto y fotos para explorar el fenómeno formato, combinando el rendimiento con literatura ficticia. Reflexiona sobre la historia peticiones que se escriben para que desde el de las ruinas modernas en Japón y España, texto y vídeo. no lineal y la atomización desordenada de la terminal el ordenador procese un documento y sus conexiones con el mercantilismo, el El trabajo explora el tema del paisaje desde historia que se propaga por las redes sociales. de texto y genere automáticamente una lista nacionalismo y la memoria cultural. Y ha sido varias perspectivas, con un enfoque en la Para ello se apoya en la animación pobre y de palabras con las veces que se repiten incluido en los archivos del Museo se Arte pintura y la evolución del lenguaje visual, así la utilización de herramientas de gestión de cada una de ellas. En una doble proyección, Moderno (MoMA) en Nueva York y en el como el papel de la tecnología y la ciencia en datos masivos con las que analiza páginas de a modo de subtítulos, se proyectan los Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona los desarrollos artísticos. Comenzando con medios digitales completas para encontrar microrrelatos generados a partir de estas (MACBA).» la pintura de paisaje holandés en el siglo xvii patrones de repetición con los que resignificar palabras, acompañando silenciosamente a En 2017 también realiza una residencia de y su conexión con la expansión filosófica de y entender la historia de una forma mucho más una secuencia de imágenes que especulan investigación en el Museo Nacional de Arte los conceptos de espacio, el trabajo continúa: cercana a cómo percibimos la información, sobre la realidad que nos rodea, sobre el flujo de Cataluña, Barcelona, y regresa a Japón infección viral, exploración espacial y la alterando algunos paradigmas de la actualidad. continuo de imágenes digitales que buscan para una residencia en Youkobo Art Space posibilidad de que los humanos sobrevivan Nace en Barcelona en 1985. Graduada en tomar conciencia a una escala mucho más en Tokio. Las residencias anteriores incluyen lejos del planeta Tierra, conceptos filosóficos Diseño Gráfico por ELISAVA Escola Superior pequeña. Esta instalación es parte del trabajo Hangar y La Escocesa en Barcelona. Ha del paisaje en la pintura china y cómo la de Disseny (Barcelona), se traslada a Tenerife en curso que realiza durante la residencia recibido subvenciones del Departamento mente construye e interpreta nuestro entorno. para realizar el Grado en Bellas Artes en la de larga estancia en Hangar. de Cultura, Gobierno de Cataluña; el Institut Se citan los textos de William S. Burroughs y

198 199 Textos en castellano Paratext vol. 2

Arkady y Boris Strugatsky, además del filósofo que desdibujen las fronteras entre natural/ El desarrollo de este proyecto está basado sobre afectados por el sida. Se trata de replicar y francés François Jullien y otros. El vídeo es artificial, normal/anormal, hombre/mujer, la interacción entre diferentes ejes destinados a hacer accesible los conocimientos en una wiki, un montaje de imágenes de diversas fuentes hetero/homo, humano/animal, animal/planta, producir cambios de subjetividad y deconstruir lo cual podría servir para centros comunitarios radicalmente alteradas y cortadas. arte/política, arte/ciencia, realidad/ficción. narrativas que presentan el cuerpo como de salud y para personas que se encuentran Puede ver el trabajo y encontrar más info y Particularmente interesadas por la articulación una unidad. Estos ejes son por el momento: excluidas del sistema público, pero también una bibliografía aquí: entre arte, ciencia y tecnología, así como en sus hibridación de sangre humana con clorofila para centros de salud de países del sur donde http://davidfranklinonline.com/welcome- funciones en la producción de subjetividad, su con protocolo regular de inyecciones por el HPV está todavía más expandido. Por otra visitors/ trabajo se centra actualmente en el desarrollo de intravenosa, tatuajes de clorofila, implantación parte, queremos, desde el lado artístico y Texto escrito y presentado por David Franklin. performances y proyectos transdisciplinares, en de un chip electrónico RFID con datos del mediante la dimensión performativa de la Edición de vídeo por David Franklin. la elaboración de dispositivos que funcionan con proceso, autoexperimentación médica sobre autoexperimentación, formar localmente una la actividad corporal, y de experimentaciones Condylomata acuminata, constitución de masa crítica de usuaries/expertes (entendiendo Me di la vuelta sin que me vieran y escupí sobre de bio-hacking. una base open-source de los experimentos. a las usuarias como expertas). mi hombro. Vi que el escuadrón de rescate La mayor parte de su trabajo se hace de Para esta residencia desarrollamos «TransPlant: Aspiramos a la constitución de un grupo plural había escalado en su helicóptero, los bomberos manera colaborativa y siempre libre de patentes Mi enfermedad es una creación artística»: la que haga aparecer las interseccionalidades estaban de pie en atención por respeto, el y códigos privativos. Han presentado sus parte de autoexperimentación médica sobre en juego en enfermedades de transmisión teniente en la puerta del pasaje nos saludaba, creaciones tanto en espacios institucionales Condylomata acuminata, una infección de sexual como el HPV. Y que de herramientas el imbécil, y sobre todo revoloteaba la enorme como en okupas y calles. Por nombrar algunos: transmisión sexual (ITS) producida por el HPV para no contraponer, o más bien poner en y descolorida pancarta: “Welcome, Visitors” Museo Reina Sofía, MUSAC, MACBA, CCCB (virus del papiloma humano) y con el cual diálogo creativo, los cuidados, la prevención (Roadside Picnic, Arkady and Boris Strugatsky). y LABoral en la Península, AMOQA Arts convive una de las componentes de QR. Este y el contagio con sexualidades abyectas y Queer Museum Athens, Goldsmith University trabajo se basa en la elaboración de protocolos múltiples. Se trata, también, de generar Londres, Sight & Sound Festival Montreal, y herramientas necesarios para el uso de terapia conocimientos que rompan con los tabúes Refrag Glitch Parsons School Paris, LUFF fotodinámica (PDT) para tratar condilomas relacionados con el cuerpo enfermo. Un Quimera Rosa festival Lausanne… de forma DIY/DIWO. La PDT es una técnica cuerpo siempre es un cuerpo enfermo y, al Barcelona, 2008 muy poco invasiva con grandes resultados considerar la enfermedad como parte de la Residencia en el colaboratorio Prototyp_ome, Proyecto “TransPlant: Mi enfermedad es sobre cánceres localizados y enfermedades vida misma, ésta puede ser utilizada como Hangar.org: marzo 2017 una creación artística” de piel, aplicando un proceso de fotosíntesis herramienta creativa para deconstruir los Partners: DiYBioBarcelona, Parque de Investigación «TransPlant: Green is the new Red» es un en el cuerpo humano. Pero al tratarse de una procesos de normalización producidos por Biomédica de Barcelona, Pechblenda proyecto transdisciplinar de hibridación técnica reciente es todavía de difícil acceso, la noción de cuerpo sano. Funders: Fundación Daniel y Nina Carasso planta/humano/animal/máquina que Quimera cuando su uso comunitario podría aplicarse Para la presentación del proyecto en el Rosa ha iniciado en 2016. Se trata a la vez fácilmente en casos externos como el de los Paratext invitamos a Rosa Almirall. Feminista, Quimera Rosa es un laboratorio de de un proyecto de bioarte basado en la condilomas, y así poder avanzar en liberar ginecóloga de la sanidad pública y sexóloga experimentación e investigación sobre autoexperimentación como de un proceso esta técnica para enfermedades más graves. que en 2012 impulsó la creación de Trànsit, identidades, cuerpo y tecnología. QR se transidentitario humano > planta. Los protocolos están bien documentados y un servicio que se centra en la promoción inspira en la noción de cyborg desarrollada Mediante diversas prácticas de bio-hacking, son accesibles, y hay ya un consenso científico de la salud en personas trans. Trànsit es por Donna Haraway y desde una perspectiva TransPlant se inscribe en los debates en “PDT can be considered a highly effective la iniciativa personal y profesional de una transfeminista y postidentitaria hace del cuerpo curso sobre la noción de Antropoceno and safe treatment option for anogenital ginecóloga y una matrona, que, en sanidad una plataforma de intervención pública, con desde una perspectiva no basada sobre «el condylomata acuminata” (http://www. pública, dirige el Servei d’Atenció a la Salut el fin de generar rupturas en la frontera entre excepcionalismo humano y el individualismo ijidonline.com/arti). Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Institut lo público y lo privado. Conciben la sexualidad metodológico», sino que aborda el mundo y Por lo cual, nuestro principal objetivo es Català de la Salut. como una creación artística y tecnológica y sus habitantes como el producto de procesos abrir la caja negra, como dicen lxs hackers, Conversamos con ella y buscamos, a partir buscan experimentar identidades híbridas cyborg, de devenir con, de simpoiesis. o abrir la píldora, como decían lxs activistas del diálogo y preguntas del público, pensar

200 201 Textos en castellano Paratext vol. 2 posibles miradas no binarias acerca del sus prácticas espaciales está derivando en bijoux indiscrets, y también desde leyendas desnudo, extrayendo material para luego HPV. Una conversación acerca del HPV y la integración de distintos medios como la pitagóricas como posible origen del término. reconstruir en Europa, en este proceso los cuerpos trans. instalación escultórica, acciones en vivo y Transformando el documento original en encontrando una ansiedad poscolonial que Link al vídeo de la presentación: https:// escritura de textos. un guión, cuestiones como la corporización ronda a través de su práctica. vimeo.com/213344672 Ha mostrado su trabajo en exhibiciones de un texto, su interpretación, la relación A veces su tipo de arqueología tiene como www.quimerarosa.net colectivas en Medellín (43.º Salón Nacional audiencia-sitio-entorno construido, los modos inquietud el hecho de desenterrar historias http://quimerarosa.net/transplant/ de Artistas 2013, entre otros) y Barcelona de articulación y encuentro se ponen de locales peculiares, donde los resultados http://quimerarosa.net/wiki/index.php/ (Festival Zeppelin, organizado por la Orquesta manifiesto en un ensamblaje en directo o de las excavaciones pueden traer algún TransPlant_Mi_enfermedad_es_una_ del Caos en el CCCB 2015, entre otros); como espacio donde toman sentido. cuestionamiento más sobre cómo nos creaci%C3%B3n_art%C3%ADstica arquitecta, recibió varios reconocimientos Esta acción en vivo se sitúa entre los relacionamos con la jerarquía de la información, https://gridspinoza.net/projects/transplant- nacionales e internacionales en sus años de límites del ensayo abierto, el microteatro, aquellas que recibimos en relatos, la historia mi-enfermedad-es-una-creaci%C3%B3n- práctica profesional, como por ejemplo la la performance y la instalación escultórica. y en los rumores. art%C3%ADstica mención de honor en la categoría de proyecto Basada en esta sesión, actualmente trabajo Rafael Completó en el año 2011 residencia en arquitectónico en la XXIII Bienal Nacional de en la construcción de una versión larga que Sassafras, Tennessee, en el 2012 co¬dirigió Arquitectura Colombiana 2012. será presentada en La Capella como proyecto Romita 26 Art Studios en México DF y dirigió seleccionado por BCN Producció 2017 en la Alto Residency en una jungla en el centro de PARATEXT #16 The Reading Room #3 / El play-writing categoría propuestas en vivo. Brasil, y también es parte de los proyectos «The Reading Room» es uno de los proyectos Despina y Gazua en Río de Janeiro. Eliana Beltrán P. que he desarrollado durante mi primer Medellín, Colombia, 1984 año de residencia en Hangar. Partió del Operación Free Lemon Periodo de residéncia: mayo 2016 - mayo 2018 interés por compartir lecturas relativas a Rafael Pérez Evans El artista continúa con su búsqueda, los temas contenidos en mi trabajo final de Málaga, 1983 transformación y arqueología de relatos, Máster en arte sonoro de la Universidad de máster, las cuales iban abriendo y cerrando Periodo de residéncia: mayo 2016 - mayo 2018 rumores y noticias peculiares. Barcelona, con formación en arquitectura cuestionamientos conceptuales sobre una Se centra en dos momentos en la historia en la Universidad Pontificia Bolivariana de idea de límite acústico y de límite espacial. Artista español/galés, Rafael es licenciado en de un limón en España; por un lado, en los Medellín. Es baterista y fue integrante de El proyecto, más que un grupo de lectura, Bellas Artes por la Universidad de Goldsmiths, años noventa, cuando agricultores de Málaga, proyectos musicales de corte experimental lo defino como un «encuentro de lecturas» en Londres. Sus obras han sido expuestas después de una grave devaluación del precio de la escena alternativa nacional colombiana, que va cambiando de forma, esto es, de sitio, en México, Río de Janeiro, São Paulo, USA, de los limones debido a la falta de subsidios e inició estudios en la escuela de música de participantes y modo de ejecución. En el título Londres, Berlín y Madrid. gubernamentales para la producción, protestan la Universidad Eafit con énfasis en percusión (reading room) está implícita una construcción A través del uso de la etnografía y la y tiran toneladas del producto, transformando sinfónica. de sentido que pasa por una acción que se investigación, está excavando y desenterrando así una cultura y despojando a cientos de Beltrán P. se sitúa entre, en su investigación está dando y una alteración de idea de lugar historias perdidas, gestos, noticias, imágenes y familias de sustento. explora lo interseccional, el estar en medio de que pasa por lo sonoro o específicamente rumores locales. Estos luego son re-elaborados Por otro lado, en 2016 el precio del limón categorías como método y como repercusión por lo audible como representación y como en instalaciones que utilizan performance, aumenta de manera absurda y da lugar a que de su formación multidisciplinar, considerando ficción. imágenes y objetos que van recapitulando se forme un grupo de rumanos en Murcia que los diferentes puntos de vista y la resonancia Para esta tercera sesión seleccioné del libro narrativas de microrresistencias dentro de crearon una banda de ladrones, alquilando en las zonas de conflicto. Lacan y los interlocutores mudos, publicado una nueva historiografía ficticia. coches para robar toneladas de limones de Reflexiona desde ámbitos como la arquitectura, por Slavoj Zizek, el capítulo de Miran Bozovic Como “arqueólogo de Occidente”, ha estado los campos. La policía buscó durante mucho la ficción-y-lo-efímero de lo audible, el cuerpo titulado «El cuerpo omnisciente», donde trabajando y viviendo en países como México, tiempo al grupo hasta que se apoderó de y el documento, en tensión y/o yuxtaposición se analiza el tema de la voz acusmática en USA, Cuba y Brasil, donde ha excavado desde ellos; la policía dio el título de «operación a otras ideas de lo espacial; el desarrollo de la primera novela escrita por Diderot, Les una nostalgia occidental por un pasado más lemon free» al evento.

202 203 Textos en castellano Paratext vol. 2

El artista se apropia del robo y del título de la imágenes. Desde entonces sus proyectos se de Moisés, situando al drone en una posición Marcel·lí Antúnez Roca operación y la presenta como una instalación en centran en la potencia de la robótica en el divina: omnipresente y todopoderoso. Durante Moià, 1959 movimiento, jugando con el peculiar hallazgo espacio aéreo a través de los drones. su expedición, Amorós se dedicó también a Periodo de residencia: septiembre 2015 - enero 2016 y observando cómo las oscilaciones de los Ha ganado los premios NextThings: NextSpace, recopilar mitos y narraciones de las personas subsidios estatales descarrían en gestos de Telefónica I+D y Centro de Arte Laboral, que viven bajo la amenaza de los drones Internacionalmente conocido por sus tan opuestos como tirar toneladas de un Vida Artificial: Inventivos a la producción. para esbozar la idea de una religión drónica. performances mecatrónicas y sus instalaciones ingrediente o, al contrario, robándola. Su obra ha sido expuesta en La casa encendida, robóticas. Sus trabajos se han presentado La pieza introduce pequeños gestos Madrid; Azkuna Centroa, Bilbao; Festival Dronecoria en numerosos festivales, galerías, museos y performativos tomados del género quinqui D-CAF, El Cairo; Centro de Arte Laboral, El proyecto Dronecoria se basa en un teatros de todo el mundo, como la Villette de del cine español, donde hubo gran fascinación Gijón; Red Bull Station, São Paulo; Festival proyecto de reforestación mediante el uso París, el lCA de Londres, el FILE de São Paulo, y homoerotización de muchos criminales. FACYL, Salamanca; Festival CynetArt, Dresden; de drones (vehículos aéreos no tripulados) el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Esta fascinación crea una posible tensión Victoria & Albert Museum, Londres, y MAAS modificados que permiten disparar semillas. Moscú, el DEAF de Rotterdam y el Performing entre el ataque que el pequeño delito genera Musem, Sídney. Frente a las técnicas tradicionales que Arts de Seúl (Corea), entre otros. a la tela del comportamiento burgués y a la Ha sido artista residente en MIS, São Paulo; requieren helicóptero con gran consumo A lo largo de más de 30 años de carrera, vez la romantización que muchos directores NP3, Países Bajos; Nuvem, Río de Janeiro de combustible y alto coste, Dronecoria Marcel·lí ha desarrollado un universo particular burgueses hacen de lo precario. y Laboratorio de Interactivos de Hangar, usa el método de dispersión por medio de en el que han contribuido su interés, entre otras Finaliza la pieza con el público ingiriendo Barcelona. bolas semillas basado en la anemocoria, cosas, por el cómic, el Art Brut, las vanguardias la narrativa a través de una limonada hecha que es un fenómeno de dispersión de las de los años sesenta o las tradiciones populares. onsite. Dronism semillas por la acción del viento. El proyecto Un cosmos completado por su inclinación por En 2013, el artista y activista español Lot Amorós Dronecoria rescata mecanismos alternativos ciertos elementos de la condición humana visitó los desiertos de Egipto en el marco provenientes de la cibernética, la robótica tales como la alimentación, el sexo o la muerte. de su investigación sobre VANT (vehículos y la fabricación digital para la dispersión de El trabajo de Antúnez tiene al cuerpo como PARATEXT #17 aéreos no tripulados). Una vez allí colocó semillas. La diseminación mediante drones elemento central, se mueve en la esfera del carteles por todo el territorio informando tiene la ventaja de eliminar la competencia de arte de la instalación y la performance, y desde Lot Amorós a sus habitantes de cómo protegerse de la planta madre y de localizar con precisión hace más de dos décadas está embebido por Elche, 1982 los drones Hebron israelíes. Los carteles la situación del nuevo cultivo y así aumentar la tecnología digital. Durante este tiempo, el Periodo de residencia: septiembre 2015 - enero 2016 reproducían instrucciones en árabe tomadas su oportunidad de supervivencia. Proyectos artista ha desarrollado un procedimiento que directamente de documentos auténticos de como Dronecoria representan un nuevo tipo denomina con el neologismo de la sistematurgia. Sin residencia fija, vive y trabaja alrededor Al-Qaeda sobre drones, pero suprimiendo de especies simbióticas que son producto de El quid de este sistema es la participación del mundo. Lot Amorós es un ingeniero todas las referencias militares o violentas, que procesos biológicos y tecnológicos a los que del usuario. La sistematurgia, literalmente informático y artista transdisciplinar español sustituyó por pacíficas instrucciones dirigidas se les añade el componente sociocultural «dramaturgia de sistemas informáticos», que ha trabajado en interfaces de visualización exclusivamente a dotar a los civiles inocentes que permite entender cómo estas especies se divide en tres ámbitos: interfaz, gestión de datos, performances en realidad mixta de una serie de instrumentos de protección híbridas tienen un impacto sobre temas críticos informática y médium. e instrumentos audiovisuales interactivos. frente a los vehículos aéreos no tripulados, relacionados al medio ambiente como es la Marcel·lí ha recibido, entre otras, las siguientes Ha trabajado con diversas instalaciones en consistentes en materiales cotidianos y reforestación artesanal. distinciones y premios: primer premio en residencias y certámenes internacionales de desperdicios, como automóviles viejos, Festival Étrange, París, 1994; Mejor New arte digital, como los proyectos EVA en São electrodomésticos estropeados, etc., con Media en el Noveaux Cinéma/Noveaux Paulo y Augmented Airspace en El Cairo. En los que construir dispositivos para inhibir Médias Montreal, 1999; Premio Max a los mayo de 2012 desarrolló en una residencia frecuencias, cegar cámaras, etc. Valiéndose nuevos lenguajes escénicos, España 2001; artística en Holanda su proyecto «Guerrilla de la retórica de la religión, los carteles de Honorary Mention en el Prix Ars Electronica, Drone», una interfaz aérea de proyección de alguna forma imitaban los diez mandamientos 2003; Premio Ciutat Barcelona en categoría

