DOCSLIB.ORG

Canal Segarra – Garrigues, Una Eina De Futur

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Canal Segarra – Garrigues, Una Eina De Futur Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural CANAL SEGARRA – GARRIGUES, UNA EINA DE FUTUR Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 1 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural Coordinador Francesc Reguant Equip de Redacció Francesc Reguant Maite Sisquella Ramon Lletjós Col·laboradors Agustí Gonzalez (Responsable de Concentració Parcel·lària); Andreu Bosch (Cap de l’Oficina Comarcal de l’Urgell i Pla d’Urgell); Antonio Enjuanes (Subdirector General d’Infraestructures Rurals del DAAM); Carme Herrero (Tècnica experta en sòls del DAAM); Ildefons Mateu (Cap de l’Oficina Comarcal de la Noguera del DAAM); Jeroni Ros (Cap de l’Oficina Comarcal de la Segarra del DAAM); Joan Anglès (Responsable de Regadius del DAAM); Llorens Canela (Cap de l’Oficina Comarcal de les Garrigues del DAAM); Ramón Balagueró (Cap de l’Oficina Comarcal del Segrià del DAAM); Ramon Cuadros (Cap de l’Oficina del Regant); Xavier Sas (Responsable d’Obres i Regadius de la demarcació de Lleida). Agraïments Antoni Costa (President de la CR Algerri Balaguer); David Tomillero (Tècnic de la CR Carrassumada); Francesc Xavier Alvareda (Vicepresident de la CR Segarra-Garrigues); Jaume Gregori (ex Cap de la Oficina Comarcal de l’Urgell, actualment jubilat); Joan Sabaté (President de la CR Segrià Sud); Jordi Fraxanet. (Cap d’Equip Economia Agrària. Agroxarxa); Josep Lluis Huguet (President de la CR Carrassumada); Josep M. Ramon (Professor Universitat de Múrcia); Josep Maria Jové (President de la CR Segarra – Garrigues); Josep Noguero (CR Algerri Balaguer); Laura Benlloch (Administrativa del DAAM); Luis Alberto Rubio (Jefe del Servicio de Estudios y Estadísticas Agràrias de Andalucia); Miquel Call (CR Algerri Balaguer); Rafel Guerau (Tècnic de la CR Garrigues Sud); Ramon Codina (Tècnic de la CR Algerri Balaguer); Ramon Masip (Vicepresident de la CR Garrigues Sud); Ramon Miret (Tècnic de la CR Segrià Sud); Sandra Ricard (Professora Universitat de Girona); Xavier Pelegrí (President de la CR Garrigues Sud) Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 2 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural INDEX RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ A - QUÈ ÉS EL SEGARRA - GARRIGUES? A1 – Antecedents A1.1 – Agricultura, població i condicionants naturals a Catalunya A1.2 - Història dels regadius de Catalunya A2 – El Sistema Segarra-Garrigues B - PER QUÈ REGAR? B1 – L’agricultura a l’escenari del segle XXI B2 – Agricultura i regadiu C - COM I QUÈ REGAR? C1 - Tecnologia del reg eficient C2 - Rendiments dels cultius C3 - Rendibilitat econòmica versus rendibilitat aigua C4 - Concentració parcel·lària D – EXPERIÈNCIES DE REGADIU D1 - L'experiència dels regadius consolidats D1.1 – Canals d'Urgell i regadius històrics a la plana de Ponent D1.2 - Almeria D2 - L'experiència dels regadius recents D2.1 - Algerri-Balaguer D2.2 - Torres de Segre “Carrasumada” D2.3 - Segrià Sud D2.4 - Garrigues Sud E - IMPACTE SOCIO-ECONÒMIC DEL SEGARRA-GARRIGUES E1 – Plantejament metodològic E2 – La inversió i el seu finançament E2.1 – Cost i finançament de la inversió pública E2.2 – El cost addicional de regar E3 – Model de distribució de nous cultius E3.1 - Selecció d'opcions productives E3.2 - Anàlisi de viabilitat econòmica de les opcions E4 – Escenaris de producció agrícola E4.1 – Escenari zero E4.2 – Escenari 1 E4.3 – Escenari 2 E4.4 – Escenari 3 E4.5 – Síntesi d’impactes de la producció agrícola E5 – Inducció de noves activitats E6 - Valoració d'altres externalitats E7 – Apropament al cash flow del projecte E8 – Resum d’impactes F - ASPECTES CONTROVERTITS F1 – Sobre el proveïment d'aigua F2 – El Sistema Segarra-Garrigues i l’energia F3 – El Sistema Segarra-Garrigues front al canvi climàtic F4 – Altres impactes ambientals F5 – Impacte paisatgístic F5 - Incerteses sobre els beneficiaris finals del regadiu G – APROPAMENT SINGULAR A LES ZEPA G1 – Espais protegits i Xarxa Natura Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 3 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural G2 – Cronologia de les ZEPA G3 – Actuacions en defensa del Medi Natural G4 – Arguments vers la revisió de les ZEPA G4.1 - Arguments tècnics vers la revisió de les ZEPA G4.2 – Arguments socioeconòmics vers la revisió de les ZEPA G4.3 – Arguments mediambientals vers la revisió de les ZEPA G4.4 – Criteris de proporcionalitat vers la revisió de les ZEPA H - GESTIÓ DEL CANVI VERS EL FUTUR H1 - Situació actual del regadiu H2 – DAFO H3 – De fortaleses i oportunitats H4 – De debilitats i amenaces H5 – Orientacions estratègiques H6 – Orientacions operatives BIBLIOGRAFIA GLOSSARI Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 4 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural RESUM EXECUTIU El Sistema Segarra-Garrigues, amb un pressupost de 1.368 M€, és una de les inversions més destacades que s’estan desenvolupant actualment i un dels projectes hidràulics més importants portats a terme a Catalunya. Amb aquest projecte es pretén regar 68.645 ha, amb les més modernes tecnologies i amb un escrupolós respecte mediambiental d’acord amb les orientacions de la Directiva Marc de l’Aigua. El projecte, a més, es proposa resoldre el subministrament d’aigua potable a múltiples poblacions i facilitar aigua per a usos ramaders i industrials que, juntament amb l’agricultura, han de dinamitzar i diversificar l’economia de la zona. En altres paraules, el projecte Segarra-Garrigues esdevé una gran eina de desenvolupament territorial. El projecte, tanmateix, no ha estat exempt de la polèmica i de dificultats des de diferents orígens. El present estudi ha pretès abordar amb objectivitat les claus que donen sentit al projecte, tot cercant el retorn del que aquest aporta a la societat de l’entorn al canal. Alhora ha avaluat, amb tot rigor però també amb tota cruesa, la importància i el sentit de les principals dificultats. Superfície regable i dotacions d’aigua Dotació Sense ZEPA Total Les superfícies afectades tenen diferents m3/ha/any restriccions dotacions d’aigua de reg i diferents 6.500 31.004 4.751 35.755 restriccions de caire mediambiental, tal com assenyala la taula adjunta . 3.500 50 13.579 13.629 En resum, dins del perímetre del 1.500 16.139 3.122 19.261 Sistema Segarra-Garrigues hi ha 81.376 0 0 12.731 12.731 ha cultivades, de les quals, per raons mediambientals vinculades a la defensa Total 47.193 34.183 81.376 de les aus, es descarten del reg 12.731 ha dins de ZEPA, restant, per tant, 68.645 ha regades. Tanmateix, d’aquesta superfície regable, 21.452 ha també se situen dins de ZEPA, amb majors o menors limitacions per al regadiu. Destaca dins de les ZEPA una àrea de 13.579 ha que queda limitada a regar cereals d’hivern, sempre i quan, després d’uns assajos a realitzar, es comprovi la compatibilitat d’aquest regadiu amb la conservació de les aus. En resum, el 42% de l’àrea cultivada del Sistema Segarra- Garrigues es ZEPA. Avantatges del regadiu En general el regadiu compta amb avantatges prou conegudes: millora de l’autoproveïment agrícola amb una producció clarament incrementada, eina d’equilibri territorial amb un fort impuls a l’ocupació, efecte induït vers la generació de nova i diversificada activitat a altres sectors, efectes positius en relació al canvi climàtic i, sens dubte, un nou clima social de major optimisme vers les expectatives de futur. En sentit contrari el no regadiu pot comportar l’abandó de l’activitat agrícola per manca de viabilitat. Amb l’estudi es pretén mesurar la importància d’aquests impactes. Més enllà