D'utxafava I Les Novelles Cap a Vila-Sana. Crònica D'un Procés D
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Centre de Recerques del Pla d’Urgell ÇMASCANÇÀ Anuari 9 · 2018 · Pàgines 169-178 D’Utxafava i les Novelles cap a Vila-sana. Crònica d’un procés d’independència (1895-1933) Joan Yeguas i Gassó Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà RESUM: El present text és un repàs històric de com d’Anglesola, dins l’antic bisbat de Vic (des del 1593 per- els habitants del nucli d’Utxafava i els propietaris de la tanyent al bisbat de Solsona). La població és citada com partida de les Novelles van aconseguir segregar-se del a “Oxafava”. Posteriorment, el lloc apareix esmentat municipi de Castellnou de Seana l’any 1933. L’objectiu de diferents maneres: “Uxafaba” (1179), “Oxafaban” és fer una descripció dels motius hi havia al darrere (1179), “Uvaxafaba” (1180), “Oxasava” (1180), “Oxa- d’aquesta marxa, trobar-ne antecedents històrics i ob- faba” (1181), “Exafava” (1181), “Oixafaba” (1189), servar quins entrebancs hi va haver en tot aquest camí. “Oxafaba” (1995), “Orsafava” (1259), “Oxafaba” (1260), “Exafava” (1260), “Exifaba” (1260), “Uxefave” PARAULES CLAU: Castellnou de Seana, Josep M. (1300).2 Solsona i Mitjana, David Cabestany i Hayats, Ricard Pa- L’any 1283, Utxafava esdevé una petita baronia amb lacín i Soldevila. Ramon d’Anglesola, fi ll segon de Berenguer d’Anglesola i Butsènit.3 La baronia estava composta per Utxafava i BREU RESSENYA HISTÒRICA D’UTXA- el lloc dels Albercs (o Albergs), també citat en diferents FAVA variants, com Aubercs, Obercs o, actualment, Oberts. En el fogatge realitzat els anys 1360 i 1370, apareixen El primer esment documental d’Utxafava ens remet conjuntament Utxafava i els Oberts amb 43 focs, o si- al període de repoblament d’època cristiana entre fi nals gui, 215 habitants; pocs anys després, el 1378, només del segle XI i mitjans del segle XII. En aquest punt hi hi havia 12 focs o 60 habitants. Ja no apareixen en els ha discrepància d’interpretació de la data, ja que, per fogatges del 1497 i 1553.4 Utxafava es deuria despoblar a Eritja es tracta del 1079 i per a Torres del 1159.1 El amb les pestilències del segle XIV i les migracions suc- document en qüestió és un llistat de preveres destinats a cessives. Segons una consueta de la parròquia d’Utxafa- les diferents poblacions que integraven el terme castral va, redactada el 1879 per Josep Duocastella i Pallerols, 1 ERITJA, X. (2000). “Qüestions entorn de la frontera meridional del «fahs Maskigan» (s. XI-XII)”, Territori i societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació, Lleida: Universitat de Lleida, 2000, vol. III, p. 297-298; TORRES GROS, J. (1980). Història de Bellpuig dins del principat de Catalunya, Bellpuig: Impremta Saladrigues, 1980, p. 18. Vegeu el document fotografi at i transcrit per Antoni Pladevall i Albert Benet: Catalunya Romànica, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, vol. II, p. 73. 2 Vegeu-ne un recull: YEGUAS, J. (2010). “Sobre l’etimologia de Linyola i Utxafava al pla de Mascançà”, Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 1, p. 164. Una referència nova, la de l’any 1195, on Bernat Talarn llega diferents coses, entre les quals a Santa Maria d’Utxafava, per tant, ara sabem quina era l’advocació titular de l’antiga parroquia, diferent de l’actual: BACH, A., SAROBE, R. (2002). Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), Barcelona: Fundació Noguera, doc. 553. 3 FELIU MONFORT, G. (2003-2004). “La baronia d’Utxafava (1283-1422)”, Acta Historica et Archaeologica et Mediaeva- lia, 25, p. 257-276. 4 IGLÉSIES, J. (1962). “El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Catalunña en la se- gunda mitad del siglo XIV”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 34, p. 249-356; REDONDO GARCÍA, E. (2002). El fogatjament general de Catalunya de 1378, Barcelona: CSIC, p. 29 i 211. Vegeu: IGLÉSIES, J. (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497: estudi i transcripció, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. Joan Yeguas i Gassó 170 “antes del any 1690 los tres termes indicats [Utxafava, clarament mal escrita. Coromines arriba a la conclusió Oberts i les Novelles], estaban despoblats”.5 La repobla- que es tractaria de la construcció “Hort-sa-fava” (un lloc, ció d’aquestes antics termes rurals es va produir durant més l’article salat, més un genèric referit a les llegums).8 el segle XVIII.6 Una altra possibilitat és l’origen àrab. Díez-Coronel recolza la seva teoria en el mot “Burchafava”, on l’arrel “borch” (burj) que signifi caria torre.9 Però cal tenir en SOBRE L’ETIMOLOGIA D’UTXAFAVA compte que “Butxafava” és una paraula contaminada