I DUE FOSCARI VERDI Fundació Gran Teatre del PATRONAT President d’Honor Artur Mas i Gavarró PATRONATO Presidente de Honor Artur Mas i Gavarró DE LA President del Patronat Joaquim Molins i Amat DE LA Presidente del Patronato Joaquim Molins i Amat FUNDACIÓ Vicepresident Primer Ferran Mascarell i Canalda FUNDACIÓN Vicepresidente Primero Ferran Mascarell i Canalda Vicepresident Segon José María Lassalle Ruiz Vicepresidente Segundo José María Lassalle Ruiz Vicepresident Tercer Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresidente Tercero Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresident Quart Salvador Esteve i Figueras Vicepresidente Cuarto Salvador Esteve i Figueras Vocals de la Generalitat de Catalunya Vocales de la Generalitat de Catalunya Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés Vocals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Vocales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Vocals de l’Ajuntament de Barcelona Vocales del Ayuntamiento de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputació de Barcelona Vocal de la Diputación de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares Joan Carles Garcia Cañizares Vocals de la Societat del Gran Teatre del Liceu Vocales de la Sociedad del Gran Teatre del Liceu Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla, Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla, Josep M. Coronas i Guinart, Manuel Busquet i Arrufat, Águeda Josep M. Coronas i Guinart, Manuel Busquet i Arrufat, Águeda Viñamata y de Urruela Viñamata y de Urruela Vocals del Consell de Mecenatge Vocales del Consejo de Mecenazgo Luis Herrero Borque, Carlos López Blanco, Luis Herrero Borque, Carlos López Blanco, Leopoldo Rodés i Castañé, Josep Vilarasau i Salat Leopoldo Rodés i Castañé, Josep Vilarasau i Salat

COMISSIÓ President Joaquim Molins i Amat COMISIÓN Presidente Joaquim Molins i Amat Vocals de la Generalitat de Catalunya Vocales de la Generalitat de Catalunya EXECUTIVA Ferran Mascarell i Canalda, Pilar Pifarré i Matas EJECUTIVA Ferran Mascarell i Canalda, Pilar Pifarré i Matas Vocals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Vocales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Montserrat Iglesias Santos, Antonio Garde Herce Montserrat Iglesias Santos, Antonio Garde Herce Vocals de l’Ajuntament de Barcelona Vocales del Ayuntamiento de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputació de Barcelona Vocal de la Diputación de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares Joan Carles Garcia Cañizares Vocals de la Societat del Gran Teatre del Liceu Vocales de la Sociedad del Gran Teatre del Liceu Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla Vocals del Consell de Mecenatge Vocales del Consejo de Mecenazgo Luis Herrero Borque, Josep Vilarasau i Salat Luis Herrero Borque, Josep Vilarasau i Salat

EQUIP Director General Roger Guasch EQUIPO Director General Roger Guasch DIRECTIU Directora Artística General Christina Scheppelmann DIRECTIVO Directora Artística General Christina Scheppelmann Director Musical Josep Pons Director Musical Josep Pons Directora Econòmica i Financera Anna Serrano Directora Económica y Financiera Anna Serrano Director de Comunicació i Rel. Institucionals Joan Corbera Director de Comunicación y Rel. Institucionales Joan Corbera Director de Màrqueting i Comercial Agustí Filomeno Director de Marketing y Comercial Agustí Filomeno Director de RRHH i Serveis Generals Jordi Tarragó Director de RRHH y Servicios Generales Jordi Tarragó Director del Departament Tècnic Xavier Sagrera Director del Departamento Técnico Xavier Sagrera Director del Departament Musical Antoni Pallès Director del Departamento Musical Antoni Pallès

La Fundació del Gran Teatre del Liceu forma part de: La Fundación del Gran Teatre del Liceu forma parte de: 14/15 GRÀCIES GRACIAS

PATROCINADORS /PATROCINADORES

EL PETIT LICEU

PROTECTORS / PROTECTORES

MECENES / MECENAS Abantia BASF Fiatc Assegurances Metalquimia Aena Chocolat Factory Fluidra MRW Almirall Control Demeter Grup Peralada Viaggio Espresso Allianz Seguros Euromadi GVC-Gaesco Vueling Baker & McKenzie Ferroser Laboratorios Ordesa

COL·LABORADORS /COLABORADORES

Altair Management Bon Preu Freixenet Nationale Suisse Consultants Bufete Suárez de Vivero Genebre-Hobby Flower Palex Medical Angelini Catalana Occident GFT Pepsico Axis Corporate Coca-Cola Illy Caffè Port de Barcelona Bacardi Cofely Infor Serunion Banco Mediolanum Eurofragance Lavinia Sogeur Sumarroca

BENEFACTORS / BENEFACTORES

Carlos Abril Josep M. Corrales Pere Grau Maria Reig Macià Alavedra Manuel Crehuet Calamanda Grifoll Francisco Reynés Salvador Alemany Josep Cusí Francesca Guardiola Miquel Roca Josep Balcells Antoni Esteve Maria Guasch Josep Sabé Joaquim Barraquer Magda Ferrer-Dalmau José Manuel Mas Francisco Salamero MITJANS DE COMUNICACIÓ / MEDIOS DE COMUNICACIÓN Núria Basi Maria Font de Carulla Josep Milian Maria Soldevila Manuel Bertran Mercedes Fuster José M. Mohedano Jordi Soler Manuel Bertrand José Gabeiras Carmen Molins Karen Swenson Agustí Bou José Luís Galí Eulàlia Molins Manuel Terrazo Carmen Buqueras Francisco Gaudier Joan Molins Ernestina Torelló ABC Cucha Cabané Lluís M. Ginjaume Josep Ignasi Molins Joan Uriach Barcelona TV Joan Camprubí Ezequiel Giró Pau Molins Marta Uriach Expansión Cristina Castañer Jaume Graell Josep Oliu Josep Vilarasau Guzmán Clavel Francisco A. Granero Sergio Oliveró Maria Vilardell Salvador Viñas 11 Fitxa / Ficha 12 Repartiment / Reparto 16 Argument / Argumento

I due Foscari, un pas previ a la trilogia / 24 I due Foscari, un paso previo a la trilogía András Batta

I due Foscari: entorn la seva gestació/ 29 ewn torno a la gestación de I due Foscari Charles Osborne

I due Foscari al Liceu / 37 I due Foscari en el Liceu Jaume Tribó

Selecció discogràfica / 41 Selección discográfica Javier Pérez Senz

44 Biografies / Biografías

ROH - Catherine Ashmore Patrocinador principal I DUE FOSCARI

Òpera en tres actes de Ópera en en tres actos de Giuseppe Verdi. Llibret de Francesco Maria Piave basat en la novel.la The Two Foscari de Lord Byron Libreto de Francesco Maria Piave basado en la novela The Two Foscari de Lord Byron.

Versió de concert / Versión de concierto

Estrenes / Estrenos 3 de novembre / noviembre de 1844: Teatro Argentina de Roma / Teatro Argentina de Roma 8 de juliol / julio de 1845: Teatre de la Santa Creu de Barcelona / Teatro de la Santa Creu de Barcelona 12 de maig / mayo de 1847: Gran Teatre del Liceu 13 de novembre / noviembre de 1977: Darrera representació al Liceu / Última representación en el Liceu

Total de representacions en la programació del Liceu: 40 Total de representaciones en la programación del Liceu: 40

04 / 2015 Torn / Turno 05 / 2015 Torn / Turno

30 20.00 h - 3 17.00 h T

Dur. aproximada: 2 h. 20 min.

Act 1 - 40 min. · Act 2 - 36 min. · Pausa de 25 min. · Act 3 - 35 min.

liceubarcelona.cat 12 pag. Repartiment / Reparto 13

Temporada 2014/15 abril - maig / abril - mayo 2015

Francesco Foscari Plácido Domingo Direcció musical / Dirección musical Massimo Zanetti

Jacopo Foscari Aquiles Machado Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Lucrezia Contarini Liudmyla Monastyrska Orquesta Sinfónica y Coro del Gran Teatre del Liceu

Jacopo Loredano Raymond Aceto Direcció del Cor / Dirección del Coro Conxita Garcia Barbarigo Josep Fadó Concertino / Concertino Kai Gleusteen Pisana Maria Miró Assistents musicals / Asistentes musicales Vanessa García, Mark Hastings, Véronique Werklé Sobretítols / Sobretítulos Glòria Nogué, Anabel Alenda Fante del Consiglio de’ Dieci Joan Prados

Servo del Doge Xavier Comorera 14 pag. La cita 15

Giuseppe Verdi (1813-1901)

“Adoro l’art, quan estic sol amb les me- ves notes, els batecs del meu cor i les llàgrimes vessen, la meva emoció i plaer són immensos. I l’art del cant és l’art d’unir els sons més bells d’una veu a l’articulació de la pa- raula per a poder trobar tots els colors sol·licitats pel poeta i pel músic. Però cal tenir ànima, comprendre la paraula i ex- pressar-la” Giuseppe Verdi (1813-1901) «Adoro el arte, cuando estoy solo con mis notas, los latidos de mi corazón y las lágrimas caen, mi emoción y placer son inmensos. Y el arte del canto es el arte de unir los sonidos más bellos de una voz a la articu- lación de la palabra para poder obtener todos los colores solicitados por el poeta y por el músico. Pero hay que tener alma, comprender la palabra y expresarla»

Giuseppe Verdi (1813-1901) 16 pag. Argument / Argumento 17

ARGUMENT

Venècia, 1457. Jacopo Foscari, fill del dux de Venècia, Francesco Foscari, ha estat condemnat a l’exili per haver acceptat suposadament un suborn. En el moment de l’inici de l’acció ha tornat a Venècia.