204 205 Textos en castellano Paratext vol. 2

Multimedia, 2003; Premio Ciutat de Barcelona Fases del proyecto: «Hipermebrana» (2007), «Cotrone» (2010), en arte y diseño, atendiendo a espacios en la categoría de Artes Visuales, 2014, y Octubre 2016, viernes 28 de 16 a 20 horas. «PSEUDO» (2012), «Ultraorbism» (2015) y, entre experimentales contemporáneos y formas de el Art Excelence Award 2015 Japan Media Espacio Ricson, Hangar, Barcelona otras, en las instalaciones «Tantal» (2004), pensamiento material. Explora las posibilidades Arts Festival. Primero workshop en Sala Ricson con la «DMD Europa» (2007), «EPIDERMIA» (2008), del relato gráfico #relatograma como objeto demostración de las herramientas y los «HIPNOTOC» (2008), «METAMEMBRANA» epistemológico, y desde ahí ha participado Systorgy diferentes sensores. (2009) y «ALSAXY» (2015). También ha sido en diversos proyectos y espacios culturales El proyecto Systorgy ha consistido en liberar Diciembre 2016, día 19. Espacio Ricson, utilizado en múltiples workshops, como el sensibles a las prácticas experimentales y herramientas y dispositivos que Marcel·lí Hangar, Barcelona de MITOTICA, realizado en 2011 en Costa colaborativas, como Medialab Prado y la Red Antúnez Roca utiliza desde los años noventa Presentación del proyecto y primeros materiales Rica. POL fue escrito por Jesús de Calle, de Arquitecturas Colectivas. para realizar sus acciones e instalaciones de Systorgy colgados en la wiki de Hangar. revisado por él mismo y por Matteo Sisti Ha colaborado en proyectos pedagógicos interactivas. org. En ella encontraréis las aplicaciones para Sette y Javier Chávarri. en el Museo Vostell Malpartida, MACBA, La Estas herramientas, ahora a disposición ser descargadas, los manuales de instalación PIXMAPS permite un player vídeo (marcas, loop, aventura de aprender y últimamente en el de quien las necesite, posibilitan construir y los manuales de fabricación en el caso de rewind, fast forward), mosaico de templates CCCBLab con el proyecto #Futurnet. estructuras interactivas temporales complejas. las interfaces, así como algunos ejemplos de 32x15 vídeos, mirror tipos caleidoscopio Es una de las fundadoras de Robocicla.net, Normalmente, los sistemas interactivos de todo. Hasta la realización del workshop de vídeo, transparencia de hasta tres capas un proyecto de reciclaje creativo y cultura contemplan tres ámbitos: las interfaces, se seguirán añadiendo contenidos a la wiki. simultáneas, diferentes cámaras, captura libre, y forma parte del comité científico del la gestión computacional y el médium en tiempo real, mapping de animaciones y SoPA, Congreso internacional sobre educación representacional. Sobre este diagrama, Febrero 2017, 2 y 3, de 16 a 20 horas, y 4 todo vídeos y reconocimiento de rostros e imágenes y socialización del patrimonio. Desde hace Antúnez ha desarrollado una metodología el día. Espacio Ricson, Hangar, Barcelona complejas. Esta librería está desarrollada algún tiempo colabora de un proyecto de que él denomina sistematurgia; literalmente, Workshop práctico para la utilización de desde 2010 por Sergi Lario y Javier Chávarri. archivo culinario y memoria política del barrio «dramaturgia de sistemas computacionales». las herramientas de Systorgy. El número de de la Barceloneta, escribe, dibuja todo lo que El corazón de este método es el programa participantes y los materiales que tienen que puede y tiene pendiente retomar la cerámica. POL. Esta aplicación ha sido hasta hoy traer los participantes se anunciará el día de utilizada por sólo por Antúnez, y lo que se la presentación del proyecto. Carla Boserman La investigación doctoral de Carla Boserman pretende con Systory es convertirlo en un POL es un gestor de contenidos interactivos Madrid pero Sevilla, 1984 tiene por título “Culturas experimentales y freeware. El proyecto contempla también capaz de comunicar una red de ordenadores, Periodo de residencia: febrero - mayo 2016 pensamiento material: una aproximación ofrecer algunas soluciones para construir interfaces, y otros dispositivos a través metodológica a la investigación en arte y interfaces y la publicación de la librería de una red de Ethernet gracias a varios Es licenciada en Bellas Artes por la Universidad diseño”. Propone dos desplazamientos. El PIXMAPS, basada en el software libre de canales, entre otros MIDI y OSC (Open de Sevilla y Máster en Comunicación, Cultura primero va del laboratorio científico a los Open Frameworks. PIXMAPS permite una Sound Control). POL permite, además de y Ciudadanía Digitales por la Universidad “nuevos” laboratorios, de los experimentos amplía gestión del vídeo. organizar las interacciones, crear diferentes Rey Juan Carlos I de Madrid. científicos a la experimentación colectiva y El proyecto Systorgy puede ser muy útil para partes interactivas y organizarlas en el tiempo. Es docente del área de arte de BAU, Centro de las formas de documentación propias de aquellas personas que quieran iniciarse en El ordenador que hace de server de POL Universitario de Diseño de Barcelona, la cultura experimental científica a las formas la gestión interactiva de la complejidad, así funciona de momento sólo sobre sistema donde imparte un taller permanente de de registro de la experimentación colectiva. como para aquellos que quieran hacer un operativo Windows, pero a través de los canales arte contemporáneo y otro de métodos de Un relato que se acompaña del trabajo de uso profesional. mencionados se puede conectar con otros investigación creativa. Ha formado parte campo desarrollado en los último años en sistemas operativos. La aplicación POL permite del proyecto Objetologías y participa de Medialab Prado (Madrid), en diversos proyectos Podéis visitar el resultado y descargarlo en: disponer de un programa abierto, modelable GREDITS (Grup de Recerca en Disseny i de la red de Arquitecturas Colectivas y en https://systorgy.hangar.org/dokuwiki/doku.php y reutilizable en otros trabajos. Hasta hoy POL Transformació Social). un proyecto de archivo culinario y política ha sido utilizado en las acciones «Pol» (2002), En su actual proyecto de tesis hace una en la Barceloneta. En estos proyectos, la «Transpermia» (2004), «Protomebrana» (2006), aproximación metodológica a la investigación aproximación metodológica se ha planteado

206 207 Textos en castellano Paratext vol. 2 desde la etnografía experimental, proponiendo el experimento y la experiencia, entre lo estandarizadas de presentación/recepción espacio altamente contaminado dentro del el relato gráfico (relatograma) como dispositivo singular y lo estandarizado. de audio e imagen. Así pues, mi práctica se área metropolitana de la ciudad de Barcelona. de campo en contextos de investigación y Un archivo a partir del cual se busca indagar trata mayoritariamente de propuestas que se creación colectiva. posibles ensanchamientos en la investigación mueven entre la intervención, la acción y la Web El segundo desplazamiento busca pensar en arte y diseño, explorando sus límites y performance, cuya intención es transformar la https://imvec.tech en cómo atender a prácticas entre el arte potencialidades. percepción del espacio e involucrar al público. Código y el diseño que suceden en “laboratorios” https://gitlab.com/imvec más allá de las disciplinas científicas y de 1. http://www.uglystudio.es/ Patiño, Patiño, Patiño Again Material didáctico las regulaciones académicas. Acción autopromocional para tres altavoces https://imvec.tech/formacion 2. La noción de “conocimiento inestable” es esbozada Espacios de investigación y experimentación y tiza. Social Media por la curadora Emily Pethick. Es un conocimiento material, donde se desarrollan prototipos, que contiene diferentes puntos de vista y zonas de https://quitter.se/imvectech se documentan procesos y se crean objetos, conflicto; en palabras de Pethick, un conocimiento que https://twitter.com/imvectech dándose una serie de prácticas que se aproximan “did not rest with a singular viewpoint, but contained de forma no siempre ortodoxa a la investigación, many differering, and often conflictual, perspectives” Xose Quiroga (Pethick, 2009). lo cual no significa necesariamente que no Ourense, 1979 Pethick, E. (2009). «Interview with Emily Pethick. On haya conocimiento en ellas. the institution as a site for artistic collaboration and Período de residencia: febrero 2017 - mayo 2019 PARATEXT FEATURING ENCURA #3 Durante la residencia en Hangar en el production». In Ericson, M., Frostner, M., Keys, Z., marco de la Beca de Investigación Artística Teleman, S., Williamsson, J. (eds.), The Reader: Iaspis El proyecto IMVEC desarrolla estrategias y Jaime y Manuela forum on design and critical practice (295-313). Berlín: Fundación Banco Sabadell-Hangar ha métodos de investigación medioambiental Madrid, 1984 / Granada, 1988 Sternberg Press. desarrollado parte de su actual trabajo de a través de un programa de formación Periodo de residencia: diciembre 2016 campo, experimentando con objetos sonda ECOforense, el prototipado de herramientas y manteniendo conversaciones con artistas de monitorización y la implantación sobre Manuela Pedrón Nicolau y Jaime González e investigadores residentes en el espacio. el terreno de herramientas y métodos Cela son investigadores, comisarios y Conversaciones que transcribe en forma Rubén Patiño investigativos ciudadanos. educadores. Su trabajo como colectivo se de relato gráfico y que junto con el estudio Barcelona, 1979 centra en la investigación artística y en la Ugly1 está prototipando y tansformando en Período de residencia: febrero - abril 2017 Durante la primera Beca de Investigación del capacidad del arte contemporáneo de generar una serie objetos para investigar. Estancia larga: abril 2017 - abril 2019 Laboratorio de Interactivos de Hangar, IMVEC distintas formas de narración que exploren Este proyecto está en proceso de compilación realizó el desarrollo inicial de los prototipos lo social y lo político a partir de la ficción. en el archivo «Excelencias Bárbaras». Mi producción artística se encuentra a medio Leptos, Teroda y Camioca y se produjeron, Como equipo curatorial, han comisariado «Art «Excelencias Bárbaras» es una zona de camino entre la música de club y las prácticas como retorno al centro, 80 horas de vídeo ficció» para CaixaForum Barcelona, proyecto conocimiento inestable2. artísticas contemporáneas. En particular, estoy del programa formativo de investigación ganador de la primera edición de Comisart Es una contradicción habitable. interesado en la generación de sonido por ECOforense. (2013) y C.I.T.I., Centro de Investigación Se buscan formas de excelencia investigadora medios electrónicos y en la exploración de Todos los contenidos del programa formativo, así Técnicamente Imprevisible en la Sala de Arte en arte y diseño, más allá de la academia. formatos híbridos de presentación en los que como la documentación de los prototipos, está Joven de la Comunidad de Madrid (2015), y Excelencias que son bárbaras, en su doble combino la inmediatez de la actuación en vivo disponible en la web del IMVEC, liberada bajo han participado en la ampliación del Archivo acepción. Bárbaras por foráneas, extrañas o con la transformación física de un espacio diversas licencias libres (licencia de producción de Creadores de Madrid de Matadero. En toscas. Pero también por llamativas, magníficas específico. Mientras que también trabajo con de pares y CERN Open Hardware License). 2016 obtuvieron una beca de investigación en y asombrosas. vídeo, gráfica, materiales e instalación, la mayor Junto al desarrollo de los prototipos y el comisariado y mediación en la Real Academia Es una pregunta acerca de las formas de parte de mi producción se presenta como programa formativo, actualmente el IMVEC de España en Roma y la beca Encura para rigor en la investigación creativa, que se ejercicios de deconstrucción del concierto trabaja junto al Colectivo StopCrematori en el desarrollo del proyecto «Chemtrails» en mueve entre el ritual y la disciplina, entre tradicional, donde cuestiono las formas la investigación de la villa de Sant Adrià como Hangar. Gestionan el espacio independiente

208 209 Textos en castellano Paratext vol. 2

FRÁGIL en Madrid. En 2017 han realizado La lucha libre, los romanos en el cine, los telepático y en la lectura algo de alucinógeno. la psicomagia y lo ritual hasta la creación de el proyecto «Alucinación colectiva» para marcianos, las guías de viaje o la publicidad de Nos gusta pensar las prácticas artísticas en prácticas comunitarias. En el trabajo de Paco la Biblioteca de la Facultad de Bellas Artes detergentes son algunos de los referentes que general, y este proyecto en particular, desde Chanivet, la ficción especulativa y sus derivados de la Universidad Complutense dentro del Barthes establece como mitos de su época. Este ese planteamiento; la preparación de una literarios, cinematográficos o conspiratorios programa «Adquisiciones Comisariadas». proyecto curatorial funciona como una suerte pieza como ejercicio telepático y la recepción son un elemento fundamental, construyendo de actualización de dicha obra señalando las como estadio alucinógeno. desde la práctica artística narraciones Chemtrails leyendas urbanas y las teorías de la conspiración A partir de estas imágenes e ideas, Eliana increíbles que atraviesan lo cotidiano desde Las teorías conspiratorias son las nuevas –entre la contrainformación y la ficción– como Beltrán trabajó para «Chemtrails» en torno a las formatos y estrategias muy distintas. Para leyendas. En los últimos años, este fenómeno claves en la configuración de la mitología técnicas de grabación de la escucha alucinada, «Chemtrails» partió del concepto de oopart, ha sustituido el concepto tradicional de relato contemporánea. El análisis y cuestionamiento Electronic Voice Phenomena o psicofonía. acrónimo de “artefactos fuera de lugar”, que popular gracias a un corpus de conocimiento de esta mitología contemporánea encuentra Desde su formación en arquitectura y los se utiliza para denominar objetos de interés alternativo que revela, especialmente a través en la práctica artística un importante ámbito planteamientos que el arquitecto japonés Sou histórico o arqueológico que se encuentran de Internet, los mecanismos ocultos de la de estudio, ya que la construcción de Fujimoto presenta en su libro Futuro primitivo, en un contexto inusual, piezas que podrían historia, la economía y la política mundial. mitos y leyendas es el motor de la propia trabajó en torno al hecho de habitar desde desafiar la Historia convencional. Con esta Uno de sus casos más emblemáticos son Historia del Arte. Se dice que al artista Chris la cuestión: ¿nido o cueva? Lo funcional idea desarrolló un dispositivo extraño que los chemtrails, esas nubes alargadas que Burden no le gustaba hablar de «Shoot», esa de la construcción, frente a la heurística, propone un rito iniciático hacia la alétheia. En aparecen constantemente en el cielo actual. Su performance que hizo en California en 1971 descubrir y aprender a habitar un espacio el caso de Alejandra Avilés, uno de los pilares traducción al castellano es «estelas químicas», en la que pidió a un amigo que le disparara dado. Eliana partió del sonido constante que fundamentales de su trabajo se encuentra y han generado una gran cantidad de teorías en el brazo con un rifle de calibre 22. Sin se escucha en los estudios de Hangar debido en las narraciones familiares procedentes de acerca de sus componentes y efectos en la embargo, las acciones en las prácticas artísticas al sistema de calefacción. Este sonido guio la zona del desierto de Sonora en México. meteorología y los seres vivos. El proyecto sobreviven fundamentalmente a través de su investigación en una larga búsqueda de Para este proyecto trabajó a partir de unos «Chemtrails» tomó como punto de partida narraciones, ya sean orales, textuales o en cavidades subterráneas que llegó hasta un relatos escritos por una de sus tías. Durante la este neologismo para desarrollar durante cinco soporte gráfico; son la única opción para las conjunto de cuevas en Marte. A través de residencia fueron tomando progresivamente semanas de trabajo conjunto distintas líneas audiencias secundarias, que es como Burden registros realizados en el estudio, grabados al más importancia dentro de ese compendio de investigación en torno a las capacidades identificó a quien no presencia la acción y derecho y al revés, conecta estos dos espacios de relatos aquellos recuerdos vinculados a narrativas del arte contemporáneo a partir accede a una performance mediante el relato. por descubrir, uno real y uno potencial. Por sus años como trabajadora social en la zona del trabajo de Eliana Beltrán, Rafael Pérez Para pensar en los procesos de comunicación su parte, Rafael Pérez Evans llevó a cabo de Sonora, donde trabajó especialmente Evans, Paco Chanivet y Alejandra Avilés, en diferido entre artista y espectador tomamos un spin off de un proyecto que estaba en en cuidados ginecológicos con mujeres de artistas residentes en Hangar. Las teorías también como referencia un texto especialmente proceso para Río de Janeiro. La pieza supone comunidades indígenas. El desenlace es una de la conspiración y las leyendas urbanas se inspirador firmado por el teórico José Luis un capítulo dentro de su investigación titulada obra misteriosa, que invita a descubrir paso convirtieron en el centro de este proyecto Brea. Se titula “Telepatía 2.0. La Teoría de las «Actos de borrar: cuando estás rodeado de a paso su interior. curatorial en función de su potencial narrativo Multitudes Interconectadas” y parte de un fealdad la belleza es inapropiada», que parte El resultado final de esta investigación colectiva y crítico, sus mecanismos de difusión ligados fragmento de 2666, la última obra del escritor de una leyenda sobre uno de los parques de tomó forma en un conjunto de siete cajas, que a la oralidad, la réplica y la mutación del Roberto Bolaño. En este libro aparece un relato la ciudad en el que convivían una importante incluían cuatro piezas cada una, realizadas en propio relato y por su capacidad para generar legendario según el cual la sociedad mapuche comunidad de trabajadoras sexuales trans. serie por los cuatro artistas. Las cajas fueron mitos e imaginarios. –los araucanos, para los colonizadores– En la actualidad toda esa zona de la ciudad enviadas a siete personas, seleccionadas a En su libro Mitologías, Roland Barthes presenta contaban con un sistema de comunicación ha cambiado mucho y la comunidad ha partir de un correo masivo que imitaba la y analiza un largo listado de cuestiones que y contrainformación que los españoles nunca sido expulsada del parque; sin embargo, estética y el vocabulario del clásico spam entiende como esenciales en la configuración consiguieron identificar y que posteriormente permanecen toda una serie de recuerdos y que ofrece al destinatario una oportunidad de la escala de valores y el imaginario de su se imaginó como telepático. A partir de este leyendas en torno a ellas que Rafa rescata en de increíbles beneficios. Este correo, cuyo sociedad burguesa de los años cincuenta. relato, Brea reconoce en la escritura un factor su trabajo, desde planteamientos cercanos a estilo fue generado a partir de la traducción

210 211 Textos en castellano Paratext vol. 2 en bucle de Google Translator, contaba en Desde el 2014 viene actuando como curador puede decidir qué es o no una obra de arte su trabajo «The world», de 2013, en el que su firma con la referencia al artista Bas Jan independiente después de haber realizado a través de criterios cuestionables desde el utiliza imágenes sacadas de libros de turismo Ader que, en los setenta se convirtió en uno cursos libres en la Escuela de Artes Visuales punto de vista de la teoría y de la crítica para reconstruir mundos ficticios. Cada una de los grandes mitos de la Historia del Arte del Parque Lage, en Río de Janeiro. El 2016 de arte. de las cuatro camisetas recibió el título «The del siglo xx al desaparecer en el océano pasó a integrar la red de agentes culturales En primer lugar, «Hecha la ley, hecha la trampa, world» acompañado por la letra indicativa Atlántico en su última acción, que consistía Curator’s Network después de haber sido o: el contrabando como alternativa» tenía de su talla: S, M, X y XL. en cruzar desde EE.UU. hasta Europa en el galardonado con la beca de investigación como objetivo poner a prueba, y en jaque, a Carlos Monroy (Colombia) tomó el abanico bote más pequeño que jamás lo hubiera del programa de residencias curatoriales estos dispositivos de control de las fronteras como un objeto ligado a la identidad española intentado. Las obras que forman parte de ENCURA, en Hangar.org, Barcelona. Entre al llevar a cabo la experiencia del contrabando donde imprimió uno de los temas de los «Chemtrails» no fueron concebidas para un las exposiciones que curó constan “El más de arte contemporáneo. En segundo lugar, frescos de un centro doctrinero colombiano: espacio expositivo, sino para ser recibidas a profundo pensamiento es un corazón latiendo”, también proponía rescatar una alternativa las formas ovales que remeten a los cráneos través de correo postal y desempaquetadas una individual de la artista Adrianna Eu, en propuesta por Lucy Lippard al final de los de los indígenas que vivían en la región y se en un ambiente doméstico, por lo que fueron Río de Janeiro; “Muestra Caleidosopio”, años sesenta: las «Suitcase shows», una suicidaron colectivamente cuando llegaron los especialmente diseñadas para su manipulación. colectiva que reunió trabajos en vídeo de serie de exposiciones de arte conceptual colonizadores, como un gesto de resistencia En este proceso probablemente hayan sufrido doce artistas contemporáneos brasileños que podrían ser transportadas de un país a a la violencia a la que eran sometidos. La transformaciones, algunas de ellas irreversibles, en el XXXFuorifestival, en Pesaro, Italia, otro dentro de su propio equipaje. traducción de la palabra chibcha que nombra la lo que convierte a los/as destinatarios/as en las y “Comensales # 1”, colectiva que reunió Para poner en marcha estas premisas, el plan provincia donde se sitúa el centro –Sutatausa– únicas personas que pueden explicar su estado obras de dieciocho artistas, entre brasileños de acciones fue trazado a fin de invitar a intitula el trabajo: «Pequeño tributo». original. «Chemtrails» se establece así como y extranjeros, en Río de Janeiro. artistas que podrían interesarse en participar Mano Penalva (Brasil) se apropió de las bolsas un experimento artístico sobre la importancia del proyecto teniendo en cuenta que sus de rafia que los vendedores ambulantes del rumor y la transmisión en las prácticas Hecha la ley, hecha la trampa, o: trabajos debiesen tocar en el tema de las utilizan para cargar sus mercancías o donde artísticas; un proyecto centrado en el relato el contrabando como alternativa fronteras, ser transportados desde Brasil hasta la gente lleva sus pertenencias personales y en la capacidad del arte contemporáneo En 1926, Constantin Brancusi realizó una España dentro de un equipaje y puestos a la en algunos países africanos. Así, el título para activarse a través de la narración. exposición en la Brummer Gallery de Nueva venta en las acciones expositivas que serían que eligió para el trabajo, «Caracol», solicita York para la cual envió una serie de veintiséis desarrolladas a lo largo de la residencia – esta doble característica al establecer una esculturas desde Francia. Cuando las esculturas una vez que sólo la venta del otro lado de la analogía entre las bolsas y el caparazón que llegaron a la aduana estadounidense, los frontera les conferiría el carácter de mercancía este frágil molusco utiliza como la casa que PARATEXT FEATURING ENCURA #4 agentes las examinaron e insistieron en imponer de contrabando. lleva sobre las espaldas. Además, el artista tasas de importación a la obra Pájaro en el En total, siete artistas se sumaron a la propuesta pintarrajea una expresión alegre y otra triste Maykson Cardoso espacio: tanto el bronce con el que estaba desde Brasil. Nuno Cassola (Portugal) envió en cada cara de las bolsas, como una manera Divinópolis, Brasil, 1988 hecha como su acabado no dejaban dudas dos trabajos: «Himno a la Alegría», de 2014, de llamar la atención para la recepción positiva Periodo de residencia: febrero 2017 de que se trataba de una pieza industrial y vídeo en el que el símbolo de la Unión Europea, y negativa que puede tener un mismo objeto. no de un objeto de arte. hecho con lana de acero, aparece en llamas y Maria Sabato (Argentina) presentó el calendario Es licenciado en Filología Hispánica y En efecto, si este caso arroja luz sobre la va deshaciéndose mientras de fondo suena el «Potra salvaje», en el que imprimió una serie Portuguesa por la Universidad del Estado de obsesión que el artista tenía por un acabado himno de Beethoven; y «Travessía», de 2013, de fotografías donde aparece desnuda sobre Mato Grosso, máster en Estudios de Literatura que borrara las huellas de su mano de obra un conjunto de CD con las grabaciones del un caballo en el campo. Si por un lado su por la Universidad Federal Fluminense y, –como apunta Rosalind Krauss en Passage ruido de las caminatas que el artista realizó trabajo juega con la imagen de la mujer y su actualmente, cursa el doctorado en Artes of Modern Sculpture–, él también demuestra cruzando las fronteras de algunos países objetificación en el arte, por otro también se Visuales, en la línea de Historia y Crítica que la aduana opera como un dispositivo sudamericanos. relaciona con el tema de las fronteras, que allí del Arte, en la Universidad Federal de Río de control que no sólo regula el tránsito de Daniel Escobar (Brasil) utilizó camisetas como no son comprendidas sólo en su dimensión de Janeiro. mercancías entre países, sino que también soporte para la impresión de fotografías de espacial, sino que también temporal.