de les projeccions prospectives, al llarg del treball s’han analitzat altres regadius consolidats i els seus respectius impactes reals i coneguts. Algunes dades són especialment Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 5 Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural il·lustratives. A les comarques de Ponent, les dues que han regat àmplies superfícies des de fa més de 150 anys (Segrià i Pla d’Urgell), han tingut fins a 1991 (abans d’iniciar-se nous regadius a les altres comarques) un creixement poblacional proper a la mitjana catalana (entre el 150 i el 200 % d’increment), mentre que la resta de comarques o bé s’han estancat o bé han tingut sensibles pèrdues de població. Un altre dada rellevant n’és l’increment de la producció, sobre això els diferents regadius de Lleida aporten un factor multiplicador de la producció de regadiu respecte de la de secà que arriba a 21,9 al Segrià Sud, a 14,2 a Algerri Balaguer i a 8,6 als Canals d’Urgell. Amb menor efecte multiplicador hi ha el Garrigues Sud amb un 3,6, al tractar- se de regadiu de suport amb una estratègia de regadiu diferent. Resultats segons escenaris L’estudi treballa en diferents escenaris productius i diferents enfocaments quan a les àrees regades i les dotacions. En tots els casos, s’han estimat amb criteris de prudència i objectivitat. Els escenaris de treball fan referència a l’estructura productiva prevista. En aquest sentit es defineix un escenari conservador i un de transformador. Ambdós dins dels límits del realisme. Els enfocaments de treball fan referència als majors o menors condicionants mediambientals: Enfocament A: Considera que es podran regar realment les ZEPA 3.500 m3/ha/any però amb els condicionants establerts que limiten el reg als cereals d’hivern. Enfocament B: Considera que les ZEPA, prèviament definides a 3.500 m3/ha/any, es podran regar a plena dotació (6.500 m3/ha/any) i sense restriccions. Enfocament C: Considera que no es podran regar les zones ZEPA (excepte la ZEPA 6.500) A més, hi ha dos escenaris de referència.
Load more

Recommended publications
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • Arquitectura Religiosa Del Segle Xviii a La Segarra I L’Urgell Condicionants, Artífexs I Pràctica Constructiva
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 35 ARQUITECTURA RELIGIOSA DEL SEGLE XVIII A LA SEGARRA I L’URGELL CONDICIONANTS, ARTÍFEXS I PRÀCTICA CONSTRUCTIVA MARIA GARGANTÉ LLANES BARCELONA, 2006 © Maria Garganté Llanes Edita: Pagès Editors, SL Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: octubre de 2006 ISBN: 84-9779-428-1 Dipòsit legal: L-906-2006 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, SL Enquadernació: Fontanet SUMARI SIGLES . 13 PRÒLEG . 15 RECORREGUT PERSONAL I QÜESTIONS INSTRUMENTALS 19 TERRITORI I HISTÒRIA El territori: una justificació. Els imprecisos límits de la Segarra i l’Urgell . 31 De la Geografia de Pere Gil als viatgers del segle XVIII: apreciacions sobre el territori . 31 La Segarra i l’Urgell al segle XVIII . 34 La guerra de Successió . 34 Un cas particular: Cervera i la universitat literària . 38 Cervera en temps de Felip V . 38 La construcció de la Universitat . 39 Del bisbat de Solsona al de Cervera? . 41 L’economia de la Segarra i l’Urgell: la pervivència de l’em- fiteusi i el règim senyorial . 42 Traginers i negociants a la baixa Segarra . 46 Vicissituds de final de segle: carestia, febres pútrides i inici de la guerra Gran . 47 L’estructuració de la societat a Cervera i Tàrrega . 49 Pagesos i menestrals . 49 Nobles i doctors . 50 L’estament religiós . 1. ....5 De les comunitats de preveres i beneficiats a Cervera i Tàrrega fins a les parròquies rurals . 51 Els ordes religiosos . 54 Els ordes de clergues regulars . 55 8 MARIA GARGANTÉ LLANES Els ordes mendicants . 56 Parròquies i convents: els eterns rivals .
