Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Arxiu Comarcal del Solsonès
Guia de recursos per a la recerca genealògica a la comarca del Solsonès
Eduard Lozano i Freixa Abril 2020
1
SUMARI
PRESENTACIÓ 3
INTRODUCCIÓ 4
L’ARBRE GENEALÒGIC 4
L’ÀMBIT GEOGRÀFIC 5
LES FONTS D’INFORMACIÓ: EL SOLSONÈS 6
ELS REGISTRES CIVILS 6
LA DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL 7
LA DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA 8
LA DOCUMENTACIÓ NOTARIAL 11
ELS FONS REGISTRALS: LA COMPTADORIA D’HIPOTEQUES I EL REGISTRE DE LA PROPIETAT 14
EL CADASTRE 15
ELS FOGATGES I EL LLIBRE DEL SINDICAT REMENÇA 16
ALTRES RECURSOS I FONTS D’INFORMACIÓ 188
BIBLIOGRAFIA 211
2
PRESENTACIÓ
Aquesta guia de recursos que us fem a mans és una nova publicació de l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Ho fa amb uns objectius i amb una vessant diferent de les altres publicacions, com són la revista de recerca científica Oppidum. Revista Cultural del Solsonès i Estudis i Textos del Solsonès. En el present cas es tracta d’oferir elements i eines per aprofundir en la recerca i estudis de la comarca i fer-ho des d’una òptica didàctica.
La Guia i recursos per a la recerca genealògica a la comarca del Solsonès fa un recorregut per les diferents fonts documentals que ens permetran apropar-nos a la geneologia, posant un especial èmfasi en els recursos i les plataformes que ens ofereix el món digital.
La genealogia, avui, ha transcendit a l’estudi particular, singular d’una família o una nissaga, i ha esdevingut un instrument potent i important per a l’estudi i el coneixement històric. Les relacions socials, les aliances familiars, la transmissió del patrimoni i molts altres elements s’entrelliguen amb la genealogia i ens ajuden a endinsar-nos en el coneixement històric.
La didàctica, la pedagogia i la difusió són funcions inherents als arxius comarcals. Les activitats que es porten a terme són moltes i variades. Ens podem referir a la publicació de revistes científiques, exposicions, cursos, jornades, conferències, serveis educatius o la publicació d’instruments de descripció o guies. En aquest cas es tracta d’un instrument enfocat i pensat des del Solsonès però, ben segur, útil per a molts altres territoris del nostre país. Esperem que aquesta publicació us sigui profitosa i serveixi per ajudar a obrir vies i camins en aquest apassionant món de la recerca històrica.
Jordi Torner i Planell Director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès
3
INTRODUCCIÓ
L’arbre genealògic
La genealogia és la ciència que estudia l'ascendència i successió de persones i llinatges, en determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fidedigna, i representa aquestes relacions mitjançant un arbre genealògic. És considerada una de les ciències auxiliars de la història, però també de moltes altres disciplines com la medicina, la genètica, el dret, la demografia, l'estadística, l'economia, la sociologia, la nobiliària, etc.
En les societats avançades cada vegada són més les persones que es decideixen a iniciar una recerca per tal d’elaborar el seu arbre familiar. L’èxit en aquest procés –que pot ésser més o menys llarg en funció dels nostres objectius- dependrà de múltiples factors: des de la pròpia dedicació fins a l’estat i accessibilitat de les fonts d’informació que hàgim d’emprar. Així, amb una voluntat divulgativa, en el present article donarem unes pautes generals per al genealogista, ja sigui novell o experimentat i, relacionarem i descriurem breument les principals eines i recursos d’informació a l’abast dels investigadors que vulguin elaborar o ampliar el seu arbre genealògic tot centrant-nos en el nostre àmbit geogràfic: la comarca del Solsonès.
Conceptualment hi ha dos grans tipus d’arbres genealògics: l’ascendent, que és un dels més emprats i que, seguint una estructura lineal, mostra els avantpassats directes d’un subjecte base, i el descendent, que mostra la descendència d’una parella determinada tot conformant les diferents línies d’un mateix llinatge o cognom. Encara que podem emprar mètodes tradicionals (els arbres en paper), actualment hi ha programes informàtics que permeten emmagatzemar i gestionar grans volums d’informació genealògica i intercanviar- la entre diferents programes de genealogia gràcies als anomenats fitxers GEDCOM, que contenen la informació genealògica i les metadades que enllacen els diferents individus.
Un cop disposem del programari informàtic, caldrà que obtinguem la màxima informació dins del nostre nucli familiar, és a dir, informar-nos de com es deien, on i quan van néixer, viure i morir els nostres parents i avantpassats més directes, tot plegat, per determinar quines són i on podem trobar les fonts d’informació, és a dir, els documents, fons i arxius que haurem de consultar per començar la recerca documental pròpiament dita. Com veurem, existeixen molts tipus de documents susceptibles d’aportar-nos informació dels nostres avantpassats. Alguns d’ells, com els llibres del Registre Civil o els llibres sagramentals, ens aporten informació primària o directa, i seran especialment útils a la primera fase de la nostra recerca. Altres tipus de documents (notarials, registrals, etc.) ens serviran sobretot per completar altres dades d’interès o intentar suplir la manca de fonts amb què ens podem haver d’enfrontar en fases més avançades.
Com qualsevol investigació en història, la genealogia se circumscriu necessàriament en un àmbit geogràfic, ja sigui un país, una regió, una comarca, un municipi, un poble, una parròquia, una masia, etc. Com hem dit, aquesta breu guia pretén donar eines d’utilitat per a la recerca en genealogia a la comarca del Solsonès. Així, el coneixement de la comarca des d’una perspectiva històrica ens facilitarà en gran mesura el procés de localització i interpretació de les fonts d’informació que haurem de cercar, consultar i analitzar. I és que històricament les diferents estructures d’organització i administració territorial, sempre dinàmiques i canviants, han generat bona part de la documentació susceptible d’aportar la informació que necessitarem. Conceptualment, i a grans trets, podríem parlar d’estructures d’organització senyorial, civil o eclesiàstica. En l’apartat següent us donarem unes pinzellades generals al voltant d’aquesta qüestió, centrant-nos en l’àmbit territorial de la comarca del Solsonès.
4
L’àmbit geogràfic
La repoblació i organització alt-medieval de les terres que conformen l’actual comarca del Solsonès va situar- les inicialment (ss. VIII-X) dins del Comtat d’Urgell, un dels dominis senyorials més extensos de la Catalunya carolíngia. Aviat, però, la puixança del Vescomtat de Cardona, que engrandí els seus territoris en els segles XII i XIII, configurà un nou mapa i ja des del s. XIV pràcticament tota la comarca (incloses les viles de Solsona i de Sant Llorenç de Morunys) passà a formar-ne part. Com veurem, l’administració d’aquest important senyoriu amb centre a la vila de Cardona, després convertit en Comtat i finalment en Ducat, va generar interessant documentació d’interès genealògic com el fogatge de 1502 del qual parlarem més endavant.