Venecia, 1457. Jacopo Foscari, hijo del dux de Venecia, Francesco Foscari, ACTE I ACTO I ha sido condenado al exilio por haber En el Palau Ducal de Venècia els membres En el Palacio Ducal de Venecia los miembros aceptado presuntamente un soborno. del Consell dels Deu (Consiglio dei Dieci) del Consejo de los Diez (Consiglio dei En el momento de iniciarse la acción ha debaten sobre la possible implicació de Dieci) deliberan sobre la posible implicación regresado a Venecia. Jacopo Foscari en l’assassinat d’un membre de Jacopo Foscari en el asesinato de un del Consell, familiar del noble Jacopo miembro del Consejo, familiar del noble Loredano. Jacopo Foscari, desolat, espera Jacopo Loredano. Jacopo Foscari, desolado, la sentència tot lamentant-se del seu destí aguarda la sentencia lamentándose de su però lloant la bellesa de la seva ciutat i el destino al propio tiempo que alaba la belleza seu delit per tornar-hi durant el seu exili de su ciudad y su anhelo por regresar durante forçat. su forzado exilio. Lucrezia Contarini, esposa de Jacopo, Lucrezia Contarini, esposa de Jacopo, defensa la innocència del seu marit però defiende la inocencia de su marido pero quan li és comunicada la sentència que cuando le es comunicada la sentencia por condemna Jacopo a exiliar-se novament la cual Jacopo debe partir de nuevo al exilio (ara a Creta) deixa anar tota la seva ira en Creta da rienda suelta a su ira contra los contra els nobles venecians. nobles venecianos. Un cop finalitzat el Consell, els senadors Tras finalizar el Consejo, los senadores loan lloen la justícia veneciana, capaç de la justicia veneciana, capaz de condenar condemnar fins i tot el fill d’un dux. incluso al hijo de un dux. El dux, en les seves estances, sol i Éste último, en sus aposentos, solo y desesperat, es plany de la situació del desesperado, se lamenta de la situación seu fill i de l’assetjament polític que pateix de su hijo y del acoso político que sufre por per part del Consell i és conscient que parte del Consejo, siendo consciente de que hi ha maquinacions contra ell. Lucrezia, hay maquinaciones en su contra. Lucrezia, desesperada, implora al seu sogre que anul·li en su desesperación, implora a su suegro la sentència però el dux (del tot desbordat la anulación de la sentencia pero el dux per la contradicció entre el seu deure d’home (atormentado por la contradicción entre su polític i el seu amor patern) li respon que una deber de hombre político y su amor de padre) carta escrita per Jacopo sembla que l’acusi i responde que una carta escrita por Jacopo que res pot aturar la justícia venenciana. Tots parece acusarle y que nada puede parar la Plácido Domingo a I due Foscari, Los Angeles , 2012. Foto: Robert Millard dos lamenten el destí terrible que persegueix justicia veneciana. Ambos lamentan el terrible / Plácido Domingo en I due Foscari, Los al seu espòs i fill. infortunio que persigue a su esposo e hijo. Angeles Opera, 2012. Foto: Robert Millard 18 pag. Argument / Argumento 19

Plácido Domingo a I due Foscari, Los Angeles Opera, 2012. Foto: Robert Millard / Plácido Domingo en I due Foscari, Los Angeles Opera, 2012. Foto: Robert Millard ACTE III ACTO III

A la plaça de Sant Marc, al capvespre i en En la plaza de San Marcos, al atardecer y en un ambient de festa, la gent s’amuntega un ambiente festivo, la multitud se agolpa per a presenciar una regata que és a punt ante el inminente inicio de una regata. de començar. Jacopo, custodiat pels seus Jacopo, custodiado por sus carceleros, carcellers, s’adreça a la nau que el durà a se dirige a la nave que le llevará al exilio l’exili a Creta. S’acomiada de Lucrezia i li cretense. Se despide de Lucrezia, rogándole prega que consoli el seu pare i que eduqui que consuele a su padre y que eduque a els seus fills virtuosament i que sàpiguen sus hijos virtuosamente y que sepan que es que ell és innocent. inocente. En el seu gabinet, sol i afligit, immers en Solo y afligido en su gabinete, sumido en els seus pensaments, el dux es lamenta sus pensamientos, el dux se lamenta por per la mort anys enrera dels seus tres la muerte años atrás de sus tres hijos y el fills i pel desterrament ara del quart, fet destierro ahora del cuarto, a lo que se une al qual s’uneix la seva desolació en no su desolación por no haberle defendido ante haver-lo defensat davant el Consell. El el Consejo. Es interrumpido por el senador ACTE II ACTO II senador Barbarigo l’interromp: l’informa de Barbarigo, quien le informa de la confesión, la confesió, en el llit de mort, del vertader en su lecho de muerte, del verdadero autor Confinat a la presó estatal Jacopo delira Confinado en la prisión estatal Jacopo delira autor de l’assassinat pel qual Jacopo ha del asesinato por el que Jacopo ha sido en pressentir la seva mort: es considera al presentir su muerte: se considera inocente estat condemnat. Però aquesta expiació condenado. Pero este descargo llega tarde: innocent però sap que el seu pare no podrà pero sabe que nada podrá hacer su padre arriba massa tard: Lucrezia, feta un mar de Lucrezia, bañada en un mar de lágrimas, fer res per salvar-lo. Lucrezia li fa saber que por salvarle. Lucrezia le informa de su nuevo llàgrimes, anuncia que Jacopo, poc després anuncia que Jacopo, al poco de salir de ha estat novament desterrat; el dux, que destierro y el dux, que ha acudido también de sortir de Venècia, no ha suportat tant Venecia, no ha sido capaz de resistir tanto també s’ha presentat al calabós, consola a a la mazmorra, consuela a la infeliz pareja. dolor i ha mort. dolor y ha muerto. l’infeliç parella. Apareix Loredano incitant Aparece Loredano y exhorta al dux a que El Consell dels Deu convoca el dux exigint-li El Consejo de los Diez convoca al dux para al dux que confirmi la sentència. Lucrezia confirme la sentencia. Lucrezia expresa su dimiteixi immediatament. L’ancià reacciona exigirle su dimisión inmediata. El anciano desitja acompanyar el seu espòs a l’exili deseo de acompañar a su esposo en el exilio amb orgull i sentit del deure però, abatut per reacciona con orgullo y sentido del deber pero, però Loredano els recorda que les lleis no pero Loredano les recuerda que las leyes lo la pèrdua del seu fill, finalment renuncia al dada su postración por la pérdida de su hijo, ho permeten. impiden. seu càrrec tot lliurant el seu anell i tocat de finalmente renuncia a su cargo, entregando A la sala del Consell del Palau Ducal En la sala del Consejo del Palacio Ducal dux, símbols del poder ducal. Las campanes su anillo y tocado de dux, símbolos del poder els senadors confirmen l’ordre d’exili de los senadores confirman la orden de exilio de Sant Marc repiquen: ha estat triat un nou ducal. Las campanas de San Marcos tañen: Jacopo, que proclama la seva innocència i de Jacopo quien proclama su inocencia y dux. És membre del llinatge dels Malipiero un nuevo dux ha sido elegido. Es miembro demana clemència al dux, tot i la inflexibilitat solicita clemencia al dux ante la inflexibilidad i, per tant, els enemics dels Foscari, liderats del linaje de los Malipiero y, por tanto, los del Consell, que exigeix que la sentència del Consejo, que exige el cumplimiento de per Loredano, han guanyat la partida. enemigos de los Foscari, capitaneados por s’executi. D’altra banda, també Lucrezia, la sentencia. Por su parte también Lucrezia, Sentint-se desbordat pels aconteixements, Loredano, han ganado la jugada. Desbordado acompanyada dels seus dos fills, s’uneix a acompañada de sus dos hijos, se une a las Francesco Foscari mor evocant el record de por los acontecimientos, Francesco Foscari les súpliques adreçades al seu sogre. Però súplicas a su suegro. Pero el viejo dux ratifica Jacopo. muere evocando el recuerdo de Jacopo. el vell dux ratifica la comdemna. la condena.

20 pag. 21

1 1. Retrat del dux venecià Francesco Foscari de Lazzaro Bastiani, 1457-1460, Museo Civico Correr, Venècia / Retrato del dux veneciano Francesco Foscari de Lazzaro Bastiani, 1457-1460, Museo Civico Co- rrer, Venecia

2. Pintura del Teatro Argentina de Roma, seu de l’estrena de I due Foscari / Pintura del Teatro Argentina de Roma, sede del estreno de I due Foscari ENGLISH SYNOPSIS Venice, 1457. Jacopo Foscari, the son of Francesco Foscari, the Doge of Venice, has spent a period in exile for allegedly accepting a bribe. When the action begins he has just returned to Venice. ACT I

In the Doge’s palace in Venice, the members of the Council of Ten (Consiglio dei Dieci) are discussing the possible involvement of Jacopo Foscari in the murder of one of their number, a relative of the noble Jacopo Loredano. Jacopo Foscari awaits their verdict in anguish, lamenting his destiny but at the same time extolling the beauty of his native city and recalling how he longed to return there from exile. 2 Lucrezia Contarini, Jacopo’s wife, defends her husband’s innocence. When news of the sentence arrives – Jacopo is to be banished to Crete once more – she gives vent to her anger against the Venetian nobility. Once the Council meeting is over, the senators praise Venetian justice, which is capable of condemning even a Doge’s son. The Doge is alone in his apartments, grieving bitterly over his son’s predicament. He complains of the political harassment to which he is submitted by the Council and is aware that there are conspiracies against him. Lucrezia, in her despair, implores her father-in-law to annul the sentence but he is torn between his political duty and his love of his son. A letter Jacopo wrote, he says, lends weight to the charges and Venetian justice must follow its course. Together they deplore the terrible misfortune that hounds Jacopo. 22 pag.

ACT II Jacopo, believing death to be imminent, suffers hallucinations in his cell in the State prison. He considers himself innocent but knows his father can do nothing to save him. Lucrezia tells him he is to be banished once more. The Doge then joins them and consoles them both. Loredano arrives and presses the Doge to confirm the sentence. Lucrezia asks to be allowed to share her husband’s exile but Loredano reminds them that the law prohibits it. In the Council Room in the Doge’s palace, the senators confirm the order of banishment. Jacopo proclaims his innocence and, seeing that the Council is determined to carry out the sentence, appeals to the Doge for mercy. Lucrezia, accompanied by her two children, also pleads with her father- in-law. But the aged Doge ratifies the sentence.

ACT III Evening is falling on Saint Mark’s Square. A festive atmosphere reigns, with crowds rushing towards the starting point of the regatta. Jacopo, escorted by his jailers, is on his way to the ship that will take him into exile in Crete. He bids farewell to Lucrezia, asking her to comfort his father, give his children a virtuous upbringing, and make sure they know he is innocent. The Doge is alone in his quarters, grief-stricken and absorbed in his own thoughts. Sadly recalling that his other three children are already long dead and the fourth is now to be sent into exile, he regrets being unable to defend Jacopo before the Council. His musings are interrupted when Senator Barbarigo brings news that the real perpetrator of the murder for which Jacopo has just been sentenced has made a deathbed confession. But it is too late: Lucrezia, in a flood of tears, announces that Jacopo had barely set sail from Venice when he was overcome by distress and died. The Council of Ten summon the Doge and demand his immediate resignation. The old man reacts with pride, evoking his sense of duty. Ultimately, however, his state of prostration over the loss of his son leads him to step down. He hands over the ring and the ducal hat which are the symbols of the Doge’s power. The bells of Saint Mark ring out: a new Doge has been elected. He belongs to the Malipiero family, a sign that the enemies of the Foscaris, led by Loredano, have been victorious. In the wake of these great calamities, Francesco Foscari dies of grief. His last thoughts are for his son Jacopo. 24 pag. 25

1. Portada de la reducció de la partitura per a cant i piano, editorial Ricordi / Portada de la reducción de la partitura para canto y piano, editorial Ricordi