212 213 Textos en castellano Paratext vol. 2

Gian Spina (Brasil) produjo el vídeo On fleur consideró desarrollar acciones expositivas en al llegar al país, lo vendiese y utilizase el primera edición de la Feria Supersimétrica. El and ball-fires, en el que aparecen imágenes la calle, sobre top-manta, como las mercancías dinero de la venta para producir una acción título de la acción jugaba tanto con el hecho de un largo pasillo en un campo de golf en de contrabando suelen ser puestas a la venta en una plaza pública de Río de Janeiro o São de que allí las mercancías estaban libres de Palestina, donde vivió el artista, mientras en los grandes centros urbanos. Paulo. Dicha acción consistiría en alquilar impuestos, como en las zonas francas, como una voz femenina lee uno de los poemas En este sentido, «Hecha la ley, hecha la trampa» un coche, llenarlo de limones e invitar a la con la idea de un lugar donde el arte era escritos por él con trechos de un relato se opondría al espacio privado, higienizado, gente a recogerlos, como una referencia a tomado, francamente, como una mercancía. sobre la franja de Gaza. Junto a Tali Serruya vertical y valorado del cubo blanco al plantear los coches de alquiler que hace poco años Enseguida, los trabajos producidos por el (Argentina), el artista también firmó «Land», acciones expositivas en el espacio público, fueron incautados por la policía española a un grupo de artistas residentes en Hangar.org un trabajo compuesto de un frasquito de vidrio sucio, horizontal y menospreciado de la calle, grupo de rumanos que los estaba utilizando viajaron hacia Brasil, donde por lo menos otras que lleva dentro una porción de arena del donde los trabajos serían puestos sobre una para robar y vender limones de contrabando dos acciones expositivas serán realizadas en Mediterráneo y un pen-drive con el archivo de manta negra. a Rumanía. las calles de ciudades como Río de Janeiro una videoperformance realizada por la artista. A partir de estas primeras deliberaciones Andrea Gómez creó unas postales en las que y São Paulo. En Hangar.org, otros cuatro artistas ya habían en cuanto al modo como se expondrían los imprimió citas sacadas de los textos teóricos sido seleccionados para integrar el proyecto: trabajos, el grupo de artistas residente en y filosóficos que hemos leído durante las Alejandra Avilés (México), Eliana Beltrán Hangar.org comenzó a colaborar al producir investigaciones y que hacían referencia (Colombia), Rafael Pérez Evans (España- trabajos que se relacionaban con el eje especialmente al tema de las fronteras. País de Gales) y Andrea Gómez (Colombia). conceptual del proyecto. Durante la producción de los postales, la artista Cada uno de ellos contribuiría desde cerca Alejandra Avilés trajo elementos de una invitó a un DJ para interaccionar con el ruido con las discusiones y acciones que serían investigación sobre los fragmentos de producido por las máquinas de la imprenta, planteadas desde allí, buscando también vidrio que son puestos sobre los muros mientras un grupo de personas acompañaba desarrollar trabajos que dialogasen con las como forma de aumentar la protección de y disfrutaba del proceso, que se convirtió en demás propuestas. las propiedades privadas. A partir de ello, la una fiesta. Además, la artista utilizó como Durante las primeras charlas con el grupo se artista desarrolló su trabajo «Asir», un conjunto pigmento de los postales la cochinilla, un evidenció el carácter de los trabajos que habían de piezas compuestas con estos fragmentos pigmento que fue utilizado como moneda de venido desde Brasil: la utilidad inherente a de vidrio a los que pegó peluche, camuflando cambio entre los colonizadores y los pueblos muchos de ellos, así como el hecho de que o sacándole del vidrio su poder de cortar. indígenas colombianos. Junto a la cochinilla habían sido producidos en serie y tenían un Eliana Beltrán buscó hacer de la propia manta mezcló un poco de MDMA, de modo que, precio no dejaban dudas sobre su condición su trabajo; como ella suele decir, atravesó la cuando uno envíe los postales por correo, de producto. Así, si el arte tiene una dimensión tela con líneas blancas, bordando un verso del esté cometiendo también un gesto ilícito. de sagrado –exclusivo, separado del mundo brasileño Arnaldo Antunes, que dice “Las cosas Al fin y al cabo, «Hecha la ley, hecha la ordinario, sacado de la esfera de la utilidad–, no tienen paz”. Y, además, como un modo de trampa, o: el contrabando como alternativa» la gran mayoría de los trabajos allí ponía poner en crisis las relaciones mercadológicas produjo su primera acción –«Acción # 1: A en jaque este estatuto, profanándolo, como del proyecto, propuso también que, en caso ras del suelo»– el 18 de febrero de 2017 en diría el filósofo el filósofo italiano Giorgio de que alguien compre su manta durante la acera de la aduana marítima, ubicada en Agamben, en la medida que lo devolvía a alguna de las acciones, los trabajos de los el antiguo puerto de mercancías y al lado un uso común. otros artistas sean puestos directamente de la estatua de Cristóbal Colón apuntando Con esto era necesario pensar en las estrategias sobre el suelo. hacia el Mediterráneo, en Barcelona. que fuesen llevadas a cabo con la finalidad Rafael Pérez Evans llevó su propuesta hasta Una segunda acción –«Acción # 2: Zona de mostrar estos trabajos sin afectar a los los últimos límites: compró un lingote de oro Franca»– fue realizada el 24 de febrero de juegos de sentido que estaban solicitando. de 10 gramos y recomendó que el curador lo 2017 en la misma semana de Arco, en la acera Por ello, entre las posibilidades discutidas, se tragara antes de volver a Brasil, lo expulsase del Museo Metro Chamberí, en el marco de la

214 215 Paratext vol. 2

ENGLISH Don’t expect anything Sergi whistles. great. An edited and Juan leaves. synchronized conversation Pep arrives. about Paratext

This name, Paratext, stands for a monthly About the Format program of presentations by the resident artists at Hangar, both long and short stays, lúa coderch (lc): when prersenting the as well as international, group and all research work of artists, Paratext’s format is very or production residencies. They take place characteristic and different from the rest. on Wednesdays, from 7:00pm to 9:30pm. Studio visits are uncomfortable, because they Those various artists present concrete projects leave the artist vulnerable. A workshop is or parts of their work in different formats. not a formalized space. Workshops are a TEXTS The sessions are always open to the public space of total improvisation, because they and hope to enhance interaction with the come to see you and you deal with it as artists themselves. you can, because there are not clear rules. We show things when we can, that is, in Paratext started in 2015. Currently, we are an exhibition, at the mercy, even though it celebrating its 24th edition. We have enjoyed pretends otherwise, of the rigors of formal the participation of between three and five space. It is the start of a new chapter. It is artists per edition. the space of calculated decisions, even if it is understood as either provisional or the The text that you are going to read next opposite. Moreover, doubt, in an exhibition, is a transcription of an audio recorded on is a staged doubt. Paratext is an interesting November 3rd, 2017, at Hangar, Barcelona. It format, because there are few and very clear documents the meeting of Hangar’s Program rules: at the Ricson hall (a black box), once a Commission, consisting of Lúa Coderch, Irina month, at 7:00pm, with 100 euros production Mutt, Juan Canela, Pep Dardanyà and Tere allocation and the understanding that it is a Badia (as Hangar’s director). The meeting is group presentation. It is a more formal space also attended by Sergi Botella as Hangar’s than a studio visit, with few but very clear residencies and activities coordinator. rules, which conveys a sense of security.

We acknowledge the language of the juan canela (jc): it is a public occasion. participants. lc: yes, it is a public occasion where we lose that Lúa is asking something. element of intimacy that belongs to the studio Tere leaves. She returns, bringing Iranian visit and where a ritual dimension becomes pastries. very evident. That makes us take in a Juan likes the ginger ones. clearer and more intentional manner and not Irina doesn’t like them. be at the mercy of what others question. It is They are talking about . more provisional than an exhibition, there is

216 217 English Texts Paratext vol. 2 more room for blurriness. It offers us a perfect very open activity. We do not precondition an interesting format, although, as you have format, as objects, performances, etc., or is and right opportunity to try things up, test how the money is spent or what format is mentioned, if that comes from someone limited by the white cube or by a timeline. materials, etc. This is its most notable virtue; decided. They can do whatever they want staying for a short time, visiting from afar It is, therefore, open enough to make you it is not a lecture; you are not in an academic in whatever format they want. and showing things that are done in another feel comfortable with different formats and context; you are not presenting works in an manner, it can also be interesting. To me, do it without having to explain much. It is so expected format, where you have to show jc: I find interesting those determining factors the most relevant aspect of that format lies open that, sometimes, explanations might what you have done in recent years. of the presentation that escape the way in halfway between both approaches and in be more or less needed. It is always positive which artworks are presented: the white that you are in a homey environment. Is like that the artist is there, explaining things or tere badia (tb): it is not about visibility but about cube and three months of exhibition. The having friends for dinner. nothing at all. To lower the rigor of a scripted sharing the project or the moment where we space here is black and you have only half an event works very well because we are not are at, share it within that suspended space, hour. Those two things change completely lc: it follows a very Hangar style. confronting the strict hierarchies applied to that black box we know as the Ricson. Also, what you are going to do with stuff. To be other formats. understand already your proposal gets all the attention, which is offered a place in such conditions forces tb: we have also witnessed some failures, but those dynamics because they are from the same the same as visiting, one-to-one, each other you to think about your work differently, it it is interesting to get a space where, if you professional field. This horizontal approach, studio. In Paratext you only need to formalize makes you do things in ways that perhaps make a mistake, no one will be surprised. We even if I dislike the word, is very effective, a proposal to share it. You do not need to you never thought before. need risk-taking spaces like that. There are both in front or distant from the work. deal with the high expectations that a studio none out there. When they present something, visit produces, which often translates into an tb: in Paratext, what we tend to do is to lower artists force onto themselves the requirement pep dardanyà (pd): I believe there are three good aggressive questioning of what you are doing. those expectations. The public does too, they that it has to fully work out, as if it was an things about this activity. It is, to begin with, come to witness what is cooking but not in an exhibition. Here things are more relaxed. an opportunity for audiences and artists to irina mutt (im): yes, sometimes studio visits exhibition format. The fact that people can Do you think, however, that space is necessary? better understand production processes. For a become an uncomfortable situation because come in at any time, drink a beer, etc. turns How does the artist cope with public failure? center like Hangar this is paramount. It is not visitors are not interested about the work of Paratext into a more flexible space, while only an opportunity to see how artists work every artist or they only target specific ones. remaining respectful to what takes place there. lc: my experience tells me that every time or the results they achieve, but also to think That is why Paratext offers a more open format It is probably easier for regular residents than I have tried to test something –that realm about production processes. It is important, of possibilities, hoping to better fit the needs for those on short term residencies, because halfway between what I can and cannot do– in addition, to do well communicating and work of artists into a presentation format. those come with the urgency to present things I have taken qualitative leaps that took me these efforts. In contemporary production in a different context and that brings back somewhere different. That has an extreme processes this is a crucial element. Some say sergi botella (sb): as opposed to studio visits, the classic format of presentation, that of value to me because we overtheorize the that contemporary art has become a mega- I have never encountered anyone refusing going through one’s own oeuvre. I do not visualization of processes and errors and that communication . That might be true. So, a Paratext. know if, in those cases, we should explain is misleading. There are practically no spaces let us find the positive things about this. This better what Paratext is or let those more where you can do mistakes or try things out. type of activity, I think, empowers it. And, lc: What do you tell the artists? How do you classic presentations take place also. lastly, it forces us to find new presentation ask them for a Paratext? im: if we take into account that Paratext is formats, not only to show working processes, jc: to me, Paratext becomes interesting when for an that belongs to the same but to show the results of that work too. tb: …that they have half an hour, that is a kind it takes a format that dares to try things that professional field, besides the presence of That is, we need to find new presentation of payoff, not a final product, but something are related to what you are working on. You some local visitors, etc., artists do not have to formats, specially, those which best suit their intended for sharing, with 100 euros budget know your project is not yet finished, but here explain their works and they can show things audiences, those that always demonstrate that they can use as they wish but not for a is a time for testing the ideas and formats in a raw and more straightforward manner, their involvement. I believe that those three personal fee, which they already receive from used in the process. Sometimes, when they or show part of a work or research. It does things are very important for activities of all other public activities. Otherwise, it is a just show slides, it turns out to be not such not have the impositions of an exhibition this kind and for an institution like Hangar.

218 219 English Texts Paratext vol. 2

sb: half an hour presentation from each artist, sb: the formats are very different, but they do not expect to find anything finished but tb: this lack of institutional regulation, allowing this is a small thing to ask, involves minimum are chosen by the artists. to be part of a process. Viewing it from that the public to move freely during presentations, risks and is very beneficial. perspective is very interesting because you to let them get up to drink a beer or exit the im: not asking for a concrete outcome, I also witness a test, a process, and you are seeing space whenever they want, makes them feel jc: I like this format because it is developed think is a payoff solution for everybody. It is it, not listening others telling you about it. more comfortable. under conditions that are not the usual, because beneficial to them to test things out. If that the artists are forced to find alternative ways is the result, we have then achieved a good tb: we have a question that has been posed im: the fact the we do not introduce the artists to present their projects. What I would do, equilibrium. In this light, this rehearsal or before and has created certain tension: or held them to a round of questions conveys perhaps, is to try not having them all behind beta state makes lots of sense. the issue that we, in Paratext, do not do, that sense of freedom, gives us more time a computer, etc. on purpose, an institutional presentation of and avoids rigidity, which is all very good. sb: yes, test and error, but also a chance to the artists. I think, on one hand, it produces jc: …there are already places to talk about organize thoughts about their work. an uncomfortable feeling, but, on the other, pd: in addition, we provide a leaflet, which projects in this manner, but, beyond my liking it keeps us from interfering the intimate and I think is crucial to help the public find its or disliking, there is no place to test things personal space that we hope for Paratext. way. Some artists are already known, but like this one. I believe that the virtues of this About the Institution even then, it is useful. The cost of that leaflet format lie on rehearsing things, not on telling sb: it feels strange, but then we discover why. should be, however, revised. things. In addition, the space is a friendly lc: in relation to the fact that, at that moment, It is less paternalistic. International artists environment, we know who the audience is. the institution steps back, I think is important are not accustomed to it, but it is part of our sb: we print it here on color paper. It is very Maybe, all that contextual intent to to revise how Hangar operates in relation mantra. They introduce themselves, describe cheap. should be taken by the commission. That is to it, as what happens, for instance, in who they are and what they are working also important. Whether you like it or not, Polivalents, which do not need the mediation on. We, nonetheless, write introductions of pd: that leaflet allows contextualization. We artists want to show these things in other of the institution, since the residents are the everyone in the leaflet of the event. pay more attention to the things they talk venues and this is an excellent way for it ones that invite and decide how they gain about and make more connections. I like to happen. visibility and what they will visualize. jc: there, you are implementing a little dose this informal aspect, offering a beer fosters of mediation and there is no need for more. a friendlier environment. Work must be done sb: There are lots of things taking place in tb: they decide what they will visualize and When one mediates, one repeats that discourse still with a dose of rigor if we believe that a format like Paratext. This already reflects they do it in front of their colleagues. that assumes what people will do or say, communication is a fundamental part of the idea that we had with Tere in relation to even though this venue is defined as “take production processes. That opportunity to its name. It refers to those things related to jc: that is what I was going to say, that the the space and do whatever you want”. That be able to talk to friendly people with a beer the text, but not exclusively to it. It fosters, Paratext group plays along you in some sort is a way to take a position about how the and comment about the show, so there is indeed, other ways to talk about work. of way. It is not a detached audience but the Hangar project should work like. this non-stopping and continuous exchange residents themselves and people that keeps on between presentations, is also positive. im: yes, it also refers to “para-text”, that is, that coming. It is a welcoming space. They show sb: for us, it is a way to make it more familiar. which relates to , which belongs to a natural affinity to it. From the standpoint We are trying also to be expeditious with sb: yes, it distends the situation on both sides, the text itself. It relates to what they decide of the institution, there is always a tendency time. We already took off the intermission on both the artist and the public sides. to say and do, be that painting, research or toward very rigid formalities. Therefore, if there break so as not to lose part of the audience. performance. Of course, there is always text are ways that the institution, in a deliberate If we take 15 minutes at the beginning of pd: I have noticed, however, that there is no aspect in language. Paratext is this opening way, can use to allow things to take place each Paratext, we would extend it too long. debate at the end. This is not something of language. What are you doing? Are you without further consequences, and artist and It is true, however, that some people need happening only at Hangar, it happens constructing a narrative, a performance or audiences are aware of it, we feel that makes to feel more accompanied. everywhere. It is hard to generate debates. a video? The language is not defined. sense. If I come to Paratext as a curator, I In some presentations, it is not necessary,

220 221 English Texts Paratext vol. 2

but there are others that deserve to have jc: I have a hard time dealing with this format. sb: yes, that is indeed the case. They have also tb: those 500 copies are sent to new artist, so them. I do not know how to instigate them. I think that there are artists that, obviously, options as to the amount of text and images. they know the context, and also to all those That could be one of our set goals. take a huge advantage of it. I think it is a Alex Gifreu proposed several alternatives, visitors that we think are relevant. useful compendium of all the things that depending on the needs. In addition, the artists sb: we are, for sure, not going to see some have taken place in Hangar during a year. themselves voted to choose the designer. sb: they are sent also to other institutions. of these artists again. That can be a good Everything is here, all in one package. There We think, however, that it is expensive and opportunity to exchange thoughts with them. is a bit of information about each artist. If tb: but, of course, there are some editorial that can be a problem. you look at the contents of the publication, rules that condition the outcome, and it is pd: perhaps, with more time, after their presen- however, everything in it can be found already very difficult to overcome them. pd: we could, perhaps, make a more economic tations, we can talk and debate with them. in the Internet. This catalogue format, as it use of resources. In relation to this kind of used to be done before, does not make much im: of course, catalogues are about this, to publications, this kind of projects and processes sb: it can be just a problem related to a lack sense anymore. Maybe, we need to rethink question if they make any sense or why they that we want to provide, we can, maybe, of a critical capacity. We do not have enough what kind of publication we should be doing. are published. At home, we cannot collect not print them in color but do it in black and . them all, so we have to decide which ones white, in a more austere way, no? We could pd: well, maybe we could consider increasing we keep and which ones do not. use cheaper paper, more like newspaper. tb: I completely agree. the production budget for the presentations If we, however, follow an editorial line, I also. That would be a good way to reinvest part sb: the texts must hold a relationship with can understand how that becomes more pd: I believe that before they used to go to of the costs allocated now to the publication. what is presented, but also show that things complicated to decide and how it can be less activities, but they went more involved, Are all artists receiving the same amount of appear later and evolve. What we have already dangerous to do it all of a sudden. We cannot with more commitment. There are now lots of money? If they do not spend it all, does the changed, at the level of documentation, is the redesign the publication each year. If that activities, but we attend them with a different remnant goes to a common fund that can use of the pictures of artists seated in front had been planned from the beginning, maybe attitude and view them with little engagement. be used for other presentations? of a black background, which has somehow yes, but now this would be detrimental. I do And, even though the social networks have continued, making them all look the same. not know to what degree that would have encouraged debate, that debate is brief, sb: no, they do not add to the expense of been detrimental, or what cost it would take, concrete and with observations not thought other proposals. im: so, we must work to make this catalogue but I imagine it would be expensive. It is a out enough. Open face-to-face debates are format useful, for them and for the context good communication tool. I believe this is disappearing. pd: I understand the managing difficulty. Also, too, without inhibitions, taking into account a book to keep. It follows a book typology I feel it is correct not to pay honorariums. who it targets. that is successful and that is important. It Artists have obligations as well as rights. It is well balanced. About the Publication is an appropriate payback. sb: it is uploaded to the Internet, so having all those copies might not be that crucial. Truly pd: this is the first one, no? tb: for the publication, we ask them for a tb: the publication was suggested by the interested people can find it there. small documentation, but I prefer that they Fundació Banc Sabadell. We agree to it because sb: yes, this is the edition for the first year. understand that opportunity as another space they fund it. Having that opportunity, we im: how you do that, its distribution, who We are now preparing the second one. to test things out. That would be an added decided to produce it with a maximum of receives it… all that is important. advantage. The publication is an interesting dignity. It is expensive, however. pd: therefore, this makes possible a change format because it opens the chance to think sb: the shipment is, in fact, something that in design so each year is different. If there how to document an exercise that is not thought jc: therefore, those pages are there not only we have already revised. It should be done is no editorial line, we are not committed of as definitive. To produce a publication, to to describe the work of the artists, but to by cheaper means. It is wrong to spend so no make it the same each year. Maybe, we stiffen that moment, is a contradiction, but allow other ways to talk about those works. much on this. could rethink the publication every year and it documents it also. add the pertinent changes to it.

