DOCSLIB.ORG

Llibre Trinitaris Anglesola Ok Ok.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Llibre Trinitaris Anglesola Ok Ok.Indd Ordes menors: els trinitaris d’Anglesola, Avinganyà i Lleida Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2012 ISBN 978-84-616-3503-0 El santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís i l’orde de la Santíssima Trinitat Per Jaume Torres Gros GRTP. Grup de Recerques de les Terres de Ponent Pàgina anterior: Segell del convent trinitari de Las Sogas, de Bellvís. Actes de la Jornada de Treball XLI Si l’orde de la Santíssima Trinitat fou fundada per Felix de Valois i Joan de Mata1, el 30 de novembre de l’any 1201, a les nostres terres, Pere de Bellvís en va ser el primer gran difusor. Era fi ll d’Arnau de Pons, senyor d’aquestes contrades després de la conquesta de Lleida, vers l’any 1150, i quant a Pere de Bellvís, va iniciar la seva trajectòria com a senyor del seu llegat feudal vers l’any 11712. El noble Pere de Bellvís fundà el convent trinitari d’Avinganya (Seròs), el primer de la península Iberica, així com un convent hospital trinitari ubicat a la ribera del riu Segre, als afores de la ciutat de Lleida, del qual en foren cofundadors, l’any 1202, Pere de Bellvís i el rei d’Aragó i comte de Barcelona, Pere II. Seguidament, nobles importants de la Plana d’Urgell, com Berenguer d’Anglesola i esposa Anglesa, fundaren un convent hospital trinitari a la població d’Anglesola, al servei dels malalts i pelegrins, l’any 1204. Posteriorment, Ramon de Moncada fundà un convent trinitari al lloc de Piera, l’any 1205. Un document interessant és la Butlla Papal de Climent III, datada el 18 de juny de 1209, on cita que Pere de Bellvís és considerat Aparente Patre. El document fou dirigit al trinitari Juan de Mata quan fou nomenat primer ministre de l’orde de la Santíssima Trinitat, en el moment de ser confi rmada la donació del convent d’Avinganya amb totes les pertinences i possessions que Pere de Bellvís els va lliurar i avalar amb la signatura del rei Pere II, el 26 de desembre de 1205. Però la vinculació directa de l’orde religiosa dels Trinitaris amb el Santuari de la Verge de les Sogues de Bellvís no es farà factible fi ns a fi nals del segle XVI, tot i que el santuari primitiu ja fou bastit al segle XIII. Inicialment era regit pel rector de la parròquia de Bellvís, fi ns que a petició d’aquest, i del bisbe de la Seu d’Urgell, faran donació del Santuari a l’orde de la Santíssima Trinitat l’any 1583. 1. L’orde dels Trinitaris fou creada per a la redempció dels captius cristians que els àrabs feien presoners, tant per terra com per mar, i l’orde en comprava o gestionava llur llibertat. 2. El territori on hi havia Bellvís, les torres de les Sogues, de Safareig i dels Arcs, i que havia pertangut al valiat lleidatà, el 1168 era del rei Alfons I. Segons Miret i Sans, aquesta zona de Bellvís fi ns a Sidamon fou repoblada pels templers. Aquests llocs, des dels anys de la conquesta eren de la senyoria dels Bellvís, que procedien de la família dels Montcada. Hi ha un Pere de Bellvís a Lleida, el 1174, que va rebre unes cases d’Ermengol VII. El mateix personatge administrava els banys de Lleida el 1188 i posseïa, per Ermengol, la meitat del terme de la Portella. Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, pel seu testament de 1203 dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis. 279 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Al marge de l’exposat, i centrant-nos en el cas que ens ocupa, ens interessa remarcar, d’una part, la història dels fets de l’aparició de la Verge Maria3 en temps de Pere de Bellvís, i del fet que, assabentats de la notícia els veïns de Bellvís, acudiren al lloc, així com els dels pobles de Linyola, Palau d’Anglesola, Térmens i Vilanova de la Barca, els quals li oferiren una processó que durà tres dies. D’altra part, ens interessa remarcar que a petició del baró de Bellvís, reconeguts mestres d’obres de Lleida buscaren el lloc adient en el desert prat on va aparèixer la Verge Maria, per tal d’edifi car-hi una capella. Però fi nalment, el devot Joan Amorós va sentir la veu de la Verge que li demanava que s’edifi qués l’església al prat pantanós on va donar-se el miracle, en el lloc on veiés una llum brillant que li indiqués. Fou en aquest moment, segons la llegenda, quan es localitzà una petita imatge de marbre de la Verge al terme de Bellvís4. 