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • 3.2.4. La Conca De Barberà
    3.2.4. La Conca de Barberà La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l’àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km2, que representen un 21,7% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km. La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. Montblanc és la seva capital, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%). A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d’una unitat natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l’envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica.
    [Show full text]
  • "ACEITE DE TERRA ALTA" U "OLI DE TERRA ALTA"
    Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA “Oli de Terra Alta” / “Aceite de Terra Alta” Versión: Solicitud de modificación Información Pública (marzo 2015) Decisión Favorable (junio 2015) PLIEGO DE CONDICIONES DE LA DENOMINACIÓN DE ORIGEN PROTEGIDA "ACEITE DE TERRA ALTA" u "OLI DE TERRA ALTA" A) NOMBRE DEL PRODUCTO Denominación de origen protegida (DOP) “Aceite de Terra Alta" u "Oli de Terra Alta”. B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO B1) Definición Aceite de oliva virgen extra obtenido del fruto de Olea Europea L, de la variedad principal Empeltre o la mezcla de la variedad Empeltre y las variedades secundarias Arbequina, Morruda y Farga, por procedimientos mecánicos o por otros medios físicos que no produzcan alteración del aceite, conservando el sabor, aroma y características del fruto del que procede. La Empeltre es la variedad principal debido a que predomina en la zona de producción. B2) Descripción de las variedades Variedad Empeltre: El árbol de la variedad Empeltre es vigoroso, de gran desarrollo, con tendencia a la verticalidad. Hojas de forma elíptico-lanceolada o elíptico-espatulada, con una relación L/A corta y ancha. El anverso es de color verde muy oscuro, con el dorso gris-plateado y un nervio verdoso muy prominente. Las inflorescencias se encuentran a lo largo de todo el ramo, y se cree que es una variedad parcialmente autofértil. Los frutos normalmente se encuentran en la parte interna del árbol aislados y poco visibles desde el exterior. Este fruto tiene un pedúnculo largo, es de tamaño medio, de forma alargada, asimétrico, ligeramente abombado por el dorso en el tercio inferior, y plano en el tercio opuesto.
    [Show full text]
  • Els Soldats De La Segarra Morts a La Guerra Civil (1936-1939) I Els Civils Víctimes D'accidents Derivats De La Guerra
    Miscel·lània Cerverina, 8 (1992), pàgs. 121-151 Els soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d'accidents derivats de la guerra JORDI OLIVA I LLORENS Centre d'Història Contemporània de Catalunya Presentació De 1936 a 1939, Catalunya va viure una tràgica guerra civil. En aquesta guerra van morir milers de joves catalans que, mobilitzats o voluntàriament, formaven part d'un o altre exèrcit. Els uns parlen de 45.000 morts; els altres donen xifres distintes superiors o inferiors. Tanmateix, és cert que Catalunya, durant la guerra, va perdre en els fronts i hospitals militars una part molt important de la seva joventut. No hi ha gairebé cap localitat catalana que no compti, entre els seus veïns, joves soldats morts en aquella guerra. Tanmateix, no en coneixem encara el nombre total, exacte, ni el nom de molts d'aquells catalans sacrificats en plena joventut, car el nou règim que s'establí l'any 1939 no es preocupà el més mínim per fixar la relació nominal d'aquelles víctimes, població per població, tal com es fa en tot país civilitzat en acabar-se una guerra. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat, en escaure's el cinquantè aniversari d'aquella 122 JORDI OLIVA I LLORENS guerra va emprendre la difícil tasca de realitzar una investigació a totes les poblacions de Catalunya, per tal d'arribar a establir el més aproximadament possible la relació nominal de tots els soldats morts, poble per poble, amb indicació, a més, de la lleva, lloc i data de la mort, i de l'exèrcit a què pertanyien.
