DOCSLIB.ORG

LA FAVORITE DONIZETTI Argument MT / 3 La Favorite Argument 4 / 5 La Favorite

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
LA FAVORITE DONIZETTI Argument MT / 3 La Favorite Argument 4 / 5 La Favorite LA FAVORITE DONIZETTI Argument MT / 3 La favorite Argument 4 / 5 La favorite La favorite torna al Liceu amb la coproducció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro Real de Madrid. (Pietro Paolini/TerraProject/Contrasto-Maggio Musicale Fiorentino) Fitxa La favorite. Les contradic6 / 7- 9 49 cions d’una obra mestra Benjamín G. Rosado Repartiment 10 Entrevista a 53 Michael Spyres Amb el teló abaixat 12 Cronologia 60 Jordi Fernández M. Argument 17 La favorita al Liceu 67 Jaume Tribó 25 English Synopsis Selecció d’enregistraments Josep Subirá Sobre La favorite 73 33 Patrick Summers Biografies La favorite, una òpera 78 francesa a la italiana 39 Ramon Gener La favorite Temporada 2017-18 8 / 9 LA FAVORITE Òpera en quatre actes. Llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe. Música de Gaetano Donizetti. Estrenes 2 de desembre de 1840: estrena absoluta a l’Académie Royale de Musique de París (versió francesa) 18 d’octubre de 1846: estrena a Barcelona al Teatre de la Santa Creu (en traducció italiana) 26 de novembre de 1850: estrena al Gran Teatre del Liceu (en traducció italiana) 29 d’abril de 2002: última representació al Liceu (de l’original francès) Total de representacions al Liceu: 264 Juliol 2018 Torn Tarifa 8 17:00 T 5 Durada total aproximada 3h i 10m (*): Amb audiodescripció 10 20:00 D 5 11 20:00 H 5 13 20:00 C 5 14 18:00 F 5 16 20:00 A 5 17 20:00 G 5 19 20:00 B 5 20 20:00 E 5 21 20:00 PB 6 22* 18:00 PD 6 24 20:00 PC 6 Uneix-te a la conversa #LafavoriteLiceu liceubarcelona.cat facebook.com/liceu @liceu_cat @liceu_opera_barcelona La favorite Léonor de Guzman, amant del rei Clémentine Margaine: 8, 11, 14, 17, 20 i 22 de juliol Eve-Maud Hubeaux: 10, 13 i 24 de juliol Daniela Barcellona: 16, 19 i 21 de juliol Fernand, novici enamorat de Léonor Michael Spyres: 8, 11, 14, 17, 20 i 22 de juliol Stephen Costello: 10, 13, 16, 19, 21 i 24 de juliol Alphonse XI, rei de Castella Markus Werba: 8, 11, 14, 17, 20 i 22 de juliol Mattia Olivieri: 10, 13, 16, 19, 21 i 24 de juliol Balthazar, prior del monestir Ante Jerkunica Inès, confident de Léonor Miren Urbieta-Vega Gaspar, oficial del rei Roger Padullés Un senyor José Luis Casanova Emili Rosés Repartiment 10 / 11 Direcció musical Patrick Summers Direcció d’escena Derek Gimpel Escenografia i vestuari Jean-Pierre Vergier Il·luminació Dominique Borrini Assistència de la direcció d’escena Emilio López Pena Assistència de la il·luminació Yves Adrien Coproducció Gran Teatre del Liceu i Teatro Real de Madrid Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Paçalin Pavaci Assistència a la direcció musical Diego García Rodríguez Assistents musicals Véronique Werklé, Ricardo Estrada, Vanessa García, Jaume Tribó La favorite AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor Gaetano Donizetti (1797-1848) és considerat, juntament amb Gioa- chino Rossini i Vincenzo Bellini, un dels principals artífexs del bel canto romàntic italià. Molt prolífic, amb més de seixanta òperes, va tastar el gènere buffo i el serio, així com l’opéra comique i la grand opéra francesa. Títols com L’elisir d’amore, Lucia di Lammermoor, Anna Bolena, Lucrezia Borgia, Don Pasquale o La fille du régiment són alguns dels més famosos que va escriure i que actualment es mantenen en repertori. Dotat d’una capacitat de treball extraordinària, Donizetti es va arre- cerar ocasionalment en les formes clàssiques –especialment en les òperes còmiques–, mentre que