Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís

e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u l Límits municipals d e Bellcaire d'Urgell e Espais d'interès per a la fauna en sòl de F Penelles ° protecció preventiva a Vallfogona de Balaguer r f a Sòl de protecció especial del PTPP n y a e r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Menàrguens Falcons Ta ras s ó Almenara Alta Tossal del Garrameu Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig è q les Tosses u Fondarella Tossal del Pericó ia de Golmés Tossal de Montcofre la Can Pantorra P Bellpuig el Coscollar l a MOLLERUSSA Tossal de Montalbà n a Tossal de Montperler les Malvines l'Eral la Barceloneta la Fita Alta Tossal del Poc R els Alamús S i è u q C u Miralcamp o i B rb a d a (t r ra e r m F M a Preixana o Vensilló n Vilanova in n o c fe d ra r o d d io d i e de Bellpuig r) e ll l Tossal de les Arcades a le s Tossal de l'Infern s M a B Tossal Raner r o q u r e g s e o te DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL s Tossal dels Estinclells Torregrossa I OBRES PÚBLIQUES Tossal de la Fonta PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA D'URGELL INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Margalef TÍTOL DEL PLÀNOL: la Pena Espais d'interès per a la fauna en sòl de protecció preventiva Tossal de la Pleta Tossalet de l'Àliga Turó de Puig-roig Belianes Sant Martí de Maldà NÚM. PLÀNOL: DATA: Tossal del Ceba Nalec Octubre 2010 Puiggròs Tossal de les Forques 20 Torrent de la Femosa Juneda Tossal del Miqueló el Vilet Cartografia de referència: Base topogràfica 1:50.000 de l'ICC. gverd de Lleida R Rocafort de Vallbona Font: Elaboració pròpia a partir de Estrada, J. et. al. (2003) i del Tossal Balaguer ie Maldà Tossal del Calder ra PTPP (DPTOP, 2007). les Arenetes Tossal de la Devesa d Tossal de Guardiola Sèq To ss a l G ro s e M Tossal del Roc uia Roques del Barret a de Arbeca ld el Saladar R Mor Tossal del Puig an ier adil e a la ll ESCALES: de Sant Joan B Tossal de les Forques To 0123 o ie rre Tossal del Tau 1:100.000 rrà R ra nt km la Serra s de de C la Llorenç de Rocafort Original DIN A-3 Torreros o F Puig de Gardeny nc em les Cases del Pla Tossal de la Pleta a bel o la sa Roques del Cementiri Tossal del Picot Punta del Xifré Vallbona de les Monges.

Copy Link

Recommended publications

L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
[Show full text]
Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
[Show full text]
Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
[Show full text]
Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
[Show full text]
Descarga De La Memoria Resumen
Plan Sectorial de Carreteras 2005-2012 Red: Carreteras del Estado Estudio Previo Mapas Estratégicos de Ruido de las Carreteras de la Red del Estado Provincia Lleida Documento Resumen Ingeniero Director del Estudio: Supervisión y Control de Calidad: D. Jesús Rubio Alférez D. Fernando Segués Echazarreta (CEDEX) D. Manuel Vázquez Suárez (LABEIN) Autores del Estudio: D. Alberto Bañuelos Irusta Dña. Susana Malón Gímenez Mayo 2006 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA DOCUMENTO RESUMEN MAYO 2006 MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 1 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” INDICE Página PARTE I 1. OBJETO Y CONTENIDO DEL ESTUDIO 3 2. DESCRIPCIÓN GENERAL DEL ESTUDIO 3 2.1. Características Generales. 3 2.2. Normativa. 9 3. METODOLOGÍA 12 4. MAPAS ESTRATÉGICOS DE RUIDO 13 5. RESULTADOS 14 5.1. Mapas Estratégicos Básicos. 14 5.2. Mapas Estratégicos de Detalle. 15 6. PROPUESTA DE ACTUACIONES CONTRA EL RUIDO 21 7. EQUIPO DE TRABAJO 26 PARTE II PLANOS MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 2 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” PARTE I MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG.