3. Els fets del miracle van succeir en l’any del senyor de mil cent noranta (1190), essent papa Climent III, en uns temps de gran sequera al país: “Havia un home casat, Joan Amorós, veí de Sidamon i de seixanta anys d’edat que era molt devot de la Verge Maria, el qual el 25 d’octubre del mateix any va anar al molí a moldre farina per a casa, amb una mula que li va deixar un amic. Quant li toca el tron va moldre la farina i acaba la feina ja de nit, carga la farina a la mula (en sacs) i prengué camí cap a casa encomanant-se a Déu i a la Verge. Fent camí va començar a ploure i invocar la protecció de la Verge Maria. Essent a l’alçada de Bellvís la mula es va apartar del camí i va quedar empantanegada en uns dolls d’aigua. Desesperat l’home va continuar demanant ajuda a la Verge mentre la mula s’enfonsava en el fangar i el doll, amb el perill d’ofegar-se la mula i perdre’s la farina. De sobte, s’aclari el cel i deixar de ploure, apareixent-se-li la santíssima Verge Maria en forma de dona que transitava pel camí amb un nen de cinc anys agafat de la mà. La dona (la Verge) li digué que entres en el doll i talla les cordes que lliguen els sacs amb la mula i treu la carga, la mula sortirà sola i jo t’ajudaré a carregar novament. Ho va fer, entra al doll sense fang i res més, la dona l’ajuda a carregar els sacs, nets i eixuts, i agafar les cordes tallades i les uní nova- ment de forma miraculosa. L’home li demanar el seu nom per a recordar-sen tota la vida, i ella li respongué: jo sóc la Mare de Déu, aquí tú has cridat en aquesta necessitat. Li prega que digués als de Bellvís que li edifi quessin una capella dedicada al seu nom, en la qual farà miracles i afavorirà als necessitats...”. Valeri Serra i Boldú, La Virgen de les Sogues, patrona de Urgel. Pàg. 8-10. 1902. 4. Els fets de l’aparició de la imatge de marbre de la Marededéu van succeir en el moment en que per orde del baró de Bellvís, els mestres d’obres de Lleida buscaven un lloc adient per construir una capella per prestar devoció a la Verge Maria, després de la seva aparició a Joan Amorós. Devot visionari, que a més a més, va tornar a sentir la veu de Marededéu que li indicava el lloc on havia de bastir-se aquesta capella: “...devoto y amigo mio, sea edifi cado mi templo en el lugar donde vieres una luz resplandeciente...”. Va ser mentre buscaven el lloc indicat que la Verge els tornà a obsequiar amb la seva gràcia: “...acudieron en procesion al sitio escogido por la Virgen. Descalzáronse todos los devotos de Bellvís, é hicieron lo propio el sin-número de los que iban acudiendo de otros pueblos de Urgel, atraidos al lugar del suceso por la misteriosa fuerza del amor... Llegada la procesion con toda solemnidad al lugar donde Amorós divisarà la potente luz, se vieron agradablement sorprendidos, con el regalo que la Santíssima Virgen acabava de hacerles, de una hermosísima imágen suya, que es la misma que se venera...”. Valeri Serra i Boldú, La Virgen de les Sogues, patrona de Urgel. Pàg. 12. 1902. 280 Actes de la Jornada de Treball XLI Imatge antiga, possiblement de la Mare de Déu de les Sogues, segons descripció feta per Narcís Camós l’any 1657. Bellvís, del Tossal de les Sogues al Canal d’Urgell Pàg. 249. 281 GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT Era l’any 1190, i el lloc de Bellvís ja tenia per senyor feudal Pere de Bellvís, el qual donà permís i facilitats per dedicar-li una esglesiola al lloc indicat. Mentre es feien les obres es traslladà la imatge a la catedral de Lleida perquè hi acudissin molts lleidatans amb devoció per la verge trobada, tot i que segons la llegenda, la Verge es resistia a abandonar el lloc de Bellvís5. L’esglesiola o capella fou acabada l’any 11916 i la imatge fou coŀlocada a l’altar major per a la seva veneració popular. El nom de la imatge de la Verge es va decidir quan el bisbe Arnau de Prexene d’Urgell es traslladà des de Balaguer per a celebrar una Missa Pontifi ca amb el propòsit de nomenar-la Verge del Miracle. Però el seu descobridor, Juan Amorós va recordar que la Verge desfeia insensiblement i invisiblement les sogues que fermaven la càrrega que duia, per la qual cosa demanà que la imatge fos coneguda amb el nom de Nostra Senyora de les Sogues.