d’altra banda va saber innovar en el terreny dramàtic, tot preparant el relleu generacional que assumiria Verdi a partir de la dècada del 1840, quan Donizetti ja era un artista consagrat i reconegut arreu de l’Europa musical del moment. Tot i els seus múltiples èxits (superiors en nombre a uns quants fracassos), Donizetti va ser un home marcat per la tragèdia familiar, amb la mort de la muller i els tres fills i amb una demència progressiva 12 / 13 causada per la sífilis a partir del 1843, a causa de la qual va acabar els seus dies a la ciutat de Bèrgam, la mateixa que l’havia vist néixer. Llibret i llibretista El llibret de La favorite es deu a Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe i es basa en una obra anterior, L’Ange de Nisida, deixada inaca- bada per Donizetti davant dels temors que l’argument, sobre l’amistan- çada d’un rei, pogués encendre les ires de la censura napolitana. Per això els llibretistes i el compositor van reelaborar-ne el material i la convertiren en La favorite, però mantenint com a protagonista Leonor de Guzmán, amant del monarca coprotagonista i sempre a partir de Le Comte de Comminges de Baculard d’Arnaud. El rei Alfons XI de Castella havia tingut com a amant Leonor, a qui –sembla– va dedicar una cantiga. Dels amors entre el rei i la jove noble va néixer el futur Enric II, primer monarca de la casa dels Trastàmara. La favorite Estrena El 1838 Donizetti va arribar per última vegada a París. Un any després, l’èxit de les funcions de Lucia di Lammermoor al Théâtre de la Renaissance de la capital francesa va animar l’empresari Anténor Joly a encarregar al compositor italià una nova òpera, amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, aquest últim llibretista oficial de l’Opéra de París. La favorite es va estrenar amb gran acceptació del públic a l’Opéra el 2 de desembre de 1840. La crítica va ser més reticent a acceptar unàni- mament una òpera que, amb el temps, esdevindria el títol donizettià més valorat a la capital francesa. El paper de Léonor va ser escrit originàriament per a Rosina Stolz, l’amant de Léon Pillet, empresari de l’Opéra de París quan s’estrenà l’obra. Estrena al Liceu Tot i que La favorita, en la versió italiana, es va estrenar al Liceu el 26 de novembre de 1850 (a Barcelona hi va arribar el 18 d’octubre de 1846 al Teatre Principal), no va ser fins al 29 d’abril de 2002 quan es va repre- sentar per primera vegada en la versió original i en francès. L’espectacle tenia direcció escènica d’Ariel García Valdés i musical de Richard Bonynge, responsable de la revisió de la partitura utilitzada en aquella ocasió. Quan l’òpera va arribar per primera vegada a Barcelona, La Lira Española va publicar una crítica signada per «De I. T.» en què, escan- dalitzat per l’argument de l’òpera, deia: «Grima da el ver que con tanta ligereza, con tan estúpida ignorancia y mala fe recurren los estrangeros [sic] á nuestra historia para sacar de ella nombres respetables con que cubrir sus criminales héroes, tipos quizas no difíciles de hallar en su país». Amb el teló abaixat 14 / 15 Assaigs de La favorite al Liceu La favorite L’actual producció de La favorite compta amb la direcció musical de Patrick Summers. (Pietro Paolini/TerraProject/Contrasto-Maggio Musicale Fiorentino) 16 / 17 ARGUMENT ACTE I1 L’acció transcorre a Castella l’any 1340. El primer acte s’obre al monestir de Santiago de Compostel·la, on el prior Balthazar veu com Fernand, el novici predilecte per substituir-lo al càrrec, s’absté de la pregària. El jove confessa al venerable clergue que està enamorat d’una noia a qui va veure pregant.2 Van tenir un únic contacte físic quan ella va