Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

CANAL SEGARRA – , UNA EINA DE FUTUR

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 1

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Coordinador Francesc Reguant Equip de Redacció Francesc Reguant Maite Sisquella Ramon Lletjós

Col·laboradors Agustí Gonzalez (Responsable de Concentració Parcel·lària); Andreu Bosch (Cap de l’Oficina Comarcal de l’ i Pla d’Urgell); Antonio Enjuanes (Subdirector General d’Infraestructures Rurals del DAAM); Carme Herrero (Tècnica experta en sòls del DAAM); Ildefons Mateu (Cap de l’Oficina Comarcal de la del DAAM); Jeroni Ros (Cap de l’Oficina Comarcal de la Segarra del DAAM); Joan Anglès (Responsable de Regadius del DAAM); Llorens Canela (Cap de l’Oficina Comarcal de les Garrigues del DAAM); Ramón Balagueró (Cap de l’Oficina Comarcal del Segrià del DAAM); Ramon Cuadros (Cap de l’Oficina del Regant); Xavier Sas (Responsable d’Obres i Regadius de la demarcació de Lleida).

Agraïments Antoni Costa (President de la CR Algerri Balaguer); David Tomillero (Tècnic de la CR Carrassumada); Francesc Xavier Alvareda (Vicepresident de la CR Segarra-Garrigues); Jaume Gregori (ex Cap de la Oficina Comarcal de l’Urgell, actualment jubilat); Joan Sabaté (President de la CR Segrià Sud); Jordi Fraxanet. (Cap d’Equip Economia Agrària. Agroxarxa); Josep Lluis Huguet (President de la CR Carrassumada); Josep M. Ramon (Professor Universitat de Múrcia); Josep Maria Jové (President de la CR Segarra – Garrigues); Josep Noguero (CR Algerri Balaguer); Laura Benlloch (Administrativa del DAAM); Luis Alberto Rubio (Jefe del Servicio de Estudios y Estadísticas Agràrias de Andalucia); Miquel Call (CR Algerri Balaguer); Rafel Guerau (Tècnic de la CR Garrigues Sud); Ramon Codina (Tècnic de la CR Algerri Balaguer); Ramon Masip (Vicepresident de la CR Garrigues Sud); Ramon Miret (Tècnic de la CR Segrià Sud); Sandra Ricard (Professora Universitat de Girona); Xavier Pelegrí (President de la CR Garrigues Sud)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 2

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

INDEX

RESUM EXECUTIU INTRODUCCIÓ A - QUÈ ÉS EL SEGARRA - GARRIGUES? A1 – Antecedents A1.1 – Agricultura, població i condicionants naturals a Catalunya A1.2 - Història dels regadius de Catalunya A2 – El Sistema Segarra-Garrigues B - PER QUÈ REGAR? B1 – L’agricultura a l’escenari del segle XXI B2 – Agricultura i regadiu C - COM I QUÈ REGAR? C1 - Tecnologia del reg eficient C2 - Rendiments dels cultius C3 - Rendibilitat econòmica versus rendibilitat aigua C4 - Concentració parcel·lària D – EXPERIÈNCIES DE REGADIU D1 - L'experiència dels regadius consolidats D1.1 – Canals d'Urgell i regadius històrics a la plana de D1.2 - Almeria D2 - L'experiència dels regadius recents D2.1 - Algerri-Balaguer D2.2 - Torres de Segre “Carrasumada” D2.3 - Segrià Sud D2.4 - Garrigues Sud E - IMPACTE SOCIO-ECONÒMIC DEL SEGARRA-GARRIGUES E1 – Plantejament metodològic E2 – La inversió i el seu finançament E2.1 – Cost i finançament de la inversió pública E2.2 – El cost addicional de regar E3 – Model de distribució de nous cultius E3.1 - Selecció d'opcions productives E3.2 - Anàlisi de viabilitat econòmica de les opcions E4 – Escenaris de producció agrícola E4.1 – Escenari zero E4.2 – Escenari 1 E4.3 – Escenari 2 E4.4 – Escenari 3 E4.5 – Síntesi d’impactes de la producció agrícola E5 – Inducció de noves activitats E6 - Valoració d'altres externalitats E7 – Apropament al cash flow del projecte E8 – Resum d’impactes F - ASPECTES CONTROVERTITS F1 – Sobre el proveïment d'aigua F2 – El Sistema Segarra-Garrigues i l’energia F3 – El Sistema Segarra-Garrigues front al canvi climàtic F4 – Altres impactes ambientals F5 – Impacte paisatgístic F5 - Incerteses sobre els beneficiaris finals del regadiu G – APROPAMENT SINGULAR A LES ZEPA G1 – Espais protegits i Xarxa Natura

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 3

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G2 – Cronologia de les ZEPA G3 – Actuacions en defensa del Medi Natural G4 – Arguments vers la revisió de les ZEPA G4.1 - Arguments tècnics vers la revisió de les ZEPA G4.2 – Arguments socioeconòmics vers la revisió de les ZEPA G4.3 – Arguments mediambientals vers la revisió de les ZEPA G4.4 – Criteris de proporcionalitat vers la revisió de les ZEPA H - GESTIÓ DEL CANVI VERS EL FUTUR H1 - Situació actual del regadiu H2 – DAFO H3 – De fortaleses i oportunitats H4 – De debilitats i amenaces H5 – Orientacions estratègiques H6 – Orientacions operatives BIBLIOGRAFIA GLOSSARI

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 4

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

RESUM EXECUTIU

El Sistema Segarra-Garrigues, amb un pressupost de 1.368 M€, és una de les inversions més destacades que s’estan desenvolupant actualment i un dels projectes hidràulics més importants portats a terme a Catalunya. Amb aquest projecte es pretén regar 68.645 ha, amb les més modernes tecnologies i amb un escrupolós respecte mediambiental d’acord amb les orientacions de la Directiva Marc de l’Aigua. El projecte, a més, es proposa resoldre el subministrament d’aigua potable a múltiples poblacions i facilitar aigua per a usos ramaders i industrials que, juntament amb l’agricultura, han de dinamitzar i diversificar l’economia de la zona. En altres paraules, el projecte Segarra-Garrigues esdevé una gran eina de desenvolupament territorial. El projecte, tanmateix, no ha estat exempt de la polèmica i de dificultats des de diferents orígens. El present estudi ha pretès abordar amb objectivitat les claus que donen sentit al projecte, tot cercant el retorn del que aquest aporta a la societat de l’entorn al canal. Alhora ha avaluat, amb tot rigor però també amb tota cruesa, la importància i el sentit de les principals dificultats. Superfície regable i dotacions d’aigua

Dotació Sense ZEPA Total Les superfícies afectades tenen diferents m3/ha/any restriccions dotacions d’aigua de reg i diferents 6.500 31.004 4.751 35.755 restriccions de caire mediambiental, tal com assenyala la taula adjunta . 3.500 50 13.579 13.629 En resum, dins del perímetre del 1.500 16.139 3.122 19.261 Sistema Segarra-Garrigues hi ha 81.376 0 0 12.731 12.731 ha cultivades, de les quals, per raons mediambientals vinculades a la defensa Total 47.193 34.183 81.376 de les aus, es descarten del reg 12.731 ha dins de ZEPA, restant, per tant, 68.645 ha regades. Tanmateix, d’aquesta superfície regable, 21.452 ha també se situen dins de ZEPA, amb majors o menors limitacions per al regadiu. Destaca dins de les ZEPA una àrea de 13.579 ha que queda limitada a regar cereals d’hivern, sempre i quan, després d’uns assajos a realitzar, es comprovi la compatibilitat d’aquest regadiu amb la conservació de les aus. En resum, el 42% de l’àrea cultivada del Sistema Segarra- Garrigues es ZEPA. Avantatges del regadiu En general el regadiu compta amb avantatges prou conegudes: millora de l’autoproveïment agrícola amb una producció clarament incrementada, eina d’equilibri territorial amb un fort impuls a l’ocupació, efecte induït vers la generació de nova i diversificada activitat a altres sectors, efectes positius en relació al canvi climàtic i, sens dubte, un nou clima social de major optimisme vers les expectatives de futur. En sentit contrari el no regadiu pot comportar l’abandó de l’activitat agrícola per manca de viabilitat. Amb l’estudi es pretén mesurar la importància d’aquests impactes. Més enllà de les projeccions prospectives, al llarg del treball s’han analitzat altres regadius consolidats i els seus respectius impactes reals i coneguts. Algunes dades són especialment

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 5

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural il·lustratives. A les comarques de Ponent, les dues que han regat àmplies superfícies des de fa més de 150 anys (Segrià i Pla d’Urgell), han tingut fins a 1991 (abans d’iniciar-se nous regadius a les altres comarques) un creixement poblacional proper a la mitjana catalana (entre el 150 i el 200 % d’increment), mentre que la resta de comarques o bé s’han estancat o bé han tingut sensibles pèrdues de població. Un altre dada rellevant n’és l’increment de la producció, sobre això els diferents regadius de Lleida aporten un factor multiplicador de la producció de regadiu respecte de la de secà que arriba a 21,9 al Segrià Sud, a 14,2 a Algerri Balaguer i a 8,6 als Canals d’Urgell. Amb menor efecte multiplicador hi ha el Garrigues Sud amb un 3,6, al tractar- se de regadiu de suport amb una estratègia de regadiu diferent. Resultats segons escenaris L’estudi treballa en diferents escenaris productius i diferents enfocaments quan a les àrees regades i les dotacions. En tots els casos, s’han estimat amb criteris de prudència i objectivitat. Els escenaris de treball fan referència a l’estructura productiva prevista. En aquest sentit es defineix un escenari conservador i un de transformador. Ambdós dins dels límits del realisme. Els enfocaments de treball fan referència als majors o menors condicionants mediambientals:  Enfocament A: Considera que es podran regar realment les ZEPA 3.500 m3/ha/any però amb els condicionants establerts que limiten el reg als cereals d’hivern.  Enfocament B: Considera que les ZEPA, prèviament definides a 3.500 m3/ha/any, es podran regar a plena dotació (6.500 m3/ha/any) i sense restriccions.  Enfocament C: Considera que no es podran regar les zones ZEPA (excepte la ZEPA 6.500) A més, hi ha dos escenaris de referència. L’escenari zero o situació abans de regar i l’escenari 1 calculat en base a les estadístiques oficials, que es consideren insuficients per explicar els rendiments esperables en noves explotacions de regadiu eficient. Els escenaris i enfocaments de treball considerats, per a regadiu eficient, expressats de forma esquemàtica són els següents: ENFOCAMENTS ESCENARIS Base Tot reg XN No reg XN 2- Regadiu eficient model conservador 2A 2B 2C 3- Regadiu eficient model transformador 3A 3B 3C

A continuació es detallen els resultats obtinguts, d’una banda, per a un escenari conservador i sense cap possibilitat de regar les ZEPA de dotació 3.500 m3/ha/any (escenari 2C) i, d’altra banda, per a un escenari transformador (escenari 3), però possible, quant als cultius implantats, amb la possibilitat hipotètica de regar sense restriccions a les zones ZEPA (enfocament B):  Multiplicació del valor de la producció a les àrees de regadiu en relació a les zones que restaran de secà, als municipis Segarra-Garrigues, per valors entre 4,79 (pitjor escenari) i 8,36 (millor escenari)  Increment de la producció agrícola entre 174 i 370 M€.  Increment del VAB directe de l’agricultura entre 102 i 222 M€

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 6

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Equivalent a la producció d’aliments per a entre 457.041 i 856.653 persones. En termes incrementals en relació al escenari zero els valors oscil·len entre 354.547 i 754.159 persones.  Nous ocupats directes a l’agricultura entre 4.801 i 10.899 persones  Nou VAB al territori a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura entre 160 i 340 M€  Nous ocupats al territori en altres sectors, a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura, entre 4.699 i 10.038 persones a temps complert  Increment de la taxa de cobertura del comerç exterior agrícola entre 5,67 % i 12,91 %  Increment patrimonial del 189,81 %  Valor Actual Net del projecte, amb un pay back de 30 anys i un tipus d’interès del 3% , entre 1.674 M€ en el pitjor escenari i 5.113 M€ en el millor escenari.  Taxa de Rendiment Intern del projecte, amb un pay back de 30 anys entre el 8 % (pitjor escenari) i el 14 % (millor escenari). L’estudi estima l’any 2030 com a fita per a poder completar l’adopció del regadiu. Condicionants mediambientals i viabilitat del projecte Els condicionants mediambientals són lògicament un peatge necessari per preservar els equilibris naturals i, per tant, la sostenibilitat del projecte. Tanmateix existeix el risc que el grau d’afectacions puguin posar en crisi la pròpia viabilitat del projecte. Ens trobaríem, doncs, en aquest cas davant d’una important inversió fallida. Per exemple, a les ZEPA amb dotació de reg 3.500 m3/ha/any, que solament podran regar cereals d’hivern, és molt difícil que el regadiu els esdevingui una opció viable econòmicament, amb una aigua de reg cara que no es compensa amb els ingressos d’aquests conreus. Diferents circumstàncies, entre les que s’hi compta el cost de l’energia, han situat l’aigua a preus elevats, fet que exigeix una forta transformació per compensar els sobrecostos de la opció regadiu, és a dir, solament cultius capaços de generar molt més valor afegit a l’adoptar el regadiu poden esdevenir viables, condició que no compleixen els cereals d’hivern. Aquest risc existeix igualment per a la ZEPA amb reg de suport 1.500 m3/ha/any. En el supòsit que les ZEPA 3.500 m3/ha/any i 1.500 m3/ha/any no s’acabessin regant, el regadiu quedaria limitat a 51944 ha, és a dir al 64% del seu potencial, fet que tensaria novament els costos de l’aigua o, simplement, deixaria sense viabilitat el projecte. En concret, en el ben entès que el projecte podés continuar, amb les mateixes bases econòmiques, els resultats potencials del projecte quedarien afectats de la següent manera:  Pèrdua en valor de la producció agrícola entre 67 i 102 milions d’euros, segons diferents escenaris  Pèrdua de valor afegit pel conjunt d’impactes al territori en increments d’activitat directes i indirectes entre 100 i 153 milions d’euros, segons diferents escenaris.  Pèrdua de l’aliment entre 136.262 i 206.190 persones, segons diferents escenaris  Pèrdua de nous ocupats pel conjunt d’activitats directes i indirectes entre 3.671 i 5.749  Major risc d’abandonament de terres de conreu no rendibles Vers una reflexió a la recerca d’alternatives

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 7

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

La sostenibilitat mediambiental és un element central en el disseny del Sistema Segarra- Garrigues. En aquest sentit el projecte ha pres opcions de gran importància en diferents àmbits de caire mediambiental i molt especialment en la defensa de les aus. Opcions que, tanmateix, s’han de compatibilitzar amb l’aprofitament eficient d’un recurs natural i escàs com és l’aigua per al desenvolupament territorial i per la millora de l’autoproveïment alimentari. Compatibilitzar ambdós objectius, mediambientals i productius, es l’objectiu que proposa la FAO amb el seu lema “intensificació sostenible”, objectiu estratègic d’increment de la producció mundial d’aliments en el que, sens dubte, Catalunya ha de participar-hi de manera responsable. Atès el risc que l’enfocament especialment restrictiu dels condicionants mediambientals adoptats puguin suposar la pèrdua de viabilitat del projecte -conseqüència no prevista inicialment i clarament indesitjable- es suggereix una reflexió positiva amb l’ànim de cercar alternatives que puguin harmonitzar i compatibilitzar de la millor manera possible ambdós vectors, mediambiental i productiu. D’una banda, cal tenir en compte que Catalunya destina un terç del seu territori a Xarxa Natura, fet que la converteix en una de les regions europees amb major extensió d’àrees protegides. Aquesta aportació tan important a la defensa del medi ambient i la biodiversitat d’Europa hauria de trobar una certa compensació a l’hora d’impulsar una infraestructura necessària per una regió que compta amb fortes limitacions naturals per a la seva agricultura. D’altra banda, cal observar que existeixen alternatives. En primer lloc, fora de l’àrea Segarra- Garrigues, atès que la península ibèrica es la regió de la Unió Europea amb major superfície estepària. Però, també, a l’entorn de l’àrea Segarra-Garrigues. Per exemple, les àrees ZEPA amb dotacions de 3.500 m3/ha/any ocupen un 2,5 % del territori de les cinc comarques afectades pel Segarra-Garrigues, mentre que el 27 % d’aquest mateix territori restarà sense regar. Es a dir, existeixen àmplies zones de secà que poden tenir una funcionalitat equivalent a les actuals ZEPA dins de l’àrea de regadiu. Finalment, cal tenir present la forta davallada de la superfície de conreu que s’està produint en aquestes comarques, fet que fa pensar que, amb certa probabilitat, el no regadiu esdevindrà simplement l’abandó de l’agricultura. I no es pot oblidar que, de la mateixa manera que el regadiu pot modificar el paisatge agrícola, l’abandó acaba configurant espais degradats incompatibles amb les aus que es desitja defensar. Per contra, s’ha pogut demostrar, en altres regadius, que la dinamització que acompanya al fet de regar, acaba també revitalitzant les àrees de secà properes. D’acord amb l’informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) cal replantejar el canal Segarra-Garrigues revisant els potencials de les àrees avui limitades per zones ZEPA, utilitzant com a premissa una ponderació adequada dels criteris d’eficiència econòmica i dels factors d’equilibri territorial i mediambiental. Un replantejament positiu, en aquest sentit, permetria millorar el cost de l’aigua i implantar alternatives productives econòmicament més transformadores i més viables. Per contra el risc de fracàs del projecte és real a partir de la no adopció del regadiu a amplies zones, encarint costos pel conjunt del sistema. Les alternatives podrien anar en dues direccions, l’una, ressituant les zones ZEPA en les àmplies zones de seca que resten fora del Sistema Segarra-Garrigues i, l’altra, admeten –si així es demostrés- la compatibilitat entre la pervivència de la fauna a defensar i els nous conreus de regadiu. Aigua i energia

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 8

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Atès que el cost de l’aigua és el factor més crític per a la viabilitat econòmica del projecte, i tenint en compte que aquest depèn bàsicament del cost de l’energia, es suggereix acompanyar el projecte Segarra-Garrigues d’inversions en energies renovables, eòlica i solar, que puguin reduir aquests costos (opció que l’actual legislació no facilita) i donar estabilitat al projecte. En un altra sentit, cal considerar els camps de conreu com una gran planta solar, la més important del planeta. Una superfície capaç de captar l’energia del sòl i transformar-la directament amb aliments. A aquesta planta solar si s’hi aplica aigua en les condicions del Sistema Segarra-Garrigues es capaç de multiplicar la seva producció per 8,36. En un moment on l’escassedat del factor energia esdevé crític no es pot desaprofitar la possibilitat de multiplicar per 8,36 l’aprofitament de l’energia solar. Vers opcions transformadores L’altre factor crític és l’adopció del regadiu per part dels pagesos. En aquest aspecte el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha de jugar un paper actiu d’estímul i orientació, impulsant accions pilot, orientades vers les alternatives més viables, facilitant el finançament i impulsant el cooperativisme com a forma més favorable per a la defensa de les explotacions familiars agràries front al repte del regadiu. Així mateix, l’articulació de xarxes integrades, que apleguin des de la producció agrícola, la transformació industrial i la comercialització pot facilitar l’adopció del regadiu i l’èxit del projecte. Cal tenir present que si bé el Sistema Segarra-Garrigues té uns potencials extraordinaris, per a que aquests s’expressin cal que les alternatives productives aportin un alt valor afegit. Dit en altres paraules, caldrà orientar preferiblement els nous cultius vers opcions tals com la fruita fresca, l’olivera, la fruita seca, molt particularment l’ametller, i l’horta. El Sistema Segarra-Garrigues és una eina estratègica de futur que te com a un dels seus principals objectius estratègics la millora de l’autoproveïment, fet que exigeix un seguiment i una actitud proactiva vers l’optimització del seus potencials productius. Ens estem apropant a un escenari global més atapeït on la disposició de recursos naturals, sobretot aliments i energia, serà cada cop més rellevant i base de la riquesa dels països. Davant d’això l’aprofitament màxim dels recursos existents és essencial. L’estudi suggereix, per aquesta raó, una revisió del projecte amb la mirada en el llarg termini. Una revisió on es contraposin les diferents necessitats, amb vectors contradictoris en molts casos, però que han de tenir una resultant positiva que cal concretar. Revisió que hauria d’anar acompanyada d’una intensa i transparent explicació ciutadana que recuperés la imatge de progrés i modernitat que és el Sistema Segarra-Garrigues.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 9

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

INTRODUCCIÓ

El Sistema Segarra-Garrigues és un dels projectes hidràulics més importants portats a terme a Catalunya, amb un pressupost proper als 1.500 milions d’euros. Amb aquest projecte es pretén regar 68.645 hectàrees en un entorn territorial amb una llarga tradició agrícola estretament integrat en el clúster agroalimentari català. L’objectiu es dinamitzar econòmica i socialment un ampli territori rural, oferir noves alternatives productives, incrementar la producció i millorar l’autoproveïment agrícola de Catalunya. Tot plegat amb un projecte de regadiu modern, que compta amb les tecnologies de reg més eficients i extremadament respectuós amb el medi ambient i les exigències de sostenibilitat. El projecte, tanmateix, no ha estat exempt de controvèrsies des de diferents col·lectius, des de diferents interessos i des de diferents punts de vista. Aquest fet requereix valorar i clarificar la importància del Sistema Segarra-Garrigues, aportant la màxima objectivitat a la realitat del projecte, amb els seus pros i els seus contres i palesant el seu retorn a la societat. Amb aquesta voluntat el present estudi es proposa:  Donar a conèixer a la societat, de la forma més objectiva possible, el retorn pel país de la inversió i, alhora, fer conscient al ciutadà que ell és el beneficiari de la inversió.  Oferir a les Administracions Públiques arguments per a una actuació decidida d'estímul a la posta en regadiu de les terres.  Oferir a l’empresari agrari o a l’inversor dades sobre les oportunitats productives i els potencials econòmics del canal. Amb aquesta finalitat l’estudi s’ha dividit en diferents blocs: A. Què és el Segarra-Garrigues?.- En aquest bloc es pretén posar en coneixement, de forma sintètica, la realitat a tractar. El bloc exposa les característiques bàsiques del projecte, una breu història d’aquest i la seva evolució, explicant el perquè s’ha realitzat un procés determinat d’actuació. B. Per què regar?.- El segon bloc mostra, d’una banda, la necessitat de regar tal com proposa la FAO sota el lema “intensificació sostenible” en un món que necessitarà més aliments i més productes d’origen biològic. D’altra banda, exposa la seva necessitat a Catalunya per raons estratègiques, pel caire anticíclic del sector agroalimentari, per la necessària millora del proveïment d’aliments bàsics i per la necessitat d’aprofitament màxim del potencial dels nostres recursos naturals en un moment de tensió creixent sobre aquests. C. Com i què regar?.- En aquest bloc s’exposa de forma breu les diferents tecnologies de reg, on s’evidencia la importància de comptar amb les millors tecnologies com a criteri d’eficiència tècnica i econòmica, però també mediambiental pel que suposa de bon aprofitament d’un be escàs com és l’aigua. El bloc analitza els potencials productius dels diferents conreus i la seva relació amb el consum d’aigua. Finalment detalla la importància de les actuacions prèvies de concentració parcel·laria, bàsiques per la viabilitat i racionalitat de l’aplicació del regadiu. D. Experiències de regadiu.- L’estudi parla de futur, però, per imaginar el futur, cal analitzar què ha succeït en experiències similars anteriors. En aquest bloc s’ha efectuat una tasca de recerca de documentació i estudi per visualitzar els canvis produïts en diferents models

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 10

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

de posta en regadiu de terres en entorns especialment àrids. En aquest apartat es posa en evidència l’efecte extraordinàriament multiplicador de riquesa del regadiu. S’han analitzat els regadius consolidats dels Canals d’Urgell, Almeria, Navarra i els Monegros. Es tracta de models diferents amb resultats diferents que suggereixen diferents estratègies i evidencien fortaleses i febleses, encerts i errors o mancances en els diferents plantejaments. Alhora s’analitzen regadius més moderns o fins i tot molt recents de les comarques de Lleida, que ens aporten informació sobre les dificultats i estratègies actuals de consolidació dels projectes i els impactes d’aquests des d’una òptica temporal més propera E. Impacte socioeconòmic del Segarra-Garrigues.- En aquest bloc es realitza, d’una banda, l’estudi detallat dels potencials productius del Sistema Segarra-Garrigues contrastant-los amb els costos vinculats a la inversió pública en la construcció del canal principal, xarxa de reg secundària i concentració parcel·lària. D’altra banda, s’analitzen i es valoren, en la mesura del possible, altres diferents impactes econòmics, socials i mediambientals, tangibles o intangibles, derivats de la posada en regadiu de l’àrea Segarra-Garrigues. L’estudi pretén avaluar el retorn a la societat del Sistema Segarra-Garrigues més enllà de la viabilitat estricte del canal i de les explotacions agrícoles. Tanmateix la viabilitat del projecte depèn de la transformació en regadiu de les àrees regables, opció que han de prendre les explotacions agrícoles. Per tant l’èxit d’aquesta opció depèn de la viabilitat de les produccions agrícoles. Aquesta viabilitat, però, és solament una condició necessària per a concretar positivament el projecte. Amb aquesta finalitat l’estudi analitza els condicionants a aquesta viabilitat però, un cop establerts els marcs de desenvolupament, el projecte passa a analitzar els potencials productius sobre la base implícita de la seva viabilitat. En l’estudi es defineixen diferents escenaris pel que fa a les opcions productives i diferents enfocaments o sub-escenaris en relació a les possibilitats, majors o menors, de regar en funció de condicionants mediambientals. Per a cada un dels escenaris es calculen els seus potencials productius i els seus impactes directes i indirectes, així com la seva capacitat d’impuls de noves activitats i dinamització, en general, de l’economia. Recollint aquesta informació s’ofereix una visió prospectiva sobre els principals indicadors d’impacte (creixement, ocupació, increment patrimonial, potencials de millora de l’autoproveïment, etc) Així mateix es realitza un apropament a les externalitats intangibles i/o difícils de mesurar del projecte, contemplant les opcions precises per a que aquestes externalitats es produeixin. Òbviament un estudi prospectiu d’aquestes característiques requereix extrapolar la realitat present i imaginar el futur. Aquesta funció solament pot realitzar-se a partir de referències de present i passat, a través de comparacions i extrapolacions de dinàmiques conegudes. Per aquesta raó s’ha fet un esforç en cercar el màxim de documentació estadística complementada amb les opinions d’experts que podessin avalar les hipòtesis de treball que s’han anat establint. Òbviament totes les hipòtesis són susceptibles de ser interpretades diferent, tanmateix s’ha procurat concretar les opcions dins dels límits de la prudència estadística, defensant posicionaments raonables d’acord amb la informació a l’abast. F. Aspectes controvertits.- Aquest bloc aborda les controvèrsies més importants, amb l’excepció de la problemàtica de les ZEPA que és tractada de forma singular al següent

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 11

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

bloc. Les controvèrsies analitzades fan referència a aspectes mediambientals, proveïment del recurs aigua, afectació al paisatge, incerteses diverses, etc. L’estudi pretén donar una resposta clara i objectiva a totes elles, evidenciant febleses i fortaleses, atorgant a cada una d’elles la seva justa importància, però, també, aportant arguments que desmenteixen algunes de les crítiques basades en informacions inexactes. En aquells temes que expressen sensibilitats intangibles, difícils de traduir en mesures concretes, l’estudi procura cercar i suggerir sinèrgies entre les diferents posicions. Aquestes sinèrgies existeixen tant en relació a la dinàmica territorial com en les preocupacions mediambientals G. Apropament singular a les ZEPA.- Degut a la importància extraordinària de les afectacions mediambientals al Sistema Segarra-Garrigues per raó de les zones ZEPA, s’ha destinat un bloc exclusivament a aquest tema. En aquest bloc s’evidencia el cost extraordinari de les decisions de la UE. L’estudi analitza l’argumentació mediambiental, observa aspectes que poden interpretar.se com a desproporcionats i suggereix la seva revisió o compatibilització amb el regadiu. H. Gestió del canvi vers el futur.- El bloc final comença amb un anàlisi DAFO que recull de forma sintètica i estructurada els principals continguts de base estratègica que s’han anat evidenciant al llarg de l’estudi. La DAFO ofereix una visió dels aspectes favorables i desfavorables, d’oportunitat i d’amenaces tant de l’entorn com del propi canal. Finalment, es detallen un conjunt de conclusions operatives i es suggereixen algunes estratègies i propostes d’actuació, amb la finalitat de donar resposta i superar les febleses del projecte, així com de donar sortida a les seves potencialitats.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 12

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC A QUÈ ÉS EL SEGARRA-GARRIGUES?

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 13

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

A1 – ANTECEDENTS

A1.1 AGRICULTURA, POBLACIÓ I CONDICIONANTS NATURALS A CATALUNYA Catalunya és pobre en recursos naturals i pobre en potencialitats agràries, però la història de l’agroalimentació de Catalunya és la història de com un territori amb dificultats evidents per a l’agricultura, ha esdevingut el segon clúster agroalimentari europeu, articulat i impulsat des d’un sector agrari fort i modern i una industria alimentària competitiva. Un país petit, arrugat, fragmentat i densament poblat Catalunya és un país relativament petit (32.100 km2) i una de les regions més muntanyoses d'Europa. El seu territori torturat orogràficament per una història geològica complexa compta amb un mosaic de microclimes molt diferents, amb un ampli ventall termomètric i amb uns recursos hídrics irregulars i en moltes zones escassos. Però, de la mateixa manera que el conjunt de característiques (climatologia, hidrografia, edafologia, orografia) tan diferents i canviants de la seva geografia física (figura A1.1.1) condicionen la producció agrària, també és cert que des d’altres punts de vista (espais naturals, biodiversitat, paisatge, qualitat alimentària, gastronomia, turisme, etc) aquesta diversitat pot esdevenir un actiu important. En un altre sentit és un territori densament poblat, fet que suposa una pressió afegida sobre uns recursos naturals limitats. Alhora la seva població es troba molt concentrada a l’entorn de diverses àrees urbanes, destacant entre elles de forma evident la gran àrea metropolitana a l’entoFIG rn7.1 de Barcelona, realitat queCATALUNYA produeix desequilibri UN PAIS territorial. DIVERS

OROGRAFIA GEOLOGIA

PLUVIOMETRIA TEMPERATURA

Figura A1.1.1 Catalunya un país divers. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Catalunya compta amb dificultats naturals, per raons edafo-climàtiques i orogràfiques, per desenvolupar una agricultura competitiva

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 14

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

L’ús del sòl i l’aprofitament agrari L’aprofitament agrari de la superfície de Catalunya està condicionat per aquests factors físics (orografia, sòl i clima), per la disponibilitat d’aigua, per la pressió demogràfica i urbanística sobre el territori i per les diferents orientacions de les polítiques regionals i sectorials. Alguns indicadors d’aquestes limitacions naturals són:  Altitud: el 20% del territori té una altitud superior a 1.000 m.  Pendent: el 50,5% del sòl té una pendent superior al 20%  Aridesa: 8 comarques tenen una pluviometria inferior a 400 mm al any i 12 comarques tenen una pluviometria inferior a 500 mm al any. A més de tractar-se d’una pluviometria de règim molt irregular Catalunya, en termes d’ocupació territorial estricta, és eminentment forestal. En concret més de la meitat del territori (59 %) està ocupat per boscos o bosquines. Les terres de conreu ocupen el 27% del territori. Els prats, pastures i zones humides s’estenen en el 5% del territori. La superfície urbanitzada i infraestructures ocupa el 6% i les àrees sense vegetació el 3 %. Els boscos catalans són en general poc productius. La seva importància és bàsicament de caire paisatgístic i mediambiental. Tanmateix la necessitat de defensar aquest bosc mitjançant la seva explotació juntament amb la necessitat de dotar-se de combustibles renovables fa pensar en un paper properament recuperat com a proveïdor de biomassa per a finalitats energètiques Xarxa Natura 2000 La importància del patrimoni natural, entre el que cal destacar la seva gran biodiversitat, ha suggerit la necessitat de la seva preservació i defensa. És així que Catalunya compta avui amb una xarxa de 165 espais protegits en l’anomenat PEIN o Pla d’Espais d’Interès Natural. A escala europea aquests espais protegits formen part de l’anomenada Xarxa Natura 2000 on Catalunya hi té 977.108 ha terrestres, el 30,4 % de tot el territori.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 15

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura A1.1.2 Xarxa Natura 2000 Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Al si d’aquests espais, són considerats com a zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció pe a les Aus) un total de 911.148 ha. A la plana de Lleida, el cor de la producció agrícola, són zona ZEPA 64.261 ha, de les quals 34.183 ocupen els territoris potencialment regables del Sistema Segarra-Garrigues, tal com s’exposarà més endavant. En termes relatius Catalunya és una de les regions amb més espais protegits de la Unió Europea, solament superada per Eslovènia (35,53 de la superfície a Xarxa Natura) i Belgica (30,41 %). Concretant en les zones ZEPA, aquestes ocupen a Catalunya el 28,4 % del territori, ben lluny del conjunt espanyol (19,2 %) i de la mitjana de la Unió Europea (10,8%) i d’importants països europeus com França (7,8%) o Regne Unit (6,3 %). Aquesta desproporció té una lectura positiva en el sentit de qualitat ambiental y de cultura en favor de la natura, però també assenyala un peatge destacat en relació als potencials productius, fet que s’ha de tenir en compte al valorar l’interès d’opcions productives tals com el regadiu.

Catalunya és una de les regions europees amb més espais protegits, solament superada per Bèlgica i Eslovènia, fet que és un actiu del país, però també un peatge sobre els seus potencials econòmics Àrea conreada Donada la relativa aridesa d’àmplies zones i la irregularitat de la pluviometria, la riquesa agrícola de Catalunya ve condicionada per les possibilitats de regadiu. El secà o el regadiu diferencia radicalment els rendiments i les opcions productives. En aquest aspecte, Catalunya disposa de grans possibilitats de regadiu precisament per les moltes i altes muntanyes de la seva orografia, que si bé esdevenen una feblesa des del punt de vista agrari, des del punt de vista hidrogràfic actuen com a captadors i grans dipòsits d’aigua que moderen en bona part els fenòmens estacionals, i possibiliten, amb el suport d’una densa estructura d’embassaments, el regadiu a les terres planes.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 16

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Aproximadament 2/3 parts de la superfície conreada és de secà (579.355 ha, el 68,7 %), contra 264.308 ha1 de regadiu (31,3%). Tanmateix, l’àrea de secà produeix solament una quarta part de la producció. En concret, segons dades del DAAM la producció de regadiu globalment multiplica per 6,7 % la producció de secà L’agricultura ocupa principalment les planes. Les planes regades de Lleida són la base d’una important fructicultura, on pomes, peres i préssecs, en són les principals produccions, i també d’horticultura i cereals de regadiu, blat de moro especialment. A les planes centrals de secà es conreen sobretot cereals i altres conreus herbacis extensius tals com el gira-sol o la colza, però també hi estan presents els conreus arboris com vinya, olivera i ametlla. Així mateix s’aprofiten els vessants de muntanya baixa per a conreus arboris: vinya, olivera, fruita seca. En conreus arboris destaca per la seva importància, qualitat i diversitat la vinya, amb denominacions d’origen (DO) molt valorades (, Penedès, Costers del Segre, etc) i l’olivera, amb una producció limitada però de qualitat extraordinària, sobretot, a la zona d’oliva arbequina. L’horta i la fruita fresca estan també presents a les zones litorals i als deltes del Ter, Fluvià i Llobregat, zones on l’agricultura està en competència creixent amb l’ús urbanístic. A la ribera del riu Ebre i terres baixes a les portes del delta d’aquest riu hi ha una superfície destacable destinada a cítrics. Al delta de l’Ebre predomina el conreu de l’arròs, el qual, de forma més minoritària, també ocupa part del delta del Ter. Pel que fa a les muntanyes, a més del seu aprofitament forestal de fusta i biomassa, proveeixen de pastures pels ramats i espais naturals amb paisatges de gran valor, tot i així la gran extensió dels boscos catalans no té una adequada valoració d’acord amb la seva importància. Si ens centrem en la magnitud de la producció agrícola no deixa de ser sorprenent que mentre que els cereals ocupen la meitat de les terres de conreu només aporten el 16 % del valor de la producció. En canvi la fruita fresca passa a tenir el primer lloc en valor de la producció amb un 34 % sobre el total. I encara més sorprenent és la tercera posició del subsector de l’horta i la flor i la planta ornamental que aporten el 18 % del valor de la producció quan la seva ocupació sobre la superfície total conreada és d’un 1,92 %. Es tracta, clarament, de conreus amb un valor afegit ben diferent, lligat a les necessitats també diferents de mà d’obra per a cada un d’ells.

De forma aproximada podem dir que de la superfície total conreada, tres quartes parts de secà aporten una quarta part de la producció. I en sentit invers, una quarta part de regadiu, aporta tres quartes parts de la producció total.

1 No s’inclou regadiu a pastures.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 17

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

A1.2 HISTÒRIA DELS REGADIUS DE CATALUNYA2 Des de temps immemorial, a Catalunya s'han construït infraestructures de regadiu en les zones planes situades al costat dels rius. Els regadius més antics es remunten a l'època dels romans i especialment a la dels àrabs. Tradicionalment la distribució de l'aigua s'ha realitzat mitjançant xarxes de canals i de sèquies fetes de terra, manualment, que transporten l'aigua aprofitant la força de la gravetat cap a zones situades topogràficamentGeneralitat de Catalunya a cotes pel sota del punt de Departament d’Agricultura, III CONGRÉS D’AGRICULTURA, ALIMENTACIcaptació. Ó i MEDI AMBIENT Alimentació i Acció Rural Direcció General de Desenvolupament Rural Al mapa de la de la figura A1.2.1, es mostra la distribució de les diferents zones regables agrupades en zones amb regadiu en explotacióSubdirecci (coloró General rosa), d’Infraestructures zones en Ruralsexecució . Juliol (color 2009 blau) o zones en planificació (color verd). . PRINCIPALS ACTUACIONS EN REGADIUS A CATALUNYA :

. MODERNITZACIÓ :

- Pla de Modernització de regadius de la Ribera d’Ebre - Pla Director de Modernització dels Canals d’Urgell - Pla Director de Modernització del Canal de Pinyana

. NOUS REGADIUS :

- Extendre les zones regables a zones més complicades gràcies a les noves tecnologies

Figura A1.2.1 Zones regables i estat d’execució. Font: DAAM 14 Els regadius tradicionals de Catalunya van ser promoguts per iniciativa privada. Al segle XII Ramon Berenguer IV va atorgar la concessió al Canal de Pinyana. També són d'aquesta època els regadius dels torrents de Valls. Al segle XIII, el bisbe Berenguer va fer el repartiment de les aigües del riu Sénia. Al segle XIV es va construir la Sèquia de Manresa un cop autoritzada pel rei Pere III. Al segle XV es van construir els canals del Rec del Molí de Pals i el de Canal de Sentmenat en el Baix Ter.

2 Extret de “ANGLÈS, J. (2013) El Pla de Regadius de Catalunya. Quaderns Agraris 34. ICEA”

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 18

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

A la segona meitat del segle XIX és quan s’impulsen el grans regadius. Així es van construir els canals de l'Esquerra i de la Dreta del riu Llobregat, El Canal d'Urgell, el Canal d'Olla i Segalés al marge esquerre del riu Segre i el Canal del Marge Dret de l'Ebre. A començaments del segle XX es van construir el canal del marge esquerre de l'Ebre, el Pantà de Riudecanyes i el Canal d'Aragó i Catalunya. En el primer terç del segle XX es van construir les primeres impulsions d’aigua amb bombament que van permetre regar zones situades a cotes superiors als punts de captació, entre els que cal destacar els regadius de la comunitat de regants de Tremp i els de les comunitats de regants de la Ribera d'Ebre (Benissanet , Ascó, Vinebre, Ginestar, Móra la Nova, Móra d'Ebre, la Torre de l'Espanyol, etc). Després de la Guerra Civil, l'Estat, mitjançant actuacions en grans zones regables, va incrementar sensiblement els regadius, de manera que es va passar a Espanya de 1.500.000 ha de reg en 1940 a 2.800.000 ha el 1980. Durant aquest període a Catalunya només es van transformar unes 16.000 ha de nous regadius, a la Muga (5.500 ha), un sector de reg a la zona regable de l'embassament de Guiamets (350 ha), la xarxa de reg de la comunitat de regants de l' al voltant de Tàrrega (que no es va arribar a consolidar per la precarietat de la concessió d'aigua) i les zones de Colonització del Poblenou del Delta (1.125 ha) i del Canal d'Aragó i Catalunya a la comarca del Segrià (9.000 ha). A la dècada dels 80, la Generalitat de Catalunya va realitzar importants actuacions en matèria de regadius, entre les quals cal destacar les modernitzacions de les comunitats de regants de la Ribera d'Ebre mitjançant un conveni amb la Diputació de Tarragona (Móra la Nova de 270 ha, Sant Jaume de la Torre de l'Espanyol de 490 ha, Benissanet de 360 ha i l'ampliació del reg d'Ascó a la zona 2 de 450 ha), i la posada en marxa del revestiment dels canals i de les sèquies principals del Delta de l'Ebre, d'acord amb la Llei 18/81, que va permetre el transvasament de cabals estalviats, per a l'abastament de les indústries i usos domèstics dels municipis de la província de Tarragona. En aquesta dècada també es van realitzar obres de nous regadius, entre els quals podem destacar, el de la zona regable de la conca del riu Montsant (2.300 ha), el reg amb aigües regenerades de Reus de la Comunitat de Regants del Molinet (340 ha), el reg del Pinell de Brai (790 ha) i el del Molar (80 ha). A partir de la publicació de la Llei 5 / 1990 de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, l'Administració Catalana inicia un ambiciós programa de construcció de nous regadius i de modernització de regadius tradicionals. Es crea l'empresa de la Generalitat Recs de Catalunya SA (REGSA) a la qual s'encarrega la redacció dels estudis i projectes i la construcció de les grans infraestructures de reg. Entre els nous regadius realitzats a través de REGSA finalitzats o en estat avançat d'execució cal destacar el de Freginals (750 ha), Garrigues Sud (10.600 ha), Algerri-Balaguer (7.600 ha), Rasquera i Perelló (1.300 ha) , Zona Oriental de la (9.000 ha), Segrià Sud (7.000 ha), l'Albi (340 ha), nous regadius de Flix a la Ribera d'Ebre (1.000 ha), EDAR de la Sénia (355 ha), l'Espluga Calba (153 ha), l'ampliació del Molinet de Reus (94 ha) i el reg amb aigua procedents de l'EDAR de Blanes (60 ha). Entre els regadius modernitzats amb xarxes de reg a pressió a través de REGSA tenim la Col.lectivitat de Mas Duran de la Comunitat de Regants del Canal de Senmenat (1.239 ha), el Progrés de Vinebre (268 ha), Ginestar (635 ha), les Planes i Aixalelles de Flix (257 ha) i el Vilosell (108 ha). A partir de la publicació del Reial decret 329/2002, de 5 d'abril, pel qual s'aprova el Pla Nacional de Regadius (PNR), s'han realitzat importants obres de modernització de regadius

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 19

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural amb cofinançament de l'Estat a través de les empreses estatals TRAGSA i SEIASA, SA Entre les actuacions de modernització mitjançant la instal·lació de xarxes de reg a pressió incloses en el PNR i en el Pla de Xoc cal destacar el del Pantà de Riudecanyes (1.900 ha), el del Pantà de Guiamets (1.900 ha), diverses actuacions en la Ribera d'Ebre (1.077 ha), en diferents comunitats de base del Canal d'Aragó i Catalunya (7.578 ha), en comunitats de regants del Baix Segre (326 ha), en la Comunitat de Regants del Canal de Pinyana a Alcarràs (1.530 ha), el Rec dels Quatre Pobles a l'Alt Urgell (535 ha) i la Comunitat de Regants de Vilasec-Cogoll d'Alcover (190 ha). Així mateix, s'han realitzat importants obres de modernització d'infraestructures de regulació i de conducció d'aigua per gravetat al Canal d'Aragó i Catalunya, Canals d'Urgell, Delta de l'Ebre, Baix Ter i Muga. L'any 2002 es va crear l'empresa pública REGSEGA per tal de dur a terme les obres de la xarxa de distribució de reg del Sistema Segarra-Garrigues, les obres de la qual es van iniciar el 2004. Aquesta obra, motiu de l’estudi, constitueix la infraestructura més important de les que s'estan executant actualment. L'any 2006, a través de REGSA, es van començar les obres del regadiu Xerta-Sénia de 16.480 ha. També s'han adjudicat les obres de la xarxa de distribució del regadiu de Peramola, que forma part del Pla de Regadius de Compensació de l'Entorn de l'embassament de Rialb de 3.361 ha. Aquestes obres, juntament amb el Segarra-Garrigues, i altres pendents d’iniciar de l’Aldea-Camarles, i ampliacions de regadius de la Terra Alta, Garrigues Sud, Ribera d’Ebre i Segrià, són les grans actuacions de nous regadius que s'aniran realitzant durant els propers anys. Respecte a la modernització de regadius, han començat les obres de modernització i ampliació dels regadius de la Conca de Tremp de 4.634 ha, es preveu iniciar properament la modernització del reg de Valls de 360 ha i de Raimat (1.359 ha), i està previst continuar amb l’entubament de les xarxes de reg per gravetat del Delta de l'Ebre de 27.000 ha i del Baix Ter de 8.000 ha. També s’han redactant projectes per modernitzar les comunitats de base del Canal d'Aragó i Catalunya que encara resten pendents i per a la modernització de les zones regables dels Canals d'Urgell de 75.000 ha i del Canal de Pinyana de 13.500 ha. L’any 2008 el DAAM va redactar el Pla de Regadius de Catalunya (PRC) el qual actualment es troba en procés d’aprovació3. El Pla de Regadius de Catalunya es basa en dos pilars: la modernització de regadius i la creació de nous regadius viables i d'alta eficiència. Els objectius del PRC són: 1. Millorar el grau d'autoproveïment de productes alimentaris 2. Augmentar l'eficiència en la utilització de l'aigua de reg 3. Afavorir l'equilibri territorial i, conseqüentment, prevenir la degradació del medi rural

3 D'acord amb la legislació europea, estatal i autonòmica, el Pla de Regadius de Catalunya s'ha sotmès a una avaluació ambiental estratègica de plans i programes. S'han redactat i tramitat l'Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) preliminar, el Document de Referència, la versió preliminar del PRC i l'ISA Definitiu. També s'ha realitzat la informació pública i les consultes individualitzades als organismes interessats. S’ ha redactat la memòria ambiental, conjuntament amb l'òrgan ambiental (ACA), i actualitzat el PRC d'acord amb les al·legacions i recomanacions rebudes. Una vegada l’òrgan ambiental hagi revisat la redacció definitiva, l'aprovarà l'òrgan substantiu (DAAM) i el Govern de la Generalitat.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 20

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

A2 EL SISTEMA SEGARRA-GARRIGUES El sistema de regadiu Segarra-Garrigues és una antiga proposta, fins al punt que el seu desenvolupament fou identificat per la Generalitat republicana com una prioritat en l’actuació del Govern. Tanmateix, fins al segle XXI no ha esdevingut un projecte específic amb unes realitzacions concretes. És el reg més emblemàtic actualment en construcció. Es un regadiu modern que fa ús de la millor tecnologia disponible i permet una gestió eficient de l’aigua, tant en el seu transport com en la seva distribució fins al cultiu, minimitzant les pèrdues. La seva automatització permet centralitzar el control per la qual cosa pot assolir-se una gestió acurada que suposa l’ús més eficient de l’aigua. Alhora és un projecte acurat i respectuós amb el medi, tot i que lògicament suposa una gran transformació de l’entorn des de diferents punts de vista. Els estudis d’impactes ambientals previs han dissenyat el conjunt de mesures preventives correctores i compensatòries a adoptar, tant en fase d’obra com en fase de regadiu, en relació a la hidrologia superficial i subterrània, els sòls, la vegetació i la defensa de la biodiversitat de flora i fauna, el patrimoni arquitectònic i el paisatge. Des del projecte inicial es va preveure destinar una superfície important a la protecció dels hàbitats preexistents. Tanmateix, malgrat aquestes previsions, la Unió Europea ha considerat insuficients les Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) delimitades, fet que ha comportat l’ampliació d’aquestes fins a 41.500 ha, limitant l’àrea de reg inicialment prevista. Donada la importància de les afectacions relacionades amb les zones ZEPA es tracta aquest tema amb detall en el bloc G d’aquest estudi. Tot i que l’aigua del sistema Segarra-Garrigues serà prioritàriament per a usos agrícoles i ramaders, el Canal transportarà aigua per a usos de boca (72.172 persones) i per a usos industrials i de serveis. L’aigua serà, per tant, un factor que contribuirà al desenvolupament integral del territori. Està previst que beneficiï 73 municipis de les comarques de la Noguera, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues i el Segrià.

A més del ús principal de l’aigua del Sistema Segarra-Garrigues per a regadiu, tindrà també destins per a usos de boca de moltes poblacions i per a la industria i serveis, esdevenint un gran motor de dinamització econòmica i equilibri territorial

El sistema Segarra-Garrigues a més haurà contribuït a la millora de l’estructura productiva mitjançant la concentració parcel·laria de 48.000 ha, la nova construcció de 1.500 km de camins, la millora de les infraestructures elèctriques (180.000 nous kw. al servei del territori) i a la rehabilitació del patrimoni històric i artístic als que es destinen 10 milions d’euros. Característiques tècniques

Partint de l’embassament de Rialp (400 hm3), en el riu Segre, el canal Segarra-Garrigues recorre 84,76 km fins a desaiguar a l’embassament de l’Albagés ( 80 hm3 de capacitat útil), en el riu Set, al bell mig de les Garrigues. El canal principal i l’embassament de l’Albagés foren declarats d’interès general de l’Estat. El sistema compta amb 3.500 km de canonades, 43 basses de regulació i 17 estacions de bombament. El canal travessa les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell i les Garrigues i tindrà una capacitat de transport de 35 m3 per segon en el seu inici i de 15 m3 per segon al final. L’àrea

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 21

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural regable se situa a banda i banda del canal i a l’entorn de l’embassament de l’Albagés amb una previsió màxima de 273 hm3 any. A més el Sistema integra dues captacions directes al riu Segre situades a Albatàrrec i a Aitona-Seròs, per a regar part del Segrià amb una previsió màxima per al regadiu de 69 hm3 any. Pel que fa a l’estat de les obres, les de regulació, captació, impulsió, canal de transport i presa de cua de l’Albagés les està realitzant el MAGRAMA a través d’ACUAES i les captacions al sud del riu Segre, la xarxa de distribució de reg i la concentració parcel·lària les realitza el DAAM a través de INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT, SAU, la qual les ha adjudicat a l’empresa Aigües del Segarra-Garrigues S.A. (ASG). Tanmateix, d’acord amb la llei 10/2011 de 29 de novembre (llei òmnibus) els regants poden executar directament les obres de la xarxa terciària. Les obres de l’embassament de Rialb, les de captació i impulsió i els quatre primers trams del canal fins al pk 59,2 ja estan finalitzades. Actualment, està en execució l’últim tram fins al pk 84,3, i les obres de l’embassament de l’Albagés. Les obres del Canal i l’embassament de l’Albagés està previst que finalitzin l’any 2015. Quant a la xarxa de reg, aquesta està estructurada en 15 sectors hidràulics. Han finalitzat obres en el sector 1 (1.400 ha), sector 2 ( 1.679 ha) i sector 3 (4.538 ha) i també en una part del sector 12 (1.400 ha) i s’han executat les obres de les xarxes primàries de la resta de sectors.

Figura A2.1 Sectors del sistema Segarra-Garrigues. Font: DAAM-Infraestructures.Cat. Delimitació territorial

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 22

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

El Sistema Segarra-Garrigues abasta 105.000 hectàrees de superfície bruta (perímetre de l’àrea) de 73 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell4, les Garrigues i el Segrià, amb una superfície potencialment regable de 81.376 ha, però de les que s’han exclòs 12.731 ha com a zona ZEPA no regada, restant, per tant 68.645 ha de regadiu efectiu amb diferents dotacions i condicionants ambientals. Els municipis inclosos en el Sistema Segarra-Garrigues són els següents: Agramunt, Aitona, Albatàrrec, Alcanó, Alfés, Anglesola, Arbeca, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Aspa, Balaguer, Barbens, Belianes, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Bellpuig, Cabanabona, Castelldans, Castellserà, , Cervià de les Garrigues, , Cubells, el Cogul, el Soleràs, els Omellons, els Plans de Sió, Foradada, , Granyena de les Garrigues, , , Juneda, la Floresta, la Granja d’Escarp, la Pobla de Cérvoles, la Sentiu de Sió, l’Albagés, l’Albi, les Borges Blanques, l’Espluga Calba, Llardecans, Lleida, Maldà, Montgai, Montoliu de Lleida, Montornès de Segarra, Nalec, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Ponts, Preixana, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Puigverd de Lleida, Sanaüja, Sant Martí de Riucorb, Sarroca de Lleida, Seròs, Sudanell, Sunyer, Tàrrega, Torroja de Segarra, Tornabous, Torrebesses, , Torres de Segre, Verdú, Vilagrassa, Vilanova de Bellpuig, Vilanova de l’Aguda i Vinaixa. El detall de les superfícies és el que assenyala la taula A2.1 Perímetre o superfície bruta 105.000 ha Superfície Xarxa Natura 41.500 ha Superfície Xarxa Natura en àrees cultivades 34.183 ha Superfície cultivada 81.376 ha Superfície regable 68.645 ha Taula A2.1 Detall de les superfícies del sistema Segarra-Garrigues. Font: DAAM Potencials de regadiu i condicionants mediambientals Tal com s’ha esmentat, el Sistema Segarra-Garrigues ha estat severament condicionat per un seguit de decisions legals, a nivell de la Unió Europea, en relació a la dimensió de les zones ZEPA i als seus possibles usos en relació al regadiu. Aquest tema és tractat amb major detall en el Bloc G.

El 42 % de la superfície cultivada dins del perímetre del Sistema Segarra-Garrigues és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) amb exclusió o fortes limitacions per al regadiu. La delimitació de les ZEPA ha tingut notables modificacions en el transcurs del desenvolupament del projecte

Com a conseqüència d’aquestes decisions i de les dotacions d’aigua disponibles s’han definit diferents tipologies quan a les potencialitats i condicionants de reg que de forma sintètica es poden detallar en les exposades en la taula A2.2. Zona Dotació reg Total ha Condicionants mediambientals m3/ha/any A 6.500 31.004 Sense restriccions mediambientals singulars

4 Tal com es detalla més endavant a l’estudi econòmic es prescindeix de la comarca Pla d’Urgell ja que la seva participació en el Sistema Segarra-Garrigues es molt marginal, de tal manera que la seva inclusió com a comarca desfiguraria els resultats.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 23

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

B ZEPA. Condicionat per l’àguila quadribarrada amb un seguit de restriccions que no afecten de forma significativa als potencials 4.751 productius gestionant adequadament les alternatives. A efectes de l’estudi es considerarà sense restriccions C Sense restriccions mediambientals singulars. (Donada la poca 50 superfície d’aquesta tipologia a efectes de l’estudi s’agrupa en la següent tipologia C) 3.500 D ZEPA. Regadiu exclusiu de cereals d’hivern i fortes limitacions a 13.579 llenyosos. Condicionat a la realització de proves per garantir la compatibilitat amb la presència de les aus estepàries. E 16.139 Sense restriccions mediambientals singulars. Reg de suport 1.500 F 3.122 ZEPA. Regadiu de llenyosos existents sense intensificar G 0 12.731 ZEPA Sense possibilitat de regar TOTAL 81.376 Taula A2.2 Detall de zones segons dotació d’aigua i condicionants mediambientals. Font: DAAM En la taula A2.3 es detallen les superfícies del projecte Segarra-Garrigues estructurada per sectors de reg i zones de potencialitat agrícola tenint en compte les diferents afectacions mediambientalsESTUDI ECONÒMIC amb les corresponents SEGARRA restriccions GARRIGUES associades. SUPERFICIES DOTACIONS I RESTRICCIONS ZONA ESTUDI A B C D E F G Xarxa Xarxa Xarxa Xarxa Natura Natura Natura Natura SECTOR / DOTACIÓ 6.500 6.500 3.500 3.500 1.500 1.500 SUBTOTAL 0 TOTAL 1 1.623 42 0 0 0 0 1.665 0 1.665 2 1.432 195 0 0 0 0 1.627 0 1.627 3 3.745 52 0 630 0 0 4.427 0 4.427 4.1 1.873 1.969 0 1.520 0 0 5.362 3.352 8.714 4.2 3 967 0 3.482 450 0 4.902 826 5.728 5 1.717 345 50 1.872 2.045 0 6.029 1.585 7.614 6 2.672 1.181 0 1.415 1.419 0 6.687 341 7.028 7 757 0 0 2.378 1.669 0 4.804 1.632 6.436 8 2.163 0 0 416 1.577 135 4.291 21 4.312 9.1 1.598 0 0 0 1.083 113 2.794 0 2.794 9.2 / 15 2.172 0 0 0 2.921 13 5.106 0 5.106 10/11/14 2.730 0 0 0 2.237 897 5.864 1.274 7.138 12.1 2.490 0 0 227 0 3 2.720 291 3.011 12.2 2.627 0 0 905 811 171 4.514 1.995 6.509 13 3.402 0 0 734 1.927 1.790 7.853 1.414 9.267 TOTAL 31.004 4.751 50 13.579 16.139 3.122 68.645 12.731 81.376 Taula A2.3 Superficies Segarra-Garrigues segons dotacions i restriccions mediambientals. Font: DAAM A - Sense restriccions LaB -informació Sense restriccions de la taula a efectes A2.3 d'estudi està expressada econòmic (restriccions gràficament gestionables: a la següent 10% figura guaret, A2.2 no onfilats,..) els diferentsC - No operatiu colors a representenefectes d'estudi les econòmic diferents dotacions d’aigua i els diferents tipus de restriccions D - Només cereals d'hivern i limit conreus llenyosos. Deu anys per fer la proba pilot mediambientals.E - Reg de suport sense restriccions F - Només llenyosos existents sense intensificar G - No reg

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 24

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura A2.2 Segarra-Garrigues: dotacions de reg i restriccions mediambientals. Font DAAM- Infraestructures.Cat

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 25

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC B PER QUÈ REGAR?

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 26

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

B1 – L’AGRICULTURA A L’ESCENARI DEL SEGLE XXI Nou escenari, nous reptes, noves estratègies Avui no es pot parlar d’agricultura i d’alimentació sense fer referència al nou escenari emergent. Un escenari amb major escassetat de recursos naturals, minerals i combustibles fòssils. Amb reptes mediambientals molt rellevants, entre ells el canvi climàtic presidint les preocupacions i posant majors dificultats a la via de les solucions. Amb tensions oferta- demanda d’aliments per raó del desenvolupament econòmic de cada cop més països, amb els lògics canvis en les seves dietes, més proteíniques i molt més exigents en sòl agrícola per a produir-los, amb més població mundial i amb els agrocarburants com a competidors de sòl agrícola. En resum estem en un escenari més atapeït i amb recursos més tensionats.

Figura B1.1 Reptes i vectors de tensió a l’escenari Segle XXI. Font: Elaboració Francesc Reguant La figura B1.1 assenyala com a vectors de tensió a l’escenari del segle XXI, l’energia, l’aigua i el sòl agrícola. Com a resultat d’aquestes tensions s’està produint una forta volatilitat en els preus dels aliments bàsics (figura B1.2) amb conseqüències directes en l’estabilitat econòmica, social i política i en la seguretat alimentaria mundial. Alhora hi ha més pressió sobre el sòl agrícola i les exigències mediambientals son cada cop més ineludibles. No són problemes pel futur sinó del present. Per exemple, les extraordinàries i mai registrades altes temperatures a l’estiu 2010 a Rúsia varen provocar la pèrdua de la collita de blat i de retruc tancament de fronteres i preus que es varen doblar amb implicacions clares en les tensions socials i polítiques que varen esdevindré seguidament al Nord d’Africa.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 27

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Energia, aigua i sòl agrícola son els vectors claus de tensió a l’escenari del segle XXI a partir d’una major escassetat d’aquests front a les demandes creixents.

Figura B1.2 Índex FAO de preus dels aliments (general) i dels cereals. Font: FAO La FAO, davant dels reptes de l’increment de població (previst en mes de 9.000 milions el 2050) i del desenvolupament dels països emergents i menys desenvolupats, planteja la necessitat de multiplicar la producció alimentaria un 70 % fins al 2050 per a poder fer front a la nova demanda. Però, alhora, la FAO indica que, per assolir aquest objectiu, el 80 % de l’increment proposat haurà de provenir de l’augment de la productivitat de les terres. A aquesta proposta la FAO li posa nom: intensificació sostenible. Lema que comporta l’aplicació de dues eines: la tecnologia i el regadiu.

Segons la FAO, per atendre el repte alimentari a la fita del 2050 caldrà incrementar un 70% la producció d’aliments. El 80% d’aquest increment només podrà provenir, segons la mateixa font, de l’augment de la productivitat de les terres.

La situació esdevé encara més tensa s’hi hi afegim els reptes energètics i l’exigència de fer front al canvi climàtic, fet que complexifica les solucions al limitar les alternatives. Ens trobem davant del segle que ha de fer front a la transformació radical dels sistemes energètics i ha d’avançar en la incipient revolució biotecnològica amb l’horitzó d’un món sostenible, reptes tots ells en els que els recursos biològics estan cridats a jugar-hi un paper important, recursos que gestiona el món agroalimentari. Efectivament, energia, aigua i sòl agrícola son les claus per abordar el desenvolupament al llarg del segle XXI, un desenvolupament sostenible que forçosament haurà de basar-se en els recursos renovables. La tecnologia i molt particularment la biotecnologia ens ha d’ajudar a trobar solucions però el que és indubtable és que las estratègies de desenvolupament que s’emprenguin hauran de incorporar l’objectiu d’aprofitar al màxim els recursos naturals

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 28

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural existents i de maximitzar l’eficiència del seu ús. El regadiu, en aquest sentit, és un dels recursos per optimitzar l’aprofitament dels potencials productius del sòl agrícola. Tal com diu l’Agència Internacional de l’Energia (IEA): “Es l’hora d’actuar”. Des de Catalunya, les tensions previsibles en els mercats alimentaris, reforcen la necessitat de guanyar autonomia en el proveïment alimentari. D’altra banda, l’agricultura catalana no pot defugir el deure solidari vers el necessari increment de la producció alimentària mundial.

La doble exigència de productivitat i sostenibilitat ha portat a la FAO a propugnar el que anomena INTENSIFICACIÓ SOSTENIBLE, quelcom solament assumible amb TECNOLOGIA I REGADIU

Importància econòmica de l’agricultura Sovint, en cercles econòmics i mitjans de comunicació es mesura la importància de l’agricultura pel seu reduït valor dins del PIB amb una lectura insuficient i extreta de context. En qualsevol cas, partirem per a l’anàlisi del mateix enfocament si bé contextualitzant-lo i comparant-lo amb l’entorn productiu Per a l’anàlisi s’utilitzarà el Valor Afegit Brut (VAB) com a indicador proper al PIB del qual prescindeix dels impostos sobre els productes. Les dades per el 2008 (darrer any amb dades desagregades) segons l’INE i d’acord amb la Contabilidad Regional de España els sectors d’agricultura i industria alimentària tenien els següents valors de VAB (taula B1.1):

VAB 2008 Agricultura, ramaderia i pesca 1,42 Industria de l'alimentació, begudes i tabac 2,19 TOTAL AGROALIMENTARI 3,61 Taula B1.1 VAB agrari i alimentari. Font: INE Considerant les fortes interrelacions entre els sectors agrari i de la industria alimentària es tracten a continuació ambdós sectors com una sola unitat i es comparen amb la resta de sectors productius (no serveis) excloent la construcció (figura B1.3).

Figura B1.3 VAB de diferents sectors productius. Font: INE Les dades són prou explícites: el sector agroalimentari és el primer sector del conjunt de sectors productius de Catalunya, exclòs la construcció. Pot observar-se que el pes de l’energia,

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 29

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

és força semblant al de l’agricultura i molt per sota de l’agroalimentació, o l’aigua, molt per sota de tots els sectors referits. A vegades es remarca la poca importància de l’agricultura a partir del indicador del VAB o del PIB i no es planteja, per simetria, objeccions a la importància de l’energia o a tenir un subministrament d’aigua de qualitat. Òbviament no tindria sentit afirmar que l’energia o l’aigua no són claus per a la nostra economia. A l’observar el VAB del conjunt de sectors productius hom es pregunta on se situa la resta de sectors i la resposta és clara: en els serveis. El desenvolupament econòmic ha comportat una terciarització de l’economia de tal manera que allò que abans era executat per una mateixa unitat productiva ara es desagrega en múltiples serveis. Tanmateix són serveis, molts d’ells, que depenen de l’activitat productiva bàsica sense la qual deixen de tenir sentit. En el cas de l’agroalimentació, al ser un sector situat a l’inici de la cadena productiva, fins arribar al consumidor el conjunt de serveis vinculats és encara més important. Per apropar-nos al pes del conjunt d’activitats vinculades a l’agroalimentació cal apropar-s’hi des de la demanda. Segons l’estructura de l’IPC de Catalunya (dades INE) els aliments consumits a la llar i a cafeteries i restaurants representen el 30,55 % de tota la despesa. Dit en altres paraules, quasi una tercera part de la nostra economia està basada en l’alimentació. Expressat en termes més concrets, tota l’activitat que inclou la producció agrària amb tots els seus inputs associats, la transformació, el transport, la distribució i fins al cuiner i cambrer que situa l’alimenta a la nostra taula, juntament amb tots els inputs associats representen el 30,55 % de la nostra despesa (figura B1.4)

Figura B1.4 Estructura de la despesa a Catalunya segons IPC 2011. Font: INE

La figura B1.5 expressa gràficament l’estructura de baules i serveis associats a l’activitat agroalimentària que acaben formant al llarg de la cadena de valor el preu dels aliments per al consumidor.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 30

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

El 30,55 % de la nostra despesa és alimentació. Es a dir, l’activitat que va des del pagès a la botiga minorista o al cuiner i cambrer d’un restaurant genera la tercera part del valor de la nostra economia

Cal tenir en compte que la industria alimentària catalana obté prop de 3/4 parts dels seus inputs de l’agricultura catalana i espanyola (carn, llet, vi, oli, fruita, etc.), sense aquesta agricultura la supervivència de la industria alimentària catalana seria difícil i lògicament molta de la oferta local dels productes i serveis vinculats deixarien de tenir demanda. Sens dubte, teòricament, tots els inputs que formen la cadena de valor poden obtenir-se via importació, però com es lògic per importar caldrà produir bens o serveis per valor equivalent a tot allò que hom desitja importar. En aquest sentit, desaprofitar els recursos locals hauria d’entendre’s com una mala opció.

