Ribera Alta-Comarca
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Signposted Trails Other Outdoor Activities Publications and Maps
Excursions in the Los Serranos offers remember that caring for Other outdoor Publications and scale maps from the Los Serranos magnificent conditions nature is everyones activities maps regional Institut Cartogrfic for hiking and walking, district responsibility. Do not light Valenci and some making use of the trails fires or leave rubbish Los Serranos has lots of Before going on an 1:25,000 scale from the This district is a fine known in Spain as long- behind; take it with you to interesting proposals for excursion or doing national Instituto cycling excursions. Local outdoor sports in the example of a land distance and short- the next town until it can Geogrfico Nacional. Castell dominated by distance routes be disposed of. Respect roads with very little district it is Visitors interested in Mediterranean mountains Senderos de Gran croplands and rural traffic enable cyclists to recommendable to excursions can consult the from the Iberian System. Recorrido (GRs) and buildings, and plant and make short trips, longer consult maps and obtain Valncia book by R. Cebrin The natural habitat varies Pequeño Recorrido animal life in general. journeys and demanding detailed written Montaas Valencianas vol. greatly due to its complex (PRs) and traditional ascents to the mountain information. Los III(Centre Excursionista de geography, ranging from footpaths. These are passes. Mountain bikers Serranos district is Alacant Valncia, 1986), but in two hundred metres in signposted by hiking have a wide range of covered by the following view of its publication date, altitude on the eastern side groups to show hikers tracks and trails where 1:50,000 scale maps: some itineraries may have to one thousand six the way. -
MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques. -
Digitalisation Department Guide of Mancomunitat De La Ribera Alta 2020, November (V2.0)
MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA RIBERANA GUIDE 2020. Mancomunitat de la Ribera Digitalisation Department Guide of Mancomunitat de la Ribera Alta 2020, November (V2.0) Mancomunitat de la Ribera Alta Calle Taronger, 116, Alzira. 46600 (València) Telephone: +34 96 241 41 42 E-mail: [email protected] Guide made by the Mancomunitat de la Ribera Alta © 2020 INDEX INTRODUCTION ........................................................................................................................... 8 a) Project Rationale ............................................................................................................................. 8 b) The Mancomunitat and the Interreg CD-Eta project .................................................................... 10 1. DIGITALISATION OF THE RIBERA HERITAGE ......................................................................... 14 1.1. Available heritage of the Ribera Alta ........................................................................................ 14 1.1.1. Creation of digital files .......................................................................................................... 16 2. SELECTION CRITERIA FOR ASSETS TO DIGITALIZE ................................................................. 17 2.1. CRITERIA TABLE AND SCORE ........................................................................................... 19 2.2. CALCULATION TABLE OF RELEVANCE COEFFICIENT FOR DIGITALISATION ......................... 20 3. PROJECT RATIONALE .......................................................................................................... -
CALLES | Toponímia Dels Pobles Valencians |
