Llibre Trinitaris Anglesola Ok Ok.Indd
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Ordes menors: els trinitaris d’Anglesola, Avinganyà i Lleida Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2012 ISBN 978-84-616-3503-0 El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat Per Jaume Torres Gros GRTP. Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Segell del convent trinitari de Las Sogas, de Bellvís. Actes de la Jornada de Treball XLI Si l’orde de la Santíssima Trinitat fou fundada per Felix de Valois i Joan de Mata1, el 30 de novembre de l’any 1201, a les nostres terres, Pere de Bellvís en va ser el primer gran difusor. Era fi ll d’Arnau de Pons, senyor d’aquestes contrades després de la conquesta de Lleida, vers l’any 1150, i quant a Pere de Bellvís, va iniciar la seva trajectòria com a senyor del seu llegat feudal vers l’any 11712. El noble Pere de Bellvís fundà el convent trinitari d’Avinganya (Seròs), el primer de la península Iberica, així com un convent hospital trinitari ubicat a la ribera del riu Segre, als afores de la ciutat de Lleida, del qual en foren cofundadors, l’any 1202, Pere de Bellvís i el rei d’Aragó i comte de Barcelona, Pere II. Seguidament, nobles importants de la Plana d’Urgell, com Berenguer d’Anglesola i esposa Anglesa, fundaren un convent hospital trinitari a la població d’Anglesola, al servei dels malalts i pelegrins, l’any 1204. Posteriorment, Ramon de Moncada fundà un convent trinitari al lloc de Piera, l’any 1205. Un document interessant és la Butlla Papal de Climent III, datada el 18 de juny de 1209, on cita que Pere de Bellvís és considerat Aparente Patre. El document fou dirigit al trinitari Juan de Mata quan fou nomenat primer ministre de l’orde de la Santíssima Trinitat, en el moment de ser confi rmada la donació del convent d’Avinganya amb totes les pertinences i possessions que Pere de Bellvís els va lliurar i avalar amb la signatura del rei Pere II, el 26 de desembre de 1205. Però la vinculació directa de l’orde religiosa dels Trinitaris amb el Santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís no es farà factible fi ns a fi nals del segle XVI, tot i que el santuari primitiu ja fou bastit al segle XIII. Inicialment era regit pel rector de la parròquia de Bellvís, fi ns que a petició d’aquest, i del bisbe de la Seu d’Urgell, faran donació del Santuari a l’orde de la Santíssima Trinitat l’any 1583. 1. L’orde dels Trinitaris fou creada per a la redempció dels captius cristians que els àrabs feien presoners, tant per terra com per mar, i l’orde en comprava o gestionava llur llibertat. 2. El territori on hi havia Bellvís, les torres de les Sogues, de Safareig i dels Arcs, i que havia pertangut al valiat lleidatà, el 1168 era del rei Alfons I. Segons Miret i Sans, aquesta zona de Bellvís fi ns a Sidamon fou repoblada pels templers. Aquests llocs, des dels anys de la conquesta eren de la senyoria dels Bellvís, que procedien de la família dels Montcada. Hi ha un Pere de Bellvís a Lleida, el 1174, que va rebre unes cases d’Ermengol VII. El mateix personatge administrava els banys de Lleida el 1188 i posseïa, per Ermengol, la meitat del terme de la Portella. Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, pel seu testament de 1203 dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis. 279 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Al marge de l’exposat, i centrant-nos en el cas que ens ocupa, ens interessa remarcar, d’una part, la història dels fets de l’aparició de la Verge Maria3 en temps de Pere de Bellvís, i del fet que, assabentats de la notícia els veïns de Bellvís, acudiren al lloc, així com els dels pobles de Linyola, Palau d’Anglesola, Térmens i Vilanova de la Barca, els quals li oferiren una processó que durà tres dies. D’altra part, ens interessa remarcar que a petició del baró de Bellvís, reconeguts mestres d’obres de Lleida buscaren el lloc adient en el desert prat on va aparèixer la Verge Maria, per tal d’edifi car-hi una capella. Però fi nalment, el devot Joan Amorós va sentir la veu de la Verge que li demanava que s’edifi qués l’església al prat pantanós on va donar-se el miracle, en el lloc on veiés una llum brillant que li indiqués. Fou en aquest moment, segons la llegenda, quan es localitzà una petita imatge de marbre de la Verge al terme de Bellvís4. 