oferir-li els dits molls d’aigua beneita. Però això va ser suficient per encendre en Fernand els efluvis de l’amor. Balthazar, després d’escoltar la confessió de Fernand, l’adverteix dels perills del món mundà i de l’autoritat de les lleis divines per damunt de les humanes. Però Fernand està decidit a deixar el convent per seguir la seva passió jovenívola.3 Comentaris 1 L’òpera comença amb un endavant poblaran la partitura, ment entre les estrofes que musicals preludi molt ben orquestrat, en especialment «Un ange, une canta Fernand. dues seccions (lenta i ràpida), femme inconnue». 3 Després de l’ària de Fernand, seguint el model heretat de 2 L’ària «Un ange, une femme aquest i Balthazar clouen l’es- l’ouverture a la francesa implan- inconnue» és una pàgina dolça, cena amb un duet, «Toi, mon fils, tada des de la segona meitat bressolada per unes frases de ma seule espérance», en què del segle XVII, però en el cas gran volada lírica a càrrec del ambdues personalitats estan que ens ocupa amb un rerefons tenor, el qual ha de resoldre ben perfilades per la música innegablement romàntic. Doni- molts passatges amb el domini donizettiana: enèrgica i volàtil zetti ho aprofita per introduir de les mitges veus i dels sons (Fernand), rotunda i ascètica alguns dels temes que més lligats. Balthazar intervé breu- (Balthazar). La favorite La favorite és una de les òperes més estimades pels liceistes amb 264 representacions al Teatre. (Pietro Paolini/TerraProject/Contrasto-Maggio Musicale Fiorentino) L’escena ens trasllada ara a un espai impossible: l’illa de Lleó. Inès serveix la seva senyora, Léonor de Guzman, que de fet és l’amant del rei Alphonse XI de Castella.4 Fernand, que hi ha arribat amb els ulls embenats i guiat per Inès, no aconsegueix que Léonor reveli el seu nom, però li declara el seu amor. La jove s’adonarà que Fernand l’estima quan li diu que ha deixat els vots sagrats per ella.5 Inès anuncia l’arribada del rei i Léonor, tot i refusar l’amor de l’antic novici, deixa l’escena oferint a Fernand un lloc a l’exèrcit del monarca.
Load more

Recommended publications
  • 825646957965.Pdf
    Warners / Top Price / Standard booklet GIUSEPPE VERDI (1813 –1901) RARITIES (Tracks 1 –4 and 6 –8 revised by Pietro Spada) Luciano Pavarotti * Orchestra del Teatro alla Scala Claudio Abbado 1. Simon Boccanegra 5. I due Foscari Preludio 2’46’’ Dal più remoto esilio 5’07’’ Scena and Cavatina, Atto I (with Antonio Savastano tenor) 2. Ernani 6. I due Foscari Odi il voto 4’40’’ Sì lo sento, Iddio mi chiama 4’14’’ Recitativo and Aria, Atto II Cabaletta, Atto I (with Giuseppe Morresi baritone and Alfredo Giacomotti bass) 3. Attila 7. Les Vêpres siciliennes Oh dolore! 3’37’’ Ô toi que j’ai chérie 3’54’’ Atto III Nouvelle Romance pour M. Villaret, Acte IV 4. Attila 8. Aida Io la vidi 7’03’’ Sinfonia 11’02’’ Scena lirica for two tenors and orchestra (with Antonio Savastano tenor) * Luciano Pavarotti appears by kind permission of Decca Music Group Limited Recording location: CTC Studios, Milan, January 1978 and April 1980 2 3 Editor: Artist: Art Director: Title: Cat. No.: Revision: Label: Warners Date & typesetter: Warners / Top Price / Standard booklet GIUSEPPE VERDI (1813 –1901) RARITIES (Tracks 1 –4 and 6 –8 revised by Pietro Spada) Luciano Pavarotti * Orchestra del Teatro alla Scala Claudio Abbado 1. Simon Boccanegra 5. I due Foscari Preludio 2’46’’ Dal più remoto esilio 5’07’’ Scena and Cavatina, Atto I (with Antonio Savastano tenor) 2. Ernani 6. I due Foscari Odi il voto 4’40’’ Sì lo sento, Iddio mi chiama 4’14’’ Recitativo and Aria, Atto II Cabaletta, Atto I (with Giuseppe Morresi baritone and Alfredo Giacomotti bass) 3.