2. Escut d’armes de Francesco Foscari / Escudo de armas de Francesco Foscari

La rígida integritat del dux i la solitària La rígida integridad del dux y la solitaria I DUE FOSCARI, I DUE FOSCARI, capacitat de resistència en el seu destí de capacidad de resistencia en su destino de mandatari anticipen els trets característics mandatario constituyen un adelanto de los UN PAS PREVI A UN PASO del monarca Felip II a Don Carlos. El rasgos característicos del monarca Felipe finale del duo de l’acte primer –un duo de II de Don Carlos. El finale del dúo del acto LA TRILOGIA PREVIO A LA soprano i baríton entre Lucrezia i el seu primero –un dúo de soprano y barítono en- sogre, el dux- permet preveure, amb la tre Lucrezia y su suegro, el dux- anticipa, (CONSIDERACIONS MUSICALS) seva estructura en forma de cadena i el con su estructura en forma de cadena y su TRILOGÍA seu enorme arc melòdic, el model del gran enorme arco melódico, el modelo del gran András Batta (CONSIDERACIONES MUSICALES) duo entre Violetta i Germont de La traviata. dúo entre Violetta y Germont de La traviata. Musicòleg i president de l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest András Batta L’escena de la presó de l’acte segon, amb la La escena de la prisión del acto segundo, Musicólogo y presidente de seva successió de monòleg dramàtic, duo, con su sucesión de monólogo dramático, Amb la figura de Francesco Foscari, Verdi la Academia Franz Liszt de Budapest tercet i quartet, denota sensibilitat per a la dúo, terceto y cuarteto, muestra sensibili- crea el seu primer protagonista destacat de construcció formal i per a un crescendo ple dad para la construcción formal y para una pare i governant, pare enfrontat al dilema En la figura de Francesco Foscari, Verdi d’emoció, format no massa habitual que farà gradación llena de emoción, formato no que se li planteja en haver de separar les nos presenta su primer papel importante plena justícia al prestigi del jove Verdi. A I due muy habitual que hará honor al prestigio del seves obligacions pròpies d’un ciutadà de padre y gobernante, padre enfrentado Foscari el compositor va experimentar (per joven Verdi. En I due Foscari el compositor de la República Veneciana de les que té al dilema que se le plantea de separar únic cop en la seva vida) amb la tècnica del experimentó (por única vez en su vida) con com a pare del seu fill Jacopo. Sentiments sus obligaciones como ciudadano de la leitmotiv (temes característics en referència el leitmotiv (temas característicos referidos violents i altres contradictoris: amor a la República Veneciana de las que le incumben a persones). Un fúnebre tema en tonalitat a personas). Un fúnebre tema en modo pàtria, venjança, tendresa i amor patern, como padre de su hijo Jacopo. Sentimientos menor, associat de forma continuada a la menor, asociado continuamente al tono de magnífica mostra d’expressió teatral i violentos y otros contradictorios: amor a la d’un solo de clarinet, representa Jacopo un solo de clarinete, representa a Jacopo musical magistralment servida pel geni de patria, venganza, ternura y amor paterno, Foscari, un tema rabiós i enardit a càrrec Foscari, un encabritado y enardecido tema Busseto. magnífica muestra de expresión músico- dels instruments d’ arc Lucrezia i un teixit de instrumentos de arco a Lucrezia y un teatral servida magistralmente por el genio ampul·lós de figures d’instruments d’arc en ampuloso tejido de figuras de instrumen- de Buseto. el registre greu pel dux. tos de arco en el registro grave al dux. 26 pag. La cita 27

Anita Cerquetti, intèrpret de referència en Verdi que al Liceu cantà i , en Leonora de Anita Cerquetti, intérprete de referencia en Verdi que en el Liceu cantó Norma y Aida, en Leonora de Il trovatore

“Per a cantar Verdi és imprescindible tenir uns mitjans vocals generosos, veus amb un color bri- llant, càlid i vibrant. El famós frasseig verdià exi- geix una dicció incisiva i clara, sense oblidar mai l’accentuació justa, més o menys dramàtica; cant legato i mòrbid en la mitja veu sense perdre mai l’homogeneïtat plena del color; vigor, timbre pene- trant i expressivitat per a tantes (i tan famoses) ca- balette. Assolit tot això, en el meu parer, és més fàcil poder afrontar altres compositors, òperes o estils.”

Anita Cerquetti, soprano (1931-2014)

“Para cantar Verdi son indispensables medios vo- cales generosos, voces con un color bruñido, cá- lido y vibrante. El famoso fraseo verdiano precisa de una dicción incisiva y clara, sin olvidar nunca de dar el acento justo, más o menos dramático; can- to legato y mórbido en la media voz sin perder en ningún momento la plena homogeneidad del color; vigor, timbre penetrante y expresividad para tantas (y tan famosas) cabalette. Conseguido esto, en mi opinión, es más fácil poder afrontar otros composi- tores, óperas o estilos.”

Anita Cerquetti, soprano (1931-2014) 28 pag. 29

Retrat de Francesco Maria Piave, col.laborador habitual de Verdi. Autor anònim Retrato de Francesco Maria Piave, habitual colaborador de Verdi. Autor anónimo I DUE FOSCARI: EN TORNO A ENTORN LA GESTACIÓN LA SEVA DE I DUE GESTACIÓ FOSCARI

Charles Osborne Charles Osborne Historiador i crític musical Historiador y crítico musical

Després de l’estrena d’ el març de Tras el estreno de Ernani en marzo de 1844, 1844, Verdi valorà les ofertes rebudes de Verdi estudió las ofertas recibidas de varios diferents teatres italians, entre els quals teatros italianos, entre ellos , la Scala, la Fenice i el Teatro San Carlo de y el Teatro San Carlo de Nápoles. Finalmente Nàpols. Finalment va acceptar la proposta aceptó la propuesta del Teatro Argentina de del Teatro Argentina de Roma d’escriure una Roma de escribir una nueva ópera para ser nova òpera a representar durant la tardor de representada durante el otoño de 1844. Ya 1844. Ja era primavera i no hi havia massa era primavera y no había demasiado tiempo temps per a triar el tema i preparar el llibret. para elegir el tema y preparar el libreto. La primera suggerència de Verdi fou fer La primera sugerencia de Verdi fue una una òpera sobre Lorenzo de Médici però els ópera sobre Lorenzo de Médici pero los censors papals no acceptaren el projecte. censores papales no aceptaron el proyecto. La seva segona suggerència, que sí que Su segunda sugerencia, que sí logró su s’aprovà, fou l’obra de Byron The Two aprobación, fue la obra de Byron The Two Foscari i, atès que l’havia estudiada ja amb Foscari y, puesto que ya la había estudiado Piave l’any anterior abans de decantar-se per con Piave el año anterior antes de inclinarse Ernani, va confiar a l’esmentat llibretista la por Ernani, confió a dicho libretista la tarea de tasca de redactar el llibret, sota la supervisió redactar el libreto, bajo la estricta supervisión estricta del propi compositor, que al maig li del propio compositor, quien en mayo le va escriure: escribió: “Pensa-ho bé i prova de continuar com has “Piénsatelo bien y trata de seguir como has començat. Pel moment tot va perfectament comenzado. Por el momento todo va a la tret d’un petit detall. He observat que, fins perfección exceptuando un pequeño detalle. ara, no es diu res sobre el crim pel qual He observado que, hasta ahora, no se dice es condemna Foscari. Crec que caldria nada sobre el crimen por el que se condena esmentar-ho. a Foscari. Creo que convendría señalarlo. A la cavatina del hi ha dues coses En la cavatina del tenor hay dos cosas que no que no m’agraden: la primera és que, un me gustan: la primera es que, tras acabarla, cop acabada, Jacopo segueix a escena i Jacopo sigue en escena y esto siempre això sempre redueix l’impacte. La segona reduce el impacto. La segunda es que no és que no hi ha cap idea que puguem hay ninguna idea que podamos enfrentar encarar a l’adagio. Escriu un breu diàleg al adagio. Escribe un breve diálogo entre el 30 pag. I due Foscari: entorn la seva gestació / Entorno a la gestación de I due Foscari 31

La darrera trobada de Jacopo Foscari amb la seva família abans de marxar a l’exili, oli de Francesco Hayez, 1838-1840 El postrer encuentro de Jacopo Foscari con su familia antes de partir al exilio, óleo de Francesco Hayez, 1838-1840

entre el soldat i Jacopo i posa en boca d’un soldado y Jacopo y pon en boca de un oficial bonics. En el segon acte escriu una romança escribe una romanza para Jacopo, y no oficial les paraules “Que entri el presoner”. las palabras “Que entre el prisionero”. Luego per a Jacopo, i no te n’oblidis del duo amb olvides el dúo con María [en la ópera se Després cal que segueixi amb una cabaletta, debe venir una cabaletta, pero procura que Maria [a l’òpera el seu nom fou canviat pel de cambió su nombre por el de Lucrezia] y el però procura que sigui alguna cosa forta ja sea algo fuerte pues la obra es para Roma. Lucrezia] i el gran trio, seguit pel cor i el final. gran trío, seguido por el coro y el final. En que l’obra és per a Roma. D’altra banda, el Por otra parte, el carácter de Foscari debe En el tercer acte fes tal i com vam acordar, el tercer acto haz tal como convinimos, y caràcter de Foscari ha de ser més enèrgic. ser más enérgico. La cavatina de la mujer es procura que la cançó del gondoler es barregi procura que la canción del gondolero se La cavatina de la dona és excel·lent. Crec excelente. Creo que deberías introducir aquí lànguidament amb un cor de ciutadans. Seria funda con un coro de ciudadanos. ¿Sería que aquí caldria introduir un breu recitatiu, un breve recitativo, y luego un solo para el dux possible situar aquesta escena al capvespre, posible situar esta escena al atardecer, de i després un monòleg per al dux i un gran y un gran dúo. El dúo, por venir al final, debe de manera que poguéssim tenir també una manera que pudiéramos tener también una duo. El duo, en estar al final, ha de ser molt ser muy breve. Ponte en situación y escribe bonica posta de sol?”. hermosa puesta de sol?”. breu. Posa’t en situació i escriu uns versos unos versos hermosos. En el segundo acto, 32 pag. I due Foscari: entorn la seva gestació / Entorno a la gestación de I due Foscari 33

1. Retrat de Lord Byron, autor de The Two Foscari, EL MÉS NOTABLE EN L’ÒPERA base literària del llibret de l’òpera verdiana / Retrato de ÉS LA SEVA ATMOSFERA Lord Byron, autor de The Two Foscari, base literaria del libreto de la ópera verdiana. 2. Portada de la partitura I LA FORMA DE CREAR-LA de I due Foscari, Biblioteca Istituto Studi Verdiani, Par- ma / Portada de la partitura de I due Foscari, Biblioteca MITJANÇANT L’ORQUESTRA Istituto Studi Verdiani, Parma. 3. Portada de l’edició de 1877 de la tragèdia de Byron The Two Foscari, base literària de l’òpera de Verdi. Dicks’ Standard Plays. LO MÁS NOTABLE EN LA Londres: J.Dicks 1877, Biblioteca Nacional d’Escòcia / ÓPERA ES SU ATMÓSFERA Portada de la edición de 1877 de la tragedia de Byron The Two Foscari, base literaria de la ópera de Verdi. Y LA FORMA DE CREARLA A Dicks’ Standard Plays, Londres: J.Dicks 1877, Bibliote- ca Nacional de Escocia TRAVÉS DE LA ORQUESTA

