Pla Director d’Accessibilitat Universal

Transports Metropolitans de Barcelona Pla Director d'Accessibilitat Universal

Aquest informe es va acabar de redactar al maig de 2010

Edita: Transport Metropolitans de Barcelona Per a mes informació: Unitat de Promoció Corporativa. RSC i Acció Social Contacte: [email protected] I 93 298 7218 Disseny gràfic: Josep Lluis Lara I Monografic Impressió: Gramagraf Han col·laborat: Secció d’Accessibilitat de la Diputació de Barcelona i Bidea 4 Pla director d’accessibilitat universal 5

Índex

Carta de la presidenta 6 Presentació del vicepresident executiu 8 1 Les persones amb discapacitat i el principi d’accessibilitat universal 10 1.1 Societat inclusiva, diversitat i disseny per a tothom 12 1.2 Catalunya i Barcelona com a models d’inclusivitat 22 1.3 El paper del transport públic per afavorir una societat diversa 28 2 El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 32 2.1 El marc normatiu 34 2.1.1 El marc normatiu internacional 35 2.1.2 El marc normatiu europeu 36 2.1.3 El marc normatiu estatal i autonòmic 38 2.1.4 Els instruments municipals 41 2.2 El marc financer 44 3 L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 46 3.1 TMB i l’accessibilitat, una aposta per la responsabilitat social 48 3.2 Pla estratègic cap a la universalitat en l’accessibilitat a TMB 54 3.2.1 Els set principis en els quals es fonamenta la política d’accessibilitat de TMB 55 3.2.2 Principals fites i línies d’actuació 56 4 El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 58 4.1 La Comissió d’Accessibilitat Universal de TMB 60 4.2 Els deu projectes clau 62 4.2.1 Projectes de bus 64 4.2.2 Projectes de metro 70 4.2.3 Projectes corporatius 78 5 El marc de diàleg 84 5.1 El diàleg en el marc de la política de responsabilitat social de TMB 86 5.2 Principals òrgans de diàleg i participació 88 5.3 Canals de comunicació 89 5.4 Valoració de les entitats 90 6 Referències bibliogràfiques 94 6 Pla director d’accessibilitat universal 7

Assumpta Escarp i Gibert Barcelona, una xarxa Presidenta de TMB de transport públic de referència a Europa també en accessibilitat

l llarg de la història, les ciutats han fet un ampli recorregut de transformació i adaptació per donar resposta a les necessitats que els seus habitants han tingut en cada moment. A En la societat actual, la idea de diversitat humana s’ha consolidat i ha agafat força, com a exigència per aconseguir que les ciutats esdevinguin un autèntic espai de convivència humana, sense que ningú no sigui objecte de discriminació per motiu de la seva diversitat funcional, tant si aquesta és física com cognitiva o sensorial. En aquest sentit, Barcelona ha estat sempre una ciutat capdavantera en la millora de la qualitat de vida de les persones. Però, com totes les societats, encara tenim assignatures pendents en el camí de millora de la nostra vida col·lectiva. I una d’elles consisteix a dissenyar i gestionar la ciutat sense que ningú, independentment de les seves discapacitats funcionals, estigui condicionat per barreres de l’entorn físic o social. És cert que en les darreres dècades hem avançat molt, gràcies a l’esforç conjunt dels diferents actors implicats i a una extraordinària entesa col·lectiva. No obstant això, penso que estem en un bon moment per donar un impuls definitiu a la consolidació de la perspectiva de l’accessibilitat universal en la planificació, l’organització i la gestió de la ciutat, així com en la provisió de productes i serveis públics com ara, i especialment, el transport. Així, com a presidenta d’una de les empreses de transport públic de referència a Europa, sento un especial orgull de poder presentar aquest document, que mostra el compromís de TMB per aconseguir la plena accessibilitat universal en tots els vessants dels serveis que ofereix a la ciutadania. El Pla director d’accessibilitat universal pretén, especialment, millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitats funcionals diverses, però planteja solucions des d’una òptica de «disseny per a tothom», on l’accessibilitat no es concep només per a persones amb mobilitat reduïda, sinó que representa una oportunitat de millora per a tota la població. • 8 Pla director d’accessibilitat universal 9

Dídac Pestaña Rodríguez L’accessibilitat universal Vicepresident executiu de TMB a TMB, una oportunitat per a tothom

ransports Metropolitans de Barcelona sempre ha estat una empresa amb la voluntat d’oferir un servei públic que donés resposta a les necessitats de mobilitat de la majoria de ciutadans i ciutadanes. T En aquest sentit, l’empresa, al llarg de la seva història, ha estat sensible i ha donat resposta a les necessitats de les persones amb diversitats funcionals que es trobaven amb barreres que els impedien utilitzar la xarxa de transport públic. Fa molts anys que treballem amb les entitats implicades i amb les administracions per impulsar i fer realitat l’adaptació de les xarxes de transport públic de la regió metropolitana de Barcelona als requeriments i les necessitats de les persones amb diferents discapacitats funcionals. Ara, amb aquest pla volem continuar avançant i formalitzar el nostre compromís amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent. Així, amb la presentació d’aquest projecte ens dotem d’un instrument que contribueix a fer un pas endavant, que ordena i planifica els projectes que cal realitzar per apropar en el temps la desitjada data futura en què tots puguem constatar la plena accessibilitat universal a la nostra xarxa de transport públic. Són moltes les fites que ja hem assolit, però per aconseguir l’objectiu últim de l’accessibilitat universal hem volgut redactar aquest pla com a punt de referència per avançar amb efectivitat i eficàcia. D’aquesta manera, definim internament els principis que alineen les nostres actuacions, fem palès el paper cabdal que el transport ocupa en la cadena d’accessibilitat a la ciutat, assegurem una estructura de gestió que facilita la presa de decisions, consolidem el marc de comunicació i diàleg amb les entitats, les administracions i els altres operadors de transport, i concretem les tasques que s’han de realitzar amb el desenvolupament dels deu projectes clau que es descriuen en aquest document. Tots els treballs previstos al Pla director d’accessibilitat universal tenen un denominador comú: gestionar i adaptar els nostres serveis i les nostres infraestructures de transport per tal d’eliminar totes les barreres i arribar a l’accessibilitat universal per a tothom. • 10 Pla director d’accessibilitat universal 11

Les persones amb 1 discapacitat i el principi d’accessibilitat universal

1.1 Societat inclusiva, diversitat i disseny per a tothom

1.2 Catalunya i Barcelona com a models d’inclusivitat

1.3 El paper del transport públic per afavorir una societat diversa 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 12 13

1.1 Societat inclusiva, diversitat i disseny per a tothom

La ciutat d’ahir, una resposta a les Així, l’estructura de les ciutats es En definitiva, la societat d’avui en dia necessitats defensives i econòmiques caracteritza per la separació entre les reivindica que les ciutats es concebin, funcions d’habitar i de treballar, de manera s’estructurin i es gestionin com a espais de Les agrupacions urbanes com a pobles o que la funció recreativa o d’oci queda lligada convivència humana en tota la seva plenitud ciutats que ara coneixem es van començar a a l’activitat comercial. Així, adquireix una gran de funcions i dimensions. generar a partir del 3000 AC com a resposta rellevància la funció de circular i la mobilitat Tot això és influït pels canvis rapidíssims a les necessitats defensives i comercials que té com a finalitat connectar les altres que la globalització, els avenços tecnològics, específiques de l’època. tres funcions ja esmentades. els moviments demogràfics i l’envelliment de El fet de transformar el medi natural per Aquesta perspectiva, a l’hora de la població produeixen en els entorns convertir-lo en un espai apte per a la planificar, organitzar i gestionar la ciutat, urbans. convivència humana ha seguit un procés deixa de banda altres necessitats, com ara D’aquesta manera, la població tendeix llarg i complex. Amb el pas del temps, les passejar, relacionar-se, relaxar-se, i respon a cada vegada més a caracteritzar-se per tenir ciutats s’han anat transformant i adaptant a un model excloent que discrimina les una gran diversitat funcional, cultural, ètnica i mesura que les noves concentracions diferències i en el qual predominen els valors territorial, i com a conseqüència d’això es humanes han anat generant nous problemes de les «majories» o «col·lectius dóna una enorme diversitat de rols, funcions i necessitats que calia resoldre. representatius», que tendeix a i necessitats a les quals cal donar resposta. Al llarg de la història hi ha hagut diversos homogeneïtzar el perfil dels seus habitants Així, doncs, és important pensar en factors que han estat decisius en la sota un patró estàndard —home d’entre 25 i termes de diversitat de funcions i condicions configuració de las ciutats. Per exemple, la 55 anys que treballa, disposa de vehicle —característiques físiques, cognitives i necessitat de convivència de persones i propi, no té cap discapacitat funcional i va culturals diferents— a l’hora de planificar, animals va donar lloc a l’aparició de les cada dia al seu lloc de treball allunyat de la estructurar i gestionar la ciutat i, per tant, el voreres; les necessitats defensives van fer seva residència el més ràpidament possible.1 transport. que les ciutats s’ubiquessin a turons i penya- La idea de «diversitat humana» s’ha segats, i l’espai es va estructurar en carrers La ciutat d’avui i la diversitat humana consolidat i ha agafat força a la ciutat fent amb forts pendents; d’altra banda, la referència a les múltiples diferències que hi necessitat d’incorporar a les ciutats els Però en les darreres dècades, més enllà de ha entre els éssers humans, per raons de vehicles de motor va provocar concebre les ciutats com a espais físics de gènere, edat, origen, etc. Ara bé, quan l’eixamplament de la secció dels carrers i la desenvolupament econòmic, amb espais i algunes d’aquestes característiques (físiques, millora de la pavimentació. carrers orientats amb aquesta funcionalitat, socials, sensorials, ètniques o culturals) Des de la Revolució Industrial, les ciutats la societat reivindica els espais urbans com a impliquen un desavantatge respecte a van evolucionar i van créixer molt ràpidament, ens vius i complexos que evolucionen i tenen d’altres persones en l’accés a recursos, i en aquesta evolució les necessitats de una entitat pròpia com a espai col·lectiu en el equipaments, serveis o espai, aquesta producció i consum i les establertes per la qual viuen i conviuen persones amb diferents diferència es pot transformar en desigualtat, mateixa activitat econòmica van adquirir una característiques i necessitats. en una vulneració del dret a la igualtat gran rellevància, per damunt d’altres d’oportunitats, un dret que està consagrat aspectes i necessitats relacionades amb la 1 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: en el nostre ordenament ètic, jurídic i polític. convivència i el drets de les persones i guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de l’expressió de valors culturals i socials. Barcelona, 2005. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 14 15

La diversitat humana i l’eliminació de ——Persones amb discapacitat manual Tipus de barreres Descripció Persones més afectades barreres ——Persones amb discapacitats cognitives Vinculades a l’entorn Qualsevol estructura edificada, ——Persones amb mobilitat reduïda o mentals construït urbà o edificat instal·lació o entorn amb un disseny ——Persones amb discapacitats manuals, Així, quan les ciutats s’han dissenyat amb els ——Persones amb deficiències visuals elaborat en funció dels valors sensorials i cognitives antropomètrics i funcionals de ——Persones amb dificultats per manipular criteris de la «normalitat» antropomètrica, ——Persones cegues «normalitat», i que, per tant, en dificulta objectes mental i funcional, i no en funció de les ——Persones amb deficiències auditives la utilització, l’accés o el gaudi a les ——Gent gran necessitats i diferents capacitats de les ——Persones sordes persones que no responen a aquest ——Pares i mares amb cotxets persones, apareixen les «barreres», una sèrie ——Persones amb incapacitat en la parla perfil. ——Persones amb algun desavantatge temporal per raó d’accident Vinculades al transport Qualsevol obstacle o impediment de circumstàncies que poden dificultar o fins ——Persones amb dificultat per manipular ——Dones embarassades que troben determinades persones i tot impedir el desenvolupament de les ——Persones grans i al sistema de mobilitat ——Persones que transporten embalums o en qualsevol sistema de mobilitat activitats ciutadanes més comunes, com ——Infants equipatge o transport públic, per haver estat ——Persones obeses o amb excés de pes amb desplaçar-se pel carrer, creuar una avinguda, ——Persones que desconeixen la llengua dissenyat en funció dels valors dificultat per desplaçar-se agafar el transport públic, demanar d’interacció antropomètrics i funcionals de informació o sol·licitar un servei. ——Persones sense coneixement o habilitat «normalitat». De fet, atesa la diversitat de per a l’ús de les noves tecnologies característiques, capacitats i situacions ——Pares/mares amb cotxet amb nens Vinculades a la Senyalització, mitjans de comunicació, ——Persones amb discapacitats cognitives o humanes i temporals o permanents, ——Persones amb algun desavantatge interacció amb l’entorn serveis d’informació i màquines o mentals ——Persones amb deficiències visuals qualsevol persona al llarg de la seva vida es temporal per accident i a la utilització de les mecanismes d’operació dissenyats en noves tecnologies de funció dels valors mentals i funcionals ——Persones cegues pot trobar amb entorns o serveis als quals ——Dones embarassades la comunicació i la de «normalitat», davant els quals les ——Persones amb deficiències auditives no pot accedir correctament o amb total ——Persones amb equipatges informació persones amb menys capacitat de ——Persones sordes autonomia a causa d’alguna barrera. ——Persones obeses, de talles grans o petites visió, comunicació i comprensió tenen ——Persones amb discapacitat en la parla Hem de tenir en compte que, si bé ——... limitada la seva capacitat d’interacció i ——Gent gran comunicació amb l’entorn i de recepció ——Nens i nenes durant uns anys podem estar inclosos dins És cert que, generalment, quan es parla de la informació. ——Persones analfabetes funcionals del grup de les «persones adultes normals» de discapacitat es pensa en persones amb ——Persones amb dificultats per manipular que es relacionen més o menys discapacitats permanents. No obstant això, objectes amigablement amb el medi, com a mínim un és rellevant tenir en compte també totes ——Persones sense coneixements o habilitats per a l’ús de les noves tecnologies 40% del temps de la nostra vida tenim aquelles persones que transitòriament i per ——Persones que no saben la llengua problemes d’interacció amb l’entorn: perquè diferents raons es troben amb dificultats per d’interacció abans d’arribar a aquesta edat hem estat agafar un mitjà de transport. nens i després envellirem. A continuació, es mostra una taula de Culturals i socials Actituds i hàbits socials i culturals, ——Persones afectades per qualsevol tipus de A l’hora de fer les ciutats i el transport tipologia de barreres2 amb la seva descripció caracteritzats per la compassió i discapacitat i gent gran accessibles no podem oblidar que el tret i les persones principalment afectades: l’estigmatització envers les persones amb discapacitat, considerades més significatiu de la població és la malaltes cròniques amb un diversitat. Moltes persones, de manera desenvolupament individual limitat per temporal o permanent, poden tenir dificultats la seva discapacitat, la superació de la qual exigeix mesures individualitzades d’accessibilitat: 2 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: que l’ajudaran a encaixar en una ——Persones amb mobilitat reduïda a les guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de societat «normal». extremitats inferiors Barcelona, 2005. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 16 17

L’estació de destinació, l’accessibilitat En l’enfocament més tradicional, el La discapacitat per si mateixa deixa de ser el universal. model mèdic considera que la discapacitat tema central: ara ho és l’entorn discapacitant Del model mèdic i la supressió de és un problema de la persona directament i l’eliminació de les seves barreres físiques, barreres a la vida independent i el causat per una malaltia, trauma o condició sensorials o socials. «disseny per a tothom» de salut que requereix atenció mèdica. Però el concepte d’accessibilitat assoleix Aquesta atenció sanitària és considerada la la plenitud quan el model social deixa Per aconseguir de la ciutat un autèntic espai qüestió primordial i, en l’àmbit polític, la d’orientar-se a l’eliminació puntual de per a la convivència humana en totes les resposta principal és la de modificar i barreres per a les persones amb mobilitat seves dimensions, cal incloure la perspectiva reformar la política d’atenció a la salut. reduïda i s’assumeix un nou enfocament de d’accessibilitat universal en la planificació, El 1975, i en contraposició amb el model diversitat en sentit ampli, amb un model l’organització i la gestió de la ciutat, així com anterior, un grup de persones amb d’actuació en què es planifica, s’organitza i en la provisió de productes i serveis públics, discapacitat va presentar i consolidar en els es gestiona la ciutat amb un sentit com ara el transport. àmbits acadèmics de la Gran Bretanya el transversal i pensant en la diversitat dels Per entendre la visió amb què treballa model social de la discapacitat. Des ciutadans, on preval el concepte d’igualtat TMB des de fa anys, cal entendre l’evolució d’aleshores, aquest enfocament va d’oportunitats i el «disseny per a tothom». del concepte de discapacitat. Durant molt de començar a ser la força impulsora del Així, les actuacions se centren a suprimir temps s’ha concebut la persona amb moviment de les persones amb discapacitat, barreres que no són exclusivament de discapacitat com un «ciutadà de segona», i gràcies a la seva difusió acadèmica va mobilitat, com les relatives al coneixement i com un malalt que requereix un tracte arribar a adquirir un reconeixement els sentits, i tot el que es planifica i es diferenciat i segregat i unes mesures internacional. dissenya de nou s’orienta de manera que pal·liatives de la seva discapacitat. Al llarg del El model social té dues etapes pugui ser utilitzat per totes les persones en la segle XX, han sorgit models alternatius complementàries en la seva evolució. major extensió possible («disseny per a socials que centren el problema en la La primera està centrada en las barreres tothom»). Un bon exemple d’aquesta societat mateixa i enfoquen la superació de que la societat posa a les persones amb orientació són les escales mecàniques que les dificultats des de l’òptica de la igualtat discapacitat per desenvolupar la seva vida connecten el carrer i l’andana del metro, que d’oportunitats per a tothom. diària i en la necessitat de suprimir-les. milions de persones fan servir cada dia. Des d’aquest punt de vista, l’accessibilitat no es concep només per a les persones amb mobilitat reduïda, sinó que representa una oportunitat per a tota la Model Model mèdic Model social població. Apareixen, per tant, noves Evolució categoritzacions de discapacitats que cal Focus Centrat en la persona Centrat en l’entorn Centrat en la igualtat d’oportunitats i en atendre i a les quals cal donar resposta. discapacitada discapacitant l’autonomia personal Dissenyar la ciutat i el transport per a tothom Actuació Mèdica i assistencial Supressió de barreres Accessibilitat universal i disseny per a implica conèixer els ciutadans: les persones tothom que l’han de gaudir diàriament i els possibles Elaboració pròpia. Quadre síntesi de l’evolució social del visitants. concepte de discapacitat 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 18 19

La diversitat funcional de la població important des de l’òptica de la diversitat i als 974.743 —un 13,3% del total.3 1976 espanyola l’accessibilitat, per qüestions culturals o El nombre de residents estrangers De 80 a 84 anys

idiomàtiques, que cal tenir en compte a empadronats a la ciutat de Barcelona era l’1 De 70 a 74 anys A Espanya, el nombre de persones amb l’hora de dissenyar els sistemes de gener de 2008 de 280.817 persones, el De 60 a 64 anys algun tipus de discapacitat permanent és de d’infoaccessibilitat és la causada per les 17,3% del total de la població resident a la 3,5 milions, és a dir, aproximadament un 9% migracions internacionals. La població ciutat.4 De 50 a 54 anys de la població total. estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per En aquesta mateixa línia De 40 a 44 anys Cal tenir en compte que, a banda de les 6,55 els últims 10 anys (1998-2008), ja que d’infoaccessibilitat també cal pensar a De 30 a 34 anys discapacitats permanents, també hi ha altres dels 148.803 estrangers que hi havia el 1998 facilitar als turistes estrangers l’accés a la De 20 a 24 anys situacions de la nostra vida en què tindrem —el 2,4% de la població total— s’ha passat informació i la comunicació en el transport De 10 a 14 anys problemes d’interacció amb l’entorn. públic —Barcelona va tancar l’any 2008 amb Així, per exemple, a causa de la 6,6 milions de turistes. De 0 a 4 anys disminució de la mortalitat, la població de Proporció Tipus de disminució 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% persones grans a poc a poc es va La diversitat funcional a la Unió Auditiva incrementant. Al llarg del segle passat, la Europea 5% 2008 població espanyola de persones més grans Ceguesa de 65 anys es va multiplicar per 7, i la de 2% Pel que fa a les discapacitats, a la Unió De 80 a 84 anys més grans de 80 anys es va incrementar 13 Resta Visual Europea hi ha 42,6 milions de persones amb 8% De 70 a 74 anys vegades.1 alguna discapacitat legalment reconeguda:5 Física De 60 a 64 anys L’informe Panorama de estadísticas del 83% ——físiques motores de les extremitats 20072 assenyala que el 2005 les persones inferiors: 5,8% De 50 a 54 anys més grans de 65 anys representaven el ——físiques motores de les extremitats De 40 a 44 anys 16,8% de la població espanyola, amb un superiors: 1,9% De 30 a 34 anys increment previst fins al 20% l’any 2020 i fins ——auditives: 2,7% De 20 a 24 anys al 35,7% el 2050. L’envelliment fisiològic ——psíquiques: 2,3% De 10 a 14 anys implica un increment de dificultats per a la ——comunicació verbal: 1,1% De 0 a 4 anys mobilitat, en gran part com a conseqüència ——visual: 2% del canvi que s’esdevé en les nostres Si sumem aquests percentatges trobem 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% capacitats: pèrdua de visió, pèrdua d’oïda, que el 15,8% de la població europea té Homes Font: Secció d’Accessibilitat de la Diputació de Dones disminució de les capacitats motrius, Barcelona. Observacions: en el gràfic no es considera alguna discapacitat legalment reconeguda. disminució de la capacitat manipulativa, etc. la discapacitat psíquica. Si a aquest resultat hi afegim el 13,77% de la Font: Diagnòstic sobre l’Estat dels Serveis Socials a Una altra tendència demogràfica població més gran de 65 anys i el 17,9% de Catalunya. Barcelona: Conselleria de Serveis Socials i la població més petita de 14 anys, obtenim Ciutadania, Generalitat de Catalunya, 2009.

1 INE (2001). Libro verde. La accesibilidad en España. IMSERSO, 3 Idescat, Generalitat de Catalunya. 2002. 4 Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. 2 Informe Panorama de estadísticas del 2007. Roma: Organitza- ció per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, abril del 5 Aragall Clavé, F. De la ciutat sense barreres a la ciutat per a 2007. tothom. Diputació de Barcelona, 2002. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 20 21

un total del 47,47%, al qual s’hi sumen els immigrants, els turistes, les dones embarassades, les persones amb alguna lesió temporal i les que tenen al seu càrrec a un nadó. Així, segurament podríem arribar a l’absurd que més del 100% de la població té problemes d’interacció amb l’entorn, perquè hi ha persones en les quals coincideixen més d’una d’aquestes dificultats, ja sigui temporalment o permanentment (sord que va en cadira de rodes, cega i embarassada, nen amb una cama trencada, etc.). Amb aquestes dades, queda perfectament justificada la necessitat de dissenyar les ciutats sobre la base que la normalitat de la població és la diversitat. Si es consideren aquestes dades, resulta evident que les mesures d’accessibilitat han d’estar orientades a la diversitat dels ciutadans i a l’autonomia personal dels ciutadans, entesa com la capacitat de l’individu per poder viure la vida que esculli ell mateix, sense que l’entorn físic i social marqui els límits d’on pot arribar. El conjunt de ciutadans i ciutadanes no és una massa homogènia, ni té les mateixes possibilitats ni capacitats per exercir els seus drets. En canvi, els drets i llibertats de les persones sí que són universals i s’han de desenvolupar en igualtat de condicions. • 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 22 23

1.2 Catalunya i Barcelona com a models d’inclusivitat

arcelona ha estat sempre una ciutat Les actuacions relacionades amb el dues gran línies d’actuació: Proporció global d'estacions de metro accessibles capdavantera en la millora de la transport adaptat a les persones amb ——Suprimir les barreres arquitectòniques de de les línies construïdes fa més de 10 anys en qualitat de vida de les persones discapacitat es van iniciar els anys 1975 i les infraestructures antigues. grans regions metropolitanes europees (%) que hi viuen, hi treballen i gaudeixen 1976, arran de l’auge del moviment ——Garantir l’accessibilitat universal de les Barcelona: Metro sense L11 + FCG Zona 1 Berlin: incorpora S-Brahn en zona urbana B Madrid: Metro sense L12, ni R. Tampoc Tren Ligero de la cultura i l’oci. associatiu de les persones amb discapacitat infraestructures noves. La regió metropolitana de Barcelona física a Barcelona. El camí recorregut ha estat important, i París: Metro sense L14 Font: ATM Barcelona figura a l’avantguarda de les principals Mentre la supressió de barreres té fites remarcables, com la de l’1 de gener metròpolis europees pel grau d’adaptació del arquitectòniques dels transports públics no de 2007, quan es va arribar al 100% de la 80 74% transport públic en superfície i ferroviari, i és s’aconseguia, es va promoure la posada en flota d’autobusos de TMB accessible (1.080 70% 70 64% actualment una referència en polítiques funcionament d’una petita flota de unitats). 60 58% d’accessibilitat universal. microbusos especials adaptats i es va crear Actualment, la flota dels altres operadors 54% 50 Ara bé, aquesta posició de lideratge en el servei públic «porta a porta», del qual es d’autobusos de l’àmbit de l’Entitat gran manera és conseqüència de l‘impuls va encarregar TMB —l’any 1980 aquest Metropolitana del Transport (637 unitats) 40 reivindicatiu de les entitats que representen servei especial va fer prop de 75.000 viatges. també compleix els requisits d’accessibilitat. 30 28% 21% els col·lectius amb discapacitat. L’any 1992, per primer cop a la història, Mentre que en les línies urbanes dels 20 A la fermesa i coherència amb què han es van celebrar els jocs olímpics i els jocs municipis de la segona corona s’ha arribat al 10 defensat els seus drets, cal afegir el consens paralímpics a les mateixes instal·lacions i els 85%, i en les línies interurbanes que 2% 0 institucional i un esforç inversor sostingut de atletes d’ambdós esdeveniments van utilitzar depenen de la Generalitat, al 75%, es la Generalitat de Catalunya. la mateixa vila olímpica. continua invertint per arribar a la plena Milan Paris - RMB Berlin - Madrid Greater Tot plegat ha anat desenvolupant una Aquest fet va posar en relleu i va mostrar accessibilitat. A Ferrocarrils de la Generalitat Frankfurt Brussels London progressiva adaptació de les xarxes de de manera consistent una aspiració que la de Catalunya (FGC), on el Govern de la Barcelona - Rhein-Main llede-France transport públic de la regió metropolitana de ciutat de Barcelona tenia des de feia molts Generalitat va invertir més als anys noranta, Brandenburg Barcelona als requeriments i necessitats de anys: que els espais i els equipaments fossin l’accessibilitat arriba al 100% en el cas del Font: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al transport les persones amb diferents discapacitats igualment útils tant per a les persones més Llobregat-Anoia i al 90% al Vallès. públic: situació actual». Jornada per l’Accessibilitat funcionals. ben dotades com per a les persones amb Així, per exemple, influït per una decidida Universal en el Transport Públic. Barcelona, 28 de setembre de 2009. També cal destacar el paper que ha alguna mancança o discapacitat. aposta per la remodelació de les línies desenvolupat en aquest procés l’Institut L’esperit que va impulsar aquesta tasca antigues, la regió metropolitana de Barcelona Municipal de Persones amb Discapacitat no era el d’actuar caritativament per tal que ocupa la segona posició, entre les grans (IMD). L’IMD és un organisme de l’Ajuntament les persones amb discapacitats físiques regions metropolitanes europees, en la de Barcelona que impulsa polítiques i gaudissin d’una certa capacitat de proporció global d’estacions de metro i tren actuacions perquè les persones amb moviment, sinó que, ben al contrari, es interurbà accessibles, després de Berlín. En qualsevol tipus de discapacitat puguin tractava de corregir un error històric canvi, algunes de les principals ciutats desenvolupar els seus projectes vitals d’una consistent a dissenyar les ciutats sense tenir europees han optat per construir les noves manera autònoma, en igualtat de condicions en compte les necessitats de la majoria dels infraestructures sense barreres, però han i amb respecte a les diferències. Durant tots ciutadans i ciutadanes. renunciat a remodelar les línies antigues. aquests anys ha estat un espai aglutinador i En tot aquest temps, les actuacions en Això explica, per exemple, que el metro de de trobada dels diferents agents i un referent l’àmbit del transport regular per aconseguir París tingui només el 4% d’estacions per a tothom. que aquest sigui accessible, s’han centrat en accessibles i el de Londres el 26%. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 24 25

Primer autobús TMB amb sistema de rampa. 1978.

de cinc microbusos per a persones amb 1996 discapacitat física en un moment en què les S’aprova el Pla d’accessibilitat de Barcelona mesures d’accessibilitat no existien i es crea 1996-2006. S’adapten cinc estacions de el servei públic de transport especial «porta metro i el funicular de Montjuïc. a porta», del qual es va encarregar TMB. 2000 1982 La Generalitat de Catalunya aprova el Pla S’inicia la concessió de les targetes de director d’infraestructures 2001-2010, que permissivitat d’aparcament per a vehicles inclou un programa d’adaptació de les que porten persones amb mobilitat reduïda. estacions de metro.

1989 2001 L’IMD aconsegueix tres premis HELIOS, S’instal·la la primera màquina expenedora de atorgats per la Unió Europea. Un d’aquests bitllets de transport accessible. premis distingeix el projecte L’autonomia personal i el transport. 2006 El 100% de les unitats de la flota d’autobusos 1991 de TMB és de plataforma baixa amb rampa i Es posa en funcionament el primer taxi disposa al seu interior de dos espais reduïts adaptat. per a persones amb mobilitat reduïda (la llei n’estableix un) . El metro disposa de 65 1992 estacions amb ascensor entre el carrer i les Per primer cop a la història, es van celebrar andanes (el 54% del total). El model Barcelona s’imposa a Europa i els jocs olímpics i els jocs paralímpics a les marca el camí a seguir. Tots els treballs mateixes instal·lacions i els atletes d’ambdós 2007 previstos per adaptar les infraestructures de esdeveniments van fer servir la mateixa vila Els minibusos del bus del barri, els bus transport de la ciutat tenen un denominador olímpica. turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc comú: eliminar totes les barreres i arribar a Es posen en circulació les primeres línies són accessibles (ISO 170001-1 i 2— en l’accessibilitat universal per a tothom. d’autobusos regulars adaptats amb vehicles gestió de l’accessibilitat universal). Aquesta situació de lideratge de de plataforma baixa amb rampa. Es posa en marxa el sistema Barcelona, en la qual TMB està plenament També es crea el Grup Municipal de d’informació a l’usuari (SIU) als autobusos, implicat, no s’aconsegueix de la nit al dia. Treball per a la Millora de l’Accessibilitat i que anuncia de manera visual i sonora la S’han hagut d’assolir moltes fites durant els s’inicien un gran nombre d’iniciatives de propera parada. S’instal·la a 350 vehicles darrers trenta anys. En destaquem, a participació i gestió. repartits en 17 línies. continuació, les principals: Es comencen a instal·lar altaveus a 1995 l’exterior dels autobusos que s’activen amb 1978 S’inaugura la línia 2 del metro de Barcelona un comandament a distància que porta la L’Ajuntament de Barcelona aprova la compra totalment adaptada. persona amb discapacitat visual. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 26 27

Sistema d'informació a l'usuari. Activació acústica de la informació de línia mitjançant comandament

L’accessibilitat al metro incorpora millores ——Encaminaments amb textura diferenciada, comunicativa a la xarxa de metro. d’una cadira de rodes. L’estudi s’emmarca en significatives: amb rugositats al paviment per orientar les La Diputació de Barcelona amb la el conjunt d’accions per a la millora de ——Màquines expenedores de bitllets. Les persones amb discapacitat visual. col·laboració de FGC i TMB publica el llibre l’accessibilitat en la nostra xarxa ferroviària noves màquines tenen un localitzador ——Els combois de metro disposen d’espais Accessibilitat al tren en cadira de rodes, un urbana i suburbana. acústic que s’activa amb el comandament a reservats per a cadires de rodes i tots estudi de referència a Europa, que estableix El plantejament de l’estudi, sense distància i un sistema de navegació que, a incorporen indicadors lluminosos de un estàndard de l’espai entre l’andana i el precedents en l’àmbit internacional, i els través de veu, d’audioguia i replicador i del tancament imminent de portes, que informen metro a l’hora d’embarcar. resultats que se’n desprenen ofereixen una sistema braille guia les persones amb les persones amb discapacitat auditiva. Aquest llibre és el resultat d’un estudi de bona guia per als operadors de les diferents discapacitat visual a l’hora de comprar el ——Es fan proves pilot per trobar una solució l’espai entre l’andana i el metro a l’hora xarxes de ferrocarril, de manera que fan bitllet. El moble és ergonòmic i permet per a l’espai que hi ha entre l’andana i el d’embarcar al tren, vist des del punt de vista possible pensar en l’establiment d’un comprar el bitllet a les persones amb cadira vagó del metro. L’accessibilitat al transport és dels usuaris amb més restriccions, com són estàndard internacional de l’espai entre de rodes o d’estatura baixa. com una cadena que es trenca en el més les persones que es desplacen amb l’ajut l’andana i el metro a l’hora d’embarcar. • feble dels seus components. En el mapa de l’accessibilitat l’espai entre l’andana i el tren (en anglès, gap) representa una de les baules Resultats de l'estudi de GAPS: de la cadena més complicades i difícils de Mapa de GAP accessibles superar per a les persones que van en cadira gap V (mm) de rodes. Les proves pilot d’aquest any van 100 100 portar com a resultat a la publicació d’un estudi de la Diputació de Barcelona sense 90 90 precedents a escala internacional, dos anys 80 80 més tard. 70 70

2008 60 60 S’instal·len pantalles amb informació a 50 50 l’usuari (PIU) a 18 parades d’autobús, amb un nou sistema d’informació amb veu, que 40 40 s’activa amb un comandament a distància, 30 30 que informa del temps d’espera. 20 20

2009 10 10 S’executa el Pla d’accessibilitat de parades 0 0 d’autobús a 1.400 parades de les 2.000 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 existents. 100 100 gap H (mm) El 70% de les estacions de metro Font: Gustems, I. Accessibilitat al tren en cadira de Amb dificultats No acceptable disposen d’ascensor entre el carrer i l’andana rodes. Cap a un estàndard internacional del gap (87 de 123 estacions). També s’implanten d’embarcament. Diputació de Barcelona, Col·lecció Zona preferibles Amb dificultats altres mesures d’accessibilitat física i «Estudis», 2009. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 28 29

1.3 El paper del transport públic per afavorir una societat diversa

rribats a aquest punt, és Des del punt de vista de l’accessibilitat, indiscutible la importància del cal tenir en compte el següent: transport públic com a element ——Tothom, independentment de les seves Aessencial per aconseguir que el capacitats motrius, ha de poder pujar als principi de normalització dels serveis per a diferents mitjans de transport (autobús, tothom sigui una realitat i per fer que es metro, tren, etc.). pugui gaudir d’una ciutat i d’un territori que ——Tothom, independentment de la seva millora progressivament en tots els àmbits de llengua, cultura o capacitats, ha de poder la vida col·lectiva. entendre la informació sobre els diferents A les nostres ciutats modernes, el recorreguts o enllaços. transport públic accessible ha esdevingut un ——El transport públic ha d’oferir comoditat i factor crític per aconseguir un bon grau confiança al ciutadà per motivar-lo a la seva d’autonomia, és a dir, per disposar de la utilització, independentment de les seves possibilitat d’arribar allà on la persona vol característiques personals. independentment de les seves capacitats, sobretot per a les persones que presenten més dificultats en els seus desplaçaments. La ciutat accessible ha de tenir els diferents serveis a l’abast de totes les persones i ha de vetllar perquè disposi d’un transport públic dissenyat per a tothom. Cal constatar que el transport públic accessible té un impacte i uns efectes cabdals en la millora de la socialització, la convivència, la integració de la diversitat i la qualitat de vida d’un entorn urbà com és, en aquest cas, l’àrea metropolitana de Barcelona. Pensar en la diversitat és acceptar que cada persona té necessitats diferents i que, encara que pertanyi a un col·lectiu reduït, ha de trobar a la ciutat la manera de dur a terme el seu desenvolupament personal autònomament, sense que cap barrera, física o social, li impedeixi d’arribar arreu. Així, doncs, el disseny dels espais urbans ha d’incloure una xarxa de transport públic accessible i efectiu. 1. Les persones amb discapacitat i el principi Pla director d’accessibilitat universal d’accessibilitat universal 30 31

MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT

• A• ccessAccessibiliibtatilitat a la tral transportnsport = = cadecadennaa quee eses trencatrenca en en el el més més feble feble dels dels seusseus components components• Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels seus components La macroaccessibilitat i la cadena del puguin realitzar el seu itinerari complet de Macro accessibilitat. La cadena del transport transport manera autònoma —origen, via pública, AccessibilitatOrigenMACRO al transport = cadena ACCESSIBILITAT. que es trenca en LA CADENA DEL TRANSPORT parada i embarcament, interior del vehicle, el més febleOrigen dels seus components ViaVia Públic Públicaa PParaaradaa ii embarembarccameamentnt El concepte de macroaccessibilitat és vital desembarcament i parada, via pública, Origen Via Pública Parada i embarcament per aconseguir que la cadena de transport destinació. no es trenqui. La coordinació entre els Qualsevol persona ha de poder fer diferents operadors, l’Administració i les aquests recorreguts de manera autònoma. • Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el mésInteriorInterior feble dels institucions representatives dels diferents Per tant, si un dels elements no és Interior seus components vehicle col·lectius resulta fonamental a fi que totes accessible, el trajecte vital no funciona. vehicle vehicle les baules de la cadena funcionin i les Cal un tractament integral de la cadena persones que tenen alguna discapacitat de transport i de la interacció entre tots els seus elements: espai públic, parades, Origen estacions, intercanvi modal, material mòbil, Origen ViaVia pública Pública ParadaPara i embarcamentda i embarcament informació i senyalització. Si alguna de les baules s’arriba a trencar, les inversions realitzades i les solucions d’accessibilitat trobades no tindran cap efecte. • Interior vehicle

Interior Destívehicle 5 ViaDesembarcament PúblicDestí ia parada 6DesVia Via pública ePúblicmbarcamenta Desi paradaembarcament i parada Destí Via Pública Desembarcament i parada

7 Destí Font: Gustems,Destí I. «Accessibilitat al transport públic:Via Pública Desembarcament i parada punts clau de cara al futur». Jornada per l’Accessibilitat Universal en el Transport Públic. Secció d’Accessibilitat de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 28 de setembre de 2009. 32 Pla director d’accessibilitat universal 33

El marc normatiu 2 i financer de l’accessibilitat

2.1 El marc normatiu 2.1.1 El marc normatiu internacional 2.1.2 El marc normatiu europeu 2.1.3 El marc normatiu estatal i autonòmic 2.1.4 Els instruments municipals