    [Show full text]
  • I DUE FOSCARI Musica Di GIUSEPPE VERDI
    I DUE FOSCARI Musica di GIUSEPPE VERDI FESTIVAL VERDI 2019 2019 FONDAZIONE Socio fondatore Comune di Parma Soci benemeriti Fondazione Cariparma Fondazione Monte di Parma Presidente Sindaco di Parma Federico Pizzarotti Membri del Consiglio di Amministrazione Ilaria Dallatana Vittorio Gallese Antonio Giovati Alberto Nodolini Direttore generale Anna Maria Meo Direttore musicale del Festival Verdi Roberto Abbado Direttore scientifico del Festival Verdi Francesco Izzo Curatrice Verdi Off Barbara Minghetti Presidente del Collegio dei Revisori Giuseppe Ferrazza Revisori Marco Pedretti Angelica Tanzi Il Festival Verdi è realizzato grazie al contributo di Major partner Main partners Media partner Main sponsor Sponsor Advisor Con il supporto di Con il contributo di Con il contributo di Partner istituzionali Partner artistici Partner istituzionali Partner artistici Festival Verdi è partner di Festival Verdi ha ottenuto il Festival Verdi è partner di Festival Verdi ha ottenuto il Con il contributo di Sostenitori Partner istituzionali Partner artistici Tour operator Radio ufficiale Sostenitori tecnici Festival Verdi è partner di Festival Verdi ha ottenuto il I due Foscari Tragedia lirica in tre atti su libretto di Francesco Maria Piave, da Byron Musica di GIUSEPPE VERDI L’opera in breve Scelto come soggetto per l’opera da rappresentare al Teatro Argentina di Roma nell’inverno 1844, sulla base del contratto con l’impresario Alessandro Lanari del 29 febbraio di quell’anno, il poema The two Foscari di George Gordon Byron (1821) ben si prestava agli occhi di Verdi per proseguire lungo quel percorso drammatico incentrato sui conflitti personali e intrapreso con Ernani a Venezia, che gli aveva permesso di dissociarsi dall’etichetta del dramma corale a cui l’aveva legato la popolarità di Nabucco e Lombardi.
    [Show full text]
  • I Due Foscari
    I DUE FOSCARI VERDI Fundació Gran Teatre del Liceu PATRONAT President d’Honor Artur Mas i Gavarró PATRONATO Presidente de Honor Artur Mas i Gavarró DE LA President del Patronat Joaquim Molins i Amat DE LA Presidente del Patronato Joaquim Molins i Amat FUNDACIÓ Vicepresident Primer Ferran Mascarell i Canalda FUNDACIÓN Vicepresidente Primero Ferran Mascarell i Canalda Vicepresident Segon José María Lassalle Ruiz Vicepresidente Segundo José María Lassalle Ruiz Vicepresident Tercer Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresidente Tercero Xavier Trias i Vidal de Llobatera Vicepresident Quart Salvador Esteve i Figueras Vicepresidente Cuarto Salvador Esteve i Figueras Vocals de la Generalitat de Catalunya Vocales de la Generalitat de Catalunya Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Josep M. Busquets i Galera, Pilar Fernández i Bozal, Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés Pilar Pifarré i Matas, Jordi Sellas i Ferrés Vocals del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Vocales del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Santiago Fisas Ayxelà, Francisco Gaudier Fargas, Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Montserrat Iglesias Santos, Santiago de Torres i Sanahuja Vocals de l’Ajuntament de Barcelona Vocales del Ayuntamiento de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Jaume Ciurana i Llevadot, Marta Clari i Padrós Vocal de la Diputació de Barcelona Vocal de la Diputación de Barcelona Joan Carles Garcia Cañizares Joan Carles Garcia Cañizares Vocals de la Societat del Gran Teatre del Liceu Vocales de la Sociedad del Gran Teatre del Liceu Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla, Manuel Bertrand i Vergés, Javier Coll i Olalla, Josep M.