3. Els fets del miracle van succeir en l’any del senyor de mil cent noranta (1190), essent papa Climent III, en uns temps de gran sequera al país: “Havia un home casat, Joan Amorós, veí de Sidamon i de seixanta anys d’edat que era molt devot de la Verge Maria, el qual el 25 d’octubre del mateix any va anar al molí a moldre farina per a casa, amb una mula que li va deixar un amic. Quant li toca el tron va moldre la farina i acaba la feina ja de nit, carga la farina a la mula (en sacs) i prengué camí cap a casa encomanant-se a Déu i a la Verge. Fent camí va començar a ploure i invocar la protecció de la Verge Maria. Essent a l’alçada de Bellvís la mula es va apartar del camí i va quedar empantanegada en uns dolls d’aigua. Desesperat l’home va continuar demanant ajuda a la Verge mentre la mula s’enfonsava en el fangar i el doll, amb el perill d’ofegar-se la mula i perdre’s la farina. De sobte, s’aclari el cel i deixar de ploure, apareixent-se-li la santíssima Verge Maria en forma de dona que transitava pel camí amb un nen de cinc anys agafat de la mà. La dona (la Verge) li digué que entres en el doll i talla les cordes que lliguen els sacs amb la mula i treu la carga, la mula sortirà sola i jo t’ajudaré a carregar novament. Ho va fer, entra al doll sense fang i res més, la dona l’ajuda a carregar els sacs, nets i eixuts, i agafar les cordes tallades i les uní nova- ment de forma miraculosa. L’home li demanar el seu nom per a recordar-sen tota la vida, i ella li respongué: jo sóc la Mare de Déu, aquí tú has cridat en aquesta necessitat. Li prega que digués als de Bellvís que li edifi quessin una capella dedicada al seu nom, en la qual farà miracles i afavorirà als necessitats...”. Valeri Serra i Boldú, La Virgen de les Sogues, patrona de Urgel. Pàg. 8-10. 1902. 4. Els fets de l’aparició de la imatge de marbre de la Marededéu van succeir en el moment en que per orde del baró de Bellvís, els mestres d’obres de Lleida buscaven un lloc adient per construir una capella per prestar devoció a la Verge Maria, després de la seva aparició a Joan Amorós. Devot visionari, que a més a més, va tornar a sentir la veu de Marededéu que li indicava el lloc on havia de bastir-se aquesta capella: “...devoto y amigo mio, sea edifi cado mi templo en el lugar donde vieres una luz resplandeciente...”. Va ser mentre buscaven el lloc indicat que la Verge els tornà a obsequiar amb la seva gràcia: “...acudieron en procesion al sitio escogido por la Virgen. Descalzáronse todos los devotos de Bellvís, é hicieron lo propio el sin-número de los que iban acudiendo de otros pueblos de Urgel, atraidos al lugar del suceso por la misteriosa fuerza del amor... Llegada la procesion con toda solemnidad al lugar donde Amorós divisarà la potente luz, se vieron agradablement sorprendidos, con el regalo que la Santíssima Virgen acabava de hacerles, de una hermosísima imágen suya, que es la misma que se venera...”. Valeri Serra i Boldú, La Virgen de les Sogues, patrona de Urgel. Pàg. 12. 1902. 280 Actes de la Jornada de Treball XLI Imatge antiga, possiblement de la Mare de Déu de les Sogues, segons descripció feta per Narcís Camós l’any 1657. Bellvís, del Tossal de les Sogues al Canal d’Urgell Pàg. 249. 281 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Era l’any 1190, i el lloc de Bellvís ja tenia per senyor feudal Pere de Bellvís, el qual donà permís i facilitats per dedicar-li una esglesiola al lloc indicat. Mentre es feien les obres es traslladà la imatge a la catedral de Lleida perquè hi acudissin molts lleidatans amb devoció per la verge trobada, tot i que segons la llegenda, la Verge es resistia a abandonar el lloc de Bellvís5. L’esglesiola o capella fou acabada l’any 11916 i la imatge fou coŀlocada a l’altar major per a la seva veneració popular. El nom de la imatge de la Verge es va decidir quan el bisbe Arnau de Prexene d’Urgell es traslladà des de Balaguer per a celebrar una Missa Pontifi ca amb el propòsit de nomenar-la Verge del Miracle. Però el seu descobridor, Juan Amorós va recordar que la Verge desfeia insensiblement i invisiblement les sogues que fermaven la càrrega que duia, per la qual cosa demanà que la imatge fos coneguda amb el nom de Nostra Senyora de les Sogues.