222 223 English Texts Paratext vol. 2

About its Uses maybe use it again in other presentations. is to convey a sense of freedom and to avoid to gather specific people together, those we However, we find very difficult to assess the turning it into a simple request or job. think that could be interested to know the lc: which are the implicit and explicit demands impact on others, because artists only have work of a specific artist. we ask from the artists and what do we expect one Paratext each, so, during their two-year tb: of course, if you ask for something specific, from them? residence, they only share twelve Paratext. what you get is a job and, in the precarious tb: do you think that the PC (Program That concatenated replacement in the studios circumstances we are in today, that would Commission) has here a role to play? sb: the artists are not required to do a Paratext. in which every year we change half of the not be fair to them. So, do something that We do not plan it that way. To some types of artists to avoid the formation of hard group you can take advantage of it, that, above lc: yes, I believe so, the PC is the most residencies, the ones receiving a grant and differences also affectsParatext, and that all, you can use in your career as an artist. knowledgeable about the work of the residents. the short-term ones, we ask them to do it as a means that we have not seen all of them. We We could do spontaneous invitations, or we payback, always respecting the 30 minutes limit can inform artists about how presentations pd: for an activity that offers a diversity could ask the artists to suggest someone in and without budget. Long-term residents do were done before, but we do not have any of projects it is very difficult to get a total particular. not have that stipulated in their contracts. We tools to measure their impact on them. Where coverage of needs, but you can access all do that because, if we force that requirement, Paratext fails is with international artists on the technical equipment we have. jc: I think that is not too much work. If they we could undermine an interest, which, in short-term residency, because they do not finally come or not, that is another question. fact, is theirs: a space to do and experiment know what to do in that format. Recently, on anything. They all do it, some, of course, some international artists went straight to About Audiences tb: if we, however, ask artists to invite somebody with more enthusiasm than others. We do explain their work and their career trajectory special, are we not adding a staging element not impose a level of quality. The conditions without even mentioning what they were doing tb: we were also talking about more that works against what we believe best for are always the same, half an hour, 100 euros here. Since they do not have another venue specific when we invite people who we think Paratext? to be spent on whatever they want, to invite to present their work, they use Paratext to might be interested to come to Paratext. someone, to pay for something they are already do so, and that distorts the meaning of it all. On top of being an extra mediation task for lc: then, it must be the PC who, maybe, makes doing or for something new, etc. It can also Hangar, we were thinking how to advance those invitations and let the artists encounter encompass the complete span of their careers. sb: scheduling Paratext is also something forward with it. Perhaps, when we made the them among the audience. This, for that matter, The most important aspect is that they meet important. We do not force them to do it at selection of the artists, we can start thinking could be brought to the interviews, names each other. What we do not accept is that the end of their residency stay. If they want about what agents might respond better to of individuals –artists, curators– who would somebody comes here and leaves without to try it one month after arriving, they are their work and invite them. Formally, from be interested in these artists, so we can take knowing the names of those that worked with welcome. If they after having finished their Hangar, or informally, from the commission, that into account when we invite people to you the last three months. From that first goal, residency, for instance, two months after that, we could invite specific people that might be that specificParatext. Much better if the everything else is just added in context, etc. for whatever reason, they are welcome too. interested to know the work of the residents. PC takes care of this. Sometimes it has a big impact, sometimes not. We try, however, that they do not postpone it I think this is something we could do better. a year later, because, for publishing purposes, sb: on average, we get 40 people. Even though lc: It would be interesting to see if one Paratext that would mean breaking the timeline. jc: I believe this is a crucial task. it is not very indicative, because we have can authorize another Paratext, if someone Looking at annual results, it is the cheapest found various types of attendees, we have questions the format issue and tests the limits and better attended activity that we do here at im: yes, it would be interesting to invite encountered tourists, students, acquaintances of it, if it has an effect on the work of others Hangar. We are looking at about 400 people not only powerful figures, but also other of the artists… The most important, however, or it has influenced the followingParatext. annually coming to Paratext, and the 100 artists that could be interested in specific is that, if one hundred people come and none euros budget, many times, is not even spent. presentations. of them are residents, we are not pleased. tb: that has happened in the terms that Juan mentioned earlier. If you experiment on a im: the reason why we do not ask for a jc: …anyone related to each specificParatext. tb: until we found that format, we tried format and notice that it works, you will preparation time nor any concrete structure Yes, I believe it would be interesting to try other ways to do presentations every time

224 225 English Texts Paratext vol. 2 an artist came, but public attendance was ways to show things or the possibility to a natural way, although this often a difficult The of everything is ‹Nothing›; very irregular… At the end, the fact that it cross different themes… puzzle to realize :) There is a ‹Will› in the form of electricity; takes place every month, whatever happens, We as human have an antenna to helps. We have only cancelled one because im: there is no need to do something super- She worked and exposed in contexts like : capture this ‹Electricity›; of the strike and rescheduled another. The sexy or pleasing to the general public. We summerschool and exhibition in Salzburg - We are able to materialize this ‹Electricity rhythm is important. For that reason, we know who is coming, so we can focus things Austria, exhibition Vondelbunker - Amsterdam, into ideas, words, movements, thereby always insist that it takes place at seven, better. If we aim to encompass more, it will exhibition Oude Kerk - Amsterdam, several we identifying, coloured by our cultural on Wednesdays, always with the same text in end up more expensive and less concrete. exhibitions at Fontrodona Artspace - background; the presentation leaflets. To make it happen, Amsterdam, 3 years jury member for Only what is materialised is able to communicate we repeat it like a mantra. That means that, examination of new students at Gerrit with its environment; whatever happens, it happens. Before, we were Rietveld Academy - Amsterdam, several I transform and materialize what I feel needs to be talking about the problems with audiences, exhibitions Si.Si.Spex - Amsterdam, exhibition identified with a focus on personal edges, points but the most important thing is to present PARATEXT #10 at artroute ‹Kunst in Zuid› - Amsterdam, and marks with its relationships in between. something, whoever comes to it. residency HANGAR.ORG - Barcelona, lecture The combined use of materials is cocky, Lieselotte Fontrodona PARATEXT 10 at HANGAR.ORG - Barcelona, refreshing, renewing and sometimes rebellious. sb: those fixed elements are very important. Amsterdam, The Netherlands, 1976 exhibition Gerrit Rietveld Academie final show, They democratize things, because everything Term of residence: April 2016 exhibition artroute ‹Kunstvlaai›- Amsterdam, Words happens inside the same framework. exhibition ‹Ondersteboven› with Marjolijn Some letters form a word, a word forms a Lieselotte Fontrodona is graduated at the Rijks at Fontrodona Artspace - Amsterdam, sentence and some sentences form a context, jc: at the end, it is as easy as understanding Gerrit Rietveld Academy in Amsterdam in lecture ‹What is art?› Kersenboomgaardateliers a talk, , a story...Everything is about the that it is about appropriating an unusual 2016 department Fine Arts. She works as an - Utrecht, she won first prize GRIT project 2016 relation between letters, words and sentences. space to see what can I do with my work artist and is founder of Fontrodona Artspace - project : Melkweg Amsterdam (organized by The spirit of a thought identificates itself with in that context. Sometimes, one takes the in Amsterdam since 2013. On monthly base she ACE : Amsterdam Centre for Entrepreneurship), a conversation, an action or written words. challenge and fails. The risks are there. What organizes exhibitions with starting artists or she made several art travels : 2012 New York, A word identifies, gives a name, identifies a is important, however, is to understand more known artists with experimental works. 2014 Cape Town, 2015 Tokyo, 2016 New York, decision and carries the identity of a language... what it is and be able to convey it. The text She works in different ways; sometimes a 2016 Barcelona. After looking at something, we sometimes describes everything. The decisions taken work is created by accident, sometimes she give an answer like ‘WOW’, with this we after that are according to each individual. got inspiration by a dream, sometimes her During her time at Hangar.org she finished identify our feelings about what we saw, There will always be people inclined to do work is more conceptual. Her works often her thesis ‹the spirit of the Catalan identity in and the way how we say it gives weight to a slide projection. Even though it is a kind have a philosophical depth and are sometimes contemporary art› and made several artworks the word. and friendly environment, it is also a public called ‹alchemistic›, ‹mythical› or ‹religious›. for her final exam show. She contacted EINA situation. If you are a long-term resident, It is not done by purpose, although creating and studied in several libraries in Barcelona, however, you have more time to prepare artworks for her is her religion. interviewed several final year art academy and that allows you to work months ahead students as well as teachers about what is Cadine Navarro of schedule. With less time, you choose to In her works special attention goes to the cultural identity in art in general and what Kobe, Japan, 1977 be safe. Having local artists attracts people connection between materials. The materials exactly could be described as the Catalan Term of residency: April - May 2016 that know the work of other artists that no she uses are natural based : sea salt, rubber, identity (on a neutral way, without all political one knows in Barcelona. found pieces on the street, horse hair, latex, difficulties about this subject). As being Cadine Navarro holds a Masters in Fine Arts wood, metal, textiles, and so on. The use of half Catalan is was a intense journey with from Goldsmiths University London and came tb: residents very often come and many of adhesive tape or glue are absolutely forbidden. surprising conclusions, where I based my to Hangar through an exchange with HISK, them learn how to make it happen, other The different materials have to connect on statement on: Ghent.

226 227 English Texts Paratext vol. 2

Gathering the experiences from living in 7 treated in a general manner, they decided of having wasted the opportunities offered them to sign a contract of dubious legality countries and over 3 continents is a resource to embrace the incongruences of everyday in the center and falling into continuous when they entered the building. They created for Navarro. The core of her work questions life as a point of departure to develop visual procrastination. It involved the participation a tour, imagining historical anecdotes about how boundaries between and culture narratives. of David Mateo as judge, Mireia González insignificant objects, with the aim to construct operate over time. Continuously seeking the as prosecutor, Sara Álvarez as secretary and a very questionable and ridiculous historical gestures, sounds, symbols and forms that Starting with drawing, action and the reciprocity Google Translate as defense lawyer. memory of the space. embody modern boundary practices, Navarro between them, they produce all kinds of often uses her own story as a platform for situations that seem, at first sight, absurd, As soon as the action takes place, the At all times, Cuadrao pero Calvo defended collaborative work. Her recent enquiries but full of critical intent. incriminating evidence show the activities their actions as being justified by a concept into various codes of communication, both They explore the limits of public and private of the duo in the context of Hangar during of tacky-contemporary, the result of a post- human and non-human, investigate how they space, taking any input that draw their attention, the month of June. After the secretary read contemporary state of tackiness that explains can alienate or define the environments we connecting and reality. the indictment, the prosecutor disclosed the procrastination in the name of art. inhabit. She is interested not just in the word They do not want to define a unique field first evidence, and audiovisual work recorded as such, but in the way phonemes vibrate of action, but they choose to move along and edited in Hangar in collaboration with The verdict of the trial is that of a bad , and resonate and influence matter. that which best answers what they want to Eduardo Vecino as main actor. They are a child punishment that ridicules the false The sounds she gathers from encounters say. That way, they encompass video and accused of audiovisual abomination and image of power that was intended to be and through research are the élan vital of performance, as well as graphic work or the labor exploitation after forcing the testimony staged in Paratext. the work. From these sound vibrations she organization of events. to sign a false contract qualifying him of creates visual pictograms. Before the sound After that, they disappear, leaving no other henchman for Cuadrao pero Calvo during The materialization of that presentation sought becomes a thing, there is the gesture, the trace than their piss, nail clippings and their the shooting. Beginning with a song composed to break with standard presentations, creating voice, the declaration, and it is in this process body smells. They do not keep a formal by the artists, they edited a video based on a ridiculous tension between a figure of power of resonance where much of her research continuity in their projects, nor seek to exhaust a recurring aesthetic they use, a mixture of that demands retribution and the status of resides. all the aspects of the subject they research, random images from Internet and scenes a subject that works only at the last minute In Hangar Navarro was able to speak with choosing, instead, to constantly jump, thus recorded specifically for the occasion. and takes long periods of rest. Eduard Escoffet, Jordi Ribas, Juana Hurtado, conveying a feeling of disappearance and and Frederic Peres, as well as gather invaluable lack of continuity. In addition, the evidence also questions the input from fellow residents and staff at Hangar. In short, they fight to make enjoyment and productivity of the artists during the residency, pleasure the engine of their projects, hoping showing pictures of them sleeping in the Roc Jiménez de Cisneros to produce something honest to them. building and dancing in the video editing Barcelona, 1975 They end their academic studies at the Escola rooms, something they shared in their Instagram Term of residency: January - April 2016 PARATEXT #11 Massana in 2016, both with honorable mention accounts. At the beginning of the residency, in visual narratives. Currently, they are members they started a joined Instagram account to Roc Jiménez de Cisneros is an artist. He Cuadrao pero Calvo of the collective La Modesta, a pedagogical keep a daily journal of their experience at is part of the computer music group EVOL Barcelona, 1994 project materialized as a travelling fanzinoteque, Hangar. The aesthetic of their publication together with Scottish artist Stephen Sharp. Term of residency: June 2016 which aims to produce and invigorate the becomes standardized with a reduction of Their work deals the distortion of time and most precarious and experimental aspects of the use of color and an uploading pattern space, psychedelia and the deformation Cuadrao pero Calvo is an artistic duo founded self-editing inside the academic environment. (three pictures and three videos). of techno culture. EVOL works have been by Judit Cuadros and Sandra Calvo, in 2014, published by record labels such as Editions in the context of the Escola Massana. The Paratext that ends the residency of Cuadrao And finally, they presentTour poco relevante Mego, Diagonal, Entr’acte, Presto!? and ALKU, Tired of prescribed practices imbued in pero Calvo takes the form of a trial where the [Irrelevant Tour], a day in which friends of the which he codirects since 1997. His work has academic appearance, where issues are often components of the artistic duo are accused artists were invited to the residency, forcing been exhibited in group shows, festivals,

228 229 English Texts Paratext vol. 2 museums, clubs and galleries across Europe, the idea that unexpected mutations inevitably of cultural perception and interpretation. She Tatiana Muñoz Melo North America and Asia. Recent installations appear in any process of . is particularly concerned with how one’s Barcelona, 1993 and audiovisual pieces include: “Hands in the This modus operandi is also a commentary personal context informs the reading of text Term of residency: May 2016 air, reach for the laser” (Diapason Gallery, on the synthesizer industry, for the most part and images. For example, many foreign words New York, 2010); “Continuum Expanded” (at trapped in a cycle of repetition and nostalgia. have no direct into English. By She is a graduate in Arts and Design from “Sound Proof 4”, London, 2011, “Sound Spill”, One of the pioneers in the industry, Dave projecting words and images drawn from Escola Massana. I have chosen to pay special The Hague, 2012, “The Experimental Music Smith. stated the following in an interview with contexts other than those of the viewer, she attention to those things that I thought were Yearbook”, Los Angeles, 2013); “Tetralemma the Nashville Electronic Music & Synthesizer intends for the viewer to puzzle through unique in school: craft workshops. I have + Tetrafluoroethane” (Graham Foundation for Group (03/15/2016): “While it’s fun to recreate the potential meanings. She intentionally learnt with my hands, in a self-taught way, Advanced Studies in the Fine Arts, Chicago, the spirit of the older instruments, we usually focuses her projects around concepts that knowing and transforming matter: wood, 2011); “Rara Avis” (CosmoCaixa, 2011); “A very prefer to build new instruments. It’s more fun are difficult to articulate and yet resonate with jewelry, stained glass, engraving… but, above short proof of Forester’s rigidity result” (with to build new instruments. We’re not doing universality, such as selfhood and recognition all, ceramics, with which I have developed Mark Fell, at BIACS, Bienal de Sevilla 2008, this just to make money. (…) We like to do (misrecognition) of others.Working across the a relationship of love and fascination that I and later exhibited at the Istanbul Biennial something that’s new that really hasn’t been gamut of photographic processes — from keep exploring every day. 2010, Viena 2011, and ZKM Media Museum, done before, instead of just building these alternative to digital — Köymen art centers on My creative practice is based on observation 2012-2015); “Sin Título” at “Volumen”, LCE, clones for the next three years. There’s more issues arising from place, culture and social and the analysis of the context that surrounds Madrid, 2013; “Hyperobject-1” (at “OFF SENSES interesting things to do.” NOTE: Despite Smith’s interaction. Her perspective is humanistic and me. I use drawing as a tool. I combine theoretical | FUTURE SENSES, GEMAK”, The Hague and statement, over the last 3 years, most products universalizing; she regards these issues to research, which it becomes grounds to generate Art Brussels, Brussels, 2014); “Opus 17a FAT released by Dave Smith Instruments have be common territory for all human beings. thought and critical reflection, and empirical Interval”, (Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, been clones and new versions of classic and Köymen has had solo exhibitions locally and research with which I learn from matter. There 2014); “Opus17aSlimeVariation#5” (Call & recent synthesizers. internationally in museums and galleries is always a close relationship between the Response, London, 2015); “Algo Fluorescente” including the Center of Documentary Studies hand and the head. (Laboral Centro de Arte, Gijón, 2015); “HSOC” at Duke University, Light Factory (North From the comfort of a privileged situation in (with Sergi Botella, “Visceral Blue”, Barcelona, Carolina), Austin College (Sherman, Texas), which I can do and fight for those things that I 2016); “MOC” (at “Vint Mil Cavalls de Potència”, Tuba Köymen and the Museum Center in Baku, Azerbaijan, like and believe, I observe my surroundings. I Barcelona, 2016); “Opus17aSlimeVariation#12” Ankara, 1972 Korea. Köymen has organized or assisted in see a globalized society that is mostly frivolous (Konrad Fischer Galerie, Berlin, 2017); “Plec Term of residency: July 2016 the organization of exhibitions of photography and individualistic and where the relationships Elàstic”, solo show at Arts Santa Mònica, and art — including the Istanbul Biennial — between what we are and the world are being Barcelona, 2017. Tuba Öztekin Köymen is an artist, educator and and has led or participated in workshops, replaced by superfluous and banal needs. designer who lives and works in the Dallas/ collaborative projects, and group exhibitions In front of that situation, I think that it rests At Paratext he presented the result of a personal Fort Worth Metroplex. She was born in Turkey nationally and internationally. on our hands, on our actions, on our ways research around some classic clap sounds of and graduated in 1995 from the Department of Köymen taught as an adjunct professor for of doing, how we are going to construct the iconic 1980s drum machines (Roland TR-707- Graphic Design at Bilkent University. In 1999, several years at Texas Christian University future with what is available. 808-909). Part of this process consisted in the she was awarded an MFA in Photography and served as a visiting professor for spring On July 2015, I did my first residency at the recreation and modification of a TR-909 clap and Digital imaging by the Maryland Institute of 2014 at Austin College in Sherman, Texas. Essaouira Contemporary Art Center in Morocco. clone and of special wiring to alter and control College of Art. Currently, she is working at the Kimbell Art In 2016, Hangar gave me a residency grant the metronome of a TB-303 synthesizer. As Köymen’s art calls attention to human nature Museum’s Education Department as an educator at the Cabaña, where I began developing in most of EVOL’s works, the starting point by offering candid scenes of everyday life and facilitator. the project De la tierra al plató [From Dirt for the project was imitation. Not so much through the media of photography, mixed to the Set]. as an end in itself but as a springboard for media and photo based installations. Her body In 2017, the Sala d’Art Jove gave me a grant deformation of certain standards, relying on of work and practice addresses the challenges to continue developing the project.

230 231 English Texts Paratext vol. 2

Clay Transmutation: from Dirt to the Set know, understand and build my own device PARATEXT #12 Proyecto Supermax: Las redes del poder From Dirt to the Set is the project that I was after I have already used it. [Supermax Project: The Networks of Power] able to start while in residency in the Cabaña During my stay at the Cabaña de Pep Vidal at Alán Carrasco At the end of the eighteenth century, Jeremy de Pep Vidal at Hangar and I currently continue Hangar (May 2016), I only used clay from the Burgos, 1986 Bentham, the father of Utilitarianism, developing with a grant for Intervention in grounds from the old factory at Can Ricart for Term of residence: May 2016 elaborated, under the auspices of George the context of Nature and Landscape from the project, the building of the kiln, bricks, III, a polemic penitentiary reform that would the Sala d’Art Jove in collaboration with Lo food dishes, cooking pots and the chimney. He holds an Advanced Technical Degree in leave him in confrontation with the English Pati del delta del Ebro. The grounds of Can Ricart, as many other Photography by the EASD-ADGE, Escuela de king. However, the system that he invented The point of departure is the political position in Poblenou lately, have been targeted for Arte y Superior de Diseño in Vitoria-Gasteiz, –the panopticon– became, from then on, of choosing, defending and exploring ceramics demolition and real estate speculation. During is a graduate in Art and Design from the a very famous structure for constructing as a raw material. This is a complete recyclable 2005, 2007 and 2008, for instance, many parts Escola Massana in Barcelona, has a master in prisons as well as factories. The aim of the material until is baked in high temperature, of the factory were demolished as consequence Museum Studies and Critical Thinking (PEI; traditional panoptic structure is to allow when it changes its molecular structure and of the real estate speculation that the 22@ Programa de Estudios Independentes) from the guardians, hidden in a central tower, to turns into stone (long durability material). city planning unleashed, destroying industrial Barcelona’s Museum of Contemporary Art control prisoners locked in individual cells These and other ceramic properties constitute heritage and eliminating 240 jobs. In December and a master of Compared : Literary arranged around it without them knowing the engine of my research when dealing with 2015, another hidden wave of destruction took and Cultural Studies from the Universitat they are being watched. the objects that surround us. place in the private section of Can Ricart. Autónoma de Barcelona. The most important effect achieved by the The central idea of the project is to change The neighbors were able to stop that last His artistic practice encompasses several panopticon is to induce in the detainee a clay (raw material), using kilns to bake clay wave of destruction. The bulldozers left as subjects, but pays special attention to processes state of conscious and permanent visibility at high temperatures, and make dishes for soon as the police arrived because they had linked to the construction of the discourse of that warrants the automatic functioning of eating and cooking, as well as make use of no permits for the demolition of buildings. Power, the induction of collective memory, power without the need of being evident every the energy from the kiln to cook food with. During my stay in Hangar, I got very familiar failed historical projects and moments of moment, since the prisoner cannot know It works as a self-replicating device: the kiln with the small corners of Can Ricart, like that crisis, revolt and violence. when he is watched and when he is not. This bakes all the objects necessary to build or of the Clock Tower or the wreckage of the He has received several acknowledgements, an is how a “feeling of invisible omnipresence” expand the kiln itself, to cook and eat as so called “zone of influence” from the BCIN award from the Associació Catalana de Crítics is created. (Surveiller et punir: Naissance de well (bricks, dishes, cooking pot, utensils…) (Bien Común de Interés Nacional) [Public d’Art [Catalan Association of Art Critics] for la prison, 1975, Michel Foucault) For me, cooking is the essence of inhabiting Good of National Interest], privately own his publication Situaciones [Situations], the From 1959 to 1963, the Stammheim prison space, of being in relation to time and working today and in danger of disappearing due to Baden-Württemberg-Catalunya Grant and was built in Stuttgart, which would begin with our hands. I am interested about the damage and neglect1. the Agata Baum de Bernis Grant for artists operations in 1964 as a type supermax prison relations and the rituals that are produced To find clay near the wreckage of the factory and cultural managers. (super-maximum security). In 1975, that prison, around the fire and the table, which are also at Can Ricart and that it was suitable to build, Relevan Exhibitions: Deus ex machina (Centro known as one of the most secured prisons in related to sharing. cook and eat was an incredible discovery that Cultural de España in Lima, 2017), Gelatina the world, would receive several members I start with the notion that those things that made me stick to the decision that I was only dura. Històries escamotejades dels 80 (MACBA, of the West German guerrilla Rote Armee surround us condition our way of doing, the going to use that clay. Currently, it is very Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Fraktion. The penitentiary wing had to be same way that our ways of doing shape and valuable both to the neighbors and to the 2016), Die Möglichkeiten (Württembergischer remodeled, adding a special pavilion for transform our reality. production spaces in the neighborhood, as Kunstverein Stuttgart, 2016), La contrarevolució the RAF prisoners and courtrooms to avoid The aim of this experimentation is, on the one well as to the private companies. dels cavalls (Can Felipa, 2016), La història moving the Baader-Meinhof accused to the hand, to check if the tools or devices that we es repeteix més de dues vegades (SAC, Sant outside. According to the official version, Ulrike 1. Heritage study conducted by Tatjer, Mir, M., Domènech, use affect and condition the methodologies Meinhof, founder of the group, took her life U., Grup de patrimoni Industrial (2005). Can Ricart. Andreu Contemporani, 2016), Ne travaillez th and their resulting objects; and, on the other, Estudi patrimonial (abstract). Revista Bibliogràfica de jamais (ADN Platform, 2015) and Pop_up Spaces May 9 , 1976, in her cell at Stammheim. On to check if it affects and how it affects to Geografia i Ciències Socials, Uiversity of Barcelona. (Ch.ACO, Chile Arte Contemporáneo, 2014). October 18th, the other leaders of the RAF,