Durant la composició de I due Foscari, Durante la composición de I due Foscari, que invaeix tota l’òpera. Malgrat compartís melancólica tristeza que invade toda la ópera. Verdi patí sovint mals de cap i d’estómac Verdi padeció frecuentes dolores de l’opinió general que el geni musical italià Aunque compartía la opinión general de que i un persistent mal de coll, malalties cabeza y estómago y un continuo dolor de estava més ben dotat per a la música el genio musical italiano estaba mejor dotado psicosomàtiques que acompanyarien de garganta, enfermedades psicosomáticas vocal, en oposició al talent alemany, que para la música vocal, en oposición al talento per vida tots els seus procesos creatius. que acompañarían sus procesos creativos brillava especialment a les simfonies i en alemán, que brillaba especialmente en las Però cap a finals de setembre l’òpera el resto de su vida. Pero para finales de els quartets de corda, Verdi donava molta sinfonías y en los cuartetos de cuerda, Verdi estava pràcticament acabada i Verdi va septiembre la ópera estaba prácticamente més importància a l’orquestra que els seus atribuía mucha más importancia que sus marxar de Milà cap a Roma. En el decurs terminada y Verdi salió de Milán con destino immediats predecessors. Ja a inmediatos predecesores a la orquesta. Ya en d’octubre es dedicà a orquestrar i assajar a Roma, donde pasó el mes de octubre havia començat a experimentar amb la Nabucco había comenzado a experimentar la seva obra. El 3 de novembre va dirigir orquestando su obra y ensayándola. El 3 de instrumentació, i a I due Foscari fa un con la instrumentación, y en I due Foscari l’estrena, que va tenir una bona acollida noviembre dirigió el estreno, que recibió una pas endavant important. El to orquestral da un paso importante. El pesimista tono (malgrat que el públic mostrà el seu buena acogida (aunque el público expresó su pessimista en cap moment es limita a la orquestal no se limita en ningún momento desacord amb la direcció del teatre per descontento con la dirección del teatro por part vocal: s’utiliza sempre com un element a la parte vocal: se utiliza siempre como un la pujada dels preus de les localitats). La la subida de los precios de las localidades). intrínsec de la textura sonora. En una ocasió elemento intrínseco de la textura sonora. En segona i tercera representacions, a preus La segunda y tercera representaciones, a Verdi va dir a un corresponsal: “La idea una ocasión, Verdi dijo a un corresponsal: “La ja normals i continuant essent dirigides precios ya normales y continuando siendo m’arriba de sobte i l’oïda em diu al moment idea me viene de repente y el oído me dice pel propi Verdi, provocaren un entusiasme dirigidas por el propio Verdi, provocaron un si una nota determinada cal que la interpreti inmediatamente si una nota determinada immens. La segona nit el compositor va entusiasmo inmenso. La segunda noche el una flauta o un violí. La dificultat està en debe ser interpretada por una flauta o por haver de sortir a saludar trenta cops. compositor tuvo que salir a saludar hasta reflectir-ho en el paper amb la rapidesa un violín. La dificultad está en reflejarlo en el treinta veces. necessària i en tractar d’expressar la idea papel con la rapidez necesaria y en tratar de A I due Foscari no hi ha l’energia musical tal i como apareix a la meva ment”. expresar la idea musical tal y como aparece gairebé brutal que es respira a Nabucco En I due Foscari no existe la energía casi A I due Foscari Verdi gairebé va lograr en mi mente”. En I due Foscari Verdi casi i I Lombardi. Es copsa més un tret molt brutal que se trasluce en Nabucco e I integrar completament en un tot harmònic logró por completo integrar en un todo destacat en el temperament de Verdi, la Lombardi. Se aprecia más un rasgo muy la visió de tristesa i abandonament armónico la visión de tristeza y abandono melangia. Però el més notable de l’òpera destacado en el temperamento de Verdi, la suggerida per l’obra de Byron. És una de que la obra de Byron le sugirió. Es una de las és la seva atmosfera i la forma de crear- melancolía. Pero lo más notable de la ópera las més individuals de les seves òperes más individuales de sus óperas anteriores a la mitjançant l’orquestra. Verdi atorga als es su atmósfera y la forma de crearla a través anteriors a , compacta en la seva Rigoletto, compacta en su forma, orquestada instruments de vent de fusta un paper de la orquesta. Verdi da a los instrumentos de forma, orquestrada amb sensibilitat i plena con sensibilidad y llena de un sentido cordial més rellevant que en les seves òperes viento de madera un papel más destacado d’un sentit cordial i, aparentment, espontani y, en apariencia, espontáneo de la melodía anteriors, des del solo de clarinet i flauta que en sus óperas anteriores, desde el solo de de la melodia al que solament Schubert i ell al que sólo Schubert y él tuvieron acceso del preludi a les qualitats del clarinet i del clarinete y flauta en el preludio a las calidades van tenir accés limitat. limitado. fagot que subratllen la tristesa melangiosa del clarinete y del fagot que subrayan la 34 pag. La cita 35

El tenor Plácido Domingo en Otello de Verdi al Liceu, juny 1985, temporada 1984/85. Foto: A. Bofill El tenor Plácido Domingo en Otello de Verdi en el Liceu, junio de 1985, temporada 1984/85. Foto: A. Bofill

“Considero Verdi un gegant posseïdor d’un esclat creatiu que abasta gairebé tot el segle XIX. Troba les seves arrels inicials en l’ escola del bel canto de Bellini i, en menor me- sura, de Donizetti, i quan va compondre Don Carlos gairebé anunciava ja l’arribada del verisme. Però ja havia començat a concebir una nova visió de l’òpera amb la composició de i Rigoletto en desestimar el model establert de recitatiu-ària-cabaletta. En realitat, fins i tot les seves obres primerenques, com Nabucco i Ernani, contenen ja la llavor pel seu futur desenvolupament: es copsa ja una nova identitat en el poder dramàtic del seu estil ters, viril, muscular. L’evolució arriba al punt més àlgid amb Otello i Falstaff, on el geni crea- tiu de Verdi assoleix la plenitud total.”

Plácido Domingo, tenor i director d’orquestra

“Considero a Verdi un gigante cuyo estallido creativo abar- ca casi todo el siglo XIX. Se inicia enraizado en la escuela de bel canto de Bellini y, en menor medida, de Donizetti, y para cuando compuso Don Carlos estaba casi anunciando la llegada del . Pero ya había comenzado a concebir una nueva clase de ópera cuando compuso Luisa Miller y Rigoletto, en las que ya descartaba el modelo establecido de recitativo-aria-cabaletta. En realidad, incluso sus primeras obras, como Nabucco y Ernani, ya contienen la semilla de su desarrollo futuro: de inmediato se nota una nueva identidad en el poder dramático de su estilo terso, viril, muscular. La evolución alcanza su apogeo en Otello y Falstaff, en las que Verdi llega a la total plenitud de su genio creativo.”

Plácido Domingo, tenor y director de orquesta 36 pag. 37

1. La soprano Fanny Salvini-Donatelli, que cantà en dues ELS INTÈRPRETS DE L’ESTRENA DE temporades liceistes diferents Lucrezia Contarini / La I DUE I DUE I DUE FOSCARI AL LICEU EL MAIG soprano Fanny Salvini-Donatelli, intérprete de Lucrezia Contarini en dos temporadas liceistas distintas FOSCARI FOSCARI DE 1847... 2. El baríton Gaetano Ferri / El barítono Gaetano Ferri 3. El director d’orquestra Marià Obiols, al capdavant de LOS INTÉRPRETES DEL ESTRENO l’orquestra en quatre edicions liceistes diferents de l’òpera AL LICEU EN EL LICEU / El director de orquesta Marià Obiols, al frente de la DE I DUE FOSCARI EN EL LICEU orquesta en cuatro ediciones liceistas distintas de la ópera Jaume Tribó Jaume Tribó EN MAYO DE 1847... Mestre apuntador Maestro apuntador

1. El temps canvia modes i gustos. El Verdi més El tiempo cambia modas y gustos. El primer 2. primerenc, que ja en vida del compositor Verdi, que ya en vida del compositor había era del tot oblidat, és avui ben present caído en el más absoluto olvido, hoy es al món operístic. Òperes com Nabucco, presencia habitual en el mundo operístico. o , desaparegudes dels Óperas como Nabucco, Attila o Macbeth, teatres amb Verdi encara viu, són avui molt desaparecidas ya de los teatros todavía en valorades. Però també d’altres de menys vida de Verdi, actualmente son muy valoradas. reeixides i en el seu moment oblidades Pero también otras menos logradas y són igualment exhumades i se n’arriben olvidadas en su momento son también a recuperar versions diferents de les reexhumadas, llegándose incluso a recuperar habituals. Entre aquestes, com a mínim en distintas versiones de las habituales. Entre dos títols - i -, s’accepta avui estas últimas, y como mínimo en dos títulos dia la poca inspiració de Verdi, opinió que -Alzira e Il corsaro-, hoy se acepta la poca el mateix compositor semblava compartir. inspiración de Verdi, opinión supuestamente A una pregunta de la comtessa Negroni compartida por el propio compositor. A una Prati sobre el valor d’Alzira, sembla que el pregunta de la condesa Negroni Prati sobre mestre va respondre textualment: “Quella el valor de Alzira, el maestro parece que è proprio brutta”. Pel que fa a Il corsaro, respondió textualmente: “Quella è proprio l’epistolari verdià revela que va ser una brutta”. En cuanto a Il corsaro, el epistolario

3. òpera escrita sense il·lusió. verdiano revela que fue una ópera escrita sin ilusión. I due Foscari també va haver de patir la sort de l’oblit, tot i que l’acollida a Barcelona I due Foscari también sufrió la pena del olvido, fou inicialment molt càlida. Estrenada a pese a que su acogida en Barcelona fue Roma el 1844, l’any següent ja arribava al inicialmente muy cálida. Estrenada en Roma teatre de la Santa Creu. El Liceu encara no en 1844, al siguiente año llegó ya al teatro existia, però en la seva temporada inaugural de la Santa Creu. El Liceu aún no existía, pero (1847-1848) I due Foscari era la segona ya en su temporada inaugural (1847-1848) òpera que s’hi representava. També hi I due Foscari fue la segunda ópera que se fou present en les dues temporades representó. También se programó en las dos següents, i fins el 1866 se’n van fer set siguientes temporadas, y hasta 1866 hubo edicions diferents, cosa que indica fins a siete ediciones diferentes, prueba fehaciente quin punt era un títol que el nostre públic de hasta qué punto era un título valorado por valorava. Cal dir que es va representar amb nuestro público. Cabe destacar que siempre cantants de nivell alt, començant el 1847 se representó con cantantes de gran nivel, amb la mítica Francesca Salvini-Donatelli, empezando en 1847 con la mítica Francesca la famosa soprano del fracàs de l’estrena Salvini-Donatelli, la famosa soprano del absoluta de La traviata a Venècia el 1853, fracaso del estreno absoluto de La traviata en un fracàs que ara sembla demostrat que Venecia en 1853, un fracaso que parece ha es va produir perquè era grassa: vocalment podido demostrarse se debió a su corpulencia 38 pag. I due Foscari al Liceu / I due Foscari en el Liceu 39