Figura B1.5 La cadena de valor de l’alimentació fins arribar al consumidor. Font INE

Importància estratègica de l'agricultura La importància de l’agroalimentació va molt més enllà de la seva aportació econòmica directe. 1. Importància econòmica directa.- Tal com s’acaba d’exposar-se en el capítol precedent 2. Proveïdor d’un producte bàsic i imprescindible, tal com l’aliment.- Fet que suggereix la necessitat de sostenir certs graus d’autoproveïment per evitar que l’aliment pugui ésser

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 31

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

un element de tensió. D’aquí també la importància de pertànyer a un gran mercat que minimitzi els riscos derivats del proveïment alimentari. 3. Alta capacitat desestabilitzadora davant desajustos oferta-demanda.- De la mateixa manera que l’aliment es un producte imprescindible, la seva escassedat és altament desestabilitzadora provocant fortes tensions socials i polítiques. 4. Rol essencial i emergent com a vector de salut humana.- L’aliment està esdevenint un vector important per garantir la salut humana, fins al punt que està sorgint una nova branca alimentària dirigida a la producció d’aliments funcionals i s’estan creant nous serveis vinculats a l’assessorament dietètic. D’altra banda, s’han reforçat les exigències per garantir la sanitat dels aliments, fet que també exigeix un seguit de serveis públics i privats de vigilància i control d’aquest objectiu sanitari 5. Alta capacitat per induir noves dinàmiques econòmiques més enllà del propi sector.- L’agroalimentació no tant sols promou noves activitats al llarg de la cadena alimentària sinó del conjunt de serveis de suport a les noves dinàmiques econòmiques i demogràfiques que genera. Mostra d’aquest potencial transformador des del punt de vista econòmic i social en son els regadius, de tal manera que la nova activitat que genera es capaç de transformar zones semi-desèrtiques en declivi a regions plenes de vitalitat i dinamisme econòmic. . 6. Sector anticíclic.- Al llarg de la crisi el sector agroalimentari ha demostrat el seu caire anticíclic. Durant el període de la crisi econòmica actual tots els indicadors d’ocupació, producció, consum, comerç internacional, etc. aporten dades positives o molt menys negatives que altres sectors. No es cap exageració afirmar que l’agroalimentació ha estat una de les columnes més sòlides de l’economia en aquest període. 7. Sector intensiu en recursos humans.- Malgrat la incorporació de les més modernes tecnologies amb processos de treball més eficients, el sector agroalimentari segueix sent un sector més exigent en recursos humans. 8. Sector amb majors barreres a la deslocalització.- Tot i que els aliments poden provenir de qualsevol part del món, raons de caire estratègic i mediambiental aconsellen sostenir una agroalimentació local suficient. Alhora la proximitat al consumidor esdevé un factor de qualitat per frescor i cost mediambiental. 9. Principal gestor d’actius biològics vius i de la superfície agroforestal.- L’agricultura en sentit ampli juga un paper emergent en l’objectiu de la sostenibilitat. En aquest sentit la superfície agroforestal esdevé una gran plataforma per captar i transformar l’energia del sol en productes utilitzables per la humanitat (aliments, combustibles, productes industrials). 10. Principal gestor del territori i del paisatge.- Sens dubte els millors arquitectes del paisatge i els millors gestors del territori son els agricultors que amb la seva activitat són capaços d’arribar a tots els indrets. L’alternativa de “funcionaritzar” aquesta tasca comportaria uns costos absurds i difícils d’assumir. 11. Potencial proveïdor de bens públics de caire mediambiental i eina per a la mitigació del canvi climàtic.- En aquest tema l’agricultura actua en un triple paper com a víctima, problema i solució. En qualsevol cas les potencialitats en serveis i actuacions de caire mediambiental són múltiples i essencial: Embornal de carboni en sòls, cultius i boscos, manteniment de boscos i espais naturals, prevenció i lluita contra incendis, manteniment de corredors de biodiversitat, gestió de l’aigua, etc.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 32

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 33

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

B2 – AGRICULTURA I REGADIU L’aigua matèria prima de l’agricultura Una crítica que sovinteja sobre l’agricultura és la de que consumeix molta aigua. D’alguna manera s’està suggerint un malbaratament sobre un producte escàs. Sens dubte aquesta crítica amaga dos errors. En primer lloc no es tracta d’un malbaratament ja que l’aigua es la matèria prima de l’agricultura. Ningú considerarà un malbaratament que un forn de pa consumeixi farina, o que una constructora consumeixi ciment. De la mateixa manera ningú s’hauria d’estranyar que l’agricultura consumeixi aigua. En segon lloc, el destí d’aquesta aigua no és l’agricultor sinó el consumidor final d’aliments o dels productes obtinguts mitjançant l’activitat agrícola. Hoekstra i Chapagain han publicat les dades de la petjada d’aigua mitjana de diferents aliments, tal com es reflecteix a la taula B2.1 Productes ramaders Litres/kg Productes agrícoles Litres/kg Carn de vedella 15.500 Arròs 3.400 Carn de corder 6.100 Blat 1.300 Formatge 5.000 Blat de moro 900 Carn de porc 4.800 Poma o pera 700 Carn de pollastre 3.900 Taronja 460 Ous 3.300 Patata 250 Llet 1.000 Tomàquet 180 Taula B2.1 Petjada d’aigua mitjana de diferents aliments. Font Hoekstra i Chapagain

Es creixent l’interès en mesurar la petjada d’aigua dels diferents productes. L’ús de tecnologies eficients i estalviadores d’aigua serà cada cop més important

Intensificació sostenible La previsió de majors tensions entre oferta i demanda alimentària donen més valor estratègic a la necessitat de millorar el grau d’autoproveïment dels aliments bàsics. Alhora els reptes mediambientals són cada cop més evidents amb l’exigència indefugible de conservar i fins i tot millorar el medi ambient. Tanmateix, avançar en equilibri l’objectiu de proveir d’aliments i altres actius biològics d’acord amb la demanda però, alhora, de forma sostenible, tal com propugna la FAO exigeix el concurs de tres elements necessaris: 1. Sòl agrícola.- Aquest és un recurs escàs i cada vegada més cobejat. Països àrabs i Xina estan comprant terres arreu, fins i tot a Catalunya amb l’ànim de garantir el proveïment alimentari en el futur. Davant d’això alguns països ja estan establint normatives de regulació de les compres de sòl agrícola de països tercers. En general, però, caldrà articular polítiques que posin de relleu el valor econòmic estratègic del sòl agrari en contraposició a altres usos. 2. Aigua.- Optimitzar els potencials de regadiu esdevé una de les opcions econòmiques i mediambientals més profitoses, la qual cosa vol dir ampliar en la mesura del possible, dins dels límits mediambientalment aconsellables, la superfície regada i transformar els actuals sistemes de regadiu vers moderns sistemes altament eficients. 3. Tecnologia.- l’agroalimentació està plenament implicada en les desenvolupament tecnològics més avançats de finals del segle XX i, molt especialment, amb els nous desenvolupaments del segle XXI. Avui l’agroalimentació utilitza els més moderns avenços

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 34

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

de les TIC amb el suport via satèl·lit, biotecnologies, nanotecnologies, etc. En aquest sentit la tecnologia és essencial per millorar rendiments i donar resposta als reptes mediambientals, reduint impactes adversos i eixamplant els impactes positius. El regadiu, així mateix, està immers en un accelerat procés de millora tecnològica en el marc de l’agricultura de precisió i la biotecnologia (biosensors, plantes més aigua-eficients, proveïment a requeriment de la planta, reg deficitari, noves infraestructures de regadiu, etc.) Millorar l’autoproveïment Catalunya compta amb una taxa de cobertura en valor econòmic del comerç exterior agroalimentari propera a l’equilibri comercial, en concret aquesta taxa de cobertura per a l’any 2013 ha estat el 95,34 %. Alhora les darreres dades disponibles de comerç alimentari amb la resta d’Espanya (TIOC 2005) indicaven una taxa de cobertura Catalunya / Espanya del 98 %. Tanmateix, aquestes dades contrasten amb la taxa de cobertura del comerç exterior exclusivament agrícola5 que és del 46,2 %. Es a dir, malgrat l’equilibri comercial en valor econòmic, en realitat existeix una gran asimetria en l’estructura de importacions i la d’exportacions. Catalunya importa sobretot productes agrícoles en sentit estricte tal com cereals i soja o productes substitutius per a la seva ramaderia intensiva i exporta sobretot carn i derivats carnis.

Figura B1.5 Principals importacions i exportacions alimentàries de Catalunya (exclusivament comerç exterior). Font DataComex 2013. Aquest fet respon a una estratègia determinada per fer front a l’escassedat que té Catalunya de sòl agrícola i d’aigua. D’aquesta manera Catalunya compra sòl i aigua a països que en disposen en abundància en forma de cereals, proteaginoses i oleaginoses i els transforma en productes de major valor afegit, tal com carn i transformats carnis que consumeix i exporta.

5 Dades provisionals 2013 segons DataComex. Per a la taxa de cobertura agrícola s’han inclòs el grups d’epígrafs del TARIC del 06 al 12

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 35

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Sobre aquesta estratègia Catalunya s’ha erigit en el segon clúster agroalimentari d’Europa, estratègia que li permet, alhora, tenir equilibri comercial en termes monetaris. Però amb una forta dependència de l’adquisició de productes agrícoles, els quals, tal com s’ha exposat, tenen tendència estructural a l’augment, fet que pot posar en dificultat aquest model. D’aquí l’interès estratègic vers una millora en el proveïment alimentari que redueixi significativament aquesta dependència de la importació de productes agrícoles.

Millorar l’autoproveïment agrícola esdevé una prioritat estratègica i un factor d’estabilitat en l’actual model productiu de Catalunya.

Optimitzar la captació d’energia renovable Fins ara s’ha parlat del regadiu com a eina per incrementar rendiments productius i estabilitzar les produccions, però hi ha una manera complementària d’avaluar el paper de l’aigua a l’agricultura, és des del punt de vista de la captació i aprofitament de l’energia renovable. L’energia és sens dubte el que determina la nostra capacitat de fer, de produir, de transformar i de viure. De fonts d’energia originaries que puguem gestionar i –als nostres efectes- il·limitades només n’hi ha dues: el sol i la terra. El sol, com a primera font d’energia, que ens la proporciona bàsicament en forma de llum i de calor, sovint expressada a través de fenòmens meteorològics: vent, pluja (hidroelèctrica), onades, etc. I la terra amb un potencial extraordinari d’energia geotèrmica i un poc explorat encara potencial d’energia atòmica. La combinació d’aquestes energies amb l’aigua han possibilitat la vida i en general l’activitat biològica. Per aquesta via les energies originàries s’ha transformat en un seguit de productes utilitzables per a viure i pel nostre benestar: aliments, fusta i altres materials energètics com agrocombustibles, productes industrials, productes farmacèutics, etc. Sempre, però, amb l’aigua com a input i catalitzador necessari. Alhora, l’activitat biològica ha estat capaç al llarg de milions d’anys de generar i acumular energia en forma de gas, petroli i derivats que, per la seva facilita d’ús, han estat la base del desenvolupament dels darrers dos segles. Tanmateix els recursos més assequibles els hem quasi exhaurit en aquest curt espai de temps històric, mentre que les reserves que resten contenen fortes contraindicacions de caire mediambiental i, en qualsevol cas, són més costoses d’obtenir. Això ens està obligant a un replantejament important segons el qual a llarg termini només podrem disposar de l’energia que siguem capaços d’obtenir de forma renovable. D’energia provinent de les fonts originàries dites n’hi ha en abundància i molt per sobre de tot allò que puguem necessitar però amb una diferència clau sobre les fonts no renovables utilitzades fins ara. Els combustibles fòssils els trobem, fins ara, localitzats en grans quantitats i els podem acumular i utilitzar en un punt determinat creant grans centrals de producció d’energia. Per contra les energies renovables les obtenim de forma dispersa. Aquest fet ja ens predisposa, per sentit comú, a pensar que la forma més eficient de gestionar l’energia en aquest nou paradigma serà la distribució dels captadors d’energia al llarg del territori i la proximitat com a objectiu en la seva utilització, de tal manera que solament es traslladi aquella energia sobrant de determinats captadors o aquella que manqui en determinats consumidors. Però això ens porta a la idea de compartir en xarxa les ofertes i les demandes. Tanmateix, tornem a l’aigua. No només hem de distribuir els captadors d’energia al llarg del territori sinó que, en la mesura de les possibilitats ecològicament recomanables, cal distribuir el gran catalitzador que és l’aigua per a incrementar el potencial biològic per a la captació i

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 36

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural fixació de l’energia solar en aliments, en combustibles i altres productes de l’anomenada bioeconomia. Estem parlant de la planta solar més gran de la Terra, que son els camps de conreu, i del regadiu com element que li permet multiplicar la captació d’energia i multiplicar alhora la seva capacitat per obtenir productes biològics.

A la Terra, els camps de conreu són la major planta per a la captació i transformació d’energia solar directament en aliments. L’aigua multiplica extraordinàriament i de forma inigualable els rendiments d’aquesta planta transformadora. Cal optimitzar-ne la seva utilització.

Resum de beneficis del regadiu Els beneficis del regadiu els podríem resumir amb els següents punts (REGUANT 2011) : a) En general 1. Millora l’autoproveïment d’un producte bàsic i crític com son els aliments 2. Obre la porta a l’agricultura moderna i competitiva 3. Es una opció eficaç per potenciar l’agricultura a regions amb dificultats naturals 4. És font de majors i noves oportunitats productives 5. Es la millor eina per incrementar la renda agrària 6. Dona estabilitat a les produccions, les quals allunya de la dependència de la pluviometria. 7. Es riquesa directa en forma de rendiments incrementats. Una ha de regadiu produeix a Catalunya de mitjana un 6,7 més que una de secà, tanmateix en els regadius recents, més moderns, aquest coeficient multiplicador arriba a ser molt més elevat. 8. Es font d’ocupació en la mesura que multiplica el valor afegit. Cal tenir en compte que les noves plantacions a regadiu són, en general, més intensives en recursos humans. 9. Fixa més població al territori i, per tant, és un factor d’equilibri territorial. 10. Genera un extraordinari efecte induït de creació de riquesa i ocupació a altres sectors industrials i de serveis. 11. Es capaç d’absorbir una major quantitat de nutrients i, per tant, de donar sortida sostenible a un major volum de residus orgànics. 12. Fa créixer l’activitat biològica d’un territori i es per tant capaç de captar i retenir major quantitat de CO2. En aquest sentit és una eina de mitigació del canvi climàtic. 13. Es la millor opció per donar resposta a riscos de sequeres perllongades. 14. Multiplica els potencials de captació de l’energia solar per produir actius biològics 15. Incrementa el patrimoni pel nou valor de les terres 16. Suposa un canvi paisatgístic vers una imatge de major vitalitat biològica 17. Genera un nou clima social amb expectatives de futur b) Específics del Segarra- Garrigues 18. Aporta terres i instruments per a la defensa i potenciació de la biodiversitat 19. Reordena el territori a partir de l’acció de concentració parcel·laria i la millora de camins 20. Resolt el subministrament d’aigua potable a nombrosos municipis

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 37

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

21. Dona noves potencialitats a nous desenvolupaments al disposar d’aigua per a usos industrials i de serveis. 22. Millora les infraestructures elèctriques 23. Rehabilita patrimoni històric i artístic.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 38

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC C COM I QUÈ REGAR?

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 39

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

C1.- TECNOLOGIA DEL REG EFICIENT

L’aigua és el principal factor de producció vegetal, per tant l’objectiu del reg ha de ser aplicar l’aigua necessària en el moment apropiat. El regadiu ens permet obtenir majors produccions i més estables i, sobretot, evitar dèficits hídrics lligats a les condicions climàtiques de la zona. A l’hora d’aplicar l’aigua de reg existeixen diferents mètodes que es veuen condicionats per diversos factors: disponibilitat d’aigua, sòl (pendent i topografia del terreny, capacitat de retenció de l’aigua, permeabilitat del sòl, etc.), tipus de cultiu, cost de la inversió i del manteniment, disponibilitat de mà d’obra i impactes sobre el medi ambient. Per millorar l’eficiència de l’aplicació del reg s’utilitza la programació de reg que estableix en quin moment regar, quina quantitat i quant temps. L’eficiència de reg es defineix com la relació entre el volum d’aigua posat a disposició del cultiu (zona radicular) i el volum d’aigua aplicat. La forma més usual de mesurar-la és a través de la de l’eficiència productiva, o sigui, quanta producció (kg) es pot obtenir per cada m3 d’aigua de reg utilitzada. Cal distingir entre dos grups d’eficiències: les que depenen dels sistemes d’embassament, transport i distribució i les que depenen del regant.

Superfície Sistema de reg Efic. conducció Efic. distribució Efic. aplicació Efic. Global a Catalunya Gravetat 90% 75%-80% 55%-60% 40%-50% 68,7 % Aspersió 90% 85%-90% 65%-70% 55%-65% 12,2 % Localitzat 90% 85%-90% 80%-85% 70%-80% 19,1 % Taula C1.1 Eficiència dels diferents sistemes de reg. Font: DAAM L’eficiència a nivell de parcel·la depèn de l’elecció i maneig del sistema de reg, el moment de reg, la quantitat aplicada, entre d’altres. L’ús adequat de l’aigua de reg minva els efectes negatius que el reg pugui tindre sobre el medi com ara la salinització dels sòls, contaminació dels aqüífers, erosió, etc. El sistema de reg i la programació del reg són cabdals, així com la tria de l’estratègia de reg, també molt important, sobretot en situacions en què la dotació d’aigua és reduïda.

Els elements crítics d’una infraestructura de regadiu son el proveïment d’aigua i el cost de l’energia. L’eficiència s’ha de tenir en compte en ambdós factors També és important l’eficiència energètica ja que el cost de l’energia està en funció de la tècnica de reg. Els regs superficials utilitzen l’energia gravitacional mentre que els regs a pressió necessiten un aport de pressió donada pels equips de bombeig. El reg per aspersió és el més costós a nivell energètic amb necessitats situades entre moderades i altes. Mètodes de reg Es distingeix dos mètodes de reg: el reg per gravetat o superficial i el reg a pressió, respectivament. A la vegada, dins de cada tipologia existeixen diferents mètodes de reg, en funció de les condicions en què l’aigua arriba al cultiu

Reg per escolament Reg per gravetat Reg per inundació (o reg a manta o a tesa o per submersió) Reg per infiltració (o per solcs) Reg per aspersió Reg a pressió Reg per degoteig Reg localitzat Reg per exudació

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 40

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Microaspersió Reg per subirrigació (o subterrani - subsuperficial)

1.- El reg per gravetat Els regadius tradicionals fan una distribució de l’aigua per gravetat, de major a menor cota i reguen per inundació (a tesa o a manta) consumint grans dotacions d’aigua, bona part de la qual es recupera a través dels aqüífers o de les escorrenties - infiltració (sobrants) que permeten regar de nou, inclús, aigües avall (generant els fluxos de retorn). Els regs per gravetat requereix de terrenys plans i sòls no excessivament permeables (és el predominant a Catalunya). Avantatges reg superficial o per gravetat  Recuperació de cabals a través d’aqüífers o escorrenties que permeten regar aigües avall  Risc inexistent de salinitat dels sòls  Inversió mínima  Baix cost energètic  Poc manteniment Inconvenients reg superficial o per gravetat  Fortes inversions en el manteniment i millora dels canals i sèquies de distribució  Grau d’automatització baix  Gestió manual  Establiment de torns, amb disponibilitat d’aigua condicionada al torn de reg  Eficiència menor  Es necessita d’una forta disponibilitat d’aigua 2.- El reg a pressió Els nous regadius es basen en un sistema de reg a pressió, per aspersió o goter, que permet un estalvi en el consum. La gestió d’aquests nous regadius generalment va precedit d’un procés de concentració parcel·lària que permet reduir despeses. Es requereix, però, una major despesa energètica per a dotar la pressió suficient al sistema de distribució. L’aigua es distribueix a pressió mitjançant un sistema de canonades on s’instal·len emissors. 2.1.- Reg per aspersió L’aigua arriba al cultiu a pressió generant-se una pluja d’aigua polvoritzada en forma de gotes. La pluviometria més freqüent oscil·la entre 3 i 20 mm/h, i aquesta ha de ser inferior a la permeabilitat del terreny.

El reg a pressió possibilita estalvis importants en relació al reg per gravetat. Dins del reg a pressió el reg localitzat és el que precisa més baixos consums

Sistemes de reg per Modalitat Tipologia aspersió Estacionaris Mòbils  Mòbils Semifixes  Canonades mòbils (manuals o motoritzades)  Canonades fixes Fixes  Permanents (Cobertura total enterrada)  Temporals (Cobertura total aèria) Desplaçament continu Ramals desplaçables  Pivots  Ràngers  Ales sobre carro Aspersors gegants  Canons viatgers

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 41

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Sistemes de reg per Modalitat Tipologia aspersió  Tracks Avantatges del reg per aspersió.  S’adapta a topografies molt variades.  No és necessari l’anivellament del terreny i per tant s’evita la pèrdua de fertilitat dels mateixos.  S’aprofita la totalitat del terreny, sense perdre les sèquies o talussos com a superfície de reg.  S’aprofita millor l’aigua de reg. L’eficiència del reg per aspersió (80%) és superior al reg per gravetat (60%).  Pot utilitzar-se en sòls de qualsevol naturalesa. En sòls molt permeables que necessiten regs freqüents i poc abundants, és l’única manera de garantir un repartiment uniforme.  Major possibilitat d’automatitzar el reg dels cultius.  Es redueix la pèrdua d’elements fertilitzants per lixiviació.  Es pot utilitzar eficaçment en la lluita contra gelades i per fertilitzar.  Menys pèrdues per escolament i percolació Inconvenients del reg per aspersió.  Elevat cost de la instal·lació  En alguns cultius augmenta la incidència d’algunes malalties  Quan es rega en època de floració pot dificultar la pol·linització.  El vent és un factor que pot dificultar el repartiment uniforme de l’aigua, disminuint la uniformitat de l’aplicació i l’eficiència del sistema de reg.  Fort consum energètic  Pèrdues per evaporació

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 42

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura C1.1 Tecnologia de reg localitzat i diferents mostres de reg per aspersió. Foto: Oficina del Regant. DAAM 2.2.- Reg localitzat Es basa en l’aplicació d’aigua de forma lenta, a baixa pressió i alta freqüència d’aplicació, per a obtenir un reg uniforme però només sobre una part parcial de la parcel·la.  Reg per goteig Es tracta d’un reg localitzat consistent en aplicar aigua amb alta freqüència, incidint directament en la relació sòl-aigua-planta. La pressió de reg és reduïda i els emissors d’aigua solament permeten la sortida d’una quantitat d’aigua molt petita, gota a gota, mullant el sòl en profunditat concretament a la zona radicular mentre la superfície es troba seca o poc humida.  Reg per exsudació o filtració L’aigua arriba a la planta per unes perforacions situades al llarg de la tuberia per on circula l’aigua.  Reg amb microaspersors L’aigua es distribueix a poca pressió a la planta mitjançant petits aspersors en tubs suspesos o recolzats al sòl. El seu ús no es recomana en sòls arenosos ja que els emissors donen un volum humit molt reduït.  Reg subterrani o per subirrigació (o reg subsuperficial) L’aigua s’aplica sota la superfície del sòl mitjançant un sistema de distribució de canonades soterrades que permet mantenir una capa freàtica pròxima a les arrels i l’aigua puja per capil·laritat. L’avantatge més important és l’estalvi d’aigua. L’inconvenient principal es deu a que, al soterrar la instal·lació de reg, aquesta no queda visible en superfície i és molt més complicat detectar-ne avaries o pèrdues d’aigua (fugues). En aquest tipus de reg, les pèrdues per evaporació són nul·les, tot i que, com a contrapartida, necessita d’un bon sistema de filtració, per tal d’evitar obturacions i, en conseqüència, baixes uniformitats, i elevat cost d’instal·lació (similar al reg per degoteig). Avantatges del reg localitzat.  Estalvi d’aigua ja que elimina pèrdues en transport i conducció, reducció de l’evaporació directa, absència d’escorrenties i reducció de la percolació profunda o percolació.  Increment de produccions i qualitat de collites, ja que les aplicacions freqüents en petites dosis s’ajusten millor a les necessitats de les plantes.  Possibilitat d’utilització d’aigües salines.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 43

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Permet gran automatització i per tant reducció de mà d’obra.  Possibilitat d’incorporació de fertilitzants a l’aigua de reg i aportar-los a la planta segons necessitats, amb estalvis de fins un 30% respecte a sistemes tradicionals.  No cal anivellar els terrenys.  Alta eficiència de reg (90%) no mulla el cultiu ni tota la superfície de sòl, amb l’estalvi d’aigua que suposa (del 20 al 50% segons l’aridesa del clima) Inconvenients del reg localitzat.  Elevat cost de la instal·lació i elevada inversió inicial.  Necessitat de filtrar l’aigua per tal que flueixi pels goters. Possibles avaries i obturació dels emissors que fa necessari un manteniment curós.  Tasques de passar la maquinària es poden complicar pels tubs de reg localitzat

Augment de l'eficiència en la utilització de l'aigua de reg Per augmentar l'eficiència en la utilització de l'aigua de reg, es duen a terme dos tipus d'accions: obres de nous regadius d'alta eficiència i de modernització de regadius tradicionals Tots els moderns regadius es realitzen amb xarxes de canonades a pressió d'alta eficiència que, mitjançant els equips de bombament, possibiliten estendre els regadius històrics cap a zones situades en cotes topogràfiques més elevades que els punts de captació. Gran part dels regadius moderns són regs de suport que, amb petites dotacions d'aigua, per sota de 3.500 m3/ha.any, permeten augmentar significativament les produccions dels cultius tradicionals (vinya, olivera, ametller), millorant la qualitat dels productes i regularitzant les produccions al llarg dels anys que és un aspecte primordial per al manteniment de la fidelitat dels mercats. Els nous regadius es doten de sistemes de telecontrol i de programes informàtics que permeten optimitzar la gestió dels recursos hídrics. La modernització de regadius tradicionals possibilita:  Estalviar aigua, passant de regar amb dotacions de 10.000 m3/ha.año típiques del regadiu tradicional a dotacions de 6.500 m3/ha.año típiques dels regs a pressió. Aquestes dotacions en cas de reg enterrat es poden reduir de forma molt significativa.  Augmentar les produccions en quantitat i en qualitat, i també introduir nous cultius, en passar del reg a torns a reg a la demanda.  Un estalvi en fertilitzants, fitosanitaris i mà d'obra que conseqüentment redueix la contaminació de les aigües de retorn o de recàrrega d'aqüífers.  Una òptima gestió de l'aigua en situacions de sequera, ja que, permet distribuir petites dosis d'aigua a les plantes en els moments crítics per minimitzar les reduccions de les produccions o els danys als arbres. La modernització de regadius comporta, però, un seguit de despeses addicionals a l'agricultor: la contribució a la inversió en la xarxa col·lectiva de reg que modernitza l'administració d'acord amb la legislació vigent, la instal·lació del reg en l'interior de la parcel·la i les despeses de l'energia de bombament. Aquests costos, malgrat les avantatges, frenen els processos de modernització. En qualsevol cas l’eficiència en el reg no només depèn de les infraestructures. Sobre aquest tema és vital la tecnologia de l’aplicació del reg, d’acord amb les diferents necessitats d’aigua de la planta en els diferents moments, per la qual cosa són essencials les eines per conèixer els requeriments d’aigua (biosensors, teledetecció, etc.). En la mateixa direcció caldrà reforçar

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 44

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural les actuacions de recerca, divulgació, formació i assessorament als usuaris, que es tradueix en una millora continuada en l’eficiència de la utilització de l’aigua.

Les modernes tecnologies de regadiu possibiliten millores extraordinàries en rendiments productius amb baixos consums d’aigua.

L’estratègia del reg deficitari L’estratègia de reg total, utilitzant els coeficients de cultiu, es basa amb el criteri de què la planta tingui a la seva disposició la quantitat d’aigua necessària per satisfer al màxim les seves necessitats hídriques, però en aquest concepte no s’ha introduït l’òptim econòmic del reg. Aquestes necessitats màximes es poden reduir sensiblement sense afectar considerablement la producció coneixent la resposta del cultiu a l’aigua en cada una de les fases del seu període vegetatiu. El reg deficitari controlat (RDC) es basa en la reducció dels aports hídrics en aquells períodes fenològics en els que un dèficit hídric controlat no afecta sensiblement a la producció i qualitat de la collita, i cobrir plenament la demanda de la planta durant la resta del cicle de cultiu. Cal diferenciar el RDC del reg de suport ja que en el reg de suport no es disposa de les dosis necessàries per arribar a aplicar el nivell òptim de reg, i es reparteix les dosis disponibles a través del cicle anual del cultiu per obtenir el màxim nivell productiu possible. En qualsevol cas l’aplicació de les estratègies RDC amb dotacions de reg de suport millora extraordinàriament els resultats obtinguts malgrat la poca aigua disponible.

La tecnologia del reg deficitari no parteix de la voluntat d’estalvi sinó de la recerca del màxim rendiment amb recursos hídrics forçosament molt escassos

Per elaborar estratègies de RDC s’ha de considerar els períodes crítics del cultiu que afectarien a la producció i qualitat, el nivell de coincidència entre el creixement vegetatiu i el del fruit, les característiques del sòl, el sistema de reg, etc. És una estratègia de reg que s’està estudiant sobretot en cultius llenyosos com olivera, ametller, presseguer, cítrics, etc, però també en cultius com el blat de moro, obtenint resultats molt optimistes en l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg. El regadiu al sistema Segarra-Garrrigues El sistema Segarra-Garrigues, al tractar-se d’un nou regadiu, disposa d’un reg a pressió molt eficient on es diferencien diferents zones en la implantació dels diferents mètodes de reg, segons dotació de reg i tipologia del cultiu entre altres factors. En les zones de dotació complerta o total, 6.500 m3/ha i any, i amb previsió de portar a terme cultius extensius la implantació del reg és reg de cobertura total (aspersió) amb marcs d’aspersors casi generalitzat de 18x18 m2, que correspon en gran proporció a la zona Nord del Segarra-Garrigues, tot i que, a la zona Sud també s’hi troben aquesta tipologia d’explotació. També cal remarcar l’interès que ha provocat entre els productors el reg localitzat superficial i subterrani en cultius extensius per l’estalvi d’aigua que suposa aquest mètode de reg en relació a l’aspersió, i perquè en altres zones la implantació d’aquest mètode de reg pels cultius extensius, sobretot blat de moro, és molt positiva amb dades molt bones de consums d’aigua i de producció del cultiu.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 45

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Altres zones dins les àrees de dotació 6500 m3/ha, on és més tradicional trobar cultius llenyosos, tant fruita dolça com fruita seca o olivera, s’ha implantat o s’implantarà reg localitzat. En zones de dotació 1500 m3/ha i any, s’implantarà o s’està implantat reg localitzat a cultius llenyosos, olivera i ametller principalment. Segurament, en aquestes zones on la dotació de reg és reduïda s’utilitzarà estratègies de reg deficitari on, tal com s’ha exposat, es reparteix la dosi disponible a través del cicle anual del cultiu de tal forma que s’aplica en les fases on és més sensible a l’estrès hídric.

Figura C1.2 Nova explotació hortícola a Artesa de Segre dins del Sistema Segarra-Garrigues

Figura C1.3 Nova plantació d’ametllers a Alfés dins del Sistema Segarra-Garrigues. Foto F.Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 46

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

El Sistema Segarra-Garrigues possibilita un regadiu tecnològicament avançat i altament eficient, plenament en línia dels reptes del segle XXI

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 47

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

C2- RENDIMENTS DELS CULTIUS

Tot seguit s’exposen els rendiments esperables en diferents cultius de regadiu aplicant modernes tecnologies, tant pel que fa al regadiu, com a la seva gestió agronòmica i amb dotació plena d’aigua, estimat en 6.500 m3/ha/any. Els cultius que s’han escollit i els rendiments que s’obtenen son els que s’usaran després per a l’anàlisi d’impactes. Al Bloc E d’aquest estudi s’expliquen detalladament els aspectes metodològics i s’amplia aquesta informació de rendiments productius per a dotacions d’aigua diferents.

Rendiments DAAM

Rendiments Rendiments Actuals REGADIU 6500 REGADIU 6500 SECÀ mitjans a corregit Comarques Multiplicador plena segons la vida Segarra- Regadiu/Secà producció del conreu Garrigues dins del propi GRUP CULTIU Kg/ha Kg/ha Kg/ha cultiu BLAT DE MORO 15.000,0 CEREALS BLAT 6.500,0 2.624,0 2,5 ORDI 7.000,0 2.451,0 2,9 ALFALS 15.000,0 LLEGUMINOSES PÈSOL PROTEAGINOS 4.000,0 GIRA-SOL 3.500,0 OLEAGINOSES COLZA 4.000,0 1.208,0 3,3 AMETLLER AMETLLER (CLOSCA) -superintensiva- 9.000,0 6.600,0 292,0 30,8 OLIVERA OLIVERA -superintensiva- 17.000,0 13.600,0 715,0 23,8 VINYA VINYA 12.000,0 9.600,0 5.731,0 2,1 POMA 50.000,0 37.500,0 PERA 30.000,0 22.500,0 FRUITA FRESCA PRÉSSEC 30.000,0 24.000,0 NECTARINA 30.000,0 24.000,0 TOMÀQUET 40.000,0 HORTA CEBA 60.000,0 PATATA TARDANA 32.000,0 Taula C2.1 Comparació de rendiments productius secà-regadiu. Font: DAAM - CEx

Rendiments DAAM Rendiments Rendiments Actuals Multiplicador REGADIU 6500 REGADIU 6500 SECÀ del regadiu en mitjans a corregit Comarques Multiplicador Preus Valor Valor relació a la plena segons la vida Segarra- Regadiu/Secà (mitana producció producció mitjana lineal producció del conreu Garrigues dins del propi 2008-2012) regadiu secà dels valors de GRUP CULTIU Kg/ha Kg/ha Kg/ha cultiu €/Kg € € secà CEREALS BLAT DE MORO 15.000,0 0,1928 2.892,0 4,9 BLAT 6.500,0 2.624,0 2,5 0,1826 1.186,9 479,1 2,0 ORDI 7.000,0 2.451,0 2,9 0,1973 1.381,1 483,6 2,4 LLEGUMINOSES ALFALS 15.000,0 0,1427 2.140,5 3,6 PÈSOL PROTEAGINOS 4.000,0 0,2760 1.104,0 1,9 OLEAGINOSES GIRA-SOL 3.500,0 0,3713 1.299,6 2,2 COLZA 4.000,0 1.208,0 3,3 0,3000 1.200,0 362,4 2,0 AMETLLER AMETLLER (CLOSCA) -superintensiva- 9.000,0 6.600,0 292,0 30,8 0,7553 6.797,7 220,5 11,6 OLIVERA OLIVERA -superintensiva- 15.000,0 12.000,0 715,0 21,0 0,3151 4.726,5 225,3 8,1 VINYA VINYA 12.000,0 9.600,0 5.731,0 2,1 0,3051 3.661,2 1.748,5 6,2 FRUITA FRESCA POMA 50.000,0 37.500,0 0,3644 18.220,0 31,1 PERA 30.000,0 22.500,0 0,5044 15.132,0 25,8 PRÉSSEC 30.000,0 24.000,0 0,5592 16.776,0 28,6 NECTARINA 30.000,0 24.000,0 0,5592 16.776,0 28,6 HORTA TOMÀQUET 40.000,0 0,6456 25.824,0 44,0 CEBA 60.000,0 0,1794 10.764,0 18,4 PATATA TARDANA 32.000,0 0,2246 7.187,2 12,3 Taula C2.2 Comparació dels valors econòmics de la producció entre secà i regadiu. Font: DAAM - CEx La taula C2.1 mostra els diferents rendiments a secà i regadiu. Els rendiments de secà

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 48

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural corresponen a les estadístiques del DAAM en les cinc comarques afectades pel Segarra- Garrigues i en mitjana de cinc anys. Els rendiments de regadiu han estat estimats pel Comitè d’Experts tal com més endavant s’explica (Capítol E1). A regadiu i per a cultius llenyosos s’ha inclòs una segona columna on s’han corregit els rendiments ajustant-los a la vida del arbre, és a dir, tenint en compte que existeix un període improductiu i que el procés productiu no és lineal. Tot i així a efectes comparatius secà-regadiu s’utilitza la columna de plena producció de regadiu atès que les estadístiques DAAM es la dada que faciliten per a secà. De la taula es desprenen algunes anotacions:  Només es comparen alguns cultius. Efectivament, en condicions de secà solament alguns cultius esdevenen alternativa productiva. Per això que, més enllà dels potencials multiplicadors de la producció, una de les fortaleses del regadiu és l’amplitud de les alternatives productives en relació a secà.  El factor multiplicador secà-regadiu en els cultius que compatibilitzen ambdues possibilitats productives se situa entre 2 i 3 a excepció de dos cultius: l’olivera i l’ametller.  L’olivera i sobretot l’ametller tenen una resposta extraordinària a l’aigua de reg, convertint-los en aquestes condicions en cultius d’alt interès econòmic. Més endavant s’amplia amb major detall aquest tema. Tanmateix, per poder comparar adequadament el potencial productiu dels cultius de secà i de regadiu, i comparar diferents cultius entre si, ens cal una mesura homogènia que no és altra que el seu valor econòmic. La última columna de la Taula C2.2 relaciona la mitjana lineal de les produccions de secà amb cada una de les produccions de regadiu, relació que aporta uns valors més ajustats i més reals sobre els potencials de transformació de secà a regadiu. D’acord amb aquesta informació la mitjana d’una hectàrea de tomàquet produeix 44 vegades més que la mitjana de les produccions de secà especificades. El cas del tomàquet pel que fa als cultius seleccionats és un valor extrem, però real, el qual s’apropa al que seria el model Almeria que serà valorat més endavant. Altres cultius tenen diferents coeficients multiplicadors. Així tenim la fruita dolça amb coeficients multiplicadors entre 25 i 31, però també altres amb una capacitat transformadora molt reduïda tal com és el cas dels cereals d’hivern, les lleguminoses i les oleaginoses. El blat de moro com a cultiu que disposa d’una molt forta demanda local compta amb una coeficient multiplicador de 4,9. I amb valors més alts trobem la vinya (6,2), l’olivera superintensiva (8,1), l’ametller superintensiu (11,6), les patates tardanes (12,8). La figura C2.1 mostra gràficament els diferents coeficients multiplicadors.

Al Sistema Segarra-Garrigues, el tomàquet intensiu pot multiplicar per 44 el valor econòmic de les produccions de mitjanes de secà

D’aquí es desprèn la importància d’optar per un o altra cultiu i, per tant, de la importància de dissenyar les estratègies d’informació i foment precises a fi de potenciar les millors opcions. Tot i així cal tenir present que molts son els factors que influeixen en la decisió tal com més endavant s’exposa.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 49

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura C2.1 Potencial transformador de diferents cultius. Font: DAAM - CEx

Figura C2.2 Informació sobre rendiments per a tomàquet a Almeria. Foto: F.Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 50

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

C3 - RENDIBILITAT ECONÒMICA VERSUS RENDIBILITAT AIGUA Un altra factor a tenir en compte en les decisions és el cost aigua de la producció. Lògicament aquest fet tindrà molta rellevància en termes locals en situacions de cost de l’aigua elevat o de disponibilitats escasses, però també en general des d’un punt de vista global, en tant que esdevé un objectiu el millor aprofitament de l’aigua disponible. De forma gràfica es presenta des de dos punts de vista la relació entre el valor econòmic de la producció i el consum d’aigua. La figura C3.1 assenyala el valor econòmic per cada m3 consumit en un regadiu a plena dotació de 6.500 m3/ha6. La mateixa informació la ofereix la figura C3.2 però des d’un punt de vista diferent, enfocament que pot ser més il·lustratiu al indicar els litres necessaris per a obtenir un euro de producció7.

Figura C3.1 Rendiment econòmic per m3 d’aigua de diferents opcions productives. Font: DAAM - CEx

El rendiment econòmic de l’aigua aplicada als conreus és molt diferent. En un entorn d’escassetat i elevats costos de l’aigua, optar pels cultius més rendibles en aigua tindrà avantatges evidents de caire mediambiental i econòmic

6 Per a l’anàlisi s’ha optat per una mateixa dotació d’aigua de 6.500 m3/ha. Es tracta d’una simplificació a efectes orientatius atès que alguns conreus (cereals d’hivern, per exemple) obtenen el seu òptim productiu amb dotacions inferiors d’aigua. 7 Aquests resultats tenen la mateixa estructura de dades que el coeficient multiplicador secà-regadiu. Tot i que es tracta de relacions diferents coincideixen al haver relacionat les produccions de regadiu amb un sol i comú valor de secà, de la mateixa manera que el valor de la producció es relaciona amb un consum d’aigua únic i comú com a opció operativa.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 51

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura C3.2 Consum d’aigua per euro produït en diferents cultius. Font: DAAM - CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 52

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

C4 - CONCENTRACIÓ PARCEL.LÀRIA La concentració parcel·lària és un procediment administratiu que permet l’agrupació de les parcel·les de les explotacions agrícoles. Amb aquesta actuació s’aconsegueix una millora notable de l’eficiència en els processos productius empresarials. En especial es produeix un notable estalvi energètic, ja que al estar tota la superfície de cultiu agrupada s’eviten desplaçaments innecessaris de la maquinària agrícola d’una parcel·la de l’explotació a l’altra. El procediment consisteix a assignar a cada propietari un reduït nombre de finques, en molts casos només una, a canvi de les nombroses parcel·les que acostumen a formar part de l’explotació (sovint més de 6 parcel·les). El procediment efectua la valoració agronòmica de les parcel·les aportades per cada propietari a qui se li adjudica una superfície de valor equivalent al de la superfície aportada. La concentració parcel·lària és, doncs, un instrument d’ordenació territorial de primer ordre que culmina amb l’execució d’una nova xarxa de camins al perímetre de treball i amb el lliurament de les noves escriptures de propietat als empresaris agrícoles. Alhora, la concentració parcel·lària esdevé una eina en el desenvolupament sostenible del sector agrari en tant que ordena la propietat i la prepara per a una gestió productiva més eficient en termes mediambientals. Per exemple, l’estalvi de gas-oil, al tenir l’explotació concentrada, contribueix a la disminució dels efectes del canvi climàtic, ja que redueix notablement les emissions de CO2. Així mateix una millor estructura de la propietat, amb finques de dimensions més grans, fa viable la modernització de l’explotació en tant que garanteix la seva rendibilitat i la de les inversions necessàries per la introducció de noves tecnologies.

La concentració parcel·laria ordena les àrees agrícoles vers una gestió més eficient en termes productius i també mediambientals

La concentració parcel·lària no forçosament va vinculada a noves operacions de regadiu però, sens dubte, és una eina imprescindible en un procés d’implantació de nous regadius. El nou regadiu és una inversió i una transformació important que requereix optimitzar tots els elements en joc que afectin a la productivitat i a la competitivitat, dels quals la dispersió i dimensió de les parcel·les n’és un de rellevant Pel que fa a l’impacte físic de les obres de la concentració sobre la matriu territorial cal fer constar que el creixent nivell de sensibilitat ambiental ha fet abandonar els tradicionals traçats rectilinis de les xarxes de camins en favor d’una nova concepció de l’actuació que rep el nom d’eco-concentració i que és una nova manera d’entendre la reorganització de la propietat en tant que aglutina alhora els interessos ambientals i els dels empresaris agrícoles. Aspectes legals i administratius Els treballs de concentració parcel·lària que promou el DAAM s’inicien a petició dels interessats i es duen a terme, en un perímetre determinat, sota l’empara del Decret 118/1973, de 12 de gener, pel qual s’aprova el text de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari, regulador del procediment. L’inici administratiu dels treballs d’una concentració parcel·lària ve determinat per l’aprovació i publicació al DOGC del decret pel qual és declarada d’utilitat pública i d’urgent execució. La concentració parcel·lària és un procediment llarg i transparent en el que els propietaris de les terres poden manifestar al llarg de tot el seu procediment les seves preferències i les seves

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 53

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural queixes. En el diagrama de la figura C4.1 es pot veure quines són les diferents fases del procediment ordinari de concentració parcel·lari.:

Figura C4.1 Diagrama de les diferents etapes del procés de concentració. Font: DAAM De forma prèvia a l’inici dels treballs de concentració es realitza la promoció de la concentració. Es tracta d’informar als agricultors de la possibilitat de iniciar un procediment de concentració Parcel·laria si hi ha una voluntat clara per part dels agricultors.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 54

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Durant la promoció es realitzen reunions informatives, als ajuntaments dels municipis on es podria endegar el procediment de concentració, per explicar els avantatges que se’n deriven d’aquest procediment i es recullen les signatures d’aquells propietaris que estan interessats en iniciar el procés. El procediment de concentració llavors s’inicia per acord de la majoria dels propietaris, o bé per acord dels propietaris que representen més del 75% de la superfície. Un cop s’assoleix aquest consens es publica el Decret de concentració parcel·laria al DOGC, el qual afectarà al conjunt de propietaris tot i que alguns d’ells estiguin en contra de la concentració.

Figura C4.2 . Ratis de concentració i comparatiu entre el parcel·lari inicial i les finques de concentració de la CP d’Albesa. Font Gonzalez, A 2006 Beneficis de la concentració parcel·lària Els beneficis directes de la concentració es refereixen als següents conceptes:  Reducció significativa de les distàncies que els propietaris han de recórrer per traslladar-se a les parcel·les de cultiu, en tant que el nombre de parcel·les disminueix, i, en tant que el nou disseny de la xarxa de camins municipal escurça la distància entre les parcel·les de cultiu i els magatzems de maquinària, donat que s’optimitza el rati km de camins per ha de cultiu.  Augment significatiu de l’eficiència de la producció agrícola. Els beneficis indirectes de la concentració són:  Vertebració del territori i millora de les comunicacions  Millora de l’accessibilitat a les finques amb la maquinària agrícola adequada  Regularització registral de totes les propietats  Es garanteix l’activitat de l’explotació i la continuïtat en el temps (l’activitat a l’explotació és més atractiva fins i tot es pot arrendar amb més facilitat).  Possibilita agrupar en una única explotació les propietats de diferents propietaris que, conservant el dret individual de la propietat, formen part d’una activitat econòmica comuna  Millora del benestar i les condicions de vida dels agricultors  Disminueix l’abandonament de finques

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 55

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Increment de la renda per càpita  Possibilitat de destinar les masses comunes sobrants a usos ambientals afavorint un balanç ambiental positiu de l’actuació  L’existència d’una xarxa de camins millorada permetrà l’accés més eficaç a les zones on es pugui declarar incendis de manera que es minimitzarà els danys que aquests puguin produir.

La concentració parcel·laria al Segarra-Garrigues Al si del projecte Segarra-Garrigues la concentració parcel·laria s’ha contemplat com a imprescindible i prèvia, lògicament, al regadiu. Tot i així aquesta actuació no ha estat senzilla ni exempta de dificultats tècniques, jurídiques i de resistència al canvi per part dels agricultors afectats. Una de les complexitats del projecte Segarra-Garrigues és el seu desenvolupament sobre una estructura d’explotacions i parcel·les molt dispersa. En concret les explotacions, ja de per si no massa grans, es troben molt fragmentades en múltiples parcel·les sovint separades entre elles. Un altre dels aspectes que més ha limitat les potencialitats de la operació de concentració parcel·laria ha estat la no coincidència entre propietaris i titulars reals de l’explotació sota la figura d’arrendador o parcer. Sovint les explotacions reals estan formades per terres que gestiona un agricultor o una empresa, però sota diverses formules jurídiques de relació. Per contra la concentració parcel·laria es realitza forçosament sota criteris de propietat, fet que impedeix un resultat òptim de la actuació de concentració. En qualsevol cas avui aquest procés està molt avançat, amb una realització especialment curosa amb l’entorn, en la línia exposada de eco-concentració La figura C4.3 mostra l’estat de la concentració parcel·lària al tancar aquest estudi

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 56

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura C4.3 Estat de la concentració parcel·laria a febrer 2014. Font: DAAM- Infraestructures.cat

Una gran aportació del Sistema Segarra-Garrigues és la concentració parcel·laria que racionalitza l’estructura de les explotacions, i les prepara pel repte competitiu

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 57

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC D

EXPERIÈNCIES DE REGADIU

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 58

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D1 - L'EXPERIÈNCIA DELS REGADIUS CONSOLIDATS Conèixer el que ha succeït en altres experiències de regadiu és bàsic per inferir les dinàmiques possibles d’un projecte de futur com és el Sistema Segarra-Garrigues. Un sistema de regadiu, tanmateix, té una vida molt llarga, els resultats dels quals també tenen un període molt dilatat per obtenir-se i consolidar-se. Per aquesta raó s’han analitzat diferents regadius que provenen d’una llarga trajectòria temporal. El Canal d’Urgell i altres regs històrics de la Plana de Ponent mereixen un capítol específic del qual es desprenen múltiples conclusions, però dues ressalten sobre el conjunt. D’una banda la lentitud del procés d’adopció de regadiu i les dificultats vinculades a un projecte de tal envergadura. En segon lloc l’impacte comparatiu entre comarques amb o sense amplies superfícies regades, amb uns resultats extraordinàriament diferenciats a favor del creixement de les comarques de regadiu en relació a l’estancament o retrocés de les altres. L’experiència d’Almeria també mereix un capítol específic ja que es tracta de l’experiència, des del punt de vista de l’anàlisi, més clara, atès que es parteix d’un paratge desèrtic sense res que al afegir-hi aigua de reg li proporciona un impuls econòmic extraordinari clarament superior al que s’ha produït a la mitjana d’Espanya i/o de Catalunya. El cas de Navarra també ens aporta ensenyances de gran profit. Tot i ser un regadiu amb una dilatada trajectòria no ha rebut l’impuls definitiu fins els darrers vint-i-cinc anys, a partir d’una clara reorientació. En primer lloc, cal destacar la importància de la iniciativa i finançament públic, al que no és aliè el tractament fiscal favorable d’aquesta Comunitat Autònoma. En segon lloc, coincidint amb les noves possibilitats de mercat que oferia la Unió Europea i la relativa liberalització de l’agricultura, la opció per una reorganització dels conreus vers cultius més transformadors exemplificats sobretot en l’horta, la qual es cultiva en entorns edafoclimàtics que en bona part es podria emparentar amb els del Sistema Segarra-Garrigues. En tercer lloc i com a factor decisiu de la transformació, el comptar a l’entorn de Navarra i Rioja amb una sòlida industria alimentària amb capacitat per absorbir la producció agrícola i garantia de la seva comercialització. Finalment el regadiu dels Monegros com a regadiu establert sobre unes terres semi- desèrtiques, amb uns sols de baixa qualitat des del punt de vista agronòmic i on el seu clima no aporta l’avantatja per a conreus primerencs, tal com succeïa a Almeria. A partir del regadiu els Monegros han tingut un gran creixement de l’activitat agrícola, però no ha suposat un impuls proporcional en l’estructura de serveis i industria transformadora agroalimentària. Probablement el fet de no comptar amb una demanda pròpia important i d’estar situat prop de regions amb serveis agrícoles i una industria alimentària destacable, ha comportat que l’impuls que la nova activitat agrícola ha propiciat, possiblement ha estat absorbit en bona part per la industria de les regions dels voltants (Navarra, Catalunya).

Navarra mostra com el fet de comptar amb una indústria alimentaria pròpia actua de forma sinèrgica retroalimentant el paper transformador del regadiu

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 59

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D1.1 – CANALS D'URGELL I REGADIUS HISTÒRICS A LA PLANA DE PONENT

Figura D1.1.1 El canals d’Urgell. Font: Imatge cedida i elaborada per Josep M Ramon-Muñoz Antecedents i desenvolupament Els canals d’Urgell son la primera gran infraestructura hidràulica de Catalunya. Els antecedents són llunyans, les primeres referències sobre el regadiu a l’Urgell provenen del segle XIV. L’interès i la possibilitat del regadiu eren evidents, d’una banda uns amplis terrenys plans, àrids o semiàrids que estaven situats sota unes altes muntanyes (Pirineu i Prepirineu); muntanyes que juguen el triple paper de captadors, dipòsits i reguladors dels cabals d’aigua de rius relativament cabalosos, com és en aquest cas el Segre. Tanmateix l’embranzida vers aquest projecte no es va donar definitivament fins a la meitat del segle XIX. Va ser la iniciativa privada de la burgesia catalana qui va emprendre el projecte. Després de no poques vicissituds el 28 de maig de 1853 es va constituir la “Sociedad Anónima Canal de Urgel” amb un capital de 8 milions de pessetes que era el cost estimat del canal. El

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 60

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural mateix any ja varen començar les obres que suposarien la construcció de 144 km de canal principal, 77 km de canal auxiliar, 3.000 km de sèquies i desaigües i un túnel de 4,5 km, amb els quals es volia regar 98.057 ha, tot i que la realitat va quedar en unes 60.000 ha. Finalment l’obra va acabar costant el triple (23,3 milions de pessetes) i va portar a l’empresa impulsora del projecte a la suspensió de pagaments. Alhora l’adopció del regadiu fou lenta. El 1862 començaren els primers regs. Al 1886, vint-i- quatre anys després del primer reg i trenta-tres anys després del inici de les obres hi havia 52.400 ha regables però la meitat d’aquesta superfície es mantenia improductiva. Al 1898 la superfície regable era de 64.345 ha però el regadiu efectiu era de 40.960 ha. D’acord amb Josep Maria Ramon Muñoz les causes d’aquest retard en l’adopció del regadiu foren múltiples, entre elles el retard en la preparació del terreny (anivellacions), la falta de recursos dels propietaris per emprendre les transformacions i sens dubte les inèrcies pròpies d’un sector amb fortes i arrelades tradicions.

Una característica dels Canals d’Urgell n’és la lentitud amb la que es va adoptar el regadiu

En un altre sentit, el canal no va suposar importants i ràpids canvis en els usos del sòl agrícola. En concret l’any 1920 prop del 90 % de la superfície llaurada i del valor percebut pel cànon de l’aigua per la Societat Anònima del Canal d’Urgell corresponia a cultius tradicionals (Ramon, JM). La transformació va ser lenta però progressivament es va eliminar el guaret i es varen adoptar cultius més intensius i més propis de regadiu fins arribar a l’estructura actual de cultius amb un pes decisiu de la fruita fresca, el blat de moro i els farratges tals com l’alfals. En aquesta evolució llarga i complexa cal tenir en compte un seguit de factors:  Inèrcies de les dinàmiques tradicionals i resistència al canvi  Manca de formació per abordar nous cultius  Manca d’eines tècniques, organitzatives i comercials  Consideració, per reglamentació legal, dels cereals com a preferents8.  Dificultats en la gestió del regadiu. El regadiu per gravetat és molt exigent en l’anivellament del terreny i sovint es produïen entollaments en algunes parts del terreny i manca de reg en altres parts.  Característiques inadequades del sòl (salinitat, pedregositat, etc.)  Un factor dissuasiu clau va ser la irregularitat del recurs aigua amb estius sense dotació. Aquest fet impedia o dificultava la transformació vers cultius plurianuals i desanimava per a qualsevol altra cultiu que fos exigent en aigua. Aquest problema es va resoldre quan el 1959 es va construir el pantà d’Oliana i després, recentment (any 2000) el de Rialb. La construcció de l’embasament d’Oliana assenyala el punt d’inflexió definitiu vers l’adopció de cultius més intensius, però aquest fet ja estava progressant al coincidir amb altres factors que ho varen afavorir: nova demanda d’aliments per creixement demogràfic dels centres metropolitans de Catalunya, demanda incrementada de la ramaderia intensiva emergent, millora de les tecnologies de reg i del cultiu en general, sobrants de ma d’obra per la mecanització del camp (els cultius intensius absorbien més ma d’obra) i tot plegat al si d’una conjuntura marcada pel desenvolupament econòmic general. Situació actual de la producció agrícola

8 “Reglamento sobre el régimen de riegos” aprovat per Real Orden de 24 d’agost de 1863

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 61

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

A l’actualitat encara tenen una importància gran els cultius més tradicionals tals com blat, ordi i altres cereals dits d’hivern (20,34 %). La taula D1.1.1 indica la distribució dels cultius a les terres de regadiu del conjunt de municipis vinculats als Canals d’Urgell9. Esmentar la importància superficial del cultiu de cereals d’estiu (27,25 %), bàsicament blat de moro, i dels farratges (26,60 %), principalment alfals. La fruita queda amb un relativament discret 20,83 %

CULTIUS REGADIU ha % ALTRES CULTIUS LLENYOSOS 16,00 0,02 CEREALS hivern 15.967,30 20,34 CEREALS estiu 21.396,70 27,25 FARRATGERS 20.882,30 26,60 INDUSTRIALS 192,00 0,24 FLORS I PLANTES ORNAMENTALS 34,70 0,04 FRUITERS 16.355,00 20,83 HORTALISSES 574,40 0,73 LLEGUMINOSES GRA 72,30 0,09 OLIVAR 599,30 0,76 TUBERCLES CONSUM HUMÀ 46,60 0,06 VINYA 2.128,60 2,71 VIVERS 244,00 0,31 TOTAL 78.509,20 100,00 Taula D1.1.1 Distribució de la superfície dels cultius de regadiu als municipis vinculats als Canals d’Urgell. Any 2012. Font DAAM Comparant seca o regadiu als mateixos municipis i calculant el valor d’aquestes produccions10 s’obté el multiplicador de la producció de regadiu en relació a la de secà que en el cas dels Canals d’Urgell és de 8,58. Es a dir, les hectàrees de regadiu dels municipis vinculats als Canals d’Urgell obtenen un valor de la seva producció 8,58 vegades més gran que les hectàrees de secà dels mateixos municipis. Secà Regadiu Superfície ha 43.371 78.509,2 Valor producció € 18.329.567,1 284.591.248,5 Valor per ha (€/ha) 422,62 3.624,94 Multiplicador regadiu/secà 8,58 Taula D1.1.2 Comparació secà-regadiu dels cultius dels municipis vinculats als Canals d’Urgell. Any 2012. Font DAAM Malgrat les dades exposades a la taula D1.1.2 és clar que els Canals d’Urgell no han utilitzat tots els potencials d’increments de producció, d’una banda la tipologia del regadiu, encara en bona part per gravetat a més de tenir uns rendiments producte/aigua molt baixos, no obté els òptims de producció del reg eficient. D’altra banda, els cultius adoptats no son els que proporcionen majors increments productius. La importància del blat de moro i dels cultius farratgers (53,85% de la superfície regada) s’explica en bona part per la forta pressió de demanda vinculada a la important ramaderia de la zona.

9 La unitat territorial emprada (municipi) pel que fa als cultius de regadiu no coincideix exactament amb l’àrea estricta regada pels Canals d’Urgell, tot i així l’aproximació és mot alta. 10 Preus i rendiments amb dades DAAM mitjanes dels darrers cinc anys

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 62

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Evolució comparada de la població a secà i regadiu S’ha parlat fins ara en aquest capítol de la producció agrícola, tanmateix els increments en la producció agrícola tenen un gran potencial per induir nova activitat al llarg de la cadena alimentària i sectors implicats com a proveïdors de inputs i serveis. Però, mesurar aquest potencial per induir noves activitats més enllà de l’agricultura compta amb limitacions estadístiques, per això que ens cal cercar indicadors que tinguin una forta correlació amb la creació d’activitat. Un d’aquests indicadors en són les dinàmiques de la població. Tot i que les dinàmiques de les poblacions i la seva localització tenen causes diverses, sens dubte l’activitat econòmica n’és una de les principals causes. Per apropar-nos a aquest indicador amb major fiabilitat sortirem del marc estricte dels Canals d’Urgell per abastar el conjunt de regadius històrics de Lleida: Canals d’Urgell, Canal de Pinyana i Canal d’Aragó i Catalunya. El període d’anàlisi serà des de 1857 fins a 1991, període que s’inicia amb els primers regadius històrics i s’acaba quan comencen a implementar-se els que hem anomenat regadius recents, ja que dates posteriors podrien distorsionar les conclusions per aquesta raó. Per a l’anàlisi es distingeix entre comarques bàsicament de secà i comarques bàsicament de regadiu. La opció per la unitat comarca es considera metodològicament més adequada ja que la inducció de nova activitat no té perquè localitzar-se exactament al municipi que la impulsa (normalment de manera parcial) sinó que té una projecció més àmplia. Per aquesta raó molta de l’activitat que pugui induir una agricultura emergent a les terres de Lleida pot tenir la seva localització, per exemple, als grans centres metropolitans de Barcelona, tot i així els resultats són especialment il·lustratius (figura D1.1.2) Al llarg d’aquest període, fins 1991, es consideren comarques de regadiu el Pla d’Urgell (la més vinculada als Canals d’Urgell) i el Segrià (canal de Pinyana i canal d’Aragò i Catalunya). La comarca de l’Urgell, malgrat el nom que identifica els canals d’Urgell es predominantment de secà. Així com també son predominantment de secà la Noguera, les Garrigues i la Segarra

Superfície Superfície Superfície % REG / COMARCA SECÀ (ha) REGADIU (ha) TOTAL (ha) TOTAL Pla d'Urgell 774 27120 27894 97,23 Segrià 36386 68200 104586 65,21 Urgell 39994 11239 51233 21,94 Noguera 59261 20549 79810 25,75 Garrigues 45449 8749 54198 16,14 Segarra 50519 191 50710 0,38 Taula D1.1.3 Superfície comparada de secà-regadiu a comarques de Lleida. Font DAAM Excepte la Segarra totes les comarques tenen àrees de regadiu, són normalment els regs dels municipis perifèrics dels Canals d’Urgell, raó que també podria explicar que la inducció d’activitat fora del sector agrícola es localitzés a les del àmbit de regadiu i no a les de la perifèria. Després d’aquestes precisions s’observa (figura D1.1.2.), contràriament a una opinió molt estesa, que les comarques de Lleida de regadiu han tingut al llarg dels darrers 150 anys un creixement molt proper als grans centres metropolitans de Catalunya. Per efectuar la comparació partim de l’índex 100 a l’any 1857. Les comarques de secà han tingut regressió demogràfica, amb l’excepció de l’Urgell (índex 102,89), també influïda pel regadiu. Destaca en

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 63

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural negatiu i clarament La Segarra (índex 63,68), seguida de Les Garrigues i La Noguera (índex 74,41). En positiu de forma molt acusada hi ha el creixement del Segrià amb un índex 304,43, molt proper al de Catalunya (370,14) i també el Pla d’Urgell, amb un índex 250,44 ocupa una bona posició. En resum, hi ha una radical diferència en el creixement demogràfic, com a indicador d’activitat, entre les comarques típicament de regadiu i les comarques on predominava el secà.

En 150 anys les comarques de Lleida que s’han beneficiat dels regadius històrics han tingut un creixement de població proper al de la mitjana catalana, la resta de comarques o s’han estancat o han tingut forts retrocessos

Figura D1.1.2 Evolució de la població a comarques de Lleida. Font IDESCAT Algunes conclusions  El procés d’adopció del regadiu del Canal d’Urgell va ser lent i complex.  El regadiu a les comarques de ponent estan condicionants per uns recursos hídrics limitats, molt irregulars i en un territori amb una elevada evapotranspiració de les plantes, sobretot a l’estiu.  Fins la segona meitat del segle XX no es varen aprofitar adequadament les avantatges del regadiu, coincidint amb la regulació dels cabals que varen propiciar els embassaments. En aquest sentit es demostra com la regulació dels cursos fluvials mitjançant embassaments esdevé condició “sine qua non” per emprendre un projecte de regadiu, a més de garantir un subministrament estable per a aigua de boca i altres usos.  Malgrat les avantatges i guanys que proporciona la posta en regadiu un seguit d’inèrcies i aspectes culturals i socials són un fre molt important a la seva implantació.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 64

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Al Canal d’Urgell es demostra com el reg per gravetat, malgrat tenir un molt més alt consum d’aigua, no aconsegueix els resultats productius del reg eficient. El reg per inundació provoca entollaments en determinades zones , i manca d’aigua en altres, alhora que admet una menor flexibilitat en l’aportació d’aigua d’acord amb les necessitats de la planta.  La transformació, per tant, dels regs per gravetat, encara majoritaris als canals d’Urgell, per regs eficients esdevé una prioritat tant per raons d’estalvi d’un recurs escàs que és l’aigua com per raons merament productives.  Actualment els Canals d’Urgell tenen encara un gran potencial per a obtenir majors produccions amb cultius més intensius.  Més enllà de l’activitat agrícola, aquesta indueix de forma multiplicada la creació de noves activitats afavorint la creació de rendes i dinàmiques demogràfiques positives

D1.2 – ALMERIA Es especialment il·lustratiu el cas d’Almeria on, d’una zona desèrtica, la província amb més baixa renda per càpita d’Espanya fa cinquanta anys, on la única alternativa possible era la emigració, es passa a ser una pròspera i competitiva província, amb una activitat diversificada, i amb una població que es recupera. El PIB i la població com a indicadors La figura D1.2.1 informa de la relació existent entre el PIB de 2011 i el de 1980 a Almeria, a Catalunya i al conjunt d’Espanya, es tracta d’anys amb fort creixement econòmic, sobretot els primers dotze anys del període. S’observa com Almeria és el territori, dels considerats, que ha tingut un increment més important d’aquesta macromagnitud. En concret ha multiplicat per 13,21 el PIB en aquests vint-i-un anys, mentre que la resta d’Espanya ho ha fet per 10,65 i Catalunya per 10,40. De com Almeria, una comarca que procedia d’un passat de misèria passa a tenir un creixement significativament superior al conjunt d’Espanya i també de Catalunya, només s’explica amb un ingredient: aigua aplicada a l’agricultura.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 65

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D1.2.1 Multiplicació del PIB entre 1980 i 2011 a Almeria, Catalunya i Espanya. Font: INE Amb una visió més retrospectiva l’evolució de la població des de 1900 és especialment significativa (figura D1.2.2). Des de 1900 fins a 1960 la població està estancada, però coincidint amb la posada en marxa del regadiu la població comença a créixer a un ritme cada cop més alt fins a duplicar la població en 50 anys.

A Almeria s’ha passat del desert i la misèria a ser una província pròspera, amb major creixement que la mitjana d’Espanya i de Catalunya. La causa: aigua aplicada a l’agricultura

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 66

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D1.2.2 Evolució de la població d’Almeria des de l’any 1900 fins al 2012. Font: INE Una mica d’història Almeria era una zona erma especialment àrida, amb uns sols amb un elevat grau de salinitat. Aquesta província, precisament, havia estat l’escenari freqüent de westerns americans que recreaven entorns desèrtics. L’agricultura era de subsistència i l’emigració era una sortida que formava part de les expectatives de la seva gent. Dit en altres paraules, un lloc amb poques expectatives de desenvolupament. Però un seguit de factors varen propiciar una transformació extraordinària:  En primer lloc, al palesar-se l’existència d’aqüífers subterranis amb aigua de qualitat  Unes condicions climàtiques favorables per a conreus horto-fructícoles, amb un posicionament molt primerenc de l’oferta.  El suport de l’administració de l’Estat a través del Instituto Nacional de Colonización (INC)  L’adopció de la tecnologia del “enarenado” que contrarestava els efectes de la salinitat i esmortia els efectes de la calor. L’any 1941 l’anomenat “Campo de Dalias” va ser declarat “Zona de Interès Nacional” i al 1953 l’INC va aprovar el “Plan General de Transformación”. El regadiu s’inicia el 1958 i al 1963 es construeix el primer hivernacle tipus “parral”, que deu el seu nom a que s’aprofita una estructura de fusta i filferro utilitzat per a la vinya. Tal com explica Maria Teresa Garcia Muñoz11 els resultats de precocitat i producció varen ser espectaculars fet que va propiciar la dinàmica de progrés i la consolidació d’un moviment associatiu i cooperatiu que al 1966 va permetre crear la “Caja Rural Provincial de Almeria”. Progressivament es varen anar implantant noves empreses de comercialització i distribució de

11 GARCIA, M.T. (2013) Evolución y futuro del milagro almeriense. AGRICOLAE Nº 3.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 67

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural productes agraris i es varen iniciar els treballs d’experimentació que acabarien cristal·litzant en el Centro de Investigación y Desarrollo Agrícola (CIDA). Una fortalesa afegida va ser l’activitat del Servei d’Extensió Agrària (SEA) que va aportar criteri i va possibilitat una homogeneïtzació de les respostes tècniques als diferents reptes que anaven sorgint. L’any 1973 Almeria va sofrir unes greus inundacions que malgrat la tragèdia varen marcar un punt d’inflexió, amb una infraestructura a remarcar que és el pantà de Beninar i una opció integradora a partir de la Caja Rural. Més endavant, en línia de progrés, Almeria ha optat per les modernes tècniques de producció integrada, per la traçabilitat rigorosa i les normes de qualitat. Així a l’any 2011 hi havia 8.200 ha cultivades en producció integrada. Malgrat això cal esmentar també les serioses dificultats de caire mediambiental vinculats al reciclatge dels plàstics i contaminació per nitrats.

Figura D1.2.3 Comparació dels cultius d’Almeria entre 1950 i 2010. Font: Servicio de Estudios y Estadísticas Agràrias de Andalucia La figura D1.2.3 mostra gràficament l’extraordinària transformació del camp d’Almeria de 1950 a 2010. En primer lloc s’observa com la implantació del regadiu ha anat acompanyat d’una extraordinària recuperació de l’àrea cultivada que s’ha vist incrementada en un 49 %. Alhora destaca la radical modificació dels conreus que han passat d’un predomini de cereals poc productius a una horta hiperintensiva. Val la pena també assenyalar les noves plantacions d’ametller a secà, indicant com, al costat de les terres de regadiu, el secà també pren embranzida. En el cantó de les dificultats cal assenyalar, encara, una insuficient organització de la comercialització des de l’origen, amb una excessiva atomització de l’oferta i cadenes llargues amb múltiples intermediaris. Com a alternativa la contractació per campanya, tal com ja s’està fent en algunes explotacions amb resultats reeixits. Algunes conclusions

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 68

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 La primera conclusió que es desprèn d’Almeria es la forçà de l’aigua com a multiplicador de rendiments agrícoles i de riquesa econòmica. On s’evidencia la capacitat de l’aigua per generar al seu entorn una economia competitiva i diversificada.  El suport públic inicial, el seguiment i la orientació tècnica són essencials per a trencar les inèrcies inicials.  El finançament com a factor clau de l’èxit  Les cooperatives com a eina en mans dels agricultors per a defensar-se i reeixir en un món global i competitiu.  El necessari suport de la tecnologia al davant de les noves opcions.  La importància dels contractes per campanya com a factor d’estabilitat i viabilitat de les explotacions.