232 233 English Texts Paratext vol. 2

Andreas Baader, Gudrun Ensslin and Jan-Carl history of struggle of the COPEL, Coordinadora his work was collected in Collection Project Oskar Klinkhammer Raspe, were found dead in their cells too. de Presos Españoles en Lucha –inspired for Young Taiwanese Artists of National Meerbusch, Germany, 1985 That same year, during the Brazilian military indeed in the Groupe d’information sur les Taiwan Museum of Fine Arts in Taichung. Term of residence: September - October 2016 dictatorship, the famous philosopher Michel prisons, created in 1971 under the auspices As for the residency, he was invited to La Foucault would give the lecture titled Les of Michel Foucault himself– in prosons like Maison Laurentine in Champagne, France Oskar Klinkhammer is a post graduate student mailles du pouvoir [The Meshes of Power] Carabanchel or La Modelo in Barcelona at in 2012, and Hangar in Barcelona, Spain in at Braunschweig University of Art (HBK) and in the Department of Philosophy of the the end of Franco’s regime. 2016. His works were exhibited in Taiwan holds a diploma in media art. He studied art University of Salvador de Bahia. That text, and around the world. history at Heinrich Heine University, Düsseldorf still not well-known today, was closely related In 2016 summer, I have finished my solo and media art at Karlsruhe University of Arts to his Surveiller et punir: Naissance de exhibition “Beneath Daylight” in Taipei. Due to and Design (HfG), Berlin University of the Arts la prison [Discipline and Punish: The Birth Ding Chien-Chung the concern in natural environment, my works (UdK) and Kyushu University, Fukuoka, Japan. of the Prison], published the year before. Taipei, 1983 often investigate the link and conversation Klinkhammer works multi and interdisciplinary, While in Surveiller et punir Foucault described Term of residence: September 2016 - October 2016 between light and energy, which lays in the but preferably in the media of sculpture, the panoptic system and how it is capable environment, body, and memory. Created during painting, video and film. For his works he to warrant the automatic functioning of Ding Chien-Chung has taken courses of my stay in Hangar, the Paratext Presentation uses electric motors, found objects, steel, power, in his lecture Les mailles du pouvoir, Computer Animation and Interaction Design continues this imagination. I assigned nature glass, peepholes, surveillance cameras, and especially during the questions posed in college, and has finished his graduate and energy as my subject, themed with the and video mixers. Klinkhammer leads the at the end, the philosopher analyzed the degree in the department of New Media dry breeze and sea in Barcelona. Three sets viewers gaze into small, private realities that contemporary usefulness of prisons putting Art in National Taipei University of the Arts. of fans are controlled by programs to blow are simultaneously capable of reflecting and especial attention to usefulness of the prisoner His early works concern the corresponding up the 6-meter-long strips of transparent describing large, complex connections. By itself. relationship among structure, rotation and plastic cloth, with the light shedding on it in directing the gaze with the help of tools of The Supermax Project is based on an extensive space. Through the sounds and light from the dark room. The rise and falls resemble the surveillance technology, not only various research and documentation about several well-designed machinery, he explores the waves in the ocean, bringing up the sand and types of hierarchies of the gaze are revealed spaces and enclosures of confinement and repetitive issues between mediums, the futile scraps lying on the sea floor, which seems and investigated, but also its often attained punishment whose historical and political poetry in artworks, and the unfamiliarity like evoking the fragment of memory during association with the panopticism points to a context is played in relationship with the in daily and standardization, offering the a sound sleep. social critique of surveillance. The transmission contents of original lecture of Foucault in audience with a different perspective of living This installation presents the procession of of the actually existing world into the mediated Brazil. That was done in such a way that, in system. As a usual material in creating, “light” my creation. Through the investigation in reality can be understood as an ironic link my first stay in Stuttgart’s Württembergischer constructs the context and axis of the work, this stage, I will finish my next project, which to social attitudes and propaganda and the Kunstverein, the text was associated to corresponding the relationship focusing on also corresponds to my former work “Liquid attempts to establish truth within a morbid the 1977 Deutscher Herbst context, in an time and space. DING attempts to withdraw Scene” –scanning the scene horizontally with society of comsumption and control. Perversion, imminent publication titled Projekt Supermax the machinery in his recent works, echoing linear x-ray, and recording the relationship compulsion, neurosis and fetish of patriarchy I: Die Maschen der Macht, which would be the natural state of the involving space. Also, between space and time by long exposure and the artifices of everyday life are disclosed. printed by inmates of the Justizvollzugsanstalt he extends the interpretation of light to the photography. The new creation will apply 3D Viewers see images of decadence, of the Heimsheim prison. relationship between the viewer’s body and scanning technology. By means of the kinetic beauty of death and the absence of vital energy, In a second phase, the academic text is going memory. installations and 3D scanning, I will present symbolized by machinaries that propel the to be the axis of a second publication titled Ding Chien-Chung was selected in File 2014 the flowing sea of Paratext, linearly recording specimens. The incomprehensible is magnified, Projecte Supermax II: L’ordre dels Estats no in São Paulo, Brazil Art·sanya - Huayu Youth the state of space under compressed time. surveilled, and projected, affording insight tolera ja el desordre dels cors [Supermax Award in China, and Made in Taiwan - Young not so much in a scientific or technical sense Project: State Order Does Not Accept the Artist Discovery in Art taipei, and also was as in the form of a subjective experience. The Disorder of Hearts Anymore], which follows the honored in Taipei Arts Award in Taiwan, and action and the figures are not deciphered;

234 235 English Texts Paratext vol. 2 they refer to their own growth and decay. right where all the tourists are. Also, when I He graduated in 1988 from the State Academy specialization on Interactivity and Usability A farewell to earthly doings. arrived in Barcelona, I had to learn that most of Fine Arts Stuttgart. He focuses his research Design from the UOC. He has focused his Some shows: The Kinetic Circle, Anitchambre, people here call the monkparakeet a plague, on the human conditio as influenced by the research on the relationship between technical Düsseldorf, Germany (2016); Jubiläum, because the parakeets are noisy and poo virtual environment and urban contemporaneity. production and artistic production. He Kunstverein, Radolfzell, Germany (2016); everywhere. So it can’t be a motiv for any His previous works, exclusively created in combines this activity with design projects Relation Dose Effect, Luis Leu, Karlsruhe, positive aspects. It actually tourned out to collaboration with Sylvia Winkler, can be targeting interaction and interface creation. Germany (2016), por-bling-inter-fist-form, be a much better image for masstourism, looked up at: www.winkler-koeperl.net His work develops within a context charac- CONTAINER.jetzt, Düsseldorf, Germany (2016); which causes many problems in this city. terized by the use of tools and processes Let Me Wrap You In My Warm and Tender Well, after three weeks stying at hangar I Sexual objectification is the action of using a that we define as a step by step exercise. Love, Sushila Malloy, Karlsruhe, Germany decided to start working on a mechanism that person as an instrument for sexual pleasure. The technique declares itself formally and (2015); Gakuten, Tokyo Big Sight, Tokyo, Japan tries to copie the motion of a birds wings. The Objectification means, in a wide sense, to is both the practice and subject of the work. (2014), eX14, Lunetto, Fukuoka, Japan (2014); plan was to build it from material I collected treat persons as merchandise, as an object After taking that idea as point of departure, Geisterbahn, Galerie Unk, Landshut, Germany in the streets, which worked out to a certain without taking into account their personality he proposes two lines of work: the production (2012); bling-bling-ding-ding, Lotte, Stuttgart, degree. I had the idea, that he machine might or dignity. Objectification is usually analyzed procedures, processes and mechanisms, and Germany (2012), Black Chamber, Tanja Goethe, work as a display for smaller found objects. at a social level, but it can also refer to the the social configuration of technology, as well Düsseldorf, Germany (2012), Young at Art, then I tried to attach palm-tree-leaves on the behavior of individuals. as the intervention and the use of tools and/ Raum für junge Kunst, Zürich, Switzerland moving parts, since the palm tree, just like The notion of sexual objectification and, in or software related to language. (2011); Video etc., National Center for the monk parakeet works as a symbol for particular, the objectification of women, He has received the art production grant from Contemporary Art, St. Petersburg, Russia (2011). exotic, it promises nice waether and white sand is an important aspect of feminist theory the Fundación Guasch Coranty; the Carta beaches, paradise, holidays –the association and psychological constructs derived from Blanca grant from the FAD (Fomento para In my application for the exchange i wrote with (mass-)tourism is obvious. Also it’s green feminism. Many feminists believe that sexual las Artes y el Diseño), where he is developing that i planed to do two things as starting colour would match with the starting-point objectification is regrettable and plays an an interdisciplinary research project; and points for developing a new work. 1. To go for to work about the parakeets, la cotorra. important role in gender inequality. Social the Baden-Württemberg-Cataluña 2016 long walks and hikes in the city of Barcelona Finally though, I liked the plane mashine, commentators believe, however, that some grant to do an art residency in Stuttgart. He to collect impressions but also objects of without anything attached to it, the most. Its modern women objectify themselves as participated as collaborator in Visualizar 2011 interest. Objects that are capeble of telling steel bars moving in an uniform undulation, expression of their empowerment. and Interactivos 2013 at the Medialab-Prado. He a story or something about Barcelona and/ the old woods the construction is made of, https://en.wikipedia.org/wiki/Sexual_ completed residencies in Corelabs [New Media or it’s habitants. Those objects would be the the sounds it makes, constantly moving, is objectification Art Production Center] in Beijing, Constant material to think about and to work with. 2. talking about Barcelona, its habitants, its Association for Art and Media in Brussels, To follow the monk parakeet during those beauty and problems and about Palms & Hangar.org Centre de Producció i Recerca hikes. The monk parakeet should help me find Parrots, of course. d’Arts Visuals in Barcelona and Kunststiftung routes through the city off the beaten track, Diego Paonessa Baden-Württemberg in Stuttgart. He has worked off the touristic ones. Besides they should help Buenos Aires, 1970 and exhibited in institutions like Centro de Arte me find a topic, a shape, inspire me in some Term of residence: May 2014 - May 2016 Santa Mónica (Barcelona), BCN Producció, way, so a new work could evolve. Beforehand Stephan Köperl La Capella (Barcelona), Hangar (Barcelona), I had the Idea that the parakeet might be an West Germany, 1966 Graduate of Fine Arts from the Instituto Centro Cultural Borges (Buenos Aires), ISEA 2016 image for positive aspects of globalization, Term of residence: September 2016 Universitario Nacional de Arte (Buenos (Hong Kong) and WKV Kunstverein (Stuttgart). such as more colour and diversity in european Aires) and DEA (Diploma of Advanced cities. What actually happened was that i Stephan Köperl is an artist living in Stuttgart Studies) from the doctoral program Pintura Public Domain Energy had to realize, that the monk parakeet lives that works on the field of public interventions, en la era digital [Painting in the Digital Era] It is a research project that brings together in the citycenter, at las ramblas for example, as well as short films and small budget videos. (University of Barcelona). He has also completed two lines of work: The production of energy

236 237 English Texts Paratext vol. 2 from an experimental DIY perspective and the completed her BFA from the Indus Valley Hangar.org in 2016. Mariam Suhail currently present this part of my practice, to see what production of collective knowledge about the School of Art and Architecture, Karachi lives and works in Bangalore, India. was possible. I thought I would try and find a idealist notion of permanent energy from a (2001) and taught there as well as the School way to just show the so that everyone low-cost point of view. It consists of a gathering of Visual Arts and Design, Beaconhouse Books can see at least some of them properly and of Youtube videotutorials that users use to National University, Lahore between 2002 I have been making and showing books as the conversation can continue simultaneously. practice and experience electric energy. to 2008. Mariam Suhail’s work stems from part of various projects since 2011. These I’m not sure if the session was successful, The videos belong to different areas of research the incidental, undocumented minutia of are not catalogues or indexes but works on however I did get some results: and development, from the purely domestic to conversations, mass-media, culture, and the their own where I’ve been exploring and — I realized that it takes much longer academic experimentation and dissemination everyday. She employs language from within employing the book as a medium. While than I thought to ‘show’ a full book on at the university and industrial level. All these these sources to dissect and represent what the ‘Artist book’ over time has acquired a screen and so the number of books I was materials share one single idea: to produce may exist in the spaces between exchanges, place of preciousness (as unique object to hoping to show was cut down drastically. permanent energy for free. That is, they try ideas, historical events and daily occurrences, be touched mostly with gloves on), I’ve been — Unlike video, where there may be sound to change the paradigm of how we produce resulting in works in sculpture, video, digital looking instead at just the book as a ubiquitous, and a lot more activity on the screen, the and distribute energy today. The project images, text, drawing and books. Her work functional object that can be approached books’ page-by-page movement, coupled consists of taking these ideas as a point of was most recently included in The Missing with a certain familiarity, using it to strip off with the sound of my voice talking about departure for the production of various small- One, The Office for Contemporary Art Norway, preciousness from the work, even in terms of them, didn’t necessarily make for exciting scale works, experiences and prototypes. Oslo and Dhaka Art Summit (2016 - 2017), All approach. So if any other piece placed in the viewing. A few here and there were In this case, tutorials are considered to be a kind the World’s Futures, 56th Venice Biennale gallery, being an art object, exudes a certain however helpful. of algorithm or loop, a series of instructions (2015), Minimal Forms of Reality, Bunkier aura that has to first be shed or surpassed, a — The worry that ‘the books are meant previously elaborated and destined to be Sztuki Gallery for Contemporary Art, Krakow book lying on a table, to be flipped through for intimate, one-on-one viewing and not repeated several times. They bring about a (2015) and Constructs/ Constructions at the or read through as any other book, relaxes for large scale, communal viewing via global interest about the notion of production KNMA, Delhi (2015). Earlier she was part of the interaction between viewer and work. As projection so this won’t really work’ was and the limits that exist between an artistic Berlin Biennale – 8 (2014), Skoda Prize 2012 a medium to work with, the page-by-page, fairly well placed. (The viewing experience product and a technical one. Exhibition, NGMA, New Delhi (2013), a triple progressive structure of the book allows a does change and the audience can end up It was selected for the Baden-Württemberg feature at the Tilton Gallery, New York (2013) framework for the work where things may be being a bit perplexed, even if entertained.) Catalunya 2016 residency grant, which involve and Sites of Substance, National Art Gallery, revealed bit by bit. The structure itself can be However, in spite of my own trepidations Hangar, Goethe Institut, Kunststiftung Baden Islamabad (2007). Solo exhibitions and projects manipulated in multiple ways, to play/ play regarding the exercise, the feedback I Württemberg and the Kunstverein Stuttgart, include Sweet Subjunctive, Galleryske, Delhi out/ execute/ resolve (or destroy) an idea. received was positive. I was even told by and was developed during June and July, (2015/2016), Accidental Excavations, Grey Noise, The frame-by-frame movement is a bit like some people that they enjoyed the 2016, in Stuttgart. UAE (2014), Brooding Protagonist, Discoveries, working in video, except the (the play books. Some said that they got a good sense Art Basel Hong Kong (2013), Breakdown of and pause), is in the hands of the viewer. of my work or my approach to Shorter Concerns (2011) and fig. 1. (2009), Because of their sequential nature, the books work by viewing just a few books. Galleryske, Bangalore. She has been published get left behind whenever I’m making work PARATEXT #13 in Shifter 21 – Other Spaces (2013), Excursus presentations. How many pages can I show – publication for Berlin Biennale – 8 and Take to give a good sense of what is supposed Marian Suhail on Art, Sculpture issue, Jan 2014. She is a to be experienced? How can I present on a Anup Mathew Thomas Rawalpindi, Pakistan, 1979 recipient of the Sharjah Art Foundation (SAF) screen, something that is actually meant to be Kochi, 1977 Term of residence: September 2016 - November 2016 2016 Production Programme Grant for her encountered by flipping pages one by one? Term of residence: September 2016 - November 2016 ongoing book project with Raking Leaves. She For Paratext’s 20-minute session, which was Mariam Suhail was born in 1979, Rawalpindi, was also awarded the Han Nefkens Foundation completely open to us in terms of content and Working primarily with photography, Anup Pakistan and grew up in Islamabad. She Artist Residency Programme grant, hosted at purpose, I decided to take the opportunity to Mathew Thomas’s works engage ostensibly

238 239 English Texts Paratext vol. 2 local narratives, introducing audiences to Cabinet and Nurses are independent series Universidad Católica, majoring in sculpture. of execution involved, among other standards stories that may have gone missing from conceived together as a three part compendium She completed her studies in 2013. The last researched. The goal to reach 100,000 soles the archive. Over the last decade he has that marks the beginning of his projects on two years, she was awarded the Winternitz is to be able to recover the total amount that produced a series of projects that engage Kerala. Metropolitan includes 14 images grant, ranking first of her promotion. From I invested in my university degree as an artist. with and make reference to the cultural of supreme bishops of different episcopal 2011 to 2012, she was an exchange student I only take into account the payments that history of his native Kerala. Predominantly denominations of christianity within Kerala. with the University of Barcelona. From 2012 the academic institution, in this case Peru’s working in series, his images offer access to They are photographed in front of their official to 2013, she participated in the collective Pontificia Universidad Católica, required microhistories and subcultures embedded residences dressed in their vestments. Cabinet exhibitions organized by the PUCP: yearly as a monthly tuition. Paratext 13 gave me in the seemingly everyday. He employs is a digital slide-show of 19 head and shoulder exhibition in the field of sculpture at the Centro the stage to begin my first itinerant sale. I both anecdotal and factual narrative styles, portraits of cabinet ministers from the Left Cultural ICPNA La Molina, 2013; exhibition mean itinerant because it is me that I have and the work often culminates in carefully Democratic Front government of Kerala in of graduate works in the field of sculpture at to orally promote my artistic products to staged portraiture. In exploring the slippages 2007. They appear to be looking away into the the Centro Cultural PUCP. In June, 2014, she groups of people that, during that 20 minute between documentary and artistic practice, distance as if in an act of brooding. Nurses participated in the residency at the Espacio de performance, will be potential consumers Thomas’s work is consistently in dialogue with comprises 48 images of nurses from Kerala Producción Artística Arte y Desarrollo, Madrid, of my project, which it is then more likely the complexities of representation through working across the globe. They are seen posing Spain. She ranked finalist in the Concurso de to be a business than anything else. On top the photographic image. in their uniform amidst rural landscapes close Arte Joven Contemporáneo, Miraflores 2014 of acknowledging Sala Ricson as a public He lives and works in Bangalore, India. His to their place of work. Lima, Peru. She participated in the group space, one open to a meeting of consensus participation in group exhibitions include Native These three projects look at different typologies exhibition at the CC Ricardo Palma Miraflores, and sharing of artistic productions, in my revisions, ICA Singapore (2017); Kochi Muziris of work within the state. Metropolitan revisits Lima. That same year, she ranked finalist case, I considered this to be, above all, a Biennale, Kochi (2012); The Matter Within, Yerba the foundational of the origins of and was awarded an honorable mention at powerful streetwise characteristic: people that Buena Center for the Arts, San Francisco (2011); Christianity within the subcontinent, the the Concurso Lima Verde organized by the meet together, not conscious exactly of what Generation in Transition, Zacheta National arrival of Thomas the apostle in Kerala in European Union National Institutes for Culture takes place at the moment, but sharing an Gallery of Art, Warsaw and the Contemporary 52 CE. Cabinet marks the dominance and the together with Fernando Arróspide Bermúdez endless experience of consumption. I played a Art Centre, Vilnius (2011-2012); The Self and continuing presence of the communist party in and Sachiko Kobayashi. In November, 2016, specific audio with a Peruvian speaker expert the Other, La Virreina Centre de la Imatge, modern Kerala, where the first democratically she became resident at Hangar, Barcelona. on itinerant sales, what is known as jalador Barcelona and Artium, Centro-Museo Vasco de elected government was formed by the party She has made installations from her research [pusher]. In Peru, a jalador is a person that Arte Contemporaneo, Vitoria-Gasteiz (2009- in 1957. Nurses track the preponderance of through creative processes in which she uses entices potential buyers with a powerful 10); Reflections of Contemporary India, La Keralan women in nursing, a phenomenon that different disciplines, but paying foremost speech that enhances the better quality of Casa Encendida, Madrid (2008) and Lapdogs has led to increased prospects for emigration, attention to research. those products sold where he works. He is of the Bourgeoisie, Arnolfini, Bristol (2009). and their contribution to Kerala’s economy a person who has the capacity to get into, in Solo projects include exhibitions at Gasworks which receives the highest foreign remittances I had the opportunity to begin the Proyecto an informal and bold way, the everyday path Gallery, London (2007); The Contemporary amongst states in India. La Promesa y un sueño [Project Promise and of individuals, offering them the best of the Image Collective, Cairo (2010) Lothringer13, a Dream] during my residency at Hangar, best. They can be seen, but, above all, they Munich (2013) and the Bangkok Art and Culture planning a huge sale of art works, up to an can be heard. They use microphones and Centre, Bangkok (2016). intended sell of 100,000 works at the price of loudspeakers. They begin by inviting people He is a recipient of The Abraaj Group Art Grace Tume 1 Peruvian sol. The price is fixed following the to try the products offered. This presentation Prize 2014 and the Han Nefkens Foundation – Lima, Peru, 1989 unit currency at each country, for instance, in audio gave account of an extensive buying BACC Award for Contemporary Art 2015. Term of residence: November - December, 2016 Peru, a Peruvian sol, in Spain, 1 European euro, offer for artworks at 1 euro and was selling, as and in Switzerland, 1 French franc. The price well, my commitment as an artist, promising Thomas presented three works realised between She was born in 1989, in Lima, Peru. She of each of the works is the same no matter in something the buyer for sure could not turn 2006 and 2014 for Paratext. Metropolitan, pursuit university studies in Peru’s Pontificia which format, technique, materials and time down. During those 20 minutes, I was able to