2.2 El marc financer 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 34 Pla director d’accessibilitat universal 35

2.1.1 2.1 El marc normatiu El marc normatiu internacional

es de la dècada dels anys vuitanta n l’àmbit internacional, el punt del terme, constitueixen un ferm compromís s’ha avançat molt en el camp d’inflexió més important és la moral i polític per part dels estats amb vista legislatiu sobre accessibilitat. celebració, l’any 1981, de l’Any a l’adopció de mesures a favor de la igualtat D Al començament, la majoria de EInternacional de les Persones amb d’oportunitats. • normes i polítiques sobre accessibilitat Minusvalidesa. Com a conseqüència de l’Any quedaven emmarcades dins de les polítiques Internacional, l’Assemblea General de de discapacitat, les quals, al seu torn, Nacions Unides va adoptar el 1982 el estaven centrades en la protecció i la Programa mundial d’accions sobre persones prestació d’assistència. Amb el pas del amb minusvalidesa, que va destacar el dret temps, en l’àmbit normatiu també se supera de les persones amb discapacitat a les el concepte de la mera supressió de barreres mateixes oportunitats que la resta de la i es passa a la nova concepció de «disseny ciutadania. per a tothom», en què l’accessibilitat L’altra fita important a escala universal s’estableix com un requisit bàsic internacional va tenir lloc el mes de que s’ha de considerar de manera integral i desembre del 1993. Arran d’una resolució de transversal en tots els àmbits des de l’origen. l’Assemblea General de Nacions Unides, es A continuació es fa un repàs de la van aprovar les Normes uniformes sobre la normativa que, directament o indirectament igualtat d’oportunitats per a les persones —a escala internacional, europea, estatal, amb discapacitat, en les quals es fa autonòmica i local—, s’ha de tenir present a referència al dret de tothom a accedir a les l’hora de dissenyar el Pla director llibertats fonamentals següents: educació, d’accessibilitat de TMB. • ocupació, vida familiar i integritat personal, cultura, activitats recreatives i esportives, i també el dret a la participació en la vida religiosa. Encara que aquestes «normes» no són obligatòries en el sentit estricament jurídic

Quadre resum del marc normatiu en l’àmbit internacional

Normativa Data Àmbit geogràfic Observacions Any Internacional de les Persones Any 1981 ONU. Mundial Representa un compromís ètic amb Minusvalidesa i polític per a tothom. Nomes uniformes sobre la igualtat 12/1993 ONU. Mundial Jurídicament no són obligatòries. d’oportunitats per a les persones Estableixen un compromís ètic i amb discapacitat polític dels estats. 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 36 Pla director d’accessibilitat universal 37

2.1.2 El marc normatiu europeu

l marc polític en matèria de i diverses directives que es refereixen Quadre resum del marc normatiu europeu discapacitat de la Unió Europea es concretament a l’àmbit ferroviari. va definir el 1996 a partir de la En definitiva, l’estratègia de la UE en Normativa Data Àmbit geogràfic Observacions Comunicació de la Comissió sobre matèria de discapacitat va evolucionar des COST-Transport 335 Octubre, 1995 Europa Directrius i recomanacions E Xarxa intergovernamental per a la tècniques per a fabricants, Igualtat d’Oportunitats de les Persones amb del 1996 cap a la concepció que s’ha cooperació europea en ciència i administracions i operadors en Minusvalidesa, que posteriorment es va d’actuar més sobre les barreres de l’entorn tecnologia relació amb els autobusos de ratificar mitjançant una resolució del Consell que sobre les pròpies limitacions funcionals plataforma baixa. de 20 de desembre de 1996. D’aquesta de les persones, tot posant èmfasi en el fet European concept of accessibility 1a edició, 1996 Publicació sobre el concepte manera, tres anys més tard Europa va que els factors següents són indispensables (ECA) 2a edició, 2003 europeu de l’accessibilitat. adoptar els principis establerts a les Normes per aconseguir la plena igualtat Elaborat per un grup d’experts i uniformes de Nacions Unides. d’oportunitats: adoptat per la Comissió Europea com a marc conceptual. Paral·lelament, la Comissió Coordinadora ——L’adopció de mesures legislatives. per a la Promoció de la Diversitat va elaborar ——La posada a disposició d’instal·lacions Comunicació de la Comissió 20/12/1996 Europa Punt de referència europeu sobre sobre Igualtat d’Oportunitats de l’aplicació del principi d’igualtat i publicar un document que portava per títol adaptades. les Persones amb Minusvalidesa d’oportunitats. European concept of accessibility, el qual va ——L’anomenat «disseny per a tothom». i posterior resolució del Consell ser la referència filosòfica i conceptual des Cal destacar que la responsabilitat d’Europa d’aleshores pel que fa a l’accessibilitat a primera d’actuar en aquest àmbit correspon COST-Transport 322 Novembre, 1999 Europa Directrius i recomanacions per Europa. La publicació, que es va reeditar als estats membres i que, en funció del seus Xarxa intergovernamental per a la a governs i operadors ferroviaris l’any 2003, era el resultat d’una petició feta respectius marcs socials i culturals, variarà la cooperació europea en ciència i sobre les millors pràctiques en tecnologia accessibilitat dels seus serveis i per la Comissió Europea el 1987. forma de donar resposta al principi d’igualtat instal·lacions. A partir d’aquell moment, Europa va d’oportunitats. Molt abans, a l’Estat espanyol Directiva 2000/78/CE, relativa a 27/11/2000 Europa Es prohibeix la discriminació en establir el principi d’igualtat d’oportunitats i especialment a Catalunya ja es l‘establiment d’un marc general per el treball, segons l’article 13 del com a valor inalienable i comú de tots els desenvolupaven normes que serien a la igualtat de tracte en el treball i Tractat d’Amsterdam. ciutadans, i es va considerar punt de capdavanteres en l’àmbit de l’accessibilitat. • l’ocupació referència obligat al qual s’havien de remetre Directiva 2001/16/CE, relativa a la 19/03/2001 Europa Modificada per la Directiva tots els estats. La inclusió d’un article sobre interoperabilitat del sistema ferroviari 2007/32/CE de la Comissió d‘1 la lluita contra la discriminació al Tractat convencional de juny de 2007. d’Amsterdam del 1997 va representar un pas Directiva 2007/32/CE de la Comissió, 1/06/2007 Europa Relativa al sistema ferroviari endavant decisiu, ja que va facultar la Unió d’1 de juny de 2007, relativa a la transeuropeu d’alta velocitat. interoperabilitat del sistema ferroviari Europea per intervenir en defensa de la transeuropeu d’alta velocitat igualtat d’oportunitats en tot el seu àmbit d’actuació. Amb posterioritat, la Comissió Europea va adoptar un paquet integrat de mesures contra la discriminació. Des d’aquesta òptica es pot destacar la Directiva 2000/78/CE, relativa a l‘establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació, 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 38 Pla director d’accessibilitat universal 39

Els autobusos de TMB disposen de 2.1.3 dos espais reservats per cadires de El marc normatiu estatal rodes. i autonòmic

l’Estat espanyol, les lleis de la Constitució i els seus respectius qualificaven els espais, instal·lacions, d’accessibilitat troben els seus estatuts d’autonomia, van desenvolupar edificacions i serveis segons el seu nivell fonaments en la Constitució del posteriorment mitjançant l’aprovació de les d’accessibilitat en «adaptats», «practicables» A1978. Concretament, en els seus seves respectives lleis i reglaments. i en alguns casos «convertibles»; s’hi articles 9.2, 14 i 49 s’estableix que els poders El País Basc va ser pioner en el temps regulaven les mesures de control i públics tenen l’obligació de fomentar la en desenvolupar dos decrets sectorials. El seguiment, i també s’hi establia un règim igualtat i el desenvolupament de les primer va ser sobre supressió de barreres sancionador. persones dins de l’esfera política, econòmica urbanístiques, el 1981, i el segon abordava la El 1995 Catalunya va desenvolupar el i social. supressió de barreres arquitectòniques, el reglament (Decret 135/1995, de 24 de març) La mateixa Constitució, en els articles 1983. que aplicava la Llei 20/1991, de 25 de 148 i 149, estableix les bases per delimitar L’any 1984 Catalunya va desenvolupar el novembre, i que contenia el Codi les competències de l’Estat i les comunitats Decret 100/1984, de supressió de barreres d’accessibilitat de Catalunya. Aquest Decret autònomes. Encara que l’Estat manté arquitectòniques, capdavanter quant al 135 d’aplicació a Catalunya establia competència en la regulació de les contingut i a la concepció d’accessibilitat. normativament per primera vegada la fita condicions bàsiques que garanteixen la Posteriorment, el 1988, Navarra va elaborar que tots els autobusos de nova adquisició igualtat de tots els ciutadans, l’accessibilitat la primera llei d’accessibilitat i el 1991 fossin de plataforma baixa. No obstant això, com a tal és una competència de les Catalunya va elaborar la Llei 20/1991, de 25 TMB en la seva línia d’avantguarda ja havia comunitats autònomes. de novembre, de promoció de l’accessibilitat fet la primera compra d’autobusos de Com a conseqüència de les i supressió de barreres arquitectòniques, que plataforma baixa l’any 1992. prescripcions de la Constitució i sota la va establir un tipus d’estructura de Malgrat això, i com a conseqüència del influència de l’Any Internacional de les continguts comuna que van seguir més fet que les diferents lleis autonòmiques en Persones amb Minusvalidesa, el 1982 es va endavant la resta de normatives matèria d’accessibilitat presentaven promulgar la Llei d’integració social dels autonòmiques: problemes quant al compliment i a minusvàlids (LISMI), la qual va representar un l’aplicabilitat i que majoritàriament se primer intent d’abordar el problema de Epígrafs sectorials: centraven en la compensació de les l’equiparació d’oportunitats de les persones ——Urbanisme condicions personals i la supressió de amb discapacitat d’una forma global i ——Edificació barreres, es va promulgar a l’Estat espanyol, unitària. Aquesta llei preveia les primeres ——Transport l’any 2003, la Llei 51/2003, de 2 de mesures en matèria d’accessibilitat, però se ——Comunicació sensorial desembre, d’igualtat d’oportunitats, no- centrava fonamentalment en el discriminació i accessibilitat universal desenvolupament de mesures que actuaven Altres epígrafs: (LIONDAU). sobre les condicions personals de les ——Consell per a la promoció de En l’àmbit legislatiu estatal, aquesta llei persones i no sobre les condicions l’accessibilitat va desenvolupar les estratègies de no- ambientals. ——Fons per a la supressió de barreres discriminació i accessibilitat universal que La LISMI es va configurar com una llei confluïen amb les mesures d’acció positiva i marc que definia les pautes generals A més, també s’hi recollia la definició de compensatòries definides a la LISMI; així, es d’actuació i que establia preceptes que les conceptes bàsics com persones amb deixava enrere el model assistencial inicial, comunitats autònomes, segons l’article 148 discapacitat, accessibilitat i barreres; s’hi se superava el model posterior centrat en la 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 40 Pla director d’accessibilitat universal 41

Plataforma que facilita l'accés a 2.1.4 l'autobús des de la via pública. Els instruments municipals

mera supressió de barreres i es passava a ls plans d’accessibilitat municipals, una nova concepció d’accessibilitat universal també anomenats plans especials i disseny per a tothom, fonamentada en la d’actuació (PEA), van ser al concepció que el respecte a la diversitat Ecomençament els instruments humana era el que havia d’inspirar la operatius més rellevants per a la promoció construcció de la societat moderna. • de l’accessibilitat als municipis (1991-2004). La seva realització es va generalitzar de manera important gràcies als convenis de Quadre resum del marc normatiu estatal i català finançament que van signar l’IMSERSO, la Fundació ONCE i les corporacions locals. Normativa Data Àmbit Observacions Conceptualment, es basaven en el geogràfic model de supressió de barreres mitjançant Llei 13/1982, d’integració social dels 23/03/1982 Espanya Una referència. accions puntuals d’intervenció en el medi minusvàlids (LISMI) urbà. En conjunt, aquests plans van tenir Decret 100/1984, de supressió de barreres 10/04/1984 Catalunya Decret capdavanter. repercussions importants, encara que arquitectòniques desiguals, tant pel que fa als resultats com a Llei 20/1991, de 25 de novembre, de 25/11/1991 Catalunya Estableix l’estructura de continguts l‘impuls de la consciència general sobre promoció de l’accessibilitat i supressió de que seguiran la resta de legislacions l’accessibilitat com un requeriment bàsic de barreres arquitectòniques autonòmiques. les ciutats. Decret 135/1995, de 24 de març, de desplega- 24/03/1995 Catalunya Desplegament de la Llei 20/1991. Una mostra de la seva consolidació es ment de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, pot observar amb l’aparició i l’acceptació del de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del llibre La accesibilidad universal en los Codi d’accessibilitat de Catalunya municipios: guía para una política integral de Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat 2/12/2003 Espanya En l’àmbit legislatiu estatal, se supera el promoción y gestión, patrocinat per d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat model de la mera supressió de barreres l’IMSERSO i dirigit per Fernando Alonso universal (LIONDAU) i es passa al model d’accessibilitat (equip ACCEPLAN, Institut Universitari d’accessibilitat universal en l’activitat local universal i disseny per a tothom. d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de —no tan sols en l’estructura urbana, el Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, 23/11/2007 Espanya Regula alguns aspectes que ja estan Barcelona, setembre, 2005). disseny dels edificis, el mobiliari, els espais i pel qual es regulen les condicions bàsiques regulats en les normatives autonòmiques Aquest llibre va ser per a moltes els equipaments, sinó també en la provisió d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés (si bé les competències d’accessibilitat persones una referència en l’aplicació de la de serveis municipals presencialment o per i la utilització de les formes de transport per estan transferides). En el moment promoció i la gestió de l’accessibilitat en via telemàtica. D’aquesta manera, els PMIA a persones amb discapacitat d’elaboració d’aquest document, aquest l’àmbit municipal, i va influir en l’evolució actuaven com un engranatge que permetia decret està en situació d’impugnació per part de la Generalitat de Catalunya. conceptual de l’accessibilitat dels PEA, que actuar de manera integral i considerar amb el pas del temps van ser substituïts pels l’accessibilitat universal de forma transversal Llei 19/2009, de 26 de novembre, de 26/11/2009 Catalunya L’objecte d’aquesta llei és definir la nous plans municipals integrals en totes les polítiques urbanes sectorials. l'accés a l'entorno de les persones condició de gos d’assistència, establir d’accessibilitat (PMIA). Com a conseqüència de l’entrada en acompanyades de gossos d'assistència els drets i les obligacions dels usuaris amb la finalitat de garantir a les persones Aquests plans pretenien superar el vigor del Codi d’accessibilitat de Catalunya amb alguna discapacitat. model anterior i incorporar plenament la idea —les administracions legislatives definien les 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 42 Pla director d’accessibilitat universal 43

Telefèric de Montjuïc amb certificació d'accessibilitat.

normatives i als ajuntaments els pertocava ——23/03/1982, Llei 13/1982, d’integració aplicar-les—, l’any 1996 es va aprovar en social dels minusvàlids, Espanya l’àmbit municipal el Pla d’accessibilitat de ——10/04/1984, Decret 100/1984, de Barcelona 1996-2006, el qual constituïa un supressió de barreres, Catalunya gran impuls de l’accessibilitat tant a la ciutat ——25/11/1991, Llei 20/1991, de 25 de com al seu entorn metropolità. Aquest pla novembre, de promoció de l’accessibilitat i destacava pel seu nivell d’evolució respecte supressió de barreres arquitectòniques, de la resta de l’Estat i fins i tot d’Europa. Catalunya Durant aquells anys es va crear una ——24/03/1995, Decret 135/1995, de 24 de cultura municipal d’accessibilitat molt març, de desplegament de la Llei 20/1991, important a l’àrea metropolitana de de 25 de novembre, de promoció de Barcelona, tant en relació amb l’increment de l’accessibilitat i supressió de barreres formació tècnica com pel que fa a la arquitectòniques, i d’aprovació del Codi sensibilització en la gestió transversal de les d’accessibilitat de Catalunya actuacions. ——20/12/96, Comunicació de la Comissió Cal destacar el paper destacat que els sobre Igualtat d’Oportunitats de les Persones diferents col·lectius de persones amb Minusvàlides i posterior resolució del Consell discapacitat han desenvolupat en tot aquest d’Europa procés a Barcelona. Aquest rol s’ha ——2/12/2003, Llei 51/2003, de 2 de caracteritzat per una consistent combinació desembre, d’igualtat d’oportunitats, no- entre una actitud reivindicativa i molt discriminació i accessibilitat universal ambiciosa i una dinàmica de relació molt (LIONDAU), Espanya dialogant i coherent amb la cerca de ——23/11/2007, Reial decret 1544/2007, de 23 solucions globals viables i realistes. Aquest de novembre, pel qual es regulen les protagonisme, juntament amb un gran condicions bàsiques d’accessibilitat i no- consens institucional i l’esforç inversor discriminació per a l’accés i la utilització de estat sempre en primera línia d’avantguarda sostingut, ha impulsat el lideratge a escala les formes de transport per a persones amb i amb aquest pla director vol formalitzar el europea pel que fa a la inclusió de mesures discapacitat, Espanya (actualment impugnat seu compromís i donar un impuls definitiu d’accessibilitat a les xarxes de transport per la Generalitat de Catalunya). a l’accessibilitat universal plena a la seva públic de la regió metropolitana de Val a dir, en definitiva, que el marc xarxa. • Barcelona. normatiu ha anat progressant d’acord amb l’evolució social de la idea d’accessibilitat Fites de l’evolució del marc normatiu universal i el disseny per a tothom. En (per ordre cronològic) aquests moments, es pot afirmar que es donen les condicions necessàries en l’àmbit Resum cronològic de les principals normes normatiu perquè la implantació de en matèria d’accessibilitat a escala l’accessibilitat universal es pugui anar internacional, europea, estatal i autonòmica: generalitzant a la pràctica. TMB també ha 2. El marc normatiu i financer de l’accessibilitat 44 Pla director d’accessibilitat universal 45

2.2 El marc financer Vestíbul d'ascensors de la Línia-9.

Accessibilitat a les estacions de la xarxa de metro

Inversió en millora a l'accessibilitat estacions existents de la xarxa del TMB (en milions d'euros) fins 2009 L1 204,61 M€ L2 19,24 M€ L3 85,85 M€ L4 47,74 M€ L5 31,44 M€ L11 2,10 M€ Total 390,97 M€

Inversió prevista en actuacions no iniciades sobre estacions de la xarxa TMB existent per a la seva adaptació millora a l'accessibilitat estacions de la xarxa de TMB Total 124,21 M€

Inversió prevista en la millora a l'accessibilitat a les noves estacions de la xarxa de TMB Construcció nova L9 195,65 M€ Perllongament L5 Horta-Vall d'Hebron 16,20 M€ Perllongament L2 Pep Ventura - Badalona 2,40 M€ Total 214,25 M€

Font: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al transport a concreció del finançament de D’altra banda, les obres de reformes i de s’estableix a partir de les tarifes aplicades als públic: situació actual». Jornada per l’Accessibilitat l’accessibilitat a TMB és diferent manteniment d’escales, d’encaminaments i usuaris i del finançament de la Generalitat de Universal en el Transport Públic. Barcelona, 28 de depenent de si s’aplica a la xarxa de de recreixement d’andanes per adequar Catalunya per mitjà del contracte programa setembre de 2009. Lmetro o a la xarxa de bus. l’espai que hi ha entre andana i metro, es en vigor. Les obres noves relatives als sistemes financen mitjançant el pressupost propi de L’esforç inversor sostingut des dels anys d’accessibilitat vertical —ascensors i escales TMB. noranta també ha estat una variable mecàniques— són finançades pel Pel que fa a les adaptacions fetes a la important per aconseguir que el transport Departament de Política Territorial i Obres xarxa d’autobusos, tant si es tracta de públic de Barcelona se situï globalment entre Públiques de la Generalitat de Catalunya, a rampes com dels interiors dels vehicles o del els més accessibles i com una referència per través de la Direcció General de Transports sistema d’infoaccessibilitat, són finançades a a les àrees metropolitanes d’Europa. • Terrestres. L’empresa pública GISA és qui través del pressupost de TMB, amb una part s’encarrega de les obres. subvencionada per l’IMSERSO. Aquest 46 Pla director d’accessibilitat universal 47

L’accessibilitat en el marc 3 estratègic de TMB

3.1 TMB i l’accessibilitat, una aposta per la responsabilitat social

3.2 Pla estratègic cap a la universalitat en l’accessibilitat a TMB 3.2.1 Els set principis en els quals es fonamenta la política d’accessibilitat de TMB 3.2.2 Principals fites i línies d’actuació 3. L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 48 Pla director d’accessibilitat universal 49

Mampara de seguretat a les 3.1 TMB i l’accessibilitat, andanes. una aposta per la responsabilitat social

es de la primera línia de tramvia de la població; també necessita acompanyar la ciutat, el 1872, o des de la aquesta eficàcia operativa amb un model de constitució de Ferrocarrils transport integrador i accessible en què DMetropolitans de Barcelona, l’any ningú amb dificultats funcionals de mobilitat 1920, i el llançament de les primeres línies trobi limitats els seus drets d’accés a estables d’autobusos, el 1922, la xarxa de l’educació, el treball, la sanitat, la cultura o transport col·lectiu de l’àrea de Barcelona ha l’oci. evolucionat paral·lelament al creixement urbà TMB és el principal operador de i s’ha adaptat, i en alguns casos s’ha transport públic de Barcelona i Catalunya, anticipat, a les necessitats plantejades pels amb 2 milions de viatges diaris i més de 555 ciutadans i a les noves maneres d’entendre milions de validacions anuals, amb data 31 el servei que el transport públic ha d’oferir a de desembre de 2009. la ciutadania. TMB és l’empresa que gestiona, per Una metròpolis moderna i emprenedora compte de l’Entitat Metropolitana del com Barcelona no tan sols necessita una Transport (EMT), el funicular de Montjuïc, 8 xarxa ferroviària d’alta capacitat, ben traçada línies de metro i 108 línies d’autobusos i relligada, i una potent xarxa de transport de regulars, que cobreixen Barcelona i deu superfície que amb la seva capil·laritat sigui municipis de l’entorn. Així mateix, és la capaç d’arribar a tots els barris i sectors de responsable dels transports de l’oci més emblemàtics, com el Barcelona Bus Turístic, Els operadors de transport: quotes de mercat el Tramvia Blau i el telefèric de Montjuïc. Distribució de les validacions de viatges fets a la primera corona (àmbit EMT) Després d’una dècada dels vuitanta inaugurada amb l’Any Internacional de les 100 Persones amb Minusvalidesa, que va metropolitans del món promoure Nacions Unides, i protagonitzada ——Estudis de viabilitat de supressió de 80 per les reivindicacions dels col·lectius amb barreres arquitectòniques de les línies 1, 3, 4 discapacitat, l’aprovació de la llei i 5 de l’FMB. 60 49,9% d’accessibilitat del Parlament de Catalunya Per acomplir la Llei 20/1991, TMB, en l’any 1991 i la celebració a Barcelona dels col·laboració amb el Consorci de Recursos i 40 28,6% jocs paralímpics van ser els punts d’inflexió Documentació per a l’Autonomia Personal que van marcar l’inici d’una transformació (CRID), va elaborar aquests criteris: 20 9,7% social i d’un transport públic adaptat a les ——Criteris constructius per a noves 3,0% 5,9% 2,8% necessitats de totes les persones. infraestructures 0 Durant els anys noranta, TMB va ——Criteris constructius per al nou material

FGC emprendre una sèrie de mesures per integrar mòbil Metro Renfe Tram EMT Bus TMB l’accessibilitat en la seva activitat, entre les ——Adaptació del Pla d’emergència a les Altres busos quals es poden destacar les següents: diferents tipologies d’usuaris Font: ATM, Transmet Xifres 2007 ——Estudi comparatiu de diferents ferrocarrils ——Pla d’adaptació de les infraestructures 3. L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 50 Pla director d’accessibilitat universal 51

Encaminament dirigit a la primera Autobús accessible donat a porta del primer vagó del tren. El Salvador en projecte de cooperació.

discapacitat física de tot l’Estat. d’autobusos de TMB accessible (1.080 L’any 2000 es va consolidar un conveni unitats). A més, cal esmentar que tothom pot de col·laboració continu i es va integrar el gaudir d’un transport d’oci accessible a col·lectiu de persones procedent de la Barcelona: destaca el fet que el telefèric immigració. En conseqüència, va canviar la disposa de la primera certificació en seva denominació (Consorci de Recursos accessibilitat —ISO 170001— que per a la Integració de la Diversitat). L’any s’aconsegueix en un transport d’oci a 2004, el CRID es va integrar a la Diputació, i Europa. a partir d’aleshores es va convertir en la Però la política de responsabilitat social Secció d’Accessibilitat de la Diputació de de TMB no tan sols té una visió localista, Barcelona, que continua assessorant TMB sinó que també parteix del principi de pensar en aquest àmbit. i actuar globalment. Així, mitjançant el D’altra banda, tota aquesta evolució programa de «cessió d’actius», emmarcat en també ha estat possible gràcies al punt el Pla director de cooperació i solidaritat que d’inflexió que es va produir al anys vuitanta TMB va elaborar l’any 2009, es va en l’àmbit tècnic pel que fa a una nova aconseguir que El Salvador tingués el seu manera de fer càlculs per part dels enginyers primer autobús accessible procedent d’una —càlcul d’elements finits—. Aquest canvi va cessió d’autobusos de TMB. influir decisivament en l’accessibilitat als Aquesta capacitat d’influir de manera autobusos i va fer possible que al anys solidària en la millora de l’accessibilitat en noranta es poguessin construir els primers països en procés de desenvolupament té un autobusos de plataforma baixa. impacte emocional netament positiu en els D’aleshores ençà, l’accessibilitat ha estat treballadors i treballadores de TMB, cosa existents (criteris de priorització) un dels eixos centrals de la política de que serveix d’estímul per oferir dia a dia un La integració dels projectes de TMB ——Pla d’informació, senyalització, responsabilitat social de l’empresa. En millor servei públic. amb la macroaccessibilitat de l’entorn comunicació i taquillatge aquest sentit, s’han endegat i consolidat un Per aconseguir la màxima eficàcia en la ——1995: posada en servei del primer tram de gran nombre de projectes fins ara en la gestió responsable de l’accessibilitat, TMB El plantejament estratègic i operatiu de TMB la línia 2 del metro globalitat de la xarxa de TMB de bus i metro, disposa, en la seva estructura, de la no es pot desplegar sense tenir en compte Cal destacar que el CRID es va convertir i també en el transport de l’oci de Barcelona Comissió d’Accessibilitat Universal, formada que l’accessibilitat en el transport és una en un referent d’assessorament per a TMB a –telefèric, funicular i bus turístic. per deu grups de treball, i d’una posició a cadena que es pot trencar per la baula més partir de la meitat de la dècada dels noranta. El camí recorregut és important i té fites l’organigrama —responsable de promoció feble. En el seus inicis va ser un consorci format remarcables, com les de l’any 1992, quan es corporativa— encarregada d’impulsar i Per aconseguir la màxima fortalesa en la per l’Institut Municipal de Persones amb van incorporar els primer autobusos de promoure l’accessibilitat de manera cadena d’accessibilitat calen solucions que Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, plataforma baixa sota una concepció de transversal a tots els serveis de l’empresa, de integrin els diferents sistemes de transport, la Diputació de Barcelona, 16 ajuntaments «disseny per a tothom»; el 1995, any en què forma coherent amb l’objectiu últim i global que assegurin la connectivitat i que donin la de la regió metropolitana, l’ONCE i la es va inaugurar la línia 2, una nova línia de de TMB de garantir un transport accessible, coherència necessària al conjunt de mesures Federació ECOM, que actualment agrupa metro totalment adaptada, i l’1 de gener de segur, respectuós amb el medi ambient i de d’accessibilitat en el territori. més de 160 entitats de persones amb 2007, quan es va arribar al 100% de la flota qualitat per a tothom. En el context d’aquesta visió integral de 3. L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 52 Pla director d’accessibilitat universal 53

Punt de referència a les parades per facilitar l'accés a persones en cadires de rodes.

macroaccessibilitat, TMB sempre ha Els sistema de transport «porta a porta» Millora de les parades de bus de participat en diversos òrgans de l’Ajuntament de Barcelona representació i participació, a diferent escala L’any 1978, en un moment en què les territorial, entre els quals podem destacar els mesures d’accessibilitat no existien, Com a resultat de les propostes del grup següents: l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la de treball creat el 2004, el Pla d’actuació ——Consell de Benestar Social compra de cinc microbusos per a persones municipal 2008-2011 inclou l’execució del ——Comissió Executiva de l’Institut Municipal amb discapacitat física i va crear el servei Pla d’accessibilitat de parades d’autobusos. de Persones amb Discapacitat (IMD) públic de transport especial «porta a porta». D’aquesta manera, s’adeqüen totes les ——Comissió de Transport de l’IMD En l’actualitat, aquest servei continua existint parades d’autobusos de la ciutat —dues ——Comissió de Mobilitat de l’Ajuntament de com a model assistencial. No obstant això, a mil parades— a uns estàndards generals Barcelona mesura que les infraestructures ofereixin més d’eliminació de barreres arquitectòniques, ——Fòrum Estatal de Sostenibilitat Ferroviària autonomia personal, es necessitaran menys amb l’objectiu de donar una gran prioritat ——Comissió d’Accessibilitat DGTT mesures de suplència. Cada vegada més, al transport públic en autobús i reforçar la (Generalitat) les persones amb discapacitat gaudeixen cadena d’accessibilitat. ——Projecte Europeu Mediate d’un transport regular i integrador; per tant, Arribats a aquest punt, els aspectes Des d’aquest punt de vista, diferents aquest servei anirà disminuint a mesura que d’accessibilitat ja estan integrats en els projectes endegats en l’àmbit geogràfic més les línies regulars siguin plenament criteris de disseny i ja formen part dels proper actuen com a factors que afecten les accessibles. projectes d’infraestructures. actuacions de TMB. Per la capacitat Ara cal insistir en els aspectes de gestió d’influència que han exercit en les actuacions i d’operació. Així, per assegurar i consolidar de l’empresa, destaquem i descrivim aquest esforç de tants anys, per donar valor breument tres iniciatives rellevants: el Pla a tot el treball fet fins ara i per impulsar d’accessibilitat municipal de Barcelona Evolució de l'accessibilitat definitivament l’accessibilitat, TMB ha decidit 1906-2006, el sistema de transport públic elaborar el Pla director d’accessibilitat «porta a porta» i el pla de millora de les A mesura que les infraestructures ofereixin més universal. Autonomia Personal, seran necessàries menys parades de bus de l’Ajuntament de Mesures de suplència D’aquesta manera, es formalitzen les Barcelona. seves actuacions en aquest àmbit —tant en Autonomia Personal el vessant estratègic com en l’operatiu— i es El Pla d’accessibilitat municipal de desenvolupa una estructura de gestió que el Barcelona 1906-2006 dota d’alts nivells d’eficàcia i eficiència pel que fa al seu desenvolupament, per Durant aquests anys es va fer un esforç aconseguir la fita final de la plena d’inversió important a la via pública, als Mesures de suplència accessibilitat de TMB en els propers anys. • equipaments municipals i als sistemes d’informació i comunicació municipals. Font: Gustems, I. «Accessibilitat al transport públic: Aquesta iniciativa va influir positivament en punts clau de cara al futur». Jornada per l’Accessibilitat les accions portades a terme per TMB i en Universal en el Transport Públic. Barcelona, 28 de va reforçar el sentit de coherència. setembre de 2009. 3. L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 54 Pla director d’accessibilitat universal 55

3.2.1 3.2 Pla estratègic cap Els set principis en els quals es fonamenta la a la universalitat en política d’accessibilitat l’accessibilitat a TMB de TMB

1. Accessibilitat universal i disseny per sentiran més integrades. D’aquesta manera, a tothom. amb les nostres actuacions contribuïm Tenim com a referència conceptual el criteri indirectament a millorar la qualitat de vida de d’accessibilitat universal i el disseny per a les persones que els envolten. tothom. L’accessibilitat no és només per a persones amb mobilitat reduïda i el disseny 5. Transversalitat interna. no és un factor limitador. Les solucions TMB disposa de la Comissió d’Accessibilitat representen millores que beneficien la major Universal i d’una figura específica a quantitat possible d’usuaris i ciutadans. l’organigrama (responsable de promoció corporativa), per coordinar i promocionar, de 2. Coresponsabilitat en la cadena forma transversal en l’organització, accions d’accessibilitat. que afavoreixin l’accessibilitat universal. Treballem des d’una visió global en coordinació amb els diferents actors 6. Anticipació, proactivitat i innovació. implicats i participem en diferents òrgans de Treballem de forma proactiva, ens avancem coordinació per assegurar que la cadena a les necessitats, apliquem les noves d’accessibilitat (espai públic-transport) no es tecnologies i en fem el seguiment, estem trenca a cap de les seves baules. oberts a noves idees, tendències, iniciatives i L’accessibilitat és un element clau en el propostes. disseny de les infraestructures i en la gestió dels serveis. 7. Lideratge i oferiment de saber fer (know-how). 3. Participació dels col·lectius Des de la nostra posició de referència a involucrats. Europa, TMB presta el seu saber fer a La supressió de barreres i els nous dissenys administracions i operadors (a escala local i es realitzen escoltant les necessitats dels internacional) interessats a potenciar accions diferents col·lectius i promovent la seva positives a fi de millorar la seva gestió de participació a l’hora de cercar alternatives, de l’accessibilitat. • manera que es creen solucions de qualitat i altament integradores.

4. Integració, vida independent i disminució de les mesures de suplència. Treballem amb una perspectiva a mitjà termini. A mesura que s’incrementi el grau d’accessibilitat, disminuiran les mesures de suplència i les persones amb discapacitat se 3. L’accessibilitat en el marc estratègic de TMB 56 Pla director d’accessibilitat universal 57

3.2.2 Principals fites i línies d’actuació

esforç de l’empresa en els darrers tot prioritzant i temporitzant els projectes. constantment i a les quals estarem ——Assegurar el funcionament a ple anys ha fet que s’aconseguissin Així mateix, s’integra de ple l’accessibilitat en permanentment atents. rendiment dels ascensors reduint tant com fites importants en el terreny de els sistemes, en els protocols de protecció ——Espai públic / transport i participació. es pugui el temps de reparació. L'l’accessibilitat. Hi ha molts civil, de manteniment i de situacions Continuarem actuant de forma integrada en ——Garantir la infoaccessibilitat a les estàndards desenvolupats: autobusos de imprevistes. El desplegament d’una rampa el conjunt de la cadena de transport. infraestructures i trens de metro. plataforma baixa, acomodació als interiors de bus o el funcionament d’un ascensor són Potenciarem els mecanismes de participació ——Garantir les competències professionals dels vehicles, infoaccessibiltat, màquines aspectes imprescindibles en un servei públic social i coordinació institucional: grups de adients amb plans de formació dirigits a les validadores, espais entre andana i metro de qualitat. treball, comitès d’usuaris, etc. persones que operen a metro. assolibles, itineraris per a invidents... Tot i ——Infraestructures. L’accessibilitat del A partir d’aquí, les línies bàsiques això, cal continuar desenvolupant o refinant transport públic està integrada en els criteris d’actuació es concreten en tres nivells: Línies bàsiques d’actuació en l’àmbit determinats estàndards de qualitat que es de disseny i forma part dels projectes de ——Línies bàsiques d’actuació a la xarxa corporatiu/transversal poden assolir. infraestructures. d’autobusos ——Consolidar entre els empleats i les Per aconseguir-ho, TMB vol insistir des ——Infoaccessibilitat. Tot i que s’han ——Línies bàsiques d’actuació a la xarxa de empleades de TMB la sensibilitat i el d’un plantejament general en els aspectes aconseguit millores en els sistemes metro compromís amb l’accessibilitat universal. següents: d’informació i comunicació per a persones ——Línies bàsiques d’actuació en l’àmbit ——Dotar els empleats i les empleades ——Gestió i operació. Amb el Pla director es amb dificultats cognitives, auditives i visuals, corporatiu/transversal d’atenció al ciutadà de TMB del coneixement formalitza la inclusió de l’accessibilitat en la els estàndards de qualitat en aquest àmbit tècnic i operatiu dels sistemes d’accessibilitat gestió i en les operacions. Continuarem estan vinculats en gran part a les innovacions Línies bàsiques d’actuació a la xarxa de què disposa l’empresa, per atendre en tot planificant la implantació en forma d’etapes tecnològiques que es produeixen d’autobusos moment les necessitats del ciutadans amb ——Establir estàndards de rampa i establir diversitat funcional. estàndards de parada per aconseguir un ——Adequar els elements de retolació, acostament del vehicle i un embarcament senyalística i informació/comunicació correctes. corporatives als criteris d’accessibilitat ——Consolidar el funcionament de les rampes universal, integrant-hi les noves tecnologies. amb plans de manteniment. ——Garantir la plena accessibilitat dels centres ——Reforçar els sistemes d’informació a les de treball de TMB. parades. ——Promocionar la diversitat a TMB ——Atendre les situacions imprevistes. incrementant a la plantilla el nombre de ——Garantir les competències professionals persones amb discapacitat. adients amb plans de formació dirigits a les ——Consolidar, en la cultura interna de TMB i persones que operen a la xarxa de bus. en el seu concepte de servei públic, la sensibilitat i el compromís amb la diversitat Línies bàsiques d’actuació a la xarxa funcional, l’accessibilitat universal i el disseny de metro per a tothom. ——Resoldre la qüestió de l’espai entre Totes aquestes línies d’actuació es l’andana i el metro (recreixement d’andanes) despleguen i es concreten en els deu ——Adequar els encaminaments per a projectes clau que descrivim al capítol persones amb dificultats visuals. següent. • 58 Pla director d’accessibilitat universal 59

Espai reservat per a cadires El marc operatiu de rodes a l'interior dels trens. 4 i de gestió. Els deu projectes clau

4.1 La Comissió d’Accessibilitat Universal de TMB

4.2 Els deu projectes clau 4.2.1 Projectes de bus 4.2.2 Projectes de metro 4.2.3 Projectes corporatius 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 60 Pla director d’accessibilitat universal 61

4.1 La Comissió d’Accessibilitat Universal de TMB

l Pla director d’accessibilitat diferents grups d’interès i les institucions. Comissió d'Accessibilitat Universal universal de TMB té el propòsit de Conèixer les seves necessitats i expectatives garantir el dret de tota la ciutadania i les seves idees de millora per poder donar Assessorament extern Ea l’accés sense discriminació al la millor resposta en termes d’accessibilitat. (Diputació de Barcelona) transport públic. Per fer realitat aquesta fita ——Contrastar les experiències amb altres s’ha creat la Comissió d’Accessibilitat operadors i administracions i participar en Universal de TMB, que va ser constituïda el iniciatives comunes per compartir Gabinet de Presidència 21 d’abril de 2009 al si de la Comissió aprenentatges i millores d’accessibilitat per Projectes Bus Projectes Corporatius Executiva. als ciutadans. 1. Rampes Àrea de Comunicació i RR.II. 8. Formació 2. Infoaccessibilitat 9. Informació Corporativa La Comissió d’Accessibilitat Universal de L’estructura de funcionament del Pla Servei de Promoció Corporativa i RR.PP. TMB està formada per responsables tècnics director d’accessibilitat universal de TMB es 3. Protocols Actuació 10. Diversitat de diferents serveis de l’empresa. També perfila de manera que totes les actuacions Responsable Promoció Corporativa inclou el cap de la Secció d’Accessibilitat de queden sota el paraigua de la Comissió la Diputació de Barcelona, la qual d’Accessibilitat. • s’encarrega de l’assessoria tècnica dels projectes d’accessibilitat de TMB i realitza Projectes Metro estudis ad hoc des de fa més de deu anys. 4. Infraestructures La finalitat de la Comissió és adequar els 5. Ascensors vehicles, les infraestructures i les 6. Infoaccessibilitat instal·lacions mitjançant el desenvolupament 7. Protecció Civil de projectes i accions que afavoreixin la Grups de treball pels 10 projectes clau plena accessibilitat i el disseny per a tothom en els serveis de mobilitat de TMB. Els seus objectius fonamentals són: Grups d’interès externs ——Establir els objectius d’accessibilitat que Societat Administracions Entitats Col·lectius s’han d’assolir. i Operadors beneficiaris ——Ordenar les actuacions per aconseguir la màxima eficàcia i eficiència en l’oferta d’accessibilitat universal, a fi assolir progressivament estàndards de qualitat més alts. ——Incentivar el treball coordinat entre els diferents projectes i serveis implicats. ——Desenvolupar instruments de gestió que incorporin els indicadors de l’accessibilitat en els estàndards de qualitat de TMB. ——Mantenir relacions de diàleg amb els usuaris, les entitats representatives dels 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 62 Pla director d’accessibilitat universal 63

4.2 Els deu projectes clau

er aconseguir aquests objectius, Projectes de metro: TMB ha identificat i ha definit deu 1. Infraestructures al metro. projectes clau en matèria 2. Manteniment d’ascensors i escales Pd’accessibilitat, i s’ha dissenyat una mecàniques. estructura de deu grups de treball que, 3. Tecnologia de la informació i la respectivament, s’encarregaran de portar-los comunicació al metro. Infoaccessibilitat. a terme. 4. Protecció civil al metro. L'aglutinació de les actuacions d’accessibilitat en aquests deu projectes es Projectes corporatius: justifica pel fet que donen resposta als reptes 1. Formació i sensibilització en diversitat. de TMB en aquesta matèria i tenen a veure 2. Senyalística i informació corporativa. amb la totalitat de les possibles accions de 3. Gestió de la diversitat i l’accessibilitat millora: internes a TMB. ——Actuen sobre els elements que tenen més impacte en la millora de l’accessibilitat a la Descrivim a continuació cadascun dels xarxa. projectes, seguint una mateixa estructura de ——Inclouen tots els elements que afecten la gestió, en la qual s’identifica: usabilitat i la confiança dels usuaris. ——La denominació del projecte. ——Consideren la globalitat dels reptes de ——La descripció del projecte. TMB pel que fa a infraestructures, material ——La situació actual. mòbil i serveis en l’àmbit de l’accessibilitat. ——El pla d’actuacions previstes (accions). ——La distribució de rols i responsabilitats Aquests projectes estan agrupats en tres ——Els indicadors de seguiment. • categories: dues de caràcter operatiu directe, orientades a aconseguir l’accessibilitat universal a bus (tres projectes) i a metro (quatre projectes), i una tercera categoria de caràcter corporatiu i transversal (tres projectes), dirigida a enfortir la integració dels criteris de l’accessibilitat universal i la diversitat en la cultura interna de l’empresa. La relació de projectes és la següent:

Projectes de bus: 1. Rampes d’accés al bus. 2. Tecnologia de la informació i la comunicació al bus. Infoaccessibilitat. 3. Gestió de la incidència en bus. 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 64 Pla director d’accessibilitat universal 65

4.2.1 Projectes de bus

Nom del projecte Bus 1. Rampes d’accés al bus Actuacions previstes ACCIÓ Definició dels paràmetres del vehicle idoni Descripció A fi d’aconseguir el màxim nivell de qualitat de les rampes Incorporació dels paràmetres a les noves compres d’accés als vehicles i en paral·lel amb l’estudi d’espais entre Adequació de la flota andana i vagó ja realitzat per al metro, amb el Definició dels protocols de manteniment preventiu i correctiu desenvolupament d’aquest projecte s’establiran els de les rampes paràmetres correctes de rampa i geometria d’accés als Determinació de sistemes tecnològics per a la detecció vehicles de TMB. d’avaries Alhora, es consolidaran els protocols de manteniment per Implantació de comptadors del nombre de vegades que la poder disposar dels nivells òptims de qualitat de servei rampa s’activa en servei d’aquestes rampes. Àmbit responsable Àrea Operativa de Bus Objectius ——Aconseguir el màxim nivell de qualitat de les rampes d’accés als vehicles. Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Definir els paràmetres i models geomètrics idonis per a les ——Nombre de vegades mensuals que s’activa la rampa en rampes d’accés. servei ——Identificar la tipologia de marques i models de rampa que ——Nombre d’incidències mensuals detectades a les rampes compleixen els paràmetres establerts i incorporar-ho als ——Nombre de revisions mensuals en manteniment preventiu plecs de condicions d’aprovisionament. ——Nombre d’actuacions mensuals en manteniment correctiu ——Determinar les condicions que cal extrapolar al carrer ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i sobre quines situacions seran les correctes (altura de la segmentat per col·lectius) vorera, pendents, acabats, etc.). ——Elaborar protocols de qualitat en el manteniment.