D’Almeria com a desert Amb poques possibilitats agràries

Al mar blanc d’hivernacles Producció amb les tecnologies més avançades

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 69

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Preparant un nou hivernacle Producció integrada Figura D1.2.4 Diferents imatges i contrastos d’Almeria. Fotos F Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 70

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D2 - L'EXPERIÈNCIA DELS REGADIUS RECENTS Els regadius recents ens aporten una informació parcial sobre els potencials d’una transformació en regadiu atès que encara es troben en ple procés de transformació. Però ens aporten una informació rellevant sobre les dinàmiques d’aquests processos. En aquest sentit l’anàlisi d’aquestes experiències ens suggereix factors d’èxit alhora que ens alerta sobre errors a no cometre en futures transformacions. No es pretén, tanmateix, projectar el futur, sinó copsar la realitat objectiva del procés de transformació, amb la finalitat, precisament, d’extraure informació d’utilitat per a les projeccions que puguin fer-se en l’anàlisi prospectiu del Segarra-Garrigues Amb aquest objectiu s’han escollit quatre projectes de nous regadius realitzats en períodes propers, alguns dels quals estan encara desenvolupant les infraestructures. Els projectes escollits són:  Algerri-Balaguer  Torres de Segre (Carrassumada)  Segrià Sud  Garrigues Sud Tots ells estan situats en entorn propers, dins de les comarques de Lleida, entre Noguera, Segrià i Garrigues, això no obstant, les seves característiques són ben diferenciades, ja sigui pels cultius de partida, per la orografia i, per tant, pels requeriments d’energia i pel corresponent cost de l’aigua o per la proximitat i possible “contagi” de les experiències consolidades. Notes metodològiques Des del punt de vista metodològic, d’una banda s’analitza la informació estadística a l’abast sobre l’evolució dels conreus i produccions i de l’altra es realitzen entrevistes qualificades sobre el procés desenvolupat i per a coneixement de les experiències més rellevants. Quant a l’apartat d’anàlisi estadístic s’ha partit de la informació de superfícies, rendiments i preus dels diferents cultius dels municipis afectats per cada regadiu tal com ens informa el Gabinet Tècnic del DAAM, amb algunes particularitats que seguidament s’exposen. Aquesta superfície municipal no coincideix exactament amb la nova superfície de regadiu, ja que el nou regadiu no té per què ni sol afectar a la totalitat de la superfície de cada municipi. Tot i així aquesta aproximació és plenament operativa per les finalitats que pretén aquesta anàlisi. Cal efectuar, però, algunes puntualitzacions metodològiques sobre aquestes informacions:  Les superfícies s’obtenen a nivell de municipi pels anys que es prenen de referència.  Els rendiments dels cultius són a nivell comarcal en mitjana dels darrers cinc anys. La comarca és el nivell territorial més baix disponible, el mateix nivell que s’utilitza pels càlculs de les macromagnituds agrícoles de Catalunya. Quant als rendiments s’ha de tenir en compte que les estadístiques fan referència a mitjanes del territori que inclouen des dels terrenys més productius als més marginals i, alhora, per prudència estadística, aquests sempre tenen un cert biaix a la baixa.  Els preus s’obtenen, generalment, de l’estadística de preus percebuts pel pagès publicats a l’Observatori de Preus. Els preus utilitzats són la mitjana dels darrers cinc anys. Alhora,

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 71

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

els preus no disponibles en les series estadístiques públiques s’han obtingut de llotges i d’informacions d’operadors comercials.  En tota l’anàlisi per a cada producte s’utilitza sempre el mateix preu i els mateixos rendiments independentment de l’any a analitzar, ja que no es tracte d’estudiar la producció conjuntural de cada any sinó la transformació estructural que s’està produint. Aquest objectiu, per tant, s’ha d’assolir amb paràmetres estables que no tinguin en compte les variacions de caire conjuntural.  Es calculen també els coeficients multiplicadors entre el secà i el regadiu, és a dir, la producció en euros per hectàrea del regadiu respecte al secà. Sobre els resultats cal tenir en compte el biaix que es deriva del fet que el regadiu ocupa generalment les millors terres i, alhora, els cultius més productius tenen un renovat biaix en tecnificació i gestió acurada del cultiu, a més que disposen de múltiples opcions productives, quant el secà està limitat a pocs cultius.  Un altre indicador de vitalitat econòmica és el moviment de la població. En aquest sentit s’analitza l’evolució de la població dels municipis afectats pels diferents projectes de regadiu en comparació a l’evolució de les comarques afectades i del total de Catalunya. Es considera l’entorn comarcal atès que els impactes hipotètics d’una actuació de regadiu que generi una millora d’ocupació laboral en uns municipis, no forçosament s’expressa en increment poblacional precisament en els municipis on s’implanta el regadiu. Alhora cal tenir en compte que existeixen moviments centrípets de les poblacions rurals vers els caps de comarca o nuclis importants de població, moviments facilitats cada cop més per les millores en les comunicacions. Per això que l’evolució de la població en els municipis afectats pel regadiu pot estar emmascarat per un conjunt de vasos comunicants de població en l’entorn comarcal.  Les dades de producció i població s’analitzen en la seva evolució en períodes de cinc anys12

Conclusions generals De l’estudi dels diferents regadius recents analitzats, tots ells localitzats a les comarques del Segarra-Garrigues, se’n desprenen algunes conclusions operatives a remarcar:  En tots els casos el regadiu és clarament valorat pels regants.  Sobre la superfície conreada es produeix en general un increment o, si més no, estabilitat o moderació de la pèrdua de superficie.  Les estadístiques ofereixen dades clarament positives i fins i tot molt positives sobre millora de rendiments productius, nova ocupació, dinamització social, retenció de la població al territori quan no de clara recuperació, amb l’excepció del regadiu Garrigues Sud al que seguidament es farà referència.  Es detecta un major atractiu per a la joventut pagesa amb increments evidents de noves incorporacions.

12 Es parteix de les dades 1998, primeres dades digitalitzades a disposició, fet que comporta que el darrer període (2008-2012) tingui solament quatre anys, fet que, tanmateix, no desfigura en absolut la informació.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 72

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Els coeficients multiplicadors de producció entre secà i regadiu o, el que és el mateix, el grau de transformació dels diferents regadius són ben diferents en funció de les opcions productives adoptades: o Amb un alt coeficient hi ha el Segrià Sud i Torres de Segre que transformen àrees de secà molt rigorós a cultius, predominantment, de fruita fresca. o Amb un coeficient mig hi ha l’Algerri-Balaguer que efectua una transformació mixta amb predomini de conreus extensius, sobretot blat de moro, encara que també fruita fresca. o Amb un coeficient multiplicador molt inferior hi ha el regadiu de Garrigues Sud el qual, amb reg de suport, no modifica el cultiu d’olivera i, simplement, dobla el marc de plantació, sense possibilitat de major intensificació.  L’existència d’empreses transformadores i comercialitzadores, capaces de donar sortida a la producció és clau per estimular l’adopció del regadiu i per orientar les produccions en un o altra sentit.  La gestió de l’aigua pels propis regants a través de la Comunitat de Regants es considera també com a un factor estimulador per la via d’implicació, a més que garanteix la transparència en un factor clau del regadiu com és el cost de l’aigua.  S’observa la necessitat d’optar per produir energia renovable a fi de donar estabilitat al cost de l’aigua, cost sotmès a les oscil·lacions dels preus de l’energia en tendència a incrementar-se.  La flexibilitat en el consum de l’aigua en base a les dotacions globals d’aigua es detecta com a essencial per a donar major potencial a unes dotacions d’aigua limitades.

De l’anàlisi dels diferents regadius es desprèn que el potencials multiplicadors de la producció són molt diversos segons les opcions productives adoptades

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 73

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D2.1 - ALGERRI-BALAGUER

Figura D2.1.1 Mapa del nou regadiu Algerri Balaguer. Font: DAAM

Característiques clau

Tipus nou Captació: Noguera Ribagorçana, cota 274,50 mts. Nivell canal 302,24 mts. Cota màxima 360.20 mts. Superfície (ha): 7.395 Dotació (m³/ha): 6.000 Municipis: Torrelameu, Menàrguens, Castelló de Farfanya, Albesa, Algerri, Balaguer

Execució de les infraestructures i posada en regadiu El Canal d'Algerri-Balaguer porta aigua des del riu Noguera Ribagorçana als termes municipals d'Algerri, Albesa, Castelló de Farfanya, Balaguer, Menàrguens i Torrelameu, amb una superfície total de 7.395 hectàrees. El primer tram del canal d'Algerri-Balaguer fou construït l'any 1992 per l’empresa REGSA. Els següents trams construïts varen ser al terme d’Algerri l'any 1995. L'any 1997 es va fer la concentració parcel·lària al terme d'Albesa, i seguidament al terme de Menàrguens. Posteriorment es feu la concentració parcel·lària a Torrelameu. Les obres de l'estació de bombeig al riu Noguera Ribagorçana, sobre el pont d'Alfarràs, es van efectuar l'any 1997. Seguidament es van fer tres embassaments al terme d'Algerri i d'aquests, es deriven les canonades que porten l'aigua a cada parcel·la del terme d'Algerri. La posada en regadiu s’ha efectuat en tres trams dels qual el tercer tram està encara pendent (raó per la qual s’exclou Balaguer de l’anàlisi), tal com mostren les dades següents:

Tram  A B C Superfície (ha): 3.455 3.190 750 Data Inici Obra: 6/2001 8/2003 Pendent Data Final Obra 8/2003 6/2007 Pendent Dotació (m³/ha): 6.000 6.000 6.000 Municipis: Albesa Torrelameu Balaguer Algerri Menàrguens

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 74

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Castelló de Farfanya Taula D2.1.1 Posada en regadiu del projecte Algerri-Balaguer. Font: DAAM

Evolució de la superfície i de la producció agrícola Es partia el 1998 d’una superfície parcialment regada (3.443 ha) un 27,5 % del conjunt de 12.518 ha. L’any 2012 la superfície total conreada havia sofert poques variacions (12.573 ha) però la superfície realment regada s’havia incrementat un 122,16 % i la superfície de secà s’havia reduït un 45,73 %. En total al llarg d’aquest període s’havien sumat al regadiu 4.205,80 ha (figura D2.1.2). El procés d’implantació del reg ha estat desigual per municipis sovint vinculat al lideratge que hagi existit a cada localitat i a la tradició de regadiu de cada un d’ells. Així mateix en alguna localitat el jovent ja havia marxat per manca d’expectatives prèvies al projecte de regadiu, fet que ha condicionat la resposta en algun indret.

Figura D2.1.2 Evolució de la superfície conreada al canal Algerri Balaguer. Font: DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 75

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.1.3 Evolució de la producció al canal Algerri Balaguer. Font: DAAM La transformació en regadiu està suposant una variació dels cultius i del volum de la producció. La figura D2.1.3 explicita el creixement en la producció agrícola expressada en euros. En concret l’increment de la producció agrícola dels municipis vinculats al projecte Algerri- Balaguer del 1998 al 2012 ha estat del 70.14 % pel conjunt, mentre que el regadiu ha incrementat un 91.74 % i el secà ha perdut un 44.83 %.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 76

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.1.4 Comparació de superfície i producció Algerri-Balaguer de 1998 a 2012. Font: DAAM 1998 SECÀ ha REGADIU ha 1998 SECÀ € REGADIU € CEREALS GRA 7.796,00 1.467,00 CEREALS GRA 3.449.627,26 1.491.095,31 FARRATGERS 78,00 228,00 FARRATGERS 120.882,58 963.901,71 INDUSTRIALS 41,00 42,00 INDUSTRIALS 14.262,95 32.949,93 FRUITERS 718,00 1.558,00 FRUITERS 187.471,79 17.667.699,98 HORTALISSES 0,00 28,00 HORTALISSES 0,00 348.188,54 OLIVAR 409,00 86,00 OLIVAR 54.086,28 30.245,82 TUBERCLES 0,00 19,00 TUBERCLES 0,00 66.475,09 VINYA 33,00 15,00 VINYA 53.190,83 44.263,91 TOTAL 9.075,00 3.443,00 TOTAL 3.989.414,47 19.447.606,03

2012 SECÀ ha REGADIU ha 2012 SECÀ € REGADIU € CEREALS GRA 4.143,60 3.653,80 CEREALS GRA 1.938.051,68 5.017.225,46 FARRATGERS 165,60 1.198,10 FARRATGERS 84.057,86 6.433.139,31 INDUSTRIALS 2,60 1,70 INDUSTRIALS 1.055,98 1.410,53 FRUITERS 172,80 2.362,90 FRUITERS 41.513,92 22.122.837,44 HORTALISSES 0,00 48,40 HORTALISSES 0,00 469.956,66 LLEGUMINOSES GRA 8,00 92,30 LLEGUMINOSES GRA 8.943,83 218.129,11 OLIVAR 428,30 144,80 OLIVAR 60.283,67 57.705,84 VINYA 4,20 85,10 VINYA 6.447,37 236.074,18 VIVERS 0,00 61,70 VIVERS 0,00 5.028.660,05 TOTAL 4.925,10 7.648,80 TOTAL 2.140.354,32 39.585.138,57 Taula D2.1.2 Comparació de superfície i producció Algerri-Balaguer de 1998 a 2012. Font: DAAM Apropant-se a l’anàlisi per grups de cultius la figura D2.1.4 expressa de forma gràfica els trets més destacables de transformació entre 1998 i 2012 i la Taula D2.1.2 aporta el detall de les dades estadístiques. En resum:

 La primera observació és la diferència radical entre l’estructura de superfícies i l’estructura de produccions.  En relació a les superfícies de 1998 destaca que els cereals són absolutament majoritaris (85,91 % de secà i 42,61 % de regadiu) els quals ocupen el 74 % de la superfície total. El segueixen en importància però a molta distància els fruiters (7,91 % de secà i 45,25 % de

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 77

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

regadiu) que ocupen el 18,18 % de la superfície total. La resta de cultius tenen una importància molt menor  Per contra, al referir-nos al valor de la producció del 1998 els percentatges s’inverteixen, fins al punt que els cereals aporten solament el 21,08 % de la producció mentre que els fruiters aporten el 76,18 % del total de la producció.  La transformació que produeix el regadiu queda manifesta en els gràfics i detalls estadístics de 2012. La primera observació que cal fer és la diversificació, nous cultius apareixen o passen a ocupar posicions més destacables  En relació a la superfície de cultius de 2012 s’observa com els cereals, malgrat la important reducció de l’àrea cultivada, mantenen una gran extensió superficial (62,01 del total) si bé amb un desplaçament destacat vers els cereals a regadiu. Destaca un sensible increment de la superfície de fruiters que passen a ocupar el 20,17 % de la superfície total. S’incrementa notablement la superfície de cultius farratgers (10,85 % del total). Amb una importància superficial menor cal esmentar els increments importants de l’horta (72.9 %), de l’olivera de regadiu (68,4 %) i de la vinya de regadiu que, en part en detriment de la vinya de secà, multiplica per 5,67 la seva producció. Finalment, observar l’aparició de 61,70 ha de vivers.  En valor de la producció al 2012 segueixen destacant els fruiters 53,12 % del total), en segon lloc els cereals que perden pes (16,67 % del total) acompanyats dels cultius farratgers (15,62 %) i amb un pes a esmentar dels vivers (12,05 %) i d’algunes experiències reeixides en hortalisses amb un valor encara minoritari.  Apropant-nos al detall dels cultius més destacats que són cereals i fruiters (taula B6.1.3) es pot observar que encara hi ha molta superfície d’ordi i blat a regadiu que, com a únic cultiu, és una opció força limitada en relació als potencials de regadiu.  Tanmateix les estadístiques no distingeixen adequadament la creixent implantació de la doble collita de cereals (ordi + blat de moro) o lleguminoses amb cereals (pèsols + blat de moro)

Entre altres avantatges, el regadiu permet la doble collita en extensius

 Quant a la fruita fresca arranca amb força el presseguer i el nectariner, es consolida i incrementa la perera, en detriment de la pomera.  En relació al ametller aquest es substituït per fruita fresca i sofreix una forta davallada.

Superfície 1998 ha Superfície 2012 ha 1998 SECÀ REGADIU 2012 SECÀ REGADIU CEREALS 7796 1467 CEREALS GRA 4143,6 3653,8 Blat 19 38 Blat 795,9 384,6 Blat de moro 13 371 Blat de moro 43,7 2060,5 Civada 5 0 Civada 47,9 3,3 Ordi 7759 1058 Ordi 3180,2 1205,4 Sègol 52 0 Triticale 23,9 0

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 78

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

FRUITERS 718 1558 FRUITERS 172,8 2362,9 Ametller 705 14 Albercoquer 0 11,2 Noguera 13 0 Ametller 171,8 16,7 Perera 0 441 Cirerer i guinder 0 9 Pomera 0 812 Codony 0 0,6 Presseguer 0 290 Figuera 0 1,4 Pruner 0 1 Nectariner 0 639,6 Noguera 1 14,9 Perera 0 716,2 Pomera 0 291,5 Presseguer 0 661,3 Pruner 0 0,5 TOTAL 8514 3025 TOTAL 4316,4 6016,7 Taula D2.1.3 Detall evolució cereals i fruiters Algerri-Balaguer de 1998 a 2012. Font: DAAM

Evolució de la població En relació als moviments demogràfics podem observar que la comarca de la Noguera va sofrir des de 1986 una pèrdua de població que no va recuperar fins una dècada després amb uns increments propers als de Catalunya, una part d’aquest pèrdua poblacional té l’explicació en el declivi industrial que va sofrir la comarca. Tanmateix la recessió demogràfica dels municipis Algerri-Balaguer13 es més acusada i es palesa des de l’inici del període analitzat, tot i així coincidint amb el període de posada en regadiu la població té una moderada recuperació.

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2012 TOTAL ALGERRI - BALAGUER 4.409,00 4.203,00 4.106,00 4.022,00 3.969,00 4.109,00 4.244,00 TOTAL NOGUERA 36.051,00 35.847,00 34.782,00 34.390,00 34.744,00 38.394,00 40.200,00 TOTAL CATALUNYA 5.959.530,00 5.977.008,00 6.115.759,00 6.090.040,00 6.343.110,00 7.134.697,00 7.570.908,00 Taula D2.1.4 Evolució de la població a Algerri - Balaguer, La Noguera i Catalunya. Font: IDESCAT

13 No s’hi considera la població de Balaguer atès que encara no s’ha realitzat l’ampliació de regadiu en aquesta localitat.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 79

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.1.5 Evolució gràfica de la població a Algerri-Balaguer, La Noguera i Catalunya. Font: IDESCAT

Aspectes destacats de la implantació del regadiu i la seva adopció En opinió de tècnics i gestors de les terres de regadiu d’ Algerri, Albesa, Torrelameu, Menàrguens i Castelló de Farfanya dins la comarca de la Noguera, els trets més destacables de la transformació en regadiu es podria resumir per sectors en: a) Cultius extensius

Les empreses de serveis han vist créixer el seu potencial de treball amb les finques que han adoptat el regadiu. Han modernitzat el seu parc de maquinària per poder aplicar tecnologia punta en el tema de treball del sòl, aplicació d’ adobs, sembra i recol·lecció, etc.

A nivell d’ agricultor l’oferta de terres de regadiu ha fet créixer la base territorial de les explotacions de cultius i ha ajudat a modernitzar el parc de maquinària per fer-lo més competitiu. S’han instal·lat joves a l’ agricultura, que sense l’ oportunitat que significaven els nous regadius no ho haurien pogut fer.

Empreses farratgeres i cerealístiques de la zona també han incrementat base territorial amb finques de regadiu automatitzat i modernitzat. Molts cops han posat en regadiu finques que el seu propietari no les hi hauria posat per tenir una edat avançada o bé perquè no es dedicava a l’agricultura. b) Fruita dolça

El poder incrementar la base territorial ha estat clau per la continuïtat de la majoria empreses familiars dedicades a la fruita. Es pot assegurar que hi ha molts joves instal·lats a l’ agricultura en el sector de la fruita gràcies a l’oportunitat que ha significat el poder fer plantacions de major superfície i amb reg localitzat i modernitzat.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 80

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

També empreses dedicades a la comercialització de fruita dolça han invertit en grans plantacions dins l’àrea regable de l’Algerri-Balaguer.

El sector de la fruita genera molts llocs de treball estables dins l’àrea d’ influència dels nous regadius amb el tema de l’esporga, l’aclarida i la recol·lecció. També dona feina a moltes persones del territori en temes relacionats amb la conservació, envasat i la comercialització de la fuita dolça. c) Hortalisses

En aquest sector també s’ha produït l’arribada d’empreses dedicades al cultiu extensiu. Exemples en són el cultiu de la ceba i el pèsol de congelació, els quals obtenen alts rendiments. d) Viverisme

A la zona s’hi han ubicat dues empreses viveristes dedicades a l’ obtenció d’ arbres de fruita dolça creant un gran nombre de llocs de treball. e) Sector ramader

L’ arribada de l’aigua ha fet créixer el nombre d’ explotacions dins l’àrea de nous regadius i també en el seu entorn. Hi ha grans explotacions ramaderes amb unes capacitats d’animals elevades i que generen llocs de treball directes fora de l’ agricultura. També hi ha noves granges de menys capacitat que complementen l’activitat d’agricultors o ramaders establers al territori. f) Activitat de serveis

A nivell de municipis afectats els nous regadius han fet créixer l’ activitat de serveis. Així han generat llocs de treball en el sector de la construcció, electricitat, fontaneria, mecànica, empreses d’ instal·lació de regadius, etc. També han vist incrementada la seva activitat petits comerços del món rural com botigues d’alimentació, perruqueries, bars, restaurants, etc.

A nivell general cal destacar els següents aspectes:  La participació i decisió dels futurs regants ha estat essencial per reeixir en el procés d’implantació del regadiu. El regadiu va tenir una bona acollida des del primer moment.  Concentració parcel·lària prèvia amb una participació important dels afectats pel que fa al disseny de les finques. Actuació que es considera bàsica per la implantació del regadiu per la racionalització de les explotacions i la reducció de costos.  La gestió de l’aigua la realitza la pròpia Comunitat de Regants, fet que dona transparència i proximitat.

La gestió de l’aigua per part de la Comunitat de Regants aporta transparència, proximitat i implicació dels regants en afers forçosament comuns

 El paisatge transformat vers un espai divers i amb una gran vitalitat biològica, tant pel que fa a l’activitat agrària com per la millora en la quantitat i diversitat de flora i fauna. En el territori s’han conservat de forma equilibrada espais ZEPA i resten encara àmplies

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 81

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

superfícies de secà que donen contrast tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa a la flora i fauna.  Diversificació dels cultius al possibilitar el reg moltes més possibilitats productives.  Possibilitat de la doble collita en cereals i/o lleguminoses. A més dels potencials que ofereix l’horticultura en diferents cicles productius anyals  Obtenció de rendiments econòmics multiplicats.  Increment del valor patrimonial de les terres  Revitalització del territori amb la implantació de noves granges vinculades a la producció d’inputs alimentaris i aigua suficient i noves industries tal com s’ha esmentat. A més de dinamitzar el comerç i els serveis de la zona.  Transformació de mentalitats i d’estructures productives a partir de la qual els pagesos reforcen la seva posició empresarial  Incorporació de joves pagesos.  Com a dificultat cal considerar el fet d’haver de recollir l’aigua del riu i no del pantà de Santa Anna per causa d’un litigi amb Aragó  Alhora assenyalar la manca de industria transformadora per a productes hortícoles, fet tanmateix que té una importància relativa ja que no forçosament la producció ha de ser transformada a la zona estricta sinó que els guanys en activitat que propicia el regadiu reverteixen en un entorn ampli.  Ha facilitat la implantació del regadiu l’existència de propostes des d’empreses del territori o de fora oferint formules contractuals per les quals es cedeix l’explotació de les terres durant un període de 10 a 20 anys a canvi d’uns arrendaments que garanteixen els rendiments de secà i de la inversió per a la transformació en regadiu.

Algunes conclusions

 L’estabilitat, amb un lleuger increment, de la superfície conreada és ja de per si un resultat positiu al tractar-se d’unes terres àrides amb poques possibilitats a secà. En entorns similars sense el regadiu al llarg del mateix període hi ha hagut sensibles pèrdues de superfície de cultiu, les quals han estat simplement abandonades.

 Es tracta d’un procés recent però que ja ha reportat incrementar el valor de la producció al territori (70,14 % d’increment), dada que té una forta correlació amb el VAB i, consegüentment amb els actius ocupats en l’agricultura.

 Des del punt de vista patrimonial cal destacar l’impacte que suposa la implantació del regadiu sobre el valor de la terra, impacte positiu que justifica sobradament, des d’un punt de vista econòmic, la inversió a realitzar. En concret de mitjana a 2012 i a la província de Lleida el preu d’una hectàrea de secà era de 4.606 €/ha i una de regadiu de 24.177 €/ha.

 Si comparem el valor de la producció per hectàrea de les àrees regades, en relació a les de secà la relació és 11,91 el 2012. Es a dir, que avui als municipis vinculats al projecte d’Algerri-Balaguer, el regadiu multiplica per 11,91 els rendiments de secà, tal com assenyala la figura D2.1.6

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 82

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 S’evidencia com un seguit de cultius aporten molt més valor que altres, encara que no forçosament més guanys de forma proporcional. A l’anàlisi del regadiu d’Algerri-Balaguer ja s’apunten algunes tendències vers la transformació a cultius més intensius.

 En qualsevol cas es detecta un encara insuficient aprofitament dels potencials del regadiu en les superfícies avui ja regades, fet que a més dels costos de les inversions inicials, sovint respon a raons extra-econòmiques pel fet d’afrontar una major complexitat tècnica i empresarial a més de modificar els hàbits i costums.

Figura D2.1.6 Coeficient multiplicador regadiu / secà a Algerri Balaguer. Font: DAAM

 Les empreses agroalimentàries consolidades juguen un paper de motor impulsor de l’adopció del regadiu i faciliten alhora el recorregut de la producció al llarg de la cadena alimentària.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 83

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.1.7 Detalls de la zona de regadiu d’Algerri-Balaguer. Foto F. Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 84

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D2.2 - TORRES DE SEGRE “CARRASUMADA”

Característiques clau

Tipus nou Captació riu Segre, 102,3 mts Cota màxima 217 m Superfície (ha): 1.495 Dotació (m³/ha): 6.500 Municipis: Torres de Segre

Figura D2.2.1 Mapa i imatge del nou regadiu Torres de Segre “Carrassumada”. Font: DAAM La Comunitat de Regants de Carrassumada es troba situada al municipi de Torres de Segre i està integrada en la Federació de Comunitats de Regants de la conca de l'Ebre. Pertany a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i al sistema hidràulic del Riu Segre , el seu tipus de reg és a pressió. Té una superfície de reg de 1.495 hectàrees que es varen començar a regar l’any 2002. Torres de Segre és una de les zones més àrides de Catalunya, però amb unes condicions climàtiques de temperatura i vent especialment aptes per a cultius de fruita fresca, particularment fruita de pinyol. Les dades de la figura següent exposen els paràmetres climàtics de Torres de Segre.

Dades climàtiques 2012

Precipitació acumulada (PPT): 291,6 mm Temperatura mitjana (TMm): 15,2 ºC Temperatura màxima mitjana (TXm): 21,8 ºC Temperatura mínima mitjana (TNm): 9,5 ºC Temperatura màxima absoluta (TXx): 40,5 ºC Temperatura mínima absoluta (TNn): -5,8 ºC Velocitat mitjana del vent (a 2 m): 2,2 m/s Direcció dominant (a 2 m): S Humitat relativa mitjana: 61 % Mitjana de la irradiació solar global diària: 16,9 MJ/m2

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 85

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.2.2 Dades climàtiques de Torres de Segre durant 2012. Font: SMC

Evolució de la superfície i de la producció agrícola Al municipi de Torres de Segre es partia el 1998 d’una superfície regada que representava el 59 % de la superfície conreada. Es a dir es tractava d’un territori amb una implantació important i una llarga tradició de regadiu. Les noves actuacions es van dirigir a terrenys molt poc productius i en pendent que al ser regats varen guanyar alta productivitat tal com seguidament s’exposarà. Com a primer efecte el nou regadiu va frenar i invertir el procés d’abandonament de terres tal com mostra la figura D2.2.3, de tal manera que entre 1998 i 2012, després de passar per un període de regressió la superfície conreada és equivalent. Tot i així l’estructura de les terres de cultiu ha quedat totalment modificada fins a quasi desaparèixer les superfícies de secà a favor de les terres de regadiu.

Figura D2.2.3 Evolució de la superfície conreada a Torres de Segre. Font: DAAM

La producció ha tingut un creixement sostingut amb un increment del 68,65 % al llarg del període 1998-2012, (figura D2.2.4) mentre que la producció de secà s’ha reduït fins a nivells pràcticament marginals. Podríem dir que el projecte “Carrassumada” ha completat la posta en regadiu de tot el territori considerat identificat en el municipi de Torres de Segre. La transformació en regadiu partia d’una notable implantació de cultius de fruita fresca i el bon rendiment d’aquests cultius va orientar i incentivar vers la consolidació d’aquest model, de tal manera que avui el regadiu de Torres de Segre és un regadiu altament especialitzat en superfície i valor en fruita fresca, especialment fruita de pinyol tal com assenyala el detall de la figura D2.2.5. En concret, predomina de forma destacada el préssec (1.144 ha) i la nectarina (673 ha) que ocupen més de la meitat de la superfície del municipi i que en bona part correspon al nou regadiu Carrassumada. La pera té també certa importància (385 ha), seguida a distància del blat de moro (187 ha) i alfals (148 ha). (Taula D2.2.1)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 86

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.2.4 Evolució de la superfície conreada a Torres de Segre. Font: DAAM

Figura D2.2.5 Comparació de superfície i producció a Torres de Segre de 1998 a 2012. Font: DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 87

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

1.998 SECÀ ha REGADIU ha 1.998 SECÀ € REGADIU € CEREALS 777,00 263,00 CEREALS 320.933,01 331.738,18 FARRATGERS 34,00 215,00 FARRATGERS 5.100,00 1.687.495,20 INDUSTRIALS 281,00 27,00 INDUSTRIALS 110.409,75 19.905,92 FRUITERS 197,00 1.471,00 FRUITERS 49.994,82 16.309.608,24 LLEGUMINOSES 3,00 2,00 LLEGUMINOSES 815,35 944,53 OLIVAR 73,00 3,00 OLIVAR 15.884,19 2.235,63 TOTAL 1.365,00 1.981,00 TOTAL 503.137,12 18.351.927,71

2.012 SECÀ ha REGADIU ha 2.012 SECÀ € REGADIU € CEREALS 94,90 434,10 CEREALS 39.274,27 607.303,56 FARRATGERS 10,80 291,00 FARRATGERS 21.933,92 1.366.718,44 FLORS I PLANTA 0,00 6,00 FLORS I PLANTA 0,00 494.622,30 FRUITERS 15,80 2.337,00 FRUITERS 4.060,49 23.870.163,06 HORTALISSES 0,00 8,30 HORTALISSES 0,00 91.245,00 LLEGUMINOSES 27,30 0,00 LLEGUMINOSES 40.353,84 0,00 OLIVAR 36,20 38,10 OLIVAR 5.145,58 28.318,04 VIVERS 0,00 0,80 VIVERS 0,00 82.437,05 TOTAL 185,00 3.115,30 TOTAL 110.768,11 26.540.807,44 Taula D2.2.1 Comparació de superfície i producció a Torres de Segre de 1998 a 2012. Font: DAAM Evolució de la població El moviment demogràfic a Torres de Segre es clarament representatiu de l’impuls que proporciona el regadiu en un territori determinat (taula D2.2.2 i figura D2.2.6). Partint de 1981 s’observa un cert retraïment demogràfic que, tanmateix, modifica clarament la tendència al moment en que s’inicia el regadiu. Així des de 2001 a 2012 es produeix un creixement en població del 17,8 %.

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2012 TORRES DE SEGRE 1.850,00 1.891,00 1.826,00 1.786,00 1.838,00 2.054,00 2.165,00 SEGRIÀ 157.200,00 158.677,00 162.904,00 163.691,00 166.090,00 187.326,00 209.965,00 CATALUNYA 5.959.530,00 5.977.008,00 6.115.759,00 6.090.040,00 6.343.110,00 7.134.697,00 7.570.908,00 Taula D2.2.2 Evolució de la població de 1981 a 2012 a Torres de Segre, Segrià i Catalunya. Font: IDESCAT

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 88

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.2.6 Evolució gràfica de la població a Torres de Segre, Segrià i Catalunya. Font: IDESCAT Aspectes destacats de la implantació del regadiu i la seva adopció a) Iniciativa dels agricultors La característica més destacada i relativament singular del regadiu Carrassumada és el seu impuls a partir de la iniciativa dels agricultors. Aquest regadiu estava previst en les primeres programacions del Segarra-Garrigues, per aquesta raó la primera actuació dels futurs regants va ser demanar i aconseguir la desagregació i independització del projecte Carrassumada del Segarra-Garrigues, tot seguit en la resta d’actuacions hi varen tenir un gran protagonisme dels usuaris. Aquest fet va facilitar enormement l’avenç del projecte fins al punt que el regadiu efectiu a Carrassumada s’ha avançat dotze anys al regadiu del Segarra-Garrigues en el sector que llinda amb Torres de Segre. Així mateix cal destacar l’alt grau d’adopció del regadiu (superior al 90%) i la rapidesa en la seva concreció. De la mateixa manera la concentració parcel·laria va ser acceptada en poc temps, aspecte aquest que es considera clau per l’èxit del projecte i l’eficiència de les explotacions. b) Preu de l’aigua El preu de l’aigua a la Comunitat de Regants Carrassumada es composa d’un pagament fix de 180 €/ha i un variable de 0,038 €/m3. Quant a la instal·lació de reg a la finca el seu cost ha sigut de 3.000 €/ha Òbviament el preu està condicionat bàsicament pel cost de l’energia però avui per avui no es veu com a crític aquest cost atès l’alt valor afegit de la fruita de pinyol i el reduït percentatge que l’aigua representa en el conjunt de costos. c) Especialització

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 89

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

La transformació en regadiu de l’àrea de Carrassumada va suposar transformar unes terres àrides de secà amb molt baixos potencials agrícoles en cultius llenyosos intensius de fruita de pinyol. Aquesta opció va permetre un salt molt important en producció i valor afegit. Davant d’unes produccions baixes i irregulars de secà es va passar a produccions de 30.000 fins a 40.000 kg/ha. Tanmateix la forta especialització en poques espècies (préssec i nectarina) i en varietats molt concretes per cultius llenyosos i, per tant, amb unes barreres de sortida elevades (la inversió té un llarg període de recuperació) comporta uns riscos elevats que cal tenir en compte. En relació a això algunes explotacions han tingut dificultat al haver apostat de forma molt àmplia pel cultiu del préssec pla. d) Comercialització La comercialització de la producció afegida s’ha absorbit sense dificultat per les pròpies centrals fruiteres de la localitat. La producció, de finals de maig a setembre, concentrada principalment entre mitjans de juny i mitjans d’agost, s’exporta en la seva major part a destins tals com Alemanya, Romania i Rússia. e) Innovació La Comunitat de Regants ha obert les portes a la innovació. Diverses experiències, sobretot en el cultiu del préssec, s’estan desenvolupant juntament amb la Universitat de Lleida (UdL) i l’IRTA. D’aquestes col·laboracions en sorgeixen informacions rellevants per la millora dels cultius i per a la identificació de les millors opcions productives.

La implantació del regadiu és una opció vers la innovació. Regar actualment ha d’anar acompanyat d’un canvi vers una gestió empresarial eficient i una aplicació de les més modernes tècniques de conreu de la ma dels centres tecnològics f) Transformació de les dinàmiques de població L’increment de la producció i del valor afegit dels cultius ha modificat les dinàmiques de la població, de tal manera que d’una situació precedent de ma d’obra de temporada lligada a la collita s’ha passat a ampliar la base de ma d’obra fixa ocupada en les diferents tasques de renovació i gestió dels cultius que requereixen personal durant tot l’any. Com a conseqüència la població local ha augmentat amb immigrants provinents principalment del Magreb i de Romania. g) Renovació dels regants Per diferents raons que podrien identificar-se en la crisi econòmica amb menys finançament i amb unes conjuntures amb preus baixos, però també en la opció vers varietats sense demanda suficient, han comportant alguns abandonaments. Això no obstant les terres que s’abandonen son immediatament ocupades per nous regants mitjançant formules d’arrendament o transferència de propietat. Generalment són els regants locals els qui assumeixen la gestió de les terres abandonades. h) Impuls a la millora del regadiu tradicional La realitat de Carrassumada ha fet un efecte contagi sobre la resta de regadius tradicionals per inundació de la resta del municipi i actualment s’estan iniciant els projectes de millora d’aquests regadius tradicionals per convertir-los en regadius a pressió. Efectivament el reg a pressió amb fertirrigació evita molts costos de cultiu (adobat, segar males herbes) i costos vinculats a la gestió incòmoda i costosa dels torns de reg.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 90

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Algunes conclusions De l’experiència del reg de Carrassumada se’n dedueixen un seguit d’aspectes que no per repetitius deixen de ser essencials:  La participació dels pagesos abans i durant el procés de desenvolupament del projecte és essencial per encertar en les decisions i en la fortalesa d’aquestes front a eventualitats.  La cultura de l’aigua o la cultura del regadiu és essencial per establir una ràpida dinàmica d’adopció de noves iniciatives de reg  La realitat propera de les àrees regades actua com a vector de contagi i d’impuls davant nous projectes de regadiu  L’existència de centrals comercialitzadores des de les quals establir compromisos en relació a la venda de la producció juga el paper de catalitzador d’iniciatives. La figura D2.2.7 mostra les dades sobre la capacitat transformadora del regadiu Carrassumada. Comparant el valor mitjà d’una hectàrea de regadiu amb una de secà s’obtenen resultats sobre el multiplicador regadiu/secà que van des de 25,13 el 1998 a 14,23 el 2012. Es a dir que, per exemple, el 1998 una hectàrea de regadiu de Torres de Segre produïa 25,13 vegades més que una de secà. El fet que aquest valor hagi disminuït fins a 14,23 el 2012 pot respondre a diferents causes, la més plausible és que les terres pitjors han passat a regadiu i les que resten sense incorporar a regadiu ofereixen uns rendiments superiors a les anteriors mitjanes de secà. En qualsevol cas, cal fer dues precisions:  Malgrat tot un coeficient multiplicador del 14,23 és un coeficient molt alt i mostra l’enorme potencial transformador de l’aposta de Carrassumada.  En segon lloc cal precisar metodològicament que el divisor (valor de la producció de les terres de secà) pateix d’una certa pèrdua de representativitat vinculada a l’èxit de la opció regadiu, ja que solament representa el 5,6% de la superfície conreada de Torres de Segre

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 91

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.2.7 Coeficient multiplicador regadiu / secà a Torres de Segre. Font: DAAM

Figura D2.2.8 Imatges que mostren el procés de transformació de Carrassumada a través del regadiu. Fotos CR Carrassumada

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 92

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D2.3 - SEGRIÀ SUD

Figura D2.3.1 Mapa del nou regadiu Segrià Sud. Font: DAAM

Característiques clau

Tipus nou Cota mínima 225 m Cota màxima 410 m Superfície (ha): 6.288 Dotació (m³/ha): 2.000 Municipis: Torrebesses, Seròs, Maials, Llardecans, Almatret

Fase  I II III Superfície (ha): 780 2.440 3.068 Data Inici Obra: 12/2001 6/2005 10/2008 Data Final Obra 11/2005 7/2008 10/201214 Dotació (m³/ha): 2.000 2000 2000 Municipis: Seròs Seròs Torrebesses Maials Almatret Maials Llardecans Llardecans Almatret Taula D2.3.1 Posada en regadiu del projecte Segrià Sud. Font: DAAM Les instal·lacions de reg del Segrià Sud estan dissenyades per abastar un total de 3.475 parcel·les amb aigua filtrada per reg per degoteig, una pressió mínima de 10 m.c.a. en el punt més desfavorable de les parcel·les, una dotació anual de 2.000 m3/ha i amb un màxim mensual de 645 m3/ha·mes Les principals infraestructures de la transformació són 1. Una captació en el riu Ebre en l’embassament de Riba-Roja formada per dos bombament en línia amb dipòsit de trencament de càrrega intercalat per un cabal màxim de 3,18 m3/s a una alçada geomètrica de 276 m.c.a. i una potència total de 12.450 kW 2. Un sistema de 5 basses de regulació amb una capacitat total de 1.154.343 m3

14 Malgrat les previsions aquesta fase del projecte ha sofert un cert retard i a febrer de 2014 encara es trobava en procés de finalització.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 93

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

3. Dues estacions de bombament a peu de bassa amb una potència total de 4000 kW 4. 5 xarxes de distribució de l’aigua de reg corresponents als respectius sectors 5. Sistema d’automatització i telecontrol per tota la infraestructura fins els hidrants i comptadors de presa parcel·laria La dotació de reg de 2.000 m3/ha és considerat un reg de suport, tanmateix les condicions establertes per aquesta Comunitat de regants permet gestionar globalment els consums de tal manera que el menor consum d’unes parcel·les poden facilitar un major consum d’altres, Aquesta estratègia ha permès que amb dotacions reduïdes es regui eficientment la fruita fresca. Evolució de la superfície i de la producció agrícola

Figura D2.3.2 Evolució de la superfície conreada a l’àrea del regadiu Segrià Sud. Font: DAAM L’àrea dels municipis vinculats al regadiu Segrià Sud era tradicionalment una zona predominantment de secà. De les 16.108 ha de cultiu a 1998 solament un 9,2% era de regadiu. El projecte Segrià Sud pretén incrementar les terres de regadiu en 20 punts percentuals més sobre el total. La transformació ha començat i malgrat tractar-se d’un regadiu recent i en ple desenvolupament els signes de transformació i impuls agrícola a la zona ja s’estan palesant. D’acord amb les estadístiques disponibles, al 2012 prop de 1500 ha del projecte Segrià Sud ja s’havien incorporat al regadiu (figura D2.3.2), dada que representa la meitat del projecte. Tanmateix el procés està evolucionant ràpidament i al començar 2014, segons informa la Comunitat de Regants del Segrià Sud, s’havien adherit al regadiu el 95% de la primera fase, el 75% de la segona fase i el 55% de la tercera fase. Cal observar que mentre s’incrementa l’àrea regada hi ha una pèrdua de terres de cultiu de secà, és a dir terres que simplement s’abandonen, en concret des de 1998 fins a 2012 s’havia perdut un 4,8 % de terres conreades.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 94

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Tot i així les millores en producció ja son força significatives havent-se recuperat i incrementat la producció precedent que es trobava en clar declivi, tal com ens informa la figura D2.3.3, tot i que en els resultats obtinguts en la producció de regadiu de la sèrie s’hi ha de tenir en compte factors de caire merament conjuntural.

Figura D2.3.3 Evolució de la producció agrícola a l’àrea del regadiu Segrià Sud. Font: DAAM Quant a l’especialització concreta de l’agricultura de l’àrea Segrià Sud (figura D2.3.4 i taules D2.3.2 i D2.3.3), des d’un punt de vista d’ocupació superficial es partia el 1998 d’una agricultura centrada en cultius llenyosos, bàsicament olivera (48,5% de la superfície conreada) acompanyada d’una destacable superfície d’ametller a secà (4.911 ha equivalents a 30,5 % de la superfície conreada). La superfície de regadiu estava centrada també en fruita però en aquest cas en fruita fresca, amb perera (628 ha), presseguer (465 ha) i pomera (139 ha). Com a contrast les 1.317 ha de fruita fresca en regadiu (un 8,2% de la superfície) ja aportava el 1998 el 77,4 % del valor total de la producció.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 95

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Superficie ha 1998 Superfície ha 2012 Diferencia 2012-2008 CULTIU SECÀ REGADIU SECÀ REGADIU SECÀ REGADIU Albercoquer 0 12 0 291 0 279 Ametller 4.911 13 2.433 342 -2.479 329 Altres 0 0 0 25 0 25 Cirerer 0 31 0 199 0 168 Codony 0 0 0 2 0 2 Nectariner 0 0 0 388 0 388 Noguera 0 0 0 2 0 2 Perera 0 628 0 289 0 -339 Pomera 0 139 0 36 0 -103 Presseguer 0 465 0 623 0 158 Pruner 0 29 0 17 0 -12 TOTAL 4.911 1.317 2.433 2.213 -2.479 896 Taula D2.3.2 Superfície comparada de fruiters a l’àrea del regadiu Segrià Sud entre 1998 i 2012. Font: DAAM Al 2012 la transformació en regadiu ja havia suposat un canvi important en la superfície d’ametller que havia perdut a secà quasi la meitat de la superfície conreada el 1998, de les quals 341 hectàrees s’havien incorporat al regadiu en plantacions intensives. Alhora s’havia ampliat l’àrea destinada a fruita fresca en regadiu fins a 1.788 ha amb una producció molt més diversificada, en detriment de la perera (289 ha) i de la pomera (35 ha), havent guanyat pes el presseguer (623 ha), nectariner (387 ha), l’albercoquer (290 ha) i cirerer (199 ha). En el procés de transformació cal fer esment també a l’olivera que havia incrementat la seva superfície tant a secà (605 noves ha) com a regadiu (375 noves ha). Les estadístiques de 2012 no reflecteixen encara en tota la seva importància el salt produït en increments de producció. Al marge de raons de caire conjuntural o possibles limitacions estadístiques, cal tenir en compte, d’una banda, que ha continuat la reducció de les terres conreades, havent-se abandonat les terres més marginals de secà, però, sobretot, que la opció productiva de transformació ha estat l’arbre fruiter i aquest té una entrada en producció dilatada, fet que afecta especialment al tractar-se de noves plantacions. D’acord amb les dades estadístiques del DAAM el 20 % (prop de 600 ha) de la nova superfície conreada de regadiu no havia entrat encara en producció i les que ja estaven en producció no havien assolit encara els rendiments potencials de plantacions intensives o super-intensives.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 96

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.3.4 Comparació de la superfície i producció del regadiu Segrià Sud entre 1998 i 2012. Font: DAAM

1998 SECÀ ha REGADIU ha 1998 SECÀ € REGADIU € ALTRES LLENYOSOS 199,00 54,00 ALTRES CULTIUS LLENYOSOS 10.638,60 12.852,00 CEREALS GRA 1.222,00 8,00 CEREALS GRA 511.701,11 10.315,62 CULTIUS FARRATGERS 95,00 17,00 CULTIUS FARRATGERS 103.330,43 40.484,18 CULTIUS INDUSTRIALS 255,00 0,00 CULTIUS INDUSTRIALS 96.785,17 0,00 FRUITERS 4.911,00 1.317,00 FRUITERS 1.243.525,92 14.359.782,21 HORTALISSES 0,00 24,00 HORTALISSES 0,00 253.283,53 LLEGUMINOSES GRA 115,00 0,00 LLEGUMINOSES GRA 31.254,96 0,00 OLIVAR 7.815,00 62,00 OLIVAR 1.735.794,49 35.024,94 VINYA NO ASSOCIADA 14,00 0,00 VINYA NO ASSOCIADA 21.745,70 0,00 TOTAL 14.626,00 1.482,00 TOTAL 3.754.776,39 14.711.742,48

2012 SECÀ ha REGADIU ha 2012 SECÀ € REGADIU € ALTRES CULTIUS LLENYOSOS 218,00 136,00 ALTRES CULTIUS LLENYOSOS 18.863,40 31.892,00 CEREALS GRA 1.253,50 14,80 CEREALS GRA 525.152,53 10.827,08 CULTIUS FARRATGERS 176,00 7,10 CULTIUS FARRATGERS 136.445,78 6.638,23 FRUITERS 2.432,50 2.213,10 FRUITERS 617.194,91 14.745.664,61 HORTALISSES 0,00 13,20 HORTALISSES 0,00 169.025,18 LLEGUMINOSES GRA 0,00 0,20 LLEGUMINOSES GRA 0,00 94,45 OLIVAR 8.420,70 437,60 OLIVAR 1.830.932,66 326.402,64 VINYA NO ASSOCIADA 11,00 1,10 VINYA NO ASSOCIADA 17.085,91 3.047,95 VIVERS 0,00 2,80 VIVERS 0,00 247.311,15 TOTAL 12.511,70 2.825,90 TOTAL 3.145.675,18 15.540.903,29 Taula D2.3.3 Comparació de la superfície i producció del regadiu Segrià Sud entre 1998 i 2012. Font: DAAM

Evolució de la població L’anàlisi de l’evolució de la població palesa la realitat d’una àrea que estava en declivi que, tanmateix, la implantació del regadiu està estabilitzant i amb clars potencials de millora. La taula D2.3.4 i la figura D2.3.5 aporten la informació sobre l’evolució de la població des de 1981, comparant-la amb l’evolució que en paral·lel ha tingut la comarca i la totalitat de Catalunya. D’aquesta informació es desprèn que tant la comarca del Segrià com Catalunya han tingut del 1981 fins al 2001 un moderat i equivalent creixement demogràfic, moment en el que han tingut una inflexió positiva amb un creixement extraordinari on el creixement de la comarca del Segrià fins i tot ha estat superior que el de Catalunya. Per contra a l’àrea Segrià Sud les tendències han estat bastant diferents, fins al 2001 hi ha hagut una davallada significativa de població, però coincidint en la posta en marxa del projecte de regadiu la població s’ha estabilitzat si be encara amb un moderat decreixement. Cal tenir

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 97

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural present, tal com s’ha exposat, que els potencials del regadiu no s’han expressat encara amb tota la seva plenitud i també que el tipus de nova producció agrícola va força vinculada a ocupació eventual concentrada sobretot a la collita, fet demogràfic que pot no quedar reflectit en les dades del cens de població.

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2012 SEGRIÀ SUD 4.951,00 4.804,00 4.568,00 4.322,00 4.116,00 4.192,00 4.048,00 TOTAL SEGRIÀ 157.200,00 158.677,00 162.904,00 163.691,00 166.090,00 187.326,00 209.965,00 CATALUNYA 5.959.530,00 5.977.008,00 6.115.759,00 6.090.040,00 6.343.110,00 7.134.697,00 7.570.908,00 Taula D2.3.4 Evolució de la població a l’àrea Segrià Sud de 1981 a 2012 comparada amb el total comarcal i Catalunya. Font: IDESCAT

Figura D2.3.5 Índex d’evolució de la població a l’àrea Segrià Sud de 1981 a 2012 comparada amb el total comarcal i Catalunya. Font: IDESCAT Aspectes destacats de la implantació del regadiu i la seva adopció a) Energia i preu de l’aigua Atès que a aquest regadiu li cal elevar l’aigua 185 m, el cost de l’energia és la primera preocupació de la Comunitat de Regants Segrià Sud en tant que l’energia és el component principal del cost de l’aigua (80% aproximadament) i aquest cost és factor crític per a la viabilitat dels cultius. Avui el cost de l’aigua pels regants del Segrià Sud es compon d’una quota variable segons consum de 14,5 ct. €/m3 i una quota fixa de 74 €/ha/any. Tanmateix totes les previsions a llarg termini diagnostiquen preus d’energia més elevats i, per tant, encariment del cost de l’aigua. La Comunitat de Regants ha estat estudiant la possibilitat de generar energia eòlica per a poder autoabastir-se o compensar el cost de l’energia. També s’ha suggerit el possible us invertit de les instal·lacions de regulació aprofitant el diferencial de preus entre la nit (bombejant aigua) i el dia (tornant l’aigua i generant energia). Son camins possibles que requereixen una legislació que ho faciliti i facilitats en el finançament.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 98

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural b) Dotació d’aigua.- La dotació d’aigua de 2.000 m3/ha/any es considera insuficient per donar resposta a la transformació que s’està generant, tot i la flexibilitat amb la que es gestiona el subministrament d’aigua. Amb aquesta finalitat s’ha sol·licitat un increment de dotació fins a 3.500 m3/ha/any.

Al Segrià Sud l’estratègia per fer front a unes dotacions d’aigua limitades s’ha basat en la producció d’espècies i varietats primerenques i la flexibilitat en l’ús de les dotacions, a fi d’aprofitar les dotacions no utilitzades. c) Notes sobre la implantació de nous cultius En molts casos el canvi d’oliveres i ametllers a regadiu es realitza optant per noves plantacions amb marcs de plantació super-intensius. Però quant això no és així s’observa que les antigues plantacions d’olivera s’adapten be al nou regadiu però no així els cultius d’ametller, fet que quasi obliga a replantar-los. En noves plantacions de fruita fresca s’ha optat per espècies (albercoc, cirerer) i varietats de presseguer més primerenques que permeten reduir notablement els consums anuals d’aigua. d) Dues respostes en l’adopció del regadiu El Segrià Sud es troba en plena i radical transformació que en bona part ve propiciada des d’agents econòmics de fora de l’àrea Segrià Sud. La proximitat a les àrees regades del Segrià i Baix Cinca han facilitat que operadors comercials de la fruita fresca de l’entorn prenguessin la iniciativa de la transformació arrendant terres i amb fortes inversions de transformació de les terres vers cultius de fruita fresca. Aquest factor ha estat decisiu en l’adopció del regadiu ja que ha aportat iniciativa i finançament privat, a més de facilitar directament la sortida comercial del producte. Pel contrari, els agricultors de la zona han optat més aviat a potenciar els cultius en els que ja disposaven d’experiència. Aquest fet es contemplat de forma contradictòria a l’àrea del Segrià Sud en tant que una part del valor afegit (centrals fructícoles i comercialitzadores) no resta al territori estricte, però, d’altra banda, aquesta opció ha jugat un paper positiu de contagi innovador en els agricultors de la zona. e) Noves activitats Tot i que el regadiu no sembla haver propiciat la instal·lació de noves activitats vinculades a la transformació o comercialització de la producció agrícola, atès que la oferta és absorbida per empreses de fora de l’àrea Segria Sud, però el regadiu ha facilitat la instal·lació de noves granges intensives d’alta capacitat Algunes conclusions  L’anàlisi d’aquest àrea de regadiu cal contemplar-la atenent a la seva joventut, els potencials actuals han de veure’s força incrementats un cop es completin i consolidin les transformacions que s’estan efectuant.  Es detecta ja un alt factor multiplicador secà-regadiu al substituir ametller de secà en terres amb una forta aridesa per fruita fresca en regadiu o olivera intensiva o super- intensiva. Partint de les estadístiques del DAAM (sense cap correcció vinculada a la major intensitat dels nous cultius els rendiments productius) una hectàrea de regadiu el 2012 multiplicava per 21,87 la producció en relació a una hectàrea de secà. Aquest alt coeficient

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 99

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

multiplicador s’explica pel contrast d’uns cultius de secà a terres força àrides amb un regadiu que permet cultius altament productius com els de fruita fresca.

Figura D2.3.6 Coeficient multiplicador regadiu / secà al Segrià Sud. Font: DAAM Al 1998 aquest índex multiplicador era 38,67 atès que es partia d’una realitat molt contrastada entre unes terres de regadiu (fora de l’àrea del Segrià Sud però dins dels municipis afectats) de fruita fresca que contrastaven amb produccions pròpies d’uns secans molt àrids. Aquest índex ha anat disminuint amb els anys degut a que les pitjors terres de secà en part s’han abandonat i, al mateix temps, s’han transformat a regadiu importants superfícies de secà sense modificar el cultiu i, per tant, amb un increment de producció més moderat  Un cop més el factor empresa amb capacitat per aportar finançament, tecnologia, know how i amb capacitat per absorbir o comercialitzar la nova oferta és un element decisiu per trencar resistències al canvi.  El cost de l’energia esdevé crític pel futur dels regadius amb majors necessitats d’elevar aigua. Les alternatives d’autoproveiment amb energies renovables esdevé una via que cal explorar decididament.  Les dotacions d’aigua poden, així mateix, esdevenir crítiques en un entorn que es preveu més competitiu amb aquest factor.

La connexió amb empreses amb capacitat per preparar, transformar i comercialitzar el producte és clau per a la ràpida adopció del regadiu

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 100

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.3.7 Imatges del Segrià Sud: Olivera super-intensiva, albercoquers, nova plantació super- intensiva d’ametller i granja porcina junt a una plantació de cirerers. Fotos F.Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 101

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

D2.4 - GARRIGUES SUD

Figura D2.4.1 Mapa del nou regadiu Garrigues Sud. Font: DAAM

Característiques clau

Tipus nou Superfície (ha): 10.600 Dotació (m³/ha): 1.300 Municipis: la Granadella, Flix, Bovera, Bellaguarda, els Torms, Juncosa

Etapa/Fase  I, II, III IV 1-2-3 IV 4-5 IV 6 Superfície (ha): 5.100 1.158 2.578 1.764 Cota mínima 50 m 350 m Cota màxima 580 m 755 m Data Inici Obra: 1/1994 9/2003 6/2007 6/2010 Data Final Obra 12/2002 6/2007 6/2009 En execució Dotació (m³/ha): 1.300 1.300 1.300 1.300 Municipis: la Granadella els Torms Els Torms Juncosa Bellaguarda Flix Juncosa Juncosa Bellaguarda Bovera Bellaguarda La Granadella Bellaguarda Taula D2.4.1 Posada en regadiu del projecte Garrigues Sud. Font: DAAM El regadiu de Garrigues Sud s’ha concebut sobre la base de l’aprofitament d’aigua de riu Ebre amb una superfície regable de 10.600 Ha. Està concebut com un reg de suport amb una dotació de 1.300 m3/ha. El desenvolupament del projecte ha tingut dos moments, fins al punt que es distingeix entre etapes velles (I, II i III) i etapes noves (IV). Les etapes velles varen ser les primeres a Catalunya dirigides a dotar de reg de suport cultius llenyosos tradicionals tals com l’olivera i l’ametller.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 102

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 L’any 1.994 es va adjudicar l’Etapa I situant-se l’àmbit de reg als termes municipals de Flix15 i Bovera.  L’any 1.997 es van iniciar les obres de l’Etapa II, localitzada al terme municipal de La Granadella  L’any 2.002 es van realitzar les obres de l’Etapa III que posava en regadiu 5 zones de diferent superfície situades als termes municipals de la Granadella, Flix i Bellaguarda. L’any 2003 es van iniciar la IV etapa, segmentada en diferents fases (etapes noves), la qual avui es troba encara en execució quedant encara per acabar les infraestructures de 467 ha de les 5.500 ha previstes en aquesta IV etapa. La comarca de les Garrigues, i dins d’aquestes característiques els municipis afectats pel projecte de regadiu Garrigues Sud, és una comarca que a una pluviometria de les més baixes de Catalunya hi afegeix una orografia complexa i trencada, plena de bancals, amb una altitud significativament superior a la font d’abastament d’aigua que és l’Ebre en el seu curs mitjà-baix a l’altura de Flix. Alhora es tracta d’una comarca que ha estat relativament allunyada dels grans nuclis urbans fet que ha dificultat economies d’escala i li ha restat atractiu per a la diversificació productiva; tot i que en els darrers trenta anys s’ha obert noves vies de comunicació que han trencat aquest aïllament històric. Malgrat això, segueix sent una comarca en regressió demogràfica i econòmica. El regadiu Garrigues Sud i encara més el Segarra- Garrigues intenten contradir aquestes tendències obrint nous horitzons de progrés per aquestes terres. Evolució de superfícies i produccions Malgrat l’aposta pel regadiu la superfície conreada ha sofert un lleuger retrocés al llarg del període 1998-2012 (-3,7%). Així mateix els costos de l’aigua han desincentivat l’aposta pel regadiu que es troba en un procés lent de consolidació.

Figura D2.4.2 Evolució de la superfície conreada a l’àrea del regadiu Garrigues Sud. Font: DAAM

15 A efectes d’anàlisi s’ha exclòs Flix atesa la importància marginal de la seva afectació en el reg Garrigues Sud.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 103

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

La producció, per contra, s’ha incrementat des de 1998 si be en termes moderats (13,3%), tot i que cal remarcar que ha frenat una tendència clarament recessiva. Dit en altres paraules, si no s’hagués implantat el regadiu la disminució de potencials productius hauria estat notable, continuant una tendència des d’anys.

Figura D2.4.3 Evolució de la producció agrícola a l’àrea del regadiu Garrigues Sud. Font: DAAM Una altra característica del regadiu Garrigues Sud és el fet que la dotació d’aigua sigui reduïda ha impedit abordar transformacions vers cultius amb major valor afegit. Per aquesta raó el mapa de cultius de 1998 s’assembla molt al de 2012. Tot i així hi ha un seguit de modificacions que cal ressaltar (taula D2.4.2 i figura D2.4.4):  Els secans de les Garrigues admeten poques alternatives i per això la superfície es concentra bàsicament en Ametller i Olivera  Efectivament, al 1998 la pràctica totalitat de la superfície de fruiters correspon a l’ametller a secà (3.726 ha) i de forma molt minoritària (92 ha) a regadiu però també com a cultiu únic.  Al 2012 la superfície d’ametllers a secà ha sofert una forta davallada (resten 1.314 ha i se n’han perdut 2.412 ha) les quals s’han destinat en part a ametller de regadiu (346 noves ha) però sobretot a nous cultius d’olivera (1968 noves ha) reforçant la tradició, valorada internacionalment, del cultiu de l’olivera a les Garrigues, bàsicament a través de la varietat Arbequina.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 104

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.4.4 Comparació de la superfície i producció del regadiu Garrigues Sud entre 1998 i 2012, Font: DAAM

1998 SECÀ ha REGADIU ha 1998 SECÀ € REGADIU € CEREALS 399,00 0,00 CEREALS 186.755,45 0,00 FARRATGERS 127,00 1,00 FARRATGERS 221.112,40 4.068,52 INDUSTRIALS 4,00 0,00 INDUSTRIALS 1.418,40 0,00 FRUITERS 3.788,00 106,00 FRUITERS 1.102.165,63 221.319,03 HORTALISSES 0,00 17,00 HORTALISSES 246.384,52 LLEGUMINOSES 11,00 0,00 LLEGUMINOSES 2.448,41 0,00 OLIVAR 4.833,00 1.653,00 OLIVAR 795.927,48 983.018,73 VINYA 51,00 0,00 VINYA 86.160,24 0,00 TOTAL 9.213,00 1.777,00 TOTAL 2.395.988,01 1.454.790,81

2012 SECÀ ha REGADIU ha 2012 SECÀ € REGADIU € CEREALS 369,20 6,00 CEREALS 172.128,58 4.562,08 FARRATGERS 28,20 0,50 FARRATGERS 16.969,28 376,00 FRUITERS 1.319,40 495,00 FRUITERS 316.904,92 807.998,28 HORTALISSES 0,00 2,70 HORTALISSES 35.328,03 OLIVAR 4.718,40 3.621,30 OLIVAR 784.946,87 2.191.817,01 VINYA 20,40 2,20 VINYA 29.294,48 3.279,83 TOTAL 6.455,60 4.127,70 TOTAL 1.320.244,13 3.043.361,22 Taula D2.4.2 Comparació de la superfície i producció del regadiu Garrigues Sud entre 1998 i 2012. Font: DAAM

Evolució de la població L’evolució de la població (taula D2.4.3 i figura D2.4.5) als municipis afectats pel regadiu Garrigues Sud ha estat de continuat descens que el nou regadiu no ha pogut pas evitar. La

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 105

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural comarca de les Garrigues, així mateix, ha tingut una evolució demogràfica decreixent fins al 2001 on s’inicia una sensible recuperació, però que el 2012 no havia aconseguit encara assolir la població de 1998. Això contrasta amb el fort increment demogràfic de Catalunya del qual aquesta comarca sembla haver-ne estat al marge.

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2012 GARRIGUES SUD 2.786,00 2.680,00 2.464,00 2.411,00 2.256,00 2.232,00 2.027,00 TOTAL GARRIGUES 20.469,00 20.214,00 19.429,00 19.273,00 18.999,00 20.032,00 20.212,00 CATALUNYA 5.959.530,00 5.977.008,00 6.115.759,00 6.090.040,00 6.343.110,00 7.134.697,00 7.570.908,00 Taula D2.4.3 Evolució de la població a l’àrea Garrigues Sud de 1998 a 2012 comparada amb el total comarcal i de Catalunya. Font: IDESCAT

Figura D2.4.5 Índex d’evolució de la població a l’àrea Garrigues Sud de 1998 a 2012 comparada amb el total comarcal i de Catalunya. Font: IDESCAT Aspectes destacats de la implantació del regadiu i la seva adopció a) Un bon i ràpid procés d’adhesió al regadiu D’acord amb la informació de la Comunitat de Regants l’adopció del regadiu també ha tingut dos ritmes diferents a les etapes velles i a les etapes noves. En el primer cas, incentivat per la manca d’aportacions inicials hi va haver una adhesió ràpida i completa, fet que avui ens fa parlar de certa saturació i dificultats per a subministrar l’aigua al moment que es desitja. En les etapes noves la crisi econòmica i un plantejament diferent de la participació dels regants (més car) va modificar a la baixa les dinàmiques d’adhesió. Alhora molts dels possibles adherits al nou reg son regants de les etapes velles de tal manera que l’amortització de les inversions realitzades frena la seva capacitat per emprendre noves inversions. Tot i així, les fases 1, 2, i 3 de l’etapa IV tenen un grau d’adhesió del 85 %, la fase 4 i 5 tenen una adhesió del 75 % i la fase 6, en relació al total previst tenen una adhesió del 23,5 %. b) Transformació moderada dels cultius i les explotacions A les etapes velles, al estar molt condicionades per la insuficiència de les dotacions, hi ha

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 106

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural dificultat per optar per cultius alternatius, de tal manera que el regadiu de suport s’ha limitat a la relativa millora dels cultius existents doblant els marcs de plantació i obtenint alhora uns millors rendiments que poden arribar a 2.000 kg/ha (closca) en ametller i 4.000 kg/ha en

olivera.

La major flexibilitat de dotacions que possibiliten les etapes noves aporten majors alternatives en altres especies de fruita seca, en fruita fresca i en horta que avui es troben en desenvolupament encara incipient. Aquests canvis, encara que moderats, estan transformant les estructures de les explotacions vers finques més grans i amb un pes major dels treballadors assalariats. En qualsevol cas cal sospesar el valor reconegut internacionalment de la qualitat dels olis de les Garrigues a partir del cultivar autòcton Arbequina, atès que possiblement reforçar els potencials d’aquesta producció sigui un camí obert a noves possibilitats.