240 241 English Texts Paratext vol. 2 sell 47 artworks. During my stay in Hangar, I The work Vugts currently realises is part of a She also participated in group exhibitions, in it, maize and corn, a dilapidated barn and was able to recover an added 157 euros more, , a universe that is getting more among others at De Gele Rijder, (Arnhem), De a haystack as well. And on Wednesday you which makes a total of 204 artworks sold in and more specific and which definitively should Verschij-ning (Tilburg) ‘Devil’s Daughter’s-in- spend the whole afternoon crawling on your four weeks. Paratext represented a fourth be imagined. She is chasing the remembrance of law’, Kunstcentrum (Sittard) ‘Our concern’, De knees through the grass without any one of my sales. The intention of the action that loca-tions from her childhood that are encrypted Fabriek (Eind-hoven), ’Oponthoud / Aufenthalt’, noticing you…” took place there was mainly that of sharing with her memory. It is not an objective memory Haus 10 (Fürstenfeldbruck, Germany), Museum In between I showed about 55 pictures of a natural dynamic that I am interested to but one that is influenced by feelings, moods de Wieger (Deurne), ’Sites and Structures’, my work. research as an artist, a direct interaction among and experiences and still is subject to change. Pictura (Dordrecht), ‘wanted landscape’, CBKU In the end I told the reason why I wanted to people, a playful way to execute the goals of Like there is elsewhere another domain that (Utrecht), ‘Habitat’, Kunstliefde, (Utrecht), do this residency at Hangar in Barcelona: my project: to commercialize and generate should be mapped and made accessible for ‘just like a bright silvery mist’, Dapiran Art “…he amazing Catalan Art Nouveau product interest. The aim of the sale of my other people as well. Project Space, (Utrecht) Phoebus (Rotterdam). Architecture: the facades of the buildings whole production to the present is to recover Her visual archive that arises since 1986 is the Vugts previously had artist-in-residences are not flat but covered with a skin of shapes, the money invested in my academic training heart of her visual language. It contains a lot at the European Ceramic Working Centre colours and materials that with the as an artist in Lima, Peru. This training cost of forms, structures and pictures derived from (’s-Hertogenbosch), Gueststudio, Daglicht expressive shadows of a balcony of wrought me approximately 100,000 Peruvian soles, her fascination for wall covering materials en Beeldenstorm (Eindhoven), Caesuur iron or an emerging window frame. As a whole not taking into account materials, allowances and -motifs; such as plaster, wainscoting, (Middelburg). it is very expressive and vivid. It consists and extra expenses that continue to take panelling, wallpaper borders, motifs taken of several layers and mostly it looks like a place, like, for instance, travel expenses. The from wallpaper, Delftware, etc. But it also To make the audience aware of my work whimsical and surrealistic spectacle…” project is not afraid to show an upset relation contains photographs of interiors and and the investigation I wanted to make in This interlocking of different materials and with the education system, a discomfort that landscapes and shapes and structures de- Hangar, I decided to show part of the works architectural details I want to empathise and becomes the central concept of the product: rived from landscapes. that I made in the last 25 years until now. understand in order to translate what I see and they are all sketches, drawings, writings that Through drawings, wall sculptures and site So there were a lot of images with just a feel into my own work. How can I depict the are part of some project developed before specific work, she reconstructs the location few words to it: aspects of this modernistic architecture into or planned for the future. I sell the privacy of her youth. All three entities are part of a “…the living room of my parents’ house my wall sculptures? Maybe this architecture of the artist. Until now, I have sold 1,264 large associative whole. The real significance and how it was decorated, wall paper on can bring me a new or a new artworks, all unique. None of the artworks lies in the relationship between these three. top of the walls and panelling beneath it. form. Or a new way of dealing with layers have been signed by me. They are stamped You cannot see this intermediate area literally Dark purple, velvet curtains with a kind of in my wall sculptures. with my name and profession. but you experience it because this too is flower embossing in it. Chairs with curved And maybe, just maybe, it might bring more animated. Each work has its own eloquence legs and a convex seat stood at a table with a colour into my work. but together they form the visual language in heavy, almost psychedelic pat-terned, cloth which she wants to construct and communicate. on top of it. Windmills turned their vanes Carien Vugts She is creating a renewed world built from on Delftware plates and a kind of baroque Haaren, The Netherlands, 1963 experiences of the past and rewriting it in vases contained plastic flowers. The plaster Sylvia Winkler Term of residency: October 2016 - January 2017 a better libretto then it once was. version of the Sacred Heart watched all this Salzburg, Austria, 1969 Carien Vugts realised solo exhibitions, and lis-tened to the silence while looking Term of residency: October 2016 Carien Vugts holds a degree in Fine Arts among others, at Elba (Nijmegen), In over the conifers. from De Academie voor Beeldende Vorm- Principio Erat Verbum (Steyl), De Fabriek Outside there was more living green then just Sylvia Winkler holds a diploma from the State ing, Tilburg (Holland) and a Master in Mixed (Eindhoven), De Verschijning (Tilburg), Alarm this conifers. There were bushes and trees Academy of Fine Arts in Stuttgart, Germany. Media from De Jan van Eyck Academie, (Beugen) De Nederlandsche Ca-caofabriek with many different structures. The variety Until 2016 she has developed her artistic Maastricht (Holland). She lives and works (Helmond), SubUp (Utrecht), ‘plaatsbepaling’, of a privet hedge, a hornbeam, a walnut tree, practice nearly exclusively in collaboration in Utrecht (Holland). Schoutenstraat 10, (Utrecht). a cherry tree and a pear tree with five owls with Stephan Köperl. During long-term stays in

242 243 English Texts Paratext vol. 2 various places around the globe they realized neighbors with greater economic or cultural But the city in its corruption refused to submit PARATEXT #14 primarily site- and situation specific interventions power. In this way, they have legitimized a to the dominion of the cartographers, changing and videos, which were based on extensive policy of destruction that, not even during shape at will and without warning. Marion Balac research of the respective political, urban and the darkest times of Barcelonan oligarchy Salman Rushdie Aix-en-Provence, France, 1984 historical contexts. explicitly protected by the fascist Francoist Term of residence: December 2016 - March 2017 Recently Sylvia focusses on the medium government, would they have dreamed of 11% of homes in Barcelona are empty, a total of drawing for outlining her thoughts and doing: attempting to bury an unrepentant of 88,000 apartments. Marion Balac is graduate of Higher School of investigations on the relations between herself neighborhood, its people, its culture, the La Vanguardia Art of Lyon and Paris 1 Panthéon Sorbonne. and the occurrences around in precisely memory of its rebellious nature, and to build Her work uses different media like video, prepared, pervasive diagrams. over its ashes a new, perfect, ideal world Migrants with shopping carts collecting old photography, drawing, screenshots and Sylvia and Stephan have shown their work of universal middle classes, harmonious, metal. The icon for consumerism and spending- websites. Collecting data, images and objects, internationally, including at the 7th Nippon homogeneous and, above all, eager to please power turns into the mark of exclusion. she elaborates new situations and . International Performance Art Festival/Japan, and submissive. ‘Confusion, exhaustion, boredom and often Moving forward through scrolls and clicks as the 3rd Shirjaewo-Biennial/Samara/Russia, the Miquel Fernández bitterness’ Around issues of precarity in a an online tourist, she travels within dynamic Goethe Institute/Cairo and Montreal, Ex Teresa present of ‘crisis’ as ordinary and inscribed in playgrounds, bringing out their incongruities Arte Actual/Mexico D.F., Media Art Festival/ The boom in branding cities leads us to the everyday; about why it feels so difficult and diverting their uses to poetic ends or for Bangkok, Shang Elements Contemporary generate fantastic images and reduce the to ‘institute’ when there is no way to know social experiments. Landscapes and objects Art Museum/Beijing, Shanghai East Asia cultural heritage of a place to the that—or what—we are instituting. are sorted and arranged as to become the Contemporary Gallery/Shanghai, Darling represented in its sand, souvenirs, and sangria. Alkisti Efthymiou starting points and sites of her work, within Foundry/Montreal, Upstairs Gallery/Kolkata, These strategies are implemented both by or outside the screen. The Block/ Brisbane, Total Museum/Seoul, companies, the city council and the population There is always a suspicion behind all our Sewon Art Space/Yogyakarta/Indonesia, themselves, who end up reproducing invasive actions and wills. Someone is watching us all Her work has been exhibited at the Cité MOCA Taipei and Pier 2 Art Center/Kaohsiung/ values and behaviors. the time from ourselves. The one who does Internationale des Arts (Paris), galerie Thaddeus Taiwan, as well as all over Europe. Barcelona Mata not rest while we sleep, who looks out on the Ropac (Pantin), Khorshid Film Festival (Téhéran), slip and reflexes, who judges us constantly, Bandits-Mages (Bourges), Espace des Blancs- During her residency in Barcelona Sylvia The transformation of rural landscape into who takes us as hostages in altered states. Manteaux (Paris), l’Abbaye (Annecy-le-Vieux), Winkler uses a bicycle for exploring the urban landscape and of the industrial landscape Who is this other one? Galerie Neuf (Nancy), Hectoliter Gallery city as well as a means of mapping her one into the cultural landscape turns out always Erick Beltrán (Brussels), Musée Saint-Raymond (Toulouse). month stay. The carefully traced tours and into an orthopedic prosthesis that impacts, She has had the possibility to develop her detours form the basic grid for a cartography in a very obvious way, the people that used Against the cold skepticism, the creation of work in residences like the Casa Velázquez of her thoughts, observations and reading. to live, lives or will live in that territory where hard and angry facts, the option of waiting: in Madrid, Salón Bellefour in Buenos Aires As her special interest lays in issues of city desires are projected into the future. the hesitant waiting, open for everything, or Hangar in Barcelona. development a focus of the research revolves Francesc Abad for a future that no one knows and that can around the areas of Poblenou, El Raval and bring anything. Les enfants de Val d’Europe​ studies and Eixample. Cerdà´s urban planning for this There is always a ‘legitimizing narrative’ In my tours, there’s nothing of the Situationists’ depicts the youth of Val d’Europe, a new town neighborhood and its development became corresponding to the ‘city project’ that aimless strolls. It’s kind of a K2 expedition: located 35 kilometers from Paris . Built around the topic of a second diagram later on. institutions plan for a given area that facilitates a weakness reliability test, to the limits of Disneyland amusement park, the distinctive its execution. the self. landscape of Val d’Europe area inhabit the Successive ‘progressive’ municipal governments Stefano Portelli The B2 expedition dreams, hopes and disillusionment of each have justified the destruction of thousands of of its inhabitants. In 1987 an agreement homes in the name of the welfare of the new between between the French State, local

244 245 English Texts Paratext vol. 2 authorities, the RATP and the Walt Disney Frankfurter Kunstverein with the “Eagle Eye” “The Moving City” is an ongoing project that the WRO 2015 Media Art Biennale, Antimatter, Company resulted in a 30-year public-private Photo Award and exhibited along Paglen’s will be published as an upcoming photobook Cinesonika, Contemporary Art Ruhr, Image partnership. EuroDisney was granted priority solo show “The Octopus” at Frankfurter with 100 images. Forum Festival, Simultan Festival and many rights to purchase land, and committed to Kunstverein in mid 2015. others. developing residential neighborhoods, Freier’s ongoing documentary “Profile Page”, offices and economic activities, gradually confronting insights to private living rooms Optisonic Composition: From Media imposing its imprint – both postmodernist with their inhabitants’ personal facebook Michael J.Lyons Archeology to Communities of Practice and sanitized – on the area now called Val profiles, has been published as a print on Thurso, Scotland, 1962 One of my major long-term interests d’Europe. Disneyland Paris opened in 1992, and demand photobook at LINK editions and is Term of residence: September 2016 - October 2016 concerns the human aspects of technology. now we can speak with the first generation also available as a free e-book under a cc In recent years I have been puzzled by the of young adults who grew up in the area, license. Michael Lyons is an artist, researcher, and revival of obsolescent technologies such as alongside the park. How does one live day- Freier’s works have been cited in international educator based in Kyoto, Japan. He is a photochemical filmmaking and analogue to-day in a place that appears to offer an blogs and magazines, including Monopol- Professor of Image Arts and Sciences at modular sound synthesis. After decades unreal relationship to the world? How has Magazin, Fastcompany, WIRED, VICE Ritsumeikan University. He studied of working in digital media, I decided to Disney’s presence in the area affected the creatorsproject, ilikethisart.net and frieze- at McGill University (Montreal) and the explore this by engaging in the practices childhood and adolescence of these young magazine. University of British Columbia (Vancouver) of photochemical filmmaking and synthesizer people? Les enfants de Val d’Europe juxtaposes and then worked as a researcher and faculty building. I began to make films using cheaply- the landscapes of the Val d’Europe with the Walking the streets of Barcelona in the first member at the California Institute of Technology purchased cameras, projectors and expired words of its inhabitants. Interviews with young year of my residency, soon I’ve got interested (Pasadena) and the University of Southern film and began to contact modular synthesizer adults who grew up around Val d’Europe and in the bags of construction waste that can California (Los Angeles). He has lived in Kyoto builders, especially those embracing a d.i.y. the Disneyland Paris amusement park serve be found at every corner in many parts of since 1996, working first at the Advanced ethos. The audio and visual strands of these as an augmented soundtrack for a voyage the city. Telecommunications Research Labs on a investigations were joined in the creation of through often deserted landscapes. With their accumulation of bricks and tiles series of projects on the cognitive science of an apparatus for linking sound and image and sometimes broken furniture and even non-verbal communication, human computer ‘optisonically‘ — with patterns of light in more private stuff, they seemed to offer a interfaces, visual perception of art, and media moving images influencing sound synthesis. secret view into the apartments and personal arts. In 2007, he was a founding member of My aim was to create a system for real-time Florian Freier lives of the people around me. the faculty of Image Arts and Sciences at generative soundtrack composition causally Munich/Barcelona, 1979 In search for the change that was going on Ritsumeikan University, where he teaches linked to moving images. This project placed Term of residence: May 2016 - May 2018 in the city, I started searching the internet courses related to the art and technology the legacy technologies into a context more for further informations to be linked to those of sound and image, and runs a seminar in typical of digital interface design, and promised Florian Freier (1979, Munich / Barcelona) is places. media arts. perspective on how these may differ from exploring social, cultural and political topics Finally – taking a photo of every bag on my In 2001 he proposed and co-founded ‘NIME’ digitally based practices. In the following, by working at the intersection of photography, daily walk and downloading a picture of the (New Interfaces for Musical Expression) I describe some necessary details of the digitization and communication. nearest renovated flat from airbnb in the which continues as a annual international project, and conclude with some of the Freier’s works have been exhibited at same street – the series is exploring and conference and artistic event. He recently insights gained so far. international group shows, including works documenting the transformation of public co-edited a book surveying the first 15 years of The ‘Octopus’ optisonic apparatus uses by Richard Prince, Marcel Duchamp, Cindy and private spaces on both sides of the walls. the conference. His current artistic activities light dependent resistors (LDR) made with Sherman, Hans-Peter Feldmann, Elaine The omnipresent bags of construction waste include experimental filmmaking, generative cadmium sulphide, which has a resistance Sturtevant and others. are sculptures celebrating the new, soundtrack composition, and live audio-visual that decreases when exposed to light. LDRs His recent project “Cached Landscapes” but also monuments for the old that is carried performance. His films have screened at are less sensitive and slower than photodiodes has been awarded by Trevor Paglen and away with them at the same time. festivals and exhibitions worldwide including and phototransistors, but the sensitivity is

246 247 English Texts Paratext vol. 2 not a limiting factor here and the response digital systems simulate the generation of Megan Michalak the historical-record hostage, what would latency is sufficient for normal frame rates, sound. One may argue, however, that anything Bloomington/Indiana, USA, 1971 the ransom note say? What would get and indeed smooths the response signals, can be simulated and, no doubt, in many Term of residence: July 2015 - July 2017 reinserted? By addressing the performance of which can be advantageous. The LDRs are cases the simulation passes for physically historiography in multiple registers of media, also temperature and history dependent generated sound. It is also ironic that digital Megan Michalak is an American social her work creates counter-sites where citizen- lending an indeterminacy with compositional sound processing hardware is gaining popularity movement researcher, , & social practice migrants can perform & contest histories of opportunities. The resistance of each LDR with modular synthesizer enthusiasts. artist, based in Barcelona. From 2007-2014 she cultural & community memory. Inspired by a sensor is converted to a voltage with a voltage Similarly, the physicality and tactility of a was an Assistant Professor of Visual Studies lineage of activists, hackers, tactical media divider. The voltages can be patched to the modular synthesizer offers an experience quite at the State University of New York, Buffalo. artists, & cinematographers; she tactically inputs of a modular synthesizer and serve as different from that of making electronic music She received an MFA in Studio for Interrelated restages & reinserts invisible or forgotten analog control voltages. The original optisonic using software, a keyboard, and mouse. Digital Media from the Massachussetts College of narratives into public discourses. As such, her system we built had eight sensors positioned on musical interface research has done much to Art, & an MFA in Sculpture from Bard College practices transpose transfeminist, queer, & a projection screen, hence the name ‘Octopus’, add greater embodiment to computer music in New York. Her formative years were spent decolonial methodologies to harvest messages which was also chosen as a for the making, but so far most of the technology in New York City, Pittsburgh, & the Baltimore from the public to confront the “unreliable polymorphous compositional strategy offered is not widely circulated. of John Water’s; she later situated her early narrator” with yet another story. by the device. A second version embedded Computer music software, of course, offers artistic career in the queer alternative scene This desire to uncover epistemological six LDR sensors into plexiglass to be attached great flexibility and range of possibilities for of Manhattan’s lower east side. Within the blind spots operating in different cultures, to a computer screen. This is more portable, sound synthesis than exceeds what is possible US she has exhibited at the Bronx Museum by tracing what is (in)visible, (in)audible, (il) and quicker to set up and take down. with dedicated analog hardware. However of the Arts, the Aldrich Museum, the Yerba legible within public discourses, has led Megan The device can be combined with any this freedom may stifle artistic creativity and Buena Center of the Arts, Smack Mellon Michalak to create multiple artworks which sound synthesizer that allows for voltage the constraints of a modular rig can be a Gallery, Artists Space, and the Lopez Museum deliberately with-hold “visuality,” to focus on control inputs, and the complexity and high- stimulus to creativity. in the Phillipines. International exhibitions other modalities of sensing & knowing. These dimensionality of moving images offer rich Finally, I have observed very strong and positive include: the Lisbon Architecture Triennale projects include: “Rehearsals For Unfinished opportunities for experiment. The devices social factors at work in the community of (PT), the 2nd Moscow Biennale for Young Histories,” “Negated News: Histories’ Ransom have been used with a variety of synthesizers d.i.y. modular synthesizer makers. There is Art, Galarie Titanik (FI), Galerie Mémoire Notes,” “How to Mourn Something Which for installations, live performances, and to a generous sharing of ideas, knowledge, de l’Avenir, Cite Internationale des Artes & Does Not Exist,” “Transcriptions For The create soundtracks for moving images in resources between practitioners having the International Festival of Choreography Blind,” & “Nosotros El Futuro// Nos O Futuro// collaboration with four different artists. various levels of expertise, such that this in Paris, Fonds Regional D’Art Contemporain Nous Le Futur.” In her most recent works, To give a brief summary of what I have can be accurately described as a community Frac Languedoc-Roussillon (FR), & ArtVenice she has focused on the role of listening learned through this activity, I perceive of practice discussed by theorists of situated 3 (IT). She has screened in film/video festivals in the transmission of knowledge(s) & the four major factors influencing the revival learning. in France, Spain, Portugal, Mexico, & Brazil. intimacy unique to the performative & aural of analog modular sound synthesis: sound In 2011 she began several media arts projects encounter, to explore empathy as collective quality, tactility, compositional constraints, References documenting the resurgence of social praxis. Guiding this investigation are beliefs Jensenius, A. R., & Lyons, M. J. (Eds.). (2017). A NIME and social factors. This short text does not movements in Southern Europe following that have arisen from her field research with Reader: Fifteen Years of New Interfaces for Musical social movements: as the act of listening permit discussion of my findings in the domain Expression. Springer. the Arab Spring. In 2015 she relocated to of photochemical filmmaking. http://michaellyons.xyz Barcelona where she is continues to create contains the capacity to activate empathy, & There is no denying that sound quality is an several collective media archiving projects empathy can create solidarity, so collective important factor in the renewed popularity that revisit Barcelona’s revolutionary lineage. processes can also build the social agency of modular synthesizers. Sound generated necessary for social transformation. directly by oscillating circuits in the synthesizer Megan Michalak’s studio practice is a public For Paratext14, a 30-minute performance of possess rich, shimmering micro-textures while invitation. She asks: if we, the public, held Nosotros el futuro was presented at Hangar.

