GRAN TEATRE DEL LICEU I:
Temporada d'òpera 1983/84
1-
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CENERALJ1i\T DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCI ETAT DEL GliAl'.' TEATIIE DEL LICEU co, 'f
NABUCCO Òpera en 4 actes Llibret de Temistocle Solera Música de Giuseppe Verdi (El tercer i quart acte seran interpretats sense interrupció)
Divendres, 23 de març de 1984, a les 21 h., funció núm. 44, torn C
Diumenge, 25 de març de 1984, a les 17 h., funció núm. 45, torn T
a les 'W Dimecres, 28 de març de 1984, 21 h., � funció núm. 46, torn B N W .¡I('oj . � O GRAN TEATRE DEL LICEU , ü ¡ � Barcelona ¡ �
I I '!t NABUCCO
Nabucco, rei de Babilònia: Antonio Salvadori Ismaele, nebot de Sedecies, rei de Jerusalem: Josep Ruiz
Zaccaria, Gran Pontífex dels hebreus: Yevgeny Nesterenko Abigaille, esclava, creguda primogènita de Nabucco: Ghena Dimitrova
Fenena, filla de Nabucco: Rosa M.' Ysàs
El Gran Sacerdot de Baal: Giancarlo Tosi
Abdallo, vell oficial del rei de Babilònia: Conrad Gaspà
Anna, germana de Zaccaria: Cecília Fondevila A los 40 años su necesita Riel Director d'orquestra: Romano Gandolfi más algo que gran(Jes promesas Director d'escena: Giuseppe de Tomasi
Director del cor: Vittorio Sicuri Este es Ull momento Impcnante en controlado las pruebas clínica, \ Violí concertino: Jaume Francesch Sil vida. Ha ganado ell madurez y han comprobado su poder pan serenidad. BC ha vuelto usted más estimular la regeneración de 11 e.'\i¡2."CIl1C, \' también 511 piel se ha epidermis. Decoracions: Tommaso Gómez, realitzades per «La Veneziana» vuelto mas e xíaeute. Par; que usted pueda preslar Ulli Bottega (Treviso)
Por eSQ. ahora necesita una etcncióu SURACfIF atención especial a las necesidade TlV.lTEMENT Vestuari: un cuidado DE JOUR de su la Línel Arrigo (Milà) especial ACT1vEn",v específicas piel: TRI;l,<¡TMENT Suractif presenta tres niveles dI
Si 110 la cuida. su piel perderá su tratamiento: cuidados básic(l� LI' I: \ l It \ ("1'1 r a S ORQUESTRA SIMFòNICA l COR elasticidad �. frescura. debido la cuidados especiales y cuidadO! DEL GRAN TEATRE DEL LICEU natural disminución de su capacidad resultedo de más de 20 años de intensivos. :'\0 puede usted obrem para regenerarse. Es el momento de investigación en el desarrollo de la mejores resultados. :\i debe acepta pensar en la Línea Suracnf de eficacia de un ugeme activo. único menos.
tratamiento no en a càrrec dels Drs. Xosé Aviñoa i Lancaster. L"n que es, cosmética: el retinol hidrosoluble. Comentaris Roger Alier, sino el Eminentes han Oriol Martorell, del d'Història de l'Art de la gran promesa. dermatólogos [ANCASTfl{ Departament Universitat de Barcelona. CONTINGUT MUSICAL I ARGUMENTAL
OBERTURA
Les trompes pesaroses ens introdueixen en un món en el qual entraran en lluita dos pobles, el jueu i el babi loni, representats per sengles capdavanters; això expli ca el caire militarista que tenen alguns episodis de l'o bertura, així com les sobtades intervencions apoteòsi ques de l'orquestra. Després d'aquests apunts temàtics, la fusta insinua el que serà al final de l'òpera el mo ment més esperat, el cor de jueus perseguits i a punt d'ésser ajusticiats, tema que és utilitzat de maneres diverses en combinació amb la corda i la fusta. Un dar rer episodi aparegut en «crescendo» i que finalment ex plota en el «tutti» orquestral, amb singular intervenció de la caixa, clou l'obertura que pretén resumir els mo ments més intensos de l'òpera.
* * *
ACTE 1. «Jerusalem» Els hebreus han estat derrotats pels babilonis de Nabucco i cer quen alguna solució a llur de plorable estat, solució que apor ta el pontífex Zaccaria presen tant Fenena, filla del rei babilo ni, que ha estat feta presonera. Isrnaele, fill del rei de Jerusa lem se n'ha enamorat i mira d'a lliberar-la quan arriben Nabucco i Abigaille, suposada filla d'a quest. Evitant que Zaccaria es revengi en Fenena, Ismaele l'a llibera, la qual cosa li val l'ana tema del seu poble. 1
� I
arriben una altra els hebreus Ens trobem al temple de Jerusalem. En el primer cor Insospitadament, vegada amb llurs al atemorits la els hebreus manifesten el seu estat d'ànim davant la representants temple per pre sència de Nabucco, el entrar al lloc de què estat objectes per part dels babilonis, qual pretén sagrat. ?�sfeta ha� sent tema de l'obertura mentre Zac I Se l'acompassat mvoq�en llur Deu, Jehovah. L'òpera, que compta amb caria s'enfronta al tirà amenaçant amb la mort de Fe un considerable paper dels cors i els concertants -mo Ismaele, amb dels hebreus, tiu que l'havia de fer representable en temps cÍe Qua ne�a, però gran indignació allibera Fenena de la mort. és un vast i com resma- ofereix aquí una de les primeres i més deli L'episodi cor de lluita contra tanca cades intervencions de la massa coral. És tot el poble plex l'opressor que esplèndi dament l'acte. Com era habitual en moments, el que canta, primer feroçment, amb el suport de tot l'or aquests hi ha un sobre un ritme ternari questra, després amb intervencions aïllades de levites primer episodi lent, que va accelerant-se i un inter hebreus i verges, implorant líricament i progressivament segon, desesperad� la intervenció de Nabucco «O il l'ajut A arriba el pontífex romput per vinti, capo ?e .l� divini�at. c(:mtinuació a terra! », més i amb el I introdueix un bri d'esperança en els seus com expressiu esplendorós que juga Zacc:arIa nucli temàtic de l'obertura abans esmentat. patriotes tot presentant Fenena, filla del rei babiloni que en poder dels hebreus pot ser la garantia de llu; davant de l'invasor. Anna, germana de Zac seg�retat ACTE II. «El malvat» Mentre Nabucco està caria també es present a l'escena. Té lloc aleshores la ca ocupat en afers militars Fenena assu vatina «D'Egitto là sui lidi» basada, com és habitual meix la dels en en un ritme ternari que li pro regència país �l composi.tor" �n el seu nom; això molesta Abi porciona un caire lIrIC molt en sintonia amb els valors es creu amb més estètics del moment; la cavatina compta amb el suport gaille que drets a fer-ho, de manera del cor corn la corresponent «cabaletta» «Corne notte per la forma de ma fulgente», apoteòsic en el qual l'aporta que maquina a. �ol !ll0ment tar la seva i CIO esdeve extraordinàriament significativa del germana ocupar .coral la corona. La dels he sentiment patriòtic que conté amagat. . presència breus a Babilònia i els vincles Ismaele, fill del rei de Jerusalem, que havia arribat mo afectius uneixen Fenena ments abans confirmant la desfeta de l'exèrcit hebreu, que amb Ismaele acaben per con es queda a amb Fenena; descobrim aleshores que �oles vertir aquella a la fe dels israe estimava Ismaele d'ençà que aquest fou am aq�esta lites. Quan Abigaille té a punt baixador a. la cort L'arribada d'Abígaille, ?e N':lbu�co. el seu pla la falsa suposada filla del rel babiloni, accentua el caràcter líric aprofitant notícia de la