Load more

Recommended publications
  • L'expressió Associativa De La Societat Civil De La Comarca Del
    Anuari 10 · 2019 · Pàgines 133-149 L’expressió associativa de la societat civil de la comarca del Pla d’Urgell, de fi nals del segle XIX al segle XXI (primera part) Pere Solà i Gussinyer UAB RESUM: L’article, que es publica en dues tongades, PLANTEJAMENT vol descriure i analitzar en sinopsi l’evolució de les xarxes de sociabilitat organitzada a la comarca del Pla Quan, en el decurs de la meva investigació sobre d’Urgell des d’entrat el segle XIX fi ns a l’actualitat. l’educació obrera i racionalista, als ja llunyans anys Les fonts administratives, periodístiques o literàries setanta del segle passat, em vaig trobar una figura informen d’entitats locals, que han existit, s’han cabdal del moviment obrer català en el seu vessant proposat d’existir o existeixen. No cal dir que la seva cultural i també militant social de la segona, tercera enumeració és també una invitació als estudiosos per i quarta dècada del segle XX, ni més ni menys que tal que facin recerca monogràfi ca sobre aquests grups el ciutadà nascut a Mollerussa Josep Torres Tribó,1 organitzats. En aquest aspecte, el cas de l’Amistat, de poc em podia pensar que les meves preocupacions Mollerussa, és paradigmàtic d’una entitat que “és més de recerca em durien justament al Pla d’Urgell, que un club”. aquest territori de 305 km2 ubicat a una extensa plana de la Depressió Central Catalana amb 37.044 PARAULES CLAU: Sociabilitat organitzada, habitants el 2009. associacionisme, esbarjo, entitats culturals, economia social. Pla d’Urgell. Catalunya El seu cap comarcal, Mollerussa, és la seu administrativa del canal d’Urgell, inaugurat el ABSTRACT: The present paper, to be published two 1852: “La carretera de Barcelona a Lleida, que batch, intends a synoptic description and analysis of the coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la organized sociability nets’ evolution since the XIX Century comarca i és l’eix principal de les comunicacions”2.
    [Show full text]
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Relleu a L'alcaldia
    L’informatiu Tardor 2017 - núm. 37 Relleu a l’alcaldia L’informatiu Telèfons d’interès per als veïns i veïnes de Sidamon Centraleta 973 560 421 Ajuntament de Sidamon Fax 973 717 115 Consultori Mèdic Sidamon 973 560 028 Bell-lloc 973 717 200 Farmàcia Sidamon 973 717 105 Col·legi Públic “El Timó” Sidamon 973 717 021 Llar d’Infants “La Tenalla” Sidamon 699 248 058 Consell Comarcal Pla d’Urgell Mollerussa 973 711 313 Emergències 112 112 Mossos d’Esquadra Mollerussa 973 700 050 Mollerussa 973 602 000 Policia Municipal Lleida 091 085 Bombers Mollerussa 973 601 080 Lleida 973 706 080 Atenció ciutadana 012 Sanitat Respon servei 24 hores 902 111 444 Urgències 973 711 071 Centre Assistència Primària (CAP) Mollerussa 973 711 164 Ambulàncies Mollerussa 973 711 335 Mollerussa 973 602 525 Creu Roja Lleida 973 222 222 Hospital Arnau de Vilanova Lleida 973 248 100 Hospital Provincial de Santa Maria Lleida 973 727 222 Institut Català de la Salut (ICS) Lleida 973 701 600 Cunillera taxi Sidamon 609 377 520 Avaries Fecsa-Endesa 900 770 077 Avaries Telefònica 1002 2 L’informatiu El Sumari Informació Municipal pàgines 4 a 6 Mapa de Soroll i de Capacitat Acústica Noves inversions a Sidamon Presa de possessió de la nova alcaldessa Renovació enllumenat públic i caseta a la piscina Renovació del paviment al Local del Ball Maria Dolors Tella, nova alcaldessa pàgines 9 i 10 Xerrades, Conferències i Actes pàgina 11 i 12 Activitats i Festes del semestre pàgines 13 a 35 Sant Blai Fem la calçotada Carnestoltes Cros Clot del Dimoni Festa de la Primavera Sant Jordi La matança del porc Festa de la Sòcia a l’Associació de dones XXVII Bicicletada popular La Flama del Canigó arriba per Sant Joan Sopar a la fresca i Caminata a la Llum de la Lluna Acaba el curs escolar Activitats d’estiu: Natació i Aquagym Els actes de la Festa Major III Milla de Sidamon Exposició del Tossal de les Tenalles Diada Nacional de Catalunya Fotografies revista: Josep Ma.