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • WHERE and HOW Introduction the Catalonia Energy Plan
    B) WIND-PARKS IN WESTERN CATALONIA: WHERE AND HOW Introduction In the last decade the renewable energies, and specially wind energy, have had a big impulse by the authorities. It is presented as one of the strategies to confront global warming and to accomplish the Kyoto Protocol. Wind is produced by the temperature and pressure differences in the atmosphere. Up to 100 metres over the earth surface wind is very influenced by the geography. In this way, coastal lines, hillsides oriented to the south (oriented to the north in the southern hemisphere), open lands, etc. present generally favourable conditions to install wind-farms. Even the green image wind energy has, it is not difficult to find unfavourable positions regarding the installation of wind-farms. This opposition can be due the extensive land use of wind-parks, their possible impacts on birds or their visual impact, as well as NIMBY behaviour. Also the process to decide the location of the wind turbines is a source of conflict; furthermore, it can be found depth differences in the energy model proposed by different actors. This case study tries to put in practice a real-world social process of decision making that include several visions in designing, locating and evaluating wind-park alternative location sites. This has been done applying social multi-criteria evaluation. The following main tools have been used: 9 participative experiences to identify actors, their aims and perspectives, 9 a socio-technical process, based on actors’ preferences, of construction of alternatives and elicitation of evaluation criteria, and 9 a technical evaluation of different alternatives with a constant feedback with the social actors involved.
    [Show full text]
  • Municipi Comarca Població Superfície Densitat De Població
    Municipi Comarca Població Superfície Densitat de població Lleida Segrià 138956 212,3 654,5 Balaguer Noguera 17162 57,32 299,4 Tàrrega Urgell 17098 88,36 193,5 Mollerussa Pla d'Urgell 14683 7,08 2073,9 Seu d'Urgell, la Alt Urgell 12089 15,45 782,5 Alcarràs Segrià 9514 114,29 83,2 Puigcerdà Cerdanya 9258 18,92 489,3 Cervera Segarra 9180 55,19 166,3 Guissona Segarra 7136 18,1 394,3 Almacelles Segrià 6791 49,03 138,5 Alpicat Segrià 6255 15,33 408 Borges Blanques, les Garrigues 6087 61,55 98,9 Tremp Pallars Jussà 5844 302,82 19,3 Vielha e Mijaran Val d'Aran 5559 211,74 26,3 Agramunt Urgell 5371 79,65 67,4 Bellpuig Urgell 5133 34,98 146,7 Torrefarrera Segrià 4605 23,49 196 Juneda Garrigues 3475 47,33 73,4 Artesa de Segre Noguera 3432 175,9 19,5 Alcoletge Segrià 3420 16,7 204,8 Almenar Segrià 3398 66,59 51 Rosselló Segrià 3145 9,92 317 Pobla de Segur, la Pallars Jussà 2984 32,83 90,9 Alguaire Segrià 2971 50,11 59,3 Alfarràs Segrià 2797 11,4 245,4 Linyola Pla d'Urgell 2700 28,66 94,2 Ponts Noguera 2601 30,52 85,2 Aitona Segrià 2591 66,9 38,7 Bell-lloc d'Urgell Pla d'Urgell 2315 34,92 66,3 Torres de Segre Segrià 2277 50,61 45 Bellvís Pla d'Urgell 2255 46,7 48,3 Albatàrrec Segrià 2221 10,46 212,3 Pont de Suert, el Alta Ribagorça 2220 148,14 15 Torregrossa Pla d'Urgell 2202 40,52 54,3 Palau d'Anglesola, el Pla d'Urgell 2166 12,27 176,5 Sort Pallars Sobirà 2149 105,05 20,5 Arbeca Garrigues 2144 58,34 36,8 Bellver de Cerdanya Cerdanya 1937 98,15 19,7 Seròs Segrià 1922 85,75 22,4 Vallfogona de Balaguer Noguera 1876 26,97 69,6 Golmés Pla d'Urgell 1840
    [Show full text]