    [Show full text]
  • ORC 26 Book ED.Qxd
    MERCADANTE EMMA D’ANTIOCHIA ORC 26 in association with Slipcase : Destiny, 1900 (oil on canvas) by John William Waterhouse (1849-1917). Towneley Hall Art Gallery and Museum, Burnley, Lancashire/Bridgeman Art Library Booklet cover : Giuditta Pasta, Mercadante’s first Emma Opposite : Saverio Mercadante –1– Saverio Mercadante EMMA D’ANTIOCHIA Tragedia lirica in three acts Libretto by Felice Romani Emma, Princess of Antioch ......................................................Nelly Miricioiu Corrado di Monferrato, Count of Tyre .....................................Roberto Servile Ruggiero, his nephew ..................................................................Bruce Ford Adelia, the daughter of Corrado, betrothed to Ruggerio .........................................Maria Costanza Nocentini Aladino, a young Muslim slave belonging to Emma ............................Colin Lee Odetta, lady-in-waiting of Adelia ...................................Rebecca von Lipinski The Geoffrey Mitchell Choir Knights, crusaders, ladies and maidens, troubadours, soldiers, pages, squires and minstrels The London Philharmonic Orchestra Pieter Schoeman, leader David Parry, conductor The bass clarinet solo in Act II is played by Richard Addison –2– David Parry Producer and Artistic Director: Patric Schmid Managing Director: Stephen Revell Assistant Producer: Jacqui Compton Assistant Conductor: Robin Newton Répétiteur: Stuart Wild Italian coach: Maria Cleva Assistant to the Artistic Director: Marco Impallomeni Article, synopsis and libretto: Jeremy Commons Recording
    [Show full text]
  • How to Get a Job with a Record Company HIGH JUNE 1978 51.25 ENEL 1111111111.114- 91111F08398
    In How to Get a Job with a Record Company HIGH JUNE 1978 51.25 ENEL 1111111111.114- 91111f08398 The Quest for the Ultimate- Two Experts Take Contrary Views Laboratory/Listening Reports: New Speakers from AdventJBLKoss LeakScott - gn 411.11. 06 0 7482008398 hied it not only gives le base greater density, le glue between the eces acts to damp bration. So when you're Common staples can work themselves loose, which is why Pioneer uses aluminum screws >tening to a record, you to mount the base plate to the base. on't hear the turntable. THINKING ON OUR FEET Instead of skinny screw -on plastic legs, oneer uses large shock mounted rubber feet iat not only support the weight of the turntable, Stiff plastic legs merely support most turntables, Pioneer's massive spring -mounted rubber feet also reduce feedback. t absorb vibration and reduce acoustic -edback. So it you like to play your music loud The ordinary lough to rattle the walls, you won't run the risk platter mat is flat. Ours is concave rattling the turntable. w compensate for warped records. FEATURES YOU MIGHT OTHERWISE Smaller, OVERLOOK. conventional platters are more subject to Besides the big things, the PL -518 has other iMIIIIIIIIIIMgimmo.umm. speed variations than our massive ss obvious advantages. PV platter Our platter mat, for example, is concave to )mpensate for warped records. screws to seal the base plate to the base. The platter itself is larger than others in this It's details like these as wellas advanced price range, which means it technology that gives the PL -518an incredibly stays at perfect speed with high signal-to-noise ratio of 73 decibels.
    [Show full text]
  • From the Glicibarifono to the Bass Clarinet.Pdf
    From the Glicibarifono to the Bass Clarinet: A Chapter in the History of Orchestration in Italy* Fabrizio Della Seta From the very beginnings of opera, the work of the theatre composer was carried out in close contact with, if not founded upon, the performer. At least until half-way through the nineteenth century, a composer would be judged in large part on his ability to make best use of the vocal resources of the singers for whom he was writing in a given season, to model his music on their individual qualities in the same way as (in terms of an often- repeated image) a tailor models the suit to the contours of his client's body, or (to use a more noble comparison) as a sculptor exploits the particular material characteristics of a block of marble. Even Verdi at the time of his greatest prestige, when he was in a position to impose his dramatic ideas in an almost dictatorial manner, drew inspiration from the abilities of respected performers, e.g. from Teresa Stolz for Aida or Giuseppina Pasqua for Falstaff. To a less decisive extent, but according to a concept similar in every respect, the same principle had been applied to the instrumental aspect of opera since the early decades of the eighteenth century, when the orchestra began to assume growing importance in the structure of a work. Often the presence in the theatre orchestra of a gifted instrumentalist would lead the composer to assign to him a prominent solo, almost always as if competing with voice as an obbligato part, and there were cases in which instrumentalist and composer coincided, as happened in certain operas by Handel.
