DOCSLIB.ORG

D'utxafava I Les Novelles Cap a Vila-Sana. Crònica D'un Procés D

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
D'utxafava I Les Novelles Cap a Vila-Sana. Crònica D'un Procés D Centre de Recerques del Pla d’Urgell ÇMASCANÇÀ Anuari 9 · 2018 · Pàgines 169-178 D’Utxafava i les Novelles cap a Vila-sana. Crònica d’un procés d’independència (1895-1933) Joan Yeguas i Gassó Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà RESUM: El present text és un repàs històric de com d’Anglesola, dins l’antic bisbat de Vic (des del 1593 per- els habitants del nucli d’Utxafava i els propietaris de la tanyent al bisbat de Solsona). La població és citada com partida de les Novelles van aconseguir segregar-se del a “Oxafava”. Posteriorment, el lloc apareix esmentat municipi de Castellnou de Seana l’any 1933. L’objectiu de diferents maneres: “Uxafaba” (1179), “Oxafaban” és fer una descripció dels motius hi havia al darrere (1179), “Uvaxafaba” (1180), “Oxasava” (1180), “Oxa- d’aquesta marxa, trobar-ne antecedents històrics i ob- faba” (1181), “Exafava” (1181), “Oixafaba” (1189), servar quins entrebancs hi va haver en tot aquest camí. “Oxafaba” (1995), “Orsafava” (1259), “Oxafaba” (1260), “Exafava” (1260), “Exifaba” (1260), “Uxefave” PARAULES CLAU: Castellnou de Seana, Josep M. (1300).2 Solsona i Mitjana, David Cabestany i Hayats, Ricard Pa- L’any 1283, Utxafava esdevé una petita baronia amb lacín i Soldevila. Ramon d’Anglesola, fi ll segon de Berenguer d’Anglesola i Butsènit.3 La baronia estava composta per Utxafava i BREU RESSENYA HISTÒRICA D’UTXA- el lloc dels Albercs (o Albergs), també citat en diferents FAVA variants, com Aubercs, Obercs o, actualment, Oberts. En el fogatge realitzat els anys 1360 i 1370, apareixen El primer esment documental d’Utxafava ens remet conjuntament Utxafava i els Oberts amb 43 focs, o si- al període de repoblament d’època cristiana entre fi nals gui, 215 habitants; pocs anys després, el 1378, només del segle XI i mitjans del segle XII. En aquest punt hi hi havia 12 focs o 60 habitants. Ja no apareixen en els ha discrepància d’interpretació de la data, ja que, per fogatges del 1497 i 1553.4 Utxafava es deuria despoblar a Eritja es tracta del 1079 i per a Torres del 1159.1 El amb les pestilències del segle XIV i les migracions suc- document en qüestió és un llistat de preveres destinats a cessives. Segons una consueta de la parròquia d’Utxafa- les diferents poblacions que integraven el terme castral va, redactada el 1879 per Josep Duocastella i Pallerols, 1 ERITJA, X. (2000). “Qüestions entorn de la frontera meridional del «fahs Maskigan» (s. XI-XII)”, Territori i societat a l’Edat Mitjana. Història, arqueologia, documentació, Lleida: Universitat de Lleida, 2000, vol. III, p. 297-298; TORRES GROS, J. (1980). Història de Bellpuig dins del principat de Catalunya, Bellpuig: Impremta Saladrigues, 1980, p. 18. Vegeu el document fotografi at i transcrit per Antoni Pladevall i Albert Benet: Catalunya Romànica, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, vol. II, p. 73. 2 Vegeu-ne un recull: YEGUAS, J. (2010). “Sobre l’etimologia de Linyola i Utxafava al pla de Mascançà”, Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 1, p. 164. Una referència nova, la de l’any 1195, on Bernat Talarn llega diferents coses, entre les quals a Santa Maria d’Utxafava, per tant, ara sabem quina era l’advocació titular de l’antiga parroquia, diferent de l’actual: BACH, A., SAROBE, R. (2002). Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200), Barcelona: Fundació Noguera, doc. 553. 