Guia De Recursos Per a La Recerca Genealògica a La Comarca Del Solsonès
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Arxiu Comarcal del Solsonès Guia de recursos per a la recerca genealògica a la comarca del Solsonès Eduard Lozano i Freixa Abril 2020 1 SUMARI PRESENTACIÓ 3 INTRODUCCIÓ 4 L’ARBRE GENEALÒGIC 4 L’ÀMBIT GEOGRÀFIC 5 LES FONTS D’INFORMACIÓ: EL SOLSONÈS 6 ELS REGISTRES CIVILS 6 LA DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL 7 LA DOCUMENTACIÓ ECLESIÀSTICA 8 LA DOCUMENTACIÓ NOTARIAL 11 ELS FONS REGISTRALS: LA COMPTADORIA D’HIPOTEQUES I EL REGISTRE DE LA PROPIETAT 14 EL CADASTRE 15 ELS FOGATGES I EL LLIBRE DEL SINDICAT REMENÇA 16 ALTRES RECURSOS I FONTS D’INFORMACIÓ 188 BIBLIOGRAFIA 211 2 PRESENTACIÓ Aquesta guia de recursos que us fem a mans és una nova publicació de l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Ho fa amb uns objectius i amb una vessant diferent de les altres publicacions, com són la revista de recerca científica Oppidum. Revista Cultural del Solsonès i Estudis i Textos del Solsonès. En el present cas es tracta d’oferir elements i eines per aprofundir en la recerca i estudis de la comarca i fer-ho des d’una òptica didàctica. La Guia i recursos per a la recerca genealògica a la comarca del Solsonès fa un recorregut per les diferents fonts documentals que ens permetran apropar-nos a la geneologia, posant un especial èmfasi en els recursos i les plataformes que ens ofereix el món digital. La genealogia, avui, ha transcendit a l’estudi particular, singular d’una família o una nissaga, i ha esdevingut un instrument potent i important per a l’estudi i el coneixement històric. Les relacions socials, les aliances familiars, la transmissió del patrimoni i molts altres elements s’entrelliguen amb la genealogia i ens ajuden a endinsar-nos en el coneixement històric. La didàctica, la pedagogia i la difusió són funcions inherents als arxius comarcals. Les activitats que es porten a terme són moltes i variades. Ens podem referir a la publicació de revistes científiques, exposicions, cursos, jornades, conferències, serveis educatius o la publicació d’instruments de descripció o guies. En aquest cas es tracta d’un instrument enfocat i pensat des del Solsonès però, ben segur, útil per a molts altres territoris del nostre país. Esperem que aquesta publicació us sigui profitosa i serveixi per ajudar a obrir vies i camins en aquest apassionant món de la recerca històrica. Jordi Torner i Planell Director de l’Arxiu Comarcal del Solsonès 3 INTRODUCCIÓ L’arbre genealògic La genealogia és la ciència que estudia l'ascendència i successió de persones i llinatges, en determina els seus parentius i aliances mitjançant documentació fidedigna, i representa aquestes relacions mitjançant un arbre genealògic. És considerada una de les ciències auxiliars de la història, però també de moltes altres disciplines com la medicina, la genètica, el dret, la demografia, l'estadística, l'economia, la sociologia, la nobiliària, etc. En les societats avançades cada vegada són més les persones que es decideixen a iniciar una recerca per tal d’elaborar el seu arbre familiar. L’èxit en aquest procés –que pot ésser més o menys llarg en funció dels nostres objectius- dependrà de múltiples factors: des de la pròpia dedicació fins a l’estat i accessibilitat de les fonts d’informació que hàgim d’emprar. Així, amb una voluntat divulgativa, en el present article donarem unes pautes generals per al genealogista, ja sigui novell o experimentat i, relacionarem i descriurem breument les principals eines i recursos d’informació a l’abast dels investigadors que vulguin elaborar o ampliar el seu arbre genealògic tot centrant-nos en el nostre àmbit geogràfic: la comarca del Solsonès. Conceptualment hi ha dos grans tipus d’arbres genealògics: l’ascendent, que és un dels més emprats i que, seguint una estructura lineal, mostra els avantpassats directes d’un subjecte base, i el descendent, que mostra la descendència d’una parella determinada tot conformant les diferents línies d’un mateix llinatge o cognom. Encara que podem emprar mètodes tradicionals (els arbres en paper), actualment hi ha programes informàtics que permeten emmagatzemar i gestionar grans volums d’informació genealògica i intercanviar- la entre diferents programes de genealogia gràcies als anomenats fitxers GEDCOM, que contenen la informació genealògica i les metadades que enllacen els diferents individus. Un cop disposem del programari informàtic, caldrà que obtinguem la màxima informació dins del nostre nucli familiar, és a dir, informar-nos de com es deien, on i quan van néixer, viure i morir els nostres parents i avantpassats més directes, tot plegat, per determinar quines són i on podem trobar les fonts d’informació, és a dir, els documents, fons i arxius que haurem de consultar per començar la recerca documental pròpiament dita. Com veurem, existeixen molts tipus de documents susceptibles d’aportar-nos informació dels nostres avantpassats. Alguns d’ells, com els llibres del Registre