    [Show full text]
  • Terreur Vénitienne, Héroïsme Français Et Amours Impossibles
    fromental halévy : la reine de chypre Terreur vénitienne, héroïsme français et amours impossibles Diana R. Hallman Pendant le premiers tiers du xix e siècle, les récits historiques qui capti - vent les lecteurs et amateurs de théâtre prennent corps sur la scène de l’Opéra de Paris sous la forme de grands opéras relatant des tragédies intimes sur fond d’événements et de conflits tirés d’un passé lointain – de la révolte des paysans napolitains contre la domination espagnole en 1647 dans La Muette de Portici de Daniel-François-Esprit Auber (1828) au massacre de la Saint-Barthélemy (1572) dans Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer (1836). Fromental Halévy (179 9- 1862), compositeur majeur de grand opéra, dépeint le personnage historique du cardinal de Brogni et le Concile de Constance de 141 4- 1418 dans La Juive (1835), ouvrage qui raconte l’histoire (inventée par Eugène Scribe) de l’opposition religieu - se et d’un amour condamné entre une Juive et un Chrétien. Il allait de nouveau aiguiser son intérêt pour l’histoire du xv e siècle dans son troi - sième grand opéra, La Reine de Chypre , œuvre en cinq actes composée en 1841 sur des paroles de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges (179 9- 1875). En mettant en musique la vie de la reine chypriote Catarina Cornaro, réinventée par Saint-Georges, Halévy a manifestement senti le potentiel scénique du mariage contrecarré de Catarina, de la rivalité ambivalente des chevaliers français exilés qui demandent sa main et des riches cou - leurs musicales et dramatiques promises par les scènes de fêtes exotiques à Venise et à Chypre.
    [Show full text]
  • Dall'archivio Storico Del Teatro La Fenice
    10 Archivio_nrm_v 14/05/15 07:26 Pagina 139 Dall’archivio storico del Teatro La Fenice a cura di Franco Rossi Crivelli, Lanari e Norma a Venezia nel 1832 La musica di Vincenzo Bellini approda alle scene del Teatro La Fenice nel carnevale del 1829-1830 con Il pirata la sera del 16 gennaio, dopo un avvio di stagione non del tutto convincente ( Co - stantino in Arles di Giuseppe Persiani). L’affascinante lavoro belliniano, tenuto a battesimo dal Teatro alla Scala un paio di anni prima, funziona egregiamente nel corso di ben nove recite come traino per la prima assoluta dei Capuleti e Montecchi , prima opera espressamente scritta per la Fenice dal compositore, che tenne il cartellone per sei serate fino alla fine della stagione. I contat - ti tra Bellini e l’impresario della Fenice non avevano avuto un avvio brillante. Il 16 maggio del 1829 Crivelli scrive una lunga lettera alla Nobile Presidenza nella quale segnala tutta la sua per - plessità nei confronti del musicista siciliano: Riguardo al Maestro Bellini posso accertare la Nobile Presidenza che al mio arrivo in Milano nello scor - so Carnevale, la prim’operazione che feci fu di trattare il med.mo con tutto l’impegno, e mi fu dato per risposta da sì degno Maestro che Lui non scriveva per la Lalande, senza mai spiegarmi nessuna prote - sta, su ciò che la Nobile Presidenza potrà dirigersi al med.mo per riconoscerne la verità; devo quindi ri - petere che questo Maestro ha il cervello guasto per pretendere Fr. 10 mila per scrivere un’opera, e da me con queste condizioni non sarà mai scritturato, perché la dote della Nobile Presidenza non basterebbe a pagare la sola compagnia di canto, e i maestri.