Situació actual S’ha transformat tota la flota a vehicles de plataforma baixa (1.087 vehicles). El 100% dels vehicles estan adaptats a partir de l’any 2006; en total 1.087 vehicles (2009), amb rampes de diferents generacions. S’han adequat els interiors dels vehicles: dos espais reservats, cinturons de seguretat, botoneres, barres, màquina validadora de títols... Elaboració d’un estudi de millora de les rampes d’accés, amb una bancada dissenyada ad hoc pels tècnics de la Diputació, tècnics de material mòbil de bus i representants d’usuaris. 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 66 Pla director d’accessibilitat universal 67

Sistema d'informació a l'usuari, visual i acústic.

Nom del projecte Bus 2. Tecnologies de la informació i la comunicació Situació actual Fins ara s’ha millorat la retolació, exterior i interior, dels al bus. Infoaccessibilitat vehicles. S’han implantat els punts d’informació a l’usuari (PIU) a les Descripció Aquest projecte comporta el desenvolupament d’un sistema parades i s’ha desenvolupat el sistema d’informació a l’usuari tecnològic per aconseguir la plena implantació dels sistemes (SIU). d’informació i comunicació, eficaços especialment per a la També hi ha actuacions en altres àmbits: captació visual, auditiva i cognitiva al bus. ——Parada doble. Identificació que avisa del fet que hi ha una persona invident a la parada. Objectius Implantar, millorar i mantenir alternatives tecnològiques ——Sistema d’informació a les parades. Desenvolupament de viables dels sistemes d’informació i comunicació al bus. noves sistemàtiques d’informació mitjançant noves tecnologies.

Actuacions previstes ACCIÓ Implantació a totes les parades dels sistemes PIU i SIU Realització d’una auditoria tècnica del funcionament dels sistemes Seguiment i implantació de noves solucions tecnològiques emergents Desenvolupament del sistema QR Code

Àmbit responsable Àrea Operativa de Bus

Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Nombre de vehicles SIU en funcionament ——Nombre de parades PIU en funcionament ——Nombre d’activacions PIU-SIU ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i segmentat per col·lectius) 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 68 Pla director d’accessibilitat universal 69

Nom del projecte Bus 3. Gestió de la incidència en bus Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions (procediment, infotip de base de dades, implantació del pla Descripció Amb aquest projecte es tracta de donar un servei òptim a les de formació) persones amb discapacitat que puguin tenir alguna ——Incidències registrades a la base de dades incidència en el servei de bus. Per aconseguir-ho, s’elabora i ——Nombre d’actuacions davant d’incidents crítics s’implanta un procediment d’actuacions per optimitzar ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i l’atenció a l’usuari en el cas d’incidències amb persones amb segmentat per col·lectius) discapacitat.

Objectius ——Adaptar un procediment d’actuacions en cas d’incidències en bus que afectin persones amb discapacitat, amb els seus respectius protocols. ——Dissenyar i implantar un pla de formació interna. ——Definir un pla de difusió als ciutadans.

Situació actual Fins ara es disposa de procediments clars en matèria d’incidències del servei en general. No obstant això, amb l’adaptació d’aquest procediment específic, TMB es dota d’un instrument per aconseguir alts estàndards de qualitat en la resposta ràpida i efectiva davant de qualsevol incidència específica a persones amb diversitat funcional.

Actuacions previstes ACCIÓ Adaptació d’un procediment adaptat a situacions incidentals de persones amb diversitat funcional Confecció d’una «carta de serveis» a l’usuari en situacions crítiques Adequació de l’infotip de la base de dades corresponent al registre d’incidències amb persones de diversitat funcional Formació de comandaments i personal afectat per l’aplicació dels nous procediments

Àmbit responsable Àrea Operativa de Bus 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 70 Pla director d’accessibilitat universal 71

Obres de recreixement d'andana 4.2.2 per adequació del GAP vertical i Projectes de metro horitzontal.

Nom del projecte Metro 1. Infraestructures al metro Actuacions previstes ACCIÓ Elaboració d’un inventari de planificació d’obres de TMB i Descripció L'objectiu d’aquest grup és aconseguir la plena accessibilitat TMB/GISA: mitjançant l’adequació de les infraestructures. Es posa ——Recreixement d’andanes l’accent en el seguiment del Pla d’implantació d’ascensors a ——Instal·lació d’ascensors tota la xarxa. ——Adequació d’encaminaments Cal insistir, també, en la superació del problema de l’espai que s’obre en el pas de l’andana al tren i en l’adequació Àmbit responsable Àrea Operativa de Metro d’encaminaments per a persones amb dificultats visuals a totes les estacions. Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Nombre d’estacions accessibles (ascensor i andana-tren Objectius Aconseguir la plena accessibilitat i l’eliminació de barreres accessible) físiques a les infraestructures del metro: ——Nombre d’estacions amb encaminaments ——Planificació de les obres d’execució a les estacions ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i pendents d’adequació en accessibilitat vertical. segmentat per col·lectius) ——Planificació de les obres d’execució de recreixement d’andanes. ——Garantia que els dispositius provisionals (rampes) tinguin resolta adequadament la qüestió de l’espai que hi ha entre l’andana i el vagó. ——Adequació dels encaminaments a totes les estacions de metro.

Situació actual S’ha elaborat i publicat un estudi per delimitar un estàndard internacional de l’espai entre l’andana i el vagó en el moment d’embarcar, el qual constitueix un referent a Europa (Secció d’Accessibilitat de la Diputació de Barcelona). Provisionalment, fins que no es recreixi l’andana, s’implanten rampes d’accés al primer vagó del comboi. En els darrers anys s’ha fet un esforç inversor en la construcció d’ascensors a tota la xarxa de metro; el 80% d’estacions (111 de 138) té ascensor; la resta està en obres o en projecte d’execució. S’han fet encaminaments per a persones amb discapacitats visuals (en el 65% de les estacions). 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 72 Pla director d’accessibilitat universal 73

Objectius Optimitzar el funcionament dels elements d’accessibilitat vertical (ascensor i escales mecàniques): ——Disminuir la freqüència del nombre d’ascensors fora de servei. ——Disminuir el temps mitjà de reparació (TMR). ——Facilitar informació d’incidències als usuaris.

Situació actual El TMR d’ascensors és de 4,38 hores. S’està en procés de derivar les actuacions de manteniment preventiu i neteja a franges horàries fora de servei per millorar l’accessibilitat.

Actuacions previstes ACCIÓ Elaboració i implantació del procediment per informar les persones interessades de les incidències i aturades d’ascensors fora de servei Canvi dels contractes de manteniment i neteja a horaris de fora de servei Reducció dels TMR d’ascensors i escales mecàniques

Àmbit responsable Àrea Operativa de Metro

Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Nombre d’incidències ——Temps mitjà de reparació davant d’incidències de servei ——Nombre de viatges de PMR per ascensor ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i Nom del projecte Metro 2. Manteniment d’ascensors i escales segmentat per col·lectius) mecàniques

Descripció Un percentatge important d’estacions ja disposen d’ascensors i d’escales mecàniques per a les persones amb dificultats de mobilitat. Amb aquest projecte s’aconsegueix l’accessibilitat a la totalitat d’estacions, s’optimitzen les actuacions de manteniment i es dissenya un sistema eficient d’informació d’incidències als ciutadans. 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 74 Pla director d’accessibilitat universal 75

Monitor de televisió d'informació a l'interior dels trens.

Nom del projecte Metro 3. Tecnologies de la informació i la Àmbit responsable Àrea Operativa de Metro comunicació. Infoaccessibilitat al metro Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions Descripció Aquest projecte es refereix al conjunt d’actuacions per ——Nombre de trucades d’assistència adaptar els canals d’informació i comunicació i garantir la ——Registres d’incidències a la base de dades infoaccessibilitat en les infraestructures i trens de metro, ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic i especialment per a la captació visual, auditiva i cognitiva. segmentat per col·lectius)

Objectius Aconseguir el 100% d’infoaccessibilitat a infraestructures i trens de metro implantant, millorant i mantenint alternatives tecnològiques viables.

Situació actual Fins ara s’ha realitzat un gran nombre de millores en informació i comunicació als interiors dels vehicles, a les andanes i a les instal·lacions auxiliars (comunicador auditiu i visual de pròxima estació, informació en pantalles a les andanes, etc.). Es treballa en una nova imatge, noves prestacions i orientacions informatives pel canal de TV de metro i pantalles d’interior de trens. Es porta a terme un seguiment de noves solucions tecnològiques d’infoaccessibilitat. Implementació del sistema Sigthos, sistema de comunicació amb persones sordes mitjançant un intèrpret en vídeo- conferencia. Implantació del sistema Avicus, avisador acústic en cas d'obres o incidències a la xarxa del metro per a persones invidents o amb resta visual.

Actuacions previstes ACCIÓ Realització de proves pilot de l’anell inductiu a intèrfons d’andana, màquines expenedores i ascensors Adequació de les informacions proporcionades per megafonia a les andanes i als trens, i incorporació en línia a plafons d’informació i pantalles de televisió Desenvolupament d’una auditoria d’infoaccessibilitat a tota la xarxa de metro 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 76 Pla director d’accessibilitat universal 77

Nom del projecte Metro 4. Protecció civil al metro Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Incidències registrades a la base de dades Descripció Aquest projecte concentra les actuacions destinades a donar ——Nombre d’actuacions davant d’incidents crítics un servei òptim a les persones amb discapacitat que puguin ——Índex de satisfacció dels usuaris (seguiment periòdic tenir alguna incidència a les infraestructures i els trens del i segmentat per col·lectius) metro.

Objectius ——Obtenir un procediment d’actuacions, en cas d’incidències a les infraestructures i els trens del metro, específic per a persones amb discapacitat. ——Incorporar en els plans d’evacuació les mesures específiques per a PMR. ——Definir un pla de difusió als ciutadans. ——Dissenyar i implantar un pla de formació interna.

Situació actual Fins ara es disposa de procediments clars en matèria d’incidències del servei en general. Sota aquest projecte, es desenvolupen nous sistemes d’actuació, sobretot per les característiques de línies automàtiques en el cas de la 9, la 10 i l’11, a més de sistemes com la vagoneta d’evacuació, cadires d’evacuació específiques per a PMR, zones de rescat assistit i trens amb evacuació frontal.

Actuacions previstes ACCIÓ Definició de procediment i protocols d’actuació davant de situacions incidentals Realització d’un pla d’evacuació en línia estàndard i d’un altre pla d’evacuació en línia automàtica per a PMR Confecció d’una «carta de serveis» a l’usuari en situacions crítiques Formació de comandaments i personal afectat per l’aplicació del nou procediment

Àmbit responsable Àrea Operativa de Metro 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 78 Pla director d’accessibilitat universal 79

4.2.2 Projectes corporatius

Nom del projecte Corporatiu transversal 1. Situació actual En els darrers anys s’han fet accions de formació en gestió Formació i sensibilització en diversitat de la diferència (cultural, de gènere, de diversitat funcional...) i tallers específics d’atenció i comunicació amb persones amb Descripció Aquest projecte concentra les actuacions encaminades a diversitat funcional a diversos col·lectius de l’empresa. dotar els empleats i empleades de TMB de la sensibilitat i del coneixement tècnic i operatiu necessaris per donar una Actuacions previstes ACCIÓ resposta de qualitat en el servei que TMB ofereix a ciutadans Formació específica a comandaments de metro i bus amb diversitats funcionals. Disseny, planificació i execució de tallers de sensibilització a metro i a TB Objectius ——Consolidar entre els empleats i empleades de TMB la Disseny, planificació i execució de programes formatius per a sensibilitat i el compromís amb l’accessibilitat universal. la resta de col·lectius de l’empresa que ofereixen atenció ——Dotar els empleats i empleades d’atenció al ciutadà de directa al client TMB del coneixement tècnic i operatiu dels sistemes Introducció del mòdul corresponent en el Pla d’acollida dels d’accessibilitat de què disposa l’empresa, per atendre en tot empleats moment les necessitats dels ciutadans amb diversitat Incorporació en el Pla de formació continuada de la formació funcional. específica en accessibilitat universal ——Assegurar que els agents d’atenció al ciutadà coneixen i poden aplicar els procediments i protocols d’actuació. Àmbit responsable Àrea de Persones ——Introduir aquests continguts en el pla de formació continuada i els processos d’acollida de TMB. Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Nombre d’accions formatives en accessibilitat per col·lectiu i empresa ——Nombre d’empleats i empleades formats en accessibilitat ——Nombre total d’hores de formació en accessibilitat ——Nombre d’hores de formació en accessibilitat per empleat i any ——Resultats de l’enquesta de valoració sobre l’accessibilitat a empleats i empleades (seguiment periòdic i segmentat per col·lectius) ——Resultats de les sessions de diàleg amb els principals grups d’interès (prioritats, valoració del servei, idees de millora, satisfacció global) 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 80 Pla director d’accessibilitat universal 81

Nom del projecte Corporatiu transversal 2. Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions Senyalística i informació corporativa ——Índex de satisfacció dels usuaris

Descripció Aquest projecte s’encarrega de portar a terme les actuacions necessàries per fer possible que tota la informació i comunicació corporativa sigui accessible a tothom, aprofitant el potencial que ofereixen les noves tecnologies.

Objectius ——Adequar els elements de retolació, senyalística i informació/comunicació corporativa als criteris d’accessibilitat universal. ——Integrar les noves tecnologies per possibilitar l’accés a les persones amb dificultats funcionals diverses (sensorials, psíquiques, estrangers, gent gran...).

Situació actual S’han realitzat treballs previs, com la guia de bus en braille o estudis per a l’adaptació de la informació de parades de bus. Es participa en reunions de treball amb l’Entitat Metropolitana del Transport i el Departament de Via Pública de l’Ajuntament de Barcelona per trobar sinergies i solucions comunes.

Actuacions previstes ACCIÓ Estudi i projecte d’un sistema de comunicació corporativa a parades de bus mitjançant noves tecnologies Disseny i confecció d’una guia de metro en braille Auditoria d’elements d’infoaccessibilitat a metro, bus i serveis corporatius (web, revistes...) Creació d’un grup de treball de recerca pel que fa a l’ús de noves tecnologies aplicades a la infoaccessibiltat (xarxes socials, aplicacions per a telèfons mòbils, etc.) Centres d’informació i atenció al client (CIAC) Actualització de la nova web corporativa amb criteris "AA d'accessibilitat"

Àmbit responsable Àrea de Màrqueting 4. El marc operatiu i de gestió. Els deu projectes clau 82 Pla director d’accessibilitat universal 83

Nom del projecte Corporatiu transversal 3. Situació actual Es porten a terme adaptacions i reformes de llocs de treball Gestió de la diversitat i de l’accessibilitat internes per adequar-los a treballadors/ores amb diversitats de TMB funcionals. S’ha signat l’any 2009 un conveni amb la Federació ECOM Descripció Aquest projecte centralitza les actuacions relatives a i la Caixa pel projecte «Incorpora», amb el propòsit d’afavorir l’adequació dels centres de treball en termes d’accessibilitat el suport tècnic per seleccionar i integrar persones amb i a la promoció de l’increment de la plantilla diversa. diversitat funcional en la plantilla.

Objectius ——Garantir la plena accessibilitat dels centres de treball de Actuacions previstes ACCIÓ TMB. Informe d’accessibilitat de cada centre de treball on treballi ——Promocionar la diversitat a TMB incrementant en la un empleat/ada discapacitat/ada plantilla el percentatge de persones amb discapacitat. Protocol de requisits per a la selecció universal de qualsevol ——Consolidar, en la cultura interna de TMB i en el seu lloc de treball ofert de TMB concepte de servei públic, la sensibilitat i el compromís amb Informe d’accessibilitat de cada centre de treball on treballi la diversitat funcional, l’accessibilitat universal i el disseny per un empleat/ada discapacitat/ada a tothom. Àmbit responsable Àrea de Persones

Indicadors ——Dates d’acompliment de terminis en les actuacions ——Nombre de centres adaptats als requisits de funcionalitat dels seus empleats i empleades ——Percentatge de treballadors/ores coberts amb entorns accessibles ——Percentatge de treballadors/ores amb discapacitat respecte a la plantilla total i evolució anual ——Resultats de l’enquesta de valoració sobre l’accessibilitat a empleats i empleades (seguiment periòdic i segmentat per col·lectius) 84 Pla director d’accessibilitat universal 85 5 El marc de diàleg

5.1 El diàleg en el marc de la política de responsabilitat social de TMB

5.2 Principals òrgans de diàleg i participació

5.3 Canals de comunicació

5.4 Valoració de les entitats 5. El marc de diàleg 86 Pla director d’accessibilitat universal 87

5.1 El diàleg en el marc de la política de responsabilitat social de TMB

n dels principals objectius de TMB En definitiva, totes les raons condueixen dels diferents col·lectius. és potenciar el diàleg i la a la convicció que l’accessibilitat al transport ——La percepció i la valoració que fan de les participació activa de les persones públic requereix el diàleg i la participació dels actuacions i de les iniciatives de TMB. Udirectament afectades per la falta principals beneficiaris i també de la resta ——Les idees, demandes, propostes i d’accessibilitat, en el procés de cerca de les d’interlocutors, administracions públiques, suggeriments que ens ajuden a millorar i a millors solucions. entitats, operadors i ciutadania en general. progressar. Sense la seva participació actuaríem al En aquest procés de diàleg, el ——L’anàlisi del grau de confiança en el servei marge de les seves necessitats, expectatives protagonisme dels col·lectius de persones que ofereix TMB. i prioritats específiques i desenvoluparíem un amb discapacitat i de les entitats que els D’aquesta manera estarem enriquint model d’actuació discriminatori, sense representen ha estat cabdal per arribar on els projectes, tant en el seu procés com en consistència i a la fi poc efectiu. som i per ajudar-nos a avançar cap a un la qualitat de les solucions i, al mateix temps, TMB sempre ha treballat amb la futur pròxim amb plena accessibilitat. legitimarem les actuacions que posem en dimensió d’integrar el diàleg i la participació Han estat elles les autèntiques marxa i avançarem amb fermesa cap a en el seu model de gestió. Enfoca aquesta protagonistes. Gràcies a les reivindicacions una cultura i una realitat d’accessibilitat dimensió des de dues òptiques: que es van fer els anys en què ni tan sols hi universal. • ——Des de l’òptica individual: promoure la havia lleis democràtiques que emparessin els participació és una manera que tots tenim seus drets i, després, durant els darrers d’exercir els nostres drets i de complir els trenta anys d’ajuntaments democràtics, elles nostres deures com a ciutadans. han contribuït a donar valor a les seves ——Des de l’òptica social: la participació i el diferències i capacitats, i també a aconseguir diàleg són estratègies transversals fer veure a la resta de la ciutadania que una destinades a aconseguir el compromís social millora social per a elles podia representar necessari per a l’aplicació d’una política també una millora social per a tothom. d’accessibilitat a TMB integrada en el El repte que les persones amb territori. discapacitat tenen ara al davant és mantenir Aquest enfocament redunda en clars aquesta posició reivindicativa, alhora que de beneficis i avantatges per a tothom i també diàleg, i fer servir habitualment el transport per a l’organització. Bàsicament, hi ha dues públic per acabar d’executar, a partir de raons que ho avalen: la primera apel·la a la l’experiència real del dia a dia, les tasques reducció de conflictes i, per tant, a la que resten pendents per a la plena minimització dels riscos que TMB com a accessibilitat. empresa ha de gestionar; la segona, a la Per part nostra, des de TMB estem millora dels resultats empresarials a través compromesos a continuar promovent mitjans de la creació d’un capital de confiança, és a i tècniques de diàleg estructurades que ens dir, d’un conjunt de relacions que generen permetin mantenir un seguiment periòdic i una credibilitat capaç de millorar la qualitat canalitzar cap a la gestió i la presa de del servei, d’obrir-lo a «nous usuaris» i, fins i decisions l’evolució de: tot, de garantir la seva fidelitat. ——Les necessitats, expectatives i prioritats 5. El marc de diàleg 88 Pla director d’accessibilitat universal 89

5.2 Principals òrgans 5.3 Canals de de diàleg i comunicació participació

n l’àmbit de l’accessibilitat, TMB En l’àmbit autonòmic, ls canals de comunicació i reporting principals canals de comunicació. Tots ells forma part de diversos òrgans de ——Comissió d’Accessibilitat de la Direcció fan referència a les eines que necessitaran en un futur mecanismes de representació i participació, de General de Transport Terrestre (Generalitat utilitzaran els responsables de retroalimentació o feedback que esdevinguin Ediferents nivells territorials, d’entre de Catalunya) El’accessibilitat de TMB per informar, receptors de l’impacte que la comunicació els quals podem destacar els següents: ——Consell de Mobilitat (Generalitat de comunicar i retre comptes als diferents emesa en l’àmbit de l’accessibilitat de TMB Catalunya) actors implicats (interns i externs). genera. Així, doncs, s’aniran desenvolupant En l’àmbit municipal, En l’àmbit intern, es porta a terme en els espais de consulta i diàleg específics ——Comissió Executiva de l’Institut Municipal En l’àmbit estatal, sentit ascendent a la direcció i als òrgans de necessaris per recollir aquesta de Persones amb Discapacitat (IMD) ——Foro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria govern de l’entitat i en sentit descendent a retroalimentació. • ——Comissió de Transport de l’IMD ——Grupo de Transportes de la Federación tots els empleats, i es posa un èmfasi ——Comissió de Prevenció, Seguretat i Española de Municipios y Provincias especial en les persones que per raó de les Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona En l’àmbit europeu, seves funcions, ja siguin tècniques o de ——Pacte per la Mobilitat de l’Ajuntament de ——UITP relació, tinguin una vinculació més directa Barcelona ——Projecte Europeu Mediate • amb els usuaris més condicionats per motius d’accessibilitat. En l’àmbit extern, s’apliquen mecanismes d’informació i comunicació en funció del diferents segments de destinataris. El quadre adjunt recull una síntesi dels

Canals de comunicació en l'àmbit de l'accessibilitat de TMB

Intern TMB Dirigits a la direcció ——Reunions de direcció ——Reunions de departament ——Informes periòdics ——Comissió d'accessibilitat ——Memòria d'Activitat

Dirigits al personal de TMB ——Reunions de departament ——Campanyes internes ——Butlletins, intranet, correu electrònic ——Grups de Treball Sectorials ——Revista: Gent TMB ——Jornades de formació

Extern TMB Dirigits a Grups d'Interès ——Memòria d'Activitat ——Noves tecnologies de comunicació ——Revista TMB: Hora Punta ——Reunions amb Grups d'Interès ——Canal Metro ——Assistència a Jornades i Fòrums ——Edició de guies i llibres ——Presentació a Premis ——Notes de premsa ——Signatura de Convenis ——Web corporativa ——Sessions de diàleg ——Campanyes externes 5. El marc de diàleg 90 Pla director d’accessibilitat universal 91

5.4 Valoració de les entitats

M. José Vázquez Teresa Palahí Fanny Llorens Xavier Trabado ECOM, moviment associatiu integrat ONCE ACAPPS, Federació d’Associacions FECAFAMM, Federació Catalana per organitzacions de persones amb Catalanes de Pares i Persones Sordes d’Associacions de Familiars i Persones discapacitat física Des que es van introduir les primeres amb Problemes de Salut Mental adaptacions per al col·lectiu de persones Poder gaudir d’una bona comunicació i La millora de l’accessibilitat a TMB ha estat amb discapacitat visual fins ara, és d’una correcta informació contribueix a Un fet diferencial de moltes persones amb molt important. D’aquells estadis inicials en indiscutible que l’evolució de l’accessibilitat millorar la sensació d’aïllament en què es trastorn mental és que tenen por d’agafar el què no es podia accedir a cap mena de ha estat molt positiva. No tan sols s’ha tingut troba de vegades la persona sorda. metro i prefereixen anar amb la xarxa transport públic hem passat ara a una de les sensibilitat envers el nostre col·lectiu, sinó L’evolució durant els últims anys ha estat d’autobusos per poder veure el paisatge, millors xarxes europees. que també s’ha estès i s’ha abordat positiva, amb una millora evident motivada reconèixer-lo i orientar-se més correctament. No obstant això, encara hi ha una tècnicament el significat de l’accessibilitat, i per l’aplicació de tecnologies que milloren Les persones amb trastorn mental implantació irregular de les mesures que finalment s’ha estat capaç de transmetre-ho l’accessibilitat comunicativa (pantalles amb poden disposar d’una bona mobilitat i garanteixen l’accessibilitat sobretot al metro i a la cultura interna de TMB. subtitulat i missatges escrits, avisadors gaudeixen de descomptes com la targeta a les parades de bus —embarcaments, El més important de l’accessibilitat és el lluminosos simultanis a la megafonia, etc.). La rosa o la targeta rosa reduïda, un fet molt sistemes d’expedició i validació de bitllets, i grau de mobilitat que proporciona a l’usuari sensibilització del personal de TMB és més important i imprescindible per poder fer-ne atenció a clients amb necessitats especials. amb discapacitat. Quan el transport està palesa, i davant les dificultats d’una persona ús, atès que moltes d’aquestes persones Per a moltes persones amb discapacitat adaptat facilita l’autonomia personal en sorda intenten millorar la comunicació, fan un reben ajuts econòmics molt minsos i no física, aquest és l’únic mitjà que possibilita la aquells desplaçaments que són necessaris esforç per vocalitzar millor i fer-se entendre. poden comprar les targetes sense cap tipus seva mobilitat i un projecte de vida per arribar al lloc de treball, d’estudi, d’oci i No obstant això, encara hi ha aspectes de descompte. independent. A més, el transport públic temps lliure, etc., en condicions de seguretat bastant millorables, com, per exemple, la Com a àrees de millora, posaríem èmfasi accessible redueix el greuge econòmic adequades, tal com poden fer-ho la resta de informació d’incidències a les pantalles; el fet en la millora de les estacions de metro comparatiu que afecta les persones amb ciutadans. S’aconsegueix un desplaçament de disposar de mitjans de comunicació si antigues. discapacitat i les seves famílies. independent sense necessitat de dependre una persona sorda es queda tancada a S’està treballant en la bona línia, però per de tercers. l’ascensor; els bucles inductius per millorar a les persones que encara no poden utilitzar TMB és accessible en un 80% per a les l’audició de les persones usuàries de pròtesis el transport públic a les seves parades o persones amb discapacitat visual, i realment auditives; l’ús, que cal incrementar, de línies de transport no els serveix de res tot es pot fer accessible en el 100%. mitjans com l’SMS o el correu electrònic, etc. aquest esforç. Cal donar la màxima prioritat Les principals millores relatives al nostre En definitiva, tota la informació/comunicació a accions que facilitin un accés bàsic a tota col·lectiu es relacionen amb la consecució generada per TMB hauria d’estar a la la xarxa i s’ha de treballar paral·lelament en la d’un transport públic fàcilment usable —títols disposició de les persones amb una compactació del total de les accions de de viatge, màquines validadores, encamina- discapacitat auditiva. millora que garanteixin l’accessibilitat ments—, i especialment eficaç i accessible S’ha avançat molt i confiem que es universal. pel que fa a la senyalització i la informació, ja continuarà millorant. sigui rutinària i sobre incidències: web acces- sible, telèfon accessible, informació escrita accessible, etc. S’ha aconseguit que tota la informació estigui a l’abast de l’usuari per una via o per una altra —visual, sonora, tàctil... 5. El marc de diàleg 92 Pla director d’accessibilitat universal 93

Xavier Masllorens Pilar Díaz destacaríem la necessitat d’una correcta Albert R. Casellas APPS, Federació Catalana COCEMFE, Confederación Española formació de conscienciació als conductors FESOCA, Federació de Sords de Pro Persones amb Discapacitat de Personas con Discapacidad Física per donar un tracte i una atenció adequats a Catalunya Intel·lectual y Orgánica les persones amb discapacitat, cosa que també cal fer extensible a la resta de la Les necessitats de les persones amb En els darrers deu anys s’ha fet molta feina La mobilitat representa, per al col·lectiu de població, mitjançant una bona publicitat, discapacitat auditiva es basen en l’eliminació en relació amb l’accessibilitat física i persones amb discapacitat física, una gran sobre una millora de civisme en aquells de les barreres de comunicació. sensorial. Es va pel bon camí, però entenem problemàtica en el seu dia a dia i la nostra aspectes que són més bàsics, com el L’accessibilitat comunicativa és un benefici que hi ha alguns temes (estacions de metro valoració no pot ser positiva. respecte, l’espera sense exigències, l’entrada tant per a aquest col·lectiu com per a la resta en corba, per exemple) que encara s’han de Hi ha hagut al llarg dels anys una evolució prioritària per a les persones amb dels usuaris dels transports públics, ja que resoldre. que ha millorat el transport públic pel que fa discapacitat... d’aquesta manera es garanteix que la Pel que fa a l’accessibilitat en la a l’accessibilitat, però aquesta ha estat lenta i També caldria aconseguir un informació i la comunicació arriba a tots els comunicació per a persones amb encara queda moltíssim per millorar, perquè funcionament adequat de totes les millores usuaris. discapacitat intel·lectual i malaltia mental, l’accessibilitat total sigui una realitat. tècniques realitzades per tal que fos un La informació del funcionament habitual encara hi ha més camí per recórrer. Així com l’autobús ha millorat moltíssim servei de confiança i segur, i a més s’hauria de la xarxa —procedència i destinació del En primer lloc, es necessita formació del (malgrat deficiències concretes en el servei de millorar la informació necessària per vehicle, temps d’espera, etc.— sí que es personal d’atenció al públic per comunicar- de la plataforma, l’atenció adequada, etc.), saber exactament quines estacions estan proporciona visualment. se amb les persones amb discapacitat podem dir que el metro està millorant molt adaptades i quines no. Les principals millores que cal realitzar intel·lectual en cas de ruptura de la rutina lentament, i encara ara moltes estacions són El fet que el transport públic fos totalment són les relacionades amb la comunicació, (mal funcionament del servei, retards, etc.). completament inaccessibles. accessible significaria una gran millora en la quan es produeixen emergències o En segon lloc, es necessita adaptar els Entre les millores que cal fer, qualitat de vida d’aquestes persones. incidències, a través dels plafons elements d’informació i comunicació en el d’informació, ascensors i intèrfons de sistema de «lectura fàcil», des del web fins a comunicació amb videocàmeres, o la la senyalística, i tot plegat serviria per a possibilitat de tramesa de missatges de text tothom. al mòbil, etc. D’altra banda, el personal d’atenció al públic hauria de tenir un mínim coneixement del llenguatge de signes, o bé hauria de disposar d’un servei de videointerpretació que garantís l’accés a un intèrpret, que possibilitaria la comunicació entre la persona sorda i el personal de TMB. • 94 Pla director d’accessibilitat universal 95

Referències 6 bibliogràfiques

AJUNTAMENT DE BARCELONA. Barcelona. per l’Accessibilitat Universal en el Transport Una ciutat per a tothom. Barcelona: Institut Públic. Barcelona, 28 de setembre de 2009. Municipal de Persones amb Discapacitat, novembre de 2009. EUROPEAN CONCEPT FOR ACCESSIBILITY NETWORK (EuCAN). ALONSO, F.; SALA, E. La accesibilidad European Concept for Accessibility – ECA universal en los municipios: guía para una 2003. Technical Assistance Manual (text de política integral de promoción y gestión. Francesc Aragall). Luxemburg, 2003. Barcelona: Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de GUSTEMS, I. Accessibilitat al tren en cadira Barcelona, 2005. de rodes. Cap a un estàndard internacional del gap d’embarcament. Barcelona: ARAGALL, F. De la ciutat sense barreres a la Diputació de Barcelona, desembre de 2009 ciutat per a tothom. Barcelona: Diputació de (Col·lecció Estudis). Barcelona, 2002. GUSTEMS, I. «Accessibilitat al transport ASAMBLEA GENERAL DE LAS NACIONES públic: punts clau de cara al futur». Jornada UNIDAS. Programa de acción mundial para per l’Accessibilitat Universal en el Transport las personas con discapacidad. Resolució Públic. Barcelona, 28 de setembre de 2009. 37/52, de 3 de desembre de 1982. ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I CASAS, R. «L’accessibilitat a TMB. Transport EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. públic per a tothom». Jornada per Informe Panorama de estadísticas del 2007. l’Accessibilitat Universal en el Transport Roma, abril de 2007. Públic. Barcelona, 28 de setembre de 2009. VILLALANTE, M. «Accessibilitat al transport CONSELLERIA DE SERVEIS SOCIALS I públic: situació actual». Jornada per CIUTADANIA. Diagnòstic sobre l’estat dels l’Accessibilitat Universal en el Transport Públic. serveis socials a Catalunya. Barcelona: Barcelona, 28 de setembre de 2009. • Generalitat de Catalunya, 2009.

DEULOFEU, C. «Projecció de futur». Jornada per l’Accessibilitat Universal en el Transport Públic. Barcelona, 28 de setembre de 2009.

DURÁN BENITO, J. «¿Qué nos falta para la accesibilidad de las personas con movilidad reducida en el transporte publico?». Jornada Plan Director de Accesibilidad Universal

Este informe se acabó de redactar en mayo de 2010.

