Gran Teatre Del Liceu I
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GRAN TEATRE DEL LICEU I: Temporada d'òpera 1983/84 1- CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CENERALJ1i\T DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCI ETAT DEL GliAl'.' TEATIIE DEL LICEU co, 'f <D � ..,. « en c5 Z iñ Ol <.09 en 2: C'")UJ III , ro-u (9 a: lS � O �r:! � � u..,. I- o, t-; Q._C'") cij('\J O Ui� _NOOl «C'") r-- COC'") � ..... ::;;N Z"" «N � i!!� U, >-r-- '" �� en >-Ol - Zco QC'") (f)N U� UJC'") (I:N !:: êñc;;j UJN a: _J �_0 �� al �� .......... NABUCCO Òpera en 4 actes Llibret de Temistocle Solera Música de Giuseppe Verdi (El tercer i quart acte seran interpretats sense interrupció) Divendres, 23 de març de 1984, a les 21 h., funció núm. 44, torn C Diumenge, 25 de març de 1984, a les 17 h., funció núm. 45, torn T a les 'W Dimecres, 28 de març de 1984, 21 h., � funció núm. 46, torn B N W .¡I('oj . � O GRAN TEATRE DEL LICEU , ü ¡ � Barcelona ¡ � I I '!t NABUCCO Nabucco, rei de Babilònia: Antonio Salvadori Ismaele, nebot de Sedecies, rei de Jerusalem: Josep Ruiz Zaccaria, Gran Pontífex dels hebreus: Yevgeny Nesterenko Abigaille, esclava, creguda primogènita de Nabucco: Ghena Dimitrova Fenena, filla de Nabucco: Rosa M.' Ysàs El Gran Sacerdot de Baal: Giancarlo Tosi Abdallo, vell oficial del rei de Babilònia: Conrad Gaspà Anna, germana de Zaccaria: Cecília Fondevila A los 40 años su necesita Riel Director d'orquestra: Romano Gandolfi más algo que gran(Jes promesas Director d'escena: Giuseppe de Tomasi Director del cor: Vittorio Sicuri Este es Ull momento Impcnante en controlado las pruebas clínica, \ Violí concertino: Jaume Francesch Sil vida. Ha ganado ell madurez y han comprobado su poder pan serenidad. BC ha vuelto usted más estimular la regeneración de 11 e.'\i¡2."CIl1C, \' también 511 piel se ha epidermis. Decoracions: Tommaso Gómez, realitzades per «La Veneziana» vuelto mas e xíaeute. Par; que usted pueda preslar Ulli Bottega (Treviso) Por eSQ. ahora necesita una etcncióu SURACfIF atención especial a las necesidade TlV.lTEMENT Vestuari: un cuidado DE JOUR de su la Línel Arrigo (Milà) especial ACT1vEn",v específicas piel: TRI;l,<¡TMENT Suractif presenta tres niveles dI Si 110 la cuida. su piel perderá su tratamiento: cuidados básic(l� LI' I: \ l It \ ("1'1 r a S ORQUESTRA SIMFòNICA l COR elasticidad �. frescura. debido la cuidados especiales y cuidadO! DEL GRAN TEATRE DEL LICEU natural disminución de su capacidad resultedo de más de 20 años de intensivos. :'\0 puede usted obrem para regenerarse. Es el momento de investigación en el desarrollo de la mejores resultados. :\i debe acepta pensar en la Línea Suracnf de eficacia de un ugeme activo. único menos. tratamiento no en a càrrec dels Drs. Xosé Aviñoa i Lancaster. L"n que es, cosmética: el retinol hidrosoluble. Comentaris Roger Alier, sino el Eminentes han Oriol Martorell, del d'Història de l'Art de la gran promesa. dermatólogos [ANCASTfl{ Departament Universitat de Barcelona. CONTINGUT MUSICAL I ARGUMENTAL OBERTURA Les trompes pesaroses ens introdueixen en un món en el qual entraran en lluita dos pobles, el jueu i el babi loni, representats per sengles capdavanters; això expli ca el caire militarista que tenen alguns episodis de l'o bertura, així com les sobtades intervencions apoteòsi ques de l'orquestra. Després d'aquests apunts temàtics, la fusta insinua el que serà al final de l'òpera el mo ment més esperat, el cor de jueus perseguits i a punt d'ésser ajusticiats, tema que és utilitzat de maneres diverses en combinació amb la corda i la fusta. Un dar rer episodi aparegut en «crescendo» i que finalment ex plota en el «tutti» orquestral, amb singular intervenció de la caixa, clou l'obertura que pretén resumir els mo ments més intensos de l'òpera. * * * ACTE 1. «Jerusalem» Els hebreus han estat derrotats pels babilonis de Nabucco i cer quen alguna solució a llur de plorable estat, solució que apor ta el pontífex Zaccaria presen tant Fenena, filla del rei babilo ni, que ha estat feta presonera. Isrnaele, fill del rei de Jerusa lem se n'ha enamorat i mira d'a lliberar-la quan arriben Nabucco i Abigaille, suposada filla d'a quest. Evitant que Zaccaria es revengi en Fenena, Ismaele l'a llibera, la qual cosa li val l'ana tema del seu poble. 1 � I arriben una altra els hebreus Ens trobem al temple de Jerusalem. En el primer cor Insospitadament, vegada amb llurs al atemorits la els hebreus manifesten el seu estat d'ànim davant la representants temple per pre sència de Nabucco, el entrar al lloc de què estat objectes per part dels babilonis, qual pretén sagrat. ?