Figura D2.4.6 Oli d’oliva DO Garrigues. Foto DAAM c) Preu de l’aigua i costos de l’energia com a factor crític Elevar l’aigua 700 m té uns costos energètics molt elevats que incideixen directament en el preu de l’aigua. Tenint en compte, a més, les tensions estructurals que afecten als costos de l’energia i que n’albiren un sostingut increment, tot plegat defineix una perspectiva de dificultat. Actualment els preus de l’aigua són els següents: ETAPES VARIABLE FIX ct.€ / m3 €/ha/any Velles (I, II, III) 19.33 85 Noves (IV) 26.41 85 Taula D2.4.3 Preus de l’aigua al Garrigues Sud El preu de l’aigua desincentiva el seu ús i s’està observant com alguns regants, tot i tenir la disponibilitat, no reguen. Aquest factor, en opinió de la Comunitat de Regants podria provocar l’abandonament. Per aquesta raó s’estan realitzant estudis dirigits a la generació d’energia eòlica que compensi la despesa energètica necessària. És un fet paradoxal que, sent el paisatge del Garrigues Sud un paisatge ple de molins de vent i que aquests molins estiguin instal·lats en les terres dels

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 107

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural regants a qui proporcionen uns determinats guanys, tanmateix no es redirigeixen aquest guanys per dotar d’autonomia energètica al conjunt de la Comunitat de Regants. Algunes conclusions  El desenvolupament de la Comarca de les Garrigues, per raons econòmiques, socials i d’equilibri territorial, és un repte destacat per a les polítiques de desenvolupament rural. Es tracte d’un repte, tanmateix, complex i on el regadiu pot ser-ne una eina eficient.  Tanmateix el regadiu a l’àrea Garrigues Sud compta amb dificultats per desenvolupar els seus potencials. D’una banda l’elevat cost de l’aigua per raó de les elevades diferències de cotes entre la captació d’aigua i el reg. D’altra banda per la baixa dotació que no restringeix les alternatives productives. Fet que posa èmfasi en les tecnologies de reg eficient i reg deficitari.  Efectivament, la dependència d’una energia cada cop més cara és el factor més crític d’aquesta Comunitat de Regants

La gran dependència del cost de l’energia suggereix la necessitat que entre les infraestructures del regadiu es compti amb la producció d’energia renovable

 El fet que el regadiu al Garrigues Sud només modifiqui les productivitats dels cultius existents (ametller i olivera) juntament amb la baixa dotació d’aquest reg, fa que el salt en producció entre les hectàrees de secà i de regadiu sigui molt menor que en anteriors exemples de regadius recents, tot i així gens menyspreable. En concret el 2012 s’obtenia un coeficient multiplicador del 3,61, amb un interessant recorregut de millora amb el suport de la tecnologia i una gestió adequada (figura D2.4.7).  Al Garrigues Sud no s’ha produït, com en altres regadius –per raó probablement dels seus potencials més limitats- una entrada de capitals i know how provinent d’empreses consolidades amb capacitat de comercialització directa de la producció. Aquest fet també marca una clara diferencia amb altres regadius analitzats.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 108

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.4.7 Coeficient multiplicador regadiu/secà al Segrià Sud. Font: DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 109

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura D2.4.8 Diferents detalls de l’àrea Garrigues Sud on pot apreciar-se el contrast entre les zones que han fet l’opció a regadiu de suport i les que resten de secà. S’observa així mateix com la opció a regadiu de suport suposa doblar el marc de plantació. Fotos F. Reguant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 110

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC E IMPACTE SOCIOECONÒMIC DEL SEGARRA-GARRIGUES

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 111

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E1 – PLANTEJAMENT METODOLÒGIC Atenent a la vocació de l’estudi vers la valoració del retorn a la societat del projecte de posta en regadiu d’una àmplia àrea a través de la infraestructura del canal Segarra-Garrigues, aquest estudi haurà de contemplar la totalitat d’impactes, tant positius com negatius, tant des del punt de vista dels costos com dels guanys, és a dir, tots aquells que es deriven del projecte, ja siguin directes, indirectes, tangibles o intangibles. L’estudi ha de considerar: 1. Costos vinculats a la construcció i manteniment de la infraestructura 2. Impactes directes relatius a la producció agrícola, expressats en valor afegit diferencial entre la producció abans d’iniciar el regadiu i la prevista un cop aquest estigui implantat. 3. Impactes directes, mesurats també en valor afegit, per l’increment d’activitat vinculable al territori derivada de l’adquisició d’inputs i serveis per a l’agricultura 4. Efectes induïts d’impuls de noves activitats, sobretot al si de la cadena alimentària (ramaderia, industria, logística, transport, distribució, etc.,) juntament amb tots els inputs i serveis relatius a aquestes activitats emergents. Efectes que també es mesuraran en termes de increment de valor afegit vinculable al territori. 5. Impactes, amb guanys i costos, de caire mediambiental. Molt especialment pel que afecta a la defensa de la biodiversitat i al balanç en termes d’emissions de Gasos Efecte Hivernacle. 6. Altres efectes indirectes, tangibles i intangibles: proveïment d’aigua potable, paisatge, equilibri territorial, altres possibles usos del canal, etc. El subjecte de l’estudi és la societat catalana i de forma més específica la població de les comarques afectades. A aquest subjecte es remeten els impactes positius i negatius del projecte. Per aquesta raó l’estudi no aborda l’hipotètic retorn econòmic-financer de la inversió efectuada per l’Administració Pública a través bàsicament dels impostos i altres retorns generats per la nova activitat. De la mateixa manera que no considera la viabilitat econòmica pels diferents agents a partir dels acords establerts vers la gestió del canal. En aquest sentit, en relació a la gestió del canal, es parteix d’uns acords ja establerts com a dada fixa a incorporar a l’anàlisi. Al tractar-se d’un estudi de prospectiva s’articula forçosament a partir de diversos supòsits que van definint els models d’anàlisi. Es tracta sens dubte una simplificació de la realitat i, per suposat, totes les hipòtesis son discutibles. En qualsevol cas la robustesa del mètode la dona la raonabilitat dels supòsits, la comparació amb experiències o projectes amb similituds amb el que s’està analitzant, la referència, sempre que sigui possible, a estadístiques i dades objectives contrastades i la prudència estadística. Abast territorial Per definició, l’abast de l’estudi es refereix a la nova zona afectada pel regadiu Segarra- Garrigues (figura E1.1) que inclou àrees amb diferents dotacions de reg i també aquelles que per raons mediambientals no es podrà regar o el reg tindrà unes limitacions determinades. Tanmateix cal efectuar algunes precisions metodològiques:  L’anàlisi de produccions -a efectes de comparar secà i regadiu- i de demografia parteix de la unitat municipi. Aquest enfocament aporta una informació més amplia sobre la realitat

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 112

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

a estudiar, la qual va més enllà de l’àrea estricte posada en regadiu, ja que aquest influeix en la vida econòmica del seu entorn.  S’han descartat de l’àrea dels municipis Segarra-Garrigues aquells que estan afectats pel projecte de manera molt marginal a fi i efecte que, al incloure tot el municipi, no distorsionés els resultats reals. En concret els municipis que s’inclouen a l’estudi són els que seguidament es detallen a la Taula E1.1  Les comarques s’han dividit en dos grans grups correlacionats amb factors naturals diferenciats (edafo-climàtics i orogràfics bàsicament) que, juntament amb raons històriques de caire social i econòmic (infraestructures, comunicacions, mercats, etc.), han conformat una estructura productiva actual clarament diferent, Així la classificació que s’ha realitzat és la següent: o Comarques Nord: Noguera, Segarra, Urgell o Comarques Sud: Garrigues, Segrià COMARCA MUNICIPI

NOGUERA Artesa de Segre, Cubells, Foradada, Oliola, Preixens, Vilanova de l'Aguda,

Cervera, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Montornès de SEGARRA COMARQUES Segarra, Sanaüja, , Torrefeta i Florejacs, Els Plans de Sió NORD

Agramunt, Anglesola, Belianes, Ciutadilla, Maldà, Nalec, Ossó de Sió, URGELL Preixana, Puigverd d'Agramunt, Tàrrega, Tornabous, Verdú, Vilagrassa, Sant Martí de Riucorb

L’Albagés, L’Albi, Arbeca, Les Borges Blanques, Castelldans, Cervià de les Garrigues, El Cogul, GARRIGUES L’Espluga Calba, La Floresta, Granyena de les Garrigues, Juneda, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, Puiggròs; El Soleràs, Vinaixa COMARQUES SUD Albatàrrec, Alcanó, Alfés, Artesa de Lleida, Aspa, Aitona, La Granja d'Escarp, Llardecans, Montoliu de Lleida, Sarroca de Lleida, Seròs, SEGRIÀ Sudanell, Sunyer, Torrebesses

Taula E1.1 Municipis Àrea Segarra-Garrigues considerats a l’estudi

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 113

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E1.1 Delimitació territorial, amb detall municipal, de l’Àrea Segarra-Garrigues. Font DAAM- Infraestructures. Cat Model de distribució de nous cultius Per a l’avaluació dels potencials de futur del Sistema Segarra-Garrigues cal modelitzar una estructura productiva determinada. Per a la seva formulació s’ha constituït un Comitè d’Experts els quals han dissenyat dues propostes de “model de distribució de nous cultius”, (capítol E3): a) Model conservador.- Proposta especialment prudent tenint en compte les resistències al canvi que el projecte pot generar en diferents indrets b) Model transformador.- Es una opció més intensiva, dins dels límits del realisme. Ambdues propostes estan basades en l’experiència de regadius recents i tenint en compte els condicionants edafoclimàtics de l’àrea a regar, els condicionants tècnics de les dotacions de regadiu i amb les corresponents limitacions mediambientals. Les propostes s’han elaborat sota els criteris de simplicitat i prudència. Simplicitat, cercant cultius representatius sense entrar en supòsits complexes impossibles de verificar i que no aportarien més seguretat en la qualitat dels resultats. Prudència, de tal manera que s’ha evitat fer plantejaments que formessin més part d’un desig o d’una il·lusió que d’una dinàmica contrastada. No es contempla un model que maximitzi els potencials productius i la seva aportació en valor afegit. Existeixen dinàmiques reals (inèrcies, condicionats socials, demanda de proximitat, cost de les inversions, etc.) que descarten una opció basada en una planificació rigorosa des del punt de vista d’òptims. Escenaris de producció agrícola

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 114

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Per a l’apropament als resultats es consideren tres escenaris de producció agrícola, a més del propi escenari previ al regadiu o escenari zero. La definició d’aquests escenaris és la següent:  Escenari 0, situació de partida.- Valora la situació prèvia al regadiu a la zona afectada pel canal. Qualsevol resultat haurà de mesurar-se per diferencia respecte a aquesta realitat de partida.  Escenari 1, Nou regadiu en base a estadístiques oficials.- Valora de forma hipotètica els resultats de la implantació en regadiu mesurats d’acord amb els valors mitjans de les estadístiques oficials de rendiments productius dels darrers cinc anys de les comarques afectades a la zona nord i a la zona sud. Aquesta anàlisi, que és obligatòria des d’un punt de vista metodològic, tanmateix es considera que es basa amb unes dades que compten amb una certa inadequació a la realitat que es pretén analitzar. Efectivament les estadístiques oficials donen informació dels rendiments dels cultius, però es tracta de rendiments basats en mitjanes on s’hi recullen les àrees més marginals (encara que reals), cultius tradicionals que no han fet una aposta per la innovació competitiva i, sens dubte, amb un biaix a la baixa per prudència estadística. Com a estructura de cultius de l’escenari 1 s’utilitza el model conservador.  Escenari 2 i 3, Nou regadiu en base a explotacions modernes i regadiu eficient.- Per a cada model de distribució de cultius es defineix un escenari propi amb uns rendiments productius més reals d’acord amb les circumstàncies d’explotacions modernes i regadiu eficient. Efectivament, cara a analitzar els potencials dels nou regadius cal tenir en compte que la opció d’una explotació o una empresa agrària vers el regadiu suposa una inversió significativa i un major esperit emprenedor, sovint amb la gestió controlada o dirigida per empreses especialitzades. Les explotacions o empreses que incorporen de nou el regadiu solen implantar les tecnologies més avançades, tant des del punt de vista genètic com agronòmic, obtenint rendiments molt millorats. Tot i mantenint el criteri de prudència s’ha considerat, juntament amb el Comitè d’Experts, la necessitat de definir per als dos models (conservador i transformador) uns rendiments més ajustats a una explotació avançada des del punt de vista tecnològic i amb una gestió millorada: Els escenari són: o Escenari 2, basat en el model de distribució de nous cultius definit com a “Model conservador” o Escenari 3 basat en el model de distribució de nous cultius definit com a “Model transformador” Enfocaments de producció agrícola Dins de cada escenari es contemplaran diferents enfocaments en funció de la major o menor afectació pels condicionants mediambientals.  Enfocament A o base Aquest enfocament contempla les possibilitats de regadiu que teòricament li ofereixen, alhora, la concreció actual de dotacions d’aigua i les corresponents limitacions ambientals.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 115

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Així es contempla una primera zona de plena dotació 6500 m3/ha sense restriccions mediambientals. En aquesta zona també s’hi inclou la Xarxa Natura a 6.500 m3/ha de dotació condicionada per l’àguila quadribarrada, ja que es considera que a efectes productius aquest condicionant no és rellevant. Una segona zona fa referència a la Xarxa Natura que compta amb limitació de reg de 3.500 m3/ha i amb un destí específic per a cereals d’hivern. Una tercera zona amb dotació de suport 1.500 m3/ha amb una diferenciació entre una zona de reg sense més limitacions que les pròpies de la dotació d’aigua i els condicionants naturals i una altra també afectada com zona Xarxa Natura amb condicionants mediambientals afegits.  Enfocament B, Nou regadiu en base a explotacions modernes i regadiu eficient, incorporant regadiu a plena dotació a les zones ZEPA 3.500.- Valora els “Mapes de Cultius” predefinits però incorporant les zones ZEPA de dotació 3.500 com zones de regadiu a plena dotació. Es a dir, en aquest enfocament es realitza el supòsit segons el qual es modificaria l’actual limitació per a determinades zones ZEPA. Al analitzar aquest enfocament es pretén, alhora, valorar el cost de les limitacions mediambientals establertes. Cal precisar, tanmateix, que aquest enfocament segueix mantenint àmplies zones ZEPA en l’àrea Segarra-Garrigues ja que solament modifica la opció de regadiu a plena dotació per a determinades zones.  Enfocament C.- Exclusió total del reg a les zones Xarxa Natura No pot descartar-se un escenari en que una interpretació restrictiva dels condicionants mediambientals impedissin totalment regar a les zones Xarxa Natura. Es tracta d’una situació especialment radical i difícil de justificar econòmica i socialment però que ha estat defensada per determinats col·lectius. Aquest escenari suposaria que, d’un projecte amb 81.376 ha potencialment regables, més d’una tercera part (36 %) es reservaria per a raons mediambientals vinculades a la fauna salvatge. Opció especialment limitant i contradictòria tenint en compte, a més, que resta una gran superfície de secà a les comarques vinculades al projecte Segarra-Garrigues. Integració Escenaris - Enfocaments La figura E1.2 resumeix els diferents enfocaments en funció de les dotacions i possibilitats de regadiu.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 116

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E1.2 Comparació de la distribució de superfícies per dotacions dels diferents enfocaments. Font DAAM L’enfocament A o base contempla el regadiu a plena dotació en el 43,94 % de la superfície, n’exclou de regadiu el 15,64 %, el regadiu a 3500 per a cereals d’hivern o equivalents ocupa el 16,75 % de la superfície, el regadiu de suport 1500 sense altres restriccions el 19,83 % i el regadiu de suport amb restriccions mediambientals el 3,84 %. L’enfocament B amplia la zona de regadiu a plena dotació fins al 60,69 % de la superfície total i eliminant la zona de regadiu a 3.500. Per contra l’enfocament C amplia la zona exclosa de regadiu a totes les zones Xarxa Natura16a excepció de la zona amb dotació 6.500 m3/ha/any

Els escenaris definits a l’estudi es refereixen a l’estructura de conreus (conservadora o transformadora) definida. Els enfocaments es defineixen d’acord amb les majors o menors restriccions mediambientals

El resum integrat d’escenaris i enfocaments es detalla tot seguit a la taula E1.2 ENFOCAMENTS ESCENARIS Base Tot reg XN No reg XN

0 – Abans de regar 0

1- Regadiu estadístiques DAAM 1

2- Regadiu eficient model conservador 2A 2B 2C

3- Regadiu eficient model transformador 3A 3B 3C Taula E1.2 Estructura d’escenaris i enfocaments

16 No es considera de forma separada el regadiu 6.500 en Xarxa Natura a l’entendre que els condicionants mediambientals per aquest tipus de zona no han de ser restrictius a efectes de producció.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 117

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Pel conjunt d’escenaris s’utilitzen com a preus la mitjana dels preus percebuts agraris publicats pel DAAM amb les precisions exposades en el capítol D2. Els preus son els mateixos per a tots els escenaris ja que l’objectiu no és una anàlisi conjuntural sinó mesurar les diferencies de potencials productius partint d’unes condicions homogènies. Pel que fa a l’evolució temporal del procés d’implantació del regadiu es considera de forma simplificada, pel conjunt dels escenaris, un cronograma de implantació lineal del regadiu fins al 2030 en que es completaria la seva implantació.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 118

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E2 – LA INVERSIÓ I EL SEU FINANÇAMENT

E2.1 - COST I FINANÇAMENT DE LA INVERSIÓ PÚBLICA Les infraestructures vinculades al projecte Segarra-Garrigues tenen bàsicament tres components: en primer lloc, la xarxa bàsica de regulació i transport que inclou embassaments i canal principal, en segon lloc la xarxa de distribució fins a l’hidrant a peu de finca o de grup de finques i, també, les obres precises de concentració parcel·lària i, en tercer lloc, les infraestructures dins de l’explotació amb les corresponents instal·lacions de reg dins de parcel.la, instal·lacions que, tal com s’ha exposat, poden ser molt diverses. Les dues primeres parts són d’inversió pública i la tercera d’inversió privada. Es fa referència aquí a la inversió pública.

El cost previst del Sistema Segarra-Garrigues és de 1.368,74 milions d’euros

El cost previst pel conjunt de la inversió pública es de 1.368,74 M€, tanmateix cal tenir en compte que el projecte està encara en fase de construcció i, per tant, sotmès a diferents imprevistos que podrien modificar les dades aquí expressades. En qualsevol cas es parteix de la informació de pressupost com a dada més sòlida coneguda en aquests moments per valorar el cost de la inversió. Quan el seu finançament el projecte se separa en dues parts: A) Xarxa bàsica de regulació i transport  Obres a realitzar o Estació d’impulsió o Canal principal o Embassament de l’Albagés  Cost total : 444.75 M€ (iva exclòs)  Execució de les obres a càrrec del Govern Central  Finançament o 50% Estat o 50% Regants. Aquesta part es pagarà dins de la tarifa de l’aigua.

B) Xarxa de distribució i concentració parcel·lària  Obres a realitzar o Xarxa Primària (del canal a les basses de distribució amb els bombaments corresponents) o Xarxa Secundària (de les bases de distribució als hidrants col·lectius) o Xarxa Terciària (dels hidrants col·lectius a la parcel.la)  Altres actuacions

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 119

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

o Concentració parcel·lària o Xarxa de camins rurals  Cost total: 923,74 M€ (iva exclòs)  Execució de les obres a càrrec de la Generalitat de Catalunya  Finançament o Xarxa de distribució de regadiu amb dotació plena (regadiu de transformació) . 70 % Generalitat . 30 % Regants. Aquesta part es pagarà al moment en que s’usi l’aigua o Xarxa de distribució de regadiu amb dotació limitada (regadiu de suport) . 85 % Generalitat . 15 % Regants. Aquesta part es pagarà al moment en que arribi l’aigua a la parcel.la. o Altres actuacions . 100 % Generalitat D’acord amb la llei 10/2011 de 29 de novembre (llei òmnibus), l’aportació dels regants es pot realitzar mitjançant l’execució, directament a càrrec dels regants, d’una part de les obres de la xarxa terciària. En resum

COST I FINANÇAMENT INVERSIÓ PÚBLICA SEGARRA-GARRIGUES FINANÇAMENT ACTUACIÓ TOTAL17 ESTAT GENERALITAT REGANTS M€ Xarxa bàsica de regulació i transport 50% 50% 444,75 Xarxa de distribució reg transformació 70% 30% Xarxa de distribució reg de suport 85% 15% 923,74 Concentració parcel·laria i camins rurals 100% 0 TOTAL 1.368,74 Taula E2.1.1 Distribució del finançament de les infraestructures públiques del Segarra-Garrigues. Font: DAAM

Els regants assumeixen el cost del 50 % de la xarxa bàsica, el 30 % de la xarxa de distribució del reg de transformació, el 15 % de la xarxa de distribució del reg de suport i cap cost pel que fa a la concentració parcel·lària

17 Les dades són amb IVA exclòs

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 120

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E2.2 - EL COST ADDICIONAL DE REGAR El preu del dret a l’ús de l’aigua és crític per a definir la viabilitat d’un sistema de reg. Lògicament el cost que assumeix el regant haurà de compensar-se amb uns guanys iguals o superiors de la producció agrícola derivats de l’opció regadiu. Per la mateixa raó de criticitat, el preu del dret de l’ús de l’aigua és també un dels temes més controvertits. En aquest estudi, però, s’obvia l’intens debat que ha suscitat la fixació del preu de l’aigua i es centra directament al resultat final d’aquest. En termes generals el cost addicional per regar per part de l’agricultor es pot dividir en quatre grans blocs: 1. Part a finançar pel regant de les grans infraestructures públiques i propietat de l’administració. Aquest cost s’inclou en el preu del dret de l’ús de l’aigua 2. Xarxa de distribució del regadiu. A efectes operatius anomenat cost de connexió 3. Instal·lació del reg a l’interior de la finca o cost d’instal·lació 4. Cost del dret de l’ús de l’aigua que inclou el conjunt de despeses d’explotació de la xarxa de regadiu i la part a finançar pel regant de de les infraestructures públiques. Els costos de l’aigua del sistema Segarra-Garrigues tenen els mateixos components que s’han indicat amb caràcter general, però té la singularitat que la xarxa de distribució d’aquest regadiu es construeix i s’explota amb un règim de concessió a través de Aigües Segarra – Garrigues SA (ASG) i que el Canal Principal i l’Embasament de l’Albagés el construeix i l’explota la Administració Central. En el moment actual encara no s’han finalitzat les obres, això no obstant, el risc d’una diferència de costos queda fora de la responsabilitat del regant a qui se li ha establert uns preus considerats definitius, amb les corresponents clàusules de revisió interna. Fases d’incorporació al Sistema Segarra-Garrigues a. Adhesió.- La primera fase és la d’adhesió al reg. L’adhesió és la declaració de la intenció de voler regar en el seu moment. En aquesta fase el futur regant manifesta per escrit quin pla de regadiu té previst portar a terme en les finques que integren la seva explotació. En aquesta fase no s’ha de pagar res. b. Connexió.- La segona fase és la de arribada de l’aigua a peu de finca. Quant l’aigua arriba a peu de finca és quan l’empresari agrari, per les finques per les quals ha subscrit l’adhesió, ha de fer efectiu a ASG el cost de de conexió en el termini de 60 dies des de l’expedició de la factura i d’acord amb els barems fixats. Cal tenir present que en aquesta fase de la integració al reg l’empresari agrari no ha de fer front als imports de la tarifa binòmica fins que no comenci a regar. c. Consum.- La tercera fase és la del contracte de subministrament que s’inicia quant el regant inicia efectivament el reg i, per tant, el consum d’aigua. A partir d’aquest moment ha de començar a pagar la quota fixa de la tarifa binòmia amb l’import que correspongui a l’any que comença a regar i la quota variable en funció del consum d’aigua. El cost de connexió El cost de connexió s’ha establert per un import fix i diferent segons es tracti de reg a plena dotació (6.500 m3/ha/any) o reg de suport (1.500 o 3.500 m3/ha/any):  Reg a plena dotació: 3.100 €/ha + IVA (3.751 €/ha)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 121

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Reg de suport: 1.550 €/ha + IVA (1.875.50 €/ha) A partir de l’aplicació de la llei òmnibus aquest cost pot tenir una rebaixa significativa (orientativament el 20% de menys cost) Aquests costos poden tenir recàrrecs en cas d’endarreriments en l’adopció del regadiu. La xarxa de distribució del regadiu és una inversió amb una vida útil situada en el molt llarg termini. Prenent una opció moderada i aplicant una amortització lineal a 30 anys, s’obté la següent repercussió anual per ha de l’amortització d’aquest cost de connexió:  Reg a plena dotació: 125 €/ha/any  Reg de suport: 62,5 €/ha/any

El cost d’instal·lació El cost d’instal·lació del regadiu a l’interior de la finca dependrà del tipus de regadiu que es desitgi instal·lar (per goteig, per aspersió, etc.). Amb caire orientatiu es considerarà un cost mitjà amb IVA inclòs de 4.000 €/ha. L’amortització d’aquesta inversió de mitjana, atès que existeixen diferents elements, s’estima per una durada de 15 anys, de tal manera que la seva repercussió anual per hectàrea és la següent:  Reg a plena dotació: 267 €/ha/any  Reg de suport: 267 €/ha/any

El preu del dret a l’ús de l’aigua en el Sistema Segarra – Garrigues Tipus de tarifa Per al Segarra-Garrigues el preu del dret de l’ús de l’aigua s’ha establert a través d’una tarifa binòmia. La fixació d’aquest tipus de tarifa, respon a la realitat de les infraestructures de regadiu on hi ha sempre una part fixa que correspon a les despeses de manteniment i conservació de la pròpia infraestructura, i una part variable en funció de l’aigua servida o subministrada. És en aquest sentit que amb major propietat s’ha de fer referència al preu del dret a l’ús de l’aigua que no pas del preu de l’aigua. Aquest tipus de tarifa recull en part el principi que estableix la Directiva Marc de L’aigua (DMA) ja que el que més consumeix paga més i alhora s’ajusta més a la realitat de les despeses ja que moltes d’elles són independents del consum que es realitzi. A més, en el cas del Segarra-Garrigues, hi ha tres tipologies de reg segons que la dotació d’aigua sigui de 1.500, 3.500 i 6.500 m³/ha i any. La tarifa binòmia permet ajustar millor el preu a aquesta realitat diferenciada i complexa. Justificació del preu del dret a l’ús de l’aigua En el Sistema Segarra-Garrigues l’estructura de costos es desglossa en els elements següents: 1. Costos de manteniment i explotació de la xarxa de distribució, on s’inclouen totes les despeses necessàries per la gestió, explotació i manteniment de les xarxes de reg. Concretat a través del contracte d’ASG amb la Generalitat de Catalunya.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 122

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

2. Costos de manteniment i explotació dels elements de transport principals del sistema (elevació de Rialb, canal principal i presa d’Albagés). Repercussió de l’activitat d’ACUAES. 3. Rescabalament del 50% de la inversió en la infraestructura del canal i de la presa d’Albagés, que finança inicialment la Generalitat de Catalunya d’acord amb els termes del Conveni d’octubre de 2006. 4. Cànon de regulació de Rialb que la CHE aplica a tots els usuaris de l’embassament esmentat. 5. Tarifa de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues, per finançar els costos de gestió de la Comunitat de Regants. Concreció del preu del dret a l’ús de l’aigua 6. La tarifa conté una doble opció: 1. La opció 1 amb una part fixa diferenciada segons la dotació de reg i una part variable comuna. 2. La opció 2 amb una part fixa i una part variable única (Taula E2.2.1) 7. La part fixa de la tarifa s’actualitzarà anualment segons l’evolució de l’IPC. Aquest import no inclou l’IVA. 8. La part variable s’actualitzarà anualment segons l’evolució de l’IPC i del preu de l’energia. Aquest import no inclou l’IVA.

El cost de l’aigua és el factor més crític per a la viabilitat econòmica del Sistema Segarra – Garrigues. Dins d’aquest cost el de l’energia és el més important.

9. Tots els regants que van signar el conveni d’adhesió amb anterioritat al 31 de desembre de 2012, gaudiran d’unes bonificacions respecte de la part fixa de la tarifa binòmia del 75% en el primer any, 50% en el segon any i 25% en el tercer any. 10. La part fixa de la tarifa binòmia es comença a pagar a partir del moment en que el regant signa el contracte de subministrament amb ASG, es a dir a partir de que el regant està en disposició de regar.

Dotació Tarifa Aigua de reg, opció 1 Fixa Variable DS (dotació de suport: 1500 m³/ha·any) 87,47 €/ha 0,0996 €/m³ DH (dotació de suport: 3500 m³/ha·any) 97,76 €/ha 0,0996 €/m³ DT (dotació de transformació: 6500 m³/ha·any) 113,19 €/ha 0,0996 €/m³ Aigua de reg, opció 2 DS / DH/ DT 186,25 €/ha 0,083 €/m³ Subministrament per a granges Granges 102,90 €/comptador 0,2905 €/m³ Taula E2.2.1 – Tarifa 2013 (IVA no inclòs). Font DAAM

Notes (i) Actualitzacions futures: a. Part fixa: En funció de la variació de l’IPC. b. Part variable: En funció de la variació de l’IPC i de l’evolució del preu de l’energia.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 123

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

(ii) Cada any es pot canviar de tarifa sempre que es comuniqui a la Comunitat General de Regants del Segarra – Garrigues entre els dies 1 de gener i 28 de febrer (excepcionalment per al 2013, el termini es va acabar el dia 31/05/13).

Comparació amb altres regadius (dades 2013)

Preu Dotació Preu Fix Cost Comunitat de regants Variable m3/ha/any €/ha/any ha/any €/m3

Segarra-Garrigues opció 1 - 1500 1.500,00 87,47 0,0996 236,87 Segarra-Garrigues opció 1 - 3500 3.500,00 97,67 0,0996 446,27 Segarra-Garrigues opció 1 – 6.500 6.500,00 113,19 0,0996 760,59 Segarra-Garrigues opció 2 - 1.500 1.500,00 186.25 0,083 310,75 Segarra-Garrigues opció 2 – 3.500 3.500 186.25 0,083 476,75 Segarra-Garrigues opció 2 – 6.500 6.500 186.25 0,083 725,75 Torres de Segre-Carrassumada 6.500 180,00 0,0380 427,00 Segrià Sud 2.000 74,00 0,1450 364,00 Algerri-Balaguer 6.000 36,00 0,0361 252,60 Garrigues Sud (etapes velles) 1.300 85,00 0,1933 336,29 Garrigues Sud (etapes noves) 1.300 85,00 0,2641 428,33 Terra Alta (Z. Oriental) 2.000 70,00 0,1900 450,00 Canal d’Urgell 9.500 143,00 0 143,00 Canal de Pinyana 10.000 92,00 0 92 Taula E2.2.2 – Preus de l’aigua a diferents Comunitats de Regants.18 Font Comunitats de Regants

18 En els regs a tesa no es contempla el cost del servei del regant, figura que no es necessita en el reg a pressió. En els regadius històrics els costos tenen algunes diferencies, els valors que s’indiquen son mitjanes. En alguns regadius històrics caldria afegir algunes despeses de manteniment que acaben liquidant-se a través de derrames anyals

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 124

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E3 – MODEL DE DISTRIBUCIÓ DE NOUS CULTIUS

E3.1 – SELECCIÓ D’OPCIONS PRODUCTIVES Per concretar el model d’opcions productives s’ha partit del disseny efectuat pel Comitè d’Experts considerant diferents criteris detallats a continuació: 1.- Diferenciació entre comarques Nord i comarques Sud segons argumentació ja exposada. 2.- S’han classificat alguns dels cultius dins grups més amplis. Aquesta opció s’ha considerat més factible que subdividir-ho amb diferents espècies ja que establir les diferents superfícies seria una tasca excessiva que no aportaria millor informació als efectes de l’anàlisi. Al si de cada grup de cultius s’ha escollit un o dos d’ells com a representatius i en base a la informació d’aquests cultius s’han establert els càlculs. Les opcions proposades es concreten en els següents grups: . Doble cultiu.- El regadiu ofereix la possibilitat de realitzar dos cultius extensius a l’any. Dins de les diferents possibilitats de doble cultiu, a efectes de càlcul, es considerarà la opció ordi + blat de moro . Farratges.- Es considera principalment l’alfals, però també hi ha altres farratgeres que seran presents en el mosaic de cultius del Segarra-Garrigues. A efectes de càlcul es considerarà només l’alfals com a més representatiu. . Cereals d’hivern.- Es considera que dins aquest grup els cultius amb més importància seran el blat i l’ordi. Es considera que per raó de rotació de cultius i limitacions en les dotacions d’aigua serà una opció productiva al Segarra-Garrigues . Oleaginoses.- en aquest grup es considera gira-sol i colza. Segurament el gira-sol com ja s’observa actualment ocuparà més superfícies amb dotació complerta i la colza serà en dotacions més baixes. . Ametller i Olivera.- no es distingeix d’inici si són plantacions tradicionals, semi- intensives o superintensives, tanmateix al llarg dels diferents escenaris es concreten algunes opcions. . Fruita llavor i fruita d’ós.- S’ha considerat més interessant agrupar-ho en dos grups. A efectes de càlcul en la fruita de llavor es considerarà poma i pera i en fruita d’ós es considerarà préssec i nectarina. . Horta intensiva i horta extensiva.- S’han agrupat en aquests dos grups les diferents espècies que trobarem d’hortícoles en el Segarra-Garrigues. Els cultius d’horta al tenir cicles productius tant curts, es faran rotacions d’hortícoles dins de la mateixa superfície de diferents espècies. El que si que s’ha considerat important és distingir entre la intensiva i l’extensiva. A efectes de càlcul i per raons de simplificació sense que aquesta simplificació afecti significativament al resultats s’ha escollit el tomàquet com a cultiu d’horta intensiva i la ceba i la patata a l’extensiva. 3.- S’han definit, tal com s’ha exposat, dos models de distribució de cultius:  Model Conservador: taules E3.1.1 i E3.1.2, figura E3.1.1  Model Transformador: taules E3.1.3 i E3.1.4, figura E3.1.2

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 125

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

a) Model conservador

XARXA NATURA XARXA 6500 1500 CULTIU 3500 NATURA NORD SUD NORD SUD NORD SUD NORD PANÍS 35 10 DOBLE CULTIU 9 5 FARRATGES 25 13 5 CEREALS D'HIVERN 10 5 85 80 65 5 PÈSOL PROTEAGINOS 1 1 5 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 4 4 5 AMETLLER 20 5 10 25 40* OLIVERA 8 15 5 65 60* VINYA 1 1 20 5 FRUITA LLAVOR 10 3 FRUITA D'ÒS 25 HORTA INTENSIVA 2 2 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 3 3 100 100 100 100 100 100 100 *XARXA NATURA 1500 només es podrà regar a suport a l’arbrat, per aquest motiu s’ha considerat tot el percentatge de distribució pels cultius llenyosos olivera i ametller. Taula E3.1.1.- Model conservador de distribució de nous cultius expressat en % de superfície.Font: CEx Superfície XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA TOTAL CULTIU 1500 NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD PANÍS 6.235,6 1.793,9 8.029,5 DOBLE CULTIU 1.603,4 897,0 2.500,4 FARRATGES 4.454,0 2.332,1 448,5 7.234,5 CEREALS D'HIVERN 1.781,6 897,0 7.623,7 3.728,0 2.544,1 611,3 17.185,6 PÈSOL PROTEAGINOS 178,2 179,4 448,5 806,0 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 712,6 717,6 448,5 1.878,7 AMETLLER 3.587,8 233,0 391,4 3.056,3 1.248,8 8.517,3 OLIVERA 1.435,1 699,0 195,7 7.946,3 1.873,2 12.149,3 VINYA 178,2 179,4 782,8 611,3 1.751,6 FRUITA LLAVOR 1.781,6 538,2 2.319,8 FRUITA D'ÒS 4.484,8 4.484,8 HORTA INTENSIVA 356,3 358,8 715,1 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 534,5 538,2 1.072,7 17.816,0 17.939,0 8.969,0 4.660,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0 Taula E3.1.2.- Model conservador de distribució de nous cultius expressat en hectàrees. Font: CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 126

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E3.1.1 Estructura dels conreus al model conservador en l’enfocament base (2A) Font: CEx b) Model transformador

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD SUD NORD SUD NORD SUD NORD PANÍS 25,0 10,0 DOBLE CULTIU 10,0 FARRATGES 10,0 5,0 CEREALS D'HIVERN 10,0 85,0 80,0 15,0 PÈSOL PROTEAGINOS 5,0 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 5,0 AMETLLER 5,0 20,0 5,0 30,0 30,0 40,0 OLIVERA 5,0 14,0 15,0 35,0 65,0 60,0 VINYA 1,0 20,0 5,0 FRUITA LLAVOR 15,0 15,0 FRUITA D'ÒS 25,0 HORTA INTENSIVA 5,0 5,0 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 15,0 10,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Taula E3.1.3.- Model transformador distribució de nous cultius expressat en % de superfície. Font:CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 127

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Superfície XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA TOTAL CULTIU 1500 NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD PANÍS 4.454,0 1.793,9 6.247,9 DOBLE CULTIU 1.781,6 1.781,6 FARRATGES 1.781,6 448,5 2.230,1 CEREALS D'HIVERN 1.781,6 7.623,7 3.728,0 587,1 13.720,4 PÈSOL PROTEAGINOS 448,5 448,5 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 448,5 448,5 AMETLLER 890,8 3.587,8 233,0 1.174,2 3.667,5 1.248,8 10.802,1 OLIVERA 890,8 2.511,5 699,0 1.369,9 7.946,3 1.873,2 15.290,6 VINYA 179,4 782,8 611,3 1.573,4 FRUITA LLAVOR 2.672,4 2.690,9 5.363,3 FRUITA D'ÒS 4.484,8 4.484,8 HORTA INTENSIVA 890,8 897,0 1.787,8 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 2.672,4 1.793,9 4.466,3 17.816,0 17.939,0 8.969,0 4.660,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0 Taula E3.1.4.- Model transformador de distribució de nous cultius expressat en hectàrees. Font: CEx

Figura E3.1.2 Estructura dels conreus al model transformador en l’enfocament base (3A). Font: CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 128

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Per a una millor comprensió de les diferents propostes d’estructura productiva segons escenaris i enfocaments a continuació es detallen aquestes de forma iconogràfica (figures E3.1.3, E3.1.4 i E3.1.5).

Figura E3.1.3 Estructura productiva Conservadora Escenari 2A. Font CEx

Figura E3.1.4 Estructura productiva Transformadora Escenari 3A. Font CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 129

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E3.1.4 Estructura productiva Transformadora Escenari 3B. Font CEx La diferència entre l’escenari 3A i 3B (a l’igual que entre l’escenari 2A i 2B) es refereix a la incorporació a reg 6.500 m3/ha/any sense restriccions a l’àrea ZEPA amb dotació 3.500 m3/ha/any i regadiu restringit a cereals d’hivern. Al incorporar les noves àrees de regadiu a plena dotació s’adjudiquen a aquestes terres, de forma proporcional, els mateixos cultius de les àrees amb regadiu a plena dotació sense restriccions mediaoambientals.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 130

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E3.2 – ANÀLISI DE VIABILITAT ECONÒMICA DE LES OPCIONS La viabilitat econòmica de les opcions és condició “sine qua non” per incloure-la en l’anàlisi. Es a dir, és una condició necessària obvia, ja que si el conreu no és viable econòmicament no té sentit considerar-lo, doncs no es cultivarà. Però un cop garantida la viabilitat el que és motiu d’estudi es bàsicament el valor afegit que aporta al territori, considerat aquest en termes amplis. Un estudi rigorós sobre la viabilitat dels conreus requeriria una actuació que depassa l’abast d’aquest estudi, per aquesta raó l’estudi es limita a assenyalar els múltiples criteris a tenir en compte per a una avaluació de viabilitat i a oferir una opinió orientativa. Tot i així s’efectua un apropament detallat pel que fa als cereals d’hivern en tant que són conreus exclusius en les ZEPA amb dotacions 3.500 m3/ha /any i existeixen seriosos dubtes sobre la seva viabilitat en regadiu com conreu únic anyal. Sobre les fonts per a la informació de costos 1. Estudis de costos sobre camps experimentals.- Hi ha diferents estudis sobre costos de producte en base a experimentacions en camp. Son estudis, alguns d’ells d’una gran qualitat tècnica, però precisament, pel seu caire experimental sobre superfícies reduïdes, sovint tenen tendència a sobrecarregar els costos. Generalment aquests estudis no van més enllà del Marge Brut sense considerar despeses generals, costos de ma d’obra familiar ni costos d’oportunitat. 2. Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC).- La millor informació de costos és la que prové de comptabilitats analítiques reals. En aquesta direcció la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC), tot i un seguit de limitacions importants, ofereix una informació d’interès. La XCAC forma part del sistema estadístic de seguiment de les explotacions de la Unió Europea RICA/FDAN19. La XCAC es nodreix de la informació de la comptabilitat financera i analítica provinent d’una mostra aproximada de 650 explotacions. Entre altres dades la XCAC informa del compte d’explotació per producte. En l’opinió de l’equip de redacció de l’estudi aquesta es una bona informació sobre l’estructura de costos dels diferents productes agraris però no tant sobre els marges nets de cada producte. Es una informació que es basa en comptabilitats reals i una metodologia adequada. Tanmateix existeixen dificultats per obtenir uns resultats precisos. D’una banda, per la pròpia complexitat de realitzar una adequada distribució de costos generals i compartits, però, d’altra banda, per mancances en la gestió de la informació per part de les explotacions o, també, per possibles ocultacions de dades. Alhora, per alguns productes la mostra és excessivament reduïda. Criteris a tenir en compte en una anàlisi de viabilitat dels cultius Per avaluar la viabilitat de cada cultiu seleccionat cal tenir en compte un seguit de consideracions: a. Preu de l’aigua i de l’energia.- Tot seguit s’exposen un seguit de factors que afecten a la viabilitat dels cultius. Però, sens dubte té la màxima rellevància el cost de l’aigua i de l’energia (principal component del cost de l’aigua). Aquest aspecte en el cas del Segarra- Garrigues és totalment crític. La xarxa de reg precisa, en diferents punts, elevar

19 Réseau d’Information comptable agricole (RICA) o Farm Accountancy Data Network (FADN)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 131

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

importants cabals d’aigua, fet que converteix el projecte en fortament depenent de l’energia i, per tant, del seu preu. b. Factors conjunturals d’oferta i demanda.- El caire més o menys perible de la producció agrària, la vulnerabilitat de la producció per raons climàtiques o sanitàries i el fet que la demanda sigui fortament inelàstica, al tractar-se d’un producte de primera necessitat, fa que la volatilitat dels preus agraris sigui alta. Lògicament els preus condicionen la viabilitat de les produccions i el fet que aquests tinguin una alta variabilitat afegeix riscos i exigeix un seguiment rigorós de la conjuntura a fi d’optar per unes produccions o altres, tot i que en aquest cas el plantejament i els riscos son ben diversos en cultius herbacis o en llenyosos. Els cultius herbacis amb cicles productius curts poden ser substituïts amb certa facilitat, però això no és així en cultius llenyosos que tenen un cicle productiu molt allargat en el temps i amb clares barreres de sortida pels considerables costos del immobilitzat o actiu biològic viu que es l’arbre o arbust. c. Factors estructurals d’oferta i demanda Més enllà dels moviments conjunturals de preus, vinculats a desajustos igualment conjunturals d’oferta – demanda, alguns desajustos dels mercats provenen de tensions que arrelen en la disponibilitat de recursos. Al capítol B1 se’n ha fet esment i s’han evidenciat els reptes decisius als que s’enfronta la societat actual en termes globals: escassedat progressiva de combustibles fòssils i recursos naturals, disfuncions en el proveïment d’aliments, condicionants mediambientals i canvi climàtic. Tot plegat ens apropa a un escenari amb més tensions, que en el cas de l’agricultura s’expressen en una tendència a llarg termini vers preus més alts. En aquest context conreus que podrien tenir dificultats en la seva viabilitat en una situació de mercats equilibrats guanyen rendibilitat per raó d’uns preus marcats pels desajustos estructurals dels mercats. Aquest és el cas sobretot dels cereals des de fa alguns anys, però amb un efecte arrossegador sobre altres cultius. d. Posicionament temporal de l’oferta.- El producte fresc sempre sol tenir una demanda i una valoració econòmica superior per raons qualitatives. Aquest fet s’accentua, però, en els productes més peribles, normalment d’horta o fruita fresca. En aquest cas el disposar d’unes condicions naturals o tecnològiques capaces de produir en moments de baixa oferta pot generar guanys extraordinaris al poder obtenir preus més elevats en els mercats. Per tant, la possibilitat o no de disposar d’un bon posicionament temporal de l’oferta pot determinar la major o menor rendibilitat d’un cultiu. e. Valor afegit versus rendibilitat de la inversió Es evident que no tenen perquè coincidir alts valors afegits d’una opció productiva amb altes rendibilitats. Per posar un exemple explicatiu encara que irreal pel que fa al Sistema Segarra-Garrigues, en termes de rendibilitat sobre el capital invertit podria ser més rendible una plantació de pollancres que exigís unes poques hores anyals de treballs agrícoles que la mateixa superfície dedicada a l’horticultura donant ocupació a un nombre significatiu de treballadors. En el primer cas buscaríem la rendibilitat sobre la inversió mentre que en el segon, sense renunciar a la viabilitat de l’explotació obtindríem una producció agrícola molt més important d’un producte bàsic com son els aliments, amb un valor social inestimable expressat en ocupació agrícola. f. Condicionants naturals.- Els condicionants naturals, entre ells l’aridesa, determinen rendiments diferenciats que posen en dificultat o impossibiliten moltes opcions

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 132

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

productives. De fet, no existeixen terrenys de secà o de regadiu, però sí que existeixen conreus amb més o menys necessitats hídriques. Per aquesta raó a les terres semiàrides de les comarques afectades pel Sistema Segarra-Garrigues hi ha molts conreus que en condicions de secà són inviables. En aquest sentit, sovint es parla de conreus de secà i conreus de regadiu, no cal dir que els conreus de secà son molts menys que els de regadiu, ja que, tal com s’ha esmentat, una de les avantatges del regadiu és l’ampliació de les alternatives productives. g. Condicionants de gestió.- Cada empresa és diferent, les formes de gestió, la dimensió i, per tant, l’escala i altres factors interns a l’empresa modificaran substancialment els comptes d’explotació de cada empresa. Així, mentre que els preus dels productes els determina el mercat, en canvi els costos depenen en bona part dels diferents condicionants interns i, per tant, són diferents per cada empresa. Per aquesta raó un apropament a la viabilitat de les explotacions o d’un producte concret cal fer-lo des d’una àmplia base representativa d’unitats productives. h. Recursos financers com a condicionant de viabilitat En general els cultius que aporten més valor afegit son també aquells que tenen més exigències financeres que, en alguns cassos, seran inassolibles per l’explotació. D’aquí la importància d’articular vies adequades de finançament davant dels reptes vers la transformació en regadiu i transformació tecnològica en general. i. Oferta compartida secà – regadiu, el cas de l’ametller i de l’olivera.- Hi ha cultius que tradicionalment comparteixen el secà i el regadiu. Un exemple són els cereals d’hivern els quals, tanmateix, tenen un factor multiplicador secà-regadiu reduït. Però d’altres cultius típicament de secà son capaços de multiplicar d’una manera extraordinària els seus rendiments a regadiu. Efectivament, en les darreres dècades alguns cultius tradicionalment de secà estan trobant una gran competència des del mateix cultiu en situacions de regadiu. Aquest és el cas de l’ametller i de l’olivera, els quals a regadiu estan obtenint guanys clarament extraordinaris.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 133

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E3.2.1 Formació de preus en terres amb rendiments diferenciats. Font: F.Reguant Per a la comprensió d’aquest fet cal recordar la teoria econòmica de la ma de David Ricardo. La figura E3.2.1 mostra un exemple teòric amb una determinada corba de demanda D i la realitat de dues corbes d’oferta S1 i S2 corresponents a dos tipus de terrenys de conreu que per causes naturals tenen rendiments diferenciats. En condicions de producció amb rendiments diferenciats la demanda es cobreix des dels oferents més competitius als menys competitius fins a cobrir tota la demanda. Pel que fa al preu, aquest el fixa l’oferta menys competitiva sempre que sigui necessària per cobrir la demanda (opció A). Però si tota la demanda la pot cobrir l’oferent més competitiu (opció B) en aquest cas el preu el fixa aquest i deixa fora del mercat la oferta menys competitiva. En la opció A el preu queda fixat en Pa, preu que s’equipara als costos de l’oferent menys competitiu i aporta un marge extraordinari Pa-Pb al oferent més competitiu. Aquesta es la situació en que es troben els mercats de l’ametlla i l’olivera. La demanda global d’ametlla i d’oli d’oliva encara precisa de la demanda dels cultius de secà, però amb una competència creixent per part dels cultius de regadiu del mateix cultiu. Per aquesta raó els conreus de secà d’olivera i ametller es troben en una situació cada cop més precària, mentre que l’olivera i l’ametller de regadiu estan obtenint guanys extraordinaris.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 134

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E3.2.2 L’ametller de regadiu pot obtenir guanys extraordinaris. Foto M. Sisquella Es possible que en un escenari més tens des d’un punt de vista agrícola els conreus típicament de secà es retirin novament a on tenen una posició exclusiva. Tanmateix aquest fenomen si es produeix no serà immediat i, per tant, avui per avui l’ametller i olivera intensiva o hiperintensiva son opcions que obtenen guanys extraordinaris. j. Tecnologia de conreu diferent a regadiu.- Al incorporar un cultiu al regadiu es possibiliten altres tècniques de conreu més eficients. Es, per exemple, el cas de l’ametller o l’olivera superintensiva que, amb uns marcs de plantació específics, la recol·lecció es realitza amb la maquinària de veremar, fet que comporta uns costos extraordinàriament més baixos. k. Economies d’escala de la opció regadiu.- Els increments de producció que propicia el regadiu no tenen una repercussió proporcional en els costos variables, ans al contrari els estalvis via economies d’escala son molt importants. Per exemple, existeix un increment no proporcional dels inputs i els costos de ma d’obra i mecanització de molts dels treballs agrícoles, alguns dels costos son pràcticament idèntics independentment de la producció o, si més no, es produeixen estalvis importants per unitat de producte. l. Consums d’aigua diferenciats.- A efectes de l’estudi es parla de determinats consums d’aigua estàndard. Tot i així la realitat és molt més diversa. En primer lloc, la major o menor pluviometria, diferent d’un any a l’altre, pot modificar les necessitats de regadiu, fet que exigeix partir sempre de mitjanes de períodes relativament amplis. En segon lloc, en condicions mitjanes de pluviometria alguns conreus no precisen la totalitat de les dotacions fixades o bé amb dotacions menys òptimes obtenen rendiments amb una relació producte/aigua més favorable en termes econòmics. En tercer lloc, la tecnologia de regadiu dona consums molt diversos. Per exemple, experiències concretes de reg localitzat enterrat han registrat consums d’aigua per al conreu de blat de moro fins i tot de 3.200 m3/ha/any. En aquest mateix sentit, una monitorització rigorosa de les necessitats hídriques de la planta acaba generant estalvis en el seu consum. m. Rendibilitat econòmica versus rendibilitat aigua

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 135

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Al capítol C3 s’han exposat les dades que portarien a prendre decisions en base al millor aprofitament de l’aigua en termes econòmics. Cara al futur guanyarà importància la selecció dels cultius que donin un millor rendiment econòmic amb el mínim consum d’aigua. n. Diversitat edafoclimàtica.- Catalunya és molt diversa i aquelles solucions que poden ser vàlides en un punt no ho son en un altre. Per aquesta raó les opcions productives a vegades tenen una validesa limitada a uns espais edafoclimàtics molt concrets. Aquest fet obliga a una anàlisi i seguiment especial sobre les diverses opcions en els diferents sectors. o. Diversitat de demanda versus diversitat productiva.- Les opcions productives òptimes sempre seran diverses, tot i que s’aniran modificant en funció de diferents vectors estructurals i conjunturals a la recerca de l’equilibri. p. L’existència del cultiu en una zona és el primer indicador de viabilitat.- S’han exposat les dificultats per a poder concretar d’una forma precisa un compte d’explotació per a cada cultiu. Però més enllà dels arguments provinents de la comptabilitat analítica o més enllà dels diferents imponderables reflectits (volatilitat, condicions naturals, etc), el fet que el conreu existeixi en una determinada zona durant un període llarg de temps és la millor garantia de viabilitat, en tant que les condicions de mercat no es modifiquin sensiblement. q. Factors legals.- L’agricultura realitza la seva activitat en un marc regulat per multitud de normes en relació a diferents temes que es relacionen amb l’activitat agrària: aspectes vinculats amb la propietat i l’ús del sòl, condicionants de caire mediambiental, condicionants derivats de la Política Agrària Comuna i del seu desenvolupament normatiu i del conjunt d’acords internacionals de relació comercial, entre elles de manera rellevant les derivades dels acords al si de l’Organització Mundial de Comerç, etc. Es obvi que les decisions sobre opcions productives hauran de tenir molt en compte el marc normatiu en la que han de desenvolupar-se.

Orientacions sobre la viabilitat de les diferents tipologies de dotacions i de cultius Cara a determinar la viabilitat d’alternatives de conreu al regadiu Segarra-Garrigues, en primer lloc, cal comparar amb cultius existents a zones de regadiu equivalents. Alhora i/o alternativament es suggereix l’interès de realitzar accions pilot i de demostració que precedeixin a canvis importants en els conreus. Concretant pels diferents tipus de cultiu la taula E3.2.1 indica, segons el Comitè d’Experts, els rendiments esperables amb diferents dotacions de regadiu

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 136

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Dotació 6500 Dotaci´3500 Dotació 1500 m3/ha m3/ha m3/ha

BLAT 6.500,00 6.500,00 4.000,00 ORDI 7.000,00 7.000,00 3.700,00 BLAT DE MORO 15.000,00 ALFALS 15.000,00 5.000,00 COLZA 4.000,00 4.000,00 3.000,00 GIRASOL 3.500,00 3.000,00 2.500,00 OLIVES PER OLI 12.000,00 8.000,00 3.600,00

RAIM PER A VI 9.600,00 9.600,00 8.640,00 AMETLLA 6.600,00 4.800,00 3.600,00

TOMAQUET IND 40.000,00 CEBA 60.000,00 POMA 37.500,00 PERA 22.500,00 PRESSEC 24.000,00 PATATA MITJA ESTACIO 32.000,00 Taula E3.2.1 Rendiments esperables en Kg/ha segons Comité d’Experts. Font: CEx Quant als costos addicionals relatius a l’aigua la Taula E3.2.2 ofereix les dades del preu del dret de l’ús de l’aigua20 i de les amortitzacions de l’anomenada quota de connexió i de les instal·lacions de reg.

Dotació 6500 Dotaci´3500 Dotació 1500 m3/ha m3/ha m3/ha Dret d'ús aigua. Quota fixa 113,19 97,67 87,47 Dret d'ús aigua. Quota variable 647,40 348,60 149,40 Amortització conexió 125,00 62,50 62,50 Amortizació instal.lació 267,00 267,00 267,00 TOTAL COST 1152,59 775,77 566,37 Taula E3.2.2 Costos en €/ha/any relacionats amb l’aigua (opció 1). Font: DAAM A partir de la informació d’aquestes dues taules es pot deduir la repercussió per kilogram de producte del cost de l’aigua (taula E3.2.3) i la seva comparació amb el preu percebut pel producte. A la taula es mostren els resultats en diferents colors:  S’han exclòs en gris les opcions de regadiu on el reg en les dotacions assenyalades no aporta millors rendiments que el regadiu en dotacions més baixes (ordi, blat, colza, girasol i vinya a dotacions 6.500 m3/ha/any), per tant és una opció que esdevé sense sentit independentment del cost de l’aigua i també aquelles opcions que fora de regadiu no tenen viabilitat tècnica (horta, fruit fresca, blat de moro, alfals)  En taronja s’indiquen cultius que tenen costos sensiblement alts: blat, ordi, colza, gira-sol i alfals. La seva possible viabilitat derivarà de: o Associació amb altres cultius (doble cultiu)

20 Quant al preu de l’ús de l’aigua s’utilitza la denominada opció 1

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 137

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

o Formar part de processos de rotació per raons agronòmiques o mediambientals. En aquest cas la viabilitat va associada al conjunt de cultius que formen la rotació. o Collita en verd per alimentació animal, amb una notable reducció del consum d’aigua. o Ajuts lligats al cultiu o Preus elevats del producte  En blanc costos significatius però més gestionables i rendibles en funció dels preus de mercats i d’altres condicionants (ajuts, tecnologia aplicable, etc). En aquest apartat hi ha el blat de moro, però també l’olivera, l’ametlla i la vinya. En el cas dels cultius llenyosos enumerats la opció en regadiu va acompanyat d’una millora important dels costos unitaris de producció i recol·lecció, fet que en determina la viabilitat.  En verd les posicions òptimes que corresponen a la fruita fresca i l’horta En qualsevol cas, cal insistir en general:  La repercussió percentual del cost de l’aigua sobre el producte depèn dels preus del producte, en general molt volàtils.  Els ajuts directes no estan contemplats en el preu del producte i poden representar segons la XCAC entre un 20 i un 25 % dels ingressos en el cas dels conreus extensius i prop d’un 30% en el cas de l’olivera.  L’aplicació de la llei òmnibus pot rebaixar el cost de la connexió.  Un seguit de factors relacionats amb el regadiu poden reduir l’impacte d’altres costos. Per exemple, l’ametller i olivera superintensiva admeten una recol·lecció mecànica mot menys costosa.  Les millors tecnologies de cultiu i de regadiu propicien estalvis importants en el consum d’aigua  El regadiu dona estabilitat a la collita, fet que pot ser decisiu a l’hora de prendre decisions. Costos aigua per kg de producte % cost aigua sobre preu producte Preu Dotació Dotació Dotació 6500 Dotaci´3500 Dotació 1500 Dotaci´350 mitjana 5 6500 1500 m3/ha m3/ha m3/ha 0 m3/ha anys €/kg m3/ha m3/ha BLAT 0,1193 0,1416 0,1973 60,49 71,77 ORDI 0,1108 0,1531 0,1826 60,69 83,83 BLAT DE MORO 0,0768 0,1928 39,85 ALFALS 0,0768 0,1427 53,85 COLZA 0,1939 0,1888 0,3000 64,65 62,93 GIRASOL 0,2586 0,2265 0,3713 69,64 61,01 OLIVES PER OLI 0,0960 0,0970 0,1573 0,3151 30,48 30,77 49,93 RAIM PER A VI 0,1201 0,0808 0,0656 0,3051 26,49 21,49 AMETLLA 0,1746 0,1616 0,1573 0,7553 23,12 21,40 20,83 TOMAQUET IND 0,0288 0,6456 4,46 CEBA 0,0192 0,1794 10,71 POMA 0,0307 0,3644 8,43 PERA 0,0512 0,5044 10,16 PRESSEC 0,0480 0,5592 8,59 PATATA MITJA ESTACIO 0,0360 0,2246 16,04 Taula E3.2.3 Cost per Kg de l’aigua per a diferents productes i repercussió percentual sobre preu percebut. Font: CEx i DAAM Amb caire orientatiu tot seguit es realitzen alguns comentaris a l’entorn de la viabilitat atenent a les consideracions realitzades i les dades previstes de costos i rendiments.  Extensius no exclusius de regadiu (blat, ordi, colza i girasol)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 138

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Aquests conreus no requereixen dotacions majors de 3.500. Els increments de producció estimables per aquests conreus a l’adoptar el regadiu són probablement insuficients per a compensar els majors costos vinculats a la inversió i cost de l’aigua. En qualsevol cas la viabilitat només seria possible amb un escenari de preus molt més elevats o aportant factors de producció tals com la terra i el capital, o fins i tot la ma d’obra, a preus sota mercat o fins i tot en alguns casos (terra, per exemple) gratuïts. En tots els casos cal tenir en compte la importància dels ajuts en aquests cultius, ajuts que la nova PAC consolida. D’aquí es desprendria una conclusió rellevant segons la qual és molt difícil que les ZEPA amb dotacions d’aigua de reg de 3.500 m3/any adoptin el regadiu al estar limitades a regar només cereals d’hivern21. Tot i així els cereals d’hivern poden jugar un paper interessant en sistemes de doble collita acompanyant al blat de moro (opció, però, que no està admesa a l’àrea ZEPA amb dotació 3.500 m3/ha/any) i en necessàries rotacions de conreus.  Extensius exclusius de regadiu22 (blat de moro i alfals) Conreus propis de regadiu i àmpliament cultivats a l’entorn. A efectes de costos diferencials solament cal considerar la diferencia en el preu de l’ús de l’aigua i amortització de la connexió (si aquesta és diferent a altres regadius)23. En aquest cas, també, el preu del producte és essencial per determinar la viabilitat, atès que es competeix en mercat global amb àrees productores que no requereixen regadiu i, alhora, l’aigua24 al sistema Segarra-Garrigues té una repercussió significativa sobre el cost total. Tanmateix les tendències (veure bloc B) apunten que, al si d’una alta volatilitat, els preus dels aliments bàsics mantindran la trajectòria alcista a llarg termini (malgrat la realitat conjuntural baixista en el moment de tancar aquestes pàgines), en resposta a desajustos estructurals oferta-demanda. La viabilitat del blat de moro queda reforçada en sistemes de doble collita combinada, generalment, amb cereals d’hivern. Paral·lelament cal tenir en compte el sorgo com alternatiu al blat de moro però amb unes exigències menors d’aigua.  Vinya La vinya no requereix dotacions importants d’aigua de reg, fet que el fa especialment apte pel reg de suport. Es tracte d’un cultiu assentat, i amb una dilatada tradició, a la zona Segarra-Garrigues. En aquest cas el regadiu pot ser un factor per estabilitzar collites i sostenir els paràmetres de qualitat.  Ametller L’ametller és un cultiu de secà tradicional a la zona, tanmateix a regadiu obté uns increments de producció extraordinaris. Malgrat els costos de l’aigua, els elevats increments productius en

21 Condicionades a les proves sobre la seva comptabilitat ambiental 22 Quan es parla de conreus exclusius de secà es refereix a les condicions semiàrides de les àrees regades pel sistema Segarra-Garrigues. Amb pluviometries diferents els mateixos conreus no requereixen regadiu. 23 No es fa esment a les instal·lacions a efectes comparatius atès que altres regadius també les requereixen, tot i que el regadiu a tesa té menys costos en aquest sentit. 24 En el cost de l’aigua s’inclou l’amortització de connexió i instal·lacions

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 139

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural regadiu i la opció (en explotacions hiperintensives) per la recollida amb veremadora comporta una molt important reducció de costos de recol·lecció. L’ametller esdevé a la zona intermitja i sud del Segarra-Garrigues (al nord s’ha de tenir en compte que hi ha més risc de gelades tardanes) una alternativa d’alt interès al Segarra- Garrigues. Alhora l’ametller, en relació al regadiu, és especialment adaptable, de tal manera que dona una bona resposta en qualsevol de les dotacions de reg previstes. En concret amb dotacions de 1.500 m3/ha/any es poden obtenir bons rendiments amb un aplicació adequada de les tecnologies de reg deficitari. L’ametller en regadiu, avui obté uns guanys extraordinaris.  Olivera Igualment com l’ametller, es tracta d’un conreu fortament arrelat a zona i d’una forma especial a Les Garrigues. En dotacions de reg de suport el cultiu guanya estabilitat productiva, permet una certa intensificació i obté una clara millora de rendiments. En dotacions més altes de regadiu les millores de rendiments son extraordinàries en cultius intensius o hiperintensius. Els cultius hiperintensius són recol·lectats amb veremadora amb una reducció de costos de collita molt importants. L’olivera en regadiu, amb dotacions d’aigua suficients, a l’actualitat obté guanys extraordinaris.  Fruita Fresca L’elevat valor per hectàrea de la producció fructícola comporta que el cost de l’aigua redueixi la seva importància. Cal tenir present, així mateix, que la fruita fresca és un cultiu àmpliament estès a localitzacions properes al Sistema Segarra-Garrigues, fet que propicia l’adopció del regadiu per know how adquirit i facilitats en la comercialització. En els sectors sud la fruita de pinyol compta amb una certa, encara que moderada, avantatja, per posicionament de temporada. Als sectors més al nord es pressuposen unes condicions climàtiques favorables pel cultiu de poma de qualitat.  Horta L’horta s’adapta perfectament a les característiques edafo-climàtiques de l’àrea Segarra- Garrigues si bé no compta amb avantatja comparativa per posicionament de temporada. Tot i així compta amb l’avantatja de la importància d’un mercat consumidor proper com és l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un conjunt de cultius, tots ells molt exigents en ma d’obra, que ofereixen una viabilitat econòmica bàsica i un molt alt valor afegit. Amb una gestió rigorosa, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, un seguiment atent dels mercats i amb una planificació estricta de les diferents i múltiples opcions productives al llarg de l’any, pot esdevenir una gran oportunitat pel Sistema Segarra-Garrigues. La dificultat de l’horta, a més de la seva complexitat i exigències empresarials, és la manca d’experiències significatives a la zona Segarra-Garrigues, però és clarament una opció de futur en un escenari transformador. En resum, els conreus que s’albiren com a més viables són: a) A plena dotació  Horta  Fruita Fresca

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 140

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Ametller  Olivera  Doble cultiu ordi-blat de moro b) Reg de suport  Ametller  Olivera  Vinya

La factibilitat del Sistema Segarra-Garrigues depèn en bona mesura de la capacitat per optar vers cultius amb un potencial transformador elevat

Anàlisi específica pels cereals d’hivern amb dotació 3.500 m3/ha/any Sota el supòsit que se superin les proves pertinents i s’admeti el regadiu de cereals d’hivern en les àrees ZEPA amb dotació d’aigua de reg de 3.500 m3/ha /any, correspon efectuar un estudi més detallat sobre la viabilitat dels cereals d’hivern en regadiu al Sistema Segarra-Garrigues. Comparació secà-regadiu per a blat i ordi segons la XCAC D’acord amb les dades de la XCAC 2011, la taula E3.2.4 mostra els comptes d’explotació del blat i l’ordi separant secà i regadiu. Com a primera conclusió destacable és el fet que a regadiu s’obtenen pitjors resultats econòmics que a secà. Aquest fet, que pot semblar paradoxal, no ho és en la mesura que els cultius de blat i ordi obtenen a regadiu un increment menor d’ingressos que el corresponent increment de costos. De l’anàlisi d’aquestes dades es desprenen un seguit de trets diferencials en l’estructura d’ingressos i costos amb regadiu o sense:  A regadiu hi ha majors ingressos en la mesura en que la producció s’incrementa  La major exigència professional que sol anar lligada a regadiu comporta proporcionalment una major despesa en el concepte de llavors.  Lògicament, hi ha una despesa afegida que és l’aigua  Tot i que en la mostra que s’analitza no es detecta, cal pensar que, en una explotació correctament gestionada, l’increment de despesa de ma d’obra ha de ser proporcionalment inferior al major ingrés per l’increment de producció, atès que la major producció va associada a economies d’escala.  En general el conjunt de despeses directes es veu incrementada a regadiu per raó de la major producció, però, pel que fa a la ma d’obra, l’increment -al si d’una bona gestió empresarial- hauria de ser proporcionalment inferior al major ingrés.  Destaca el diferencial en el cost d’oportunitat de la terra. Tanmateix aquesta partida es enganyosa. Es tracta de la remuneració del factor terra que es major o menor segons que estigui a regadiu o a secà, però es una imputació merament teòrica. Com a observacions a tenir en compte:  La despesa en aigua dels conreus de blat i ordi en regadiu correspon a regs històrics amb costos reduïts per a l’aigua i consums limitats.  Els ingressos indicats pel producte principal (blat o ordi) correspon a les següents produccions d’acord amb els preus mitjans de 2011 (any de les dades XCAC):

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 141

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

o Blat a secà: 3.666 kg/ha o Blat a regadiu: 4.675 kg/ha o Ordi a secà: 2.987 kg/ha o Ordi a regadiu 4.319 kg/ha

DESGLÒS DEL COMPTE ANALÍTIC DE PRODUCTES XCAC Exercici 2011 BLAT ORDI REGADIU SECÀ R-S ∆ R/S % REGADIU SECÀ R-S ∆ R/S % Número d'explotacions 66 201 40 295 Número d'hectàrees 494,95 3.696,76 357,06 7.554,56 Ingressos 1.353,20 1.089,78 263,42 24,17 1.140,47 868,19 272,28 31,36 Producte principal 997,68 782,27 215,41 27,54 788,73 616,48 172,25 27,94 Subproducte 21,87 32,37 -10,49 -32,42 7,02 24,22 -17,20 -71,03 Subvencions vinculades al producte, superficie o bestiar 8,49 16,36 -7,87 -48,12 9,76 15,91 -6,15 -38,67 Subvencions per despeses 4,73 3,89 0,84 21,53 2,63 4,48 -1,84 -41,19 Pagament Únic 309,91 236,16 73,76 31,23 320,60 190,13 130,47 68,62 Guany i pèrdua per variació de preus 2,55 4,75 -2,20 -46,35 1,37 7,80 -6,43 -82,39 Anualització subvencions de capital 7,97 13,99 -6,02 -43,04 10,36 9,16 1,19 13,01 Costos específics de cultiu 422,31 301,71 120,59 39,97 520,47 266,39 254,08 95,38 Llavors i plantes comprades 83,80 34,30 49,50 144,33 91,96 28,78 63,18 219,53 Llavors i plantes reocupades 0,92 25,48 -24,56 -96,38 5,45 24,21 -18,77 -77,50 Fertilitzants 98,23 54,14 44,09 81,44 108,93 62,34 46,59 74,74 Productes de protecció dels cultius 59,43 48,55 10,88 22,41 86,30 44,31 41,99 94,75 Altres costos específics de cultiu 4,06 2,97 1,08 36,47 10,00 1,84 8,17 444,29 Aigua 29,62 4,63 24,99 539,37 62,11 4,74 57,38 1211,06 Mà d'obra assalariada eventual 9,53 57,57 -48,04 -83,45 36,07 33,97 2,10 6,18 Arrendament i parceria 136,71 74,06 62,65 84,59 119,65 66,20 53,45 80,75 MARGE BRUT XCAC 930,89 788,07 142,82 18,12 620,00 601,80 18,20 3,02 Costos generals 519,96 398,36 121,60 30,52 392,95 323,12 69,83 21,61 Mà d'obra assalariada fixa 52,00 24,80 27,20 109,65 12,54 21,62 -9,08 -42,02 Despeses mecanització 151,43 115,02 36,41 31,66 111,14 97,66 13,48 13,81 Treballs de tercers i lloguer maquinària 61,35 34,42 26,93 78,25 42,07 28,12 13,95 49,61 Amortització 125,43 126,09 -0,65 -0,52 110,97 96,77 14,20 14,68 Despeses financeres 15,71 18,74 -3,02 -16,12 25,64 10,51 15,12 143,84 Altres despeses generals 78,70 57,07 21,64 37,91 61,29 50,33 10,96 21,77 Electricitat 14,20 9,71 4,49 46,21 10,66 6,31 4,34 68,83 Combustibles 3,83 3,69 0,13 3,64 5,86 3,53 2,34 66,26 Assegurances 17,31 8,84 8,48 95,92 12,78 8,27 4,52 54,62 MARGE ECONÒMIC (1) 410,93 389,71 21,22 5,45 227,05 278,68 -51,64 -18,53 Mà d'obra familiar 480,92 288,99 191,93 66,42 300,31 231,91 68,41 29,50 MARGE ECONÒMIC (2) -69,99 100,72 -170,71 -169,49 -73,27 46,78 -120,04 -256,63 Costos d'oportunitat 174,14 75,40 98,74 130,96 203,20 87,08 116,11 133,33 Terra en propietat 151,27 58,08 93,20 160,48 183,73 73,38 110,36 150,40 Capital fix i circulant 22,87 17,32 5,54 31,99 19,46 13,71 5,75 41,98 MARGE ECONÒMIC (3) -244,13 25,32 -269,45 -1064,21 -276,46 -40,31 -236,15 585,87 TOTAL COSTOS 1.597,33 1.064,46 532,87 50,06 1.416,93 908,50 508,43 55,96 Taula E3.2.4 Resultats analítics 2011 XCAC pels productes blat i ordi en secà i regadiu. Font: DAAM Compte d’explotació del blat i ordi a dotació 3.500 dins del Sistema Segarra-Garrigues A continuació es realitza el mateix anàlisi extrapolant les dades d’acord a les condicions de incorporació al Sistema Segarra- Garrigues de les ZEPA amb dotació 3.500 m3/ha/any. Per aquesta l’anàlisi s’efectuen el següents supòsits:  Utilització de la totalitat de la dotació (3.500 m3/ha/any)  Incorporació de nou al regadiu amb el cost íntegre de les inversions de connexió i instal·lació  Utilització dels rendiments estimats pel Comitè d’Experts per a regadiu amb la dotació 3.500 m3/ha/any: o Blat: 6.500 kg/ha o Ordi: 7.000 Kg/ha  Preus segons la mitjana de cinc anys utilitzats pel conjunt dels anàlisi

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 142

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Amortització de la inversió en regadiu d’acord en el que s’ha indicat a la taula E3.2.2  Utilització de la resta de dades segons la XCAC 2011 per a regadiu Els resultats que s’obtenen després d’efectuar els canvis descrits en l’estructura del compte d’explotació queden reflectits a la taula E3.2.5 on pot observar-se que, tot i que es partia de la d’un marge negatiu per a regadiu de les dades de la XCAC i en qualsevol cas un marge pitjor que la producció a secà, al incorporar els paràmetres del Sistema Segarra-Garrigues, aquests marges esdevenen clarament més negatius. Diferències que s’estimen en -336 €/ha per al blat i -113 €/ha per a l’ordi

Dades adaptades a Dades XCAC Exercici Sistema Segarra- 2011 Garrigues BLAT ORDI BLAT ORDI REGADIU REGADIU REGADIU REGADIU Ingressos 1.353,20 1.140,47 1.637,97 1.629,94 Producte principal 997,68 788,73 1.282,45 1.278,20 Subproducte 21,87 7,02 21,87 7,02 Subvencions vinculades al producte, superficie o bestiar 8,49 9,76 8,49 9,76 Subvencions per despeses 4,73 2,63 4,73 2,63 Pagament Únic 309,91 320,60 309,91 320,60 Guany i pèrdua per variació de preus 2,55 1,37 2,55 1,37 Anualització subvencions de capital 7,97 10,36 7,97 10,36 Costos específics de cultiu 422,31 520,47 838,95 904,63 Llavors i plantes comprades 83,80 91,96 83,80 91,96 Llavors i plantes reocupades 0,92 5,45 0,92 5,45 Fertilitzants 98,23 108,93 98,23 108,93 Productes de protecció dels cultius 59,43 86,30 59,43 86,30 Altres costos específics de cultiu 4,06 10,00 4,06 10,00 Aigua 29,62 62,11 446,27 446,27 Mà d'obra assalariada eventual 9,53 36,07 9,53 36,07 Arrendament i parceria 136,71 119,65 136,71 119,65 MARGE BRUT XCAC 930,89 620,00 799,01 725,31 Costos generals 519,96 392,95 724,03 611,48 Mà d'obra assalariada fixa 52,00 12,54 52,00 12,54 Despeses mecanització 151,43 111,14 151,43 111,14 Treballs de tercers i lloguer maquinària 61,35 42,07 61,35 42,07 Amortització 125,43 110,97 329,50 329,50 Despeses financeres 15,71 25,64 15,71 25,64 Altres despeses generals 78,70 61,29 78,70 61,29 Electricitat 14,20 10,66 14,20 10,66 Combustibles 3,83 5,86 3,83 5,86 Assegurances 17,31 12,78 17,31 12,78 MARGE ECONÒMIC (1) 410,93 227,05 74,98 113,83 Mà d'obra familiar 480,92 300,31 480,92 300,31 MARGE ECONÒMIC (2) -69,99 -73,27 -405,94 -186,48 Costos d'oportunitat 174,14 203,20 174,14 203,20 Terra en propietat 151,27 183,73 151,27 183,73 Capital fix i circulant 22,87 19,46 22,87 19,46 MARGE ECONÒMIC (3) -244,13 -276,46 -580,08 -389,68 TOTAL COSTOS 1.597,33 1.416,93 2.218,05 2.019,62 Diferència XCAC-Segarra-Garrigues -335,95 -113,22

Rendiments kg/ha 6.500 7.000 Preu €/kg mitjana 5 anys 0,1973 0,1826 Taula E3.2.5 Comparació de resultats analítics de la XCAC i després d’incorporar-se al Sistema Segarra –Garrigues pels productes blat i ordi en regadiu Font: DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 143

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Amb la finalitat de contrastar aquests resultats es realitza seguidament una comparació amb els estudis específics realitzats per la Universitat de Lleida (UdL) a l’àrea Segarra-Garrigues per als productes de blat i ordi. Els estudis de la Universitat de Lleida tenen una agrupació diferent dels conceptes i es limiten als conceptes directes de cost. Per aquesta raó, amb la finalitat d’equiparar ambdues informacions, és a dir, les de la XCAC adaptades al Sistema Segarra-Garrigues i les de la UdL, es realitzen un seguit d’ajustos i opcions metodològiques (taula E3.2.6):  Els ingressos del producte principal es calculen de manera específica. Per a la resta d’ingressos s’adopta la informació de la XCAC, en tant que son dades que no figuren en l’estudi UdL.  Les despeses generals tals com despeses financeres, electricitat, combustibles i altres no estan incloses en l’estudi UdL, per al qual cosa s’adopten les dades de la XCAC.  S’exclou en els dos comptes d’explotació el cost de l’arrendament.  No es consideren els costos de la ma d’obra familiar ni costos d’oportunitat de la terra ni del capital invertit.