3 FELIU MONFORT, G. (2003-2004). “La baronia d’Utxafava (1283-1422)”, Acta Historica et Archaeologica et Mediaeva- lia, 25, p. 257-276. 4 IGLÉSIES, J. (1962). “El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Catalunña en la se- gunda mitad del siglo XIV”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 34, p. 249-356; REDONDO GARCÍA, E. (2002). El fogatjament general de Catalunya de 1378, Barcelona: CSIC, p. 29 i 211. Vegeu: IGLÉSIES, J. (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana; IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497: estudi i transcripció, Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. Joan Yeguas i Gassó 170 “antes del any 1690 los tres termes indicats [Utxafava, clarament mal escrita. Coromines arriba a la conclusió Oberts i les Novelles], estaban despoblats”.5 La repobla- que es tractaria de la construcció “Hort-sa-fava” (un lloc, ció d’aquestes antics termes rurals es va produir durant més l’article salat, més un genèric referit a les llegums).8 el segle XVIII.6 Una altra possibilitat és l’origen àrab. Díez-Coronel recolza la seva teoria en el mot “Burchafava”, on l’arrel “borch” (burj) que signifi caria torre.9 Però cal tenir en SOBRE L’ETIMOLOGIA D’UTXAFAVA compte que “Butxafava” és una paraula contaminada per un apel·latiu despectiu usat en època contemporà- Molt s’ha especulat i teoritzat sobre l’origen i signi- nia; noteu com no apareix la B inicial en cap document fi cat d’Utxafava.7 Una de les hipòtesis va ser formulada antic. Eritja també pensa en una herència andalusina, per Coromines, un dels grans especialistes en etimologia com altres topònims de l’antiga taifa de Lleida, com de la llengua catalana. La seva teoria es basa en la variant Utxesa (Torres de Segre), Burgebut (Aitona) o Butsènit “Orsafava”, només documentada en una sola ocasió i de Montgai.10 També cal tenir en compte les llegendes 5 Arxiu Diocesà de Solsona, Fons Parroquial de Vila-sana, Consueta de la parròquia d’Utxafava, fol. 49. 6 FELIU MONFORT, G. (2004), “Un poble ressorgit: Utxafava (Pla d’Urgell) al segle XVIII”, Estudis d’Història Agrària, 17, p. 439-454. 7 Vegeu-ne una síntesi: YEGUAS, J. (2010). “Sobre l’etimologia de Linyola i Utxafava…”, p. 163-166. 8 COROMINES, J. et alii (1989-1997), Onomasticon Cataloniae, Barcelona: Curial, vol. VIII, p. 158-160. 9 DÍEZ-CORONEL, L. (1963-1965). “Una antigua torre-atalaya en el castillo de la Rápita”, Ilerda, 27-28, p. 86; DÍEZ-CO- RONEL MONTULL, L. (1964-1965). “Vilasana. Notas de arqueología. Lérida”, Empúries. Revista de món clàssic i antigui- tat tardana, 26-27, p. 321-322. 10 ERITJA, X. (1998). De l’«Almunia» a la «turris»: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Lleida: Univer- sitat de Lleida, p. 29. D’Utxafava i les Novelles cap a Vila-sana. Crònica d’un procés d’independència (1895-1933) 171 populars que circulen per Vila-sana, sense cap mena de amb una actitud bel·ligerant. Aquest fet ha comportat, base lingüística. Aquests rumors diuen que Utxafava sig- sense reconeixement jurídic, que un part del terme s’as- nifi ca “terra pantanosa” o “terra de llacs”, en àrab, per similés amb el nom del municipi, i que l’antic nom s’ha- l’existència de nombroses llacunes i basses que havia gi esborrat quasi per complet de la toponímia comarcal. dins el terme de la població. El nom de Vila-sana apel·laria a la vitalitat d’aquesta Finalment, també recullo la meva pròpia hipòte- nova entitat municipal, que hauria nascut forta i sana. Hi si, la teoria Yeguas. Utxafava és un nom compost per ha altre opinions, recollides oralment, que creuen que dues paraules de la llengua ibera, per tant, d’abans de el nom també faria referència