mort de Nabucco, del te�cet «lo t'amava», donat que també aquesta sent un aquest arriba victoriós i es pro afecte �nvers el minyó. El concertant compta espec�al clama déu la qual cosa provoca amb ritme dansable sobre el qual van aparei tamb.e un. enorme tensió entre les files xent I desapareixent les veus fins a assolir el moment més dels hebreus i l'aparició d'un brillant quan Fenena, Ismaele i Abigaille canten a cor. senyal diví. Ens trobem ara a les dependències del palau de Nabuc co a Babilònia. Abigaille acaba d'assabentar-se del seu naixement innoble, que li arrenca l'esperança d'heretar el tron de Nabucco. Amb tot, decideix portar endavant un pla per tal d'enderrocar Fenena, que ostenta la re gència de Babilònia mentre el seu pare s'ocupa d'afers militars. Això dóna pas a l'ària de soprano «Anch'io dischiuso un giorno», precedida de breus apunts de la flauta i que melòdicament es vincula amb l'estètica donizettiana; la notícia de l'intent d'alliberament dels presoners hebreus per part de Fenena i el rumor de la mort de Nabucco encenen en els nobles partidaris d'A bigaille l'esperança d'un canvi de corona en favor d'a questa darrera. La «cabaletta» és conduïda per aquestes esperances; es tracta d'un episodi de bravura que compta amb l'aportació del cor, que accentua aquest tret. En un altre indret Zaccaria, acompanyat dellevita porta dor de les taules de la Llei, recita una pregària en la qual pren consciència de la necessitat de desfer-se de l'opressió. Les violes i la corda greu perfilen l'estat d'a bandó en què es troben els desterrats. Entren aleshores els altres levites que s'enfronten a Ismaele el qual in tenta justificar la seva defensa de Fenena, acte que es veu inútil quan els levites descobreixen que la filla de Nabucco ha abraçat plenament la fe israelita. A con tinuació arriba Abigaille disposada a destronar la seva germana amb el suport del poble, però la sobtada pre sència del propi Nabucco desfà els plans de la germana gran. Tota aquesta escena és brodada sobre la presèn cia dels cors a que atorguen l'episodi una gran dosi de majestuositat, entre els crits del poble que vol la mort dels hebreus i les lloances a la figura de Nabucco. Aquest, crescut per la victòria i pel desig de sang del seu poble, es proclama déu i exigeix adoració per part dels oprimits israelites. Es produeix aleshores una mani festació de la còlera divina que fa caure Nabucco a terra, moment que aprofita Abigaille per collir la seva corona i proclamar-se reina. Nabucco i els que l'envolten Virtuosisme acaben l'acte amb l'estupefacció corresponent. enAlta Fidelitat ACTE III. «La proiecias Abigaille aconsegueix fer-se amb la corona babilònica i exerceix el poder amb consi derable duresa, la qual cosa l'ha dut a decidir el sacrifici dels hebreus i de la seva prò pia germana Fenena. Mentre els hebreus esperen el fatal destí canten enyoradissos pensant en llur poble i en llur Déu.
Els nobles i consellers de la cort comenten la duresa de la nova reina, Abigaille, que, aprofitant l'estat lamen table en què ha quedat Nabucco després de la interven ció de la divinitat, governa cruelment el seu poble. Apa reix un nou tema coral l'impacte apoteòsic del qual re sideix en el cant puntejat a càrrec de veus masculines tractades homòfonament. El gran sacerdot de Baal suplica a Abigaille que doni mort als hebreus i amb ells a Fenena, per haver abra çat la fe dels israelites; l'escena és interrompuda per l'arribada de Nabucco que mostra una palesa debilitat d'esperit i és assetjat per la nova reina per tal que doni el seu consentiment a la mort dels hebreus i, sobretot, de la seva filla Fenena; aquesta darrera mort no plau a ben li con Clase gens Nabucco, que queda sorprès quan Abigaille Viajar confessa que la seva filla ha esdevingut hebrea d'esperit. Per tal d'evitar la mort de Fenena, Nabucco demostra a Abigaille que no és més que una esclava, afirmació que no espanta gens la reina, que vol mantenir la co swissairC rona, ni que sigui a costa de la mort del pare. Amb - P.' 44 Tel.: 215 9100 aquest motiu s'estableix un duo (vOh di qual onta ... ») BARCELONA Gracia, estructurat en dues parts seccionades pel toc de trom petes que assenyalen l'inici de l'ajusticiament dels he breus. ------_ �------�).�y��
les dependències del palau de Ens traslladem ara als camps de treball en els quals Nab��c? r?man tan.cat ·en. I fa consideracions sobre el seu destí; reapa el càstig imposat per la tirania B�bIloma �eb.reus sup�::>rten reix el tema que permet iniciar la darrera de�s reumts entorn del Zaccaria inicien acompassat Abigaille: pontífex intervenció solista de Nabucco, el recitatiu i ària «Son el el cor de la que . paleta v�rdiana, seri� més, c�lebre pur queste mie membra!» la tensió del qual queda ac el pensiero all que compta amb un epi «:Va .sull dor�tI», per l'eco del poble que demana venjança. La SOdI orquestral introductori que conté tots els elements c���uada VISIO de Fenena encadenada i conduïda al suplici intro a els a un esdeveni per preparar espectadors per gran dueix l'ària precedida d'apunts de violoncel i flauta, en el cor canta lentament, sobre una mateixa línia me�t; la qual Nabucco reconeix el Déu de Judà. Com era melòdica, com un poble unit que recorda amb enyora habitual en el gènere, entre la primera i segona part ment l'encís de la seva terra. La repetició del tema pre de hi ha una intervenció, en aquest cas d'Abdallo para vocal -habitual en qualsevol peça coral l'à�ia l'exp�osió que 11 la nova de la revolta dels assiris contra sentiments bastida so porta que VUlgUI despertar patriòtics- en un Abigaille. La «cabaletta» és, conseqüència s epi- bre una melodia ascendent i descendent que deriva en sodi que inicia el desenllaç del drama. ara a tot un:'l modulaci� I?omentània per recuperar, pul Mentre Zaccaria i Fenena caminen al suplici sota els ma, el tema bàsic que és doblat per dibuixos de la corda acords d'una marxa fúnebre, convençuts que obtindran encendre en l'efecte apo q�e .aconsegueixen l'espectador la palma del martiri en benefici de llur poble se senten Encara cor ha esperat. aquest esdevingut pro en teo:I� q1:le de joia que sobten tots els presents. L'escena és totípíc de la tasca verdiana, no cal oblidar el que deu cr�.ts per Nabucco i els seus seguidors que de primer an als cors donizettians, sobretot presents en obres de vaI�a tUVI l'ídol pagà i intercepten els que volien temàtica militar com és el cas de La favorita. en?erroquen les decisions d'Abigaille. No cal dir que, aques La intervenció de Zaccaria animant el seu poble clou acomp�Ir ta actitud, provoca estranyesa en els hebreus' el rei amb caire apoteòsic molt apropiat del� sen l'.acte un. babiloni, a més, decideix el retorn dels deport�ts a Is timents de lluita que nien en el cor dels hebreus. rael la qual cosa desperta desigs de lloança a Jehovah en tots els .presents, que �ntonen un cant «a cappella» molt per al servei ouaresmal per al qual havia ACTE IV. «L'ídol Nabucco ha cercat dels apropiat caigut» l'ajut estat la assiris tal d'evitar la pensada partitura. per Arriba, finalrnent, Abigaille acompanyada de dos sol mort de la seva filla i recu dats; la s'ha ferit de mort i demana perdó perar el tron babiloni. Abi u�urpad.ora a Fenena I suplica a Nabucco que accedeixi a la unió no pot deturar el cop gaille la germana amb Ismaele. Amb el perdó i com i es mata no sense abans de de. se.,-:a miseracio de tots els presents i en un clima animat manar a Fenena i sol perdó israelites feliç final que han obtingut els deportats ' licitar del seu el consen p�l pare l'opera acaba apoteòsicament. timent per tal que aquesta es casi amb l'heroi israelita. XOSÉ AVIÑOA COCINA FRANCESA y CATALANA