    [Show full text]
  • 25313 Cmp.Pdf
    GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 eiB CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona GALERlASestilo. Marcando Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona MADRID. Callao. BARCELONA. Puerta det Angel. Diagonal Goya. Arapues. Vaguada. Serrano Teatre del Liceu PALMA DE MALLORCA • VALENCIA. ALICANTE· MURCIA· ALBACETE I Y ALBACETE II Societat del Gran ZARAGOZA. OVIEDO. VALLADOLID· VITORIA • BILBAO. BURGOS· EIBAR • LAS PALMAS· SANTA CRUZ DE TENERIFE· SEVILLA. CORDOBA· GRANADA· JAEN • CADIZ· BADAJOZ DON BENITO. ® Lucrezia Borgia Òpera en 1 pròleg i 2 actes Text de Felice Romani Música de Gaetano Donizetti Funció de Gala Dimecres, 31 de maig, a les 21 h., funció núm. 82, torn B Dissabte, 3 de juny, a les 21 h., funció núm. 83, torn e Dimecres, 7 de juny, a les 21 h., funció núm. 84, torn D Diumenge, 11 de juny, a les 17 h., funció núm. 87, torn T JOYEHOS Dimecres, 14 de juny, a les 21 h., funció núm. 88, torn A F Pérez Cabrero, 4 Tel. 2013300 Barcelona·08021 (junto Turó Porkí ® Lucrezia Borgia Don Alfonso Michele Pertusi Donna Lucrezia Borgia Joan Sutherland Gennaro Alfredo Kraus Maffia Orsini Martine Dupuy Jeppo Liverotto Alfredo Heilbron Don Apostolo Gazella Stefano Palatchi Ascanio Petrucci Manuel Garrido Oloferno Vitellozzo Antoni Comas Gubetta Alfonso Echeverría Rustighello Piero de Palma Astolfo Vicenç Esteve Copero Cristóbal Viñas Herals Josep Manuel Folch Director d'orquestra Richard Bonynge Direcció d'escena Petrika lonesco Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del cor Miquel Ortega Coproducció Teatre La Fenice, Venezia i Teatre de l'Òpera de Nancy Decorats Petrika lonesco Vestuari Tirelli (Roma) Figurinista Florika Malureanu-Meyer Perruqueria Daniel Blanc (Marsella) Sabateria Pompei (Roma) Atrezzo Rancati (Roma) Violí concertino Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL Major de Sarrià, 57 GRAN TEATRE DEL LICEU Tel.
    [Show full text]
  • Venetian Terreur, French Heroism and Fated Love
    Venetian terreur , French heroism and fated love Diana R. Hallman The tales of history, so captivating to French readers and theatregoers of the early nineteenth century, flourished on the stage of the Paris Opéra in grand opéra portrayals of intimate tragedies set against events and con - flicts of the distant past – from the 1647 revolt of Neapolitan peasants against Spanish rule in Daniel-François-Esprit Auber’s La Muette de Portici (1828) to the 1572 Saint-Barthélemy Massacre of Huguenots in Giacomo Meyerbeer’s Les Huguenots (1836). Fromental Halévy (179 9- 1862), a leading grand opéra composer who had depicted the historical Cardinal Brogni and Council of Constance of 141 4- 18 in Eugène Scribe’s invented story of Jewish-Christian romance and opposition in La Juive (1835), would again be drawn to fifteenth-century history in his third grand opéra, La Reine de Chypre, written in collaboration with the librettist Henri Vernoy de Saint-Georges (179 9- 1875). In setting Saint-Georges’s reimagined story of the Venetian-born Cypriot queen Catarina Cornaro, Halévy undoubtedly sensed the theatrical appeal of Catarina’s thwarted marriage, the conflicted rivalry of exiled French knights who claimed her hand, and the musical-dramatic colours promised by exotic, festive scenes in Venice and Cyprus. Moreover, he may have been touched by nostalgia for Italy, a country that he had enthusiastically explored during his early Prix de Rome years. But, according to the composer’s brother, artistic partner and biographer Léon Halévy, an important inspiration for this opera of 65 fromental halévy: la reine de chypre 1841 was the ‘sombre et mystérieuse terreur’ of Venice, an image that tapped into a rich vein of politically charged representations of the Venetian Republic that either alluded to or overtly condemned the secretive des - potism of its early patrician rulers.
