25313 Cmp.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 eiB CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona GALERlASestilo. Marcando Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona MADRID. Callao. BARCELONA. Puerta det Angel. Diagonal Goya. Arapues. Vaguada. Serrano Teatre del Liceu PALMA DE MALLORCA • VALENCIA. ALICANTE· MURCIA· ALBACETE I Y ALBACETE II Societat del Gran ZARAGOZA. OVIEDO. VALLADOLID· VITORIA • BILBAO. BURGOS· EIBAR • LAS PALMAS· SANTA CRUZ DE TENERIFE· SEVILLA. CORDOBA· GRANADA· JAEN • CADIZ· BADAJOZ DON BENITO. ® Lucrezia Borgia Òpera en 1 pròleg i 2 actes Text de Felice Romani Música de Gaetano Donizetti Funció de Gala Dimecres, 31 de maig, a les 21 h., funció núm. 82, torn B Dissabte, 3 de juny, a les 21 h., funció núm. 83, torn e Dimecres, 7 de juny, a les 21 h., funció núm. 84, torn D Diumenge, 11 de juny, a les 17 h., funció núm. 87, torn T JOYEHOS Dimecres, 14 de juny, a les 21 h., funció núm. 88, torn A F Pérez Cabrero, 4 Tel. 2013300 Barcelona·08021 (junto Turó Porkí ® Lucrezia Borgia Don Alfonso Michele Pertusi Donna Lucrezia Borgia Joan Sutherland Gennaro Alfredo Kraus Maffia Orsini Martine Dupuy Jeppo Liverotto Alfredo Heilbron Don Apostolo Gazella Stefano Palatchi Ascanio Petrucci Manuel Garrido Oloferno Vitellozzo Antoni Comas Gubetta Alfonso Echeverría Rustighello Piero de Palma Astolfo Vicenç Esteve Copero Cristóbal Viñas Herals Josep Manuel Folch Director d'orquestra Richard Bonynge Direcció d'escena Petrika lonesco Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del cor Miquel Ortega Coproducció Teatre La Fenice, Venezia i Teatre de l'Òpera de Nancy Decorats Petrika lonesco Vestuari Tirelli (Roma) Figurinista Florika Malureanu-Meyer Perruqueria Daniel Blanc (Marsella) Sabateria Pompei (Roma) Atrezzo Rancati (Roma) Violí concertino Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL Major de Sarrià, 57 GRAN TEATRE DEL LICEU Tel. 20307 14 Materials d'orquestra G. Ricordi i C. Spa (Milano) PI. de Sarrià, 9 i 10 Tel. 20304 73 08017 Barcelona Contingut argumental Lloc de l'acció: Venècia i Ferrara Època: a principis del segle XVI Pròleg: Terrassa del Palau Grimani a Venècia Hom dóna una festa i un grup de joves assistents, entre els quals es troben Maffio Orsini i Gennaro, mentre fan comentaris sobre el desenvolupament d'aquesta festa, palesen llur admiració per la ciu tat dels dux, planyent-se d'haver de deixar-la l'endemà per acom panyar el noble Grimani a la cort de Ferrara, que regeixen el Duc Don Alfonso i la seva esposa, Lucrezia Borgia. Un altre dels assis tents, anomenat Gubetta, espia al servei de Lucrezia Borgia, afirma que al Palau Ducal de Ferrara hom dóna sovint festes d'una sump tuositat i d'una bellesa encara més gran, però, en esmentar el nom de la Duquessa Lucrezia Borgia, sorgeix com un cop de protesta a càrrec d'aquells que no senten precisament simpatia per a aquesta dama, entre els quals destaca Maffio Orsini, que refereix als presents (<<Nella fatal di Rimini») la batalla de Rimini, en la qual fou ferit, tot salvant la vida gràcies a l'auxili que va rebre del seu amic Gen naro, que ara l'està escoltant i al qual jurà amistat eterna en aquella avinentesa i, també, que mai més no s'allunyaria de la seva compa nyia per tractar de trobar l'ocasió de correspondre al socors decisiu rebut, i afegeix que després de realitzar el jurament tingué una visió ben estranya: se li aparegué un vell d'aspecte sinistre, el qualli pro fetitzà que precisament moriria al mateix temps que Gennaro i per obra de Lucrezia Borgia. Els joves que l'envolten no prenen seriosa ment aquells mots i la tràgica profecia, tot aconsellant-li l'oblit d'aquella rara visió. L'atracció de la brillantor de la festa fa que tot hom abandoni la terrassa, tret de Gennaro, que, cansat, resta endor miscat en un racó. Arriba una dama (Lucrezia Borgia), amb el rostre cobert amb una màscara, que observa amb delectació Gennaro en el seu somni, sense escoltar les recomanacions de Gubetta per tal que no es doni a conèi xer. Lucrezia, però, insisteix en restar, i complaguda per la bellesa i l'aire jovenivol de Gennaro (<<Come è bello!. .. Quale incanto») besa la seva mà, amb la qual cosa el desperta i veu com palesa satisfacció per l'interès que la dama li demostra, tot assegurant-li que el seu cor és encara lliure i oferint-li el seu amor, alhora que recorda la seva adolescència fosca i trista, viscuda al costat d'un pobre pescador napolità (xDi pescator ignobile»), del qual creia ser fill, tot i que des prés va