a la superació d’antigues l’arribada del llatí a aquestes contrades. D’una banda, la pestilències, algunes derivades de les aigües estancades part inicial podria trobar signifi cat en la paraula basca del terme. “otxoa”, “otxa” o “otso” que signifi ca llop, un animal llargament vinculat a la toponímia. I d’altra banda, la LES NOVELLES I LA SEVA SEGREGACIÓ part fi nal caldria relacionar-la amb la paraula etrusca “fa- (1895) vissa” (tingueu en compte la relació del món iber amb l’etrusc), que hauria passat al llatí com a “fovea”, i que En tot l’afer de la segregació d’Utxafava també té en català pot dir-se “fòvea” o “fova”, que signifi ca una molta importància el paper del terme de les Novelles, en fossa o clot fet a terra, i que quadra a la perfecció amb plural, perquè hi havia la Novella Alta i la Novella Baixa. l’orografi a del nucli. “Otxa-fovea” podria esdevenir “el La terminologia “Novelles” s’usa a partir de l’existència clot dels llops”. de dues entitats, d’ençà l’època moderna. Les primeres El nom d’Utxafava provocava rimes malsonants i bur- referències documentals ens remeten a la Novella, un 11 les dels habitants dels pobles veïns. Per tant, la creació establiment feudal del segle XII, que tal com indica l’eti- d’un nou municipi hauria donat l’ocasió propícia per mologia s’havia fet de nou. El primer esment és de l’any canviar de nom. Segons alguns vilatans, la idea va sor- 1148, quan surt com a límit en la carta de donació del gir del capellà, perquè això de la fava era poc elegant terme del Palau d’Anglesola. El document explicita: “in- 12 i estava ple de dobles intencions. Amb tot, però, cal ter Novella et Palad partid riu Corb”, és a dir, que entre tenir en compte que el nom s’hauria hagut de negociar la Novella i el Palau hi havia el riu Corb.13 amb la resta d’interessats, ja que, no només opinarien El terme de la Novella Alta, l’antiga, sovint va lligat els del terme d’Utxafava (que inclouria el despoblat dels amb el terme dels Oberts. En canvi, La Novella Baixa no Oberts), sinó també els propietaris del terme de les No- es documenta fi ns més tardanament, cap al segle XVI, i velles (on, a part de la Novella Alta i la Novella Baixa, estava vinculada amb els hospitalers de l’orde de Sant també trobem els Merlets, torre del Xammar i torre del Joan de Jerusalem.
Load more

Recommended publications
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • Descarga De La Memoria Resumen
    Plan Sectorial de Carreteras 2005-2012 Red: Carreteras del Estado Estudio Previo Mapas Estratégicos de Ruido de las Carreteras de la Red del Estado Provincia Lleida Documento Resumen Ingeniero Director del Estudio: Supervisión y Control de Calidad: D. Jesús Rubio Alférez D. Fernando Segués Echazarreta (CEDEX) D. Manuel Vázquez Suárez (LABEIN) Autores del Estudio: D. Alberto Bañuelos Irusta Dña. Susana Malón Gímenez Mayo 2006 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA DOCUMENTO RESUMEN MAYO 2006 MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 1 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” INDICE Página PARTE I 1. OBJETO Y CONTENIDO DEL ESTUDIO 3 2. DESCRIPCIÓN GENERAL DEL ESTUDIO 3 2.1. Características Generales. 3 2.2. Normativa. 9 3. METODOLOGÍA 12 4. MAPAS ESTRATÉGICOS DE RUIDO 13 5. RESULTADOS 14 5.1. Mapas Estratégicos Básicos. 14 5.2. Mapas Estratégicos de Detalle. 15 6. PROPUESTA DE ACTUACIONES CONTRA EL RUIDO 21 7. EQUIPO DE TRABAJO 26 PARTE II PLANOS MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 2 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” PARTE I MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG.