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 111 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 111 de autobús 111 Lleida - Barbens Ver En Modo Sitio Web La línea 111 de autobús (Lleida - Barbens) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barbens: 13:15 - 19:10 (2) a Lleida: 7:10 - 15:05 (3) a Mollerussa: 9:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 111 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 111 de autobús Sentido: Barbens Horario de la línea 111 de autobús 11 paradas Barbens Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 13:15 - 19:10 martes 13:15 - 19:10 Estació D'Autobusos De Lleida 3 Cl Saracibar, Lérida miércoles 12:00 - 19:10 Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A) jueves 13:15 - 19:10 1 Cl Costereta, Bell-lloc d'Urgell viernes 13:15 - 19:10 Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A) sábado 13:15 - 19:10 6 Av Carretera, Sidamon domingo Sin servicio Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk 483,9) (A) 14 Cr Nacional Ii, Mollerussa Estació D’Autobusos De Mollerussa Información de la línea 111 de autobús Golmés Dirección: Barbens 1 Cl Major, Golmés Paradas: 11 Duración del viaje: 55 min Vilanova De Bellpuig Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Lleida, 2 Cl Major, Vilanova de Bellpuig Bell-Lloc D’Urgell (Ctra. Niia, Pk 475,8) (A), Sidamon (Ctra. Niia, Pk 480,2) (A), Fondarella (Ctra. N-Iia, Pk Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig) 483,9) (A), Estació D’Autobusos De Mollerussa, 8 Av Garrigues, Bellpuig Golmés, Vilanova De Bellpuig, Avinguda De Les Garrigues (Bellpuig), Castellnou De Seana, Ivars Castellnou De Seana D'Urgell, Barbens
    [Show full text]
  • Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
    ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
    [Show full text]
  • Rònica De Linyola. Esdeveniments Més Importants Del Segle Xx
    URTX C RÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Civit Esmatges 263 CRÒNICA DE LINYOLA. ESDEVENIMENTS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX Joan Presentació Les partides vers llevant són: Salat, Sendrue- Civit Esmatges lles, la Costera; vers migdia: Pou d’Ansavall, la Cronista de Linyola L’autor d’aquest treball creu oportú presentar Coma, Vinyar, Sarcènit. A ponent: el Prat, Camí als amables lectors d’aquesta revista cultural dels Arcs, de Lleida, de les Sogues, el Barranc, URTX, els esdeveniments més importants ocor- el Tossal de Sant Pere, la Font, Gaberneda i reguts al nostre poble de Linyola en el trans- Acampador. Al nord: Canalada, Camí de Bala- curs del passat segle XX, però abans volem guer i Golifàs. oferir una simple visió geogràfica i històrica sobre la nostra localitat. La població de Linyola ocupa 42 hectàrees de perímetre urbà i el 1982 foren aprovades les Linyola és situat damunt d’un petit tossal a 241 Normes Subsidiàries que preveuen un creixe- metres a sobre el nivell del mar. Actualment, ment de 97 ha. any 2002, amb 2445 habitants; partit judicial Fotografia realitzada de Balaguer, bisbat d’Urgell, província de Llei- El terme municipal té una extenció de terra de a primers del passat da, comarca del Pla d’Urgell. Comunica amb 2.672 ha, equivalents a 6.662 jornals del país, i segle XX, la qual la carretera de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, tots regats pel Canal Principal i el Canal Auxili- ens mostra el lloc on enllaça amb la de Tàrrega a Balaguer, co- ar d’Urgell.