CONTENIDO MUSICAL Y ARGUMENTAL
OBERTURA
Las trompas apesadumbradas nos introducen en un mundo en el que entrarán en lucha dos pueblos, el judío y el babilonio, representados por sus más insig nes personalidades; ello explica el aspecto militarista que tiene algunos de los episodios de la obertura así como las inesperadas intervenciones apoteó.sicas de la orquesta. Después de estos apuntes temáticos, la ma dera insinúa el tema que será, al final de la ópera, el más esperado de todos, el coro de judíos perseguidos y a punto de ser ajusticiados, tema que es utilizado Especialidades: Rillettes de salmón de maneras muy diversas en combinación con la ma Bouillabaisse dera y la cuerda. Un último episodio aparecido en Choücroute «crescendo» y que explota finalmente en un «tutti» con intervención de la cierra Polla stre amb llagosta orquestral, singular caja, la obertura que intenta resumir los momentos más in relleno Lenguado tensos de la ópera. con espinacas ,,;'( Pastelería de la casa
ACTO 1. «Jerusalén» Los hebreos han sido derrotados el Junqueras, 10 por los babilonios de Nabucco y buscan solución a su de RESERVAS TEL. 317 80 37 alguna plorable situación, solución que aporta el pontífice Zaccaria pre Abierto domingos sentando a Fenena, hija del rey Cerrado los lunes babilonio que ha sido hecha pri Obert diumenges sionera. Ismaele, hijo del rey de Tancat els dilluns Jerusalén, intenta liberarla cuan do llegan Nabucco y Abigaille su de 13H. a 16H.y puesta hija de éste. Evitando que de 21H. a lH.30 Zaccaria se vengue en Fenena, Is maele la libera, lo que le vale el iii en Via Layetana n?64 (suger-ido) anatema de su pueblo. .------(1;)----._,,,¢
Nos hallamos en el templo de Jerusalén. En el primer Inesperadamente llegan otra vez los hebreos con sus coro los hebreos manifiestan su estado de ánimo ante representantes al templo atemorizados por la presencia la derrota de que han sido objeto por parte de los de Nabucco que intenta penetrar en el lugar sagrado. babilonios e invocan a su Dios Jehovah. La ópera, que Se oye el acompasado. tema de la obertura mientras cuenta con un considerable papel de los coros y los Zaccaria se enfrenta al tirano amenazando de muerte concertantes, -motivo por el que podía ser represen a Fenena pero Isrnaele, con gran indignación de los tada en tiempos cuaresmales-, ofrece de entrada una hebreos, libera a Fenena de la muerte. El episodio es de las primeras y delicadas intervenciones de la masa un vasto y complejo coro de lucha contra el opresor coral. Es todo el pueblo que canta, primero ferozmente, que cierra espléndidamente el acto. Como era habitual con el soporte de toda la orquesta, luego con interven en estos momentos, hay un primer episodio lento, so ciones aisladas de levitas, hebreos y vírgenes, implo bre un ritmo ternario que va acelerándose progresiva rando lírica y desesperadamente la ayuda divina. A mente y un segundo, interrumpido por la intervención continuación llega el pontífice Zaccaria que aporta un de Nabucco «O vinti, il capo a terra!» más expresivo y atisbo de esperanza en su pueblo al presentar a Fenena, espléndido que juega con el núcleo. temático de la ober hija del rey babilonio, que en poder de los hebreos pue tura antes mencionado. de ser la garantía de su seguridad ante el invasor. Anna, hermana de Zaccaria se halla también presente. Tiene lugar entonces la cavatina «D'Egitto là sui lidi» que sigue, como es habitual en el compositor, con ACTO II. «El malvados Mientras Nabucco está ocupa un ritmo ternario que le proporciona un aspecto lírico do en cuestiones bélicas, Fe muy en sintonía con los valores estéticos del momento; nena asume la regencia del la cavatina cuenta con el soporte de la correspondiente país en su nombre; esto mo «cabaletta. «Come notte a sol fulgente», momento apo lesta a Abigaille que se cree teósico en el que la aportación coral se convierte en ex con más derechos para hacer traordinariamente significativa del sentimiento patrióti lo de manera que maquina la co que lleva escondido. forma de matar a su hermana y ocupar la corona. La presen Ismaele, hijo del rey de Jerusalén, que había llegado cia de los hebreos en Babilo momentos antes confirmando la derrota de los hebreos, nia y los vínculos afectivos se queda a solas con Fenena; descubrimos entonces que unen a Fenena con Ismae que ésta amaba a Ismaele desde que el joven fuera le acaban por convertir a embajador en la corte de Nabucco. aquélla a la fe de los israeli La a llegada de Abigaille, supuesta hija mayor de Nabucco tas. Cuando Abigaille tiene acentúa el carácter lírico del terceto «lo t'amava», punto su plan, éste llega vic puesto que también Abigaille siente un especial afecto torioso proclamándose dios, hacia el joven. El concertante cuenta también con un lo que provoca una enorme tensión ritmo. danzable sobre el que van apareciendo y desa entre las filas de los pareciendo las voces hasta llegar al momento más bri hebreos y desata la aparición llante en que Fenena, Ismaele y Abigaille cantan a coro. de una señal divina. ------(�------.....;1"