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CALLES LSA ERRANÍA AYUNTAMIENTO DE CALLES ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓN DE ONOMÁSTICA COORDINACIÓN Y GESTIÓN Unidad de Recursos Lingüístico-técnicos RECOPILACIÓN Y TEXTO Jordi Vicent Alvir Ballester DISEÑO Vicent Almar MAQUETACIÓN Y GRAFISMO Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Colección: Onomàstica Serie: Toponímiadels Pobles Valencians Calles, 171 Editado por: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitución, 284 46019 Valencia Tel.:96 387 40 23 Dirección electrónica: [email protected] Con la colaboración del Ayuntamiento de Calles ISBN: 978-84-482-5822-1 Depósito legal: V-866-2013 Impresión: www.avl.gva.es CALLES Calles es un municipio de la comarca de la Serranía. Su superficie, de 66,23 km2, tiene una acentuada forma alargada que se extiende entre los términos de Chelva al norte, Higueruelas al este, Domeño al sur y Chelva al oeste. El pueblo de Calles se asienta en el margen derecho del río de Chelva, a 350 metros de altura, frente a la confluencia con la rambla de Alcotas. Es un buen emplazamiento, a resguardo de las riadas, que aprovecha las huertas de alrededor y los extensos secanos situados al mediodía en las partidas de El Prado y Villanueva. El crecimiento urbano se desarrolló a partir del núcleo original hacia el oeste, y a lo largo del siglo XX se expandió por la otra ribera del río alrededor de la ermita de Santa Quiteria y el rabal de la Venta. La carretera CV-35 de Valencia a Ademuz cruza el término de este a oeste, pasando por el barrio de la Venta, aunque hoy una nueva circunvalación aleja el tráfico rodado de las zonas urbanas. -
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida. -
Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias. -
Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60 -
Aportaciones a La Flora De Carcaixent (Valencia) Y Áreas Limítrofes
Flora Montiberica 37: 68-74 (XII-2007). ISSN 1138-5952 APORTACIONES A LA FLORA DE CARCAIXENT (VALENCIA) Y ÁREAS LIMÍTROFES Pablo VERA GARCÍA1*, S. Ignacio ENCABO FOS1, Juan S. MONRÓS GONZÁLEZ1, Emilio BARBA CAMPOS1 & Eduardo J. BELDA PÉREZ2 1 Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva. Universidad de Valencia. Apartado Oficial 22085. 46071 Valencia. 2 E.P.S. de Gandía, Departamento de Ciencia Animal. Universidad Politécnica de Valencia. Crta. Nazaret-Oliva, s/n. 46730 Gandía (Valencia). * [email protected] RESUMEN: Se comenta la presencia y localización de varios taxones raros o novedosos para áreas próximas al municipio de Carcaixent (La Ribera Alta, Valencia), entre las que destacan las poco conocidas Ononis diffusa Ten. y Serapias parviflora Parl. Se discute también el rango taxonómico de algunos ejemplares recolectados del género Delphinium. Palabras clave: flora, distribu- ción, corología, Delphinium, Serapias, Ononis diffusa, Carcaixent, Valencia. SUMMARY: Presence and location from several rare taxa or regional no- velties from near areas of Carcaixent (La Ribera Alta, SE Valencia) are here commented, pointing out Ononis diffusa Ten. and Serapias parviflora Parl. Taxonomic rank of some collected Delphinium is also discussed. Key words: flora, distribution, chorology, Delphinium, Serapias, Ononis diffusa, Carcaixent, Valencia. INTRODUCCIÓN el Río Júcar su límite administrativo al O (Fig. 1). Desde el punto de vista biogeo- Con motivo de la realización del ca- gráfico, el término se encuentra situado en tálogo florístico del término municipal de el límite septentrional de los territorios del Carcaixent (La Ribera Alta, Valencia), subsector Alcoyano-Diánico (sector Seta- durante los años 2006 y 2007 se llevaron bense, provincia Catalano-Valenciano- a cabo un gran número de jornadas botá- Provenzal) (De la TORRE & al., 1996). -
Nota Lepidopterologica
ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Nota lepidopterologica Jahr/Year: 1992 Band/Volume: Supp_4 Autor(en)/Author(s): Baixeras Joaquin, Dominguez Martin Artikel/Article: Remarks on two species of Tortricidae new to Spain (Lepidoptera) 97-102 ©Societas Europaea Lepidopterologica; download unter http://www.biodiversitylibrary.org/ und www.zobodat.at Proc. VIL Congr. Eur. Lepid., Lunz 3-8.IX.1990 Nota lepid. Supplement No. 4 : 97-102 ; 30.XI.1992 ISSN 0342-7536 Remarks on two species of Tortricidae new to Spain (Lepidoptera) Joaquin Baixeras & Martin Dominguez, Dpt. Biologia Animal, Bio- logia Cellular i Parasitologia, Universität de Valencia, C/Dr. Moliner, 50. E-46100 Burjassot (Valencia), Spain. Summary Some remarks are given on two species of the family Tortricidae in Spain with particular reference to the fauna of the Iberian Mountains : Selania resedana Obr. and Rhyacionia piniana H.-S. are recorded for the first time from the Iberian Peninsula. Information about their distribution, taxonomy and variability is given. Selania resedana (Obraztsov, 1959) Laspeyresia resedana Obraztsov, 1959, Tijdschr. Ent., 102 : 186, 196-197, figs. 44, 45. Locus typicus : Savona (Liguria, Italia). Selania resedana : Danilevsky & Kuznetsov, 1969, Fauna USSR, Lepidop- tera, 5 (1) : 448-449, fig. 322. Kuznetsov, in Medvedev, 1978, Opredelitel Nasek. 4 (1) : 647, 680, figs. 557 (3), 585 (3). Diakonoff, 1983, Fauna of Saudi Arabia 5 : 256-258, figs. 27-32. 1984- Material examined : Calles, 1984-85, 203 <$<$, 55 ÇÇ Porta-Coeli, 85, 48 33, 33 99. Titaguas, 3 33, 1 9. All the localities in the province of Valencia (Spain). -