… I ELS DE LA DARRERA REPOSICIÓ LICEISTA 1. 2. 3. 4. DE L`OBRA EL NOVEMBRE DE 1977 …Y LOS DE LA ÚLTIMA REPOSICIÓN LICEISTA DE LA OBRA EN NOVIEMBRE DE 1977

1. La soprano Rita Orlandi-Malaspina, en la imatge a Un ballo in maschera de Verdi al Liceu, temporada 1968/69. Foto Ras / La soprano Rita Orlandi-Malaspina, en la imagen en Un ballo in maschera de Verdi en el Liceu, temporada 1968/69. Foto Ras 2. El tenor Pedro Lavirgen, aquí a de Verdi al Liceu, temporada 1971/72. Foto Ras / El tenor Pedro Lavirgen, aquí en La forza del destino de Verdi en el Liceu, temporada 1971/72 Foto Ras 3. El baríton Vicenç Sardinero a Don Carlo de Verdi, temporada 1971/72. Foto Ras / El barítono Vicenç Sardinero en Don Carlo de Verdi, temporada 1971/72. Foto Ras 4. El director d’orquestra Francesco Molinari-Pradelli. Foto Villani, Bologna / El director de orquesta Francesco Molinari-Pradelli Foto Villani, Bologna

cap crític li féu cap mena de retret. La física: vocalmente no tuvo recriminación estricta que hi havia entre els espectadors aquella época, con la separación estricta presència de cantants il·lustres en les alguna por parte de los críticos. La presencia de platea, primer, segon i tercer pis -que que había entre los espectadores de platea, successives edicions de I due Foscari de ilustres cantantes en las sucesivas entraven per la Rambla- i els dels pisos primer, segundo y tercer piso -que entraban queda també reflectida en els noms del ediciones de I due Foscari queda reflejada quart i cinquè -que entraven pel carrer al teatro por la Rambla- y los de los pisos baríton Gaetano Ferri, el tenor Giacomo en los nombres del barítono Gaetano Ferri, el Sant Pau-, era del tot impossible que cuarto y quinto -que lo hacían por la calle Roppa, que n’havia fet l’estrena mundial tenor Giacomo Roppa, que había estrenado aquests últims poguessin baixar a omplir Sant Pau-, era absolutamente imposible el 1844 a Roma, i de la soprano Carlotta mundialmente la ópera en 1844 en Roma, y els forats buits de la platea. Per tot això, la que estos últimos pudieran bajar a cubrir los Gruitz. de la soprano Carlotta Gruitz. inauguració va tenir un caràcter gris, tot i huecos de la platea. Por todo lo expuesto, la la qualitat d’uns intèrprets encapçalats pel inauguración tuvo un carácter gris, a pesar de L’any 1866 I due Foscari es representava En el año 1866 I due Foscari se representó mestre Francesco Molinari-Pradelli, únic la calidad de sus intérpretes encabezados por per darrera vegada al Liceu al segle XIX i por última vez en el Liceu en el siglo XIX, director italià de gran carrera internacional el maestro Francesco Molinari-Pradelli, único van haver de passar cent onze anys perquè debiendo transcurrir ciento once años hasta su i discogràfica que ens visità en aquells director italiano con gran carrera internacional hi tornés. Va ser el 1977, en una d’aquelles retorno. Fue en 1977, con una de esas felices anys. La figura d’aquest gran director al y discográfica que en aquellos años nos felices iniciatives de l’empresari Joan iniciativas del empresario Joan Antoni Pàmias. Liceu, en uns temps en què els mestres al visitó. La figura de este gran director en el Antoni Pàmias. Serví com a inauguració de Sirvió como inauguración de temporada, nostre teatre cobraven quantitats irrisòries, Liceu, en unos tiempos en que los directores temporada, en una època agitada en què en una época de gran agitación en que a continua sent un misteri. Sembla que va en nuestro teatro cobraban cantidades sovint alguns dels espectadors que anaven menudo algunos de los espectadores que se venir a la recerca de fragments de retaules irrisorias, continua siendo un misterio. Por cap al Liceu eren apedregats amb ous dirigían al Liceu eran lapidados con huevos medievals, dels quals era col·leccionista. lo visto vino a Barcelona en búsqueda de o amb tomàquets. Tot i anar amb cotxe, o tomates. Pese a desplazarse en automóvil, Sabem que quan un incendi va destruir fragmentos de retablos medievales pues els homes amb smoking eren fàcilment los caballeros con smoking eran identificados part de la col·lecció, el mestre va enfollir. era coleccionista. Sabemos que parte de su identificables. Rebien una pluja d’ous en un fácilmente. En un punto crítico difícil de Pel que fa al repartiment d’aquella edició colección fue destruida por un incendio, por lo lloc crític que era difícil d’evitar: el primer ser evitado eran recibidos por una lluvia de de 1977, l’última de I due Foscari al Liceu, que el maestro enloqueció. En lo referente al semàfor de la Rambla, al trencall amb el huevos: el primer semáforo de la Rambla, ens sembla ara magnífic, bé que aleshores reparto de aquella edición de 1977, la última carrer Tallers. Aquesta mena d’agressions muy cerca del cruce con la calle Tallers. Este potser no va ser del tot valorat: baríton, de I due Foscari en el Liceu, hoy en día lo comportaven la deserció d’una part del tipo de agresiones suponía la deserción de soprano i tenor van ser, respectivament, consideramos magnífico, aunque entonces públic, que tornava cap a casa sense ganes una parte del público, que regresaba a su Vicenç Sardinero, Rita Orlandi Malaspina quizá no fue justamente valorado: barítono, de tornar mai més al Liceu. Tot i que el dia hogar sin ganas de volver jamás al Liceu. i Pedro Lavirgen, tots tres en parts de soprano y tenor fueron, respectivamente, de la inauguració, 5 de novembre de 1977, Pese a que el día de la inauguración, 5 de dificultat extrema. Vicenç Sardinero, Rita Orlandi Malaspina y es van regalar dues-centes localitats, el noviembre de 1977, se regalaron doscientas Pedro Lavirgen, interpretando todos roles de teatre oferia un aspecte trist amb la platea localidades, el teatro mostraba un aspecto extrema dificultad. gairebé buida. Aleshores, amb la separació triste con la platea prácticamente vacía. En

40 pag. 41

SELECCIÓ SELECCIÓN DISCOGRÀFICA DISCOGRÁFICA Javier Pérez Senz Javier Pérez Senz Periodista i crític musical Periodista y crítico musical

La sisena òpera de Giuseppe Verdi, I due La sexta ópera de Giuseppe Verdi, I due Foscari, mai ha tingut al món del disc el Foscari, nunca ha tenido en el mundo del protagonisme que es mereix: entre altres disco el protagonismo que merece: entre virtuts, l’ús de motius musicals especialment otras virtudes, el uso de motivos musicales associats a l’estat d’ànim dels personatges especialmente asociados al estado de principals, el Dux Francesco Foscari, el seu ánimo de los personajes principales, el Doge fill Jacopo Foscari i la seva esposa Lucrezia Francesco Foscari, su hijo Jacopo Foscari y Contarini, atorguen a aquest títol basat su esposa Lucrezia Contarini, otorgan a este en el drama homònim de Lord Byron una título basado en el drama hómonimo de Lord personalitat pròpia dins del catàleg d’òperes Byron una personalidad propia en el catálogo que configuren els seus anni di galera. Amb de óperas que configuran sus anni di galera. aquestes eines Verdi aconsegueix reforçar Con ellos logra Verdi reforzar el esqueleto l’esquelet d’un drama intimista en el qual, de un drama intimista en el que más que la més que l’acció, el més important són les acción lo importante son las atmósferas y el atmosferes i el caràcter dels personatges. carácter de los personajes. Sólo por estas Només per aquestes particularitats, l’obra particularidades, la obra que marca el inicio que marca l’inici de la col·laboració de Verdi de la colaboración de Verdi con el poeta y amb el poeta i llibretista Francesco Maria libretista Francesco Maria Piave merecería Piave mereixeria una collita discogràfica més una cosecha discográfica más abundante. abundant. Tras décadas de olvido, I due Foscari Després de dècades d’oblit, I due Foscari va reapareció en la escena lírica italiana en reaparèixer a l’escena lírica italiana el 1951 a 1951 en la RAI de Milán, en el marco de la RAI de Milà, en el marc de la commemoració la conmemoración del cincuentenario de del cinquentenari de la mort de Verdi: la muerte de Verdi: Carlo Maria Giulini, un Carlo Maria Giulini, un director d’enorme director de enorme musicalidad y elegancia, musicalitat i elegància, portava a bon port una llevaba a buen puerto una producción con producció amb tres veus notables, el baríton tres voces notables, el barítono Giangiacomo Giangiacomo Guelfi, la soprano Maria Vitale Guelfi, la soprano Maria Vitale y el tenor Carlo i el tenor , qui acreditava ja la Bergonzi, acreditando ya su condición de seva condició de tenor verdià de referència tenor verdiano de referencia por su dominio pel seu domini estilístic i senyorial fraseig. estilístico y señorial fraseo. La grabación, en L’enregistrament, en viu (Melodram), va vivo (Melodram), marcó el renacer de esta suposar el renaixement d’aquesta òpera de ópera -ante todo de barítono-, que alcanza en baríton que aconsegueix en la figura de la figura de Francesco Foscari una dimensión Francesco Foscari una dimensió teatral i teatral y musical que anticipa los rasgos del musical anticipativa dels trets del futur Simon futuro Simon Boccanegra. Boccanegra. 42 pag. Selecció discogràfica / Selección discrográfica 43