Nos encontramos ahora en las dependencias del pa lacio de Nabucco en Babilonia. Abigaille acaba de en terarse de su nacimiento innoble que le disipa toda esperanza del trono de Nabucco. A pesar de ello, decide llevar adelante un plan para destronar a Fenena que ostenta la regencia de Babilonia mientras su padre se ocupa de cuestiones militares. Ello da paso al aria de soprano «Anch'io dischiuso un giorno», precedida de breves apuntes de la flauta y que melódicamente se vincula con la estética donizettiana; la noticia del in tento de liberación de los prisioneros hebreos por parte de Fenena y el rumor de la muerte de Nabucco encienden en los nobles partidarios de Abigaille la esperanza de un cambio de corona a favor de esta última. La «cabaletta» es conducida por estas esperanzas; se trata de un episodio de bravura que cuenta con la apor tación del coro que acentúa este carácter. En otro lugar Zaccaria acompañado del levita portador de las tablas de la Ley recita una plegaria en la que toma conciencia de la necesidad de deshacerse de la opresión. Las violas y la cuerda grave perfilan el estado de abandono en que se encuentran los desterrados. En tran entonces los otros levitas que se enfrentan a Is maele quien intenta justificar como puede su defensa de Fenena, acción que se muestra inútil cuando los levitas descubren que la hija de Nabucco ha abrazado plenamente la fe israelita. A continuación- llega Abi gaille dispuesta a destronar a su hermana con la ayuda del pueblo, pero la inesperada presencia del propio Na buceo echa por tierra los planes de la hermana mayor. Toda esta escena está bordada sobre la presencia de los coros que otorgan al episodio una gran dosis de majestuosidad, entre los gritos del pueblo que quiere la muerte de los hebreos y las alabanzas a la figura vic toriosa de Nabucco. Éste, apoyando su énfasis en la vic toria conseguida y en los deseos de sangre de su pueblo, se proclama dios y exige adoración por parte de los oprimidos israelitas. Se produce entonces una manifes- .------��-----�"8-F
tación de la cólera divina que hace caer a Nabucco al señalan el inicio del el toque de trompetas que ajusti- suelo, momento que aprovecha Abigaille para recoger ciamiento de los hebreos. . su corona y reina. Nabucco los le de de los proclamarse y que Nos trasladamos ahora a los campos trabajo rodean acaban el acto con la orden estupefacción correspon hebreos en donde están recluidos ps>r. r<:al �o� diente. Im deportados; reunidos entorno al pontífice Zaccana, el más de la ver cian el que sería cor? paleta cé:e�re con diana, el «Va pensiero sull ah dorati», que c_uenta ACTO III. «La profecía» hacerse contiene todos Abigaille consigue 'un episodio orquestal introductono que con la corona babilónica a los un y los elementos para preparar espectadores para ejerce el con conside el coro canta poder ran acontecimiento coral; lentamente rable dureza, lo le ha lle como que �obre una única línea melódica, pueblo u.mdo que vado a decidir el sacrificio de su tierra. recuerda con añoranza los encantos ?;e L� los hebreos de su vocal y propia del tema prepara la exp�oslOn -hab� hermana Fenena. Mientras los repetición tual en cualquier pieza coral que quiera despertar �entl hebreos el fatal des una melodIa esperan mientos patrióticos- construida sobre .�s enlace cantan con añoranza a deriva en una modulaclOn cendente y descendente que su tierra a su Dios. y momentánea para recuperar, ahora c�:m !llayor de la cuer a tema básico que está doblado por dibujos fuerza,;l Los nobles de la corte y consejeros comentan la dureza en el el apo que consiguen encender espectador efecto de la nueva reina, el la ha Abigaille que, aprovechando teósico Aunque este coro s� convertido e� mentable estado en ha esperado. que quedado Nabucco después de la labor coral de Verdi, no hay que OlVI de la intervención a su prototípico divina, gobierna cruelmente a los sobre todo dar lo que debe coro,s. doniz.e�tianos, pueblo. Aparece un nuevo tema coral como La cuyo impacto apo presentes en obras de tematlc� mI�ltar favo teósico reside en el canto a de las voces a su punteado cargo rita La intervención de Zaccana animando pu�blo masculinas tratadas homófonamente. cie;ra el acto con un carácter apoteósico muy apropiado El gran sacerdote de Baal a dé en el corazon suplica Abigaille que a los sentimientos de lucha que perviven muerte a los hebreos con ellos a Fenena y por haber de los deportados hebreos. abrazado la fe de los israelitas; la escena es interrum pida por la llegada de Nabucco que muestra' una clara debilidad de es asediada la la espíritu y por nueva reina ACTO IV. «El ídolo caído» Nabucco ha buscado dé para que su consentimiento a la muerte de los he ayuda de los asirios p��a breos y sobre todo, de su hija Fenena; esta última evitar la muerte de su hija muerte no a Nabucco babi gusta que queda muy sorprendido y recuperar el trono cuando Abigaille le confiesa que su hija se ha conver lonio. Abigaille no puede tido a la fe hebrea. Para evitar la muerte de Fenena, evitar el golpe y se mata Nabucco demuestra a ésta no Abigaille que es más que no sin antes pedir perdón una afirmación no extraña a la su esclava, que reina que a Fenena y solicitar de quiere mantener la corona aún a costa de la muerte del padre el consentimiento Con este motivo se establece un dúo di case con padre. «(O qual para que ésta se onta ... )>> es tructurado en dos partes seccionadas por el héroe israelita. en del Nabucco permanece encerrado las dependencias acerca de palacio de Babilonia y hace consideraciones ante su posible destino; reaparece el tema acompasado su intervención rior que permite iniciar última solista, rnernbra!» la el recitativo y aria «Son pur queste mie tensión del cual queda acentuada por el eco del pueblo visión de Fenena encadenada que pide venganza. La y conducida al suplicio introduce el aria antecedida por unos apuntes de violoncelo y flauta en la que reconoce Nabucco al Dios de Judá. Como era habitual en el género, entre la primera y segunda parte del aria se Abdallo le sucede una intervención, en este caso de que trae noticias de la revuelta de los asirios contra Abi gaille. La «cabaletta» es, en consecuencia, un episodio de bravura que inicia el desenlace del drama. Mientras Zaccaria y Fenena caminan hacia el suplicio bajo los acordes de una marcha fúnebre, convencidos en beneficio de de que obtendrán la palma del martirio a todos su pueblo se oyen gritos de alegría que extrañan los presentes. La escena es invadida por Nabucco y sus seguidores que destrozan el ídolo babilonio e intercep decisiones tan a los que querían llevar adelante las de Abigaille respecto a los hebreos. No hace falta decir cómo esta actitud provoca extrañeza en los implicados decide el que aumentan su sorpresa al oir que Nabucco retorno de los deportados a su tierra lo que lleva a bor dar un canto de alabanza de todos los presentes, canto cuaresmal «a cappella» muy apropiado para el servicio para el que había sido pensada la partitura. Finalmente llega Abigaille acompañada por dos soldados; a la usurpadora se ha herido de muerte y pide perdón a la unión de su Fenena y suplica del rey que acceda hermana con Ismaele. Con el perdón y la conmiseración ROSA BISBE' ART/DISSENY de todos los presentes y en un clima animado por desterrados is el feliz final que han conseguido los 20 Ganduxer, raelitas, la ópera acaba apoteósicamente. Barcelona 21
. A. Rosa M.' Ysàs Josep Ruiz
Cecilia Fondevila Antonio Salvadori Yevgeny Nesterenko I . pro mUSICa
,� . " ...... �.,.� ��'".J PATRONAT PRO MÚSICA DE BARCELONA XXVI TEMPORADA MUSICAL
ORQUESTRA DE CAMBRA FRANZ LISZT
Dijous, 5 d'abril de 1984, a les 21 h, Giuseppe de Tomasi DEZSO RANKI, piano
MOZART: Divertimento K, 251. Concert per a piano núm. 9, K. 271. Divertimento K. 136, Simfonia núm. 29 en la majar, K, 201.