Dades XCAC adaptades a Sistema Estudi Universitat de Segarra-Garrigues Lleida

BLAT ORDI BLAT ORDI REGADIU REGADIU REGADIU REGADIU Ingressos 1.637,97 1.629,94 1.662,63 1.447,34 Producte principal 1.282,45 1.278,20 1.307,11 1.095,60 Subproducte 21,87 7,02 21,87 7,02 Subvencions vinculades al producte o superficie 8,49 9,76 8,49 9,76 Subvencions per despeses 4,73 2,63 4,73 2,63 Pagament Únic 309,91 320,60 309,91 320,60 Guany i pèrdua per variació de preus 2,55 1,37 2,55 1,37 Anualització subvencions de capital 7,97 10,36 7,97 10,36 Costos 1.426,27 1.396,46 1.414,94 1.400,94 Llavors i plantes comprades 83,80 91,96 100,00 85,00 Llavors i plantes reocupades 0,92 5,45 0,00 0,00 Fertilitzants 98,23 108,93 220,00 182,00 Productes de protecció dels cultius 59,43 86,30 68,00 42,00 Altres costos específics de cultiu 4,06 10,00 196,00 312,00 Aigua 446,27 446,27 365,00 321,00 Mà d'obra assalariada eventual 9,53 36,07 0,00 0,00 Mà d'obra assalariada fixa 52,00 12,54 0,00 0,00 Despeses mecanització 151,43 111,14 0,00 0,00 Treballs de tercers i lloguer maquinària 61,35 42,07 0,00 0,00 Amortització 329,50 329,50 329,50 329,50 Despeses financeres 15,71 25,64 15,71 25,64 Altres despeses generals 78,70 61,29 78,70 61,29 Electricitat 14,20 10,66 14,20 10,66 Combustibles 3,83 5,86 3,83 5,86 Assegurances 17,31 12,78 24,00 26,00 MARGE BRUT 211,69 233,48 247,69 46,40

Rendiments kg/ha 6.500 7.000 6625 6000 Preu €/kg mitjana 5 anys 0,1973 0,1826 0,1973 0,1826 Consum aigua m3/any 3500 3500 2300 1750 Taula E3.2.6 Comparació de resultats analítics de la XCAC, ajustats al Sistema Segarra –Garrigues, amb l’estudi de la UdL, pels productes blat i ordi en regadiu. Font: DAAM + UdL

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 144

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Com a resultat d’analitzar les dades de l’estudi UdL i d’efectuar la comparació amb les dades XCAC adaptades al Sistema Segarra-Garrigues se’n deriven les següents conclusions:  Es important remarcar la gran proximitat de les dades econòmiques de costos d’ambdues fonts, fet que dona seguretat sobre la qualitat dels resultats.  Alhora el rendiments obtinguts també son similars per a les dues fonts.  S’observa que amb consums molt menors d’aigua (2.300 m3/ha/any per a blat i 1.750 m3/ha/any per a ordi) es poden obtenir els mateixos o similars rendiments productius als definits pel Comitè d’Experts per a la dotació 3.500 m3/ha/any. Cal tenir en compte, però, que l’estudi UdL s’ha realitzat en anys especialment favorables quan al règim de pluges.  El marge brut obtingut és en tots els casos inferior a 250 €/ha. Aquest marge no incorpora ni el cost de la ma d’obra familiar, ni el cost d’oportunitat de la terra, ni el del capital.  En les condicions actuals de mercat, els cereals d’hivern a secà, de mitjana, obtenen millors rendiments econòmics que regadiu.

A la llum dels resultats obtinguts es molt improbable que els potencials regants afectats per la ZEPA amb dotacions 3.500 m3/ha/any acabin adoptant el regadiu

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 145

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E4 – ESCENARIS DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA

E4.1 – ESCENARI ZERO L’escenari zero es la situació prèvia al regadiu. Per a copsar aquesta realitat de punt de partida s’analitza en primer lloc la distribució dels diferents cultius i el valor de la seva producció en el moment zero (abans de regar des del sistema Segarra-Garrigues). Aquest serà el punt de partida des d’on avaluar les diferencies en relació a les diferents previsions en relació als escenaris futurs i els potencials multiplicadors que d’allí se’n generin. Pel que fa a les superfícies de cultiu i de població s’acota l’anàlisi estrictament als municipis afectats pel Sistema Segarra-Garrigues tot i tenint en compte les consideracions efectuades al respecte. Però quan es fa referència a l’estructura productiva del conjunt de sectors no es disposa d’altra unitat estadística que la comarca en el seu conjunt. Tot i així l’anàlisi des de la unitat comarca és un enfocament apropiat atès que el desenvolupament induït per una actuació de regadiu no es centra en el municipi estricte on es rega sinó que irradia a diferents nivells d’intensitat al conjunt de l’estructura d’articulació territorial. Tal com s’ha anat detallant, el conjunt de municipis afectat pel sistema Segarra-Garrigues abasten cinc comarques25 Evolució de la superfície conreada L’àrea Segarra-Garrigues ha tingut en el darrer període un cert abandonament de terres de cultiu que de 1998 a 2012 representen el 6,46 % de les terres conreades (figura 4.1.1). S’expressa així un clar declivi agrícola que el projecte Segarra – Garrigues vol redreçar.

Figura E4.1.1 Evolució de la superfície de cultiu als municipis Segarra-Garrigues. Font: DAAM Aquesta evolució ha estat ben diferent per diferents comarques. Entre aquestes davalla especialment la superfície de cultiu a les Garrigues, seguida de l’Urgell i més moderadament la Segarra. Es recupera en el darrer període el Segrià després d’una clara davallada i té un moderat increment la comarca de la Noguera.

25 A efectes de l’estudi es descarta el Pla d’Urgell., pel seu caire marginal al si de l’àrea Segarra-Garrigues

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 146

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.1.2 Evolució de la superfície de cultiu als municipis Segarra-Garrigues, desglossats per comarques. Font: DAAM

Figura E4.1.3 Evolució de la superfície de cultiu de l’àrea Segarra-Garrigues comparada amb les àrees de regadius recents. Font: DAAM Aquest abandonament de terres de cultiu de l’àrea Segarra-Garrigues és superior al de les àrees analitzades de regadiu recent, la figura E4.1.3 ens en ofereix el detall. S’observa com els regadius més consolidats (Algerri-Balaguer i Torres de Segre) mantenen la superfície de cultiu. Altres regadius analitzats, malgrat estar en comarques molt deprimides, tenen una caiguda

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 147

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural més moderada que les terres de l’àrea del Segarra-Garrigues, la qual tot just acaba de inaugurar el regadiu en una molt petita superfície. Superfície agrícola moment zero Per analitzar la distribució de la superfície agrícola en el moment zero, atès que al moment d’efectuar l’estudi ja hi ha zones regades de la comarca de La Noguera, s’utilitzen les dades del 2012 per al conjunt de comarques excepte per La Noguera on les dades utilitzades són del 2008, moment en que no s’havia iniciat el regadiu. Les figures E4.1.4 i E41.5 detallen gràficament aquesta distribució per grups de cultius, separant Zona Nord i Zona Sud i distingint entre secà i regadiu. El primer que s’observa de forma especialment marcada és la clara diferenciació productiva entre un grup de comarques i altres. Així hi ha una zona Nord amb un predomini absolut dels cereals, sobretot de secà, però també de regadiu (en total el 81,9 % de la superfície conreada). Malgrat aquesta forta especialització també mereix esment la superfície de fruiters, farratges, olivera i vinya.

CEREALS GRA SECÀ ha REGADIU ha FRUITERS ha SECÀ ha REGADIU ha Blat 10764 2348,8 Ametller 2778 238,4 Blat de moro 24,6 2064,1 Nectariner 0 20,6 Civada 1291,6 108 Noguera 13,4 15,4 Ordi 38056,4 3259,9 Perera 0 359,2 Sorgo 11 0 Pomera 0 802,4 Triticale 2719,3 334,1 Presseguer 0 21,5 Taula E4.1.1 – Superficies més importants de cultius de cereals i de fruiters per espècies a la zona nord del Segarra-Garrigues (Escenari 0). Font: DAAM La Taula E4.1.1 exposa com el cereal de secà més important és l’ordi amb mes d’un 70 % de la superfície de secà, seguida del blat i, a molta distància, altres cereals. A regadiu la superfície l’ocupa l’ordi, blat i blat de moro de forma més equilibrada. Pel que fa a la fruita, l’ametller es únic a secà i a regadiu hi predomina la pomera (54,6 %) però hi ha també perera i ametller

Figura E4.1.4 Superfície dels cultius de les comarques Nord en la seva situació prèvia a l’entrada en regadiu dins del sistema Segarra-Garrigues. Font: DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 148

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.1.5 Superfície dels cultius de les comarques Sud en la seva situació prèvia a l’entrada en regadiu dins del Sistema Segarra-Garrigues. Font: DAAM La Zona Sud del Segarra-Garrigues (figura E4.1.5) l’ocupen fonamentalment els cultius llenyosos. En concret l’olivera ocupa el 43,5 % de la superfície , localitzada sobretot en àrees de secà. Els fruiters tenen un pes superficial important (31,27 % de la superfície total conreada), a secà el cultiu exclusiu és l’ametller i a regadiu hi ha una àmplia gamma d’espècies amb un pes més destacat de presseguer, nectariner i perera, tal com mostra la taula E4.1.2. Finalment cal considerar la superfície destinada a cereals amb predomini de l’ordi (5.918 ha a secà i 666,3 ha a regadiu, seguit del blat de moro a regadiu (1807 ha) i del blat (599,4 a secà i 952,1 a regadiu)

FRUITERS 6942,1 10125,5 Albercoquer 1 466,1 Ametller 6928,6 542,9 Avellaner 1,7 2,3 Caqui, gerd, groseller i altres 0 22,3 Cirerer i guinder 0 238,8 Codony 0 15,4 Nectariner 0 2538,7 Noguera 10,4 10,5 Perera 0,2 2352,8 Pomera 0,2 745,4 Presseguer 0 3101,3 Pruner 0 89 Taula E4.1.2 – Superficies de cultius de fruiters per espècies a la zona sud del Sistema Segarra- Garrigues (Escenari 0). Font: DAAM Però atès que l’àrea Segarra-Garrigues està formada bàsicament per les zones de secà dels municipis afectats, al observar la realitat d’aquestes terres de secà la separació nord – sud és encara més acusada (figura E4.1.6)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 149

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.1.6 Comparació superfície dels cultius de secà de les comarques Sud i Nord del Sistema Segarra-Garrigues abans d’incorporar el nou regadiu. Font: DAAM Evolució de la població L’anàlisi de l’evolució de la població als municipis de l’àrea del Segarra-Garrigues mostra una realitat especialment diferenciada entre les diferents comarques. La figura E4.1.7 ens indica gràficament com globalment la població d’aquests municipis, després d’una lleu caiguda de 1986 a 1996, ha seguit una trajectòria clarament ascendent propera, encara que per sota, de l’evolució de la població catalana en el seu conjunt.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 150

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.1.7 Índex d’evolució de la població agregada dels municipis Segarra-Garrigues de 1981 a 2012. Font: IDESCAT Aquest relatiu paral·lelisme de tendències en termes agregats pel conjunt de municipis Segarra-Garrigues amaga una gran divergència entre comarques tal com visualitza la figura E4.1.8. D’una banda hi ha un creixement sostingut i destacat de les comarques de la Segarra i l’Urgell, pel que fa a La Segarra amb unes taxes molt més altes que la mitjana de Catalunya i per part de l’Urgell amb una tendència pràcticament idèntica que el conjunt de Catalunya. Per contra El Segrià, La Noguera i Les Garrigues han tingut una trajectòria de decreixement fins la segona meitat dels anys noranta i només han recuperat les dades de població de 1981 a mitjans de la primera dècada dels anys dos mil.

Destaca el creixement de les comarques que han transformat el producte agrari a través de la industria alimentària local

Sorprèn en positiu La Segarra amb un fort impuls demogràfic, tot i que partint d’una població reduïda. L’explicació d’aquest fet té múltiples causes però destaca de forma clara la trajectòria emergent del Grup Guissona. L’impuls en activitat i ocupació del Grup Guissona procedeix de la transformació industrial fins a la distribució del producte agrari, bàsicament ramader, obtingut a les comarques de l’entorn. D’una banda s’evidencia l’encert de les estratègies d’impuls a la ramaderia intensiva que han permès donar vitalitat a comarques de secà que d’altra manera quasi no haurien tingut alternatives, i, d’altra banda, mostra un cop més el potencial multiplicador de la producció agrària, sigui agrícola o ramadera, en generació de nova activitat. L’Urgell, també amb un bon registre de creixement demogràfic, be marcat per l’impuls de Tàrrega amb una industria diversificada i la seva influència en l’amplia zona de regadiu. En sentit contrari les altres tres comarques no han acompanyat al darrer impuls demogràfic hagut a Catalunya. Fins i tot el Segrià que compta amb la capital provincial de Lleida té un moviment demogràfic significativament per sota del mitjà de Catalunya.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 151

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.1.8 Índex d’evolució de la població dels municipis Segarra-Garrigues de 1981 a 2012. Anàlisi comarcal. Font: IDESCAT

Estructura productiva i d’ocupació L’estructura productiva de les diferents comarques on s’assenta el projecte Segarra-Garrigues ens ofereix una informació valuosa sobre els potencials per generar nova activitat a partir de la posada de noves terres en regadiu i amb una producció agrícola incrementada.

Figura E4.1.9 Estructura comparada del PIB a diferents comarques i Catalunya. Font IDESCAT L’estructura del Producte Interior Brut (PIB) (figura E4.1.9) assenyala com la comarca del Segrià, articulada a l’entorn de la ciutat de Lleida compta amb una estructura del PIB molt similar a la mitjana de Catalunya, amb un pes destacat dels serveis en detriment de la industria, com a diferència amb la mitjana catalana el Segrià aporta un percentatge notable (6,83%) de producció provinent del sector agrari però que compensa amb menys industria. A l’extrem contrari hi ha la Segarra amb un pes molt important de la industria (48,98 %) i amb molt menor pes dels serveis. En posicions intermèdies hi ha la resta de comarques. Cal tenir en compte però que el pes d’unes comarques i altres es molt diferent, amb una PIB molt més important al Segrià (Taula E4.1.3)

Àmbit Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Garrigues 65,8 104,5 49,8 173,3 393,4 Noguera 111,1 192,6 104,6 380,6 788,8 Segarra 26,3 265,3 45 204,9 541,6 Segrià 319,4 580,9 590,2 3.188,90 4.679,40

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 152

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Urgell 56,7 211,8 92,6 426,4 787,6 Tot 5 Comarques SG 579,3 1355,1 882,2 4374,1 7190,8 Tot Catalunya 1.958,70 37.524,60 19.175,70 129.627,00 188.286,00 Taula E4.1.3 – PIB per sectors de les comarques Segarra-Garrigues i Catalunya (en M€), Font: IDESCAT Un estudi del Gabinet Tècnic del DAAM (dades 2009) ens informa de l’estructura productiva des del punt de vista de l’ocupació. Aquest estudi (figura E4.1.10) diferència la industria agroalimentària de la resta de industries, complementant així la informació precedent de l’estructura del PIB.

Figura E4.1.10 Estructura comparada de la ocupació per sectors a diferents comarques i Catalunya. Font Elaboració DAAM a partir de dades de la Seguretat Social. Com a mitjana i resum de les cinc comarques cal esmentar un pes més gran que la mitjana catalana dels sectors productius sobre la base d’un sector agrari fort i una industria notable, amb una sòlida posició de la industria alimentaria i amb uns serveis concentrats sobretot a l’entorn de la ciutat de Lleida. Aquesta estructura es pot considerar una excel·lent base per emprendre futurs reptes de desenvolupament, es parteix d’una forta base agroalimentària com a activitat anticíclica i estable a llarg termini, es disposa d’una bona articulació del sector agrari amb la industria alimentària i es complementa amb una industria i uns serveis auxiliars en marxa.

L’estructura productiva de les comarques del Sistema Segarra-Garrigues les situa en molt bona posició per a recollir i multiplicar l’impuls del nou regadiu

Indicadors macroeconòmics

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 153

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

S’han exposat les dades del Producte Interior Brut (PIB) en la seva estructura sectorial per comarques. Per complementar aquesta informació s’amplia l’anàlisi sobre el PIB en termes relatius per habitant i per hectàrea. Alhora es compara amb la Renda Familiar Disponible (RFDB)26 per càpita i tot plegat es compara amb les magnituds de Catalunya (figura E4.1.11). El PIB per habitant de les cinc comarques analitzades és moderadament inferior a la mitjana de Catalunya. D’entre aquestes la posició més avançada se situa a La Segarra, seguida del Segrià i Urgell i ja més distanciades hi ha la Noguera i les Garrigues. Pel contrari la Renda Familiar Disponible per habitant de les mateixes comarques s’igualen i són en tots els cassos igual o lleugerament superiors a la de Catalunya. Aquesta diferència d’indicadors mostra com, malgrat l’obtenció d’un menor producte per habitant no hi ha diferencies quant a la disponibilitat de rendes com a indicador de benestar, fet que es produeix per raó d’uns menors costos o d’unes menors necessitats en els entorns més rurals d’aquestes comarques i sense els costos derivats de l’aglomeració metropolitana. Quant al indicador de PIB per hectàrea conreada els resultats són conseqüents i es correlacionen amb el percentatge de regadiu de la comarca considerada (coeficient de correlació = 0,814).

Figura E4.1.11 Indicadors macroeconòmics comparats de les comarques Segarra-Garrigues. Font: DAAM + IDESCAT Producció agrícola de l’escenari 0 Aplicant a la superfície agrícola en producció, tal com s’ha definit l’escenari 0 (dades 2012 excepte la Noguera amb dades 2008), els rendiments mitjans dels darrers cinc anys d’acord

26 La Renda Familiar Disponible per càpita es la quantitat de renta de que disposen les famílies residents per al consumo i l’estalvi, una cop deduïdes les amortitzacions o consum de capital fix en les explotacions econòmiques familiars i els impostos directes i quotes satisfetes a la Seguretat Social.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 154

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural amb les estadístiques del DAAM s’obtenen les produccions dels municipis de l’àrea Segarra Garriga (Taula E4.1.4). ZONA NORD ZONA SUD TOTAL VALOR SECÀ VALOR REG VALOR SECÀ VALOR REG € € € € VALOR SECÀ € VALOR REG € ALTRES CULTIUS LLENYOSOS 0 0 8.582 22.372 8.582 22.372 CEREALS GRA 24.311.751 8.482.488 3.071.396 4.841.130 27.383.147 13.323.617 CULTIUS FARRATGERS 737.353 4.038.857 471.714 3.655.259 1.209.067 7.694.116 CULTIUS INDUSTRIALS 126.929 15.965 10.480 20.212 137.409 36.177 FRUITERS 597.959 11.933.400 1.707.621 83.089.527 2.305.579 95.022.928 HORTALISSES 10.028 1.816.055 0 679.014 10.028 2.495.069 LLEGUMINOSES GRA 41.981 3.240 10.171 19.853 52.152 23.093 OLIVAR 856.666 123.766 4.355.982 786.002 5.212.648 909.768 TUBERCLES CONSUM HUMÀ 33.981 409.538 0 38.679 33.981 448.217 VINYA NO ASSOCIADA 2.064.736 512.898 773.175 34.803 2.837.911 547.701 VIVERS 0 1.813.615 0 3.462.356 0 5.275.971 TOTAL 28.781.383 29.149.823 10.409.121 96.649.207 39.190.504 125.799.029 Taula E4.1.4 – Producció en euros dels municipis Segarra-Garrigues en el escenari zero. Font: DAAM Tanmateix la informació que cerquem és la producció de l’àrea Segarra-Garrigues que ocupa solament una part de la superfície conreada en els municipis afectats pel Segarra-Garrigues. Per a obtenir-la es realitzen els següents supòsits:  S’identifiquen les superfícies regades per regs històrics dins de l’àrea estricte del Segarra-Garrigues que són 6.000 ha  La resta de superfície es dedueix que és superfície de secà  S’obté, de forma separada entre secà i regadiu, el percentatge de superfície conreada que correspon a l’àrea Segarra-Garrigues en relació a la superfície conreada total dels municipis Segarra-Garrigues.  S’aplica aquest percentatge al valor de les produccions obtingudes pels municipis Segarra-Garrigues (Taula E4.1.5)

CONCEPTE Unitats SECA ha REG ha TOTAL ha Superfície municipis Segarra Garrigues ZONA NORD ha 61.853,30 12.594,90 74.448,20 Superfície municipis Segarra Garrigues ZONA SUD ha 37.822,30 16.761,30 54.583,60 Superfície TOTAL MUNICIPIS SG ha 99.675,60 29.356,20 129.031,80 'Regs històrics a Segarra Garrigues ha 6.000,00 'Ajust a àrea Segarra Garrigues ha 62.645,00 6.000,00 68.645,00 % municipis SG / àrea SG % 62,85 20,44 53,20 VALOR PRODUCCIÓ MUNICIPIS SG € 39.190.504 125.799.029 VALOR PRODUCCIÓ ÀREA SG € 24.630.794 25.711.576 50.342.370 Taula E4.1.5 – Obtenció de la producció total de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari zero. Font: DAAM

En resum, a efectes comparatius, s’estima el valor de 50.342.370 € com a la producció de l’àrea Segarra-Garrigues abans d’iniciar el regadiu (Escenari zero), dada que serà referència al valorar els guanys diferencials que el regadiu pugui aportar a la mateixa àrea

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 155

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E4.2 – ESCENARI 1 L’escenari 1, tal com s’ha definit, és una previsió dels impactes econòmics directes del Segarra- Garrigues en base als següents supòsits:  Es parteix del Model de Distribució de Nous Cultius tal com s’ha concretat al capítol E3.  A fi de facilitar el càlcul, sense allunyar-se dels resultats que pretén el Model, s’han concretat els grups genèrics de cultius en uns determinats que en fossin representatius. Així s’han escollit els següents cultius: o Cereals d’hivern: blat (20%) i ordi (80%) o Doble cultiu: ordi + blat de moro o Oleaginoses: colza i gira-sol (50% cadascú) o Fruita de llavor: poma (80%), pera (20%) o Fruita d’ós: préssec i nectarina (50% cadascú) o Horta intensiva: tomàquet o Horta extensiva: ceba (80%) i patata (20%)  S’utilitzen els rendiments productius corresponents a les estadístiques oficials del DAAM. Les dades que s’utilitzen son la mitjana dels rendiments de cinc anys de les comarques de cada zona Nord o Sud.  Aquests rendiments es refereixen a la superfície en producció. Per als cultius llenyosos cal realitzar un ajust en funció del previsible període no productiu. D’acord amb això els rendiments de cultius llenyosos queden modificats segons la taula E4.2.1 No es consideren produccions super-intensives ja que no son justificables amb els rendiments mitjans que ofereix l’estadística del DAAM

Període no Durada del Rendiments Rendiments productiu conreu segons corregits estadistica d'acord amb DAAM vida CULTIU Anys Anys Kg /ha Kg /ha AMETLLER (CLOSCA) 4 20 1.064,0 851,2 OLIVERA 4 20 2.060,0 1.648,0 VINYA 4 20 10.224,0 8.179,2 FRUITA LLAVOR: POMA 5 20 29.689,0 22.266,8 FRUITA LLAVOR: PERA 5 20 19.814,0 14.860,5 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 3 15 25.674,0 20.539,2 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 3 15 25.351,0 20.280,8 Taula E4.2.1 Rendiments corregits segons vida productiva. Font: DAAM  Alhora cal diferenciar els rendiments en funció de la dotació d’aigua de reg. Amb aquesta finalitat s’estableix un coeficient reductor pels cultius que s’han inclòs en àrees amb menor dotació. Els rendiments oficials de les estadístiques DAAM es considera que s’apliquen a regadius a plena dotació (6.500 m3/ha/any), donat el fet que es tracta d’una mitjana de tots els cultius aquest supòsit es irreal la correcció del qual es realitza a l’escenari 2. S’observa (taula E.4.2.2) que a les àrees de baixa dotació, un cop exclosos bona part dels cultius per considerar-los menys viables per raons tècniques i econòmiques, els cultius restants són poc afectats en els seus rendiments per a la dotació de 3500 m3/ha/any. I fins i tot el regadiu de suport dona una bona resposta a determinats cultius. S’aprofundeix aquest tema al llarg del escenari 2

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 156

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

1 2 3 4 6 7 9 10 Ponderació Coeficient Coeficient dins del grup Rendiments XARXA reductor reductor de conreu regadiu a NATURA plena dotació 6500 XN 3500 3500 1.500,0 1500 6500 CORREGIT CORREGIT CORREGIT CULTIU % Kg/ha BLAT DE MORO 9.620,0 9.620,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 4.234,0 4.234,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 9.620,0 9.620,0 FARRATGES: ALFALS 15.559,4 15.559,4 0,6 9.335,7 CEREALS D'HIVERN : BLAT 0,2 4.463,0 4.463,0 1,0 4.463,0 0,9 4.016,7 CEREALS D'HIVERN : ORDI 0,8 4.234,0 4.234,0 1,0 4.234,0 0,9 3.810,6 PÈSOL PROTEAGINOS 2.181,0 2.181,0 1,0 2.181,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,5 2.241,0 2.241,0 0,8 1.792,8 OLEAGINOSES: COLZA 0,5 2.162,0 2.162,0 1,0 2.162,0 AMETLLER (CLOSCA) 1.064,0 851,2 1,0 851,2 0,5 425,6 OLIVERA 2.060,0 1.648,0 1,0 1.648,0 0,6 988,8 VINYA 10.224,0 8.179,2 0,9 7.361,3 FRUITA LLAVOR: POMA 0,8 29.689,0 22.266,8 FRUITA LLAVOR: PERA 0,2 19.814,0 14.860,5 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,5 25.674,0 20.539,2 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,5 25.351,0 20.280,8 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 33.480,0 33.480,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 0,8 47.919,0 47.919,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 0,2 22.883,0 22.883,0 Taula E4.2.2 Rendiments corregits segons dotació de reg (Escenari 1). Font: DAAM + CEx  A partir dels supòsits i dades exposades s’obté la producció física (taula E4.2.3)

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500 NATURA CULTIU 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 59.986.472,0 17.257.318,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 6.788.965,0 3.797.686,3 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 15.425.092,8 8.628.659,0 FARRATGES: ALFALS 69.301.775,8 36.285.719,0 4.186.580,3 CEREALS D'HIVERN : BLAT 1.590.256,2 800.617,6 6.804.870,0 3.327.612,8 2.043.777,3 491.041,6 CEREALS D'HIVERN : ORDI 6.034.635,5 3.038.149,0 25.822.827,3 12.627.481,6 7.755.638,0 1.863.383,4 PÈSOL PROTEAGINOS 388.567,0 391.249,6 978.069,5 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 798.513,1 804.026,0 401.990,6 OLEAGINOSES: COLZA 770.363,8 775.682,4 484.774,5 AMETLLER (CLOSCA) 3.053.935,4 198.329,6 166.579,8 1.300.740,0 531.489,3 OLIVERA 2.365.077,8 1.151.952,0 193.508,2 7.857.252,0 1.852.220,2 VINYA 1.457.206,3 1.467.266,7 5.762.410,0 4.499.582,4 FRUITA LLAVOR: POMA 31.736.353,4 9.586.637,5 FRUITA LLAVOR: PERA 5.295.093,4 1.599.495,1 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 46.056.588,6 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 45.477.158,9 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 11.929.593,6 12.011.954,4 HORTA EXTENSIVA: CEBA 20.489.397,7 20.630.854,6 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 2.446.101,2 2.462.988,8 Taula E4.2.3 Producció física expressada en Kg (Escenari 1). Font: DAAM + CEx

 Finalment s’apliquen els preus corresponents a les diferents produccions a fi d’obtenir el valor de la producció (taula E4.2.4) d’on es dedueix un valor global de la producció de 158.247.472 € corresponents a l’escenari 1. Els quals en relació al escenari zero suposen multiplicar la producció per 3,14.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 157

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA PREUS CULTIU 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € €/Kg BLAT DE MORO 11.565.391,8 3.327.210,9 0,1928 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 1.239.665,0 693.457,5 0,1826 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 2.973.957,9 1.663.605,5 0,1928 FARRATGES: ALFALS 9.889.363,4 5.177.972,1 597.425,0 0,1427 CEREALS D'HIVERN : BLAT 313.757,5 157.961,8 1.342.600,8 656.538,0 403.237,3 96.882,5 0,1973 CEREALS D'HIVERN : ORDI 1.101.924,4 554.766,0 4.715.248,3 2.305.778,1 1.416.179,5 340.253,8 0,1826 PÈSOL PROTEAGINOS 107.244,5 107.984,9 269.947,2 0,2760 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 296.487,9 298.534,8 149.259,1 0,3713 OLEAGINOSES: COLZA 231.109,2 232.704,7 145.432,3 0,3000 AMETLLER (CLOSCA) 0,0 2.306.637,4 149.798,3 125.817,8 982.448,9 401.433,9 0,7553 OLIVERA 0,0 745.236,0 362.980,1 60.974,4 2.475.820,1 583.634,6 0,3151 VINYA 444.593,6 447.663,1 1.758.111,3 1.372.822,6 0,3051 FRUITA LLAVOR: POMA 11.564.727,2 3.493.370,7 0,3644 FRUITA LLAVOR: PERA 2.670.845,1 806.785,3 0,5044 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 25.754.844,3 0,5592 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 25.430.827,3 0,5592 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 7.701.745,6 7.754.917,8 0,6456 HORTA EXTENSIVA: CEBA 3.675.797,9 3.701.175,3 0,1794 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 549.394,3 553.187,3 0,2246 TOTAL PARCIALS 54.326.005,5 83.208.842,7 7.219.912,7 3.475.094,6 3.764.320,2 5.268.227,9 985.068,4 TOTAL GLOBAL 158.247.472,0 Taula E4.2.4 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 1. Font: DAAM

L’escenari 1, com escenari de referència, tot i que es considera infravalorat, aporta una producció de 158 M€ amb un coeficient multiplicador de la producció de regadiu respecte de la de secà del 3,14

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 158

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E4.3 – ESCENARI 2 Tant l’escenari 2 com el 3 es basen en uns supòsits més realistes quant a rendiments productius en tant que consideren que les noves explotacions de regadiu es realitzaran amb les tecnologies més modernes, regadiu eficient i aprofitant al màxim els potencials de la dotació d’aigua. Aquesta consideració requereix, per tant, redefinir els rendiments productius. S’han exposat diversos arguments que estableixen de forma legítima un fort biaix a la baixa a les estadístiques oficials, tanmateix en una situació de nova incorporació al regadiu cal revisar aquests rendiments a fi d’apropar-los a la nova realitat. Amb aquesta finalitat el Comitè d’Experts ha concretat uns rendiments basats en l’experiència que ja es disposa de regadius a l’entorn i amb condicionants naturals equivalents, aquests rendiments han estat informats de forma sintètica al capítol C1.2. Seguidament es concreten amb major detall els rendiments d’acord amb la dotació de reg i tenint en compte el període improductiu dels conreus llenyosos:  Es tracta de rendiments ajustats a una explotació de regadiu moderna des del punt de vista de gestió i de tecnologia.  Existeix l’opció en cultius llenyosos d’ametller i d’olivera vers una explotació super- intensiva. Aquest tipus d’explotació obté majors rendiments si bé amb una vida productiva més curta de l’arbre. En aquest sentit, es fa el supòsit simplificatiu que totes les explotacions amb dotació d’aigua de 6.500 m3/ha/any prendran la opció super-intensiva que alhora permet una collita amb un grau de mecanització molt superior. Per contra, amb dotació 3.500 m3/ha/any s’optarà per explotacions intensives, ja que es considera que els rendiments obtinguts per explotacions intensives amb dotació 3.500 ja són els màxims. Per a dotacions de reg de suport de 1500 m3/ha/any els rendiments tenen un coeficient reductor sobre els rendiments fixats per a dotació 3.500 de 0,75 per l’ametller i 0,35 per l’olivera segons les propostes del Comitè d’Experts..

Període no Període no Durada del Durada del Rendiments Rendiments Rendiments Rendiments Rendiments productiu productiu conreu conreu regadiu regadiu corregits corregits a regadiu super- intensiu super- intensiu super- intensiu d'acord d'acord de suport intensiu intensiu intensiu amb vida amb vida (1500) productiva productiva super- intensius intensius (3.500) (6.500) CULTIU Anys Anys Anys Anys Kg/ha Kg/ha Kg /ha Kg /ha Kg /ha AMETLLER (CLOSCA) 4 4 15 20 9.000,0 6.000,0 6.600,0 4.800,0 3.600,0 OLIVERA 3 4 15 20 15.000,0 10.000,0 12.000,0 8.000,0 2.800,0 Taula E4.3.1 Rendiments productius d’ametller i olivera (Escenari 2 i 3). Font: CEx  Els rendiments de la resta de cultius llenyosos es veuen afectats pels mateixos condicionants de període improductiu i vida que l’escenari 1

Període no Durada del Rendiments Rendiments productiu conreu Escenari 2 corregits d'acord amb vida productiva CULTIU Anys Anys Kg/ha Kg /ha VINYA 4 20 12.000,0 9.600,0 FRUITA LLAVOR: POMA 5 20 50.000,0 37.500,0 FRUITA LLAVOR: PERA 5 20 30.000,0 22.500,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 3 15 30.000,0 24.000,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 3 15 30.000,0 24.000,0 Taula E4.3.2 Rendiments productius de vinya i fruita (Escenari 2 i 3). Font: CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 159

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Pel que fa als cultius herbacis la taula E4.3.3 especifica els rendiments en relació a les diferents dotacions de reg establertes

Dotació Dotació Dotació GRUP DE CULTIU CULTIU 6500 3500 1500 BLAT DE MORO 15.000,0 CEREALS CEREALS D'HIVERN : BLAT 6.500,0 6.500,0 4.000,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 7.000,0 7.000,0 3.700,0 FARRATGES: ALFALS 15.000,0 5.000,0 PROTEAGINOSES PÈSOL PROTEAGINOS 4.000,0 3.500,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 3.500,0 3.000,0 OLEAGINOSES OLEAGINOSES: COLZA 4.000,0 4.000,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 40.000,0 HORTA HORTA EXTENSIVA: CEBA 60.000,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 32.000,0 Taula E4.3.3 Rendiments productius de cultius extensius (Escenari 2 i 3) Font: CEx

Escenari 2, Enfocament A (Base) L’escenari 2A, basat en el Model Conservador de Distribució de Conreus i al si del enfocament base, es construeix sobre els mateixos supòsits de l’escenari 1 amb les excepcions esmentades.

A partir del conjunt de supòsits s’obtenen les dades de producció física en kg (taula E4.3.4) i de valor de la producció en euros (E4.3.5).

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 93.534.000,0 26.908.500,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 9.620.640,0 5.381.700,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 16.034.400,0 8.969.500,0 FARRATGES: ALFALS 66.810.000,0 34.981.050,0 2.242.250,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 2.316.080,0 1.166.035,0 9.910.745,0 4.846.400,0 2.035.280,0 489.000,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 9.976.960,0 5.022.920,0 42.692.440,0 20.876.800,0 7.530.536,0 1.809.300,0 PÈSOL PROTEAGINOS 712.640,0 717.560,0 1.569.575,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 1.247.120,0 1.255.730,0 672.675,0 OLEAGINOSES: COLZA 1.425.280,0 1.435.120,0 896.900,0 AMETLLER (CLOSCA) 23.679.480,0 1.118.400,0 1.409.040,0 11.002.500,0 4.495.680,0 OLIVERA 17.221.440,0 5.592.000,0 547.960,0 22.249.500,0 5.244.960,0 VINYA 1.710.336,0 1.722.144,0 6.262.400,0 4.890.000,0 FRUITA LLAVOR: POMA 53.448.000,0 16.145.100,0 FRUITA LLAVOR: PERA 8.017.200,0 2.421.765,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 53.817.000,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 53.817.000,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 14.252.800,0 14.351.200,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 25.655.040,0 25.832.160,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 3.420.672,0 3.444.288,0 0,0 Taula E4.3.4 Producció física expressada en Kg (Escenari 2A). Font: DAAM+CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 160

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € BLAT DE MORO 18.033.355,2 5.187.958,8 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 1.756.728,9 982.698,4 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 3.091.432,3 1.729.319,6 FARRATGES: ALFALS 9.533.787,0 4.991.795,8 319.969,1 CEREALS D'HIVERN : BLAT 456.962,6 230.058,7 1.955.390,0 956.194,7 401.560,7 96.479,7 CEREALS D'HIVERN : ORDI 1.821.792,9 917.185,2 7.795.639,5 3.812.103,7 1.375.075,9 330.378,2 PÈSOL PROTEAGINOS 196.688,6 198.046,6 433.202,7 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 463.055,7 466.252,5 249.764,2 OLEAGINOSES: COLZA 427.584,0 430.536,0 269.070,0 AMETLLER (CLOSCA) 0,0 17.885.111,2 844.727,5 1.064.247,9 8.310.188,3 3.395.587,1 OLIVERA 0,0 5.426.475,7 1.762.039,2 172.662,2 7.010.817,5 1.652.686,9 VINYA 521.823,5 525.426,1 1.910.658,2 1.491.939,0 FRUITA LLAVOR: POMA 19.476.451,2 5.883.274,4 FRUITA LLAVOR: PERA 4.043.875,7 1.221.538,3 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 30.094.466,4 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 30.094.466,4 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 9.201.607,7 9.265.134,7 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 4.602.514,2 4.634.289,5 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 768.282,9 773.587,1 0,0 TOTAL PARCIALS 74.395.942,3 120.937.621,6 11.023.035,5 7.375.065,1 4.924.205,0 17.239.802,6 5.048.274,0 TOTAL GLOBAL 240.943.946,1 Taula E4.3.5 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 2A. Font: DAAM + CEx

L’escenari 2A, aporta una producció de 241 M€ amb un coeficient multiplicador de la producció de regadiu respecte de la de secà del 4,79

Escenari 2, Enfocament B (Tot reg XN) L’escenari 2B, basat en el Model Conservador de Distribució de Conreus, compta amb idèntiques característiques que l’escenari 2A a tots els efectes excepte en la dotació de reg. En aquest nou escenari la totalitat de la zona amb dotació 3.500 s’incorpora a la zona de regadiu a plena dotació (6.500). Així la superfície queda ara estructurada tal com reflecteix la taula E4.3.6

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 161

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA 6.500,0 1.500,0 NATURA TOTAL CULTIU 1500 NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD PANÍS 9.374,8 2.259,9 0,0 0,0 0,0 11.634,7 DOBLE CULTIU 2.410,7 1.130,0 0,0 0,0 0,0 3.540,6 FARRATGES 6.696,3 2.937,9 0,0 0,0 0,0 9.634,1 CEREALS D'HIVERN 2.678,5 1.130,0 2.544,1 611,3 0,0 6.963,8 PÈSOL PROTEAGINOS 267,9 226,0 0,0 0,0 0,0 493,8 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 1.071,4 904,0 0,0 0,0 0,0 1.975,4 AMETLLER 0,0 4.519,8 391,4 3.056,3 1.248,8 9.216,3 OLIVERA 0,0 1.807,9 195,7 7.946,3 1.873,2 11.823,1 VINYA 267,9 226,0 782,8 611,3 0,0 1.887,9 FRUITA LLAVOR 2.678,5 678,0 0,0 0,0 0,0 3.356,5 FRUITA D'ÒS 0,0 5.649,8 0,0 0,0 0,0 5.649,8 HORTA INTENSIVA 535,7 452,0 0,0 0,0 0,0 987,7 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 803,6 678,0 0,0 0,0 0,0 1.481,5 TOTAL 26.785,0 22.599,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0 Taula E4.3.6 Distribució de l’ús del sòl a l’Àrea Segarra-Garrigues en l’escenari 2B Font: CEx

Seguidament les taules E4.3.7 i E4.3.8 informen respectivament dels valors físics de la producció a l’escenari 2B i del valor econòmic d’aquesta producció

XARXA 6.500,0 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 140.621.250,0 33.898.500,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 14.463.900,0 6.779.700,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 24.106.500,0 11.299.500,0 FARRATGES: ALFALS 100.443.750,0 44.068.050,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 3.482.050,0 1.468.935,0 2.035.280,0 489.000,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 14.999.600,0 6.327.720,0 7.530.536,0 1.809.300,0 PÈSOL PROTEAGINOS 1.071.400,0 903.960,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 1.874.950,0 1.581.930,0 OLEAGINOSES: COLZA 2.142.800,0 1.807.920,0 AMETLLER (CLOSCA) 29.830.680,0 1.409.040,0 11.002.500,0 4.495.680,0 OLIVERA 21.695.040,0 547.960,0 22.249.500,0 5.244.960,0 VINYA 2.571.360,0 2.169.504,0 6.262.400,0 4.890.000,0 FRUITA LLAVOR: POMA 80.355.000,0 20.339.100,0 FRUITA LLAVOR: PERA 12.053.250,0 3.050.865,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 67.797.000,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 67.797.000,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 21.428.000,0 18.079.200,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 38.570.400,0 32.542.560,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 5.142.720,0 4.339.008,0 Taula E4.3.7 Producció física expressada en Kg (Escenari 2B) Font: CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 162

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA 6.500,0 1.500,0 NATURA PREUS CULTIU 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € €/Kg BLAT DE MORO 27.111.777,0 6.535.630,8 0,1928 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 2.641.108,1 1.237.973,2 0,1826 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 4.647.733,2 2.178.543,6 0,1928 FARRATGES: ALFALS 14.333.323,1 6.288.510,7 0,1427 CEREALS D'HIVERN : BLAT 687.008,5 289.820,9 401.560,7 96.479,7 0,1973 CEREALS D'HIVERN : ORDI 2.738.927,0 1.155.441,7 1.375.075,9 330.378,2 0,1826 PÈSOL PROTEAGINOS 295.706,4 249.493,0 0,2760 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 696.168,9 587.370,6 0,3713 OLEAGINOSES: COLZA 642.840,0 542.376,0 0,3000 AMETLLER (CLOSCA) 0,0 22.531.112,6 1.064.247,9 8.310.188,3 3.395.587,1 0,7553 OLIVERA 0,0 6.836.107,1 172.662,2 7.010.817,5 1.652.686,9 0,3151 VINYA 784.521,9 661.915,7 1.910.658,2 1.491.939,0 0,3051 FRUITA LLAVOR: POMA 29.281.362,0 7.411.568,0 0,3644 FRUITA LLAVOR: PERA 6.079.659,3 1.538.856,3 0,5044 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 37.912.082,4 0,5592 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 37.912.082,4 0,5592 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 13.833.916,8 11.671.931,5 0,6456 HORTA EXTENSIVA: CEBA 6.919.529,8 5.838.135,3 0,1794 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 1.155.054,9 974.541,2 0,2246 TOTAL PARCIALS 111.848.636,9 152.353.493,0 4.924.205,0 17.239.802,6 5.048.274,0 TOTAL GLOBAL 291.414.411,5 Taula E4.3.8 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 2B. Font: DAAM + CEx

El resultat de l’escenari 2B de 291,4 milions d’euros representa multiplicar per 5,79 la producció prèvia al regadiu del Segarra-Garrigues (escenari 0).

L’escenari 2B ens informa alhora de la pèrdua econòmica de la possibilitat de regar a plena dotació l’àrea Xarxa Natura 3.500, que suposa en relació al enfocament base del mateix escenari 2 (el cas més favorable) una pèrdua de producció de 50.5 milions d’euros. Ara bé si no hi hagués la possibilitat de regar a la Zona Xarxa Natura s’afegiria major pèrdua en relació a una situació de regadiu sense aquests condicionant, fet que s’analitza a l’escenari 2C. Escenari 2, Enfocament C (No reg XN) L’escenari 2C basat en el Model Conservador de Distribució de Conreus exclou absolutament la possibilitat de regar a les zones Xarxa Natura 3.500 i 1.500. Es un supòsit radical que suposaria una lectura molt lateralitzada de les exigències mediambientals. Per a calcular els valors de producció agrícola es parteix del escenari 2A amb rendiments mitjans dins d’una gestió tecnològicament moderna dels cultius però amb les modificacions pertinents per adaptar-lo als requeriments del escenari 2C:  El conjunt de superfícies agrícoles de la Xarxa Natura 3.500 es considera que son ocupades per a cereals d’hivern.  A les superfícies de Xarxa Natura 3.500 i 1.500 s’hi apliquen els rendiments propis de secà.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 163

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA XARXA CULTIU 6.500,0 NATURA 1.500,0 NATURA 3500 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 93.534.000,0 26.908.500,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 9.620.640,0 5.381.700,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 16.034.400,0 8.969.500,0 FARRATGES: ALFALS 66.810.000,0 34.981.050,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 2.316.080,0 1.166.035,0 4.706.931,2 2.445.568,0 2.035.280,0 489.000,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 9.976.960,0 5.022.920,0 17.586.415,2 9.137.328,0 7.530.536,0 1.809.300,0 PÈSOL PROTEAGINOS 712.640,0 717.560,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 1.247.120,0 1.255.730,0 OLEAGINOSES: COLZA 1.425.280,0 1.435.120,0 AMETLLER (CLOSCA) 23.679.480,0 1.409.040,0 11.002.500,0 364.649,6 OLIVERA 17.221.440,0 547.960,0 22.249.500,0 1.339.338,0 VINYA 1.710.336,0 1.722.144,0 6.262.400,0 4.890.000,0 FRUITA LLAVOR: POMA 53.448.000,0 16.145.100,0 FRUITA LLAVOR: PERA 8.017.200,0 2.421.765,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 53.817.000,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 53.817.000,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 14.252.800,0 14.351.200,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 25.655.040,0 25.832.160,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 3.420.672,0 3.444.288,0 Taula E4.3.9 Producció física expressada en Kg (Escenari 2C). Font: DAAM + CEx

XARXA XARXA CULTIU 6.500,0 NATURA 1.500,0 NATURA PREUS 3500 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € €/Kg BLAT DE MORO 18.033.355,2 5.187.958,8 0,1928 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 1.756.728,9 982.698,4 0,1826 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 3.091.432,3 1.729.319,6 0,1928 FARRATGES: ALFALS 9.533.787,0 4.991.795,8 0,1427 CEREALS D'HIVERN : BLAT 456.962,6 230.058,7 928.677,5 482.510,6 401.560,7 96.479,7 0,1973 CEREALS D'HIVERN : ORDI 1.821.792,9 917.185,2 3.211.279,4 1.668.476,1 1.375.075,9 330.378,2 0,1826 PÈSOL PROTEAGINOS 196.688,6 198.046,6 0,2760 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 463.055,7 466.252,5 0,3713 OLEAGINOSES: COLZA 427.584,0 430.536,0 0,3000 AMETLLER (CLOSCA) 0,0 17.885.111,2 1.064.247,9 8.310.188,3 275.419,8 0,7553 OLIVERA 0,0 5.426.475,7 172.662,2 7.010.817,5 422.025,4 0,3151 VINYA 521.823,5 525.426,1 1.910.658,2 1.491.939,0 0,3051 FRUITA LLAVOR: POMA 19.476.451,2 5.883.274,4 0,3644 FRUITA LLAVOR: PERA 4.043.875,7 1.221.538,3 0,5044 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 30.094.466,4 0,5592 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 30.094.466,4 0,5592 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 9.201.607,7 9.265.134,7 0,6456 HORTA EXTENSIVA: CEBA 4.602.514,2 4.634.289,5 0,1794 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 768.282,9 773.587,1 0,2246 TOTAL PARCIALS 74.395.942,3 120.937.621,6 4.139.956,9 2.150.986,7 4.924.205,0 17.239.802,6 697.445,2 TOTAL GLOBAL 224.485.960,3 Taula E4.3.10 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 2C . Font: DAAM + CEx

Les taules E4.3.9 i E4.3.10 mostren els resultats obtinguts per a l’escenari 2C amb un valor de la producció de 224 M€ i amb una diferencia de 67 M€ sobre l’escenari 2B precedent.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 164

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E4.4 – ESCENARI 3 L’escenari 3 es construeix en base al Model Transformador de Distribució de Cultius i amb idèntics supòsits que a l’escenari 2 per a la resta de paràmetres i variables. Es un escenari que reforça la presència de conreus més transformadors en termes de valor de la producció. En aquest sentit, a plena dotació d’aigua, es redueix el pes dels conreus extensius i s’eixampla la presència de la fruita de llavor, d’ametller, d’olivera i de cultius hortícoles. En el reg de suport es redueix significativament la opció de cereals d’hivern (veure detall al capítol E3.1). Els resultats obtinguts per als diferents enfocaments són els que s’exposen seguidament. Escenari 3, Enfocament A (Base) A partir del conjunt de supòsits s’obtenen les dades de producció física en kg (taula E4.4.1) i de valor de la producció en euros (E4.4.2).

A l’escenari 3A, el resultat de 336 milions d’euros representa multiplicar per 6,67 la producció abans de iniciar el regadiu del Segarra-Garrigues (escenari 0) XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 66.810.000,0 26.908.500,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 10.689.600,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 17.816.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 26.724.000,0 0,0 2.242.250,0 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 2.316.080,0 0,0 9.910.745,0 4.846.400,0 469.680,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 9.976.960,0 0,0 42.692.440,0 20.876.800,0 1.737.816,0 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 1.569.575,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 672.675,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 896.900,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 5.879.280,0 23.679.480,0 0,0 1.118.400,0 4.227.120,0 13.203.000,0 4.495.680,0 OLIVERA 10.689.600,0 30.137.520,0 0,0 5.592.000,0 3.835.720,0 22.249.500,0 5.244.960,0 VINYA 0,0 1.722.144,0 0,0 0,0 6.262.400,0 4.890.000,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 80.172.000,0 80.725.500,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 12.025.800,0 12.108.825,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 53.817.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 53.817.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 35.632.000,0 35.878.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 128.275.200,0 86.107.200,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 17.103.360,0 11.480.960,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula E4.4.1 Producció física expressada en Kg (Escenari 3A). Font: DAAM + CEx

XARXA 6.500,0 XARXA NATURA 3500 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € BLAT DE MORO 12.880.968,0 5.187.958,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 1.951.921,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 3.434.924,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 3.813.514,8 0,0 319.969,1 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 456.962,6 0,0 1.955.390,0 956.194,7 92.667,9 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 1.821.792,9 0,0 7.795.639,5 3.812.103,7 317.325,2 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 433.202,7 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 249.764,2 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 269.070,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 4.440.620,2 17.885.111,2 0,0 844.727,5 3.192.743,7 9.972.225,9 3.395.587,1 OLIVERA 3.368.293,0 9.496.332,6 0,0 1.762.039,2 1.208.635,4 7.010.817,5 1.652.686,9 VINYA 0,0 525.426,1 0,0 0,0 1.910.658,2 1.491.939,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 29.214.676,8 29.416.372,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 6.065.813,5 6.107.691,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 30.094.466,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 30.094.466,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 23.004.019,2 23.162.836,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 23.012.570,9 15.447.631,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 3.841.414,7 2.578.623,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 TOTAL PARCIALS 117.307.492,2 169.996.917,2 11.023.035,5 7.375.065,1 6.722.030,4 18.474.982,4 5.048.274,0 TOTAL GLOBAL 335.947.796,8

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 165

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Taula E4.4.2 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 3A. Font: DAAM + CEx

Escenari 3, Enfocament B (Tot reg XN) L’escenari 3B, basat en el Model Transformador de Distribució de Conreus, compta amb idèntiques característiques que l’escenari 3A a tots els efectes excepte en la dotació de reg. En aquest nou escenari la totalitat de la zona amb dotació 3.500 s’incorpora a la zona de regadiu a plena dotació (6.500). Així la superfície queda ara estructurada tal com reflecteix la taula E4.4.3 XARXA TOTAL 6500 1.500,0 NATURA TOTAL CULTIU 1500 NORD ha SUD ha NORD ha SUD ha NORD PANÍS 6.696,3 2.259,9 0,0 0,0 0,0 8.956,2 DOBLE CULTIU 2.678,5 0,0 0,0 0,0 0,0 2.678,5 FARRATGES 2.678,5 0,0 0,0 0,0 0,0 2.678,5 CEREALS D'HIVERN 2.678,5 0,0 587,1 0,0 0,0 3.265,6 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER 1.339,3 4.519,8 1.174,2 3.667,5 1.248,8 11.949,6 OLIVERA 1.339,3 3.163,9 1.369,9 7.946,3 1.873,2 15.692,5 VINYA 0,0 226,0 782,8 611,3 0,0 1.620,0 FRUITA LLAVOR 4.017,8 3.389,9 0,0 0,0 0,0 7.407,6 FRUITA D'ÒS 0,0 5.649,8 0,0 0,0 0,0 5.649,8 HORTA INTENSIVA 1.339,3 1.130,0 0,0 0,0 0,0 2.469,2 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 4.017,8 2.259,9 0,0 0,0 0,0 6.277,7 26.785,0 22.599,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0 Taula E4.4.3 Distribució ús de sòl a l’Àrea Segarra-Garrigues en l’escenari 3B. Font: DAAM + CEx Seguidament les taules E4.4.4 i E4.4.5 informen respectivament dels valors físics de la producció a l’escenari 3B i del valor econòmic d’aquesta producció

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 166

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA 6.500,0 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 100.443.750,0 33.898.500,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 16.071.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 26.785.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 40.177.500,0 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 3.482.050,0 0,0 469.680,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 14.999.600,0 0,0 1.737.816,0 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 8.839.050,0 29.830.680,0 4.227.120,0 13.203.000,0 4.495.680,0 OLIVERA 16.071.000,0 37.966.320,0 3.835.720,0 22.249.500,0 5.244.960,0 VINYA 0,0 2.169.504,0 6.262.400,0 4.890.000,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 120.532.500,0 101.695.500,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 18.079.875,0 15.254.325,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 67.797.000,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 67.797.000,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 53.570.000,0 45.198.000,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 192.852.000,0 108.475.200,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 25.713.600,0 14.463.360,0 0,0 0,0 0,0 Taula E4.4.4 Producció física expressada en Kg (Escenari 3B). Font: DAAM + CEx

XARXA 6.500,0 1.500,0 NATURA CULTIU 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € BLAT DE MORO 19.365.555,0 6.535.630,8 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 2.934.564,6 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 5.164.148,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 5.733.329,3 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 687.008,5 0,0 92.667,9 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 2.738.927,0 0,0 317.325,2 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 6.676.134,5 22.531.112,6 3.192.743,7 9.972.225,9 3.395.587,1 OLIVERA 5.063.972,1 11.963.187,4 1.208.635,4 7.010.817,5 1.652.686,9 VINYA 0,0 661.915,7 1.910.658,2 1.491.939,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 43.922.043,0 37.057.840,2 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 9.119.489,0 7.694.281,5 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 37.912.082,4 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 37.912.082,4 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 34.584.792,0 29.179.828,8 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 34.597.648,8 19.460.450,9 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 5.775.274,6 3.248.470,7 0,0 0,0 0,0 TOTAL PARCIALS 176.362.886,2 214.156.883,4 6.722.030,4 18.474.982,4 5.048.274,0 TOTAL GLOBAL 420.765.056,3 Taula E4.4.5 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 3B. Font: DAAM + CEx

Per a l’escenari 3B El resultat de 421 milions d’euros representa multiplicar per 8,35 la producció prèvia al regadiu del Segarra-Garrigues (escenari 0).

Escenari 3, Enfocament C (No reg XN)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 167

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

L’escenari 3C basat en el Model Transformador de Distribució de Conreus exclou absolutament la possibilitat de regar a les zones Xarxa Natura 3.500 i 1.500. Es un supòsit radical que suposaria una lectura molt lateralitzada de les exigències mediambientals. L’escenari 3C utilitza els mateixos paràmetres i variables definits per al enfocament base per a les zones de dotació 6.500 m3/ha i 1500 m3/ha no afectades per Xarxa Natura, però en les zones Xarxa Natura s’estableixen els següents criteris:  El conjunt de superfícies agrícoles de la Xarxa Natura 3.500 es considera que son ocupades per a cereals d’hivern.  A totes les superfícies de Xarxa Natura 3.500 i 1.500 se’ls hi apliquen els rendiments propis de secà. La superfície queda distribuïda d’acord amb la taula E4.4.6

Per a l’escenari 3C Les taules E4.4.7 i E4.4.8 mostren els resultats obtinguts, segons els quals la producció té un valor de 319 M€ amb una diferencia de 102 M€ sobre l’escenari 3B precedent. Resultat que representa multiplicar per 6,34 la producció prèvia al regadiu del Segarra-Garrigues (escenari 0).

XARXA XARXA CULTIU 6.500,0 NATURA 1.500,0 NATURA 3500 1500 NORD SUD NORD SUD NORD SUD NORD PANÍS 25,0 10,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU 10,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES 10,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN 10,0 0,0 100,0 100,0 15,0 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER 5,0 20,0 0,0 0,0 30,0 30,0 40,0 OLIVERA 5,0 14,0 0,0 0,0 35,0 65,0 60,0 VINYA 0,0 1,0 0,0 0,0 20,0 5,0 0,0 FRUITA LLAVOR 15,0 15,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS 0,0 25,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA 5,0 5,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 15,0 10,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Taula E4.4.6 Distribució ús de sòl a l’Àrea Segarra-Garrigues en l’escenari 3C. Font: DAAM + CEx

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 168

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

XARXA XARXA CULTIU 6.500,0 NATURA 1.500,0 NATURA 3500 1500 NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG SUD KG NORD KG BLAT DE MORO 66.810.000,0 26.908.500,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 10.689.600,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 17.816.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 26.724.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 2.316.080,0 0,0 4.706.931,2 2.445.568,0 469.680,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 9.976.960,0 0,0 17.586.415,2 9.137.328,0 1.737.816,0 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 5.879.280,0 23.679.480,0 0,0 0,0 4.227.120,0 13.203.000,0 364.649,6 OLIVERA 10.689.600,0 30.137.520,0 0,0 0,0 3.835.720,0 22.249.500,0 1.339.338,0 VINYA 0,0 1.722.144,0 0,0 0,0 6.262.400,0 4.890.000,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 80.172.000,0 80.725.500,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 12.025.800,0 12.108.825,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 53.817.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 53.817.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 35.632.000,0 35.878.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 128.275.200,0 86.107.200,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 17.103.360,0 11.480.960,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula E4.4.7 Producció física expressada en Kg (Escenari 3C). Font: DAAM + CEx

XARXA XARXA CULTIU 6.500,0 NATURA 1.500,0 NATURA 3500 1500 NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € SUD € NORD € BLAT DE MORO 12.880.968,0 5.187.958,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 1.951.921,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 3.434.924,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FARRATGES: ALFALS 3.813.514,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : BLAT 456.962,6 0,0 928.677,5 482.510,6 92.667,9 0,0 0,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 1.821.792,9 0,0 3.211.279,4 1.668.476,1 317.325,2 0,0 0,0 PÈSOL PROTEAGINOS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 4.440.620,2 17.885.111,2 0,0 0,0 3.192.743,7 9.972.225,9 275.419,8 OLIVERA 3.368.293,0 9.496.332,6 0,0 0,0 1.208.635,4 7.010.817,5 422.025,4 VINYA 0,0 525.426,1 0,0 0,0 1.910.658,2 1.491.939,0 0,0 FRUITA LLAVOR: POMA 29.214.676,8 29.416.372,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA LLAVOR: PERA 6.065.813,5 6.107.691,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 0,0 30.094.466,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 0,0 30.094.466,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 23.004.019,2 23.162.836,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 23.012.570,9 15.447.631,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 3.841.414,7 2.578.623,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 TOTAL PARCIALS 117.307.492,2 169.996.917,2 4.139.956,9 2.150.986,7 6.722.030,4 18.474.982,4 697.445,2 TOTAL GLOBAL 319.489.811,0 Taula E4.4.8 Valor econòmic de la producció agrícola de l’àrea Segarra-Garrigues a l’escenari 2C. Font: DAAM + CEx E4.5 – SINTESI D’IMPACTES DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA Els increments productius propiciats pel regadiu generen sens dubte un seguit d’impactes. En aquest capítol s’analitzen aquells derivats directament de la producció agrícola o per l’adquisició de bens o serveis necessaris per a aquesta producció. Coeficient multiplicador de la producció agrícola La taula E4-5.1 i la figura E4.5.1 ens permeten observar els potencials productius de cada un dels escenaris. Prenent de referència l’escenari més productiu (escenari 3B) suposa incrementar per 8,36 la producció de la zona abans d’incorporar el nou regadiu, ampliant el valor de la producció amb

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 169

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

370,4 milions d’euros. Les altres opcions pressuposen increments inferiors, tot i que gens menyspreables. Valor Increment M€ producció des de M€ Multiplicador Escenari 0 Escenari 0 50 1,00 0 Escenari 1 158 3,14 108 Escenari 2.A 241 4,79 191 Escenari 2.B 291 5,79 241 Escenari 2.C 224 4,46 174 Escenari 3.A 336 6,67 286 Escenari 3.B 421 8,36 370 Escenari 3.C 319 6,35 269 Taula E4.5.1 Comparació dels resultats de producció agrícola dels diferents escenaris

Figura E4.5.1 Comparació gràfica dels resultats de producció agrícola dels diferents escenaris Els escenaris previstos, en general, mostren coeficients multiplicadors inferiors a la majoria de projectes de regadiu analitzats. Per a comprendre aquest resultat cal tenir en compte que, fins i tot l’enfocament B segueix renunciant al regadiu en el 15,61 % de l’àrea potencialment regable i el 23,67% està destinada a reg de suport amb dotacions de 1.500 m3/ha/any. Així mateix cal recordar la prudència establerta en el disseny de l’estructura superficial dels cultius on inclús les opcions més transformadores s’han dissenyat de forma moderada, fet que probablement el temps i les evidències aniran portant a escenaris amb majors potencials.

La producció del Sistema Segarra-Garrigues pels escenaris de reg eficient de l’estudi oscil·la entre 224 M€ i 421 M€

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 170

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

El coeficient multiplicador secà-regadiu al Sistema Segarra-Garrigues pels escenaris de reg eficient de l’estudi oscil·la entre 4,46 i 8,36

Millora de la taxa de cobertura agrícola L’increment de la producció agrícola ha de permetre reduir importacions, o incrementar exportacions per valor equivalent, en ambdós casos ha de suposar una millora del potencial d’autoproveiment agrícola, tal com queda reflectit en la previsible taxa de cobertura del comerç exterior agrícola (taula E4.5.2)

TAXA DE EXPORTACIONS PRODUCCIÓ IMPORTACIONS SALDO COBERTURA INCREMENT Milions € ESCENARI Milions € Milions € % % SITUACIÓ ESCENARI ZERO 1.501 50 3.245 -1.744 46,26 0 ESCENARI 2A 1.501 241 3.054 -1.553 49,15 6,25 ESCENARI 2B 1.501 291 3.004 -1.503 49,97 8,02 ESCENARI 2C 1.501 224 3.071 -1.570 48,88 5,67 ESCENARI 3A 1.501 336 2.959 -1.458 50,73 9,67 ESCENARI 3B 1.501 421 2.874 -1.373 52,23 12,91 ESCENARI 3C 1.502 319 2.976 -1.474 50,47 9,11 Taula E4.5.2 Modificació de la taxa de cobertura agrícola en dos escenaris del Segarra-Garrigues La taula exposa l’increment de la taxa de cobertura en els diferents escenaris. A l’anàlisi es fa el supòsit que la totalitat de la nova producció es destina a reduir importacions. Les millores que es dedueixen en la taxa de cobertura suposen un increment entre el 5,67 i el 12,91%, millores importants però que no evitaran sostenir un model notablement asimètric en l’estructura de comerç agrícola. Alhora cal fer una precisió important, la major producció que ha de proveir el sistema Segarra- Garrigues no es limitarà a la producció agrícola sense transformar, ans al contrari, la importància del clúster agroalimentari català ben segur que serà capaç de transformar i aportar valor afegit a aquesta producció, fet que suposarà una millora addicional a la taxa de cobertura agroalimentària.

La millora de la taxa de cobertura agroalimentària de Catalunya a partir de l’aportació del Sistema Segarra-Garrigues en els escenaris de reg eficient de l’estudi oscil·la entre 5,67% i 12,91%

Proveïment alimentari equivalent Un altre apropament als impactes és conèixer les persones que hipotèticament podrà alimentar el Sistema Segarra-Garrigues. En aquest apartat es tracta de posar en relació la despesa alimentària per persona/any amb el valor de la producció del Sistema Segarra- Garrigues. Amb aquesta finalitat cal fer un seguit de precisions tècniques i metodològiques i realitzar els corresponents ajustos. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’Espanya el consum d’aliments a les llars per persona/ any el 2012 va ser de 1.468,1 € pel conjunt espanyol i de 1.668.5 € per a Catalunya. Atès que a Catalunya cada llar té segons IDESCAT de mitjana 2,59 persones, això significa una despesa alimentaria per cada llar en un any de 4.321,41 €.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 171

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Cal tenir en compte, però, que la despesa alimentaria es realitza a preus de consumidor final, és a dir al final de la cadena alimentària. Per contra, el valor de les produccions calculades pels diferents escenaris és d’acord amb els preus percebuts pel pagès. Per tant cal cercar l’equivalent en valors al consumidor final de la producció del àrea Segarra- Garrigues. L’estructura productiva modelitzada per a la definició dels escenaris és una estructura molt diversificada que, per tant, no s’allunyaria gaire de l’estructura productiva del sector agrícola capaç d’elaborar i/o distribuir el consum alimentari de la població catalana. Aquesta població consumeix hortalisses, fruites, llegums, oli, etc., però també consumeix carn, llet i altres productes d’origen animal i, sens dubte consumeix productes elaborats amb diferent grau d’elaboració. Per aquesta raó la trajectòria de la cadena de valor del pagès al consumidor final és complexa i diversa. La taula E4.5.3 mostra exemples de la relació entre els preus d’origen i de destí d’alguns productes agrícoles sense transformar, on s’observen multiplicadors origen-destí que van de valors 2,66 a 4,86.