En el segles següents, i a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les anomenades vegueries acabaren instaurant-se a tot el Principat com la demarcació bàsica de la seva administració. En el pas del s. XIII al XIV el territori del Solsonès havia passat a formar part de la Vegueria de Cervera. La promulgació del Decret de Nova Planta (1716), però, va substituir les vegueries pels anomenats corregiments, i aquell intent d’uniformització i castellanització dels territoris de la nova monarquia va deixar la comarca del Solsonès dins del nou Corregiment de Cervera, una estructura que es mantingué fins a la divisió provincial del s. XIX. Com tindrem ocasió de veure, i amb objectius bàsicament fiscals, aquestes institucions també varen generar diferent documentació d’actual interès genealògic: fogatges, padrons, etc.
En el pla eclesiàstic, el territori del Solsonès va pertànyer al Bisbat d’Urgell des de l’època medieval, fins que el 1593 fou creat el nou Bisbat de Solsona a partir de diferents parròquies pertanyents a les diòcesis d'Urgell i Vic. Com veurem, serà justament aquesta estructura d’organització territorial –la parròquia- la generadora de les principals fonts documentals per als genealogistes: els llibres sagramentals de baptismes, esposoris i òbits conservats en els arxius parroquials i diocesans.
La implantació de l’estat liberal, a partir del segle XIX, va crear algunes de les noves unitats territorials i administratives que han perviscut fins als nostres dies, consolidant-ne d’altres d’antigues com els municipis. La divisió provincial de 1833 va situar l’actual comarca del Solsonès dins la província de Lleida i en aquesta època també es formà el partit judicial de Solsona, integrant tota la comarca del Solsonès i d’altres territoris limítrofs. Els jutjats de pau, implantats en els municipis sense jutge de primera instància i instrucció i per elecció del ple de l’ajuntament, van començar a ocupar-se del Registre Civil, instaurat a tots els municipis a partir de 1871 després de diferents intents per instaurar l’anomenat registre civil municipal en les ciutats i viles més grans. Els llibres de naixements, matrimonis i defuncions conservats en aquests arxius seran, com ja hem apuntat, una de les primeres fonts a les quals haurem de recórrer a l’inici de la recerca familiar.
El 1768 també s’havien creat les comptadories d’hipoteques, la institució antecessora del Registre de la Propietat, que les va substituir l’any 1862. Tenia com a funció la inscripció de les transaccions que afectaven les finques gravades per càrregues, encara que aviat van passar a enregistrar tot tipus de contractes referits a moviments d’immobles, des d’actes de compravenda fins a testaments o capítols matrimonials. Tots aquests documents eren signats davant de notaris, ja ho fossin per autoritat reial, notaris públics o notaris-rectors de parròquies. I és que la documentació notarial, com també tindrem ocasió de constatar, constitueix una font de primer ordre per als estudis genealògics en fases més o menys avançades. El districte notarial de Solsona, creat el 1866, englobà un total de cinc notaries distribuïdes en diferents poblacions com Solsona i Sant Llorenç de Morunys, que d’altra banda ja tenien notari des de l’època medieval.
L’organització municipal, nascuda al tombant de la baixa edat mitjana com a resultat del procés d’estructuració de les comunitats veïnals per afrontar la solució de qüestions d’interès comunal, es consolidà també amb el nou estat liberal en el segle XIX, donant origen als actuals ajuntaments. I aquests ajuntaments
5 van generar, entre altres, els padrons d’habitants, censos de població, censos electorals, que sovint també haurem de consultar al llarg de la nostra recerca.
La divisió comarcal del 1936 va configurar la comarca del Solsonès més o menys com la coneixem actualment, encara que aquella primera organització va incloure-hi el terme de Llanera, que l’any 1968 fou annexat al municipi de Torà de Riubregós (Segarra), i la llei de modificació comarcal de 1990 hi va agregar el municipi de la Molsosa, fins aleshores pertanyent a l’Anoia.
Actualment la comarca del Solsonès té 15 municipis, la major part d’ells amb un poblament totalment dispers en masies aïllades al voltant d’antics nuclis parroquials. La ciutat de Solsona i la vila de Sant Llorenç de Morunys són els dos nuclis de població més grans i alhora els municipis de menor extensió, i als altres municipis, únicament els pobles de la Coma, Ardèvol (Pinós), Sant Climenç (Pinell) o Su (Riner), constitueixen petits nuclis de poblament concentrat. I és que a la resta de la comarca el poblament ha estat en masos dispersos des de la repoblació efectuada al segle IX.
Aquest tipus d’hàbitat, prou característic de la Catalunya vella, també condiciona certs aspectes de la recerca en genealogia. D’una banda, la divisió en parròquies no sol coincidir necessàriament amb la posterior divisió municipal, de manera que podem trobar parròquies amb cases situades en diferents municipis, i viceversa. És una circumstància, per tant, que haurem de tenir molt en compte a l’hora de cercar les fonts d’informació correctes. D’altra banda, sovint el nom del mas esdevindrà, en la nostra recerca, tan o més important que el propi cognom que estem cercant, i moltes vegades ens servirà per a localitzar i interpretar les mateixes fonts d’informació que utilitzarem. Una part considerable dels cognoms actuals tenen el seu origen en noms d’antics masos, i fins a la posada en funcionament dels registres moderns (civil, municipal, registral, etc.), ens podem trobar que les persones eren inscrites a la documentació amb el renom de la casa on vivien. També cal assenyalar en aquest punt que les unitats familiars han generat al llarg dels segles nombrosa documentació i, en aquest sentit, els arxius patrimonials i familiars de masies, de titularitat privada, poden esdevenir també una font de primer ordre per a la recerca genealògica.
Passem a donar, punt per punt, unes pinzellades bàsiques de les possibilitats concretes que ens ofereixen els diferents tipus de fons i documents que tenim a l’abast a la comarca del Solsonès.
LES FONTS D’INFORMACIÓ: EL SOLSONÈS
Els registres civils
El jujtat de primera instància i instrucció (en el cas de Solsona) i els jutjats de pau (en el cas de la resta de municipis de la comarca) són els encarregats dels diferents registres civils. El registre és una funció administrativa i un servei públic que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones: naixements, filiacions, emancipacions, matrimonis, defuncions, antecedents penals, pàtria potestat, etc. dels habitants de cada municipi. La documentació més útil d’aquests registres a l’hora de fer el nostre arbre genealògic són els llibres de naixements, matrimonis i defuncions, la majoria dels quals contenen índexs per a localitzar les diferents partides.