Traditional Eastern Spanish Varieties of Tomato
420 Scientia Agricola http://dx.doi.org/10.1590/0103-9016-2014-0322 Traditional Eastern Spanish varieties of tomato Carles Cortés-Olmos1, José Vicente Valcárcel1, Josep Roselló2, Maria José Díez1, Jaime Cebolla-Cornejo1* 1Universitat Politècnica de València/Instituto Universitario ABSTRACT: Despite the importance of traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana as sources of variation in breeding programs and varieties targeted to high-price quality mar- (Polytechnic University of Valencia, Institute for the kets that value their exceptional organoleptic quality, little is known regarding the structure of Conservation and Improvement of Valentian Agrodiversity), these materials at the morphological level. In this study, a collection of 166 populations (137 of Camino de Vera, s/n. – 46022 − València. Spain. them during two years) of traditional varieties of tomato from the east coast of Spain has been 2Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias/Estación characterized using 41 descriptors. The characterization revealed a considerable variation. The Experimental Agraria de Carcaixent (Valencian Institute for segregation observed in several populations (28 %) suggests that apart from the configuration Agricultural Research/Agricultural Experimentation Station as population varieties, the high variation present in these landraces may be partially due to pos- of Carcaixent), C/ Partida Barranquet, s/n. – 46740 – sible seed mixing and spontaneous cross-pollination. Only nine fruit descriptors were required to Carcaixent, Spain. represent the variation present in the collection analyzed. It seems that after spontaneous cross- *Corresponding author <[email protected]> pollinations, farmers applied strong selection to a small number of traits, though even in these traits a high level of variation is maintained. -
LA RIBERA ALTA.Indd
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre -
Rasgos Del Envejecimiento De La Población En La Comunidad Valenciana
RASGOS DEL ENVEJECIMIENTO DE LA POBLACIÓN EN LA COMUNIDAD VALENCIANA Fermín Bonmatí Antón Consuelo Sebastiá Llinares RESUMEN En la Comunidad Valenciana se aprecia una fuerte correlación entre nivel demográfico de los municipios y nivel de envejecimiento, medido este último en función del porcentaje de población con 65 o más años sobre el total del censo municipal. Aquellos municipios con menos de 2.000 hab. ofrecen, por lo general, grados de vejez más acentuados que los que están por encima de dicho nivel demográfico. Por otro lado, se aprecian niveles de envejecimiento mayores en la Montaña alicantina y en el interior de las provincias de Valencia y sobre todo Castellón que en los espacios litoral y el Sur de la Comunidad. Hemos comprobado la confirmación en 1986 de las situaciones que se daban cinco años antes. Palabras clave: Grado de envejecimiento, Comunidad Valenciana, Año 1986, Perspectivas. RÉSUMÉ A la région de Valènce (en Espagne) on estime une forte corrélation entre niveau démographique des communes et niveau de vieillisement, sélon le pourcentage de population avec 65 ou plus agées sur la totalité du recensement de la commune. Les communes avec moins 2.000 hab. montrent, en général, dégrés de vieillissement plus accentués que ceux qui sont par dessus le niveau démographique de reference. D’autre part, on vérifie niveaux de vieillissement plus forts à la Montaña d’Alicante et à l’interieur des provinces de Valence et surtout Castellon, que aux espaces du litoral et au sud de la région. Nous avons constaté la confirmation, à 1986, des situations qui l’on avait vu à 1981.