Preu origen Preu destí P.destí / Producte €/kg €/kg P.origen Ceba 0,21 1,02 4,86 Tomàquet 0,47 1,9 4,04 Patata 0,38 1,01 2,66 Poma golden 0,51 1,86 3,65 Pera blanquilla 0,44 1,95 4,43 Taula E4.5.3 Multiplicador de valor entre preu d’origen i destí de diferents productes agrícoles. Font Observatorio de precios MAGRAMA, mitjana preus setmanals 2013. Cal distingir, però, entre els productes agrícoles i els productes ramaders, ja que tots els productes alimentaris tenen origen agrícola però en el cas dels productes ramaders la base de la seva producció és l’aliment del bestiar (gra, farratge, pinso, etc.). Per tant en el cas dels productes ramaders s’haurà de considerar dos factors multiplicadors des de l’origen agrícola al preu final de la carn pel consumidor. En primer lloc, el que va del preu del aliment pel bestiar al preu percebut pel pagès per la carn i, en segon lloc, el que va del preu percebut pel ramader per la carn al preu d’aquesta carn pagat pel consumidor.

P.destí carn P.destí / Preu Preu origen index Index Preu origen Preu Preu carn/ origen blat de conversió Rendiment conversió alimentació origen destí P.origen alimentació Producte morol €/kg Kg viu canal canal animal €/kg Producte carn €/kg carn €/kg carn animal 0,19 4,83 0,575 8,40 1,60 Vedella 1ª A 3,97 17,66 4,45 11,07 Blat de moro 0,19 2,67 0,765 3,49 0,66 Porc 1ª 1,85 5,68 3,07 8,61 0,19 1,92 0,75 2,56 0,49 Pollastre fresc 1,82 2,87 1,58 5,90 Taula E4.5.4 Multiplicador de valor entre preu d’origen i destí de diferents productes ramaders. Font Observatorio de precios MAGRAMA, mitjana preus setmanals 2013. A la taula E4.5.4 s’ha fet una aproximació a la cadena de valor ramadera de forma simplificada prenent el blat de moro com a equivalent a tota la seva alimentació, opció que es considera només aproximativa però vàlida a efectes explicatius. Així es pot observar que l’índex multiplicador entre els preus d’origen agrícola fins a destí carn al consumidor oscil·la del valor 5,90 pel pollastre al 11,7 pel boví. Però, a més, la cistella de la compra d’una llar està formada també per productes transformats de molts tipus (embotits, iogurts, formatges, conserves, IV gamma i un llarguíssim etcètera), que allarguen encara més la cadena alimentària i distancien el preu d’origen del preu final. La figura E4.5.2 exposa un exemple, d’entre els molts que hi podria haver, a fi d’evidenciar la gran distància i l’extraordinària diversitat que hi pot haver entre els preus agrícoles a l’origen i els

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 172

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural preus de productes posteriorment transformats, que en el exemple van des d’un multiplicador de 2,8 a 18,18. A efectes de l’estudi cal apropar-se a un valor mig que permeti ser considerat com a factor multiplicador del valor d’una producció agrícola diversificada com la prevista al Segarra- Garrigues fins arribar a mans del consumidor. Per a apropar-se a aquest càlcul s’utilitza la informació que proporcionen les macromagnituds globals de producció i despesa alimentària.

Figura E4.5.2 Exemple de cadena de valor de l’agricultura al consumidor per a un producte transformat. Fonts DAAM, MAGRAMA, Empreses distribuïdores. La taula E4.5.5 detalla els càlculs que permeten relacionar el consum alimentari de Catalunya amb la seva producció alimentària fins a obtenir un multiplicador mitjà que es situa en 5,08, el qual ens permet relacionar les dues macromagnituds i concloure que el Segarra-Garrigues, per exemple en el seu escenari 2B, seria capaç d’alimentar 593.303 persones (taula E4.5.6).

De mitjana els productes agrícoles necessaris per proveir el consum català multipliquen per 5,08 el seu valor al llarg de la cadena alimentària, del agricultor fins al consumidor

Per el càlcul del multiplicador es relaciona la producció alimentària catalana posada a la taula del consumidor amb la producció agrícola que ha fet falta per a generar-la. Metodològicament hi ha febleses evidents al comparar estadístiques provinents de metodologies diferents, manca de desglossaments precisos al si de la cadena alimentària i debilitat d’algunes estadístiques tals com les dades de comerç interregional. En aquest sentit el càlcul cal considerar-lo orientatiu però assenyala l’ordre de magnituds a les que ens referim i, per tant, cal considerar que es tracta d’una informació operativa. Teòricament, tot el valor que es genera per a multiplicar per 5,08 el preu d’origen primari fins al preu de destí -un cop transformat i distribuït- pot restar a l’entorn local, a un entorn regional més ampli o ser captat per tercers desconnectats de l’entorn territorial. La possibilitat de captar més o menys valor afegit al llarg del procés de la cadena alimentaria depèn de l’existència d’una bona estructura empresarial de transformació i de distribució. En aquest cas

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 173

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural l’àrea Segarra – Garrigues, en sentit regional més que local, i de manera més amplia Catalunya, disposa d’un poderós clúster agroindustrial capaç de captar el nou valor afegit generat per l’activitat agrícola

Consum alimentari llars Catalunya M€ - € 11.570 1.669 MAGRAMA 2012 Consum alimentari extra-llars Catalunya M€ - € 5.699 822 MAGRAMA 2012 Total consum alimentari Catalunya M€ - € 17.269 2.490 MAGRAMA 2012 - Importacions agroalimentaries a Catalunya de l'exterior M€ -8.881 DATA-COMEX 2013 + Exportacions agroalimentaries de Catalunya a l'exterior M€ 7.820 DATA-COMEX 2013 - Importacions agroalimentaries a Catalunya de la resta d'Espanya M€ -5.467 INTEREG 1995-2007 + Exportacions agroalimentàries de Catalunya a la resta d'Espanya M€ 8.538 INTEREG 1995-2008 Produccio agroalimentaria catalana aparent M€ 19.279 Producció final agrícola de Catalunya (no inclou ramaderia) M€ 1.638 DAAM 2012 + Importacions agrícoles a Catalunya de l'exterior M€ 3.246 DATA-COMEX 2013 - Exportacions agrícoles de Catalunya a l'exterior M€ -1.390 DATA-COMEX 2013 + Importacions agricoles a Catalunya de la resta d'Espanya M€ 1.624 INTEREG 1995-2007 - Exportacions agrícoles de Catalunya a la resta d'Espanya M€ -1.321 INTEREG 1995-2008 Producció agrícola base per a la producció agroalimentaria catalana M€ 3.797 Multiplicador producció agrícola versus producció agroalimentria Index 5,08 Taula E4.5.5 Multiplicador mitjà entre els preus percebuts per l’agricultor i el valor del consum alimentari Concepte Unitats Total Total producció agrícola Escenari 2B M€ 291 Equivalent en produccio final agraolimentària a preus destí M€ 1.478 Despesa consum alimentari per càpita € 2.490 Equivalent a persones alimentades persones 593.303 Taula E4.5.6 Càlcul de l’equivalent a persones alimentades per a l’escenari 2B La figura E4.5.3 calcula i exposa l’equivalent a persones alimentades pel conjunt d’escenaris

Figura E4.5.3 Equivalent a persones alimentades pel Segarra-Garrigues segons escenaris

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 174

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Del conjunt d’escenaris analitzats de regadiu eficient es conclou que el Segarra- Garrigues serà capaç d’alimentar entre unes 457.041 persones, a l’escenari 2C, i 856.653 persones, a l’escenari 3B (figura E4.5.3)

Increment patrimonial Tant sols l’expectativa de posar noves terres en regadiu genera immediatament un increment de valor d’aquestes terres. Aquests efectes es consoliden amb l’efectiva adopció del regadiu per part d’una finca. La mesura d’aquest efecte es pot realitzar comparant els preus de secà i de regadiu per a diferents tipus de cultius, tal com defineix i publica el DAAM. Els preus especificats per a regadiu es considera que son a plena dotació, de tal manera que per a dotacions menors se’ls aplica un percentatge de reducció del 70% i 40% per a dotacions de 3.500 m3/ha/any i 1.500 m3/ha/any respectivament27. La taula E4.5.7 recull els preus de la terra de la província de Lleida amb la seva evolució anyal des de 1997 fins a 2012 segons la informació publicada pel DAAM. La taula E4.5.8 aplica aquesta informació als conreus previstos a l’escenari 2A. D’acord amb aquesta valoració les terres de regadiu del Segarra-Garrigues, a l’escenari 2A, veurien incrementat el seu valor patrimonial en un 189,81 % de mitjana.

Taula E4.5.7 Preus de la terra de la província de Lleida. Font DAAM

Núm ha classificades per Preus terra Preus de la terra regadiu Valor inicial Valor final Increment dotació de reg secà CULTIU TOTAL ha 6500 3500 1500 6500 3500 70% 1500 40% €/ha €/ha €/ha % M3/ha m3/ha m3/ha 100% diferencia diferencia PANÍS 8.029,5 8.029,5 22.392 6.369 51.139.886 179.796.564 251,58% DOBLE CULTIU 2.500,4 2.500,4 22.392 6.369 15.924.984 55.988.733 251,58% FARRATGES 6.786,1 448,5 7.234,5 22.392 17.585 6.369 46.076.658 159.839.718 246,90% CEREALS D'HIVERN 2.678,6 11.351,7 3.155,4 17.185,6 22.392 17.585 12.778 6.369 109.454.768 299.917.685 174,01% PÈSOL PROTEAGINOS 357,6 448,5 806,0 22.392 17.585 6.369 5.133.414 15.892.298 209,59% OLEAGINOSES (GIRA-SOL I COLZA) 1.430,2 448,5 1.878,7 22.392 17.585 6.369 11.965.122 39.911.076 233,56% AMETLLER 3.587,8 233,0 4.696,5 8.517,3 28.890 21.831 14.771 5.359 45.643.943 178.111.237 290,22% OLIVERA 1.435,1 699,0 10.015,2 12.149,3 11.164 9.752 8.340 6.458 78.459.986 106.368.825 35,57% VINYA 357,6 1.394,1 1.751,6 28.890 19.191 12.725 22.289.110 37.082.833 66,37% FRUITA LLAVOR 2.319,8 2.319,8 28.890 8.054 18.683.428 67.018.155 258,70% FRUITA D'ÒS 4.484,8 4.484,8 29.164 8.054 36.120.177 130.793.249 262,11% HORTA INTENSIVA 715,1 715,1 22.392 6.369 4.554.472 16.012.519 251,58% HORTA EXTENSIVA (ex. CEBA, PATATA...) 1.072,7 1.072,7 22.392 6.369 6.831.708 24.018.779 251,58% 35.755,0 13.629,0 19.261,0 68.645,0 452.277.653,3 1.310.751.670,5 189,81%

27A manca d’informacions estadístiques o existència d’operacions reals, els supòsits de reducció es defineixen amb criteri proporcional als rendiments previstos en diferents dotacions de reg.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 175

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Taula E4.5.8 Aplicació dels preus de la terra a la nova superfície de regadiu (escenari 2A) i comparació amb l’escenari zero

El fet d’adoptar el regadiu incrementa de mitjana, a l’escenari 2A, en un 189,81 % el valor de les terres.

Valor afegit agrícola Un indicador essencial de potencial econòmic del sistema Segarra-Garrigues és el valor afegit brut (VAB) que és capaç de generar, valor afegit que té una correlació directa amb la creació de llocs de treball. Aquest valor afegit, tal com s’ha exposat al capítol E1, té tres components:  Com a resultat directa de l’activitat agrícola.  Com a resultat directa dels inputs de productes i serveis necessaris per a la producció agrícola.  Com a efecte induït de creació de noves activitats. Pel que fa al valor afegit brut agrícola s’utilitza la informació de costos provinent de la Xarxa Comptable Agraria de Catalunya (XCAC). L’objectiu informatiu que es cerca és l’estructura de costos. Amb aquesta finalitat s’utilitza la mitjana de les dades de costos de la XCAC dels anys 2010 i 201128 (taula E4.5.9). S’observa que hi ha cultius amb marges nets (marge econòmic 3) positius i negatius, es tracta tanmateix de cultius tots ells presents -de forma estable i perllongada en el temps- a l’agricultura del territori en estudi, fet que és el millor indicador de viabilitat. Partint del supòsit –realista- de viabilitat i sobre la consideració d’un conreu en equilibri s’ajusta l’estructura de costos igualant-los a marge econòmic zero. Amb aquesta finalitat s’absorbeix els marge net (positiu o negatiu) distribuint-lo proporcionalment entre els diferents conceptes de valor afegit brut.

28 Les dades de costos de la XCAC de 2010 i 2011, són els darrers publicats i alhora són els posteriors a un seguit d’ajustos efectuats a la XCAC que han permès millorar extraordinàriament la qualitat de les dades.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 176

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

PATATA BLAT DE OLIVES RAIM PER TOMAQUE BLAT ORDI ALFALS COLZA GIRASOL CEBES POMA PERA PRESSEC AMETLLA MITJA MORO PER OLI A VI T IND ESTACIO S S R S S R S S R R R R R S R Nombre d'explotacions 154 185 99 174 244 110 29 18 11 18 70 88 66 145 12 Ingressos 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Producte principal 71,55 69,83 80,40 57,55 90,65 97,44 76,16 72,34 97,57 98,74 97,09 95,62 97,36 51,19 98,74 Subproducte 3,17 2,98 0,51 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,00 Subvencions vinculades a producció 1,01 1,49 0,26 12,64 3,43 0,37 1,19 0,91 0,02 0,90 1,46 1,74 1,69 47,73 0,31 Subvencions per despeses 0,36 0,44 0,38 0,43 0,51 0,75 0,49 0,48 0,00 0,12 0,25 0,26 0,41 0,27 0,17 Pagament Únic 22,40 23,61 17,95 27,95 3,12 1,28 20,18 25,36 2,40 0,08 0,36 1,55 0,36 0,02 0,00 Guany i pèrdua per variació de preus 0,31 0,57 0,10 0,02 0,00 -0,25 0,59 0,00 0,00 0,02 0,39 0,21 -0,84 0,06 -0,07 Anualització subvencions de capital 1,20 1,08 0,41 1,41 2,26 0,40 1,38 0,92 0,00 0,15 0,45 0,60 1,02 0,73 0,85 Costos específics de cultiu 28,20 30,84 31,62 18,94 27,83 32,68 29,67 44,28 28,91 48,81 52,23 43,74 42,95 13,39 23,81 Llavors i plantes comprades 4,34 3,84 7,55 0,19 0,00 2,57 6,28 8,26 9,22 4,60 0,36 0,29 0,28 0,20 9,34 Llavors i plantes reocupades 1,55 2,68 0,05 0,00 0,00 0,12 0,18 0,04 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Fertilitzants 5,59 7,42 8,36 3,15 1,85 7,76 6,24 5,10 3,92 2,37 3,17 5,04 5,75 2,86 3,69 Productes de protecció dels cultius 4,64 5,33 5,03 2,65 7,97 3,75 4,80 5,50 4,12 4,87 9,25 11,02 10,21 2,43 4,22 Altres costos específics de cultiu 0,32 0,36 0,53 0,83 0,35 1,37 0,09 0,29 1,60 7,36 1,57 2,07 2,02 0,90 0,67 Costos específics forestals 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Aigua 1,04 1,00 2,43 5,61 0,21 2,74 0,49 0,22 0,75 0,70 0,74 1,93 2,22 4,45 1,36 Mà d'obra assalariada eventual VA-rh 2,39 2,29 2,09 5,25 15,36 2,13 1,30 2,88 8,93 25,13 34,62 20,29 19,76 0,99 3,31 Arrendament i parceria 8,33 7,92 5,58 1,26 2,08 12,24 10,30 21,99 0,34 3,79 2,53 3,11 2,72 1,55 1,21 MARGE BRUT XCAC 71,80 69,16 68,38 81,06 72,17 67,32 70,33 55,72 71,09 51,19 47,77 56,26 57,05 86,61 76,19 Costos generals 37,29 36,90 33,12 34,06 47,84 45,24 40,80 34,02 31,31 34,58 26,91 31,46 37,99 31,33 32,71 Mà d'obra assalariada fixa VA-rh 2,53 2,24 1,52 2,75 10,60 3,09 3,29 3,62 1,36 5,60 1,63 1,46 1,30 1,39 3,71 Despeses mecanització 10,81 10,94 11,80 11,61 11,29 16,46 10,34 9,57 7,85 5,45 8,14 8,92 12,13 11,58 7,54 Treballs tercers i lloguer maquinària 3,52 3,25 3,82 1,56 7,07 4,83 4,05 3,32 1,30 2,78 1,60 1,57 1,69 0,98 1,97 Amortització VA-am 11,11 11,05 8,86 12,01 9,97 12,07 12,23 8,51 9,61 5,54 5,58 7,39 9,56 12,02 10,83 Despeses financeres 1,64 1,29 1,31 0,75 2,06 1,04 1,82 1,24 0,15 0,31 0,94 1,13 1,49 0,70 0,47 Altres despeses generals 5,42 5,72 4,09 3,60 5,05 5,42 6,84 4,98 4,92 10,50 4,26 4,72 6,17 3,16 3,62 Electricitat 0,88 0,78 0,38 0,33 0,45 0,85 0,87 1,17 3,39 1,53 0,64 0,45 0,73 0,10 2,45 Combustibles 0,26 0,46 0,11 0,03 0,00 0,13 0,21 0,07 0,00 0,00 0,09 0,05 0,10 0,02 0,01 Assegurances 1,12 1,18 1,23 1,41 1,34 1,37 1,14 1,53 2,73 2,88 4,03 5,77 4,81 1,39 2,10 MARGE ECONÒMIC (1) 34,51 32,26 35,26 47,00 24,33 22,08 29,53 21,71 39,77 16,60 20,86 24,81 19,06 55,28 43,48 Mà d'obra familiar VA-rh 28,01 26,76 29,73 58,85 38,25 37,31 21,77 15,11 45,34 14,16 15,28 28,28 37,43 64,91 45,44 MARGE ECONÒMIC (2) 6,50 5,50 5,53 -11,85 -13,92 -15,23 7,76 6,60 -5,56 2,45 5,58 -3,48 -18,37 -9,62 -1,95 Costos d'oportunitat 8,97 11,32 8,29 15,06 5,98 14,02 10,19 6,30 2,42 1,40 2,43 4,83 5,44 22,51 3,13 Terra en propietat VA-co 7,56 9,96 6,97 13,27 4,61 12,37 8,71 5,40 1,42 0,54 1,64 3,33 3,76 20,73 1,75 Capital fix i circulant VA-co 1,40 1,36 1,33 1,79 1,37 1,65 1,48 0,90 1,00 0,85 0,79 1,50 1,68 1,79 1,38 MARGE ECONÒMIC (3) VA-me -2,46 -5,82 -2,77 -26,91 -19,91 -29,25 -2,43 0,30 -7,98 1,05 3,15 -8,30 -23,81 -32,14 -5,08 TOTAL COSTOS 102,46 105,82 102,77 126,91 119,91 129,25 102,43 99,70 107,98 98,95 96,85 108,30 123,81 132,14 105,08

Valor afegit treball 32,93 31,28 33,34 66,85 64,21 42,52 26,35 21,61 55,63 44,88 51,53 50,03 58,49 67,28 52,46 Valor afegit amortització 11,11 11,05 8,86 12,01 9,97 12,07 12,23 8,51 9,61 5,54 5,58 7,39 9,56 12,02 10,83 Valor afegit costos oportunitat 8,97 11,32 8,29 15,06 5,98 14,02 10,19 6,30 2,42 1,40 2,43 4,83 5,44 22,51 3,13 Valor afegit marge econòmic -2,46 -5,82 -2,77 -26,91 -19,91 -29,25 -2,43 0,30 -7,98 1,05 3,15 -8,30 -23,81 -32,14 -5,08 Valor afegit brut total 50,55 47,83 47,73 67,01 60,26 39,36 46,34 36,72 59,68 52,87 62,69 53,94 49,68 69,68 61,34

Valor afegit treball ajustat 31,40 27,89 31,51 47,69 48,27 24,40 25,04 21,79 49,06 45,79 54,25 43,35 39,54 46,05 48,45 Valor afegit amortització ajustat 10,60 9,85 8,37 8,57 7,50 6,92 11,62 8,58 8,48 5,65 5,87 6,41 6,46 8,23 10,00 Valor afegit costos oportunitat ajustat 8,55 10,09 7,84 10,74 4,50 8,04 9,68 6,35 2,13 1,43 2,56 4,18 3,68 15,41 2,89 50,55 47,83 47,73 67,01 60,26 39,36 46,34 36,72 59,68 52,87 62,69 53,94 49,68 69,68 61,34 Taula E4.5.9 Estructura de costos de diferents cultius amb identificació i ajust del valor afegit (mitjana dades 2010-2011). Font XCAC Com a handicap cal tenir en compte la grandària reduïda d’alguna mostra (tomàquet, ceba, girasol i patata), la no disposició de dades exclusives per a cultius a regadiu29 per alguns cultius (girasol, colza, ametller, olivera i vinya), no disposició de mostra per al pèsol, existència de valors significativament negatius dels marges d’alfals, olivera, raïm, préssec i ametlla. Les opcions metodològiques preses davant d’aquestes mancances han estat les següents: 1. Mostres reduïdes.- A manca de millor informació s’accepten com a mostres vàlides als efectes de l’anàlisi que es pretén. 2. No dades de mostra d’alguns conreus extensius de regadiu.- Per als conreus extensius s’observa la poca diferència de l’estructura de costos entre blat de moro (regadiu) i blat i ordi (predominantment secà) fet que fa pensar en la poca diferencia en l’estructura de valor afegit dels conreus extensius de secà i els de regadiu. Per aquesta raó s’opta per considerar vàlides a regadiu les dades de la mostra -predominantment de secà- pels conreus extensius. 3. No dades de mostra d’alguns conreus llenyosos en regadiu i amb marges econòmics molt negatius.- El concepte afecta a ametlla, olivera i vinya. En els tres casos, però sobretot per ametlla i olivera les plantacions de secà tenen una duríssima competència de les plantacions híper-intensives de regadiu que estan obtenint guanys extraordinaris, mentre

29 La segona fila de la taula E4.5.8 indica si la informació es refereix predominantment al cultiu a secà o a regadiu. La mostra és mixta però els predominis secà o regadiu són molt esbiaixats en una direcció o altre.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 177

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

que a secà probablement estan obtenint pèrdues. Més enllà dels condicionants ja esmentats sobre la qualitat de les dades és cert que aquesta pressió competitiva afecta significativament als resultats econòmics de secà, d’altra banda a regadiu, en plantacions híper-intensives, el cost de la ma d’obra en relació al valor del producte es redueix per raó d’unes possibilitats de mecanització més eficient. Per aquesta raó es considera adequat (tot i que especialment prudent) l’ajust que s’ha realitzat -al igualar el marge net a zero-, que minora notablement el pes de de la ma d’obra sobre el valor del producte. 4. No dades del pèsol.- Es tracta d’una producció reduïda amb poca incidència sobre els resultats. S’opta per equiparar-la a l’ordi. 5. Marges econòmics molt negatius per alfals i préssec.- Es tracta de dades clarament erràtiques ja que es tracta de conreus estables i competitius. En el cas de l’alfals s’accepta l’ajust efectuat sobre el valor afegit com a mesura de prudència a manca de millor informació. En el cas del préssec es considera adequat a efectes operatius estimar el valor afegit assimilant-lo als percentatges de la poma. Com a resultat d’aquests criteris s’obté el valor afegit total del sistema Segarra-Garrigues i del seu valor incremental sobre el valor afegit de l’escenari zero previ al regadiu (taula E4.5.10) % VAB total VAB total VAB total VAB total VAB total VAB total VAB total VAB total CULTIU Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C BLAT DE MORO 47,73 7.108.239,3 11.083.533,2 16.059.907,7 11.083.533,2 8.624.298,8 12.362.636,0 8.624.298,8 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 47,83 924.612,5 1.310.268,1 1.855.364,6 1.310.268,1 933.603,8 1.403.602,2 933.603,8 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 47,73 2.213.509,0 2.300.944,9 3.258.181,9 2.300.944,9 1.639.489,6 2.464.847,8 1.639.489,6 FARRATGES: ALFALS 39,36 6.165.649,7 5.843.209,2 8.116.753,8 5.717.269,4 1.626.939,3 2.256.638,4 1.500.999,4 CEREALS D'HIVERN : BLAT 50,55 1.501.829,4 2.070.854,8 745.546,7 1.312.404,3 1.749.644,3 394.126,4 991.193,8 CEREALS D'HIVERN : ORDI 47,83 4.990.654,0 7.677.755,5 2.678.395,2 4.459.759,0 6.575.123,8 1.461.805,4 3.357.127,2 PÈSOL PROTEAGINOS 47,83 232.059,9 396.002,7 260.768,9 188.801,8 207.200,9 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 36,72 273.300,3 432.955,4 471.315,7 341.242,0 91.713,4 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 46,34 282.324,7 522.339,8 549.229,1 397.652,8 124.687,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 69,68 2.763.603,7 21.949.103,9 24.597.831,5 19.186.365,2 27.684.571,7 31.891.005,7 24.921.833,0 OLIVERA 67,01 2.833.615,1 10.738.139,1 10.501.990,6 8.732.730,3 16.416.648,8 18.025.220,4 14.411.240,1 VINYA 60,26 2.424.374,6 2.681.477,7 2.922.028,4 2.681.477,7 2.367.026,9 2.449.275,5 2.367.026,9 FRUITA LLAVOR: POMA 62,69 9.439.921,6 15.898.012,0 23.002.797,8 15.898.012,0 36.755.804,6 50.766.288,8 36.755.804,6 FRUITA LLAVOR: PERA 53,94 1.875.833,8 2.840.164,3 4.109.427,3 2.840.164,3 6.566.388,5 9.069.347,8 6.566.388,5 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 62,69 16.145.711,9 18.866.221,0 23.767.084,5 18.866.221,0 18.866.221,0 23.767.084,5 18.866.221,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 62,69 15.942.585,6 18.866.221,0 23.767.084,5 18.866.221,0 18.866.221,0 23.767.084,5 18.866.221,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 59,68 9.224.536,7 11.020.951,9 15.221.890,3 11.020.951,9 27.552.379,7 38.054.725,7 27.552.379,7 HORTA EXTENSIVA: CEBA 52,87 3.900.205,8 4.883.498,1 6.744.977,5 4.883.498,1 20.333.909,1 28.580.517,3 20.333.909,1 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 61,34 676.323,6 945.783,1 1.306.294,3 945.783,1 3.938.051,5 5.535.165,3 3.938.051,5 TOTAL VAB 88.918.891,3 140.327.435,5 169.936.870,2 131.033.299,9 200.919.923,6 252.249.371,7 191.625.788,0 VAB total incrementat sobre escenari zero 60.631.629,2 111.007.687,9 140.579.966,5 101.648.269,1 170.811.718,6 222.069.034,6 161.431.096,4 Taula E4.5.10 Valor afegit total pels diferents escenaris i increment sobre escenari 0

L’increment de VAB agrícola estimat pels diferents escenaris de regadiu eficient oscil·la entre 101,6 M€ i 222,1 M€

De la mateixa manera s’obté el Valor afegit imputable a recursos humans o ma d’obra, el qual ens permetrà estimar l’impacte directe del sistema Segarra-Garrigues sobre la ocupació agrícola (taula E4.5.11)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 178

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

% VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH VA-RRHH CULTIU Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C BLAT DE MORO 31,51 4.692.659,1 7.317.036,0 10.602.298,2 7.317.036,0 5.693.518,8 8.161.463,6 5.693.518,8 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 27,89 539.147,9 764.026,3 1.081.875,8 764.026,3 544.390,8 818.450,1 544.390,8 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 31,51 1.461.296,2 1.519.018,9 2.150.959,8 1.519.018,9 1.082.344,8 1.627.223,0 1.082.344,8 FARRATGES: ALFALS 24,4 3.822.201,6 3.622.314,7 5.031.727,5 3.544.242,2 1.008.570,1 1.398.932,3 930.497,6 CEREALS D'HIVERN : BLAT 31,4 932.887,1 1.286.347,0 463.109,1 815.222,4 1.086.821,6 244.818,4 615.697,0 CEREALS D'HIVERN : ORDI 27,89 2.910.084,5 4.476.951,7 1.561.790,5 2.600.515,9 3.833.999,6 852.388,7 1.957.563,8 PÈSOL PROTEAGINOS 27,89 135.315,7 230.911,9 152.056,1 110.091,6 120.820,2 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 21,79 162.179,0 256.919,9 279.683,3 202.496,3 54.423,6 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 25,04 152.555,2 282.248,4 296.778,1 214.873,2 67.375,1 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 46,05 1.826.405,7 14.505.686,5 16.256.173,1 12.679.852,4 18.296.132,7 21.076.073,7 16.470.298,7 OLIVERA 47,69 2.016.640,9 7.642.170,6 7.474.107,3 6.214.951,6 11.683.479,8 12.828.275,8 10.256.260,9 VINYA 48,27 1.941.994,1 2.147.941,1 2.340.629,1 2.147.941,1 1.896.056,9 1.961.940,4 1.896.056,9 FRUITA LLAVOR: POMA 54,25 8.169.018,1 13.757.651,2 19.905.914,5 13.757.651,2 31.807.344,1 43.931.586,6 31.807.344,1 FRUITA LLAVOR: PERA 43,35 1.507.552,8 2.282.556,9 3.302.626,5 2.282.556,9 5.277.214,4 7.288.769,5 5.277.214,4 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 54,25 13.972.003,1 16.326.248,0 20.567.304,7 16.326.248,0 16.326.248,0 20.567.304,7 16.326.248,0 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 54,25 13.796.223,8 16.326.248,0 20.567.304,7 16.326.248,0 16.326.248,0 20.567.304,7 16.326.248,0 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 49,06 7.583.039,1 9.059.783,8 12.513.169,2 9.059.783,8 22.649.459,6 31.282.923,0 22.649.459,6 HORTA EXTENSIVA: CEBA 45,79 3.377.916,1 4.229.532,4 5.841.734,8 4.229.532,4 17.610.926,8 24.753.203,8 17.610.926,8 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 48,45 534.200,8 747.036,0 1.031.789,3 747.036,0 3.110.508,5 4.372.004,6 3.110.508,5 TOTAL VA RRHH 69.533.320,7 106.780.629,3 131.421.031,7 100.859.324,5 158.475.883,4 201.732.662,9 152.554.578,6 VAB RRHH incrementat sobre escenari zero 47.413.080,1 84.470.087,6 108.717.809,2 78.240.995,0 134.727.992,7 177.596.389,7 128.516.381,6 Taula E4.5.11 Valor afegit imputable a recursos humans pels diferents escenaris i increment sobre escenari 0

L’increment de VAB agrícola estimat en relació a conceptes vinculats als recursos humans pels diferents escenaris de regadiu eficient oscil·la entre 78,2 M€ i 177,6 M€

Estimació de nova ocupació agrícola Per a l’estimació dels nous ocupats agrícoles potencials que requerirà el Sistema Segarra- Garrigues s’efectua un apropament des de dues vies diferents, les quals ens informen dels valors que cerquem i, en la mesura que s’arriba a resultats propers, aporten seguretat sobre la qualitat de la informació i de la metodologia per obtenir-la. Les dues vies d’apropament són: a) A partir de la productivitat del treball, estimada d’acord amb les estadístiques EUROSTAD b) A partir del VAB del Sistema Segarra-Garrigues vinculat a conceptes de recursos humans A efectes de comparació es calcula cada via per a l’Escenari 3B, els valors per a altres escenaris es calculen de manera proporcional a la producció. a) A partir de la productivitat del treball, estimada d’acord amb les estadístiques EUROSTAD Segons EUROSTAD (dades 2012) la productivitat de l’agricultura catalana es de 31.126 €/persona. Es a dir, cada persona produeix el valor equivalent a 31.126 euros. Si prenem de referència la producció de l’escenari 3B amb una producció de 420.765.056 €, i li restem la producció estimada de l’escenari zero (50.342.370 €) obtenim que l’increment de la producció a l’escenari 3B és de 370.422.686 €, els quals dividits per la productivitat que ens indica EUROSTAD resulta un increment d’ocupació equivalent a 11.901 persones. b) A partir del VAB del Sistema Segarra-Garrigues vinculat a conceptes de recursos humans Amb la voluntat d’estimar la probable nova ocupació vinculada als potencials desenvolupats pel Sistema Segarra-Garrigues es posa en relació el VAB imputable a recursos humans amb el cost d’un ocupat agrícola. Tanmateix, cal fer algunes consideracions metodològiques:  Per a definir el cost dels nous ocupats cal tenir present que les explotacions agrícoles a l’àrea del Sistema Segarra-Garrigues ja compten amb els corresponents caps d’explotació.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 179

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Per tant la nova ocupació es basarà principalment amb treball assalariat de base, si bé, en la mesura que es constitueixin unitats de treball més àmplies, caldrà comptar amb coordinadors o caps d’aquests equips.  D’acord amb la consideració anterior i amb la finalitat d’estimar el cost mig d’un nou ocupat agrícola es considera que com a mínim cada cap o capatàs tindrà cinc peons, tenint en compte que ja es disposa d’una estructura de titulars d’explotacions.  Quant als costos laborals s’ha partit de dues dades facilitades per Agroxarxa: o Cost empresa d’un peó: 13.972,9 €/any (segons dades conveni 2013) o Cost del cap d’explotació: 27.907 €/any (equiparant-lo al valor de la renda de referència)  Estimant la mitjana de cost per ocupat d’un equip de treball format per un cap i cinc peons, s’arriba al resultat de 16.295,2 €/any, que és el cost mig que s’utilitzarà com a divisor del valor afegit imputable a ma d’obra.  Realitzant aquest càlcul per a l’escenari 3B s’obté una nova ocupació de 10.899 persones. Com pot observar-se els dos enfocaments provinents de vies ben diferents donen uns resultats molt similars. Cara a traslladar aquests resultats a la resta del estudi s’adoptarà l’obtingut a partir del VAB, en tant que ofereix major informació addicional i és alhora el resultat més prudent dels obtinguts. El resultat d’aquests càlculs, a partir del VAB, queden reflectits a la figura E4.5.4 on es detalla per als diferents escenaris:  Increment de valor afegit imputable a ma d’obra. Amb una relació directe amb ocupació agrícola  Increment de valor afegit imputable a altres conceptes de la producció agrícola. Els potencials de creació d’ocupació d’aquest apartat es tracta en el següent capitol.  Estimació de nous ocupats agrícoles directes. Derivat del VAB imputable al treball.

L’increment d’ocupació agrícola estimada pels diferents escenaris de regadiu eficient oscil·la entre 4.801 persones i 10.899 persones

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 180

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E4.5.4 Estimació valor afegit i de nous ocupats agrícoles del Sistema Segarra-Garrigues

Estimació de nova ocupació per la demanda de bens i serveis per a l’activitat agrícola S’ha tractat fins ara del valor afegit del producte agrícola i del seu potencial per crear ocupació. Però el valor dels productes agrícoles obtinguts té, a més dels components valor afegit, components d’inputs externs. Per tant, la demanda de productes i serveis necessaris per portar a terme l’activitat agrícola, genera també una activitat determinada que tindrà un impacte econòmic i social. Aquest impacte positiu, tanmateix, pot tenir com a destí el territori de l’entorn al sistema Segarra-Garrigues o no. En aquest cas es tracta de delimitar quina activitat queda vinculada al territori amb tots els efectes positius que comporta. Amb aquesta finalitat s’ha partit de la informació de la XCAC, tenint en compte totes les consideracions i limitacions de l’anàlisi efectuades prèviament en relació a al valor afegit agrícola. A la taula E4.5.12 es presenta la participació percentual de cada concepte de cost sobre l’ingrés total. Alhora en la darrera columna a la dreta s’indica per cada concepte d’input un percentatge d’afectació sobre el territori. Els percentatges establerts en relació al territori s’han fixat sota criteris d’experiència, coneixement de la realitat a analitzar i prudència estadística.

PATATA % BLAT DE OLIVES RAIM PER TOMAQUE BLAT ORDI ALFALS COLZA GIRASOL CEBES POMA PERA PRESSEC AMETLLA MITJA Despesa a MORO PER OLI A VI T IND ESTACIO territori S S R S S R S S R R R R R S R Llavors i plantes comprades 4,34 3,84 7,55 0,19 0,00 2,57 6,28 8,26 9,22 4,60 0,36 0,29 0,28 0,20 9,34 80 Llavors i plantes reocupades 1,55 2,68 0,05 0,00 0,00 0,12 0,18 0,04 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100 Fertilitzants 5,59 7,42 8,36 3,15 1,85 7,76 6,24 5,10 3,92 2,37 3,17 5,04 5,75 2,86 3,69 40 Productes de protecció dels cultius 4,64 5,33 5,03 2,65 7,97 3,75 4,80 5,50 4,12 4,87 9,25 11,02 10,21 2,43 4,22 40 Altres costos específics de cultiu 0,32 0,36 0,53 0,83 0,35 1,37 0,09 0,29 1,60 7,36 1,57 2,07 2,02 0,90 0,67 40 Aigua 1,04 1,00 2,43 5,61 0,21 2,74 0,49 0,22 0,75 0,70 0,74 1,93 2,22 4,45 1,36 100 Combustibles 0,26 0,46 0,11 0,03 0,00 0,13 0,21 0,07 0,00 0,00 0,09 0,05 0,10 0,02 0,01 20 Despeses mecanització 10,81 10,94 11,80 11,61 11,29 16,46 10,34 9,57 7,85 5,45 8,14 8,92 12,13 11,58 7,54 100 Treballs tercers i lloguer maquinària 3,52 3,25 3,82 1,56 7,07 4,83 4,05 3,32 1,30 2,78 1,60 1,57 1,69 0,98 1,97 100 Despeses financeres 1,64 1,29 1,31 0,75 2,06 1,04 1,82 1,24 0,15 0,31 0,94 1,13 1,49 0,70 0,47 20 Altres despeses generals 5,42 5,72 4,09 3,60 5,05 5,42 6,84 4,98 4,92 10,50 4,26 4,72 6,17 3,16 3,62 20 Assegurances 1,12 1,18 1,23 1,41 1,34 1,37 1,14 1,53 2,73 2,88 4,03 5,77 4,81 1,39 2,10 20 Taula E4.5.12 Estructura de participació percentual dels inputs externs en la formació del valor del producte i la seva concreció percentual en el territori.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 181

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

L’aplicació dels percentatges de participació del territori en el proveïment dels inputs de productes i serveis demandats per l’activitat agrícola dona com a resultat les dades de la taula E4.5.13 on s’indica el percentatge del valor de la producció que es concreta en demandes de bens i serveis al territori, entès en sentit ampli a l’entorn de l’àrea del Sistema Segarra- Garrigues.

PATATA BLAT DE OLIVES RAIM PER TOMAQUE BLAT ORDI ALFALS COLZA GIRASOL CEBES POMA PERA PRESSEC AMETLLA MITJA MORO PER OLI A VI T IND ESTACIO Llavors i plantes comprades 3,47 3,07 6,04 0,16 0,00 2,06 5,02 6,61 7,38 3,68 0,28 0,23 0,23 0,16 7,47 Llavors i plantes reocupades 1,55 2,68 0,05 0,00 0,00 0,12 0,18 0,04 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Fertilitzants 2,24 2,97 3,34 1,26 0,74 3,10 2,49 2,04 1,57 0,95 1,27 2,02 2,30 1,14 1,47 Productes de protecció dels cultius 1,86 2,13 2,01 1,06 3,19 1,50 1,92 2,20 1,65 1,95 3,70 4,41 4,08 0,97 1,69 Altres costos específics de cultiu 0,13 0,15 0,21 0,33 0,14 0,55 0,04 0,12 0,64 2,94 0,63 0,83 0,81 0,36 0,27 Aigua 1,04 1,00 2,43 5,61 0,21 2,74 0,49 0,22 0,75 0,70 0,74 1,93 2,22 4,45 1,36 Combustibles 0,05 0,09 0,02 0,01 0,00 0,03 0,04 0,01 0,00 0,00 0,02 0,01 0,02 0,00 0,00 Despeses mecanització 10,81 10,94 11,80 11,61 11,29 16,46 10,34 9,57 7,85 5,45 8,14 8,92 12,13 11,58 7,54 Treballs tercers i lloguer maquinària 3,52 3,25 3,82 1,56 7,07 4,83 4,05 3,32 1,30 2,78 1,60 1,57 1,69 0,98 1,97 Despeses financeres 0,33 0,26 0,26 0,15 0,41 0,21 0,36 0,25 0,03 0,06 0,19 0,23 0,30 0,14 0,09 Altres despeses generals 1,08 1,14 0,82 0,72 1,01 1,08 1,37 1,00 0,98 2,10 0,85 0,94 1,23 0,63 0,72 Assegurances 0,22 0,24 0,25 0,28 0,27 0,27 0,23 0,31 0,55 0,58 0,81 1,15 0,96 0,28 0,42 TOTAL 26,29 27,92 31,06 22,74 24,34 32,95 26,54 25,68 22,73 21,19 18,22 22,23 25,97 20,70 23,02 Taula E4.5.13 Càlcul del percentatge del valor de la producció agrícola que es tradueix en demandes de bens i serveis al territori. Finalment la taula E4.5.14 incorpora els percentatges obtinguts a la taula anterior sobre els valors de la producció dels diferents escenaris i relaciona la producció obtinguda amb la productivitat del treball per a la mitjana dels sectors a Catalunya (font EUROSTAD). Com a resultat s’obtenen unes dades de nova ocupació per nova activitat en el territori a partir de les demandes de bens i serveis de l’agricultura.

L’increment d’ocupació estimat com a conseqüència de l’activitat fora del sector impulsada per la demanda de bens i serveis de l’activitat agrícola, pels diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 768 persones i 1.539 persones

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 182

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

PRODUCCIÓ % Inputs a PRODUCCIÓ € PRODUCCIÓ € PRODUCCIÓ € PRODUCCIÓ € PRODUCCIÓ € PRODUCCIÓ € CULTIU € territori Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C BLAT DE MORO 31,06 14.892.602,7 23.221.314,0 33.647.407,8 23.221.314,0 18.068.926,8 25.901.185,8 18.068.926,8 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 27,92 1.933.122,5 2.739.427,3 3.879.081,4 2.739.427,3 1.951.921,0 2.934.564,6 1.951.921,0 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 31,06 4.637.563,3 4.820.751,9 6.826.276,8 4.820.751,9 3.434.924,8 5.164.148,0 3.434.924,8 FARRATGES: ALFALS 32,95 15.664.760,5 14.845.551,9 20.621.833,9 14.525.582,8 4.133.483,9 5.733.329,3 3.813.514,8 CEREALS D'HIVERN : BLAT 26,29 2.970.978,0 4.096.646,4 1.474.869,8 2.596.249,8 3.461.215,2 779.676,3 1.960.818,5 CEREALS D'HIVERN : ORDI 27,92 10.434.150,2 16.052.175,4 5.599.822,7 9.324.187,6 13.746.861,3 3.056.252,2 7.018.873,6 PÈSOL PROTEAGINOS 27,92 485.176,5 827.937,9 545.199,4 394.735,2 433.202,7 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 25,68 744.281,9 1.179.072,4 1.283.539,5 929.308,2 249.764,2 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 26,54 609.246,2 1.127.190,0 1.185.216,0 858.120,0 269.070,0 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 20,7 3.966.136,3 31.499.862,0 35.301.135,9 27.534.967,2 39.731.015,7 45.767.803,8 35.766.120,9 OLIVERA 22,74 4.228.645,2 16.024.681,5 15.672.273,6 13.031.980,8 24.498.804,4 26.899.299,3 21.506.103,7 VINYA 24,34 4.023.190,6 4.449.846,9 4.849.034,8 4.449.846,9 3.928.023,4 4.064.512,9 3.928.023,4 FRUITA LLAVOR: POMA 18,22 15.058.097,9 25.359.725,6 36.692.930,0 25.359.725,6 58.631.049,0 80.979.883,2 58.631.049,0 FRUITA LLAVOR: PERA 22,23 3.477.630,4 5.265.413,9 7.618.515,6 5.265.413,9 12.173.504,9 16.813.770,5 12.173.504,9 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 18,22 25.754.844,3 30.094.466,4 37.912.082,4 30.094.466,4 30.094.466,4 37.912.082,4 30.094.466,4 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 18,22 25.430.827,3 30.094.466,4 37.912.082,4 30.094.466,4 30.094.466,4 37.912.082,4 30.094.466,4 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 22,73 15.456.663,4 18.466.742,4 25.505.848,3 18.466.742,4 46.166.856,0 63.764.620,8 46.166.856,0 HORTA EXTENSIVA: CEBA 21,19 7.376.973,3 9.236.803,7 12.757.665,0 9.236.803,7 38.460.202,6 54.058.099,7 38.460.202,6 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 23,02 1.102.581,6 1.541.870,0 2.129.596,1 1.541.870,0 6.420.038,3 9.023.745,2 6.420.038,3 TOTAL PARCIALS 158.247.472,0 240.943.946,1 291.414.411,5 224.485.960,3 335.947.796,8 420.765.056,3 319.489.811,0 Valor econòmic Escenari 0 50.342.370,0 Valor econòmic incrementat per regadiu 107.905.102,0 190.601.576,1 241.072.041,5 174.143.590,3 285.605.426,8 370.422.686,3 269.147.441,0 % increment sobre valor total 68,19 79,11 82,72 77,57 85,01 88,04 84,24

% Inputs a valor inputs € valor inputs € valor inputs € valor inputs € valor inputs € valor inputs € valor inputs € CULTIU territori Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C BLAT DE MORO 31,06 4.625.642,4 7.212.540,1 10.450.884,9 7.212.540,1 5.612.208,7 8.044.908,3 5.612.208,7 DOBLE CULTIU: (ordi+blat de moro):ORDI 27,92 539.727,8 764.848,1 1.083.039,5 764.848,1 544.976,3 819.330,4 544.976,3 DOBLE CULTIU:(ordi+blat de moro):BLAT DE MORO 31,06 1.440.427,2 1.497.325,5 2.120.241,6 1.497.325,5 1.066.887,6 1.603.984,4 1.066.887,6 FARRATGES: ALFALS 32,95 5.161.538,6 4.891.609,4 6.794.894,3 4.786.179,5 1.361.982,9 1.889.132,0 1.256.553,1 CEREALS D'HIVERN : BLAT 26,29 781.070,1 1.077.008,3 387.743,3 682.554,1 909.953,5 204.976,9 515.499,2 CEREALS D'HIVERN : ORDI 27,92 2.913.214,7 4.481.767,4 1.563.470,5 2.603.313,2 3.838.123,7 853.305,6 1.959.669,5 PÈSOL PROTEAGINOS 27,92 135.461,3 231.160,3 152.219,7 110.210,1 120.950,2 0,0 0,0 OLEAGINOSES: GIRA-SOL 25,68 191.131,6 302.785,8 329.613,0 238.646,3 64.139,5 0,0 0,0 OLEAGINOSES: COLZA 26,54 161.693,9 299.156,2 314.556,3 227.745,0 71.411,2 0,0 0,0 AMETLLER (CLOSCA) 20,7 820.990,2 6.520.471,4 7.307.335,1 5.699.738,2 8.224.320,2 9.473.935,4 7.403.587,0 OLIVERA 22,74 961.593,9 3.644.012,6 3.563.875,0 2.963.472,4 5.571.028,1 6.116.900,6 4.890.488,0 VINYA 24,34 979.244,6 1.083.092,7 1.180.255,1 1.083.092,7 956.080,9 989.302,4 956.080,9 FRUITA LLAVOR: POMA 18,22 2.743.585,4 4.620.542,0 6.685.451,9 4.620.542,0 10.682.577,1 14.754.534,7 10.682.577,1 FRUITA LLAVOR: PERA 22,23 773.077,2 1.170.501,5 1.693.596,0 1.170.501,5 2.706.170,1 3.737.701,2 2.706.170,1 FRUITA D'ÒS: PRÉSSEC 18,22 4.692.532,6 5.483.211,8 6.907.581,4 5.483.211,8 5.483.211,8 6.907.581,4 5.483.211,8 FRUITA D’ÒS: NECTARINA 18,22 4.633.496,7 5.483.211,8 6.907.581,4 5.483.211,8 5.483.211,8 6.907.581,4 5.483.211,8 HORTA INTENSIVA: TOMÀQUET 22,73 3.513.299,6 4.197.490,5 5.797.479,3 4.197.490,5 10.493.726,4 14.493.698,3 10.493.726,4 HORTA EXTENSIVA: CEBA 21,19 1.563.180,6 1.957.278,7 2.703.349,2 1.957.278,7 8.149.716,9 11.454.911,3 8.149.716,9 HORTA EXTENSIVA: PATATA TARDANA 23,02 253.814,3 354.938,5 490.233,0 354.938,5 1.477.892,8 2.077.266,1 1.477.892,8 TOTAL Demanda d'inputs al territori 36.884.722,9 55.272.952,7 66.433.400,4 51.136.840,2 72.818.569,7 90.329.050,6 68.682.457,3 Demanda incrementada sobre escenari zero 25.150.795,4 43.724.327,0 54.956.909,6 39.669.086,4 61.906.578,6 79.521.645,3 57.860.085,0

Productivitat treball Catalunya (mitjana sectors) 51.666,0 Estimació nous ocupats al territori 487 846 1.064 768 1.198 1.539 1.120 Taula E4.5.14 Estimació de la nova ocupació generada al territori per la major demanda de productes i serveis com a inputs de l’activitat agrícola.

Resum d’impactes en ocupació derivats directament de l’activitat agrícola i dels seus inputs Integrant les diferents dues fonts de nova ocupació, vinculades directament a l’activitat agrícola o per raó de la demanda de bens i serveis necessaris per a la producció agrícola, s’obtenen les dades que exposa la figura E4.5.5. D’acord amb aquest resultats, en un escenari transformador, es podrien arribar a crear 12.438 nous llocs de treball vinculats directament a l’activitat agrícola.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 183

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

L’increment de ocupació provinent de l’activitat agrícola i del proveïment de bens i serveis necessaris per a aquesta activitat, estimada pels diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 5.569 persones i 12.438 persones

Figura E4.5.5 Estimació de nous ocupats al territori generats directament per l’activitat agrícola o per la demanda de bens i serveis necessaris per a la producció agrícola.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 184

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E5 – INDUCCIÓ DE NOVES ACTIVITATS Les experiències de regadius consolidats i històrics ens permeten copsar l’extraordinària capacitat del regadiu per dinamitzar un territori, impulsant la seva economia vers una major i més diversificada activitat. A les comarques de Lleida s’ha pogut observar la dinàmica radicalment diferenciada en creixement entre les comarques que han gaudit de manera destacada dels regadius històrics i aquelles que no. Navarra ofereix una experiència il·lustrativa remarcant el vincle estretíssim entre desenvolupament del regadiu i impuls de la industria agroalimentària fet que esdevé sinèrgic i produeix un doble efecte positiu, el regadiu impulsa la industria i la industria estira de l’agricultura per a que adopti el regadiu. Als Monegros s’ha produït un extraordinari desenvolupament agrícola acompanyat en part d’un desenvolupament d’altres activitats però l’efecte impulsor del regadiu vers nova activitat a les següents baules de la cadena alimentària en part han estat absorbides per Catalunya i per Navarra al ja comptar amb una industria consolidada i disposar d’una forta demanda. Finalment Almeria ofereix el cas d’estudi més clar amb un desenvolupament extraordinari en cinquanta anys i en procés de creixement encara avui exponencial. En el cas d’Almeria ha estat clau la opció vers produccions altament transformadores tals com l’horta en unes condicions climàtiques que permeten un posicionament temporal de l’oferta als mercats europeus molt favorable. El Sistema Segarra-Garrigues amb tota seguretat impulsarà nova activitat, tal com s’ha produit en altres entorns. Ara bé, conèixer en quina mesura es produirà un increment d’activitat a la cadena alimentària o a altres sectors és un exercici de prospectiva complex. Imaginar el futur pot portar a estimacions errònies, de totes maneres el futur existeix, els fets són tossuts i sabem que es produirà un increment d’activitat. No valorar-lo sempre estarà més lluny de la realitat que una mesura basada en referències estadísticament conegudes i una dosi important de prudència en els supòsits. La figura E5.1 mostra els diferents vectors de valor afegit propiciats per l’activitat agroalimentària.

Figura E5.1 Valor afegit impulsat per la producció agroalimentària

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 185

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Analitzem seguidament les previsions en relació als diferents conceptes de valor afegit directa o indirecte impulsat pel Sistema Segarra-Garrigues:  Activitat agrícola i inputs per a la seva producció.- Al capítol anterior s’ha estimat el valor afegit produït per l’activitat agrícola i la demanda d’inputs per a aquesta producció. En aquest cas, un cop definits els diferents escenaris i enfocaments es disposava d’una informació objectiva de preus, rendiments, superfícies, valor afegit per producte, etc. que ha facilitat la obtenció d’unes dades sòlides dins dels límits tècnics d’un estudi de prospectiva. Dit en altres paraules, al capítol anterior s’han estimat els punts 1 i 2 de la figura E5.1.  Ramaderia.- Dins de l’activitat agraria hi està inclosa la ramaderia. En les experiències de regadius analitzats s’ha pogut comprovar com el regadiu també facilita i impulsa la instal·lació de granges intensives. Tanmateix l’àrea Segarra-Garrigues té una ramaderia intensiva molt estesa amb indicis evidents de saturació. Com a hipòtesis es considerarà que les dinàmiques del Sistema Segarra-Garrigues no comportaran un increment significatiu d’efectius ramaders, per la qual cosa no s’estima nova activitat en aquest sector.  Industria alimentària.- La nova activitat agrícola, amb tota seguretat, impulsarà una industria transformadora o agroindústria (punts 3 i 4 de la figura E5.1). Ara be, aquesta industria pot estar localitzada al territori de referència o no. Per a que aquesta captació per part del territori es produeixi amb facilitat serà clau l’existència de industries i de tradició empresarial. En el cas de la regió Segarra-Garrigues es compta amb una sòlida realitat agroindustrial que permet pressuposar que aquesta nova activitat es concretarà en l’àmbit territorial a l’entorn –en sentit ampli- del sistema Segarra-Garrigues. La valoració concreta de quin serà el pes de la nova activitat a la industria alimentària compta, en aquest cas, amb majors dificultats. Fins aquí, a partir dels models definits d’estructures productives agrícoles, s’han pogut desenvolupar càlculs precisos a partir d’un bon coneixement de rendiments, preus, costos, etc. Però, en el cas de la industria alimentària les bases per el càlcul esdevenen més febles. Tanmateix el potencial multiplicador de l’activitat agrícola, impulsant més valor afegit en les baules de transformació al si de la cadena alimentària, és totalment real i no pot ser obviat. Per salvar aquesta dificultat en aquest capítol s’efectuen diversos apropaments orientatius i s’adopten les dades més prudents d’entre les diferents opcions de càlcul.  Transport.- Pel que fa a la logística des de l’origen i al transport (punt 5 de la figura E5.1), sens dubte es produirà una reestructuració d’aquest i una desviació a favor de l’àrea d’anàlisi. El Sistema Segarra-Garrigues necessitarà més capacitat per transportar els inputs que precisarà i per transportar els productes intermedis o acabats que obtingui. D’altra banda, els aliments que es transportaran des de l’àrea Segarra-Garrigues, sota la hipòtesi d’una demanda estable, deixaran de transportar-se des d’altres llocs interiors o exteriors. És difícil de predir en quina mesura aquest conjunt de factors afavoriran a operadors logístics i transportistes locals. Com a supòsit prudent es considera que aquest factor solament desviarà a l’àmbit local un 30% del potencial de nova activitat.  Distribució.- Quant a la distribució, tant majorista com minorista (punts 6,7 i 8 de la figura E5.1), es tracta d’un factor que depèn bàsicament de la demanda i sota el supòsit operatiu d’una demanda estable no hi hauria repercussió.  Altres activitats induides.- La presència de nova població, per increment d’ocupació, i, en general, l’obtenció de majors rendes, generarà una nova demanda de bens i serveis amb

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 186

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

un efecte evident sobre l’economia local. Aquest efecte s’engloba en l’anàlisi d’altres activitats induïdes (punt 9 de la figura E5.1) que es desenvolupa en detall apart.

Nova activitat agroindustrial Un apropament al valor afegit de la producció de la industria alimentària l’ofereix l’estudi “Contribución del sistema Agroalimentario a la economia espanyola: una aproximación” elaborat per la SG de Análisis, Prospectiva y Coordinación del MAGRAMA. Es tracta d’una estimació sobre el conjunt de l’Estat Espanyol que s’adopta com a una aproximació a efectes orientatius, malgrat les diferències existents entre l’estructura agroalimentària espanyola i catalana, diferències que precisament ampliarien el pes a Catalunya de la transformació en la cadena de valor. Segons aquest estudi el valor afegit brut generat pel sistema agroalimentari s’estructura de la següent manera: Baula de la cadena alimentària % VAB Inputs i serveis per a la producció agrària 9,68 Producció agrària (no inclou ni silvicultura ni pesca) 23,93 Industria agroalimentària 25,11 Transport de productes agraris i agroalimentaris 9,73 Distribució majorista i minorista 31,55 TOTAL 100 Taula E5.1 Estructura del VAB del sector agroalimentari d’Espanya. Font: MAGRANA D’acord amb aquesta estructura, si suposéssim que el Sistema Segarra-Garrigues impulsarà una activitat a la industria alimentaria equivalent de forma proporcional a la que el sector agrari ha estat capaç d’impulsar a Catalunya fins a constituir el clúster agroalimentari actual, hauríem de parlar que el nou VAB de la industria alimentària seria equivalent a 1,05 el VAB de la producció agrícola. En un segon apropament es pot aplicar aquest mateix supòsit, segons el qual el Sistema Segarra-Garrigues ha de ser capaç d’impulsar una activitat agroalimentària proporcionalment equivalent a la que ha estat capaç de generar la producció actual, aplicant-lo en termes comparatius a la ocupació agrària entre el sector agrari i la industria alimentària a Catalunya. En aquest cas, s’obté una relació entre els ocupats agraris i els ocupats a la industria alimentària bastant superiors al valor obtingut de 1,05 en l’anàlisi precedent. En concret, d’acord, tal com assenyala la taula E5.2, a Catalunya hi ha 1,25 ocupats a la industria alimentària (sense begudes) per cada ocupat al sector agrari. Font Data Ocupats Coeficient Sector agrari Idescat març 2014 51800 1 Industria alimentària Seguretat Social sept 2013 74286 1,43 Industria alimentària sense begudes Seguretat Social sept 2013 64603 1,25 Taula E5.2 Relació entre ocupats agraris i de la industria alimentària a Catalunya Cal tenir en compte, tanmateix, que part de la producció del sistema Segarra-Garrigues es destinarà a la substitució d’importacions, fet altament positiu però que no comportarà una

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 187

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural repercussió en més activitat de la indústria alimentària ja que simplement suposarà un canvi de proveïdor, a més de l’efecte positiu en millora de l’autoproveïment i de la balança comercial en general. Tenint en compte, doncs, les consideracions precedents i atenent a la imprescindible prudència estadística, s’adopta el valor més baix de 1,05 de relació entre VAB industria alimentari i VAB agrari al qual, al qual se l’hi aplica una minoració del 30 %, considerant, d’una banda, que en el pitjor dels escenaris la totalitat dels cereals (15 % aproximadament de la producció total) es destini a substitució d’importacions i, d’altra banda, un altre 15 % de minoració per hipotètica deslocalització de la transformació industrial. Així, resulta un coeficient de 0,735. Alhora, d’acord amb les dades dels balanços de les empreses alimentàries recollits per la base de dades SABI (Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics) les despeses de personal representen de mitjana el 63,77 % del VAB de la industria alimentària (GARCIA URIEL 2013, dades 2011). I tenint en compte, d’acord amb IDESCAT, que el cost mig (dades 2011) d’un ocupat a la industria alimentària es de 27.193 €/ any, s’obtenen els resultats que mostra la taula E5.3 sobre el VAB i la nova ocupació vinculada a l’increment de l’activitat de la industria alimentària a l’entorn del Sistema Segarra-Garrigues.

CONCEPTE Coeficient Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C VAB AGRÍCOLA INCREMENTAT 1 60.631.629 111.007.688 140.579.967 101.648.269 170.811.719 222.069.035 161.431.096 VAB INDUSTRIA ALIMENTÀRIA 0,735 44.564.247 81.590.651 103.326.275 74.711.478 125.546.613 163.220.740 118.651.856 VAB RRHH INDUSTRIA ALIMENTÀRIA 0,6377 28.418.621 52.030.358 65.891.166 47.643.509 80.061.075 104.085.866 75.664.288 NOVA OCUPACIÓ EN TERRITORI IND. ALIM. 27.193 1.045 1.913 2.423 1.752 2.944 3.828 2.782 Fonts.- XCAC, DAAM, IDESCAT Taula E5.3 VAB i nova ocupació en el territori per impuls de la industria alimentària

L’increment de ocupació provinent de nova industria alimentària, estimada pels diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 1.752 persones i 3.828 persones

Increment de l’activitat de logística en origen i transport en benefici del territori D’acord amb la proposta del MAGRAMA (Taula E5.1), la logística en origen i el transport aporta un 9,73 % del VAB de la cadena alimentària. Aquest percentatge en relació a les baules precedents (producció agrària, inputs i industria alimentària) és el 16,6 %. Aplicant el 30 % a aquest percentatge, tal com s’ha exposat, dona per resultat que l’increment de valor afegit de la logística en origen i transport en benefici del territori és equivalent a un 5 % del increment de valor afegit del VAB agrícola, inputs agrícoles i industria alimentària. Com a simplificació raonable s’utilitza el mateix cost mig per ocupat que el propi de la industria alimentària. La Taula E5.4 mostra els resultats d’aquesta anàlisi pels diferents escenaris i la seva concreció en nova ocupació.

CONCEPTE Coeficient Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C VAB AGRÍCOLA INCREMENTAT 60.631.629 111.007.688 140.579.967 101.648.269 170.811.719 222.069.035 161.431.096 VAB INPUTS AGRÍCOLA INCREMENTAT 17.157.658 29.233.875 36.315.149 26.320.574 38.985.867 49.314.726 36.082.884 VAB NOVA INDUSTRIA ALIMENTÀRIA 44.564.247 81.590.651 103.326.275 74.711.478 125.546.613 163.220.740 118.651.856 TOTAL INCREMENT VAB AL TERRITORI 122.353.535 221.832.214 280.221.391 202.680.321 335.344.199 434.604.502 316.165.836 VAB INCREMENTAT PER TRANSPORT 0,05 6.117.677 11.091.611 14.011.070 10.134.016 16.767.210 21.730.225 15.808.292 NOVA OCUPACIÓ PER TRANSPORT 27.193 225 408 515 373 617 799 581 Fonts.- XCAC, DAAM, IDESCAT Taula E5.4 VAB i nova ocupació en el territori per impuls de logística en origen i transport

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 188

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

S’estima que la nova activitat logística i de transport en origen suposarà una ocupació, pels diferents escenaris de regadiu eficient, entre 373 persones i 799 persones.

Noves activitats en altres sectors Fins aquí s’ha parlat de VAB d’activitats vinculades a la cadena alimentària, tanmateix cal observar que el VAB es tradueix en salaris, rendes de capital, beneficis empresarials, rendes de la terra, amortitzacions per a proveir noves inversions. En resum, el VAB es tradueix en fons que les persones que els reben usaran en generar noves demandes. Els nous treballadors, els empresaris, els propietaris, els transportistes..., consumiran aliments, serveis de la llar, serveis de lleure, serveis formatius, etc. Per tant, aquesta nova demanda requerirà de recursos i persones per a atendre-la. Com a supòsit prudent de treball es considera que solament el 50 % del VAB generat es concreta en nova demanda al territori. Cal observar, des d’un punt de vista metodològic, que el valor afegit generat a aplicar com a nova demanda en altres sectors no es fa equivalent a més valor afegit sinó que s’ha d’equiparar a més producció, de la qual només una part serà valor afegit dels sectors beneficiats per la nova demanda. Per al càlcul de la nova ocupació s’utilitza la productivitat del treball mitjana del sectors industrial i de serveis de Catalunya segons EUROSTAD. La Taula E5.5 exposa el procés de càlcul del nou valor afegit generat per altres sectors i la seva repercussió en nova ocupació.

CONCEPTE Coeficient Escenari 1 Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C VAB AGRÍCOLA INCREMENTAT 60.631.629 111.007.688 140.579.967 101.648.269 170.811.719 222.069.035 161.431.096 VAB INPUTS AGRÍCOLA INCREMENTAT 17.157.658 29.233.875 36.315.149 26.320.574 38.985.867 49.314.726 36.082.884 VAB NOVA INDUSTRIA ALIMENTÀRIA 44.564.247 81.590.651 103.326.275 74.711.478 125.546.613 163.220.740 118.651.856 VAB INCREMENTAT PER TRANSPORT 6.117.677 11.091.611 14.011.070 10.134.016 16.767.210 21.730.225 15.808.292 TOTAL INCREMENT VAB AL TERRITORI 128.471.211 232.923.825 294.232.461 212.814.337 352.111.409 456.334.727 331.974.128 NOVA DEMANDA A ALTRES SECTORS 0,5 64.235.606 116.461.912 147.116.230 106.407.168 176.055.704 228.167.363 165.987.064 NOVA OCUPACIÓ ALTRES SECTORS 58.920 1.090 1.977 2.497 1.806 2.988 3.872 2.817 Fonts.- XCAC, DAAM, IDESCAT Taula E5.5 VAB i nova ocupació en el territori per impuls d’activitats a altres sectors

Altres sectors també incrementaran la seva activitat per la demanda propiciada pel valor afegit de les activitats vinculades a l’agroalimentació, aquesta nova activitat propiciarà nova ocupació que, estimada pels diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 1.806 persones i 3.872 persones

Resum de resultats en increment del VAB i d’ocupació Com a conclusió de les anàlisi efectuades es presenten tot seguit les dades d’impacte en nou valor afegit i nova ocupació identificats a l’entorn del àrea Segarra-Garrigues. Les dades es presenten desglossades per concepte sectorial i pels diferents escenaris-enfocaments. Els resultats són rellevants i òbviament són discutibles. Més enllà de la producció agrícola la ubicació al territori dels impactes té forçosament un grau important d’incertesa, alhora algunes extrapolacions provenen de dades estadístiques macroeconòmiques que compten amb certs graus de imprecisió . Per aquesta raó en tot moment es detalla acuradament la font

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 189

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural i el mètode emprat, al mateix temps que davant de dades amb un grau elevat d’incertesa s’opta per concrecions prudents, fet que fa pensar amb certa probabilitat que la realitat podria ser superior a les previsions aquí efectuades. En qualsevol cas les dades obtingudes poden esdevenir una bona eina de seguiment i d’orientació del projecte.

S’estima pels diferents escenaris de regadiu eficient, un increment anual de VAB per l’activitat que propiciarà el sistema Segarra-Garrigues que oscil·la entre 262 M€ i 562 M€

La figura E5.2 mostra les dades de VAB incrementat per la nova activitat generada en diferents sectors a partir de l’impuls del Sistema Segarra-Garrigues. Descartant l’escenari 1, que s’utilitza de referència però que es considera allunyat de previsions reals, s’observa la importància dels impactes en major VAB (262 M€/any per a l’escenari 2C i 562 M€/any per a l’escenari 3B) i, alhora, la significativa diferència entre el model conservador i el transformador. Certament, entre ambdós models (Escenari 2 o Escenari 3) hi caben tots els valors entremitjos però d’aquestes dades ja es desprèn la importància d’orientar les actuacions vers la promoció de les opcions productives més transformadores. Finalment remarcar que, tal com s’ha justificat, davant dels durs condicionants mediambientals, l’enfocament més probable és el C. Per aquesta raó es pot afirmar que aquests condicionants mediambientals tindran un cost en valor afegit per al territori entre 100 M €/any (escenari 2) i 153 M €/any (escenari 3) un cop el regadiu Segarra-Garrigues estigui consolidat.

En la mesura, altament probable, que per causa dels condicionants mediambientals no s’adopti el regadiu a les ZEPA tal com defineix l’enfocament C es perdrien cada any entre 100 M€ i 153 M€

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 190

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E5.2 VAB en el territori pel conjunt d’impactes en increment d’activitat Aquesta mateixa anàlisi realitzada per a l’impacte en nova ocupació queda reflectida a la figura E5.3 d’on es dedueixen impactes destacats en ocupació segons els escenaris, des d’un màxim de 20.937 persones per a l’escenari més favorable.