A grans trets, les sèries de naixements, matrimonis i defuncions tenen continuïtat des de la implantació del registre, amb data d’1 de gener de 1871. La seva consulta, ja sigui presencial o en línia, ens permetrà conèixer els noms, cognoms, llocs i dates de naixement dels nostres avantpassats directes més propers i ampliar
6 considerablement el nostre arbre tenint en compte que les partides de naixement recullen els noms, cognoms i municipis de naixement tant dels pares com dels avis de l’inscrit.
Actualment podem sol·licitar certificats de les partides que ens interessin, ja siguin de naixement, matrimoni o defunció, de manera gratuïta a través de la pàgina web del Ministeri de Justícia espanyol: https://sede.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Sede/ca/tramites. Només cal que indiquem les dades de la persona que estem cercant (nom, cognoms, municipi i província, data) i el tipus de certificat que necessitem. A partir d’aquí els encarregats de cada registre es posaran en contacte amb nosaltres per fer-nos arribar la documentació sol·licitada a través de la via indicada.
Físicament una part important dels fons dels Jutjats de pau de la comarca i, per tant, dels llibres dels diferents registres civils, es troben actualment a l’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), el centre públic de referència a la comarca en matèria d’arxius, i que com veurem compta amb molta altra documentació d’interès genealògic. És el cas dels fons dels registres civils de Solsona, Pinell, Pinós o Riner, entre d’altres. A l’espera de l’ingrés futur d’altres fons d’aquesta tipologia, per a més informació podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal del Solsonès a la seva adreça de correu electrònic: [email protected] o bé amb els propis jutjats de pau de cada comarca, situats a les seus dels ajuntaments respectius.
La documentació municipal
Com hem apuntat, els ajuntaments també han generat, al llarg de la seva existència, nombrosa documentació susceptible d’aportar informació sobre els habitants de cada municipi. Aquests documents es troben generalment en els arxius municipals. Com en el cas del Registre Civil, la consulta d’aquests fons ens serà especialment útil en una primera fase de la nostra recerca familiar, ja que contenen bàsicament documentació dels segles XIX i XX i, en menor mesura, d’anterior. En el cas de la comarca del Solsonès la documentació històrica de tots aquests municipis, excepte dos (Sant Llorenç de Morunys i la Coma i la Pedra), és custodiada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS).
D’entrada, els principals documents municipals a què haurem de recórrer a l’hora de fer un arbre genealògic seran els padrons d’habitants i els censos de població i electorals, que ofereixen dades com noms i cognoms, domicilis, edats, oficis, etc. Els primers padrons i censos d’habitants fets pels municipis de la nostra comarca daten, en termes generals, de mitjans-finals segle XIX, tot i que hom en pot trobar algun d’anterior: n’és un exemple el padró del Corregiment de Cervera, que inclou el Solsonès. Amb una cronologia de 1824-1832, és conservat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra.
Pel que fa als censos electorals, l’investigador trobarà la sèrie més o menys complerta des de finals del segle XIX en els diferents fons municipals, i en aquest punt cal dir també que la pàgina web de la Diputació de Lleida dóna lliure accés a un gran nombre de censos electorals digitalitzats a través l’enllaç següent: https://www.diputaciolleida.cat/publicacions-i-bases-de-dades/arxiu/censos-electorals/. Hi trobareu ni més ni menys que fins a prop de 700 censos dels 15 municipis del Solsonès, amb una cronologia que abasta el període 1890-1975. El cercador, a més, us permetrà buscar per paraula (nom, cognom, etc.) en els censos mecanoscrits més recents, i només cal que tingueu en compte, en tant que el sufragi femení no fou implantat fins la II República, que en tots els censos anteriors a 1934 només hi apareixeran els homes majors de 21 anys.
7
Dins dels fons municipals també ens poden interessar altres tipologies documentals que donen dades de persones, com la documentació dels allistaments militars o lleves, els amillaraments, o certa documentació de l’impost del cadastre. Més endavant tindrem ocasió de conèixer una mica més aquest darrer tipus de documentació. En qualsevol cas, podeu consultar la documentació municipal del Solsonès in situ a la seu de l’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) en el cas dels arxius transferits, o bé a les seus dels propis ajuntaments en els dos casos esmentats.
A més, i en el cas de l’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), també podeu cercar de quina documentació concreta disposa cada fons municipal accedint al cercador de la pàgina web Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat, a l’adreça http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.
La documentació eclesiàstica
L’Església catòlica és probablement una de les institucions històriques que ha generat més documentació al llarg de tots els temps i, dins d’aquesta documentació, els fons parroquials constitueixen una font de primeríssim ordre per a dur a terme qualsevol recerca en genealogia. La documentació més útil per als genealogistes, a la qual caldrà recórrer necessàriament per a dates anteriors a 1870, són els llibres sagramentals de baptismes, esposoris i òbits, que recullen les partides o inscripcions de tots aquests actes d’aquest tipus esdevinguts en una parròquia, és a dir, a la unitat territorial que s’articula al voltant d’una església parroquial.
L’obligatorietat de dur a terme aquests registres sistemàtics va ser instaurada pel Concili de Trento de 1563 i, en general, començaren a posar-se en funcionament vers l'any 1570. Amb tot, al Bisbat de Solsona tenim exemples de parròquies on s’han conservat registres bastant anteriors, de la primera meitat del segle XVI, com Sant Sadurní de Clariana, Santa Maria d’Ardèvol (Pinós), Santa Maria de Su (Riner), Sant Climent de la Selva (Navès), o Sant Pau de Terrassola (Lladurs), entre d’altres.
L’estat de conservació dels arxius parroquials a la comarca del Solsonès és irregular. I és que una part important dels mateixos va patir successives destruccions, totals o parcials, al llarg de l’època contemporània i especialment a l’inici de la guerra civil espanyola, l’estiu de 1936. Així, aproximadament una tercera part dels fons parroquials de la comarca conserven únicament documentació dels segles XIX i XX: en són exemples les parròquies de Sant Esteve d’Olius, Santa Maria de Lladurs, Sant Pere de Vallmanya (Pinós) o Sant Martí de Pegueroles (Navès), entre d’altres.
En tant que pertany en la seva totalitat al Bisbat de Solsona la immensa majoria dels fons parroquials de la comarca del Solsonès són custodiats a l’Arxiu Diocesà de Solsona (ADS). A la seva pàgina web, https://bisbatsolsona.cat/documentacio-2/documents-larxiu-diocesa/ hi trobareu i podreu descarregar-vos els inventaris, en format de text pla, de tots els fons parroquials que custodia. Únicament alguns fons de la part nord de la comarca, a la Vall de Lord, són custodiats fora del centre. En concret, es tracta de la totalitat dels fons parroquials de Sant Llorenç de Morunys i Santa Eulàlia de les Cases de Posada (Navès), i part dels de Sant Climent de Castelltort, Sant Martí de la Corriu, Sant Esteve de Sisquer (Guixers); i Sant Sadurní de la Pedra (La Coma i la Pedra), que podreu trobar a l’Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys (APSLM).