248 249 English Texts Paratext vol. 2 org; performed by Ángel Faraldo (no-imput portrait(s), articulating collective subjectivities data management tools to analyze digital the number of times each of them appears. mixer & contact microphones), Megan of place(s). In particular, the project seeks to media pages in full and thus find repetition Those small stories derived from that list of Michalak (audio archive & ghost machine), create spaces for collective listening to revisit patterns with whom to redirect meaning and words are projected on a double screen, as if & Luis Tabuenca (bass & percussion). specters of 20th century European history understand history much more closer than they were subtitles. They silently accompany Nosotros el futuro (Barcelona 2014-2017) is a preceding the construction of the European how we perceive information and changing a sequence of images that analyze the reality collective audio archiving project concerned Union. In France Michalak has collaborated some of today’s paradigms. that surround us, the continuous flux of digital with the of memory, spaces of listening with participants since 2011, in Portugal from She was born in Barcelona in 1985. She is a images, trying to gain consciousness at a & intergenerational knowledge transfer. 2008 onwards, & in Cataluña since 2014. The graduate of Graphic Design from ELISAVA much smaller scale. This installation is a part Through audio research & performances, primary objective of this project is to create Escola Superior de Disseny (Barcelona). She of a work in progress that she is pursuing at NOSOTROS EL FUTURO evokes collective a platform for fostering empathy, linking moved to Tenerife to complete a bachelor’s her long-stay residency at Hangar. intelligence(s) from the Spanish social perspectives in dialogue with the concerns degree in Fine Arts from the University of movements, feminist geneologies, & lost specific to each territory as they are impacted La Laguna. She has shown in the exhibition knowledges from the Second Republic. In by the European financial crisis, Austerity program at Area 60 (TEA Tenerife Espacio de las short it is an evocation of possibilities, past & policies, the migrant crisis, & other social Artes) with Una antropología de la emergencia David Franklin present of “Que hubiera ocurrido si? or “What transformations occurring in the European [An Anthropology of Emergency], curated by Dublin, 1979 if?” Specifically the archive is organized by Union preceding the “Brexit.” As le Comite Néstor Delgado. She has participated in the Term of residence: June 2016 - January 2017 the following conceptual nodes I. Presence II. Invisible have written, “the epoch must be exhibition project Fisuras [Cracks] as part of Second Republic III. Civil War IV. Phantoms sought deep within each situation & deep Festival Sitio(Tenerife). She has also shown David Franklin is a visual artist working IV. Social Movements V. Empathy VI. Redes within each person,” Michalak has developed in Madrid’s COSA (Centro de Operaciones primarily with painting, drawing, and video. de Apoyo VII. Feminist Geneologies VIII. De/ methods for performative audio archiving para Sustancias Artísticas) and participated Previously based in Tokyo, he is presently colonial matrix. Interviews have been conducted focusing on the potential of sound to reclaim also in the Major28 residency in Lleida. living in Barcelona. with Lucio Urtubia, 15M, Citizen’s Audit of the our emotive capacities in relation to historical His current work in development looks at Debt, Cooperativa Integral Catalana, Asociació & political spheres of collective life. In wordcount.iteritems():, Patricia draws a the intersection of landscape and the use of per la Recuperació de Memòria Històrica de cartography of the journalistic language, images and visual language in constructing Cataluña & Asociació Pro Memoria Immolat downloading huge quantities of texts –all our conception of our environment. In por la Llibertat de Catalunya. Specifically in the articles that belong to the webpages of exploring these themes he is looking at, among Barcelona, the archive has focused on on PARATEXT #15 several digital newspapers– to write small other things: Romanic art; the influence of social movement research by examining stories that are closer to the literary language technology on visual art and the spread of local strategies of sharing communal & Patricia Fernández Antón of fiction. images; astrobiology and the expansion of the collective resources to survive economic Barcelona, 1985 import collections human environment; animation techniques and hardship caused by the Crisis. Within the Term of residence: May 2016 - May 2018 wordcount = collections.Counter() aesthetics; the history of plagues; Japanese rebirth of social movements can be found with open(“/Users/pfernandez/PARATEXT/ art in the aftermath of World War II; and the the rebuilding of collective hope in recreating Patricia Fernández Antón subverts the escribir/parse_txt.txt”) as file: philosophy of Chinese painting. affective networks & “redes de apoyo” that conventional relations that exist between the for line in file: His work rests at a point between abstraction were destroyed by the Spanish Civil War. language of media and sequences of media wordcount.update(line.split()) and representation and plays with both As one interviewee stated, “The Civil War images: writes small stories by blending a for k,v in wordcount.iteritems(): extremes, drawing from and fracturing destroyed the whole confidence in human journalistic with the fiction of a literary print k, v established rules of communicating through life, as your brother could be your enemy.” one. She analyzes non-linear history and the These are, among other lines of code, the images. Together with Nous le futur & Nos o futuro, chaotic atomization of history that spreads written petitions to access, from the terminal His recent publication, Empire of Rats, combines Nosotros el futuro is part of a series of site- on social networks. To achieve that, she of a computer, a text document in order to text and photos to explore the phenomenon specific sound ethnographies that create sonic relies on poor animation and the use of automatically generate a list of words and of modern ruins in Japan and Spain, and their

250 251 English Texts Paratext vol. 2 connections to commercialism, nationalism, the role of technology and science in artistic Quimera Rosa is a laboratory of experimentation on self-experimentation as a trans-identitarian and cultural memory and has been included developments. Starting with Dutch landscape and research focused on issues of identity, process that goes from human to plant. in the archives of the Museum of Modern painting in the 1600s and its connection to the body and technology. QR is modeled after Using several bio-hacking practices, TransPlant Art (MoMA) New York, and the Museum philosophical expansion of concepts of space, that notion of cyborg developed by Donna inserts itself within the current debates on the of Contemporary Art Barcelona (MACBA). the work goes on to look at: viral infection; Haraway and is based on transfeminist and notion of the Anthropocene, from a perspective In 2017 he is conducting a research residency space exploration and the possibility of humans post identitarian stand, taking the body as not based on “human exceptionalism and at the Museu Nacional d’Art de Catalunya, surviving away from Planet Earth; philosophical a platform of public intervention with the methodological individualism”, but it deals Barcelona, as well as returning to Japan for concepts of landscape in Chinese painting; goal to tear the differences between private instead with the world and its inhabitants a residency at Youkobo Art Space in Tokyo. and how the mind constructs and interprets and public. They think that sexuality is an as the products of cyborg processes, of Previous residencies include Hangar and La our environment. The writings of William S. artistic and technological creation and try becoming together, of synpoiesis. Escocesa in Barcelona. He has received grants Burroughs and Arkady and Boris Strugatsky to experiment with hybrid identities in order The development of this project is based on the from the Department of Culture, Government are invoked, in addition to French philosopher to blur the differences between the natural/ interaction of various axes intended to produce of Catalonia; the Institut Ramon Llull, Catalonia; François Jullien, and others. The video is a artificial, normal/abnormal, man/woman, subjectivity changes and deconstruct those and the Ministry of Cultural Affairs, Japan, foundfootage assembly, featuring images from hetero/homo, human/animal, animal/plant, narratives that proclaim the body as a unity. among others. various sources radically altered and cut up. art/politics, art/science and reality/fiction. Those axes, at the moment, are: hybridization of In addition to leading workshops, he has curated You can watch the work, and find more Mostly interested in exploring the play between human blood with chlorophyll with a continuous a series of film screenings of underground information and a bibliography, here: art, science and technology, as well as their protocol of intravenous injections, chlorophyll and experimental cinema, Projections from http://davidfranklinonline.com/welcome- roles in the production of subjectivity, their tattoos, implanting a RFID electronic chip with the Underground, for which he produced a visitors/ work is currently focused on developing data of the process, medical self-experimentation series of critical essays. Text written and presented by David Franklin. performances and transdisciplinary projects, on with Condylomata acuminate, construction He was art director and editor for Art Motile, Video processing and editing by David Franklin. the production of devices that work along body of an open-source base for the experiments. an information platform on artist in residency activity and on bio-hacking experimentation. For this residency, we developed TransPlant: Mi programmes and cultural mobility. I turned around without being noticed and The biggest part of their work is done in a enfermedad es una creación artística: that part spat over my shoulder. I saw that the rescue collaborative manner and always rejecting dedicated to the medical self-experimentation Welcome, Visitors squad had climbed into their helicopter, the patents and privatized code. They have with Condylomata acuminate, a sexually “Welcome, Visitors” was a 23-minute firemen were standing at attention out of exhibited their work both in institutional transmitted infection (STI) triggered by the presentation exploring some of the ideas respect, the lieutenant at the door of the spaces as well as in squatter spaces and in HPV (human papillomavirus) which lives in one behind the work I was developing during my passage was saluting us, the jerk, and above the streets. To name just a few: Museo Reina of the members of QR. The aim of this work residency at Hangar, and featured a combination all of them fluttered the huge, faded banner: Sofía, MUSAC, MACBA, CCCB y LABoral en is to conduct a series of protocols and tools of video and a live reading of text. “Welcome, Visitors.” la Península, AMOQA Arts Queer Museum so as to be able to use photodynamic therapy In seeking to avoid the standard format (Roadside Picnic, Arkady and Boris Strugatsky) Athens, Goldsmith University Londres, Sight & (PDT) to treat condylomata in a DIY/DIWO of artist presentations, I wanted to find a Sound Festival Montreal, Refrag Glitch Parsons way. The PDT is a minimally invasive technique way of introducing my work in a dynamic School Paris, LUFF festival Lausanne… that show great results on the treatment of and provocative manner, while at the same localized cancers and diseases of the skin, time creating a rich experience that caught Quimera Rosa Project TransPlant: Mi enfermedad es una using a photosynthetic process in the human the audience off guard and allowed me to Barcelona, 2008 creación artística [TransPlant: My Disease body. Since it has been developed recently, experiment with a new format, blending Residency in the collaborator Prototyp_ome, is an Artistic Creation] it is hard to access, although its public use performance with text and video. Hangar.org: March 2017 TransPlant: Green is the new Red is a trans- could be easily established in external cases The work explores the of landscape from Partners: DiYBioBarcelona, Parque de Investigación disciplinary project dedicated to plant/human/ like that of the condylomata. That way, we various perspectives, with a focus on painting Biomédica de Barcelona, Pechblenda animal/machine hybridization, which Quimera could speed the spreading of this technique and the evolution of visual language, as well as Funders: Fundación Daniel y Nina Carasso Rosa began in 2016. It is also a bioart project based and treat more severe ailments.

252 253 English Texts Paratext vol. 2

Those protocols are well-documented and A body is always a sick body. When we consider in architecture at Medellin’s Universidad I define the project, more than a reading accessible. There is a scientific consensus illnesses as part of life itself, we can then use Pontificia Bolivariana. She is a drummer group, as a “reading meeting” that changes that “PDT can be considered a highly effective it as a creative tool to rebuilt the normalizing and member of several experimental music in form, that is, its place, its participants and and safe treatment option for anogenital processes produced by the notion of a healthy projects in the alternative scene in Colombia. its implementation. The title (The Reading condylomata acuminate”. body. To present the project in Paratext, She began studies at the school of music at Room) there is implicitly a construction of http://www.ijidonline.com/article/S1201- we invited Rosa Almirall. She is a feminist, the Eafit University with special emphasis on meaning that goes through an action that is 9712(10)02296-4/fulltext gynecologist in the public health system and symphonic percussion. happening and the morphing of an idea of place That is why our main aim is, as hackers sexologist, who, in 2012, promoted the creation Beltrán P. explores the intersectional. She that goes through sound, and specifically for say, to open the black box, or open the pill, of Transit, a service centered on bolstering the occupies a space in between, in the middle of what is audible as representation and fiction. as the AIDS activists used to demand. It health of trans* people. Transit is the personal various categories, as a method and as result For this third session, I selected, from the book aims to replicate and make accessible all and professional initiative of a gynecologist and of her multidisciplinary training, respecting all Lacan. The Silent Partners, edited by Slavoj this knowledge in a wiki, which could be a midwife, who, in the public health system, is points of view and the consequences of conflict. Žižek, the chapter by Miran Božovic titled The used in public health centers and by people in charge of Servei d’Atenció a la Salut Sexual i She thinks all of this from the perspective of Omniscient Body, where he analyzes the notion excluded from public assistance, but also in Reproductiva (ASSIR) [Sexual and Reproductive architecture, of the fictional and ephemeral of the acousmatic voice from the first novel health care centers in Southern countries Health Care Service] of the Institut Català de related to the audible, from the body and the written by Diderot, Les bijoux indiscrets, and where HPV is still very much around. On the la Salut [Catalan Health Institute]. document, in tension and juxtaposition with also from Pythagorean as possible other hand, we want, from an art practice Spurred by the exchange and questions from alternative spatial notions. The development origin of the word. and through the performative dimension of the audience, we talked to her and looked for of her spatial practices is turning into the Changing the original text into a script, questions self-experimentation, to locally train a critical potential non-binary ways of approaching HPV. integration of various media, like sculptural like the embodiment of a text, its interpretation, mass of users/experts (knowing that users It was a talk about HPV and trans* bodies. installation, live performances and the writing the relationship of the built audience/place/ will become experts). Link to the presentation video https://vimeo. of texts. surroundings and the and We hope to constitute a plural group. com/213344672 She has shown her work at group exhibitions gathering modes are revealed live in a It is about replicating and making all that www.quimerarosa.net in Medellin (43º Salón Nacional de Artistas or space where they become meaningful. knowledge available in a wiki, which could http://quimerarosa.net/transplant/ 2013, among others) and in Barcelona (Festival That live action populates the fringes of be used for public health centers, for people http://quimerarosa.net/wiki/index.php/ Zeppelin, organized by Orquesta del Caos at the open rehearsal, the micro-drama, the excluded from public assistance, but also, for TransPlant_Mi_enfermedad_es_una_ the CCCB, 2015, among others). As architect, performance and the sculptural installation. health centers in countries where HPV is not creaci%C3%B3n_art%C3%ADstica she has won national and international Based on that session, currently I am working yet spread enough. On the other hand, from https://gridspinoza.net/projects/transplant- recognition during her years of professional on the production of a longer version that the artistic side and through the performative mi-enfermedad-es-una-creaci%C3%B3n- practice, like, for instance, getting a mention will be presented in La Capella as a selected dimension of self-experimentation, we want art%C3%ADstica of honor in the architectural project category project for BCN Producció 2017 in the category create a critical local mass of users/experts at the XXIII Bienal Nacional de Arquitectura of live proposals. (where users are considered to be experts). Colombiana 2012. We hope to create a very diverse group of people that uncovers the criss-crossings at PARATEXT #16 The Reading Room#3 / Play-Writing play in the sexually transmitted diseases like The Reading Room is one of the projects that I Rafael Pérez Evans HPV. We want to offer tools that do not put Eliana Beltrán P. have developed during my first year of residency Málaga, 1983 barriers against, let us say, creative dialogue, Medellin, Colombia, 1984 at Hangar. It all began with my wish to share Term of residence: May 2016 - May 2018 care, prevention and contagion to abject or Term of residence: May 2016 - May 2018 those readings related to the subjects of my multiple sexualities. It is also about generating master’s final thesis. These readings were Rafael is a Spanish/Welsh artist, a graduate knowledge that steps away from the taboos She earned a master’s in Sound Art from opening and closing conceptual questions of Fine Arts from the Goldsmiths, University of the sick body. the University of Barcelona, with training about notions of acoustic and spatial limitation. of London. His works have been shown in

254 255 English Texts Paratext vol. 2

Mexico, Rio de Janeiro, Sao Paulo, USA, entire families of their sustenance. And second, and interactive audiovisual devices. He with everyday materials and leftovers, things London, Berlin and Madrid. in 2016, lemon prices increased in a ludicrous has also worked on several installations at like old cars, broken appliances, etc. During Through the use of ethnography and research, way and, as a result, a group of Rumanians residencies and international competitions his expedition, Amorós dedicated himself to he digs out forgotten stories, gests, news, thieves appears in Murcia, renting cars to on digital art, like those of EVA in Sao Paulo gather and stories from those people images and local gossip. Those elements are steal tones of lemons from the fields. The and Augmented Airspace in El Cairo. In May that live under the thread of drones in order later changed into installations that involve police worked to find them for a long time 2012, at a residency in The Netherlands, he to sketch the concept of a dronic religion. also performance, images and objects, which until, finally, caught them. The police named developed Guerrilla Drone, an aerial interface go unwinding micro-resistance narratives that operation Lemon Free. for the projection of images. Since then, his Dronecoria inside a new fictional historiography. The artist appropriates that robbery and the projects have focused on the power of robotics The project Dronecoria is based on a refo- As “Western archaeologist”, he has worked name of the operation and presents it as in air space through drones. restation program using modified drones and lived in Mexico, USA, Cuba and Brazil, an installation in movement, playing with He has been awarded with NextThings: (unmanned aerial vehicles) that can spray where he carried out his diggings from a that unusual finding and noticing how the NextSpace, from Telefónica I+D and Centro seeds. Compared to traditional techniques that Western nostalgic stand that aims for a more oscillations in government subsidies end de Arte Laboral, Vida Artificial: Inventivos require helicopters and higher consumption of open past, gathering the materials that he up in actions so contradictory as those of a la producción. fuel and overall expenses, Dronecoria uses a will later reconstruct in Europe. Through this throwing tones of a staple good or, on the His works have been exhibited in La casa dispersion method that uses balls of seeds and process, he encounters a postcolonial anxiety contrary, stealing it. encendida, Madrid; Azkuna Centroa, Bilbao; is based on anemochory, a way of dispersing that runs all over his practice. The piece includes little performative gests Festival D-CAF, El Cairo; Centro de Arte seeds through wind. The project Dronecoria Sometimes, like a concern, the type of taken from the petty thief genre in Spanish Laboral, Gijón; Red Bull Station, São Paulo; recovers alternative mechanisms from archaeology that he applies produces the cinema, which generated a lot of fascination Festival FACYL, Salamanca; Festival CynetArt, cybernetics, robotics and digital fabrication uncovering of weird local stories and the results and the homoerotization of many criminals. Dresden; Victoria & Albert Museum, London, and uses them for seed dispersion. Drone put into question how we relate ourselves This fascination puts in motion a certain tension y MAAS Museum, Sidney. dissemination has the advantage of eliminating with the hierarchies of information, those we between the attack that petty delinquency He has been artist in residency at MIS, Sao the competition from the mother plant and get from stories, history and gossip. inflicts onto the bourgeois order and the Paulo; NP3, The Netherlands; Nuvem, Rio of locating with precision the site of new In 2011, Rafael completed a residency in romanticizing that many bourgeois directors de Janeiro and Hangar’s Laboratorio de crops, increasing that way their chance to Sassafras, Tennessee, in 2012 co-directed do of precariousness. Interactivos, Barcelona. survive. Projects like Dronecoria become a 26 Art Studios in Mexico DF and directed Alto The piece ends with the audience swallowing new type of symbiotic species, the result of Residency in a jungle in the middle of Brazil, the story, drinking a lemonade made onsite. Dronism biological and technological processes, on and he also collaborates in the projects of In 2013, the Spanish artist and activist Lot which we must add sociocultural components Despina and Gazua in Rio de Janeiro. Amorós visited the deserts of Egypt on the that help us understand how those hybrid context of his research on UAVs (unmanned species have an impact on critical subjects Free Lemon Operation PARATEXT #17 aerial vehicles). Once there, he posted sign related to the environment, as is the case The artist continues his search, transformation everywhere telling people how to protect of traditional reforestation. and archaeology of stories, rumors and Lot Amorós themselves from Israeli Hebron drones. The peculiar news. Elche, 1982 signs, in Arab, were instructions on drones It focuses on two moments in the story of a Term of residence: September 2015 - January 2016 that had been taken directly from authentic lemon in Spain. First, in the nineties, when documents from Al Qaeda. All military or Marcel·lí Antúnez Roca farmers in Malaga, after a serious downfall With no fixed residence, he lives and works violent references were, however, taken out and Moià, 1959 of lemon prices due to lack of government around the world. Lot Amorós is a computer substituted by peaceful instructions addressed Term of residence: September 2015 - January 2016 subsidies for their production, throw away engineer and Spanish transdisciplinary exclusively to innocent citizens, giving them tones of them in protest, transforming, as a artist. He has worked on interfaces for data a series of protection tools against unmanned Known internationally for his mechanotronic consequence, a whole culture and depriving visualization, mixed reality performances aerial vehicles that were mostly made off performances and his robotic installations,

256 257 English Texts Paratext vol. 2 his works have been presented in numerous These tools, now accessible to whoever needs February 2on and 3rd, 2017, from 4:00pm to complex image recognition. This library has festivals, galleries, museums and theaters all them, allow the construction of complex and 8:00pm, and all day on the 4th. Sala Ricson, been developed since 2010 by Sergi Lario over the world, places like the Paris’ La Villette, temporary interactive structures. Hangar, Barcelona and Javier Chávarri. London’s ICA, Sao Paulo’s FILE, Tokio’s DAF, Usually, interactive systems encompass three Practical workshop to learn the use of the Moscow’s DOM Cultural Center, Rotterdam’s areas: the interface, computer management Systorgy tools. The number of participants DEAF and Seul’s (South Korea) Performing and the representational medium. Based on and the materials that the participants have Arts, among others. that arrangement, Antúnez has developed to bring will be announced the day of the Carla Boserman Along his 30-year-long career, Marcel·lí has a methodology he calls sistematurgia presentation of the project. Madrid, but Seville instead, 1984 developed a particular univers fed by his [Systematurgy], literally the “dramaturgy POL is a manager of interactive contents Residency Period: February - May 2016 interest in, among other things, comic books, of computer systems”. The core of that capable of communicating with computer Art Brut, the 70’s avant-gardes and popular method is the POL application. Until today, networks, interfaces and other devices through Graduate of Fine Arts by the University traditions. His is a universe completed with his this application has only been used by Antúnez Ethernet thanks to the building of several of Seville and Master’s degree in Digital passion for elements of the human condition, and what Systorgy aims to do is to convert channels, some MIDI and OSC (Open Sound Communication, Culture and Citizenship such as food, sex and death. it into a freeware. The project also plans to Control). Beyond managing interactions, POL by Madrid’s Universidad Rey Juan Carlos I. Antúnez’ works take the body as a central offer some solutions to build interfaces and allows the creation of various interactive parts She is an art teacher at BAU, Barcelona’s element. He encompasses installation art the publication of a PIXMAPS library, based and organize them in time. The computer that Centro Universitario de Diseño, where she and performance, and for more than two on Open Frameworks free software. PIXMAPS hosts POL’s server, currently works only on a gives permanent workshops on contemporary decades he has been absorbed by digital allows a broad management of video. Windows operating system, but through the art and on methods of creative research. She technology. During that time, he has developed The project Systorgy can be very useful to people above-mentioned channels it can be connected has participated in the project Objectologías a procedure he calls. The system is based on who want to be initiated into the interactive to other operating systems. POL provides an [Objectologies] and in GREDITS (Grup de Recerca the participation of its users. Sistematurgia management of complexity, as well as for those open software, adaptable and applicable to en Disseny i Transformació Social) [Design [Systematurgy], literally the “dramaturgy of that plan a professional use of it. other tasks. Until today, POL has been used and Social Transformation Research Group]. computer systems”, is divided in three parts: You can check the results and download it at: in action like Pol (2002), Transpermia (2004), In her current thesis project, she takes interface, computer management and medium. https://systorgy.hangar.org/dokuwiki/doku.php Protomebrana (2006), Hipermebrana (2007), a methodological approach to art and Among others, Marcel·lí has been awarded Cotrone (2010), PSEUDO (2012), Ultraorbism design research, paying special attention with the following honors and prices: first Project Phases: (2015) and, among others, in the installations to contemporary experimental spaces and price at the Festival Étrange, Paris, 1994; Friday, October 28th, 2016, from 4:00pm Tantal (2004), DMD Europa (2007), EPIDERMIA types of material thinking. She explores Best New Media at the Noveaux Cinéma/ to 8:00pm. Sala Ricson, Hangar, Barcelona (2008), HIPNOTOC (2008), METAMEMBRANA also the possibilities of graphic Noveaux Médias, Montreal, 1999; Max award First workshop, presenting the tools and the (2009) and ALSAXY (2015). It has also been (#relatograma) as an epistemological object, to new stage languages, Spain, 2001; Honorary various sensors. used in several workshops, like MITOTICA, and from there, she has participated in Mention at the Prix Ars Electronica, 2003; Ciutat that took place in 2011 in Costa Rica. POL several projects and cultural spaces open Barcelona award in the Multimedia category, Monday, December 19th, 2016. Sala Ricson, was written by Jesús de Calle, revised by to experimental and collaborative practices, 2003; Ciutat de Barcelona award in the Visual Hangar, Barcelona himself and by Matteo Sisti Sette and Javier like Medialab-Prado and Red de Arquitecturas Arts category, 2014, and the Art Excelence Presentation of the project and first materials Chávarri. Colectivas [Collective Arquitectures Network]. Award 2015 at the Japan Media Arts Festival. for Systorgy uploaded to the wiki at Hangar. PIXMAPS accepts a video player (marks, She has collaborated doing teaching projects org. There, you will find the applications to loops, rewinds, fast forwards), templates at the Museo Vostell Malpartida, MACBA, Systorgy be downloaded, the installation guides and, for mosaics up to 32x15 videos, video La aventura de aprender and, lately, in the The Systorgy project dealt with freeing those in the case of ibnterfaces, the guides to build mirrors of the kaleidoscopic type, up to CCCBLab, with the project #Futurnet. tools and devices that Marcel·lí Antúnez Roca them, as well as examples of everything. three simultaneous layers of transparency, She is a founder member of Robocicla.net, a has been using since the 90’s to create his Contents are going to be constantly uploaded different cameras, real-time data capture, project on creative recycling and free culture, actions and interactive installations. up until the day of the presentation. animation and video mappings and face and and she is member of the scientific committee