Edita: Transports Metropolitans de Barcelona. Para más información: Unidad de Promoción Corporativa. RSC y Acción Social. Contacto: [email protected] I 93 298 7218 Diseño gráfico: Josep Lluis Lara I Monografic Impresión: Gramagraf Han colaborado: Sección de Accesibilidad de la Diputación de Barcelona y Bidea Índice

Carta de la presidenta 100 Presentación del vicepresidente ejecutivo 101 1 Las personas con discapacidad y el principio de accesibilidad universal 102 1.1 Sociedad inclusiva, diversidad y diseño para todos 102 1.2 Cataluña y Barcelona como modelos de inclusividad 108 1.3 El papel del transporte público para favorecer una sociedad diversa 112 2 El marco normativo y financiero de la accesibilidad 114 2.1 El marco normativo 114 2.1.1 El marco normativo internacional 114 2.1.2 El marco normativo europeo 114 2.1.3 El marco normativo estatal y autonómico 116 2.1.4 Los instrumentos municipales 118 2.2 El marco financiero 120 3 La accesibilidad en el marco estratégico de TMB 121 3.1 TMB y la accesibilidad, una apuesta por la responsabilidad social 121 3.2 Plan estratégico hacia la universalidad en la accesibilidad en TMB 125 3.2.1 Los siete principios en los que se basa la política de accesibilidad de TMB 125 3.2.2 Principales hitos y líneas de actuación 125 4 El marco operativo y de gestión. Los diez proyectos clave 127 4.1 Comisión de Accesibilidad Universal de TMB 127 4.2 Los diez proyectos clave 129 4.2.1 Proyectos en la red de autobuses 130 4.2.2 Proyectos en la red de metro 134 4.2.3 Proyectos corporativos 138 5 El marco de diálogo 142 5.1 El diálogo en el marco de la política de responsabilidad social de TMB 142 5.2 Principales órganos de diálogo y participación 143 5.3 Canales de comunicación 144 5.4 Valoración de las entidades 145 6 Referencias bibliográficas 148 100 Plan Director de Accesibilidad Universal 101

Barcelona, una red de que muestra el compromiso de TMB para La accesibilidad universal primordial que el transporte ocupa en la transporte público de conseguir la plena accesibilidad universal en en TMB, una oportunidad cadena de accesibilidad en la ciudad, todas las vertientes de los servicios que aseguramos una estructura de gestión que referencia en Europa ofrece a la ciudadanía. para todos facilita la toma de decisiones, consolidamos también en materia de El Plan Director de Accesibilidad el marco de comunicación y diálogo con las accesibilidad Universal pretende, especialmente, mejorar Dídac Pestaña Rodríguez entidades, las administraciones y los demás las condiciones de vida de las personas con Vicepresidente ejecutivo de TMB operadores de transporte, y concretamos las discapacidades funcionales diversas, pero tareas que deben realizarse con el desarrollo Assumpta Escarp i Gibert plantea soluciones desde una óptica de Transports Metropolitans de Barcelona de los diez proyectos clave que se describen Presidenta de TMB «diseño para todos», donde la accesibilidad siempre ha sido una empresa con voluntad en este documento. no se concibe solo para personas con de ofrecer un servicio público que diese Todos los trabajos previstos en el Plan A lo largo de la historia, las ciudades han movilidad reducida, sino que representa una respuesta a las necesidades de movilidad de Director de Accesibilidad Universal tienen un realizado un amplio recorrido de oportunidad de mejora para toda la la mayoría de los ciudadanos y las denominador común: gestionar y adaptar transformación y adaptación para dar población. • ciudadanas. nuestros servicios y nuestras infraestructuras respuesta a las necesidades que sus En este sentido, a lo largo de su historia, de transporte a fin de eliminar todas las habitantes han tenido en cada momento. la empresa ha sido sensible y ha dado barreras y alcanzar la accesibilidad universal En la sociedad actual, la idea de respuesta a las necesidades de las personas para todas las personas. • diversidad humana se ha consolidado y ha con diversidades funcionales que se cobrado fuerza, como exigencia para lograr encontraban con barreras que les impedían que las ciudades se conviertan en un utilizar la red de transporte público. auténtico espacio de convivencia humana, Hace muchos años que trabajamos con sin que nadie sea objeto de discriminación las entidades implicadas y con las por motivo de su diversidad funcional, tanto administraciones para impulsar y hacer si esta es física como cognitiva o sensorial. realidad la adaptación de las redes de En este sentido, Barcelona ha sido transporte público de la región metropolitana siempre una ciudad líder en la mejora de la de Barcelona a los requisitos y las calidad de vida de las personas. Sin necesidades de las personas con diferentes embargo, como todas las sociedades, aún discapacidades funcionales. tenemos asignaturas pendientes en el Ahora, con este plan, queremos seguir camino de mejora de nuestra vida colectiva. avanzando y formalizar nuestro compromiso Y una de ellas consiste en diseñar y con el principio de igualdad de gestionar la ciudad de forma que nadie, oportunidades, el respeto por la diversidad independientemente de sus discapacidades humana y el derecho de todas las personas funcionales, esté condicionado por barreras a una vida independiente. del entorno físico o social. Así, con la presentación de este proyecto Es cierto que en las últimas décadas nos dotamos de un instrumento que hemos avanzado mucho, gracias al esfuerzo contribuye a dar un paso adelante, que conjunto de los diferentes actores implicados ordena y planifica los proyectos que deben y a un extraordinario consenso colectivo. Sin realizarse para acercar en el tiempo la embargo, creo que nos encontramos en un deseada fecha futura en la que todos buen momento para impulsar definitivamente podamos constatar la plena accesibilidad la consolidación de la perspectiva de la universal a nuestra red de transporte público. accesibilidad universal en la planificación, la Son muchos los hitos que ya hemos organización y la gestión de la ciudad, así alcanzado, pero, para conseguir el objetivo como en la provisión de productos y último de la accesibilidad universal, hemos servicios públicos como, sobre todo, el querido redactar este plan como punto de transporte. referencia para avanzar con efectividad y Así pues, como presidenta de una de las eficacia. empresas de transporte público de De este modo definimos internamente referencia en Europa, siento un especial los principios que rigen nuestras orgullo de poder presentar este documento, actuaciones, ponemos de manifiesto el lugar 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 102 103

Las personas con que la función recreativa o de ocio queda la que hay que dar respuesta. amigablemente con el medio, como mínimo 1 discapacidad y el principio vinculada a la actividad comercial. Por Así pues, es importante pensar en un 40 % del tiempo de nuestra vida tenemos consiguiente, la función de circular y la términos de diversidad de funciones y problemas de interacción con el entorno, ya de accesibilidad universal movilidad que tiene como finalidad conectar condiciones —características físicas, que antes de llegar a esa edad hemos sido las tres funciones antes mencionadas cognitivas y culturales diferentes— a la hora niños y después envejeceremos. 1.1 Sociedad inclusiva, diversidad y diseño adquieren gran relevancia. de planificar, estructurar y gestionar la ciudad A la hora de hacer accesibles las para todos A la hora de planificar, organizar y y, por lo tanto, el transporte. ciudades y el transporte no podemos olvidar gestionar la ciudad, esta perspectiva deja a La idea de «diversidad humana» se ha que la característica más significativa de la La ciudad de ayer, una respuesta a las un lado otras necesidades, como pasear, consolidado y ha cobrado fuerza en la población es la diversidad. Muchas necesidades defensivas y económicas relacionarse o relajarse, y responde a un ciudad, en referencia a las múltiples personas, de forma temporal o permanente, modelo excluyente que discrimina las diferencias que existen entre los seres pueden tener dificultades de accesibilidad: Las agrupaciones urbanas como pueblos o diferencias y en el que predominan los humanos, por razones de género, edad, ——Personas con movilidad reducida en las ciudades que conocemos ahora empezaron valores de las «mayorías» o los «colectivos origen, etc. Ahora bien, cuando algunas de extremidades inferiores a surgir a partir del año 3000 AC como representativos», que tiende a homogeneizar estas características (físicas, sociales, ——Personas con discapacidad manual respuesta a las necesidades defensivas y el perfil de sus habitantes bajo un patrón sensoriales, étnicas o culturales) implican ——Personas con discapacidades cognitivas comerciales específicas de la época. estándar: hombre de entre 25 y 55 años que una desventaja respecto a otras personas en o mentales La transformación del medio natural para trabaja, dispone de vehículo propio, no tiene el acceso a recursos, equipamientos, ——Personas con deficiencias visuales convertirlo en un espacio apto para la ninguna discapacidad funcional y va todos servicios o espacios, esta diferencia se ——Personas ciegas convivencia humana ha seguido un proceso los días a su lugar de trabajo, alejado de su puede transformar en una desigualdad, en ——Personas con deficiencias auditivas largo y complejo. Con el paso del tiempo, las residencia, de la forma más rápida posible.1 una vulneración del derecho a la igualdad de ——Personas sordas ciudades se han ido transformando y oportunidades, un derecho que está ——Personas con incapacidad en el habla adaptando a medida que las nuevas La ciudad de hoy y la diversidad humana consagrado en nuestro ordenamiento ético, ——Personas con dificultad para manipular concentraciones humanas han ido jurídico y político. ——Personas mayores generando nuevos problemas y necesidades En cambio, en las últimas décadas, más allá ——Niños y niñas que había que resolver. de concebir las ciudades como espacios La diversidad humana y la supresión de ——Personas que desconocen la lengua de A lo largo de la historia ha habido físicos de desarrollo económico, con calles y barreras interacción diversos factores que han sido decisivos en espacios orientados a esta funcionalidad, la ——Personas sin conocimiento o habilidad la configuración de las ciudades. Por sociedad reivindica los espacios urbanos Así, cuando las ciudades se han diseñado para el uso de las nuevas tecnologías ejemplo, la necesidad de convivencia entre como entes vivos y complejos que evolucionan con los criterios de la «normalidad» ——Padres/madres con carritos para niños personas y animales dio lugar a la aparición y tienen entidad propia como espacio antropométrica, mental y funcional, y no en ——Personas con alguna desventaja temporal de las aceras; las necesidades defensivas colectivo en el que viven y conviven personas función de las necesidades y las diferentes por accidente hicieron que las ciudades se ubicasen en con distintas características y necesidades. capacidades de las personas, aparecen las ——Mujeres embarazadas colinas y riscos, y el espacio se estructuró en En definitiva, la sociedad de hoy en día «barreras», una serie de circunstancias que ——Personas con equipaje calles con pendientes pronunciadas; por otro reivindica que las ciudades se conciban, se pueden dificultar o incluso impedir el ——Personas obesas, o de talla grande o lado, la necesidad de incorporar los vehículos estructuren y se gestionen como espacios desarrollo de las actividades ciudadanas pequeña de motor provocó el ensanchamiento de la de convivencia humana en toda su plenitud más comunes, como desplazarse por la ——... sección de las calles y la mejora de la de funciones y dimensiones. calle, cruzar una avenida, tomar el transporte Es cierto que, en general, cuando se pavimentación. En todo esto influyen los rapidísimos público, pedir información o solicitar un habla de discapacidad se piensa en A partir de la Revolución industrial, las cambios que la globalización, los avances servicio. personas con discapacidades permanentes. ciudades evolucionaron y crecieron muy tecnológicos, los movimientos demográficos De hecho, dada la diversidad de Sin embargo, también hay que tener en rápidamente, y en esa evolución las y el envejecimiento de la población producen características, capacidades y situaciones cuenta a todas aquellas personas que, necesidades de producción y consumo y las en los entornos urbanos. humanas, temporales o permanentes, transitoriamente y por distintos motivos, se determinadas por la propia actividad De esta forma, la población tiende a cualquier persona a lo largo de su vida se encuentran con dificultades para tomar un económica adquirieron gran relevancia, por caracterizarse cada vez más por una gran puede encontrar con entornos o servicios a medio de transporte. encima de otros aspectos y necesidades diversidad funcional, cultural, étnica y los que no puede acceder correctamente o A continuación se muestra una tabla de relacionados con la convivencia y los territorial, por lo que se da una enorme con total autonomía a causa de alguna tipología de barreras2 con su descripción y derechos de las personas y la expresión de variedad de roles, funciones y necesidades a barrera. las personas principalmente afectadas: valores culturales y sociales. Debemos tener en cuenta que, si bien Así, la estructura de las ciudades se 1 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: durante unos años podemos pertenecer al 2 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: caracteriza por la separación entre las Instituto Universitario de Estudios Europeos, Universidad Autónoma grupo de las «personas adultas normales» Instituto Universitario de Estudios Europeos, Universidad Autónoma funciones de habitar y de trabajar, de forma de Barcelona, 2005. que se relacionan más o menos de Barcelona, 2005. 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 104 105

Tipo de barreras Descripción Personas principalmente afectadas Estación de destino: la accesibilidad discapacidad presentó y consolidó en los Vinculadas al entorno Toda estructura edificatoria, ——Personas con movilidad reducida universal ámbitos académicos de Gran Bretaña el construido urbano y/o instalación o entorno, diseñado ——Personas con discapacidades manuales, Del modelo médico y la supresión de modelo social de la discapacidad. Desde edificatorio en función de los valores sensoriales y cognitivas barreras a la vida independiente y el entonces, este enfoque empezó a ser la antropométricos y funcionales de ——Personas con dificultades para manipular "normalidad", que se opone a su ——Personas mayores «diseño para todos» fuerza impulsora del movimiento de las utilización, acceso o disfrute por parte ——Padres/madres con carritos para niños personas con discapacidad y, gracias a su de las personas que no responden a ——Personas con alguna desventaja temporal Para conseguir que la ciudad sea un difusión académica, llegó a adquirir un dicho perfil. causada por accidente auténtico espacio para la convivencia reconocimiento internacional. ——Mujeres embarazadas Todo obstáculo o impedimento que Vinculadas al ——Personas que trasladan bultos o equipajes humana en todas sus dimensiones, hay que El modelo social presenta dos etapas encuentran determinadas personas transporte y sistema ——Personas obesas o de talla grande con incluir la perspectiva de accesibilidad complementarias en su evolución. La en cualquier sistema de movilidad de movilidad dificultad para desplazarse universal en la planificación, la organización y primera se centra en las barreras que la o transporte público, por estar diseñado en función de los valores la gestión de la ciudad, así como en la sociedad pone a las personas con antropométricos y funcionales de provisión de productos y servicios públicos, discapacidad para desarrollar su vida diaria y "movilidad". como el transporte. en la necesidad de suprimirlas. La Para entender la visión con la que trabaja discapacidad en sí deja de ser el tema Vinculadas a la Señalización, medios de ——Personas con discapacidades cognitivas o TMB desde hace años, hay que conocer la central: ahora lo es el entorno discapacitante interacción con el comunicación, servicios de mentales evolución del concepto de discapacidad. y la supresión de las barreras físicas, ——Personas con deficiencias visuales entorno, utilización de información, máquinas y/o Durante mucho tiempo se ha concebido a la sensoriales o sociales. las nuevas tecnologías, mecanismos de operación diseñados ——Personas ciegas comunicación e en función de los valores mentales y ——Personas con deficiencias auditivas persona con discapacidad como un Pero el concepto de accesibilidad información funcionales de normalidad, ante los ——Personas sordas «ciudadano de segunda», como un enfermo alcanza la plenitud cuando el modelo social cuales las personas con habilidades ——Personas con incapacidad en el habla que requiere un trato diferenciado y deja de orientarse a la supresión puntual de reducidas en cuanto a visión, ——Personas mayores segregado, y unas medidas paliativas de su barreras para las personas con movilidad comunicación y comprensión, ven ——Niños y niñas limitada su capacidad de interacción ——Analfabetos funcionales discapacidad. A lo largo del siglo XX han reducida y se asume un nuevo enfoque de con el entorno, su capacidad para la ——Personas con dificultades para manipular surgido modelos alternativos sociales que diversidad en sentido amplio, con un modelo comunicación y su capacidad para la ——Personas sin conocimiento o habilidad para centran el problema en la propia sociedad y de actuación en el que se planifica, organiza recepción de la información. el uso de las nuevas tecnologías enfocan la superación de las dificultades y gestiona la ciudad con un sentido ——Personas que desconocen la lengua de interacción desde la óptica de la igualdad de transversal y pensando en la diversidad de oportunidades para todas las personas. los ciudadanos, donde prevalece el En el enfoque más tradicional, el modelo concepto de igualdad de oportunidades y el Culturales y sociales Actitudes y hábitos sociales y ——Personas afectadas por cualquier tipo de médico considera que la discapacidad es un «diseño para todos». culturales con componentes de discapacidad y personas mayores problema de la persona directamente Así, las actuaciones se centran en compasión y estigmatización hacia causado por una enfermedad, un trauma o suprimir barreras que no son exclusivamente las personas con discapacidad, consideradas como enfermos una condición de salud que requiere de movilidad, como las relativas a los crónicos, cuyo desarrollo atención médica. Esta atención sanitaria se conocimientos y los sentidos, y todo lo que individual se ve limitado por su considera la cuestión primordial y, en el se planifica y se diseña de nuevo se plantea propia discapacidad, y cuya ámbito político, la principal respuesta de forma que pueda ser utilizado por todas superación necesitará de medidas individualizadas, que le ayudarán a consiste en modificar y reformar la política de las personas en la mayor medida posible encajar en una sociedad "normal". atención a la salud. («diseño para todos»). Un buen ejemplo de En 1975, y en contraposición con el esta orientación son las escaleras mecánicas modelo anterior, un grupo de personas con entre la calle y los andenes del metro,

Modelo Modelo médico Modelo social Evolución Foco Centrado en la persona Centrado en el entorno Centrado en la igualdad de de atención discapacitada discapacitante oportunidades y en la autonomía personal Actuación Médica y asistencial Supresión de barreras Accesibilidad universal y diseño para todos

Elaboración propia. Cuadro de síntesis de la evolución social del concepto de discapacidad 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 106 107

utilizadas por millones de personas cada día. multiplicó por 7, y la de mayores de 80 años La diversidad funcional en la Unión mismas posibilidades ni capacidades para Desde este punto de vista, la se multiplicó por 13.3 Europea ejercer sus derechos. En cambio, los accesibilidad no se concibe solo para las El informe Panorama de estadísticas del derechos y las libertades de las personas sí personas con movilidad reducida, sino que 2007 4 indica que en el año 2005 las En la Unión Europea hay 42,6 millones de que son universales y deben desarrollarse en representa una oportunidad para toda la personas mayores de 65 años personas con alguna discapacidad igualdad de condiciones. • población. Por lo tanto, aparecen nuevas representaban el 16,8 % de la población legalmente reconocida:7 categorizaciones de discapacidades que hay española, con un incremento previsto hasta ——físicas motrices de las extremidades 1976 que atender y a las que hay que dar el 20 % en el año 2020 y hasta el 35,7% en inferiores: 5,8 % respuesta. Diseñar una ciudad y un el 2050. El envejecimiento fisiológico implica ——físicas motrices de las extremidades De 80 a 84 años transporte para todos implica conocer a los mayores dificultades para la movilidad, en superiores: 1,9 % De 70 a 74 años ciudadanos, las personas que deben gran parte como consecuencia de los ——auditivas: 2,7 % De 60 a 64 años disfrutarlo a diario y los posibles visitantes. cambios que se producen en nuestras ——psíquicas: 2,3 % capacidades: pérdida de visión, pérdida de ——comunicación verbal: 1,1 % De 50 a 54 años La diversidad funcional de la población oído, disminución de las capacidades ——visual: 2 % De 40 a 44 años española motrices, disminución de la capacidad Si sumamos estos porcentajes, De 30 a 34 años manipulativa, etc. observamos que el 15,8 % de la población De 20 a 24 años En España, el número de personas con Otra tendencia demográfica importante europea tiene alguna discapacidad De 10 a 14 años algún tipo de discapacidad permanente es desde la óptica de la diversidad y la legalmente reconocida. Si a este resultado le de 3,5 millones, es decir, aproximadamente accesibilidad, por cuestiones culturales o sumamos el 13,77 % de la población mayor De 0 a 4 años un 9 % de la población total. idiomáticas, que hay que tener en cuenta a de 65 años y el 17,9 % de la población 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% Hay que tener en cuenta que, aparte de la hora de diseñar los sistemas de menor de 14 años, obtenemos un total del las discapacidades permanentes, existen infoaccesibilidad es la derivada de las 47,47 %, al que se suman los inmigrantes, 2008 otras situaciones de nuestra vida en las que migraciones internacionales. La población los turistas, las mujeres embarazadas, las tendremos problemas de interacción con el extranjera en Cataluña se ha multiplicado por personas con alguna lesión temporal y las De 80 a 84 años entorno. 6,55 en los últimos 10 años (1998-2008), que tienen un bebé a su cargo. Así, De 70 a 74 años

Por ejemplo, a causa de la disminución pues de los 148.803 extranjeros que había seguramente podríamos llegar a la De 60 a 64 años de la mortalidad, la población de personas en 1998 (el 2,4 % de la población total) se ha conclusión absurda de que más del 100 % mayores va aumentando poco a poco. A lo pasado a 974.743 (un 13,3 % del total).5 de la población tiene problemas de De 50 a 54 años largo del siglo pasado, la población española El número de residentes extranjeros interacción con el entorno, porque hay De 40 a 44 años de personas mayores de 65 años se empadronados en la ciudad de Barcelona personas en las que coinciden más de una De 30 a 34 años era, a fecha 1 de enero del 2008, de 280.817 de estas dificultades, ya sea temporal o De 20 a 24 años personas, el 17,3 % del total de la población permanentemente (sordo en silla de ruedas, Proporción del tipo de disminución De 10 a 14 años residente en la ciudad.6 ciega y embarazada, niño con una pierna De 0 a 4 años Auditiva En esta misma línea de infoaccesibilidad, rota, etc.). 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 5 % también hay que pensar en facilitar a los Con estos datos, queda perfectamente Ceguera turistas extranjeros el acceso a la justificada la necesidad de diseñar las Hombres 2 % información y la comunicación en el ciudades sobre la base de que la normalidad Mujeres Resto Visual transporte público: Barcelona cerró el año de la población es la diversidad. 8 % Fuente: Diagnòstic sobre l’Estat dels Serveis Socials a Física 2008 con 6,6 millones de turistas. Si se consideran estos datos, resulta Catalunya. Barcelona: Departamento de Acción Social 83 % evidente que las medidas de accesibilidad y Ciudadanía, Generalitat de Catalunya, 2009. deben orientarse a la diversidad de los ciudadanos y a su autonomía personal, entendida como la capacidad del individuo para poder vivir la vida que él mismo elija, sin que el entorno físico y social marque los 3 INE (2001). Libro verde. La accesibilidad en España. IMSERSO, 2002. límites de dónde puede llegar. El conjunto de ciudadanos y ciudadanas 4 Informe Panorama de estadísticas del 2007. Roma: Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico, abril del 2007. no es una masa homogénea ni tiene las Fuente: Sección de Accesibilidad de la Diputación de 5 Idescat, Generalitat de Catalunya. Barcelona. Observaciones: En el gráfico no se considera 7 Aragall Clavé, F. De la ciutat sense barreres a la ciutat per a la discapacidad psíquica. 6 Departamento de Estadística. Ayuntamiento de Barcelona. tothom. Diputación de Barcelona, 2002. 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 108 109

1.2 Cataluña y Barcelona como modelos en funcionamiento de una pequeña flota de (FGC), donde el Gobierno de la Generalitat adaptar las infraestructuras de transporte de de inclusividad microbuses especiales adaptados y se creó invirtió más en la década de 1990, la la ciudad tienen un denominador común: el servicio público «puerta a puerta», del que accesibilidad llega al 100 % en la línea suprimir todas las barreras y alcanzar la Barcelona siempre ha sido una ciudad líder se encargó TMB —en al año 1980 este Llobregat-Anoia y al 90 % en la del Vallès. accesibilidad universal para todas las en la mejora de la calidad de vida de las servicio especial hizo cerca de 75.000 viajes. Por ejemplo, gracias a una apuesta personas. personas que allí viven, trabajan y disfrutan En 1992, por primera vez en la historia, decidida por la remodelación de las líneas Esta situación de liderazgo de Barcelona, de su cultura y ocio. se celebraron los juegos olímpicos y los antiguas, la región metropolitana de con la total implicación de TMB, no se La región metropolitana de Barcelona juegos paralímpicos en las mismas Barcelona ocupa la segunda posición, entre consigue de la noche al día. Ha habido que figura en la vanguardia de las principales instalaciones, y los atletas de ambos las grandes regiones metropolitanas conquistar muchos hitos durante los últimos metrópolis europeas por el grado de acontecimientos utilizaron la misma villa europeas, en la proporción global de treinta años. A continuación destacamos los adaptación del transporte público en olímpica. estaciones de metro y de tren interurbano principales: superficie y ferroviario, y actualmente es una Esto puso de relieve y mostró de forma accesibles, después de Berlín. En cambio, referencia en políticas de accesibilidad consistente una aspiración que la ciudad de algunas de las principales ciudades 1978 universal. Barcelona tenía desde hacía muchos años: europeas han optado por construir las El Ayuntamiento de Barcelona aprueba la Ahora bien, esta posición de liderazgo que los espacios y los equipamientos fuesen nuevas infraestructuras sin barreras, pero compra de cinco microbuses para personas es, en gran medida, consecuencia del igualmente útiles tanto para las personas han renunciado a remodelar las líneas con discapacidad física en un momento en impulso reivindicativo de las entidades que mejor dotadas como para las personas con antiguas. Ello explica, por ejemplo, que el el que las medidas de accesibilidad no representan a los colectivos con alguna carencia o discapacidad. metro de París solo tenga un 4 % de existían y se crea el servicio público de discapacidad. El espíritu que impulsó esta tarea no era estaciones accesibles y el de Londres, un transporte especial «puerta a puerta», del A la firmeza y coherencia con la que han el de actuar caritativamente para que las 26 %. que se encarga TMB. defendido sus derechos, hay que sumar el personas con discapacidades físicas El modelo Barcelona se impone en consenso institucional y un esfuerzo inversor disfrutasen de cierta capacidad de Europa y marca el camino que hay que 1982 sostenido de la Generalitat de Catalunya. movimiento, sino que, al contrario, se trataba seguir. Todas las obras previstas para Se inicia la concesión de las tarjetas de Todo ello ha ido dando lugar a una de corregir el error histórico de diseñar las adaptación progresiva de las redes de ciudades sin tener en cuenta las transporte público de la región metropolitana necesidades de la mayoría de los Proporción global de estaciones de metro de Barcelona a los requisitos y las ciudadanos y ciudadanas. accesibles de las líneas construidas hace más necesidades de las personas con diferentes En todo este tiempo, las actuaciones en de 10 años en grandes regiones metropolitanas europeas (%) discapacidades funcionales. el ámbito del transporte regular para Barcelona: Metro sin L11 + FCG Zona 1 Asimismo, cabe destacar el papel que conseguir que sea accesible se han centrado Berlin: incorpora S-Brahn en zona urbana ha desempeñado en este proceso el Instituto en dos grandes líneas de actuación: Madrid: Metro sin L12, ni R. Tampoco Tren Ligero París: Metro sin L14 Municipal de Personas con Discapacidad ——Suprimir las barreras arquitectónicas de Fuente: ATM Barcelona (IMD). El IMD es un organismo del las infraestructuras antiguas. Ayuntamiento de Barcelona que impulsa ——Garantizar la accesibilidad universal de las 80 74% 70% políticas y actuaciones para que las nuevas infraestructuras. 70 64% personas con cualquier tipo de discapacidad El camino recorrido ha sido importante y 60 58% 54% puedan desarrollar sus proyectos vitales de presenta hitos notables, como el del 1 de 50 forma autónoma, en igualdad de condiciones enero del 2007, cuando se llegó al 100 % de 40 y con respeto a las diferencias. Durante la flota de autobuses de TMB accesible 30 28% todos estos años ha sido un referente y un (1.080 unidades). 21% espacio aglutinador y de encuentro de los La flota actual de los demás operadores 20 10 diferentes agentes. de autobuses del ámbito de la Entitat 2% Las actuaciones relacionadas con el Metropolitana del Transport (637 unidades) 0 transporte adaptado a las personas con también cumple los requisitos de Milan discapacidad se iniciaron en los años 1975 y accesibilidad. Mientras tanto, en las líneas Paris - RMB Berlin - Madrid Greater Frankfurt Brussels 1976, a raíz del auge del movimiento urbanas de los municipios de la segunda London Barcelona - Rhein-Main asociativo de las personas con discapacidad corona, donde se ha llegado al 85 %, y en Brandenburg llede-France física en Barcelona. las líneas interurbanas que dependen de la Fuente: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al transport Mientras no se conseguía la supresión Generalitat, con un 75 %, se sigue invirtiendo públic: situació actual». Jornada para la Accesibilidad de barreras arquitectónicas de los para conseguir una accesibilidad total. En Universal en el Transporte Público. Barcelona, 28 de transportes públicos, se promovió la puesta Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya septiembre del 2009. 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 110 111

permisividad de aparcamiento para vehículos espacios reducidos para personas con dieron como resultado la publicación de un establece un estándar del espacio entre el de personas con movilidad reducida. movilidad reducida (la ley exige uno). El metro estudio de la Diputación de Barcelona sin andén y el metro a la hora de embarcar. dispone de 65 estaciones con ascensor precedentes a escala internacional, dos años Este libro es el resultado de un estudio 1989 entre la calle y los andenes (el 54 % del total). después. del espacio entre el andén y el metro a la El IMD recibe tres premios HELIOS, hora de embarcar, desde el punto de vista concedidos por la Unión Europea. Uno de 2007 2008 de los usuarios con más limitaciones, como estos premios distingue el proyecto «La Los minibuses del bus del barrio, el bus Se instalan pantallas con información al las personas que se desplazan con la ayuda autonomía personal y el transporte». turístico, el funicular y el teleférico de usuario (PIU) en 18 paradas de autobús, de una silla de ruedas. El estudio se enmarca Montjuïc son accesibles (ISO 170001 —1 y con un nuevo sistema de información con en el conjunto de acciones para la mejora de 1991 2— en gestión de la accesibilidad universal). voz, que se activa con un mando a distancia la accesibilidad en nuestra red ferroviaria Se pone en funcionamiento el primer taxi Se pone en marcha el sistema de e informa del tiempo de espera. urbana y suburbana. adaptado información al usuario (SIU) en los El planteamiento del estudio, sin autobuses, que anuncia la próxima parada 2009 precedentes en el ámbito internacional, y los 1992 de forma visual y sonora. Se instala en 350 Se ejecuta el Plan de Accesibilidad de resultados extraídos ofrecen una buena guía Por primera vez en la historia, se celebran los vehículos repartidos en 17 líneas. Paradas de Autobús en 1.400 paradas de las para los operadores de las diferentes redes juegos olímpicos y los paralímpicos en las Se empiezan a instalar altavoces en el 2.000 existentes. de ferrocarril, de modo que permiten pensar mismas instalaciones, y los atletas de ambos exterior de los autobuses que se activan con El 70 % de las estaciones de metro en el establecimiento de un estándar acontecimientos utilizan la misma villa un mando a distancia que lleva la persona disponen de ascensor entre la calle y los internacional del espacio entre el andén y el olímpica. con discapacidad visual. andenes (87 de 123 estaciones). También se metro a la hora de embarcar. • Se ponen en circulación las primeras líneas La accesibilidad al metro incorpora implantan otras medidas de accesibilidad de autobuses regulares adaptados con mejoras significativas: física y comunicativa en la red de metro. vehículos de plataforma baja con rampa. ——Máquinas expendedoras de billetes. Las La Diputación de Barcelona con la También se crea el Grupo Municipal de nuevas máquinas tienen un localizador colaboración de FGC y TMB publica el libro Trabajo para la Mejora de la Accesibilidad acústico que se activa con el mando a Accessibilitat al tren en cadira de rodes, un y se inician numerosas iniciativas de distancia y un sistema de navegación que, a estudio de referencia en Europa, que participación y gestión. través de voz, de audioguía y replicador y del sistema braille guía a las personas con 1995 discapacidad visual a la hora de comprar el Resultados del estudio de GAPS: Se inaugura la línea 2 del metro de billete. El mueble es ergonómico y permite Mapa de GAP accesible Barcelona totalmente adaptada. comprar el billete a las personas con silla de gap V (mm) ruedas o de estatura baja. 100 100 1996 ——Encaminamientos con textura Se aprueba el Plan de Accesibilidad de diferenciada, con rugosidades en el 90 90 Barcelona 1996-2006. Se adaptan cinco pavimento, para orientar a las personas con 80 80 estaciones de metro y el funicular de discapacidad visual. Montjuïc. ——Los convoyes del metro disponen de 70 70 espacios reservados para sillas de ruedas y 60 60 2000 todos incorporan indicadores luminosos de 50 50 La Generalitat de Catalunya aprueba el Plan cierre inminente de puertas, que informan a director de Infraestructuras 2001-2010, que las personas con discapacidad auditiva. 40 40 incluye un programa de adaptación de las ——Se hacen pruebas piloto para hallar una 30 30 estaciones de metro. solución para el espacio que hay entre el andén y el vagón del metro. La accesibilidad 20 20 2001 al transporte es como una cadena que se 10 10 Se instala la primera máquina expendedora rompe en el más débil de sus componentes. 0 0 de billetes de transporte accesible. En el mapa de la accesibilidad, el espacio 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 100 entre el andén y el tren (en inglés, gap) gap H (mm) 2006 representa uno de los eslabones de la Fuente: Gustems, I. Accessibilitat al tren en cadira de Con dificultades No aceptable El 100 % de las unidades de la flota de cadena más complicados y difíciles de rodes. Cap a un estàndard internacional del gap autobuses de TMB es de plataforma baja superar para las personas que van en silla de d’embarcament. Diputación de Barcelona, colección Zona preferible Con dificultades con rampa y dispone en su interior de dos ruedas. Las pruebas piloto de este año «Estudis», 2009. MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT 1. Las personas con discapacidad y el principio de Plan Director de Accesibilidad Universal accesibilidad universal 112 113 • A• ccessAccessibiliibtatilitat a la tral transportnsport = = cadecadennaa quee eses trencatrenca en en el el més més feble feble dels dels seusseus components components• Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels seus components 1.3 El papel del transporte público para ——El transporte público debe ofrecer Macro accesibilidad. La cadena del transporte favorecer una sociedad diversa comodidad y confianza al ciudadano, AccesibilidadOrigenMACRO al transporte = cadena ACCESSIBILITAT. que se rompe en LA CADENA DEL TRANSPORT independientemente de sus características el más débilOrigen de sus componentes ViaVia Públic Públicaa PParaaradaa ii embarembarccameamentnt Llegados a este punto, es indiscutible la personales, para que se anime a utilizarlo. Origen Via Pública Parada i embarcament importancia del transporte público como elemento esencial para conseguir que el La macroaccesibilidad y la cadena del principio de la normalización de los servicios transporte • Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el mésInteriorInterior feble dels para todos sea una realidad y para que se Interior seus components vehicle pueda disfrutar de una ciudad y de un El concepto de macroaccesibilidad es vital vehicle vehicle territorio que mejora progresivamente en para que no se rompa la cadena del todos los ámbitos de la vida colectiva. transporte. La coordinación entre los En nuestras ciudades modernas, el distintos operadores, la Administración y las transporte público accesible se ha instituciones representativas de los diversos OrigenOrigen VíaVia pública Pública ParadaPara y embarqueda i embarcament convertido en un factor crítico para conseguir colectivos resulta fundamental para que un buen grado de autonomía, es decir, para todos los eslabones de la cadena funcionen tener la posibilidad de llegar donde uno y las personas que tienen alguna quiera independientemente de sus discapacidad puedan realizar su itinerario capacidades, sobre todo en el caso de las completo de forma autónoma: origen, vía Interior personas que presentan más dificultades en pública, parada y embarque, interior del vehicle sus desplazamientos. La ciudad accesible vehículo, desembarque y parada, vía pública debe tener los distintos servicios al alcance y destino. de todas las personas y debe disponer de Cualquier persona debe poder hacer un transporte público diseñado para todos. estos recorridos de forma autónoma. Por lo Interior Destívehículo 5 Desembarque y parada 6 Vía pública Cabe constatar que el transporte público tanto, si uno de los elementos no es Via PúblicDestí a DesVia ePúblicmbarcamenta Desi paradaembarcament i parada accesible tiene un impacto y unos efectos accesible, el trayecto vital no funciona. Destí Via Pública Desembarcament i parada esenciales en la mejora de la socialización, la Se requiere un tratamiento integral de la convivencia, la integración de la diversidad y cadena de transporte y de la interacción la calidad de vida de un entorno urbano entre todos sus elementos: espacio público, como es, en este caso, el área metropolitana paradas, estaciones, intercambio modal, de Barcelona. material móvil, información y señalización. Pensar en la diversidad es aceptar que Si alguno de los eslabones llega a cada persona tiene necesidades distintas y romperse, las inversiones realizadas y las que, aunque pertenezca a un colectivo soluciones de accesibilidad encontradas no 7 Destino reducido, debe encontrar en la ciudad la tendrán ningún efecto. • forma de llevar a cabo su desarrollo personal Fuente: Gustems,Destí I. «Accessibilitat al transportVia públic: Públic a Desembarcament i parada autónomamente, sin que ninguna barrera, punts clau de cara al futur». Jornada para la Accesibilidad Universal en el Transporte Público. física o social, le impida llegar a todas partes. Sección de Accesibilidad de la Diputación de Barcelona. Así pues, el diseño de los espacios Barcelona, 28 de septiembre del 2009. urbanos debe incluir una red de transporte público accesible y efectivo. Desde el punto de vista de la accesibilidad, hay que tener en cuenta lo siguiente: ——Todas las personas, independientemente de sus capacidades motrices, deben poder subir a los distintos medios de transporte (autobús, metro, tren, etc.). ——Todas las personas, independientemente de su lengua, cultura o capacidades, deben poder entender la información sobre los distintos recorridos o enlaces. 2. El marco normativo y financiero de la accesibilidad 114 Plan Director de Accesibilidad Universal 115