La següent taula recull, per parròquies, la data més antiga de la documentació conservada de cada tipologia (baptismes, esposoris i òbits), a més de l’acrònim de l’arxiu o arxius on la podreu localitzar:
8
Parròquia (Municipi) Baptismes Esposoris Òbits Arxiu Ardèvol (Pinós) 1517 1566 1529 ADS Besora (Navès) 1583 1583 1581 ADS Brics (Olius) - vegeu Castellvell per a dates anteriors 1897 1899 1897 ADS Busa (Navès) 1723 1853 1722 ADS Cambrils (Odèn) 1520 1582 1573 ADS Canalda (Odèn) 1825 - 1678 ADS Cases de Posada (Navès) 1725 1745 1773 APSLM Castellar de la Ribera (Castellar de la Ribera) 1817 1852 1854 ADS Castelltort (Guixers) 1568 1612 1573 ADS i APSLM Castellvell (Olius) 1801 1801 1801 ADS Cavall, el (Navès) - vegeu Torrents, els Ceuró (Castellar de la Ribera) 1852 - - ADS Cirera (Lladurs) - vegeu Lladurs Clarà (Castellar de la Ribera) 1649 1606 1602 ADS Clariana (Clariana de Cardener) 1517 1568 1560 ADS Coma (Coma i la Pedra, la) 1563 1595 1676 ADS Corriu, la (Guixers) 1767 1674 1674 ADS i APSLM Coscollola (Lladurs) - vegeu Montpol Cuiner (Pinós) - vegeu Pinós Freixinet (Riner) - vegeu Riner per a dates anteriors 1897 1899 1897 ADS Ginestar (Castellar de la Ribera) - vegeu Castellar de la Ribera Gramoneda (Navès) - vegeu Selva, la Guixers (Guixers) - vegeu Castelltort Isanta (Odèn) - vegeu Canalda Joval (Clariana de Cardener) 1840 1568 1568 ADS Linya (Navès) 1599 1640 1662 ADS Lladurs (Lladurs) 1853 1853 1853 ADS Lladurs (Lladurs) - vegeu Lladurs Llena, la (Lladurs) 1636 1636 1684 ADS Llobera (Llobera) 1553 1569 1566 ADS Madrona (Pinell de Solsonès) 1615 1670 1670 ADS Marsinyac (Navès) - vegeu Selva, la Matamargó (Pinós) 1560 1580 1570 ADS Miravé (Pinell de Solsonès) 1549 1590 1631 ADS Molsosa, la (Molsosa, la) 1957 1957 1957 AP Montanyà (Navès) - vegeu Besora Montcalb (Guixers) - vegeu Sisquer Montpol (Lladurs) 1617 1618 1618 ADS Navès (Navès) 1749 1745 1745 ADS Olius (Olius) 1865 1879 1889 ADS Ossea (Navès) - vegeu Linya Pampa (Castellar de la Ribera) - vegeu Ceuró - - - ADS
9
Parròquia (Municipi) Baptismes Esposoris Òbits Arxiu Peà (Navès) - vegeu Torrents, els per a dates anteriors 1901 1900 1900 ADS Pedra, la (Coma i la Pedra, la) 1664 1679 1679 ADS i APSLM Pegueroles (Navès) 1852 1854 1853 ADS Peracamps (Llobera) - vegeu Torredenegó per a dates anteriors 1898 1900 1931 ADS Pinell (Pinell de Solsonès) 1603 1566 1603 ADS Pinós (Pinós) 1566 1595 1572 ADS Prades (Molsosa, la) - vegeu Molsosa, la Riner (Riner) 1566 1645 1594 ADS Sant Andreu de la Mora (Navès) - vegeu Valldora, la Sant Antoni (Pinell de Solsonès) - vegeu Madrona Sant Climenç (Pinell de Solsonès) - vegeu Miravé per a dates 1897 1897 1897 ADS anteriors Sant Feliu de Lluelles (Montmajor, Berguedà) 1630 1630 1663 ADS Sant Just d'Ardèvol (Pinós) - vegeu Su ADS Sant Just de Joval (Olius) - vegeu Olius (abans de 1896) i Joval
(després de 1896) Sant Llorenç de Morunys (Sant Llorenç de Morunys) 1570 1627 1576 APSLM Sant Ponç (Clariana de Cardener) - vegeu Joval Sant Serni del Grau (Guixers) - vegeu Sant Llorenç de Morunys Santa Creu d'Ollers (Guixers) - vegeu Sant Llorenç de Morunys Santa Susanna (Clariana de Cardener) 1851 - - ADS Santes Creus (Pinell de Solsonès) - vegeu Madrona (Pinell de 1899 1900 1899 Solsonès) per a dates anteriors Santgrà (Pinós) - vegeu Matamargó Selva, la (Navès) 1559 1560 1559 ADS Sisquer (Guixers) 1829 1772 1904 ADS i APSLM Solanes (Lladurs) - vegeu Montpol Solsona (Solsona) 1565 1597 1565 ADS Su (Riner) 1503 1602 1586 ADS Tentellatge (Navès) - vegeu Sant Feliu de Lluelles (Montmajor, 1897 1897 1898 ADS Berguedà) per a dates anteriors Terrassola (Lladurs) 1518 1601 1516 ADS Timoneda (Lladurs) 1671 1571 1730 ADS Torredenegó (Llobera) 1739 1852 1852 ADS Torrents, els (Lladurs) 1675 1851 1859 ADS Valldora, la (Navès) 1656 1566 1656 ADS Vallmanya (Pinós) 1851 1853 1852 ADS Valls (Guixers) - vegeu Sisquer Ventolra (Navès) - vegeu Besora Vilandeny (Navès) - vegeu Pegueroles Vilanova d'Isanta (Odèn) - vegeu Canalda
10
A banda dels clàssics llibres de baptismes, esposoris i òbits, els arxius parroquials recullen també altra documentació que pot esdevenir de gran interès per als genealogistes. Sovint oblidats, els registres de confirmacions poden esdevenir una font de gran utilitat davant de la impossibilitat de localitzar i documentar els nostres avantpassats per altres vies, i especialment quan la documentació de la pròpia parròquia no s’ha conservat. I és que molt sovint els infants i joves eren confirmats en parròquies veïnes, coincidint amb les visites dels Bisbes a cada zona, prou escasses en un territori de poblament rural, extens i mal comunicat.
Caldria esmentar també, en aquest punt, les llistes del compliment pasqual, és a dir, els registres anuals dels feligresos d’una parròquia que havien rebut la comunió per Pasqua. Aquests registres, organitzats per grups familiars, sovint inclouen el nom de la casa, de manera que esdevenen una mena de censos de població de cada parròquia. En el cas que s’hagin conservat, a més, sovint es remunten a la segona meitat del segle XVI, i amb sort ens permetran situar l’arribada o marxa d’una família d’un lloc concret, entre altres. Els llibres de registre de les confraries, presents també a bona part dels fons parroquials, també poden aportar-nos informació valuosa per a la recerca en genealogia, amb noms i cognoms, relacions entre membres, o dates d’afiliació i defunció dels mateixos. A més, alguns confraries, especialment de les viles més importants, comptaven entre els seus afiliats amb homes i dones de fora de la parròquia, un factor a tenir en compte, doncs, per tal de suplir les manques de fonts d’informació que ens podem anar trobant.