258 259 English Texts Paratext vol. 2 of SoPA International Congress for Heritage transforms into a series of research objects. Rubén Patiño developed the first prototypes, Leptos, Teroda Education and Socialisation. For some time This project is at its compilation stage in the Barcelona, 1979 and Camioca, and finished, as contribution to now, she collaborates with a project dedicated Excelencias Bárbaras [Barbarian Excellence] Term of residence: February 2017 - April 2019 the center, 80 hours of video for the training to the culinary heritage and political memory archive. research program ECOforense. of the Barceloneta neighborhood, writes, Excelencias Bárbaras is an area of unstable My artistic production is half way between All the contents of the training program, as draws as much as she can, and expects to knowledge.2 the contexts of club music and contemporary well as the documentation of the prototypes, return to ceramics. It is an inhabitable contradiction. artistic practices. I am interested, in particular, are available at the IMVEC web, all under The title of Carla Boserman’s doctoral research We are looking for types for research excellence in the generation of sound by electronic means open source licenses (peer production license is Culturas experimentales y pensamiento in art and design that go beyond academia. and in the exploration of hybrid formats of and CERN Open Hardware License). material: una aproximación metodológica a la Excellence that becomes barbarian in its double presentation, where I combine the immediacy Together with the development of the investigación en arte y diseño [Experimental sense. They are barbarian in the sense of being of live staging with the physical transformation prototypes and the trining program, IMVEC Cultures and Material Thinking: A Method- foreigner, weird or rude, but also in the sense of specific spaces. I also work with video, currently works, in collaboration with the ological Approach to Art and Design Research]. of being striking, wonderful or surprising. graphics, materials and installations. Most of Colectivo StopCrematori, on research about She proposes two shifts. The first one goes It is a question about the rigorous types of my productions are shown as deconstruction Sant Adrià as a highly polluted site inside from the scientific laboratory to the “new” creative research that goes from ritual to exercises of the traditional concert format, Barcelona’s metropolitan area. laboratories, from scientific experiments to discipline, from experiment to experience, where I question the standardize types of collective experimentation and that which goes from the unique to the standardized. audio and image presentation/receptions. Web: from the types of documentation found in the It is an archive from which we intend to look My practice, therefore, deals mostly with https://imvec.tech scientific experimental culture to the types for possible expansions on the research on proposals that swing between interventions, Code: of documentation gathered from collective art and design, exploring their limits and actions and performances, whose intentions https://gitlab.com/imvec experimentation. potentials. are to transform the perception of space and Teaching Materials: The second shift tries to figure how to address engage the audience. https://imvec.tech/formacion practices that lie between art and design and 1. http://www.uglystudio.es/ Social Media: which take place in “laboratories”, beyond Patiño, Patiño, Patiño Again https://quitter.se/imvectech 2. The notion of “unstable knowledge” was suggested scientific disciplines and academic regulations. Self-Promoting Action for Three Loudspeakers https://twitter.com/imvectech by Emily Pethick. Is a knowledge that contains several These are spaces for material research and points of view and areas of conflict. In Pethick words, a and Chalk. experimentation, where prototypes can be knowledge that “did not rest with a singular viewpoint, developed, processes documented and objects but contained many differering, and often conflictual, created, producing a series of practices that perspectives” (Pethick, 2009). PARATEXT FEATURING ENCURA #3 approach research not always in an orthodox Pethick, E. (2009). “Interview with Emily Pethick. On Xose Quiroga the institution as a site for artistic collaboration and way, which never means that they are not production”. En Ericson, M., Frostner, M., Keys, Z., Ourense, 1979 Jaime and Manuela acknowledged. Teleman, S., Williamsson, J. (eds.), The Reader: Iaspis Term of residence: February 2017 - April 2019 Madrid, 1984 / Granada, 1988 During her residency at Hangar, and under forum on design and critical practice (295- 313). Berlín: Term of residence: December 2016 the framework of the Art Research Grant Sternberg Press. The IMVEC project develops strategies and Fundació Banc de Sabadell-Hangar, she has environmental research methodologies through Manuela Pedrón Nicolau and Jaime González developed part of her current fieldwork, an ECOforense [ECOforensics] training program, Cela are researchers, curators and teachers. experimenting with gauging objects and the prototyping of follow-up tools and the Their work together focuses on artistic research holding conversations with resident artists onsite establishment of citizens’ tools and and how contemporary art is able to generate and researchers at site. She transcribes these research methods. several types of narratives to explore the conversations into a graphic narrative that, What was done: During the first Research Grant social and the political from a fictional point of together with Ugly Studio1, she mocks up and at Hangar’s Laboratorio de Interactivos, IMVEC view. As a curatorial team, they have curated

260 261 English Texts Paratext vol. 2

Art ficció [Art Fiction] for the CaixaForum and Alejandra Avilés, artists in residence at text written by the theoretician José Luis was preparing for Rio de Janeiro. That piece Barcelona, first place project at the first edition Hangar. Conspiracy theories and urban legends Brea. Its title is Telepatía 2.0. La Teoría de is a chapter inside a research he names Actos of Comisart (2103), for the C.I.T.I., Centro were at the core of this curatorial project as a las Multitudes Interconectadas [Telepathy de borrar: cuando estás rodeado de fealdad de Investigación Técnicamente Imprevisible result of their narrative and critical potential, 2.0: The Theory of Interconnected Crowds] la belleza es inapropiada [Erasing Acts: When [Technically Unpredictable Research Center] their dissemination mechanisms linked with and takes as point of departure a fragment We Are Surrounded by Ugliness, Beauty is for the Sala de Arte Joven of the Community the notion of orality, of the repetition and of 2666, the last work by writer Roberto Inappropriate], which takes, as its point of of Madrid (2015), and have also participated change of those narratives and their capacity Bolaño. In this book, there is a legendary departure, a of one city park where in the expansion of Matadero’s Archivo de to generate myths and imaginaries. story in which Mapuche society –Araucanians a large community of trans got together and Creadores de Madrid [Artist Archive of In his book Mythologies, Roland Barthes for the colonizers– had a communications offer themselves as sexual workers. In fact, Madrid]. In 2016, they were awarded the brought forward and analyzed a long list and counter-information system that the that whole area of the city has changed a curatorial and mediation research grant for of questions that he considered crucial Spaniards were not able to identify and lot and the trans have been expelled from the Spanish Royal Academy in Rome and for the configuration of a set of values and later was thought to be telepathic. From the park. There remains, however, a series the Encura grant for the development of the the imaginary of a bourgeois society in the that story, Brea finds a telepathic element of memories and legends around them that project Chemtrails in Hangar. They manage 50’s. Wrestling, Romans in films, Martians, in writing and something hallucinatory in Rafa recovers with his work, using methods FRÁGIL, an independent space in Madrid. In travel guides or detergent ads are some of reading. We like to view artistic practice, in related to psychomagic, the ritualistic 2017, they finished the projectAlucinación the references that Barthes establishes as general, and this project in particular, from and even up to the creation of communal colectiva [Collective Hallucination] for the Libray myths of his times. This curatorial project that standpoint. We like to view the artwork practices. In Paco Chanivet’s work, speculative of the Art Department of the Complutense works as a kind of update on that book, as a telepathic exercise and its reception as fiction and its literary, cinematographic or University as part of the program Adquisiciones uncovering urban legends and conspiracy a hallucinatory state. conspiracy consequences are a fundamental Comisariadas [Curated Acquisitions]. theories –halfway between contra-information From these images and ideas, Eliana Beltrán element with which he constructs, from an and fiction–, as clues to our contemporary myth contributed to Chemtrails her recording artistic practice, unbelievable narratives that Chemtrails configuration. The analysis and questioning techniques for hallucinated listening, Electronic crisscross the everyday from very different Conspiracy theories are the new legends. The of that contemporary mythology discovers an Voice Phenomena or psychophony. From her formats and strategies. For Chemtrails, he last years, this phenomenon has replaced the important field of study in artistic practice, training as an architect and from the proposals began with the concept OOPArt, acronym traditional concept of popular storytelling because the construction of myth and legend that the Japanese architect Sou Fujimoto for “out-of-place artifact”, which is used to thanks to an alternative body of knowledge is the engine of Art History itself. People publishes in his book Primitive Future, she name historical or archaeological objects that that shows, specially via the Internet, the say that Chris Burden did not like to talk worked around the inhabiting act by asking are in an unusual context, pieces that could hidden mechanisms of history, economics about Shoot, that performance that he did in the question: nest or cave? She searches for challenge conventional history. With that in and politics of the world. One of the most California in 1971, where he asked a friend to the functionality of buildings, if compared mind, he developed an odd artifact for an emblematic case are the chemtrails, those shoot him in the arm with a .22 caliber rifle. to heuristics, to discover and learn how to initiation ritual into aletheia. For Alejandra stretched clouds that are a feature of today’s However, the actions of artistic practices inhabit a given space. Eliana took as her Avilés, one fundamental pillar of her work skies. Their translation into Spanish is estelas survive, fundamentally, through narrative, point of departure all the sounds that can be are those family narratives from the Sonora químicas. They have generated a large quantity either orally, textually or on a graphic support. constantly heard in Hangar’s studios because desert area in Mexico. For this project, she of theories about their composition and They are the only option available to secondary of the structure of its heating system. Those began with stories written by one of her aunts. effects in meteorology and living beings. audiences, which is how Burden described sounds took her research into a long quest During her residence, from that compilation The Chemtrails project took, as its point of those that are not present at the time of the for subterranean cavities until she arrived at of stories, the ones that became progressively departure, that neologism to develop, during action and access performances through a a set of Martian caves. Through recordings more important were those related to her five weeks of collaborative work, several lines narrative. she did at her studio, taped backward and experience as a social worker in the area of research about the storytelling capacities To think about the deferred communication forward, she connects those two spaces, a of Sonora, where she was in charge of the of contemporary art, using the works of Eliana processes between artists an audience, we real and a potential one. Rafael Perez Evans, gynecological care of women in the indigenous Beltrán, Rafael Pérez Evans, Paco Chanivet take also, as reference, a specially inspiring for his part, created a spinoff of a project he communities. The outcome is a mysterious

262 263 English Texts Paratext vol. 2 piece that invites us to discover, little by little, PARATEXT FEATURING ENCURA #4 the officers inspected them and insisted that background; and Travessía [Crossing] (2013), its contents. Bird in Space should pay import taxes, because a set of CDs with recordings of the walking The end result of this collective research Maykson Cardoso both the bronze –the material used for its paths the artist took while crossing several was materialized into a set of seven boxes Divinopolis, Brazil, 1988 manufacture– and its shape did not leave them borders of South American countries. that contained an additional four pieces each Term of residence: February 2017 room for doubt that they were dealing with Daniel Escobar (Brazil) used t-shirts as a base one, serially produced by the four artists. an industrial object and not a work of art. to print images of his project The World (2013), The boxes were then sent to sever people, He is a graduate in Spanish and Portuguese If this example, in fact, sheds light on the in which he manipulates images taken from selected after a massive mailing campaign Philology from the Mato Grosso State University obsession the artist had on a finish that tourism books and reconstruct them into that imitated the aesthetics and vocabulary and has received a master in Literary Studies would erase the marks of his workmanship fictional worlds. The four t-shirts were titled of classic spam, which promises its receivers from the Fluminense Federal University. He –as Rosalind Krauss points out in Passages The World followed by a letter indicating the unbelievable benefits. This mailing, whose is currently completing his doctoral degree in Modern Sculpture–, he also demonstrates size used: S, M, L and XL. style was generated using a loop translation in Visual Arts, in History and Critique of Art, that customs also operate as a control device Carlos Monroy (Colombia) chose the fan from Google Translate, added, in its signature, from the Federal University of Rio de Janeiro. that not only regulates the movement of goods as an object identified with the Spanish a reference to the artist Bas Jan Ader, who, Since 2014, he has been working as independent between countries, but can also decide what tradition and printed on them scenes from in the 70’s, became one of the greatest myths curator after completing free curses at the Visual is and what is not a work of art, through frescoes found on faith-spreader centers of twentieth-century Art History, when he Art School of Parque Lage in Rio de Janeiro. In questionable criteria from the point of view in Colombia. Their oval forms remind us of disappeared in the middle of the Atlantic in 2016, became a member of Curator’s Network of the theory and critique of art. the skulls of natives that lived in the region his last action, trying to cross the ocean from after being awarded a research grant by the First, Hecha la ley, hecha la trampa, o: el and collectively killed themselves when the the USA and reach Europe in the smallest ENCURA curatorial residencies in Hangar.org, contrabando como alternative had the goal to colonizers arrived as an action of resistance boat ever used before. The works that are Barcelona. Among his curated exhibitions, we test and check those border control devices against the violence they were imposed to part of Chemtrails were never intended for an can mention: El más profundo pensamiento by experiencing the smuggling contemporary suffer. The translation of thechibcha word that exhibition space, but to receive them through es un corazón latiendo [The Deepest Thought art. Second, it also proposed to revive an refers to the province where that institution the mail and unpack them in a domestic is a Beating Heart]; an individual exhibition alternative proposed by Lucy Lippard at the is located –Sutatausa– becomes the title of space. They were, therefore, designed to by the artist Adrianna Eu, in Rio de Janeiro; end of the 70’s, the “suitcase shows”, a series the work Pequeño tribute [Small Token]. be manipulated. In that process, they might Muestra Caleidoscopio [Kaleidoscope Show], of conceptual art exhibitions that could be Mano Penalva (Brazil) took the raffia bags that have suffered some transformation, some a group show that brought together the video moved across countries simply as luggage. street vendors use to carry their merchandise or irreversible. That makes the receivers the only works of twelve contemporary Brazilian artists The planning to make these premises possible where people carry their personal belongings people that can explain the actual state of at the XXXFuorifestival, in Pesaro, Italy; and was designed in order to invite artists that could in some African countries to develop his the works. That is how Chemtrails becomes Comensales # 1 [Guests #1], a group show that be interested to participate in a project that work. So, the title that he chose for it was an artistic experiment on the role of gossip brought together eighteen artists, Brazilians was dealing with the border concept, move Caracol [Snail] and points out to a double and communication in art making, a project and from other parts of the world, to Rio de the works from Brazil to Spain, inside luggage, characteristic that he establishes with an centered in storytelling and the capacity of Janeiro. and sold them in several exhibition actions that analogy between bags and the shell which contemporary art to exist through narrative. would take place during my residency –since that fragile mollusk carries on its back as Hecha la ley, hecha la trampa, o: only sales on one side of the border will confer home. The artists paints also a happy and el contrabando como alternative those works the status of contraband. sad face on each side of the bags, as a way [Laws are Made to Be Broken, or: At the end, seven artists joined the proposal to make itself visible and illicit a positive Smuggling as Alternative] from Brazil. Nuno Cassola (Portugal) sent or negative response towards that object. In 1926, Constantin Brancusi had an exhibition two works: Himno a la Alegría [Ode to Joy] Maria Sabato (Argentine) presented Potra at the Brummer Gallery in New York for which (2014), a video in which the symbol of the salvaje [Wild Filly], a printed calendar with he sent twenty-six sculptures from France. European union, made out of steel wool, a series of photographs where she showed When the sculptures arrived at US customs, burns while Beethoven hymn sounds in the herself naked on top of a horse and in the

264 265 English Texts Paratext vol. 2 middle of a field. Even though her works Therefore, among the debated possibilities, square in Rio de Janeiro or Sao Paulo. That taxes, like in any other customs-free zone, play with the image of women and their we decided to develop actions in the street, action consisted of renting a car, fill it with and the idea that, there, art could be taken, objectification in the world of art, they are on top-manta, like the smuggled merchandise lemons and invite the people to pick them up, “frankly”, as a merchandise. also related to the notion of borders, which, sold in big cities. in reference to those rental cars that, some Very soon, the works produced by the group over there, they are not only understood in their In this sense, Hecha la ley, hecha la trampa years ago, the Spanish police seized to a group of artists at Hangar.org will travel to Brazil, spatial dimension, but also in a temporal one. was against that private, sanitized, vertical of Rumanians that used them to steal lemons where, at least, two more actions will take Gian Spina (Brazil) produced On fleur and and valued space of the white cube, proposing and smuggle them to Rumania afterwards. place in city streets, somewhere in Rio de ball-fires, a video that shows images of a actions in the public, dirty, horizontal and Andrea Gómez made postcards on which she Janeiro and São Paulo. long hallway in a golf course in Palestine, a despised space of the streets, where the printed quotes extracted from the theoretical place where the artist used to live, while a works were going to be shown on top of a and philosophical texts that we read during female voice reads poems written by him that black blanket. our research, making special reference to the suggest stories about the Gaza Strip. Together From those first decisions regarding how the subject of borders. During the production of with Tali Serruya (Argentine), the artist made works were going to be shown, the group the postcards, she invited a DJ to play with Land, a work that consists of a little glass of artists in residence at Hangar.org started the noises that the printing machines were bottle with a small amount of sand from the collaborating and producing works that were making, while a group of people shared and Mediterranean and a pen-drive with a file concerned with the conceptual thesis of the enjoyed the process, which turned quickly into of a video performance made by the artist. project. a party. The artist used, in addition, a special In Hangar.org, other four artists were already Alejandra Avilés used parts of her research pigment for the postcards, the cochinilla, a selected to join the project: Alejandra Avilés on those fragments of glass that people put pigment that had been used as exchange (Mexico), Eliana Beltrán (Colombia), Rafael on top of walls as a measure to increase the currency between the Colombian natives and Pérez Evans (Spain-Wales) y Andrea Gómez protection of private property. After that, the colonizers. Together with the cochinilla, (Colombia). Each of them contributed closely she produced her work Asir [To Grab], a set she mixed a little MDMA, so, when people to the debate and the actions that took place of artworks made out of these fragments of send a postcard on the mail they are also there, trying to develop works that could be glass to which she glued fake fur, hiding or committing an act against the law. put in dialogue with the other proposals. removing that cutting feature that glass has. At the end, Hecha la ley, hecha la trampa, o: During the first conversations with that group, Eliana Beltrán chose the blanket for her el contrabando como alternative delivered its the of works coming from Brazil work. As she explains, she pierced the fabric first actionAcción # 1: A ras del suelo [Action became evident: the inherent usefulness from with white lines, embroidering verses by the # 1: On the Ground] on February 18th, 2017, most of them, as well as the fact that they Brazilian poet Arnaldo Antunes, on which he on the sidewalk of the maritime customs were produced serially and had a price, which says “Things are not at peace”. In addition, building at the old merchandise terminal proved their condition as product. Therefore, as a way to put into question the mercantilist in the port near the statue of Christopher if art had a sacred dimension –exclusively, reasons of the project, she proposed also, Columbus, pointing towards the Mediterranean separated from the regular world, out of any in case someone bought her blanket during in Barcelona. context of usefulness–, most of the works the action, to place the work of the other A second action Acción # 2: Zona Franca there questioned that premise, desecrating artists directly on the ground. [Action # 2: Customs-Free Zone] took it, as Giorgio Agamben would say, insofar as Rafael Pérez Evans took his proposal to the place on February 24th, 2017, same week as it returned it to an everyday use. ultimate limit. He bought a 10gr gold ingot ARCO, on the sidewalk of the Museo Metro That imposed the necessity to think how to and proposed the curator to swallow it before Chamberí, in the context of the first edition implement a strategy to show these works his return to Brazil, to evacuate it once he got of the Supersimétrica Fair. The title of the without interfering with their inherent double back to his country, to sell it and use the money action played both the fact that, on that spot, entendres. from the sale to produce an action in a public the merchandise was supposed to be free of

266 267 CRÈDITS

DE

LA

PUBLICACIÓ

268 269 Crèdits de la publicació Paratext vol. 2

Hangar és una iniciativa de la Fundació privada AAVC

Patronat fundació AAVC 2015-2018

Presidència Amics de la Fundació Comissió de programes Producció Disseny i concepte gràfic Martí Anson Sergi Aguilar, Frederic Amat, Juan Canela Hangar Alex Gifreu Eduard Arranz-Bravo, Marta Pep Dardanyà Vicepresidència Cárdenas, Miquel Condé, Irina Mutt Edita Impressió Josep Manuel Berenguer Florentino Díaz, Dis Berlín, Giuliana Racco Hangar Gràfiques Trema Alejandro Nogueras José Luis Fajardo, Jorge i el director d'Hangar Fundació Banc Sabadell Sonia Fernández Pan Galindo, Teresa Gancedo, Lluís Nacenta Edició Juan Genovés, Montserrat Aquesta publicació ha rebut 350 exemplars Secretaria Gómez-Osuna, Luis Gordillo, Col·laboradors la col·laboració específica de Mariana Canepa Alfredo Jaar, Sohad Lacgiri, Ana Sánchez Palomo Goethe Institut Primera Edició, abril de 2018 Carles León, Robert Llimós, Fundació Han Nefkens Vocals Daniel Machado, Feli Moreno, Auditor Oficina Econòmica i Cultural de Taipei Pau Alsina Antoni Muntadas, Jorge Fornés Salas & Asociados SL Mar Arza Oteiza, Perico Pastor, Jaume El projecte Hangar rep el suport de Roger Bernat Plensa, Manolo Quejido, Assessoria Comptable ICUB, Ajuntament de Barcelona Jorge Luis Marzo Albert Ràfols Casamada, Qüestió de Comptes SL Departament de Cultura de la Julia Montilla Rafael R. Rivera, Sergio Sanz, Generalitat de Catalunya Quim Packard Schlunke, Soledad Sevilla, Assessoria jurídica Ministerio de Cultura Alicia Vela Susana Solano, Antoni Tàpies, Nadal Advocats Comissió Europea Rubén Verdú Francesc Torres, Salvador Marc Vives Victoria i Evru Assessoria laboral Coordinació Guillén Bécares SL Ana Sánchez Palomo Hangar Sergi Botella Agraïm a les becàries Equip i becaris la bona feina Redacció Laila Agzaou realitzada Els artistes participants Sergi Botella Martí de la Malla Castillo Comissió de Programes d'Hangar: Rocio Campaña Maria Fernanda Murray Juan Canela, Lúa Coderch, Pep Dardanyà, Luciana Della Villa Nuria Ortega Barcia Irina Mutt i la directora Tere Badia, Joan Febrer Juan Daniel Pajuelo Sergi Botella Marta Gracia Hummerstone Miguel Ángel de Heras Jeniffer Pereda Traduccions i correccions Marzia Matarese Pau Vilaplana Tasies Llengua de Foc Lluís Nacenta Ruben Verdú Clara Piazuelo Marc Ribera Valls Belén Soto Matteo Zappa

270 271 Paratext vol. 2

Una publicació de Coprodueixen Amb la col·laboració de

Amb el suport de

272 273 274 275 276