per un apel·latiu despectiu usat en època contemporà- Molt s’ha especulat i teoritzat sobre l’origen i signi- nia; noteu com no apareix la B inicial en cap document fi cat d’Utxafava.7 Una de les hipòtesis va ser formulada antic. Eritja també pensa en una herència andalusina, per Coromines, un dels grans especialistes en etimologia com altres topònims de l’antiga taifa de Lleida, com de la llengua catalana. La seva teoria es basa en la variant Utxesa (Torres de Segre), Burgebut (Aitona) o Butsènit “Orsafava”, només documentada en una sola ocasió i de Montgai.10 També cal tenir en compte les llegendes 5 Arxiu Diocesà de Solsona, Fons Parroquial de Vila-sana, Consueta de la parròquia d’Utxafava, fol. 49. 6 FELIU MONFORT, G. (2004), “Un poble ressorgit: Utxafava (Pla d’Urgell) al segle XVIII”, Estudis d’Història Agrària, 17, p. 439-454. 7 Vegeu-ne una síntesi: YEGUAS, J. (2010). “Sobre l’etimologia de Linyola i Utxafava…”, p. 163-166. 8 COROMINES, J. et alii (1989-1997), Onomasticon Cataloniae, Barcelona: Curial, vol. VIII, p. 158-160. 9 DÍEZ-CORONEL, L. (1963-1965). “Una antigua torre-atalaya en el castillo de la Rápita”, Ilerda, 27-28, p. 86; DÍEZ-CO- RONEL MONTULL, L. (1964-1965). “Vilasana. Notas de arqueología. Lérida”, Empúries. Revista de món clàssic i antigui- tat tardana, 26-27, p. 321-322. 10 ERITJA, X. (1998). De l’«Almunia» a la «turris»: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Lleida: Univer- sitat de Lleida, p. 29. D’Utxafava i les Novelles cap a Vila-sana. Crònica d’un procés d’independència (1895-1933) 171 populars que circulen per Vila-sana, sense cap mena de amb una actitud bel·ligerant. Aquest fet ha comportat, base lingüística. Aquests rumors diuen que Utxafava sig- sense reconeixement jurídic, que un part del terme s’as- nifi ca “terra pantanosa” o “terra de llacs”, en àrab, per similés amb el nom del municipi, i que l’antic nom s’ha- l’existència de nombroses llacunes i basses que havia gi esborrat quasi per complet de la toponímia comarcal. dins el terme de la població. El nom de Vila-sana apel·laria a la vitalitat d’aquesta Finalment, també recullo la meva pròpia hipòte- nova entitat municipal, que hauria nascut forta i sana. Hi si, la teoria Yeguas. Utxafava és un nom compost per ha altre opinions, recollides oralment, que creuen que dues paraules de la llengua ibera, per tant, d’abans de el nom també faria referència a la superació d’antigues l’arribada del llatí a aquestes contrades. D’una banda, la pestilències, algunes derivades de les aigües estancades part inicial podria trobar signifi cat en la paraula basca del terme. “otxoa”, “otxa” o “otso” que signifi ca llop, un animal llargament vinculat a la toponímia. I d’altra banda, la LES NOVELLES I LA SEVA SEGREGACIÓ part fi nal caldria relacionar-la amb la paraula etrusca “fa- (1895) vissa” (tingueu en compte la relació del món iber amb l’etrusc), que hauria passat al llatí com a “fovea”, i que En tot l’afer de la segregació d’Utxafava també té en català pot dir-se “fòvea” o “fova”, que signifi ca una molta importància el paper del terme de les Novelles, en fossa o clot fet a terra, i que quadra a la perfecció amb plural, perquè hi havia la Novella Alta i la Novella Baixa. l’orografi a del nucli. “Otxa-fovea” podria esdevenir “el La terminologia “Novelles” s’usa a partir de l’existència clot dels llops”. de dues entitats, d’ençà l’època moderna. Les primeres El nom d’Utxafava provocava rimes malsonants i bur- referències documentals ens remeten a la Novella, un 11 les dels habitants dels pobles veïns. Per tant, la creació establiment feudal del segle XII, que tal com indica l’eti- d’un nou municipi hauria donat l’ocasió propícia per mologia s’havia fet de nou. El primer esment és de l’any canviar de nom. Segons alguns vilatans, la idea va sor- 1148, quan surt com a límit en la carta de donació del gir del capellà, perquè això de la fava era poc elegant terme del Palau d’Anglesola. El document explicita: “in- 12 i estava ple de dobles intencions. Amb tot, però, cal ter Novella et Palad partid riu Corb”, és a dir, que entre tenir en compte que el nom s’hauria hagut de negociar la Novella i el Palau hi havia el riu Corb.13 amb la resta d’interessats, ja que, no només opinarien El terme de la Novella Alta, l’antiga, sovint va lligat els del terme d’Utxafava (que inclouria el despoblat dels amb el terme dels Oberts. En canvi, La Novella Baixa no Oberts), sinó també els propietaris del terme de les No- es documenta fi ns més tardanament, cap al segle XVI, i velles (on, a part de la Novella Alta i la Novella Baixa, estava vinculada amb els hospitalers de l’orde de Sant també trobem els Merlets, torre del Xammar i torre del Joan de Jerusalem.