S’estima pels diferents escenaris de regadiu eficient, un increment d’ocupació per l’activitat que propiciarà el sistema Segarra-Garrigues que oscil·la entre 9.500 persones i 20.937 persones

Els condicionants mediambientals, en aquest cas, poden suposar un cost en nova ocupació de 3.671 persones (Escenari 2) a 5.749 persones (Escenari 3)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 191

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura E5.3 Nova ocupació en el territori pel conjunt d’impactes en increment d’activitat

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 192

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E6 – VALORACIÓ D’ALTRES EXTERNALITATS Fins aquí s’han exposat un seguit d’impactes del Sistema Segarra-Garrigues de caire tangible, bàsicament econòmic i ocupacional, tanmateix existeixen un seguit d’impactes de naturalesa intangible o de molt difícil mesura. El present estudi no efectuarà una valoració econòmica d’aquest tipus d’impactes donades les dificultats implícites a tal avaluació, però sí que s’ha fet un esforç per identificar-les i descriure`n la seva importància. En primer lloc, el Sistema Segarra-Garrigues aporta més agricultura. Aquest fet comporta en molts casos ampliar els impactes positius i negatius de la pròpia agricultura. En concret un informe de la Fundació del Mon Rural sobre “El valor ocult de l’activitat agropecuaria a Catalunya” 30 descriu els següents impactes de l’activitat agraria (Taula E6.1):

Àmbit Impacte Efecte Efecte embornal de la vegetació + Atmosfera i canvi Emissions de GEH a l’atmòsfera - climàtic Regulació microclimàtica + Regulació del cicle hidrogeològic + Aigües superficials i Contaminació d’aquifers i d’aigües superficials - subterrànies Us i disponibilitat de recursos hídircs +/- Energia Aprofitament energètic de la biomassa + Prevenció de la impermeabilització + Sòl Prevenció de la desertització + Prevenció de l’erosió + Estructuració i conformació de la matriu territorial + Matriu territorial i Conformació i gestió del paisatge agroforestal i dels seus valors + paisatge associats Foment dels hàbitats faunístics i de la biodiversitat en espais + singulars (Xarxa Natura, acords de custodia, etc) Patrimoni natural i Reducció del risc d’incendi i contribució a les tasques d’extinció. + biodiversitat Conservació de varietats autòctones de conreus i bestiar (en + explotacions orientades) Contribució al PIB + Activitat econòmica induïda a partir de productes agropecuaris + Activitat econòmica locals Productes forestals + Demografia i ocupació Ocupació de població + Usos de lleure, educatiu i de sensibilització (inclou agroturisme i + Us social i educatiu ecoturisme) Manteniment del patrimoni històric associat a l’activitat + Patrimoni històric- agropecuaria cultural Manteniment del patrimoni cultural i etnològic associat a l’activitat + agropecuaria Taula E6.1 –Síntesi d’impactes de l’activitat agropecuària. Font: FMR

Els impactes descrits per la taula E6.1 ens apropen a les externalitats de l’agricultura en general, dels quals alguns d’ells, de caire econòmic, ja han estat valorats. Altres cal considerar- los dins del grup d’intangibles o de difícil mesura.

30 FMR. El valor ocult de l’activitat agropecuaria a Catalunya. Informe elaborat per ERF Gestió i Comunicació Ambiental S.L. i pel Gabinet d’Estudis Econòmics (GEE)

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 193

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Tanmateix el Sistema Segarra-Garrigues aporta de forma específica o amb un accent propi un seguit de contribucions que cal assenyalar:

1. Millora de l’autoproveïment agrícola . L’economia agroalimentària catalana i, donada la importància de l’agroalimentació, per extensió l’economia catalana en general té en el baix autoproveïment agrícola un factor de risc. La millora d’aquest aspecte augmenta la seguretat estratègica de l’economia catalana i de manera afegida redueix les importacions, de tal manera que suposa un estalvi energètic que afavoreixen l’adaptació al canvi climàtic. 2. Competitivitat i estabilitat al sector El regadiu obre el camí a l’agricultura moderna, obre el camí a noves alternatives productives, estabilitza i incrementa les produccions. El regadiu posa les bases per a la competitivitat necessària per a reeixir en un món amb competència global. Davant del risc de sequeres perllongades que pot propiciar el canvi climàtic, el regadiu esdevé la millor eina per a fer-li front.

En molts casos l’alternativa al regadiu no és una agricultura diferent, sinó que és simplement la no agricultura, és a dir: l’abandó.

3. Equilibri territorial El regadiu permet sortir de l’escenari de dificultat a regions amb certs graus d’aridesa i irregularitat pluviomètrica, tal com és el cas a l’àrea Segarra-Garrigues. A més és una font de nova ocupació directa i indirecta i, per tant, una eina per fixar la població al territori. Les extraordinàries diferències en l’evolució demogràfica entre les comarques amb regadiu respecte de les que no en disposen dona idea de la importància del regadiu en l’equilibri territorial. 4. Reordenació del territori En paral·lel al desplegament de les infraestructures de regadiu s’efectua la concentració parcel·laria . A partir d’aquesta acció es reordena el territori, es milloren els camins i es dona més racionalitat a l’explotació de les finques agrícoles. Fins i tot, com a efecte afegit redueix molts desplaçaments innecessaris amb el conseqüent estalvi d’energia i d’emissions de GEH. 5. Potencialitats afegides de caire mediambiental Cal remarcar els recursos i esforços que el sistema Segarra-Garrigues està destinant a la preservació dels equilibris mediambientals i en defensa de la biodiversitat. Alhora incrementa l’activitat biològica del territori i es per tant capaç de captar i retenir major quantitat de CO2. En aquest sentit és una eina de mitigació del canvi climàtic. En un sentit paral·lel la major producció agrícola que propicia el regadiu evita desforestació per atendre la demanda alimentària creixent, amb efectes clarament beneficiosos des del punt de vista del canvi climàtic. Atès que es capaç d’absorbir una major quantitat de nutrients és, per tant, capaç de reciclar de manera sostenible un major volum de residus orgànics. Remarcar també el rol del regadiu com a multiplicador dels potencials de captació de l’energia solar per produir actius biològics, bàsicament aliments.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 194

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

6. Garantia d’aigua potable Reduir els riscos de desabastiment d’aigua potable a la població és així mateix una funció remarcable que té un alt valor per un territori, no tant sols per a la seva població sinó també com a imatge d’aquest territori davant de propostes d’emprenedoria. 7. Conservació i rehabilitació patrimoni històric i artístic El Sistema Segarra-Garrigues ha estat especialment curós en la conservació del patrimoni històric i artístic de l’àrea que afecta. S’hi ha destinat recursos específics, s’han establert procediments de treball especialment sensibles amb aquest aspecte, la concentració parcel·laria ha adoptat els criteris de l’anomenada eco-concentració i al llarg de la construcció de les infraestructures han aparegut restes arqueològiques que han estat degudament identificades i preservades.

Figura E6.1 Barraca agrícola al costat d’una bassa reguladora als Plans de Sió. Foto F.Reguant 8. Nova vitalitat social La nova agricultura indueix nova activitat i nou dinamisme econòmic, però a més genera expectatives de progrés que es tradueixen en un clima social més dinàmic i esperançat, més optimista i il·lusionat

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 195

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E7 – APROPAMENT AL CASH FLOW DEL PROJECTE En aquest capítol s’efectua una valoració dels fluxos de caixa del projecte. Amb aquesta finalitat es construeix un model molt simplificat que seguidament es descriu. Es considera, tanmateix, que les simplificacions no resten valor informatiu a les conclusions que s’obtenen de l’anàlisi. L’objectiu de l’anàlisi es determinar el valor econòmic generat que resta al territori o al seu entorn. L’anàlisi s’efectua abans d’impostos, entenen que aquests formen part també del retorn a la societat en tant que permeten recuperar de forma directa l’aportació del sector públic al projecte Segarra-Garrigues. Els supòsits del model són:  Es considera que la implantació del regadiu es desenvolupa de forma lineal fins a 2030.  La vida del projecte, tot i que a la realitat es molt més dilatada, es considera de 30 anys  L’any 0 se situa a l’any 2010  La totalitat del cost de la inversió s’imputa a l’any 0 del projecte.  Els preus són estables pel conjunt de inputs i outputs  No es considera inflació, és a dir, es considera que la taxa d’inflació és 1  Com a ingrés es considera solament el VAB incrementat sobre l’escenari zero (abans de regar).  Es realitza l’anàlisi dels fluxos de caixa per a dos escenaris, el més favorable (Escenari 3B) i el més desfavorable31 (Escenari 2C).  No s’incorpora a l’anàlisi el valor positius i negatius dels impactes ambientals i d’altres impactes intangibles.

S’estima (taula E7.1) que el valor que genera el projecte -amb un horitzó temporal fins a 2040- és equivalent a un Valor Actual Net, al 3% d’interès, de 1.674 M€ en l’escenari més desfavorable i de 5.113 M€ en l’escenari més favorable

Des d’un enfocament paral·lel s’estima que el projecte té una taxa interna de rendiment que oscil·la segons els escenaris entre un valor del 8 % per a l’escenari més desfavorable i del 14 % per a l’escenari més favorable

31 S’exclou per les raons expressades l’escenari 1

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 196

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Inversió VAB 2C VAB 3B Saldo 2C Saldo 3B M€ M€ M€ M€ M€ VAN 3% 1.674 5.113 TIR (VAN = 0) 0,08 0,14 2.010 -1.369 0 0 -1.369 -1.369 2.011 13 28 13 28 2.012 26 56 26 56 2.013 39 84 39 84 2.014 52 112 52 112 2.015 66 141 66 141 2.016 79 169 79 169 2.017 92 197 92 197 2.018 105 225 105 225 2.019 118 253 118 253 2.020 131 281 131 281 2.021 144 309 144 309 2.022 157 337 157 337 2.023 170 365 170 365 2.024 183 393 183 393 2.025 197 422 197 422 2.026 210 450 210 450 2.027 223 478 223 478 2.028 236 506 236 506 2.029 249 534 249 534 2.030 262 562 262 562 2.031 262 562 262 562 2.032 262 562 262 562 2.033 262 562 262 562 2.034 262 562 262 562 2.035 262 562 262 562 2.036 262 562 262 562 2.037 262 562 262 562 2.038 262 562 262 562 2.039 262 562 262 562 2.040 262 562 262 562 Taula E7.1 Fluxos de Caixa del Sistema Segarra-Garrigues

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 197

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

E8 – RESUM D’IMPACTES Tot seguit es detallen de forma resumida els impactes socioeconòmics identificats a l’estudi dels diferents escenaris:  Multiplicació del valor de la producció a les àrees de regadiu en relació a les zones que restaran de secà, als municipis Segarra-Garrigues, per valors entre 4,79 (pitjor escenari) i 8,36 (millor escenari)  Increment de la producció agrícola entre 174 i 370 M€.  Increment del VAB directe de l’agricultura entre 102 i 222 M€  Equivalent a la producció d’aliments per a entre 457.041 i 856.653 persones. En termes incrementals en relació al escenari zero els valors oscil·len entre 354.547 i 754.159 persones.  Equivalent a nous ocupats directes a l’agricultura entre 4.801 i 10.899 persones  Nou VAB al territori a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura entre 160 i 340 M€  Equivalent a nous ocupats al territori en altres sectors, a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura, entre 4.699 i 10.038 persones a temps complert  Increment de la taxa de cobertura del comerç exterior agrícola entre 5,67 % i 12,91 %  Increment patrimonial del 189,81 %  Valor Actual Net del projecte, amb un pay back de 30 anys i un tipus d’interès del 3% , equivalent a 1.674 M€ en el pitjor escenari i 5.113 M€ en el millor escenari.  Taxa de Rendiment Intern del projecte, amb un pay back de 30 anys entre el 8 % (pitjor escenari) i el 14 % (millor escenari).

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 198

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC F

ASPECTES CONTROVERTITS

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 199

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F - ASPECTES CONTROVERTITS

El Sistema Segarra-Garrigues no ha estat aliè a la polèmica i la controvèrsia. Es tracta d’una gran infraestructura vinculada a grans canvis socioeconòmics i mediambientals en el territori afectat, que genera impactes notables i lògiques reticències. Entre aquestes hi ha aspectes de competència en relació a l’aigua, a la possible desviació d’usos o, fins i tot, amb els potencials competidors en la producció agroalimentària incrementada que d’allí se’n pugui derivar. En aquest sentit, l’èxit del projecte haurà de basar-se en la viabilitat tècnica i econòmica d’aquest però també en una adequada gestió del canvi on hi convergeixin factors intangibles tals com la pedagogia del projecte, una acurada gestió mediambiental, el respecte a les diferents sensibilitats i el temps suficient per assumir els canvis. Alguns dels dubtes expressats pels diferents actors fan referència a l’eficiència del sistema de regadiu, fins i tot s’ha afirmat que es tracta d’un regadiu del segle XIX amb consums d’aigua insostenibles. El fet és que es tracta d’un regadiu a pressió que incorpora les més modernes tecnologies de distribució, control i seguiment amb la finalitat de donar el màxim rendiment a l’aigua. El Sistema Segarra-Garrigues incorpora les tecnologies més avançades de regadiu amb les quals es poden assolir rendiments molt elevats en relació a un mínim consum d’aigua. Altres dubtes formen part de les llegendes urbanes, tal com la presumpció que el Sistema Segarra-Garrigues s’ha construït per portar aigua a Barcelona. Tot i que hi ha hagut interessos determinats que havien suggerit aquesta possibilitat, aquesta mai ha estat a la programació del projecte tal com les obres ho palesen. Els següents capítols aporten informació en relació a un conjunt d’altres aspectes que han estat motiu de controvèrsia, tals com la dotació d’aigua, l’afectació del canvi climàtic, altres aspectes mediambientals, impactes paisatgístics, incerteses econòmiques, grau d’adopció del regadiu, destinataris futurs dels regadius

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 200

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F1 - SOBRE EL PROVEÏMENT D'AIGUA Lògicament la garantia en el proveïment de l’aigua és condició “sine qua non” de la viabilitat del projecte. Per abordar el tema, en primer lloc cal clarificar quanta aigua precisa el Sistema Segarra-Garrigues. La proposta original de REGSA “Estudi de Garanties del Regadiu Segarra - Garrigues” (setembre 2002) efectua una simulació de demandes tal com mostra la figura F1.1 de la que desprèn una demanda de dotacions de 342 hm3/any, dels quals 306 hm3/any ho son a plena dotació 6500 i altres 34 hm3/any es per a reg de suport i 2 hm3/any per a reg d’hivern.

Abast. Alto Pallars Abast. Alto 37 Riegos Alto Segre 16 Pallars 38 Riegos Alto Embalse de Segre Talarn 17 Embalse de Oliana C.H. Talarn 4 y Gavet 1 C.H. Oliana

39 Ecológico Armonización RÍO NOGUERA complementaria del PALLARESA Noguera Pallaresa RÍO SEGRE 40 Riegos Embalse de Pallars Terradets

5 C.H. Terradets Embalse de Rialb 41 Ecológico

Embalse de Camarasa Canal RÍO NOGUERA 2 RIBAGORZANA C.H. Camarasa Segarra- 6 Abast. Garrigues Segre Ecológico Riegos Segre 42 Medio Ecológico Medio 18 Sectores 43 34 1 y 2 RÍO CINCA CH. 35 Riegos 23 S.Lorenzo 36 Principal 7 Urgell Ecológico Canal Ab.- 32 Riegos 44 Principal de Canal Urgell 19 24 9 Ecológico 46 Elevaciones Segarra - Auxiliar Sector 3 Garrigues Sectores 47 de Urgell 12-13-14 21 Sector 4 10 48 20 Riegos CH. 45 Zona 25 49 Balaguer, armonizable RÍO EBRO Sobrantes Termens, de Urgell Sector 8 Sector 7 Sector 6 50 8 Lleida Sector 5 14 13 12 11 CH. Serós Auxiliar Urgell 33 Embalse de Albagés 30 3 26 29 27 Nudos auxiliares de demanda total de zonas de riego 22 28 51 Garrigues 52 53 54 Sectores Canal Segarra-Garrigues Sud 10, 11 y 15 Sector Principal de Canal Auxiliar de Principal + 31 9 15 Urgell Segarra- Urgell Auxiliar de Garrigues Urgell

Figura F1.1 Simulació de demandes inicial (2002). Font REGSA Des de llavors el projecte ha sofert diferents modificacions però sempre conservant el volum de demandes inicialment programades. D’acord amb les dotacions definides actualment (enfocament A) les necessitats són de 309 hectòmetres cúbics a l’any. En cas que, tal com estava inicialment previst, es poguessin regar a plena dotació les hectàrees afectades per les darreres ampliacions de les ZEPA la dotació necessària seria de 350 hectòmetres cúbics a l’any. I si finalment no s’acabessin regant les ZEPA32 la dotació es reduiria a 257 hectòmetres cúbics any (taula F1.1) Dotació m3/ha/any Dotació global Enfocament 6.500 3.500 1.500 Hm3/any A Reg condicionat (ha) 35.755 13.629 19.261 309,00 B Tot reg (ha) 49.384 0 19.261 349,89 C No reg ZEPA (ha) 35.755 0 16.139 256,62 Taula F1.1 Consums màxims d’aigua del Sistema Segarra-Garrigues

32 Amb l’excepció de la ZEPA amb plena dotació 6.500 m3/ha/any

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 201

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Quant a les dotacions contemplades en l’anterior Pla Hidrològic de l’Ebre, aprovat pel Reial Decret 1664/1998 de 24 de juliol i publicat en el seu contingut normatiu en la Ordre del Ministeri de Medi Ambient de 13 d’agost de 1999 ja estableix una reserva per garantir els regadius a plena dotació del Segarra-Garrigues, és a dir, ja preveu la dotació màxima pels consums previstos (enfocament B). L’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, recentment aprovat per Real Decret 129/2014 de 28 de febrer, consolida aquestes reserves. Tanmateix les incerteses provenen de diferents orígens:  D’una banda els potencials competidors en relació a la dotació de l’aigua, que, malgrat la garantia legal de les dotacions previstes, en algun moment podessin forçar una sobre demanda que exigís redistribuir temporal o definitivament els cabals.  D’altra banda, un seguit de factors estan comportant, o poden comportar, una reducció i possible irregularització dels cabals. La figura F1.2 mostra l’evolució de cabals anuals d’aigua del Segre i de l’Ebre a diferents punts i també l’evolució de la pluviometria anual a un Observatori concret (Observatori Fabra de Barcelona). Les gràfiques expressen una lleu tendència a la reducció de cabals des de les primeries del passat segle a l’altura de la Seu d’Urgell, una tendència clara a un descens de cabals a l’altura d’Oliana (per manca de dades aquesta sèrie s’inicia a 1952) i una també notable reducció de cabals de l’Ebre a l’altura de Tortosa. Es podria pensar que aquesta disminució de cabals està motivada per una reducció de la pluviometria però les dades no avalen aquest supòsit. Com a exemple, no generalitzable, la figura F1.2 exposa la sèrie històrica de la pluviometria del Observatori Fabra de Barcelona. Per contra, d’acord amb les dades registrades a les darreres dècades, existeix un sensible increment de la irregularitat de les pluges. Es a dir, plou el mateix però en forma d’episodis intensos de pluges acompanyats de períodes més llargs de sequera. De fet, les disminucions de cabal del riu caldria trobar-les sobretot en altres causes:  D’una banda, al llarg dels darrers cent anys s’han reduït els cabals ja que s’han implantat nous i extensos regadius, a més de les desviacions produïdes pels consums industrials, de serveis i consum incrementat de boca  D’altra banda, s’ha de considerar també el creixement, al llarg del darrer segle, de les masses boscoses, les quals incrementen la evapotranspiració i, per tant, el consum d’aigua que ja no arriba als cursos fluvials. El bosc és també un element d’equilibri hidrogràfic per al regadiu, ja que modera l’erosió dels sòls i l’emplenament dels pantans amb sediments. Però, uns boscos abandonats no tenen valor productiu i per contra representen un risc degut a la seva alta vulnerabilitat als incendis forestals.  Una tercera causa podria vincular-se al canvi climàtic, aspecte que es tracta de forma particular en el proper capítol. En qualsevol cas, la disponibilitat i l’ús a donar a l’aigua no és, ni serà, tema senzill, l’aigua és un recurs limitat amb una demanda creixent. L’aigua es matèria prima de l’agricultura i aquesta proveeix d’un producte essencial com és l’aliment, però caldrà compatibilitzar el seu ús amb altres finalitats productives (industria, serveis) i mediambientals. Un tema complex com és la distribució òptima de l’ús de l’aigua requerirà, així mateix, d’una gestió igualment complexa, en la qual les previsions a llarg termini basades en grans consensos seran la clau de progrés. Consens que haurà de comptar amb uns referents bàsics com son la Carta Europea de l’Aigua (Estrasburg 1998) i la Directiva 2000/60/CE o Directiva Marc de l’Aigua (DMA) Això exigirà:  Conèixer i seguir en profunditat l’estat dels recursos.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 202

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Anàlisi de la demanda, propiciant l’estalvi  Consideració de la qualitat de l’aigua  Gestió rigorosa del seu ús i distribució  Atenció al medi ambient: escorrentia, cabals ecològics sosteniment d’aqüífers subterranis, etc.

Segre: Aportació anual d’aigua a la Seu d’Urgell (1913-2010) Segre: Aportació anual d’aigua a Oliana (1952-2011)

Ebre: Aportació anual d’aigua a Tortosa (1913-2010) Sèrie històrica 1914-2012 de precipitacions Observatori Fabra Figura F1.2 Comparació de la sèrie històrica33 del Cabal anual de Segre i Ebre a diferents punts amb l’evolució de la pluviometria. Font: CHE i Observatori Fabra

El Sistema Segarra-Garrigues no està exempt de les tensions creixents i les exigències mediambientals sobre el recurs escàs de l’aigua. Tanmateix aquest Sistema ofereix un regadiu amb les tècniques més avançades per aconseguir la màxima eficiència.

33 A les series històriques de cabals d’aigua els hi manca la informació d’alguns anys, en aquests cassos s’ha optat per indicar la mitjana entre els anys anterior i posterior a fi d’evitar salts a la sèrie.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 203

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F2 – EL SISTEMA SEGARRA-GARRIGUES FRONT AL CANVI CLIMÀTIC El canvi climàtic esdevé un risc afegit per a la producció agrícola en general i per al projecte de regadiu. Alhora, el regadiu juga un paper actiu en tant que pot causar impactes mediambientals negatius que afectin a l’emissió de gasos efecte hivernacle però també, en sentit contrari, pot afavorir la reducció de gasos efecte hivernacle a partir d’un conjunt de vectors. D’acord amb la FAO, en termes globals, les conseqüències probables del canvi climàtic a l’agricultura poden ser: • Millora de rendiments a zones fredes i disminució a zones càlides. • Modificació de conreus, modificació d’espècies forestals. • Proliferació de plagues i malalties dels vegetals. • Increment d’incendis forestals. • Pèrdues de collites per proliferació de fets climàtics extrems. • Irregularització del règim de pluges amb precipitacions fortes que comportaran danys a collites, erosió dels sols, etc. • Increment dels episodis de sequera. • Menor disponibilitat hídrica i major competència pel recurs. • Increment dels danys per vent. • Increment del nivell del mar amb • Inundació de terres fèrtils, • Salinització d’aigües per a reg i per a consum humà

En termes productius la possibilitat de regar, amb major o menor disponibilitat d’aigua, és la defensa necessària per mantenir el proveïment alimentari, el qual pot quedar molt condicionat a terres àrides de secà.

En un altre sentit l’agricultura i la ramaderia van aportar a Catalunya el 8,4% de les emissions de GEH. D’aquestes aportacions el 44 % va correspondre a la gestió dels fems ramaders, el 20% a la fermentació entèrica i el 35% prové de la gestió i explotació de sols agrícoles. Alhora l’agricultura aporta un seguit de funcions positives en relació al canvi climàtic: gestió, defensa i manteniment de boscos, prats, terres de conreu, ecosistemes vulnerables, efecte embornal a través de la gestió dels sòls, reciclatge de residus orgànics, producció d’energia renovable (biomassa, biogàs, agrocarburants) Tot seguit es concreten impactes hipotètics relatius al Sistema Segarra-Garrigues Afectació a la oferta i demanda d’aigua L’Agència Catalana de l’Aigua34 efectua un seguit de previsions quant a l’evolució dels indicadors relacionats amb els sistemes hidrogràfics i els impactes derivats de la modificació

34 AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (diversos autors) (2009). Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya. ACA i Departament de Medi Ambient

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 204

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural dels paràmetres ambientals produïts pel canvi climàtic. Tot seguit es destaquen alguns aspectes que afecten al tema del present estudi. a) Temperatura A l’actualitat ja es detecta un increment de 0,15 oC per dècada. S’espera un increment superior a 1 oC abans de 2040 amb majors onades de calor. A molt llarg termini continuaran aquests increments de forma més acusada segons les previsions. b) Precipitació L’ACA confirma, tal com s’observava en el capítol anterior, que les precipitacions mitjanes anuals no presenten tendències estadísticament representatives en sèries històriques de més de 50 anys. Alhora no existeix una previsió de canvis significatius en precipitació anual fins al 2040, tot i que sí que s’espera aquesta disminució en el molt llarg termini. Per contra sí que es va detectant una creixent irregularització del règim de pluges. Aquests dos indicadors ens fan preveure una major evapotranspiració amb majors necessitats d’aigua, un increment dels períodes perllongats de sequera, tal com ja sembla detectar-se actualment, juntament amb major incidència d’aiguats, una reducció de les superfícies innivades i l’avançament del desglaç. Derivat d’aquestes previsions s’ha afirmat, des d’alguns cercles d’opinió, la improcedència d’unes infraestructures de regadiu que no disposaran d’aigua o, si més no, aquesta aigua entrarà en forta competència d’usos. Aquesta posició cal corregir-la a partir de dues consideracions tècniques:  Un escenari de pluges suficients però irregulars té, en un sistema de regulació amb embassaments i xarxes de distribució, la millor eina per garantir el proveïment als diferents usos.  En una situació de reducció de les disponibilitats d’aigua i de irregularització de les aportacions a través de la pluja, els secans sofriran un impacte molt important en quant al seu potencial productiu. En aquest escenari amb reducció de l’oferta agrícola i tensions subsegüents, el regadiu seguirà sent la millor eina per pal·liar, en tot o part, el proveïment de productes agrícoles, particularment aliments. Dit en altres paraules, amb més o menys aigua, el regadiu sofrirà l’impacte de la reducció de les aportacions, però serà capaç de donar molt millor resposta que els secans assedegats per les mateixes raons però esclaus de la irregularitat de les pluges. Com a exemple significatiu d’aquesta consideració n’és l’aposta decidida de Israel pel regadiu, malgrat la migradesa dels seus recursos hídrics.

Davant d’un escenari de pluges irregulars comptar amb un bon sistema d’embassaments i una adequada xarxa de distribució és la millor de les estratègies

Canvis fenològics en els cultius L’Oficina del Canvi Climàtic descriu que poden existir afectacions en els cultius, de caire fenològic les quals poden condicionar i modificar les alternatives productives. En aquest tema un cop més el regadiu està al cantó de les solucions atès que ofereix moltes més alternatives productives. Cal tenir present que Catalunya no està a la frontera del desert. En la mesura que es vagin produint canvis climàtics hi haurà altres alternatives productives, de tal manera que els canvis

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 205

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural de conreus que s’hagin de produir es podran realitzar de forma progressiva. Tot i així caldrà estar vigilants d’aquests canvis i preparar tècnicament les alternatives. Emissions vinculades a la combustió de combustibles fòssils L’agricultura consumeix combustible sobretot a partir de la maquinària per a la gestió dels cultius. A més els regadius moderns, i entre ells de manera especial el Sistema Segarra - Garrigues, consumeixen energia per a l’elevació i pressurització de l’aigua. Tot consum d’energia que no provingui de fonts renovables esdevé un emissor de GEH. En el capítol següent s’analitza amb major detall el tema energètic.

Aportacions del regadiu a l’adaptació al canvi climàtic En relació al canvi climàtic, el regadiu incrementa els potencials de l’agricultura en el seu potencial rol reparador o mitigador del canvi climàtic: 1. Multiplica l’activitat biològica i per tant la captació de CO2. La major massa vegetal de mitjana esdevé un magatzem de carboni, si bé un cop establert no genera un increment successiu. 2. Al multiplicar la producció evita desforestació per atendre la creixent demanda agrícola d’aliments i agrocarburants. 3. Facilita la incorporació al sòl de matèria orgànica potenciant l’efecte embornal de carboni que tenen els sòls agrícoles. 4. Aporta major capacitat de reciclatge de residus per part dels sòls, a partir d’una activitat biològica més important. 5. Reducció dels potencials de contaminació per la fertilització dels cultius. Al tractar-se d’un regadiu modern, possibilita la fertirrigació, és a dir la fertilització a través de l’aigua de reg, tècnica que permet ajustar de forma molt precisa les dosis i l’aprofitament directa de la planta.

L’agricultura és una eina important per a la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit el regadiu multiplica les capacitats en aquesta direcció.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 206

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F3 – EL SISTEMA SEGARRA-GARRIGUES I L’ENERGIA El Sistema Segarra-Garrigues es consumidor d’energia bàsicament per la necessitat d’elevar aigua i pressuritzar-la. L’abast del present estudi no contempla la realització d’un detallat balanç energètic, tanmateix s’assenyalaran algunes consideracions que caldria tenir en compte en relació al tema de l’energia: a) El sistema hidràulic del regadiu com a proveïdor d’energia hidroelèctrica Es parla sempre de consum i s’oblida sovint que el sistema hidràulic necessari per a abastir el regadiu del Segarra-Garrigues i els canals històrics de Lleida (Canals d’Urgell, etc.) es un gran productor d’electricitat, la qual s’incorpora a la xarxa general. Independentment del fet que no coincideixen les entitats productores d’electricitat i les consumidores, la realitat és que aquell sistema hidràulic és productor i consumidor d’electricitat, amb un balanç a analitzar però probablement positiu. b) El sòl agrari com a gran planta solar que el regadiu fa més eficient L’escenari segle XXI, tal com ja s’ha exposat, està condicionat per l’esgotament progressiu dels combustibles fòssils, pel repte alimentari, per tensions mediambientals creixents i pel canvi climàtic. Tots aquests reptes, estretament interrelacionats, tenen en el factor energia el principal vector de tensió. D’aquí la importància d’optimitzar els potencials d’energies renovables. En aquest sentit, la font més important d’energies renovables és la solar la qual es manifesta i es capta de diferents maneres: hidràulica, fotovoltaica, eòlica, onades,... Tanmateix la forma més extensa de captar energia solar és a través del sòl agrícola, la planta solar gestionada per l’home més important del planeta. L’energia solar és captada i utilitzada a través de la funció clorofíl·lica amb la finalitat de produir productes biològics capaços de ser utilitzats com a aliments, carburants, matèries tèxtils, agroplastics o qualsevol altre producte de l’anomenada bioeconomia. Es pot argüir que les plantes fan un aprofitament molt reduït de l’energia solar que capten. Es tracta, però, d’un argument equívoc ja que caldria comparar-lo amb l’energia precisa per produir de forma sintètica i sostenible un producte equivalent (aliment, carburant, etc). Tot i així, els rendiments en termes energètics de les plantes és un dels temes d’estudi que estan avui sobre la taula dels centres biotecnològics, amb progressos evidents ja actualment i amb un horitzó important de millora en el futur. En qualsevol cas, el regadiu, tal com s’ha vist, és capaç de multiplicar la producció de forma extraordinària, en major o menor mesura segons els conreus que s’adoptin. Per tant, el regadiu incrementa la capacitat de captar energia solar i produir productes biològics, quelcom a tenir molt en compte en un escenari que haurà de basar-se en recursos sostenibles.

L’aprofitament de les energies renovables és bàsic en un món sostenible. Els camps de conreu son grans plataformes captadores d’energia solar i capaces de transformar-la en actius biològics. El regadiu en multiplica extraordinàriament els seus potencials. c) La xarxa de reg Segarra-Garrigues com a productora d’energia La necessitat de produir energia renovable, vinculada al sistema de regadiu, serà cada vegada més imperiosa pels previsibles increments futurs de preus d’aquest component bàsic del cost de l’aigua Des de diferents actors es proposa l’apropament a l’autoconsum energètic a través de l’energia eòlica i, en aquest sentit, es proposa, tal com ja és efectiu en altres comunitats

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 207

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural autònomes, tals com l’Aragó, que els sistemes de regadiu tinguin prioritat en construcció de instal·lacions productores d’energia eòlica Alhora, amb una perspectiva més agosarada, podria utilitzar-se la xarxa de reg com a plataforma per a energies renovables, bàsicament fotovoltaiques. El possible cobriment del canal amb plaques fotovoltaiques tindria un doble efecte positiu, d’una banda la producció d’energia i de l’altre la reducció de les pèrdues per evaporació del canal. Finalment, cal tenir present, que el disseny tecnològicament avançat del Sistema Segarra – Garrigues, possibilita l’ús de la xarxa de reg per a produir energia hidràulica amb un balanç econòmic positiu, aprofitant el diferencial de preus de l’energia al llarg del dia.

Figura F3.1 Maquinària per a l’elevació de l’aigua de Rialp a la capçalera del canal SG. Foto F. Reguant

Un objectiu estratègic hauria de ser l’autonomia energètica dels sistemes de regadiu mitjançant l’aprofitament d’energies renovables.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 208

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F4 – ALTRES IMPACTES AMBIENTALS Des del punt de vist mediambiental, la implantació de regadiu en una zona provoca canvis significatius a partir de la modificació dels cultius, la concentració parcel·laria i la major intensitat dels sistemes productius, amb el corresponent possible ús incrementat de fertilitzants i fitosanitaris. Els impactes poden afectar al regim d’aigües i a la seva qualitat, a les dinàmiques del sòls, als potencials per la captació i emmagatzematge de CO2, als hàbitats de flora i fauna i de forma evident al paisatge. Així mateix afecten a la flora i la fauna associada. En el cas del Segarra-Garrigues ha estat especialment considerat el seu impacte sobre les aus, especialment les aus estepàries amb possible incidència en la biodiversitat. Amb la voluntat d’evitar aquests impactes mediambientals, un total de 34.183 ha de l’àrea de reg prevista pel Canal Segarra-Garrigues han estat declarades zones ZEPA amb diverses limitacions a la producció tal com ja s’ha exposat. Des de posicions properes al sector productiu, es consideren desproporcionades les mesures preses per protegir aus estepàries. De fet, naturalesa i agricultura han demostrat durant segles la seva capacitat per conviure tal com en aquest espai succeeix. Aquest tema, per la seva importància, és tractat amb major detall al següent bloc G. En conjunt, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del Sistema Segarra – Garrigues identifica els següents impactes que tot seguit es detallen: a) Medi físic a1) Contaminació del sòl Aquest risc la DIA el qualifica de moderat, en tant que el reg tecnològicament avançat que possibilita el sistema Segarra – Garrigues facilita un ús més eficient dels fertilitzants i altres agroquímics. a2) Salinització del sòl Per a pal·liar aquest possible impacte s’ha realitzat un exhaustiu estudi de sòls que facilita una gestió acurada d’aquesta possible dificultat. a3) Increment del soroll per una activitat més intensa Impacte que pot considerar-se intranscendent a4) Contaminació d’aigües superficials Aquest risc la DIA el considera sever. Això no obstant, tal com s’ha indicat també en la contaminació dels sòls, el reg tecnològicament avançat, que possibilita el Sistema Segarra – Garrigues, facilita un ús més eficient dels fertilitzants i altres agroquímics, reduint conseqüentment el risc de contaminació. En qualsevol cas és un tema sobre el que cal una vigilància extrema d’acord amb el nivell sever del risc. a5) Eficiència del reg que permet estalvi Es tracta d’un impacte positiu tal i com ja s’ha exposat. a6) Contaminació d’aigües subterrànies Aquest risc la DIA el considera sever. Les consideracions aportades en la contaminació d’aigües superficials són vàlides en aquest apartat.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 209

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural a7) Increment de la recarrega dels aqüífers per infiltració d’aigua provinent del reg Al minimitzar les pèrdues d’aigua, en raó de la tecnologia moderna de regadiu, també queda molt limitat aquest impacte, que la DIA considera compatible. b) Medi biòtic b1) Aparició de noves comunitats de vegetació pròpies de zones de regadiu Es tracta d’un impacte moderat amb aspectes positius i negatius, lògic i inevitable pel tipus de transformació. En tot cas caldrà vigilar l’afectació a especies sensibles o d’interès. b2) Tala d’arbres i desbrossament de vegetació per les noves línies elèctriques Sobre aquest tema es proposa l’aplicació de les mesures establertes en el Decret 268/1995 de 23 de juliol. b3) Alteració dels hàbitats de interès per a la fauna Tema que es desenvolupa amb major detall al Bloc G b4) Afectació a la fauna i avifauna estèpica. Tema que es desenvolupa amb major detall al Bloc G c) Medi humà c1) Abastiment d’aigua potable Impacte que es considera positiu c2) Alteració del paisatge Tema que es tracta en el següent capítol F5 c3) Afectació al territori inclòs a la Xarxa Natura 2000 Vinculat a la defensa dels hàbitats de fauna i avifauna, cal redactar un pla d’usos per aquestes zones. c4) Millora de la mobilitat per concentració parcel·laria Aspecte positiu tal com s’ha detallat al capítol C4 c5) Increment de l’ocupació Impacte positiu tal com s’ha exposat en el Bloc E c6) Millora de la rendibilitat de l’activitat agrícola Impacte positiu tal com s’ha exposat en el Bloc E

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 210

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F5 – IMPACTE PAISATGÍSTIC Els impactes paisatgístics per causa del Sistema Segarra-Garrigues es poden produir per dues causes principals: a) Modificació d’usos agrícoles b) Modificació d’estructures físiques Modificació d’usos agrícoles Es indubtable que el regadiu provoca canvis en l’ús del sòl agrícola, de fet, aquestes transformacions són l’objecte del projecte de regadiu. Hi poden existir arguments sobre els valors de l’anterior paisatge, de la mateixa manera que n’hi ha per al nou paisatge. La toponímia, tanmateix, ens ha deixat denominacions als paratges àrids de secà que tenen clares connotacions negatives. Per exemple, el Pla d’Urgell regat pels Canals d’Urgell era conegut com “el clot de l’infern”, a l’àrea del regadiu Algerri-Balaguer hi trobem el paratge de “la llengua eixuta” i així podríem continuar descobrint altres denominacions que expressaven la duresa de les terres àrides. En general un paisatge més verd és més apreciat que un paisatge semiàrid. Com a expressió d’això en son els destins de turisme rural.

Paisatges de regadiu i de secà diferents però plens de contrastos i amb alt valor paisatgístic

Paisatge rigorós a Castelldans que el Sistema El regadiu pot evitar l’abandó, el pitjor dels Segarra-Garrigues vol transformar paisatges Figura F5.1 Imatges per a la reflexió. Fotos F. Reguant En qualsevol cas, més enllà d’apreciacions subjectives totalment legítimes, cal tenir present que a l’entorn del sistema Segarra-Garrigues, fins i tot regant tota la superfície prevista, restaran amplíssimes zones de secà que mantindran la fisonomia original del paisatge.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 211

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

El valor d’un paisatge té un caire subjectiu, però el pitjor dels paisatges és el paisatge abandonat per manca de viabilitat i d’expectatives.

Modificació d’estructures físiques L’àrea del Segarra-Garrigues és un terreny amb una complexitat orogràfica moderada, fet que ha permès conrear però ha precisat la defensa del sòl amb sòlides estructures de parets de pedra seca. Avui aquest terreny abancalat configura un paisatge excepcional i un patrimoni arquitectònic a valorar. Aquest fet ha propiciat crítiques a les labors de concentració parcel·laria, en tant que pèrdua d’aquest patrimoni arquitectònic i paisatgístic. Tot i així val a dir que els marges solament han estat eliminats en terrenys molt plans mentre que s’han preservat en tots els terrenys on hi havia pendents més importants. En general, i de forma especial a les zones ZEPA, les actuacions de concentració parcel·laria es realitzen sense modificar aquest patrimoni de marges i bancals, d’acord amb els criteris d’eco-concentració.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 212

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura F5.2 Dues imatges en diferent estació dels Plans de Sió. Fotos F. Reguant De la mateixa manera s’ha tingut especial cura en la conservació del patrimoni arquitectònic agrícola, amb diferents elements entre els quals destaquen les barraques de camp. En un altre extrem, el canal ha permès descobrir restes arqueològiques que han estat recuperades i posades a disposició dels estudiosos.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 213

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

F6 – INCERTESES SOBRE ELS BENEFICIARIS FINALS DEL REGADIU S’ha expressat, en format crític des de diferents entorns socials, la possibilitat que els agricultors actuals no puguin beneficiar-se del regadiu, per no disposar de finques viables o per no disposar de capacitat empresarial per assumir el repte, i, per aquest fet, acabin sent unes poques grans empreses les que gaudeixin dels potencials econòmics que el Sistema Segarra- Garrigues propicia. Per abordar aquest tema cal conèixer primer de quines explotacions s’està parlant, en concret, quina dimensió tenen. Amb aquesta finalitat s’efectua l’apropament estadístic a partir de la informació comarcal de les cinc comarques implicades (Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià i Urgell). Dins d’aquesta superfície n’hi ha que està afectada pel Segarra-Garrigues i altra que no, entre la qual hi ha una amplia zona de regadiu existent, sobretot al Segrià. Tot i així es considera un apropament suficient per l’anàlisi que es pretén. Tanmateix, com a dificultat estadística, difícil de corregir, és el fet que les explotacions es registren per propietaris, de tal manera que amaga la dimensió real de les explotacions que es porten en arrendament o parceria. La taula F6.1 ens indica que la dimensió de les explotacions oscil·len entre 15 i 35 ha aproximadament, amb una mitjana de 20,67 ha. Destaca la Segarra quant a la grandària de les seves explotacions, fet coherent amb l’especialització d’aquesta comarca en conreus extensius que requereixen grans superfícies per a la seva viabilitat. Per la mateixa raó, però en sentit contrari, el Segrià, amb una majoria de la superfície en regadiu i en bona part amb cultius fructícoles, te una superfície per explotació menor. Tot i així, les Garrigues es la comarca amb menor superfície per explotació, reflectint, d’una banda, que malgrat que es tracta de terres de secà, la olivera (cultiu predominant) és més intensiu que els cereals de La Segarra, però també explicita l’estructura agrícola d’una comarca deprimida.

Comarca TOTAL <1 De 1 a <2 De 2 a <5 De 5 a <10 de 10 a <20 De 20 a <50 De 50 a <100 De 100 a <200 De mes de 200 Garrigues 13,79 0,44 1,48 3,34 7,22 14,01 29,60 68,27 131,06 343,17 Noguera 29,04 0,39 1,46 3,38 7,35 14,29 31,43 68,02 130,69 420,00 Segarra 34,55 0,14 1,51 3,34 7,27 14,79 31,55 67,40 131,48 278,00 Segrià 16,28 0,53 1,40 3,26 7,14 13,91 30,20 67,52 132,59 469,14 Urgell 22,39 0,36 1,46 3,44 7,21 14,16 30,99 67,56 129,84 735,17 TOTAL 20,67 0,47 1,44 3,32 7,21 14,10 30,73 67,72 131,14 437,68 Taula F6.1 Dimensió mitjana de les explotacions de les comarques vinculades al Segarra-Garrigues. Font Cens Agrari 2009 Aquesta informació es complementa amb els gràfics F6.1 i F6.2 que mostren una anàlisi detallada per estrats de superfície d’explotació. Es dedueix de l’anàlisi, que el 89,38 % de la superfície i el 51,85 % de les explotacions, tenen més de 10 ha, les quals possibiliten una explotació viable a regadiu si es destina a conreus del suficient valor afegit.

Cal tenir present que una explotació a secà multiplica la dimensió econòmica quan es transforma en regadiu.

Per exemple, una explotació de 10 ha que cultiva blat no és viable, per contra la mateixa explotació de regadiu cultivant horta es una explotació amb un destacable valor afegit. Resten, també, el 48,15 % d’explotacions menors de 10 ha, moltes d’elles integrades en altres explotacions més grans mitjançant arrendament o parceria. Per tant, es produeix la paradoxa segons la qual no tant sols el regadiu pot facilitar l’exclusió dels pagesos actuals sinó que n’és l’eina per a transformar les explotacions de secà, amb viabilitats precàries i risc d’abandó, en finques viables que donin continuïtat a l’explotació.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 214

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Ara bé, les necessitats financeres per abordar la inversió de transformació en regadiu sí que poden ser una barrera d’entrada que aparti a pagesos individuals i deixi el regadiu en mans de grans empreses. Tanmateix, quant al finançament cal tenir present que, d’una banda, hi ha un important suport financer de les Administració Públiques i, d’altra banda, la transformació en regadiu multiplica el valor de les terres, fet que és una garantia per a qualsevol entitat financera.

El valor incrementat de les terres un cop transformades en regadiu es la millor garantia per a la obtenció de finançament per a l’adopció del reg.

Però sovint no és la disponibilitat de finançament la causa de la deserció a regar per part del agricultor individual sinó la manca d’esperit emprenedor o la manca de connexió amb les cadenes de transformació i distribució. Front a això el rol de les cooperatives pot ser decisiu per a donar fortalesa i cohesió als agricultors individuals i, alhora, transformació i/o sortida comercial als seus productes. Així mateix les cooperatives poden jugar un paper en el manteniment productiu de les terres que alguns propietaris no desitgin transformar per ells mateixos. Es tracta d’una opció nascuda des de la pròpia pagesia que pot retenir el valor afegit en les mans dels actuals agricultors. Però, per a que aquesta opció sigui possible, cal avançar en l’esperit de coordinació i integració d’energies i voluntats a fi d’obtenir un benefici comú que d’altra manera no seria possible

Les cooperatives poden i haurien de jugar un paper clau per a la cohesió, dinamització empresarial i garantia de comercialització als nous regants

En qualsevol cas, si malgrat tot existeix deserció per part dels actors actuals a adoptar el regadiu, la opció a nous actors ha de veure’s com una oportunitat d’aprofitar i potenciar els recursos del país. Dit en altres paraules, les infraestructures de regadiu són una oportunitat dirigida als agricultors actuals, els quals, per a poder-la aprofitar, compten amb les opcions cooperatives o societàries que poden oferir sinèrgies de gran interès per a poder trencar les inèrcies inicials. Tanmateix el Sistema Segarra-Garrigues s’ha d’entendre com una infraestructura de país, més enllà del interès individual. Catalunya precisa produir més agricultura i amb aquesta finalitat s’haurien d’establir els mecanismes d’estímul que permetin que aquestes infraestructures de regadiu tinguin un òptim aprofitament.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 215

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura F6.1 Nombre d’explotacions per estrats de grandària a les comarques Segarra-Garrigues. Font Cens Agrari 2009

Figura F6.2 Superfície de conreu total i per explotació a les comarques Segarra-Garrigues. Font Cens Agrari 2009

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 216

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC G

APROPAMENT SINGULAR A LES ZEPA

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 217

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G1 – ESPAIS PROTEGITS I XARXA NATURA Amb la finalitat de garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, des de la Unió Europea s’han pres un seguit de mesures de caire normatiu per a la implantació d’un sistema d’àrees protegides i vers l’ús sostenible dels recursos naturals. Així al 1992 es va aprovar la Directiva 92/43/CEE, anomenada Directiva Hàbitats, que juntament amb la Directiva 79/409/CEE sobre conservació d’aus silvestres, estableix el marc legal per a la conservació de les especies i de la biodiversitat i crea la Xarxa Natura 2000. La Xarxa Natura 2000, com a xarxa d’espais protegits, ha de contenir les suficients mostres d’hàbitats i de poblacions de les espècies, de tal manera que es garanteixi la seva conservació. Amb aquesta finalitat s’estableixen dos tipus d’espais: les ZEC (Zones especials de conservació) i les ZEPA (zones d’especial protecció per a les aus). A Catalunya s’ha establert una xarxa d’espais naturals sota la denominació de Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius. El PEIN està vinculat a la Xarxa Natura 2000 i tots els seus espais en formen part automàticament. El Sistema Segarra-Garrigues abasta bàsicament espais esteparis agrícoles, és a dir àmplies superfícies de conreus extensius. Atesa aquesta realitat al setembre de 1987 un Acord de Govern va reservar l’entorn de Mas de Melons com a zona ZEPA. Des d’aquell moment s’han anat ampliant les zones ZEPA a l’espai estepari de les terres de ponent, tal com reflecteix la taula G1.1 extreta de l’Estudi d’Impacte Ambiental del regadiu del Segarra-Garrigues (2009)

Taula G1.1 Evolució de les ZEPA a les zones estepàries de Lleida. Font EIA Paral·lelament, els anys 1989 i 1998, la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Bird Life) va elaborar un inventari d’Àrees Importants per a les Aus (IBA), i més endavant va denunciar el projecte Segarra-Garrigues en relació a la protecció de les IBA definides. La Comissió Europea a partir de la denúncia 2001/4776, promoguda per Seo-BirdLife, sobre la possible aplicació incorrecta per part de les autoritats espanyoles de diferents directives europees, va procedir a analitzar si el projecte de regadiu del Segarra-Garrigues afectaria a dues de les zones importants per a les aus estepàries de Catalunya (IBA 142 i 144 en l'inventari de les IBA de 1998).

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 218

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G2 – CRONOLOGIA DE LES ZEPA A continuació s’adjunta35 la cronologia dels esdeveniments en relació al Dictamen Motivat en relació al Projecte del Segarra-Garrigues, des de la notificació per part de la Comissió Europea de la queixa registrada amb la referència 2001/4776 del 22 d’octubre de 2.001 22 d’octubre de 2001 Notificació de la Comissió Europea de la denúncia 2001/4776, promoguda per SEO/Birlife, sobre la possible aplicació incorrecta, per part de les autoritats espanyoles, de diferents directives europees de conservació, en relació al projecte de transformació de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. 17 de desembre de 2001 Resposta a la Comissió Europea respecte a la denúncia 2001/4776 per part del Servei de Protecció de l’Entorn Natural pel que respecta a l’impacte ambiental i del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna, respecte a les espècies d’aus i a la declaració de ZEPA, amb un escrit de compromís de la DG de Patrimoni Natural, de protegir 59.700 ha, de les quals 28.700 ha, ho serien com a ZEPA. Maig de 2002 Estudi d’Impacte Ambiental del projecte transformació en regadiu i obres de distribució i concentració parcel·laria del Segarra-Garrigues. 26 de setembre de 2002 Declaració d’Impacte Ambiental per part de la Ponència Ambiental de Catalunya, considerant favorablement l’expedient d’avaluació d’impacte ambiental. Avalua l’afecció de les actuacions previstes sobre les aus, i proposa l’exclusió del regadiu en el marge dret del Canal, de 12.700 ha (6.500 ha netes) i 7.000 ha en el marge esquerre, totes les quals es preveu que seran ZEPA, a més de proposar mesures correctores en superfícies de l’entorn de secà. 21 de gener de 2003 Acord de Govern pel qual s’aprova la proposta dels espais a incloure a la Xarxa Natura 2000 de la regió mediterrània catalana (sector estèpic). 30 de març de 2004 Carta d’emplaçament de la Comissió de la UE per insuficient protecció i incompliment de la Directiva 79/409/CEE, del Projecte de transformació en regadiu del Segarra-Garrigues 9 de juny de 2004 Escrit de la Direcció General del Medi Natural a la Comissió Europea, on es manifesta la coincidència amb els requeriments fets des dels òrgans comunitaris sobre la necessitat de delimitació i tramitació de noves zones ZEPA, així com sobre la modificació de les ja existents. S’informa també de la imminent creació de l’oficina de gestió d’hàbitats esteparis i de l’adquisició de la finca de Mas de Melons. Octubre de 2004

35 Informació facilitada per la Subdirecció General de Infraestructures Rurals del DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 219

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Dictamen Motivat que inicia, pels òrgans comunitaris, el procediment sobre l’incompliment de la Directiva 79/409/CEE de les aus en el Projecte de transformació en regadiu del Segarra- Garrigues

19 d’abril de 2006 Notificació de la interposició de la demanda del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea contra el Regne d’Espanya, per incompliment del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues de la directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. 6 d’agost de 2006 Rèplica de la CE a la Demanda de la Comunitat Europea contra el Regne d’Espanya per incompliment del Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues de la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres. 17 de setembre de 2006 Dúplica del Regne d’Espanya a l’assumpte C-186/06 a la rèplica de la Comunitat Europea al Tribunal de Justícia 6 d’octubre de 2006 Acord de Govern 112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) 18 de desembre de 2007 Sentencia del Tribunal de Justícia pel “Incumplimiento de Estado-Directiva 79/409/CEE- Conservación de las aves silvestres - Zona de regadío del Canal Segarra-Garrigues” 5 de març del 2008 Escrit, a la CE, del “Informe sobre el cumplimiento por Cataluña de la sentencia del tribunal de Justicia de la UE de 18 de diciembre de 2007 en el procedimiento C-186/06” de la Representació Permanent. (ref. A24-2467) 27 de desembre de 2008 Carta d’emplaçament al Gobierno de España per la sentència dictada el 18/11/2007 pel Tribunal de Justícia de la UE en el assumpte C-186/06, Comisión/Reino de España, Zona de regadiu del Canal Segarra-Garrigues” 16 de juny del 2009 Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per les aus (ZEPA) 23 de juliol del 2009 Dictamen Motivat degut a la insuficiència de les mesures adoptades per executar la sentencia dictada pel Tribunal de Justícia de la UE el 18 de desembre del 2007 relativa a la autorització del Projecte de transformació en regadiu del Segarra-Garrigues 22 de setembre de 2009 Escrit a la Comissió Europea (A24-10391), amb informació actualitzada sobre la totalitat de les mesures previstes i adoptades per assegurar el compliment de la sentencia (C-186/6). 29 de setembre de 2009

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 220

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per les aus (ZEPA) delimitades en Acord GOV/115/2009, de 16 de juny. 13 de febrer de 2010 Es sotmet a informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental del Segarra-Garrigues. 5 d'octubre de 2010 Tramesa als serveis de la Comissió de la nova proposta de DIA i la memòria justificativa per la qual es declara d'interès públic de primer ordre el projecte de regadiu i de concentració parcel·lària del canal Segarra-Garrigues. 8 d'octubre de 2010 S’aprova la Declaració d'Impacte Ambiental del Projecte de regadiu i de concentració parcel·lària del Segarra-Garrigues, i es fa públic l’acord segons la Resolució MAH/3644/2010, de 22 d'octubre. 11 d'octubre de 2010 Acord de Govern GOV/184/2010, d'11 d'octubre, per la qual es declara d'interès públic de primer ordre el projecte de regadiu i de concentració parcel·lària del canal Segarra-Garrigues i s'aproven les mesures compensatòries.

Figura F4.1 Evolució al llarg del temps de les zones ZEPA de l’àrea Segarra-Garrigues. Font DAAM Febrer de 2011 La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea (en el marc del procediment d’infracció núm. 2011/4776), va demanar informació sobre les mesures adoptades per donar

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 221

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural compliment a la sentencia, en concret es demanava que li traslladéssim el Pla de Vigilància ambiental i un calendari precís d’execució d’aquestes mesures. Abril de 2011 Per tal de donar resposta a la Comissió, es redacta i s’envia el document de seguiment ambiental del projecte i un Pla de Vigilància ambiental global Juny de 2011 La Comissió Europea va demanar aclariments al document de Seguiment Ambiental del Projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues i Pla de Vigilància global.

Juliol de 2011 Es va entregar una nota complementaria a l’informe en resposta a la petició d’informació de la Comissió Europea, referent al Pla de Vigilància Ambiental del projecte i al Seguiment Ambiental i els Plans de Vigilància Sectorial que s’han executat fins a la data. 15 de setembre de 2011 La Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, va visitar sobre el terreny l’estat d’execució del projecte del Segarra-Garrigues, per fer el seguiment i control de les mesures correctores i compensatòries del projecte. La visita al territori va ser en quatre àmbits: Mas de Melons, Preixana-Belianes, zona Plans de Sió (visita obres del canal) i visita al Sector 1, ja en servei. De la visita al terreny van poder constatar que no hi ha una gran transformació sobre el territori, malgrat el volum d’obra executada, i això es va valorar positivament. D’aquesta visita, es va establir una nova forma de relació per tal d’anar informant a la Comissió periòdicament de les actuacions mediambientals que es van implementant per assolir el compliment de la DIA aprovada a l’octubre de 2010. Actualment s’estan reportant informes semestrals a la Comissió per tal que puguin avaluar el grau de compliment de les actuacions previstes en la DIA del Canal Segarra-Garrigues, sense que s’hagi tancat el procediment d’infracció obert sobre les mesures adoptades per executar la sentència del tribunal de justícia de l’UE de 18 de desembre de 2007 C-186/06, relativa a l’autorització del projecte de transformació en regadiu del Segarra-Garrigues. En paral·lel al procediment d’infracció de l’obra de regadiu del Segarra-Garrigues que s’ha relatat en aquest apartat, hi va haver també un procediment d’infracció per insuficient designació de ZEPA, obert al Regne d’Espanya que també afectava a Catalunya, per incompliment de la Directiva 74/409/CEE conservació de les aus silvestres, per insuficient classificació de ZEPA en nombre i superfície. La Comissió Europea va analitzar el llistat d’espais protegits i va considerar que la designació de ZEPA a l’Estat Espanyol, i a Catalunya en particular, era incompleta, per la qual cosa va iniciar un procediment d’infracció que va finalitzar amb la Sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 28 de juny de 2007 (assumpte C-235-04). Per donar compliment a la Sentencia el Govern de la Generalitat va assumir, davant de la Comissió Europea, el compromís de completar l’aplicació a Catalunya de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres, amb l’ampliació de la superfície de les ZEPA declarades.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 222

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Amb aquesta finalitat es va aprovar l’Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per a les aus (ZEPA). La nova proposta ampliava en superfície 7 espais de la Plana de Lleida, en l’àmbit del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. Aquest Acord es va traslladar a la Comissió Europea, la qual va considerar que per donar una total execució a la Sentència, era necessari encara millorar les connexions entre les ZEPA ja declarades i entre els diferents sectors de les zones protegides. En data 1 d'octubre de 2009 es publica al DOGC, l'Acord de Govern GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s'aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) delimitades per l'Acord de Govern GOV/115/2009, de 16 de juny (DOGC núm. 5416, de 8 de juliol del 2009). La Comissió europea, va remarcar la necessitat de disposar de les mesures de planificació d’aquest espais de la Plana de Lleida, que han estat objecte de dues sentencies del Tribunal de Justícia de la CE. La redacció dels Plans de gestió, es també una obligació emanada de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y la Biodiversidad (BOE núm. 229, de 14 de diciembre del 2007), que en el seu article 45 determina que cal elaborar plans de gestió adequats per als espais de XN2000, i tenint en compte les circumstancies esmentades s’inicia l’elaboració del Pla Especial i dels plans de gestió dels espais naturals protegits (ENP) de la Plana de Lleida. El projecte de pla especial i pla de gestió va ser elaborat per la Direcció General de Medi Natural i aprovat inicialment pel conseller de Medi Ambient i Habitatge mitjançant resolució de 20 de maig de 2010. Una cop designada la configuració final de les zones de protecció per les aus (ZEPA), el 24 de juny de 2010, la Comissió Europea va comunicar de forma oficial que la sentencia s’havia complert íntegrament, i donava per tancat el procediment d’infracció corresponent (C- 235/04).

Durant el desenvolupament del projecte Segarra-Garrigues hi ha hagut diverses modificacions importants en les afectacions mediambientals, fet que ha comportat costos destacables i desconcert entre els potencials regants.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 223

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G3 – ACTUACIONS EN DEFENSA DEL MEDI NATURAL Per pròpia vocació del projecte i atenent a les demandes de la Unió Europea, s’han implementat i realitzat tot un seguit d’actuacions per reduir els impactes mediambientals i defensar la biodiversitat, amb especial èmfasi en la fauna d’aus localitzades en els espais Segarra – Garrigues. Tot seguit es fa un resum de les actuacions en relació a l’avifauna i la defensa de la biodiversitat en general36: Estudis i seguiments faunístics  Seguiment poblacional i localització de nius de les aus en els hàbitats estèpics d'acord amb el fixat per la DIA del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues  Realització de seguiments poblacionals i estudi de localitzacions i distribució de les següents espècies: pteròclids (ganga i xurra), trenca i terrerola vulgar.  Seguiment poblacional i localització de nius de xoriguer petit (Falco naumanni) i esparver cendrós (Circus pygargus)  Estudi i el seguiment del Sisó (Tetrax tetrax) d’acord amb el fixat en la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues  Seguiment de la terrerola vulgar en el seu hàbitat, d'acord amb el fixat per la DIA del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues  Seguiment poblacional del gaig blau (Coracias garrulus) a la Plana de Lleida  Seguiment de la terrerola vulgar en el seu hàbitat, d'acord amb el fixat per la DIA del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues  Estudis del cens poblacional de mascles de Sisó, cens de productivitat i radioseguiment de femelles.  Creació i ampliació d’una xarxa de monitoreig de les poblacions d’ocells i dels seus hàbitats dins de l’àmbit del Canal Segarra-Garrigues, d’acord amb el fixat en la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues Pla pilot de gestió de secans de la plana de Lleida  Assistència tècnica per la correcta aplicació del Pla Pilot de Gestió dels secans de la serra de Bellmunt durant el període comprès entre el 2006 i el 2009.  Assistència tècnica per l'aplicació de mesures per la conservació d'hàbitats en els secans de Belianes-Preixana  Treballs de valoració de la efectivitat de les mesures compensatòries destinades als hàbitats esteparis i avifauna associada.  Treballs de caracterització agronòmica i d'hàbitat dels conreus actuals per les especies d’avifauna estepària objectiu en l’àmbit de la CR del Canalet de Tàrrega.  Projecte de recuperació dels sistemes naturals de l’àmbit fluvial del Riu Sió i el barranc de Pisquera, termes municipals de Tarroja de la Segarra, Ossó de Sió, Puigverd d'Agramunt i Agramunt.

36 Informació facilitada per la Subdirecció General de Infraestructures Rurals del DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 224

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Projecte específic de mesures d’adaptació de les concentracions parcel·làries de Preixana i Aspa als criteris d’una ecoconcentració. termes municipals de Preixana i Aspa.  Realització del seguiment de les aigües superficials i definició de la xarxa de control  Realització del seguiment de les aigües subterrànies i definició de la xarxa de control Programa de gestió de finques.- El programa consisteix en l’arrendament de finques a fi de gestionar-les amb criteris que permetin millorar l'hàbitat estepari tant en els secans orientals com en els occidentals. A final de 2013 s’estava gestionant prop del 14% del que es prescriu a la DIA i a l’Acord de Govern corresponent. L’objectiu per al 2014 és gestionar més de 800 ha aconseguint prop del 24% de l’objectiu. Les mesures es poden resumir en :  Augment de les finques en guaret  Sembra de varietats de cereal amb sega retardada  Augment d’erms i pastures .  Gestió dels mateixos mitjançant pasturatge o mitjans mecànics (sega i retirada de material vegetal)  Conservació i promoció dels marges entre conreus mantenint l'estructura de mosaic .  Sembra de lleguminoses ( guarets verds ) que potencien algunes espècies d’artròpodes augmentant la disponibilitat tròfica i facilitant zones obertes per al Sisó .  Manteniment de rostoll després de la sembra, amb la qual cosa s'augmenta tant la disponibilitat tròfica com el refugi per als pollastres .  Potenciar la sembra directa i la producció integrada de cereal amb la finalitat de controlar els tractaments. Construcció de basses d'amfibis Quant a la construcció de basses per a amfibis, s’ha realitzat un 21% de la mesura a desembre de 2013 i a final de 2014 es preveu haver assolit el 37%. Construcció d'abeuradors La construcció d'abeuradors per a pteròclids a origen arriba a un 22% de la mesura a desembre de 2013 i a final de 2014 es preveu assolir el 39%. Construcció de torres de nidificació La mesura de construcció de torres de nidificació cal desenvolupar-la de forma gradual per afavorir la colonització progressiva de les poblacions d'aus. Fins ara es duen construïdes un total de 5 torres, és a dir un 15% de la mesura i es preveu a final de 2014 , tenir 9 torres de nidificació construïdes , en diferents ZEPA , és a dir un 28% de la mesura .

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 225

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura G3.1 Torre de nidificació a Belianes-Preixana. Foto DAAM Detall d’actuacions per ZEPA durant 2013

Com a exemple de les actuacions dutes a terme es detallen les realitzades durant 2013 per cada ZEPA ZEPA de Secans de Belianes - Preixana :  S'estan gestionant prop de de 98 ha arrendades i 9 ha entre masses comuns i de cessió municipal. La gestió ha consistit en la creació de guarets i guarets verds on s'ha plantat alfals en baixa densitat i s'ha aclarit la vegetació per tenir una cobertura adequada per als sisons. No s'han utilitzat herbicides per aconseguir aquest propòsit . Una de les finques gestionades està substituint la plantació de fruiters de secà per cereal , per deixar el terreny apte per al sisó . S'ha preservat tota una alineació d'arbres vells amb el doble propòsit de reservar zones de nidificació per gaig blau i protegir els valors paisatgístics. Per a la propera campanya la previsió és gestionar l'ordre de 150 ha.  S'han construït dues torres de nidificació per al xoriguer petit i el gaig blau. Per a la propera campanya es preveu la construcció de dues torres més.  S'han instal·lat en les masses comunes de la CP de Preixana, 3 pals amb tres caixes niu cadascun per el gaig blau i una caixa niu per òliba en una cabana existent.  Creació de Beetle Banks en dues masses comunes de la CP de Preixana, per compensar pel que fa a biodiversitat, afavorint l'hàbitat incorporant marges.  Adequació de talussos generats en la construcció dels camins de CP per a la nidificació de l'abellerol (Merops apiaster), s'ha desbrossat un talús de desmunt en el qual s'havia observat la nidificació d'aquesta espècie i s'han executat forats en un altre talús denudat de vegetació per facilitar la colonització del mateix

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 226

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura G3.2 Talús per a la nidificació del abellerol. Foto DAAM ZEPA dels Plans de Sió  Gestió de 56 ha arrendades i 18 ha de masses comunes. La gestió realitzada és la definida per a finques grans, un terç de la finca es llaura, l'altre terç es pica en primavera per disminuir la densitat de la vegetació i afavorir les zones de display del sisó, la resta es deixa en guaret. La previsió per a la propera campanya és arribar a les 200 ha de gestió. La gestió de les 18 ha de masses comunes de la CP d'Ossó de Sió, saladars, consisteix a deixar en guaret i conservar la vegetació halòfila existent.  Instal·lació de 9 caixes niu en pals i arbres de gran port.

Figura G3.3 Caixa niu en arbre. Foto DAAM ZEPA Bellmunt-Almenara  Gestió de 44 hectàrees per afavorir l'hàbitat del sisó i el gaig blau. La gestió en termes generals és la dels secans orientals. En aquesta ZEPA a més es plantarà ordi (amb una densitat de 100kg/ha) es realitza sembra directa i un herbicida per fulla ampla, aquest tractament s'ha efectuat aproximadament en un terç de les ha arrendades. A l'altre terç (preferentment en els fons de vall) s'ha sembrat alfals a baixa densitat i preferentment sembra directa sense tractaments. La resta de finques es deixa en guaret. L'objectiu per a la campanya 2014-2015 és gestionar al voltant de 100 ha en aquesta ZEPA.  Col · locació de caixes niu per a gaig blau: S'ha col·locat en els turons de Bellmunt 9 suports amb 2 caixes niu per al gaig blau, a més, de 17 caixes més en arbres grans. ZEPA de Vilagrassa - Anglesola  S'està gestionant en l'actualitat 1 ha , per afavorir el sisó i esparver cendrós i es preveu per a la pròxima campanya gestionar 25 ha . ZEPA dels Secans de Mas de Melons - Alfés  S'estan gestionant prop de 102 ha arrendades , per afavorir l'hàbitat de la terrerola vulgar i la xurra . A més de 12 ha de masses comunes on s'ha realitzat una plantació per tal de recuperar matoll subestèpic i halonitròfil .

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 227

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

La gestió realitzada a les finques arrendades ha consistit a mantenir guarets controlats amb ramat. La propera campanya es preveu ampliar la superfície gestionada a 200 ha .  S'estan gestionant també 13 ha de masses comunes , on s'han retirat tutors de plantacions d'anys anteriors . Se seguiran gestionant aquestes parcel·les i recuperant la vegetació autòctona .  S'ha millorat la conca de drenatge d'un abeurador per pteròclids . Aquesta millora ha comportat realitzar un nou drenatge transversal del camí de concentració parcel·lària i realitzar obres per augmentar la conca de recollida del mateix .  S'ha col·locat caixes niu per a gaig blau i l'òliba en una cabana existent .  Restauració i recuperació de la Bassa Roja , zona humida afectada per l'abocament de residus de la construcció i restes de poda, millorant el got de recollida de la bassa , s'ha realitzat una plantació de tamarius i s'ha col·locat un cartell explicatiu de la importància de l'espai i de la importància de la seva conservació ZEPA Secans de Segrià - Utxesa  S'estan gestionant en l'actualitat 170 ha, deixant en erm tota la superfície, i gestionar mitjançant pasturatge, i la intervenció en algunes finques amb tractaments mecànics (picarles o llaura-les) per tal de disminuir la densitat de vegetació. està previst ampliar aquesta superfície a 175 ha la propera campanya.  S'han restaurat 2 abeuradors més per pteròclids, Ventafarines i Mas d'en Ramon de l'Àngel.  A Mas Ramon de l'Àngel adequació de la platja i millora del drenatge natural.