Va adquirir especial importància el primer Especial importancia adquiere la primera enregistrament complet en estudi, fet a grabación completa en estudio realizada Viena el juny de 1976 sota l’experta direcció en Viena en junio de 1976 bajo la experta de Lamberto Gardelli (Philips). La qualitat dirección de Lamberto Gardelli (Philips). de l’orquestra de l´ORF, molt ben gravada, La calidad de la orquesta de la ORF, muy permet apreciar els detalls de l’enèrgica bien grabada, permite apreciar los detalles escriptura verdiana. Gardelli acompanya de la enérgica escritura verdiana. Gardelli amb empenta i elegància les veus, i disposa acompaña con brío y elegancia a las d’un gran repartiment. voces, y cuenta con un gran reparto: Piero canta un fabulós Dux, amb aguts brillants i Cappuccilli canta un fabuloso Doge, con un fiato excepcional que li permet frasejar agudos brillantes y un fiato excepcional que amb incisivitat. La bellesa de la veu de Josep le permite frasear con incisividad y nervio Carreras era tan captivadora en aquests anys verdiano. La belleza de la voz de Josep com el seu fraseig fascinant. Carreras era tan cautivadora en esos años és una Lucrezia molt lírica i Samuel Ramey como su arrebatador fraseo, de desbordante un luxe en el paper del malvat Loredano. lirismo. Katia Ricciarelli es una Lucrezia muy lírica y Samuel Ramey un lujo en el papel del Atenció també al talent i sentit dramàtic malvado Loredano. dels dos barítons que millor han interpretat el Dux en els darrers anys, Renato Bruson Atención también al talento y sentido i Leo Nucci. En el cas de Bruson, sempre dramático de los dos barítonos que mejor refinat i precís en la dicció, sense cops han interpretado el Doge en los últimos d’efecte i amb una línia de cant d’intensa años, Renato Bruson y Leo Nucci. En el expressivitat, existeix un enregistrament caso de Bruson, siempre refinado y preciso realitzat el 1984 al di Torino en la dicción, sin golpes de efecto y con amb la notable direcció de Maurizio Arena una linea de canto de intensa expresividad, (Nuova Era) i les sòlides veus de Nicola existe una grabación realizada en 1984 en Martinucci i Lorenza Canepa; però val el Teatro Regio di Torino bajo la notable molt la pena l’enregistrament en vídeo de dirección de Maurizio Arena (Nuova Era), 1988 al Teatre alla Scala de Milà, amb un con las sólidas voces de Nicola Martinucci y elegant muntatge de Pier Luigi Pizzi sota la Lorenza Canepa; pero vale la pena acudir a magistral direcció de Gianandrea Gavazenni, la grabación en video realizada en 1988 en compartint escenari amb Alberto Cupido i el Teatro alla Scala de Milán, en un elegante Linda Roark-Strummer. Un altre gran expert montaje de Pier Luigi Pizzi bajo la magistral en Verdi, Nello Santi, assegura en el fossat dirección de Gianandrea Gavazenni, con del San Carlo de Nàpols el màxim voltatge Alberto Cupido y Linda Roark-Strummer. per a un muntatge de l’any 2000 (Opus Arte, Otro gran experto verdiano, Nello Santi, DVD) que val el seu pes en or per la gran asegura en el foso del Teatro San Carlo actuació de Nucci, acompanyat per Vincenzo de Nápoles el máximo voltaje a un montaje La Scola i Alexandrina Pendatchanska (TDK, del año 2000 (Opus Arte, DVD) que vale DVD). su peso en oro por la gran actuación de Nucci, acompañado por Vincenzo La Scola y Alexandrina Pendatchanska (TDK, DVD). 44 pag. Biografies / Biografías 45

MASSIMO ZANETTI CONXITA GARCIA PLÁCIDO DOMINGO AQUILES MACHADO Director d’orquestra Direcció del Cor Tenor, director d’orquestra. Francesco Foscari Tenor. Jacopo Foscari Director de orquesta Dirección del Coro Tenor, director de orquesta. Francesco Foscari Tenor. Jacopo Foscari Mauro Turatti

Amb un repertori ampli, tant operístic com simfò- Realitzà els estudis musicals al seu Conservatori Va néixer a Madrid, fill de cantants lírics, i marxà a Nascut a Barquisimeto (Veneçuela) va estudiar al nic, la seva presència és habitual als teatres més Superior Municipal de Música de Barcelona, on Mèxic de nen. El 1961 debutà a Monterrey com a Conservatorio Superior de Música Simón Bolívar de prestigiosos del món (Staatsoper Berlin, Bayeris- va néixer, i s’especialitzà en cant, direcció coral i solista (Alfredo de La traviata) i el 1968 al Metropo- Caracas i a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía che Staatsoper, Semperoper Dresden, Opernhaus direcció d’orquestra. Va ser directora del Cor Jove litan (Adriana Lecouvreur), teatre on ha participat de Madrid amb Alfredo Kraus. Premiat en diversos Zürich, Hamburgische Staatsoper, Lyric Opera of de l’Orfeó Català (1986-2003) i sots-directora de en més de trenta temporades. Presència habitual concursos (Francesc Viñas, Cardiff, Operalia) debutà Chicago, San Francisco Opera, San Diego Opera, l’Orfeó Català (1989-1995), treballant el repertori als escenaris mundials més prestigiosos (La Scala, el 1996 a Caracas amb L’elisir d’amore i a Las Pal- Teatro Colón de Buenos Aires, Covent Garden, coral i simfònic-coral al costat d’eminents batu- Viena, Covent Garden, Berlín, París, San Francisco, mas de Gran Canaria amb Macbeth, iniciant una bri- Opéra de Paris, , Opera di tes. També ha estat directora del Cor dels Amics Salzburg, Chicago, Bayreuth, entre d’altres) el seu llant carrera que l’ha portat a teatres de gran prestigi Roma, Teatro Comunale di Bologna, Opera Aus- de l’Òpera de Girona. Ha estat Presidenta de la amplíssim repertori abasta més de cent quaranta (Lisboa, Caracas, Teatro San Carlo de Nàpols, Wash- tralia, Teatro alla Scala, Maggio Musicale Fiorentino, Federació Corals Joves de Catalunya. Ha dirigit rols. És també director d’orquestra així com gestor ington, Deutsche Oper i Staatsoper de Berlín, Tea- Opera di Roma, Teatro Regio di Torino), on ha di- nombrosos concerts al Palau de la Música Ca- cultural, ocupant diversos càrrecs a les òperes de tro Real, Staatsoper de Viena, Metropolitan, Opera rigit noves produccions de diversos títols (Otello, talana, Auditorio Nacional de Madrid, Alemanya, Washington i Los Angeles. Va debutar al Liceu la di Roma, Verona, Teatro Real, Niça, Sevilla, Oviedo) Carmen, Le nozze di Figaro, Norma, L’italiana Txèquia, Holanda i Noruega, entre d’altres, havent temporada 1965-66, on hi ha cantat gairebé una amb un repertori divers (Norma, Rigoletto, La bo- in Algeri, La traviata, Luisa Miller, La fanciulla del fet diversos enregistraments per a la ràdio i la trentena de títols: Manon Lescaut, Andrea Ché- hème, Les contes d’Hoffmann, Carmen, Attila, West, La bohème, I vespri sicialiani, Un ballo in televisió. Ha estat directora musical assistent en nier, , Otello, Carmen, , Samson et , Tosca, Un ballo in maschera, Il trova- maschera, Nabucco, Simon Boccanegra). Entre diverses produccions liceistes i, des de l’any 2002, Dalila, Un ballo in maschera, L’Africaine, Aida, tore, Faust, , entre d’altres). 1992 i 2002 va ser Director Musical de l’Òpera és mestra assistent de direcció del Cor del Gran La bohème, Adriana Lecouvreur, La fanciulla del Va debutar al Liceu amb el concert dels guanyadors de Flandes. En l’àmbit simfònic ha col.laborat amb Teatre del Liceu, havent treballat estretament amb West, , entre d’altres. Les seves del Concurs Viñas (1995-96) i hi ha tornat amb el grans orquestres: Czech Philharmonic, Bamberger els mestres William Spaulding, Peter Burian i José darreres intervencions han estat amb Parsifal Requiem de Verdi (1999-2000), Madama Butterfly Symphoniker, City of Birmingham Symphony, Hallé Luis Basso. (2004-05), Die Walküre (2007-08) i Tamerlano (2005-06), Luisa Miller (2007-08) i Simon Bocca- Orchestra, entre d’altres. Debuta al Gran Teatre del (2010-11). negra (2008-09). Formada en el Conservatori Superior Municipal Liceu. de Música de Barcelona, su ciudad natal, se es- Nació en Madrid, hijo de cantantes líricos, trasla- Nació en Barquisimeto (Venezuela) y estudió en el Con un amplio repertorio, tanto operístico como sin- pecializó en canto, dirección coral y dirección de dándose a México siendo niño. En 1961 debutó en Conservatorio Superior de Música Simón Bolívar de fónico, su presencia es habitual en los teatros más orquesta. Fue directora del Cor Jove de l’Orfeó Monterrey como solista (Alfredo de La traviata) y Caracas y en la Escuela Superior de Música Reina prestigiosos del mundo (Staatsoper Berlin, Bayeris- Català (1986-2003) y subdirectora del Orfeó Ca- en 1968 en el Metropolitan (Adriana Lecouvreur), Sofía de Madrid con Alfredo Kraus. Premiado en di- che Staatsoper, Semperoper Dresden, Opernhaus talà (1989-1995), trabajando el repertorio coral teatro en el que ha participado en más de treinta versos concursos (Francesc Viñas, Cardiff, Operalia) Zürich, Hamburgische Staatsoper, Lyric Opera of y sinfónico-coral con eminentes batutas. También temporadas. Presencia habitual en los escena- debutó en 1996 en Caracas con L’elisir d’amore y Chicago, San Francisco Opera, San Diego Opera, ha sido directora del Cor dels Amics de l’Òpera rios mundiales de más prestigio (La Scala, Viena, en Las Palmas de Gran Canaria con Macbeth, ini- Teatro Colón de Buenos Aires, Covent Garden, de Girona. Ha sido Presidenta de la Federació Covent Garden, Berlín, París, San Francisco, Salz- ciando una brillante carrera en teatros de gran pres- Opéra de Paris, Royal Swedish Opera, Opera di Corals Joves de Catalunya. Ha dirigido infinidad burg, Chicago, Bayreuth, entre otros) su amplísimo tigio (Lisboa, Caracas, Teatro San Carlo de Nápoles, Roma, Teatro Comunale di Bologna, Opera Aus- de conciertos en el Palau de la Música Catalana, repertorio abarca más de ciento cuarenta roles. Washington, Deutsche Oper y Staatsoper de Ber- tralia, Teatro alla Scala, Maggio Musicale Fiorentino, Auditorio Nacional de Madrid, Alemania, Chequia, También es director de orquesta y gestor cultu- lín, Teatro Real, Staatsoper de Viena, Metropolitan, Opera di Roma, Teatro Regio di Torino), donde Holanda y Noruega, entre otros, habiendo hecho ral, ostentando diversos cargos en las óperas de Opera di Roma, Verona, Teatro Real, Niza, Sevilla, ha dirigido nuevas producciones de diversos títu- diversas grabaciones para radio y televisión. Washington y Los Angeles. Debutó en el Liceu la Oviedo) con un variado repertorio (Norma, Rigoletto, los (Otello, Carmen, Le nozze di Figaro, Norma, Ha sido directora musical asistente en diversas temporada 1965-66, donde ha interpretado casi La bohème, Les contes d’Hoffmann, Carmen, At- L’italiana in Algeri, La traviata, Luisa Miller, La producciones liceistas y, desde el año 2002, es treinta títulos: Manon Lescaut, Andrea Chénier, tila, Il tabarro, Tosca, Un ballo in maschera, Il tro- fanciulla del West, La bohème, I vespri sicialiani, maestro asistente de dirección del Coro del Gran Tosca, Otello, Carmen, Fedora, Samson et Da- vatore, Faust, Lucia di Lammermoor, entre otras Un ballo in maschera, Nabucco, Simon Boccane- Teatre del Liceu, habiendo trabajado estrecha- lila, Un ballo in maschera, L’Africaine, Aida, La obras). Debutó en el Liceu con el concierto de los gra). Entre 1992 y 2002 fue Director Musical de la mente con los maestros William Spaulding, Peter bohème, Adriana Lecouvreur, La fanciulla del ganadores del Concurs Viñas (1995-96) y ha re- Ópera de Flandes. En el campo sinfónico ha cola- Burian y José Luis Basso. West, I vespri siciliani, entre otros. Sus últimas in- gresado con Requiem de Verdi (1999-2000), Ma- borado con grandes orquestas: Czech Philharmo- tervenciones han sido en Parsifal (2004-05), Die dama Butterfly (2005-06), Luisa Miller (2007-08) nic, Bamberger Symphoniker, City of Birmingham Walküre (2007-08) i Tamerlano (2010-11). y Simon Boccanegra (2008-09). Symphony, Hallé Orchestra, entre otras. Debuta en el Gran Teatre del Liceu. 46 pag. Biografies / Biografías 47