[Show full text]
Tel. 973 560 100 Fax 973 560 562 E-Mail: [email protected] Pl
MOCIÓ PER ADHERIR-SE A L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS AFECTATS PER LA LÍNIA DE FERROCARRIL R12 ENTRE LLEIDA I MANRESA L’ajuntament de Bellpuig ha notificat a l’ajuntament l’acord aprovat pel Ple de data 15 de juliol de 2019 relatiu a la “Creació de l’associació de municipis afectats per la línia de Ferrocarril R-12”. El text de l’acord, objecte de la present moció és: “La Generalitat de Catalunya té transferit el servei de ferrocarrils de rodalies des del 2010. Aquesta transferència de serveis consisteix en la regulació, gestió, coordinació, activitats, inspecció de serveis, i política tarifària. Al 2011 també va rebre la transferència de les competències en trens de mitja distància de la xarxa convencional. La Generalitat de Catalunya com a titular del servei, en pot establir horaris, qualitat, tarifes, freqüències i característiques del servei la realització dels quals actualment està contractada amb l’operador ferroviari RENFE. El 2013 la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Fomento espanyol van acordar crear nuclis de rodalies a Girona, Lleida i Tarragona, aquest acord va rebre una dotació de 160 milions d’euros. Com a conseqüència d’això, l’any 2014 es van millorar el serveis de rodalies de Tarragona i Girona, amb un increment considerable dels serveis ferroviaris en aquestes dues ciutats. Actualment Girona disposa de 31 circulacions per sentit en la línia Girona Figueres i Tarragona disposa de 28 circulacions per sentit en la línia 1 i 17 circulacions per sentit en la línia 2. Les rodalies de Lleida, incloses al pla, mai no van gaudir d’un increment de la circulació ferroviària i aquest fet ha creat un greuge important per a aquestes comarques i actualment Lleida només disposa de 6 circulacions per sentit a la línia R12 que són: Circulacions Lleida-Barcelona: 1) Sortida de l’estació Lleida-Pirineus a les 06:45 amb final de trajecte a Cervera a les 7:17 hores.
[Show full text]
Edicto De 24 De Septiembre De 2008, Sobre Un Acuerdo De La Comisión
Edicto de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Organo Emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas Tipo de Norma: Edicto Fecha: 2008-09-24 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2008-10-08 12:00:00 Marginal: 82499 TEXTO COMPLETO : EDICTO de 24 de septiembre de 2008, sobre un acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida referente a los municipios de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa y Vila-sana. Exp.: 2007/030082/L Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el término municipal de Mollerussa En cumplimiento de lo que dispone el apartado 4º del artículo 59 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, por este Edicto se notifica a Salvi Fargas Sabates y Francesca Busquets Verdaguer, propietarios de fincas incluidas dentro del ámbito del Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en los términos municipales de Anglesola, Bellpuig, Castellnou de Seana, Golmés, Mollerussa, Tàrrega, Vilagrassa, y Vila-sana, y que no se ha podido notificar en su domicilio, que la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, en la sesión 14 de febrero de 2008, adoptó el siguiente acuerdo que les afecta y que se publicó en el DOGC número 5090, de 13.03.2008: .1 Aprobar inicialmente el Plan especial urbanístico de la línea de 110 kV Mollerussa - Tàrrega, en el municipio de Mollerussa, promovido por Endesa Distribución Eléctrica, SLU, i tramitado por la Comisión Territorial de Urbanismo de Lleida, según lo que determinen los artículos 67.1.e) y 83.3 del Texto refundido de la Ley de urbanismo, aprobado por el Decreto legislativo 1/2005, de 26 de julio.
[Show full text]
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II .