Di vendres, 6 d' abril de 1984, a les 21 h.
MOZART: Divertimento en fa majar, K, 138 HAYDN: Simfonia núm. 52, en do menor MENDELSSOHN: Simfonia núm. 9, en do menor �r BRAHMS: Tres danses hongareses. I
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Venda de localitats a les taquilles del Palau, d'll a 13 h. i de 17 a 21 h. (dissabtes matí, tancat). Preus especials per a estudiants. GIUSEPPE VERDI
Verdi, considerat per molts la figura cimera de l'òpera italiana, va néixer a Roncole, prop de Bussetto, al que aleshores era el ducat de Parma, el10 d'octubre de 1813 -incidentalment, el mateix any del naixement de Richard Wagner, la figura cabdal, per a molts, de l'ò pera alemanya-. La seva educació musical fou, a l'inici, modesta i poc prometedora, i quan després d'haver do nat proves d'una força de voluntat colpidora, volgué ingressar al conservatori de Milà, la docta institució li va barrar les portes. Verdi fou confiat aleshores pel seu protector, el comerciant Antonio Barezzi, que havia UNION IBERICA esdevingut també el seu sogre, a l'educació musical de Vicenzo un DE SEGUROS GENERALES S.A. Lavigna, ex-deixeble de Paisiello que en aquell moment era mestre «al cembalo» al teatre de la Scala de Milà. Així, per una via secundària, arribà el jove Verdi a dominar els secrets de la composició operística i pogué esperar, després de força temps i activitats, l'o portunitat d'estrenar una òpera a la Scala: Oberta, conte di San Bonifacio, que arribà al famós teatre milanès el 1839. Aquest primer intent, bastant ben acollit pel públic i la crítica, no suposà la fi dels problemes de Verdi, ben al contrari. La mort, de la muller i dels - gairebé seguida, MALLORCA, 279, PRAL. 1." - TEL. 2154690 BARCELONA-S7 seus dos fills, el submergí en un estat de tristor i des coratjament que li dificultaren la creació de l'encàrrec següent, que precisament era una òpera buffa: Un gior no di regno, titulada també Il finto Stanislao. Indubtablement, Verdi no es trobava capacitat, en aquell moment, d'enfrontar-se amb una partitura còmica, i potser aquesta desagradable experiència explica per què Verdi es va allunyar gairebé definitivament del gènere còmic i no el va tornar a tocar fins a la seva darrera òpera, Falstaff, més de cinquanta anys més tard. En tot cas, Un di regno va semblar fer honor al - giorno SOCIAL: 461 BARCELONA-22 DOMICILIO MUNTANER, seu i va nom, caure estrepitosament, fet que va afegir a les preocupacions i el dolor de Verdi el desastre com plementari de quedar-se sense prestigi, ni possibilitat JORQUERA HNOS. PIANOS
Un sello
de incuestionable garantía
en MÚSICA
aparent de sortir del pou fosc en el qual havia caigut. La reacció de Verdi, finalment, fou la de voler tornar a Bussetto i abandonar la carrera tan mal començada a Milà, però l'empresari de la Scala, Bartolomeo Mere lli, amb el qual Verdi havia signat un contracte per tres òperes, va insistir, malgrat tot, a reclamar-li la tercera obra. Aquesta havia d'haver-se titulat Il Pro scritto, però en l'endemig l'empresari es va trobar que el compositor alemany Otto Nicolai, aleshores d'un cert renom a Itàlia, li havia rebutjat l'oferiment per musicar una història bíblica basada en Nabucodonosor i con juminada pel llibretista Temistocle Solera, un aventurer que després en passaria de crespes a Espanya i acaba ria estrenant una òpera amb música pròpia al Liceu de Barcelona, el 1853 (es titulava La hermana de Pelayo). Merelli insistí prop de Verdi i literalment li ficà a la butxaca el text de Solera. Verdi l'agafà de mala gana, però un cop llegit semblà trovar-hi la inspiració que feia temps que li mancava, es va posar a treballar, i pocs mesos després pujava a la Scala aquella òpera bíblica (apta per ésser representada a la Quaresma, quan teòricament els teatres havien de tancar per res pectar l'època de peintència) que, per comoditat, tothom va començar a anomenar pel títol abreujat de Nabucco. Era el 9 de març de 1842. No cal insistir aquí sobre l'èxit fulgurant d'una partitura que treia un partit es pecial de la situació política italiana del Nord, sota el domini austríac, i que sota la capa de la història bí blica era capaç de llençar els cants vibrants d'indepen dència i de lluita contra «lo stranier». No calia ésser gaire llest per comprender-he, i si a això afegim la mú sica inspiradíssima de Verdi tindrem ben entesa la 1 clau del seu èxit. Però un compositor, en aquells anys, no era res sinó s'estava perpètuament a la trinxera, preparant noves HNOS. PIANOS JORQUERA òperes, arranjant les partitures per a les successives 10 • Avda. Feo. Cambó (Avda. Catedral), representacíons, i vigilant que anessin arribant les co Tels. 319 60 96 - 310 69 12 mandes i els llibrets -tasca més difícil que no sem • Vía Layetana, 32 - 34 blava, en febril en calia lluitar cons Bareelona-3 aquella època què tantment contra les suspicàcies de la censura més