    [Show full text]
  • Storia Della Tradizione Musicale a Jesi Dall'età
    L’APPASSIONANTE RACCONTO DI UN’IDENTITÀ CULTURALE 250 ILLUSTRAZIONI NEL TESTO PER LA PRIMA VOLTA UNA VISIONE D’INSIEME DEI SUOI SECOLI DI STORIA - 2 - STORIA DELLA TRADIZIONE TEATRALE MUSICALE A JESI &11*9A=24)*73&=&)=4,,. di Gianni Gualdoni - 3 - Regista, Scrittore, Produttore, Gianni Gualdoni è “figlio d’arte” e cresce in stretto contatto con maestri d’arte del teatro musicale; Laurea in Lin- gue e letterature straniere, studia musica e teatro con Massimo Bogian- ckino. Autore di studi e ricerche d’ambito teatrale e musicale e testi drammaturgici (diversi rappresentati), è invitato in comitati scientifici e convegni nazionali sul teatro musicale (Fermo Festival, Macerata Opera, et al.). Firma regie in Italia e all’estero -spesso anche le scene- annove- rando un repertorio che va dal barocco al contemporaneo: diverse le direzioni di prima rappresentazione moderna e “prima assoluta”, sia d’opera che di prosa. Produttore di eventi teatrali e musicali nazionali e internazionali, negli anni dirige vari festival e teatri ed è consulente e direttore artistico per istituzioni culturali italiane ed estere. Tra i Testi teatrali più recenti dell’Autore: La notte che Wagner uccise Spontini (melologo, musiche di G. Spontini e R. Wagner), 2000; Lettera d’amore di Celeste Erard (racconto teatrale, musica di Gaspare Spontini), 2001; Saffo (dramma lirico), 2002; Parola di Adamo, parola di Eva (commedia musicale), 2002; Nella notte di Natale (racconto, musiche di Lino Liviabella), 2003; Sinfonia visiva (melologo, musica di Cinzia Pennesi), 2003; Lo spettacolo della Fiera (evento teatrale di massa), 2004; Cantico (opera multimediale), 2005; Tosca rusticana (melologo, musiche di Giacomo Puccini e Pietro Mascagni), 2009; Graal - Mi chiamo Wagner (melologo, musica di Richard Wagner), 2010; Viva Verdi (drammaturgia, musiche di Giuseppe Verdi e altri), 2011; Shéhérazade (balletto - soggetto originale, musica di Nikolaj Rymskij-Korsakov), 2011; Al Tabarin dell’Operetta (commedia musicale - teatro di rivista), 2012.
    [Show full text]
  • Los Dos Foscari
    Los dos Foscari Giuseppe Verdi (La Roncole 1813 - Milán 1901) compuso esta ópera en sus llamados "años de galera". Francesco Maria Piave es el autor del ibreto, basado en un drama homónimo de Lord Byron. El estreno tuvo lugar en el Teatro Argentina de Roma, el 3 de noviembre de 1844, con el siguiente reparto: Achille de Bassini (bajo), Giacomo Roppa (tenor), Marianna Barbieri-Nini (soprano), Baldassare Miri (bajo), Artanasio Pozzolini (tenor) y Giulia Ricci (mezzosoprano). Discografía de Referencia: Director: Tullio Serafin Cantantes: Giangiacomo Guelfi, Mirto Picchi, Leyla Gencer. Coro: Teatro La Fenice Orquesta: Teatro La Fenice Casa: ARKADIA CD: 2 (AAD) (En vivo) AÑO: 1957 Director: Bruno Bartoletti Cantantes: Piero Cappuccilli, Franco Tagliavini, Katia Ricciarelli Coro: Sinfónica de Chicago Orquesta: Sinfónica de Chicago Casa: GDS CD: 2 (ADD) (En vivo) AÑO: 1972 Director: Daniele Gatti Cantantes: Vladimir Chernov, Dennis O'Neill, June Anderson, Miguel Ángel Zapater, John Marsden. Coro: Covent Garden Orquesta: Covent Garden Casa: HOUSE OF OPERA CD: 2 (DDD) (En vivo) AÑO: 1995 LOS DOS FOSCARI Personajes FRANCISCO FOSCARI Dux de la República de Venecia Bajo JACOPO FOSCARI Hijo del Anterior Tenor LUCRECIA CONTARINI Esposa de Jacopo Soprano LOREDANO Noble Veneciano Bajo BARBARINO Noble Veneciano Tenor PISANA Confidente de Lucrecia Soprano La acción se desarrolla en Venecia, en el año 1457. ATTO PRIMO ACTO PRIMERO Scena Prima Escena Primera (Una sala nel palazzo Ducale di Venezia. Di fronte (Sala en el palacio ducal de Venecia. Balcones veroni gotici, da' quali scorge parte della città e della góticos desde donde se ve, a la luz de la luna, laguna a chiaro di luna.
    [Show full text]