Civil o els llibres sagramentals, ens aporten informació primària o directa, i seran especialment útils a la primera fase de la nostra recerca. Altres tipus de documents (notarials, registrals, etc.) ens serviran sobretot per completar altres dades d’interès o intentar suplir la manca de fonts amb què ens podem haver d’enfrontar en fases més avançades. Com qualsevol investigació en història, la genealogia se circumscriu necessàriament en un àmbit geogràfic, ja sigui un país, una regió, una comarca, un municipi, un poble, una parròquia, una masia, etc. Com hem dit, aquesta breu guia pretén donar eines d’utilitat per a la recerca en genealogia a la comarca del Solsonès. Així, el coneixement de la comarca des d’una perspectiva històrica ens facilitarà en gran mesura el procés de localització i interpretació de les fonts d’informació que haurem de cercar, consultar i analitzar. I és que històricament les diferents estructures d’organització i administració territorial, sempre dinàmiques i canviants, han generat bona part de la documentació susceptible d’aportar la informació que necessitarem. Conceptualment, i a grans trets, podríem parlar d’estructures d’organització senyorial, civil o eclesiàstica. En l’apartat següent us donarem unes pinzellades generals al voltant d’aquesta qüestió, centrant-nos en l’àmbit territorial de la comarca del Solsonès. 4 L’àmbit geogràfic La repoblació i organització alt-medieval de les terres que conformen l’actual comarca del Solsonès va situar- les inicialment (ss. VIII-X) dins del Comtat d’Urgell, un dels dominis senyorials més extensos de la Catalunya carolíngia. Aviat, però, la puixança del Vescomtat de Cardona, que engrandí els seus territoris en els segles XII i XIII, configurà un nou mapa i ja des del s. XIV pràcticament tota la comarca (incloses les viles de Solsona i de Sant Llorenç de Morunys) passà a formar-ne part. Com veurem, l’administració d’aquest important senyoriu amb centre a la vila de Cardona, després convertit en Comtat i finalment en Ducat, va generar interessant documentació d’interès genealògic com el fogatge de 1502 del qual parlarem més endavant. En el segles següents, i a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les anomenades vegueries acabaren instaurant-se a tot el Principat com la demarcació bàsica de la seva administració. En el pas del s. XIII al XIV el territori del Solsonès havia passat a formar part de la Vegueria de Cervera. La promulgació del Decret de Nova Planta (1716), però, va substituir les vegueries pels anomenats corregiments, i aquell intent d’uniformització i castellanització dels territoris de la nova monarquia va deixar la comarca del Solsonès dins del nou Corregiment de Cervera, una estructura que es mantingué fins a la divisió provincial del s. XIX. Com tindrem ocasió de veure, i amb objectius bàsicament fiscals, aquestes institucions també varen generar diferent documentació d’actual interès genealògic: fogatges, padrons, etc. En el pla eclesiàstic, el territori del Solsonès va pertànyer al Bisbat d’Urgell des de l’època medieval, fins que el 1593 fou creat el nou Bisbat de Solsona a partir de diferents parròquies pertanyents a les diòcesis d'Urgell i Vic. Com veurem, serà justament aquesta estructura d’organització territorial –la parròquia- la generadora de les principals fonts documentals per als genealogistes: els llibres sagramentals de baptismes, esposoris i òbits conservats en els arxius parroquials i diocesans. La implantació de l’estat liberal, a partir del segle XIX, va crear algunes de les noves unitats territorials i administratives que han perviscut fins als nostres dies, consolidant-ne d’altres d’antigues com els municipis. La divisió provincial de 1833 va situar l’actual comarca del Solsonès dins la província de Lleida i en aquesta època també es formà el partit judicial de Solsona, integrant tota la comarca del Solsonès i d’altres territoris limítrofs. Els jutjats de pau, implantats en els municipis sense jutge de primera instància i instrucció i per elecció del ple de l’ajuntament, van començar a ocupar-se del Registre Civil, instaurat a tots els municipis a partir de 1871 després de diferents intents per instaurar l’anomenat registre civil municipal en les ciutats i viles més grans. Els llibres de naixements, matrimonis i defuncions conservats en aquests arxius seran, com ja hem apuntat, una de les primeres fonts a les quals haurem de recórrer a l’inici de la recerca familiar. El 1768 també s’havien creat les comptadories d’hipoteques, la institució antecessora del Registre de la Propietat, que les va substituir l’any 1862. Tenia com a funció la inscripció de les transaccions que afectaven les finques gravades per càrregues, encara que aviat van passar a enregistrar tot tipus de contractes referits a moviments d’immobles, des d’actes de compravenda fins a testaments o capítols matrimonials. Tots aquests documents eren signats davant de notaris, ja ho fossin per autoritat reial, notaris públics o notaris-rectors de parròquies.