A banda dels fons parroquials, els arxius diocesans acostumen a conservar també sèries de llicències matrimonials i dispenses de consanguinitat. La seva conservació en el cas de l’Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) és irregular i els documents més antics d’aquestes tipologies daten del segle XIX. La celebració d’un matrimoni entre persones amb algun ascendent comú, fet prou freqüent en una comarca eminentment rural com el Solsonès, constituïa un impediment i generava un expedient on, entre altra documentació, es conserven còpies de partides de baptismes, esposoris, òbits, i fins i tot arbres genealògics elaborats pels mateixos rectors per tal de demostrar el grau de parentiu entre els contraents. En definitiva, doncs, es tracta d’una documentació altament útil per als genealogistes i que sovint permet salvar obstacles com la manca de registres sagramentals en algunes parròquies.
Els rectors també exerciren durant segles la funció de notaris de la seva comunitat parroquial, autoritzant escriptures de tota mena: capítols matrimonials, testaments, actes de compravenda, etc. Com hem apuntat, a la pàgina web de l’Arxiu Diocesà https://bisbatsolsona.cat/documentacio-2/documents-larxiu-diocesa/ hi trobareu els inventaris en format text de tots els fons parroquials que el centre custodia, incloent també la documentació notarial de cadascun d’ells.
La documentació notarial
Com hem vist, històricament els rectors de les parròquies exerciren la funció de notaris, fins i tot fins ben entrat el segle XX. En una comarca de poblament rural com el Solsonès, molt sovint les persones acudien al rector de la seva parròquia per signar els capítols matrimonials, redactar el seu testament, o contractar una compravenda. Però les viles més importants de la comarca i els voltants disposaren també notaris i escrivans públics des de la baixa edat mitjana.
Com a tal, el Districte notarial de Solsona fou creat per la demarcació de 1866 i integrat per un total de cinc notaries distribuïdes entre les poblacions de Solsona -cap del districte i seu de l’arxiu-, Oliana (Alt Urgell), Ponts (Noguera) i Torà de Riubregós (Segarra). La demarcació de 1874 suprimí la notaria d’Oliana i en creà una a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), tot i que l’any 1889 van ser suprimides les de Sant Llorenç i Torà.
11
En el cas de Solsona s’ha conservat poca documentació notarial anterior al segle XVI, i a les altres notaries històriques del districte, els registres coneguts més antics són: Torà (1410), Sant Llorenç de Morunys (1448), Oliana (1464), Sanaüja (1529) i Ponts (1611).
La documentació d’aquestes notaries es conserva en arxius notarials o arxius de protocols, que estan formats pels manuals, llibres de notes i protocols produïts pels escribes o notaris en l'exercici de la seva funció de fedataris públics. La documentació dels fons notarials, doncs, té gran transcendència en tant que neix precisament amb la intenció de donar seguretat i validesa a les relacions jurídico-privades i garantir l'autenticitat dels documents donant-los un valor probatori o demostratiu.
L’investigador genealogista trobarà sens dubte dades útils per completar i ampliar el seu arbre genealògic en bona part d’aquests protocols, encara que sovint la troballa d’aquests documents esdevindrà atzarosa: sense tenir referències prèvies de dates, notaris i poblacions, freqüentment caldrà revisar un bon nombre de volums per trobar els document d’interès. Entre les tipologies de documentació notarial més útils per a l’elaboració d’un arbre genealògic cal destacar els testaments i capítols matrimonials, però en definitiva, i en tant que són signats per persones, qualsevol document notarial ens podrà acabar aportant informació més o menys útil a l’hora de desenvolupar o enriquir el nostre arbre familiar: actes de compravenda, arrendaments, àpoques o rebuts, concòrdies, etc.
Una altra tipologia documental especialment interessant per als estudis de genealogia són els capbreus, un reconeixement de drets fet principalment per iniciativa dels senyors per tal de formalitzar el seu domini (anomenat domini directe) sobre certs béns que tenien establerts a tercers. Aquests tercers, anomenats emfiteutes pel tipus de contracte que havien signat (l’establiment emfitèutic, el contracte de terres majoritari a Catalunya), tenien el que s'anomenava domini útil d'aquests béns (cases, terres, etc.). Molt sovint aquests drets eren antics i provinents de contractes signats amb segles d’anterioritat, i per tal d’acreditar aquests drets, els capbreus recollien una mena d’historial del bé al qual es referien, donant-nos dades d’antics establiments, testaments, donacions o compravendes, que moltes vegades ens permeten reconstruir diferents generacions de la família que gaudia d’aquell bé.
Tot el conjunt de documents o instruments públics autoritzats per cada notari durant un any eren enquadernats en manuals o volums amb una ordenació cronològica i, generalment, un índex a l’inici o al final. Caldrà, doncs, que ens informem dels protocols concrets que es conserven a cada arxiu: de quins notaris i localitats, de quina cronologia, etc. Esbrinar a quin arxiu hem de recórrer per consultar un protocol no és una tasca del tot senzilla, doncs la mobilitat geogràfica dels notaris, afegida a altres vicissituds de la història, fa que hom trobi situacions tan poc coherents com tenir repartida la documentació notarial d’una localitat en diferents arxius de la mateixa població o de poblacions diferents, sovint ben allunyades, com veurem.
Dins de la col·lecció Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, la Fundació Noguera va editar l’any 1985 el Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona, realitzat per Ramon Planes, on hom podrà trobar la descripció exhaustiva dels protocols notarials conservats en els arxius solsonins. Amb participació, entre altres, del mateix autor, l’Associació d’Arxivers de Catalunya edità vint anys més tard, el 2005, Els fons de protocols de Catalunya: estat actual i proposta de sistematització, publicació que podeu consultar en línia a la xarxa i que és una bona obra de referència per a la localització dels protocols notarials de tot el Principat.