ob- tusa- i Verdi va haver de treballar intensament els anys següents, obtenint èxits com I Lombardi (una altra fórmula per tal d'obtenir un èxit semblant al de Na bucca), Ernani (1844), Giovanna d'Arco (1845), i, esmen tant només els títols més coneguts, peces destacades com Attila (1846), Macbeth (1847) i I masnadieri (1847),. que ens permeten de veure en les produccions verdia nes la llavor de les seves grans obres posteriors. Aquesta evolució el porta a títols ja un poc més madurs, com, sobretot, la Luisa Miller (1849) i aviat Verdi podrà mirar enrera cap als anys dels seus primers esforços i qualificar-los d'«anni di galera», és a dir, anys en els quals treballava com un condemnat a un presidiari. Mort entre tant Donizetti, i confirmada definitivament la retirada de Rossini, Verdi s'havia convertit ja en el compositor italià més destacat del seu moment. Fins aquest moment encara Saverio Mercadante a Giovanni Pacini haurien pogut discutir-li la preeminència, però quan en el bienni 1851-53 Verdi va llençar al món la tríade genial formada per Rigoletto (1851), Il trovatore (1853), i La traviata (1853), amb tot el que representen de canvi i aprofundiment estilístic, la possible disputa quedava defintivament sentenciada: Verdi era el millor, el més gran dels compositors italians en actiu. Un punt de fatiga sembla planar en la seva obra amb I vespri siciliani (1855) i Simon Boccanegra (1856, refeta el 1881), però amb Un ballo in maschera (1858), La forza del destino (1862) i Don Carlo (1867), Verdi reconfirma la seva vàlua i originalitat. Ara ja compon només de tard en tard: cada òpera nova es fa esperar força anys, i entre tant Verdi reflexiona, a arranja obres antigues, com Macbeth (refeta el 1865). Finalment es decidirà a reemprendre per darrer cop la ploma i en sortiran Aida (1871), el Rèquiem (1874), Otello (1887) i, a l'edat de vuitanta anys, Falstaff (1893), que tanca gloriosament la seva carrera. Encara viuria vuit anys més, per morir pacíficament, el 27 de gener de 1901, a Milà.
ROGER ALIER r- ,if���------
ACATALUNYA
LAVANGUARDIA EL PRIMER GRAN ÈXIT DE VERDI I LA CREACIÓ D'UN ESTIL
Vol dir línia. L'any 1840 Verdi, que comptava 27 anys, havia sofert primera un allau de desgràcies, tant des del punt de vista fa Just on és miliar, la mort de la seva dona i els seus dos fills, com Catalunya. des del punt de vista de la seva carrera artística, sob tadament estroncada pel fracàs de la Un Just on es segona òpera, troba giorno di regno, des del dia de l'estrena. Això el dugué a tancar-se en si mateix i a decidir no escriure més música per la qual cosa intentà aconseguir la cancella LA , VANGUARDIA ció del contracte que el lligava al teatre Alla Scala de Milà d'ençà de l'èxit de la seva primera producció Oberta. Però Merelli, el director del teatre, tenia molta confiança en el jove músic i, volent que hi tornés, no La Vanguardia, el diari més acceptà la renúncia assegurant-li que li estrenaria qual de representatiu Catalunya, sevol obra que escrivís, ja fos Il proscritto, sobre la el de més venda i difusió, qual estava treballant, a qualsevol altra. Verdi mantin manté sempre al dia Catalunya, gué la seva decisió i, installat a Milà, passava les esto i ho fa d'una manera clara, nes llegint coses intranscendents. completa i objectiva: amb Un dia d'hivern, quan Verdi estava passejant per la Ga rigor i veracitat. lleriá de Cristoforis. propera al teatre milanès. es va trobar amb' Merelli, el convidà a anar al teatre. Perquè un país de primera que Pel camí, el en antecedents sobre les línia necessita un diari l'empresari posà seves preocupacions entorn del fet que Nicolai no havia de vanguardia. iniciat la composició d'una òpera per al seu teatre perquè no li agradava el llibret que, amb aquest fi, ttecessite... havia escrit Solera i que, segons l'opinió de Merelli, tenia uns versos molt ben escrits i exceHents situacions dramàtiques que permetien un bon desenvolupament del drama. Per tal d'ajudar Merelli, Verdi li oferí el lli bret de Il proscritto sobre el qual encara no havia es crit encara ni una sola 'nota, 'a canvi del qual l'empre sari li donà el llibret rebutjat per Nicolai per tal que el llegís. El compositor no volia saber res de l'altre llibret, però tant insistí l'empresari que, finalment, l'a gafà i se l'endugué a casa seva; hi arribà de tan mal humor que llencà el llibre sobre la taula de forma vio lenta. La casualitat féu oue el llibre quedés obert preci sament per la plana en la qual hi havien els versos que donarien peu al cèlebre cor «Va pensiero sull'ali dora LES ti». En llegir com de passada aquests versos, va créi NOTÍCIES TAL COM SÓN xer l'interès de Verdi per un text que tocava el pensa ment religiós que tant seduïa el compositor, el qual s'endinsava sovint en lectures bíbliques. En llegí al guns fragments i, finalment, decidit com estava a no ------(�------..,,?