    [Show full text]
  • Tel. 973 560 100 Fax 973 560 562 E-Mail: [email protected] Pl
    MOCIÓ PER ADHERIR-SE A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS AFECTATS PER LA LÍNIA DE FERROCARRIL R12 ENTRE LLEIDA I MANRESA L’ajuntament de Bellpuig ha notificat a l’ajuntament l’acord aprovat pel Ple de data 15 de juliol de 2019 relatiu a la “Creació de l’associació de municipis afectats per la línia de Ferrocarril R-12”. El text de l’acord, objecte de la present moció és: “La Generalitat de Catalunya té transferit el servei de ferrocarrils de rodalies des del 2010. Aquesta transferència de serveis consisteix en la regulació, gestió, coordinació, activitats, inspecció de serveis, i política tarifària. Al 2011 també va rebre la transferència de les competències en trens de mitja distància de la xarxa convencional. La Generalitat de Catalunya com a titular del servei, en pot establir horaris, qualitat, tarifes, freqüències i característiques del servei la realització dels quals actualment està contractada amb l’operador ferroviari RENFE. El 2013 la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento espanyol van acordar crear nuclis de rodalies a Girona, Lleida i Tarragona, aquest acord va rebre una dotació de 160 milions d’euros. Com a conseqüència d’això, l’any 2014 es van millorar el serveis de rodalies de Tarragona i Girona, amb un increment considerable dels serveis ferroviaris en aquestes dues ciutats. Actualment Girona disposa de 31 circulacions per sentit en la línia Girona Figueres i Tarragona disposa de 28 circulacions per sentit en la línia 1 i 17 circulacions per sentit en la línia 2. Les rodalies de Lleida, incloses al pla, mai no van gaudir d’un increment de la circulació ferroviària i aquest fet ha creat un greuge important per a aquestes comarques i actualment Lleida només disposa de 6 circulacions per sentit a la línia R12 que són: Circulacions Lleida-Barcelona: 1) Sortida de l’estació Lleida-Pirineus a les 06:45 amb final de trajecte a Cervera a les 7:17 hores.
    [Show full text]
  • Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
    Edicto de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-09-24 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-08 12:00:00 Marginal: 82499 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el término municipal de Mollerussa En cumplimiento de lo que dispone el apartado 4º del artículo 59 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este Edicto se notifica a Salvi Fargas Sabates y Francesca Busquets Verdaguer, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa, y Vila-sana, y que no se ha podido notificar en su domicilio, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión 14 de febrero de 2008, adoptó el siguiente acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC número 5090, de 13.03.2008: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, i tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinen los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell
    n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya.
    [Show full text]
  • REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Apunts per a un recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de l´Urgell, Pla d´Urgell i Segrià: des de Bellpuig a Castellnou de Seana, Vila-Sana, Termens i a Vilanova de la Barca Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 3 MARÇ 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Apunts per a un recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de l´Urgell, Pla d´Urgell i Segrià: des de Bellpuig a Castellnou de Seana, Vila-Sana, Termens i a Vilanova de la Barca. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.3). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central APUNTS PER A UN RECORREGUT DE RECERCA DE GEOLOGIA AMBIENTAL PER LES COMARQUES DE L´URGELL, PLA D´URGELL I SEGRIÀ: DES DE BELLPUIG A CASTELLNOU DE SEANA, VILA-SANA, TERMENS I A VILANOVA DE LA BARCA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió Geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 10 de maig de 2014. En aquesta ocasió, la totalitat del present recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà així per la denominada Depressió Central; és a dir: per la part central de la depressió esmentada inicialment).
    [Show full text]
  • Mascançà 6.Indd
    Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]