A manera de guia informativa, la següent taula recull, per notaries i cronologia, la localització de la documentació notarial conservada del Districte notarial de Solsona, obviant la documentació d’aquest tipus autoritzada pels rectors de les parròquies, i que com hem apuntat és integrada majoritàriament en els fons parroquials:
12
Notaria Dates Arxiu Observacions 1464-1465 Biblioteca de Catalunya. Arxiu Històric (BC) Oliana 1651-1777 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) 1743-1744 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) 1762-1895 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) 1611-1948 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) 1629-1673 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) Un protocol relligat Ponts 1786-1806 Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN) amb un altre de Cubells 1803-1840 Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) 1823-1828 Arxiu Històric de Lleida (AHL) 1953-1978 Arxiu General de Protocols del Districte de Balaguer: 1529-1800 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) 1573-1868 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) Un protocol relligat Sanaüja 1624 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) amb un altre de Barcelona 1696-1699 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) Museu del Patronat Vall de Lord de Sant Llorenç de 1448-1780 Morunys 1558-1760 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) 1634-1636 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) 1642-1896 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) Sant Llorenç 1702-1703 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) de Morunys 1775-1777 Arxiu Històric de Sabadell (AHS) Protocols del notari Josep Corominas de 1833-1840 Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) Bagà atorgats a Sant Llorenç de Morunys 1348-1860 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) Solsona 1600-2011 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) 1766 Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE) 1829 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) Tiurana 1539-1542 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) 1410-1806 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) 1432-1792 Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) Torà 1614-1887 Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS)
1631-1638 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) 1742-1743 Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG)
13
Per a més detall, són òbviament els propis arxius els que disposen de la informació més detallada dels protocols que conserven, de manera que, almenys pel que fa als arxius comarcals que custodien protocols del Districte de Solsona (Solsonès, Segarra, Anoia, Cerdanya, etc.), podeu consultar-ne les descripcions emprant el cercador de la pàgina web Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat, a l’adreça http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Aquí hi trobareu una breu descripció de cada protocol, podent cercar per fons, localitat, nom del notari, tipus d’instrument, dates, etc. Un cop tingueu la referència de cada volum podreu consultar els documents originals in situ a cadascun dels centres.
Els fons registrals: la Comptadoria d’hipoteques i el Registre de la Propietat
El Registre de la Propietat, que a Espanya entrà en funcionament el 1862 substituint les antigues Comptadories d’hipoteques, ens pot servir puntualment en la nostra recerca per tal de completar o ampliar certs coneixements al voltant dels nostres avantpassats més propers. Amb tot, en aquesta època (finals segle XIX) i com hem vist, ja disposem dels Registres civils, de manera que la informació que obtindrem d’aquest altre registre ens podrà ser útil, per exemple, per saber quines propietats varen posseir, adquirir o vendre els nostres avantpassats i familiars, però no pas per ampliar l’arbre de manera important.
Ara bé, per la naturalesa de la seva documentació, la Comptadoria d’Hipoteques -institució precedent de l’actual Registre de la Propietat- sí que pot esdevenir una font de primer ordre per a la nostra recerca. Els seus llibres contenen còpies literals i/o resums complets i precisos de les escriptures notarials que formalitzaven les transaccions dels immobles. En aquest sentit, doncs, comparteixen el potencial per a la recerca històrica de la documentació notarial i, en conseqüència, són també una font fonamental per als estudis genealògics en el període del final de l’Antic Règim i els inicis de l’època contemporània (ss. XVIII- XIX). En aquests volums, doncs, l’investigador hi trobarà tota mena de contractes referits al moviment de tot tipus d’immobles, des d’actes de compravenda fins a testaments o capítols matrimonials.
L’àmbit geogràfic que abasten aquests reculls de contractes correspon, en el cas del fons de la Comptadoria d’hipoteques de Solsona, al partit judicial de Solsona, és a dir: tota l’actual comarca del Solsonès i els territoris veïns de la vall del Llobregós (Torà, Biosca i Sanaüja, a la Segarra, i Vilanova de l’Aguda, a la Noguera), un sector de la vall mitjana del Segre, entre Peramola (Alt Urgell) i Ponts (Noguera) i, a la zona del Cadí, els termes de Gósol (Berguedà) i Josa de Cadí (Alt Urgell).
Malgrat es tracti de còpies d’escriptures dels fons notarials -fet que podia dur-nos a concebre els llibres d’hipoteques, per repetitius, com a poc rellevants-, la realitat és que es tracta d’una documentació amb un alt valor afegit. I és que, d’una banda, els llibres anuals d’hipoteques compilen les escriptures formalitzades en totes les notaries, del Districte o forànies, referents a immobles situats dins del territori. Aquest fet fa que tinguem la documentació altament centralitzada. En aquest sentit, cal dir que molt sovint en origen aquests llibres foren utilitzats com a una mena d’índexs per a localitzar les escriptures als protocols corresponents. D’altra banda, també podem trobar-hi molt sovint còpies d’escriptures de les quals se n’ha perdut l’original, fet que els dóna encara un segon valor important.
La conservació del fons de la Comptadoria d’Hipoteques de Solsona és irregular, i els seus volums, generalment anuals, es troben repartits en diferents arxius, tots de la ciutat de Solsona. L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS) en té 7 volums, amb una cronologia que abasta el període 1778/1803, i l’Arxiu Diocesà de Solsona (ADS) i l’Arxiu del Registre de la Propietat conserven la resta dels toms conservats.
14
El Cadastre
La implantació del Decret de Nova Planta (1716) per Felip V i la conseqüent castellanització dels territoris de la monarquia borbònica comportà, entre altres, la implantació del cadastre, un impost global i directe, d’origen castellà, que fou projectat pel superintendent José Patiño i establert al Principat el 1716. El cadastre incloïa un cadastre reial i un cadastre personal: el primer gravava els béns immobles (terres, cases, molins i forns) i els seus elements hipotecaris (censos); mentre el segon obligava sobretot l’estament popular, per tal com la noblesa i les persones que gaudien del privilegi militar n’eren exempts.
Com a procés administratiu i recaptatori, l’impost del cadastre generà un volum important de documentació que s’ha conservat principalment, pel cas del Solsonès, a l’Arxiu Històric de Lleida (AHL) i, en menor mesura, als fons municipals que ja hem vist. Entre aquesta documentació podríem destacar les relacions de veïns, el repartiment personal i general, etc. on sovint les persones apareixen llistades per grups familiars.
Els darrers anys l’Arxiu Històric de Lleida ha catalogat, digitalitzat, i difós a la xarxa bona part d’aquesta documentació cadastral, integrada en el fons de la Intendència de Lleida (Cadastre de Patiño). La podem localitzar i consultar a través del cercador de la pàgina web Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat, a l’adreça http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/. Hi trobareu una breu descripció de la documentació podent cercar per terme, cronologia, títol, descripció i, el més important, podreu veure i descarregar-vos una còpia digital dels documents, que a grans trets tenen una cronologia que abasta el període 1716/1817 .