El marco normativo y Discapacidad, que destacó el derecho de las titulado European concept of accessibility, En definitiva, la estrategia de la UE en 2 financiero de la accesibilidad personas con discapacidad a las mismas que sería la referencia filosófica y conceptual materia de discapacidad evolucionó desde oportunidades que el resto de la ciudadanía. a partir de entonces en materia de 1996 hacia la concepción según la cual hay El otro hito importante a escala accesibilidad en Europa. La publicación, que actuar más sobre las barreras del 2.1 El marco normativo internacional se produjo en diciembre de reeditada en el año 2003, era el resultado de entorno que sobre las propias limitaciones 1993. A raíz de una resolución de la una petición realizada por la Comisión funcionales de las personas, poniendo Desde la década de 1980 se ha avanzado Asamblea General de las Naciones Unidas, Europea en 1987. especial énfasis en el hecho de que los mucho en el ámbito legislativo sobre se aprobaron las Normas uniformes sobre la A partir de entonces, Europa estableció siguientes factores son indispensables para accesibilidad. igualdad de oportunidades para las el principio de igualdad de oportunidades conseguir la igualdad total de oportunidades: Al principio, la mayoría de las normas y personas con discapacidad, en las que se como valor inalienable y común de todos los ——La adopción de medidas legislativas políticas sobre accesibilidad se enmarcaban hace referencia al derecho de todas las ciudadanos, y se consideró el punto de ——La puesta a disposición de instalaciones en las políticas de discapacidad, que, a su personas a acceder a las siguientes referencia obligado al que debían remitirse adaptadas vez, se centraban en la protección y la libertades fundamentales: educación, todos los Estados. La inclusión de un artículo ——Lo que se conoce como «diseño para prestación de asistencia. Con el paso del ocupación, vida familiar e integridad sobre la lucha contra la discriminación en el todos» tiempo, en el ámbito normativo también se personal, cultura, actividades recreativas y Tratado de Ámsterdam de 1997 representó Cabe destacar que la responsabilidad supera el concepto de la mera supresión de deportivas, así como el derecho a la un decisivo paso adelante, ya que facultaba primera de actuación en este ámbito barreras y se pasa a la nueva perspectiva de participación en la vida religiosa. a la Unión Europea para intervenir en corresponde a los Estados miembros y que, «diseño para todos», donde la accesibilidad Aunque estas «normas» no son defensa de la igualdad de oportunidades en en función de sus respectivos contextos universal se establece como un requisito obligatorias en el sentido estrictamente todo su ámbito de actuación. sociales y culturales, variará la forma de dar básico que debe considerarse de forma jurídico del término, constituyen un firme Posteriormente, la Comisión Europea respuesta al principio de igualdad de integral y transversal en todos los ámbitos compromiso moral y político por parte de los adoptó un paquete integrado de medidas oportunidades. Mucho antes, en España, y desde el origen. Estados con vistas a la adopción de medidas contra la discriminación. Desde esta óptica, especialmente en Cataluña, ya se A continuación se repasa la normativa a favor de la igualdad de oportunidades. • cabe destacar la Directiva 2000/78/CE, desarrollaban normas que serían pioneras en que, directa o indirectamente —a escala relativa al establecimiento de un marco el ámbito de la accesibilidad. • internacional, europea, estatal, autonómica y general para la igualdad de trato en el empleo local—, hay que tener presente a la hora de 2.1.2 y la ocupación, y varias directivas que diseñar el Plan Director de Accesibilidad de El marco normativo europeo abordaban en concreto el ámbito ferroviario. TMB. • El marco político en materia de discapacidad de la Unión Europea se definió en 1996 a Resumen del marco normativo europeo 2.1.1 partir de la Comunicación de la Comisión Ámbito El marco normativo internacional sobre la igualdad de oportunidades de las Normativa Fecha geográfico Observaciones personas con minusvalía, que luego se COST-Transport 335 Octubre de Europa Directrices y recomendaciones técnicas para En el ámbito internacional, el punto de ratificó mediante una resolución del Consejo Red intergubernamental para la cooperación 1995 fabricantes, administraciones y operadores en relación inflexión más importante es la celebración, de 20 de diciembre de 1996. Así, tres años europea en ciencia y tecnología con los autobuses de plataforma baja. en 1981, del Año Internacional de las después, Europa adoptaba los principios European concept of accessibility (ECA) 1a edición, 1996 Publicación sobre el concepto europeo de accesibilidad. Personas con Minusvalía. Como establecidos en las Normas uniformes de las 2a edición, 2003 Elaborado por un grupo de expertos y adoptado por la Comisión Europea como marco conceptual. consecuencia del Año Internacional, la Naciones Unidas. Asamblea General de las Naciones Unidas Al mismo tiempo, la Comisión Comunicación de la Comisión sobre la igualdad 20/12/1996 Europa Punto de referencia europeo sobre la aplicación del de oportunidades de las personas con minusvalía principio de igualdad de oportunidades. adoptó en 1982 el Programa de Acción Coordinadora para la Promoción de la y posterior resolución del Consejo de Europa Mundial para las Personas con Diversidad elaboró y publicó un documento COST-Transport 322 Noviembre de Europa Directrices y recomendaciones para gobiernos y Red intergubernamental para la cooperación 1999 operadores ferroviarios sobre las mejores prácticas en Resumen del marco normativo en el ámbito europea en ciencia y tecnología accesibilidad de sus servicios e instalaciones. internacional Directiva 2000/78/CE, relativa al establecimiento 27/11/2000 Europa Se prohíbe la discriminación en el trabajo, según el de un marco general para la igualdad de trato en artículo 13 del Tratado de Ámsterdam. Normativa Fecha Ámbito geográfico Observaciones el empleo y la ocupación Año Internacional de las Personas Año 1981 ONU. Mundial Representa un compromiso ético Directiva 2001/16/CE, relativa a la inter- 19/03/2001 Europa Modificada por la Directiva 2007/32/CE de la Comisión con Minusvalía y político para todo el mundo. operabilidad del sistema ferroviario convencional de 1 de junio del 2007. Normas uniformes sobre la igualdad 12/1993 ONU. Mundial Jurídicamente no son obligatorias. Directiva 2007/32/CE de la Comisión, de 1 de 1/06/2007 Europa Relativa al sistema ferroviario transeuropeo de alta de oportunidades para las personas Establecen un compromiso ético junio de 2007, relativa a la interoperabilidad del velocidad. con discapacidad y político de los Estados. sistema ferroviario transeuropeo de alta velocidad 2. El marco normativo y financiero de la accesibilidad 116 Plan Director de Accesibilidad Universal 117

2.1.3 arquitectónicas, pionero en cuanto al personales y la supresión de barreras, en el El marco normativo estatal y autonómico contenido y el concepto de accesibilidad. año 2003 se promulgó en España la Ley Posteriormente, en 1988, Navarra elaboró la 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de En el Estado español, los fundamentos de primera ley de accesibilidad y, en 1991, oportunidades, no discriminación y las leyes de accesibilidad se encuentran en Cataluña elaboró la Ley 20/1991, de 25 de accesibilidad universal (LIONDAU). la Constitución de 1978. En concreto, en sus noviembre, de promoción de la accesibilidad ——En el ámbito legislativo estatal, esta ley artículos 9.2, 14 y 49 se establece que los y supresión de barreras arquitectónicas, que desarrolló las estrategias de no poderes públicos tienen la obligación de estableció un tipo de estructura de discriminación y accesibilidad universal que fomentar la igualdad y el desarrollo de las contenidos común que luego seguirían las confluían con las medidas de acción positiva personas dentro de la esfera política, demás normativas autonómicas: y compensatorias definidas en la LISMI; así económica y social. se dejaba atrás el modelo asistencial inicial, La propia Constitución, en los artículos Epígrafes sectoriales: se superaba el posterior modelo centrado en 148 y 149, establece las bases para delimitar ——Urbanismo la mera supresión de barreras y se pasaba a las competencias del Estado y las ——Edificación un nuevo concepto de accesibilidad universal comunidades autónomas. Aunque el Estado ——Transporte y diseño para todos, basado en la idea de mantiene la competencia en la regulación de ——Comunicación sensorial que el respeto a la diversidad humana era lo las condiciones básicas que garantizan la que debía inspirar la construcción de la igualdad de todos los ciudadanos, la Otros epígrafes: sociedad moderna. • accesibilidad como tal es una competencia ——Consejo para la promoción de la de las comunidades autónomas. accesibilidad Como consecuencia de las ——Fondos para la supresión de barreras Cuadro resumen del marco normativo estatal prescripciones de la Constitución y bajo la y catalán influencia del Año Internacional de las Además, se recogía la definición de Personas con Minusvalía, en 1982 se conceptos básicos como personas con Normativa Ámbito promulgó la Ley de integración social de los discapacidad, accesibilidad y barreras; se Fecha geográfico Observaciones minusválidos (LISMI), que representó un clasificaban los espacios, las instalaciones, Ley 13/1982, de integración social de los 23/03/1982 España Una referencia. primer intento de abordar el problema de la las edificaciones y los servicios según su minusválidos (LISMI) equiparación de oportunidades de las nivel de accesibilidad en «adaptados», Decreto 100/1984, de supresión de barreras 10/04/1984 Cataluña Decreto pionero. arquitectónicas personas con discapacidad de una forma «practicables» y, en algunos casos, global y unitaria. Esta ley preveía las primeras «convertibles»; se regulaban las medidas de Ley 20/1991, de 25 de noviembre, de promoción 25/11/1991 Cataluña Establece la estructura de contenidos que seguirán medidas en materia de accesibilidad, pero se control y seguimiento, y también se de la accesibilidad y supresión de barreras las demás legislaciones autonómicas. arquitectónicas centraba fundamentalmente en el desarrollo establecía un régimen sancionador. de medidas que actuaban sobre las En 1995 Cataluña desarrolló el Decreto 135/1995, de 24 de marzo, de despliegue 24/03/1995 Cataluña Despliegue de la Ley 20/1991. condiciones personales de las personas y no reglamento (Decreto 135/1995, de 24 de de la Ley 20/1991, de 25 de noviembre, de promoción de la accesibilidad y de supresión de sobre las condiciones ambientales. marzo) que aplicaba la Ley 20/1991, de 25 barreras arquitectónicas, y de aprobación del La LISMI se configuró como una ley de noviembre, y que contenía el Código de Código de accesibilidad de Cataluña marco que definía las pautas generales de accesibilidad de Cataluña. Este Decreto 135, Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de 2/12/2003 España En el ámbito legislativo estatal, se supera el modelo actuación y que establecía preceptos que las de aplicación en Cataluña, establecía oportunidades, no discriminación y accesibilidad de la mera supresión de barreras y se pasa al modelo comunidades autónomas, según el artículo normativamente por primera vez que todos universal (LIONDAU) de accesibilidad universal y diseño para todos. 148 de la Constitución y sus respectivos los autobuses de nueva adquisición debían Real decreto 1544/2007, de 23 de noviembre, 23/11/2007 España Regula algunos aspectos que ya estaban regulados estatutos de autonomía, desarrollaron ser de plataforma baja. No obstante, TMB, por el que se regulan las condiciones básicas de en las normativas autonómicas (si bien las después mediante la aprobación de sus en su línea de vanguardia, ya había realizado accesibilidad y no discriminación para el acceso competencias de accesibilidad están transferidas). En y utilización de los modos de transporte para el momento de elaboración de este documento, este correspondientes leyes y reglamentaciones. la primera compra de autobuses de personas con discapacidad decreto está en situación de impugnación por parte El País Vasco fue pionero en el tiempo, plataforma baja en 1992. de la Generalitat de Catalunya. con el desarrollo de dos decretos sectoriales. A pesar de todo, y como consecuencia Ley 19/2009, de 26 de noviembre, del 26/11/2009 Cataluña El objeto de esta ley es definir la condición de El primero, de 1981, trataba la supresión de del hecho de que las diferentes leyes acceso al entorno de las personas acompañadas perro de asistencia, y establecer los derechos y barreras urbanísticas y el segundo, de 1983, autonómicas en materia de accesibilidad de perros de asistencia. las obligaciones de los usuarios con la finalidad de abordaba la supresión de barreras presentaban problemas en cuanto al garantizar el bienestar a les persones con algún tipo arquitectónicas. cumplimiento y la aplicabilidad y que de discapacidad. En 1984 Cataluña desarrolló el Decreto mayoritariamente se centraban en la 100/1984, de supresión de barreras compensación de las condiciones 2. El marco normativo y financiero de la accesibilidad 118 Plan Director de Accesibilidad Universal 119

2.1.4 universal de forma transversal en todas las 25 de noviembre, de promoción de la Los instrumentos municipales políticas urbanas sectoriales. accesibilidad y de supresión de barreras Como consecuencia de la entrada en arquitectónicas, y de aprobación de Código Los planes de accesibilidad municipales, vigor del Código de accesibilidad de de accesibilidad de Cataluña también denominados planes especiales de Cataluña —las administraciones legislativas ——20/12/96, Comunicación de la Comisión actuación (PEA), fueron al principio los definían las normativas y su aplicación sobre la igualdad de oportunidades de las instrumentos operativos más relevantes para correspondía a los ayuntamientos—, en 1996 personas minusválidas y posterior resolución la promoción de la accesibilidad en los se aprobó en el ámbito municipal el Plan de del Consejo de Europa municipios (1991-2004). Se generalizaron Accesibilidad de Barcelona 1996-2006, que ——2/12/2003, Ley 51/2003, de 2 de notablemente gracias a los convenios de constituía un gran impulso de la accesibilidad diciembre, de igualdad de oportunidades, no financiación que firmaron el IMSERSO, la tanto en la ciudad como en su entorno discriminación y accesibilidad universal Fundación ONCE y las corporaciones metropolitano. Este plan destacaba por su (LIONDAU), España locales. nivel de evolución con respecto al resto de ——23/11/2007, Real decreto 1544/2007, de Conceptualmente se basaban en el España, e incluso de Europa. 23 de noviembre, por el que se regulan las modelo de supresión de barreras mediante Durante aquellos años se desarrolló una condiciones básicas de accesibilidad y no acciones puntuales de intervención en el cultura municipal de accesibilidad muy discriminación para el acceso y utilización de medio urbano. En conjunto, estos planes importante en el área metropolitana de los modos de transporte para personas con tuvieron repercusiones importantes, aunque Barcelona, tanto en lo que respecta al discapacidad, España (actualmente desiguales, tanto en cuanto a los resultados incremento de formación técnica como en la impugnado por la Generalitat de Catalunya) como a la concienciación general sobre la sensibilización en la gestión transversal de En definitiva, se puede observar que el accesibilidad como un requisito básico de las actuaciones. marco normativo ha ido progresando de las ciudades. Cabe subrayar el destacado papel que acuerdo con la evolución social de la idea de Una muestra de su consolidación se han tenido los diversos colectivos de accesibilidad universal y el diseño para puede observar en la aparición y la personas con discapacidad en todo este todos. En estos momentos, se puede afirmar aceptación del libro La accesibilidad proceso en Barcelona. Su papel se ha que se dan las condiciones necesarias en el universal en los municipios: guía para una caracterizado por una consistente ámbito normativo para que la implantación política integral de promoción y gestión, combinación de actitud reivindicativa y muy de la accesibilidad universal se pueda ir patrocinado por el IMSERSO y dirigido por ambiciosa y una dinámica de relación muy generalizando en la práctica. TMB también Fernando Alonso (equipo ACCEPLAN, dialogante y coherente, con la búsqueda de se ha situado siempre en primera línea de Instituto Universitario de Estudios Europeos, soluciones globales, viables y realistas. Este vanguardia y, con este plan director, desea Universidad Autónoma de Barcelona, protagonismo, junto con un gran consenso formalizar su compromiso y dar un impulso septiembre del 2005). institucional y un esfuerzo inversor sostenido, definitivo a la plena accesibilidad universal en Este libro fue, para muchas personas, una ha impulsado el liderazgo a escala europea su red. • referencia en la aplicación de la promoción y de la región metropolitana de Barcelona en la gestión de la accesibilidad en el ámbito materia de inclusión de medidas de accesi- municipal, e influyó en la evolución bilidad en las redes de transporte público. conceptual de la accesibilidad de los PEA, Resumen de la evolución del marco que con el paso del tiempo fueron sustituidos normativo (por orden cronológico) por los nuevos planes municipales integrales Resumen cronológico de las principales de accesibilidad (PMIA). normas en materia de accesibilidad a escala Estos planes pretendían superar el internacional, europea, estatal y autonómica: modelo anterior e incorporar plenamente la ——23/03/1982, Ley 13/1982, de integración idea de accesibilidad universal en la social de los minusválidos, España actividad local, no solo en la estructura ——10/04/1984, Decreto 100/1984, de urbana, el diseño de los edificios, el supresión de barreras, Cataluña mobiliario, los espacios y los equipamientos, ——25/11/1991, Ley 20/1991, de 25 de sino también en la provisión de servicios noviembre, de promoción de la accesibilidad municipales presencialmente o por vía y supresión de barreras arquitectónicas, telemática. Así, los PMIA actuaban como un Cataluña engranaje que permitía actuar de forma ——24/03/1995, Decreto 135/1995, de 24 de integral y considerar la accesibilidad marzo, de despliegue de la Ley 20/1991, de 2. El marco normativo y financiero de la accesibilidad 120 Plan Director de Accesibilidad Universal 121

2.2 El marco financiero Accesibilidad a las estaciones de la red de metro La accesibilidad en el marco limitados sus derechos de acceso a la 3 estratégico de TMB educación, el trabajo, la sanidad, la cultura o La concreción de la financiación de la Inversión en mejora de la accesibilidad estaciones el ocio. accesibilidad en TMB difiere en función de si existentes de la red del TMB (en millones de euros) TMB es el principal operador de hasta el 2009 se aplica en la red de metro o en la de 3.1 TMB y la accesibilidad, una apuesta por transporte público de Barcelona y Cataluña, autobús. L1 204,61 M€ la responsabilidad social con 2 millones de viajes diarios y más de Las obras nuevas relativas a los sistemas L2 19,24 M€ 555 millones de validaciones anuales, a de accesibilidad vertical —ascensores y L3 85,85 M€ Desde la primera línea de tranvía de la fecha 31 de diciembre del 2009. escaleras mecánicas— las financia el L4 47,74 M€ ciudad, en 1872, o desde la constitución de TMB es la empresa que gestiona, por Departamento de Política Territorial y Obras L5 31,44 M€ Ferrocarriles Metropolitanos de Barcelona, cuenta de la Entitat Metropolitana del Públicas de la Generalitat de Catalunya, a L11 2,10 M€ en 1920, y la puesta en marcha de las Transport (EMT), el funicular de Montjuïc, 8 través de la Dirección General de Total 390,97 M€ primeras líneas estables de autobuses, en líneas de metro y 108 líneas de autobuses Transportes Terrestres. La empresa pública 1922, la red de transporte colectivo del área regulares, que cubren Barcelona y diez GISA se encarga de las obras. de Barcelona ha evolucionado en paralelo al municipios del entorno. Asimismo, es la Las obras de reformas y de Inversión prevista en actuaciones no iniciadas sobre crecimiento urbano y se ha adaptado, y en responsable de los transportes de ocio más mantenimiento de escaleras, de estaciones de la red TMB existente para su adaptación algunos casos se ha anticipado, a las emblemáticos, como el Barcelona Bus y la mejora de la accesibilidad a dichas estaciones encaminamientos y de recrecimiento de necesidades planteadas por los ciudadanos Turístic, el Tramvia Blau y el teleférico de Total 124,21 M€ andenes para adecuar el espacio existente y a las nuevas formas de entender el servicio Montjuïc. entre el andén y el metro se financian a que el transporte público debe ofrecer a la Tras una década de 1980 inaugurada través del presupuesto propio de TMB. ciudadanía. con el Año Internacional de las Personas con En cuanto a las adaptaciones realizadas Inversión prevista en la mejora de la accesibilidad en las Una metrópolis moderna y Minusvalía, promovido por las Naciones en la red de autobuses, tanto si se trata de nuevas estaciones de la red de TMB emprendedora como Barcelona no solo Unidas, y protagonizada por las rampas como del interior de los vehículos o Construcción de la nueva L9 195,65 M€ necesita una red ferroviaria de alta reivindicaciones de los colectivos con del sistema de infoaccesibilidad, se financian Prolongación L5 Horta-Vall d'Hebron 16,20 M€ capacidad, bien trazada y conectada, y una discapacidad, la aprobación de la ley de a través del presupuesto de TMB, con una Prolongación L2 Pep Ventura - Badalona 2,40 M€ potente red de transporte de superficie que accesibilidad del Parlamento de Cataluña en parte subvencionada por el IMSERSO. Este Total 214,25 M€ con su capilaridad sea capaz de llegar a 1991 y la celebración en Barcelona de los se define a partir de las tarifas aplicadas a todos los barrios y sectores de la población; juegos paralímpicos fueron los puntos de los usuarios y de la financiación de la Fuente: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al transport también necesita acompañar esta eficacia inflexión que marcaron el inicio de una Generalitat de Catalunya mediante el públic: situació actual». Jornada para la Accesibilidad operativa con un modelo de transporte transformación social y de un transporte Universal en el Transporte Público. Barcelona, 28 de contrato programa en vigor. septiembre del 2009. integrador y accesible donde nadie con público adaptado a las necesidades de Asimismo, el esfuerzo inversor sostenido dificultades funcionales de movilidad vea todas las personas. desde la década de 1990 ha sido una Durante la década de 1990, TMB adoptó variable importante para conseguir que el una serie de medidas para integrar la transporte público de Barcelona se sitúe Los operadores de transporte: cuotas de mercado accesibilidad en su actividad, entre las Distribución de las validaciones de viajes hechos en la primera entre los más accesibles del mundo y como corona (ámbito EMT) cuales cabe destacar las siguientes: una referencia para las áreas metropolitanas ——Estudio comparativo de diferentes de Europa. • 100 ferrocarriles metropolitanos del mundo ——Estudios de viabilidad de supresión de 80 barreras arquitectónicas de las líneas 1, 3, 4 y 5 del FMB 60 49,9 % A fin de cumplir la Ley 20/1991, TMB, en colaboración con el Consorcio de Recursos 40 28,6 % y Documentación para la Autonomía Personal (actualmente conocido como 20 9,7 % CRID), elaboró los siguientes criterios: 3,0 % 5,9 % 2,8 % ——Criterios constructivos para nuevas 0 infraestructuras

FGC ——Criterios constructivos para el nuevo Metro Renfe Tram EMT Bus TMB material móvil Otros buses ——Adaptación del plan de emergencia a las Fuente: ATM, Transmet Xifres 2007 diferentes tipologías de usuarios 3. La accesibilidad en el marco estratégico de TMB 122 Plan Director de Accesibilidad Universal 123

——Plan de Adaptación de las Infraestructuras incorporación de los primeros autobuses de es una cadena que se puede romper por el Sistema de transporte «puerta a puerta» Existentes (criterios de priorización) plataforma baja desde una perspectiva de eslabón más débil. ——Plan de Información, Señalización, «diseño para todos» en 1992; la inauguración Para lograr la máxima fortaleza en la En 1978, en un momento en el que no Comunicación y Taquillaje en 1995 de la línea 2, una nueva línea de cadena de accesibilidad se precisan existían medidas de accesibilidad, el ——1995: Puesta en servicio del primer tramo metro totalmente adaptada, o el objetivo soluciones que integren los diferentes Ayuntamiento de Barcelona aprobó la de la línea 2 del metro alcanzado el 1 de enero del 2007, con el sistemas de transporte, que aseguren la compra de cinco microbuses para personas Cabe mencionar que el CRID se convirtió 100 % de la flota de autobuses de TMB conectividad y que aporten la coherencia con discapacidad física y creó el servicio en un referente de asesoramiento para TMB accesible (1.080 unidades). Además, todo el necesaria al conjunto de medidas de público de transporte especial «puerta a a partir de mediados de la década de 1990. mundo puede disfrutar de un transporte de accesibilidad en el territorio. puerta». Actualmente este servicio sigue En sus inicios fue un consorcio formado por ocio accesible en Barcelona: cabe destacar En el contexto de esta visión integral de existiendo como modelo asistencial. No el Instituto Municipal de Personas con el hecho de que el teleférico dispone de la macroaccesibilidad, TMB siempre ha obstante, a medida que las infraestructuras Discapacidad del Ayuntamiento de primera certificación en accesibilidad —ISO participado en diversos órganos de ofrezcan más autonomía personal, se Barcelona, la Diputación de Barcelona, 16 170001— que consigue un transporte de representación y participación, a diferente necesitarán menos medidas de suplencia. ayuntamientos de la región metropolitana, la ocio en Europa. escala territorial, entre los cuales podemos Las personas con discapacidad disponen de ONCE y la Federación ECOM, que Pero la política de responsabilidad social destacar los siguientes: un transporte cada vez más regular e actualmente agrupa a más de 160 entidades de TMB no solo tiene una visión localista, ——Consejo de Bienestar Social integrador, por lo que este servicio irá de personas con discapacidad física de todo sino que también parte del principio de ——Comisión Ejecutiva del Instituto Municipal disminuyendo a medida que las líneas el Estado. pensar y actuar globalmente. Así, mediante de Personas con Discapacidad (IMD) regulares sean totalmente accesibles. En el año 2000 se consolidó un convenio el programa de «cesión de activos», que se ——Comisión de Transporte del IMD de colaboración continuo y se integró el enmarca en el Plan Director de Cooperación ——Comisión de Movilidad del Ayuntamiento Mejora de las paradas de autobús del colectivo de personas procedente de la y Solidaridad que TMB elaboró en el 2009, de Barcelona Ayuntamiento de Barcelona inmigración. Como consecuencia, cambió su se consiguió que El Salvador tuviese su ——Foro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria denominación: Consorcio de Recursos para primer autobús accesible gracias a una ——Comisión de Accesibilidad de la DGTT Como resultado de las propuestas del grupo la Integración de la Diversidad. En 2004 el cesión de autobuses de TMB. (Generalitat) de trabajo creado en 2004, el Plan de CRID se integró en la Diputación, y a partir Esta capacidad de influir solidariamente ——Proyecto europeo Mediate actuación municipal 2008-2011 incluye la de entonces se convirtió en la Sección de en la mejora de la accesibilidad en países en Desde este punto de vista, diferentes ejecución del Plan de accesibilidad de Accesibilidad de la Diputación de Barcelona, vías de desarrollo tiene un impacto proyectos implementados en el ámbito paradas de autobuses. Así se adecuarán que sigue asesorando a TMB en este emocional claramente positivo en los geográfico más próximo actúan como todas las paradas de autobuses de la ciudad ámbito. trabajadores y las trabajadoras de TMB, lo factores que afectan a las actuaciones de (dos mil) a unos estándares generales de Por otro lado, toda esta evolución cual sirve de estímulo para ofrecer día a día TMB. Por la capacidad de influencia que supresión de barreras arquitectónicas, con el también ha sido posible gracias al punto de un mejor servicio público. han ejercido en las actuaciones de la fin de priorizar el transporte público en inflexión que se produjo en la década de Para conseguir la máxima eficacia en la empresa, destacamos y describimos autobús y reforzar la cadena de 1980 en el ámbito técnico en lo que respecta gestión responsable de la accesibilidad, TMB brevemente tres iniciativas relevantes: el Plan accesibilidad. a una nueva forma de realizar cálculos por cuenta, en su estructura, con la Comisión de de accesibilidad municipal de Barcelona parte de los ingenieros (cálculo de elementos Accesibilidad Universal, formada por diez 1996-2006, el sistema de transporte público finitos). Este cambio influyó decisivamente en grupos de trabajo, así como una posición en «puerta a puerta» y el plan de mejora de las Evolución de la accesibilidad la accesibilidad a los autobuses y permitió el organigrama —responsable de promoción paradas de autobús del Ayuntamiento de A medida que las infraestructuras ofrezcan más que en la década de 1990 se pudiesen corporativa— encargada de impulsar y Barcelona. Autonomía Personal, se necesitarán menos Medidas construir los primeros autobuses de promover la accesibilidad de forma de suplencia plataforma baja. transversal en todos los servicios de la Plan de accesibilidad municipal de Autonomía Personal Desde entonces, la accesibilidad ha sido empresa, de forma coherente con el objetivo Barcelona 1996-2006 uno de los ejes centrales de la política de último y global de TMB de garantizar un responsabilidad social de la empresa. En transporte accesible, seguro, respetuoso con En estos años hubo un importante esfuerzo este sentido, hasta ahora se han puesto en el medio ambiente y de calidad para todos. de inversión en la vía pública, en los marcha y consolidado numerosos proyectos equipamientos municipales y en los sistemas en la globalidad de la red de TMB de Integración de los proyectos de TMB de información y comunicación municipales. Medidas de suplencia autobús y metro, así como en el transporte con la macroaccesibilidad del entorno Esta iniciativa influyó positivamente en las de ocio de Barcelona (teleférico, funicular y acciones llevadas a cabo por TMB y reforzó Fuente: Gustems, I. «Accessibilitat al transport públic: bus turístico). El planteamiento estratégico y operativo su sentido de coherencia. punts clau de cara al futur». Jornada para la Se ha recorrido un camino importante, de TMB no se puede desplegar sin tener en Accesibilidad Universal en el Transporte Público. con algunos hitos notables, como la cuenta que la accesibilidad en el transporte Barcelona, 28 de septiembre del 2009. 3. La accesibilidad en el marco estratégico de TMB 124 Plan Director de Accesibilidad Universal 125

Llegados a este punto, los aspectos de 3.2 Plan estratégico hacia la universalidad y con una figura específica en el organigrama accesibilidad ya están integrados en los en la accesibilidad en TMB (responsable de promoción corporativa) para criterios de diseño y ya forman parte de los coordinar y promocionar, de forma proyectos de infraestructuras. transversal en la organización, acciones que Ahora hay que insistir en los aspectos de 3.2.1 favorezcan la accesibilidad universal. gestión y de operación. Por ello, para Los siete principios en los que se basa asegurar y consolidar este esfuerzo de la política de accesibilidad de TMB 6. Anticipación, proactividad e tantos años, para dar valor a todo el trabajo innovación. Trabajamos de forma proactiva, realizado hasta la fecha y para impulsar la 1. Accesibilidad universal y diseño para nos adelantamos a las necesidades, accesibilidad de forma definitiva, TMB ha todos. Nuestra referencia conceptual es el aplicamos las nuevas tecnologías y decidido elaborar el Plan Director de criterio de accesibilidad universal y el diseño realizamos un seguimiento, estamos abiertos Accesibilidad Universal. para todos. La accesibilidad no es solo para a nuevas ideas, tendencias, iniciativas y De este modo se formalizan sus personas con movilidad reducida, y el diseño propuestas. actuaciones en este ámbito —tanto en la no es un factor limitador. Las soluciones vertiente estratégica como en la operativa— representan mejoras que benefician a la 7. Liderazgo y ofrecimiento de saber y se desarrolla una estructura de gestión que mayor cantidad posible de usuarios y hacer (know-how). Desde nuestra posición dota a la empresa de altos niveles de eficacia ciudadanos. de referencia en Europa, TMB presta su y eficiencia en lo que respecta a su saber hacer a administraciones y operadores desarrollo, a fin de alcanzar el objetivo final 2. Corresponsabilidad en la cadena de (a escala local e internacional) interesados en de la accesibilidad total de TMB en los accesibilidad. Trabajamos desde una potenciar acciones positivas a fin de mejorar próximos años. • perspectiva global en coordinación con los su gestión de la accesibilidad. • diferentes actores implicados y participamos en distintos órganos de coordinación para asegurar que la cadena de accesibilidad 3.2.2 (espacio público-transporte) no se rompe en Principales hitos y líneas de actuación ningún eslabón. La accesibilidad es un elemento clave en el diseño de las infra- El esfuerzo de la empresa en los últimos estructuras y en la gestión de sus servicios. años ha permitido conquistar hitos importantes en el ámbito de la accesibilidad. 3. Participación de los colectivos Se han desarrollado numerosos estándares: involucrados. La supresión de barreras y autobuses de plataforma baja, acomodación los nuevos diseños se realizan atendiendo a en el interior de los vehículos, las necesidades de los distintos colectivos y infoaccesibilidad, máquinas validadoras, promoviendo su participación a la hora de espacios alcanzables entre los andenes y el buscar alternativas, de modo que se crean metro, itinerarios para invidentes... A pesar soluciones de calidad y altamente de todo, hay que seguir desarrollando o integradoras. refinando determinados estándares de calidad. 4. Integración, vida independiente y Para ello, TMB quiere insistir desde un disminución de las medidas de planteamiento general en los siguientes suplencia. Trabajamos con una perspectiva aspectos: a medio plazo. A medida que aumente el ——Gestión y operación. Con el plan grado de accesibilidad, disminuirán las director se formaliza la inclusión de la medidas de suplencia y las personas con accesibilidad en la gestión y en las discapacidad se sentirán más integradas. operaciones. Seguiremos planificando la Así, con nuestras actuaciones, contribuimos implantación en etapas, priorizando y indirectamente a mejorar la calidad de vida temporizando los proyectos. Asimismo, se de las personas que les rodean. integra por completo la accesibilidad en los sistemas, en los protocolos de protección 5. Transversalidad interna. TMB cuenta civil, de mantenimiento y de situaciones con la Comisión de Accesibilidad Universal imprevistas. El despliegue de una rampa de 3. La accesibilidad en el marco estratégico de TMB 126 Plan Director de Accesibilidad Universal 127

autobús o el funcionamiento de un ascensor ——Adecuar los encaminamientos para El marco operativo y de ——Contrastar las experiencias con otros son aspectos imprescindibles en un servicio personas con dificultades visuales. 4 gestión. Los diez proyectos operadores y administraciones y participar público de calidad. ——Asegurar el funcionamiento a pleno en iniciativas comunes para compartir ——Infraestructuras. La accesibilidad del rendimiento de los ascensores, reduciendo clave aprendizajes y mejoras de accesibilidad para transporte público está integrada en los al máximo el tiempo de reparación. los ciudadanos. criterios de diseño y forma parte de los ——Garantizar la infoaccesibilidad a las 4.1 Comisión de Accesibilidad Universal La estructura de funcionamiento del Plan proyectos de infraestructuras. infraestructuras y los trenes del metro. de TMB Director de Accesibilidad Universal de TMB ——Infoaccesibilidad. Aunque se han ——Garantizar las competencias profesionales se perfila de forma que todas las conseguido mejoras en los sistemas de adecuadas con planes de formación El propósito del Plan Director de actuaciones quedan bajo el paraguas de la información y comunicación para personas dirigidos a las personas que operan en Accesibilidad Universal de TMB es garantizar Comisión de Accesibilidad. • con dificultades cognitivas, auditivas y metro. el derecho de toda la ciudadanía al acceso visuales, los estándares de calidad en este sin discriminación al transporte público. Para ámbito están asociados en gran parte a las Líneas básicas de actuación en el hacer realidad este objetivo se ha creado la innovaciones tecnológicas que se producen ámbito corporativo/transversal Comisión de Accesibilidad Universal de TMB, constantemente y a las que estaremos ——Consolidar entre los empleados y las constituida el 21 de abril del 2009 en el seno siempre atentos. empleadas de TMB la sensibilidad y el de la Comisión Ejecutiva. ——Espacio público/transporte y compromiso con la accesibilidad universal. La Comisión de Accesibilidad Universal participación. Seguiremos actuando de ——Dotar a los empleados y las empleadas de de TMB está formada por responsables forma integrada en el conjunto de la cadena atención al ciudadano de TMB de los técnicos de diferentes servicios de la de transporte. Potenciaremos los conocimientos técnicos y operativos de los empresa. También incluye al jefe de la mecanismos de participación social y sistemas de accesibilidad de que dispone la Sección de Accesibilidad de la Diputación de coordinación institucional: grupos de trabajo, empresa, para atender en todo momento las Barcelona, entidad que se encarga de la comités de usuarios, etc. necesidades de los ciudadanos con asesoría técnica de los proyectos de A partir de aquí, las líneas básicas de diversidad funcional. accesibilidad de TMB y realiza estudios ad actuación se concretan en tres niveles: ——Adecuar los elementos de rotulación, hoc desde hace más de diez años. ——Líneas básicas de actuación en la red de señalética e información/comunicación La finalidad de la Comisión es adecuar autobuses corporativas a los criterios de accesibilidad los vehículos, las infraestructuras y las ——Líneas básicas de actuación en la red de universal, integrando las nuevas tecnologías. instalaciones mediante el desarrollo de metro ——Garantizar la total accesibilidad de los proyectos y acciones que favorezcan la total ——Líneas básicas de actuación en el ámbito centros de trabajo de TMB. accesibilidad y el diseño para todos en los corporativo/transversal ——Promocionar la diversidad en TMB servicios de movilidad de TMB. incrementando el número de personas con Sus principales objetivos son: Líneas básicas de actuación en la red discapacidad en la plantilla. ——Establecer los objetivos de accesibilidad de autobuses ——Consolidar, en la cultura interna de TMB y que deben alcanzarse. ——Establecer estándares de rampa y de en su concepto de servicio público, la ——Ordenar las actuaciones para conseguir la parada para conseguir un acercamiento del sensibilidad y el compromiso con la máxima eficacia y eficiencia en la oferta de vehículo y un embarque correctos. diversidad funcional, la accesibilidad accesibilidad universal, a fin de alcanzar ——Consolidar el funcionamiento de las universal y el diseño para todos. progresivamente estándares de calidad más rampas con planes de mantenimiento. ——Todas estas líneas de actuación se elevados. ——Reforzar los sistemas de información en despliegan y se concretan en los diez ——Incentivar el trabajo coordinado entre los las paradas. proyectos clave que se describen en el diferentes proyectos y servicios implicados. ——Atender las situaciones imprevistas. siguiente capítulo. • ——Desarrollar instrumentos de gestión que ——Garantizar las competencias profesionales incorporen los indicadores de accesibilidad adecuadas con planes de formación en los estándares de calidad de TMB. dirigidos a las personas que operan en la red ——Mantener relaciones de diálogo con los de autobuses. usuarios, las entidades representativas de los diferentes grupos de interés y las Líneas básicas de actuación en la red instituciones. Conocer sus necesidades y de metro expectativas, así como sus ideas de mejora, ——Resolver la cuestión del espacio entre el para poder dar la mejor respuesta en andén y el metro (recrecimiento de andenes). términos de accesibilidad. 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 128 129

Comisión de Accesibilidad Universal 4.2 Los diez proyectos clave Proyectos corporativos transversales: 1. Formación y sensibilización en diversidad Asesoramiento Para conseguir estos objetivos, TMB ha 2. Señalética e información corporativa externo (Diputación de Barcelona) identificado y ha definido diez proyectos 3. Gestión de la diversidad y la accesibilidad clave en materia de accesibilidad, y se ha internas en TMB diseñado una estructura de diez grupos de Gabinete de Presidencia trabajo que, respectivamente, se encargarán A continuación se describen los distintos Proyectos Bus Proyectos Corporativos de llevarlos a cabo. proyectos, siguiendo una misma estructura 1. Rampas Área de Comunicación y RR.II. 8. Formación La aglutinación de las actuaciones de de gestión, en la que se identifica: 2. Infoaccesibilidad 9. Info. Corporativa Servicio de Promoción Corporativa y RR.PP. accesibilidad en estos diez proyectos se ——La denominación del proyecto 3. Protocolos Actuación 10. Diversidad justifica porque dan respuesta a los retos de ——La descripción del proyecto Responsable Promoción Corporativa TMB en la materia y guardan relación con la ——La situación actual totalidad de las posibles acciones de ——El plan de actuaciones previstas (acciones) mejora: ——La distribución de funciones y Actúan sobre los elementos que tienen responsabilidades Proyectos Metro mayor impacto en la mejora de la ——Los indicadores de seguimiento • 4. Infraestructuras accesibilidad a la red. 5. Ascensores Incluyen todos los elementos que 6. Infoaccesibilidad afectan a la usabilidad y la confianza de los 7. Protección Civil usuarios. Consideran la globalidad de los retos de Grupos de trabajo para los 10 proyectos clave TMB en cuanto a infraestructuras, material móvil y servicios en el ámbito de la Grupos de interés externos accesibilidad. Sociedad Administraciones Entidades Colectivos y Operadores beneficiarios Estos proyectos se agrupan en tres categorías: dos de carácter operativo directo, orientadas a conseguir la accesibilidad universal en el autobús (tres proyectos) y en el metro (cuatro proyectos), y una tercera categoría de carácter corporativo y transversal (tres proyectos), dirigida a consolidar la integración de los criterios de accesibilidad universal y la diversidad en la cultura interna de la empresa. Se trata de los siguientes proyectos:

Proyectos en la red de autobuses: 1. Rampas de acceso al autobús 2. Tecnologías de la información y la comunicación en el autobús Infoaccesibilidad. 3. Gestión de la incidencia en el autobús

Proyectos en la red de metro: 1. Infraestructuras en el metro 2. Mantenimiento de ascensores y escaleras mecánicas 3. Tecnologías de la información y la comunicación en el metro Infoaccesibilidad. 4. Protección civil en el metro 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 130 131

4.2.1 Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones Proyectos en la red de autobuses ——Número de veces al mes que se activa la rampa en servicio ——Número de incidencias mensuales detectadas en las rampas Nombre del Autobús 1. ——Número de revisiones mensuales en mantenimiento preventivo proyecto Rampas de acceso al autobús ——Número de actuaciones mensuales en mantenimiento correctivo Descripción Para conseguir el máximo nivel de calidad de las rampas de acceso a los ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico y segmentado vehículos, y en paralelo al estudio de espacios entre el andén y el vagón ya por colectivos) realizado para el metro, con este proyecto se establecerán los parámetros correctos de rampa y geometría de acceso a los vehículos de TMB. Al mismo tiempo se consolidarán los protocolos de mantenimiento para poder disponer de los niveles óptimos de calidad de servicio de estas rampas.

