Representacions Operístiques a Barcelona (1837-1852)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Representacions operístiques a Barcelona (1837-1852) L’eclosió teatral a partir de la prensa. L’evolució del gust en el públic del segle XIX. Nous valors de la lírica a partir de la crítica Jaume Radigales i Babí ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEPARTAMENT D'HISTÒRIA DE L’ART REPRESENTACIONS OPERÍSTIQUES A BARCELONA (1837-1852) L'eclosió a teatral partir de la premsa. L'evolució del gust en el públic del segle XIX. Nous valors de la lírica a partir de la crítica. Tesi doctoral de JAUME RADIGALES i BABÍ Dirigida pel Dr. ROGER ALIER I AIXALÀ Gener 1998 Es va editar llibret, on trobem el següent repartiment84: Jacopo Manfredo: Pròsper Dérivis Matilde: Costanza Rovelli Beatrice: Aurora Vallesi Oberto di Lodi: Enrico Tamberlick Lodrisio: Giuseppe Lodi Federico Barbarrossa: Antonio Morelli Sichero: Josep Sanz Director d'orquestra: Mateu Ferrer Escenografia: Lorenzo Scaravelotto Després de diferents acadèmies, entre les quals cal destacar la presència d'actes solts d'Anna la Prie, la companyia s'acomiadà de Barcelona. Particularment emotiu va ser l'adéu que els afeccionats confegiren a Enrico Tamberlick, segons una breu crònica inclosa al Diarío de Barcelona el dia 22 de març, on se'ns fa saber que van caure "diluvis" de flors damunt de l'escenari i que una nena li oferí una corona de llorer -recurs típic en aquells moments per homenatjar un cantant determinat- que, amb un signe de modèstia reconegut per l'anònim cronista, el tenor no es cenyí malgrat la insistència del públic. De Barcelona, Tamberlick s'embarcaria fins a Marsella, des d'on prosseguiria el seu viatge fins a Londres. Els barcelonins acompanyaren el tenor amb un carro tirat per sis cavalls, i sis cotxes li feren de seguici. Fou en un d'aquells moments quan li fou recitat un poema, del qual s'inclou un fragment al citat número del Diarío: ... Mas ay! os deja: de Barcino hermosa la sed de nuevos triunfos le separa, y en la màrgen del Tàmesis umbrosa lauros sin fin Euterpe le prepara. A Dios cantor! estrella venturosa te acompafta do quier luciente y clara, y en alas de la fama pregonera tu nombre vuele por la Europa entera.(p.1571) Temporada de primavera de 1850 El Diarío de Barcelona publicà el 28 de març de 1850 el quadre de la companyia italiana, que havia d'actuar fins el 30 de juny: Primeras tiples absolutas: Costanza Rovelli, Giulia Sanchioli. Primera y comprimaria: Aurora Vaiiesi Segunda: Juana Fossa Primer tenor absoluto: -®5 Otro primer tenor: José Gómez Segundo tenor: Manuel Sanz Primer bajo cantante: N.N. 84BUZZI: La lega lombarda. Barcelona: Imp. del Teatro Principal, 1850. * 85Una extensa nota diu que encara no ha estat contractat, però l’endemà es publicà una breu nota en la qual es diu que es contractà Genaro Ricci. 290 Primer barftono: Ottavio Bartolini Primer bufo cómico absoluto: Agostino Róvere Otro primer bajo: Giuseppe Lodi Otro primero. Antonio Moreili Segundo bajo: Sr. Pedragosa Cuerpo de coristas de ambos sexos: Catorce tiples, doce tenores, ocho bajos Maestro al cémbalo: Mateo Ferrer Maestro director de orquesta: Vincenzo Bonetti Supiente: Antonio Passareli Apuntadores: Inocencio Gandoifo, Carlos Fossa Pintor: Lorenzo Scarabelotto Maquinista: N.N. Supiente: Juan Galli Sastre: Joaquin Rosselló Peluquero: Vicente García Els preus seguien sent els mateixos dels anys anteriors i es van anunciar el dia 30 de març els contractes al baríton Walter i a la mezzosoprano Schieroni Nulli (o Scheroni). La breu temporada, de tres mesos escassos, comptà amb 29 funcions d'òpera al llarg de les quals es representaren quatre títols. Un nombre no pas baix si tenim en compte la curta durada de la temporada. Cal dir, a més, que el Liceu romangué tancat fins el 23 de juny, data en què començà a programar no pas òpera sinó concerts matinals. La primera òpera representada va ser II furioso nellïsola di Santo Domingo de Donizetti. L'obra s'havia estrenat a Barcelona durant la temporada 1834-35 i des d'aleshores no s'hi havia tomat a representar. La primera funció en aquella temporada estava prevista pel dia 12 d'abril, però per una indisposició del baríton Walter no es pogué dur a l'escena fins el dia 18, tot i que s'anuncià que Walter seguia indispost. En total van ser 13 les representacions completes de l'obra donizettiana. Una primera nota publicada el dia 20 diu que el baríton en qüestió va fer un bon efecte, malgrat la seva recent malaltia. Hem d'esperar la crítica de Fargas per constatar el desenvolupament d'aquelles primeres funcions. D'acord amb el llibret editat, aquest va ser el repartiment86: Cardenio: Luigi Watter Eleonora: Costanza Rovelli Ferrando: Josep Gómez Bartolomeo: Giuseppe Lodi Kaidamà: Agostino Róvere Marcella: Aurora Vallesi Director d'orquestra: Mateu Ferrer Escenografia: Lorenzo Scaravellotto 86DONIZETTI: II furioso. Barcelona: Tip. de El Sol, 1850 291 Finalment, i segons Fargas87, Walter encara no estava restituït del tot, però els seus dots i la seva professionalitat van fer que sortís airós amb el rol protagonista de l'òpera. La Rovelli estigué apassionant i brillant en el rol d'Eleonora, tot i que al final només se li sentia un fil de veu, potser perquè es va cansar excessivament durant la primera part de la representació. Róvere féu un gran paper com a Kaidamà, amb una brillant actuació a nivell escènic i amb una justa i encertada comicitat. Sembla que cor i orquestra no anaren molt conjuntats, potser pel fet que es tractava de la primera òpera de la temporada i encara mancava assaig. Sembla que, tot i tractar-se d'una estrena, només hi hagué una sola decoració nova. La següent òpera, l Capuleti e I Montecchi, retornà a l'escenari del Principal el 4 de maig i hi romangué al llarg de només dues funcions. De fet, n'hi havia programades tres, però una d'elles s'hagué de suprimir a causa de la indisposició de Costanza Rovelli, i el públic es quedà amb un pam de nas, ja que ni es va anunciar prèviament ranul.lació ni es va poder programar una altra òpera -en aquest cas II furíoso-, i a conseqüència d'aquest fet la companyia de vers va haver de mig improvisar una peça teatral88. Antoni Fargas Soler publicà la seva crítica el dia 6 de maig, en la qual diu que va ser un desencert programar una òpera com aquella, de la qual hi ha el record d'antigues i lluïdes representacions. El repartiment parcial, extret de la crítica, va ser el següent: Giulietta: Aurora Vallesi Romeo: Schieroni Nulli Tebaldo: Genaro Ricci Fargas acusa Rovelli d'haver cedit per a la primera funció el rol de Giulietta a Aurora Vallesi, poc apta per a aquell paper. És possible, però, que Costanza Rovelli estigués ja indisposta si tenim en compte ranul.lació abans esmentada. En definitiva, Fargas agraeix els inútils esforços de la soprano, que interpretà l'heroïna belliniana.