La divisió de la comarca del Solsonès en termes castellers o quadres (districtes especials dins del terme d’un castell) queda recollida en la següent taula-resum amb l’objectiu de facilitar-vos la consulta d’aquest fons:
Municipi actual Terme cadastral Dates extremes Ceuró i Pampa 1716/1832 Castellar de la Ribera Clarà 1724 Buidasacs i Borrelles (Quadra de) 1716/1817 Clariana de Cardener 1716/1816 Clariana de Cardener Hortoneda 1716/1830 Joval 1716/1816 Coma i la Pedra, la Coma i la Pedra, la 1713/1817 Corriu, la 1716/1817 Guixers Guixers i Castelltort 1712/1817 Sisquer i Montcalb 1713/1817 Isanta 1714/1817 Lladurs 1713/1817 Llena, la 1716/1817 Lladurs Montpol 1716/1817
Terrassola 1714/1817
Timoneda 1713/1817 Lladurs Torrents, els 1716/1817 Vilanova d'Isanta 1716/1817
15
Llobera 1716/1817 Llobera Peracamps 1716/1817 Torredenegó 1716/1817 Molsosa, la Molsosa, la 1716/1817 Albareda (Quadra d') 1726/1816 Linya 1716/1817 Navès Navès, Vilandeny i Pegueroles 1716/1817 Valldora, la 1715/1817 Cambrils 1721/1817 Canalda 1716/1754 Odèn Móra Comdal, la; Sàlzer 1716/1817 Odèn 1721-1792 Valldan, la 1713/1832 Brics 1716/1817 Olius Olius 1721-1792 Madrona 1716/1817 Pinell de Solsonès Miravé 1716/1817 Pinell de Solsonès 1716/1792 Matamargó 1713/1817 Pinós 1721/1795 Pinós Santgrà 1716/1792 Vallmanya 1716/1817 Riner, Santa Susanna i Freixinet 1716/1817 Riner Su 1716/1817 Sant Llorenç de Morunys Sant Llorenç de Morunys 1718/1745 Solsona Solsona 1716/1798
Els fogatges i el Llibre del sindicat remença
El fogatge (segles XIV-XVII) fou un impost establert per les Corts generals per tal de fer front a les necessitats de la corona catalanoaragonesa. Es pagava una quantitat per foc o casa habitada: d’aquí el seu nom. Documentalment podem definir els diferents fogatges com a una llista de caps de casa, agrupats per vegueries o bisbats i, dins d’aquestes, per termes o castells. Històricament, com ja hem apuntat, els territoris de l’actual comarca del Solsonès van pertànyer a la baixa edat mitjana i en el tombant a l’edat moderna al Bisbat d’Urgell, a la Vegueria de Cervera i al Ducat de Cardona.
Per a la zona del Solsonès, i en general per a tot el Principat, s’han conservat diferents fogatges que abasten un període de prop de dos segles, encara que amb grans buits cronològics. A nivell català, els fogatges de 1358/70, 1497, 1515 i 1553, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i, en el cas particular del Solsonès, a més, el fogatge del Ducat de Cardona de 1502, conservat a l’Arxiu Històric de Cardona (AHC), poden esdevenir útils per al genealogista sobretot en una fase avançada de la seva recerca.
16
Hem dit que els registres sagramentals es generalitzen a la segona meitat del segle XVI, i que la documentació notarial anterior al segle XV s’ha conservat pitjor que la d’època moderna i contemporània. En aquest sentit, doncs, els fogatges seran pràcticament una de les úniques fonts d’informació genealògica de què disposarem per aquesta època. Ens serviran, entre d’altres, per saber la distribució territorial dels cognoms que estem cercant, per constatar si els nostres avantpassats ja s’havien establert en una o altra població en una època determinada, o per comprovar d’una manera fefaent la continuïtat d’un cognom en una població. Tot plegat, doncs, ens aportarà una informació ben útil i moltes vegades única tenint en compte l’època de què estem parlant.
També disposem, per a la mateixa època, de l’anomenat Llibre del Sindicat Remença (1448) conservat a l’Arxiu Municipal de Girona (AMGI). Aquest valuós volum conté les actes de les reunions celebrades pels homes de remença o serfs de 912 parròquies de les diòcesis de Girona, Vic, Barcelona, Elna i Urgell per tal de nomenar els síndics o representants que havien de negociar l'abolició de la servitud dels mals usos davant del rei. A l’igual que en els fogatges, hom hi trobarà llistats caps de casa, en aquest cas agrupats per parròquies. En una època, doncs, en què no hi havia encara registres sagramentals sistemàtics, es tracta d’una altra font d’informació a tenir en compte especialment en estadis avançats de la nostra recerca.
Consultar aquest tipus de documentació és possible malgrat requereix, per l’època de la qual estem parlant, certs coneixements de paleografia i fins i tot de llatí. Cal dir que alguns dels fogatges, així com el Llibre del Sindicat Remença, han estat estudiats, transcrits i editats en els darrers anys, fet que en part ens facilita la seva consulta i interpretació. A més, i a través de pàgina web de la Societat Catalana de Genealogia hom pot accedir a alguns buidatges i bases de dades amb informació dels fogatges, a l’enllaç https://www.scgenealogia.org/docs/buidatges/fogatges.htm.
En qualsevol recerca en història o genealogia, però, sempre és recomanable consultar les fonts primàries, és a dir, els documents originals, de manera que passem a donar-vos algunes eines per a la consulta d’aquesta documentació, que presentem per ordre cronològic:
Els fogatges del segle XIV: A la segona meitat del segle XIV es van fer diferents fogatges al Principat (1358, 1360, 1365, 1370). Es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), i malgrat que l’estat de conservació d’aquests primers fogatges és força irregular i que la informació que s’hi dóna és heterogènia i en general més pobra genealògicament que en els fogatges posteriors, és possible que hi trobeu informacions d’utilitat per a la vostra recerca. Podeu consultar-los in situ a la seu de l’arxiu o bé digitalitzats a la pàgina web Portal de Archivos Españoles (PARES) a través de l’enllaç http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/search.
El Llibre del Sindicat Remença de 1448: Conservat a l’Arxiu Municipal de Girona (AMGI), podeu consultar-lo in situ a la seu de l’arxiu o bé digitalitzat a la pàgina web del prop centre a través de l’enllaç https://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_remences.php. Aquí hi trobareu, a banda del propi document en format digital, un útil cercador de noms, cognoms, llocs, etc. Donada la finalitat d’aquest registre, no hi apareixen totes les parròquies de Catalunya, de manera que caldrà que hi cerqueu la que us interessa. També podeu trobar-ne publicat un estudi i transcripció, obra de M. Mercè Homs, i editat per l’Ajuntament de Girona.
El fogatge de 1497: Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), podeu consultar-lo in situ a la seu de l’arxiu o bé digitalitzat a la pàgina web Portal de Archivos Españoles (PARES) a través de l’enllaç http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/2948178?nm Els termes del Ducat de Cardona apareixen a partir de la pàgina 449 del volum, corresponent a la imatge 962, i la signatura del document és “ACA,REAL PATRIMONIO,MAESTRE RACIONAL,Volúmenes,Serie General,2969”. D’aquest fogatge, a més,
17 podeu trobar-ne publicat un estudi i transcripció, obra de Josep Iglésies, i editat per la Fundació Salvador Vives Casajoana i Rafael Dalmau.