saber que no era així, i afegeix que només estima una dona, la seva mare, a qui, malauradament, no coneix i de la qual posseeix una carta en què li demana que no faci mai res per cercar-la. En ® escoltar aquests mots, Lucrezia s'emociona (xAma tu madre, e tenero sempre per lei ti serba») i tot seguit pretén abandonar eilloc en sen tir que s'acosta un grup de persones, però abans que pugui fer-ho arriben els joves amics de Gennaro per tractar que aquest els acom panyi als salons. Maffio Orsini reconeix Lucrezia Borgia i l'acusa públicament d'haver donat mort al seu germà (<<Maffio Orsini, sig nora, son io»). També Vitellozzo, Liverotto, Petrucci i Gazella, els amics de Gennaro i de Maffio Orsini, retreuen crims i altres accions envers els seus familiars a Lucrezia. Davant d'aquestes acusacions, Lucrezia, a la qual han arrencat la màscara, s'esvaneix, mentre Gen naro s'allunya d'ella amb horror. Acte I Quadre I: Una plaça de Ferrara El Duc Alfonso, gelós de l'evident interès que demostra la seva esposa Lucrezia per Gennaro, ordena a Rustighello que empresoni Gennaro, el qual ha arribat amb el seguici d'una ambaixada veneciana i s'allotja en una petita casa prop del Palau. Alfonso jura venjar allò que creu una ofensa greu a l'honor matrimonial (ccVieni: la mia vendetta è meditata e pronta»). Arriba Gennaro amb els seus arnies Orsini, Live rotto, Petrucci, Gazella i Vitellozzo, dels quals s'acomiada, però amb la decisió de retrobar-se a la festa que donarà la Princesa Negroni, a la qual són convidats tots els components del grup de Venècia, fins i tot l'espia Gubetta, si bé Gennaro, trist per l'abandó familiar, diu que no li interessa gaire aquesta festa, sotmès com està al dubte cruel sobre qui pot ser la seva mare. Els amics es mofen de la seva melan Marc de Cava gia i li retreuen haver-se deixat fascinar per Lucrezia Borgia, fins que en un i demostrar als seus amics ell també Un Gennaro, rampell, per que producto muy espedal. menysprea i odia Lucrezia, es dirigeix cap al Palau dels Borgia i es Destilado del uva orujo de la Parellada borra amb el seu punyalla primera lletra del cognom Borgia. Davant en los tradidonales alambiques de cobre. d'aquest fet, el qual preocupa a tots, els joves s'allunyen i Gennaro entra al seu allotjament. Un gran Marc de Cava Arriba Astolfo, el qual, per ordre de Lucrezia, pretén endur-se Gen deleitar a los más para paladares exquisitos. naro per salvar-lo de la persecució del Duc Alfonso, que està tur Praducdón muy limitada. mentat per la gelosia; però no ho aconsegueix perquè una forta guàr dia comandada per Rustighello s'imposa i captura Gennaro. Quadre II: Sala del Palau Ducal de Ferrara El Duc ordena que Rustighello estigui prest a executar les instruc cions que li donarà amb un signe convingut, tot servint-se, segons sigui el senyal, d'una de les dues àmfores de vi que es troben allà o del seu punyal. Arriba Lucrezia, molt agitada i descomposta, i demana al seu espòs que juri pel seu honor venjar l'ofensa greu que s'ha causat al seu �10JA - ALT PENEDÈS Tel. (93) 890 05 88 Fax 817 02 46 e A V A s H I L l noble cognom en la façana del propi Palau. Respon el Duc que, assa bentat del cas, ja ha pres les mesures oportunes en ordenar la com pareixença del culpable. Tot seguit apareix Gennaro, el qual reco neix ser l'autor de l'afront. Lucrezia, quan veu qui és l'acusat, es desespera i tracta d' evitar, per tots els mitjans, que el Duc ordeni la mort del jove (duet «Come? E dianzi cotanto rigore?»), Malgrat els esforços, no ho aconsegueix, però sí que obté que el seu espòs li prometi que per comptes de morir a mans del botxí, Gennaro serà emmetzinat. Don Alfonso, tot adreçant-se al jove, fingeix perdonar-lo i el convida a beure en senyal de reconciliació, a la qual cosa acce deix Gennaro, a qui Rustighello serveix vi de l'àmfora daurada. El Duc, abans d'abandonar la sala, convida amb mots irònics la seva esposa (o.Guai se ti sfugge un moto») perquè també begui del mateix vi, tot acompanyant així el seu hoste. Quan resten sols, Lucrezia adverteix Gennaro que el vi que ha begut està emmetzinat (xlnfe lice! il veleno bevesti») i li dóna un contraverí que li permetrà evitar els efectes terribles del filtre, tot conjurant-lo perquè, per l'amor que professa a la seva mare, l'absorbeixi ràpidament i fugi sense perdre temps. Després d'un moment de dubte, Gennaro, al qual li costa refiar-se de Lucrezia, fa allò que ella li diu, amb la qual cosa la dama resta tranquilitzada quan veu com el jove deixa el Palau per una porta secreta.