LIUDMYLA MONASTYRSKA RAYMOND ACETO JOSEP FADÓ MARIA MIRÓ Soprano. Lucrezia Contarini Baix . Jacopo Loredano Tenor . Barbarigo Soprano . Pisana Soprano. Lucrezia Contarini Bajo . Jacopo Loredano Tenor . Barbarigo Soprano . Pisana Kauppo Kikkas Domino Postiglione Antoni Bofill

Aquesta soprano ucraïnesa es presentà el 1996 a Originari dels Estats Units, ha destacat per les seves Va néixer a Mataró i estudià al Conservatori Superior Nascuda a Barcelona, és llicenciada en Medicina i Kiev amb Eugen Onegin i a partir del seu debut interpretacions de Sparafucile a Rigoletto, Noura- de Música de Barcelona. Debutà professionalment es va formar musicalment al Conservatori del Liceu el 2010 a la Deutsche Oper Berlin amb Tosca bad a Les pêcheurs de perles, Sarastro a Die Zau- a Sabadell (Manrico de Il trovatore). Entre altres i al Royal Northern College of Music de Manches- inicià una gran carrera internacional que l’ha duta berflöte (New Orleans Opera), el Comte des Grieux rols, ha cantat Don José de Carmen (Rússia), ter, perfeccionant-se amb, entre d’altres, Montse- als grans teatres d’arreu: Covent Garden (Macbeth a Manon (València). Ha participat en produccions Pollione de Norma (Klagenfurt), José María de rrat Caballé, Jaume Aragall, Ana María Sánchez, dirigida per Antonio Pappano, Nabucco per Nicola com Rigoletto a la Dallas Opera, Macbeth al Covent La chulapona (Teatro de la Zarzuela), Radames Bonaldo Giaiotti, Dalton Baldwin, Viorica Cortez i Luisotti i Un ballo in maschera per Daniel Oren), Garden, Nabucco a l’Arena di Verona, Il trovatore al d’Aida (Festspiele St.Margarethen i Festival de Elisabetta Fiorillo. Ha estat premiada en diversos La Scala (Nabucco, Cavalleria rusticana), Berlíin Teatro Real, Aida a Chicago, Rigoletto a Pittsburgh, Rovigo), Don Alvaro de La forza del destino, Canio certàmens (Concurs Mirabent i Magrans, Concurso (Attila, Macbeth, aquesta darrera sota la batuta de Don Giovanni al Metropolitan, Les vêpres sicilien- de Pagliacci, Riccardo d’ Un ballo in maschera i Internacional de Canto Ciudad de Elda, Concurs Daniel Barenboim), Roma i Cleveland (Requiem nes a Frankfurt i Oedipus Rex amb l’Orquestra Ismael de Nabucco (Sabadell) i Manrico de Il Joan Massià, Elizabeth Hardwood Memorial Prize). de Verdi), València (Le Cid dirigida per Plácido Simfònica de Boston. Ha debutat al Liceu en la trovatore (Oviedo, Lima i Copenhagen). Debutà al Ha cantat un ampli repertori (Alceste, L’Atlàntida, Domingo i La forza dels destino per Zubin Mehta) present temporada amb Norma. Liceu amb Turandot (1999-2000), tornat-hi sovint, Don Giovanni, Die Zauberflöte, , o Salzburg (Cavalleria rusticana sota la batuta les darreres amb Nabucco (2005-06), Luisa Miller Così fan tutte, Vanessa) en teatres d’arreu (Teatro de Christian Thielemann). El rol d’Aida ha estat la Nacido en Estados Unidos, ha destacado por sus (2007-08), Salome (2008-09), Der Rosenkavalier Real, Liceu, Wexford, Dorset Opera Festival, Wei- seva carta de presentació al Metropolitan, Houston interpretaciones de Sparafucile en Rigoletto, Nou- (2009-10), Aida (2011-12), Rienzi (2012-13) i els mar, Manchester) dirigida per prestigiosos directors Grand Opera i Hollywood Bowl, així com del seu rabad en Les pêcheurs de perles, Sarastro en Die concerts del Bicentenari Verdi i La llegenda de la d’orquestra i escena (Andrew Davis, Josep Pons, proper debut a Viena. Canta al Gran Teatre del Zauberflöte (New Orleans Opera), el Comte des ciutat invisible de Kitej (2013-14). Ivor Bolton, Dmitri Tcherniakov). Va debutar al Liceu Liceu per primer cop. Grieux en Manon (Valencia). Ha participado en amb L’Atlàntida (2013-14), tornant-hi en la mateixa producciones como Rigoletto en la Dallas Opera, Nació en Mataró y estudió en el Conservatori Su- temporada amb Cendrillon i el recital Una nit amb Esta soprano ucraniana se presentó en 1996 Macbeth en el Covent Garden, Nabucco en la perior de Música de Barcelona. Debutó profesio- Kurt Weill al costat d’Angela Denoke. en Kiev con Eugen Onegin y tras su debut en la Arena di Verona, Il trovatore en el Teatro Real, Aida nalmente en Sabadell (Manrico de Il trovatore). Deutsche Oper Berlin en el 2010 con Tosca inició en Chicago, Rigoletto en Pittsburgh, Don Gio- Entre otros roles, ha cantado Don José de Carmen Nacida en Barcelona, es licenciada en Medicina y una gran carrera internacional en todos los grandes vanni en el Metropolitan, Les vêpres siciliennes en (Rusia), Pollione de Norma (Klagenfurt), José María se formó musicalmente en el Conservatori del Liceu teatros de todo el mundo: Covent Garden (Macbeth Frankfurt y Oedipus Rex con la Orquesta Sinfónica de La chulapona (Teatro de la Zarzuela), Radames y en el Royal Northern College of Music de Man- dirigida por Antonio Pappano, Nabucco por Nicola de Boston. Ha debutado en el Liceu en la presente de Aida (Festspiele St.Margarethen y Festival de chester, perfeccionándose con, entre otros, Montse- Luisotti y Un ballo in maschera por Daniel Oren), temporada con Norma. Rovigo), Don Alvaro de La forza del destino, Canio rrat Caballé, Jaume Aragall, Ana María Sánchez, La Scala (Nabucco, Cavalleria rusticana), Berlín de Pagliacci, Riccardo de Un ballo in maschera e Bonaldo Giaiotti, Dalton Baldwin, Viorica Cortez y (Attila, Macbeth, esta última bajo la dirección de Ismael de Nabucco (Sabadell) y Manrico de Il tro- Elisabetta Fiorillo. Premiada en diversos certámenes Daniel Barenboim), Roma y Cleveland (Requiem vatore (Oviedo, Lima y Copenhagen). Debutó en (Concurs Mirabent i Magrans, Concurso Internacio- de Verdi), Valencia (Le Cid dirigida por Plácido Do- el Liceu con Turandot (1999-2000), regresando nal de Canto Ciudad de Elda, Concurs Joan Massià, mingo y La forza dels destino por Zubin Mehta) o con regularidad, las últimas ocasiones con Na- Elizabeth Hardwood Memorial Prize), ha cantado un Salzburg (Cavalleria rusticana bajo la la batuta de bucco (2005-06), Luisa Miller (2007-08), Salome amplio repertorio (Alceste, L’Atlàntida, Don Gio- Christian Thielemann). El rol de Aida ha supuesto su (2008-09), Der Rosenkavalier (2009-10), Aida vanni, Die Zauberflöte, Suor Angelica, Così fan carta de presentación en el Metropolitan, Houston (2011-12), Rienzi (2012-13) y los conciertos del tutte, Vanessa) en diversos teatros (Teatro Real, Grand Opera y Hollywood Bowl, así como de su fu- Bicentenario Verdi y La leyenda de la ciudad invi- Liceu, Wexford, Dorset Opera Festival, Weimar, turo debut vienés. Canta en el Gran Teatre del Liceu sible de Kitej (2013-14). Manchester) dirigida por prestigiosos directores por primera vez. de orquesta y escena (Andrew Davis, Josep Pons, Ivor Bolton, Dmitri Tcherniakov). Debutó en el Liceu con L’Atlàntida (2013-14), regresando en la misma temporada con Cendrillon y el recital Una nit amb Kurt Weill junto a Angela Denoke. 48 pag. Biografies / Biografías 49

JOAN PRADOS XAVIER COMORERA Tenor . Fante del Consiglio de’ Dieci Baríton . Servo del Doge Tenor . Fante del Consiglio de’ Dieci Barítono . Servo del Doge