    [Show full text]
  • FONDARELLA FM 2018.Indd
    Salutació Existeixen nombroses festes tradicionals i populars que se celebren anualment a casa nostra, però la Festa Major continua sent l’expressió ludicocultural més important i emblemàtica de qualsevol comunitat i la que la representa, la defineix i la diferencia com a poble. Per damunt d’altres observances, les festes majors son la culminació d’un esforç col·lectiu i compartit que comença al mateix ajuntament, continua amb el voluntariat i les entitats col·laboradores, i acaba amb tots els veïns i veïnes de la vila que s’afegeixen i engrandeixen la festa. La nostra festa major són dies destinats a l’intercanvi i a la convivència. Són aquells moments especials i entranyables en què tots els fondarellencs i fondarellenques sense exclusió, familiars, amics i convidats, fem pinya a l’entorn d’una sola idea i un sol propòsit, com és el de fer poble. Estem de festa una vegada més, doncs, per viure-la i per compartir- la amb tothom. També des del compromís i la solidaritat amb les persones a qui se’ls ha privat el dret de ser amb els seus, les seves famílies i els seus pobles. Amics, veïns i vilatans, em plau de convidar-vos un any més a la Festa Major de Fondarella i als actes i activitats pensats per a tothom. Bona Festa Major! Joan Reñé i Huguet Alcalde de Fondarella REGIDORIA DE CULTURA FESTES I JOVENTUT Com vola el temps, ja ha passat gairebé un any!, i el proper 31 d’agost a Fondarella Sant Tornem-hi que no ha estat res.
    [Show full text]
  • 97. 03-01-21 Una Bona Notícia I Una Mala
    BISBAT DE SOLSONA NÚM. 97. 3 DE GENER DE 2021 El full del Pla Mollerussa-El Palau-Fondarella-Golmés-Miralcamp-Sidamon-Vila-sana Una bona notícia i una mala notícia L'Evangeli d’aquest diumenge és el mateix Tu, lector, amb quina notícia et quedes? On que vàrem escoltar en la celebració del dia de et posiciones? Nadal, i ens aporta una bona notícia: “Els qui Un servidor, amb la Bona Notícia. Amb la l’han rebut, els qui creuen en el seu nom, els concedeix ser fills de Déu. Aquests han nascut de Déu mateix”, i també una mala notícia: “Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit”. La Bona Notícia ens parla d’un néixer continuat. Primer, hem nascut en el cor i el pensament de Déu, ens assemblem a la Paraula que “existia al principi”, a Jesús que “ja existia en el Pare” abans d'encarnar-se. Després, hem nascut en la vida dels nostres pares, de l’amor que ells es tenien entre si. Més tard, hem nascut creient en la Paraula encarnada. I continuem naixent cada dia, Bona Nova de saber que Déu ha vingut a viure perquè cada dia és una nova albada que entre nosaltres, a conviure amb la pandèmia s’obre a la Paraula que “rebem a casa nostra”. com nosaltres. A confiar en el saber dels Per tant, hem començat l’any oberts a la científics que han descobert la vacuna que vida, no a la mort. I no a una vida qualsevol: ens ajudarà a celebrar la nova vida que ens ve no a la vida que “no neix de la carn, ni de de la fe en el Nen nounat.
    [Show full text]
  • Descarga De La Memoria Resumen
    Plan Sectorial de Carreteras 2005-2012 Red: Carreteras del Estado Estudio Previo Mapas Estratégicos de Ruido de las Carreteras de la Red del Estado Provincia Lleida Documento Resumen Ingeniero Director del Estudio: Supervisión y Control de Calidad: D. Jesús Rubio Alférez D. Fernando Segués Echazarreta (CEDEX) D. Manuel Vázquez Suárez (LABEIN) Autores del Estudio: D. Alberto Bañuelos Irusta Dña. Susana Malón Gímenez Mayo 2006 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA DOCUMENTO RESUMEN MAYO 2006 MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 1 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” INDICE Página PARTE I 1. OBJETO Y CONTENIDO DEL ESTUDIO 3 2. DESCRIPCIÓN GENERAL DEL ESTUDIO 3 2.1. Características Generales. 3 2.2. Normativa. 9 3. METODOLOGÍA 12 4. MAPAS ESTRATÉGICOS DE RUIDO 13 5. RESULTADOS 14 5.1. Mapas Estratégicos Básicos. 14 5.2. Mapas Estratégicos de Detalle. 15 6. PROPUESTA DE ACTUACIONES CONTRA EL RUIDO 21 7. EQUIPO DE TRABAJO 26 PARTE II PLANOS MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG. 2 “MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. PROVINCIA DE LLEIDA. CLAVE: EP4-L-16” PARTE I MAPA ESTRATÉGICO DE RUIDO DE LAS CARRETERAS DE LA RED DEL ESTADO. DOCUMENTO RESUMEN PROVINCIA DE LLEIDA PÁG.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]