[Show full text]
El DPTOP Aprova Inicialment El PDU Del Pla D'urgell
n Comunicat de premsa n El DPTOP aprova inicialment el PDU del Pla d’Urgell La Comissió d’Urbanisme de Lleida ha aprovat inicialment avui el pla director urbanístic del Pla d’Urgell. Aquest pla concreta amb un major nivell de detall les directrius que emanen de figures de planejament superiors, com és el Pla territorial parcial de Ponent-Terres de Lleida, i permet atendre millor la singularitat del territori que abasta. El projecte de Pla es proposa com a objectius centrals: Ø Delimitar amb major grau de detall els espais oberts, mitjançant el diferents tipus de sòl no urbanitzable. Ø Precisar les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida per a cada assentament del Pla d’Urgell. Ø Potenciar la xarxa de mobilitat de la comarca, amb la creació de la Via Orbital a l’entorn de la conurbació de Mollerussa. Ø Crear un nou sector d’activitat econòmica de més de 300 hectàrees, entre Vila-sana i Golmés, que ajudi a frenar la dispersió de polígons industrials Ø Reconvertir l’antiga N-II en un passeig urbà Ø Recollir el traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, amb una estació a Mollerussa-Golmés. Un enfocament de detall El Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el Pla territorial de Ponent-Terres de Lleida el juliol de 2007. Aquest Pla conté determinacions territorials, urbanístiques i relacionades amb les infraestructures per a les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell, que conformen la plana més extensa de Catalunya.
[Show full text]
REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
Apunts per a un recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de lÚrgell, Pla dÚrgell i Segrià: des de Bellpuig a Castellnou de Seana, Vila-Sana, Termens i a Vilanova de la Barca Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 3 MARÇ 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Apunts per a un recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de lÚrgell, Pla dÚrgell i Segrià: des de Bellpuig a Castellnou de Seana, Vila-Sana, Termens i a Vilanova de la Barca. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.3). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central APUNTS PER A UN RECORREGUT DE RECERCA DE GEOLOGIA AMBIENTAL PER LES COMARQUES DE LÚRGELL, PLA DÚRGELL I SEGRIÀ: DES DE BELLPUIG A CASTELLNOU DE SEANA, VILA-SANA, TERMENS I A VILANOVA DE LA BARCA Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió Geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 10 de maig de 2014. En aquesta ocasió, la totalitat del present recorregut de lítinerari discorrerà per la Depressió Geològica de lÉbre (i més concretament, ho farà així per la denominada Depressió Central; és a dir: per la part central de la depressió esmentada inicialment).
[Show full text]
Mascançà 6.Indd
Maria Garganté Llanes Anuari 6 · 2015 · Pàgines 155-166 L’empremta d’Occitània a l’antroponímia del Mascançà: hostes vingueren… Xavier Gutiérrez Riu Universitat de Lleida El seu nom real era Vito Andolini, però quan uns INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA desconeguts es van presentar a casa seva per matar-lo [...] la seva mare el va enviar als Estats Units a casa Saber occità m’ha permès conèixer gascons: ara- d’uns amics. Un cop allà es va canviar el cognom pel nesos, comengesos, bearneses, bigordans... i també de Corleone per conservar d’aquesta manera algun lli- foixencs, tolosanes, narbonesos... i d’altres occitans gam amb el seu poble nadiu. i occitanes d’arreu. I resulta que també conec cata- Mario Puzo, El Padrí lanes i catalans que es diuen, de cognom, Arbonès, Biarnés, Bigordà, Comenge, Foix, Gascón, Gavaldà, RESUM: Si fem un cop d’ull als llistats patronímics (la Pàmies, Tolosà o algun dels seus derivats, cognoms guia telefònica, per exemple) dels pobles del Pla d’Urgell que són l’objecte d’aquest article. A partir dels cog- del primer terç del segle XXI, ens adonem de la diver- noms actuals de la gent del Mascançà seguirem la sitat de procedències geogràfiques dels habitants. Tot i petjada que van deixar els occitans que van deixar això, entre els que ens semblen ben catalans n’hi ha que el seu país d’origen i que es van establir en aquestes no ho són tant. Sense fer-ne un recull exhaustiu, l’article terres, potser des del mateix moment de la repobla- ressegueix l’origen occità de cognoms perfectament ca- ció del Mascançà després de la conquesta comtal, talanitzats per a fer palès que aquestes terres han estat, darrer quart del s.
[Show full text]
Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
[Show full text]