de març només restaren dotze dies per als escriure més musica, el deixà i anar a dormir; les assaigs ge nerals, A de certes dificultats idees suggerides pel llibret li pel desgrat v�)C�ls per, �a�! cont�n,uav�n, ball�nt de la soprano, Verdi obtingué un gran èxit que.' micra cap i, no podent aclucar els ulls, s 1 llegí aIxe,ca t?t e� la seva triomfant carrera artística possibilitant la seva text de cap a peus diverses vegades fms que gairebé posterior creació d'entre qual exem se'l sabé de memòria, Verdi quedà convençut que aquell l� �Il: r�st,e� ?bres plars en la del 1 miciant la llibret podia donar origen a es històr:ia ,genere ,hn,c c�n �n�, �r�n obr�, per� figuració d'un estil propi Sl be va mantingué ferm en la seva decisió 1 l endema torna el q�e ana� pe�fecclO nant i modelant en les estrenes, hi era a llibret a Merelli, el no li ho seguents Ja qual acceptà, Nabucco, El llibre romangué a casa del no se composi�or; �a:p El llibret, com ja s'ha era del cert si s'hi posà tot seguit, a la o el d!t, de, Te�istoc:le Sole,r�, fe�na, �elxa i de bell antuvi es cregue que partia d una Idea origi per un temps; sigui com maig compoma la �igui, pel nal inspirada en l'episodi de l'Antic Testament partitura i en tres mesos, es a dir, abans de començar que narra la de Nebuchadnezzar (en Ita la tardor del 1841, ja estava acabada, Recordant la conquesta per part pr� lià Nabuccodonosor resumit en Nabucco) de Jerusa mesa de Merelli, s'adreçà a l'empresari del teatre mi lem; l'estrena de a París que el lanès oferint-li la nova òpera, però trobà una certa l'òpera pal�sà 11il?re�ista r!= s'havia inspirat també en la sistència per part de Merelli donat que la temporada com,�dIa fr�nces,a �,Amcet J,a Bourgeois, en el Theatre L estava confegida, Estaven tres presentada Amblgu�, ,de, l� pre_vistes estre�e,s, ,Mana francesa el 1836; l'autor lm Padilla de Gaetano Donizetti, Satta de Pacini IOda capital d'aquesta come�Ia cià els pertinents tràmits i aconseguí que se reco lisca de Nini i dues reposicions com Belisario del ma h, neguessin els seus drets sobre l'òpera, Solera ver teix Donizetti i La straniera de Vicenzo Bellini, L'empre sa'�Ha, sificar molt bé, i el seu treball fou molt reexit 1 sari cregué que tantes estrenes en la mateixa tempo _d�l gust del compositor, no sempre fàcil d'acontentar. Urn rada era molt arriscat i proposà al la tempo compositor cament Verdi li féu canviar un duo d'amor entre Fe rada següent, a la prímavera. Verdi no s'hi avingué, nena i Ismael perquè segons l'opinió del perquè sabia que el millor moment era el temps de composit
ALBERT VILARDELL ------��------l����
HISTÒRIA DE NABUCCO
Creada per Verdi en les circumstàncies que s'expliquen a la biografia que figura en aquest mateix programa, Nabucco veié per primer cop la llum de l'escena el 9 de març de 1842, amb un repartiment molt remarca ble: en el paper d'Abigaille figurava la futura segona esposa de Verdi, la soprano Giuseppina Strepponi, que aquells anys estava fent sensació a Milà; en el del baix Zaccaria hi havia el cèlebre baix Prosper Dérivis, con siderat per alguns el millor baix que ha donat França en tot el segle XIX; i en el paper titular, el baríton Giorgio Ronconi. L'èxit de l'obra fou tan gran que després de les vuit re presentacions previstes per a aquella Quaresma, es tor nà a posar en escena en ple estiu i obtingué cinquanta set representacions més fins a la fi de la temporada. Això explica la seva difusió fulgurant: el 3 d'abril de 1843 ja era a l'òpera de Viena (on fou dirigida per Donizetti) i el 2 de maig de 1844 arribava també a Bar celona (Teatro Principal), on fou cantada per Emilia Goggi (Abigaille) i Antonio Superchi (Nabucco), amb el baix català Josep Astort en el paper de Zaccaria. A Barcelona, Nabucco va arribar quan feia pocs .mesos que s'havia estrenat la primera òpera verdiana, Oberta, conte di San Bonifacio, que no havia agradat gens, i potser per això els crítics i el públic van rebre la nova producció de Verdi amb una certa prevenció. Però, tot i no haver-se deixat convèncer del tot, un crític sagaç com el conegut Pau Piferrer no va deixar de comentar que Nabucco era obra d'un «ingenio tal como nadie podía suponerlo en el autor del Cante di San Bonifacio». La carrera de Nabucco continuà amb èxit creixent: el 16 d'octubre de 1845 arribà al Théátre ltalien de París, i exactament dos mesos més tard fou representada al Teatro de la Cruz de Madrid, on també fou molt ben acollida. A Anglaterra, com que hi havia prevenció contra la uti lització de temes bíblics als escenaris dels teatres, cal gué fer una reforma fictícia del text i presentarla pri- ---�----,�?
I .(!
mer sota el títol de Nino (Her Majesty's Theatre, 1846) i quatre anys més tard fou estrenada al Covent Garden també en una versió argumentalment modificada i titu lada el 30 de Anata, maig de 1850. En aquestes repre sentacions figuraren Jeane Castellan, el Nabucco origi nal, Giorgio Ronconi, el baix J-D. Tagliafico com a Zac caria i, detall curiós, d'aleshores jove tenor Enrico Tarnberlick en el paper d'Ismaele, tan poc agraït. L'òpe ra no devia agradar, perquè només fou representada i aquest cop, caldria esperar als nostres dies per tornar a veure Nabucco al Covent Garden, molt més de cent anys després. Mentrestant, Nabucco s'havia estrenat a Nova York (As tor Place Opera House, 1848) i també en aquest cas l'ò pera desaparegué sense deixar rastre a la ciutat fins que el Metropolitan la posà en escena l'any 1960. Tampoc en aquesta darrera ocasió tingué cap èxit, per la manca d'enginy de la producció de Günther Rennert i la inade quació d'alguns dels cantants a llur paper, tot i ésser figures ben destacades de l'art líric. De fet, des de la fi del segle XIX la presència de Nabu eco als teatres europeus també disminuí, però a Itàlia es mantingué en els repertoris, encara que fos aparei xent de tard en tard. Al Liceu de Barcelona, on Nabucco es va estrenar el 24 de maig de 1851, les seves representacions foren relati vament freqüents fins a la 1879-80. temporada - Després 122-124 Tel. 211 2695 seguí una llarga etapa d'oblit que acabà quan, després Saragossa (Zaragoza), de la II Guerra Mundial, els títols oblidats' de Verdi començaren a ésser recuperats innovament apreciats. Actualment Nabucco torna a ésser una òpera freqüent i .... aquí als principals teatres del món. Al Liceu, en con Manteniu i reviviu el goig artístico-musical junt, ha estat representada 60 cops (sense comptar els de la amb la de temporada actual), el darrer dels quals fou el 3 de qualitat exquisida febrer de 1981. En aquesta ocasió la cantaren Ángeles LA RENAIXENÇA Gulín, Franco Bordoni, Bonaldo Giaiotti, Josep Ruiz i Montserrat sota la direcció de Fran Aparici, orquestral Alta catalana cesco M. Martini. gastronomia
R. A. LAPRIMERA CAIXAQRF:RTA. ACATALUNYA
DISCOGRAFIA DE NABUCCO
La present discografia només ofereix les versions co mercials íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: Nabuccodonosor, Ismaele, Zaccaria, Abi gaille, Fenena i a continuació l'orquestra, el cor- i el seu director.
1951 CETRA 1216, ZAFIRO 45 ZOR Paolo Silveri, Mario Binci, Antonio Cassinelli, Ca terina Mancini, Gabriella Gatti. Orquestra i cor de la RAI de Roma. Dir.: Fernando Previtalli.