Objetivos ——Conseguir el máximo nivel de calidad de las rampas de acceso a los vehículos. ——Definir los parámetros y modelos geométricos idóneos para las rampas de acceso. ——Identificar la tipología de marcas y modelos de rampa que cumplen los parámetros establecidos e incorporar esta información a los pliegos de condiciones de aprovisionamiento. ——Determinar las condiciones que hay que extrapolar a la calle sobre qué situaciones serán las correctas (altura de la acera, pendientes, acabados, etc.). ——Elaborar protocolos de calidad en el mantenimiento.

Situación Toda la flota está formada por vehículos de plataforma baja (1.087 vehículos). actual El 100 % de los vehículos están adaptados desde el año 2006; en total, 1.087 vehículos (2009), con rampas de distintas generaciones. Se han adecuado los interiores de los vehículos: dos espacios reservados, cinturones de seguridad, botoneras, barras, máquina validadora de títulos... Elaboración de un estudio de mejora de las rampas de acceso, con una bancada diseñada ad hoc por técnicos de la Diputación, técnicos de material móvil de autobús y representantes de los usuarios.

Actuaciones ACCIÓN previstas ——Definición de los parámetros del vehículo idóneo ——Incorporación de los parámetros a las nuevas compras ——Adecuación de la flota ——Definición de los protocolos de mantenimiento preventivo y correctivo de las rampas ——Determinación de sistemas tecnológicos para la detección de averías ——Implantación de contadores del número de veces que la rampa se activa en servicio

Ámbito Área Operativa de Bus responsable 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 132 133

Nombre Autobús 2. Tecnologías de la información y la comunicación Nombre Autobús 3. del proyecto en el autobús. Infoaccesibilidad del proyecto Gestión de la incidencia en el autobús

Descripción Este proyecto conlleva el desarrollo de un sistema tecnológico para Descripción Con este proyecto se trata de dar un servicio óptimo a las personas conseguir la total implantación de los sistemas de información y con discapacidad que puedan tener alguna incidencia en el servicio de comunicación, eficaces especialmente para la captación visual, auditiva autobús. Para ello, se elabora y se implanta un procedimiento de y cognitiva en el autobús. actuaciones a fin de optimizar la atención al usuario en el caso de incidencias con personas con discapacidad. Objetivos Implantar sistemas de información y comunicación en el autobús, mejorarlos y mantener alternativas tecnológicas viables. Objetivos ——Adaptar un procedimiento de actuaciones en caso de incidencias en el autobús que afecten a personas con discapacidad, con sus Situación actual Hasta ahora se ha mejorado la rotulación, exterior e interior, de los respectivos protocolos. vehículos. ——Diseñar e implantar un plan de formación interna. Se han implantado puntos de información al usuario (PIU) en las ——Definir un plan de difusión a la ciudadanía. paradas y se ha desarrollado el sistema de información al usuario (SIU). Situación actual Ahora existen procedimientos claros en caso de incidencias del servicio También existen actuaciones en otros ámbitos: en general. ——Parada doble. Identificación que avisa de que hay una persona No obstante, con la adaptación de este procedimiento específico, TMB invidente en la parada. se dota de un instrumento para conseguir estándares de calidad ——Sistema de información en las paradas. Desarrollo de nuevos elevados en la respuesta rápida y efectiva ante cualquier incidencia sistemas de información mediante nuevas tecnologías. específica que afecte a personas con diversidad funcional.

Actuaciones ACCIÓN Actuaciones ACCIÓN previstas ——Implantación de los sistemas PIU y SIU en todas las paradas previstas ——Adaptación de un procedimiento adaptado a situaciones de ——Realización de una auditoría técnica del funcionamiento de los incidencia en el caso de personas con diversidad funcional sistemas ——Confección de una «carta de servicios» al usuario en situaciones ——Seguimiento e implantación de nuevas soluciones tecnológicas críticas emergentes ——Adecuación del infotip de la base de datos correspondiente al ——Desarrollo del sistema QR Code registro de incidencias en el caso de personas con diversidad funcional Ámbito Área Operativa de Bus ——Formación de mandos y personal afectado por la aplicación de los responsable nuevos procedimientos

Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones Ámbito Área Operativa de Bus ——Número de vehículos SIU en funcionamiento responsable ——Número de paradas PIU en funcionamiento ——Número de activaciones PIU-SIU Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico (procedimiento, infotip de base de datos, implantación del plan de y segmentado por colectivos) formación...) ——Incidencias registradas en la base de datos ——Número de actuaciones ante incidentes críticos ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico y segmentado por colectivos) 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 134 135

4.2.2 Nombre Metro 2. Proyectos en la red de metro del proyecto Mantenimiento de ascensores y escaleras mecánicas

Nombre Metro 1. Descripción Un porcentaje importante de estaciones ya dispone de ascensores del proyecto Infraestructuras en el metro y de escaleras mecánicas para las personas con dificultades de movilidad. Con este proyecto se consigue la accesibilidad a todas las Descripción El objetivo de este grupo es conseguir la total accesibilidad mediante la estaciones, se optimizan las actuaciones de mantenimiento y se diseña adecuación de las estructuras. Se pone especial énfasis en el un sistema eficiente de información de incidencias a los ciudadanos. seguimiento del Plan de implantación de ascensores en toda la red. Cabe insistir, también, en la superación del problema del espacio que Objetivos Optimizar el funcionamiento de los elementos de accesibilidad vertical se abre en el paso del andén al tren y en la adecuación de (ascensor y escaleras mecánicas): encaminamientos para personas con dificultades visuales en todas las ——Disminuir la frecuencia del número de ascensores fuera de servicio. estaciones. ——Disminuir el tiempo medio de reparación (TMR). ——Facilitar información de incidencias a los usuarios. Objetivos Conseguir la accesibilidad total y la supresión de barreras físicas en las infraestructuras del metro: Situación actual ——El TMR de ascensores es de 4,38 horas. ——Planificación de las obras de ejecución en las estaciones pendientes ——Existe un proceso en curso para derivar las actuaciones de de adecuación en accesibilidad vertical. mantenimiento preventivo y de limpieza a franjas horarias fuera de ——Planificación de las obras de ejecución de recrecimiento de andenes. servicio a fin de mejorar la accesibilidad. ——Garantía de que los dispositivos provisionales (rampas) tengan bien resuelta la cuestión del espacio existente entre el andén y el vagón. Actuaciones ACCIÓN ——Adecuación de los encaminamientos en todas las estaciones de metro. previstas ——Elaboración e implantación del procedimiento para informar a las personas interesadas de las incidencias y los paros de ascensores Situación actual ——Se ha elaborado y publicado un estudio para establecer un estándar fuera de servicio internacional del espacio entre el andén y el vagón en el momento de ——Cambio de los contratos de mantenimiento y limpieza a horarios embarcar, que constituye un referente en Europa (Sección de fuera de servicio Accesibilidad de la Diputación de Barcelona). ——Reducción de los TMR de ascensores y escaleras mecánicas ——Provisionalmente, hasta que no se recrezca el andén, se instalan rampas de acceso en el primer vagón del convoy. Ámbito Área Operativa de Metro ——En los últimos años se ha hecho un esfuerzo inversor en la responsable construcción de ascensores en toda la red de metro; el 80 % de las estaciones (111 de 138) tiene ascensor; las demás están en obras o en Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones proyecto de ejecución. ——Número de incidencias ——Se han adecuado encaminamientos para personas con ——Tiempo medio de reparación ante incidencias de servicio discapacidades visuales (en el 65 % de las estaciones). ——Número de viajes de PMR por ascensor ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico Actuaciones ACCIÓN y segmentado por colectivos) previstas Elaboración de un inventario de planificación de obras de TMB y TMB/GISA: ——Recrecimiento de andenes ——Instalación de ascensores ——Adecuación de encaminamientos

Ámbito Área Operativa de Metro responsable

Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones ——Número de estaciones accesibles (ascensor y andén-tren accesible) ——Número de estaciones con encaminamientos ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico y segmentado por colectivos) 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 136 137

Nombre Metro 3. Tecnologías de la información y la comunicación. Nombre Metro 4. del proyecto Infoaccesibilidad en el metro del proyecto Protección civil en el metro

Descripción Este proyecto se refiere al conjunto de actuaciones para adaptar los Descripción Este proyecto concentra las actuaciones destinadas a ofrecer un canales de información y comunicación y garantizar la infoaccesibilidad servicio óptimo a las personas con discapacidad que puedan tener en las infraestructuras y los trenes del metro, en especial para la alguna incidencia en las infraestructuras o los trenes del metro. captación visual, auditiva y cognitiva. Objetivos ——Obtener un procedimiento de actuaciones, en caso de incidencias Objetivos Conseguir un 100 % de infoaccesibilidad en las infraestructuras y los en las infraestructuras y los trenes del metro, específico para personas trenes del metro implantando, mejorando y manteniendo alternativas con discapacidad. tecnológicas viables. ——Incorporar en los planes de evacuación las medidas específicas para PMR. Situación actual ——Hasta ahora se han realizado numerosas mejoras en información y ——Definir un plan de difusión a la ciudadanía. comunicación en el interior de los vehículos, en los andenes y en las ——Diseñar e implantar un plan de formación interna. instalaciones auxiliares (comunicador auditivo y visual de próxima estación, información en pantallas en los andenes, etc.). Situación actual ——Ahora existen procedimientos claros en caso de incidencias del ——Se trabaja en una nueva imagen, nuevas prestaciones y servicio en general. orientaciones informativas por el canal de TV del metro y pantallas en el ——Con este proyecto se desarrollan nuevos sistemas de actuación, interior de los trenes. sobre todo para las características de líneas automáticas, en el caso de ——Se lleva a cabo un seguimiento de nuevas soluciones tecnológicas la 9, la 10 y la 11, además de sistemas como la vagoneta de de infoaccesibilidad. evacuación, sillas de evacuación específicas para PMR, zonas de ——Implementación del sistema Sigthos, sistema de comunicación con rescate asistido y trenes con evacuación frontal. personas sordas mediante un interprete por videoconferencia. ——Implantación del sistema Avicus, avisador acústico en caso de obras Actuaciones ACCIÓN o incidencias en la red del metro para personas invidentes o con resto previstas ——Definición del procedimiento y protocolos de actuación ante visual. incidencias ——Realización de un plan de evacuación en línea estándar y otro plan Actuaciones ACCIÓN de evacuación en línea automática para PMR previstas ——Realización de pruebas piloto del anillo inductivo en interfonos de ——Elaboración de una «carta de servicios» al usuario en situaciones andén, máquinas expendedoras y ascensores. críticas ——Adecuación de las informaciones transmitidas por megafonía en los ——Formación de mandos y personal afectado por la aplicación del andenes y en los trenes, e incorporación en línea en paneles de nuevo procedimiento información y pantallas de televisión. ——Desarrollo de una auditoría de infoaccesibilidad en toda la red de Ámbito Área Operativa de Metro metro. responsable

Ámbito Área Operativa de Metro Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones responsable ——Incidencias registradas en la base de datos ——Número de actuaciones ante incidentes críticos Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico ——Número de llamadas de asistencia y segmentado por colectivos) ——Registros de incidencias en la base de datos ——Índice de satisfacción de los usuarios (seguimiento periódico y segmentado por colectivos) 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 138 139

4.2.3 Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones Proyectos corporativos ——Número de acciones formativas en accesibilidad por colectivo y empresa ——Número de empleados y empleadas formados en accesibilidad Nombre Corporativo transversal 1. ——Número total de horas de formación en accesibilidad del proyecto Formación y sensibilización en diversidad ——Número de horas de formación en accesibilidad por empleado y año ——Resultados de la encuesta de valoración sobre la accesibilidad a Descripción Este proyecto concentra las actuaciones orientadas a dotar a los empleados y empleadas (seguimiento periódico y segmentado por empleados y las empleadas de TMB de la sensibilidad y de los colectivos) conocimientos técnicos y operativos necesarios para dar una respuesta ——Resultados de las sesiones de diálogo con los principales grupos de de calidad en el servicio que TMB ofrece a los ciudadanos con diversidad interés (prioridades, valoración del servicio, ideas de mejora, satisfacción funcional. global...)

Objetivos ——Consolidar entre los empleados y las empleadas de TMB la sensibilidad y el compromiso con la accesibilidad universal. ——Dotar a los empleados y las empleadas de atención al ciudadano de TMB de los conocimientos técnicos y operativos de los sistemas de accesibilidad de que dispone la empresa, para atender en todo momento las necesidades de los ciudadanos con diversidad funcional. ——Garantizar que los agentes de atención al ciudadano conocen y pueden aplicar los procedimientos y protocolos de actuación. ——Introducir estos contenidos en el plan de formación continua y los procesos de acogida de TMB.

Situación En los últimos años se han realizado acciones de formación en gestión de actual la diferencia (cultural, de género, de diversidad funcional...) y talleres específicos de atención y comunicación con personas con diversidad funcional entre diversos colectivos de la empresa.

Actuaciones ACCIÓN previstas ——Formación específica a mandos de las redes de metro y de autobuses ——Diseño, planificación y ejecución de talleres de sensibilización en el metro y en TMB ——Diseño, planificación y ejecución de programas formativos para los demás colectivos de la empresa que ofrecen atención directa al cliente ——Introducción del módulo correspondiente en el Plan de acogida de los empleados ——Incorporación en el Plan de formación continua de la formación específica en accesibilidad universal

Ámbito Área de Personas responsable 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 140 141

Nombre Corporativo transversal 2. Nombre Corporativo transversal 3. del proyecto Señalética e información corporativa del proyecto Gestión de la diversidad y la accesibilidad internas en TMB

Descripción Este proyecto se encarga de llevar a cabo las actuaciones necesarias Descripción Este proyecto centraliza las actuaciones relativas a la adecuación de los para que toda la información y comunicación corporativa sea centros de trabajo en términos de accesibilidad y a la promoción del accesible a todas las personas, aprovechando el potencial que incremento de una plantilla diversa. ofrecen las nuevas tecnologías. Objetivos ——Garantizar la total accesibilidad de los centros de trabajo de TMB. Objetivos ——Adecuar los elementos de rotulación, señalética e información/ ——Promocionar la diversidad en TMB incrementando el porcentaje de comunicación corporativa a los criterios de accesibilidad universal. personas con discapacidad en la plantilla. ——Integrar las nuevas tecnologías para posibilitar el acceso a las ——Consolidar, en la cultura interna de TMB y en su concepto de personas con dificultades funcionales diversas (sensoriales, psíquicas, servicio público, la sensibilidad y el compromiso con la diversidad extranjeros, personas mayores...). funcional, la accesibilidad universal y el diseño para todos.

Situación ——Se han realizado trabajos previos, como la guía de autobuses en Situación actual Se realizan adaptaciones y reformas de lugares de trabajo para actual braille o estudios para la adaptación de la información de las paradas adecuarlos a trabajadores/as con diversidades funcionales. de autobús. En el año 2009 se ha firmado un convenio con la Federación ECOM y ——Se participa en reuniones de trabajo con la Entitat Metropolitana del la Caixa para el proyecto «Incorpora», con el fin de favorecer el apoyo Transport y el Departamento de Vía Pública del Ayuntamiento de técnico para seleccionar e integrar personas con diversidad funcional Barcelona para buscar sinergias y soluciones comunes. en la plantilla.

Actuaciones ACCIÓN Actuaciones ACCIÓN previstas ——Estudio y proyecto de un sistema de comunicación corporativa en previstas ——Informe de accesibilidad de cada centro de trabajo donde trabaje paradas de autobús mediante nuevas tecnologías un/a empleado/a discapacitado/da ——Diseño y elaboración de una guía del metro en braille ——Protocolo de requisitos para la selección universal de cualquier ——Auditoría de elementos de infoaccesibilidad en el metro, autobuses puesto de trabajo ofrecido por TMB y servicios corporativos (web, revistas...) ——Creación de un grupo de trabajo de investigación sobre el uso de Ámbito Área de Personas nuevas tecnologías aplicadas a la infoaccesibilidad (redes sociales, responsable aplicaciones para teléfonos móviles, etc.) ——Centros de información y atención al cliente (CIAC) Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones ——Actualización de la nueva web corporativa con criterios "AA de ——Número de centros adaptados a los requisitos de funcionalidad de accesibilidad" sus empleados y empleadas ——Porcentaje de trabajadores/as cubierto con entornos accesibles Ámbito Área de marketing ——Porcentaje de trabajadores/as con discapacidad con respecto a la responsable plantilla total y evolución anual ——Resultados de la encuesta de valoración sobre la accesibilidad a Indicadores ——Fechas de cumplimiento de plazos en las actuaciones empleados y empleadas (seguimiento periódico y segmentado por ——Índice de satisfacción de los usuarios colectivos) 4. El marco operativo y de gestión. Los diez Plan Director de Accesibilidad Universal proyectos clave 142 143

El marco de diálogo En este proceso de diálogo, el 5.2 Principales órganos de diálogo 5 protagonismo de los colectivos de personas y participación con discapacidad y de las entidades que las representan ha sido fundamental para llegar En el ámbito de la accesibilidad, TMB forma 5.1 El diálogo en el marco de la política de a la situación actual y para ayudarnos a parte de diversos órganos de representación responsabilidad social de TMB avanzar hacia un futuro próximo con total y participación, de distintos niveles accesibilidad. territoriales, entre los que podemos destacar Uno de los principales objetivos de TMB es Ellas han sido las verdaderas los que se indican a continuación. potenciar el diálogo y la participación activa protagonistas. Primero con las de las personas directamente afectadas por reivindicaciones de los años en los que ni En el ámbito municipal: la falta de accesibilidad, en el proceso de siquiera había leyes democráticas que ——Comisión Ejecutiva del Instituto Municipal búsqueda de las mejores soluciones. amparasen sus derechos y, después, de Personas con Discapacidad (IMD) Sin su participación actuaríamos al durante los últimos treinta años de ——Comisión de Transporte del IMD margen de sus necesidades, expectativas y ayuntamientos democráticos, ellas han ——Comisión de Prevención, Seguridad y prioridades específicas, y desarrollaríamos contribuido a valorizar sus diferencias y Movilidad del Ayuntamiento de Barcelona un modelo de actuación discriminatorio, sin capacidades, y también a hacer ver al resto ——Pacto por la Movilidad del Ayuntamiento consistencia y poco efectivo. de la ciudadanía que una mejora social para de Barcelona TMB siempre ha trabajado con la ellas también podía representar una mejora dimensión de integrar el diálogo y la social para todos. En el ámbito autonómico: participación en su modelo de gestión. Esta El reto al que se enfrentan ahora las ——Comisión de Accesibilidad de la Dirección dimensión se enfoca desde dos ópticas: personas con discapacidad es mantener esa General de Transporte Terrestre (Generalitat ——Desde la óptica individual: Promover la postura reivindicativa, y de diálogo al mismo de Catalunya) participación es una forma que todos tiempo, y utilizar habitualmente el transporte ——Consejo de Movilidad (Generalitat de tenemos de ejercer nuestros derechos y de público para acabar de ejecutar, a partir de Catalunya) cumplir nuestros deberes como ciudadanos. la experiencia real del día a día, las tareas ——Desde la óptica social: La participación y pendientes para la accesibilidad total. En el ámbito estatal: el diálogo son estrategias transversales Por nuestra parte, desde TMB ——Foro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria destinadas a conseguir el compromiso social mantenemos nuestro compromiso de seguir ——Grupo de Transportes de la Federación necesario para la aplicación de una política promoviendo medios y técnicas de diálogo Española de Municipios y Provincias de accesibilidad en TMB integrada en el estructuradas que nos permitan realizar un En el ámbito europeo: territorio. seguimiento periódico y canalizar hacia la ——UITP Este enfoque redunda en claros gestión y la toma de decisiones la evolución ——Proyecto europeo Mediate • beneficios y ventajas para todos, y también de: para la organización. Básicamente lo avalan ——Las necesidades, expectativas y dos razones: la primera apela a la reducción prioridades de los diferentes colectivos de conflictos y, por tanto, a la minimización ——La percepción y la valoración que hacen de los riesgos que debe gestionar TMB de las actuaciones y las iniciativas de TMB como empresa; la segunda, a la mejora de ——Las ideas, peticiones, propuestas y los resultados empresariales a través de la sugerencias que nos ayudan a mejorar y a creación de un capital de confianza, es decir, progresar de un conjunto de relaciones que generan ——El análisis del grado de confianza en el una credibilidad capaz de mejorar la calidad servicio que ofrece TMB del servicio, de abrirlo a «nuevos usuarios» e De este modo enriqueceremos los incluso de garantizar su fidelidad. proyectos, tanto en su proceso como en la En definitiva, todas las razones conducen calidad de las soluciones, y al mismo tiempo a la convicción de que la accesibilidad al legitimaremos las actuaciones que transporte público requiere el diálogo y la pongamos en marcha y avanzaremos con participación de los principales beneficiarios decisión hacia una cultura y una realidad de y también de los demás interlocutores, accesibilidad universal. • administraciones públicas, entidades, operadores y ciudadanía en general. 5. El marco de diálogo 144 Plan Director de Accesibilidad Universal 145

5.3 Canales de comunicación 5.4 Valoración de las entidades Lo más importante de la accesibilidad es el grado de movilidad que proporciona al Los canales de comunicación y reporting M.ª José Vázquez usuario con discapacidad. Cuando el hacen referencia a las herramientas que ECOM, movimiento asociativo integrado por transporte está adaptado, facilita la utilizarán los responsables de la accesibilidad organizaciones de personas con autonomía personal en los desplazamientos de TMB para informar, comunicar y rendir discapacidad física necesarios para llegar al lugar de trabajo, de cuentas a los diferentes actores implicados estudio, de ocio y tiempo libre, etc., en (internos y externos). La mejora de la accesibilidad en TMB ha condiciones de seguridad adecuadas, al En el ámbito interno, se lleva a cabo en sido significativa. De aquellos estadios igual que los demás ciudadanos. Se sentido ascendente a la dirección y los iniciales en los que no se podía acceder a consigue un desplazamiento independiente órganos de gobierno de la entidad, y en ningún tipo de transporte público hemos sin necesidad de depender de terceros. sentido descendente a todos los empleados, pasado ahora a una de las mejores redes TMB es accesible en un 80 % para las con especial énfasis en las personas que, europeas. personas con discapacidad visual, y por razón de sus funciones, ya sean técnicas No obstante, aún hay una implantación realmente se puede hacer accesible en el o de relación, tengan una vinculación más irregular de las medidas que garantizan la 100 %. directa con los usuarios más condicionados accesibilidad sobre todo al metro y a las Las principales mejoras relativas a por motivos de accesibilidad. paradas de autobús: embarques, sistemas nuestro colectivo tienen que ver con la En el ámbito externo se aplican de expedición y validación de billetes, y consecución de un transporte público fácil mecanismos de información y comunicación atención a clientes con necesidades de usar —títulos de viaje, máquinas en función de los distintos segmentos de especiales. validadoras, encaminamientos...—, y destinatarios. Para muchas personas con especialmente eficaz y accesible en cuanto a En el cuadro adjunto se sintetizan los discapacidad física, este es el único medio la señalización y la información, ya sea principales canales de comunicación. Todos que posibilita su movilidad y un proyecto de rutinaria o sobre incidencias: web accesible, ellos necesitarán en un futuro mecanismos vida independiente. Además, el transporte teléfono accesible, información escrita de retroalimentación o feedback para recibir público accesible reduce el agravio accesible, etc. Se ha conseguido que toda la el impacto que genera la comunicación económico comparativo que afecta a las información esté al alcance del usuario por emitida en el ámbito de la accesibilidad de personas con discapacidad y sus familias. una u otra vía: visual, sonora, táctil... TMB. Así, se irán desarrollando los espacios Se está trabajando en la buena de consulta y diálogo específicos necesarios dirección, pero a las personas que aún no Fanny Llorens para recoger esta retroalimentación. • pueden utilizar el transporte público en sus ACAPPS, Federación de Asociaciones paradas o líneas de transporte todo este Catalanas de Padres y Personas Sordas esfuerzo no les sirve de nada. Hay que dar la Canales de comunicación en el ámbito de la accesibilidad de TMB máxima prioridad a acciones que faciliten un Poder disfrutar de una buena comunicación acceso básico a toda la red y hay que y de una correcta información contribuye a Interno TMB Dirigidos a la dirección ——Reuniones de dirección ——Reuniones de departamento trabajar paralelamente en la compactación paliar la sensación de aislamiento en que a ——Informes periódicos ——Comisión de accesibilidad del total de las acciones de mejora que veces se encuentra la persona sorda. ——Memoria de actividad garanticen la accesibilidad universal. La evolución durante los últimos años ha sido positiva, con una mejora evidente Dirigidos al personal de TMB ——Reuniones de departamento ——Campañas internas Teresa Palahí motivada por la aplicación de tecnologías ——Boletines, intranet, correo ——Grupos de trabajo sectoriales ONCE que mejoran la accesibilidad comunicativa electrónico ——Jornadas de formación (pantallas con subtítulos y mensajes escritos, ——Revista: Gent TMB Desde que se introdujeron las primeras avisadores luminosos simultáneos a la adaptaciones para el colectivo de personas megafonía, etc.). El personal de TMB está Externo TMB Dirigidos a Grupos de Interés ——Memoria de actividad ——Nuevas tecnologías de comunicación con discapacidad visual hasta hoy, es más sensibilizado y, ante las dificultades de ——Revista TMB: Hora Punta ——Reuniones con grupos de interés indiscutible que la evolución de la una persona sorda, intentan mejorar la ——Canal Metro ——Asistencia a jornadas y foros accesibilidad ha sido muy positiva. No solo comunicación, se esfuerzan por vocalizar ——Edición de guías y libros ——Presentación a premios ha habido una sensibilidad hacia nuestro mejor y hacerse entender. ——Notas de prensa ——Firma de convenios colectivo, sino que también se ha extendido Sin embargo, aún hay aspectos que ——Web corporativa ——Sesiones de diálogo y se ha abordado técnicamente el significado pueden mejorar bastante, como la ——Campañas externas de la accesibilidad, y finalmente se ha información de incidencias en las pantallas; transmitido a la cultura interna de TMB. el hecho de disponer de medios de 5. El marco de diálogo 146 Plan Director de Accesibilidad Universal 147

comunicación si una persona sorda se En primer lugar, hay que formar al adaptadas y cuáles no. queda encerrada en el ascensor; los bucles personal de atención al público para que Un transporte público totalmente inductivos para mejorar la audición de las sepa comunicarse con las personas con accesible supondría una enorme mejora en personas usuarias de prótesis auditivas; el discapacidad intelectual en caso de ruptura la calidad de vida de estas personas. uso de medios como el SMS o el correo de la rutina (mal funcionamiento del servicio, electrónico, que debe aumentar, etc. En retrasos, etc.). Albert R. Casellas definitiva, toda la información/comunicación En segundo lugar, sería preciso adaptar FESOCA, Federación de Sordos de Cataluña generada por TMB debería estar a los elementos de información y disposición de las personas con una comunicación en el sistema de «lectura fácil», Las necesidades de las personas con discapacidad auditiva. desde la página web hasta la señalética, lo discapacidad auditiva se basan en la Se ha avanzado mucho y confiamos en cual serviría para todas las personas. supresión de las barreras de comunicación. que se seguirá mejorando. La accesibilidad comunicativa es un Pilar Díaz beneficio tanto para este colectivo como Xavier Trabado COCEMFE, Confederación Española de para los demás usuarios de los transportes FECAFAMM, Federación Catalana de Personas con Discapacidad Física y públicos, ya que de este modo se garantiza Asociaciones de Familiares y Personas con Orgánica que la información y la comunicación llega a Problemas de Salud Mental todos los usuarios. La movilidad representa una gran La información sobre el funcionamiento Un hecho diferencial de muchas personas problemática en el día a día del colectivo de habitual de la red —procedencia y destino con trastorno mental es que tienen miedo de personas con discapacidad física, y nuestra del vehículo, tiempo de espera, etc.— sí que coger el metro y prefieren desplazarse en valoración no puede ser positiva. se proporciona visualmente. autobús para poder ver el paisaje, A lo largo de los años ha habido una Las principales mejoras que habría que reconocerlo y orientarse mejor. evolución que ha mejorado el transporte realizar son las relacionadas con la Las personas con trastorno mental público en cuanto a accesibilidad, pero ha comunicación cuando se producen pueden disponer de una buena movilidad y sido una evolución lenta y aún queda emergencias o incidencias, a través de los disfrutan de descuentos, como la tarjeta rosa muchísimo por mejorar para que la paneles de información, ascensores e o la tarjeta rosa reducida, algo muy accesibilidad total sea una realidad. interfonos de comunicación con importante e imprescindible para poder utilizar Mientras que el autobús ha mejorado videocámaras, o la posibilidad del envío de el transporte público, ya que muchas de muchísimo (pese a deficiencias concretas en mensajes de texto al móvil, etc. estas personas reciben ayudas económicas el servicio de la plataforma, la atención Por otro lado, el personal de atención al muy escasas y no pueden comprar las adecuada, etc.), podemos decir que el metro público debería tener unos conocimientos tarjetas sin ningún tipo de descuento. está mejorando muy lentamente y aún hoy mínimos del lenguaje de signos, o bien Como áreas de mejora, destacaríamos muchas estaciones son completamente debería disponer de un servicio de la situación de las estaciones de metro inaccesibles. videointerpretación que garantizase el antiguas. Entre las mejoras que habría que hacer, acceso a un intérprete, que permitiría la destacaríamos la necesidad de una correcta comunicación entre la persona sorda y el Xavier Masllorens formación de concienciación de los personal de TMB. • APPS, Federación Catalana Pro Personas conductores para dar un trato y una atención con Discapacidad Intelectual adecuados a las personas con discapacidad, algo también extensible al resto de la En los últimos diez años se ha avanzado población, mediante una buena publicidad, mucho en relación con la accesibilidad física sobre una mejora de civismo en aquellos y sensorial. Vamos por el buen camino, pero aspectos más básicos, como el respeto, la entendemos que aún hay algunos temas espera sin exigencias, la entrada prioritaria (como las estaciones de metro en curva, por para las personas con discapacidad... ejemplo) pendientes de resolver. También habría que conseguir un En cuanto a la accesibilidad en la funcionamiento adecuado de todas las comunicación para personas con mejoras técnicas realizadas para que fuesen discapacidad intelectual y enfermedad un servicio seguro y de confianza, además mental, todavía queda más camino por de mejorar la información necesaria para recorrer. saber exactamente qué estaciones están 5. El marco de diálogo 148 Plan Director de Accesibilidad Universal 149

Referencias bibliográficas 2003. Technical Assistance Manual (texto de 6 Francesc Aragall). Luxemburgo, 2003. GUSTEMS, I. Accessibilitat al tren en cadira de rodes. Cap a un estàndard internacional AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. del gap d’embarcament. Barcelona: Barcelona. Una ciutat per a tothom. Diputación de Barcelona, diciembre del 2009 Barcelona: Instituto Municipal de Personas (colección «Estudis»). con Discapacidad, noviembre del 2009. GUSTEMS, I. «Accessibilitat al transport ALONSO, F.; SALA, E. La accesibilidad públic: punts clau de cara al futur». Jornada universal en los municipios: guía para una para la Accesibilidad Universal en el política integral de promoción y gestión. Transporte Público. Barcelona, 28 de Barcelona: Instituto Universitario de Estudios septiembre del 2009. Europeos, Universidad Autónoma de Barcelona, 2005. ORGANIZACIÓN PARA LA COOPERACIÓN Y EL DESARROLLO ECONÓMICO. Informe ARAGALL, F. De la ciutat sense barreres a la Panorama de estadísticas del 2007. Roma, ciutat per a tothom. Barcelona: Diputación abril del 2007. de Barcelona, 2002. VILLALANTE, M. «Accessibilitat al transport ASAMBLEA GENERAL DE LAS NACIONES públic: situació actual». Jornada para la UNIDAS. Programa de Acción Mundial para Accesibilidad Universal en el Transporte las Personas con Discapacidad. Resolución Público. Barcelona, 28 de septiembre del 37/52, de 3 de diciembre de 1982. 2009. •

CASAS, R. «L’accessibilitat a TMB. Transport públic per a tothom». Jornada para la Accesibilidad Universal en el Transporte Público. Barcelona, 28 de septiembre del 2009.

DEPARTAMENTO DE ACCIÓN SOCIAL Y CIUDADANÍA. Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009.

DEULOFEU, C. «Projecció de futur». Jornada para la Accesibilidad Universal en el Transporte Público. Barcelona, 28 de septiembre del 2009.

DURÁN BENITO, J. «¿Qué nos falta para la accesibilidad de las personas con movilidad reducida en el transporte publico?». Jornada para la Accesibilidad Universal en el Transporte Público. Barcelona, 28 de septiembre del 2009.

EUROPEAN CONCEPT FOR ACCESSIBILITY NETWORK (EuCAN). European Concept for Accessibility – ECA Universal Accessibility Master Plan

This document was finished in May 2010.

Edition: Transports Metropolitans de Barcelona. For more information: Corporate Promotion Unit. CSR and Social Action. Contact: [email protected] I 93 298 7218 Graphic design: Josep Lluis Lara I Monografic Printing house: Gramagraf With the collaboration of: the Accessibility Section of the Diputación de Barcelona and Bidea Contents

Letter from the Chairwoman 154 Introduction by the Executive Vice Chairman 155 1 People with disabilities and the universal accessibility principle 156 1.1 Inclusive society, diversity and design for all 156 1.2 Catalonia and Barcelona as models of inclusion 162 1.3 The role of public transport in encouraging a diverse society 166 2 Regulatory and financial framework for accessibility 168 2.1 The regulatory framework 168 2.1.1 The international regulatory framework 168 2.1.2 The European regulatory framework 168 2.1.3 The state and autonomous community regulatory framework 170 2.1.4 The municipal instruments 171 2.2 The financial framework 173 3 Accessibility within the strategic framework of TMB 174 3.1 TMB and accessibility, a commitment to social responsibility 174 3.2 Strategic plan towards universal accessibility in TMB 177 3.2.1 The seven principles on which TMB’s accessibility policy is founded 177 3.2.2 Main milestones and lines of action 177 4 Operational and management framework. The ten key projects 179 4.1 The TMB Universal Accessibility Committee 179 4.2 The ten key projects 181 4.2.1 Bus projects 182 4.2.2 Metro projects 185 4.2.3 Corporate/transversal projects 189 5 Dialogue-based framework 192 5.1 Dialogue within the framework of TMB’s social responsibility policy 192 5.2 Principal bodies of dialogue and participation 193 5.3 Communication channels 194 5.4 Assessment of the organisations 195 6 Bibliographical references 198 154 Universal Accessibility Master Plan 155

Barcelona, also a leading The Universal Accessibility Master Plan Universal accessibility in the ten key projects described in this European transport system improves in particular the living conditions of TMB, an opportunity for document. people with a variety of functional disabilities, All the tasks set out in the Universal in terms of accessibility but proposes solutions from the point of view everyone Accessibility Master Plan have a common of “design for all”, where accessibility is not denominator: managing and adapting our Assumpta Escarp i Gibert only conceived for people with reduced Dídac Pestaña Rodríguez services and infrastructures in order to Chairwoman of TMB mobility, but represents an improvement Executive Vice Chairman of TMB remove all the obstacles and achieve opportunity for the whole population. • universal accessibility for all. • Throughout history, cities have greatly Transports Metropolitans de Barcelona has transformed and adapted in order to provide always been a company willing to offer a a response to their inhabitants’ needs of the public service which responds to the mobility moment. needs of the majority of the citizens. In today’s society, the idea of human To this effect, throughout its history the diversity has consolidated and gathered company has been aware of and responded strength, as a demand for cities to become to the needs of people with functional places where people can really live together, differences which make it difficult for them to where no-one is subjected to discrimination use the public transport network. because of their functional differences, For many years we have been working whether physical or cognitive or sensory. with the organisations involved and with In this sense, Barcelona has always government to promote and bring about the been in the vanguard of improving people’s adaptation of the public transport networks quality of life. However, like all societies, we in the Barcelona metropolitan region to the still have things to do on the road to needs of people with different functional improving all our lives. One of these is to disabilities. design and manage the city so that no one, Now, with is plan, we aim to keep going regardless of his or her functional forward and formalise our commitment to the disabilities, is restricted by physical or social principle of equal opportunities, respect for obstacles. human diversity and everyone’s right to an It is true that we have advanced greatly independent life. in recent decades, thanks to the joint efforts Thus, with the introduction of this project, of the various actors involved and to we have an instrument that contributes to extraordinary collective understanding. taking a step forward, that organises and Nonetheless, I believe that this is a good plans the projects that must be carried out in time to provide a final boost to consolidating order to bring closer that day in the future, so the perspective of universal accessibility in desired, when we can all have full universal planning, organising and managing the city, accessibility to our public transport network. as well as in providing products and public We have taken on many challenges, but services such as, especially, transport. to achieve the ultimate objective of universal So as Chairwoman of one of the leading accessibility, we wanted to draw up this plan public transport companies in Europe, I feel as a point of reference for advancing especially proud to be able to introduce this efficiently and effectively. document, which shows TMB’s commitment Thus we have internally defined the to achieving full universal accessibility in all principles that align our actions, emphasised aspects of the service it provides to the the leading role that transport plays in the citizens. city’s chain of accessibility, guaranteed a management structure that facilitates decision making, consolidated the framework of communication and dialogue with the organisations, governments and other transport operators and have specified the tasks to be performed in order to undertake 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 156 157