Nascut a Barcelona, va iniciar els estudis musicals Va néixer a Barcelona. Fou membre de l’Escolania amb A.Sanz i de tècnica i interpretació amb Mercè de Montserrat, on s’hi formà musicalment, i estudià Mestre i Jorge Sirena. Ha col.laborat amb prestigio- al Conservatori Superior Municipal de Música de ses formacions corals catalanes i amb l’Associació Barcelona. Ha cantat de solista un ampli repertori de d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Com ha solista ha concert: Requiem de Fauré i Brahms, Petite Messe participat, entre d’altres, en La Creació de Haydn, Solennelle, Oda a Santa Cecília, Oratori de Nadal, Missa de la Coronació de Mozart i els Liebeslieder entre d’altres. També ha conreat el món de l’òpera (Il Walzer de Brahms. Actualment és membre del Cor segreto di Susanna, Roméo et Juliette, Babel 46 del Gran Teatre del Liceu i ha participat com a so- –en la seva estrena absoluta el 1994-, Violeta de lista en petits rols de Pagliacci, Król Roger i La forza García Morante). Treballa amb prestigioses batutes: del destino, entre d’altres. Nigel Rogers, Edmon Colomer, Josep Pons, Gonçal Comellas. Ha estat membre del Cor de Cambra del Nacido en Barcelona, inició sus estudios musicales Palau de la Música Catalana i de la Capella Reial con A. Sanz y de técnica e interpretación con Mercè de Catalunya i, actualment, del Cor del Gran Teatre Mestre y Jorge Sirena Ha colaborado con prestigio- del Liceu, havent participat al Liceu com a solista sas formaciones corales catalanas y con la Associa- en diversos petits rols (Der Rosenkavalier, Death in ció d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Ha participado Venice, Khovantxina, Gaudí, entre d’altres). en calidad de solitas en, entre otras obras, en La Creación de Haydn, Misa de la Coronación de Mo- Nació en Barcelona. Fue miembro de la Escolania zart y Liebeslieder Walzer de Brahms. Actualmente de Montserrat, donde se formó musicalmente, y es miembro del Coro del Gran Teatre del Liceu y estudió en el Conservatori Superior Municipal de ha participado como solista en pequeños roles en Música de Barcelona. Ha cantado como solista un Pagliacci, Król Roger y La forza del destino, entre amplio repertorio concertístico: Requiem de Fauré otras óperas. y Brahms, Petite Messe Solennelle, Oda a Santa Cecília, Oratori de Nadal, entre otras obras. Tam- bién ha cultivado el mundo de la ópera (Il segreto di Susanna, Roméo et Juliette, Babel 46 –en su estreno absoluto en 1994-, Violeta de García Morante). Trabaja con prestigiosas batutas: Nigel Rogers, Edmon Colomer, Josep Pons, Gonçal Co- mellas. Ha sido miembro del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana y de la Capella Reial de Catalunya y, en la actualidad, del Coro del Gran Teatre del Liceu, habiendo participado en el Liceu como solista en diversos pequeños papeles (Der Rosenkavalier, Death in Venice, Khovantxina, Gaudí, entre otros). 50 pag.

Orquestra Simfònica del Cor del Gran Gran Teatre del Liceu Teatre del Liceu Orquesta Sinfónica del Gran Coro del Teatre del Liceu Gran Teatre del Liceu

Fou la primera orquesta simfònica creada a l’Es- Es consolidà als anys seixanta sota la direcció tat espanyol (1847). El primer director titular va de Riccardo Bottino. En començar la temporada ser Marià Obiols. En el decurs de la seva histò- 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de ria ha estat dirigida per batutes convidades tan la direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment prestigioses com Albert Coates, Antal Dorati, n’han estat directors Andrés Máspero, William Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Fa- Spaulding, José Luis Basso, Peter Burian i, ara, lla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Conxita Garcia. Entre les seves actuacions cal

Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, mencionar la Segona Simfonia i Schicksalslied El cava només es gaudeix amb moderació. 11,5º Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan La- de Mahler (Teatro Real) i Moses und Aron mote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i , Josep Sabater, Max von Schi- la Missa de la coronació de Mozart i la Missa llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Teatre del Liceu ha actuat a les Arènes de Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament per Nîmes, amb Il corsaro; ha interpretat Lucia di Sylvain Cambreling, Rafael Frühbeck de Bur- Lammermoor a Ludwigshafen, gos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav a París i Goyescas i Noches en los jardines Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat Schneider i Silvio Varviso. Els seus directors titu- sota la direcció dels mestres Albrecht, Decker, lars han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Ber- Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, trand de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Actualment n’és Josep Pons. Maag i Neumann, entre d’altres. “La Pedrera”, Casa Milà —— Barcelona

Fue la primera orquesta sinfónica creada en el Se consolida en los años sesenta bajo la dirección Estado español (1847). El primer director titular de Riccardo Bottino. Al inicio de la temporada fue Marià Obiols. A lo largo de su historia ha sido 1982-83 Romano Gandolfi se encargó de la dirigida por batutas invitadas de tanto prestigio dirección junto con Vittorio Sicuri. Posteriormente como Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, han sido sus directores Andrés Máspero, Franco Faccio, Manuel de Falla, Aleksandr Gla- William Spaulding, José Luis Basso, Peter zunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klem- Burian y, actualmente, Conxita Garcia. Entre sus perer, Hans Knappertsbusch, Franz Konwitschny, actuaciones cabe señalar la Segunda Sinfonía y Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Schicksalslied de Mahler (Teatro Real) y Moses Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep und Aron (Gran Teatre del Liceu), además del Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Requiem y la Misa de la coronación de Mozart Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, y la Missa Solemnis de Beethoven. El Coro del Arturo Toscanini, Antonino Votto y Bruno Walter; Gran Teatre del Liceu ha actuado en las Arènes y recientmente por Sylvain Cambreling, Rafael de Nîmes (Il corsaro); ha interpretado Lucia di Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Ric- Lammermoor en Ludwigshafen, Lucrezia Borgia cardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni en París y Goyescas y Noches en los jardines Ros-Marbà, Peter Schneider y Silvio Varviso. Sus de España en La Fenice de Venecia. Ha cantado directores titulares han sido Eugenio M. Marco, bajo la dirección de los maestros Albrecht, Decker, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle y Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Michael Boder. Actualmente es Josep Pons. Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag Codorníu Cuvée 1872. y Neumann, entre otros. El nostre origen.

AAFF_CUVEE_EN CATALAN_LICEO_PROGRAMA MANO.indd 1 21/04/15 16:04 52 pag. Orquestra i Cor del Liceu / Orquesta y Coro del Liceu 53

Orquestra Simfònica Viola Clarinet Tuba Monica Luezas Carles Prat Vives del Gran Teatre del Liceu Viola Clarinete Tuba Anna Oliva Jordi Aymerich Orquesta Sinfónica Yuval Gotlibovich* Juanjo Mercadal* Maria Puertas (banda) M. Àngels Padró del Gran Teatre del Liceu Fulgencio Sandoval J. Antonio Gómez* II Timpani Angèlica Prats Tenores II Birgit Schmidt Dolors Payà (banda) Timpani Elisabet Vilaplana Concertino Claire Bobij Joan Calabuig (banda) Omar A. Jara Concertino Salvador Soler Helena Zaborowska Bettina Brandkamp Joana Altadill (banda) Graham Lister Kai Gleusteen Vincent Fillatreau Percussió Mezzosopranos Josep Lluís Moreno Fagot Percusión Mezzosopranos Carles Prat Concertino associat Franck Tollini Fagot Concertino asociado Alicia Salas Jordi Mestres Teresa Casadellà Florenci Puig Kostadin Bogdanoski Bernardo Verde* Enric Monfort Rosa Cristo Emili Rosés Fèlix Gallego Thomas Greaves Liviu Morna Ferran Armengol (banda) Isabel Mas Xavier Canela Violoncel Trompa Marta Polo Patxi Martinez Violí I Violonchelo Trompa Arpa Mireia Martinez Violín I Cristoforo Pestalozzi* Arpa Barítons Arturo Nogués* Escarlata Blanco Barítonos Olga Aleshinsky* Adam Glubinski Tiziana Tagliani Tanit Bono Eva Pyrek* Carles Chordà Xavier Comorera Matthias Weinmann ...... Marta Planella Aleksander Krapovski Enrique Martínez Gabriel Diap Carme Comeche Jorge Vilalta Susana Torregrosa Renata Tanollari Rafael Sala Cor del Gran Teatre del Liceu Ramon Grau Margaret Bonham Manuel Stacey Trompeta Coro del Gran Teatre del Liceu Contralts Joan Josep Ramos Oleg Shport Svetlana Tovstuhka Trompeta Contraltos Miquel Rosales Sopranos I Mariel Aguilar Lucas Groppo Yana Tsanova Magdalena Cristea Francesc Colomina* Sopranos I Biel Graells Diego Aragón Sandra Codina Alejandro Llamas Margarida Buendia Pere Bardagí Contrabaix J. Anton Casado (banda) Mª Josep Escorsa Jorge Carlos Tello Contrabajo Olatz Gorrotxategi Preslav Ganev Jose Esteban (banda) Hortènsia Larrabeiti Frano Kakarigi* Carmen Jiménez Baixos Isabel Cachón Jose Real (banda) Yordanka Leon Bajos Cristian Sandu Glòria López Pérez Elizabeth Maldonado Miguel Ángel Currás Violí II Forest Sebastian Trombó Raquel Lucena Ingrid Venter Violín II Felipe Contreras Trombón Encarna Martínez Dimitar Darlev Oksana Solovieva* Apostol Kosev Gaspar Montesinos* Raquel Momblant Tenors I Ignasi Gomar Émilie Langlais* Ruben Rubio Eun Kyung Park Tenores I Ivo Mischev Monica Harda Flauta Lluís Bellver (TB)* Maria Such Daniel M. Alfonso Pierpaolo Palloni Flauta Jing Liu Francisco Criado (banda) Adriana Aranda Josep Mª Bosch Mariano Viñuales Annick Puig Albert Mora* Martí Pamies (banda) Maria Elena Medina José Luis Casanova Xavier Ribera Mercè Brotons Aleksandra Miletic (banda) David Pérez (banda) Sung Min Kang Guillem Batllori Sopranos II Andrea Ceruti Sandra Batista (picc)* Xavier Martínez Cimbasso Sopranos II Charles Courant José Antº Medina Oboè Cimbasso Núria Cors Piotr Jeczmyk Oboe Joan Prados José M. Bernabeu* Mariel Fontes Mihai Morna César Altur* Llorenç Valero * Solistes / Solistas M. Dolors Llonch Alexandre Polonsky Raúl Pérez En cursiva: assistències / asistencias Maria Roca Emili Pascual (CA)* Direcció / Dirección: Joan Corbera Coordinació/ Coordinación: Jordi Pujal Col·laboradors en aquest programa / Colaboradores en este programa: András Batta, Charles Osborne, Javier Pérez Senz, Jaume Tribó Fotografies dels espectacles al Liceu / Fotografías de los espectáculos: Catherine Ashmore, Antoni Bofill, Robert Millard, Antoni Ras Rigau Disseny / Diseño: Ticket disseny. Lidia Torrents Impressió / Impresión: C.G. Creaciones Gráficas SA Dipòsit Legal / Dipósito Legal: B12538-2015 Copyright 2015 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa / Gran Teatre del Liceu sobre todos los artículos de este programa

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge / Información sobre publicidad y Mecenazgo: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: El Gran Teatre del Liceu ha obtenido las certificaciones: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental / Sistema de gestión ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica / Sistema de gestión energética) Barcel na.

Descobreixi un dels grans plaers de Barcelona · Descubra uno de los grandes placeres de Barcelona · Discover one of the Barcelona’s greatest pleasures

1a pagina programa de ma.indd 1 13/04/2015 10:45:38