1965 DECCA 298/300 DECCA, SET 367 i Fundada el 1844. MET/SET actualment DECCA 6799108 (3) Tito Gobbi, Bruno Prevedi, Carlo Cava, Elena Su liotis, Dora Carral. Orquestra i cor de la Staats �ÚLTIMA. oper de Viena. Dir.: Lamberto Gardelli. 1979 CETRA LIVE OPERA LO 16 (3) (d'una represen tació a Nàpols el 1962) Gino Bechi, Gino Sinimberghi, Luciano Neroni, Maria Callas. Orquestra i cor del Teatre de San Carlo de Nàpols. Dir.: Vittorio Gui.
1981 EMI Q 167-003.294/6 . Matteo Manuguerra, Veriano Luchetti, Nicolai Ghiaurov, Renata Scotto, Elena Obraztsowa. Or questra Filharmonia. Cor Ambrosian. Dir.: Ric cardo Muti.
I .If 1982 DG DIGITAL 27410214 (3) (''') Piero Cappuccilli, Plácido Domingo, Evgeny Nes terenko, Ghena Dimitrova, Lucia Valentini-Terrani. Orquestra i cor de l'Òpera de Berlín. Dir.: Giu Entre la primera i l'última hi ha seppe Sinopoli. 140 anys. La primera s'inaugurà el 1844. Lúltima el 1984. Amb l'última tecnologia. Però sense perdre allò primer. 1983 MELODRAM 042 (3) (d'una representació al Me El tracte humà de Caixa de Barcelona. tropolitan de Nova York el 1960) Especialment ara. Quan els Caixers de Caixa de Barcelona són automàtics. Cornell Mac Neil, Eugenio Fernandi, Cesare Siepi, Caixa de Barcelona. Aquests 140 anys han Leonie Rosalind Elias. i cor amb la velocitat d 'una fletxa. Rysanek, Orquestra passat del de Nova York. Dir.: Thomas Que sempre ha anat cap a on assenyala. Metropolitan Capamunt. Schippers.
('0,) De l'enregistrament del 1982 n'hi ha una edició en Compact Disc DG 410-512-2. CAIXA DE BARCELONA r------@---_
LA PROPERA ÒPERA
Arribem, novament, a la fi de la temporada operística d'hivern, que sens dubte ha suposat una nova i impor tant fita en la història liceista, per la quantitat impor tant d'èxits artístics assolits. Un dels que hi figurarà, sens dubte, serà l'excelIent versió de la poc coneguda, però vigorosa òpera verdiana AttiZa que tancarà la nos tra temporada.
1, 1, *
AttiZa no és desconeguda, però, del públic liceista, que pogué veure-la a la temporada 1973-74 amb un bon re partiment, encapçalat per Justino Díaz, però el que més es destacà d'aquelles funcions fou la presència infre qüent de Plácido Domingo en el pòdium del director d'orquestra, fet memorable dins la història recent del Liceu.
1, 1,
Enguany AttiZa tindrà també atractius extraordinaris. En primer lloc, la presència dels mateixos artistes que actuen avui, Evgenij Nesterenko i Ghena Dimitrova, en els papers d'Attila i d'Odabella, respectivament. Estava prevista la collaboració del baríton Vicenç Sardinero que no ha estat possible; en el seu lloc intervindrà An tonio Salvadori que, juntament amb Nunzio Todisco acreditarà llur categoria rotunda per als papers ver dians, respectivament en els papers d'Ezio i de Foresto.
1,
I, al capdavant de l'orquestra, també una figura desta cada, que s'ha guanyat l'entusiasme i l'estima del pú blic barceloní en pocs anys: Roberto Abbado, -la di recció del qual, cada cop més rica i matisada ens fa es perar un nou triomf en la interpretació d'aquesta òpera de Verdi, una de les més atractives del seu període jovenívol.
* 1,
Per a aquestes representacions hom comptarà, a més, amb el vestuari sempre exquisit de Fiore, de Milà, i les decoracions del Teatro Regio, de Parma. La direc ció escènica a càrrec de Flavio Ambrosini.
* 1,
Tot aIXO, doncs, fa esperar una clausura de temporada d'una brillantor excepcional. __ r------®------�,,,,,p'
ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR MUSICAL: Eugenio Marco DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró Mi¡mel Ortega Anthony Pappano Javier Pérez Batista Lolita Poveda
APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA l REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP D'ABONAMENT l TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich GENERALITAT DE CATALUNYA SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU SECRETARIA: Josep Delgada Maria Antònia Claramunt María- José García
CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet CAP DE SASTRERIA: Remei Mollor PATRONAT DEL CONSORCI CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez PERRUQUERIA: «Damaret» PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol SABATERIA: Valldeperas Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. Pasqual Maragall PUBLICITAT l PROGRAMES: Publi-Tempo GERENT: Sr. Lluís Portabella NOTES IMPORTANTS: En atenció als artistes i al VOCALS: pú blic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el Honorable Sr. Max Cahner vestir, i es prega la màxima puntualitat; no es per (Generalitat de Catalunya) metrà l'entrada a la sala un cop començada la re Antoni Sàbat (Generalitat de Catalunya) presentació, ni verificar enregistraments, fotografies Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) a filmar escenes de qualsevol tipus. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circums IHma. Sra. Maria Aurèlia Capmany tàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els pro (Ajuntament de Barcelona) grames a els intèrprets anunciats en aquest pro Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) grama. IHm. Sr. Germà Vidal (Ajuntament de Barcelona) Josep. M.' Bricall (Ajuntament de Barcelona) En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Re glament d'Espectacles, és prohibit de fumar als pas Manuel Bertrand (Societat del G. T. del Liceu) sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el l'entrada. Fèlix M: Millet (Societat del G. T. del Liceu) vestíbul de M.' Coronas (Societat del G. T. del Liceu) Josep Accés pel carrer St. Pau, núm. 1, bis, d'ús exclu Maria Vilardell (Societat del G. T. del Liceu) 6. siu per a minusvàlids. Carles Mir (Societat del G. T. del Liceu) PORTADA: Oli de Ramon Casas (Cercle del Liceu). SECRETARI: Adrià Alvarez PRÒXIMES Fl!NCIONS
ATTILA G. Verdi
Ghena Dimitrova Yevgeny Nesterenko Antonio Salvadori Nunzio Todisco Giancarlo Tasi Antoni Lluch
Director d'orquestra: Roberto Abbado Director d'escena: Flavia Ambrosini
Director del cor: Romano Gandolfi Director adjunt de cor: Vittorio Sicuri Decoracions: Teatro Regio (Parma) Esbossos del vestuari: Nica Magnarii Realització del vestuari: Sastreria Tirelli-Roma
Diumenge, 1 d'abril, 17 h., funció núm. 47, torn T
Dimarts, 3 d'abril, 21 h., funció núm. 48, torn A
Funció de CaZa Divendres, 6 d'abril, 21 h., funció núm. 49, torn B