People with disabilities and sets other needs to one side, such as city, with reference to the many differences ——The blind. 1 the universal accessibility walking, communicating with other people or between human beings, for reasons of ——People with hearing deficiencies. relaxing, and responds to an exclusive model gender, age, origin, etc. So when some of ——The deaf. principle that discriminates differences in which the these characteristics (physical, social, ——People unable to speak. values of the “majorities” or “representative sensory, ethnic or cultural) involve a ——People with manipulative skill difficulties. 1.1 Inclusive society, diversity and design groups” prevail. This tends to standardise the disadvantage with regard to other people in ——The elderly. for all profile of its inhabitants under a regulation access to resources, facilities, services or ——Children and infants. pattern: man between 25 and 55 years old space, this difference can become inequality, ——People who do not know the language The city of yesterday, a response to who works, has his own vehicle, has no a violation of the right to equal opportunities, used to communicate. defensive and economic needs functional disability and every day goes to his a right that is guaranteed in our ethical, legal ——People without knowledge of or the ability place of work, far from his residence, as and political order. to use the new technologies. The urban groupings as towns or cities quickly as possible.1 ——Fathers/mothers with children in prams. which we now know began to be generated Human diversity and the removal of ——People with some temporary disadvantage from 3000 BC onwards as a response to the The city of today and human diversity obstacles due to an accident. defensive and commercial needs of the time. ——Pregnant women. Transforming natural environment to However in recent decades, beyond Thus when cities have been designed using ——People with luggage. convert it into a place fit for human conceiving cities as physical spaces of the criteria of anthropometric, mental and ——The obese, the overweight and those with coexistence has been a long, complicated economic development, with areas and functional “normality”, and not according to growth deficiencies. process. With the passage of time, cities streets oriented towards this function, society people’s needs and varying capabilities, the ——... have been transforming and adapting as new has been demanding urban areas that are “obstacles” appear, a series of It is generally true that when one talks human distributions have generated new living and complex entities that can evolve, circumstances that can make difficult, or about disability, one thinks of people with problems and needs to be resolved. and which have their own identity as a even impede the performance of the most permanent disabilities. However, it is also Throughout history, a variety of factors collective space where people with different common citizens’ activities, such as moving important to bear in mind all the people who, have been decisive in the configuration of characteristics and needs live and coexist. along the street, crossing an avenue, temporarily and for varying reasons, find cities. For example, the need for people and In short, today’s society wants cities to catching public transport, seeking themselves with difficulties in boarding a animals to live together gave rise to the be conceived, structured and managed as information or asking for a service. means of transport. appearance of kerbs; defensive needs places of human coexistence in all their In fact, due to the diversity of human Below is a table of obstacle types:2 with compelled cities to be located on hills and functions and dimensions. temporary or permanent characteristics, their description and the people mainly steep slopes, and the space was structured All of this is influenced by the very fast capabilities and situations, during his or her affected: into streets with strong gradients. Also, the changes which globalisation, technological life any person may come across need to incorporate motor vehicles into cities advances, demographic movements and the surroundings or services to which he or she meant that streets had to be widened and ageing of the population produce in urban cannot have proper or completely surfaces had to be improved. environments. independent access due to some obstacle. Since the Industrial Revolution, cities Thus the population is increasingly It must be borne in mind that, while we have rapidly evolved and grown, and in this typified by having great functional, cultural, can be included for some years in the group evolution, production and consumption ethnic and regional diversity. As a of “normal adult people” who get along more needs, as well as those established by consequence of this, there is great diversity or less well with their surroundings, for at economic activity itself, acquired great of roles, functions and needs which requires least 40% of our lives we have problems in importance, ahead of other aspects and a response. interacting with our environment: because needs relating to coexistence, people’s rights It is therefore important to think in terms before reaching this age we have been and the expression of cultural and social of diversity of functions and conditions— children, and afterwards we get old. values. different physical, cognitive and cultural When making cities and transport Thus, the structure of cities is typified by characteristics—when planning, structuring accessible, we cannot forget that the most the separation of the living and working and managing the city and, therefore, significant feature of the population is its functions, so that the recreation and leisure transport. diversity. Either temporarily or permanently, function is linked to commercial activity. So The idea of “cultural diversity” has been may people can have accessibility difficulties: the travelling and mobility function aimed at consolidated and gathered strength in the ——People with reduced mobility in the lower connecting the other three functions extremities. mentioned takes on great importance. 1 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: ——People with manual disability. 2 Sala, E.; Alonso, F. La accesibilidad universal en los municipios: guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: guía para una política integral de promoción y gestión. Barcelona: This viewpoint, when it comes to University Institute of European Studies, Autonomous University of ——People with cognitive or mental disabilities. University Institute of European Studies, Autonomous University of planning, organising and managing the city, Barcelona, 2005. ——People with visual handicaps. Barcelona, 2005. 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 158 159

Obstacle type Description People mainly affected The destination station, universal began to be the driving force behind the Linked to the urban Any building structure, installation ——People with reduced mobility accessibility people with disabilities’ movement, and environment as or surrounding, according to the ——People with manual, sensory and cognitive From the medical model and the thanks to its academic dissemination, it constructed or under anthropometric and functional values disabilities removal of obstacles to an independent achieved international recognition. construction of “normality”, which opposes their ——People with difficulties in manipulating use, access or enjoyment by people objects life and “design for all” The social model has two who do not respond to this profile ——Elderly people complementary stages in its evolution. The ——Parents with pushchairs for infants To make the city a real place for human first centres on obstacles that society places Linked to the transport Any obstacle or impediment that ——People wit a temporary disadvantage coexistence in all its dimensions, it is before people with disabilities in carrying out and mobility system certain people find in any mobility caused by an accident ——Pregnant women necessary to include the perspective of their daily lives, and on the need to remove or public transport system due to universal accessibility in the planning, these. The disability itself ceases to be the its being designed according to ——People moving large objects or luggage the "normality" anthropometric and ——Obese or large people with difficulty of organisation and management of the city, as central issue: it is now the disabling functional values. movement well as in the provision of products and environment and the removal of its physical, ——Very short or small people public services such as transport. sensory or social obstacles. Linked to interaction Signalling, communication media, ——People with cognitive or mental disabilities To understand the vision with which TMB However the concept of accessibility with the surroundings, information services, machines and/ ——People with visual impairments has been working for years, it is necessary to reaches full capacity when the social model use of new information or operating mechanisms designed ——The blind understand the evolution of the concept of ceases to be oriented at the periodic removal and communication according to mental and functional ——People with hearing impairments technologies values of normality, before which ——The deaf disability. For a long time the disabled person of obstacles for people with reduced mobility people with reduced abilities in ——People unable to speak has been conceived as a “second-class and takes on a new approach of diversity in terms of vision, communication and ——Elderly people citizen”, with an illness which requires the broader sense, with a model of action in comprehension have their capacity to ——Infants different, segregated treatment and which the city is planned, organised and interact with their surroundings, their ——Functionally illiterate people capacity to communicate and ——People with difficulties in manipulating measures that alleviate his or her disability. managed transversally, considering the to receive information limited. objects During the twentieth century, alternative diversity of the citizens, where the concept of ——People without the knowledge or ability to social models sprang up, which centred the equality of opportunities and “design for all” use the new technologies problem on society itself and focussed the prevails. ——People who do not know the language of interaction overcoming of difficulties based on the point Thus, actions are centred on removing of view of equal opportunities for all. obstacles that are not exclusively mobility- Cultural and social Social and cultural attitudes ——People affected by any type of disability In the most traditional focus, the medical based, such as those related to knowledge and habits with components of and elderly people model considers that disability is a problem and the senses, and everything that is re- compassion and stigmatisation of the person, directly caused by an illness, planned and re-designed is oriented so that towards disabled people, considered as chronically ill people, whose trauma or a health condition that requires it can be used by everyone as widely as individual development is limited by medical attention. This healthcare is possible (“design for all”). Good examples of their disability, which needs to be considered to be the primordial question this orientation are the escalators that overcome by individualised measures and, in the political sphere, the main connect the street with the metro platforms that will help the person to fit into a “normal” society. response is that of modifying and reforming that millions of people use every day. healthcare policy. From this point of view, accessibility is In 1975, and in contraposition to the not an idea only for people with reduced previous model, a group of people with mobility, but represents an opportunity for disabilities presented and consolidated in the the whole population. Therefore, new academic sectors of Great Britain the social categorisations of disabled people appear disability model. Since then, this approach which must be heeded and which require a

Model Medical model Social model Evolution Focus Centred on the disabled Centred on the disabling Centred on equality of opportunities person environment and personal autonomy Action Medical and healthcare Removal of obstacles Universal accessibility and design for all

Source: in-house. Summary chart of the social evolution of the concept of disability 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 160 161

1976 response. Designing the city and transport 2050. Physiological ageing involves an and the 17.9% of the population under 14, we for all involves getting to know the citizens: increase in difficulties in mobility, largely due obtain a total of 47.47%, to which are added From 80 to 84 the people who have to use it every day and to the change brought about in our the immigrants, tourists, pregnant women, From 70 to 74 possible visitors. capacities: loss of vision, loss of hearing, people with temporary injuries and those From 60 to 64 reduction of motor skills, reduction of with babies to look after. We could thus The functional diversity of the Spanish manipulative skills, etc. surely reach the absurd conclusion that over From 50 to 54 population Another important demographic trend 100% of the population has problems in From 40 to 44 from the point of view of diversity and interacting with their surroundings, because From 30 to 34 In Spain, the number of people with some accessibility, due to cultural or language there are people who combine more than From 20 to 24 type of permanent disability is 3.5 million, questions, which must be taken into account one of these difficulties, whether temporarily From 10 to 14 approximately 9% of the total population. when designing info-accessibility systems is or permanently (a deaf person in a It must be borne in mind that, apart from that caused by international migrations. The wheelchair, a pregnant blind woman, a child From 0 to 4 permanent disabilities, there are also foreign population in Catalonia has multiplied with a broken leg, etc.). 6% 4% 4%2% 6%0% 2% situations in our lives during which we have by 6.55 in the last 10 years (1998-2008), With these data, the need to design problems interacting with our surroundings. since the 1998 figure of 148,803 cities on the basis that diversity is the 2008 Thus, for example, due to the decrease foreigners—2.4% of the total population—has population’s norm is perfectly justified. in mortality, the elderly population is gradually increased to 974,743—13.3% of the total.5 If we consider these data, it is obvious From 80 to 84 increasing. During the last century, the The number of foreign residents that the accessibility measures need to be From 70 to 74

Spanish population of people over 65 registered in the City of Barcelona on 1 aimed at the diversity of the citizens and at From 60 to 64 multiplied by 7, and that of those over 80 by January 2008 was 280,817 people, 17.3% of their personal independence, understood as 13.3 the total population residing in the city.6 the individual’s capacity to live his or her From 50 to 54 The report Panorama de estadísticas del Along this same line of info-accessibility, chosen life, without the physical and social From 40 to 44 2007 4 shows that the number of people over it is also necessary to think about providing surroundings defining what he or she can do. From 30 to 34 65 represented 16.8% of the Spanish foreign tourists with access to information Citizens as a whole do not create a From 20 to 24 population in 2005, with a forecast increase and avenues communication when taking standardised mass, nor do they have the From 10 to 14 of up to 20% by 2020 and up to 35.7% by public transport. Barcelona closed the year same possibilities or capacities to exercise From 0 to 4 2008 with 6.6 million tourists. their rights. However, people’s rights and 6% 4% 4%2% 0% Functional diversity of the Spanish population freedoms are universal and must be 6% 2% Functional diversity in the European exercised in conditions of equality. • Men Hearing Women 5 % Union Blindness Source: Diagnòstic sobre l’Estat dels Serveis Socials a 2 % With regard to disabled people, in the Catalunya. Barcelona: Ministry of Social Action and Other visual European Union there are 42.6 million people Citizenship, Government of Catalonia, 2009. 8 % 7 Physical with some legally recognised disability: 83 % ——Physical motor disabilities of the lower extremities: 5.8% ——Physical motor disabilities of the upper extremities 1.9% ——Hearing: 2.7% ——Psychological: 2.3% ——Verbal communication: 1.1% ——Visual: 2% If we add up these percentages, we find that 15.8% of the European population has a Source: Accessibility Section of Barcelona Provincial Council Observations: intellectual disability is not legally recognised disability. If we add to this considered in the graph. figure the 13.77% of the population over 65

5 Idescat, Government of Catalonia. 3 INE (2001). Libro verde. La accesibilidad en España. IMSERSO, 2002. 6 Department of Statistics. Barcelona City Council..

4 Report Panorama de estadísticas del 2007. Rome: Organisation 7 Aragall Clavé, F. De la ciutat sense barreres a la ciutat per a for Cooperation and Economic Development, April 2007. tothom. Barcelona Provincial Council, 2002. 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 162 163

1.2 Catalonia and Barcelona as models Olympic Games and Paralympic Games some of the principal European cities have “door-to-door” public transport service was of inclusion were held in the same facilities, and the opted for constructing new infrastructures initiated, operated by TMB. athletes of the two events used the same without obstacles, deciding not to remodel Barcelona has always been a city at the Olympic Village. the old lines. This, for example, explains why 1982 forefront with regard to improving the quality This fact threw into relief and consistently the Paris metro only has 4% of its stations The granting of parking permission cards for of life of the people who live and work there demonstrated an aspiration the city of accessible, and London 26%. vehicles carrying people with reduced and who enjoy its culture and leisure facilities. Barcelona had had for many years: that the The Barcelona model is being imposed mobility was initiated. The Barcelona metropolitan region is areas and facilities should be equally useful on Europe and is setting out the path to be among the vanguard of the principal for the most advantaged people and for followed. All the work planned for adapting 1989 European metropolitan centres as regards those with some disadvantage or disability. the transport infrastructures in the city has a The IMD won three HELIOS awards, granted the degree of adaptation of its surface and The spirit behind this task was not that of common denominator: removing all the by the European Union. One of these awards rail public transport, and is currently a acting in a charitable fashion so that people obstacles and achieving universal was granted for the Personal Autonomy and benchmark for universal accessibility policies. with physical disabilities could enjoy a certain accessibility for all. Transport Project. However, this leading position is largely a capacity of movement. On the contrary, it This situation of Barcelona’s leading consequence of protests and demands by was a case of correcting the historic error of position, in which TMB is fully involved, was 1991 entities representing disabled groups. designing cities without taking into account not achieved overnight. Many challenges The first adapted taxi was put into operation. To the resolve and coherence with which the needs of the majority of their citizens. have been met in the last thirty years. Below they have defended their rights must be In all this time, the efforts in the regular we highlight the main ones: 1992 added institutional consensus and an transport sector aimed at making it For the first time in history, the Olympic investment effort maintained by the accessible have centred on two main lines of 1978 Games and Paralympic Games were held in Government of Catalonia. action: Barcelona City Council approved the the same facilities and the athletes of the two All of this has produced a progressive ——Removing the architectural obstacles of purchase of five microbuses for people with events used the same Olympic Village. adaptation of the Barcelona metropolitan the old infrastructures. physical disabilities, at a time when disability The first lines of regular buses adapted with region’s public transport network to the ——Guaranteeing the universal accessibility of measures did not exist, and the special low-platform vehicles with ramps were put requirements and needs of people with the new structures. different functional disabilities. Large strides have been taken, with The part which the Municipal Institute for remarkable milestones, such as that of 1 Overall proportion of accessible metro stations People with Disabilities (IMD) has played in January 2007, when 100% of TMB’s bus fleet of the lines constructed over 10 years ago in large this process should also be stressed. The became accessible (1,080 units). European metropolitan regions (%) IMD is a body of the Barcelona City Council Today, the fleet of the other bus Barcelona: Metro without L 11 + FGC Zone 1 Berlin: incorporates S-Bahn in urban zone which promotes policies and actions so that operators in the sphere of the Metropolitan Madrid: Metro without L 12, or R. Neither Light Train people with any type of disability can Transport Authority (637 units) also meets the Paris: Metro without L 14 Source: ATM Barcelona independently undertake their life projects, accessibility requirements. The urban lines of under the same conditions and with respect the municipalities outside the greater 80 74% 70% to their differences. Over the years, this has metropolitan area have reached 85% 70 64% been a an space for the various agents to accessibility and the inter-urban lines that 60 58% 54% gather and meet, and to which everyone can depend on the Government of Catalonia 50 refer. have reached 75%, and investment is 40 The actions related to transport adapted continuing in order to achieve full 28% to people with disabilities began in 1975 and accessibility. In Ferrocarrils de la Generalitat 30 21% 1976, as a result of the boom in movements de Catalunya (FGC), in which the government 20 10 associated with people with physical invested more in the nineteen-nineties, 2% disabilities in Barcelona. accessibility reached 100% in the case of the 0 While the removal of architectural Llobregat-Anoia and 90% in El Vallès.

obstacles in public transport was not Thus, for example, influenced by a Milan Paris - RMB Berlin - Madrid Greater Frankfurt Brussels achieved, the start-up of a small fleet of determined commitment to remodelling the London Barcelona - specially adapted microbuses was promoted, old lines, the Barcelona metropolitan region Rhein-Main Brandenburg llede-France and the “door-to-door” public service was occupies second place among the large Source: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al created, run by TMB. In 1980 this special metropolitan regions of Europe in the overall transport públic: situació actual». Conference on service carried out nearly 75,000 journeys. proportion of accessible metro and inter- Universal Accessibility in Public Transport. Barcelona, 28 In 1992, for the first time in history, the urban train stations, after Berlin. However, September 2009. 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 164 165

into circulation. ——Ticket-dispensing machines. The new boarding, seen from the point of view of The Municipal Working Group for the machines have an acoustic locator which is users with restrictions, such as people who Improvement of Accessibility was also activated by a remote control and a get around with the help of a wheelchair. The created and a large number of participation navigation system which, using a voice and study focuses on a combination of actions to and management initiatives were audio guide and a Braille system replicator, improve accessibility in our urban and undertaken. guides the visually impaired when buying suburban railway network. tickets. It is a mobile device which enables 1995 people in wheelchairs or of short stature to The approach of the study, The completely adapted line 2 of the buy tickets. unprecedented internationally, and the results Barcelona metro was inaugurated. ——Walkways with varied textures and rough set out in it, provide a good guide for the paving to orient the visually impaired. operators of the various railway networks, 1996 ——The metro trains have areas reserved for making it possible to think about establishing The 1996-2006 Barcelona Accessibility Plan wheelchairs and they all incorporate door- an international standard for the gap was approved. Five metro stations and the closing warning lights, which inform people between the platform and the train when Montjuïc funicular railway were adapted. with hearing impairments. boarding. • —— Pilot trials were carried out to find a 2000 solution to the gap between the platform and The Government of Catalonia approved the the metro carriage. Accessibility to transport 2001-2010 Infrastructures Master Plan, which is like a chain that is broken by the weakest included a programme to adapt the metro of its links. In the accessibility map, the gap stations. represents one of the most complicated and difficult links in the chain which must be 2001 overcome by people in wheelchairs. That The first accessible transport ticket- year’s pilot trials resulted in the publication of dispensing machine was installed. a study by Barcelona Provincial Council, unprecedented on the national scale, two 2006 years later. 100% of the units in the TMB bus fleet have Results of gap study: low platforms with ramps and their interiors 2008 Map of accessible gap have two small spaces for people with Panels with information for the user were gap V (mm) reduced mobility (the law establishes one). installed at 18 bus stops, with a new voice 100 100 The metro has 65 stations with lifts to the information system, activated by remote street and platforms (54% of the total). control, which announces the waiting time. 90 90 80 80 2007 2009 The bus del barri (neighbourhood bus) The Bus Stop Accessibility Plan was 70 70 minibuses, the tourist bus, the funicular and executed at 1,400 of the 2,000 existing 60 60 the Montjuïc cable car are accessible (ISO stops. 50 50 170001 —1 and 2—on management of 70% of metro stations have lifts between the universal accessibility). street and the platform (87 of 123 stations). 40 40 The user information system (UIS), which Other physical and communicative 30 30 announces the next stop visually and accessibility measures have been acoustically, was put into operation on the implemented in the metro network. 20 20 buses. It was installed on 350 vehicles Barcelona Provincial Council has published 10 10 distributed over 17 lines. the book Accessibilitat al tren en cadira de 0 0 Loudspeakers began to be installed on the rodes [Train Wheelchair Access], a 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 100 outside of the buses, activated by a remote benchmark study in Europe, which gap H (mm) control carried by the person with a visual establishes a standard gap between the Source: Gustems, I. Accessibilitat al tren en cadira de With difficulties Not acceptable handicap. platform and the train when boarding. rodes. Cap a un estàndard internacional del gap Accessibility to the metro incorporates This book is the result of a study on the gap d’embarcament. Barcelona Provincial Council, “Estudis” Preferable zone With difficulties significant improvements: between the platform and the train when Collection, 2009. MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT MACRO ACCESSIBILITAT. LA CADENA DEL TRANSPORT 1. People with disabilities and the universal Universal Accessibility Master Plan accessibility principle 166 167 • A• ccessAccessibiliibtatilitat a la tral transportnsport = = cadecadennaa quee eses trencatrenca en en el el més més feble feble dels dels seusseus components components• Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el més feble dels seus components 1.3 The role of public transport in Macro-accessibility and the transport Macro-accessibility. The transport chain encouraging a diverse society chain AccessibilityOrigenMACRO to transport = chain ACCESSIBILITAT. that is broken at its LA CADENA DEL TRANSPORT weakest linkOrigen ViaVia Públic Públicaa PParaaradaa ii embarembarccameamentnt Having reached this point, the importance of The concept of macro-accessibility is vital in Origen Via Pública Parada i embarcament transport as an essential element for ensuring that the transport chain does not achieving the principle of service break. Coordination between the various standardisation for everyone becoming a operators, the Government and the • Accessibilitat al transport = cadena que es trenca en el mésInteriorInterior feble dels Interior reality is indisputable, in order to have a city institutions representing the various groups is seus components vehicle and region that progressively improve in all fundamental so that all the links of the chain vehicle vehicle aspects of everyone’s lives. can function and people with some disability In our modern cities, public transport has can make their complete journeys become a critical factor in achieving a high independently—origin, public passage, stop Origen level of independence, i.e. in having the and boarding, interior of the vehicle, Origin PublicVia passage Pública BusP stopara andd boardinga i embarcament chance for people to go where they wish disembarking and stop, public passage, regardless of their capacities, especially for destination. the people who have the most difficulty in Anyone must be able to make these getting around. The accessible city must journeys independently. Therefore, if one of have its various services within the reach of the elements is inaccessible, the vital route Interior everyone and must ensure that it has public does not function. vehicle transport designed for all. A complete treatment of the transport It must be pointed out that accessible chain is essential, as is interaction among all public transport has an impact and the elements: public areas, stops, stations, enormous effects on the improvement of modal exchange, mobile material, information Vehicle Destíinterior 5 ViaDisembarking Públic and abus stop 6Des Publice passagembarcament i parada socialisation, coexistence, the integration of and signalling. Destí Via Pública Desembarcament i parada diversity and the quality of life of an urban If any of the links break, the investments Destí Via Pública Desembarcament i parada environment such as, in this case, the made and the accessibility solutions found Barcelona metropolitan area. will have no effect. • Thinking about diversity means accepting that every person has different needs and that, even if they belong to a small group, they must find in the city the way to undertake their personal development independently, with no physical or social 7 Destination obstacles impeding them from doing so. Therefore, the design of urban spaces Source: Gustems,Destí I. «Accessibilitat al transportVia públic: Públic a Desembarcament i parada punts clau de cara al futur». Conference on Universal must include an accessible and effective Accessibility in Public Transport. Accessibility Section of public transport network. Barcelona Provincial Council. Barcelona, 28 September From the point of view of accessibility, 2009. the following must be borne in mind: ——Everyone, regardless of their motor abilities, must be able to board the various means of transport (bus, metro, train, etc.). ——Everyone, regardless of their language, culture or abilities, must be able to understand the information on the different routes or links. ——Public transport must offer comfort and trust to the citizens to motivate them to use it regardless of their personal characteristics. 2. Regulatory and financial framework for Universal Accessibility Master Plan accessibility 168 169

Regulatory and financial opportunities as the rest of the citizens. of request made by the European surroundings than on people’s functional 2 framework for accessibility The other important landmark on the Commission in 1987. limitations themselves, emphasising the fact international scale took place in December From that moment onwards, Europe that the following factors are essential to 1993. Based on a resolution by the General established the principle of equality of achieving full equality of opportunities: 2.1 The regulatory framework Assembly of the United Nations, uniform opportunities as an inalienable and common ——The adoption of legislative measures. regulations were passed on the equality of value for all citizens, and it was considered ——Making adapted facilities available. Since the decade of the nineteen-eighties, opportunities for people with disabilities, an obligatory point of reference to which all ——The so-called “design for all”. much progress has been made on which made reference to everyone’s right of countries had to adhere. The inclusion of an It must be emphasised that the prime accessibility in the legal field. access to the following basic freedoms: article on the struggle against discrimination responsibility to act in this sphere At the beginning, most of the regulations education, employment, family life and in the 1997 Treaty of Amsterdam represented corresponds to the Member States and that, and policies on accessibility came within the personal integrity, culture, recreational and a decisive step forward, as it gave the according to their respective social and framework of disability policies which in turn sporting activities, as well as the right to European Union powers to intervene in cultural frameworks, their way of responding were centred on protection and provision of participate in religious life. defence of equality of opportunities in its to the principle of equal opportunities would care. Over time, in the regulatory sphere the Although these “regulations” are not entire field of action. vary. Long before, Spain and especially concept of simple removal of obstacles was obligatory in the strictly legal sense of the Subsequently, the European Commission Catalonia had already developed regulations overcome and moved on to the new concept term, they constitute a firm moral and adopted a package of measures against that were at the forefront in the field of of “design for all”, where universal political commitment by countries with a view discrimination. From this viewpoint, Directive accessibility. • accessibility is established as a basic to the adoption of measures that favour 2000/78/EC may be highlighted, which deals requirement that must be considered equality of opportunities. • with the establishment of a general transversally and as a whole in all spheres, framework for equal treatment at work and in from its origin onward. 2.1.2 employment, and a variety of directives Below is a summary of the regulations The European regulatory framework which specifically refer to the railway sector. which, directly or indirectly, on the In short, starting in 1996, the strategy of international, Spanish, autonomous region The political framework of the European the EU with regard to disability evolved and local government scale, had to be taken Union with regard to disability was defined in towards the idea that action needs to be into account when designing the TMB 1996 based on the Communiqué of the taken more on the obstacles in the Accessibility Master Plan. • Commission on Equality of Opportunity for People with Disabilities, which was 2.1.1 subsequently ratified by a resolution of the Summary chart of the European regulatory The international regulatory framework Council on 20 December 1996. Thus, three framework years later, Europe adopted the principles Geographical In the international sphere, the most established in the standard regulations of the Regulations Date scope Observations important landmark was the celebration in United Nations. COST-Transport 335 October 1995 Europe Directives and technical recommendations for 1981 of International Year of Disabled At the same time, the Coordinating Intergovernmental network for European manufacturers, governments and operators with Persons. As a consequence of this Commission for the Promotion of Diversity cooperation in science and technology regard to low-platform buses. International Year, the General Assembly of produced and published a document entitled European Concept for Accessibility (ECA) 1st Edition, 1996 Publication on the European concept of accessibility. the United Nations in 1982 adopted the “European Concept for Accessibility”, which 2nd edition, 2003 Produced by a group of experts and adopted by the European Commission as a conceptual framework. World Programme of Action Concerning has been the philosophical and conceptual Disabled Persons. This emphasised the right yardstick since then with regard to Communication of the Commission on Equality 20/12/1996 Europe European point of reference on the application of the of Opportunities for People with Disabilities and principle of equality of opportunities of people with disabilities to the same accessibility in Europe. The publication, subsequent resolution of the Council of Europe which was reissued in 2003, was the result COST-Transport 322 November 1999 Europe Directives and recommendations for governments Summary chart of the regulatory framework in the Intergovernmental network for European and railway operators on practical improvements in international sphere. cooperation in science and technology the accessibility of their services and facilities.

Regulations Date Geographical Observations Directive 2000/78/EC, relating to the 27/11/2000 Europe Discrimination at work is prohibited according to scope establishment of a general framework for equal Article 13 of the Treaty of Amsterdam treatment at work and in employment International Year of Disabled 1981 UN. World Represents an ethical and political Persons commitment for everyone. Directive 2001/16/EC, relating to the inoperability 19/03/2001 Europe Modified by Directive 2007/32/EC of the Commission of the conventional rail system of1 June 2007. Standard regulations on equality of 12/1993 UN. World They are not compulsory legally. opportunities for disabled people They establish an ethical and Directive 2007/32/EC of the Commission, of 1 1/06/2007 Europe Relating to the trans-European high-speed rail system political commitment by the June 2007, relating to the inoperability of the countries. trans-European high-speed rail system 2. Regulatory and financial framework for Universal Accessibility Master Plan accessibility 170 171

2.1.3 obstacles, a leader in terms of its content developed the strategies of non- out in a highly widespread manner, thanks to The state and autonomous community and ideas on accessibility. Later, in 1988, discrimination and universal accessibility, the funding agreements signed by IMSERSO, regulatory framework Navarre produced the first law on which converged with the positive action and the ONCE Foundation and the local accessibility and in 1991 Catalonia produced compensatory measures defined in the corporations. In Spain, the laws on accessibility are Law 20/1991, of 25 November, on promoting LISMI. Thus, the initial assistance-based Conceptually, they were based on the founded on the Constitution of 1978. accessibility and removing architectural model was left behind, its successor—a model of removing obstacles using periodic Specifically, in its Articles 9.2, 14 and 49, it obstacles. This established a common model centred only on removing obstacles— intervention actions in the urban environment. establishes that public authorities are obliged content structure that the other autonomous was replaced and a new concept of universal Together, these plans had important, to foment equality and the development of regulations subsequently followed: accessibility and design for all was although unequal, effects, with regard to people within the political, economic and introduced, founded on the idea that it was both the results and the general raising of social spheres. Sector headings: respect for human diversity that had to awareness on accessibility as a basic In Articles 148 and 149, the same ——Urbanism inspire construction in modern society. • requirement of cities. Constitution establishes the bases for ——Construction An example of their consolidation can be defining the Spanish government’s and the ——Transport seen with the appearance of the book La autonomous communities’ areas of authority. ——Sensory communication 2.1.4 accesibilidad universal en los municipios: Although the Spanish government maintains The municipal instruments guía para una política integral de promoción authority over the regulation of the basic Other headings: y gestión [Universal accessibility in the conditions that guarantee equality for all ——Council for the Promotion of Accessibility The municipal accessibility plans, also known municipalities: a guide for a complete citizens, accessibility as such is the ——Funds for the removal of obstacles as special action plans (SAP), were the promotion and management policy], responsibility of the autonomous beginning of the most important operating sponsored by IMSERSO and edited by communities. Also included was the definition of basic instruments for promoting accessibility in the Fernando Alonso (ACCEPLAN team, As a consequence of the prescriptions of concepts such as people with disabilities, municipalities (1991-2004). They were carried University Institute of European Studies, the Constitution and under the influence of accessibility and obstacles; it classified the the International Year of Disabled Persons, in areas, facilities, buildings and services 1982 the Law on Social Integration of according to their level of accessibility into Summary chart of the European regulatory Disabled Persons (LISMI) was proclaimed. “adapted”, “usable” and in some cases framework This represented a first attempt to approach “convertible”; the control and monitoring the problem of making opportunities equal measures were regulated and a system of Regulations Geographical Date scope Observations for disabled people in a global and unitary sanctions was established. Law 13/1982, on the social integration of disabled 23/03/1982 Spain A reference. manner. This law designated the first In 1995, Catalonia developed the people (LISMI) measures on accessibility, but basically regulation (Decree 135/1995, of 24 March) Decree 100/1984, on the removal of architectural 10/04/1984 Catalonia Groundbreaking decree. concentrated on the development of which applied Law 20/1991, of 25 November, obstacles measures to act on people’s personal and which contained the Catalonia conditions and not on their environmental Accessibility Code. This Decree 135, Law 20/1991, of 25 November, on the promotion of 25/11/1991 Catalonia This establishes the structure of contents which the conditions. implemented in Catalonia, legally established accessibility and removal of architectural obstacles. other autonomous legislation will follow. The LISMI was configured as a for the first time the landmark decision that framework law that defined the general all newly purchased buses would have low Decree 135/1995, of 24 March, on the deployment of 24/03/1995 Catalonia Implementation of Law 20/1991. guidelines for action and that established platforms. However, following its own Law 20/1991, of 25 November, on the promotion of precepts that the autonomous communities, pioneering line, TMB had already purchased accessibility and removal of architectural obstacles, according to Article 148 of the Constitution the first low-platform bus in 1992. and approval of the Catalonia Accessibility Code. and its respective statutes of autonomy, later Despite this, and as a consequence of Law 51/2003, of 2 December, on equality of 2/12/2003 Spain In the state legal sphere, the model of simple developed by passing their own respective the fact that the various autonomous laws on opportunities, non-discrimination and universal removal of obstacles is overcome and the model accessibility (LIONDAU). of universal accessibility and design for all is laws and regulations. accessibility presented problems in terms of introduced. The Basque Country was a pioneer at fulfilment and applicability, and that they Royal Decree 1544/2007, of 23 November, which 23/11/2007 Spain This regulates some aspects already regulated in the time, when it developed two sector- mostly concentrated on alleviating personal regulates the basic conditions of accessibility and the autonomous regulations (although the areas of based decrees. The first, in 1981, was on the conditions and removing obstacles, in 2003 non-discrimination in access and use of the means authority in accessibility are transferred). At the time removal of urban planning obstacles, and the the Spanish government proclaimed Law of transport for the disabled. this document was prepared, this decree was being second, in 1983, approached the removal of 51/2003, of 2 December, on equality of challenged by the Government of Catalonia. architectural obstacles. opportunities, non-discrimination and Law 19/2009 of 26 November, access to the 26/11/2009 Catalonia The purpose of this law is to define the status of In 1984, Catalonia implemented Decree universal accessibility (LIONDAU). environment of people accompanied by assistance assistance dogs and to establish the rights and dogs. obligations of users with disabilities 100/1984, on removal of architectural ——In the state legislative sphere, this law 2. Regulatory and financial framework for Universal Accessibility Master Plan accessibility 172 173

Autonomous University of Barcelona, the inclusion of accessibility measures in the 2.2 The financial framework Accessibility to stations in the metro network September 2005). public transport networks of the Barcelona For many people, this book was a metropolitan region. The specifying of funding for accessibility in Investment in improvements to accessibility at existing benchmark in the application of promotion Summary chart of the evolution of the TMB differs according to whether it is applied stations of the TMB network (in millions of euros) up to 2009 and management of accessibility in the regulatory framework (in chronological order) to the metro or bus networks. L1 204,61 M€ municipal sphere, and influenced the Chronological summary of the principle The new works relating to the vertical conceptual evolution of the accessibility of regulations on accessibility on the accessibility systems—lifts and escalators— L2 19,24 M€ the SAPs, which over time were replaced by international, European, Spanish government are financed by the Ministry of Town and L3 85,85 M€ new, integrated municipal accessibility plans and autonomous community scales: Country Planning and Public Works of the L4 47,74 M€ (IMAP). ——23/03/1982, Law 13/1982, on the social Government of Catalonia, through the L5 31,44 M€ These were aimed at replacing the integration of disabled people, Spain Directorate-General for Land Transport. The L11 2,10 M€ previous model and fully incorporating the ——10/04/1984, Decree 100/1984, on the public company GISA is commissioned with Total 390,97 M€ idea of universal accessibility into local removal of obstacles, Catalonia the works. activity—not only in the urban structure, the ——25/11/1991, Law 20/1991, of 25 November, Furthermore, the refurbishment and Planned investment in actions yet initiated at stations design of buildings, the areas and facilities, on the promotion of accessibility and the maintenance work on staircases, walkways in the existing the TMB network to improve and better adapt them to TMB network accessibility standards but also in the provision of municipal services removal of architectural obstacles, Catalonia and on widening platforms to narrow the gap in-person or by telematic means. In this way, ——24/03/1995, Decree 135/1995, of 24 between platform and metro train, is funded Total 124,21 M€ the IMAPs acted as a gear mechanism March, on the implementation of Law through TMB’s own budget. Planned investment in improving accessibility at the new which enabled complete actions to be taken 20/1991, of 25 November, on the promotion With regard to the adaptations carried stations of the TMB network and universal accessibility to be considered of accessibility and the removal of out on the bus network, whether with ramps New construction L9 195,65 M€ transversally in all urban sector-based architectural obstacles, and approval of the or in the interiors of the vehicles, or the Lengthening L5 Horta-Vall d'Hebron 16,20 M€ policies. Catalonia Accessibility Code info-accessibility system, these are financed As a consequence of the coming into ——20/12/96, Communication of the through TMB’s budget and partly subsidised Lengthening L2 Pep Ventura - Badalona 2,40 M€ force of the Catalonia Accessibility Code— Commission on Equality of Opportunities for by IMSERSO. This is established based on Total 214,25 M€ the legislative administrations defined the Disabled Persons and subsequent resolution the tariffs applied to the users and on funding Source: Villalante Llauradó, M. «Accessibilitat al transport regulations and the city councils were of the Council of Europe from the Government of Catalonia through públic: situació actual». Conference on Universal charged with applying them—in 1996, the ——2/12/2003, Law 51/2003, of 2 December, the current programme contract. Accessibility in Public Transport. Barcelona, 1996-2006 Barcelona Accessibility Plan was on equality of opportunities, non- The investment effort maintained since 28 September 2009. approved in the municipal sphere. This was a discrimination and universal accessibility the nineteen-nineties has also been an great boost for accessibility, both in the city (LIONDAU), Spain important variable in situating public transport and in its metropolitan area. This plan stood ——23/11/2007, Royal Decree 1544/2007,of 23 in Barcelona among the most accessible out for it progressive attitude compared to November, which regulates the basic systems globally and as a benchmark for the rest of Spain and even Europe. conditions of accessibility and non- metropolitan areas in Europe. • During this time, a very important discrimination in access and use of the municipal culture of accessibility was created means of transport for the disabled, Spain in the Barcelona metropolitan area, with (currently being challenged by the regard to both the increase in technical Government of Catalonia). training and in the raising of awareness in the It is worth pointing out, in short, that the transversal management of actions. regulatory framework has been progressing We must emphasise the outstanding role in accordance with the social evolution of the played by the various groups of disabled idea of universal accessibility for everyone. At people in Barcelona during this entire the moment, it may be said that the process. This role has been characterised by necessary conditions exist in the regulatory a consistent fusion of an ambitious and sphere, because the implementation of demanding attitude and the dynamic of a accessibility may become more generalised highly communicative and coherent in its practice. TMB has also always been at relationship with the search for feasible, the forefront of this, and with this master plan realistic global solutions. This protagonism, it aims to formalise its commitment and together with strong institutional consensus provide a definitive boost to full universal and the investment effort maintained, has led accessibility in its network. • to a leading position in Europe with regard to 3. Accessibility within the strategic framework Universal Accessibility Master Plan of TMB 174 175