Altres actuacions destacades de caràcter general:  Durant el 2013 s'han instal·lat dispositius d'escapament, malles anti-ofegament en 5 basses de regulació, i està previst per a la pròxima campanya la instal·lació de dos més.

Figura G3.4 Bassa amb dispositius d’escapament. Foto DAAM  El Departament d'Agricultura ha encarregat la redacció del Pla Especial i Pla de Gestió de la ZEPA de Valls de Sió Llobregós , que es redactarà durant el 2014 .  S'ha iniciat la redacció del projecte de recuperació de sistemes naturals del àmbit fluvial del riu Sió i barranc de Pisquera i es preveu per al 2014 iniciar la redacció del projecte de recuperació de sistemes naturals de l'àmbit fluvial del riu Set.  S'ha continuat amb el desenvolupament dels Estudis Hidrogeològics quedant únicament per definir les característiques de control i seguiment dels sectors 10/11/14 i 15 . Durant el 2014 s'incorporarà el seguiment dels sectors 5,6 i 9 realitzant doncs durant aquesta campanya el seguiment d'aigües superficials i subterrànies dels sectors 1 , 2, 3 , 4, 5, 6, 9 , 12 i 13 .  Està previst durant l'any 2014 iniciar la redacció del projecte específic per adoptar mesures ambientals en les línies elèctriques existents dins ZEPA i que s'acabi la mateixa durant el 2015 .  En el marc de les mesures de divulgació i sensibilització ambiental previstes en la Declaració d'Impacte Ambiental, el passat 21 de juny de 2013, es va inaugurar el centre d'Interpretació d'Aus

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 228

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

estepàries situat al Castell de Concabella , en el municipi dels Plans de Sió , amb l'exposició "Els Secans de Lleida ", que permet descobrir la riquesa natural i cultural , el paisatge , la fauna i la flora i els itineraris dels secans de Lleida .

Figura G3.5 Centre d’interpretació dels secans de Lleida a Concabella. Foto Concabella  Es troba en redacció el projecte d'adaptació ecoconcentració dels municipis d'Aspa i Preixana que estudiarà les mesures a aplicar entre elles, garantir la permanència dels marges estructurals , alineacions d'arbrat , drenatges i altres mesures per protegir la biodiversitat .

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 229

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G4 -ARGUMENTS VERS LA REVISIÓ DE LES ZEPA Els Sistema Segarra-Garrigues és un projecte de regadiu amb uns potencials importants i uns beneficis reconeguts per a la pagesia, per a l’entorn territorial i per a la societat en general. Tot i tenint en compte la necessària protecció del medi i de la seva biodiversitat, hi ha arguments per pensar que s’ha produït un cert biaix en el dilema producció-conservació. En la següent figura G4.1 es mostra la situació actual de posta en regadiu i, alhora, la superfície destinada a ZEPA dins del sistema Segarra-Garrigues o en l’entorn proper. A simple vista ja pot observar-se les dificultats previsibles per a un sistema de regadiu amb aquests condicionants

Figura G4.1 ZEPAs dins del Segarra-Garrigues o entorn proper i zona actualment regada. Font ASG A continuació es presenten arguments tècnics, econòmics, mediambientals i de proporcionalitat vers la revisió de les ZEPA, ja sigui revisant-ne la seva ubicació, la seva dimensió o ampliant la compatibilitat dels seus usos.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 230

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G4.1 -ARGUMENTS TÈCNICS VERS LA REVISIÓ DE LES ZEPA 1. Un territori viu és la millor garantia de conservació de la biodiversitat i dels equilibris ambientals L’activat agrícola és, i ha estat, el principal factor per a la creació y conservació dels ecosistemes rurals de Catalunya. Gràcies a l’agricultura s’ha configurat el paisatge actual de les zones rurals i l’agricultor ha estat, i és, qui amb la seva activitat actua com a conservador del paisatge i del ecosistema actual. El desenvolupament de l’activitat agrícola minimitza els factors d’erosió i desertització tan perjudicials per a la conservació de la biodiversitat en les àrees rurals. El cultiu, seguint les corbes de nivell, es un factor fonamental per a la consolidació dels sòls amb la consegüent estabilització del ecosistemes. La neteja de les zones boscoses, tasca imprescindible per a la lluita contra els incendis forestals, és actualment realitzada pels agricultors. Les pràctiques agrícoles consistents en la incorporació de la matèria orgànica, tant ramadera com industrial, en el cicle productiu agrari possibilita el reciclatge de residus biològics de diferent origen i possibilita l’efecte embornal de CO2 que té el sòl agrícola, efecte que el regadiu potencia. Per tot l’exposat es considera que en una zona sense activitat agrària s’iniciaria un greu procés degeneratiu que podria conduir a l’increment dels incendis forestals, l’augment de l’erosió, la degradació dels valors paisatgístics, l’augment de l’efecte hivernacle i per tant a la pèrdua dels ecosistemes agraris tal i com ara els entenem. En relació amb aquest argument, la opció de no regadiu a l’àmbit territorial del Segarra- Garrigues comportaria, probablement, en àmplies zones l’abandó del cultiu agrícola i la seva degradació ecològica. 2. Resten amplíssimes zones de secà a les comarques Segarra-Garrigues Més enllà de l’espai regable del Sistema Segarra-Garrigues resten amplíssimes zones de secà al territori delimitat per les comarques afectades pel Sistema Segarra-Garrigues (Noguera, Segarra, Urgell, Garrigues i Segrià). En concret en el pitjor dels casos, sense considerar que moltes zones regades seran totalment compatibles amb els objectius de protecció, restaran 125.912 ha cultivades de secà, un 24 % del territori considerat, és a dir, de la totalitat de la superfície de les cinc comarques. El regadiu com a màxim abastarà 180.625 ha, un 34 % de la superfície i restaran 202.422 ha de bosc, bosquines, altra vegetació i àrees sense vegetació, un 38 % del territori. Alhora cal tenir en compte que a les cinc comarques Segarra-Garrigues ja hi havia una amplia zona de regadiu, de tal manera que el regadiu històric ja abastava 117.980 ha. Les figures G4.1.1 i G4.1.2 mostren -amb dos supòsits- l’afectació percentual del nou regadiu Segarra-Garrigues sobre el total de superfície comparat amb la superfície de secà que resta intocable.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 231

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura G4.1.1 Distribució de superfícies a les comarques Segarra-Garrigues després de posar en regadiu la totalitat de les hectàrees previstes al projecte (enfocament B). Font: DAAM

Es conclou d’aquesta informació que en el supòsit desitjable que el sistema Segarra-Garrigues regui tota la superfície prevista de 68.645 ha, restarà el doble de superfície de secà sense regar. Un espai on poden ubicar-se les ZEPA amb idèntiques funcionalitats conservacionistes.

A les comarques Segarra-Garrigues resta a secà més del doble de la superfície destinada a regadiu del Sistema Segarra-Garrigues. Àrea que podria ser un bon espai per a ZEPA

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 232

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Figura G4.1.2 Distribució de superfícies a les comarques Segarra-Garrigues després de posar en regadiu només les hectàrees previstes que no afecten a zones ZEPA 3.500 o 1.500 (enfocament C). Font: DAAM

Els secans cultivats que restaran després de regar tota la superfície Segarra- Garrigues ocupen el 24 % de la superfície de les cinc comarques Segarra- Garrigues. Per contra les ZEPA amb dotació 3.500 m3/ha/any ocupen solament un 2,5 % d’aquesta superfície.

3. A la Península Ibèrica hi ha extenses zones estepàries Les aus no entenen de fronteres i la zona del Segarra-Garrigues està situada a l’extrem oriental de la regió estepària més gran d’Europa després de Rússia. Són extenses superfícies, sense possibilitats de regadiu en la majoria dels casos, que van des de la Segarra a Portugal. Per tant no hi ha cap risc per les aus estepàries, tal com sembla que es l’argumentació per destinar les zones ZEPA dins de l’àrea de regadiu del Segarra-Garrigues. 4. Manca d’argumentació tècnica per a la selecció de les millors terres agrícoles No es comprèn des d’un punt de vista tècnic que s’hagin seleccionat les millors terres agrícoles (Plans de Sió, Belianes-Preixana) per a zona ZEPA quan hi havia alternatives amb menor impacte sobre els potencials agrícoles de la zona a regar. La figura G4.1.3 mostra unes imatges il·lustratives, es tracta de terrenys destinats a cereals d’hivern a secà, les dues imatges superiors són terrenys ubicats en una àrea no inclosa en el projecte Segarra-Garrigues i les dues imatges inferiors mostren excel·lents terres agrícoles incloses a l’àrea Segarra- Garrigues però que no es podran regar degut als requeriments de la ZEPA. Aparentment semblen terrenys alternatius, de tal manera que uns no afecten al projecte i els altres sí, però s’han escollit com a zona ZEPA els que afecten al projecte Segarra-Garrigues.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 233

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Es difícil de comprendre amb argumentació tècnica que s’hagin escollit per a ZEPA les millors terres regables en lloc d’espais alternatius a les àrees de secà. Opció que té uns costos d’oportunitat molt elevats i posa en risc la viabilitat del conjunt del projecte.

Camps de cultiu No ZEPA a Portell i Montfalcó (), fora del Segarra-Garrigues

Camps de cultiu a ZEPA a Preixana dins l’àrea a regar pel Segarra-Garrigues exclosa de regadiu Figura G4.1.3 Imatges de camps de cultiu a Guissona, Florejacs i Preixana. Fotos F. Reguant 5. L’habitat que es pretén defensar és fill de l’agricultura La vegetació natural de la zona del Segarra-Garrigues no és l’estepa sinó el bosc d’alzina carrasca (Quercus rotundifolia) i roure garriguenc (Quercus faginea). Va ser l’activitat agrícola que va obrir els espais per al cultiu on avui viuen –i hi seguiran vivint en els amplis espais restants- les aus estepàries (Reguant 2011). 6. L’hàbitat que es pretén defensar depèn de l’agricultura Es un fet paradoxal, però si l’agricultura de secà es fes insostenible i s’abandonés la producció per manca de viabilitat econòmica, risc plenament possible, les aus també perdrien el seu medi atès que es produiria un canvi de vegetació, el sòl amb un temps més o menys dilatat recuperaria el bosc primigeni, tal com ja està succeint en diferents terrenys abandonats.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 234

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Hi ha una gens menyspreable probabilitat que l’extensió de la protecció acabi deprimint econòmicament el territori amb abandonament agrícola i pèrdua conseqüent dels hàbitats a defensar.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 235

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G4.2 - ARGUMENTS SOCIOECONÒMICS VERS LA REVISIÓ DE LES ZEPA 1. Importància dels impactes sòcio-econòmics del sistema Segarra-Garrigues Tal com s’ha exposat al capítol E8 el Sistema Segarra-Garrigues seria capaç de produir impactes socioeconòmics positius d’una extraordinària importància a l’àrea territorial a la que afecta. 2. Aturar l’abandonament agrícola i pèrdua de superfície de conreu En l’anàlisi comparatiu de diferents experiències de regadiu en relació a l’àrea del Segarra- Garrigues (Capítol E4.1) s’ha observat una significativa pèrdua de superfície conreada als municipis de l’àrea Segarra-Garrigues en comparació a les altres zones regades on hi ha hagut una disminució menor o fins i tot una recuperació de terres de conreu. Tal com s’ha dit la superfície de conreu és un actiu estratègic que caldria preservar i la millor manera de fer-ho és dotant-la de nova vitalitat mitjançant el regadiu. 3. Mantenir la població rural Es especialment significatiu l’anàlisi comparatiu exposat de l’evolució de la població de les comarques de l’altiplà de Lleida (figura D1.1.2) des que es varen iniciar els grans regadius històrics fins a la dècada dels noranta. L’evolució radicalment diferent entre les comarques extensament regades i aquelles en que el regadiu era minoritari, ens informa de l’impacte decisiu del regadiu en la vitalitat demogràfica d’un territori. Altres indicadors demogràfics tals com la densitat de població també tenen una molt alta correlació amb la presència de regadiu. 4. Risc de comprometre la viabilitat del projecte a l’afectar com a ZEPA les millors terres Hi ha un risc latent, amb una probabilitat destacable, de que les limitacions al regadiu imposades a les noves zones Xarxa Natura acabin sent un element decisiu per a la no adopció de reg en amplies zones, comprometent la viabilitat de la resta del sistema. Les limitacions són de diversa tipologia, des de les ZEPA sense possibilitats de regar fins a altres amb condicionants més o menys gestionables. Entre aquestes ZEPA hi ha 13.579 ha, amb dotació 3.500 m3/ha/any, que tenen la limitació a regar només cereals d’hivern, sempre i quan un estudi específic validi la compatibilitat d’aquest regadiu amb la conservació de les aus estepàries. Però, al capítol E3.2 ha quedat palès com aquests conreus difícilment podran ser viables a regadiu, atès els costos de les infraestructures i els del dret de l’ús de l’aigua.. A més, es dona la circumstancia de que la superfície afectada per noves restriccions ambientals, es correspon en general amb les zones més bones per a la transformació, és a dir, de les que seria més esperable l’adhesió al regadiu dels seus propietaris. Són zones on es considera que el percentatge de superfícies finalment transformades a regadiu, seria més alt que la mitja, i per tant són les zones que farien augmentar la mitjana global de transformació efectiva en regadiu del sistema Segarra-Garrigues. En les transformacions en regadiu realitzades fins la data, s’observa que primer adopten les transformacions els anomenats pagesos capdavanters i la resta ho acaben fent posteriorment per un mecanisme d’imitació o simpatia. En qualsevol cas on hi ha més facilitat de que s’iniciï la transformació és on els riscos de les inversions siguin els menors. D’altra banda, a mesura que es redueixen les superfícies a transformar, respecte de les inicialment previstes, també es van reduint les economies d’escala amb que es comptava per a la realització de les infraestructures, fet que suposa ja sobrecostos importants.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 236

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

En conseqüència, impedir regar, restringir o condicionar el reg en les zones ZEPA, sobretot les addicionals o afegides posteriorment, coincidents genèricament amb les millors terres, posa en perill tot el Sistema Segarra-Garrigues. 5. Subvencions compensatòries inassolibles pressupostària i legalment L’Estudi d’Impacte Ambiental proposa unes subvencions als pagesos per compensar les restriccions al regadiu per limitacions mediambientals. Subvencions indefinides que es consideren totalment desaconsellables des del punt de vista de gestió prudent de recursos públics, inassolibles pressupostàriament atenent a la realitat dels recursos públics i fins i tot il·legals. En tant que les subvencions són la compensació a unes limitacions, caldria revisar ambdós conceptes: subvencions i limitacions mediambientals.

Per compensar les limitacions mediambientals, l’Estudi d’Impacte Ambiental estableix unes subvencions als agricultors que són inassolibles per raons legals i pressupostàries. Equilibrar de nou el projecte exigiria revisar el contingut d’aquest Estudi d’Impacte Ambiental i les conseqüències que d’ell se’n derivin.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 237

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G4.3 - ARGUMENTS MEDIAMBIENTALS VERS LA REVISIÓ DE LES ZEPA La imatge del regadiu s’ha associat negativament al medi ambient, tanmateix es tracte d’un error o, si més no, d’una consideració excessivament simplista. D’una banda, l’activitat agrícola en qualsevol de les seves formes sempre suposa una modificació del medi natural, tot i que els progressos vers una agricultura més sostenible i alhora proveïdora de serveis mediambientals son evidents. En qualsevol cas sempre hi hauran uns impactes com a preu a poder disposar d’aliments i altres productes d’origen agrícola suficients i assequibles Per tant, s’ha de deslligar el debat possible de consideracions essencials i dogmàtiques. No hi ha solucions màgiques ni exemptes de contradiccions. L’objectiu és defensar de manera sostenible la riquesa del país i el benestar de les persones. Tal com s’ha exposat (Capítol B1) la FAO proposa el concepte de INTENSIFICACIÓ SOSTENIBLE, amb una agricultura eficient i respectuosa adaptada a una realitat canviant i més exigent. D’altra banda, el regadiu aporta beneficis mediambientals evidents que cal tenir molt en compte, tal com seguidament es detallen: 1. Multiplicació dels potencials de captació d’energia solar Una economia sostenible, al contrari de la que ha estat la base del desenvolupament dels darrers segles, és una economia basada en els recursos renovables. De fet, la riquesa dels països en el futur dependrà de l’aprofitament d’aquests recursos naturals. Per aquesta raó, el seu aprofitament òptim ha d’esdevenir una prioritat estratègica. El sòl agrícola és, en aquest sentit, una gran planta solar. El sòl agrícola a través de l’activitat biològica de les plantes és capaç de transformar l’energia solar en productes alimentaris i altres d’ús industrial o energètic. El sòl agrícola esdevé una gran factoria que funciona amb l’energia renovable que li proporciona el sol. L’aigua, proporciona a aquesta gran factoria la possibilitat de multiplicar la producció per valors que poden arribar a xifres de dos dígits. Si es disposés d’una tecnologia capaç de multiplicar per deu l’eficiència de les plaques solars estaríem davant d’un invent revolucionari. L’aigua realitza aquesta revolució a l’agricultura. 2. Evita desforestació El regadiu és una gran eina per mitigar el canvi climàtic o, si més no, evitar el seu agreujament i, alhora, sostenir els espais naturals de la Terra. Efectivament. la major productivitat dels conreus evita que, per donar resposta a una demanda alimentària creixent, s’hagin de desforestar més terres per ampliar la superfície cultivada. L’aigua de reg és en aquest sentit una gran aliat del medi ambient. 3. Més retenció de CO2 Les terres de regadiu son terres amb més activitat biològica. D’entrada hi ha un increment d’estocs de carboni, sobretot si es tracta de conreus llenyosos, i alhora, al si d’una gestió agrícola adequada (particularment el no laboreig) s’amplia l’efecte embornal de CO2 del sòl agrícola. 4. Fertilització menys contaminant La major producció va associada a majors exigències en fertilització i, per tant, hipotèticament a un major potencial contaminant. Tanmateix, en aquest aspecte la millor tecnologia aporta la paradoxa d’un menor consum per volum produït per raó d’uns tractaments via fertirrigació

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 238

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural que poden precisar molt exactament les necessitats de la planta i reduir de forma clara els residus potencialment contaminants. 5. Major capacitat de reciclatge de residus biològics L’agricultura, la ramaderia i altres activitats humanes produeixen de forma inevitable un seguit de residus biològics. L’agricultura és la principal eina que es disposa per reciclar aquests residus de forma mediambientalment sostenible. El regadiu, en aquest sentit, també multiplica els potencials de reciclatge. 6. Més flora i fauna, més biodiversitat L’entorn a un espai de regadiu és un hàbitat més ric. La vida animal i vegetal s’incrementa al disposar els animals de més aliments i les plantes d’un micro-clima més humit. Probablement el regadiu, amb unes orientacions adequades, pot ser la manera d’afavorir la fauna que es desitja preservar. 7. Evita l’abandó i els espais degradats conseqüents No regar no sempre significa deixar les coses com estan sinó que sovint va acompanyat de l’abandó de l’activitat agrícola amb clares conseqüències sobre l’entorn i el medi ambient. Els espais abandonats es degraden, es transformen i, per tant, es modifiquen les condicions que possibilitaven l’existència de determinats hàbitats. Així ens trobem davant d’una nova paradoxa, de tal manera que les opcions més conservacionistes poden acabar obtenint els resultats contraris als objectius proposats. Al marge, però, dels hàbitats de fauna a defensar, l’abandó de l’activitat agrícola s’acompanya d’una degradació del paisatge, la qual cosa cal considerar-ho com a una pèrdua de patrimoni natural. Certament el paisatge ha de ser considerat com un dels actius del país, un dels recursos naturals a defensar, el paisatge és vector d’autoestima i atractiu per a una de les activitats més importants del país tal com el turisme. 8. Valorar els programes actius de conservació en ZEPAs Més enllà dels valors mediambientals del regadiu cal tenir present i valorar els programes actius per a la conservació de les aus que s’estan portant a terme, de manera especial en les zones ZEPA lliures de regadiu, però també en altres espais de l’àrea Segarra-Garrigues (Capítol G3). 9. Valorar la cura amb la que es tracten els temes mediambientals En general, cal valorar la cura amb que s’estan tractant les preocupacions mediambientals en el Sistema Segarra-Garrigues (ecoconcentració, atenció a les pràctiques de conreu, etc.)

El regadiu, dins dels marcs mediambientalment adequats esdevé una poderosa eina de defensa mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 239

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

G4.4 – CRITERIS DE PROPORCIONALITAT VERS LA REVISIÓ DE LES ZEPA Òbviament qualsevol concepte econòmic, social o mediambiental és susceptible de ser valorat amb major o menor mesura, amb major o menor prioritat, per tant el debat sempre tindrà components intangibles que comportaran decisions en part subjectives. Tanmateix, malgrat que les fronteres sempre són difícils de precisar, hi ha uns marges que poden situar-nos en la posició més racional i raonable. Algunes de les opcions adoptades en relació al Sistema Segarra-Garrigues són susceptibles de ser considerades com a desproporcionades en relació a un possible avaluació de pèrdues i guanys, tal com seguidament s’exposa. 1. Catalunya és una de les regions europees amb més superfície dins de la Xarxa Natura 2000 Tal com s’ha exposat (Capítol A1) Catalunya és una de les regions europees amb més superfície protegida, en concret destina un terç de la seva superfície a zona Xarxa Natura, quant la mitjana europea de superfície protegida és una desena part sobre la superfície total. Sembla raonable requerir una certa proporcionalitat en el repartiment dels necessaris costos mediambientals i una certa compensació entre les diferents formes de protecció. 2. El territori català compta amb especials dificultats per a la producció agrícola L’orografia i el clima de Catalunya la configuren com una regió amb especials dificultats per a l’agricultura. Dues terceres parts del territori català son boscos, generalment no com a opció escollida sinó davant la dificultat o impossibilitat de la seva explotació agrícola. La resta de terres conreables tenen en bona part una relativa aridesa i, en qualsevol cas, una marcada irregularitat pluviomètrica. Per aquesta raó, és motiu de preocupació que a una regió, que compta amb poc espai per a la producció agrícola i que la única manera de mantenir una agricultura competitiva es mitjançant el regadiu, se li retregui aquesta possibilitat per condicionants mediambientals quan destina dos terços de la seva superfície a boscos i un terç a Xarxa Natura. 3. Les aus que hom pretén defensar tenen una posició marginal a l’àrea Segarra-Garrigues Per apropar-se a la realitat objectiva del tema, en primer lloc es fa una valoració quantitativa de la realitat a analitzar. Amb aquesta finalitat es parteix de les dades declarades a l’Estudi d’Impacte Ambiental (Taula G4.4.1)- De les especies analitzades, solament quatre d’elles tenen a l’àrea Segarra-Garrigues una població superior al 1% de la d’Espanya. Aquestes quatre espècies que tenen una major importància comparativa es detallen a la figura G4.4.1, on, amb el suport de la informació publicada per SEO/Birdlife, s’han elaborat unes microfitxes per a les especies més rellevants.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 240

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Taula G4.4.1 Especies més importants a protegir a les ZEPA Segarra-Garrigues comparades amb diferents entorns. Font EIA

Sisó (Sisón) Gaig blau (Carraca) Tetrax tetrax Coracias garrulus El Libro Rojo de las aves de España identifica El Libro Rojo de las aves de España identifica aquesta espècie com a vulnerable. La població aquesta espècie com a vulnerable. La població europea s’estima entre 84.000 i 120.000 mundial s’estima entre 29.000 i 180.000 exemplars. A Catalunya amb 975 exemplars de exemplars. La població a Catalunya amb una mitjana té el 7,36 % de la població espanyola. El mitjana de 173 exemplars és el 8,63 % de seu hàbitat s’ajusta a les característiques de les l’espanyola. El seu hàbitat s’ajusta a les àrees en estudi. característiques de les àrees en estudi.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 241

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Trenca (Alcaudón Chico) Arpella vulgar (Aguilucho lagunero) Launius minor Circus aeruginosus El Libro Rojo de las aves de España identifica D’acord amb la Enciclopedia de las aves de aquesta espècie com en perill crític quant a la España la població europea ha experimentat un seva presència a Espanya ja que s’identifiquen increment proper al 10% els darrers anys. La molts pocs exemplars, alguna d’elles a la zona població global s’estima en 93.000-140.000 Segarra-Garrigues, amb una població a Espanya parelles reproductores. A Catalunya amb una de 1 a 12 parelles reproductores. mitjana de 53 exemplars hi ha el 6,35 % de la Tot i així aquest ocell té una població entre població d’Espanya. El seu hàbitat són els espais 77.000 i 320.000 exemplars a Europa. humits (llacunes) si be es pot trobar en Es una espècie migratòria transahariana que té a extensions cerealístiques. Espanya i Catalunya una situació marginal.

Figura G4.4.1 Especies d’aus més rellevants de l’àrea Segarra-Garrigues. Font SEO.Birdlife Complementa aquesta informació la taula G4.4.2 la qual exposa la importància relativa de cada espècie a Europa i Espanya d’acord amb les dades de SEO/Birdlife. Allí queda palesa la migradesa de l’aportació de l’àrea Segarra-Garrigues al conjunt de la població i posa en entredit algunes afirmacions sobre la vulnerabilitat de les espècies en qüestió. Per exemple, la trenca que la senyala en perill crític és una espècie abundant a altres parts d’Europa. Aquesta espècie a Espanya i Catalunya hi té una presència merament marginal.

C-Població Segarra- A-Població europea B-Població estatal Garrigues Minim Màxim Mitjana Minim Màxim Mitjana Minim Màxim Mitjana % C/A % C/B Xurra / Ortega 32.000 100.000 66.000 2.500 10.000 6.250 9 10 10 0,0144 0,15 Ganga / Ganga 6.600 21.000 13.800 10.000 20.000 15.000 50 60 55 0,3986 0,37 Sisó / Sisón 84.000 120.000 102.000 9.364 17.136 13.250 650 1.300 975 0,9559 7,36 Alosa vulgar/ Alondra 37.000 160.000 98.500 3.168 3.784 3.476 0 0 0 0,0000 0,00 * Gaig blau / Carraca 29.000 180.000 104.500 2.000 2.000 2.000 165 180 173 0,1651 8,63 Calandria / Calandria 2.200.000 15.000.000 8.600.000 1.000.000 3.400.000 2.200.000 900 4.800 2.850 0,0331 0,13 Torlit / Alcaravan 41.000 160.000 100.500 30.000 40.000 35.000 700 1.500 1.100 1,0945 3,14 Trenca / Alcaudon Chico 77.000 320.000 198.500 5 5 5 1 1 1 0,0005 20,00 Terrerola vulgar / Terrera comuna 2.800.000 4.800.000 3.800.000 2.400.000 2.400.000 2.400.000 109 728 419 0,0110 0,02 Terrerola rogenca / Terrera marismeña 370.000 1.400.000 885.000 245.000 245.000 245.000 100 500 300 0,0339 0,12 Esparver cendrós / Aguilucho cenizo 26.000 26.000 26.000 5.000 5.000 5.000 21 21 21 0,0808 0,42 Arpella vulgar / Aguilucho lagunero 93.000 140.000 116.500 817 851 834 53 53 53 0,0455 6,35 Xoriguer comú / Cernícalo primilla 10.000 17.000 13.500 12.000 20.000 16.000 20 20 20 0,1481 0,13 * Població mundial Font SEO/Birdlife Taula G4.4.2 Poblacions comparades d’aus rellevants a l’àrea Segarra-Garrigues. Font SEO.Birdlife

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 242

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Algunes de les afirmacions difoses sobre la importància d’algunes espècies d’aus són inadequades. Per exemple, afirmar que a la trenca està en greu perill d’extinció perquè a Espanya s’identifiquen solament cinc parelles reproductores i una a Catalunya, quan a Europa se’n comptabilitzen entre 77.000 i 320.000 ens fa pensar que simplement es tracta d’una espècie que no té a Catalunya, ni a Espanya, el seu hàbitat.

4. Les pèrdues socioeconòmiques d’alguns condicionants mediambientals són molt elevades en relació als riscos que es pretenen evitar Les opcions sobre el pes i les mesures que s’atorga a les aus poden ser múltiples i la importància de la seva defensa és indiscutible, tanmateix cal tenir en compte un seguit d’elements a l’hora de dissenyar respostes equilibrades: El projecte Segarra-Garrigues ja havia destinat 20.048 ha a Xarxa Natura, de les quals 12.731 era superfície cultivada. L’ampliació posterior de les zones ZEPA va abastar 21.542 ha addicionals de superfície cultivada. D’acord amb l’estudi realitzat l’impacte directa de la pèrdua pel regadiu d’aquestes 21.542 ha (sense considerar el ja registrat per la reserva de les 20.048 ha prèvies i en comparació a la possibilitat de regar a la zona XN de dotació 6.500) és el següent:  Pèrdua en valor de la producció agrícola entre 67 i 102 milions d’euros, segons diferents escenaris  Pèrdua de valor afegit pel conjunt d’impactes al territori en increments d’activitat directes i indirectes entre 100 i 153 milions d’euros, segons diferents escenaris.  Pèrdua de l’aliment entre 136.262 i 206.190 persones, segons diferents escenaris  Pèrdua de nous ocupats pel conjunt d’activitats directes i indirectes entre 3.671 i 5.749  Major risc d’abandonament de terres de conreu no rendibles 5. Hi ha alternatives En el pitjor dels cassos, tal com s’ha exposat al capítol G4.1, a les cinc comarques afectades pel Segarra-Garrigues restarien 125.912 ha cultivades sense regar, el 24 % de la totalitat de la superfície, a més de 202.422 ha de boscos, bosquines i erms, un altre 38 % del territori considerat.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 243

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BLOC H GESTIÓ DEL CANVI VERS EL FUTUR

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 244

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H1 - SITUACIÓ ACTUAL DEL REGADIU Al moment de tancar la redacció d’aquest estudi l’estat de realització de les infraestructures és pràcticament total pel que fa al canal principal. La presa de l’Albagés està executada en un 33%.

Des de 2009 s’ha començat a regar a la part Nord, sectors 1, 2, i 3 i al Sud sector 12 i 10, a més de la connexió al sistema del regadiu històric Canalet-Tàrrega, sector 5.

La superfície regable a l’actualitat es de 12.492 ha, és a dir el 18,19 de la superfície total prevista. S’entén per superfície regable la que pot ser abastida efectivament en les condicions de cabal i pressió previstes, per tant són superfícies on s’han acabat completament les obres de la xarxa secundària.

La superfície en explotació és de 5.672 ha, és a dir el 8,26 % de la superfície total prevista, però el 45,4% de la superfície regable. S’entén per superfície en explotació a aquelles hectàrees amb conveni d’adhesió al regadiu signades i facturades.

La figura H1.1 exposa el detall i evolució de les superfícies en regadiu, és a dir aquelles que ja estan consumint aigua.

Figura H1.1 Evolució hectàrees regades per sectors al Segarra-Garrigues. Font ASG

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 245

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H2 – DAFO El quadre DAFO recull de manera sintètica i organitzada, com a resultat de l’estudi realitzat, el conjunt de factors que han influït i estan influint en els resultats del projecte. Es descriuen, d’una banda, les potencialitats i les dificultats internes i de l’entorn (fortaleses i debilitats) i, d’altra banda, els factors que poden afavorir o limitar els resultats i, per tant, l’èxit del projecte (oportunitats i amenaces).

FORTALESES DEBILITATS Estructures  Medi físic que possibilita una àmplia diversitat  Orografia complexa i productiva.  Fragmentació parcel·laria Medi Físic  Regadiu modern i eficient  Dimensió física i econòmica reduïda de moltes  Concentració parcel·laria explotacions  Bones comunicacions Dinàmica  Importància potencials econòmics del SSR  Trajectòria erràtica en el desenvolupament del competitiva  Experiència en regadiu en entorns propers projecte amb diverses modificacions de disseny i  Existència d’empreses transformadores d’espectatives.  Existència d’empreses comercialitzadores  Descoordinacions en Administracions Públiques  Sòlida estructura de serveis agraris  Opcions a curt termini d’organitzacions  Importància del clúster agroalimentari català professionals agràries  Implicació de l’Administració Pública  Heterogeneïtat del sector cooperatiu amb  Proximitat a grans centres consumidors predomini de petites cooperatives.  Importància de la demanda de qualitat  Cost de l’aigua  Prestigi oli d’oliva català (sobretot arbequina)  Cost de l’energia  Oficina del regant i centres de formació  Gestió de l’aigua aliena a la CR  Centres tecnològics implicats: IRTA i UdL  Imatge de l’activitat agrària  Imatge del projecte Segarra-Garrigues  Dificultats de finançament Medi  Ampliació capacitat reciclatge residus  Amplies zones ZEPA amb severes limitacions Ambient  Possibilita eficiència en fertilització  Aspectes positius en relació al canvi climàtic OPORTUNITATS AMENACES Estructures  Sistemes cooperatius o empresarials  Procés de reestructuració amb disminució i d’arrendament i/o compra de finques en risc d’explotacions Medi Físic d’abandonament.  Infraestructures de reg com a plataforma per a energies renovables Dinàmica  Necessitat millora de l’autoproveïment  Tendència vers l’increment del cost de l’energia competitiva  Multiplicar potencial econòmic en una zona  Manca d’adopció del regadiu pels agricultors àrida i rural  Acció des de moviments competitius en l’ús de  Major ocupació i impuls demogràfic l’aigua  Increment de patrimoni (efecte riquesa)  Opció davant la crisi econòmica  Alternativa front al canvi climàtic  Reducció d’ajuts que exigirà competitivitat  Tendència estructural a preus agro més alts.  Ametller i olivera com a conreus amb alts rendiments a regadiu.  Accions pilot i de demostració  Opció de les cooperatives per donar resposta local al desafiament del regadiu  Creixent experiència en exportació

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 246

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Major diversitat i atractiu paisatgístic Medi  Previsió de major explotació forestal que pot  Pressió grups conservacionistes i ecologistes Ambient recuperar cabals.  Canvi climàtic que tensiona el recurs aigua

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 247

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H3 – DE FORTALESES I OPORTUNITATS Del conjunt d’aspectes descrits que donen força i valor al Sistema Segarra-Garrigues es destaquen dos conceptes: 1. Eina estratègica L’agricultura està cridada a jugar un paper clau davant dels reptes del segle XXI, per aquesta raó l’increment de la producció agrícola esdevé un objectiu estratègic que ens ha de permetre millorar l’autoproveïment, mantenir viu el territori i avançar en la mitigació del canvi climàtic. En aquest context el regadiu esdevé el catalitzador per a que la gran planta solar que son els camps de conreu obtinguin els millors rendiments que permetin optimitzar un dels nostres principals recursos naturals. La tecnologia aliada amb el regadiu formen el tàndem que ens han de permetre avançar en la intensificació sostenible que ens proposa la FAO. Una eina estratègica tal com s’ha descrit exigeix una consideració com a be públic, controlat des dels mecanismes democràtics establerts, evitant l’especulació sobre aquest actiu i vetllant per a un ús òptim. 2. Potencials extraordinaris L’estudi deixa clar els extraordinaris beneficis que aporta el Sistema Segarra-Garrigues a la societat. El regadiu millora l’autoproveïment d’un producte bàsic i crític, redueix, per tant, riscos i reforça l’estabilitat, es font d’ocupació, en una activitat amb fortes barreres d’entrada cara a una possible deslocalització, conserva la població al territori i juga, així, un paper d’equilibri territorial, manté o amplia la superfície cultivada, optimitzant l’ús del recurs natural escàs que és la terra cultivada, aporta clars beneficis mediambientals i en relació al canvi climàtic i, des d’un punt de vista social, recupera la vitalitat de zones deprimides amb alt risc d’abandó. En termes estrictament comptables el regadiu multiplica extraordinàriament la producció, millora la balança comercial agrícola, aporta l’aliment de moltes persones, reduint importacions i reduint també , per tant, les emissions de GEH, suposa un increment patrimonial molt important, crea múltiples nous llocs de treball, directes i indirectes, al territori i impulsa la ubicació de noves industries alimentàries i altres. Però aquests potencials solament s’expressen si, en primer lloc, s’adopta el regadiu i, en segon lloc, les alternatives productives són, a més de viables, sostenibles i transformadores.

El Sistema Segarra-Garrigues és una aposta per l’optimització de l’ús dels recursos natural propis vers una economia sòlida i sostenible

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 248

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H4 – DE DEBILITATS I AMENACES 1. Dinàmica del projecte El regadiu en general i en concret el Sistema Segarra-Garrigues només pot entendre’s com el que és: una inversió a molt llarg termini. Això implica que totes les actuacions han de venir condicionades per aquest fet i, per tant, la planificació a llarg termini ha de ser la guia que doni coherència, estabilitat i viabilitat al Sistema. Tanmateix el projecte Segarra- Garrigues ha tingut un desenvolupament erràtic, les mancances en planificació han estat evidents i les correccions del projecte freqüents, per diverses causes, però sobretot per motiu de la dimensió i localització de les zones ZEPA. Aquestes modificacions del projecte han comportat costos econòmics directes però també desconcert i desajustos sensibles. Avui, benauradament, s’estan donant passes ben orientades per a encaminar definitivament el projecte.

Un projecte com el sistema Segarra-Garrigues requereix una gestió rigorosament transparent, controlada estretament pels organismes democràtics establerts

2. Cost de l’ús de l’aigua i l’energia La viabilitat d’un projecte de regadiu té en el cost de l’ús de l’aigua un condicionant decisiu. Als conceptes habituals de cost caldrà afegir aquells que es deriven del fet de incorporar-hi el regadiu, de tal manera que les rendibilitats diferenciades entre secà i regadiu vindran condicionades per aquest factor. Per tant, uns majors rendiments productius a regadiu només oferiran millors rendibilitats econòmiques si compensen els costos addicionals de regar, costos que es concreten, bàsicament, en les amortitzacions de les instal·lacions de reg i el cost de l’ús de l’aigua. Aquest factor ha estat polèmic al Sistema Segarra - Garrigues. Probablement les incerteses en relació a aquest tema han tingut efectes negatius en relació a la incorporació al regadiu per part dels agricultors potencials regants, així com a la pròpia credibilitat social del projecte. Actualment s’han descartat les incerteses en relació al preu de l’aigua i es compta amb un seguit d’opcions totes elles clarament definides. Tot i així el cost de l’aigua seguirà condicionat pel preu de l’energia i la inflació. 3. Limitacions mediambientals desproporcionades S’ha analitzat abastament l’impacte de les afectacions del regadiu per Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA). Atenent a les seves conseqüències en relació a l’adopció del regadiu i la pròpia viabilitat del projecte, en aquest sentit caldria una reflexió que cerqués alternatives que compatibilitzessin els dos objectius: mediambiental i productiu. Es molt improbable que pugui tenir interès econòmic regar només els cereals d’hivern a les zones ZEPA amb dotacions 3.500 m3/ha/any (en cas que finalment s’accepti la possibilitat de regar en aquestes zones). A les ZEPA amb dotació 1.500 m3/ha/any, les quals no tenen la limitació de reg als cereals d’hivern, l’adopció del regadiu també serà difícil. Si la deserció a regar acaba sent real significa que quasi la meitat de les hectàrees previstes no es regaran mai. Aquest fet, al marge del seu impacte social i econòmic per a la societat, suposa dificultar la viabilitat del Sistema Segarra-Garrigues. En realitat, aquestes limitacions mediambientals ja han repercutit en el cost de l’aigua, fet que està afectant a

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 249

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

les alternatives productives del conjunt del projecte, limitant opcions i reduint rendibilitat en general. Cal observar també que de la mateixa manera que l’Estudi d’Impacte Ambiental proposa unes limitacions mediambientals, alhora proposa unes subvencions als pagesos pel fet de condicionar el regadiu. Aquestes subvencions, des de l’opinió d’aquest estudi, es consideren inassolibles pressupostàriament per part dels recursos públics i fins i tot il·legals. En altres paraules, en qualsevol dels cassos caldrà revisar l’Estudi d’Impacte Ambiental i, en la mesura que les subvencions són la compensació a unes limitacions, si no son possibles les subvencions caldria revisar ambdós conceptes: subvencions i limitacions mediambientals.

Si no es revisen les afectacions per ZEPA el més probable és que quedi definitivament sense regar quasi la meitat de la superfície prevista

4. Grau d’adopció del regadiu per part dels agricultors El ritme d’adopció del reg per part dels agricultors es, així mateix, essencial per a la viabilitat del projecte. Els retards en l’ús d’una infraestructura pressionen a la baixa la seva rendibilitat, i alhora propicien la crítica des de sectors competitius en l’ús de l’aigua, en tant que recurs escàs i preuat. El Segarra-Garrigues no ha estat exempt d’aquesta problemàtica, fins i tot, des de fora dels agents implicats en el projecte, s’ha suggerit el desviament de l’aigua a les conques internes, amb l’àrea metropolitana de Barcelona com a principal destinatari, argumentant la baixa adopció del regadiu per part dels agricultors. Les limitacions mediambientals exposades afecten decisivament a l’adopció del regadiu en les ZEPA 3.500 i 1.500. Tanmateix, les crítiques per la baixa adopció del regadiu al Segarra- Garrigues, pel que fa a les zones sense restriccions mediambientals específiques, es poden considerar desajustades, tenint en compte que és un regadiu totalment incipient, amb un màxim de tres anys de reg efectiu i, encara, amb un nombre reduït d’hectàrees regables.

No té sentit posar en dubte una inversió, amb un període de retorn superior als cent anys, pels hipotètics retards en l’adopció del reg al tercer any

El procés d’adopció del regadiu i les transformacions que aquest propicia han d’entendre’s com un procés on el futur regant ha de vèncer diferents resistències i ha d’assumir diferents responsabilitats, amb els corresponents riscos associats. Per tant, és lògic, que es produeixi un cert retard en l’adopció del reg, així com que el procés de transformació sigui progressiu des de les opcions productives més properes a les de secà fins a les que aporten més valor afegit, les quals van associades a major complexitat empresarial i majors exigències financeres.  D’una banda l’adopció del regadiu suposa unes inversions importants per l’agricultor que generalment implicaran un destacable endeutament.  Alhora el regadiu ofereix un ventall molt més ampli d’alternatives productives les quals van lligades a uns nous coneixements, unes tècniques de cultiu diferents i una mecanització diferent per a les quals no es disposa de formació suficient.  En alguns casos els canvis vers altres cultius des de explotacions de dimensions limitades va condicionat per les disponibilitats de l’entorn en proveïment de serveis necessaris per a la producció i la comercialització.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 250

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Els potencials del regadiu vers cultius amb més valor afegit comporta canvis importants en l’estructura empresarial de les explotacions. En molts cassos el pas d’una explotació de secà a regadiu significa sortir del marc familiar de treball per passar a una estructura més o menys complexa de treball assalariat, amb noves exigències de gestió pel fet del maneig d’uns equips humans i d’uns capitals circulants significativament més grans.  Aquests canvis en l’estructura i la gestió de l’explotació suposen també canvis en les costums i les dinàmiques personals dels titulars de l’explotació i la seva família. Aquest és un nou fre a l’adopció del regadiu, encara que sigui per causes no estrictament econòmiques.  Sovint són els factors culturals o socials els que dificulten l’adopció del regadiu: o Resistència al canvi d’un sector tradicional amb costums molt arrelades. o Inèrcies de les produccions prèvies a l’opció de regadiu. La opció més senzilla és seguir fent el mateix. o Edat laboral avançada dels titulars de l’explotació que poden veure dificultós emprendre una transformació important a la seva explotació amb riscos afegits. o Manca de cultura de regadiu que impedeix adonar-se de les avantatges d’optar-hi. Al llarg d’aquest procés també es pot produir, i de fet es produeix, una substitució d’actors, de tal manera que agricultors reticents acaben cedint les seves opcions via arrendament o venda a altres agricultors, a les cooperatives o a altres empreses que assumeixen la continuïtat de l’activitat agrària en regadiu.

L’adopció del regadiu requereix esperit emprenedor, qualitat que sovint va vinculada a la joventut del futur regant

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 251

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H5 – ORIENTACIONS ESTRATÈGIQUES 1) Gestió del projecte De l’anàlisi DAFO es desprèn l’extraordinària complexitat del projecte, amb vectors poderosos que actuen en direccions contraposades. Per aquesta raó la necessitat d’una gestió excel·lent guanya protagonisme, a l’haver d’abordar aspectes contradictoris, identificar i concretar sinergies i garantir, en tot moment, la màxima coordinació.

Els regants han d’estar implicats en la gestió del projecte i en la gestió de l’aigua

En relació amb això, l’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya ha de garantir la màxima transparència i coordinació, amb una direcció clara i sòlida per poder abordar les decisions precises de redirecció del projecte. Alhora cal implicar, als principals actors del projecte, els regants i els futurs regants, en la dinàmica del Sistema Segarra-Garrigues 2) Un nou model de regadiu El Sistema Segarra-Garrigues, incorpora, en tota la seva extensió, les eines més precises i tecnològicament més avançades, per aconseguir un reg agronòmicament eficient i ambientalment sostenible. Es tracta, sens dubte, d’un projecte de país clarament implicat en el desenvolupament sostenible i totalment respectuós amb el patrimoni històric del territori (eco-concentració, suport al patrimoni cultural, etc.)

El Sistema Segarra-Garrigues és un projecte clarament implicat en el desenvolupament sostenible

3) Necessària revisió de les afectacions per zones ZEPA Al llarg del document s’han donat poderosos arguments que posen en evidència una certa desproporció entre la realitat mediambiental a defensar i els recursos emprats per a aquesta finalitat, sobretot tenint en compte que hi han alternatives mediambientalment vàlides per atendre els objectius de defensa de les aus estepàries, sense afectar al conjunt del Sistema Segarra-Garrigues. Alhora s’ha exposat el sense sentit (incapacitat pressupostaria i argument de legalitat) de les subvencions previstes per compensar aquestes limitacions mediambientals imposades, fet que exigeix la revisió de l’Estudi d’Impacte Ambiental i de les conseqüències que d’ell se’n derivin, tant pel que fa a les subvencions com de les limitacions de les quals les subvencions en són contrapartida. Els recursos naturals, i també els econòmics, són limitats, per aquesta raó les necessitats s’han d’atendre amb el millor ús compartit d’aquests recursos.

Des d’un punt de vista ciutadà costa d’entendre que es destinin prop de 1.500 milions d’euros en un projecte que no es pugui executar en tota la seva extensió, sobretot quan existeixen alternatives per assolir els objectius mediambientals. Caldria revisar-ho.

Es tracta d’un projecte essencial per la dinamització dels secans de les terres Lleida i que de retruc ha de donar un fort impuls a l’economia catalana. Però per assolir l’èxit del projecte, seria convenient revisar les afectacions de les ZEPA, ja sigui compatibilitzant els usos o be,

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 252

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural preferiblement, situant les ZEPA a les àrees no regades. En aquesta mateixa direcció s’ha definit recentment el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya. Una revisió així probablement permetria revisar els costos de l’aigua en benefici de tots els regants. 4) Foment de les opcions productives més transformadores Obtenir el millor retorn del Sistema Segarra-Garrigues passa per la adopció de les opcions productives més transformadores, dins de les possibilitats establertes per criteris mediambientals o de dotació d’aigua. Amb aquesta finalitat les experiències analitzades ens indiquen que és essencial per a l’adopció del regadiu i la presa de les decisions òptimes, que l’agricultor es vegi acompanyat per experts i tecnòlegs capaços de donar-li suport en les orientacions productives, en les tècniques precises dels nous conreus i en la gestió empresarial, la qual guanya amb el regadiu nova complexitat. Quant a les orientacions productives, les accions pilot i de demostració tenen un gran interès.

Obtenir el millor retorn del Sistema Segarra-Garrigues suggereix l’adopció de les opcions productives més transformadores

En segon lloc, és essencial articular les relacions al llarg de la cadena a fi que l’agricultor trobi una sortida adequada de la seva producció via transformació industrial i/o comercialització final. Aquesta és la funció de les accions anomenades “Motors del Segarra-Garrigues” que s’exposen més endavant.

L’èxit de l’adopció del regadiu requereix orientació, amb divulgació i accions pilot i/o demostratives, la disposició de finançament i l’establiment de relacions estables amb les baules de transformació i/o comercialització de la cadena alimentària

5) Imatge i Transparència Probablement les erraticitats esmentades en el desenvolupament del projecte juntament amb una forta oposició al mateix per part de grups ecologistes i conservacionistes territorials, han acabat oferint a la societat catalana una imatge negativa del projecte. Això és un fet que cal tenir molt present, ja que d’aquesta imatge també en sorgeixen dificultats. Contra aquesta imatge caldria evidenciar que el Sistema Segarra-Garrigues no és un projecte solament per als regants, sinó que és un projecte per a tota la societat catalana. En aquest sentit aquest estudi pot contribuir oferint informació objectiva i integral del conjunt del projecte. Caldria donar la màxima transparència al projecte, implicant els agricultors i clarificant per al conjunt de la societat els objectius, les potencialitats i els assoliments del Sistema Segarra-Garrigues 6) Projecte de país El Sistema Segarra-Garrigues ha tingut en tot moment com a destinatari primer i principal els agricultors de l’àrea afectada i en aquesta direcció s’han establert totes les polítiques de foment. Normalment, en un temps més o menys dilatat, en la mesura que es vagin evidenciant les avantatges del regadiu (en zones sense limitacions que l’incapacitin), el regadiu s’anirà imposant en un procés de taca d’oli. Tanmateix, cal considerar que el regadiu es una oportunitat que s’ofereix, en primer lloc i de forma prioritària, a l’agricultor, però que en qualsevol cas es tracta d’una gran inversió per al desenvolupament del país. En aquest sentit

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 253

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural l’Administració Pública hauria de fomentar que aquesta oportunitat no quedés desatesa, en cas que no fos assumida per l’agricultor.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 254

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

H6 – ORIENTACIONS OPERATIVES D’acord amb el que s’ha exposat es suggereixen algunes línies d’actuació: 1) De la gestió del projecte  Direcció.- El desenvolupament del Sistema Segarra-Garrigues requereix i requerirà d’una actuació ferma i ben orientada que solament pot exercir una direcció clara i única, que s’hauria d’atribuir al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural  Coordinació.- Reforçar la coordinació entre tots els agents implicats i de forma especial entre els diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya.  Integració.- Millorar la integració de tots els aspectes del projecte (constructius, econòmics, financers, socials, mediambientals, territorials, etc.) dins de la planificació a llarg termini del projecte.  Implicar els regants.- Reforçar el paper i la implicació de la Comunitat de Regants en el control i gestió de l’aigua. 2) De la dinàmica del projecte  Prioritat agricultors.- Estimular l’adopció del regadiu pels actuals pagesos com a primers destinataris dels potencials del Sistema Segarra-Garrigues.  Revisió dels preus de l’ús de l’aigua.- Atès que el preu de l’ús de l’aigua és factor crític per a la viabilitat dels cultius, i de retruc del projecte en el seu conjunt, convindria estudiar la seva possible revisió en base a diferents vies:  Des del supòsit que es pogués modificar l’afectació per ZEPA.  Ampliant els terminis d’amortització de la part del cost de les infraestructures que paga el regant dins del preu de l’ús de l’aigua.  Redistribuint part dels costos a altres beneficiaris de l’aigua: industries, serveis i població dels municipis que reben aigua de boca del Sistema Segarra-Garrigues.  Assumint les Administracions Públiques una part més important del cost. Opció aquesta última més difícil ateses les disponibilitats pressupostàries d’aquestes Administracions.  Aigua i energia.- Amb l’objectiu de reduir costos i guanyar independència  Establir sistemes de quotes vinculades a l’estacionalitat del regadiu  Aposta clara per les energies renovables  Utilitzar les infraestructures de regadiu com a plataformes d’energies renovables  Flexibilitat en el consum d’aigua.- Amb dotacions considerades globalment que facilitin el millor ajust entre dotacions i necessitats, tal com ja s’està desenvolupant actualment.  Incentivar el regadiu.- Cal evitar, en tota la seva extensió, que el regadiu Segarra- Garrigues, en tant que eina de país, resti sense ser utilitzat. Es suggereix implantar mecanismes que estimulin i orientin l’adopció del regadiu.

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 255

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Finançament.- Garantir el finançament per facilitar projectes transformadors. L’aval de les terres esdevé un valor segur per a les entitats financeres atès que al implantar el regadiu el terreny queda immediatament revaloritzat.  Dinamització territorial.- Inventariar, concretar i divulgar les actuacions fora del marc estricte del regadiu que afecten en positiu al territori, en tant que objectius del Sistema Segarra-Garrigues. Es a dir, informar abastament dels valors que el regadiu aporta a tota la societat.  Contra l’especulació.- Establir mecanismes legals que impedeixin l’especulació sobre les inversions en concentració parcel·laria i en infraestructures de regadiu, efectuades amb diner públic. Es a dir, evitar que els guanys de les inversions efectuades vagi en altres mans que no siguin els futurs i efectius regants. 3) De la revisió de les ZEPA  Cercar nous consensos en temes mediambientals.- Posar en evidència les disfuncions i les opcions desproporcionades en relació a les ZEPA i, dins del més estricte respecte a la sostenibilitat mediambiental del projecte cercar opcions alternatives.  Acció per modificar les afectacions per ZEPA.- Evitar que les ZEPA quedin sense regar per manca de viabilitat, especialment les que solament poden regar cereals d’hivern. Cal recuperar capacitat de reg al Segarra-Garrigues cercant l’equilibri entre objectius mediambientals i productius. o Plantejar la problemàtica com a tema de Govern de la Generalitat o Crear un grup d’experts, amb participació del MAGRAMA, per valorar la problemàtica i estudiar estratègies per modificar la DIA. o Obrir el diàleg amb Brusel.les en base a informes solvents i amb propostes concretes dirigides en una possible direcció: . Opció a modificar la ubicació de les ZEPA . Opció a compatibilitzar els usos 4) Del foment del regadiu  Innovació.- La tecnologia ha de ser la primera aliada del Sistema Segarra-Garrigues. En aquest aspecte caldria destinar-hi recursos suficients, implicant-hi a l’IRTA i a la Universitat de Lleida  Accions pilot.- Realitzar accions pilot que aportin informació precisa sobre tecnologia de conreu i viabilitat de diferents alternatives productives en diferents localitzacions.  Accions de demostració.- Fomentar la presentació als pagesos dels resultats, no tant sols de les accions pilot sinó, sobretot, dels de les explotacions amb experiències reeixides  Formació.- Impulsar accions de formació en aspectes tècnics vinculats al regadiu, a les alternatives productives en regadiu i, també, en emprenedoria i gestió empresarial. Cal tenir present que la opció pel regadiu d’una explotació comporta un salt en exigència tècnica i empresarial.  Rol de les Oficines Comarcals i de la Oficina del Regant.- Recuperar la funció d’extensió agrària (no la institució), essencial per acompanyar i orientar a la pagesia en un moment de canvis importants. En aquest sentit els tècnics que ocupin aquesta funció hauran d’atendre les dificultats que puguin sorgir per les transformacions de l’entorn professional del pagès. En altres paraules, s’haurà de fer una bona gestió del canvi

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 256

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

 Motors del Segarra-Garrigues.- Saber produir i tenir la comercialització assegurada, esdevenen factors clau per la pressa de decisions de la posada en marxa del reg en les empreses agràries, en especial les de dimensions petites i mitjanes. Per aquesta raó són de gran importància les industries agroalimentàries ubicades en la proximitat, per quant poden actuar de motor de la posada en regadiu i de la valorització de les explotacions agràries. En resum, cal potenciar sistemes de cooperació vertical entre les industries alimentàries i de distribució properes i les empreses agràries productores. En relació a aquesta orientació s’està ja treballant vers diferents motors, en tots ells ja hi ha empreses implicades:  Poma de mitja muntanya  Fruita Seca  Horta  Doble collita per a alimentació ramadera.. Caldria també avançar en el motor Olivera  Cooperatives.- Preferència de les cooperatives per a assumir la integració de processos verticals de la cadena alimentària a partir de les produccions del Sistema Segarra-Garrigues i suport a opcions cooperatives per a que els nous regants puguin guanyar dimensió.  PDR.- El PDR ha de ser l’eina per a donar suport a les noves iniciatives que sorgeixin com a resultat de l’adopció del regadiu. Cal que aquest programa estableixi les línies i prioritats apropiades. 5) De la comunicació i imatge del projecte  Nou impuls, nova imatge.- El projecte ha d’actualitzar la seva presentació a la societat, aportant respostes concretes, calendaris reals i resultats positius.  Lema.- Cal identificar un lema per a visualitzar la nova etapa.  Transparència.- Reforçar la transparència sobre el projecte en tots els seus aspectes però molt especialment en els potencials del projecte, els seus beneficis econòmics, socials i mediambientals i en el capítol de costos de les inversions i del dret de l’ús de l’aigua.  Divulgació en mitjans de comunicació.- Promoure accions de divulgació a través dels mitjans de comunicació, amb informació documentada, amb especial referència a: o Claus tècniques i econòmiques del projecte. o Efectes transformadors del regadiu o Actuacions de caire mediambiental o Experiències reeixides del projecte o Realitzacions de dinamització territorial: subministrament d’aigua a pobles, a industries, millora de la xarxa de camins, etc.  Pàgines Web.- Destinar especials esforços en reforçar els continguts de la pàgina Web de l’Oficina del Regant i de la Comunitat General de Regants del Segarra-Garrigues  Actes explicatius per localitats.- En base a la presentació renovada del projecte, realitzar actes explicatius a totes les localitats on hi hagi possibilitats reals de regar  Atenció a la discrepància.- Atendre de forma proactiva el diàleg amb els signants del Manifest de Vallbona i altres grups de defensa del territori

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 257

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 258

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

BIBLIOGRAFIA

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (diversos autors) (2009). Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya. ACA i Departament de Medi Ambient ALDOMÀ, I. (2007): La lluita per l’aigua a Catalunya. De l’ús i abús a la gestió integral (1900- 2007). Pagès editors. Lleida. ALDOMÀ, I. (2008) Manifest de Vallbona: una proposta d’ús de l’aigua per al segle XXI. Convertir un projecte hidràulic (canal Segarra-Garrigues) en un projecte territorial. Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009 ALDOMÀ, I. (editor) (2006): Un canal Segarra-Garrigues per al segle XXI. Ponències presentades a les Jornades celebrada entre gener-abril de 2005. Pagès editors. Lleida. AMAT, O. Et al. (2006) Anàlisi d’estats financers de la indústria catalana. Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació i Empresa. ANGLÈS, J. (2013) El Pla de Regadius de Catalunya. Quaderns Agraris 34. ICEA BALASCH, R., BORRÀS, G., URGELL, A. (2009): Els guardians de l’aigua. Clipmèdia Edicions. Barcelona. BARBERO, A. Et al (2007) Guia sobre evaluación de impacto ambiental de proyectos de regadío. MAGRAMA. BONCOMPTE, I. (2013) Els projectes de regadiu i els espais naturals: distribució de drets i deures. Quaderns Agraris 34. ICEA CAREC (2014) Afegint valor als sectors estratègics: el cas del sector agroalimentari. Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). Generalitat de Catalunya CORREA, M. et al. Renta agraria y conservación ambiental en el marco del Canal Segarra- Garrigues: hacia una valoración global del proyecto mediante el Anàlisi Coste-Beneficio. IX Congreso de Economia Agraria. Asociación Española de Economía Agraria (AEEA) DAAM (2008) Pla de Regadius de Catalunya 2008-2010. (en procés d’aprovació). DAAM DAAM-REGSEGA (2009) Estudi d’Impacte Ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues. DAAM. DG POLITICA REGIONAL COMISSIÓN EUROPEA (2006) Guide to cost-benefit analysis of Investment Projects. UE. ECHEVARRIA, J.M. (2010) El clúster agroalimentario y el canal de Navarra. IV Foro Olite. Gobierno de Navarra EUROPEAN COMMISSION. Directorate General Regional Policy (2008): Guide to COST-BENEFIT ANALYSIS of investment projects. European Union. Regional Policy. FAO (2008). Agricultura mundial: hacia los años 2015/2030. Roma 2008 FAO (2008). Biocombustibles: perspectivas, riesgos y oportunidades. El estado mundial de la agricultura. Roma. 2008

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 259

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

FAO (2008). Bioenergía, seguridad y sostenibilidad alimentarias: hacia el establecimiento de un marco internacional. Conferencia de alto nivel sobre seguridad alimentaria mundial: los desafios del cambio climático y la bioenergia. Roma 3-5 junio 2008. FAO.(2007). Pago a los agricultores por servicios ambientales. El estado mundial de la agricultura y la alimentación. FAO. Roma 2007 FLORIO, M. et al. (2003): Guía del anàlisis costes-beneficios de los proyectos de inversión. Fondos Estructurales – FEDER, Fondo de Cohesión e ISPA. FUNDACIÓ DEL MON RURAL (FMR) (2010). El valor ocult de l’activitat agropecuaria a Catalunya. Informe elaborat per Gestió i Comunicació Ambiental S.L. i pel Gabinet d’Estudis Econòmics GABINET D’ESTUDIS ECONÒMICS (2010) Guia per a l’avaluació de projectes de transport. GEE. GARCIA MUÑOZ, M.T. (2013) Evolución y futuro del milagro almeriense. AGRICOLAE Nº 3. GARCIA URIEL, F. et al. (2013) Anàlisi dels comptes econòmics del sector agroalimentari (2008- 2011). DAAM. GIRALT, E. (1990) S XIX Població i Agricultura. L’agricultura. Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona GUZMAN, J.R. et al. (2010) El agua domesticada. Los paisajes de los regadius de montaña en Andalucía. Agencia Andaluza del Agua. Junta de Andalucía. HOEKSTRA, A.Y. i CHAPAGAIN, A.K. (2008): Globalization of water: Sharing the planet's freshwater resources, Blackwell Publishing, Oxford. IBARRA, P. et al. (2008) Gestión del agua i medio natural. Dins de “Gestión y usos del agua en la Cuenca del Ebro en el siglo XX”. Vicente Pinilla editor. Zaragoza. IRIARTE, I. i LANA, JM. (2008) La agricultura de regadío en Navarra y Alava en la segunda mitad del siglo XX. Dins de “Gestión y usos del agua en la Cuenca del Ebro en el siglo XX”. Vicente Pinilla editor. Zaragoza. LECINA, S. Et al. (2009) Efecto de la modernización de regadius sobre la cantidad y calidad de las aguas: la Cuenca del Ebro como caso de estudio. Monografias INIA: Serie Agrícola Nº 26. LLANO, C. et al. (2010) El comercio intra e interregional de Cataluña: 1995-2009. INTEREG. Colección de Informes Autonómicos. LLOVERAS, J et al. (2013) Avaluació dels costos de producció de cultius extensius en secà i en regadiu. Dosier Tècnic nº 69. RuralCat - DAAM MARTÍNEZ BELTRÁN, J. (2014) Las externalidades positivas del regadío. XIII Congreso Nacional de Regantes de España. Palos de la Frontera. MAS-PLA, J. et al. (2006) La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. CADS. OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC (2012) Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC). OCCC i Departament de Territori i Sostenibilitat. OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC (2013) Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. OCCC i Departament de Territori i Sostenibilitat. PARIS, J.M. (2010) El Canal Segarra-Garrigues. Experiencias de possible aplicación en Navarra. IV Foro Olite. Gobierno de Navarra

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 260

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

PAVON, D. (2010) La gran obra hidràulica al segle XX, finalitats, projectes i execucions. PEIX, J. et al. (2001) Llibre Blanc del Sector Agrari. Un debat al territori. DAAM. PINILLA, V. (2008) El desarrollo de la agricultura de regadío en la Cuenca del Ebro en el siglo XX. Dins de “Gestión y usos del agua en la Cuenca del Ebro en el siglo XX”. Vicente Pinilla editor. Zaragoza. PLAYÁN, E. (2014) La innovación en el regadío. Nuevas tecnologías y optimización del binomio agua-energía. XIII Congreso Nacional de Regantes de España. Palos de la Frontera. PUJOL, J i BEBELBAS, L. (1990) S XX Població, Agricultura i Energia. L’agricultura. Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona RAMON, JM (2008) Infraestructuras hidraulicas y regadiu en la Cuenca catalana del Ebro, 1850- 2000. Dins de “Gestión y usos del agua en la Cuenca del Ebro en el siglo XX”. Vicente Pinilla editor. Zaragoza RAMON, JM (2008) La agricultura de regadío en la Cuenca catalana del Ebro: Lleida y Tarragona durante el siglo XX. Dins de “Gestión y usos del agua en la Cuenca del Ebro en el siglo XX”. Vicente Pinilla editor. Zaragoza RAMON, JM (2013) Cambio agrario, uso del suelo y regadío: el impacto del Canal de Urgell, 1860-1935. Historia agraria 59. Pp 43-94. REGUANT, F (2013) La seguretat alimentària a Catalunya. Perspectives actuals i impacte del canvi climàtic a Catalunya. 5a Jornada anual sobre el canvi climàtic a Catalunya. CADS. Les Avellanes. REGUANT, F i BONET, R. (2013) Llegendes i estadístiques sobre l’agricultura i el món rural. Quaderns Agraris 35. ICEA REGUANT, F. (2009) El mundo ante la escasez de los alimentós. HUMANITAS Nº 36 Febrero 2009. Fundación Medicina y Humanidades Médicas. REGUANT, F. (2011): Entendre l’agricultura. Una eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI. Pagès editors. Lleida. REGUANT, F. (2013) El pes de l’agroalimentació a l’economia catalana. NOTICEA 13. ICEA. Barcelona. RICARDO, D (1817) On the Principles of Political Economy and Taxation. SALA, J. (2013) El sector agrícola, part de la solució. Quaderns Agraris 35. ICEA SERVEI D’INDUSTRIES I COMERCIALITZACIÓ AGROALIMENTÀRIES (2013) Informe de la industria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2011. Avanç 2012 i 2013. DAAM. SGAPC (2013) Contribución del sistema Agroalimentario a la economia espanyola: una aproximación” SG de Análisis, Prospectiva y Coordinación. MAGRAMA VILA, J. (1992) Els Canals d’Urgell i la seva història. Diputació de Lleida. Lleida

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 261

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 262

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

GLOSARI ACA Agència Catalana de l’Aigua ACUAEBRO Aguas de la Cuenca del Ebro ACUAES Aguas de las Cuencas de España, SA ASG Aigües del Segarra-Garrigues CAREC Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement CE Comissió Europea CEx Comitè d’Experts CEE Comunitat Econòmica Europea CIDA Centro de Investigación y Desarrollo Agrícola CP Concentració Parcel·lària CR Comunitat de Regants DAAM Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural37 DAFO Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats DATACOMEX Base de dades de Comerç Exterior DG Direcció General DIA Declaració d’Impacte Ambiental DMA Directiva Marc de l’Aigua DO Denominacions d’origen DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya EDAR Estació depuradora d’aigües residuals EIA Agència Internacional de l’Energia EUROSTAD Estadístiques de la Unió Europea FDAN Farm Accountancy Data Network FAO Food and Agriculture Organization FMR Fundació del Món Rural GEE Gabinet d’Estudis Econòmics GEH Gasos efecte hivernacle IBA Àrees Importants per a les Aus ICEA Institució Catalana d’Estudis Agraris IDESCAT Institut d’Estadística de Catalunya IEA Agència Internacional de l’Energia INE Institut Nacional d’Estadística INTEREG Anàlisi de Comerç Interregional Espanyol IPC Índex de preus de consum IRTA Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries IVA Impost sobre el valor afegit LIC Lloc d’Importància Comunitària MAGRAMA Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient PAC Política Agrícola Comuna PDR Programa de desenvolupament rural PEIN Pla d’Espais d’Interès Natural PIB Producte interior brut PNR Pla Nacional de Regadius PRC Pla de Regadius de Catalunya

37 Al llarg dels anys el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha tingut diverses denominacions i diferents sigles. En aquest estudi s’utilitza per a totes les èpoques les sigles DAAM

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 263

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Direcció General de Desenvolupament Rural

RDC Reg deficitari controlat RECAN Red Contable Agraria Nacional REGSA Regs de Catalunya, SA REGSEGA Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA RICA Réseau d’Information Comptable Agricole SEA Servei d’Extensió Agrària SEIASA Sociedad Estatal de Infraestructuras Agrarias, SA SEO Societat Espanyola d’Ornitologia SG Segarra Garrigues SS Seguretat Social TARIC Codi d’identificació de les mercaderies per a comerç exterior TIC Tecnologies de la informació i de la comunicació TIOC Taules Input-Output de Catalunya TRAGSA Transformacions Agràries, SA TTMM Terme Municipal UdL Universitat de Lleida UE Unió Europea UTA Unitat de Treball Anual VAB Valor Afegit Brut VAN Valor Actual Net XCAC Xarxa Comptable Agrària de Catalunya XN Xarxa Natura ZEC Zones Especials de Conservació ZEPA Zona d’Especial Protecció per a les Aus

Nota.- Al llarg dels anys el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha tingut diverses denominacions i diferents sigles. En aquest estudi s’utilitza per a totes les èpoques les sigles DAAM. Igualment es fa amb el Ministeri d’Agricultura espanyol el qual per a les seves diverses denominacions s’utilitzen les sigles MAGRAMA

Abril 2017 Canal Segarra – Garrigues, una eina de futur 264