El fogatge de 1502 del Ducat de Cardona: Conservat a l’Arxiu Històric de Cardona (AHC), podeu consultar-lo in situ a la seu de l’arxiu, o veure’n les imatges digitalitzades a la pàgina web Arxius en línia del Departament de Cultura de la Generalitat a l’adreça http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.
Fogatge de 1515: : Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), podeu consultar-lo in situ a la seu de l’arxiu o bé digitalitzat a la pàgina web Portal de Archivos Españoles (PARES) a través de l’enllaç http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/2948201?nm . Els termes del Ducat de Cardona apareixen a partir de la imatge 371, i la signatura del document és “ACA,REAL PATRIMONIO,MAESTRE RACIONAL,Volúmenes,Serie General,2968”.
Fogatge de 1553: Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), podeu consultar-lo in situ a la seu de l’arxiu o bé digitalitzat a la pàgina web Portal de Archivos Españoles (PARES) a través de l’enllaç http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/2948570?nm . Els termes de la Col·lecta de Cardona apareixen a partir de la imatge 406, i la signatura del document és “ACA,REAL PATRIMONIO,MAESTRE RACIONAL,Volúmenes,Serie General,2600”. D’aquest fogatge, a més, podeu trobar-ne publicat un estudi i transcripció, obra de Josep Iglésies, i editat per la Fundació Salvador Vives Casajoana i Rafael Dalmau.
Altres recursos i fonts d’informació
Fóra inacabable enumerar i comentar totes i cadascuna de les fonts d’informació disponibles i útils per als investigadors-genealogistes. I és que elaborar un arbre genealògic ascendent, d’avantpassats, és una tasca que pot arribar a esdevenir monumental donat el seu creixement exponencial cada vegada que documentem una nova generació. Així, com més individus, llinatges i indrets anem incorporant a l’arbre, a més fonts d’informació haurem d’acabar recorrent.
A banda de les fonts clàssiques (arxius, biblioteques, hemeroteques), la nova era de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha posat a l’abast de qualsevol persona grans quantitats d’informació a internet i, en conseqüència, també, grans quantitats d’informació sobre persones. D’una banda, la majoria d’institucions de l’àmbit de la recerca en humanitats (arxius, biblioteques, centres de documentació, etc.) tenen pàgines web amb informació més o menys pràctica per als usuaris però, a més, algunes d’elles ofereixen també bases de dades i documentació digitalitzada que podem consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet, sense haver d’anar a l’arxiu presencialment.
Heus ací, doncs, una relació sumària d’algunes de les principals pàgines web on eventualment podreu trobar informacions d’interès:
Arxius:
-Arxiu Comarcal del Solsonès -Arxiu de la Diputació de Lleida -Arxiu Diocesà d’Urgell -Arxiu Diocesà de Solsona
18
-Arxiu Històric de Lleida -Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic -Arxiu Nacional de Catalunya -Arxius del Departament dels Pirineus Orientals (França) -Arxius en línia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya -Arxius i gestió documental. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya -Arxius militars -Associació d’Arxivers de Catalunya -Biblioteca de Catalunya: Fons i col·leccions -Emigració als Estats Units -Guía de los Archivos de la Iglesia en España -Moviments migratoris iberoamericans -Portal de Archivos Españoles (PARES) -Xarxa d’Arxius Comarcals. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya -Xarxa d’Arxius Municipals. Diputació de Barcelona
Registres civils:
-Tràmits al Registre Civil
Associacions de genealogia:
-Familysearch -Societat Catalana de Genealogia
Catàlegs de biblioteques i hemeroteques:
-Arca: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (Arca) -Catàleg Col·lectiu de Lectura Pública -Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya -Catàleg Col·lectiu de les Biblioteques Públiques de la Província de Barcelona -Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya -Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya -Catàleg de la Biblioteca General de l'Ajuntament de Barcelona -Catàleg de les Biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya -Catàleg del Fons d'Història Local -Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español -Catálogo Colectivo Nacional de Publicaciones Periódicas -Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)
Hemeroteques digitals
-Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. Ministerio de Cultura -BOE (1875-1967) -Boletín Oficial del Estado (BOE) -Butlletí Oficial de la Província de Lleida (BOP) -Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) -Dipòsit Digital de Documents. Universitat Autònoma de Barcelona -El País
19
-El Periódico -Gaseta Municipal de Barcelona -Hemeroteca digital. (Biblioteca Nacional de España) -La Vanguardia -Premsa digitalitzada. Ajuntament de Girona -Premsa digitalitzada. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya -Publicacions digitalitzades Fundació Josep Irla -Trencadís: Diaris i revistes locals. Diputació de Barcelona
Llibres digitalitzats
-Google llibres -Fundació Noguera: Catàlegs, Diplomataris, etc.
Tesis doctorals en xarxa
-TESEO. Base de Datos de Tesis Doctorales -TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Llibres vells
-Catálogo de libros raros, antiguos, curiosos y agotados -Iberlibro
Altres
-Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
20
BIBLIOGRAFIA
CASES i LOSCOS, Lluïsa, CURTO i HOMEDES, Albert, MAYANS i PLUJÀ, Antoni, PAGAROLAS i SABATÉ, Laureà i PLANES i ALBETS, Ramon. Els Fons de protocols de Catalunya : estat actual i proposta de sistematització. Barcelona : Associació d'Arxivers de Catalunya, 2005. [l’apartat del Districte notarial de Solsona ha estat redactat per Ramon Planes]
Documents de l’Arxiu Diocesà [en línia] a https://bisbatsolsona.cat/documentacio-2/documents-larxiu- diocesa/ [consulta 10/04/2020].
FLUVIÀ I ESCORSA, Armand de. A la recerca dels avantpassats. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1995.
FLUVIÀ I ESCORSA, Armand de. Qui eren els meus avantpassats? Nou manual de Genealogia. Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, 2012.
Gran Enciclopèdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Bages, Berguedà, Solsonès, v. 9. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994.
Història de Catalunya ; dirigida per Pierre Vilar ; coordinada per Josep Termes. Barcelona: Edicions 62, 1998.
IGLÉSIES i FORT, Josep. El Fogatge de 1497: estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajoana, Dalmau, 1992.
IGLÉSIES i FORT, Josep. El Fogatge de 1553: estudi i transcripció. Barcelona: Dalmau, 1981.
LÓPEZ i LLEBOT, Mireia. “Serveis d’informació en genealogia” a BiD: Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 14. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2005. En línia a http://bid.ub.edu/14lopez.htm [consulta 20/04/2020].
21
PLANA TOMÀS, Jordi. “El fogatge de 1515: Localització i consulta 500 anys després”. En línia a http://www.scgenealogia.cat/docs/buidatges/fogatges/fogatge-1515-localitzazio-consulta-digital.pdf [con-sulta 05/04/2020].
PLANES i ALBETS, Ramon. Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Barcelona: Fundació Noguera, 1985.
22