Accessibility within the TMB is the main public transport operator in It must be emphasised that the CRID leisure transport system in Europe should be 3 strategic framework of TMB Barcelona and Catalonia, with 2 million became a source of consult for TMB from highlighted. journeys daily and over 555 million validations the mid nineteen-eighties onwards. In its But TMB’s policy of social responsibility annually, as of 31 December 2009. beginnings, it was consortium formed by the not only has a local viewpoint. It is also 3.1 TMB and accessibility, a commitment to TMB is the company that manages, on Municipal Institute for People with Disabilities based on the principle of thinking and acting social responsibility behalf of the Metropolitan Transport of Barcelona City Council, Barcelona globally. Thus, through the “asset-lending” Authority (EMT), the Montjuïc funicular Provincial Council, 16 town councils of the programme set out in the Solidarity and Since the city’s first tramline in 1872, or since railway, 8 metro lines and 108 regular bus metropolitan region, ONCE and the ECOM Cooperation Master Plan that TMB produced the constitution of Ferrocarrils Metropolitans lines, which cover Barcelona and ten Federation, which currently includes over 160 in 2009, El Salvador had its first accessible de Barcelona (Barcelona Metropolitan surrounding municipalities. It is also organisations of physically disabled people bus, originating from a loan of TMB buses. Railways) in 1920, and the launch of the new responsible for the most emblematic leisure from all over Spain. This capacity to influence the stable bus lines in 1922, the overall transport transport, such as the Barcelona Bus Turístic In 2000, a continuous collaboration improvement of accessibility in developing network of the Barcelona area has evolved in (Tourist Bus), the Tramvia Blau and the agreement was consolidated and the countries through acts of solidarity has a parallel with urban growth, and in some Montjuïc cable car. immigrant population was included. Its name clearly positive emotional impact on TMB’s cases has anticipated the needs of the Following the nineteen-eighties, a decade was consequently changed (Consortium of employees. This serves as a stimulus citizens and the new ways of understanding that was inaugurated with the International Resources for the Integration of Diversity). In towards offering a better public service every the service that public transport must offer to Year of Disabled Persons, promoted by the 2004, the CRID was integrated into day. the citizens. United Nations, and which featured the Barcelona Provincial Council, and from then To achieve maximum efficiency in the A modern, enterprising metropolis like protestations of disabled groups, the passing on it became the Accessibility Section of responsible management of accessibility, Barcelona needs more than a high-capacity of the accessibility law by the Parliament of Barcelona Provincial Council, which TMB includes within its structure the rail network, well planned and Catalonia in 1991 and the holding of the continues to advise TMB in this area. Universal Accessibility Committee, formed by interconnected, and a strong surface Paralympic games in Barcelona were the Also, all of this progress has been ten working groups, and a position in the line transport network which with its capillary milestones that marked the beginning of a possible thanks to the landmark produced in of command (Head of Corporate Publicity) action is able to reach all neighbourhoods social transformation and of public transport the technical field in the nineteen-eighties in that is responsible for encouraging and and sectors of the population. This operating adapted to the needs of everyone. regard to the way of doing engineering promoting accessibility transversally to all the efficiency also needs to be accompanied by During the nineteen-nineties, TMB calculations: the calculation of finite elements. company’s services, coherently and with a complete and accessible transport model, undertook a series of measures to integrate This change had a decisive influence on the TMB’s final, global objective of guaranteeing in which no-one with functional mobility accessibility into its activities, among which accessibility of buses and made it possible accessible, safe, environmentally friendly, difficulties finds their rights of access to the following stand out: for the first low-platform buses to be built in quality transport for everyone. education, work, health, culture or leisure ——Comparative study of different the nineteen-nineties. limited. metropolitan rail systems around the world Since then, accessibility has been one of The integration of TMB’s projects with ——Feasibility studies on the removal of the central pillars of the company’s policy of the macro-accessibility of the architectural obstacles on lines 1, 3, 4 and 5 social responsibility. To this effect, to date, a surroundings The transport operators: market quotas of FMB. large number of projects have been directed Distribution of validations of journeys made in the greater Barcelona area (EMT) To fulfil Law 20/1991, TMB, in and consolidated on the globality of the TMB TMB’s strategic and operational approach collaboration with the Consortium of bus and metro network, and also on cannot be implemented without bearing in 100 Resources and Documentation for Personal Barcelona’s leisure transport—cable car, mind that accessibility in transport is a chain Independence (now known as the CRID), funicular railway and tourist bus. that can be broken at its weakest link. 80 produced these criteria: The change undergone is an important To achieve the most resistant chain of ——Construction criteria for new one and has some notable landmarks, such accessibility, solutions are needed which can 60 49,9 % infrastructures as in 1992, when the first low-platform buses integrate the various transport systems and ——Construction criteria for the new mobile were incorporated under a concept of guarantee connectivity and which provide the 40 28,6 % materials “design for all”; in 1995, the year in which line necessary coherence to the group of ——Adaptation of the Emergency Plan to the 2 was inaugurated—a new, completely accessibility measures in the region. 20 9,7 % various user typologies adapted metro line; and on 1 January 2007, In the context of this comprehensive 3,0 % 5,9 % 2,8 % ——Plan for adapting the existing when 100% of the TMB bus fleet (1,080 units) vision of macro-accessibility, TMB has 0 infrastructures (prioritisation criteria) became accessible. It should also be always participated in the various

FGC ——Plan for information, signalling, mentioned that everyone can enjoy representation and participation bodies, at Metro Renfe Tram Bus TMB Buses communication and ticketing accessible leisure transport in Barcelona: the different regional levels, among which the Other EMT ——1995: putting into service of the first fact that the cable car has the first certificate following can be highlighted: Source: Transmet Figures 2007 stretch of metro line 2 in accessibility—ISO 170001—obtained by a ——Social Welfare Council 3. Accessibility within the strategic framework Universal Accessibility Master Plan of TMB 176 177

——Executive Board of the Municipal Institute Improvements to the bus stops by 3.2 Strategic plan towards universal coordinate and promote in the organisation for People with Disabilities (IMD) Barcelona City Council accessibility in TMB actions which favour universal accessibility. ——IMD Transport Committee 6. Anticipation, proactivity and innovation. We ——Mobility Committee of Barcelona City As a result of the proposals of the working work proactively; we move forward with the Council group created in 2004, the 2008-2011 3.2.1 needs; we apply the new technologies and ——Spanish Forum for Sustainable Rail Municipal Action Plan includes the execution The seven principles on which TMB’s we monitor them; we are open to new ideas, ——DGTT Accessibility Committee of the Bus Stop Accessibility Plan. Through accessibility policy is founded trends, initiatives and proposals. (Government of Catalonia) this plan, all of the two thousand bus stops in ——Mediate European Project the city are being adapted to general 1. Universal accessibility and design for 7. Leadership and provision of know- It is clear that various projects standards for removing architectural all. As a conceptual reference, we have the how. From our leading position in Europe, channelled into the closest geographical obstacles, with the aim of giving high priority criterion of universal accessibility and design TMB provides its know-how to governments context act as factors that affect TMB’s to public transport by bus and reinforcing the for all. Accessibility is not only for people with and operators (on a local and national scale) actions. Due to their influential role they have chain of accessibility. reduced mobility and design is not a limiting interested in strengthening positive actions had on the company’s actions, three Since this point has been reached, factor. The solutions represent improvements aimed at improving their management of important initiatives can be highlighted and accessibility aspects now integrated into the that can benefit the highest possible number accessibility. • briefly described: the 1996-2006 Barcelona design criteria and form a part of the of users and citizens. Municipal Accessibility Plan, the “door-to- infrastructure projects. door” public transport system and Barcelona Now management and operation 2. Co-responsibility in the chain of 3.2.2 City Council’s improvement plan for bus aspects must be addressed. In order to accessibility. We are working from a global Main milestones and lines of action stops. ensure and consolidate this effort made over standpoint in coordination with the various many years to give value to all the work done actors involved, and we participate in various The company’s efforts in recent years have The 1996-2006 Barcelona Municipal to date and to definitively promote coordination bodies to guarantee that the led to important landmarks being achieved in Accessibility Plan accessibility, TMB has decided to prepare chain of accessibility (public space–transport) the field of accessibility. Many standards the Universal Accessibility Master Plan. is not broken at any of its links. Accessibility have been developed: low-platform buses, During these years, a great investment effort As a result, its actions in this field are is a key component in the design of accommodation inside vehicles, info- was made in public highways, municipal formalised, in both the strategic and infrastructures and in the management of accessibility, validating machines, bridgeable facilities and information systems and operational aspects, and a management services. gaps between platform and metro train, municipal communication. This initiative had structure is developed which has high levels travel plans for blind people, etc. a positive influence on the actions carried out of efficiency as regards its operation, in order 3. Participation of the groups involved. Nonetheless, we must continue developing by TMB and the sense of coherence was to achieve the final goal of TMB’s full The removal of barriers and new designs are or refining certain standards of quality that reinforced. accessibility in the coming years. • carried out by listening to the needs of the can be achieved. various groups and promoting their To do this, TMB aims to continue with The “door-to-door” transport system participation when seeking alternatives, so the following aspects, from a general that quality, highly integrated solutions can approach: In 1978, at a time when accessibility be created. ——Management and operation. With the measures did not exist, Barcelona City Evolution of accessibility Master Plan, the inclusion of accessibility in Council approved the purchase of five 4. Integration, independent living and management and operation is formalised: As the infrastructures offer more Personal Autonomy, microbuses for people with physical less Supplementary Measures will be necessary reduction of the supplementary We will continue to plan its implementation in disabilities and created the special “door-to- measures. We work with a medium-term the form of stages, prioritising and timing the door” public transport service. Today this perspective. As the degree of accessibility projects. Full accessibility will also be Personal autonomy service still exists as a model of personal increases, the supplementary measures will integrated into the systems and protocols of assistance. However, as infrastructures offer be reduced and disabled people will feel civil protection, maintenance and unforeseen more personal independence, more more integrated. In this way, with our new situations The implementation of a bus ramp supplementary measures become actions, we indirectly contribute to improving or the functioning of a lift are essential necessary. Increasingly, people with the quality of life of the people affected by aspects of a quality public service. disabilities have a regular, integrating service. Supplementary them. ——Infrastructures. The accessibility of measures The service will be gradually reduced in public transport is integrated into the design proportion to how the regular lines become Source: Gustems, I. «Accessibilitat al transport públic: 5. Internal transversality. TMB has the criteria and forms part of the infrastructure fully accessible. punts clau de cara al futur». Conference on Universal Universal Accessibility Committee and a projects. Accessibility in Public Transport. Barcelona, 28 specific person in the chain of command ——Info-accessibility. While improvements September 2009. (Head of Corporate Publicity), to transversally have been achieved in the information and 3. Accessibility within the strategic framework Universal Accessibility Master Plan of TMB 178 179

communication systems for people with Basic lines of action in the corporate/ Operational and improvements in accessibility for the citizens. cognitive, hearing and visual difficulties, the transversal field. 4 management framework. The operating structure of the TMB standards of quality in this field are to a large Universal Accessibility Master Plan is profiled extent linked to the technological innovations ——Among TMB’s employees, consolidate The ten key projects in such a way that all actions come under the being constantly produced and to which we awareness of and commitment to universal umbrella of the Universal Accessibility are permanently attentive. accessibility. 4.1 The TMB Universal Accessibility Committee. • ——Public space / transport and ——Provide TMB employees attending to Committee participation. We will continue acting in an citizens with the technical and operational integrated manner throughout the entire know-how of the accessibility systems which The TMB Universal Accessibility Master Plan transport chain. We will reinforce the the company has at its disposal, so that they is aimed at guaranteeing the right of every mechanisms of social participation and can attend to the needs of citizens with citizen to access public transport, without institutional coordination: working groups, functional diversity at all times. discrimination. To bring about this significant users’ committees, etc. ——Adapt the corporate lettering, signalling milestone, the TMB Universal Accessibility From now on the basic lines of action will and information/communication elements to Committee was created on 21 April 2009 at concentrate on three levels: the criteria of universal accessibility and the headquarters of the Management ——Basic lines of action in the bus network integrate the new technologies into them. Committee. ——Basic lines of action in the metro network ——Guarantee full accessibility to TMB work The TMB Universal Accessibility ——Basic lines of action in the corporate/ centres. Committee is formed by technical managers transversal field ——Promote diversity in TMB by increasing the of various company services. It also includes number of people with disabilities on the the head of the Accessibility Section of Basic lines of action in the bus network staff. Barcelona Provincial Council, who is in ——In TMB’s internal culture and in its concept charge of technical consultancy on the TMB ——Establish ramp standards and establish of public service, consolidate awareness of accessibility projects and has been carrying stopping standards to achieve proper and commitment to functional diversity, out ad hoc studies for over ten years. approach to the vehicle and boarding. universal accessibility and design for all. The purpose of the Committee is to ——Guarantee the functioning of the ramp with All these lines of action are implemented adapt the vehicles, the infrastructures and maintenance plans. and specified in the ten key projects we the facilities by undertaking projects and ——Reinforce the information systems at describe in the next chapter. • actions that favour full accessibility and stops. design for all in TMB’s mobility services. ——Attend to unforeseen situations. Its basic objectives are: ——Guarantee suitable professional skills with ——Establish the objectives of accessibility training plans aimed at the people operating that must be achieved. in the bus network. ——Organise the actions to achieve maximum effectiveness and efficiency in the provision Basic lines of action in the metro of universal accessibility, in order to network progressively attain higher quality standards. ——Provide incentives for coordinated work ——Solve the problem of the gap between the among the various projects and services platform and the metro train (widening of involved. platforms). ——Develop management instruments that ——Adapt the walkways for people with visual include the accessibility indicators in TMB’s impairments. quality standards. ——Ensure full functioning of lifts, and reduce ——Maintain dialogue with users, repair times as much as possible. organisations representing the various ——Guarantee info-accessibility to the metro interest groups and institutions. Get to know infrastructures and trains. their needs and expectations and their ideas ——Guarantee suitable professional skills with for improvement, so the we can provide the training plans aimed at the people operating best response in terms of accessibility. in the bus network. ——Compare experiences with other operators and governments and participate in common initiatives for sharing experience gained and 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 180 181

Universal Accessibility Committee 4.2 The ten key projects We will now describe each of the projects following a single management External assessment To achieve theses objectives, TMB has structure, in which there are identified: (Barcelona Provincial identified and defined ten key accessibility ——The name of the project Council) projects, and has designed a structure of ten ——The description of the project working groups which are respectively ——The current situation Chief officer of the responsible for carrying them through. ——The foreseen action plan (actions and Bus Projects President's office Corporate Projects The quantity of accessibility actions in timing) 1. Ramps Department of Communications 8. Training these ten projects is justified by the fact that ——The distribution of roles and and Institutionals Relations 2. Info-accessibility 9. Corporate info. they provide a response to TMB’s challenges responsibilities Department of Corporate Publicity and PR 3. Action protocols 10. Diversity on this matter and are connected with the ——The indicators • Head of Corporate Publicity possible improvement actions: ——They act on the elements that have the most impact on improving accessibility in the network. Metro Projects ——They include all the elements that affect 4. Infrastructures usability and the users’ trust. 5. Lifts ——They consider the globality of TMB’s 6. Info-accessibility challenges with regard to infrastructures, 7. Public security mobile materials and services in the field of accessibility. Working groups for 10 key projects These categories are grouped into three categories: Two of a direct, operational External Interest Groups nature, aimed at achieving universal Society Governments Organisations Beneficiary accessibility on the bus (three projects) and and operators Groups on the metro (four projects), and a third category of a corporate and transversal nature (three projects) aimed at strengthening the integration of the criteria of universal accessibility and diversity into the company’s internal culture. The following is the list of projects:

Bus projects: 1. Access ramps to the bus. 2. Information and communication technology on the bus. Info-accessibility. 3. Management of incidents on the bus.

Metro projects: 1. Infrastructures in the metro. 2. Maintenance of lifts and escalators. 3. Information and communication technology in the metro. Info-accessibility. 4. Public security in the metro.

Transversal corporate projects: 1. Training and raising awareness on diversity. 2. Signalling and corporate information. 3. Management of internal accessibility and diversity in TMB. 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 182 183

4.2.1 Name Bus 2. Information and communication technologies on the bus. Bus projects of project Info-accessibility

Name Bus 1. Description This project includes the development of a technological system to achieve full of project Access ramps to the bus implementation of the information and communication systems, especially effective for visual, hearing and cognitive apprehension on the bus. Description For the purpose of achieving the maximum level of quality in the access ramps to vehicles and in parallel with the study on the gap between platform and Objectives Implement, improve and maintain viable technological alternatives to the metro coach, with the development of this project the correct parameters for information and communication systems on the bus. ramp and access geometry to TMB vehicles are established. Meanwhile, the maintenance protocols are consolidated for obtaining the Current To date, the interior and exterior lettering on the vehicles has been improved. optimum levels of service quality of these ramps. situation The user information points (UIP) have been implemented at bus stops and the user information system (UIS) has been developed. Objectives ——Achieve the maximum level of quality for the access ramps to vehicles. There are also actions in other spheres: ——Define the parameters and ideal geometric models for the access ramps. ——Double bus stop. Identification which warns that there is a blind person at ——Identify the typology of ramp brands and models that meet the established the bus stop. parameters and incorporate these into the provisioning conditions ——Information system at bus stops. Development of new information documents. systematic using new technologies. ——Determine the conditions that must be envisioned on which will be the correct situations in the streets (height of kerb, slopes, finishes, etc.). Planned ACTION ——Prepare maintenance quality protocols. actions ——Implementation of UIP and UIS systems at all bus stops ——Performance of a technical audit of the functioning of the systems Current The entire fleet of low-platform vehicles has been transformed (1,087 ——Monitoring and implementation of new, emerging technological solutions situation vehicles). ——Development of the QR code System 100% of the vehicles have been adapted since 2006. In total, 1,087 vehicles (2009) have ramps of different styles. The interior of the vehicles has been adapted: two reserved areas, safety Responsible Bus Area belts, push-button panels, bars, ticket validating machine, etc. area Production of an improvement study on the access ramps, with a base frame designed ad hoc by technicians from Barcelona Provincial Council, bus Indicators ——Deadlines for completing the actions mobile material technicians and user representatives. ——Number of UIS vehicles in operation ——Number of UIP bus-stops in operation Planned ACTION ——Number of UIP-UIS activations actions ——Definition of the parameters of the ideal vehicle ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) ——Incorporation of the parameters into new purchases ——Adaptation of the fleet ——Definition of the preventive and corrective maintenance protocols of the ramps ——Determining technological systems for detecting faults ——Implementation of counters of the number of times the ramp is activated in service

Responsible Bus Area area

Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Number of times per month that the ramp is activated in service ——Number of incidents detected with the ramps per month ——Number of monthly checks in preventive maintenance ——Number of monthly corrective maintenance actions ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 184 185

Name Bus 3. 4.2.2 of project Management of incidents on the bus Metro projects

Description This project is aimed at providing an optimum service to disabled people who Name Metro 1. may experience some incident while using the bus service. To achieve this, an of project Infrastructures in the metro action procedure has been prepared and implemented in order to optimise service to user when there are incidents involving disabled people. Description The aim of this project is to achieve full accessibility by adapting the infrastructures. The stress is placed in monitoring the plan to implement lifts Objectives ——Adapt an actions procedure in the case of incidents on the bus that affect throughout the network. disabled people, with their respective protocols. It is also necessary to continue our efforts to solve the problem of the gap ——Design and implement an internal training plan. between the platform and the train and to adapt walkways for people with ——Define a plan for dissemination to the citizens. visual difficulties in all stations.

Current Until now we have had clear procedures for incidents with the service in Objectives Achieve full accessibility and the removal of physical obstacles in the metro situation general. infrastructures: Nevertheless, with the adaptation of this specific procedure, TMB has an ——Planning of the works to be carried out in the stations pending adaptation instrument for achieving high standards of quality in the rapid and effective in vertical accessibility. response to any specific incident experienced by people with functional ——Planning of the works to be carried out for widening platforms. diversity. ——Guarantee that the provisional devices (ramps) have the gap between platform and coach problem adequately solved. Planned ACTION ——Adaptation of the walkways in all the metro stations. actions ——Adaptation of a procedure adapted to incidents involving people with functional diversity Current ——A study has been produced and published to define an international ——Production of a “service card” for the user in critical situations situation standard for the gap between platform and coach when boarding, which is a ——Adaptation of the infotip of the database corresponding to the entry of benchmark in Europe (Accessibility Section of Barcelona Provincial Council). incidents experienced by people with functional diversity ——Provisionally, until the platform is widened, access ramps to the first coach ——Training of managers and staff affected by the application of new of the train will be implemented. procedures ——In recent years an investment effort has been made in the construction of lifts throughout the metro network; 80% of stations (111 of 138) have a lift; the Responsible Bus Area rest are in progress or are planned. area ——Walkways have been made for people with visual impairments (in 65% of stations). Indicators ——Deadlines for completing the actions (procedure, infotip of the database, implementation of the training plan) Planned ACTION ——Incidents entered in the database actions Preparation of a planning inventory for works of TMB and TMB/GISA: ——Number of actions around critical incidents ——Widening of platforms ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) ——Installation of lifts ——Adaptation of walkways

Responsible Metro Area area

Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Number of accessible stations (lift and accessible platform-train) ——Number of stations with walkways ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 186 187

Name Metro 2. Name Metro 3. Information and communication technologies of project Maintenance of lifts and escalators of project Info-accessibility in the metro

Description A high percentage of stations now have lifts and escalators for people with Description This project refers to the combination of actions to adapt the channels of mobility difficulties. This project achieves accessibility in all stations; information and communication and guarantee info-accessibility in the maintenance actions are optimised; and an efficient system for informing infrastructures and metro trains, especially for visual, hearing and cognitive citizens of incidents is designed. apprehension.

Objectives Optimise the operation of elements of vertical accessibility (lifts and Objectives Achieve 100% info-accessibility in the infrastructure and metro trains, escalators): maintaining viable technological alternatives. ——Reduce the frequency and number of lifts out of service. ——Reduce the average repair time (ART). Current ——To date, a large number of improvements have been made on information ——Provide users with information on incidents. situation and communication in the interior of vehicles, platforms and auxiliary facilities (acoustic and visual next-station communicator, information on screens at Current ——The ART for lifts is 4.38 hours. platforms, etc.). situation ——Preventive maintenance and cleaning actions are in the process of being ——Work is being done on a new image, new features and informative moved to periods outside service hours to increase accessibility. approaches by the metro TV channel and for the screens inside the trains. ——A monitoring of new technological info-accessibility solutions is being Planned ACTION carried out. actions ——Preparation and implementation of the procedure for informing interested ——Development of the Sightos System (communication system for deaf parties of incidents and suspensions that have left lifts out of service through an audiovisual device). ——Change of maintenance and cleaning contracts to out-of-service periods ——The introduction of the "Avicus" system: An acoustic device used when ——Reduction of the ARTs of lifts and escalators some building works are carried out at the metro stations which provides with information to the visually impaired Responsible Metro Area area Planned ACTION actions ——Performance of induction ring pilot trials on platform intercoms, dispensing Indicators ——Deadlines for completing the actions machines and lifts ——Number of incidents ——Adaptation of information provided by public address systems to platforms ——Average repair time for service incidents and trains, and online incorporation into information panels and TV screens. ——Number of journeys by people with reduced mobility per lift ——Development of an info-accessibility audit throughout the metro network ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) Responsible Metro Area area

Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Number of helpline calls ——Entries of incidents in the database ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 188 189

Name Metro 4. 4.2.3 of project Public security in the metro Corporate/transversal projects

Description This project concentrates the actions aimed at providing an optimum service Name Transversal corporate 1. to disabled people who may experience some incident with the metro of project Training and raising awareness on diversity infrastructures and trains. Description This project concentrates the actions aimed at providing TMB employees Objectives ——Obtain a procedure for actions in the case of occurrences in the metro with the awareness and technical know-how necessary to provide a infrastructures and trains, specifically for people with disabilities. quality response in the service TMB provides to citizens with functional ——Incorporate specific measures for people with reduced mobility into the diversities. evacuation plans. ——Define a plan for dissemination to the citizens. Objectives ——Among TMB’s employees, consolidate awareness of and commitment ——Design and implement an internal training plan. to universal accessibility. ——Provide TMB employees attending to citizens with the technical and Current Until now we have had clear procedures for incidents with the service in operational know-how of the accessibility systems which the company situation general. has at its disposal, so that they can attend to the needs of citizens with Under this project, new action systems are being developed, especially for functional diversity at all times. the characteristics of automatic lines in the case of lines 9, 10 and 11, as well ——Ensure that the agents attending to citizens know and can apply the as systems such as the evacuation coach, specific evacuation chairs for action procedures and protocols. people with reduced mobility, assisted rescue areas and trains with frontal ——Enter these contents into the TMB continuous training plan and evacuation. welcoming processes.

Planned ACTION Current In recent years, training actions have been taken in managing differences actions ——Definition of the action procedures and protocols for incidents situation (culture, gender, functional diversity, etc.) and specific workshops on ——Production of a standard online evacuation plan and of another automated attending to and communicating with people with functional diversity in line evacuation plan for people with reduced mobility various groups of the company. ——Production of a “service card” for the user in critical situations ——Training of management and staff affected by the application of the new Planned ACTION procedure actions ——Specific training for metro and bus management staff ——Design, planning and execution of awareness workshops in the metro Responsible Metro Area and in TMB area ——Design, planning and execution of training programmes for the other groups in the company which provide direct assistance to the client Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Introduction of the corresponding module into the Employee Welcome ——Incidents entered in the database Plan ——Number of actions around critical incidents ——Incorporation of specific training in universal accessibility into the ——User satisfaction index (periodic monitoring divided into groups) continuous training plan

Responsible Human Resources Area area

Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Number of training actions in accessibility per group and company ——Number of employees trained in accessibility ——Total number of hours of training in accessibility ——Number of hours of training in accessibility per employee and year ——Results of the assessment survey on accessibility for employees (periodic follow-up divided into groups) ——Results of the dialogue sessions with the main groups of interest (priorities, evaluation of the service, improvement ideas, overall satisfaction) 4. Operational and management framework. The ten Universal Accessibility Master Plan key projects 190 191

Name Transversal corporate 2. Name Transversal corporate 3. of project Signalling and corporate information of project Management of TMB internal diversity and accessibility

Description This project is charged with carrying out the actions necessary to make it Description This project centralises the actions relating to the adaptation of the working possible that all information and corporate communication is accessible to centres in terms of accessibility and promoting an increase in the diversity of everyone, making use of the potential offered by the new technologies. staff.

Objectives ——Adapt the elements of lettering, signalling and corporate information/ Objectives ——Guarantee full accessibility to TMB work centres. communication to the universal accessibility criteria. ——Promote diversity in TMB by increasing the number of people with ——Integrate the new technologies to facilitate access to people with various disabilities on the staff. functional difficulties (sensory, physical, foreigners, elderly people, etc.). ——In TMB’s internal culture and in its concept of public service, consolidate awareness of and commitment to functional diversity, universal accessibility Current ——Prior works have been carried out, such as the bus guide in Braille or and design for all. situation studies for adapting the information at bus stops. ——We are participating in working meetings with the Metropolitan Transport Current Adaptations and refurbishments of workplaces are being carried out in order Authority (EMT) and the Department of Public Roads of Barcelona City situation to adapt them to employees with functional diversities. Council in order to find synergies and common solutions. In 2009, an agreement was signed with the ECOM Federation and la Caixa for the Incorpora (Incorporate) project, with the aim of encouraging technical Planned ACTION support for selecting and integrating people with functional diversity into the actions ——Study and project for a corporate communication system at bus stops staff. using new technologies ——Design and production of a metro guide in Braille Planned ACTION ——Audit of info-accessibility elements in the metro, buses and corporate actions ——Report on accessibility in every work centre where a disabled employee services (website, magazines, etc.) works ——Creation of a research working group on the use of new technologies ——Protocol of requirements for the universal selection of any workplace applied to info-accessibility (social networks, applications for mobile provided by TMB telephones, etc.) ——Information and customer attention centres (ICAC) Responsible Human Resources Area ——Update of the new corporate website with criteria "AA accessibility" area

Responsible Marketing Area Indicators ——Deadlines for completing the actions area ——Number of centres adapted to the functionality requirements of their employees Indicators ——Deadlines for completing the actions ——Percentage of employees covered with accessible surroundings ——User satisfaction index ——Percentage of employees with disabilities compared to total staff and annual development ——Results of the assessment survey on accessibility for employees (periodic follow-up divided into groups) 5. Dialogue-based framework 192 Universal Accessibility Master Plan 193

Dialogue-based framework organisations, operators and the general 5.2 Principal bodies of dialogue and 5 public. participation In this process of dialogue, the leading role of the groups of disabled people and of In the field of accessibility, TMB belongs to 5.1 Dialogue within the framework the organisations that represent them has various representation and participation of TMB’s social responsibility policy been key to our reaching the position we are bodies, at various regional levels, among in and to helping us to advance towards a which we can highlight the following: One of TMB’s main objectives is to near future with full accessibility. strengthen dialogue and the active They have been the real key players. In the municipal context, participation of people directly affected by Thanks to the demands and protests they ——Executive Board of the Municipal Institute the lack of accessibility, in the process of made years ago, when there were only for People with Disabilities (IMD) seeking better solutions. democratic laws that backed up their rights, ——The IMD Transport Committee Without their participation we would not and later, during the last thirty years of ——Prevention, Safety and Mobility Committee be acting directly on their needs, democratic councils, they have contributed of Barcelona City Council expectations and specific priorities and we to adding value to their differences and ——Mobility Agreement of Barcelona City would develop a discriminatory model of capacities, and to achieving that the rest of Council action, without consistency and in the end the population sees that a social not very effective. improvement for them could also represent a In the context of autonomous communities, TMB has always worked with the social improvement for everyone. ——The Accessibility Committee of the dimension of integrating dialogue and The challenge now facing people with Directorate-General for Land Transport participation into its management model. It disabilities is to maintain this position of (Government of Catalonia) focuses this dimension based on two protest when it is time for dialogue, and to ——Mobility Council (Government of Catalonia) viewpoints: regularly use public transport in order to ——From the individual viewpoint: promoting employ their real, day-to-day experience to In the context of the Spanish government, participation is one way where we can all carry out the tasks pending to achieve full ——Spanish Forum for Sustainable Rail exercise our rights and fulfil our duties as accessibility. ——Transport Group of the Spanish Federation citizens. For our part, from TMB we are of Municipalities and Provinces ——From the social viewpoint: participation committed to continuing to promote In the European context, and dialogue are transversal strategies aimed structured means and techniques for ——UITP, the International Association of at achieving the social commitment dialogue which can enable us to maintain Public Transport necessary for applying a policy of periodic follow-ups and channel energies ——Mediate European Project • accessibility in TMB that is integrated with towards management and decision-making the region. in the evolution of: This focus results in clear benefits and ——The needs, expectations and priorities of advantages for everyone and also for the the various groups. organisation. There are two basic reasons ——The perception and evaluation made of that back this up: the first appeals to the TMB’s actions and initiatives. reduction of conflicts, and therefore to the ——The ideas, demands, proposals and minimising of the risks that TMB as a suggestions which help us to improve and company must manage; the second, to the progress. improvement of company results through the ——The analysis of the level of trust in the creation of a capital of trust, i.e. a service offered by TMB. combination of relationships that generate This way, we will be enriching the credibility capable of improving the quality of projects, both in their process and in the the service, of opening it up to “new users” quality of the solutions; we will legitimise the and even of guaranteeing their loyalty. actions we set in motion; and we will In short, all the reasons lead to the advance firmly towards a culture and reality conviction that accessibility to public of universal accessibility. • transport requires dialogue and participation by the principal beneficiaries and also by the other representatives, public administrations, 5. Dialogue-based framework 194 Universal Accessibility Master Plan 195

5.3 Communication channels 5.4 Assessment of the organisations transport is adapted, it eases personal independence in journeys that are necessary The communication and reporting channels M. José Vázquez to reach the place of work, study, leisure and refer to the tools that TMB’s accessibility ECOM, an associated movement made up of free time, etc., under suitable safety chiefs will use to inform, communicate and organisations of physically handicapped conditions, just as for other citizens. An make the various actors involved (internal people independent journey is achieved without the and external) accountable. need to depend on others. In the internal context, this is carried out The improvement in accessibility in TMB has TMB is 80% accessible to visually in a bottom-up direction to the management been substantial. From those initial stages impaired people, and can really be made and government bodies and in a top-down where there was no way to access public 100% accessible. direction to all the employees; and special transport, we have now progressed to being The main improvements as far as our emphasis is placed on the people who, due one of the best networks in Europe. group is concerned are related to achieving a to their functions, whether technical or by However, there is still irregular public transport system that is easy to use— relationship, have a more direct link to the implementation of the measures which travel tickets, validating machines, users most affected due to reasons of guarantee accessibility, especially to the walkways—and especially efficient and accessibility. metro and bus stops—boarding, ticket accessible with regard to signposting and In the external context, information and dispensing and validation systems and information, whether routine or concerning communication mechanisms are applied service to customers with special needs. incidents: accessible website, accessible according to the various segments and For many people with physical telephone, accessible written information, receivers. disabilities, this is the only means that can etc. It is now possible that all information be The attached chart shows a summary of make their mobility and an independent life at the user’s reach by one method or the principal communication channels. In the plan possible. Also, accessible public another—visual, acoustic, tactile, etc. future they will all need feedback transport reduces the comparative financial mechanisms which will become receivers of hardship that affects people with disabilities Fanny Llorens the impact that communication creates in the and their families. ACAPPS, Federation of Catalan Associations field of accessibility generated by TMB. We are working along the right lines, but of Parents and the Deaf Therefore, the specific consultation and for people who still cannot use public dialogue sites necessary to include this transport at their bus stops or lines of Being able to enjoy good communication feedback will be gradually developed. • transport, all of this effort is useless. and correct information contributes to Maximum priority must be given to actions improving the feeling of isolation which deaf which can facilitate basic access to the entire people sometimes experience. Channels of communication in the area of TMB accessibility network and work must be done at the same Progress in recent years has been time on compacting the total of improvement positive, with an obvious improvement Internal tmb Aimed at management ——Management meetings ——Departmental meetings actions that guarantee universal accessibility. caused by the application of technologies ——Periodic reports ——Accessibility Committee which improve communicative accessibility ——Activity Report Teresa Palahí (screens with subtitles and written messages, ONCE illuminated warnings broadcasted Aimed at tmb staff ——Departmental meetings ——Internal campaigns simultaneously with the public address, etc.). ——Bulletins, Intranet, email ——Sector working groups From the time when the first adaptations The TMB staff are more aware, and faced ——Magazine: Gent TMB ——Training seminars were introduced for the group of people with with the difficulties of a deaf person, they try visual disabilities until the present day, it is to improve communication, make an effort to External TMB Aimed at Interest Groups ——Activity Report ——New communication technologies undisputable that the progress of speak more clearly and make themselves ——TMB magazine: Hora Punta ——Meetings with interest groups accessibility has been very positive. Not only understood. ——Metro channel ——Attending seminars and forums have people been made aware of our group, However, there still remain some aspects ——Publication of guides and books ——Presentation at awards but also this has been extended and the that could be improved, for example ——Press releases ——Signing agreements significance of accessibility has been taken information on incidents on the screens; the ——Corporate website ——Dialogue sessions on board. Finally, it has also been possible to fact of having a means of communication if a ——External campaigns transmit this to TMB’s internal culture. deaf person becomes trapped in a lift; the The most important aspect of induction loops for improving communication accessibility is the degree of mobility it with people using hearing aids; the use, provides to the disabled user. When which must be increased, of SMS or email, 5. Dialogue-based framework 196 Universal Accessibility Master Plan 197

etc. In short, all information/communication Pilar Díaz way it is guaranteed that the information and generated by TMB should be available for COCEMFE, Spanish Confederation communication reaches all the users. people with hearing impairments. of People with Physical and Organic The information on the regular Much progress has been made and we Disabilities functioning of the network—origin and are sure that improvements will continue. destination of the vehicle, waiting time, For the group of people with physical etc.— is provided visually. Xavier Trabado disabilities, mobility represents a serious The principal improvements that need FECAFAMM, Catalan Federation of Families problem in their daily lives and our to be made are related to communication of People with Mental Health Illnesses assessment cannot be positive. when there are emergencies or incidents, by Over the years, progress has been made means of the information panels, lifts and A differentiating fact about mentally disturbed which has improved public transport with intercoms with video-camera people is that they are afraid to take the regard to accessibility, but it has been slow communication, or the possibility of sending metro and they prefer to go on the bus so and there still remains a great deal to be text messages to the mobile, etc. that they can see the route, recognise it and improved so that total accessibility may Furthermore, personal attention to the orient themselves better. become a reality. public would require a minimum of Mentally disturbed people can have While the buses have greatly improved knowledge of sign language, or there would good mobility and enjoy discounts such as (despite specific deficiencies in the service of have to be a video-interpreting service the pink card or reduced pink card, a very the platform, suitable service, etc.), we can which could guarantee access to an important and essential fact for the use of say that the metro is improving more slowly, interpreter. This would make communication public transport, since many of these people and many stations are still completely between the deaf person and the TMB staff receive very little financial assistance and inaccessible. possible. • cannot purchase cards that carry no type of Among the improvements that need to discount. be made, we would highlight the need for As areas of improvement, we would proper training to raise the awareness of emphasise the improvement of the old metro drivers, in order to provide suitable treatment stations. of and attention to disabled people, something which must be extended to the Xavier Masllorens rest of the population using proper APPS, Catalan Federation Pro People with advertising, based on an improvement in civil Intellectual Disabilities responsibility in the most basic aspects, such as respect, waiting without making demands, In the last ten years, much work has been priority entry for disabled people, etc. done in relation to physical and sensory It would also be necessary to achieve accessibility. We are on the right road, but the suitable functioning of all the technical we understand that there are some issues improvements made in order to make it a (metro stations on curves, for example) that trustworthy, safe service. The information are yet to be resolved. necessary in order to know exactly which As regards accessibility to stations are adapted and which are not communication for people with an intellectual would also have to be improved. disability and mental illness, there is still more If public transport were totally accessible, to be done. it would mean a great improvement in the In the first place, there is a need for quality of life of these people. training of public assistance staff so that they can communicate with people with Albert R. Casellas intellectual disability if the routine is broken FESOCA, Catalan Federation of the Deaf (malfunctioning of the service, delays, etc.). In the second place, there is need to The needs of people with hearing disabilities adapt the elements of information and are based on the removal of obstacles to communication in the “easy reading” system, communication. Communicative accessibility from the website to signposting, and this is a benefit both for this group and for the would work for everyone. other users of public transport, since in this 6. Bibliographical references 198 Universal Accessibility Master Plan 199

Bibliographical references GUSTEMS, I. Accessibilitat al tren en cadira 6 de rodes. Cap a un estàndard internacional del gap d’embarcament. Barcelona: BARCELONA CITY COUNCIL. Barcelona. Barcelona Provincial Council, December Una ciutat per a tothom. Barcelona: 2009 (“Estudis” Collection). Municipal Institute for People with Disabilities, November 2009. GUSTEMS, I. «Accessibilitat al transport públic: punts clau de cara al futur». ALONSO, F.; SALA, E. La accesibilidad Conference on Universal Accessibility in universal en los municipios: guía para una Public Transport. Barcelona, 28 September política integral de promoción y gestión. 2009. Barcelona: University Institute of European Studies, Autonomous University of ORGANISATION FOR COOPERATION AND Barcelona, 2005. ECONOMIC DEVELOPMENT. Report Panorama de estadísticas del 2007. Rome, ARAGALL, F. De la ciutat sense barreres a la April 2007. ciutat per a tothom. Barcelona: Barcelona Provincial Council, 2002. VILLALANTE, M. «Accessibilitat al transport públic: situació actual». Conference on GENERAL ASSEMBLY OF THE UNITED Universal Accessibility in Public Transport. NATIONS. World Programme of Action Barcelona, 28 September 2009. • Concerning Disabled Persons. Resolution 37/52, of 3 December 1982.

CASAS, R. «L’accessibilitat a TMB. Transport públic per a tothom». Conference on Universal Accessibility in Public Transport. Barcelona, 28 September 2009.

MINISTRY FOR SOCIAL ACTION AND CITIZENSHIP. Diagnòstic sobre l’estat dels serveis socials a Catalunya. Barcelona: Government of Catalonia, 2009.

DEULOFEU, C. «Projecció de futur». Conference on Universal Accessibility in Public Transport. Barcelona, 28 September 2009.

DURÁN BENITO, J. «¿Qué nos falta para la accesibilidad de las personas con movilidad reducida en el transporte publico?». Conference on Universal Accessibility in Public Transport. Barcelona, 28 September 2009.

EUROPEAN CONCEPT FOR ACCESSIBILITY NETWORK (EuCAN). European Concept for Accessibility – ECA 2003. Technical Assistance Manual (text by Francesc Aragall). Luxemburgo, 2003.