�sfeta ha� sent tema de l'obertura mentre Zac I Se l'acompassat mvoq�en llur Deu, Jehovah. L'òpera, que compta amb caria s'enfronta al tirà amenaçant amb la mort de Fe un considerable paper dels cors i els concertants -mo Ismaele, amb dels hebreus, tiu que l'havia de fer representable en temps cÍe Qua ne�a, però gran indignació allibera Fenena de la mort. és un vast i com resma- ofereix aquí una de les primeres i més deli L'episodi cor de lluita contra tanca cades intervencions de la massa coral. És tot el poble plex l'opressor que esplèndi dament l'acte. Com era habitual en moments, el que canta, primer feroçment, amb el suport de tot l'or aquests hi ha un sobre un ritme ternari questra, després amb intervencions aïllades de levites primer episodi lent, que va accelerant-se i un inter hebreus i verges, implorant líricament i progressivament segon, desesperad� la intervenció de Nabucco «O il l'ajut A arriba el pontífex romput per vinti, capo ?e .l� divini�at. c(:mtinuació a terra! », més i amb el I introdueix un bri d'esperança en els seus com expressiu esplendorós que juga Zacc:arIa nucli temàtic de l'obertura abans esmentat. patriotes tot presentant Fenena, filla del rei babiloni que en poder dels hebreus pot ser la garantia de llu; davant de l'invasor. Anna, germana de Zac seg�retat ACTE II. «El malvat» Mentre Nabucco està caria també es present a l'escena. Té lloc aleshores la ca ocupat en afers militars Fenena assu vatina «D'Egitto là sui lidi» basada, com és habitual meix la dels en en un ritme ternari que li pro regència país �l composi.tor" �n el seu nom; això molesta Abi porciona un caire lIrIC molt en sintonia amb els valors es creu amb més estètics del moment; la cavatina compta amb el suport gaille que drets a fer-ho, de manera del cor corn la corresponent «cabaletta» «Corne notte per la forma de ma fulgente», apoteòsic en el qual l'aporta que maquina a. �ol !ll0ment tar la seva i CIO esdeve extraordinàriament significativa del germana ocupar .coral la corona. La dels he sentiment patriòtic que conté amagat. presència breus a Babilònia i els vincles Ismaele, fill del rei de Jerusalem, que havia arribat mo afectius uneixen Fenena ments abans confirmant la desfeta de l'exèrcit hebreu, que amb Ismaele acaben per con es queda a amb Fenena; descobrim aleshores que �oles vertir aquella a la fe dels israe estimava Ismaele d'ençà que aquest fou am aq�esta lites. Quan Abigaille té a punt baixador a. la cort L'arribada d'Abígaille, ?e N':lbu�co. el seu pla la falsa suposada filla del rel babiloni, accentua el caràcter líric aprofitant notícia de la mort de Nabucco, del te�cet «lo t'amava», donat que també aquesta sent un aquest arriba victoriós i es pro afecte �nvers el minyó. El concertant compta espec�al clama déu la qual cosa provoca amb ritme dansable sobre el qual van aparei tamb.e un. enorme tensió entre les files xent I desapareixent les veus fins a assolir el moment més dels hebreus i l'aparició d'un brillant quan Fenena, Ismaele i Abigaille canten a cor. senyal diví. Ens trobem ara a les dependències del palau de Nabuc co a Babilònia. Abigaille acaba d'assabentar-se del seu naixement innoble, que li arrenca l'esperança d'heretar el tron de Nabucco. Amb tot, decideix portar endavant un pla per tal d'enderrocar Fenena, que ostenta la re gència de Babilònia mentre el seu pare s'ocupa d'afers militars. Això dóna pas a l'ària de soprano «Anch'io dischiuso un giorno», precedida de breus apunts de la flauta i que melòdicament es vincula amb l'estètica donizettiana; la notícia de l'intent d'alliberament dels presoners hebreus per part de Fenena i el rumor de la mort de Nabucco encenen en els nobles partidaris d'A bigaille l'esperança d'un canvi de corona en favor d'a questa darrera. La «cabaletta» és conduïda per aquestes esperances; es tracta d'un episodi de bravura que compta amb l'aportació del cor, que accentua aquest tret. En un altre indret Zaccaria, acompanyat dellevita porta dor de les taules de la Llei, recita una pregària en la qual pren consciència de la necessitat de desfer-se de l'opressió. Les violes i la corda greu perfilen l'estat d'a bandó en què es troben els desterrats. Entren aleshores els altres levites que s'enfronten a Ismaele el qual in tenta justificar la seva defensa de Fenena, acte que es veu inútil quan els levites descobreixen que la filla de Nabucco ha abraçat plenament la fe israelita. A con tinuació arriba Abigaille disposada a destronar la seva germana amb el suport del poble, però la sobtada pre sència del propi Nabucco desfà els plans de la germana gran.